Coneixement del Medi
EL REGNE DE LES PLANTES

ndex

Els grups de plantesPlantes sense flors: molses i falgueres

Plantes amb flors: gimnospermes i angiospermes

Funci de nutrici de les plantesCom es nodreixen les plantes

Saba bruta i saba elaborada

La fotosntesi

La respiraci

Funci de reproducci de les plantesReproducci sexual de les plantes

Reproducci asexual de les plantes

Funci de relaci de les plantesEl creixement i el moviment.

La percepci del temps.

Els grups de plantes

Plantes sense flors

No produeixen mai flors, llavors ni fruits.

Es reprodueixen mitjanant espores.

Hi ha dos grups principals: les molses i les falgueres.

FalgueresMolses

Molses

Sn plantes molt petites.

Utilitzen les arrels per subjectar-se, per no prenen laigua a travs delles.

Absorbeixen laigua per tot el cos, per aix viuen a llocs humits i ombrvols.

Tenen una cpsula gruixada on es formen les espores.

Espores

CpsulaArrels

Les molses sn molt importants ecolgicament,perqu retenen la humitat i eviten lerosi del terreny.

Falgueres

Ms grans i desenvolupades que les molses.

Tamb viuen a llocs humits.

Parts de les falgueres

Rizoma:
Tija subterrnia don surten les arrels i les fulles.

Frondes:
Nom que reben les fulles de les falgueres.

Sorus:
Part fosca a la part de darrera de les fulles. All es formen les espores.

RizomaFrondesSorusArrelsEspores

Plantes amb flors

Sn les que es reprodueixen mitjanant les flors i les llavors.

No solen tenir flors durant tot lany.

Aqu tamb hi distingim dos grups: els gimnospermes i els angiospermes.

AngiospermesGimnospermes

Gimnospermes i angiospermes

GimnospermesAngiospermes

Quasi tots sn defulla perennePoden ser de fulla perenne o caduca

No produeixen fruitsProdueixen flors i fruits

Les llavorses formen en pinyesLes llavors es formen a linterior del fruit

Les llavors

En els gimnospermes, les llavors es formen en pinyes, mentre que en els angiospermes es produexien a dins el fruit.

LlavorsimmaduresLlavorsmaduresCon tancatCon obertTomtigaPomaAlquequengi o fanalet xinsLlavorsLlavorsLlavorsFruitFruitFruitEscatadel conEscatadel con

Funci de nutrici de les plantes

Com es nodreixen les plantes

Les plantes fabriquen el seu propi aliment.

Per fer-ho, necessiten:

Aigua.

Sals Minerals.

Dixid de Carboni.

Llum solar.

El procs de fabricaci daliment es diu fotosntesi.

Saba bruta i saba elaborada

Saba brutaSaba elaborada

Est formada per laiguai les sals mineralsque les plantes absorbeixen del slSn els alimentsque es fabriquen en la fotosntesi

Circula per larrel i la tija a travs delsvasos llenyososCircula per totala planta a travs dels vasos liberians

La fotosntesi

s el procs de transformar laigua, les sals minerals i el dixid de carboni en aliment.

Es fa a les fulles, grcies a la llum del sol.

La llum solar es capta grcies a la clorofil.la, que est dins uns orgnuls anomenats cloroplasts.

Durant la fotosntesi les plantes absorbeixen dixid de carboni (CO2) i produeixen oxgen (O2).

El dixid de carboni penetra a les fulles a travs de les estomesLa clorofil.la dels cloroplasts capta la llum del sol per fer la fotosntesi a les fullesEls pls absorbents de les arrels prenen laigua i les sals minerals del slEls vasos llenyosos transporten la saba bruta fins a les fullesEls vasos liberians transporten la saba elaborada fins a les parts de la planta que no intervenen en la fotosntesi

La respiraci

Al contrari que durant la fotosntesi, durant la respiraci les plantes prenen oxgen (O2) i alliberen dixid de carboni (CO2).

Respiraci (NIT)Fotosntesi (DIA)

CO2

O2

CO2

O2

Funci de reproducci
de les plantes

Reproducci sexual de les plantes

Els rgans reproductors de les plantes sn les flors.

Corol.laPtalsAnteraEstamsPistilsOvarivulsSpalsCalzeEstigmaEstil

Procs de reproducci

La reproducci sexual de les plantes es produeix en tres fases:

La pol.linitzaci

s el pas del pol.len des de les anteres fins al pistil.

No t perqu produr-se dins la mateixa flor:

Pol.linitzaci pels insectes Flors vistoses.

Pol.linitzaci pel vent Flors poc vistoses.

Pol.linitzaci pel ventPol.linitzaci pels insectes

La formaci de llavors i fruits

LlavorsFruits

Es formen a partir dels vulsEs formen a partir dels ovaris

Guarden a dins lembri de la planta i els aliments que necessitar per comenar a crixerProtegeixen les llavors i les ajuden a dispersar-se

La germinaci

s el darrer pas de la reproducci i es produeix quan la llavor cau a terra.

La planta creix grcies als aliments que cont la llavor.

Finalment, la planta arrela i comena a fer la funci de nutrici pel seu compte fins convertir-se en una planta adulta.

Procs de germinaci

Reproducci asexual de les plantes

s quan la reproducci es fa a partir de parts del propi cos de les plantes.

No intervenen flors ni llavors.

La reproducci asexual de les plantes s molt til en lagricultura. Sutilitzen dos sistemes: els esqueixos i els empelts.

EmpeltsEsqueixos

Sistemes de reproducci asexual

Estolons: Tiges horitzontals damunt el sl.

Rizomes: Tiges subterrnies horitzontals.

Tubercles: Tipus de rizomes ms gruixats que emmagatzemen aliments.

Tubercles(per ex: patata)Rizomes(per ex: lliri)Estolons(per ex: maduixes)

Funci de relaci de les plantes

El creixement i el moviment

Les plantes responen als canvis del seu entorn modificant el seu creixement:

Sorienten i creixen cap a la llum.

Les enfiladisses senrotllen quan troben un suport.

Algunes fins i tot fan moviments rpids quan les toquem.

La percepci del temps

Les plantes es comporten diferent segons lestaci de lany.

Detecten en quin moment es troben per les hores de llum i de foscor.

Nhi ha que obrin les flors durant el dia i les tanquen a la nit, i al revs.

Pulse para editar el formato del texto de ttuloHaga clic para modificar el estilo de ttulo del patrn

26/05/16

Pulse para editar el formato del texto de ttuloHaga clic para modificar el estilo de ttulo del patrn

Pulse para editar el formato de esquema del textoSegundo nivel del esquemaTercer nivel del esquemaCuarto nivel del esquemaQuinto nivel del esquemaSexto nivel del esquema

Sptimo nivel del esquemaHaga clic para modificar el estilo de texto del patrn

Segundo nivel

Tercer nivel

Cuarto nivel

Quinto nivel

26/05/16

Pulse para editar el formato del texto de ttuloHaga clic para modificar el estilo de ttulo del patrn

Pulse para editar el formato de esquema del textoSegundo nivel del esquemaTercer nivel del esquemaCuarto nivel del esquemaQuinto nivel del esquemaSexto nivel del esquema

Sptimo nivel del esquemaHaga clic para modificar el estilo de texto del patrn

26/05/16

Pulse para editar el formato del texto de ttuloHaga clic para modificar el estilo de ttulo del patrn

26/05/16

Pulse para editar el formato de esquema del textoSegundo nivel del esquemaTercer nivel del esquemaCuarto nivel del esquemaQuinto nivel del esquemaSexto nivel del esquema

Sptimo nivel del esquemaHaga clic en el icono para agregar una imagen

Pulse para editar el formato de esquema del textoSegundo nivel del esquemaTercer nivel del esquemaCuarto nivel del esquemaQuinto nivel del esquemaSexto nivel del esquema

Sptimo nivel del esquemaHaga clic para modificar el estilo de texto del patrn

Pulse para editar el formato del texto de ttuloHaga clic para modificar el estilo de ttulo del patrn

Pulse para editar el formato de esquema del textoSegundo nivel del esquemaTercer nivel del esquemaCuarto nivel del esquemaQuinto nivel del esquemaSexto nivel del esquema

Sptimo nivel del esquemaHaga clic para modificar el estilo de texto del patrn

Pulse para editar el formato de esquema del textoSegundo nivel del esquemaTercer nivel del esquemaCuarto nivel del esquemaQuinto nivel del esquemaSexto nivel del esquema

Sptimo nivel del esquemaHaga clic para modificar el estilo de texto del patrn

Segundo nivel

Tercer nivel

Cuarto nivel

Quinto nivel

26/05/16

26/05/16