Les pinedes de pi roig · d’Espais Naturals, Diputació de Barcelona: David Carrera, Carles...

https://obrasociallacaixa.org/es/home

http://www.diba.cat

Diputació de BarcelonaÀrea de Territori i SostenibilitatComte d’Urgell, 187. Edifici del Rellotge08036 BarcelonaTel. 934 022 896 • Fax 934 020 [email protected]

mailto:[email protected]

http://parcs.diba.cat

Les pinedes de pi roigManuals de gestió d’hàbitats

http://www.diba.cat

https://obrasociallacaixa.org/es/home

AutorsCentre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF): Xavier Arnan, Marc Gràcia, Jordi Martínez Vilalta, Roberto Molowny Horas, José Luis Ordóñez, Javier Retana, Jordi Vayreda; Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya (CTFC): Jordi Camprodon, Armanda Marques, Judit Rodríguez, Marc Taüll, Pau Vericat; CTFC i Institut Català d’Ornitologia (ICO): Lluís Brotons; Equip de Biologia de la Conserva-ció del Departament de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona (EBCAP-UB): Vittorio Pedrocchi, Joan Real; Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació del Departament de Biologia Vegetal de la Universitat de Barcelona: Jordi Carreras, Albert Ferré, Jaume Llistosella, Laura Llorens; Departament de Medi Ambient i Ha-bitatge de la Generalitat de Catalunya (DMAH): Jorge Heras, Mariano Rojo; Àrea d’Espais Naturals, Diputació de Barcelona: David Carrera, Carles Castell.

Autors de les fotografiesFerran Aguilar, Javier Losarcos, Albert Ferré, Armanda Marques, Pau Vericat, Gerardo Sánchez, Mariano Rojo, Mari Carmen Muñoz, AFIB.

Coordinació i edicióMarc Gràcia, José Luis Ordóñez (CREAF).

AgraïmentsCentre de la Propietat Forestal (CPF); Forestal del Bages Porta S.A.; Tècnics co-marcals de gestió forestal del DMAH; Josep Maria Alcañiz, Lluís Comas, Anna Es-colà, Josep Maria Espelta, Lucía Galiano, Ferran Rodà, Anselm Rodrigo, Albert Vilà, CREAF; Montse García, CTFC; Josep Melero, Jordi Riera, Joan Rovira, Diputació de Barcelona; Andreu Salvat, Aprèn Serveis Ambientals; GradualMap; SCAN 4; Joan Carles Àngel; Antoni Barbens; Albert Codina; Xavier de Juan; Joan Llorà; Gonçal Luna; Carme Munt; Eduard Parès; David Pérez; Andreu Planas; Joan Planes; Candi Pujol; Amador Rescalvo; Josep Serra Dot.

Disseny: Lucas Wainer, José Luis OrdóñezPrimera edició: Juliol de 2011Edició e-llibre: Juliol de 2017© de les il·lustracions: Agnès Perelló, GAIA Estudis Ambientals© de l’edició: Diputació de BarcelonaFoto de coberta: Javier LosarcosProducció: Direcció de Comunicació de la Diputació de BarcelonaISBN versió paper: 978-84-9803-436-3e-ISBN: 978-84-9803-801-9

Índex

Presentació.................................................................................................................5 Introducció general.........................................................................................................7 Introducció a les pinedes de pi roig de Catalunya............................................................9

Descripció...................................................................................................................1101 El pi roig...................................................................................................................1202 Distribució de les pinedes de pi roig.........................................................................1403 Flora característica .................................................................................................1604 Fauna característica................................................................................................18

Funcionament.............................................................................................................2105 Condicionaments de la distribució..........................................................................2206 Fenologia i producció de pinyons...........................................................................2407 Dinàmica del banc de pinyons................................................................................2608 Regeneració per pinyons.........................................................................................2809 Creixement i relacions al·lomètriqu.es....................................................................3010 Models de creixement.............................................................................................3211 Estructures de les pinedes de pi roig.....................................................................3412 Envelliment de les pinedes de pi roig.....................................................................3613 Relacions tròfiques..................................................................................................3814 Activitat de la fauna a escala de rodal...................................................................4015 Activitat de la fauna a escala de paisatge.............................................................4216 Efectes del foc.........................................................................................................4417 Efectes de la sequera..............................................................................................46

Indicadors....................................................................................................................4918 Espècies d’interès per a la conservació.................................................................5019 Hàbitats d’interès per a la conservació...................................................................5420 Plantes del sotabosc................................................................................................5621 Arbres acompanyants..............................................................................................5822 Ocells nidificants......................................................................................................6023 Producció i acumulació.............................................................................................6224 Característiques estructurals...................................................................................6425 Maduresa de la pineda de pi roig...........................................................................6626 Les pinedes de pi roig en el paisatge......................................................................68

Usos i aprofitaments...................................................................................................7127 Usos i aprofitaments històrics..................................................................................7228 Aprofitament de fusta i llenya..................................................................................7429 Aprofitament ramader...............................................................................................7630 Aprofitament cinegètic..............................................................................................7831 Aprofitament de bolets.............................................................................................80

Fitxes de bones pràctiques........................................................................................83F01 Sistemes d’extracció..............................................................................................84F02 Itineraris silvícoles per a fusta de petites dimensions..........................................86F03 Itineraris silvícoles per a fusta de grans dimensions...........................................88F04 Gestió per a la producció de biomassa...............................................................90F05 Gestió per a la caça del cérvol............................................................................92F06 Gestió per a la caça d’altres espècies cinegètiques...........................................94F07 Plagues..................................................................................................................96F08 La processionària dels pins i els cedres..............................................................98F09 Malures................................................................................................................100F10 Compatibilitat dels treballs forestals amb la fauna.............................................102F11 Conservació de la biodiversitat en la planificació forestal.................................104F12 Conservació de la biodiversitat al moment de la tallada....................................106

Annexos.................................................................................................................109A01 Per què fem servir l’ETR i no el tipus de clima....................................................110A02 La conservació d’hàbitats i espècies a Catalunya................................................112A03 Reintroduccions, introduccions i reforçaments poblacionals d’espècies cinegètiques..........................................................................................116A04 Diagrames de les característiques estructurals

de les pinedes de pi roig catalanes......................................................................120A05 Llista d’espècies ordenades pel nom comú català...............................................124A06 Llista d’espècies ordenades pel nom comú castellà............................................132A07 Llista d’espècies ordenades pel nom científic.....................................................138A08 Glossari...............................................................................................................144A09 Abreviatures, sigles i unitats de mesura........................,.....................................160A10 Referències consultades......................................................................................162A11 Bibliografia per saber-ne més..............................................................................168A12 Índex terminològic...............................................................................................170

La sostenibilitat mediambiental i la inclusió social són dos valors ineludibles i complementaris per dissenyar polítiques de servei públic que siguin útils per a les persones i que garanteixin el futur d’una societat viable i equitativa. Amb aquest esperit, el març de 2005, la Fundació “la Caixa” i la Diputació de Barcelona van signar un conveni de col·laboració per desenvolupar el Pla de gestió integral per a la conservació dels sistemes naturals de la Xarxa de Parcs Naturals. Aquest acord –un bon exemple de com el sector públic i el privat poden aplegar recursos per millorar conjuntament– era, d’una banda, útil i valuós per als dotze espais naturals protegits que la Diputació de Barcelona cogestiona amb un centenar d’ajuntaments de les comarques barcelonines i, de l’altra, s’emmarcava en els programes ambientals i socials que l’Obra Social de ”la Caixa” estableix amb administracions públiques.

L’abast de la col·laboració es fa evident en copsar les dimensions de la Xarxa de Parcs Naturals: més de 100.000 hectàrees de gran valor paisatgístic, ecològic i cultural que formen part d’uns municipis que representen el 22% del territori de Catalunya i el 70% de la seva població. Es tracta, en definitiva, d’un important patrimoni natural del país al qual el desenvolupament del conveni durant més d’una dècada ha aportat accions i mitjans eficaços per garantir l’estabilitat i la maduresa dels seus valuosos ecosistemes, tot millorant-ne l’estat de conservació i reduint-ne la fragilitat davant de possibles pertorbacions.

Una de les línies de desenvolupament del conveni consistia en la redacció d’una sèrie de manuals de gestió d’hàbitats que recollissin i difonguessin bones pràcti-ques en la cura dels sistemes naturals. Després de publicar els onze documents d’aquesta sèrie, que es caracteritzen per la voluntat de combinar el rigor tècnic amb un llenguatge comprensible per a tothom, els responsables de la Diputació de Barcelona i de la Fundació “la Caixa” han volgut ampliar-ne la difusió posant-los a la disposició dels lectors també en format digital, per tal de fer més accessibles els coneixements i les propostes de millora de la gestió d’espais naturals que han

Presentació

convertit aquests manuals en eines de referència. Esperem, doncs, que aquesta nova vida digital faci arribar a moltes més persones la tasca conjunta de “la Caixa” i la Diputació de Barcelona a favor del medi natural i de la integració social. Isidre Fainé Casas Mercè Conesa i PagèsPresident de la Fundació “la Caixa” Presidenta de la Diputació de Barcelona

La gestió integral per a la conservació dels espais naturals implica desenvolupar projec-tes de gestió activa dels hàbitats, encaminats a incrementar-ne l’estabilitat, maduresa i diversitat, i reduir-ne la fragilitat davant de possibles pertorbacions. Aquesta mena de gestió global implica intervenir en el conjunt d’aspectes que incideixen en la dinàmica de cada tipus d’hàbitat, des dels estrictament biològics i ecològics, fins als de caire social i econòmic. Com que habitualment la gestió dels ecosistemes acostuma a ser molt sectorial –de tipus protector, productiu o social, en funció de l’objectiu proposat–, la gestió integral necessita una anàlisi prèvia del conjunt de factors i agents que hi in-tervenen, per proposar la millor gestió que, a més, incorpori tots els aspectes d’interès.

Per tal d’avançar en aquest sentit, en el marc del Conveni de col·laboració entre la Diputació de Barcelona i l’Obra Social de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Catalunya s’ha dut a terme l’elaboració dels presents manuals de gestió integral dels principals hàbitats. Els manuals recopilen informació sobre els nombrosos aspectes que incidei-xen en l’estat i la dinàmica actual dels hàbitats, els seus valors i elements d’interès, les principals amenaces i potencialitats, i les propostes de bones pràctiques de gestió. Bona part d’aquesta informació ja existeix actualment, per la qual cosa es tracta bàsi-cament d’adequar-la als objectius dels manuals, completar-la resolent les mancances que hi pugui haver, i donar una visió conjunta de les propostes de gestió. Per això, han participat en la seva elaboració els principals experts en cadascun dels camps de coneixement implicats, així com les persones i institucions amb experiència pràctica en aquestes línies d’actuació. Els centres i institucions que han redactat el present manual són els següents:

Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF)Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC)Equip de Biologia de la Conservació del Departament de Biologia Animal de la Univer-sitat de Barcelona (EBCAP-UB)Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació del Departament de Biologia Vegetal de la Universitat de BarcelonaÀrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona

Introducció general

Així mateix, els tècnics del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya han revisat els continguts del manual i hi han fet nombroses aportacions que han contribuït a millorar-lo.

Els manuals de gestió d’hàbitats, que poden obtenir al web de la Llibreria de la Diputació (diba.cat/llibreria) i al de la Xarxa de Parcs Naturals (parcs.diba.cat), sintetitzen els conei-xements actuals sobre l’estat dels hàbitats i formulen propostes per millorar-ne la gestió. Els onze manuals elaborats com a fruit del conveni són una important aportació al món de la gestió, la conservació i la valorització dels ecosistemes de Catalunya. Es tracta d’obres que es posen a la disposició de les persones que gestionen el conjunt dels recursos naturals del país, perquè el repte de la conservació de les espècies, els hàbitats i els pai-satges no es pot circumscriure als espais protegits, sinó que s’ha de fer extensiu a tot el territori. L’única garantia de protecció del patrimoni natural a llarg termini és la planificació i la gestió racional de tots els espais lliures. És per això que aquesta col·lecció de manu-als abasta diversos ecosistemes de forests, hàbitats urbans i fluvials. A aquest efecte, el present manual es divideix en sis blocs:

Descripció. Inclou informació sobre les característiques generals de l’hàbitat, la seva dis-tribució i les principals espècies de flora i fauna associades.

Funcionament. Aporta informació sobre l’estructura de l’hàbitat i sobre els principals pro-cessos que conformen la dinàmica de l’hàbitat i dels elements que el componen.

Indicadors. Proposa indicadors per a l’avaluació dels valors de conservació, productius i socials de l’hàbitat i de les principals espècies associades.

Usos i aprofitaments. Revisa els principals usos i aprofitaments associats tradicional-ment a l’hàbitat i el seu interès actual per aquestes activitats.

Fitxes de bones pràctiques. Recull propostes i recomanacions de gestió associades als aprofitaments de l’hàbitat o específicament per a la millora del seu estat de conservació.

Annexos. Complementa la informació recollida amb dades tècniques i metodològiques, incloent-hi un índex d’espècies, un glossari i una proposta bibliogràfica per saber-ne més.

Tots els blocs s’estructuren en dobles fitxes temàtiques per a cadascun dels aspectes trac-tats, per tal de sintetitzar al màxim la informació i oferir-la en un format àgil i atractiu, sense perdre el rigor i la qualitat. El manual s’adreça a un públic molt ampli, des dels tècnics de les administracions i empreses vinculades a la planificació i gestió dels ecosistemes, fins a propietaris, investigadors i en general a les persones interessades en la dinàmica i la gestió dels sistemes naturals.

http://diba.cat/llibreria

http://parcs.diba.cat

Introducció a les pinedes de pi roig de Catalunya

Les pinedes de pi roig peninsulars no estan considerades hàbitats d’interès comunitari (HIC), segurament per tractar-se d’uns boscos molt estesos a l’Europa central i bore-al. A Catalunya, cobreix moltes muntanyes de bona part dels Prepirineus i les parts altes del massís del Port i de les muntanyes de Prades. De fet, el pi roig és una de les espècies més ben representades al nostre territori: només per darrera del pi blanc, si parlem d’extensió ocupada, i per darrera de l’alzina, pel que fa al nombre de peus vius. La seva presència és encara més important si tenim en compte el volum de fusta que acumulen els arbres, doncs, el pi roig gairebé triplica la producció de l’alzina i duplica la del pi blanc. Aquesta productivitat tan elevada fa que, malgrat sigui l’espècie de la qual s’aprofita més fusta a Catalunya (sobretot per a embalatge industrial, construcció civil i naval), se n’extregui menys del 20% del creixement anual.

Les pinedes de pi roig presenten un sotabosc arbustiu i herbaci molt variable, i moltes de les espècies que acullen (tant de flora, com de fauna) solen ser més abundants en altres indrets d’Europa. Són boscos poc propensos a patir incendis, però aquesta ten-dència ha canviat en les darreres dècades, a causa de l’augment general del nombre de focs i de les dimensions que aquest assoleixen, i quan els pateixen, no se solen re-cuperar. A més, els darrers anys moltes pinedes de pi roig catalanes han patit episodis de mortalitat lligats a sequeres particularment severes, i sembla que aquests episodis poden afavorir una substitució del tipus de bosc a mitjà i llarg termini, sobretot on el pi roig es troba barrejat amb altres espècies arbòries sovint més resistents, com ara alzines, roures o altres pins.

Foto

: Fer

ran

Agui

lar

LES PINEDES DE PI ROIGDescripció

El pi roigDistribució de les pinedes de pi roigFlora característicaFauna característica

01

02

03

04

12

El pi roigD’aspecte sovint esvelt, amb el tronc recte i la capçada regular, és un dels arbres més comuns a les muntanyes, on forma grans boscúries. L’escorça ataronjada a la part superior del tronc, però, és el tret que fa d’aquest pi un dels més fàcils de reconèixer a simple vista.

01

Pi roigPinus sylvestrisNoms populars: pi roig, pi rojal, pi rajolet, pi rojalet, pi ros, pi vermell. Castellà: pino albar, pino serrano, pino silvestre, pino de Valsaín.

L’epítet sylvestris s’explica perquè és l’únic pi que creix de forma natural a Suècia, la pàtria de Carl von Linné (1707-1778), que va ser el creador de la nomenclatura botà-nica moderna.

Si pot créixer en condicions òptimes, el pi roig pot arribar als 40 m d’alçària, tot i que sovint, a causa de l’explotació del bosc o de limitadors naturals (com ara la neu o el vent), fa entre 10 i 20 m. El tronc és dret, retorçat només si creix entre roques o bé per mor de l’acció mecànica del vent. La capçada és es-treta, cònica, amb la ramificació força regular i verticil·lada en els exemplars joves, i es va tornant irregular en els individus vells, que acumulen brancam i fullatge al terç superior de l’arbre. L’escorça, a mesura que envelleix, es desprèn en làmines primes que deixen al descobert el color ataronjat tan característic d’aquest pi, fàcil de reconèixer en la distància.

Figura 1.1. (a) Cons masculins; (b) con femení; (c) pinya jove i fulles; (d) escorça de la part superior del tronc; (e) escorça de la part inferior del tronc. Fotos: (a, b i c) Ferran Aguilar; (d i e) Javier Losarcos.

a d

b

c

e

LES PINEDES DE PI ROIG. Descripció

13El

pi r

oig

El pi roig

Les fulles són curtes, de 3 a 6 cm, rígides i pun-xents, i romanen tres o quatre anys a l’arbre. Són de color verd blavís, tret que destaca especialment quan creix en companyia d’altres pins (pinassa, pi negre).Floreix a la primavera, pel maig i el juny. Les flors masculines s’agrupen a la base de les tiges tendres, formant uns cons de color groc o carabassa, carregats de pol·len. Les pinyes són força simètriques i petites (de 3 a 6 cm de llargària i de 2 a 3,5 cm d’amplada). Són de color bru o vermellós, no gaire fosques i les es-quames tenen un escudet prominent (però no recorbat, tret característic de les pinyes del pi negre, semblants en mida i forma a les del pi roig).

Les pinyes maduren a la tardor del segon any, i els pinyons que contenen fan de 4 a 5 mm, amb una ala llarga que en facilita la dispersió amb el vent. La lon-gevitat del pi roig no és excepcional, viu entre 200 i 300 anys, tot i que alguns exemplars poden arribar als 500 anys. La fusta és compacta, resistent i fàcil de treballar, i això l’ha convertida en una de les fustes comercials més utilitzades en ebenisteria, construcció, etc. L’inte-rès de la seva fusta i la seva capacitat d’adaptació a condicions ambientals molt diverses, de vegades força rigoroses (viu bé en qualsevol substrat, suporta glaça-des severes, etc.), l’han convertida en una espècie àm-pliament utilitzada en repoblacions forestals.

Figura 1.2. (a) Pi roig, (b) pinyó, (c) fulles amb cons masculins, (d) amb cons femenins i (e) amb pinyes madures tancades i (f) obertes.

ab

c

d

f

e

14

Distribució de les pinedes de pi roig

El pi roig és un arbre amb una àmplia distribució en el continent europeu, des de les terres boreals fins a tocar de la Mediterrània. Com més al sud, però, es comporta com una espècie muntanyen-ca. Es fa rar en els territoris atlàntics, ja que no viu bé en climes gaire oceànics i temperats alho-ra. Pel que fa a Catalunya, el pi roig creix i forma boscos a les muntanyes, especialment als Piri-neus i Prepirineus, però també a les serres preli-torals. No viu bé a les comarques més humides.

Figura 2.1. Distribució del pi roig a Europa.

Figura 2.2. Distribució de les pinedes de pi roig a Catalunya.

Distribució del pi roig

Pinedes amb màquies o garriguesPinedes amb brolles heliòfiles

Pinedes sense sotabosc llenyósAltres boscos

Límits comarcals

Les pinedes de pi roig predominen en els paisatge forestals de l’estatge montà de bona part dels Prepirineus, així com de les parts altes del massís del Port i de les muntanyes de Prades. Aquests boscos tenen força afinitat amb els de les grans àrees forestals de l’Europa boreal. D’altra banda, l’interès de la seva fusta ha fet augmentar l’extensió d’aquestes pinedes cap a territoris on no es farien de manera natural.

02


15Di

strib

ució

de

les

pine

des

de p

i roi

g

Les pinedes de pi roig sumen un 14% dels boscos de Catalunya, la qual cosa representa un total de 158.000 hectàrees. Les més abundants, de llarg, són les pinedes primàries pirinenques, la superfície de les quals, unes 116.000 hectàrees, suposa tres quartes parts del total de boscos de pi roig.

Són el tipus de boscos majoritaris dins de les pine-des de pi roig. S’estenen per bona part dels Pirineus i els Prepirineus, des del Ripollès fins a la Vall d’Aran. Són la formació forestal dominant de l’estatge mon-tà a la part més continental de la serralada (Cerda-nya, Solsonès, Alt Urgell i Pallars). Pel sud-est, arriben fins al Moianès i els contraforts interiors del Montseny.

Pinedes montanes pirinenques de caràcter primari

Es tracta, d’una banda, de les pinedes de les muntanyes meridionals (principalment del massís del Port i les mun-tanyes de Prades), com també de bona part de les pi-nedes de caràcter secundari (afavorides per l’home, ja sigui a base de repoblacions o de selecció positiva de l’espècie) que es troben als Prepirineus (principalment Berguedà i Ripollès). S’inclouen aquí les pinedes de pi roig de la Garrotxa. Al Port i, parcialment, a Prades, for-men extenses pinedes que ocupen bona part del terri-tori forestal de l’estatge superior d’aquestes muntanyes.

Pinedes del territori catalanídic i pinedes secundàries

Són les menys abundants, i es troben en indrets de ca-racterístiques poc muntanyenques, amb temperatures més suaus a l’hivern que no pas els llocs on viuen els altres boscos de pi roig. Se’n troben sobretot a la serra-lada Prelitoral (part meridional del Moianès i muntanyes de Prades, principalment). Molt probablement han estat afavorides per les actuacions humanes, i per això ocupen àrees on de ben segur no es farien de manera natural.

Pinedes amb sotabosc de màquies o brolles mediterrànies

Superfície de les pinedes de pi roig a Catalunya

Figura 2.3. Superfície ocupada per les pinedes de pi roig respecte al total de boscos de Catalunya.

Pinedes mediterrànies 1%(10.133,41 ha)

Altres boscos86% (964.716,21 ha)

Pinedes pirinenques 10%(116.101,27 ha)

Pinedes meridionals i secundàries 3%

(32.278,18 ha)

16

Flora característica

No ocupen gaire extensió al territori. En realitat són màqui-es mediterrànies o alzinars baixos de caràcter muntanyenc, relativament ben estructurats, que estan recoberts per un dosser més alt de pi roig, poc o molt dens.

Les pinedes de pi roig ocupen una gran extensió de territori català. Bona part de l’estatge montà ocupat per bosc ho està per aquestes pinedes. N’hi ha de caràcter primari, és a dir, que sempre hi deuen haver estat, i d’altres de caràcter secundari, instal·lades o afavorides per l’activitat humana, principalment en territoris de roureda.

03

Quan les rouredes van ser sotmeses, de manera general i repetitiva, a aprofitament forestal, el creixement més ràpid del pi roig va fer que aquesta espècie envaís aquelles super-fícies i, actualment, s’hi manté. Aquest fet, juntament amb la gran extensió que ocupen, fa que la composició florística de les pinedes de pi roig pugui ser molt variada. En aquest manual s’han definit els següents tres grans grups:

Corresponen als boscos de pi roig que trobem a la part alta de l’estatge montà dels Pirineus. Presenten típicament un estrat arbori només de pi roig relativament dens. Un estrat arbustiu absent o molt poc desenvolupat en les formes més típiques, o amb boix a les que creixen sobre substrat calca-ri; un estrat subarbustiu important, amb nabiu, boixerola... un estrat herbaci d’alt recobriment on es fan algunes plan-tes humícoles i, finalment, cal destacar un estrat de molses (muscinal), molt característic d’aquests boscos, que pot ar-ribar a cobrir gran part del sòl.

Diferenciació de les pinedes de pi roig

Pinedes montanes pirinenques de caràcter primari

Pinedes amb sotabosc de màquies o brolles mediterrànies

Descàmpsia

Bruc boal

Blada de fulla petita

Boix


17Fl

ora

cara

cter

ístic

a

Corresponen a les pinedes de pi roig, majoritàriament de caràcter secundari, instal·lades sobretot en territori de rouredes, princi-palment als Prepirineus i al terri-tori que s’estén paral·lel a la cos-ta des de Girona fins a Castelló de la Plana, amb un clima en ge-neral marítim. En aquest cas el sotabosc es manté gairebé igual que en les rouredes: un estrat arbustiu sovint dens i variat, i un d’herbaci no gaire important. Cal remarcar l’absència gairebé to-tal de molses. Les pinedes dels Ports són, molt probablement, de caràcter primari.

Taula 3.1. Flora de les pinedes de pi roig.

Pinedes del territori catalanídic i altres pinedes secundàries

Nabiu

Pinedes montanes pirinenques Pinedes del territori catalanídic Pinedes amb sotabosc de màquies o brolles mediterrànies

Arbre dominant Pi roig (Pinus sylvestris) Pi roig (Pinus sylvestris) Pi roig (Pinus sylvestris)

Arbustos i mates

Nabiu (Vaccinium myrtillus), boixerola (Arctostaphyllos uva-ursi), boix (Buxus sempervirens), xuclamel (Lonicera xylosteum)

Blada de fulla petita (Acer opalus subsp. granatense), boixerola (Arctostaphylos uva-ursi), ginestera (Genista patens), reboll (Quercus pyrenaica)

Alzina (Quercus ilex), aladern (Rhamnus alaternus), bruc boal (Erica arborea), boix (Buxus sempervirens)

Herbes Descàmpsia (Deschampsia flexuosa), ussona (Festuca gautieri), píroles (Pyrola clorantha, P. minor, P. secunda), herba fetgera (Hepatica nobilis), espàrrec bord (Monotropa hypopitys)

Geum sylvaticum, Viola willkommii, herba fetgera (Hepatica nobilis), fenàs de bosc (Brachypodium sylvaticum), Luzula forsteri

Rogeta (Rubia peregrina), falzia de bosc (Asplenium onopteris)

Molses Hylocomium splendens, Dicranum scoparium, Pleurozium schreberi, Rhytidiadelphus triquetrus

Boixerola Hylocorium splendens

AladernFenàs de bosc

18

Fauna característica

Les pinedes de pi roig acullen una gran varietat d’invertebrats, entre els quals destaquen els insectes defoliadors pels seus efectes nocius com ara l’eruga de la processionària, i la papallona graèlsia per la seva peculiar bellesa.

Entre els amfibis, a les pinedes humides habita la salamandra, on també podem trobar el tòtil, el gripau comú i fins i tot el tritó verd associat a basses o rierols.

Pel que fa als rèptils, hi trobem el vidriol i, en el límit del bosc, pot aparèixer el lluert i la sargantana roquera, però sempre en relació amb el seu hàbitat més típic.

D’ocells hi podem observar el tallarol gros, el mosquiter comú i el pit-roig, encara que hi abunden altres espècies com la mallerenga petita, la mallerenga emplomallada, la mallerenga cuallarga, el bruel, el raspinell, el mosquiter pàl·lid, el pinsà comú, el tord comú, la griva, el tallarol de casquet i el picot garser gros. Més escassos hi trobem la llucareta, el trencapinyes, el pinsà borroner, el picasoques blau i el picot negre, tots de caràcter montà. Els rapinyaires presents a les pinedes de pi roig són l’astor, l’esparver comú, l’aligot vesper, l’aligot comú, el gamarús i el mussol banyut.

Entre els mamífers de mida petita (micromamífers), el ratolí de bosc és el més abundant a les pinedes de pi roig, però secundà-riament hi trobem el talpó muntanyenc, el talpó roig, la musaranya cuaquadrada i la rata cellarda. Entre els carnívors hi destaquen la guineu, la fagina i el gat fer, i entre els grans herbívors, el cérvol, el cabirol i el senglar. De ratpenats estrictament forestals hi podem trobar el ratpenat nòctul petit, i secundàriament el ratpenat orellut septentrional i el ratpenat de bosc.

La pineda de pi roig és una formació vegetal montana i, per tant, hi trobem elements fau-nístics eurosiberians, si bé la majoria d’espècies forestals són de caràcter generalista. Per aquest motiu, no podem parlar d’espècies exclusives de les pinedes de pi roig, sinó més aviat d’espècies característiques o ben representades.

04

Fauna general de les pinedes de pi roig

Salamandra

Vidriol Mussol banyut

Processionària del piGraèlsia


19Fa

una

cara

cter

ístic

a

Taula 4.1. Fauna de les pinedes de pi roig.

Cal matisar algunes diferències entre les pine-des de pi roig meridionals i les pirinenques, ja que en aquestes últimes, a la seva cota superior i en contacte amb els boscos subalpins d’avet o de pi negre, poden aparèixer espècies subal-pines com ara el gall fer, el mussol pirinenc, el picot negre, el reietó, la marta i la granota roja (aquesta sempre amb presència d’aigua), com a habitants atípics de les pinedes de pi roig.

Especificitats

Invertebrats Evetria (Rhyacionia buoliana), graèlsia (Graellsia isabelae), barrinador del pi roig (Ips acuminatus), corc del pi (Pissodes castaneus), lòfir del pi (Diprion pini), mónaca o limàntria dels pins (Lymantria monacha), papallona del pi roig (Retinia resinella), processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa)

Amfibis Gripau comú (Bufo bufo), granota roja (Rana temporaria), salamandra (Salamandra salamandra), tòtil (Alytes obstetricans), tritó verd (Triturus marmoratus)

Rèptils Escurçó pirinenc (Vipera aspis), lluert (Lacerta bilineata), sargantana roquera (Podarcis muralis), vidriol (Anguis fragilis)

Ocells Aligot comú (Buteo buteo), aligot vesper (Pernis apivorus), astor (Accipiter gentilis), becada (Scolopax rusticola), bruel (Regulus ignicapillus), esparver (Accipiter nisus), gamarús (Strix aluco), griva (Turdus viscivorus), mallerenga cuallar-ga (Aegithalos caudatus), mallerenga emplomallada (Parus cristatus), mallerenga petita (Parus ater), mosquiter comú (Phylloscopus collybita), mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli), mussol banyut (Asio otus) pica-soques blau (Sitta europaea), picot garser gros (Dendrocopos major), picot negre (Dryocopus martius), pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula), pinsà comú (Fringilla coelebs), pit-roig (Erithacus rubecula), raspinell (Certhia brachydactyla), tallarol de casquet (Sylvia atricapilla), tallarol gros (Sylvia borin), trencapinyes (Loxia curvirostra), tudó (Columba palumbus)

Mamífers Esquirol (Sciurus vulgaris), cérvol (Cervus elaphus), cabirol (Capreolus capreolus), fagina (Martes foina), gat fer (Felis silvestris), guineu (Vulpes vulpes), musaranya cuaquadrada (Sorex araneus), rata cellarda (Eliomys quercinus), ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), ratapinyada comuna (Pipistrellus pipistrellus), ratpenat de bosc (Barbastella barbastellus), ratpenat nòctul petit (Nyctalus leisleri), ratpenat orellut septentrional (Plecotus auritus), senglar (Sus scrofa), talpó muntanyenc (Microtus agrestis), talpó roig (Clethrionomys glareolus)

Talpó muntanyencFaginaCabirol

Tallarol grosMosquiter comú

Foto

: Fer

ran

Agui

lar

Condicionaments de la distribucióFenologia i producció de pinyonsDinàmica del banc de pinyonsRegeneració per pinyonsCreixement i relacions al·lomètriques Models de creixementEstructures de les pinedes de pi roigEnvelliment de les pinedes de pi roigRelacions tròfiquesActivitat de la fauna a escala de rodalActivitat de la fauna a escala de paisatgeEfectes del focEfectes de la sequera

05

06

07

08

09

10

11

12

13

14

15

16

17

LES PINEDES DE PI ROIG Funcionament

Condicionaments de la distribució

22

Pinedes de pi roigLímits comarcals

Zona d’ETR molt alta

Zona d’ETR alta

Zona d’ETR moderada

Zona d’ETR baixa

Zona d’ETR molt baixa

Valors d’ETR (mm)640 o més

de 540 a 640de 440 a 540

de 340 a 440menys de 340

Tot i que la distribució de les pinedes de pi roig a Catalunya se situa a la meitat nord, aquest tipus de bosc s’ha d’enfrontar a condicions ambientals, edàfiques i topogràfiques molt con-trastades. Generalment tendeixen a ocupar les obagues, excepte a les zones més altes, on les trobem als vessants sud.

05

1. Per ampliar aquesta informació i consultar la definició de les categories d’evapotranspiració real (ETR) i les particularitats del seu càlcul, vegeu l’annex 1.

La distribució de les pinedes de pi roig fa que abastin un ampli ventall de condicions ambientals de Catalunya. De les cinc categories d’evapotranspiració real (ETR)1 en què s’ha dividit el territori per a aquest manual, aquestes pinedes es troben ben representades en tres d’elles (ETR moderada, alta i molt alta), tot i que també les podem trobar en zones d’ETR baixa.

Figura 5.1. Distribució de les pinedes de pi roig sobre el mapa de categories d’evapotranspiració real (ETR).1 Font: IFN3 i Atles Climàtic de Catalunya.

Distribució de les pinedes de pi roig segons l’aigua que poden fer servir les plantes

Què és l’ETR1

La zonació en tipus de clima és la forma més habitual per re-presentar la predisposició del territori per al creixement de les plantes, directament rela-cionada amb la quantitat d’aigua que les plantes poden utilitzar. En aquest manual, però, s’ha fet servir un indicador més precís que el clima per a aquest propòsit, l’evapotranspiració real (ETR), una variable que té en compte, no només l’aigua disponible, sinó també l’energia tèrmica necessària per fer-la útil per a les plantes. La regla és molt senzilla:

Com més alta és l’ETR, més gran és la quantitat d’aigua que les plantes poden utilitzar i, en conseqüència, més gran també la seva capacitat per créixer.

LES PINEDES DE PI ROIG. Funcionament

Cond

icio

nam

ents

de

la d

istri

buci

ó 23

Els diagrames de la figura 5.2 mostren la disposició del bosc i la proporció d’aquest que cor-respon a les pinedes de pi roig per a cada categoria d’eva-potranspiració real (ETR)1 on aquestes pinedes es troben ben representades, en funció del ti-pus de sòl, l’orientació i l’alti-tud. S’han fet amb la posició de totes les parcel·les de bosc en orientacions nord i sud (N = 0º ± 45º, S = 180º ± 45º) del Ter-cer Inventario Forestal Nacional (IFN3) corresponents a Catalu-nya. Les divisions d’altitud s’han fet de 500 en 500 m. Se n`han exclòs les combinacions de fac-tors amb menys de 10 parcel·les totals de bosc. Les pinedes de pi roig es troben des dels 0 m fins per sobre dels 2.000 m. La ma-jor extensió d’aquestes pinedes es localitza a les zones on l’ETR és alta, entre els 1.000 i 1.500 m d’altitud (vegeu figura 5.2). En aquestes zones, i a les d’ETR moderada, les pinedes de pi roig mostren preferència per les oba-gues, excepte quan puja l’altitud per sobre dels 1.500 m, que el clima es fa més fred i tendeixen a ocupar els solells. Tot i que el conjunt de boscos de Catalunya es troben majoritàriament so-bre substrat calcari, les pinedes de pi roig es troben de manera semblant sobre sòls calcaris i silicis, i el substrat és indiferent.

On són les pinedes de pi roig

Figura 5.2. Disposició de les pinedes de pi roig i del conjunt de boscos en les principals categories d’evapotranspiració real (ETR)1 on es troben ben representades aquestes pinedes, en funció del tipus de sòl, l’orientació i l’altitud. Cada icona d’arbres ( = pineda de pi roig, = altres boscos) representa 10 parcel·les de bosc entre dues marques altimètriques, arrodonides a la desena. Així, si només hi apareixen icones grises, el nombre de parcel·les de pinedes de pi roig és menor de 5; si n’hi ha una de verda, està entre 5 i 14; si n’hi ha dues, entre 15 i 24; i així successivament. Els números indiquen el percentatge del bosc que correspon a les pinedes de pi roig respecte del total de bosc a la zona considerada. Font: IFN3, Atles Climàtic de Catalunya i Mapa Geológico Nacional.

ETR molt altaN

Obaga

Alt (m)

2000

1500

1000

500

0

22%

22%

36%

6%

27%

9%

18%

12%

SSolell

NObaga

SSolell

Alt (m)

2000

1500

1000

500

010% 7%

44% 40% 17% 6%

8%

68% 46%

34% 76%

50% 28%

51%

ETR alta

19%

NObaga

SSolell

NObaga

SSolell

Alt (m)

2000

1500

1000

500

0

15%

1%

3%

54% 21%

33%

ETR moderada

14%

NObaga

SSolell

NObaga

SSolell

Sòls calcaris Sòls silicis

21% 11%

33% 20%

Fenologia i producció de pinyons

24

El cicle fenològic del pi roig és força llarg. Per això, les condicions climàtiques de cada any poden afectar fins a tres produccions de llavors alhora: la d’enguany, la que madurarà l’any vinent, i la que és en la primera fase de formació. El resultat és que la producció de pinyes i pinyons és força variable entre uns anys i uns altres, tot i que aquestes variacions mostren una certa regularitat.

06

El pi roig produeix pinyes anualment, però amb una gran variabilitat individual entre anys, sobretot quan fa poc que ha entrat en fase reproductiva. Alguns estudis indiquen que cada set anys en té un parell amb pics de producció, intercalats amb un parell de menys productius i la resta gairebé nuls. Cap als dotze anys d’edat, l’arbre comença a fer pinyes amb pinyons viables, però tri-ga molt més a fer-ne quantitats importants: uns trenta anys si l’arbre creix aïllat o als marges del bosc (vores de camins, con-reus, etc.), i uns quaranta si ho fa enmig d’una pineda densa.

Producció de pinyes i de pinyons

La floració té lloc a la primavera (entre l’abril i el juny). Les flors mascu-lines produeixen tant de pol·len que en molts indrets la seva dispersió es coneix com la pluja de sofre, pel seu color groc intens. Els cons fe-menins són de color rogenc i apareixen erectes sobre un peduncle. El primer any poden arribar a fer 2 cm, però el creixement comença a ser notori a partir de la fecundació, la primavera següent, un any després d’haver estat pol·linitzats (figura 6.1). En aquest moment prenen la for-ma i el color verd propi de les pinyes noves, es recargolen i queden penjant, i part del peduncle es reabsorbeix. En madurar, es tornen d’un color bru groguenc, i s’obren cap al final de la tardor fins a la primavera, depenent de les condicions climàtiques. Els pinyons que cauen són pe-tits (d’uns 4 o 5 mm) i porten una ala llarga que els ajuda a ser dispersats pel vent. Un cop a terra, poden germinar durant els tres o quatre mesos següents. Les pinyes buides poden romandre un parell d’anys a l’arbre.

Fenologia dels pinyons

Figura 6.1. Fenologia dels pinyons de pi roig. Font: elaboració pròpia a partir de fonts diverses.

Pinus sylvestris

Floració i pol•linització

Formació de la pinya

Fecundació

Creixement del pinyó

Maduració

Dispersió

Germinació

G F M A M J J A S O N D G F M A M J J A S O N D G F M A M J J A S O N D

1r any 2n any 3r any


Feno

logi

a i p

rodu

cció

de

piny

ons

25

Les primeres pinyes tenen pinyons més petits i en menor quantitat, atès que, al principi, la planta necessita créixer ràpid per poder competir per la llum, i pot destinar pocs recursos a la reproduc-ció. La viabilitat dels pinyons depèn de les con-dicions de creixement de l’arbre, perquè afecta la mida de les pinyes, i de la quantitat de pol·len disponible, perquè afecta la probabilitat de fe-cundació. Com que el cicle fenològic és pluria-nual, les condicions climàtiques influeixen en la producció de pinyons de tres o quatre anys alho-ra. Les altes temperatures d’estiu són especial-ment importants en el primer any (per la floració) i el tercer (quan els pinyons maduren). El temps sec i ventós afavoreix la dispersió del pol·len en el segon any, i la dels pinyons al final del cicle.

El nombre de pinyes per arbre depèn de molts factors. Un dels més importants és la llum, que estimula el desenvolupament dels cons. Els ar-bres que en reben més fan més pinyes, i també les parts de l’arbre més il·luminades en fan més. Per aquest motiu, quan s’obre una clariana o es fa una aclarida al bosc, totes les branques que restaven a l’ombra fins en aquell moment poden començar a produir nous cons, i en tres anys la major part de la producció deixa de concen-trar-se a la part superior de la capçada i ho fa a les zones baixes i mitjanes. El diàmetre normal de l’arbre està correlacionat amb la producció de pinyes, però no ho estan ni l’alçaria ni l’edat.

Factors que afecten la producció de pinyes

Figura 6.2. Els arbres que reben més llum solen produir pinyes més abundants i distribuïdes arreu de la capçada. Foto: Ferran Aguilar.

Figura 6.3. Producció abundant de pinyes de pi roig. Foto: Javier Losarcos.

Factors que afecten la producció de pinyons

Dinàmica del banc de pinyons

26

Els pinyons de pi roig tenen una ala proporcionalment llarga que els ajuda a ser dispersats pel vent. Els esquirols i els trencapinyes en són els principals consumidors abans de la dispersió, i després de dispersar-se ho són els ratolins de bosc i algunes espècies d’ocells. Els pinyons que sobreviuen a aquestes depredacions poden germinar durant un temps curt.

07

La figura 7.1 mostra la dinàmi-ca del banc de pinyons en el pi roig. Abans de ser dispersats, els esquirols i els trencapinyes són els principals depredadors de pi-nyons, als quals accedeixen des-fent les pinyes. A l’hivern, quan aquestes són madures, s’obren i dispersen els pinyons a terra, on diversos animals en consu-meixen una part del banc. A les zones d’alta muntanya, els pi-nyons poden lliscar sobre la neu, pendent avall, i això fa augmen-tar considerablement la distància de dispersió. Els que sobreviuen poden germinar durant uns me-sos. Tant la germinació com l’es-tabliment només són efectius en clarianes i zones obertes, i no solen trobar-se plàntules noves enmig del bosc i als indrets ge-neralment obacs.

Amb els pinyons ja madurs i les pinyes encara tancades, els esquirols i els tren-capinyes en són els principals consumidors. Si poden escollir, els esquirols selec-cionen els arbres amb més pinyes i els que les tenen més grosses, segurament perquè contenen alhora pinyons més grossos i més quantitat d’aliment per pinya, tot i que poden ser més difícils d’extreure. En canvi, els trencapinyes no semblen seleccionar els arbres, però són molt efectius i poden produir reduccions molt importants de la collita anual. L’activitat d’uns i altres es detecta fàcilment per la gran quantitat de pinyes gairebé pelades que deixen sota les capçades dels arbres (figura 7.2). La mallerenga petita i la mallerenga emplomallada no poden obrir les pinyes, però quan aquestes comencen a fer-ho, sovint les hi podem tro-bar penjades de cap per avall, alimentant-se dels pinyons a què poden accedir.

Depredació abans de la dispersió

Figura 7.1. Dinàmica del banc de pinyons.

Dinàmica del banc de pinyons


Dinà

mic

a de

l ban

c de

pin

yons

27

Els pinyons de pi roig no presenten perío-de de dormició, i la seva viabilitat a terra és curta. La germinació té lloc a la primavera i començament d’estiu. La diferència d’estació òptima per germinar entre els pins de mun-tanya (com ara el pi roig) i els de terra baixa (com ara el pi blanc) respon al període més crític per a les plàntules, que en el cas del pi blanc és la sequera estival, i en el del pi roig són les glaçades hivernals. La figura 7.3 mostra el percentatge de germinació en fun-ció del temps des de la dispersió, tenint en compte condicions òptimes.

Germinació dels pinyons

Després de la dispersió, els depredadors més coneguts dels pinyons de pi roig són el ratolí de bosc i algunes espècies d’ocells, com ara el pinsà comú, el pinsà mec, el lluer, el verdum, el sit negre i tam-bé la perdiu roja. Les dimensions d’aquests pinyons fan pensar que també les formigues i alguns insectes en poden ser consumidors habituals, tot i que encara hi ha pocs estudis sobre aquest tema. L’acció conjunta de totes dues depredacions (abans i després de la dispersió) en pot dificultar molt la regeneració. Un estudi fet a Sier-ra Nevada (el límit sud de la distribució del pi roig) estima que la depredació suposa passar d’un 60% de pinyons viables dins de les pinyes, a un 0,5% de pinyons viables al terra, la qual cosa representa una dràstica reducció de la capacitat de regeneració de l’espècie.

Depredació després de la dispersió

Figura 7.3. Percentatge de germinació de pinyons de pi roig en funció del temps que fa de la seva dispersió (amb temperatura de 20ºC i fotoperíode de 12 hores de llum blanca). Font: Skordilis et al. 1997.

Figura 7.2. Pinyes de pi roig depredades per esquirols (a) i trencapinyes (b). Fotos: (a) Ferran Aguilar; (b) Javier Losarcos.

100

80

60

40

20

0

Percentatge de germinació

Temps (dies)

0 5 10 15 20

ba

Regeneració per pinyons

28

Les plàntules de pi roig necessiten força llum per sobreviure, però també una bona disponibilitat d’aigua, i per aquest motiu la regeneració de l’espècie és, en general, molt baixa sota qualsevol tipus de bosc. Sota la seva coberta, regenera lleugerament millor a les cares nord, i sota altres boscos la regeneració és pràcticament irrellevant.

08

La presència de plàntules, plançons i peus juvenils de pi roig és molt baixa en les pinedes de pi roig catalanes, amb algu-nes variacions en funció de les condicions en què s’hi troben. La figura 8.1 mostra el patró de regeneració del pi blanc sota la pròpia coberta en funció de les categories d’evapotranspiració real (ETR),1 de l’orientació i de la fracció de cabuda de cober-ta (FCC), amb dades del Tercer Inventario Forestal Nacional (IFN3). El grau de regeneració s’ha mesurat com el percentatge de la màxima regeneració pos-sible. Un 100% vol dir que totes les parcel·les de pineda de pi roig tenen regeneració abundant i un 0% vol dir que no hi ha regene-ració en cap d’aquestes parcel-les. S’indica un valor conjunt per a les plàntules i els plançons i un valor per als peus juvenils (els que tenen un diàmetre normal inferior a 5 cm).

Regeneració sota la pròpia coberta

Figura 8.1. Grau de regeneració del pi roig sota la seva coberta en funció de l’evapotranspiració real (ETR), de l’orientació i de la fracció de cabuda de coberta (FCC), mesurat com el percentatge de la màxima regeneració possible. Els valors s’indiquen per a plàntules en sentit ampli (plàntules i plan-çons) i per a peus juvenils, amb diàmetre normal < 5 cm. Font: IFN3 i Atles Climàtic de Catalunya.

Sud (Solell) (Obaga) Nord

Coberta densaFCC > 90%

11

6

5

10

9

7

9

8

4

9

13

8

4

11

13

14

20

10

10

3

9

10

8

9

4

7

3

6

3

13

6

5

19

5

14

21

Coberta densaFCC > 90%

Coberta mitjana FCC = 45 a 90%

Coberta mitjana FCC = 45 a 90%

Coberta laxaFCC < 45%

Coberta laxaFCC < 45%

ETR molt alta

ETR alta

ETR moderada

Plàntules i plançons Peus juvenils

Grau de regeneració del pi roig sota la seva coberta (%)


Rege

nera

ció

per p

inyo

ns29

La regeneració de pi roig és en conjunt molt baixa. La regeneració de plàntules i plançons és superior en les obagues, principalment en les zones amb menys fracció de coberta, men-tre que la de peus juvenils és indiferent entre orientacions però sí que sembla superior on hi ha més fracció de coberta. Aquest patró suggereix que les plàntules i plançons sem-blen respondre malament a l’ombra, mentre que els peus juvenils necessiten un cert grau d’ombra. El grau de regeneració no sembla ser diferent entre zones amb distintes ETR.

També en altres boscos es pot trobar regeneració de pi roig. La figura 8.2 recull aquesta regeneració sota les principals cobertes arbòries de Catalunya, considerada com el percentatge de la màxima rege-neració possible. La regeneració és molt baixa en general, i només deixa d’haver-n’hi en alguns boscos (suredes, pinedes de pi blanc, pi pinyoner i pinastre), on la presència del pi roig com a arbre acom-panyant és nul·la o escassa. Tot i que continuen essent valors bai-xos, cal destacar els valors més elevats de regeneració de plàntules i plançons de pi roig sota les cobertes de pinassa i roure de fulla grossa, que poden propiciar les millors condicions per al desenvolu-pament tant de les plàntules i plançons com dels peus juvenils.

1. Per consultar la definició de les categories d’evapotranspiració real (ETR) i les particularitats del seu càlcul, vegeu l’annex 1.

Regeneració sota diferents cobertes

Figura 8.2. Grau de re-generació del pi roig sota cobertes amb dominància de diferents espècies arbòries, mesurat com el percentatge de la màxima regeneració possible. Juvenils = peus amb diàmetre normal més petit de 5 cm. Font: IFN3.

10

8

6

4

2

0

Plàntules i plançons Peus juvenils

Grau de regeneració del pi roig sota diferents cobertes (%)

Alzina Alzinasurera

Avet Faig Piblanc

Pinegre

Pipinyer

Piroig

Pinassa Pinastre Rouremartinenc

Rourede fullagrossa

Rourede fullapetita

Creixement i relacions al·lomètriques

30

El pi roig és un arbre de creixement mitjà, fàcil de determinar a partir de la lectura dels seus anells. Fa una fusta resinosa, recta i poc nuosa, molt preuada per a la construcció i fusteria. Com passa amb la majoria d’espècies, la producció de fusta varia molt segons la mida dels individus i també entre zones. Els valors més elevats corresponen a les zones més humides i càlides.

09

Es pot interpretar de manera senzilla l’edat i el patró de creixement del pi roig a través dels seus anells de creixement. Aquests són ca-pes concèntriques ben definides que es van afegint any rere any i que formen quasi tots els vegetals llenyosos de les regions tempera-des. En cada anell distingim dues parts: una de clara o fusta inicial (que es deu al creixement primaveral, i depèn molt de les reserves acumulades durant l’any anterior), i una altra de fosca (que cons-titueix el creixement de tardor, i depèn de la fotosíntesi que té lloc durant aquest període). Els anells de creixement es poden obtenir a través de discos complets del tronc, que és el millor material de tre-ball però també el més agressiu per a l’arbre, o a través de l’extracció de sondes amb barrina. Com a alternativa a la lectura dels anells, es poden mesurar les diferències entre els mateixos arbres en inven-taris successius. Les diferències entre els diàmetres obtinguts en el segon i tercer inventaris forestals nacionals (IFN2 i IFN3) mostren que el creixement del pi roig se situa a prop de la mitjana del conjunt d’espècies arbòries.

Càlcul del creixement del pi roig

Taula 9.1. Variacions del creixement diametral (en mm per any) del pi roig (mitjana + desviació típica) segons la mida de l’arbre (classe diametral del diàmetre a l’altura del pit) en exposi-ció obaga (nord) i solell (sud) de les principals categories d’ETR1 on el pi roig és habitual.

Figura 9.1. Secció d’un disc de pi roig on es distingeixen els anells de creixement, cada un amb la corres-ponent part clara i fosca. Foto: Pau Vericat.

Classe ETR molt alta ETR alta ETR moderada

diametral Solell Obaga Solell Obaga Solell Obaga

10 1,24±1,01 1,05±0,94 1,49±1,08 1,04±1,01 1,37±0,99 1,02±1,0215 2,09±1,43 1,87±1,36 2,29±1,53 1,80±1,36 1,98±1,36 1,59±1,3420 3,39±1,85 2,87±1,66 3,31±1,72 2,65±1,56 2,78±1,63 2,52±1,6625 4,08±2,36 2,59±1,66 3,08±2,82 2,88±1,71 2,95±1,90 2,50±1,8230 4,40±2,49 2,86±1,64 3,50±1,98 2,96±1,70 3,14±1,68 2,94±1,7835 4,09±2,14 3,42±1,67 3,14±1,86 3,22±1,94 3,00±1,55 2,94±1,7540 2,90±1,36 3,34±2,31 2,92±1,77 2,21±1,50 2,82±1,5345 3,12±1,72 2,90±2,06 2,48±1,47 2,61±1,50 2,25±1,9350 3,50±1,67 2,99±2,00 2,66±1,75 2,83±1,97 2,52±1,87


Crei

xem

ent i

rela

cion

s al

·lom

ètriq

ues

31

A partir del diàmetre normal i de l’alçària to-tal mesurats en un pi roig se’n pot estimar el volum de fusta amb escorça (VAE) i la bio-massa aèria (BA), com es recull a la taula 9.2. Els valors dels coeficients de les fórmu-les varien segons la categoria d’ETR1 on es troba el pi roig i si, a més del diàmetre normal de l’arbre (DN), es disposa o no de la mesura d’alçària total (A).

Es pot passar de biomassa aèria (BA) a quan-titat de carboni aeri acumulat (CA, en kg de carboni) multiplicant la BA per la concentració de carboni en tant per u, que per al pi roig és de 0,51. Per obtenir la quantitat de CO2 se-grestat (CS, en kg de CO2) cal multiplicar la CA per 3,67. Així, per exemple, un pi roig de 26 cm de DN de la zona d’ETR moderada, tin-drà una BA de 168,7 kg (BA=0,078 x 262,357), una CA de 86,1 kg (CA=168,7 x 0,51) i una CS de 315,8 kg de CO2 (CS=86,1 x 3,67).

Les dades comparatives entre inventaris mostren que aquest crei-xement no es homogeni al llarg de l’àrea de distribució de l’espècie i que depèn tant de la mida de l’individu com de l’evapotranspiració real (ETR)1 i de l’orientació. Així, en tots els casos els creixements més petits són els de les classes diametrals menors (10 i 15 cm), i els més grans s’observen normalment en les classes diametrals superiors (taula 11.1). D’altra banda, els màxims creixements s’ob-tenen on l’ETR és molt alta, ja que aquí hi ha més disponibilitat d’aigua. Independentment de l’ETR, el pi roig normalment presenta un creixement superior en les cares sud que en les nord.

Càlculs del volum de fusta i de la biomassa de l’arbre

Càlculs de carboni i CO2 acumulats per l’arbre

Creixement del pi roig en diferents condicions ambientals

Taula 9.2. Fórmules per estimar el volum de fusta amb escorça (VAE, en dm3) i la biomassa aèria total (BA, en kg de pes sec) d’un pi roig qualsevol a partir del seu diàmetre normal (DN, en cm) o del seu DN i la seva alçària total (A, en m), segons les categories d’ETR1 on el pi roig és habitual. Les columnes a, b i c, són coefici-ents de la fórmula, r2 és el coeficient de determinació i n és el nombre de dades que s’ha fet servir per calcular la fórmula.


Fórmula a b c r2 n

ETR molt alta

només amb el diàmetre

VAE = a · DNb 0,073 2,521 - 0,953 199

BA = a · DNb 0,102 2,280 - 0,926 95

amb diàmetre i alçària

VAE = a · DNb · Ac 0,039 1,885 1,089 0,991 199BA = a · DNb · Ac 0,082 2,037 0,411 0,935 95

ETR alta


VAE = a · DNb 0,073 2,528 - 0,949 1165

BA = a · DNb 0,080 2,338 - 0,939 700


VAE = a · DNb · Ac 0,036 1,925 1,080 0,990 1165BA = a · DNb · Ac 0,050 1,979 0,667 0,957 700

ETR moderada


VAE = a· DNb 0,083 2,474 - 0,943 763BA = a DNb 0,078 2,357 - 0,946 555


VAE = a· DNb· Ac 0,035 1,928 1,080 0,989 763BA = a DNb · Ac 0,053 2,119 0,479 0,956 555

Models de creixement

32

A partir de la informació recollida en els inventaris forestals, es poden obtenir dades que donen idea del patró de creixement d’una espècie. Amb aquestes dades es poden construir models sen-zills que ajuden a preveure com pot créixer l’espècie sota diferents condicions d’estructura del bosc, suposant una qualitat d’estació alta.

10

Quan els arbres creixen aïllats tendeixen a ocupar l’espai tant en vertical com en horitzontal, aprofitant la màxima quantitat de llum possible. Quan els arbres tenen veïns, la competència modifica la forma de les capçades, i se’n produeixen de més estretes i verticals, i amb menys fu-lles. Si la densitat de peus és prou elevada, l’arbre fins i tot pot morir per falta de llum a les fulles, encara que la resta de recursos (aigua i nutrients) no siguin factors limitadors. La figura 10.1 dóna una idea de l’espai mà-xim que pot arribar a ocupar un pi roig que creix sense competència, i de l’espai mínim necessari per sota del qual ja no es pot mantenir viu. A partir d’aquests valors, suposant una pineda de pi roig amb tots els arbres de la mateixa grandària, es pot calcular la corba de densitat de tancament de les capçades (figura 10.2, línia verda), que és quan tots els arbres assoleixen el seu diàmetre de capçada màxim i comença la competència, i la corba d’estancament de la massa (mateixa figura, línia verme-lla), que és quan els arbres ja no poden seguir creixent en l’espai, per efecte d’aquesta competència.

Diàmetres de capçada màxim i mínim

Figura 10.1. Diàmetre de les capçades de pi roig en un bosc regular en funció del diàmetre normal dels arbres. En verd, sense competència; en vermell, el mínim indispensable per sobreviure. Font: IFN2, IFN3.

Figura 10.2. Diàmetre normal del pi roig en un bosc regular en funció de la densitat de peus. En verd, corba de tancament (FCC=90%); en vermell, corba d’estancament (FCC=100%). Font: IFN2, IFN3.


Diàmetre de capçada (m2)

Diàmetre normal (cm)

10

8

5

4

2

0

Diàmetre de capçada sense competènciaDiàmetre de capçada mínim per sobreviure

0 10 20 30 40 50

Nombre de peus/ ha

0 500 1000 1500 2000 2500 3000

4035302520151050

Potencial (corba de tancament)Potencial (corba d’estacament)

Diàmetre de capçada (m2)


Mod

els

de c

reixe

men

t33

La figura 10.3 representa el creixement en diàmetre del pi roig quan creix sense competència, per a una qualitat d’estació alta. El creixement en diàmetre disminueix amb la grandària de l’arbre fins a diàmetres superiors a 60 cm de diàmetre normal (DN). Quan l’ETR1 és alta, els creixe-ments són superiors.

La figura 10.4 mostra el patró de creixement en àrea basal (AB) d’una parcel·la de pi roig per a una qualitat d’estació alta. Les corbes per a les dues ETR són pràcti-cament iguals, en tots dos casos el màxim creixement es produeix prop dels 30 m2/ha i és d’1,4 m2/ha/any i des-prés comença a disminuir lleugerament.

Creixement potencial en diàmetre Creixement potencial en àrea basal

Model de creixement en diàmetre per a un bosc regular

La figura 10.5 mostra el creixement d’una massa regular de pi roig en funció de diferents densitats de peus. La cor-ba de diàmetre màxim representa una densitat prou bai-xa perquè no hi hagi efecte de la competència. Quan es dóna el tancament de les capçades, els creixements indi-viduals es van reduint progressivament, però es manté el creixement en àrea basal de la parcel·la. A mesura, però, que el bosc s’acosta a l’estancament de les capçades, el creixement individual és tan baix que el creixement de la parcel·la també es veu compromès.

Figura 10.5. Diàmetre normal del pi roig en un bosc regular en funció de l’edat de l’arbre i la densitat de peus. Els diferents colors represen-ten les diferents densitats (peus/ha). Font: IFN2, IFN3.

Figura 10.4. Creixement en àrea basal (AB) en funció de l’àrea basal de la parcel·la i de la zona ETR on es troba. Font: IFN2, IFN3 i Atles Climàtic de Catalunya.

Figura 10.3. Creixement diametral màxim (sense competència) en funció del diàmetre normal (DN) de l’arbre i de la zona ETR1 on es troba. Font: IFN2, IFN3 i Atles Climàtic de Catalunya.

76543210

Increment DN (mm/any)

0 10 20 30 40 50

ETR moderada ETR alta

Diàmetre normal (cm) 0 10 20 30 40 50

1,61,41,210,80,60,40,20

Increment DN (mm/any) ETR moderada ETR alta

Diàmetre normal (cm)

60

50

40

30

20

10

0

DN (cm)

Edat (anys)0 20 40 60 80

3000 2000 1200 900 600 400 200 sense competència

Estructures de les pinedes de pi roig

34

Les pinedes de pi roig a Catalunya formen estructures resultants d’una gestió regular. Tot i això, les condicions de regeneració i la manera d’aplicar les aclarides al llarg del temps determinen diferents característiques de la massa i dels mateixos arbres. En aquest capítol es recullen tres models d’estructura en funció de la densitat de peus amb què s’han desenvolupat.

11

El bosc de pi roig es gestiona normalment com a mas-sa regular. Tot i que el bosc regular es considera fàcil de gestionar, la manera de regular-ne la densitat al llarg del seu desenvolupament pot determinar resultats molt diferents en certes característiques, com ara l’estabilitat dels arbres, la grandària o la qualitat de la fusta. Si la intervenció s’enredereix molt en el temps, es poden crear situacions negatives difícils de recuperar.

Aquesta estructura s’origina quan el bosc ha crescut amb densitat alta i sense intervenció. El resultat després d’uns seixanta anys és un bosc amb arbres que tenen troncs rectes i gairebé sense branques, però que són prims i amb poca estabilitat. En aquestes edats en què el creixe-ment en alçària és reduït, la capacitat de refer la capçada és petita, i per això la capacitat de resposta dels arbres és baixa. En conseqüència, les actuacions silvícoles per reduir-ne la densitat sovint no obtenen bons resultats. Per millorar aquesta situació és molt important deixar-hi els arbres que presenten les capçades més desenvolupades. Si el que es pretén és regenerar la massa, s’ha de tenir en compte que la producció de llavors dels arbres és baixa.

Quan la regeneració no ha estat prou abundant, els ar-bres tenen un període inicial de creixement sense efecte de la competència dels veïns, i poden desenvolupar bran-ques gruixudes. A mesura que els arbres es fan grans el bosc s’acaba tancant. Passats seixanta anys (amb una densitat d’uns 700 peus per ha), el resultat és un bosc amb arbres de capçades voluminoses, diàmetres grans i estabilitat alta, però amb moltes branques de diàmetre considerable mortes al llarg del tronc, que donen un as-pecte característic al bosc i una qualitat de fusta baixa.

El desenvolupament del bosc comença amb una re-generació important, que permet tenir un material de partida suficient i un tancament ràpid de la massa. Aquesta massa inicia un procés d’autopoda, que im-pedeix el desenvolupament de branques gruixudes. Un cop s’han aconseguit els beneficis d’una densitat inicial alta en la formació d’un tronc de qualitat, i quan el bosc encara és jove (i, per tant, manté una capa-citat important de creixement en alçària), s’inicia una reducció dràstica de la densitat. D’aquesta manera s’aconsegueixen capçades ben desenvolupades, un augment del diàmetre i l’estabilitat dels arbres i de la capacitat de produir pinyons.

Tres models d’estructura

Bosc desenvolupat amb densitat alta

Bosc desenvolupat amb densitat baixa

Bosc desenvolupat amb densitat controlada


Estru

ctur

es d

e le

s pi

nede

s de

pi r

oig

35

Figura 11.1. Tres models d’estructura de la pineda de pi roig, i distribu-cions diametrals associades a cada estructura. Per a cada dis-tribució, s’indica el nombre de peus (N), el diàmetre mitjà (DM) i l’àrea basal total (AB). Font: IFN3.

450

400

350

300

250

200

150

100

50

0

Classes diametrals

Nombre de peus/ha

10 15 20 25 30 35 40 45 50

N= 700 peus/ha DM= 24 cm, AB= 32 m2/ha

350

300

250

200

150

100

50

010

3050

350

260

Bosc amb densitat baixa

10 15 20 25 30 35 40 45 50


120

390

70

10

Bosc amb densitat controlada

Bosc amb densitat alta

10 15 20 25 30 35 40 45 50

450

400

350

300

250

200

150

100

50

0

120

310

405

250

1025


Envelliment de les pinedes de pi roig

36

La situació recent de la gestió dels boscos porta en alguns casos a una disminució i fins i tot elimi-nació de les tallades. Cal tenir molt present que aquest fet comporta situacions noves d’envelliment del bosc i, en conseqüència, noves dinàmiques i noves estructures que es coneixen poc, però que cal intentar preveure.

12

Amb l’edat, el primer que s’esta-bilitza de l’individu és el creixe-ment en alçària. El creixement en diàmetre es pot mantenir de manera important durant més temps amb capacitat d’arribar a diàmetres més grans que els valors mitjans que trobem actu-alment. L’aparença externa de l’individu canvia també de forma important amb l’edat, i és el mi-llor indicador de l’edat fisiològica de l’arbre (figura 12.1). La mort de l’arbre es pot produir per de-caïment progressiu o per trenca-ment, la qual cosa pot passar fins i tot en individus vigorosos quan aquests, per la seva grandària, sobresurten de manera impor-tant per sobre del nivell de cap-çades de la resta de la massa o es troben en terrenys inestables.

Envelliment de l’arbre

Figura 12.1. Canvis en l’aparença externa del pi roig amb l’edat: a) pi roig jove, amb capçada densa que encara manté creixement en alçada i on les branques mostren un patró de creixement força vertical; b) pi roig vell, amb branques més obertes i horitzontals i una capçada densa a l’exterior però força buida a l’interior, pel trencament de branques. Fotos: Javier Losarcos.

ba


Enve

llimen

t de

les

pine

des

de p

i roi

g37

L’envelliment del bosc, a escala de parcel·la, es mostra a partir dels canvis en tres característiques del bosc: la distribució de diàmetres, l’àrea bassal i la presència de fusta morta (figura 12.2).

Estructura de diàmetres. La dinàmica de mortalitat natu-ral dels arbres dominats i la capacitat que mostren els pins dominants en estacions favorables de mantenir creixements importants per sobre dels 30 cm de diàmetre, porta amb el temps cap a estructures amb peus grans i mitjans i pocs peus petits. En teoria, en una fase de mortalitat de peus grans s’hauria de produir l’entrada de nous individus joves però el pi roig és una espècie que regenera principalment en condicions de llum, i no es coneix la capacitat d’aquesta espècie per regenerar en una situació de clarianes petites ocasionades per la mort d’un arbre o d’uns quants.

Àrea basal (AB). L’àrea basal augmenta amb l’edat. Per a boscos vells, quan s’inicia la mort d’individus grans, l’AB s’es-tabilitza i fins i tot es pot produir una petita disminució quan aquesta no està compensada per l’entrada de nous individus.

Fusta morta. La mortalitat natural de peus porta a una presència cada cop més important de fusta morta al bosc. Inicialment apareix la fusta dels peus morts dominats, de petites o mitjanes dimensions, però amb el temps comença a aparèixer fusta morta de grans dimensions. En una fase avançada es troba fusta morta de tots els diàmetres, tant en peu com a terra. La quantitat total de fusta varia segons la seva rapidesa de descomposició.

Envelliment de la parcel·la

Figura 12.2. Canvis en la distribució de diàmetres, AB i fusta morta per a una sèrie teòrica d’envelliment de la pineda de pi roig. Les xifres sobre les columnes indiquen, per a cada classe diametral, el nombre de peus/ha d’arbres vius (en verd) i morts (en gris). Font: IFN3.

308

400

350

300

250

200

150

100

50

0

Bosc en edat d’explotació

10 15 20 25 30 35 40 45

362

270

90

22 10 10

215

25

Classes diametrals

10 15 20 25 30 35 40 45

Bosc madur

10 15 20 25 30 35 40 45 50 55

140

120

100

80

60

40

20

02

10 5 2 28

82

60

124120

9080

2618




Nombre de peus/ha Bosc jove600

500

400

300

200

100

0

509

170

102

Arbres vius Arbres morts

Relacions tròfiques

38

Processionària del pi, graèlsia i

altres defoliadors i xucladors

Ratpenats forestals Ocells forestals

i rata cellarda

Invertebrats de la fusta

Escorça i fusta mortaFulles, brots i branquillons

Els pinyons i els insectes que es mengen les fulles del pi són dues peces clau en el conjunt de rela-cions tròfiques que es dóna en una pineda de pi roig. Cal tenir en compte que la xarxa que aquí es representa és una aproximació molt sintètica d’una realitat molt més complexa, ja que interacciona amb altres hàbitats forestals propers i amb els espais oberts adjacents (pastures, cingleres, etc.).

13

El pinyó és consumit pel trencapinyes, el picot gar-ser gros, el ratolí de bosc i l’esquirol, les poblacions del qual són escasses. El bosc de pi roig és l’hàbitat preferit de l’astor (principal depredador d’esquirols i ocells de mida mitjana) i l’esparver (que menja ocells més petits). El ratolí de bosc i els talpons forestals mengen fruits i llavors i es troben a la base alimentària de depredadors boscans com el gamarús, el mussol banyut, la fagina i el gat fer. Les plantes del sotabosc i l’herba de les clarianes alimenta grans ungulats com el cérvol i el cabirol. Les fulles són l’aliment de molts insectes, entre els quals cal destacar la processionària del pi i la graèlsia (una papallona de gran bellesa que viu so-bretot en aquestes pinedes). Aquests són a la base alimentària de molts altres animals, com la rata cellarda, la musaranya cuaquadrada i molts ocells forestals. Els insectes voladors són consumits pels ratpenats, que crien en cavitats d’arbres madurs. La fusta morta acull una gran abundància d’inver-tebrats, mentre que les branques i els troncs vius queden protegits per la resina. A l’escorça són co-muns molts invertebrats, que són presa habitual de mallerengues, picots i pica-soques. La descomposi-ció de la fullaraca del sòl (que, quan és de pi, també se’n diu pinassa i no s’ha de confondre amb l’arbre) afavoreix el creixement de fongs i bolets, dels quals depenen una immensa varietat d’invertebrats i els seus depredadors, com ara la becada, que menja cucs de terra.

Relacions tròfiques a les pinedes de pi roig

Figura 13.1. Relacions tròfiques a les pinedes de pi roig.


Rela

cion

s trò

fique

s39

Astor i esparver

Fongs i invertebrats del sòl

Gamarús i mussol banyut

Cérvol i cabirol

Gat fer i fagina

Senglar

Ratolí de bosc i

talpons forestals

Pinassa Brots, fruits i llavorsPinyons

Becada

Trencapinyes i esquirol

Plantes del sotabosc

Activitat de la fauna a escala de rodal

40

L’activitat de molts animals es concentra en un territori petit, que es pot considerar una unitat de bosc, i que anomenem «rodal». Molts invertebrats tenen un paper essencial en la descomposició de la matèria orgànica i alguns insectes poden formar plagues, que de retruc afecten l’abundància d’ocells. La producció de pinyons pot afectar els rosegadors i els ocells granívors.

14

Invertebrats del sòl. Majoritàriament són àcars, col·lèmbols, milpeus, cucs de terra, tèrmits, formigues, centpeus, aranyes, opilions i escarabats. Fragmenten restes vegetals, controlen les poblacions microbianes i acceleren els processos de descomposició de la matèria orgànica, i modifiquen les característiques químiques i físiques del medi.Invertebrats de la fusta i l’escorça. El barrinador del pi roig Ips acuminatus és un perforador subcortical que causa danys a les pinedes de pi roig en matar els arbres en petits grups. Les galeries que excava sota l’escorça tenen forma d’estrella. També hi trobem Pissodes castaneus.Insectes defoliadors i xucladors. Destaquen les erugues de la processionària del pi, de Lymantria monacha i de Retinia resinella, la qual xucla la resina dels branquillons joves, formant uns aparents grumolls. També són habituals les larves de la vespa Diprion pini. La papallona graèlsia destaca per la seva bellesa, però no ocasiona danys greus.Insectes dels borrons i les pinyes. Rhyacionia buoliana és un insecte lepidòpter que perfora els borrons dels pins, encara que el pi roig no n’és l’espècie més afectada. La cotxinilla Leucaspis pini és un homòpter perforador de les pinyes dels pins.Rèptils i amfibis. Entre els amfibis, trobem la salamandra a les obagues humides. Pel que fa als rèptils, l’única es-pècie que pot penetrar a dins del bosc, amb substrat arbustiu inclòs, és el vidriol. El lluert pot trobar-se a les pinedes un xic esclarissades, on pot arribar l’escalfor del sol.Micromamífers. El ratolí de bosc és abundant a les pinedes de pi roig, si bé en menor mesura que als boscos més temperats. També trobem talpons forestals com el talpó muntanyenc i més secundàriament el talpó roig. Altres micromamífers habituals són la musaranya cuaquadrada i la rata cellarda.Ocells de sotabosc. En el sotabosc de la pineda de pi roig troben refugi i s’alimenten ocells com el tallarol gros, la merla, el cargolet, el pinsà comú, el pit-roig, el tallarol de casquet i el pinsà borroner. Alguns acostumen a anar associats a arbres caducifolis acompanyants. Ocells de troncs i capçades. El tallarol gros, el mosquiter comú i el pit-roig mostren màxima selecció per les pinedes de pi roig, encara que també hi abunden altres ocells com la mallerenga petita, la mallerenga emplomallada, la malle-renga cuallarga, el bruel, el raspinell, el mosquiter pàl·lid, el tord comú i la griva. Més escassa hi trobem la llucareta.Trencapinyes, picots i pica-soques. El trencapinyes s’alimenta a la punta dels pins, i retorça les pinyes per cercar pinyons. El pica-soques blau aprofita els forats de picot per fer-hi el niu, i redueix el diàmetre de l’entrada amb fang, si cal. El picot garser és detectat pel seu reclam i el seu potent tamborineig.Animals de llindar. En els llindars arbustius de les pinedes de pi roig trobem ocells com la becada, el tallarol gros, la tallareta vulgar, la piula dels arbres, el pardal de bardissa, l’escorxador, la verderola i el sit negre. Alguns rèptils, com l’escurçó pirinenc i la sargantana roquera, viuen a prop de la pineda però no s’hi endinsen gaire.


Activ

itat d

e la

faun

a a

esca

la d

e ro

dal

41

Figura 14.1. Activitat de la fauna en els diferents escenaris a escala de rodal. El color dels animals indica activitat: molta activitat ( );activitat mitjana ( ); activitat escassa ( ).

Bosc dens Bosc obert Bosc mixt Bosc madur amb fusta morta

Activitat de la fauna a escala de paisatge

42

L’activitat d’alguns animals afecta un territori prou ample per poder considerar que actuen a escala de paisatge. A les pinedes de pi roig, és el cas dels mamífers carnívors, els ungulats i el senglar, així com els ocells de mida mitjana com ara el tudó i els rapinyaires depredadors d’animals boscans.

15

Insectes. L’eruga processionària del pi pot formar plagues i destaca visualment per les bosses blanques que pen-gen de les branques, així com les fileres d’erugues que van a enterrar-se durant la fase de crisàlide. La papallona de la graèlsia, de mida considerable i gran bellesa, ha estat perseguida pels col·leccionistes.Ratpenats forestals. El bosc de pi roig és lloc habitual d’alimentació del ratpenat comú, tot i que cria en fissures de roca o de masos. Entre els ratpenats estrictament forestals podem trobar el ratpenat nòctul petit, que cria en forats de picot negre, i secundàriament el ratpenat orellut septentrional i el ratpenat de bosc.Becada. La becada és molt més abundant i té una distribució més àmplia a Catalunya durant l’hivern que no pas a l’època de cria. A l’hora de criar ho fa en boscos humits on pot disposar de pastures properes per cercar cucs de terra com els de pi roig, encara que també en caducifolis muntans, d’avet i pi negre.Picot negre. El picot negre habita a les avetoses, pinedes de pi negre i fagedes, i actualment s’ha expandit a les pinedes de pi roig més madures. Requereix arbres madurs i grans per fer-hi el niu, així com abundant fusta morta per cercar larves d’insectes xilòfags. També s’alimenta assíduament en els formiguers.Astor, esparver i aligot comú. Sobrevolen el bosc i els espais oberts, en paisatges en mosaic. L’esparver s’alimenta de petits ocells forestals i l’astor de preses més grans, com ara el tudó, l’esquirol, i el conill, però també és un especia-lista en la captura de tords i còrvids. L’aligot comú habita sobretot en ambients muntans a prop de camps de conreu.Gamarús i mussol banyut. El gamarús és força present a les pinedes de pi roig, tot i que prefereix boscos caduci-folis. El mussol banyut és més abundant en els ambients muntans que els mediterranis, si bé el 70% de la seva dis-tribució a Catalunya es concentra a la terra baixa. Les seves poblacions fluctuen anualment amb les de rosegadors. Gat fer. El gat fer és més corpulent que un gat domèstic, però difícil d’observar. Les bosquines de carrasca, els boscos de pinassa i de pi roig, i els mixtos submediterranis amb roures, són els que alberguen una major densitat de gat fer. Els hàbitats montans diversificats en mosaic li són favorables.Guineu i fagina. La guineu és el carnívor més abundant de Catalunya, ja que es tracta d’una espècie generalista que es reparteix per qualsevol tipus d’hàbitat. La fagina també és un carnívor força abundant i pot viure en multitud d’hàbitats encara que normalment tenen en comú la presència d’afloraments rocosos o cingles. Cérvol i cabirol. Les densitats més altes de cérvol les trobem al Prepirineu de Lleida, en boscos de pinassa i de pi roig. A la tardor és fàcil de detectar per la brama dels mascles. El cabirol també és una espècie en expansió estric-tament forestal però que aprecia els llindars amb conreus o espais oberts. Senglar. A causa del caràcter generalista del senglar, és habitual trobar furgades en cerca de bulbs i fongs a les pinedes de pi roig.


Activ

itat d

e la

faun

a a

esca

la d

e pa

isat

ge43

Figura 15.1. Activitat de la fauna en els diferents esce-naris a escala de paisatge. El color dels animals indica activitat: molta activitat ( );activitat mitjana ( ); activitat escassa ( ).

Bosc planerLímit del bosc amb conreus Pendent moderat Efecte carena Fons de vall

Efectes del foc

44

Les pinedes de pi roig no resulten habitualment afectades pels incendis, però l’aparició en les darreres dècades de canvis en les condicions climàtiques i ambientals ha portat el foc a zones que abans es cremaven molt poc. Les pinedes de pi roig que han patit incendis no se solen recuperar, perquè els pinyons i les plàntules no sobreviuen al pas de les flames i la distància de dispersió és massa curta.

16

Malgrat ocupar una de les su-perfícies arbrades més extenses de Catalunya, les pinedes de pi roig només representen l’1,6% de la superfície forestal crema-da, segons un estudi sobre la incidència d’incendis a Catalu-nya entre el 1976 i el 2002. El règim d’incendis que pateixen aquestes pinedes és moderat, i, a més, els focs acostumen a ser de baixa intensitat, com ho demostra el fet que sovint els anells de creixement dels arbres mostren senyals d’haver-ne pa-tit més d’un, fins i tot en els pins més petits. En conseqüència, la incidència d’aquesta pertorba-ció sobre el paisatge associat al pi roig només té importància lo-calment, i no modifica l’àrea de distribució de l’espècie. No obs-tant això, l’augment de tempera-tura mitjana i del nombre d’epi-sodis de sequera enregistrats les darreres dècades poden fer variar aquesta tendència.

Susceptibilitat als incendis

Figura 16.1. Superposició dels incendis en àrees de més de cinquanta hectàrees, enregistrats entre el 1986 i el 2005, a Catalunya, sobre la distribució de les pinedes de pi roig i altres boscos. Font: Cartografia d’Hàbitats de Catalunya i DMAH.

IncendisPinedes de pi roig

Altres boscosLímits comarcals


Efec

tes

del f

oc

45

En la majoria d’incendis, les plàntules germinades a la primavera i els pinyons que encara resten sense germi-nar no poden sobreviure, i es perd tot el regenerat a la zona afectada. En incendis petits i mitjans, la distància de dispersió d’aquests pinyons és massa curta per regene-rar la zona des dels arbres vius del marge. Fins i tot en incendis de baixa intensitat la regeneració presenta mol-tes dificultats per efecte directe de les altes temperatures; quan els pinyons sobrepassen els 70ºC, la germinació es redueix i es retarda, i el creixement de les arrels dismi-nueix força respecte al de la part aèria, i això disminueix l’estabilitat del regenerat. La depredació dels pinyons i els efectes de les glaçades i la sequera també poden tenir un paper important en l’èxit o el fracàs de la regeneració.

Quan els focs són petits i de baixa intensitat, els arbres su-pervivents i els del marge de l’incendi proporcionen nous pinyons cada any a la zona cremada, i la regeneració pot ser poc o molt efectiva. Però davant d’incendis més grans i més intensos, l’espècie pràcticament pot desaparèixer de la zona afectada. Els models de simulació a 30 anys (figura 16.3) preveuen que la major part d’aquestes pine-des acabaran essent substituïdes per boscos d’alzina o de roures (82%), i que una part important es transforma-ran en fenassars amb matolls (18%). Això suposa una dràstica reducció de l’àrea de distribució de l’espècie si augmenta la freqüència d’incendis en aquesta àrea.

Regeneració després del foc

Transformació en altres formacions

El pi roig és l’arbre més resistent als focs de baixa inten-sitat del nord d’Europa i Àsia, gràcies a la seva escorça gruixuda. Fins i tot quan el 90% del teixit de creixement (el càmbium) s’ha mort durant l’incendi, l’arbre pot arribar a sobreviure. Comparat amb el pi blanc, no és gaire pre-coç en la formació de pinyes viables, però tot i així s’ha vist que en ocasions pot suportar una recurrència de focs intensos d’uns vint anys. Els pinyons mostren una varia-da gamma de tonalitats de color, que va des d’un bru qua-si groc fins a un marró molt fosc (figura 16.2). Sembla que això els permet suportar la depredació sobre un escenari que va canviant de textura i color els anys següents a l’in-cendi, de manera que les llavors fosques passen més de-sapercebudes al principi, quan tot és cendra, i les clares ho fan quan l’estrat herbaci ja ha crescut. Això és més útil contra la depredació per ocells, perquè els rosegadors es guien més per l’olfacte que no pas per la vista, per trobar els pinyons caiguts.

Comportament del pi roig davant dels incendis

Figura 16.3. Transformació de la pineda de pi roig en altres forma-cions forestals i viceversa després del foc. El gruix de les fletxes és proporcional a la probabilitat de transició. Font: Rodrigo et al. 2004.

FenassarBosc de

rebrotadores(alzines i/o roures)

Pineda dePI ROIG

Figura 16.2. Els pinyons clars destaquen en les zones cremades, però no en altres zones, on destaquen els foscos. Fotos: Javier Losarcos.

Efectes de la sequera

46

Els darrers anys moltes pinedes de pi roig catalanes han patit episodis de mortalitat lligats a se-queres particularment severes. Els seus efectes són molt visibles a les muntanyes de Prades i a les comarques del Pallars Sobirà i el Moianès. L’escassa capacitat de regeneració que mostra el pi roig fa que aquests episodis puguin afavorir una substitució del tipus de bosc a mitjà i llarg termini.

17

El pi roig és, actualment, el pi peninsular més vulnerable als efectes de la sequera. Els darrers anys, les diverses sequeres estivals que ha patit la península Ibèrica, algu-nes especialment severes, han provocat la mort de molts arbres d’aquesta espècie arreu del territori. Comparant el percentatge de pins morts en peu en pinedes de pi roig entre el segon i el tercer Inventario Forestal Nacional (IFN2 i IFN3), es pot veure que el percentatge d’arbres morts ha augmentat set vegades en aquest període (figu-ra 17.1a) i que el percentatge de parcel·les on es troben pins morts ho ha fet sis vegades (figura 17.1b). Com a mínim, part d’aquests increments es poden associar a l’augment d’episodis de sequera extraordinària en el pe-ríode entre els dos inventaris.

Se sap que en altres tipus de bosc, com ara els alzinars, si la densitat de peus és molt elevada, fer algunes aclari-des pot ajudar a disminuir l’impacte de la sequera, perquè aquestes pràctiques milloren la disponibilitat d’aigua en el sòl per als arbres preservats, en reduir-ne la compe-tència per aquest recurs. En el cas de les pinedes de pi roig, s’ha trobat que si la densitat del bosc és molt alta, augmenta la competència entre els arbres i, per aquest motiu, també la mortalitat dels arbres (figura 17.3). Els estudis, però, no permeten per ara donar dades concre-tes de densitat recomanable.

Susceptibilitat a la sequera

Efecte de la densitat del boscEls dos efectes principals de la sequera són la defoli-ació de l’arbre, que, si és prou intensa, l’acaba portant a la mort, i la reducció del seu creixement. Tot i que la mortalitat afecta totes les classes diamètriques, sembla que el arbres més petits són més vulnerables. Part de la mortalitat també pot produir-se per efectes indirectes, atès que la manca d’aigua pot reduir la capacitat dels arbres per resistir la invasió d’organismes paràsits (in-sectes, fongs, etc.), i, per tant, poden emmalaltir i morir més fàcilment. De manera anàloga, quan té lloc un se-gon episodi de sequera sobre una pineda que encara s’està recuperant de l’anterior, els efectes poden ser més greus del que caldria esperar només pel grau de severitat d’aquest nou episodi.

Efectes de la sequera

Figura 17.1. (a) Percentatge de pins morts a les pinedes de pi roig peninsulars enregistrats al segon i tercer Inventario Forestal Nacional, i (b) percentatge de parcel·les de pineda de pi roig peninsulars on es va enregistrar mortalitat de pins al segon i tercer Inventario Forestal Nacional Font: Albert Vilà, dades no publicades.

Percentatge de pins morts (%)

IFN2 IFN3

4

3

2

1

0

aPercentatge de parcel·les amb pins morts (%)

IFN2 IFN3

40

30

20

10

0

b


Efec

tes

de la

seq

uera

47

La regeneració del pi roig és molt limitada, fins i tot en condicions normals, sense cap pertorbació. A més, els arbres que moren poden restar en peu durant molt de temps, de manera que la seva caiguda no contribueix a l’obertura de clarianes que alliberin espai per a les no-ves plàntules. Per aquest motiu, la mortalitat deguda a la sequera no es compensa habitualment amb un augment de pins en el planter, i generalment són altres espècies presents al sotabosc (normalment, roures o alzines) les que prenen el relleu en la dominància del bosc. Amb el temps, les pinedes afectades per aquests episodis poden ser substituïdes per boscos mixtos, i eventualment per alzinars o rouredes.

Recuperació després de la sequera

Figura 17.3. Percentatge de mortalitat de pi roig en funció de la den-sitat del bosc. La línia representa l’ajust lineal del conjunt de valors de les parcel·les de l’IFN2 i l’IFN3. Font: Albert Vilà, dades no publicades.

Figura 17.2. Pineda de pi roig afectada per la sequera. Foto: Ferran Aguilar.

12

10

8

6

4

2

0

0 500 1000 1500 2000 2500 3000 3500 4000 4500

Densitat (pins/ha)

Mortalitat (%)

Foto

: Jav

ier L

osar

cos

LES PINEDES DE PI ROIGIndicadors

Espècies d’interès per a la conservació Hàbitats d’interès per a la conservació Plantes del sotabosc Arbres acompanyants Ocells nidificants Producció i acumulació Característiques estructurals Maduresa de la pineda de pi roigLes pinedes de pi roig en el paisatge

18

19

20

21

22

23

24

25

26

Espècies d’interès per a la conservació (I)

50

A les pinedes de pi roig, hi ha unes quantes espècies que presenten una situació de protecció o amenaça elevada, i n’hi ha una que presenta la màxima amenaça, però no sempre la normativa les protegeix. Això evidencia la importància de consultar els catàlegs i les llistes vermelles, a banda de la legislació, a l’hora de definir l’interès de cada espècie per a la conservació.

18

Les espècies d’interès prioritari

Tant els catàlegs d’espècies amenaçades com les llistes d’espècies protegides per normes legals constitueixen valoracions parcials de la complexitat associada a la bio-diversitat, i tenen avantatges i desavantatges. Així, per exemple, la legislació acostuma a anar considerablement endarrerida respecte al coneixement científic i pot obviar espècies que es troben en situació d’amenaça ben cone-guda. Però, al seu torn, els catàlegs i les llistes verme-

lles solen excloure espècies que, malgrat no ser gaire ra-res ni estar amenaçades, són clau per garantir determinats processos ecològics dels quals depèn la viabilitat d’alguns sistemes. Per aquest motiu, a la taula 18.1 s’ha considerat totes dues aproximacions a l’hora de definir quins són els elements prioritaris per a la conservació, per tal d’assolir una visió més global i complementària.

Nom català Nom científic Nom castellà Normativa autonòmica

Normativa estatal

Directives europees

Situació d'amenaça

ESPÈCIES VEGETALS (1) (3) (4) (6)

Sabatetes Cypripedium calceolus Zueco En perill En perill II VUEspunyidella rotundifòlia Galium rotundifolium Galio *** - - LCBoix grèvol Ilex aquifolium Acebo * - II LCJasione nana Jasione crispa subsp. sessiliflora - *** - - LCTamborino Lavandula pedunculata Cantueso *** - - LC- Orchis spitzelii - En perill - - CRPírola cloranta Pyrola chlorantha Peralillo *** - - LCPírola secunda Pyrola secunda Pírola *** - - LCGalzeran Ruscus aculeatus Rusco - - V LCTeix Taxus baccata Tejo ** - II LCBufalaga Thymelaea nivalis Clujidera *** - - LC

(L*) Informació procedent de llistes i llibres vermells de diferent àmbit geogràfic: Catalunya, per a les espècies vegetals, els inver-tebrats i els ocells, i Espanya per a la resta de fauna.

Espècies d’interès per a la conservació (I) LES PINEDES DE PI ROIG. Indicadors

51Es

pèci

es d

’inte

rès

per a

la c

onse

rvac

ió (I

)

ESPÈCIES ANIMALS (2) (3) (6)

Invertebrats: (4)

- Acanthocinus hispanicus - - - - VU- Erebia epistygne - - - - VUGraèlsia Graellsia isabelae Mariposa isabelina D D’interès II, V LC- Limax cinereoniger - - - - VU

Amfibis: (4)

Tòtil Alytes obstetricans Sapo partero D D’interès IV NT

Gripau comú Bufo bufo Sapo común D - - LC

Granota roja Rana temporaria Rana bermeja D D’interès V LC

Tritó verd Triturus marmoratus Tritón jaspeado D D’interès IV LCRèptils: (4)

Vidriol Anguis fragilis Lución D D’interès - LCLluert Lacerta bilineata Lagarto verde D D’interès IV LCSargantana roquera Podarcis muralis Lagartija roquera D D’interès IV LC

Ocells: (5)

Astor Accipiter gentilis Azor C D’interès - NTEsparver Accipiter nisus Gavilán C D’interès - LCMussol banyut Asio Otus Búho chico C D’interès - LCAligot comú Buteo buteo Busardo ratonero C D’interès - LCRaspinell Certhia brachydactyla Agateador común D D’interès - LCTudó Columba palumbus Paloma torcaz - - II LCPicot garser gros Dendrocopos major Pico picapinos D D’interès - LCPicot negre Dryocopus martius Pito negro C D’interès I LCSit negre Emberiza cia Escribano montesino D D’interès - LCPit-roig Erithacus rubecula Petirrojo D D’interès - LCPinsà comú Fringilla coelebs Pinzón vulgar D D’interès - LC

Figura 18.1. Espècies de la pineda de pi roig protegides i/o amenaçades.

Espècies d’interès per a la conservació (II)

52

NOTA: Per consultar la normativa legal i el sistema de qualificació per a la situació d’amenaça de les espècies, vegeu l’annex 2, sobre la conser-vació d’hàbitats i espècies a Catalunya.

18

Nom català Nom científic Nom castellà Normativa autonòmica

Normativa estatal

Directives europees

Situació d'amenaça

Ocells: (5)

Trencapinyes Loxia curvirostra Piquituerto común D D’interès - LCMallerenga petita Parus ater Carbonero garrapinos D D’interès - LCMallerenga blava Parus caeruleus Herrerillo común D D’interès - LCMallerenga emplomallada Parus cristatus Herrerillo capuchino D D’interès - LCMallerenga carbonera Parus major Carbonero común D D’interès - LCMosquiter pàl·lid Phylloscopus bonelli Mosquitero papialbo D D’interès - LCMosquiter comú Phylloscopus collybita Mosquitero común D D’interès - LCPinsà borroner Pyrrhula pyrrhula Camachuelo trompetero D D’interès I LCBruel Regulus ignicapilla Reyezuelo listado D D’interès - LCBecada Scolopax rusticola Chocha perdiz - - II VUPica-soques blau Sitta europaea Trepador azul D D’interès - LCGamarús Strix aluco Cárabo común C D’interès - LCTallarol gros Sylvia borin Curruca mosquitera D D’interès - LCTallarol de casquet Sylvia atricapilla Curruca capirotada D D’interès - LCCargolet Troglodytes troglodytes Chochín D D’interès - LCMamífers: (4)

Ratpenat de bosc Barbastella barbastellus Barbastela C D’interès II, IV NTGat fer Felis silvestris Gato montés B D’interès IV NTGat mesquer Genetta genetta Gineta común - - V LCRatpenat nòctul petit Nyctalus leisleri Nóctulo pequeño C D’interès IV NTRatpenat comú Pipistrellus pipistrellus Murciélago común D D’interès IV LCRatpenat orellut septentrional Plecotus auritus Orejudo dorado D D’interès IV NTEsquirol Sciurus vulgaris Ardilla roja D - - LC

Espècies d’interès per a la conservació (II) LES PINEDES DE PI ROIG. Indicadors

53Es

pèci

es d

’inte

rès

per a

la c

onse

rvac

ió (I

I)

(1) Normativa autonòmica per a les espècies vegetals. *El boix grèvol, la genciana groga i el margalló necessiten una autoritza-ció per a la recol·lecció, la tallada i el desarrelament tant de les arrels com de les parts aèries. **El teix i la flor de neu es declaren espècies protegides. ***Espècies de la flora protegides en el De-cret 328/1992 pel qual s’aprova el Pla d’Espais d’Interès Natural. Aquestes espècies són protegides només en l’EIN que s’especi-fiqui a l’Annex 3 de l’esmentat Decret. **** Espècies incloses en el Catàleg de flora amenaçada de Catalunya (Decret 172/2008). Finalment per a les espècies incloses en el Catàleg de flora ame-naçada de Catalunya (Decret 172/2008), s’ha emprat En perill o Vulnerables segons que pertoqui.

(2) Normativa autonòmica per a les espècies animals. Es qualifica la infracció de la normativa segons l’espècie en qüestió: A (molt greu, amb sanció més elevada), B (molt greu), C (greu) i D (lleu).

(3) Normativa estatal. Es classifiquen les espècies en quatre catego-ries: En perill, Sensibles, Vulnerables, i D’interès especial.

(4) Normativa comunitària. Directiva Hàbitats. Les categories aquí recollides corresponen a les espècies incloses en tres annexos: II (per a les quals cal designar zones especials de conservació), IV (estrictament protegides) i V (la recol·lecció a la natura i l’explota-ció de les quals pot ser objecte de mesures de gestió).

(5) Normativa comunitària. Directiva Ocells. Es recullen aquí les espècies incloses en l’annex: I (han de ser objecte de mesures es-pecials de conservació de l’hàbitat), II (poden ser objecte de caça si l’Estat membre vetlla perquè això no en comprometi la conservació).

(6) Situació d’amenaça per a les espècies vegetals i animals. Les espècies es classifiquen segons el grau d’amenaça seguint les nou categories UICN (2001): EX (extingida), EW (extingida en estat silvestre), CR (en perill crític), EN (en perill), VU (vulnerable), NT (propera a l’amenaça), LC (preocupació menor), DD (dades insuficients) i NE (no avaluada). S’ha considerat l’àmbit geogràfic més restringit possible, tenint en compte les dades disponibles. Així, per a amfibis, rèptils i mamífers és Espanya, i per a flora vascular, invertebrats i ocells és Catalunya.

Com interpretar la taula 18.1

El codi de colors és un indicador del grau de protecció legal de cada espècie segons les diferents normatives o, alternativament, la situació d’amenaça segons els catàlegs i llistes emprats. Protecció o situació d’amenaça: negre (màxima), vermell (molt elevada), taronja (elevada), groc (moderada), verd (lleu), blanc (no considerada).

Hàbitats d’interès per a la conservació

54

Tot i que les pinedes de pi roig no estan considerades hàbitats d’interès comunitari (HIC), segura-ment per tractar-se d’uns boscos molt estesos a l’Europa central i boreal, no es poden menystenir els béns i serveis ambientals que ens proporcionen, i cal tenir en compte que algunes es consideren hàbitats amenaçats en el context de Catalunya.

Les pinedes de pi roig com a hàbitats d’interès

El pi roig té una amplíssima distribució per Europa i Àsia, i segurament per aquest motiu les pinedes que forma no han estat incloses en la llista d’hàbitats d’interès comuni-tari. En el context de Catalunya, però, algunes d’aques-tes pinedes, com ara les de les muntanyes meridionals, caldria que fossin especialment tingudes en compte, a causa de la seva raresa i singularitat. De fet, dues de les nou unitats referides a les pinedes pi roig que distingeix la classificació CORINE dels hàbitats es consideren hàbitats

Amenaça

42.561 Boscos de pi roig (Pinus syl-vestris), calcícoles i mesòfils, dels obacs de l’estatge montà dels Pirineus

Pinedes sovint força denses, amb un sotabosc amb presència habitual del boix i també d’algunes plantes típiques dels ambients forestals montans i, esporàdica-ment, algunes espècies humícoles pròpies dels boscos de coníferes boreals. Són molt freqüents en vessants obacs dels Pirineus i els Prepirineus, sobre substrats amb carbonats.

1

42.562 Boscos de pi roig (Pinus sylvestris), acidòfils i mesòfils, dels obacs de l’estatge montà (i del submontà) dels Pirineus

Pinedes sovint ufanoses, amb un sotabosc generalment cobert de molses (Hylocomium splendens, Rhytidiadelp-hus triquetrus, Pleurozium schreberi...). A l’estrat herbaci hi pot abundar la nabinera (Vaccinium myrtillus) i no hi són rares les espècies humícoles del gènere Pyrola. Freqüents en vessants obacs sobre terrenys àcids dels Pirineus i els Prepirineus.

1

42.5921+ Boscos de pi roig (Pinus sylvestris), calcícoles i xeròfils, dels Pirineus

Pinedes poc denses, amb un estrat herbaci pobre i amb alguns arbustos, principalment el boix (Buxus sempervi-rens), la boixerola (Arctostaphylos uva-ursi), el ginebró (Juniperus communis)... Abundants als vessants solells de l’estatge montà dels massissos calcaris dels Pirineus i els Prepirineus. A causa de la duresa de les condicions ambientals, es regeneren molt lentament després de pertorbacions.

2

amenaçats en el context català, i dues més es consideren en perill d’estar-ho pròximament. A més, els béns i serveis ambientals que ens proporcionen les pinedes de pi roig no es poden menystenir, i per això la gestió s’ha de fer afa-vorint-ne els valors naturals i els processos ecològics. Cal fixar les mesures necessàries per al restabliment o mante-niment de l’estat de conservació favorable de les espècies de flora i fauna d’interès comunitari que suporten (vegeu les fitxes F11 i F12 sobre la gestió d’aquests elements).

NOTA: Per consultar les directrius sobre la conservació d’hàbitats i espècies a Catalunya i la normativa legal referida, vegeu l’annex 2.

19

Hàbitats d’interès per a la conservació LES PINEDES DE PI ROIG. Indicadors

55Hà

bita

ts d

’inte

rès

per a

la c

onse

rvac

ió

Taula 19.1. Hàbitat d’interès comunitari i hàbitats CORINE de Catalunya que hi estan associats amb el codis corresponents (Font: VIGO et al., 2005). El grau d’amenaça es considera tenint en compte la vulnerabilitat de l’hàbitat i els impactes que el poden afectar, actualment o en un futur proper, i en l’àmbit geogràfic de Catalunya. D’acord amb l’escala de valoració de VIGO et al. (2005): 0, incert o no constatat; 1, no amenaçat; 2, probablement amenaçat en el futur (en perill); 3, amenaçat; 4, molt amenaçat. L'àmbit geogràfic al qual es refereix la situació d'amenaça és Catalunya. Font: Vigo et al., 2005. Fotos: Albert Ferré.

Amenaça

42.5922+ Boscos de pi roig (Pinus sylvestris), neutrobasòfils i mesòfils, dels Pirineus i de les contrades meridionals

Pinedes amb un estrat arbustiu on abunden les espècies típiques de les rouredes seques, com ara el tortellatge (Viburnum lantana), la coronil·la boscana (Coronilla emerus), el boix moll (Lonicera xylosteum), el boix (Buxus sempervirens)... A l’estrat inferior, les molses hi tenen un paper important (Hylocomium splendens, Dicranum scoparium, Pseudoscleropodium purum...). Es fan en ori-entacions diverses de l’estatge submontà, sobre calcàries sovint amb processos de descalcificació.

1

42.5A23+ Boscos de pi roig (Pinus sylvestris), calcícoles, meridionals

Pinedes amb un sotabosc ric en arbustos i herbes pròpies dels boscos submediterranis meridionals, com ara la blada de fulla petita, la ginestera, la boixerola, el gèum de bosc, etc. Es fan a les obagues altes de les muntanyes calcàries tarragonines.

3

42.5B11+ Boscos de pi roig (Pinus sylvestris), acidòfils i xeròfils, dels estatges montà i submontà

Pinedes generalment poc denses, amb un estrat herbaci obert, on es fan algunes espècies xeròfiles, com ara el te de muntanya i el crespinell. L’estrat arbustiu és pobre, amb ginebró, bruguerola, bàlec, etc. Són freqüents als so-lells montans dels Pirineus i Prepirineus, sobre substrats àcids. La seva regeneració és lenta.

2

42.5B23+ Boscos de pi roig (Pinus sylvestris), acidòfils i xeròfils, del territori catalanídic

Pinedes amb un recobriment important de boixerola al sotabosc. De les herbes, n’és molt característica l’espu-nyidella de fulla rodona. Es fa en algunes obagues de les muntanyes de Prades, sobre terrenys àcids.

3

42.5E Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris), o repoblacions, sense sotabosc forestal

Es tracta de repoblacions, de boscos naturals molt intervin-guts o bé de pastures colonitzades pel pi roig en temps re-cents. El sotabosc acostuma a ser molt pobre i hi manquen les espècies pròpies dels ambients forestals. Són comunes a tot el territori, especialment a les àrees de muntanya.

1

42.5F+ Pinedes de pi roig (Pinus sylvestris), amb sotabosc de màquies o brolles mediterrànies

Són pinedes no gaire denses on, sota l’estrat de pins, es fa un alzinar baix, o una màquia esclerofil·la, o bé brolles me-diterrànies. Les espècies del sotabosc són, doncs, pròpies dels ambients mediterranis: l’alzina, l’heura, el bruc boal, el marfull, el romaní, les estepes, la rogeta, etc. Són poc o molt freqüents a les àrees muntanyoses de les comarques prelitorals.

0

Plantes del sotabosc

56

Les pinedes de pi roig presenten un sotabosc arbustiu i herbaci molt variable d’un indret a un altre, pel que fa a la composició florística i a l’estructura dels estrats. Aquesta variabilitat depèn de les condicions ambientals del lloc on creixen aquests boscos i també, molt especialment, del tipus de pràctiques silvícoles utilitzades i la intensitat amb què s’apliquen.

20

Figura 20.1. Percentatge de presència de les espècies de l’estrat herbaci a les pinedes de pi roig de Catalunya. Amb verd fosc, les espècies pròpies de la pineda de pi roig; i amb verd clar, les indicadores d’una pineda degradada o poc madura. Font: Banc de dades de biodiversitat de Catalunya.

Com interpretar la figura 20.2

En aquesta figura, les espècies que tenen una columna fosca alta seguida d’una de clara petita són les que es troben preferentment as-sociades a la pineda de pi roig. Per exemple: la bruguerola (Calluna vul-garis) es troba preferent-ment en altres tipus de bosc en ambients menys humits (ETR moderada i alta), mentre que quan l’ambient és més humit (ETR molt alta) gairebé només la trobem associ-ada amb el pi roig.

Plantes de l’estrat herbaci

La figura 20.1 recull les principals espècies herbàcies presents en les pinedes de pi roig. A causa de la gran diversitat d’ambients on es fan aquestes pinedes (solells, obagues, substrats àcids, substrats amb carbonats, etc.) i dels tractaments a què són sotmesos una part important d’aquests boscos, en aquesta figura es barregen les espècies que són característiques d’aquestes pinedes, o bé comunes a bona part dels ambients forestals frescals (com ara les molses, l’herba de l’esparver, alguna pírola, la viola de bosc, l’herba fetgera, la vara d’or, etc.), amb plantes pròpies dels ambients oberts (com ara la banya de cabra, l’espunyidella, la ginestola pilosa, l’avènula de prat, i altres). En general, l’abundàn-cia d’espècies d’aquest darrer grup és un indicador de boscos alterats o bé que creixen en condicions difícils (vessants amb fort pendent, assolellats, pedregosos, etc.).

Hier

aciu

m m

uror

umHe

rba

fetg

era

Hylo

com

ium

spl

ende

nsDe

scàm

psia

Dicr

anum

sco

pariu

mUs

sona

Creu

era

Mad

uixe

ra

Viol

a de

bos

c

Te d

e m

unta

nya

Espu

nyid

ella

Pleu

rozi

um s

chre

beri

Galiu

m v

ernu

mPr

unel

la g

rand

iflor

aRh

ytid

iade

lphu

s tri

quet

rus

Cucu

t

Polip

odi

Lotu

s co

rnic

ulat

usRa

m b

lanc

Vara

d’o

r

Cam

pane

ta

Veça

bor

da

Mar

xívo

l

Gine

stol

a pi

losa

Vale

riana

Cam

panu

la p

ersi

cifo

liaPy

rola

chl

oran

tha

Aven

ula

prat

ensi

s ss

p. ib

eric

a

70

60

50

40

30

20

10

0

Plantes característiques de pinedes de pi roig Plantes de pinedes alterades o poc madures

Presència en pinedes de pi roig de Catalunya (%)

Plantes del sotabosc LES PINEDES DE PI ROIG. Indicadors

57Pl

ante

s de

l sot

abos

c

Arbustos i lianes


Figura 20.2. Presència de les espècies arbustives i lianoides al sotabosc de la pineda de pi roig i altres tipus de bosc en funció de la categoria d’evapotranspi-ració real (ETR)1 on es troben. La línia groga representa la presència de cada espècie en el conjunt de boscos de Catalunya independentment de l’ETR. Per a cada espècie, la columna verd fosc (esquerra) n’indica la presència en la pineda de pi roig, i la columna verd clar (dreta) n’indica la presència mitjana en la resta de boscos. Les espècies en vermell són les que es poden associar clarament a la pineda de pi roig a cada ETR. Font: IFN3 i Atles Climàtic de Catalunya.

A la figura 20.2 podem veure el percentatge de presència de les espècies arbustives i lianoides que formen part habitualment del sotabosc de la pineda de pi roig, en funció de la categoria d’evapo-transpiració real (ETR)1 on es troba i ordenades de major a menor presència de l’espècie en el conjunt de boscos de Catalunya amb independència de l’ETR (línia groga). Per a cada clima, en color marró es destaquen les espècies que es poden associar a les pine-des de pi roig perquè són clarament més presents a la pineda de pi roig que en la mitjana dels altres tipus de bosc.

El boix i el ginebró són molt habituals a la pineda de pi roig, inde-pendentment de l’ambient on aquesta es trobi, i en les zones més humides (ETR molt alta) es fan encara més presents. Aquestes espècies es troben altament associades a les pinedes de pi roig, igual que altres espècies no tan presents en aquest boscos, com és el cas del roser, la farigola, el marfull i tortellatge, els ginestells i el corner. Altres espècies van associades a aquestes pinedes en els ambients menys humits de la seva àrea de distribució, com és el cas de l’arç blanc i espinalb, l’olivereta, el xuclamel xilosti, l’aranyo-ner i la boixerola, però van desapareixent a mesura que l’ambient es fa més humit i fred. Cal destacar el cas del garric, que el trobem present en les zones més temperades que ocupen aquestes pine-des, però a mesura que l’ambient es fa més fred va desapareixent.

Esba

rzer

Farig

ola

Boix

Rose

rGa

rric

Gine

bró

Mar

full

i tor

tella

tge

Heur

aAr

ç bl

anc,

esp

inal

bAr

gela

gaBo

tjaCo

rner

Gine

stel

lsEs

pígo

lOl

iver

eta

Xucl

amel

xilo

sti

Llor

eret

Sang

uiny

olBr

ugue

rola

Aran

yone

rBo

ixer

ola

Vida

lba

Coro

nil·l

a bo

scan

a

70

60

50

40

30

20

10

0

Presència en ETR molt alta (%)

60

50

40

30

20

10

0

Presència en ETR alta (%)

Esba

rzer

Farig

ola

Boix

Rose

rGa

rric

Gine

bró

Mar

full

i tor

tella

tge

Heur

aAr

ç bl

anc,

esp

inal

bAr

gela

gaBo

tjaCo

rner

Gine

stel

lsEs

pígo

lOl

iver

eta

Xucl

amel

xilo

sti

Llor

eret

Sang

uiny

olBr

ugue

rola

Aran

yone

rBo

ixer

ola

Vida

lba

Coro

nil·l

a bo

scan

a

60

50

40

30

20

10

0

Presència en ETR moderada (%)

Esba

rzer

Farig

ola

Boix

Rose

rGa

rric

Gine

bró

Mar

full

i tor

tella

tge

Heur

aAr

ç bl

anc,

esp

inal

bAr

gela

gaBo

tjaCo

rner

Gine

stel

lsEs

pígo

lOl

iver

eta

Xucl

amel

xilo

sti

Llor

eret

Sang

uiny

olBr

ugue

rola

Aran

yone

rBo

ixer

ola

Vida

lba

Coro

nil·l

a bo

scan

a

Pinedes de pi roig Altres tipus de bosc

Conjunt de boscos de Catalunya

Arbres acompanyants

58

A les pinedes de pi roig no només trobem pins rojos. Altres espècies arbòries, principalment fagàci-es i altres pins, força sovint apareixen barrejades entre el pi roig. La presència d’aquestes espècies acompanyants augmenta la biodiversitat tant de flora com de fauna, ja que incrementa la diversitat de recursos que els organismes poden aprofitar.

21


Espècies freqüents i poc freqüents

A la figura 21.2 podem veure la proporció de les espè-cies d’arbres acompanyants de la pineda de pi roig en funció de la categoria d’evapotranspiració real (ETR)1 on es troba, ordenades de més a menys presència de l’espècie en el conjunt de boscos de Catalunya. En vermell es destaquen les espècies més clarament as-sociades a aquest tipus de pineda. L’alzina, el roure cerrioide, el faig, el pi negre, la pinassa, els roures de fulla gran i petita, el bedoll i la blada són les espècies que amb més freqüència es troben a les pinedes de pi roig. Cal destacar que en els ambients més humits (ETR

Freqüència d’espècies acompanyants

La gran majoria de les pinedes de pi roig no te-nen cap espècie arbòria acompanyant el pi roig o només en tenen una. El patró difereix lleuge-rament en funció de la zona d’evapotranspiració real (ETR)1 considerada, però no respon a un gradient d’aigua que la planta pugui fer servir. Així, als extrems del gradient (ETR moderada i molt alta), el percentatge de pinedes sense ar-bres acompanyants és una mica més baix que a les zones d’ETR alta, i, en canvi, el de pine-des amb dues espècies és gairebé el doble.

Figura 21.1. Percentatge de parcel·les de pineda de pi roig per a cada categoria d’evapotranspiració real (ETR)1 amb 0, 1, 2 i 3 o més espècies d’arbres acompanyants. Font: IFN3 i Atles Climàtic de Catalunya.

molt alta) on es troba el pi roig, el pi negre apareix gai-rebé sempre associat a la pineda de pi roig, però en els ambients no tan humits (ETR moderada i alta) el trobem associat a altres tipus de bosc. Per a les es-pècies menys representades, la figura 21.2 mostra un zoom de l’escala per tal d’apreciar millor les variacions. El cas més rellevant és el del bedoll pubescent (vegeu requadre explicatiu), però hi ha d’altres espècies que es poden associar a la pineda de pi roig tot i no ser-hi gaire abundants, com és el cas de la blada, el bedoll, la moi-xera, la moixera de pastor, el pinastre i el salze blanc.

60

40

20

0

Nombre d’espècies acompanyants

0 espècies 1 espècie 2 espècies 3 o més espècies

Percentatge de parcel·les de pineda de pi roig (%) ETR moderadaETR molt alta ETR alta

Arbres acompanyants LES PINEDES DE PI ROIG. Indicadors

59Ar

bres

aco

mpa

nyan

ts

Figura 21.2. Presència de les espèci-es d’arbres acompanyants del pi roig en la pineda de pi roig i altres tipus de bosc en funció de la categoria d’eva-potranspiració real (ETR)1 on es tro-ben. Les gràfiques interiors són zooms per apreciar les variacions quan les espècies són poc freqüents. La línia groga representa la presència de cada espècie en el conjunt de boscos de Catalunya independentment de l’ETR. Per a cada espècie, la columna verd fosc (esquerra) n’indica la presència en la pineda de pi roig, i la columna verd clar (dreta) n’indica la presència mitjana en la resta de boscos. Les espècies en vermell són les que es poden associar clarament a la pineda de pi roig a cada ETR. Font: IFN3 i Atles Climàtic de Catalunya.


En aquesta figura, les espècies que tenen una columna fosca alta segui-da d’una de clara petita són les que es troben preferentment associades a la pineda de pi roig. Per exemple: el bedoll pubescent (Betula pubes-cens) es troba molt freqüentment entre els pins rojos quan l’aigua no és tan disponible per a la planta (ETR moderada) i és poc habitual en les pinedes més humides (ETR alta i molt alta) on prefereix altres tipus de bosc.

Alzi

na

Pi b

lanc

Pina

ssa

Rour

e m

artin

enc

Alzi

na s

urer

a

Pi p

inye

r

Pi n

egre

Rour

e de

fulla

pet

ita

Rour

e de

fulla

gro

ssa

Faig

Pina

stre

Avet

Cast

anye

r

Blad

a

Bedo

ll

Auró

bla

nc

Frei

xe d

e fu

lla g

ran

Trèm

ol

Cire

rer

Avel

lane

r

Polla

ncre

Auró

neg

re

Vern

Frei

xe d

e fu

lla p

etita

Moi

xera

Moi

xera

de

guill

a

Bedo

ll pu

besc

ent

Gats

aule

Grèv

ol

Rour

e pè

nol

Moi

xera

de

past

or

Salz

e bl

anc

Alzi

na

Pi b

lanc

Pina

ssa

Rour

e m

artin

enc

Alzi

na s

urer

a

Pi p

inye

r

Pi n

egre

Rour

e de

fulla

pet

ita

Rour

e de

fulla

gro

ssa

Faig

Pina

stre

Avet

Cast

anye

r

Blad

a

Bedo

ll

Auró

bla

nc

Frei

xe d

e fu

lla g

ran

Trèm

ol

Cire

rer

Avel

lane

r

Polla

ncre

Auró

neg

re

Vern

Frei

xe d

e fu

lla p

etita

Moi

xera

Moi

xera

de

guill

a

Bedo

ll pu

besc

ent

Gats

aule

Grèv

ol

Rour

e pè

nol

Moi

xera

de

past

or

Salz

e bl

anc

Alzi

na

Pi b

lanc

Pina

ssa

Rour

e m

artin

enc

Alzi

na s

urer

a

Pi p

inye

r

Pi n

egre

Rour

e de

fulla

pet

ita

Rour

e de

fulla

gro

ssa

Faig

Pina

stre

Avet

Cast

anye

r

Blad

a

Bedo

ll

Auró

bla

nc

Frei

xe d

e fu

lla g

ran

Trèm

ol

Cire

rer

Avel

lane

r

Polla

ncre

Auró

neg

re

Vern

Frei

xe d

e fu

lla p

etita

Moi

xera

Moi

xera

de

guill

a

Bedo

ll pu

besc

ent

Gats

aule

Grèv

ol

Rour

e pè

nol

Moi

xera

de

past

or

Salz

e bl

anc

50

40

30

20

10

0

12

10

8

6

4

2

0

Pinedes de pi roig Altres tipus de bosc Conjunt de boscos de Catalunya

Presència en ETR molt alta (%)



50

40

30

20

10

0

50

40

30

20

10

0

12

10

8

6

4

2

0

12

10

8

6

4

2

0

Ocells nidificants

60

La presència i l’abundància d’un ocell determinat en una pineda de pi roig qualsevol varien en fun-ció de les condicions ambientals concretes que s’hi donen. La comparació d’aquestes dades amb el conjunt de boscos de Catalunya ens proporciona una informació valuosa sobre l’interès de cada pineda per a la conservació de cada espècie i ens pot ajudar a interpretar l’estat del bosc.

22

Freqüència dels ocells nidificants a les pinedes de pi roig

La figura 22.1 mostra la presència mitjana dels ocells ni-dificants diürns que es troben a les nostres pinedes de pi roig, en funció de la seva categoria d’evapotranspiració real (ETR)1 i ordenats de més a menys presència en el conjunt de boscos de Catalunya. Això ens permet identifi-car les espècies que haurien d’aparèixer a les pinedes de pi roig i ens ajuda a valorar el seu interès per a la conser-vació en el context català. Al costat del nom de l’espècie, s’indica l’abundància màxima per a les dues categories d’ETR (en individus per km). Generalment les espècies poc presents i poc abundants són les més susceptibles de mesures per a la seva conservació, però també les es-pècies més abundants poden ser-ho si l’objectiu de gestió està encaminat a una millora general de la fauna de la massa forestal. Podem identificar fins a quinze espècies d’ocells per a les quals els boscos de pi roig són un hà-bitat favorable en el context de Catalunya. La major part, però, no presenten necessitats especials des del punt de vista de conservació, mentre que altres són més sensi-bles a la pertorbació que pot ocasionar la gestió forestal.

• Espècies comunes. Apareixen en més del 60% de les pinedes de pi roig, i la majoria s’hi troben inde-pendentment de les condicions del bosc. Són sem-blants per a les dues categories d’ETR considerades per al pi roig i coincideixen en general amb les espè-cies més comunes a Catalunya, excepte en el cas d’algunes espècies característiques en ambients de coníferes montans com la mallerenga emplomallada o el raspinell, molt present en pinedes de pi roig on l’ETR és alta i, de manera més general, la malleren-ga petita, molt present on l’ETR és moderada o alta.

• Espècies freqüents. Apareixen entre el 30 i el 60% de les pinedes de pi roig. En una pineda de pi roig qual-sevol només se n’hi troben unes quantes i van més lligades a les condicions específiques del bosc que les espècies comunes. Quan l’ETR és moderada coinci-deixen més amb les espècie freqüents a Catalunya; se’n destaca, però, el picot garser gros, la griva o el co-toliu, per als quals els boscos de pi roig en aquesta ca-tegoria d’ETR són un hàbitat favorable en el context de Catalunya. En el cas de les ETR altes, a les pinedes de pi roig les espècies més representatives coincideixen o bé amb espècies de la Catalunya humida, com el pin-sà borroner, o bé amb espècies amb una marcada pre-ferència per les coníferes, com el mosquiter pàl·lid o el sit negre, que troben en aquest tipus de masses un hà-bitat més adequat que en altres masses caducifòlies.

• Espècies rares. Apareixen en menys del 30% de les pinedes de pi roig. Són difícils de trobar en aquest hàbitat. Quan per al total de boscos de Catalunya no són rares o tenen una freqüència d’aparició significa-tivament superior vol dir que es tracta d’una espècie marginal per als boscos de pi roig. Quan, al contra-ri, és una espècie rara als boscos catalans però la seva freqüència als boscos de pi roig d’una catego-ria d’ETR donada és significativament superior, hem d’interpretar que aquests boscos de pi roig són un hà-bitat favorable per a l’espècie i, per tant, que la seva conservació va lligada a aquest hàbitat en el context de Catalunya. Els casos més clars són l’astor o el trencapinyes on l’ETR és moderada i la piula dels ar-bres, el picot negre o la llucareta on l’ETR és alta.

Ocells nidificants LES PINEDES DE PI ROIG. Indicadors

61Oc

ells

nid

ifica

nts

1. Per aquest hàbitat, només disposem d’un nombre de dades fiables per a dues catego-ries d’evapotranspiració real (ETR), malgrat que en altres capítols se n’hagin considerat tres. Per consultar la definició de les categories d’ETR i les particularitats del seu càlcul, vegeu l’annex 1.


Les espècies que tenen una colum-na fosca i alta seguida d’una altra de clara i baixa són les que es troben preferentment associades a les pine-des de pi roig. Per exemple: el pinsà borroner (Pyrrhula pyrrhula), una espècie més aviat rara a Catalunya, es troba molt poc representada en ambients més secs (ETR modera-des), on prefereix el boscos de pi roig a la resta de boscos; a mesura que l’ambient es fa més humit (ETR altes), l’espècie es fa més fàcil de trobar i incrementa la seva preferèn-cia per les pinedes de pi roig.

Figura 22.1.Presència de les espècies d’ocells ni-dificants diürns a les pinedes de pi roig i en altres tipus de bosc, i abundància màxima d’aquestes espècies a les pinedes de pi roig (*), en funció de la categoria d’evapotraspiració real (ETR)1 on es troben. La línia groga indica la presència de cada espècie en el conjunt de boscos de Catalunya, independentment de la categoria d’ETR. Per a cada espècie, la columna de color verd fosc (esquerra) n’indica la presència a les pinedes de pi roig, i la de color verd clar (dreta), la presència mitjana a la resta de boscos. Les espècies amb color marró són les que es poden associar clara-ment a les pinedes de pi roig en cada categoria d’ETR. L’abundància màxima s’indica en un valor al costat del nom de l’espècie, en individus per km (SD = sense dades). Font: Estrada et al., 2004 i Atles Climàtic de Catalunya.

Pinedes de pi roig Altres tipus de bosc Conjunt de boscos de Catalunya


Mer

laPi

t-ro

igTu

dóM

alle

reng

a ca

rbon

era

Pins

à co

mú

Carg

olet

Gaig

Talla

rol d

e ca

sque

tM

alle

reng

a bl

ava

Rasp

inel

l com

úBr

uel

Mal

lere

nga

empl

omal

lada

Mal

lere

nga

cual

larg

aGa

farr

óM

alle

reng

a pe

tita

Cucu

tM

osqu

iter p

àl·li

dRo

ssin

yol

Tord

com

úM

osqu

iter c

omú

Pico

t ver

dPi

cot g

arse

r gro

sTa

llaro

l cap

negr

eTa

llaro

l de

garr

iga

Griv

aSi

t neg

reAl

igot

com

úPi

ca-s

oque

s bl

auCo

toliu

Pins

à bo

rron

erTr

enca

piny

esPa

rdal

de

bard

issa

Talla

rol g

ros

Espa

rver

vul

gar

Lluc

aret

aPi

cot n

egre

Asto

rPi

ula

dels

arb

res

9,9

7,4

6,7

5,0

11,5 9,5

5,0

5,1

5,0

4,2

7,7

5,4

8,8

3,1

13,5 1,9

3,6

2,1

2,9

3,9

1,0

3,7

0,0

0,5

3,8

1,1

0,9

1,6

7,0

1,7

5,3

3,4

0,3

SD 2,5

SD SD 0,2

120100806040200

Mer

laPi

t-ro

igTu

dóM

alle

reng

a ca

rbon

era

Pins

à co

mú

Carg

olet

Gaig

Talla

rol d

e ca

sque

tM

alle

reng

a bl

ava

Rasp

inel

l com

úBr

uel

Mal

lere

nga

empl

omal

lada

Mal

lere

nga

cual

larg

aGa

farr

óM

alle

reng

a pe

tita

Cucu

tM

osqu

iter p

àl·li

dRo

ssin

yol

Tord

com

úM

osqu

iter c

omú

Pico

t ver

dPi

cot g

arse

r gro

sTa

llaro

l cap

negr

eTa

llaro

l de

garr

iga

Griv

aSi

t neg

reAl

igot

com

úPi

ca-s

oque

s bl

auCo

toliu

Pins

à bo

rron

erTr

enca

piny

esPa

rdal

de

bard

issa

Talla

rol g

ros

Espa

rver

vul

gar

Lluc

aret

aPi

cot n

egre

Asto

rPi

ula

dels

arb

res

120100806040200


17,6

12,3 5,8

6,0

18,3

16,9 5,8

10,1 6,2

3,6

4,5

7,1

9,6

8,0

11,6 2,5

4,6

10,0 6,3

3,2

1,3

1,3

0,7

1,6

3,1

1,9

0,2

0,2

2,3

0,2

4,7

2,8

3,3

SD 1,2

SD SD 0,0

Producció i acumulació

62

La pineda de pi roig és un bosc molt productiu, sobretot en les zones més humides de Catalunya. La informació aquí recollida permet valorar les diferències de producció i fusta acumulada que se’n poden esperar en funció de les condicions ambientals i calcular de manera senzilla les dades de biomassa, carboni i CO

2 que es requereixen als plans de gestió.

23

Càlculs de biomassa, carboni i CO2

La figura 23.1 recull els itineraris per calcular la biomassa acumulada, el carboni acumulat i el CO2 segrestat de l’at-mosfera, a partir de les dades de volum de fusta (VAE). Per obtenir el valor de la variable desitjada cal anar multi-plicant a cada pas pel factor indicat al costat de la fletxa. Així, per exemple, des del VAE es pot estimar directament la quantitat de carboni aeri acumulat (CA) multiplicant el VAE per 0,35, o calculant primer la biomassa aèria (BA), multiplicant el VAE per 0,68, i tornant a multiplicar per la concentració de carboni en tant per u, que per al pi roig és de 0,51. Els itineraris de càlcul descrits a la figura 23.1 són igualment aplicables a les produccions anuals de biomassa i de carboni i a la taxa de segrest anual de CO2, si en comptes del VAE es fa servir l’increment anual del volum de fusta amb escorça (IAVAE).

La diferència entre mesures obtingudes en inventaris successius, no només en diàmetres, permet estimar el creixement dels arbres. La figura 23.2 mostra com el pi roig distribueix el seu creixement aeri en els diferents components dels arbres, sense tenir en compte els fruits. Pràcticament la meitat de la matèria aèria produïda es dedica a fusta. La resta es reparteix entre teixits llenyo-sos (escorça, per una banda, i branques, per l’altra), al voltant del 21%, i fulles (31%).

Distribució de la matèria aèria produïda en les diferents fraccions

Figura 23.1. Itineraris per calcular la biomassa aèria (BA), el carboni aeri acumulat (CA) i el CO2 segrestat de l’atmosfera (CS) per a la pine-da de pi roig a partir del volum de fusta en peu amb escorça (VAE). Els itineraris són igualment vàlids per calcular les produccions a partir de l’increment anual del volum amb escorça (IAVAE).

Figura 23.2. Distribució de la producció aèria neta (t/ha/any) del pi roig en els diferents components dels arbres. Font: IEFC.

×

× ×

×

Biomassa aèria

VAE(m3/ha)

BA(t pes sec/ha)

CA(t carboni/ha)

CS(t CO2/ha)

Carboniaeri

0,35

0,68

0,51 3,67

CO2segrestat

Fulles1,06

Branques0,44

Escorça0,28

Fusta1,67

Producció i acumulació LES PINEDES DE PI ROIG. Indicadors

63Pr

oduc

ció

i acu

mul

ació

Producció i volum de fusta

La figura 23.3 mostra la producció de fusta, me-surada com la mitjana de l’increment anual de volum de fusta amb escorça (IAVAE), i la fusta acumulada, mesurada com la mitjana del volum en peu de fusta amb escorça (VAE), de les prin-cipals espècies arbòries segons l’orientació del bosc a les categories d’ETR1 on la pineda de pi roig és habitual. La figura mostra que el pi roig és molt productiu comparat amb els planifolis (excepte el faig), però és semblant a la resta de coníferes, a banda de l’avet (amb una producció excepcionalment elevada). A les pinedes de pi roig on l’evapotranspiració real (ETR)1 és molt alta i, per tant, el potencial de creixement tam-bé ho és, la producció de fusta és bastant més gran que a les zones d’ETR moderada. Contrà-riament al patró observat en el creixement dels individus de pi roig, la producció de fusta és més gran en les cares nord que les sud, possible-ment perquè la densitat de peus és superior en les obagues. El volum de fusta acumulat se-gueix el mateix patró que la producció i, per tant, no suggereix diferències en l’edat o l’historial de tallades de les pinedes de pi roig en les condi-cions ambientals considerades.Figura 23.3. Producció de fusta i fusta acumulada, mesurades respectivament com la mitjana de l’increment anual del volum de fusta amb escorça (IAVAE) i la mitjana del volum en peu de fusta amb escorça (VAE), de les principals espècies arbòries segons l’orientació del bosc a les categories d’ETR1 on la pineda de pi roig és habitual. Els valors d’IAVAE s’indiquen amb punts i els valors de VAE amb columnes. El color fosc indica orientació nord (obaga) i el clar orientació sud (solell). Les línies discontínues ajuden a comparar els valors de VAE de la pineda de pi roig amb la resta d’espècies. Dades procedents de l’IFN3. Per a cada espècie i categoria d’ETR, s’han exclòs les mitjanes amb menys de deu parcel·les de bosc inventariades. Font: IFN2, IFN3 i Atles Climàtic de Catalunya.


Increment anual del volum amb escorça, IAVAE (m3/ha/any)Volum amb escorça. VAE (m3/ha)

400

350

300

250

200

150

100

50

0

8

7

6

5

4

3

2

1

0

ETR molt alta

Alzina Alzinasurera

Avet Faig Piblanc

Pinegre

Pipinyer

Piroig


Rourede fullapetita

Rourede fullagrossa

Alzina Alzinasurera

Avet Faig Piblanc

Pinegre

Pipinyer

Piroig


Rourede fullapetita

Rourede fullagrossa

Alzina Alzinasurera

Avet Faig Piblanc

Pinegre

Pipinyer

Piroig


Rourede fullapetita

Rourede fullagrossa

VAE: Obaga Solell IAVAE: Obaga Solell

400

350

300

250

200

150

100

50

0

400

350

300

250

200

150

100

50

0

8

7

6

5

4

3

2

1

0

8

7

6

5

4

3

2

1

0

ETR moderada

ETR alta

Característiques estructurals

64

L’estructura de mides dels arbres forma l’esquelet del bosc, és conseqüència de la gestió passada i condiciona la dinàmica i l’ús present del bosc. La comparació de les característiques estructurals d’una parcel·la de pineda de pi roig qualsevol amb totes les altres ens permet valorar-ne la singu-laritat en el context del territori català.

24

Figura 24.1. Distribució de mides, àrea basal, i alçària dominant de totes les parcel·les de pineda de pi roig cata-lanes de l’IFN3 situades a la zona d’evapotranspiració real (ETR)1 moderada i orientació nord (obaga). L’eix horit-zontal mostra totes les parcel·les en ordre creixent d’àrea basal. La interpretació de la figura està descrita al text.

1. Per consultar la definició de les categories d’evapotranspiració real (ETR) i les particularitats del seu càlcul, vegeu l’annex 1.2. Per consultar tots els diagrames de característiques estructurals de les pinedes de pi roig recollides en aquest manual, vegeu l’annex 3.

Diagrames de les característiques estructurals de les pinedes de pi roig catalanes

La figura 24.1 mostra un exemple de representació gràfica de les distribucions de mides, àrees basals i alçària dominant de totes les parcel·les de pineda de pi roig de l’IFN3 a Catalunya situades a la zona d’evapotranspiració real (ETR)1 moderada, amb orientació nord (obaga). Aquesta mateixa figura i la resta de situacions considerades (ETR baixa, moderada i alta, amb orientacions obaga i solell) es re-cullen al final d’aquest manual a l’annex 3.2 Les parcel·les estan orde-nades per ordre creixent d’àrea basal (AB) i les mides s’han agrupat en quatre classes: arbres petits (diàmetre normal, DN, entre 7,5 i 17,5

cm, en color groc), arbres mitjans (DN entre 17,5 i 32,5 cm, en verd clar), arbres grans (DN entre 32,5 i 47,5 cm, en verd viu) i arbres extraordinaris (DN més gran de 47,5 cm, en verd fosc). L’altura de cada barra indica el valor d’AB total de la parcel·la, i la propor-ció de cada color l’AB de la classe de mides corresponent. Amb un punt es representa l’alçària dominant dels arbres de la parcel·la.

Àrea basal (m2/ha) Alçària dominant (m)

60

55

50

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0

60

55

50

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0

Petits Mitjans Grans Extraordinaris Alçària dominant

c

a b

Característiques estructurals LES PINEDES DE PI ROIG. Indicadors

65Ca

ract

erís

tique

s es

truct

ural

s

Figura 24.2. Distribució de mides, àrea basal i altura dominant de totes les parcel·les de pineda de pi roig catalanes de l’IFN3 situades a la zona d’evapotranspiració real (ETR)1 moderada i orientació nord (obaga). L’eix horitzontal mostra totes les parcel·les en ordre crei-xent d’àrea basal. La interpretació de la figura està descrita al text.

Interpretació dels diagrames de les característiques estructurals

Es poden mesurar les àrees basals per a cada classe de mides en una parcel·la de pineda de pi roig qualsevol i situar aquesta parcel·la en el context de Catalunya, per saber si té una estructura que és comuna o excepcional segons l’ambient on es troba (vegeu també l’annex 3).2 Per donar referències per a la interpretació, es mostren com a exemples les distribucions de mides en classes di-ametrals de tres parcel·les marcadament diferents (figura 24.2), indicades amb una fletxa a la figura 24.1.

La situació (a) correspon a una parcel·la d’àrea basal mit-jana en la qual la majoria d’arbres pertanyen a la classe de mides més baixa, però també n’hi ha molts de la clas-se de mides mitjana. A la situació (b), l’àrea basal no és gaire més gran però, en canvi, la major part dels arbres són mitjans. La situació (c) mostra una pineda d’àrea ba-sal mitjana amb una nul·la densitat d’arbres petits i l’apa-rició, fins i tot, d’algun arbre extraordinari, cosa que indica una pineda molt més estructurada.

D’altra banda, l’alçària dominant és un indicador de la qualitat d’estació, ja que els arbres creixen més en qua-litats d’estació altes. Això té importància a l’hora d’inter-pretar l’edat de la pineda i el seu historial d’aprofitaments: davant de dues distribucions idèntiques, la que té l’alçà-ria dominant més baixa ha trigat més temps a assolir la seva estructura i, per tant, és una pineda més vella i amb una gestió menys recent.

Nombre de peus/ha *Extraordinaris

500

400

300

200

100

0

300

250

200

150

100

50

0

100

80

60

40

20

0

10 15 20 25 30 35 40 45 50

10 15 20 25 30 35 40 45 50

10 15 20 25 30 35 40 45 50

Classes diametrals (cm)

N= 1.235 peus/ha, DM= 16 cm, AB= 26 m2/ha

N= 278 peus/ha, DM= 35 cm, AB= 27 m2/ha

380

85

15 12

75

6

60

100 100

2512

225

450

275

130

E*GrossosMitjansPetits

a

b

c

85


Maduresa de la pineda de pi roig

66

Es fa difícil trobar pinedes de pi roig sense cap intervenció important més o menys recent. Les que hi ha aporten una informació molt valuosa sobre el funcionament i la dinàmica de l’espècie. L’anàlisi de les seves dades estructurals ens pot ajudar a definir indicadors per establir el grau de maduresa d’aquestes pinedes.

25

Taula 25.1. Característiques del grau de maduresa de les parcel·les de pineda de pi roig dels inventaris forestals als diferents climes i a tot Cata-lunya. ETR = evapotranspiració real,1 AB = àrea basal. Font: IEFC, IFN2 i IFN3.

Figura 25.1. Percentatge de parcel·les de pineda de pi roig dels in-ventaris forestals a Catalunya en funció de l’àrea basal de la parcel·la. Font: IEFC, IFN2 i IFN3.

Categoria d’ETR1 Valor d’AB que deixa per sobre el 10% de parcel·les (amb més AB)2

Percentatge de parcel·les amb arbres vius de Percentatge de parcel·les amb

arbres morts de

més de 30 cm més de 40 cm més de 50 cm més de 20 cm

ETR moderada 31,5 62,8 23,3 8,5 15,0ETR alta 36,1 76,1 35,9 15,8 17,5ETR moderada 37,2 72,0 27,4 10,2 15,3

Catalunya 34,3 70,5 30,2 12,5 16,1

1. Per consultar la definició de les categories d’evapotranspiració real (ETR) i les particularitats del seu càlcul, vegeu l’annex 1.2. En termes estadístics, aquest valor es coneix com a percentil 90.

Es poden utilitzar tres criteris, normalment necessaris però no suficients per si sols, per descriure el grau de maduresa d’un bosc:

• Àrea basal (AB). Les estructures més madures les hem de buscar entre les àrees basals més grans. Les AB bai-xes volen dir que fa poc que el bosc s’ha tallat o que la qualitat d’estació és molt baixa.

• Estructura de diàmetres. La presència d’arbres grans i extraordinaris indica clarament que fa temps que no es talla, criteri necessari per considerar una estructura madura. A més, en una estructura madura s’haurien d’esperar pocs peus petits.

• Fusta morta. La presència de fusta morta (tant arbres morts en peu com arbres caiguts) és una característi-ca destacada dels boscos madurs, on els processos de competència entre individus donen lloc a la mort

Criteris per interpretar la maduresa del bosc25

20

15

10

5

00-5 5-10 10-15 15-20 20-25 25-30 30-35 35-40 35-40 45-50 >50

Percentatge de parcel·les (%)

Àrea basal (m2/ha)

d’alguns d’aquests individus. En alguns casos aquest indicador no serveix, per exemple quan les pinedes han patit secades, i hi ha fusta morta però que no és cap indicatiu de maduresa.

Maduresa de la pineda de pi roig LES PINEDES DE PI ROIG. Indicadors

67M

adur

esa

de la

pin

eda

de p

i roi

g

Figura 25.2. Distribucions diametrals de dues parcel·les de pineda de pi roig amb baix i alt grau de maduresa segons la presència de peus de mida cada vegada més gran. Font: IFN3.

El següent punt és caracteritzar les pinedes de pi roig de Catalunya en relació amb aquests tres criteris de madu-resa. En relació amb l’àrea basal, la figura 25.1 repre-senta com es distribueixen les parcel·les d’aquest tipus de pineda dels inventaris forestals en funció de la seva àrea basal, que té un rang que va fins a més de 50 m2/ha. A la taula 25.1 es mostra que, a tot Catalunya, l’AB cor-responent al valor que deixa per sobre el 10% de parcel-les amb AB superior és 34,3 m2/ha. Aquest valor varia, encara que els canvis no són gaire grans, entre catego-ries d’evapotranspiració real (ETR), de manera que l’AB que identifica les pinedes de pi roig més madures va aug-mentant des dels ambients més secs (d’ETR baixa i, per tant, menys productius) fins als més humits (d’ETR alta).

En relació amb l’estructura de diàmetres, al voltant del 70% de parcel·les d’aquestes pinedes tenen arbres vius més grossos de 30 cm, un 30,2 en tenen més grossos de 40 cm i un 12,5%, més grossos de 50 cm (taula 25.1). En aquest cas no existeix un patró clar en funció de la categoria d’ETR. A la figura 25.2 es mostren les distribu-cions diametrals de dues parcel·les de pineda de pi roig amb característiques de maduresa molt contrastades: la primera mostra una pineda de pi roig amb molts peus mitjans i uns quants peus petits i grossos; la segona és un exemple de pineda de pi roig madura segons aquest criteri, amb arbres de diferents mides i un nombre apreci-able d’arbres de grans dimensions.

Grau de maduresa de les pinedes de pi roig

En relació amb la fusta morta, s’acompleix en un percen-tatge considerable de les pinedes de pi roig mesurades als inventaris, ja que una mica més del 16% de parcel·les mesurades tenen arbres morts d’una certa mida en peu (taula 25.1). Les dades suggereixen que, tot i que no hi ha gaires pinedes de pi roig que poden ser considerades madures, és un dels tipus de pinedes catalanes que pre-senta un grau de maduresa més elevat. En molts casos aquests boscos madurs són petites taques localitzades en llocs poc accessibles que no queden registrades als inventaris tradicionals.

Nombre de peus/ha300

250

200

150

100

50

010 15 20 25 30 35 40 45 50

Bosc intermedi


60

100 100

2510

250

Bosc madur120

100

80

60

40

20

010 15 20 25 30 35 40 45 50Classes diametrals (cm)


90 90

1810

70

5

Les pinedes de pi roig en el paisatge

68

Les pinedes de pi roig són majoritàriament montanes, i això en determina clarament les caracterís-tiques paisatgístiques. Es localitzen preferentment en pendents mitjans o forts, es troben envoltades sobretot de terrenys boscosos i de prats i herbassars, i presenten un índex de fragmentació lleuge-rament inferior al que presenta el conjunt de boscos de Catalunya.

26

La distribució de mides de les taques de pine-des de pi roig catalanes és semblant a la del conjunt de boscos de Catalunya (figura 26.1), amb un lleuger descens en la proporció de taques petites, i amb un augment de les que superen les 100 ha. Més del 60% de les ta-ques d’aquestes pinedes són més petites de 25 ha, i l’1,6% arriben a superar les 1.000 ha. Les taques que passen de 50 ha, mida de taca que sovint es pren com a mínima per ser considerada una unitat representativa de l’hàbitat, representen un 22% del total. Les més grans, per sobre de les 5.000 i fins a les 13.000 ha, estan localitzades principalment al Pirineu i Prepirineu (Berguedà, Solsonès, Ripollès i Alt Urgell).

La majoria de taques de pinedes de pi roig es localitzen en zones amb pendent mitjà, tal com passa en el conjunt de boscos de Cata-lunya (figura 26.2), però a diferència d’aquest conjunt, les pinedes de pi roig es localitzen més freqüentment en zones de pendents forts i molt menys en zones de pendent lleu. Aquest fet es pot relacionar amb la distribu-ció montana d’aquests boscos, que s’enfilen cap a l’alta muntanya des de la muntanya mitjana (vegeu el capítol 5).

Figura 26.1. Histograma on es representa el percentatge de taques de pineda de pi roig i del conjunt de boscos de Catalunya en funció de la seva superfície (en ha). Font: Cartografia d’hàbitats de Catalunya.

Figura 26.2. Proporció de la superfície de pinedes de pi roig i del conjunt dels boscos de Catalunya localitzats en fons de vall i en zones amb pendent lleu (<10º), mitjà (entre 10º i 20º) o fort (>20º). Font: Cartografia d’hàbitats de Catalunya i MDE.

Mida i localització de les taques en el paisatge 70

60

50

40

30

20

10

0

Mida de la taca (ha)

[0,25) [25,50) [50,100) [100,200) [200,300) [300,500) [500,1000) >1000

Percentatge de taques (%)

Pinedes de pi roig Conjunt de boscos de Catalunya

Pinedes de pi roig Conjunt de boscos

Pendent fort (> 20º)

Pendent mitjà (entre 10º i 20º)

Pendent lleu (< 10º)

Fons de vall

Les pinedes de pi roig en el paisatge LES PINEDES DE PI ROIG. Indicadors

69Le

s pi

nede

s de

pi r

oig

en e

l pai

satg

e

La figura 26.3 representa els tipus de cober-tes del sòl que tenen les pinedes de pi roig en una franja de 100 m al seu voltant. Aques-tes pinedes tenen un major percentatge de prats i herbassars i un menor percentatge de terres agrícoles que el conjunt de boscos de Catalunya, fet que possiblement es pot relacionar amb la seva distribució en zones més muntanyoses En tots dos casos els boscos representen la porció més gran de la gràfica i les àrees urbanitzades i d’influ-ència humana representen una part petita.

Un índex que permet mesurar el grau de fragmentació interna de les taques per vies principals és la suma de la longitud de totes les carreteres (principals i secundàries) i les vies ferroviàries dividida entre la superfície de la taca (taca mínima = 25 ha). A la figura 26.4 es veu que tres quartes parts de ta-ques de pinedes de pi roig no estan frag-mentades per aquestes infraestructures, un percentatge més alt que el conjunt de bos-cos de Catalunya. L’índex de fragmentació de les taques de pi roig que són travessa-des per vies és una mica inferior a la del conjunt dels boscos de Catalunya (vegeu histograma de la figura 26.4).

Figura 26.3. Proporció de superfície al voltant de les taques de pineda de pi roig i del conjunt de boscos de Catalunya amb les diferents cobertes del sòl. Font: Cartografia d’hàbitats de Catalunya.

Figura 26.4. Histograma que representa el percentatge de taques de pineda de pi roig i del conjunt dels boscos de Catalunya en funció del seu índex de fragmentació per vies principals, secundàries i ferroviàries, mesurat com el quocient entre la llargada total de les vies que la travessen i la superfície de la taca (en km/km2). Se n’han exclòs les taques amb un índex de fragmentació igual a 0 (no fragmentades). Els diagrames de sectors representen el percentatge de taques fragmentades de pineda de pi roig i del conjunt de boscos de Catalunya. Font: Cartografia d’hàbitats de Catalunya.

Grau de connectivitat

Fragmentació de les taques

Percentatge de taques (%)

Índex de fragmentació (km de vies per km2 de superfície de la taca)


8

7

6

5

4

3

2

1

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

Pinedes de pi roig Conjunt de boscos de Catalunya

Taques fragmentades

Taques no fragmentades

Boscos o plantacions d’arbres MatollarsPrats i herbassarsRoquissarsTerres agrícolesZones urbanitzadesAltres


Foto

: Jav

ier L

osar

cos

Usos i aprofitaments històricsAprofitament de fusta i llenyaAprofitament ramader Aprofitament cinegèticAprofitament de bolets

27

28

29

30

31

LES PINEDES DE PI ROIGUsos i aprofitaments

Usos i aprofitaments històrics

72

La fusta d’aquesta espècie ha estat històricament molt apreciada per a usos de construcció, tant d’edificis com de vaixells. A més, com en la resta de coníferes catalanes, se n’ha aprofitat la pega, la reïna, la llenya i les pastures del sotabosc.

27

Des d’antic, el pi roig ha estat intensament utilitzat a Catalunya en tots els àmbits de l’activitat humana. La seva fusta rep el nom de «melis», mot català que deriva de l’occità mèleze (làrix) i que designa la fusta de coní-fera d’alta qualitat. La rectitud dels troncs, la seva resistència i la durabilitat que li conferei-xen les reïnes que l’impregnen naturalment fan que la seva fusta sigui especialment pre-uada per a la construcció civil i la fabricació de mobles. Bona part dels edificis anteriors al segle xx tenen bigues, cabirons, llates, posts i llistons que molt sovint són de pi roig.

L’ús en construcció i mobiliari

Des d’antic, s’emprà habitualment el pi roig per a la producció de pega, una mena de quitrà o de brea, feta a base de reïna liqua-da, amb propietats impermeabilitzants. La pega de pi roig s’obtenia a les muntanyes, en forns especials que assolien altes tempera-tures anomenats pegueres, i es venia a la terra baixa i al litoral. Normalment s’aprofitaven les soques dels arbres tallats, perquè el tronc i la brancada es feia servir per a fusta de serra o per a lle-nya. Barrejada amb fibres vegetals (cànem, espart) la pega es feia servir per calafatar els cascs dels vaixells, impermeabilitzar l’interior dels recipients que contenien aliments (com àmfores, bó-tes i odres de vi, salaons o oli) per permetre’n la conservació i el comerç a llarga distància. També s’utilitzava pega per fer torxes, impermeabilitzar veles i cordes de vaixells o soles d’espardenyes.

Les pegueres

A l’antiguitat, els vaixells es feien sovint amb fusta de pi blanc, atès que aquesta espècie ocupava grans extensions de bosc a prop de la costa. A l’edat mitjana, però, va començar a escassejar, i es va anar a buscar fusta nova terra endins. La de pi roig va resultar d’una qualitat tan alta que de seguida es va des-tinar en grans quantitats a aquesta finalitat. Es feia servir per a peces estructurals longi-tudinals i transversals, i també en el folre i les cobertes del casc. A més, la rectitud dels troncs del pi roig permetia destinar-los a l’ar-boradura (pals i vergues).

L’ús en construcció naval i militar

Usos i aprofitaments històrics LES PINEDES DE PI ROIG. Usos i aprofitaments

73

Usos

i ap

rofit

amen

ts h

istò

rics

73Us

os i

apro

fitam

ents

his

tòric

s

La reïna del pi roig s’ha utilitzat des del paleolític. S’obté per resina-ció dels arbres vius i té nombroses aplicacions: amb la seva destil-lació se separa la trementina de la colofònia, productes que s’han fet servir fins fa pocs anys com a dissolvents, gomes d’enganxar o vernissos. La seva llenya era molt apreciada, especialment les bran-ques mitjanes i fines, que es cremaven en fleques i bòbiles, i per això sovint es podava amb molta intensitat. També se n’havia fet carbó, tot i que d’una qualitat inferior al d’alzina, roure, faig o auró. També les mines de carbó mineral que es van explotar als Pirineus durant els segles xix i xx van consumir grans quantitats de fusta de pi roig, però no per cremar, sinó per revestir les galeries, subjectar el ter-reny i evitar els ensorraments. El sotabosc de les pinedes de pi roig ha estat aprofitat per a les pastures d’estiu, tant de transhumància com de transterminància, atesa la seva situació en zones de mitja muntanya, més aviat plujoses i frescals. En molts boscos actuals dels Pirineus són encara visibles molts arbres grans i brancuts, que van créixer en deveses obertes, envoltats d’una segona generació d’arbres més joves que es va desenvolupar en cessar la pastura.

Altres aprofitaments

La intensificació dels aprofitaments del bosc des de l’edat mitjana va suposar una desforestació progressiva i generalitzada del país, fins que, en arribar al segle xix, les successives aplicacions de les lleis de desamortització i la rompuda de boscos lli-gada a l’explosió demogràfica agreujaren aquesta situació, i provocaren la que es considera l’època de més gran desforesta-ció a la península Ibèrica. A final del segle, les conseqüències directes de la desfores-tació van obligar a impulsar les primeres mesures de gestió sostenible i de conser-vació del bosc, i la creació d’una adminis-tració forestal moderna. S’exceptuaren de la desamortització nombrosos boscos de pi roig situats a les capçaleres del Pirineu i Prepirineu, i es declararen d’utilitat pública.

Actualment, prop de 65.000 ha dels boscos catalans d’utilitat pública estan cobertes per boscos de pi roig. Durant el segle xx, es van repoblar molts terrenys desarbrats de mun-tanya amb aquesta espècie, per tal d’evitar l’erosió i les avingudes dels rius. Cap als anys cinquanta i seixanta, la migració cap a les ciutats de gran part de la població rural va provocar l’abandó de pastures i conreus, i la superfície forestal va començar a guanyar terreny. El pi roig, com a espècie pionera en zones de muntanya, ha estat protagonista d’aquest procés. La recolonització pel pi roig és ben visible en moltes forests i terrenys comunals poc pasturats arreu del Pirineu.

La funció protectora dels boscos de pi roig

Aprofitament de fusta i llenya

74

El pi roig és l’espècie de la qual més fusta s’aprofita a Catalunya, on cada any es tallen de mitjana uns 150.000 m3 de fusta amb escorça. Tot i semblar una xifra elevada, les tallades representen menys del 20% del creixement anual de l’espècie. La seva fusta en roll es transforma en una gran varietat de productes, com ara bigues de construcció, embalatge industrial, pals de telèfon, tauler, etc.

28

El pi roig presenta una sèrie de característiques que fan que proporcioni una fusta tecnològicament molt apreciada. Els troncs són llargs, rectes i d’escassa conicitat. La fusta, un cop seca, presenta una densitat a l’entorn dels 550 kg/m3 al 12% d’humitat. Té una alta resistència i durabilitat, i un fàcil serrat, assecat, polit, clavat i encolat.

Característiques tecnològiques de la fusta de pi roig

La fusta en roll de pi roig es transforma en una gran varie-tat de productes. L’embalatge industrial (palets i bobines) és la destinació preferent a Catalunya, ateses les dimen-sions i qualitats limitades que presenten la majoria dels peus, i admet rolls de diàmetres variables (superiors a 12 cm) i de qualitat heterogènia (peces amb certa corba, presència de nusos, etc.). La fusta serrada de qualitat superior (estructural massissa, laminada i fusteria) re-quereix rolls d’elevada qualitat (rectes, amb pocs nusos i sense defectes), de diàmetre superior a 25 cm i, en el cas d’ús estructural en massís, una longitud de més de 6 m. Tot i que el pi roig és força emprat amb aquesta finalitat a Catalunya, les qualitats que demana la indústria són

Principal destinació de la fusta en roll

Taula 28.1. Característiques dels productes fusters del pi roig. Els valors entre parèntesis indiquen mesures excepcionals.

escasses als boscos catalans, i per això la major part d’aquesta fusta s’importa d’altres països. El roll tornejat impregnat (RTI) admet diàmetres superiors a 6 cm, amb mínima conicitat i fletxa, i procedeix generalment de les aclarides de millora en boscos regulars de bona qualitat. Els pals de telèfon, que requereixen un roll recte, llarg i mitjanament gruixut, també és una destinació habitual. La xapa (desenrotllament) també requereix rolls rectes, però de diàmetres grossos i amb pocs nusos, i ara per ara és una destinació minoritària a Catalunya, només per a rolls d’altíssima qualitat. L’estella (tauler aglomerat) no té requeriments especials, i es fan servir rolls que sovint no admeten cap altra destinació.

Productes Diàmetre (cm) Longitud de les trosses (m) Altres requeriments Preus a la indústria (€/t)

Estella i llenyes > 7 2,20 - 25 - 30RTI > 6 2,20 - 4 rectitud i cilindritat 50 - 60Serra de qualitat mitjana (embalatge) > 12 2,20 - 12 - 35 - 45Serra de qualitat superior (bigueria i fusteria) > 25 (2,20) 4 - 12 pocs defectes o sense > 60País 12 - 35 7 - 14 rectitud i cilindritat 60 - 70Xapa 35 >2,80 sense nusos ni defectes aprox. 120

Aprofitament de fusta i llenya LES PINEDES DE PI ROIG. Usos i aprofitaments

75

Apro

fitam

ent d

e fu

sta

i lle

nya

75Ap

rofit

amen

t de

fust

a i l

leny

a

Actualment, a Catalunya es produeixen majoritàriament diàmetres petits i escassa proporció de qualitats altes. Es tracta de boscos generalment joves, moltes vegades pio-ners, sovint en terrenys de baixa qualitat. En molts casos han estat sotmesos històricament a tallades de selecció negativa, i han estat proporcionalment pocs els boscos ordenats i on s’ha aplicat una silvicultura continuada que ha fet possible la producció de fusta de qualitat.

La fusta en roll és el producte obtingut d’aplicar els trac-taments silvícoles d’aclarides de millora o de regeneració als boscos de pi roig. Els rendiments dels tractaments sil-vícoles oscil·len entre menys de 30 m3/ha per a aclarides de millora en boscos desestructurats i/o descapitalitzats, 20 a 80 m3/ha per a aclarides de millora en boscos re-gulars densos o tallades de selecció en boscos irregu-lars, i 250 a 350 m3/ha per a les tallades de regeneració. Del total de fusta en roll consumida per les indústries de primera transformació a Catalunya, el pi roig representa prop del 25%, i al voltant del 40% si es considera només la fusta en roll procedent dels boscos catalans.

Aprofitament de la fusta depi roig a Catalunya

El preu de la fusta en peu és variable i depèn de la zona i les característiques diametrals i de qualitat dels rolls. Sol oscil·lar entre els 7,5 a 20 €/t per a aclarides, i al voltant de 30 €/t per a tallades de regeneració. Els preus mitjans de la fusta en roll de pi roig s’han mantingut estables en valor nominal els darrers quinze anys, i varien en funció de la destinació final. La taula 28.1 mostra els preus mit-jans de la fusta posada a la indústria. La fusta de qualitat superior per a ús estructural i fusteria pot assolir preus fins i tot més elevats.

Preus de la fusta de pi roig a Catalunya

En altres èpoques les llenyes de pi roig tenien valor co-mercial i eren aprofitades al bosc per a llars domèstiques, fleques, bòbiles, etc. Avui dia es prefereixen les llenyes de planifolis (alzina, roure i faig), ja que cremen millor i no generen tant de fum. Tot i això, existeix un mercat local de costers i retalls de serradora de pi roig que es venen com a llenyes. El pi roig dóna també altres subproductes, com l’escorça, emprada en jardineria i la depuració d’ai-gües residuals, els costers i les serradures, destinats a la indústria de tauler aglomerat.

Llenyes i altres subproductes

Figura 28.1. Cabirons i posts de pi roig en tarima. Foto: Pau Vericat.

Aprofitament ramader

76

Les pinedes de pi roig amb aprofitament ramader es troben principalment a les comarques prepi-rinenques, on es gestionen amb pasturatge de cultius verds i accés al sotabosc, majoritàriament amb bestiar vacum per a cria de vedells. Al Pirineu, l’aprofitament ramader dels boscos de pi roig és minoritari per la presència de pastures naturals de bona qualitat.

29

La càrrega ramadera que admet el sotabosc és moderada, al voltant de 0,1 unitats de bestiar gros (UBG) per hectàrea i any, i la principal època d’estada dels animals al bosc és l’hivern.

Capacitat de càrrega de bestiar

Les pinedes de pi roig poden tenir un sotabosc her-baci, amb dominància d’espècies de baix valor pas-toral, com ara la descàmpsia flexuosa o la ussona (aliança Deschampsio-Pinion), o bé un sotabosc llenyós de rouredes calcícoles, dominat pel roure martinenc i el boix (subaliança Buxo-Quercenion pubescentis). Aquest segon tipus de pineda és més apta per a l’aprofitament ramader, ja que les herbes que s’hi troben tenen un valor farratger més alt (com ara el bromus erecte, el fenal o el dàctil), i els re-brots dels roures també s’aprofiten a la primavera.

Composició florística i valor farratger

Els principals tractaments per potenciar l’aprofitament ra-mader de les pinedes de pi roig són les transformacions de bosc a pastura i els adevesaments. El pasturatge de sota-bosc permet la combinació de l’aprofitament silvícola i pas-toral emprant estructures de bosc regular o de bosc irregular per bosquets; en tots dos casos, només cal un acotament al pasturatge en els trams que estiguin en regeneració. En estructures regulars dominades per pi roig, amb entra-da del bestiar a partir dels vint anys, la mateixa acció dels animals possibilita un augment de l’aprofitament ramader i la càrrega, a mesura que augmenta l’edat de la massa.

Gestió per potenciar l’aprofitament ramader

Vaca Ovella Cabra

Afecció sobre el regenerat

No el consumeix. Alta afecció a causa del trepig

Consum ocasional. Prefereix pi roig a pinassa o pi negre

Alt consum d’acícules de pi

Aprofitament d’espècies herbàcies

Consum de totes les espècies gramínies dominants

Consum de les gramínies dominants, a excepció de la ussona (Festuca gautieri)

Consum baix d’espècies herbàcies

Aprofitament d’espècies arbustives

Brots tendres de roure Brots tendres de roure i, ocasional-ment, alguna rosàcia

Alt consum d’espècies arbustives, a excepció del boix, que és rebutjat

Taula 29.1. Característiques de l’aprofitament de pinedes de pi roig per part dels ramats de vacum, oví i cabrum.

Aprofitament ramader LES PINEDES DE PI ROIG. Usos i aprofitaments

77

Apro

fitam

ent r

amad

er

77Ap

rofit

amen

t ram

ader

A partir dels avisos d’actuació rebuts pel Centre de la Propietat Forestal en els darrers tres anys, s’observa que s’ha fet un total de dinou actuacions de transfor-mació a pastura en pinedes de pi roig, cosa que supo-sa un 75% de les executades en aquest període en els boscos privats de Catalunya amb pla tècnic de gestió i millora forestal (PTGMF). Mentrestant, en el mateix període s’ha comunicat la realització de vint-i-nou ac-tuacions d’adevesament en masses de pi roig (el 56% de les fetes en conjunt a Catalunya), que suposen un

L’aprofitament ramader de les pinedes de pi roig a Catalunya

Figura 29.1. Aprofitament de pinedes de pi roig per ramats de vacum a la Cerdanya. Foto: Javier Losarcos.

total de 300 ha. L’àmbit geogràfic d’aquestes actuaci-ons es troba sobretot a la comarca d’Osona, i en menor mesura, al Ripollès i el Berguedà. Els adevesaments realitzats en masses de pi roig presenten una densitat final de peus que es troba en el 80% dels casos entre 350 i 650 peus/ha, i l’estrat arbori d’aquestes masses està format, principalment, per masses mixtes de pi roig i roure, o bé només per pi roig. En l’adevesament de masses mixtes es mostra una tendència a afavorir els peus de roure enfront del pi roig.

Aprofitament cinegètic

78

El senglar, el tudó i la becada són les espècies cinegètiques més caçades a les pinedes de pi roig. En aquests boscos viuen, però, altres espècies poc habituals, com ara el cérvol i el cabirol, que tenen una distribució irregular pel territori: es poden trobar en abundància a les pinedes de la Catalunya interior i són absents en altres indrets.

30

El cérvol i el cabirol són dues de les espècies de caça major més valorades a les pinedes de pi roig. Actualment totes dues espècies es troben en expansió a Catalunya, com a resultat de diverses introducci-ons i l’augment de la superfície forestal. Algunes de les introduccions del cérvol s’han fet a França, d’on provenen alguns dels exemplars que avui dia es troben a la Vall d’Aran o el Pallars. D’altres, s’han fet en finques privades del Ripollès, l’Empordà i el Solsonès, i també en reserves nacionals de caça i reserves naturals. Les densitats encara baixes d’aquesta espècie fan que no siguin gaire freqüents les re-clamacions per danys, excepte en indrets molt concrets, però poden afectar conreus de cereal i pastures i, ocasionalment, també les plan-tacions forestals regulars, sobretot durant l’època en què perden el vellut de les banyes. Amb densitats molt elevades poden afectar fins i tot la regeneració natural de certes espècies de coníferes.

El senglar és pràcticament l’única espècie que pot permetre un cert rendiment econòmic per la magnitud de les seves captures i gràcies a una expansió recent, mentre que les espècies de caça menor han re-duït les poblacions. A les pinedes de pi roig trobem densitats d’1,5-2,5 senglars/100 ha, entre quatre i cinc vegades menys que als ambients més favorables.

El tudó també és una espècie amb un elevat nombre de captures. De manera similar al senglar, aquest fet es deu a l’augment de les seves poblacions hivernants i a la disminució d’altres espècies de caça me-nor. A les pinedes de pi roig (pinedes de muntanya mitjana), durant l’estació reproductora, la seva densitat arriba fins a 5 parelles/km2 (la meitat que als indrets més favorables).

Espècies cinegètiques

Senglar

Cabirol

Cérvol

Tudó

Aprofitament cinegètic LES PINEDES DE PI ROIG. Usos i aprofitaments

79

Apro

fitam

ent c

ineg

ètic

79

Apro

fitam

ent c

ineg

ètic

El senglar és l’espècie amb un major valor econòmic acumulat en el conjunt de les pinedes de pi roig, pel gran nombre d’exemplars que es cacen per tempora-da. Si ens fixem en el valor de la peça, aleshores destaquen el cérvol i el cabirol, fet que pot determinar que algunes finques basin el seu rendiment econòmic en aquestes espècies. Per aquest motiu, el moviment econòmic que genera la caça en el cas de les pinedes de pi roig dependrà de la distribució de les espècies cine-gètiques de caça major. La realització d’aquesta activitat pot comportar beneficis diversos als titulars dels terrenys, no necessàriament beneficis econòmics direc-tes, sinó també rendes en espècie, com ara l’arranjament de camins o la cessió d’una part de les captures.

Per tal de fer compatible l’activitat cinegètica amb la resta d’activitats és impres-cindible una bona planificació dels diferents usos del territori, sobretot des de l’increment de les activitats de lleure a la natura els darrers anys. Si als indrets on es practica la caça major hi ha tancat cinegètic, aquest pot tenir un efec-te negatiu en la conservació de determinades espècies de fauna. En el cas de les zones amb cérvol, com ara a la serra de Boumort, hi ha una certa atracció turística al començament de la tardor per escoltar-ne la brama, i per això cal que hi hagi alguna mena de regulació del turisme i altres activitats humanes, amb la finalitat de no destorbar en excés altres espècies de fauna sensibles.

Rendiment econòmic

Compatibilitat amb altres activitats

NOTA: Per compatibilitzar l’activi-tat cinegètica amb la conservació d’espècies, vegeu també el capítol 18, les fitxes F10, F11 i F12 i els annexos A2 i A3.

Compte amb la mobilitzacióde poblacions cinegètiques

Les reintroduccions, introduccions i reforçaments poblacionals d’es-pècies cinegètiques s’han de fer de manera planejada amb estudis de viabilitat, per evitar efectes nocius o fins i tot contraris als desitjats. En el cas de la cabra salvatge a Catalunya, la superpoblació a escala local i l’expansió fruit de les darreres reintroduccions han provo-cat l’afectació de conreus, l’erosió del terreny, alteracions importants a la vegetació natural i l’aportació de carronyes i cabrits que afavo-reixen la colonització dels voltors i les àligues daurades, en detriment d’altres espècies.

La becada durant els mesos d’hivern es caça sobretot a les pinedes de pi roig. La seva població reproductora és escassa (200-300 parelles) i es troba bàsica-ment confinada a les pinedes de pi negre i avetoses, però la població hivernal és més abundant per la incorporació d’ocells procedents del nord d’Europa. En l’àmbit europeu les seves poblacions podrien estar amenaçades (alguns autors la classifiquen d’espècie vulnerable), però com que és una espècie cinegètica amb un preuat valor gastronòmic, la legislació vigent no la considera una espècie protegida o amenaçada. A la temporada 2000/2001 es van capturar a Catalunya un total de 13.431 becades. Cal controlar-ne la venda il·legal als restaurants, imposar quotes de captura i impedir-ne la caça amb mètodes no permesos, com ara a l’aguait al capvespre o al pas.

Becada

Aprofitament de bolets

80

A les pinedes de pi roig i a les de pinassa hi ha més diversitat de fongs que no pas a les de pi blanc. Molts dels bolets comestibles i apreciats creixen en aquestes pinedes, i per això suporten una pres-sió forta de recol·lecció. El període per trobar els bolets va des del final de l’estiu a la tardor, i es pot allargar poc o molt, depenent de l’arribada de les primeres glaçades.

31

Entre els fongs micorízics estrictes de pi roig o pinassa destaquen, pel fet de ser bons comestibles, el camagroc, el pinetell (Lactarius deliciosus), el fredolic (Tricholoma ter-reum), la llenega blanca i el bolet d’esquirol, aquest darrer amb la particularitat que apareix exclusivament a final de l’hivern o principi de primavera. Entre les espècies ligníco-les, són freqüents el bolet d’esca marginat i el pet de llop piriforme, sobre soques en descomposició, i el Gymnopilus penetrans sobre troncs i branques caigudes. Altres tenen un substrat més específic com ara l’Auriscalpium vulgare o l’Strobilurus tenacellus, que creixen sobre les pinyes caigudes, el primer a la tardor i el segon a la primave-ra. L’arigany és exclusivament primaveral. El Boletop-sis leucomelaena prefereix els substrats carbonatats.

La taula 30.1 mostra els bolets més comuns o més re-presentatius de les pinedes de pinassa i pi roig, agru-pats segons el tipus de nutrició.

Bolets que prefereixen les pinedes de pinassa i pi roig

Els bolets més comuns o més representa-tius de les pinedes de pinassa i pi roig

Nom català Nom científic Utilitats i curiositats Presència

Rubiol de sang Agaricus silva-ticus

Bon comestible O

Cystoderma carcharias

No comestible C

Discina perlata No comestible RCresta de gall Guepinia helve-

lloidesComestible de poca qualitat

O

Bolet de greix de tardor

Gyromitra infula Tòxic després de consumir-lo continuadament; les toxines s’acumulen en el cos amb el temps

O

Bolet de soca rovellat

Hydnellum ferrugineum

No comestible C

Arigany, múrgula, múrgula negra

Morchella conica

Bon comestible; és aconsellable assecar-lo abans de consumir-lo

C

Sabatera d'escames

Sarcodon imbricatus

No comestible O

Humícoles Fongs que es nodreixen de l’humus vegetal

Taula 30.1. Característiques dels bolets més comuns o més repre-sentatius les pinedes de pinassa i pi roig. La columna de presència fa referència a l’estat de conservació de l’espècie a Catalunya, i les abreviatures són les següents: MC, molt comú; C, comú; O, ocasional; R, rar; MR, molt rar.


- Psilocybe coprophila No comestible C

Fimícoles Fongs que es nodreixen dels excrements dels animals

Aprofitament de bolets LES PINEDES DE PI ROIG. Usos i aprofitaments

81

Apro

fitam

ent d

e bo

lets

81

Apro

fitam

ent d

e bo

lets

Humícoles Fongs que es nodreixen de l’humus vegetal


Auriscalpium vulgare No comestible, creix sempre sobre pinyes

C

Collybia maculata No comestible OBolet d'esca marginat

Fomitopsis pinicola No comestible C

- Gymnopilus penetrans No comestible MCFals rossi-nyol, pixacà taronja

Hygrophoropsis aurantiaca

Comestible C

- Hypholoma capnoides No comestible O

Pet de llop piriforme

Lycoperdon pyriforme

No comestible C

- Paxillus atrotomentosus Tòxic O

- Pholiota flammans No comestible R

- Strobilurus tenacellus

Comestible, creix no-més a la primavera

MC

Fals carlet rutilant, gír-gola vermella

Tricholomopsis rutilans

No comestible O


- Boletopsis leucomelaena No comestible R

Camagroc, rossinyol de pi, rossinyolic, picornell de càrritx

Cantharellus lutescens Bon comestible MC

- Chalciporus amarellus No comestible C

Cama de perdiu, pota de perdiu, ull de perdiu, bec de perdiu, bitxac

Chroogomphus rutilus Comestible MC

- Cortinarius variicolor No comestible C

- Inocybe terrigena No comestible C

Mocosa perfuma-da, mocosa flairosa

Hygrophorus agathosmus

Comestible de baixa qualitat C

Llenega blanca Hygrophorus gliocyclus Bon comestible C

Bolet d’esquirol, escarlet de prima-vera, bolet de neu

Hygrophorus marzuolus Bon comestible MR

Pinetell, pinenca, paratge, rovelló d'obaga

Lactarius deliciosus Bon comestible MC

- Lactarius mitissimus No comestible MC

Pinetell, pinenca, paratge, pine-tenca, pinenc, rovelló d'obaga

Lactarius semisanguifluus Bon comestible MC

Crualga blavenca Russula amara No comestible C

Crualga brunenca Russula integra No comestible C

Crualga picant Russula sardonia No comestible O

Crualga vinosa Russula xerampelina No comestible C

Peu de rata reina, manetes arrissades

Sparassis crispa Comestible MR

Micorízics Fongs el miceli dels quals fa simbiosi amb les arrels d’una planta, per a l’intercanvi de nutrients

Micorízics Fongs el miceli dels quals fa simbiosi amb les arrels d’una planta, per a l’intercanvi de nutrients

Lignícoles Fongs que es nodreixen de restes llenyoses


Molleric, moixí, pinatell

Suillus granu-latus Comestible MC

Mataparent clapat

Suillus varie-gatus No comestible MC

Garlandí Tricholoma focale Comestible O

Fredolic gros Tricholoma por-tentosum Comestible O

Fredolic, fredu-luc, negrets

Tricholoma terreum Bon comestible MC

Foto

: Fer

ran

Agui

lar

LES PINEDES DE PI ROIGFitxes de bones pràctiques

Sistemes d’extraccióItineraris silvícoles per a fusta de petites dimensionsItineraris silvícoles per a fusta de grans dimensionsGestió per a la producció de biomassaGestió per a la caça del cérvolGestió per a la caça d’altres espècies cinegètiquesPlaguesLa processionària dels pins i els cedresMaluresCompatibilitat dels treballs forestals amb la faunaConservació de la biodiversitat en la planificació forestalConservació de la biodiversitat al moment de la tallada

F 01

F 02

F 03

F 04

F 05

F 06

F 07

F 08

F 09

F 10

F 11

F 12

Sistemes d’extracció

84

F 01

L’aprofitament del pi roig a Catalunya s’efectua generalment pel sistema de tronc sencer. Després de la tallada amb serra mecànica, el desembosc es realitza amb tractor d’arrossegament fins a pista, o emprant animals de tir en zones de difícil accés, i posteriorment es trosseja. Les principals finalitats de la fusta de pi roig són pals, serra i trituració.

NOTA: Per compatibilitzar els treballs forestals amb la conser-vació d’espècies, vegeu les fitxes F10, F11 i F12.

Els aprofitaments de pi roig es realitzen mitjançant el sis-tema de tronc sencer. Concentrats a les comarques del Berguedà, Ripollès, Osona i Solsonès (figura F1.1), se n’aprofiten una mitjana de 165.000 m3/any. La tendència bianual d’increment dels aprofitaments en ocasions és atribuïble a la periodicitat d’ajuts públics.

Aprofitament forestal del pi roig

La tallada, el desbrancat i el despuntat es realitzen a peu d’arbre manualment amb serra mecànica. Per tal d’evitar danys en la massa romanent i optimitzar l’aprofitament és fonamental orientar adequadament la direcció de cai-guda dels peus tallats i realitzar un desbrancat correcte.

Tallada i elaboració

Després de la preparació, els troncs s’arrosseguen de forma mecanitzada o amb animals de tir fins al punt de reunió, a la pista. El desembosc mecanitzat es realitza fonamentalment cap a dalt, ja que l’estirada manual del cable des del tractor fins als troncs és molt menys feixu-ga en descens que cap a dalt. Es pot fer amb diferents equips, com ara l’skidder, la tanqueta o el tractor agrícola adaptat per a treballs forestals. Aquest últim és el més habitual gràcies a la seva versatilitat i és capaç de carre-gar fins a 30 t/jornal. El desembosc amb animals (ca-valls o mules) es realitza en descens o en pla. És adient en terrenys poc accessibles, amb obstacles o sensibles al pas de maquinària i/o ròssecs d’arrossegament. Se-guidament es trosseja i s’apila la fusta atenent sobretot a criteris de rectitud i diàmetre. Aquestes piles es formen habitualment amb la pala davantera de l’equip d’arrosse-gament i permeten optimitzar la fase de càrrega en camió.

Desembosc i apilat

Figura F1.1. Evolució dels aprofitaments de pi roig a les principals comarques que en fan. Font: DMAH.

Fusta (m3)

Anys

Berguedà SolsonèsOsonaRipollès

200.000

180.000

160.000

140.000

120.000

100.000

80.000

60.000

40.000

20.000

0

2001 2002 2003 2004 2005 2006

LES PINEDES DE PI ROIG. Fitxes de bones pràctiques

85Si

stem

es d

’ext

racc

ió

Com a mesura de prevenció d’incendis, entre el 15 de juny i el 15 de setembre (Decret 64/1995) es requereix una autorització expressa i excepcional per poder efec-tuar treballs que generin restes vegetals. Les plagues també afecten tant l’aprofitament com la destinació de la fusta. La processionària (vegeu fitxa F8) és la més impor-tant, i redueix el creixement dels arbres, tot i que general-ment no els mata ni afecta la qualitat de la fusta. L’afec-tació per coleòpters del gènere Ips sí que disminueix la qualitat de la fusta, i els fongs associats afebleixen l’arbre i causen defectes de coloració. La fusta s’asseca, esdevé menys densa i normalment només es pot fer servir per a trituració i embalatges. Cal retirar els arbres afectats per evitar-ne la propagació (vegeu fitxa F7).

Limitacions a l’aprofitament

La càrrega dels camions s’efectua amb la grapa que duen incorporada, amb les peces perpendiculars a l’eix del camió quan és trossejada curta (2-2,5 m) o bé paral-leles a l’eix quan són troncs sencers. S’utilitzen general-ment camions 6 x 6, amb una capacitat de càrrega útil d’unes 12 t (PMA - tara) i peces de fins a 8 o 9 m. Per fusts més llargs, fins a uns 10 m de llargada, es carrega part de la fusta sobre la cabina sense sobrepassar les mides màximes admeses pel transport.

Transport

Una bona xarxa viària inicial permet la realització dels treballs silvícoles de millora i facilita els aprofitaments. És també recomanable el trossejat fins a 40-50 cm de la brancada que queda a peu d’arbre quan es fa aprofita-ment de tronc sencer, per facilitar la incorporació al sòl i la reposició de nutrients. Es recomana la retirada a 20 m a banda i banda de camins com a mesura de prevenció d’incendis (Decret 64/1995).

Recomanacions a l’aprofitament

Figura F1.2. Desembosc de fusta de pi roig amb tractor forestal. Foto: Armanda Marques-AFIB.

Figura F1.3. Apilat de fusta de pi roig amb tractor forestal. Foto: Armanda Marques-AFIB.

Figura F1.4. Transport de fusta de pi roig amb camió. Foto: Armanda Marques-AFIB.

Itineraris silvícoles per a fusta de petites dimensions

86

F 02

Els itineraris silvícoles són diferents maneres d’arribar a un objectiu concret de producció, determi-nat pel diàmetre de la tallada final. A les pinedes de pi roig, la producció de fusta de petites dimen-sions (de 20 cm de diàmetre normal) s’aconsegueix per densitats fins a 1.600 peus per ha, sense tallades de millora o fent-ne només una.

A partir dels models de creixement per a una sèrie de densitats de peus, descrits al capí-tol 11 (figura 11.1), podem establir diferents maneres d’arribar a un objectiu de producció de fusta en concret. De cadascuna d’aques-tes maneres se’n diu un itinerari silvícola. Quan l’objectiu d’aquests itineraris és obtenir fusta de petites dimensions (de 20 cm de di-àmetre normal) únicament es té en compte la possibilitat de fer tallades de millora per a les densitats més altes (1.400 i 1.600 peus/ha), per evitar creixements massa lents. Si no es recomana fer aquestes tallades de millora és perquè els productes que se n’obtenen no tenen sortida comercial (amb diàmetres infe-riors a 20 cm). Així doncs, aquests itineraris, en realitat, es defineixen per les intervenci-ons de millora que s’hi fan quan la massa és jove, que són les que han de marcar el temps i la quantitat del producte que s’obtindrà a les tallades finals.

Criteris per elaborar els itineraris

Figura F2.1. Corbes teòriques de creixement en diàmetre d’un pi roig (diàmetre normal en funció de l’edat de l’arbre) per als diferents itineraris silvícoles per produir fusta de petites dimensions (DN mitjà = 20 cm). Els itineraris es caracteritzen per la densitat inicial de peus (primer valor, en peus/ha) i pel nombre de tallades de millora que es produeixen abans de la tallada final (xifra després del guió). La tallada final s’indica per la caiguda de cadascuna de les corbes.

Figura F2.2. Parc de fusta de pi roig de petites dimensions. Foto: Pau Vericat.

NOTA: Per compatibilitzar els treballs forestals amb la conservació d’espècies, vegeu les fitxes F10, F11 i F12.

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0

DM (cm)

Edat (anys)0 3 6 9 12 15 18 21 24 27 30 33 36 39 42 45

Itineraris silvícoles (densitat inicial - tallades de millora)300 400 600 800 1000 1200-0 1400-0 1400-1 1600-0 1600-1


87Iti

nera

ris s

ilvíc

oles

per

a fu

sta

de p

etite

s di

men

sion

s

La figura F2.1 mostra les corbes teòriques de creixement en diàmetre d’un pi roig per a diferents itineraris silvíco-les amb l’objectiu de produir fusta de petites dimensions. Aquests itineraris difereixen bàsicament per la densitat de peus inicial, que és definida pels tractaments ante-riors en la massa jove, i per la realització o no d’una ta-llada de millora. A partir d’una densitat de 1.600 peus/ha el creixement és molt lent i als arbres els costa molt ar-ribar a un diàmetre normal de 20 cm. El més recoma-nable seria una intervenció anterior, en edat més jove.

A la taula F2.1 es veu que a mesura que augmenta la den-sitat també augmenta el temps que s’ha d’esperar per fer la tallada (fins a arribar a 45 anys per a una densitat de 1.600

Comparació d’itineraris

Taula F2.1. Característiques dels diferents itineraris silvícoles per a la producció de fusta de pi roig de petites dimensions (DN mitjà = 20 cm). Cada itinerari es caracteritza per la densitat inicial i pel nombre de tallades de millora.

peus per ha) però també augmenten la fusta acumulada i la producció mitjana anual de fusta (excepte en aquest darrer cas). Quan es fa una intervenció de millora (per a les densitats altes) els valors de fusta globals produïts (su-mant les diferents tallades) són més baixos que quan no hi ha tallades i, per tant, no sembla justificar-les. Cal tenir en compte que la comparació dels models es fa comptant el temps a partir d’un diàmetre de 7,5 cm, però que el temps necessari per arribar a aquest diàmetre és diferent segons la densitat de peus, de manera que les diferències finals entre els itineraris són més grans que les mostrades a la taula. D’altra banda, per triar un itinerari, a més del temps i la producció mitjana, cal tenir en compte també altres aspec-tes, com la resistència al foc o l’estabilitat física dels arbres.

Densitat inicial (peus/ha)

Tallades de millora

Temps primera tallada (anys)

Àrea basal extre-ta a la primera

tallada

Nombre de peus que queden a la primera tallada

Temps fins a la tallada final

(anys)

Àrea basal acumulada a la

tallada final (m2/ha)

Àrea basal mitjana anual del

producte final (m2/ha/any)

300 0 - - - 20 10,0 0,50400 0 - - - 20 13,3 0,66600 0 - - - 20 19,2 0,96800 0 - - - 23 26,3 1,14

1000 0 - - - 25 31,5 1,261200 0 - - - 30 38,8 1,291400 0 - - - 35 44,4 1,271400 1 20 8,0 980 30 31,7 1,061600 0 - - - 45 50,7 1,121600 1 20 8,1 1120 33 36,2 1,10

Itineraris silvícoles per a fusta de grans dimensions

88

F 03

A les pinedes de pi roig, els itineraris silvícoles per a la producció de fusta de grans dimensions (de diàmetre normal a partir de 40 cm) es defineixen per la densitat inicial i també, excepte quan es parteix de densitats baixes o molt baixes, pel nombre variable de tallades de millora intermèdies que cal fer-hi.

A partir dels models de creixement per a una sèrie de densitats de peus, descrits al capítol 11 (figura 11.1), podem establir diferents maneres d’arribar a l’objectiu de producció de fusta de grans dimensions (de 40 cm de diàmetre nor-mal). De cadascuna d’aquestes maneres se’n diu un itinerari silvícola. Cada itinerari és definit per la densitat inicial de la massa (amb 7,5 cm de diàmetre normal mitjà), i el nombre i el mo-ment de fer les tallades de millora.

Les intervencions fetes en la massa jove con-dicionen totalment l’itinerari. A partir de la den-sitat inicial que deixen aquestes intervencions, es poden fer tallades de millora per modificar el temps necessari per arribar al producte final i els productes intermedis que se n’obtenen. Per a la definició d’aquests tractaments de millora s’han tingut en compte els criteris següents:

• Intensitat de la intervenció. En masses joves (fins als 30 anys), les intervencions poden ser més fortes (se sol treure un 30% dels peus), mentre que, en masses més adultes, la respos-ta dels arbres disminueix i les intervencions no poden ser tan fortes (només se’n treu un 20%).

• Nombre d’aclarides. El millor és fer el nombre més baix d’aclarides possible (cap o una). No obstant, si és necessari, es po-den fer més intervencions per arribar a l’ob-jectiu final de producció.

Criteris per elaborar els itineraris

Figura F3.1. Corbes de creixement en diàmetre d’un pi roig (diàmetre normal en funció de l’edat de l’arbre) per als diferents itineraris silvícoles per produir fusta de grans dimensions (≥40 cm). Els itineraris venen caracteritzats per la densitat inicial de peus (primer valor, en peus/ha) i pel nombre de tallades de millora que es produeixen abans de la tallada final (xifra després del guió). La tallada final s’indica per la caigu-da de cadascuna de les corbes.

Temps entre intervencions. És convenient deixar sempre un perí-ode mínim de 10 anys entre les possibles aclarides i entre l’última aclarida i la tallada final.

• Edat en què es fan les aclarides. Convé que el diàmetre mitjà hagi arribat al mínim de 15 cm, perquè la intervenció surti rendible. Es pot fer abans una primera aclarida si és necessària per arribar als objectius de producció, però en aquests casos es considera que el desitjable hauria estat intervenir en la massa jove. Cal tenir sem-pre en compte que amb l’edat la resposta dels arbres a l’alliberació d’espai és cada vegada més lenta, especialment quan l’arbre està arribant a la seva alçària final.

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0

DM (cm)

Edat (anys)

Itineraris silvícoles (densitat inicial - tallades de millora)300-0 400-0 400-1 400-2 600-1 600-2 800-2 1000-3 1200-3

0 4 8 12 16 20 24 28 32 36 40 44 48 52 56 60


89Iti

nera

ris s

ilvíc

oles

per

a fu

sta

de g

rans

dim

ensi

ons

La figura F3.1 mostra les corbes teòriques de creixe-ment en diàmetre d’un pi roig per a diferents itineraris amb l’objectiu de produir fusta de grans dimensions. En aquest cas, els itineraris difereixen tant per la densitat de peus inicial com pel nombre de tallades de millora necessàries per obtenir diàmetres de 40 cm. En alguns casos s’indiquen dos o tres itineraris diferents (amb di-ferent nombre de tallades) per a una mateixa densitat inicial, atès que difereixen en el tipus i la quantitat de productes, els costos intermedis, el temps que es triga i l’àrea basal acumulada quan arriben al moment de la

tallada final. En tots els casos les densitats baixes arri-ben abans a la tallada final i requereixen menys talla-des de millora. A la taula F3.1 es veu que els diferents itineraris definits per una densitat inicial i un nombre de tallades de millora difereixen lleugerament en el temps fins a la tallada final (rang entre 54 i 63 anys), i molt més en l’àrea basal acumulada a la tallada final (rang entre 25,0 i 53,4 m2/ha) i l’àrea basal mitjana anual del pro-ducte final (entre 0,46 i 0,90 m2/ha/any). Per triar un iti-nerari, cal considerar el punt de partida del rodal i quins d’aquests criteris es pretén optimitzar.

Comparació d’itineraris

Densitat inicial

Nombre de

tallades

Temps primera tallada (anys)

Àrea basal

extreta a la

primera tallada

Nombre de peus

que queden a la primera

tallada

Temps segona tallada (anys)

Àrea basal

extreta a la

segona tallada

Nombre de peus

que queden

a la segona tallada

Temps tercera tallada (anys)

Àrea basal

extreta a la

tercera tallada

Nombre de peus

que queden

a la tercera tallada

Temps fins a la tallada final

Àrea basal

acumu-lada a la tallada final

(m2/ha)

Àrea basal mitjana

anual del producte

final (m2/ha/any)

300 0 - - - - - - - - - 54 38,3 0,71400 0 - - - - - - - - - 56 37,8 0,67400 1 20 4,0 280 - - - - - - 54 35,7 0,66400 2 20 4,0 280 30 4,7 196 - - - 54 25,0 0,46600 1 20 5,8 420 - - - - - - 59 53,4 0,90600 2 20 5,8 420 30 6,8 294 - - - 55 37,9 0,69800 2 20 6,7 560 30 8,1 392 - - - 59 49,9 0,84

1000 3 10 3,6 700 20 5,5 490 30 6,9 343 58 43,7 0,751200 3 10 3,8 840 20 5,7 588 30 7,4 411 63 52,0 0,83


Gestió per a la producció de biomassa

90

F 04

La biomassa forestal primària (BFP) de pi roig és constituïda per branques, escorça i la part de fust que no presenta característiques tecnològiques aptes per a pals o serra. Es pot aprofitar com a producte principal en treballs silvícoles com ara primeres aclarides o neteges, o com a producte complementari en tallades de selecció o tallades finals.

Disponibilitat de la biomassa de pi roig a Catalunya

Aplicació per a bioenergia

Procedència de la biomassa de pi roig

Les comarques amb més aprofitaments anuals de pi roig són el Ber-guedà, Osona, el Solsonès i el Ripollès. La producció de biomassa en aquestes comarques mostra part del potencial aprofitable com a biomassa forestal primària (BFP) a les classes diametrals més pe-tites (figura F4.1).

Els requeriments de l’estella forestal per a bio-energia (humitat, granulometria i composició) depenen del tipus d’instal·lació. Les calderes de menor potència requereixen fins a un 43% d’humitat en base seca, absència d’impure-ses i pals, i granulometria homogènia. Les de major envergadura admeten un ventall més ampli de característiques del material.

Els peus de menys qualitat, juntament amb els subproductes de l’aprofitament (branques i puntes), es poden emprar en la producció de bioenergia, un mercat emergent. En les primeres aclarides o neteges es poden apro-fitar peus sense altres valors comercials i estellar l’arbre sencer (taula F4.1). Per a les empreses d’aprofitament, la possibilitat de comercialitzar aquesta BFP per a aplicacions energètiques (o altres que valoritzin aques-ta part del recurs forestal) implica almenys tres avantatges: incrementar la quantitat de producte a comercialitzar per aprofitament, millorar la utilització dels equips, i pal·liar les fluctuacions estacionals en l’ocupació.

Figura F4.1. Producció de biomassa de pi roig per classe diametral, fracció i comar-ca (t pse/ha/any) Font: elaboració pròpia a partir de l’IEFC.


Producció (t/ha/any)

0,50,450,40,350,30,250,20,150,10,050

0,50,450,40,350,30,250,20,150,10,050

7,5 12,5 17,5 22,5 27,5 32,5 37,5 42,5 47,5 52,5 57,5

Berguedà

7,5 12,5 17,5 22,5 27,5 32,5 37,5 42,5 47,5 52,5 57,5

Osona

Classe diametral (cm) Classe diametral (cm)

7,5 12,5 17,5 22,5 27,5 32,5 37,5 42,5 47,5 52,5 57,5

Solsonès

7,5 12,5 17,5 22,5 27,5 32,5 37,5 42,5 47,5 52,5 57,5

Ripollès

Fusta Escorça Branques


91Ge

stió

per

a la

pro

ducc

ió d

e bi

omas

sa

Taula F4.1. Actuacions que generen diferents tipus de biomassa forestal primària (BFP). Font: Rodriguez et al. 2006.

Productes de BFP Activitat o causa que els genera

Arbres menors Primeres aclarides, tallades de selecció, bosc menut, àrees cremades.Restes de tallada Tallades finals, aclarides comercials, tallades de selecció.Matoll Desbrossament.General Podes, obertura àrees tallafoc, perímetres de protecció, obertura de camins, línies elèctriques, etc.

Emmagatzematge i assecat

Recomanacions

Sistemes d’aprofitament

Els tres sistemes principals d’aprofitament de la biomassa forestal es diferencien pel punt de la cadena on es realitza l’estellat, però en tots tres és fonamental l’agrupació de la biomassa per optimitzar l’estellat, el desembosc i l’empacat. L’estellat mòbil es fa directament al bosc, amb una estella-dora mòbil acoblada a un tractor amb grua i un contenidor basculant integrats (uns 15 m3 d’estella). La recollida de bio-massa es fa simultàniament amb l’estellat. Amb el contenidor ple, tot l’equip es desplaça fins al carregador. L’estellat fix a pati o a carregador requereix un desembosc previ del mate-rial sencer i se sol fer amb diversos equips coordinats (per al processat, alimentació de l’estelladora, apilat, etc.). El rendi-ment és més alt perquè no s’ha de parar per desemboscar ni moure l’estelladora. L’estellat a planta és aconsellable per a una BFP amb un coeficient d’apilat important o si s’ha pogut empacar abans el material. Això augmenta la concentració volumètrica per al transport i evita costos en excés. A Catalu-nya encara hi ha poques experiències amb aquest sistema.

El magatzem és un punt fonamental per al subministrament de biomassa: compensa les fluctuacions de la producció i del consum, i permet l’assecat de l’estella i el control de qualitat. Així mateix, és desitjable la circulació del material per consumir primer la biomassa més vella.

Convé regular l’extracció de fulles, ja que si es fa de for-ma intensiva pot ocasionar l’empobriment del sòl, i fins i tot problemes en les calderes de petita i mitjana dimen-sió. Tanmateix, una certa quantitat d’acícules facilita l’assecat de l’estella un cop apilada. Una possibilitat és deixar la biomassa tallada a bosc durant el temps ne-cessari perquè s’assequi i perdi part de les fulles, però es desaconsella en zones amb elevat risc d’incendi.

Figura F4.2. Transport de l’estella. Foto: AFIB.

Gestió per a la caça del cérvol

92

F 05

Entre les espècies de caça major que es poden caçar a les pinedes de pi roig, el cérvol és una de les que té un valor cinegètic més alt, però la distribució irregular de les seves poblacions fa que només es trobi en algunes d’aquestes pinedes. La caça de trofeu sol coincidir amb la brama, i la resta de l’hivern s’acostuma a fer caça selectiva, per controlar-ne les poblacions.

Període de caça del cérvol

Control sanitari

Fenologia del cérvol

En les reserves nacionals de caça i les zones de caça controlada, el període hàbil de caça és el que indiquin els diferents plans tècnics de gestió cinegètica. En les àrees privades i locals de caça, el període hà-bil del cérvol és el que indica cada any l’ordre de vedes, que pot variar d’un any a l’altre. Normalment sol haver un període de caça en el mo-ment de la brama (setembre i octubre), exclusivament per a mascles medallables i en la modalitat d’acostament. La resta de l’hivern (habi-tualment fins al febrer) es poden caçar ambdós sexes. No és permesa la caça del cérvol en terrenys cinegètics d’aprofitament comú.

S’han d’evitar les densitats massa elevades de cérvol, ja que poden de-rivar en transmissions d’epidèmies i paràsits, com ara la septicèmia he-morràgica, la tuberculosi i la sarna. També poden ocasionar un impacte negatiu en la vegetació, perquè impedeix el creixement dels arbres joves, i alhora fa que disminueixi la condició física dels animals, cosa que en fa caure el valor econòmic com a trofeu de caça. Si la peça és per a consum propi del caçador, no cal cap inspecció sanitària. En canvi, sempre que les peces es comercialitzin per a consum humà, hauran de portar-se a l’es-corxador i ser prèviament inspeccionades per un veterinari oficial.

El zel comença a mitjan setembre i s’allar-ga fins al començament de novembre. Durant aquest període es poden sentir els mascles bramant i barallant-se, fet cone-gut com la brama del cérvol, i que atreu un cert volum de turisme a les àrees amb densitats més altes de l’espècie, com ara la serra de Boumort (al Prepirineu de Llei-da). La gestació és d’uns vuit mesos, i el període s’allarga fins a l’inici de l’estiu, de manera que les cries neixen entre mitjan maig i començament de juliol. Les feme-lles pareixen una sola cria, i les bessona-des són molt rares.

Figura F5.1. Fenologia del cérvol.

NOTA: Per compatibilitzar l’activitat cinegètica amb la conservació d’espècies, vegeu també el capítol 17, les fitxes F10, F11 i F12 i els annexos A2 i A3.

Zel i aparellaments

Gestació

Parts

Creixement del banyam dels mascles

Període general de caça del cérvol

Període G F M A M J J A S O N D


93Ge

stió

per

a la

caç

a de

l cér

vol

Modalitats de caça del cérvol

La planificació de la caça major ha de tenir en comp-te el sexe, l’edat i la qualitat dels animals (per a la caça del trofeu), així com el nombre total de captu-res. La caça del cérvol té dues variants ben diferen-ciades: la caça del trofeu i la caça selectiva. La primera s’efectua sobre els mascles de més edat (de nou o deu anys), que són els que presenten un desenvolupament més gran de les banyes, les quals poden arribar a pesar 7 kg. La caça selectiva, en canvi, afecta mascles i femelles de qualsevol edat, i està encaminada a eliminar exemplars malalts o amb

Figura F5.2. Característiques de la gestió per regular la presència del cérvol.

malformacions a les banyes, i a equilibrar les classes d’edat per evitar augments indesitjats de la densitat.La modalitat de caça més habitual en el cas del cérvol és la de l’acostament, en la qual el caçador busca un determinat exemplar i s’hi va acostant fins a tenir-lo a una distància adequada per abatre’l. Quan la caça és en una reserva, s’ha de fer en companyia d’un guarda, i quan és en un àrea privada de caça, es pot fer en solita-ri però amb l’autorització del titular. Les altres modalitats de caça major, com la batuda i l’aguait o espera, nor-malment s’apliquen més per capturar senglars.

Objectiu Actuacions silvícoles Actuacions complementàries Pressió de caça

Afavorir la població de cérvol.

Mantenir extenses àrees bos-coses, ja que és una espècie amb gran mobilitat.

Fer censos poblacionals i de proporci-ons d’edat per decidir quants exemplars es poden abatre cada temporada. Cal que els censos no coincideixin amb l’activitat cinegètica i es facin abans que comenci.

Reduir-ne les captures per temporada.

Fer-ne una caça selectiva segons classe d’edat i estat físic dels exemplars.

Afavorir clarianes dins del bosc per garantir la producció d’herba i arbustos per a la seva alimentació.

Eliminar cérvols amb malformacions a les banyes que poden ferir els mascles contrincants.

Control de la població de cérvol i minimització dels efectes negatius.

Instal·lar tanques i pastors elèctrics es-pecífics per protegir conreus i pastures.

Afavorir la presència de predadors naturals (llop) que en puguin controlar la densitat.

Incrementar-ne les captures, en cas d’augment de densitat.

Instal·lar sistemes que minimitzin el risc d’accidents de trànsit per col·lisió amb cérvols, com ara tanques, pastors elèc-trics, barreres d’olors o passos de fauna.

Gestió per regular la presència del cérvol

Gestió per a la caça d’altres espècies cinegètiques

94

F 06

Àmbit d’aplicació de les mesures de gestió

Mesures de gestió per afavorir la presència d’espècies cinegètiques

Per garantir l’èxit de les mesures de gestió enca-minades a afavorir la presència de determinades espècies de caça en un territori prou extens, convé aplicar-les coordinadament, més enllà de les finques particulars, de vegades en una àrea privada de caça (APC) i de vegades en un conjunt d’aquestes. Caldria que els plans d’aprofitament cinegètic de les finques es fonamentessin en censos poblacionals fets amb metodologies rigoroses i estandarditzades per a tot el territori català. Correspondrà als inves-tigadors la tasca d’establir aquestes metodologies i als tècnics independents de les APC, la de fer-ne el seguiment in situ.

A continuació es mostren algunes recomanacions de gestió per afavorir la presència de les diferents espècies cinegètiques que poden ser presents a les pinedes. De vegades, una gestió per afavorir una espècie determinada n’acaba perjudicant d’altres. Per aquest motiu, independentment de les mesures concretes que es proposen per a cada espècie, una de les claus generals de la gestió cinegètica és una diversificació del paisatge que combini àrees d’ali-mentació amb àrees de refugi.

Senglar

Cabirol

Situació

Principal espècie de caça major en nombre i valor econòmic total, arreu dels boscos de Catalunya.

Mesures de gestió

Diversificar el paisatge i sembrar conreus de blat de moro i altres cere-als que garanteixin un complement alimentari a l’estiu i eviti el desplaça-ment de senglars cap a zones allunyades.Garantir zones d’abeurada i zones per als banys de fang, sobretot a l’estiu.Mantenir àrees refugi, sense intervenció, amb sotabosc espès, i afavorir la producció de glans dels roures.

Situació

En expansió. Més freqüent als boscos humits de l’estatge montà amb pastures intercalades, com ara les pinedes de pi roig.

Mesures de gestió

Desbrossament del sotabosc, reducció de peus i creació de clarianes per afavorir l’estrat herbaci (aliment principal).Regular-ne la caça en funció de la viabilitat de les seves poblacions locals. S’ha de vigilar que no hi hagi augments de població excessius, ja que causen efectes negatius a conreus i a plançons.

Espècies de caça major

A banda del senglar, el tudó i la becada, podem trobar altres espècies cinegètiques força preuades, com ara el cabirol o el cérvol (descrit a la fitxa anterior), que poden tenir una distribució restringida a zones concretes de Catalunya. Diferents mesures de gestió poden afavorir la presència d’unes o al-tres espècies, però abans de caçar-les cal tenir en compte el seu estat de conservació local i global.


95Ge

stió

per

a la

caç

a d’

altre

s es

pèci

es c

ineg

ètiq

ues

Espècies de caça menor

Gest

ió p

er a

la c

aça

d’al

tres

espè

cies

cin

egèt

ique

s

NOTA: Per compatibilitzar l’activitat cinegètica amb la conservació d’espècies, vegeu també el capítol 18, les fitxes F10, F11 i F12 i els annexos A2 i A3.

Situació

A Catalunya es troba principalment com a hivernant, sobretot en pinedes de pi roig i rouredes intercalades amb pastures. Probablement en declivi i vulnerable a Europa.

Mesures de gestió

Mantenir àrees de sotabosc dens que els ofereixin refugi, i protegir les de sòl més ric en humus i cucs de terra, com ara les pastures amb bestiar.Prohibir-ne la caça amb emissors i senyals de ràdio.Regular-ne la caça a les àrees mediterrànies on l’espècie cada cop és més escassa (torrents,...).Complir les quotes: no és permesa la caça de la becada a l’espera o aguait entre la posta de sol i la sortida. El nombre màxim de captures és de tres exemplars per caçador i dia.

Becada

Situació

Present tot l’any. Poblacions estivals i antrò-piques en augment. Poblacions de muntanya mediterrània en declivi. Algunes poblacions hivernants en declivi i altres en augment.

Mesures de gestió

Diversificar el paisatge: conreus de cereals i clarianes (on els agrada alimentar-se).

Respectar els peus més alts i de capçada més desenvolupada dels pins, on el tudó troba unes bones condicions per situar-hi el niu.Garantir àrees d’abeurada, que al mateix temps també beneficiaran la resta d’espècies.

Al mes de gener no disparar als tudons que vagin aparellats.

Acabar el període de caça a final de desembre en sectors mediterranis i no fer mitja veda a les àrees de muntanya i planes envoltants.No disparar en els llocs de joca o dormidors, ja que es podria espantar la població local.

No esgotar tot l’horari per caçar-los durant les seves línies de desplaçament als abeuradors.

Regular-ne les quotes de captura.

Tudó

Situació

Més abundants en hàbitats humits.

Mesures de gestió

Mantenir les àrees arbustives d’alimentació i refugi, i afavorir les espècies producto-res de fruits carnosos. Mantenir els oliverars de muntanya.

Garantir àrees d’abeurada, que al mateix temps també beneficiaran la resta d’espècies.

Tord ala-roig, tord comú i griva

Situació

Poc abundants a les pinedes de pi roig, més comuns en paisatges en mosaic mediterranis.

Mesures de gestió

Diversificar el paisatge: conreus de cereals (sense pesticides, herbicides ni adobs químics) en grans masses boscoses homogènies i manteniment de les àrees de refugi.

Conill, llebre i perdiu

Plagues

96

F 07

Els insectes defoliadors i els perforadors són els dos grups que causen danys més importants a les pinedes de pi roig, tot i que la llista d’espècies que poden esdevenir plagues d’aquestes pinedes és llarga. Una densitat de peus massa elevada és un dels factors que ajuden més a la proliferació d’aquestes plagues, un cop s’ha produït el focus.

Insectes defoliadors

Lymantria monacha

Diprion pini

Descripció

Lepidòpter que pot produir defoliacions molt intenses (de vegades, totals) en plena època de creixement dels pins, debilitant-los de forma greu. Al nostre territori els danys se solen produir de manera cíclica sobre el pi roig, durant el maig i el juny, i en alçades que oscil·len entre els 1.100 i els 1.800 m. La femella mesura de 40 a 50 mm; el mascle és més petit (de 25 a 30 mm). Entre juliol i principi d’agost, dipositen els ous en grups, entre les escletxes de les parts baixes del tronc. Passen tot l’hivern en forma d’ou i a la primavera neixen les larves; passen per quatre estadis abans de fer la pupa, de la qual surten els adults.

Recomanacions de gestió

Normalment, l’any anterior a afectar un nombre important d’hectàrees s’acostu-men a apreciar defoliacions més o menys intenses sobre superfícies reduïdes (de 100 o 200 ha), cosa que permet mostrejar la intensitat de postes durant la tardor i primavera, i definir si calen mesures de control. Quan afecta una zona important, se solen fer els tractaments per mitjans aeris. També es pot prevenir l’afectació de l’any següent amb trampes de feromones que, depenent del nombre de papallones capturades, permeten fer una estimació de la població real.

Descripció

Himenòpter que produeix defoliacions fonamentalment en pi roig, de juny a se-tembre, i que pot arribar a debilitar boscos sencers. La femella és mes gran que el mascle i té les antenes serrades. El mascle és quasi tot negre amb antenes bipec-tinades, i destaca pel color groc clar de les seves potes. Diposita els ous sobre les acícules dels pins. Les larves són de color groc amb petites taques negres al dors i el cap de tonalitat vermella.


Si es detecta cap focus de la plaga, cal fer-ne un seguiment sobre les superfícies properes amb la finalitat de preveure l’afectació de l’any següent. També es poden col·locar bateries de trampes amb feromones per valorar la importància de l’afecta-ció. Els enemics naturals de Diprion pini acaben habitualment amb la població. En cas d’aplicar cap tractament fitosanitari, cal tenir en compte que s’han de fer servir productes autoritzats i de mínim impacte ambiental.

Figura F7.1. Efecte de l’himenòpter Diprion pini sobre una branca de pi roig. Foto: Gerardo Sánchez.


97Pl

ague

s

Insectes perforadors

Ips acuminatus

Descripció

Coleòpter que, tant en fase adulta com larvària, excava galeries sota l’escorça dels pins que impedeixen la circulació de la saba i arriben a matar l’arbre. Afecta principalment el pi roig, entre els 1.200 i els 1.700 m d’altitud, sobretot amb nevades humides o restes d’aprofi-taments. Els adults fan entre 3 i 4 mm de longitud, tenen el cap i el tòrax marró fosc i els èlitres més clars. Les larves no tenen potes, són de color blanquinós i amb el cap marró, i cada any n’hi pot haver dues generacions. Les galeries dels adults són per dipositar-hi els ous, i tenen forma d’estel radial. Afecta de manera més important de mitjan abril fins a final agost. Acostuma a afectar els arbres en forma de rodals, cosa que constitueix el típic «focus de plaga».


Quan hi ha molta densitat d’aquest coleòpter, els efectes sobre el bosc poden ser molt greus; s’han registrat mortalitats superiors a 4.000 arbres adults en 1.000 hectàrees. Per al seu control, cal eliminar (o pelar i trac-tar) els arbres caiguts per causes naturals. Si els danys són molt impor-tants, la col·locació de punts esquer és una manera efectiva de lluitar-hi, atès el poder d’atracció que tenen sobre el adults. Aquests punts són piles de troncs i branques verdes tractades amb insecticides adients. Per definir quan i on col·locar-les és important conèixer la biologia de l’animal a cada zona. La captura massiva d’adults amb paranys carregats de feromones és una altra línia interessant que s’està desenvolupant.

Precaucions amb l’ús de pesticides

Els productes fitosanitaris per al control de plagues fores-tals poden tenir un greu impacte sobre la fauna vertebrada i invertebrada, per la qual cosa es recomana fer-ne ús només en casos greus. El seu perill rau en la contaminació dels punts d’aigua, la contaminació del sòl i la bioacumu-lació a la xarxa tròfica, fins al punt que pot acabar afectant greument tota mena d’organismes: descomponedors, am-fibis, rèptils, petits mamífers, quiròpters i ocells insectívors, que precisament ajuden a controlar les poblacions dels invertebrats que produeixen les plagues. L’ús inadequat d’aquests tractaments químics pot resultar contraproduent, ja que afecten de manera important els depredadors natu-rals de les plagues forestals.

Altres plagues que poden afectar les pinedes de pi roig

Taula F7.1. Altres plagues que poden afectar les pinedes de pi roig.

Ordre zoològic Espècie Efecte

Coleòpters Hylobius abietis PerforacióColeòpters Ips sexdentatus Perforació de fustaColeòpters Magdalis sp. Perforació de fustaColeòpters Orthotomicus erosus Perforació de fustaColeòpters Pissodes castaneus Perforació de fustaColeòpters Pissodes pini Perforació de fusta

Coleòpters Tomicus piniperda Perforació de fusta

Coleòpters Tomicus minor Perforació de fusta

Himenòpters Neodiprion sertifer Defoliació Homòpters Leucapsis sp. XucladorsHemípters Pineus pini XucladorLepidòpters Graellsia isabelae DefoliacióLepidòpters Ocnerostoma pinariella Perforació de fullesLepidòpters Thaumetopoea pinivora DefoliacióLepidòpters Rhyacionia buoliana i

duplana.Perforació de brots

Lepidòpters Retina resinella Perforació de guies terminals

Dípters Thecodiplosis brachintera Perforació de fulles

NOTA: Per compatibilitzar els treballs forestals amb la conservació d’espècies, vegeu les F11, F12 i F13.

La processionària dels pins i els cedres

98

F 08

La processionària és el paràsit més important de tots els que afecten els pins peninsulars, ja que els produeix defoliacions que poden reduir el creixement de l’arbre. Tot i que pot representar una plaga, té un paper important en la xarxa tròfica de les pinedes.

Cicle biològic de la processionària

La processionària del piThaumatopoea pityocampa

La processionària dels pins (i els cedres) és el paràsit més important de tots els que afecten els pins peninsulars. És una peça clau dins de la xarxa tròfica de les pinedes, atesa la gran quantitat de paràsits i depredadors que s’ali-menten dels seus ous, larves, crisàlides i adults. Pertany a l’ordre dels lepidòpters. El mascle té una envergadura entre 30-35 mm i la femella de 35-45 mm. Les ales anteriors són de color gris cendra, amb tres línies negres en forma de ziga-zaga; les posteriors són de color més clar, amb una petita taca fosca a la part inferi-or. L’abdomen del mascle és cònic i acabat en un plomall; el de la femella és cilíndric i aca-bat en un casquet rodó. Les antenes del mas-cle són plomoses i les de la femella filiformes.

Durant l’estiu, els adults deixen els ous a les ací-cules dels pins, agrupats en forma de cilindre. Les larves neixen des de l’agost (a les zones més fredes) fins a l’octubre (al litoral) i passen per cinc estadis. A partir del tercer estan prove-ïdes de pèls urticants, i a partir del quart formen les típiques bosses a les capçades, durant l’hi-vern. Entre el febrer i el març baixen formant les conegudes processons i busquen un lloc adient per enterrar-s’hi i transformar-se en crisàlide. Poden entrar en diapausa i mantenir-se en fase de crisàlide durant un any o més anys. Figura F8.1. Cicle biològic de la processionària dels pins i els cedres.

5

6

7

9

8

F

F

1

2

Fase solitària Fase sota terra

Fase de vol3

4

Fase d’agregació

Posta dels ous

Estadis larvaris 1, 2 i 3

Estadis larvaris 4 i 5

Formació de les bosses

Baixada en processó

Enterrament

Formació del capoll i la crisàlide

Diapausa (un any o més anys)

Naixement dels adults

GF

M

AM

JJA

S

O

ND

2

3

5

9

8

6

4

1

7


99La

pro

cess

ionà

ria d

els

pins

i el

s ce

dres

Mesures de gestió

Efectes sobre els arbres

Quan encara és una eruga, la processionària succiona la saba de l’arbre afectat, i li produeix una defoliació, de vegades massiva, que en pot fer dis-minuir el creixement i l’estat sanitari. Els danys més importants afecten les repoblacions. A menor superfície forestal, major acostuma a ser la incidèn-cia de la plaga. La processionària afecta totes les espècies de pins i cedres. A Catalunya, els més sensibles són la pinassa i el pi roig, però també afec-ta el pi blanc i el pi pinyer, i, quasi de manera esporàdica, el pi negre. Els pins forans, com el pi insigne i el pi canari també hi són molt sensibles.

Normalment, són els propietaris forestals o les comunitats autònomes que en tenen les competències els qui apliquen les diferents mesures de gestió. Quan es tracta de parcs i jardins, col·legis o àrees recreatives, també acostumen a intervenir i a coordinar els treballs els tècnics dels ajuntaments. Les mesures més habituals són les següents:

• Mesures preventives. No plantar mai com a planta ornamental espècies sen-sibles a l’atac del paràsit, com ara el pi insigne i el pi canari.

• Control mecànic. Tallar les bosses, sobretot quan els arbres són petits, i cre-mar-les en bidons perquè les larves no puguin escapar. Quan fan les proces-sons es poden agafar amb un recollidor i ofegar-les en una galleda amb aigua.

• Control amb productes biològics. Als primers estadis de desenvolupament de les erugues, es pot controlar la plaga amb aplicacions de preparats de Baci-llus thuringiensis. Aquests productes es recomanen principalment en els parcs naturals, conreus d’agricultura ecològica i zones públiques urbanes.

• Control químic. Hi ha productes per aplicar directament a la bossa quan els pins tenen una alçada de 2 o 3 metres, o per polvoritzar tot l’arbre, si aquest ja té una alçada im-portant. Cal ser molt curosos amb aquests productes. En cas de dubte convé consultar al Servei de Sanitat Vegetal del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural.

• Mesures complementàries. Els paranys amb feromones sexuals poden ajudar a fer un seguiment de la població de l’insecte. En grans superfícies i poblacions no gaire grans, es pot fer una captura massiva col·locant una trampa per hectà-rea a l’inici del període de vol, per tal d’atreure els mascles, capturar-los i evitar així l’aparellament. També la col·locació de caixes-niu per a ocells insectívors pot ajudar a mantenir baixes densitats de la plaga.

Figura F8.2. Reacció al·lèrgica a la processionària. Foto: Mariano Rojo.

Compte amb les reaccions al·lèrgiques

Si es detecten símptomes d’al-lèrgia després d’haver estat en contacte amb la processionària, es recomana acudir al metge per rebre el tipus d’antihistamínic més adequat. Cal ser especialment curosos pel que fa a les urbanitza-cions i, sobretot, a les escoles amb pins o cedres al seu entorn. En persones d’una reconeguda hiper-sensibilitat es recomana no visitar pinedes amb presència d’aquests insectes, sobretot els dies amb molt de vent. Els mesos de gener, febrer i març, quan les erugues són en els últims estadis de desen-volupament, són els mesos més crítics. En ocasions, també s’han descrit símptomes al·lèrgics quan les larves estan en forma de crisà-lide dins el sòl, per la qual cosa es recomana tenir cura dels infants i dels animals de companyia si juguen amb la terra en zones amb presència de bosses als pins.

NOTA: Per compatibilitzar els treballs forestals amb la conser-vació d’espècies, vegeu les F11, F12 i F13.

Malures

100

F 09

Diversos tipus de fong poden causar malures a les pinedes de pi roig, des de defoliacions fins a podridures, assecaments, debilitació i la mort de branquillons. Alguns d’aquests fongs són espe-cialment perillosos en planters o quan l’arbre ja és vell, però poden afectar també arbres sans. Els tractaments amb fungicides no solen ser fàcils i habitualment es recomanen les mesures silvícoles.

Els rovells

Melampsora pinitorqua (= M. populnea f.sp. pinitorqua)

Descripció

Aquest rovell és un fong basidiomicet que, a més d’afectar el pi roig, també afecta el pi negre i el pinastre; té com a hoste alternatiu un pollancre, el trè-mol. Produeix danys sobre els brots dels pins, que adquireixen una caracte-rística curvatura cap avall.


És perillós en planters (on es pot tractar amb fungicides) i en plantacions joves. Tot i que en els pollancres no té importància perquè apareix al final del seu període vegetatiu, convé evitar que el fong passi l’hivern a les fulles caigudes i acabi infestant els brots dels pins el maig següent. Per aquesta raó, una de les maneres de combatre aquest rovell és actuar quan el fong és al trèmol. Quan es detecten danys incipients en els pins joves en refores-tacions, se’n poden tallar les tiges afectades abans que el fong dispersi les seves espores.

Cronatium flaccidum

Descripció

Fong basidiomicet que produeix la mort de les branques del pi roig i del pi blanc per damunt de la zona d’infestació. El símptoma característic d’aquest rovell és l’aparició d’unes vesícules (els ecidis) que surten per l’escorça de les branques, les quals pateixen una hipertròfia en els trams afectats. Al principi aquestes vesícules són blanquinoses i, quan contenen les espores madures, es tornen ataronjades.


Els pins tenen dues etapes de susceptibilitat per aquest rovell: mentre són joves (fins als vint anys) i quan ja són molt vells. Atès que el miceli és perenne, convé fer un seguiment acurat de la malaltia des dels primers símptomes: esporgar les branques afectades o fer un tallada d’aprofitament dels arbres adults amb símptomes. En aquest rovell resulta complicat actuar sobre els hostes alterna-tius, que són de port herbaci (Vincetoxicum officinale, Paeonia sp, Gentiana sp.).

Figura F9.1. Curvatura de la branca apical d’un pi produïda per Melampsora pinitorqua. Foto: Mariano Rojo.

Figura F9.2. Vessícules blanquinoses de Cronatium flaccidum sobre la branca d’un pi roig. Foto: Mariano Rojo.

f.sp


101M

alur

es

Altres fongs defoliadors

Lophodermium seditiosum (anamorf. Leptosoma rotrupii)

Descripció

Fong ascomicet que pot provocar defoliacions importants de les acícules joves dels pins, particu-larment del pi roig. Els primers símptomes apareixen a l’hivern, amb un puntejat groguenc que després es torna marró–vermellós. A la primavera, les acícules es tornen de color tabac i apareixen els símptomes de l’anamorfosi en forma de traços discontinus marrons i posteriorment negres.


Ateses les dificultats d’utilitzar productes fungicides en l’àmbit forestal, en cas de detectar la pre-sència d’aquest fong en quantitats que puguin resultar perjudicials, se’n pot dificultar l’expansió amb tractaments silvícoles orientats tant a millorar la vitalitat de la massa com a facilitar-ne l’aireig. Les esporgues i la retirada o eliminació de les restes pot resultar efectiva per al control d’aquesta malaltia.

Altres malures que poden afectar les pinedes de pi roig

Organisme Espècie Efecte

Fong ascomicet Cenangium ferruginosum Mort dels branquillonsFong ascomicet Cyclaneusma niveum Defoliació acícules vellesFong ascomicet Cyclasneusma minus Defoliació acícules vellesFong ascomicet Fusarium circinatum (teleomorf.

Gibberella circinata)Producció de xancres resinosos

Fong ascomicet Lophodermiun pinastri Defoliació acícules vellesFong basidiomicet Coleosporium tussilaginis Defoliació acícules joves

Fong basidiomicet Phellinus pini=Trametes pini=Fomes pini

Podridura de la fusta

Fong basidiomicet Armillaria spp. Podridura de la fusta

Fong deuteromicet Sphaeropsis sapinea=Diplodia pini Corbat i assecament dels brots

Planta fanerògama Viscum album Debilitació de l’arbre

NOTA: Qualsevol indici d’una patologia de quarantena ha de comunicar-se al Servei de Sanitat Vegetal del DARP (93-304 63 00) o al Servei de Gestió Forestal del DMAH (93-567 42 00).

Figura F9.3. Manifestació de Lophoder-mium seditiosum sobre una acícula de pi roig. Foto: Mari Carmen Muñoz.

Compatibilitat dels treballs forestals amb la fauna

102

F 10

Els treballs forestals poden suposar una pertorbació important per a la fauna del bosc. Els moments més crítics van lligats a les èpoques del zel i de cria. En aquelles zones on l’objectiu prioritari és la conservació dels valors naturals caldria fer-hi els treballs només del setembre al desembre. En els altres casos, es recomana respectar aquest període sempre que sigui possible.

Compatibilitat amb la fauna del sòl

Compatibilitat amb els ocupants de cavitats

Compatibilitat amb els amfibis i rèptils

En els boscos de vessants inclinats els solcs creats per l’arrossegament de troncs durant l’extracció silvícola poden ser importants vectors d’erosió del terreny. A les pinedes madures i a les situades en obagues es pot acumular una capa important d’humus i la fauna del sòl associada hi sol ser més rica, per la qual cosa és recomanable no fer talla-des en aquestes pinedes.

Compatibilitat amb els ocells sensibles

Els treballs forestals en àrees de cria d’ocells rapinyaires durant el període reproductiu (generalment del gener al juliol o l’agost) en poden fer fracassar la reproducció, tant d’espècies que nidifiquen als arbres (com ara l’esparver, l’astor, l’aligot vesper i l’aligot comú) com d’altres que ho fan en cingleres properes (com ara l’àliga daurada, l’àliga cuabarrada, el falcó, el voltor comú, l’aufrany i el trenca-lòs). Una de les espècies més afectades per l’explotació forestal és l’astor, ja que selecciona activament les oba-gues ben conservades i els peus més grossos i madurs. No tallar els arbres amb els nius, encara que sigui fora de l’època de cria, conservar sense tallar els rodals on cria i no construir-hi pistes forestals properes hauria de ser prioritari per conservar-ne les poblacions. Ocasional-ment, en algunes pinedes de pi roig pirinenques, també es poden trobar territoris de cria d’espècies sensibles de caire subalpí, com ara el gall fer i el mussol pirinenc. Per tots aquests motius, el DMAH pot establir condicionants o mesures correctores en l’execució dels treballs en el moment de la concessió del permís.

Molts ocells i ratpenats forestals crien i es refugien en cavitats dels arbres, però precisament en els pins per sota la mida de tala les cavitats naturals són escasses. Convé deixar grups d’arbres que assoleixin mides més grans que les que s’aprofiten per a la tala, per afavorir les cavitats i la fusta en descomposició. També s’aconsella deixar dempeus els pins de mida gran morts per causes naturals, perquè afavoreixen la nidificació de picots i ma-llerengues que controlen les plagues forestals.

Cal mantenir els abeuradors de bestiar i les basses com a punts de reproducció dels amfibis i adequar les basses per tal que els individus puguin entrar-hi i sortir-ne. Con-vé restringir el trànsit rodat al públic en general per les pistes forestals per evitar els atropellaments. Cal priorit-zar l’ús de mètodes biològics per al control de plagues, ja que els tractaments fitosanitaris són molt perjudicials per als amfibis i els rèptils.


103Co

mpa

tibilit

at d

els

treba

lls fo

rest

als

amb

la fa

una

Compatibilitat amb els mamífers

A les pinedes de pinassa i de pi roig de l’interior de Catalunya es localitzen les millors poblacions de cérvol i cabirol. Els afavoreixen els boscos extensos amb alternança de taques madures de bosc amb clarianes, on creix l’herba. En el cas del cérvol, l’època de zel atrau els amants de la natura que en volen escoltar la brama, i per això convé quantificar i regular, si s’escau, aquesta mena de turisme. Una densitat excessiva de cabirol pot afectar les planta-cions forestals joves, cosa que es pot evitar amb una bona gestió forestal. El gat fer es troba sobretot als boscos mixtos de pi roig. S’ha de vigilar de no intervenir directament en la zona de cria du-rant l’època reproductora. El zel té lloc entre el gener i el febrer, i la majoria de parts es produeixen a l’abril, si bé de vegades tenen lloc a l’agost. Cal limitar la presència de gats domèstics, ja que ac-tualment són la principal amenaça per al gat fer, ja que s’hibriden.

Calendari de períodes crítics

La figura F10.3 recull els períodes crítics per a la fauna durant els quals la realització dels treballs forestals pot afectar els dife-rents grups considerats a la fitxa. Cal tenir en compte que el grau d’afectació varia en funció de l’espècie i el tipus de treball a rea-litzar. Sempre que sigui possible, els treballs s’haurien de fer del setembre al desembre, especialment quan la zona té un alt interès per a la conservació d’espècies.

Figura F10.3. Períodes crítics en què els treballs forestals poden afectar els dife-rents grups de fauna considerats.

Fauna del sòl

Amfibis i rèptils

Rapinyaires

Ocupants de cavitats

Mamífers

Grup G F M A M J J A S O N D

Períodes crítics

Figura F10.2. Els arbres que assoleixen mides més grans ofereixen refugi a moltes espècies. Foto: Ferran Aguilar.

Figura F10.1. Brama de cérvol. Foto: Ferran Aguilar.

Conservació de la biodiversitat en la planificació forestal

104

F 11

L’estructura de les pinedes de pi roig és molt variable en funció de la gestió. En masses irregulars es recomana incrementar la densitat d’arbres grossos. En les masses regulars interessa una bona distribució en l’espai dels fustals madurs i evitar superfícies extenses i uniformes d’estadis joves de regeneració. Una distribució en l’espai de petits rodals amb arbres vells afavoreix les espècies associades als boscos madurs.

Protecció del gall fer

Variacions d’estructura i composició altitudinal de les pinedes de pi roig

A l’hora de planificar, cal tenir en compte l’adequa-ció de l’espècie a la qualitat d’estació. En pinedes a baixa altitud poc productives en solana pot inte-ressar més la conversió en roureda o la formació d’un bosc mixt, més divers en espècies i més re-sistent als incendis i plagues. En obagues on s’ob-servi la proliferació del faig es pot optar per afavo-rir la fageda o una comunitat mixta. En obagues montanes de bona qualitat d’estació i en boscos altimontans dels Ports o dels Pirineus es poden as-solir bons creixements del pi roig amb la fauna as-sociada als boscos madurs. Les pinedes de pi roig pirinenques porten associades comunitats faunís-tiques característiques i, en alguns casos, amb algunes espècies emblemàtiques com el gall fer, el mussol pirinenc, el ratpenat de bosc o la marta.

En zones de gall fer és recomanable una gestió per bosquets d’escassa superfície. Les zones de cant (1-10 ha) han d’estar excloses de la gestió. A les zones de cria es poden efectuar aprofitaments que no redueixin la FCC per sota el 50% i afavo-reixin o mantinguin l’estrat herbaci i arbustiu (re-cobriment ideal entre el 60 i 80%). Figura F11.2. Tallada de pineda de pi roig en bosquets. Foto: Javier Losarcos.

Figura F11.1. Mescla arbrada de pi roig i faig. Foto: Ferran Aguilar.

NOTA: Per consultar les directrius sobre la conservació d’hàbitats i espècies a Catalunya i la normativa legal referida, vegeu l’annex 3.


105Co

nser

vaci

ó de

la b

iodi

vers

itat e

n la

pla

nific

ació

fore

stal

Manteniment d’àrees de refugi

Conversió de la pineda en devesa

Protecció d’ocupants de cavitats Minimització de la densitat de pistes forestals i de desembosc

Protecció de la fauna forestal en les tallades de regeneració

Per conservar la biodiversitat de les pinedes de pi roig és important mantenir àrees de refugi per a l’envelliment del bosc. Poden ser des de petites àrees inferiors a 10 ha fins a rodals d’unes quantes desenes d’hectàrees. Per al seu establiment hem de tenir en compte:

• Poden coincidir amb zones especialment interessants per a la fauna (per exemple, cantaders de gall o zones de cria de mussol pirinenc). Un rodal madur pot ser fàcilment co-lonitzat per ocupants de cavitats, com el picot negre.

• Les àrees de refugi han de coincidir preferiblement amb les de menys freqüentació humana.

• Segons l’estat de la pineda poden ser necessàries ta-llades de millora per accelerar la dinàmica del bosc i la seva evolució cap a una situació més madura.

Les pinedes només ofereixen cavitats naturals quan són ve-lles, a partir dels 120-150 anys. Es poden reservar rodals de pi roig (1-10 ha) amb arbres vells i fusta morta abundant. A les pinedes gestionades la major part de cavitats en arbre són de picot i esdevenen imprescindibles per a la cria i refugi del mussol pirinenc i altres ocupants de cavitats, com ara els rat-penats. Es recomana deixar en peu tots els arbres amb cavi-tats, o bé deixar entre cinc i deu peus grans per hectàrea (amb cavitats o sense) distribuïts pel rodal. Cal respectar també la totalitat d’arbres secs desbrancats (estaques), ja que són el substrat preferit dels picots per foradar-hi els nius i alimen-tar-se. Si la mortalitat d’arbres és molt elevada, cal deixar-ne una certa quantitat, sobretot si tenen cavitats (5-10 peus/ha), i fusta morta de grans dimensions (>15 cm de DN) al terra.

Les pistes forestals i de desembosc generen uns im-pactes sobre la fauna que cal tenir en compte. Aquests impactes deriven principalment de l’augment de fre-qüentació humana. És recomanable planificar molt bé les pistes forestals i de desembosc per construir-ne el mínim necessari i limitar el pas de vehicles posant tan-ques i cadenats.

En situacions de solana, baixa qualitat d’estació eco-lògica, elevat risc d’incendi i baixa productivitat, es pot plantejar la conversió d’una pineda en una devesa, dei-xant en peu arbres de bon port en baixa densitat. Les deveses i els boscos densos es poden combinar amb hàbitats oberts estables de prat i matoll, emplaçats a les àrees més favorables per ser aprofitats com a pastura.

Cal efectuar les tallades de regernació en boscos regulars en fronts poc amplis per preservar poblacions estables i abundants d’especialistes forestals. Es recomanen les ta-llades per bosquets o per faixes estretes o bé optar per ta-llades de selecció, que assegurin la continuïtat de l’arbrat en el temps i el protegeixin contra els forts temporals. Els boscos productius es poden combinar amb zones reser-vades d’alt valor biològic, que poden coincidir amb boscos protectors de vessant. En el cas d’aclarides successives, cal efectuar-les sobre superfícies d’unes poques desenes d’hectàrees. També s’han de deixar en peu un cert nombre d’arbres pare o llavorers sense tallar (orientativament en-tre 50-150 peus/ha i amb una FCC entre el 20 i 30%), fins a enllaçar amb el torn següent. S’han de respectar els pla-nifolis acompanyants, grans diversificadors de l’hàbitat i enriquidors del sòl en nutrients. Entre aquests arbres s’han de reservar els peus i les estaques amb cavitats de picot a les tallades finals, si és possible protegits per alguns arbres codominants que els ofereixin protecció contra el vent.

Conservació de la biodiversitat al moment de la tallada

106

F 12

La consideració de criteris senzills de conservació a l’hora de realitzar les tallades permet mantenir i millorar la biodiversitat de les pinedes. En aquest capítol se’n donen uns criteris generals. La seva aplicació, en cada cas concret, ha d’anar lligada a la planificació a escala de paisatge.

Aplicació de tallades de selecció moderades en pinedes productives d’estructura irregular

Aplicació de tallades de selecció moderades en pinedes productives d’estructura regular

A les pinedes de pi roig irregulars manquen peus grans, es-sencials per afavorir la diversitat biològica. Es recomanen tallades de selecció moderades que deixin envellir una cer-ta densitat d’arbres grans (diàmetre normal, DN = 35 cm o més) en estacions de bona qualitat ecològica (densitat ori-entativa entorn dels 10-20 peus/ha). Cal respectar les espè-cies acompanyants de caducifolis, encara que siguin de baix port, ja que es correlacionen positivament amb la riquesa faunística. En estacions de mala qualitat ecològica es pro-posa afavorir la mescla de pi roig amb planifolis fins a la con-secució de masses mixtes o la conversió en bosc caducifoli, on les condicions ambientals ho permetin.

Una distribució homogènia de bosquets de diferents edats que conformin una estructura regular dins el bosquet i irre-gular i heterogènia en l’espai afavoreix la biodiversitat. En les aclarides successives o les tallades per faixes cal evitar les grans extensions en regeneració i afavorir un bon repar-timent dels fustals madurs. També és beneficiosa la reserva d’alguns arbres llavorers després de la tallada final (entre 50 i 150 arbres/ha i una densitat de recobriment entre el 15-30%). Aquests arbres de reserva poden incloure els peus de planifolis i arbres amb cavitats. Convé deixar en peu la major part d’estaques.

Figura F12.1. Relació entre l’abundància de picots i ocells grimpadors i la densitat d’arbrat gran (DN>30 cm) en pinedes de pi roig d’estruc-tura regular dels Pirineus orientals. Font: Jordi Camprondon, inèdit.

Figura F12.2. Relació entre l’abundància d’ocells grimpadors i la superfície intervinguda en tallades finals de regeneració en pinedes de pi roig d’estructura regular dels Pirineus orientals. Font: Jordi Camprondon, inèdit..

NOTA: Per consultar les directrius sobre la conservació d’hàbitats i espècies a Catalunya i la normativa legal referida, vegeu l’apèndix 3.

Abundància de picots i ocells grimpadors (%)

Densitat de peus amb diàmetre normal més gran de 30 cm (peus/ha)

4,5

3,5

2,5

1,5

0,5

-0,5-50 50 150 250 350 450 550

Abundància d’ocells grimpadors (%)

Superfície intervinguda (ha)

3,0

2,5

2,0

1,5

1,0

0,5

0,0

-0,50 7-10 10-20 20-30 30-50 50-80


107Co

nser

vaci

ó de

la b

iodi

vers

itat a

l mom

ent d

e la

talla

da

Conversió en masses mixtes de pi roig/roure o faig

En zones poc productives es pot cercar un objectiu paisatgístic i pre-ventiu contra incendis per mitjà de la conversió d’una pineda pura en una massa mixta o en un bosc de planifolis. Es poden prioritzar rodals on s’observi una bona regeneració de roure martinenc o faig. L’estructura pot ser irregular amb tractaments per a tallada de selec-ció o bé regular amb tractaments per a bosquets o només realitzar tractaments puntuals de millora paisatgística.

Manteniment d’elements d’importància per a la fauna

• Peus de grans dimensions. Cal deixar en peu un cert nombre d’arbres de les classes diametrals superiors a 30 cm sense tallar perquè creixin en diàmetre i envelleixin, i així formar un substrat d’alimentació, cria i refugi. Preferiblement es distribuiran de for-ma homogènia pel rodal. Això no obstant, si això no és possible, la gestió s’ha d’adaptar a allò que hom troba sobre el terreny i es poden aprofitar les torrenteres i racons in-accessibles del bosc.

• Mescla arbrada. S’ha d’afavorir la mescla arbrada, sobretot de planifolis, com roures, fajos, trèmols o pollancres. La distribució de la mescla és millor que sigui homogènia, però en tot cas s’ha de fer segons les con-dicions ecològiques del terreny. La mescla incrementa la biodiversitat, enriqueix i pro-tegeix el sòl i dóna millor protecció contra els incendis.

• Respectar els arbres amb cavitats. Les cavitats naturals en pinedes són escasses i la major part són excavades pels picots. Molts animals, com el mussol pirinenc o els ratpenats, aprofiten aquestes cavitats.

• Fusta morta. És important deixar bona part dels arbres secs en peu, així com troncs caiguts abundants (en ambdós casos a partir dels 15 cm de DN).

Tractament del sotabosc

Cal fer estassades selectives i preservar els caducifolis acompa-nyants i les espècies productores de fruits essencials, per exemple, per al gall fer.

Figura F12.3. Pineda de pi roig amb sotabosc de roure. Foto: Ferran Aguilar.

LES PINEDES DE PI ROIGAnnexos

Per què fem servir l’ETR i no el tipus de climaLa conservació d’hàbitats i espècies a CatalunyaReintroduccions, introduccions i reforçaments poblacionals d’espècies cinegètiquesDiagrames de les característiques estructurals de les pinedes de pi roig catalanesLlista d’espècies ordenades pel nom comú catalàLlista d’espècies ordenades pel nom comú castellàLlista d’espècies ordenades pel nom científicGlossariAbreviatures, sigles i unitats de mesuraReferències consultadesBibliografia per saber-ne mésÍndex terminològic

A 01

A 02

A 03

A 04

A 05

A 06

A 07

A 08

A 09

A 10

A 11

A 12

Foto

: Fer

ran

Agui

lar

Per què fem servir l’ETR i no el tipus de clima

110

A 01

Una de les variables més importants a l’hora d’explicar les diferències de creixement en plantes d’una mateixa espècie vegetal és la quantitat d’aigua que la planta fa servir durant el seu període actiu. Però aquesta variable, que depèn bàsicament de la quantitat d’aigua disponible i de la temperatura ambient, és molt difícil de mesurar directament i per això se n’empren d’altres que hi estiguin prou relacionades i que siguin molt més assequibles. El tipus de clima que hi ha a cada lloc és un bon indicador de la quantitat d’aigua que les plantes poden utilitzar, però n’hi ha un de millor: l’evapotranspiració real (ETR).

Què és l’evapotranspiració real?

L’evapotranspiració és la consideració conjunta de dos processos: l’evaporació i la transpiració. Després d’haver plogut, el sòl i la vegetació contenen força aigua i quan els raigs solars escalfen de nou l’ambient part d’aquesta aigua pot passar de líquid a vapor per evaporació. La transpiració, en canvi, és un procés biològic pel qual les fulles intercanvien aigua que la planta ha absorbit del sòl per CO2 de l’atmosfera, que utilitzen per al seu creixement. L’evapotranspiració real (ETR) és la quantitat real d’aigua que passa a l’atmosfera en un lloc determinat com a resultat de l’evaporació i de la transpiració.

Com més alta sigui l’ETR més gran és la quantitat d’aigua que la planta fa servir, més gran és la quantitat de CO2 que incorpora i, en definitiva, més gran és el seu creixement. Per tant, si una espècie està present en dos indrets diferents i la resta de condicions (exposició a temperatures extremes, pasturatge, competència, gestió, etc.) són idèntiques, creixerà més la planta que es trobi amb l’ETR més alta.

Relació de l’ETR amb el tipus de clima

Perquè hi hagi un valor alt d’ETR, cal que es donin dos requisits alhora: que hi hagi prou aigua emmagatzemada al sòl i que hi hagi prou energia (temperatura elevada) per passar l’aigua de líquid a vapor. Per contra, els valors baixos d’ETR es donen quan manca qualsevol d’aquests dos requisits. Així, es donen valors baixos d’ETR a les zones amb escassa precipitació, tot i que la temperatura sigui elevada (terres de la plana de Lleida o Tarragona), perquè no hi ha prou aigua emmagatzemada, però també a les zones amb una elevada precipitació i temperatures baixes (Pirineus), perquè durant una bona part de l’any no hi ha prou energia per evapotranspirar l’aigua emmagatzemada.

D’aquesta manera, es constata que climes ben diferents, com el de la plana de Lleida o el de l’alta muntanya pirinenca, poden indicar capacitats d’ús de l’aigua per les plantes de proporcions similars. És per aquest motiu que en aquest manual s’ha fet servir l’ETR i no el tipus de clima, com és habitual.

Zonació dels valors d’ETR en aquest manual

La zonació dels valors d’ETR en aquest manual s’ha fet agrupant en sis categories els valors d’ETR per a tota la superfície de Catalunya, mesurats en les mateixes unitats que la precipitació, és a dir, mil·límetres d’aigua per metre quadrat i any (mm/any, simplificat habitualment en mm). El resultat és el mapa següent:

Càlcul dels valors d’ETR

Aquests valors d’ETR es basen en una aproximació feta l’any 1972 per Specht. El càlcul es fa en dues fases. A la

LES PINEDES DE PI ROIG. Annexos

111Pe

r què

fem

ser

vir l’

ETR

i no

el ti

pus

de c

lima

primera es calcula el coeficient evaporatiu (k) de tots els mesos de l’any segons la fórmula:

ETR = k . W . ETP (mm),és a dir:

k = 1/W . ETR/ETP (1/mm),

on:ETR és l’evapotranspiració real del mes (mm),ETP és l’evapotranspiració potencial del mes segons l’aproximació de Hargreaves-Samani (mm),W és l’aigua disponible per a la planta (mm),

sabent que: W = P + S – D (mm),

on:P és la precipitació (mm),S és l’aigua retinguda o emmagatzemada al sòl (no pot passar de Smàx),D és el drenatge; si supera Smàx hi ha drenatge.

L’aigua emmagatzemada al sòl (S) no pot passar mai de la capacitat màxima de retenció d’aigua al sòl, que per simplificar es considera constant per a tot el territori (Smàx), de manera que si se supera aquest llindar, l’aigua sobrant es drena (D). S’han fet els càlculs considerant una Smàx de 10 mm, que es correspon força bé amb els gruixos de sòl habituals de les zones on hi ha bosc a Catalunya.

El valor mínim de la k dels dotze mesos de l’any es pren com a valor constant per a la segona fase del càlcul. Considerar el valor de la k mínima constant al llarg de l’any és una simplificació i és equivalent a considerar que la vegetació és perennifòlia i amb una quantitat de fulles que no varia al llarg de l’any. Dit d’una altra manera, el coeficient k s’ha d’anar aproximant per un ajust de la vegetació a un valor tal que l’aigua retinguda al sòl s’aproximi a zero, però que mai no l’iguali ni en el moment més sec de l’any.

Coneixent el valor de kmín s’aplica de nou:

Wi = Pi + Si -1

L’aigua disponible del mes és la precipitació del mes més l’aigua retinguda al sòl del mes anterior.

ETRi = kmín·Wi ·ETPii:

Si = Wi – ETRi

El valor de Si és l’aigua disponible menys l’ETR. Si tot i això, el valor de Si supera la Smàx la diferència es perd per drenatge.

Figura A1.1. Mapa de les categories d’ETR que es fa servir en aquest manual.

Zona d’ETR molt alta

Zona d’ETR alta

Zona d’ETR moderada

Zona d’ETR baixa

Zona d’ETR molt baixa

Valors d’ETR (mm)640 o més

de 540 a 640de 440 a 540de 340 a 440menys de 340

La conservació d’hàbitats i espècies a Catalunya (I)

112

A 02

La UE va aprovar la Directiva Hàbitats amb l’objectiu global de «contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres» en el territori dels estats membres. Una de les estratègies cabdals de la directiva per assolir aquest objectiu és la creació de la Xarxa Natura 2000, formada amb les àrees designades com a zones especials de conservació (ZEC) i amb la incorporació de zones de especial protecció per als ocells (ZEPA), que emanen de la Directiva Ocells.

La Directiva Hàbitats determina que a les zones especials de conservació (ZEC) s’hauran de fixar les mesures reglamentàries, administratives o contractuals adequades, o plans de gestió quan s’escaigui, amb la finalitat de restablir, o mantenir, l’estat de conservació favorable dels hàbitats i les espècies d’interès comunitari. És a dir, no defineix a priori un grau de protecció o de gestió, sinó que se’n valora l’eficàcia a partir d’informes sobre les disposicions i mesures adoptades, com també els progressos de conservació realitzats.

El Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Gene-ralitat de Catalunya va aprovar el setembre de 2006 la Proposta catalana de modificació de la Xarxa Natura 2000 (figura A2.1). La normativa diu que cal fixar les mesures necessàries per al restabliment o manteniment de l’estat de conservació favorable dels hàbitats i les espècies de flora i fauna d’interès comunitari (vegeu fitxes F11 i F12 sobre la gestió d’aquests elements). Per a una informació actualitzada de l’estat de la Xarxa Natura 2000 a Catalu-nya, consulteu l’enllaç: <http://mediambient.gencat.cat/ca/ 05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/el_sistema/xarxa_natura_2000/index.html>.

La Directiva Hàbitats inclou a l’annex I una relació de grups d’hàbitats considerats especialment interessants, anomenats hàbitats d’interès comunitari (HIC). Aquestes unitats no es corresponen pas directament amb els hàbitats del Manual de Biòtops Corine (CBM), sinó que generalment n’apleguen uns quants de relacionats entre ells, i per això són designades mitjançant un títol propi i identificades amb un codi de quatre xifres. El CBM és una relació pretesament exhaustiva de tots els hàbitats de la Unió Europea, elaborada l’any 1991 i revisada i adaptada al territori català per Vigo et al. (2005).

Figura A2.1. Espais de la Xarxa Natura 2000 a Catalunya. Font: DMAH, Generalitat de Catalunya.

La Xarxa Natura 2000

Espais de la Xarxa Natura 2000

Límits comarcals

Els hàbitats d’interès comunitari i els hàbitats del Manual de Biòtops Corine

http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/el_sistema/xarxa_natura_2000/index.html




113La

con

serv

ació

d’h

àbita

ts i

espè

cies

a C

atal

unya

(I)

Normativa legal sobre la conservació d’hàbitats i espècies referida als capítols 18 i 19

Normativa autonòmica:

• Acord de Govern/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones d’especial protecció per als ocells (ZEPA) i s’aprova la proposta de llocs d’importància comunitària (LIC).

Per a la flora:

• Ordre de 5 de novembre de 1984, sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada de Catalunya.

• Ordre de 28 d’octubre de 1986, per la qual es regula el verd ornamental nadalenc i es protegeix el boix grèvol.

• Decret 172/2008, de 26 d’agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya.

Per a la fauna:

• Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals.

Normativa estatal:

• Reial decret 439/1990, pel qual es regula el Catálogo Nacional de Especies Amenazadas, i les seves modificacions posteriors (Ordre de 29 d’agost de 1996, Ordre de 9 de juliol de 1998, Ordre de 9 de juny de 1999, Ordre de 10 de març de 2000, Ordre de 28 de maig de 2001, Ordre MAM/2734/2002, Ordre MAM/1653/2003, Ordre MAM/2784/2004, Ordre MAM/2231/2005, i Ordre MAM/1498/2006).

Normativa europea:

• Directiva Ocells: Directiva 79/409/CEE, de 2 de abril de 1979, relativa a la conservació dels ocells silvestres, i les seves modificacions posteriors (com la darrera: Directiva 97/49/CE, de 29 de juliol, per la qual es modifica la Directiva 79/409/CEE relativa a la conservació dels ocells silvestres). Les espècies incloses a l’annex I han de ser objecte de mesures especials de conservació de l’hàbitat.

• Directiva Hàbitats: Directiva 92/43/CEE del Consell de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (DO L206, 22.07.92) i la seva modificació posterior: Directiva 97/62/CEE, del Consell de 17 d’octubre de 1997, per la qual s’adapta al progrés científic i tècnic la Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de fauna i flora silvestres.

– Annex I: Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC) per a la conservació dels quals s’han de designar Zones d’Especial Conservació (ZEC).

– Annex II: Espècies animals i vegetals d’interès comunitari per a la conservació dels quals s’han de designar Zones d’Especial Conservació (ZEC).

– Annex IV: Espècies animals i vegetals d’interès comunitari que requereixen una protecció estricta.

– Annex V: Espècies animals i vegetals d’interès comunitari la recol·lecció a la naturalesa i l’aprofitament de les quals poden ser objecte de mesures de gestió.

La conservació d’hàbitats i espècies a Catalunya (II)

114

A 02

Valoració de la situació d’amenaça dels hàbitats i les espècies referits als capítols 18 i 19

1 UICN. (2001). Categorías y Criterios de la Lista Roja de la UICN: Versión 3.1. Comisión de Supervivencia de Especies de la UICN. Gland, Suïssa i Cambridge, Regne Unit.

Situació d’amenaça:

Per a les espècies s’han emprat les següents llistes i llibres vermells de diferent àmbit geogràfic. En tots els casos les categories d’amenaça de referència usades són les marcades per la UICN (2001).1

• Flora vascular: estimació provisional del Departament de Biologia Vegetal de la Universitat de Barcelona (vegeu els criteris seguits al capítol 18).

• ICHN (2008): Invertebrats que necessiten mesures de conservació a Catalunya. Institució Catalana d’Història Natural, Barcelona. En línia a: <http://ichn.iec.cat/pdf/PROT_INV_ICHN_2008(web).pdf>

• Pleguezuelos, J.M.; R. Márquez; M. Lizana, M. (eds.). Atlas y Libro Rojo de los Anfibios y Reptiles de Es-paña. Madrid: Dirección General de Conservación de la Naturaleza – Asociación Herpetológica Española, 2002. En línia a: <http://www.mapama.gob.es/es/bio diversidad/temas/inventarios-nacionales/inventario- especies-terrestres/inventario-nacional-de-biodiversi dad/ieet_anfib_reptl_LR_indice.aspx>.

• Estrada, J.; V. Pedrocchi; L. Brotons; S. Herrando (eds.). Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Barcelona: Institut Català d’Ornitologia (ICO). Lynx Edicions, 2004.

• secem-secemu. Lista Roja de los mamíferos terrestres de España actualizada. Madrid: Dirección General de Conservación de la Naturaleza – SECEM – SECEMU, 2006.

Per als hàbitats s’ha emprat l’obra següent, que fa servir criteris d’amenaça propis:

• Vigo, J.; J. Carreras; A. Ferré. (eds.). Manual dels hàbitats de Catalunya: catàleg dels hàbitats naturals reconeguts en el territori català d’acord amb els criteris establerts pel CORINE biotopes manual de la Unió Europea. Vols. I (Introducció) i VI (4- Boscos). Barcelona: Departament de Medi Ambient i Habitatge, 2005. En línia a: <http://www.ub.edu/geoveg/cat/Man ualCORINE.php>.

http://ichn.iec.cat/pdf/PROT_INV_ICHN_2008(web).pdf

http://ichn.iec.cat/pdf/PROT_INV_ICHN_2008(web).pdf

http://www.mapama.gob.es/es/biodiversidad/temas/inventarios-nacionales/inventario-especies-terrestres/inventario-nacional-de-biodiversidad/ieet_anfib_reptl_LR_indice.aspx




http://www.ub.edu/geoveg/cat/ManualCORINE.php

http://www.ub.edu/geoveg/cat/ManualCORINE.php


115La

con

serv

ació

d’h

àbita

ts i

espè

cies

a C

atal

unya

(II)

Graèlsia

116

A 03

A Catalunya, es calcula que hi ha aproximadament 80.000 caçadors, fet que dóna una idea de la dimensió econòmica que representa l’activitat cinegètica, tant per a les finques privades com públiques, i que pot ser, fins i tot, més rellevant que l’explotació forestal o agrícola. Atès que incideix sobre les espècies salvatges i en àrees naturals, l’explotació cinegètica té una connotació de conservació rellevant, tant pel que fa a les espècies com pel que fa al medi i als ecosistemes. En aquest sentit, moltes d’aquestes són espècies-clau en els ecosistemes que habiten, ja sigui perquè es troben a la base alimentària de moltes altres (com és el cas del conill, la perdiu o el tudó) o perquè modelen gran part dels nostres boscos i les nostres pastures (com fan el senglar, els cèrvids, l’isard o la cabra salvatge), a més d’incidir en el manteniment de les poblacions de carronyaires.

Cal entendre que les espècies cinegètiques són un recurs renovable i, per tant, haurien de ser gestionades de forma sostenible, seguint el criteri de rendiment òptim a llarg termini, i no pas de rendiments màxims puntuals. Per això, cal tenir en compte les taxes de productivitat (èxit reproductiu) i supervivència dels individus de cada població (perquè l’extracció d’exemplars no en comprometi la viabilitat futura) i assegurar-se que l’activitat cinegètica no comporti tampoc perjudicis a les altres espècies, els hàbitats o els ecosistemes. Per aquest motiu, és imprescindible l’elaboració de censos periòdics de les poblacions cinegètiques de cada zona, per tal de conèixer el nombre d’exemplars presents, l’estructura demogràfica i la producció anual d’individus, abans d’establir les quotes de captura.

Cérvol

Reintroduccions, introduccions i reforçamentspoblacionals d’espècies cinegètiques (I)


117

Intervencions que comporten l’alliberament d’animals

Quan les poblacions d’una espècie cinegètica es troben en estat precari o han desaparegut, es pot actuar sobre aquestes de manera directa o indirecta. Seguint el criteri de mínima intervenció, caldria prioritzar les mesures indirectes, que són les que no impliquen la manipulació d’animals, sinó que tenen a veure amb la millora de l’hàbitat i l’àrea on aquests viuen. En canvi, les mesures de gestió directa, que sovint són les que es prioritzen, sí que impliquen la manipulació d’animals, amb la idea sovint errònia que l’aportació de nous individus resoldrà la situació de minva poblacional. En aquest sentit, tant des del punt de vista d’una explotació sostenible com de la conservació de la biodiversitat, les possibles opcions d’intervenció directa depenen dels objectius del gestor i, de forma general, són les següents:

• Reintroducció. Incorporació d’individus amb l’objectiu de crear un nucli de població estable en una àrea on l’espècie ha estat present històricament i n’ha desapa-regut. Hi ha tres requisits imprescindibles per poder-la dur a terme: 1) que els factors que van causar l’extinció local de l’espècie hagin desaparegut, 2) que els hàbi-tats i les condicions actuals permetin la supervivència de l’espècie sense un alliberament continuat d’animals, i 3) que la incorporació dels nous individus no gene-ri perjudicis a altres espècies autòctones, als hàbitats o als processos ecològics. Per això, la reintroducció d’una espècie en zones profundament transformades, on fa segles que l’espècie ha desaparegut, tot i que pu-gui ser viable, pot alterar alguns d’aquests processos i, a efectes ecològics, hauria de ser considerada una veritable introducció.

• Introducció. Incorporació d’individus amb l’objec-tiu de crear un nucli de població estable en una àrea on l’espècie no ha estat present històricament i, per tant, cal considerar-la una espècie al·lòctona (forana a la zona). Per dur-la a terme, cal acomplir el segon i el tercer requisits definits a les reintroduccions. En aquest sentit, l’alliberament d’individus de subespèci-es o varietats d’una espècie no presents a la zona es poden considerar també introduccions, ja que poden presentar característiques genètiques molt diferents a les de l’espècie autòctona que es pretén refer. Quan la presència històrica d’una espècie és anecdòtica o insegura, és prudent tractar-la també com una espècie al·lòctona, per un principi de precaució.

• Reforçament. Alliberament d’exemplars d’una espècie en una àrea on aquesta és present però en baix nom-bre i en situació poblacional precària, amb l’objectiu de donar-li un suport demogràfic que permeti l’estabilitza-ció de la població. Cal acomplir els mateixos requisits que en la reintroducció. En aquest sentit, l’alliberament d’individus poc abans de la caça no representa cap re-forçament poblacional, sinó que només pot servir per incrementar momentàniament el nombre de peces a capturar. Aquest tipus d’actuació pot comportar efec-tes no desitjats, com l’augment de la competència per determinats recursos dins de la població, l’aparició de predadors oportunistes i estrès comportamental en la població autòctona, entre d’altres.

• Repoblació. És un terme ambigu emprat indistintament per a espècies autòctones i al·lòctones, que només fa referència a l’alliberament d’exemplars en una àrea amb objectius cinegètics, sigui per reforçar la població present o per crear-ne una de nova.

Rei

ntro

ducc

ions

, int

rodu

ccio

ns i

refo

rçam

ents

pob

laci

onal

s d’

espè

cies

cin

egèt

ique

s (I)

118

Sempre és millor afavorir una població salvatge, que es pot fer incrementant-ne la supervivència i l’èxit reproductor per mitjà de la millora de les condicions de l’hàbitat, i reduint l’extracció d’animals (quotes de caça), que no pas fer alliberaments d’individus (reforçaments, repoblacions i reintroduccions). La raó és que els animals salvatges autòctons solen tenir una adaptabilitat més elevada que no pas els animals procedents d’alliberaments, perquè ja estan adaptats a les condicions ambientals locals, tenen un coneixement del territori (d’on vénen els perills, on són els recursos) i han estat seleccionats genèticament al llarg de moltes generacions per a les condicions locals particulars que s’hi donen. Això és tan important que, fins i tot davant de la manca d’exemplars salvatges en una àrea concreta, una millora de les condicions de l’hàbitat pot ser suficient per atraure individus de poblacions properes que la poden colonitzar. Quan la incorporació de nous individus al medi sigui, però, indispensable, cal tenir en compte els punts següents:

1. Cal estar segurs que l’àrea i el medi on es volen incorporar els individus té prou capacitat de càrrega per albergar una població viable. Si l’àrea és adient però petita i es troba envoltada per una gran àrea de condicions desfavorables, l’espai vital serà insuficient i és molt probable que l’alliberament no aconsegueixi crear un nucli poblacional estable.

2. No alliberar mai animals si no hi ha garanties que els hàbitats són adequats (bons refugis, aliment suficient, etc.).

3. Cal tenir un pla tècnic redactat i supervisat per profes-sionals (biòlegs, ambientòlegs, enginyers de forests), el

A 03

qual s’ha de seguir amb rigor (infraestructures, calendari, edats dels animals, pressupost, etc.).

4. Abans d’executar cap alliberament, cal assegurar els recursos tècnics, econòmics i humans a llarg termini, per tal que el pla es desenvolupi segons el protocol establert. No es pot executar un pla sense garantir-ne la continuïtat necessària.

5. Cal assegurar-se que els exemplars alliberats tenen un fenotip i un genotip similar i compatible amb els que hi ha a la zona d’acollida, i que no es tracta de varietats o subespècies foranes. En aquest sentit, emprar animals de nuclis poblacionals propers és l’opció més prudent.

6. No emprar en cap cas animals emparentats amb individus domèstics o directament domèstics (com pot ser el cas dels conills, les perdius o els senglars), perquè mostren comportaments poc adequats des d’un punt de vista etològic, empobreixen genèticament les poblacions autòctones i poden aportar malalties per a les quals sovint els animals salvatges no tenen defenses.

7. Abans de l’alliberament, cal assegurar-se que els exemplars no són portadors de malalties o paràsits que puguin encomanar a les poblacions autòctones, i cal tenir especial cura amb els virus (com ara, el virus hemorràgic dels conills), per l’alta capacitat de mutació i generació de noves soques que posseeixen.

8. És imprescindible assegurar que els animals gaudiran de tranquil·litat, que disposaran del temps adient per adaptar-se i que no es realitzarà cap activitat cinegètica fins que la població sigui autosostenible.

Decàleg de les reintroduccions, introduccions i reforçaments de poblacions d’animals

Reintroduccions, introduccions i reforçamentspoblacionals d’espècies cinegètiques (II)


119

9. És necessari individualitzar els animals que s’alliberen, amb marques o amb la col·locació de dispositius de seguiment (anelles, emissors, etc.), per poder obtenir dades sobre la seva capacitat d’adaptació i supervivència, com també fer un seguiment poblacional al llarg del temps per avaluar l’efecte de l’alliberament i l’evolució de l’abundància del nucli poblacional.

10. S’ha de tenir en compte, tant prèviament com posterior a la incorporació dels nous individus, els efectes negatius que poden causar als hàbitats, als béns (conreus, boscos, etc.), a les altres espècies autòctones i als processos ecològics.

Cabra salvatge

Rei

ntro

ducc

ions

, int

rodu

ccio

ns i

refo

rçam

ents

pob

laci

onal

s d’

espè

cies

cin

egèt

ique

s (II

)

Diagrames de les característiques estructurals de les

120

A 04 pinedes de pi roig catalanes1 (I)


Característiques estructurals (distribució de mides, àrea basal i alçària dominant) de totes les parcel·les de pinedes de pi roig catalanes de l’IFN3 situades a les zones d’evapotranspiració real (ETR) alta i baixa, per a obagues i solells. A l’eix horitzontal, cada co-lumna és una parcel·la. Es mostren totes les parcel·les en ordre creixent d’àrea basal. Font: IFN3 i Atles Climàtic de Catalunya.

ETR molt alta (sud)

1. Per interpretar els diagrames de característiques estructurals, vegeu el capítol 23.

Àrea basal (m2/ha) Alçària dominant (m) Alçària dominant (m)

60

55

50

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0

60

55

50

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0

60

55

50

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0

60

55

50

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0

Àrea basal (m2/ha)

ETR molt alta (nord)

(continua)

(continua)

55

50

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0

55

50

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0



121Di

agra

mes

de

les

cara

cter

ístiq

ues

estru

ctur

als

de le

s Di

agra

mes

de

les

cara

cter

ístiq

ues

estru

ctur

als

de le

s pi

nede

s de

pi r

oig

cata

lane

s (I)


ETR alta (sud)

ETR alta (nord)

Alçària dominant (m)

60

55

50

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0

60

55

50

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0

Àrea basal (m2/ha)

(continua)

(continua)

55

50

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0

55

50

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0


Diagrames de les característiques estructurals de les

122

A 04 pinedes de pi roig catalanes1 (II)

50

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0

50

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0


60

55

50

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0

60

55

50

45

40

35

30

25

20

15

10

5

0



Característiques estructurals (distribució de mides, àrea basal i alçària dominant) de totes les parcel·les de pinedes de pi roig catalanes de l’IFN3 situades a les zones d’evapotranspiració real (ETR) alta i baixa, per a obagues i solells. A l’eix horit-zontal, cada columna és una parcel·la. Es mostren totes les parcel·les en ordre creixent d’àrea basal. Font: IFN3 i Atles Climàtic de Catalunya.

ETR moderada, nord

ETR moderada, sud

1. Per interpretar els diagrames de característiques estructurals, vegeu el capítol 23.


123Di

agra

mes

de

les

cara

cter

ístiq

ues

estru

ctur

als

de le

s Di

agra

mes

de

les

cara

cter

ístiq

ues

estru

ctur

als

de le

s pi

nede

s de

pi r

oig

cata

lane

s (II

)

Salamandra

Llista d'espècies ordenades pel nom comú català

124

A 05

Nom català Nom científic Nom castellàArigany, múrgola negra Morchella conica Colmenillas

Bec de perdiu, cama de perdiu, pota de perdiu, ull de perdiu, bitxac

Chroogomphus rutilus

Gonfidio reluciente

Bitxac, cama de perdiu, pota de perdiu, ull de perdiu, bec de perdiu


Gonfidio reluciente

Bolet d’esquirol, escarlet de primavera, bolet de neu

Hygrophorus marzuolus

Seta de marzo, marzuelo

Bolet de greix de tardor Gyromitra infula

Bolet de neu, bolet d’esquirol, escarlet de primavera



Bolet de pi grisenc Hypholoma capnoides

Bolet de soca rovellat Hydnellum ferrugineum

Bolet d'esca marginat, esca marginada

Fomitopsis pinicola Yesquero rebordeado

Cabreta, molleric, molleric granellut, moixí, pinatell

Suillus granulatus Baboso, mocosín



Gonfidio reluciente

Camagroc, rossinyol de pi, rossinyolic, picornell de càrritx

Cantharellus lutescens

Trompeta amarilla, rebozuelo anaranjado

Cresta de gall Guepinia helvelloides

Crualga blavenca Russula amara Rúsula azulada

Crualga brunenca Russula integra Rúsula íntegra

Crualga picant Russula sardonia Rúsula picante

Crualga vinosa, cualbra vinosa Russula xerampelina

Rúsula vinosa

Cualbra vinosa, crualga vinosa Russula xerampelina

Rúsula vinosa

Esca marginada, bolet d'esca marginat

Fomitopsis pinicola Yesquero rebordeado

Escarlet de primavera, bolet d’esquirol, bolet de neu



Fals carlet rutilant, gírgola vermella


Fals rossinyol, pixacà taronja Hygrophoropsis aurantiaca

Falso rebozuelo

Foliota flamejant Pholiota flammans

Nom català Nom científic Nom castellàFredolic gros, llenega del Pirineu

Tricholoma portentosum

Capuchina

Fredolic, freduluc, negrets Tricholoma terreum Negrilla

Freduluc, fredolic, negrets Tricholoma terreum Negrilla

Garlandí Tricholoma focale Garlandino

Gírgola vermella, fals carlet rutilant


Llenega blanca Hygrophorus gliocyclus

Llanega blanca, babosa, mocosa

Llenega del Pirineu, fredolic gros

Tricholoma portentosum

Capuchina

Manetes arrissades, peu de rata reina

Sparassis crispa Seta coliflor

Mataparent clapat, molleric clapat Suillus variegatus

Mocosa flairosa, mocosa perfumada


Mocosa perfumada, mocosa flairosa


Moixí, molleric, molleric granellut, pinetell, cabreta


Molleric clapat, mataparent clapat Suillus variegatus

Molleric granellut, molleric, moixí, pinatell, cabreta


Molleric, molleric granellut, moixí, pinetell, cabreta


Múrgula negra, arigany Morchella conica Colmenillas

Negrets, fredolic, freduluc Tricholoma terreum Negrilla

Paratge, pinetell, pinenca, pinetenca, pinenc, rovelló d'obaga

Lactarius semisanguifluus

Níscalo

Paratge, pinetell, pinenca, rovelló d'obaga

Lactarius deliciosus Níscalo, nízcalo, seta de pino

Paxil de peu negre Paxillus atrotomentosus

Paxilo de pie negro, pajillo negro

Pet de llop piriforme Lycoperdon pyriforme

Cuesco de lobo piriforme

Peu de rata reina, manetes arrissades

Sparassis crispa Seta coliflor

Picornell de càrritx, camagroc, rossinyol de pi, rossinyolic



Fongs Fongs


Llis

ta d

'esp

ècie

s or

dena

des

pel n

om c

omú

cata

là125

Fong Vegetals

Nom català Nom científic Nom castellàPinenc, pinetell, pinenca, parat-ge, pinetenca, rovelló d'obaga


Níscalo

Pinenca, pinetell, paratge, pine-tenca, pinenc, rovelló d'obaga


Níscalo

Pinenca, pinetell, paratge, rovelló d'obaga


Pinetell, molleric, molleric granellut, moixí, cabreta


Pinetell, pinenca, paratge, pine-tenca, pinenc, rovelló d'obaga


Níscalo

Pinetell, pinenca, paratge, rovelló d'obaga


Pinetenca, pinetell, pinenca, pa-ratge, pinenc, rovelló d'obaga


Níscalo

Pixacà taronja, fals rossinyol Hygrophoropsis aurantiaca

Falso rebozuelo

Pota de perdiu, cama de perdiu, ull de perdiu, bec de perdiu, bitxac


Gonfidio reluciente

Rossinyol de pi, camagroc, rossinyolic, picornell de càrritx



Rossinyolic, camagroc, rossinyol de pi, picornell de càrritx



Rovelló d'obaga, pinetell, pinenca, paratge


Rovelló d'obaga, pinetell, pinen-ca, paratge, pinetenca, pinenc


Níscalo

Rubiol Agaricus silvaticus

Sabatera d'escames Sarcodon imbricatus

Piel de corzo

Ull de perdiu, cama de perdiu, pota de perdiu, bec de perdiu, bitxac


Gonfidio reluciente

Xancre resinós del pi Fusarium circinatum

Chancro resinoso de los pinos

Nom català Nom científic Nom castellàAcàcia blanca, robínia, acàcia falsa

Robinia pseudoacacia

Acacia blanca, falsa acacia, robinia, acacia bastarda

Acàcia falsa, robínia, acàcia blanca



Aladern Rhamnus alaternus Aladierno

Alzina Quercus ilex (Q.ilex ssp ilex)

Encina

Alzina surera, surera Quercus suber Alcornoque

Aranyoner Prunus spinosa Endrino, espino negro

Arboç Arbutus unedo Madroño

Arç blanc, espinalb Crataegus monogyna

Espino albar, majuelo

Argelaga Genista scorpius Aulaga común

Auró blanc Acer campestre Arce menor

Auró negre Acer monspessulanum Arce de Montpellier

Avellaner Corylus avellana Avellano

Avènula de prat Avenula pratensis Avena

Avet Abies alba Abeto

Avet roig, pícea Picea abies Abeto rojo, árbol de Na-vidad, pícea, pinabete

Bàlec Genista balansae subsp. europaea

Piorno

Banya de cabra Lotus ornithopodioides

Corona de rey, cuer-necillo, pie de gallo

Beç, bedoll Betula pendula Abedul, abedul blanco

Bedoll pubescent Betula pubescens Abedul pubescente

Bedoll, beç Betula pendula Abedul, abedul blanco

Blada Acer opalus Acirón

Blada de fulla petita Acer opalus subsp. granatense

Arce de Granada

Boix Buxus sempervirens Boj

Boix grèvol, grèvol Ilex aquifolium Acebo

Boix moll, xuclamel xilostí Lonicera xylosteum Sanjueña

Boixerola Arctostaphylos uva-ursi

Gayuba, uva de oso, rastrera

Q.ilex


126

A 05

Vegetals VegetalsNom català Nom científic Nom castellàBotja d'escombres, botja Dorycnium

pentaphyllumEscobizo

Botja, botja d'escombres Dorycnium pentaphyllum

Escobizo

Bronsa, bruguerola, bruga, sap Calluna vulgaris Argaña, biercol, brecina, brezo

Bruc boal Erica arborea Brezo blanco

Bruc d'hivern, bruguera, cipell Erica multiflora Brezo, bruguera, ucre

Bruga, bruguerola, bronsa, sap Calluna vulgaris Argaña, biercol, brecina, brezo

Bruguera, bruc d'hivern, cipell Erica multiflora Brezo, bruguera, ucre

Bruguerola, bronsa, bruga, sap Calluna vulgaris Argaña, biercol, brecina, brezo

Bufalaga Thymelaea nivalis Clujidera

Campaneta Campanula Campanilla

Càrritx Ampelodesmos mauritanica

Carrizo

Castanyer Castanea sativa Castaño

Cipell, bruc d'hivern, bruguera Erica multiflora Brezo, bruguera, ucre

Cirerer Prunus avium Cerezo

Corner Amelanchier ovalis Guillomo

Coronil·la boscana Coronilla emerus Coletuy

Coscoll, garric Quercus coccifera Coscoja

Crespinell rupestre, crespinell Sedum reflexum Sedum rupestre

Crespinell, crespinell rupestre Sedum reflexum Sedum rupestre

Creuera Cruciata laevipes Opiz

Cruzada

Cucut, prímula Primula veris subsp. columnae

Prímula

Descàmpsia Deschampsia flexuosa

Heno, heno común

Dorònic plantagini Doronicum plantagineum

Dorónico

Esbarzer Rubus ulmifolius Zarzamora

Escarrassó, pinassa, gargalla, pi carrasser, pi cerrut

Pinus nigra Pino negral, pino la-ricio, pino salgareño, pino gargallo

Espàrrec bord Monotropa hypopitys Espárrago borde

Nom català Nom científic Nom castellàEspígol Lavandula latifolia Alucema

Espinalb, arç blanc Crataegus monogyna Majuelo, espino albar

Espunyidella Galium pumilum (= Galium erectum)

Espunyidella de fulla rodona, espunyidella rotundifòlia

Galium rotundifolium

Galio

Espunyidella rotundifòlia, espunyidella de fulla rodona

Galium rotundifolium

Galio

Espunyidella, te de bosc Cruciata glabra Cruzada, cruxia lisa, cruxia portuguesa

Faig Fagus sylvatica Haya

Fals plàtan Acer pseudoplatanus Plátano falso

Falzia de bosc Asplenium onopteris Culantrillo mayor

Farigola Timus vulgaris Tomillo

Fenàs de bosc Brachypodium sylvaticum

Fenazo de bosque

Fenàs de marge, fenàs Brachypodium phoenicoides

Lastón

Fenàs, fenàs de marge Brachypodium phoenicoides

Lastón

Flor de neu Leontopodium alpinum

Edelweiss

Freixe de fulla gran Fraxinus excelsior Fresno común

Freixe de fulla petita Fraxinus angustifolia

Fresno de hoja estre-cha, fresno del sur, fresno de la tierra

Galzeran Ruscus aculeatus Rusco

Gargalla, pinassa, escarrassó, pi carrasser, pi cerrut


Garric, coscoll Quercus coccifera Coscoja

Gatell Salix atrocinerea Salguero negro

Gatsaule Salix caprea Sauce cabruno

Gèum de bosc Geum sylvaticum

Ginebre, ginebró Juniperus communis Enebro enano

Ginebró, ginebre Juniperus communis Enebro enano

Ginestells Genista sp Retamas, ginestas

Ginestera Genista patens Hiniesta borde


Llis

ta d

'esp

ècie

s or

dena

des

pel n

om c

omú

cata

là127

Vegetals VegetalsNom català Nom científic Nom castellàPi roig, pi rojal, pi rajolet, pi rojalet, pi ros, pi vermell

Pinus sylvestris Pino albar, pino se-rrano, pino silvestre, pino de Valsaín

Pi rojal, pi roig, pi rajolet, pi rojalet, pi ros, pi vermell


Pi rojalet, pi rojal, pi rajolet, pi rojalet, pi ros, pi vermell


Pi ros, pi roig, pi rojal, pi rajolet, pi rojalet, pi vermell


Pi vermell, pi roig, pi rojal, pi rajolet, pi rojalet, pi ros


Pícea, avet roig Picea abies Abeto rojo, árbol de Na-vidad, pícea, pinabete

Pinassa, gargalla, escarrassó, pi carrasser, pi cerrut


Pinastre, pi marítim Pinus pinaster Pino rodeno

Pírola cloranta, pírola de flor verda Pyrola chlorantha Peralillo

Pírola de flor verda, pírola cloranta Pyrola chlorantha Peralillo

Polipodi Polypodium vulgare Polipodio

Pollancre Populus nigra Chopo negro

Pomera Pyrus malus Manzano

Prímula, cucut Primula veris subsp. columnae

Prímula

Robínia, acàcia blanca, acàcia falsa



Rogeta Rubia peregrina Rubia

Romaní Rosmarinus officinalis

Romero

Roser Rosa sp Rosa

Roure cerrioide, roure martinenc

Quercus x cerrioides

Roble pubescente

Roure de fulla gran Quercus petrea Roble albar

Roure de fulla petita Quercus faginea Rebollo, quejigo

Roure martinenc, roure cerrioide

Quercus x cerrioides

Roble pubescente

Nom català Nom científic Nom castellàGinestola pilosa Genista pilosa Aliaga, ginestola

Grèvol, boix grèvol Ilex aquifolium Acebo

Herba de l'esparver Hieracium murorum

Herba fetgera Anemone hepatica Hepática, hierba del hígado

Herba fetgera Hepatica nobilis Hepática, hierba del hígado

Herba gatera, valeriana, valeriana vera

Valeriana officinalis Valeriana, hierba de los gatos

Heura Hedera helix Hiedra

Jasíone nana Jasione crispa Botón azul

Llentiscle Pistacia lentiscus Lentisco, alfócigo

Lloreret Daphne laureola Laureola macho

Maduixera Fragaria vesca Fresa silvestre

Marfull Viburnum tinus Durillo, duraznillo

Marxívol Helleborus foetidus Eléboro fétido

Moixera Sorbus aria Mostajo

Moixera de guilla Sorbus aucuparia Serbal silvestre

Moixera de pastor Sorbus torminalis Sorbo silvestre

Nabinera, nabiu Vaccinium myrtillus Arándano, mirtilo

Nabiu, nabinera Vaccinium myrtillus Arándano, mirtilo

Olivereta Ligustrum vulgare Alheña

Pi blanc Pinus halepensis Pino carrasco

Pi carrasser, pinassa, gargalla, escarrassó, pi cerrut


Pi cerrut, pinassa, gargalla, escarrassó, pi carrasser


Pi marítim, pinastre Pinus pinaster Pino rodeno

Pi negre Pinus mugo (=P.uncinata)

Pino negro

Pi pinyer, pi pinyoner Pinus pinea Pino piñonero

Pi pinyoner, pi pinyer Pinus pinea Pino piñonero

Pi rajolet, pi roig, pi rojal, pi rojalet, pi ros, pi vermell


P.uncinata


128

A 05

AnimalsVegetals

Nom català Nom científic Nom castellàÀliga cuabarrada, àliga perdiguera

Hieraaetus fasciatus

Águila perdicera

Àliga daurada, àliga reial Aquila chrysaetos Águila real, águila caudal

Àliga perdiguera, àliga cuabarrada

Hieraaetus fasciatus

Águila perdicera

Àliga reial, àliga daurada Aquila chrysaetos Águila real, águila caudal

Aligot comú Buteo buteo Ratonero común, busardo ratonero

Aligot vesper Pernis apivorus Halcón abejero

Arna dels borrons del pi, papa-llona dels borrons del pi

Rhyacionia duplana (= Evetria duplana)

Astor Accipiter gentilis Azor

Aufrany Neophron percnopterus

Alimoche común

Barrinador del pi roig Ips acuminatus Barrenillos del pino albar

Becada Scolopax rusticola Chocha perdiz

Bruel Regulus ignicapillus (= R. ignicapilla)

Reyezuelo listado

Cabirol Capreolus capreolus Corzo

Cabra salvatge Capra pyrenaica Cabra montés

Camussa, isard Rupicapra rupicapra

Rebeco, gamuza, sarrio

Cargolet Troglodytes troglodytes

Chochín

Cérvol Cervus elaphus Ciervo rojo

Conill Oryctolagus cuniculus Conejo

Corc del pi Pissodes castaneus (=Pissodes notatus)

Gorgojo de los pinos

Cotoliu Lullula arborea Totovía

Cotxinilla del pi Leucaspis pini

Cucut Cuculus canorus Cuco común

Eruga peluda de l'alzina, eruga peluda del suro, mónaca, limàntria dels pins

Lymantria dispar Lagarta peluda, oruga peluda

Eruga peluda del suro, eruga peluda de l'alzina, mónaca, limàntria dels pins


Nom català Nom científic Nom castellàRoure pènol Quercus robur Carballo

Roure reboll Quercus pyrenaica Melojo

Sabatetes Cypripedium calceolus

Zueco

Salze blanc Salix alba Sauce blanco, sauce plateado

Sanguinyol Cornus sanguinea Cornejo

Sap, bruguerola, bronsa, bruga Calluna vulgaris Argaña, biercol, brecina, brezo

Surera, alzina surera Quercus suber Alcornoque

Tamborino Lavandula pedunculata

Cantueso

Te de bosc, espunyidella Cruciata glabra Cruzada, cruxia lisa, cruxia portuguesa

Te de muntanya Veronica officinalis Veronica macho, triaca

Teix Taxus baccata Tejo

Tortellatge Viburnum lantana Barbadejo, lantana

Trèmol Populus tremula Álamo temblón

Ussona Festuca gautieri

Valeriana vera, herba gatera Valeriana officinalis Valeriana, hierba de los gatos

Valeriana, herba gatera, valeriana vera

Valeriana officinalis Valeriana, hierba de los gatos

Vara d'or Solidago virgaurea Vara de oro

Veça borda Vicia sepium Arveja silvestre, veza

Vern Alnus glutinosa Aliso, alno

Vesc Viscum album (V.album ssp. al-bum austriacum)

Muérdago

Vidalba Clematis vitalba Clemátide

Viola de bosc, violeta, viola vinosa, viola de roureda

Viola willkommii Viola vinosa

Viola de roureda, violeta, viola de bosc, viola vinosa


Viola vinosa, violeta, viola de bosc, viola de roureda


Violeta, viola de bosc, viola vinosa, viola de roureda


Xuclamel xilostí, boix moll Lonicera xylosteum Sanjueña

V.album


Llis

ta d

'esp

ècie

s or

dena

des

pel n

om c

omú

cata

là129

Animals Animals

Nom català Nom científic Nom castellàEscorxador Lanius collurio Alcaudón dorsirrojo

Escurçó pirinenc Vipera aspis Víbora áspid

Esparver comú Accipiter nisus Gavilán

Esquirol Sciurus vulgaris Ardilla roja

Evetria Rhyacionia buoliana Polilla del brote del pino

Fagina Martes foina Garduña

Falcó Falco peregrinus Halcón peregrino

Formiguer, picot negre Dryocopus martius Pito negro

Gafarró Serinus serinus Verdecillo

Gaig Garrulus glandarius Arrendajo

Gall de bosc, gall fer, gall salvatge Tetrao urogallus Urogallo

Gall fer, gall de bosc, gall salvatge Tetrao urogallus Urogallo

Gall salvatge, gall fer, gall de bosc Tetrao urogallus Urogallo

Gamarús Strix aluco Cárabo común

Gat fer Felis silvestris Gato montés

Graèlsia Graellsia isabelae Mariposa isabelina

Granota roja Rana temporaria Rana bermeja

Gripau comú Bufo bufo Sapo común

Griva Turdus viscivorus Zorzal charlo

Griva cerdana, tord burell Turdus pilaris Zorzal real

Guineu Vulpes vulpes Zorro

Isard, camussa Rupicapra rupicapra Rebeco, gamuza, sarrio

Limàntria dels pins, eruga peluda del suro, eruga peluda de l'alzina, mónaca


Llebre Lepus granatensis Liebre

Llop Canis lupus Lobo

Llucareta Serinus citrinella Verderón serrano

Lluer Carduelis spinus Lúgano

Lluert Lacerta bilineata Lagarto verde

Lòfir del pi Diprion pini

Mallerenga blava Parus caeruleus Herrerillo común

Mallerenga carbonera Parus major Carbonero común

Mallerenga cuallarga Aegithalos caudatus Mito

Nom català Nom científic Nom castellàMallerenga emplomallada Parus cristatus Herrerillo capuchino

Mallerenga petita Parus ater Carbonero garrapinos

Marta Martes martes Marta

Merla Turdus merula Mirlo

Mónaca, eruga peluda del suro, eruga peluda de l'alzina, limàntria dels pins


Mosca dels pins, vespa dels pins

Neodiprion sertifer Mosca de la sierra del pino

Mosquiter comú Phylloscopus collybita

Mosquitero común

Mosquiter pàl·lid Phylloscopus bonelli

Mosquitero papiablo

Musaranya cuaquadrada Sorex araneus Musaraña bicolor

Mussol banyut Asio otus Búho chico

Mussol pirinenc Aegolius funereus Mochuelo boreal

Papallona del pi roig Retina resinella Polilla de la agalla del pino

Papallona dels borrons del pi, arna dels borrons del pi

Rhyacionia duplana

Pardal de bardissa Prunella modularis Acentor común

Perdiu roja, perdiu Alectoris rufa Perdiz común, perdiz roja

Perdiu, perdiu roja Alectoris rufa Perdiz común, perdiz roja

Pica-soques blau Sitta europaea Trepador azul

Picot garser gros Dendrocopos major Pico picapinos

Picot negre, formiguer Dryocopus martius Pito negro

Picot verd Picus viridis Pito real

Pinsà borroner Pyrrhula pyrrhula Camachuelo común

Pinsà comú Fringilla coelebs Pinzón vulgar

Pinsà mec Fringilla montifringilla Pinzón real

Pit-roig Erithacus rubecula Petirrojo

Piula dels arbres Anthus trivialis Bisbita arbóreo

Processionària del pi, proces-sionària dels pins i els cedres

Thaumetopoea pityocampa

Procesionaria del pino

Processionària dels pins i els cedres, processionària del pi

Thaumetopoea pityocampa



130

A 05

Nom català Nom científic Nom castellàRaspinell comú Certhia brachydactyla Agateador común

Rata cellarda Eliomys quercinus Lirón careto

Ratapinyada comuna, ratpenat comú

Pipistrellus pipistrellus

Murciélago común

Ratolí de bosc Apodemus sylvaticus Ratón de campo

Ratpenat comú, ratapinyada comuna

Pipistrellus pipistrellus

Murciélago común

Ratpenat de bosc Barbastella barbastellus

Barbastela

Ratpenat nòctul petit Nyctalus leisleri Nóctulo pequeño

Ratpenat orellut septentrional Plecotus auritus Orejudo dorado

Reietó Regulus regulus Reyezuelo sencillo

Rossinyol Luscinia megarhynchos Ruiseñor

Salamandra Salamandra salamandra

Salamandra

Sargantana roquera Podarcis muralis Lagartija roquera

Senglar Sus scrofa Jabalí

Serp de vidre, vidriol Anguis fragilis Lución

Sit negre Emberiza cia Escribano montesino

Tallareta vulgar Sylvia communis Curruca zarcera

Tallarol capnegre Sylvia melanocephala

Curruca cabecinegra

Tallarol de casquet Sylvia atricapilla Curruca capirotada

Tallarol de garriga Sylvia cantillans Curruca carrasqueña

Tallarol gros Sylvia borin Curruca mosquitera

Talpó muntanyenc Microtus agrestis Topillo agreste

Talpó roig Clethrionomys glareolus

Topillo rojo

Tord ala-roig Turdus iliacus Zorzal alirrojo

Tord burell, griva cerdana Turdus pilaris Zorzal real

Tord comú Turdus philomelos Zorzal común

Tòtil Alytes obstetricans Sapo partero

Trencalòs Gypaetus barbatus Quebrantahuesos

Trencapinyes Loxia curvirostra Piquituerto común

Tritó verd Triturus marmoratus Tritón jaspeado

Nom català Nom científic Nom castellàTudó Columba palumbus Paloma torcaz

Verderola Emberiza citrinella Escribano cerillo

Verdum Carduelis chloris Verderón común, verderón europeo

Vespa dels pins, mosca dels pins

Neodiprion sertifer Mosca de la sierra del pino

Vidriol, serp de vidre Anguis fragilis Lución

Voltor comú Gyps fulvus Buitre leonado, buitre común

Animals Animals


Llis

ta d

'esp

ècie

s or

dena

des

pel n

om c

omú

cata

là131

Esquirol

132

Llista d’espècies ordenades pel nom comú castellàA 06

Nom castellà Nom científic Nom catalàBabosa, llanega blanca, mocosa Hygrophorus

gliocyclus Llenega blanca

Baboso, mocosín Suillus granulatus Molleric, molleric granellut, moixí, pinatell, cabreta

Capuchina Tricholoma portentosum

Fredolic gros, lle-nega del Pirineu

Chancro resinoso de los pinos Fusarium circinatum Xancre resinós del pi

Colmenillas Morchella conica Arigany, múrgula negra

Cuesco de lobo piriforme Lycoperdon pyriforme

Pet de llop piriforme

Falso rebozuelo Hygrophoropsis aurantiaca

Fals rossinyol, pixacà taronja

Garlandino Tricholoma focale Garlandí

Gonfidio reluciente Chroogomphus rutilus


Llanega blanca, babosa, mocosa Hygrophorus gliocyclus

Llenega blanca

Mocosa, llanega blanca, babosa Hygrophorus gliocyclus

Llenega blanca

Mocosín, baboso Suillus granulatus Molleric, molleric granellut, moixí, pinatell, cabreta

Negrilla Tricholoma terreum Fredolic, freduluc, negrets

Níscalo Lactarius semisanguifluus

Pinetell, pinenca, paratge, pineten-ca, pinenc, rovelló d'obaga

Níscalo, nízcalo, seta de pino Lactarius deliciosus Pinetell, pinenca, paratge, rovelló d'obaga

Nízcalo, níscalo, seta de pino Lactarius deliciosus Pinetell, pinenca, paratge, rovelló d'obaga

Pajillo negro, paxilo de pie negro Paxillus atrotomentosus

Paxil de peu negre

Paxilo de pie negro, pajillo negro Paxillus atrotomentosus

Paxil de peu negre

Nom castellà Nom científic Nom catalàPiel de corzo Sarcodon imbricatus Sabatera

d'escames

Rebozuelo anaranjado, trompeta amarilla


Camagroc, rossinyol de pi, rossinyolic, picor-nell de càrritx

Roya vesicular del pino Cronartium flaccidum

Rúsula azulada Russula amara Crualga blavenca

Rúsula íntegra Russula integra Crualga brunenca

Rúsula picante Russula sardonia Crualga picant

Rúsula vinosa Russula xerampelina Crualga vinosa, cualbra vinosa

Seta coliflor Sparassis crispa Peu de rata reina, manetes arrissades

Seta de marzo, marzuelo Hygrophorus marzuolus

Bolet d’esquirol, escarlet de prima-vera, bolet de neu

Seta de pino, níscalo, nízcalo Lactarius deliciosus Pinetell, pinenca, paratge, rovelló d'obaga



Camagroc, rossinyol de pi, rossinyolic, picor-nell de càrritx

Yesquero rebordeado Fomitopsis pinicola Bolet d'esca marginat, esca marginada

Fongs Fongs

133Ll

ista

d’e

spèc

ies

orde

nade

s pe

l nom

com

ú ca

stel

là


Vegetals Vegetals

Nom castellà Nom científic Nom catalàAbedul blanco, abedul Betula pendula Bedoll, beç

Abedul pubescente Betula pubescens Bedoll pubescent

Abedul, abedul blanco Betula pendula Bedoll, beç

Abeto Abies alba Avet

Abeto rojo, árbol de Navidad, pícea, pinabete

Picea abies Pícea, avet roig

Acacia bastarda, acacia blanca, falsa acacia, robinia






Acebo Ilex aquifolium Grèvol, boix grèvol

Acirón Acer opalus Blada

Aladierno Rhamnus alaternus Aladern

Álamo temblón Populus tremula Trèmol

Alcornoque Quercus suber Surera, alzina surera

Alfócigo, lentisco Pistacia lentiscus Llentiscle

Alheña Ligustrum vulgare Olivereta

Aliaga, ginestola Genista pilosa Ginestola pilosa

Aliso, alno Alnus glutinosa Vern

Alno, aliso Alnus glutinosa Vern

Alucema Lavandula latifolia Espígol

Arándano, mirtilo Vaccinium myrtillus Nabiu, nabinera

Árbol de Navidad, abeto rojo, pícea, pinabete


Arce de Granada Acer opalus subsp. granatense

Blada de fulla petita

Arce de Montpellier Acer monspessulanum

Auró negre

Arce menor Acer campestre Auró blanc

Argaña, biercol, brecina, brezo Calluna vulgaris Bruguerola, bron-sa, bruga, sap

Arveja silvestre, veza Vicia sepium Veça borda

Aulaga común Genista scorpius Argelaga

Avellano Corylus avellana Avellaner

Avena Avenula pratensis Avènula de prat

Barbadejo, lantana Viburnum lantana Tortellatge

Nom castellà Nom científic Nom catalàBiercol, argaña, brecina, brezo Calluna vulgaris Bruguerola, bronsa,

bruga, sap

Boj Buxus sempervirens Boix

Botón azul Jasione crispa Jasíone nana

Brecina, argaña, biercol, brezo Calluna vulgaris Bruguerola, bron-sa, bruga, sap

Brezo blanco Erica arborea Bruc boal

Brezo, argaña, biercol, brecina Calluna vulgaris Bruguerola, bronsa, bruga, sap

Brezo, bruguera, ucre Erica multiflora Bruc d'hivern, bruguera, cipell

Bruguera, brezo, ucre Erica multiflora Bruc d'hivern, bruguera, cipell

Campanilla Campanula Campaneta

Cantueso Lavandula pedunculata

Tamborino

Carballo Quercus robur Roure pènol

Carrizo Ampelodesmos mauritanica

Càrritx

Castaño Castanea sativa Castanyer

Cerezo Prunus avium Cirerer

Chopo negro Populus nigra Pollancre

Clemátide Clematis vitalba Vidalba

Clujidera Thymelaea nivalis Bufalaga

Coletuy Coronilla emerus Coronil·la boscana

Cornejo Cornus sanguinea Sanguinyol

Corona de rey, cuernecillo, pie de gallo

Lotus ornithopodioides

Banya de cabra

Coscoja Quercus coccifera Garric, coscoll

Cruxia lisa, cruzada, cruxia portuguesa

Cruciata glabra Te de bosc, espun-yidella

Cruxia portuguesa, cruzada, cruxia lisa


Cruzada Cruciata laevipes Opiz Creuera

Cruzada, cruxia lisa, cruxia portuguesa


Cuernecillo, corona de rey,pie de gallo


Banya de cabra

Culantrillo mayor Asplenium onopteris Falzia de bosc

134


Vegetals Vegetals

Nom castellà Nom científic Nom catalàDorónico Doronicum

plantagineumDorònic plantagini

Duraznillo, durillo Viburnum tinus Marfull

Durillo, duraznillo Viburnum tinus Marfull

Edelweiss Leontopodium alpinum Flor de neu

Eléboro fétido Helleborus foetidus Marxívol

Encina Quercus ilex (=Q.ilex ssp ilex)

Alzina

Endrino, espino negro Prunus spinosa Aranyoner

Enebro enano Juniperus communis Ginebró, ginebre

Escobizo Dorycnium pentaphyllum

Botja, botja d'escombres

Espárrago borde Monotropa hypopitys Espàrrec bord

Espino albar, majuelo Crataegus monogyna Arç blanc, espinalb

Espino negro, endrino Prunus spinosa Aranyoner

Falsa acacia, acacia blanca, robinia, acacia bastarda



Fenazo de bosque Brachypodium sylvaticum

Fenàs de bosc

Fresa silvestre Fragaria vesca Maduixera

Fresno común Fraxinus excelsior Freixe de fulla gran

Fresno de hoja estrecha, fresno del sur, fresno de la tierra

Fraxinus angustifolia Freixe de fulla petita

Fresno de la tierra, fresno de hoja estrecha, fresno del sur


Fresno del sur, fresno de hoja estrecha, fresno de la tierra


Galio Galium rotundifolium Espunyidella de fulla rodona, espunyidella rotundifòlia

Gayuba, uva de oso, rastrera Arctostaphylos uva-ursi

Boixerola

Gencianas Gentiana sp. Gencianes

Ginestas, retamas Genista sp Ginestells

Ginestola, aliaga Genista pilosa Ginestola pilosa

Guillomo Amelanchier ovalis Corner

Haya Fagus sylvatica Faig

Nom castellà Nom científic Nom catalàHeno común, heno Deschampsia

flexuosaDescàmpsia

Heno, heno común Deschampsia flexuosa

Descàmpsia

Hepática, hierba del hígado Anemone hepatica Herba fetgera

Hepática, hierba del hígado Hepatica nobilis Herba fetgera

Hiedra Hedera helix Heura

Hierba de los gatos, valeriana Valeriana officinalis Valeriana, herba ga-tera, valeriana vera

Hierba del hígado, hepática Anemone hepatica Herba fetgera

Hierba del hígado, hepática Hepatica nobilis Herba fetgera

Hiniesta borde Genista patens Ginestera

Jaras Cistus sp. Estepes

Lantana, barbadejo Viburnum lantana Tortellatge

Lastón Brachypodium phoenicoides

Fenàs, fenàs de marge

Laureola macho Daphne laureola Lloreret

Lentisco, alfócigo Pistacia lentiscus Llentiscle

Madroño Arbutus unedo Arboç

Majuelo, espino albar Crataegus monogyna Espinalb, arç blanc

Manzano Pyrus malus Pomera

Melojo Quercus pyrenaica Roure reboll

Mirtilo, arándano Vaccinium myrtillus Nabiu, nabinera

Mostajo Sorbus aria Moixera

Muérdago Viscum album (V.album ssp. album austriacum)

Vesc

Peonias Paeonia sp. Peònies

Peralillo Pyrola chlorantha Pírola de flor ver-da, pírola cloranta

Pícea, abeto rojo, árbol de Navidad, pinabete


Pie de gallo, corona de rey, cuernecillo


Banya de cabra

Pinabete, abeto rojo, árbol de Navidad, pícea


Q.ilex

V.album

135Ll

ista

d’e

spèc

ies

orde

nade

s pe

l nom

com

ú ca

stel

là


Vegetals Vegetals

Nom castellà Nom científic Nom catalàPino albar, pino serrano, pino silvestre, pino de Valsaín

Pinus sylvestris Pi roig, pi rojal, pi rajolet, pi rojalet, pi ros, pi vermell

Pino carrasco Pinus halepensis Pi blanc

Pino de Valsaín, pino albar, pino serrano, pino silvestre, pino de Valsaín


Pino gargallo, pino negral, pino laricio, pino salgareño

Pinus nigra Pinassa, gargalla, escarrassó, pi car-rasser, pi cerrut

Pino laricio, pino negral, pino salgareño, pino gargallo


Pino negral, pino laricio, pino salgareño, pino gargallo


Pino negro Pinus mugo (=P.uncinata)

Pi negre

Pino piñonero Pinus pinea Pi pinyer, pi pinyoner

Pino rodeno Pinus pinaster Pinastre, pi marítim

Pino salgareño, pino negral, pino laricio, pino gargallo


Pino serrano, pino albar, pino silvestre, pino de Valsaín


Pino silvestre, pino albar, pino serrano, pino de Valsaín


Piorno Genista balansae subsp. europaea

Bàlec

Plátano falso Acer pseudoplatanus Fals plàtan

Polipodio Polypodium vulgare Polipodi

Prímula Primula veris subsp. columnae

Prímula, cucut

Quejigo, rebollo Quercus faginea Roure de fulla petita

Rastrera, gayuba, uva de oso Arctostaphylos uva-ursi

Boixerola

Rebollo, quejigo Quercus faginea Roure de fulla petita

Nom castellà Nom científic Nom catalàRetamas, ginestas Genista sp Ginestells

Robinia, acacia blanca, falsa acacia, acacia bastarda



Roble albar Quercus petrea Roure de fulla gran

Roble pubescente Quercus x cerrioides Roure martinenc, roure cerrioide

Romero Rosmarinus officinalis Romaní

Rosa Rosa sp Roser

Rubia Rubia peregrina Rogeta

Rusco Ruscus aculeatus Galzeran

Salguero negro Salix atrocinerea Gatell

Sanjueña Lonicera xylosteum Boix moll, xuclamel xilostí

Sauce blanco, sauce plateado Salix alba Salze blanc

Sauce cabruno Salix caprea Gatsaule

Sauce plateado, sauce blanco Salix alba Salze blanc

Sedum rupestre Sedum reflexum Crespinell, crespi-nell rupestre

Serbal silvestre Sorbus aucuparia Moixera de guilla

Sorbo silvestre Sorbus torminalis Moixera de pastor

Tejo Taxus baccata Teix

Tomillo Timus vulgaris Farigola

Triaca, veronica macho Veronica officinalis Te de muntanya

Ucre, brezo, bruguera Erica multiflora Bruc d'hivern, bruguera, cipell

Uva de oso, gayuba, rastrera Arctostaphylos uva-ursi

Boixerola

Valeriana, hierba de los gatos Valeriana officinalis Valeriana, herba gatera, valeriana vera

Vara de oro Solidago virgaurea Vara d'or

Veronica macho, triaca Veronica officinalis Te de muntanya

Veza, arveja silvestre, veza Vicia sepium Veça borda

Viola vinosa Viola willkommii Violeta, viola de bosc, viola vinosa, viola de roureda

Zarzamora Rubus ulmifolius Esbarzer

Zueco Cypripedium calceolus Sabatetes

136


Animals Animals

Nom castellà Nom científic Nom catalàAcentor común Prunella modularis Pardal de bardissa

Agateador común Certhia brachydactyla Raspinell comú

Águila caudal, águila real Aquila chrysaetos Àliga daurada, àliga reial

Águila perdicera Hieraaetus fasciatus Àliga cuabar-rada, àliga perdiguera

Águila real, águila caudal Aquila chrysaetos Àliga daurada, àliga reial

Alcaudón dorsirrojo Lanius collurio Escorxador

Alimoche común Neophron perc-nopterus

Aufrany

Ardilla roja Sciurus vulgaris Esquirol

Arrendajo Garrulus glandarius Gaig

Azor Accipiter gentilis Astor

Barbastela Barbastella barbastellus Ratpenat de bosc

Barrenillos del pino Tomicus piniperda Perforador del pi

Barrenillos del pino albar Ips acuminatus Barrinador del pi roig

Bisbita arbóreo Anthus trivialis Piula dels arbres

Búho chico Asio otus Mussol banyut

Buitre común, buitre leonado Gyps fulvus Voltor comú

Buitre leonado, buitre común Gyps fulvus Voltor comú

Busardo ratonero, ratonero común Buteo buteo Aligot comú

Cabra montés Capra pyrenaica Cabra salvatge

Camachuelo común Pyrrhula pyrrhula Pinsà borroner

Cárabo común Strix aluco Gamarús

Carbonero común Parus major Mallerenga carbonera

Carbonero garrapinos Parus ater Mallerenga petita

Chocha perdiz Scolopax rusticola Becada

Chochín Troglodytes troglodytes Cargolet

Ciervo rojo Cervus elaphus Cérvol

Conejo Oryctolagus cuniculus Conill

Corzo Capreolus capreolus Cabirol

Cuco común Cuculus canorus Cucut

Curruca cabecinegra Sylvia melanocephala Tallarol capnegre

Nom castellà Nom científic Nom catalàCurruca capirotada Sylvia atricapilla Tallarol de casquet

Curruca carrasqueña Sylvia cantillans Tallarol de garriga

Curruca mosquitera Sylvia borin Tallarol gros

Curruca zarcera Sylvia communis Tallareta vulgar

Escribano cerillo Emberiza citrinella Verderola

Escribano montesino Emberiza cia Sit negre

Gamuza, rebeco, sarrio Rupicapra rupicapra Isard, camussa

Garduña Martes foina Fagina

Gato montés Felis silvestris Gat fer

Gavilán Accipiter nisus Esparver comú

Gorgojo de los pinos Pissodes castaneus (=Pissodes notatus)

Corc del pi

Gorgojo del abeto Hylobius abietis

Halcón abejero Pernis apivorus Aligot vesper

Halcón peregrino Falco peregrinus Falcó

Herrerillo capuchino Parus cristatus Mallerenga emplomallada

Herrerillo común Parus caeruleus Mallerenga blava

Jabalí Sus scrofa Senglar

Lagarta peluda, oruga peluda Lymantria dispar Eruga peluda de l'alzina, eruga peluda del suro, mónaca, limàn-tria dels pins

Lagartija roquera Podarcis muralis Sargantana roquera

Lagarto verde Lacerta bilineata Lluert

Liebre Lepus granatensis Llebre

Lirón careto Eliomys quercinus Rata cellarda

Lobo Canis lupus Llop

Lución Anguis fragilis Vidriol, serp de vidre

Lúgano Carduelis spinus Lluer

Mariposa isabelina Graellsia isabelae Graèlsia

Marta Martes martes Marta

Mirlo Turdus merula Merla

Mito Aegithalos caudatus Mallerenga cuallarga

Mochuelo boreal Aegolius funereus Mussol pirinenc

137Ll

ista

d’e

spèc

ies

orde

nade

s pe

l nom

com

ú ca

stel

là


Animals Animals

Nom castellà Nom científic Nom catalàMonja Lymantria monacha

Mosca de la sierra del pino Neodiprion sertifer Mosca dels pins, vespa dels pins

Mosquitero común Phylloscopus collybita

Mosquiter comú

Mosquitero papiablo Phylloscopus bonelli Mosquiter pàl·lid

Murciélago común Pipistrellus pipistrellus

Ratpenat comú, ratapinyada comuna

Musaraña bicolor Sorex araneus Musaranya cuaquadrada

Nóctulo pequeño Nyctalus leisleri Ratpenat nòctul petit

Orejudo dorado Plecotus auritus Ratpenat orellut septentrional

Paloma torcaz Columba palumbus Tudó

Perdiz común, perdiz roja Alectoris rufa Perdiu, perdiu roja

Perdiz roja, perdiz común Alectoris rufa Perdiu, perdiu roja

Petirrojo Erithacus rubecula Pit-roig

Pico picapinos Dendrocopos major Picot garser gros

Pinzón real Fringilla montifringilla Pinsà mec

Pinzón vulgar Fringilla coelebs Pinsà comú

Piquituerto común Loxia curvirostra Trencapinyes

Pito negro Dryocopus martius Picot negre, formiguer

Pito real Picus viridis Picot verd

Polilla de la agalla del pino Retina resinella Papallona del pi roig

Polilla del brote del pino Rhyacionia buoliana Evetria

Procesionaria del pino Thaumetopoea pityocampa

Processionària del pi, processi-onària dels pins i els cedres

Quebrantahuesos Gypaetus barbatus Trencalòs

Rana bermeja Rana temporaria Granota roja

Ratón de campo Apodemus sylvaticus Ratolí de bosc

Ratonero común, busardo ratonero

Buteo buteo Aligot comú

Rebeco, gamuza, sarrio Rupicapra rupicapra Isard, camussa

Nom castellà Nom científic Nom catalàReyezuelo listado Regulus ignicapillus

(= R. ignicapilla)Bruel

Reyezuelo sencillo Regulus regulus Reietó

Ruiseñor Luscinia megarhynchos Rossinyol

Salamandra Salamandra salamandra

Salamandra

Sapo común Bufo bufo Gripau comú

Sapo partero Alytes obstetricans Tòtil

Sarrio, rebeco, gamuza Rupicapra rupicapra Isard, camussa

Topillo agreste Microtus agrestis Talpó montanyenc

Topillo rojo Clethrionomys glareolus

Talpó roig

Totovía Lullula arborea Cotoliu

Trepador azul Sitta europaea Pica-soques blau

Tritón jaspeado Triturus marmoratus Tritó verd

Urogallo Tetrao urogallus Gall fer, gall de bosc, gall salvatge

Verdecillo Serinus serinus Gafarró

Verderón común, verderón europeo

Carduelis chloris Verdum

Verderón europeo, verderón común

Carduelis chloris Verdum

Verderón serrano Serinus citrinella Llucareta

Víbora áspid Vipera aspis Escurçó pirinenc

Zorro Vulpes vulpes Guineu

Zorzal alirrojo Turdus iliacus Tord ala-roig

Zorzal charlo Turdus viscivorus Griva

Zorzal común Turdus philomelos Tord comú

Zorzal real Turdus pilaris Griva cerdana, tord burell

138

Llista d’espècies ordenades pel nom comú científicA 07

Nom científic Nom català Nom castellà

Bacillus thuringiensis

FongsBacteris

Nom científic Nom català Nom castellàAgaricus silvaticus Rubiol

Armillaria sp.

Auriscalpium vulgare

Boletopsis leucomelaena

Cantharellus lutescens Camagroc, rossinyol de pi, rossinyolic, picornell de càrritx

Trompeta ama-rilla, rebozuelo anaranjado

Cenangium ferruginosum

Chalciporus amarellus

Chroogomphus rutilus Cama de perdiu, pota de perdiu, ull de perdiu, bec de perdiu, bitxac

Gonfidio reluciente

Coleosporium tussilaginis

Collybia maculata

Cortinarius variicolor

Cronartium flaccidum Roya vesicular del pino

Cyclaneusma minus

Cyclaneusma niveum

Cystoderma carcharias

Dicranum scoparium

Diplodia pini (= Sphaeropsis sapinea)

Dessecament del pi

Discina perlata

Fomitopsis pinicola Bolet d'esca marginat, esca marginada

Yesquero rebordeado

Fusarium circinatum (teleomorf. Gibberella circinata)

Xancre resinós del pi Chancro resino-so de los pinos

Guepinia helvelloides Cresta de gall

Gymnopilus penetrans

Gyromitra infula Bolet de greix de tardor

Hydnellum ferrugineum Bolet de soca rovellat

Fongs

Nom científic Nom català Nom castellàHygrophoropsis aurantiaca Fals rossinyol, pixacà

taronjaFalso rebozuelo

Hygrophorus agathosmus Mocosa perfumada, mocosa flairosa

Hygrophorus gliocyclus Llenega blanca Llanega blanca, babosa, mocosa

Hygrophorus marzuolus Bolet d’esquirol, escarlet de primavera, bolet de neu


Hylocomium splendens

Hypholoma capnoides Bolet de pi grisenc

Inocybe terrigena

Lactarius deliciosus Pinetell, pinenca, pa-ratge, rovelló d'obaga

Níscalo, nízcalo, seta de pino

Lactarius mitissimus

Lactarius semisanguifluus Pinetell, pinenca, paratge, pinetenca, pi-nenc, rovelló d'obaga

Níscalo

Lophodermium pinastri

Lophodermium seditiosum (anamorf. Leptosoma rotrupii)

Lycoperdon pyriforme Pet de llop piriforme Cuesco de lobo piriforme

Melampsora pinitorqua (= M. populnea f.sp. pinitorqua)

Morchella conica Arigany, múrgula negra Colmenillas

Paxillus atrotomentosus Paxil de peu negre Paxilo de pie ne-gro, pajillo negro

Phellinus pini

Pholiota flammans Foliota flamejant

Pleurozium schreberi

Pseudoscleropodium purum

Psilocybe coprophila

Rhytidiadelphus triquetrus

Russula amara Crualga blavenca Rúsula azulada

Russula integra Crualga brunenca Rúsula íntegra

Russula sardonia Crualga picant Rúsula picante

Russula xerampelina Crualga vinosa, cual-bra vinosa

Rúsula vinosa

f.sp

139Ll

ista

d’e

spèc

ies

orde

nade

s pe

l nom

com

ú ci

entífi

c


Fongs

Vegetals

Vegetals

Nom científic Nom català Nom castellàAbies alba Avet Abeto

Acer campestre Auró blanc Arce menor

Acer monspessulanum Auró negre Arce de Montpellier

Acer opalus Blada Acirón

Acer opalus subsp. granatense Blada de fulla petita Acer opalus subsp. granatense

Acer pseudoplatanus Fals plàtan Plátano falso

Alnus glutinosa Vern Aliso, alno

Amelanchier ovalis Corner Guillomo

Ampelodesmos mauritanica Càrritx Carrizo

Anemone hepatica Herba fetgera Hepática, hierba del hígado

Arbutus unedo Arboç Madroño

Arctostaphylos uva-ursi Boixerola Gayuba, uva de oso, rastrera

Asplenium onopteris Falzia de bosc Culantrillo mayor

Avenula pratensis Avènula de prat Avena

Nom científic Nom català Nom castellàSarcodon imbricatus Sabatera d'escames Piel de corzo

Sparassis crispa Peu de rata reina, manetes arrissades

Seta coliflor

Sphaeropsis sapinea (= Diplodia pini)

Strobilurus tenacellus

Suillus granulatus Molleric, molleric grane-llut, moixí, pinatell, cabreta

Baboso, mocosín

Suillus variegatus Molleric clapat, mata-parent clapat

Tricholoma focale Garlandí Garlandino

Tricholoma portentosum Fredolic gros, llenega del Pirineu

Capuchina

Tricholoma terreum Fredolic, freduluc, negrets

Negrilla

Tricholomopsis rutilans Fals carlet rutilant, gírgola vermella

Nom científic Nom català Nom castellàAvenula pratensis subsp. iberica

Betula pendula Bedoll, beç Abedul blanco, abedul

Betula pubescens Bedoll pubescent Abedul pubescente

Brachypodium phoenicoides Fenàs, fenàs de marge Lastón

Brachypodium sylvaticum Fenàs de bosc Fenazo de bosque

Buxus sempervirens Boix Boj

Calluna vulgaris Bruguerola, bronsa, bruga, sap

Argaña, biercol, brecina, brezo

Campanula Campaneta Campanilla

Campanula persicifolia

Castanea sativa Castanyer Castaño

Cistus sp. Estepes Jaras

Clematis vitalba Vidalba Clemátide

Cornus sanguinea Sanguinyol Cornejo

Coronilla emerus Coronil·la boscana Coletuy

Corylus avellana Avellaner Avellano

Crataegus monogyna Arç blanc, espinalb Espino albar, majuelo

Cruciata glabra Te de bosc, espunyidella

Cruzada, cruxia lisa, cruxia portuguesa

Cruciata laevipes Opiz Creuera Cruzada

Cypripedium calceolus Sabatetes Zueco

Daphne laureola Lloreret Laureola macho

Deschampsia flexuosa Descàmpsia Heno, heno común

Doronicum plantagineum Dorònic plantagini Dorónico

Dorycnium pentaphyllum Botja, botja d'escombres

Escobizo

Erica arborea Bruc boal Brezo blanco

Erica multiflora Cipell, bruc d'hivern, bruguera

Brezo, bruguera, ucre

Fagus sylvatica Faig Haya

Festuca gautieri Ussona

Fragaria vesca Maduixera Fresa silvestre

140


Vegetals Vegetals

Nom científic Nom català Nom castellàFraxinus angustifolia Freixe de fulla petita Fresno de hoja

estrecha, fresno del sur, fresno de la tierra

Fraxinus excelsior Freixe de fulla gran Fresno común

Galium erectum (= Gallium pumilum)

Espunyidella

Galium pumilum (= Gallium erectum)

Espunyidella

Galium rotundifolium Espunyidella de fulla rodona, espunyidella rotundifòlia

Galio

Galium vemum

Genista balansae subsp. europaea

Bàlec Piorno

Genista patens Ginestera Hiniesta borde

Genista pilosa Ginestola pilosa Aliaga, ginestola

Genista scorpius Argelaga Aulaga común

Genista sp. Ginestells Retamas, ginestas

Gentiana sp. Gencianes Gencianas

Geum sylvaticum Gèum de bosc

Hedera helix Heura Hiedra

Helleborus foetidus Marxívol Eléboro fétido

Hepatica nobilis Herba fetgera Hepática, hierba del hígado

Hieracium murorum Herba de l'esparver

Hieracium queraltense

Hieracium recoderi

Ilex aquifolium Grèvol, boix grèvol Acebo

Jasione crispa Jasíone nana Botón azul

Juniperus communis Ginebró, ginebre Enebro enano

Lavandula latifolia Espígol Alucema

Lavandula pedunculata Tamborino Cantueso

Leontopodium alpinum Flor de neu Edelweiss

Ligustrum vulgare Olivereta Alheña

Lonicera xylosteum Boix moll, xuclamel xilostí Sanjueña

Lotus comiculatus

Nom científic Nom català Nom castellàLotus ornithopodioides Banya de cabra Corona de rey,

cuernecillo, pie de gallo

Luzula forsteri

Monotropa hypopitys Espàrrec bord Espárrago borde

Orchis spitzelii

Paeonia sp. Peònies Peonias

Picea abies Pícea, avet roig Abeto rojo, árbol de Navidad, pícea, pinabete

Pinus halepensis Pi blanc Pino carrasco

Pinus mugo (=P.uncinata) Pi negre Pino negro

Pinus nigra Pinassa, gargalla, escarrassó, pi carrasser, pi cenut

Pino laricio, pino salgareño, pino negral, pino gargallo

Pinus pinaster Pinastre, pi marítim Pino rodeno

Pinus pinea Pi pinyer, pi pinyoner Pino piñonero


Pino albar, pino serrano, pino silvestre, pino de Valsaín

Pistacia lentiscus Llentiscle Lentisco, alfócigo

Polypodium vulgare Polipodi Polipodio

Populus nigra Pollancre Chopo negro

Populus tremula Trèmol Álamo temblón

Primula veris subsp. columnae Prímula, cucut Prímula

Prunella grandiflora

Prunus avium Cirerer Cerezo

Prunus spinosa Aranyoner Endrino, espino negro

Pyrola chlorantha Pírola de flor verda, pírola cloranta

Peralillo

Pyrola minor

Pyrola secunda

Pyrus malus Pomera Manzano

Quercus coccifera Garric, coscoll Coscoja

Quercus faginea Roure de fulla petita Rebollo, quejigo

P.uncinata

141Ll

ista

d’e

spèc

ies

orde

nade

s pe

l nom

com

ú ci

entífi

c


Vegetals Vegetals

Animals

Nom científic Nom català Nom castellàQuercus ilex (=Q.ilex ssp ilex) Alzina Encina

Quercus petrea Roure de fulla gran Roble albar

Quercus pyrenaica Roure reboll Melojo

Quercus robur Roure pènol Carballo

Quercus suber Surera, alzina surera Alcornoque

Quercus x cerrioides Roure martinenc, roure cerrioide

Roble pubescente

Rhamnus alaternus Aladern Aladierno

Robinia pseudoacacia Robínia, acàcia blanca, acàcia falsa


Rosa sp Roser Rosa

Rosmarinus officinalis Romaní Romero

Rubia peregrina Rogeta Rubia

Rubus ulmifolius Esbarzer Zarzamora

Ruscus aculeatus Galzeran Rusco

Salix alba Salze blanc Sauce plateado, sauce blanco

Salix atrocinerea Gatell Salguero negro

Salix caprea Gatsaule Sauce cabruno

Sedum reflexum Crespinell, crespinell rupestre

Sedum rupestre

Solidago virgaurea Vara d'or Vara de oro

Sorbus aria Moixera Mostajo

Sorbus aucuparia Moixera de guilla Serbal silvestre

Sorbus torminalis Moixera de pastor Sorbo silvestre

Taxus baccata Teix Tejo

Thymelaea nivalis Bufalaga Clujidera

Timus vulgaris Farigola Tomillo

Vaccinium myrtillus Nabiu, nabinera Arándano, mirtilo

Valeriana officinalis Valeriana, herba gatera, valeriana vera

Valeriana, hierba de los gatos

Veronica officinalis Te de muntanya Veronica macho, triaca

Viburnum lantana Tortellatge Barbadejo, lantana

Nom científic Nom català Nom castellàViburnum tinus Marfull Durillo, duraznillo

Vicia sepium Veça borda Arveja silvestre, veza

Vincetoxicum officinale

Viola willkommii Violeta, viola de bosc, viola vinosa, viola de roureda

Viola vinosa

Viscum album (V.album ssp. album austriacum)

Vesc Muérdago

Nom científic Nom català Nom castellàAccipiter gentilis Astor Azor

Accipiter nisus Esparver comú Gavilán

Aegithalos caudatus Mallerenga cuallarga Mito

Aegolius funereus Mussol pirinenc Mochuelo boreal

Alectoris rufa Perdiu, perdiu roja Perdiz común, perdiz roja

Alytes obstetricans Tòtil Sapo partero

Anguis fragilis Vidriol, serp de vidre Lución

Anthus trivialis Piula dels arbres Bisbita arbóreo

Apodemus sylvaticus Ratolí de bosc Ratón de campo

Aquila chrysaetos Àliga daurada, àliga reial

Águila real, águila caudal

Asio otus Mussol banyut Búho chico

Barbastella barbastellus Ratpenat de bosc Barbastela

Bufo bufo Gripau comú Sapo común

Buteo buteo Aligot comú Ratonero común, busardo ratonero

Canis lupus Llop Lobo

Capra pyrenaica Cabra salvatge Cabra montés

Capreolus capreolus Cabirol Corzo

Carduelis chloris Verdum Verderón común, verderón europeo

Carduelis spinus Lluer Lúgano

Q.ilex

V.album

142


Animals Animals

Nom científic Nom català Nom castellàCerthia brachydactyla Raspinell comú Agateador común

Cervus elaphus Cérvol Ciervo rojo

Clethrionomys glareolus Talpó roig Topillo rojo

Columba palumbus Tudó Paloma torcaz

Cuculus canorus Cucut Cuco

Dendrocopos major Picot garser gros Pico picapinos

Diprion pini Lòfir del pi

Dryocopus martius Picot negre, formiguer Pito negro

Eliomys quercinus Rata cellarda Lirón careto

Emberiza cia Sit negre Escribano montesino

Emberiza citrinella Verderola Escribano cerillo

Erithacus rubecula Pit-roig Petirrojo

Evetria duplana (=Rhyacionia duplana)

Arna dels borrons del pi, papallona dels borrons del pi

Falco peregrinus Falcó Halcón peregrino

Felis silvestris Gat fer Gato montés

Fringilla coelebs Pinsà comú Pinzón vulgar

Fringilla montifringilla Pinsà mec Pinzón real

Garrulus glandarius Gaig Arrendajo

Graellsia isabelae Graèlsia Mariposa isabelina

Gypaetus barbatus Trencalòs Quebrantahuesos

Gyps fulvus Voltor comú Buitre común, buitre leonado

Hieraaetus fasciatus Àliga cuabarrada, àliga perdiguera

Águila perdicera

Hylobius abietis Gorgojo del abeto

Ips acuminatus Barrinador del pi roig Barrenillos del pino albar

Ips sexdentatus

Lacerta bilineata Lluert Lagarto verde

Lanius collurio Escorxador Alcaudón dorsirrojo

Lepus granatensis Llebre Liebre

Leucapsis sp.

Leucaspis pini Cotxinilla del pi

Nom científic Nom català Nom castellàLoxia curvirostra Trencapinyes Piquituerto común

Lullula arborea Cotoliu Totovía

Luscinia megarhynchos Rossinyol Ruiseñor

Lymantria dispar Eruga peluda de l'alzina, eruga peluda del suro, monaca, limàntria dels pins

Lagarta peluda, oruga peluda

Lymantria monacha Monja

Magdalis sp.

Martes foina Fagina Garduña

Martes martes Marta Marta

Microtus agrestis Talpó muntanyenc Topillo agreste

Neodiprion sertifer Mosca dels pins, vespa dels pins

Mosca de la sierra del pino

Neophron percnopterus Aufrany Alimoche común

Nyctalus leisleri Ratpenat nòctul petit Nóctulo pequeño

Ocnerostoma pinariella

Orthotomicus erosus Perforador del pi

Oryctolagus cuniculus Conill Conejo

Parus ater Mallerenga petita Carbonero garrapinos

Parus caeruleus Mallerenga blava Herrerillo común

Parus cristatus Mallerenga emplomallada

Herrerillo capuchino

Parus major Mallerenga carbonera Carbonero común

Pernis apivorus Aligot vesper Halcón abejero

Phylloscopus bonelli Mosquiter pàl·lid Mosquitero papiablo

Phylloscopus collybita Mosquiter comú Mosquitero común

Picus viridis Picot verd Pito real

Pineus pini

Pipistrellus pipistrellus Ratpenat comú, ratapinyada comuna

Murciélago común

Pissodes castaneus (=Pissodes notatus)

Corc del pi Gorgojo de los pinos

Pissodes notatus Corc del pi Gorgojo de los pinos

Plecotus auritus Ratpenat orellut septentrional

Orejudo dorado

143Ll

ista

d’e

spèc

ies

orde

nade

s pe

l nom

com

ú ci

entífi

c


Animals Animals

Nom científic Nom català Nom castellàPodarcis muralis Sargantana roquera Lagartija roquera

Prunella modularis Pardal de bardissa Acentor común

Pyrrhula pyrrhula Pinsà borroner Camachuelo común

Rana temporaria Granota roja Rana bermeja

Regulus ignicapilla (= R. ignicapillus)

Bruel Reyezuelo listado

Regulus ignicapillus (= R. ignicapilla)

Bruel Reyezuelo listado

Regulus regulus Reietó Reyezuelo sencillo

Retina resinella Papallona del pi roig Polilla de la agalla del pino

Rhyacionia buoliana Evetria Polilla del brote del pino

Rhyacionia duplana (= Evetria duplana)

Arna dels borrons del pi, papallona dels borrons del pi

Rupicapra rupicapra Isard Rebeco, gamuza, sarrio

Salamandra salamandra Salamandra Salamandra

Sciurus vulgaris Esquirol Ardilla roja

Scolopax rusticola Becada Chocha perdiz

Serinus citrinella Llucareta Verderón serrano

Serinus serinus Gafarró Verdecillo

Sitta europaea Pica-soques blau Trepador azul

Sorex araneus Musaranya cuaquadrada

Musaraña bicolor

Strix aluco Gamarús Cárabo común

Sus scrofa Senglar Jabalí

Sylvia atricapilla Tallarol de casquet Curruca capirotada

Sylvia borin Tallarol gros Curruca mosquitera

Sylvia cantillans Tallarol de garriga Curruca carrasqueña

Sylvia communis Tallareta vulgar Curruca zarcera

Sylvia melanocephala Tallarol capnegre Curruca cabecinegra

Nom científic Nom català Nom castellàTetrao urogallus Gall fer, gall de bosc,

gall salvatgeUrogallo

Thaumetopoea pinivora

Thaumetopoea pityocampa Processionària del pi, processionària dels pins i els cedres


Thecodiplosis brachintera

Tomicus minor

Tomicus piniperda Barrenillos del pino

Triturus marmoratus Tritó verd Tritón jaspeado

Troglodytes troglodytes Cargolet Chochín

Turdus iliacus Tord ala-roig Zorzal alirrojo

Turdus merula Merla Mirlo

Turdus philomelos Tord comú Zorzal común

Turdus pilaris Griva cerdana, tord burell Zorzal real

Turdus viscivorus Griva Zorzal charlo

Vipera aspis Escurçó pirinenc Víbora áspid

Vulpes vulpes Guineu Zorro

Glossari

144

A 08

NOTA: Les definicions que trobareu en aquest glossari poden diferir de les que podeu trobar en diccionaris. La raó és que s’ha intentat adequar cada definició al sentit que té el terme o concepte definit en el context de l’obra.

AAcícula. Fulla llarga i prima, poc o molt rígida, semblant

a una agulla, típica dels pins.

Acidòfil. Que necessita viure en un substrat àcid.

Aclarida. Tallada d’una part dels arbres d’una massa immadura, per tal de millorar la qualitat dels que hi queden, accelerar-ne el creixement diametral i eliminar-ne els pitjors.

Adevesat. Que té l’estructura d’una devesa.

Albeca. Capa de fusta més clara i poc dura dels troncs, que es troba entre l’escorça i el duramen, composta per teixits conductors joves i actius. Vegeu també Duramen.

Al·lometria. Funció matemàtica potencial que relaciona dues parts d’un tot, per exemple, dues dimensions d’un mateix individu. Vegeu també Relació al·lomètrica.

Ament. Conjunt de flors (inflorescència) d’un sol sexe amb aspecte d’espiga, sovint pèndula.

Amfibi. Animal vertebrat amb un cicle biològic dividit en dues fases: una fase larvària (capgròs), totalment aquàtica, durant la qual la larva pateix un procés de canvi profund (metamorfosi) fins a arribar a adquirir la forma adulta amb quatre extremitats, que li permet sortir de l’aigua. Les formes adultes són terrestres però necessiten el medi aquàtic per a la reproducció. Inclou els anurs (granotes i gripaus) i els urodels (salamandres i tritons).

Anamorf. Fong que es troba en la fase asexual del seu cicle.

Anells de creixement. Sèrie de capes concèntriques clares i fosques, visible a la secció transversal del tronc d’arbres que viuen en regions temperades, a partir de la qual s’estudia el creixement anual i l’edat de l’arbre.

Anvers. Cara superior d’una fulla.

Arbre llop. Arbre dominant o predominant en un bosc regular, de mida més grossa que la dels seus veïns a causa de la seva edat, i no perquè sigui més vigorós o de més qualitat.

Àrea basal. Quan fa referència a un arbre, és la superfície de la secció transversal del tronc a 130 cm d’alçària sobre el terra i s’expressa normalment en m2. Quan fa referència a una parcel·la de bosc, és la suma de totes les àrees basals dels arbres que formen la parcel·la i s’expressa normalment en m2 per hectàrea (m2/ha).

Àrea de distribució. Territori on viu una espècie.

Arrossegament. Part del desembosc que consisteix en el transport de la fusta des d’on s’ha tallat l’arbre, o des d’on s’ha arreplegat la fusta, fins a la pista o camí de desembosc.

Artròpode. Animal invertebrat amb el cos recobert d’una cutícula dura, feta de quitina, i dividit en diversos segments i potes articulades a cada segment. Inclou els insectes, els aràcnids, els miriàpodes i els crustacis.

Ascomicet. Classe de fong, amb miceli format per hifes septades i perforació simple, que forma esporangis unicel·lulars anomenats ascs, dins dels quals s’originen, en general, vuit espores per meiosi.

Avortament. Interrupció del procés de formació d’un òrgan o d’un individu.


145Gl

ossa

ri

B

Basidiomicet. Classe de fong que forma esporangis unicel·lulars anomenats basidis, en forma típica de clau, que originen, normalment, quatre espores per meiosi.

Bioacumulació. Acumulació de substàncies o elements químics en els teixits dels éssers vius. La bioacumulació és quantitativament més important en els organismes situats en els nivells més elevats de la xarxa tròfica, com els superdepredadors.

Biodiversitat. Varietat de vida en totes les seves formes, nivells i combinacions, inclosa la diversitat d’ecosistemes, la diversitat d’espècies i la diversitat genètica.

Biomassa. Quantitat de matèria orgànica viva acumulada per unitat de superfície.

Bipectinat. Dues vegades pectinat.

Bolet. Cos fructífer d’un fong basidiomicet o ascomicet, que és la seva part visible i on es formen les espores.

Borró. Vegeu Gemma.

Bosc de llavor. Vegeu Bosc gros.

Bosc de rebrot. Vegeu Bosc menut.

Bosc gros. Altrament dit: Bosc de llavor. Bosc on la majoria dels arbres provenen de llavor. El terme «gros» en aquest cas no fa pas referència a les dimensions dels arbres.

Bosc irregular. Bosc format per arbres d’edats i diàmetres diversos.

Bosc menut. Altrament dit: Bosc de rebrot. Bosc on la majoria dels arbres provenen de rebrot. El terme «menut» en aquest cas no fa pas referència a les dimensions dels arbres.

Bosc regular. Bosc format per arbres d’edats i diàmetres similars.

Bosquina. Formació vegetal dominada per arbustos o arbres baixos, amb una alçària màxima de 6 m.

Brolla. Formació vegetal típicament mediterrània, consti-tuïda majoritàriament per plantes arbustives de fulla perenne, amb una alçària aproximada entre 0,5 i 2 m.

C

Cabrestant. Eina emprada per al desembosc forestal, constituïda per un tambor, la transmissió i una estructura portant, incorporada generalment al tractor.

Caça major. Espècies cinegètiques de mida grossa, amb una taxa de reproducció reduïda compensada per una baixa mortalitat natural i una elevada esperança de vida. S’hi inclouen el cérvol, la daina, el cabirol, l’isard, la cabra salvatge, el porc senglar i el mufló.

Caça menor. Espècies de mida mitjana i petita, algunes de les quals poden tenir una elevada taxa de reproducció i estar sotmeses també a forta depredació natural. S’hi inclouen totes les espècies cinegètiques d’ocells i dues espècies de mamífers: el conill i la llebre europea.

Caducifoli. Que perd les fulles durant una part de l’any (planta de fulla caduca).

Calcícola. Que habita en terrenys calcaris.

Càmbium. Teixit vegetal embrionari que dóna lloc a la formació del súber i a la creixença, en gruix, del tronc i de l’arrel de les plantes.

Canó. Part del tronc d’un arbre aprofitable com a fusta, que comença arran de terra i acaba en aprimar-se cap a la punta, o fins on es bifurca. Vegeu també Fust.

Glossari

146

Capacitat de resposta. Capacitat d’augmentar el creixement d’un rebrot o d’un tany quan s’allibera de la competència dels veïns.

Capçada. Part superior de l’estructura d’un arbre o arbust formada per les branques principals amb les seves ramificacions i el fullam.

Capitalitzar. Acumular capital. Aplicat als boscos, indica acumulació de volum de fusta en peu. Un bosc capitalitzat presenta un elevat volum de fusta en peu amb arbres adults de dimensions considerables.

Capoll. Coberta protectora de forma oval que presenten molts insectes, fabricada amb un fil que segreguen les larves, dins de la qual es tanquen abans de passar a l’estat de crisàlide.

Carboneig. Acció de carbonejar o carbonar, convertir en carbó.

Carboni acumulat. Quantitat de carboni que conté una planta en la seva estructura. Quan fa referència a una planta concreta s’expressa normalment en kg. Quan fa referència a una espècie o a una parcel·la de l’ecosistema, s’expressa normalment en kg per hectàrea (kg/ha).

Càrrega ramadera. Nombre d’animals que pasturen una unitat de superfície en un període de temps determinat. S’expressa habitualment en unitats de bestiar gros (UBG) per unitat de temps i hectàrea.

Cinegètic. Relatiu a la caça.

Classe diametral. Intervals establerts per a la mesura de diàmetres normals. També fa referència als arbres, rolls, etc., inclosos en aquests intervals.

CO2 segrestat. Diòxid de carboni segrestat.

Cohort. Conjunt de plantes d’una espècie pertanyents a una mateixa població que s’han establert en un mateix període de temps i que, per tant, tenen aproximadament la mateixa edat.

Coleòpter. Insecte caracteritzat per tenir el parell d’ales davanteres endurides que formen una armadura que protegeix la part posterior del tòrax, inclòs el segon parell d’ales, i l’abdomen. Sofreixen una metamorfosi completa amb estats de larva, pupa i adult netament diferenciats. Inclou els escarabats i les marietes.

Comunitat vegetal. Conjunt de plantes d’exigències semblants o complementàries, que conviuen en un indret determinat ecològicament uniforme.

Con. Altrament dit: Estròbil. Estructura reproductiva d’algunes espècies vegetals, constituïda per un eix al voltant del qual es disposen fulles reproductives de forma helicoïdal o cíclica. Les pinyes són els cons femenins de les coníferes.

Coníferes. Grup de plantes gimnospermes, llenyoses, productores de resines, de fulles sovint aciculars o esquamoses i flors unisexuals poc vistents. Inclou els pins, els avets, els xiprers i els ginebres, entre les espècies més representatives.

Connectivitat. Grau d’unió entre fragments d’un mateix hàbitat o d’hàbitats similars mitjançant elements del paisatge que permetin el pas de les espècies. La connectivitat depèn de les espècies considerades i, per tant, una mateixa disposició del paisatge pot tenir un alt grau de connectivitat per a algunes espècies i un grau baix per a d’altres. Malgrat això, es pot considerar que com més espècies poden passar d’un fragment d’hàbitat a un altre, més gran és el grau de connectivitat entre els dos fragments.

A 08


147Gl

ossa

ri

Corba ideal. Representació gràfica que mostra la densitat de peus de les diferents classes diametrals que cal deixar en un bosc irregular per obtenir un òptim rendiment de fusta o llenya. Amb la tallada de selecció el silvicultor busca mantenir el seu bosc al voltant de la corba ideal.

Cos fructífer. En els fongs, aparell portador de les espores. Vegeu Bolet.

Coster. Primer i darrer dels taulons que se serren en un tronc. Com que només han estat serrats per una de les dues cares, l’altra cara manté la forma arrodonida del tronc.

Crisàlide. Pupa dels lepidòpters.

Cromogen. Nom donat a certes substàncies que, malgrat ser incolores, són capaces d’originar productes amb color, sota condicions determinades.

D

Defoliador. Que s’alimenta de fulles.

Demografia. Estudi de les dimensions, l’estructura i la dinàmica d’una o més poblacions, amb especial èmfasi en els aspectes més numèrics, com ara el nombre d’individus que la componen, les edats de cadascun d’ells, la mortalitat, la natalitat, etc.

Densitat de recobriment (DR). Vegeu Fracció de cabuda de coberta (FCC).

Depredació. Procés pel qual un organisme captura i mata activament un altre amb el qual s’alimenta.

Desbrancat. Separació per tall de les branques del canó. Esbrancat.

Desembosc. Fase d’extracció de la fusta del bosc fins a un punt, carregador o pista, accessible per al vehicle que a continuació n’ha de fer el transport per carretera.

Despuntat. Separació per tall del canó i la punta. Es fa normalment a continuació del desbrancat. Espuntat.

Deuteromicet. Tipus de fongs dels quals no es coneix fase sexual en la seva reproducció, raó per la qual reben també el nom de fongs imperfectes.

Devesa. Extensió de pastura herbàcia sota arbrat clar protector, destinada en un principi al pasturatge extensiu i complementàriament a l’aprofitament de llenya i a la caça.

Diàmetre normal (DN). Diàmetre del tronc d’un arbre mesurat a l’alçada del pit (aproximadament 130 cm des del terra). Normalment s’expressa en centímetres.

Diòxid de carboni segrestat. Quantitat de diòxid de carboni que una planta ha enretirat de l’aire que l’envolta. S’expressa normalment en kg, o en kg per hectàrea (kg/ha) i pot fer referència a una planta, a una espècie, a una parcel·la, a un hàbitat o a un ecosistema. No és equivalent al carboni acumulat per la planta perquè part del carboni segrestat no es fa servir per al creixement de l’estructura sinó per al manteniment de les funcions metabòliques.

Dípter. Insecte caracteritzat per tenir només un parell d’ales funcionals, les davanteres, mentre que les ales posteriors, els balancins, han quedat reduïdes a funcions de control i estabilització. Inclou mos-ques i mosquits.

Dispersió. Propagació dels individus d’una població que possibilita l’ocupació de nous territoris. Les plantes se solen dispersar per les llavors o els fruits, i gràcies a l’acció dels animals, el vent o l’aigua.

Glossari

148

Els animals se solen dispersar desplaçant-se d’uns territoris a uns altres.

Dormició. Vegeu Període de dormició.

Duramen. Part més interior del tronc i de les branques gruixudes d’un arbre, més seca, dura i fosca que l’albeca. Vegeu també Albeca.

E

Edàfic. Relatiu al sòl.

Èlitre. Ala del parell anterior dels coleòpters, dura i coriàcia, que serveix solament per protegir l’ala del parell posterior.

Endomicorízic. Micoriza en què les hifes penetren en les cèl·lules de l’arrel. Són les més abundants a la naturalesa, i es formen principalment en plantes herbàcies (com ara cereals o l’alfals).

Enteiar. Procés pel qual la fusta del pi augmenta els continguts de reïnes. Tot i ser un procés natural de defensa de l’arbre, es pot afavorir artificialment amb determinades pràctiques culturals, per tal d’obtenir la teia.

Envergadura. Distància entre les puntes de les ales d’un ocell quan les té completament desplegades.

Època de cria. Període biològic anual en el qual es concentren totes les activitats relacionades amb la reproducció d’una espècie i que inclou des del període de zel (època de festeig i còpules) fins que les cries s’independitzen dels progenitors, i que en la majoria d’animals es concentra al primer semestre de l’any.

Època de zel. Període del cicle sexual dels animals en què pot tenir lloc la fecundació, que comporta canvis en el comportament i la morfologia dels individus.

Esbrancat. Vegeu Desbrancat.

Esclerofil·le. De fulles dures i coriàcies, persistents, especialment adaptades a la sequedat, com ara les de l’alzina.

Especialista. Dit de l’espècie animal especialitzada en l’explotació d’un o uns pocs recursos per realitzar les seves funcions vitals com ara l’alimentació, i que sol viure en hàbitats concrets.

Espora. Element reproductor dels vegetals, normalment unicel·lular, que se separa de l’individu i dóna lloc directament a un de nou.

Espuntat. Vegeu Despuntat.

Estació. Territori continu en el qual les característiques físiques i ecològiques (orientació, pendent, tipus de sòl, clima, composició florística, estructura de la vegetació, etc.) no varien de forma significativa.

Estancament de la massa. Estat de creixement de la massa arbòria a partir del qual l’efecte de la competència entre els arbres impedeix que aquests continuïn creixent, i això compromet la continuïtat de la massa.

Estassada. Treball forestal que consisteix en la tallada i trossejat de la vegetació arbustiva amb mitjans manuals (serra mecànica o desbrossadora manual) o mecànics (tractor forestal amb desbrossadora). En certs casos, l’estassada es completa amb la trituració de les restes originades. En cas d’una estassada selectiva només s’actua sobre una part de la superfície, respectant algunes espècies o fixant un percentatge d’actuació.

Estella. Fragment d’una fusta que resulta de tallar-la o obrir-la al llarg amb una destral o un altre instrument. Tros que s’ha desprès d’una fusta per esqueixament.

Estellat. Procés de trencament de la fusta per fer estelles.

A 08


149Gl

ossa

ri

Esteri. Unitat de mesura de llenya o fusta petita equivalent a la quantitat de llenya que hom pot encabir en un cub d’un metre cúbic (símbol, st). Per tant, la quantitat real de fusta d’un esteri és sempre inferior al metre cúbic.

Estimbada. Operació manual de desembosc en què l’operari llança la fusta pendent avall de forma reiterada i va avançant distàncies variables al llarg de trajectes d’arreplega o desembosc, semblants al que seria un ròssec.

Estrat de vegetació. En una comunitat vegetal, cadascuna de les capes que es poden distingir verticalment, entre uns determinats límits d’altura, i integrada per un conjunt d’organismes de desenvolupament semblant.

Estrès hídric. Situació desfavorable per a la planta o la vegetació per excés o defecte de la quantitat d’aigua disponible.

Estrès osmòtic. Estrès hídric provocat per una concentració salina elevada en el medi.

Estructura del bosc. En un rodal de bosc, distribució i representació de les diferents classes de mida i/o edat dels arbres, en especial de les classes diametrals. Si les edats o els diàmetres dels arbres són similars, es diu que l’estructura del bosc és regular, mentre que si són diferents, es diu que és irregular. Són possibles moltes situacions intermèdies.

Evapotranspiració real (ETR). Quantitat real d’aigua que passa a l’atmosfera en un lloc determinat com a resultat de l’evaporació i de la transpiració.

Exposició. Situació i grau de protecció d’un indret respecte a la influència de les condicions climàtiques, particularment respecte al sol i al vent. Quan es refereix únicament a la situació respecte a la radiació solar, és sinònim d’orientació i es mesura en graus de circumferència (º) entre 0 i 360.

Exsudació. Emissió anormal de saba, resina o altres substàncies naturals de la planta, a conseqüència de l’atac d’una malura o una plaga.

F

Faja. pl. Fages. Fruit del faig.

Farga. Obrador on es treballen els metalls pel procediment de forja. Establiment on es treballaven materials metal·lúrgics, especialment aquell on s’obtenia el ferro per reducció directa del mineral.

Farratge. Plantes herbàcies conreades per alimentar el bestiar, sigui per mitjà de pastura directa o bé per sega.

Fecundació. Moment del procés reproductiu en què s’uneixen dues cèl·lules haploides o gàmetes (normalment considerades una masculina i l’altra femenina) a fi d’originar una cèl·lula diploide o zigot, d’on sorgirà un nou individu.

Fel·loderma. Teixit cortical intern de les tiges i les arrels, originat per l’activitat del fel·logen, que té funcions de suport, emmagatzematge de substàncies i, a les tiges joves, també funció fotosintètica.

Fenologia. Conjunt de fenòmens característics del cicle vital d’un organisme (com ara la caiguda de les fulles, la floració o la germinació, per a les plantes, i el zel, la gestació o la hibernació per als animals), que tenen una aparició periòdica i es poden relacionar amb els factors ambientals amb els quals l’organisme es troba al llarg de l’any.

Fil·loxera. Insecte homòpter emparentat amb els pugons que parasita les arrels de la vinya i fa perdre la collita de raïm.

Fimícola. Que es nodreix d’excrements animals. Que viu als fems.

Glossari

150

Fletxa: Distància del punt mitjà d’un arc a la corda. Aplicat a un tronc, indica la curvatura màxima.

Floració. Procés de desenvolupament de les flors, des de l’obertura fins al marciment.

Folre. Conjunt de planxes o de taulons clavat damunt les quadernes que cobreix l’esquelet d’una nau, tant exteriorment com interiorment.

Fondalada. Depressió. Part de territori situada entre d’altres de més elevades.

Fong. Organisme d’aspecte normalment filamentós i reproducció per espores, que extreu l’energia de restes orgàniques (fongs saprofítics), o d’organismes vius als quals pot perjudicar (fongs paràsits) o beneficiar (fongs simbiòtics).

Fotosíntesi. Procés pel qual els organismes que tenen clorofil·la (o altres pigments fotosintètics) aprofiten l’energia de la llum per incorporar carboni del medi per al seu creixement o per al manteniment del seu metabolisme. En el cas de les plantes, el carboni s’obté del diòxid de carboni atmosfèric i, com a resultat del procés, la planta allibera a l’atmosfera oxigen en forma molecular i aigua (absorbida).

Fracció de cabuda de coberta (FCC). Altrament dit: Densitat de recobriment (DR). És la part del bosc (referint-se a una superfície concreta) que està coberta per les capçades dels arbres. En aquest manual s’expressa en tant per cent, però també pot expressar-se en tant per u. Es calcula sumant les superfícies de totes les capçades, i per això hi pot haver encavalcaments i aleshores el valor pot ser més gran del 100%.

Fragmentació. Procés de divisió o parcel·lació d’una taca d’hàbitat més o menys contínua per mitjà del qual s’interrompen totalment o parcialment els fluxos

d’organismes i/o de processos ecològics entre les diferents taques resultants.

Frondosa. Vegeu Planifoli.

Fullaraca. Conjunt de restes orgàniques, majoritàriament provinents de les fulles caigudes de les plantes, poc o gens descompostes i acumulades a la superfície del sòl.

Fust. Tros de fusta gros i llarg. Correspon generalment al tronc o tija principal, gruixuda i lignificada, d’un arbre. Vegeu també Canó.

Fustal. Una de les classes naturals d’edat de la massa d’arbres, que s’inicia quan el diàmetre normal supera els 20 cm i es manté fins al final de la vida de l’arbre o de la massa de bosc.

G

Garriga. Matollar dens de garrics o d’arbustos semblants, de fulla plana, petita i dura, persistent tot l’any.

Gemma. Altrament dit: Borró. Estructura de creixement vegetatiu que es pot formar en diferents parts de la tija d’una planta (generalment l’axil·la de les fulles o la base de la tija) i que dóna lloc a una nova tija, una nova fulla o una nova flor.

Generalista. Dit de l’espècie animal que és capaç d’explotar de manera eficient un ampli ventall de recursos per desenvolupar el seu cicle vital i en especial l’alimentació i, per extensió, que es troba en un bon nombre d’hàbitats diferents.

Germinació. Canvis físics i fisiològics que es donen en una estructura reproductiva inactiva (llavor, gra de pol·len, espora) i que provoquen l’inici del seu creixement.

Gla. Fruit de l’alzina, del roure i de totes les altres espècies del gènere Quercus.

A 08


151Gl

ossa

ri

Guia. Altrament dit: Ull. Brot terminal, en prolongació vertical del tronc, que culmina la capçada.

H

Hàbitat. Fragment de la biosfera sotmès a un conjunt determinat de factors ecològics. Es pot definir respecte d’una espècie o d’una població com l’ambient en què habita, i que reuneix les condicions adequades perquè l’espècie pugui viure i reproduir-se.

Hàbitat d’interès comunitari (HIC). Cadascun dels hàbitats que l’annex I de la Directiva 92/43/CEE (Directiva hàbitats), modificada per la Directiva 67/97/CE, considera com a tal. Es tracta d’una selecció d’hàbitats de la Unió Europea, la conservació dels quals s’ha de garantir mitjançant la creació d’una xarxa d’espais protegits, la Xarxa Natura 2000.

Heliòfil. Que necessita la llum del sol o una forta il·luminació per desenvolupar-se.

Hemípter. Insecte caracteritzat per tenir un aparell bucal picador i xuclador alhora, que algunes espècies utilitzen per xuclar saba i sucs vegetals, i d’altres per xuclar la sang d’animals. Inclou les xinxes, els polls, els bernats pudents, les cigales i els pugons.

Heterogeni. Que es compon d’elements diferents entre ells.

Híbrid. Que resulta de l’encreuament d’individus d’espècies diferents.

Hifa. Filament més o menys ramificat i microscòpic que, en gran nombre, constitueix l’aparell vegetatiu o miceli de la majoria de fongs.

Himenòpter. Insecte caracteritzat per una complexa organització social, i físicament per presentar quatre ales membranoses (quan en té), un aparell bucal

llepador i mastegador alhora, i un fibló a l’extrem de l’abdomen de les femelles de moltes espècies. Inclou les abelles, les vespes i les formigues.

Hibernació. Estat d’inactivitat pel qual passen alguns animals durant l’hivern que els serveix per estalviar energia quan les condicions del medi els són desfavorables.

Homogeni. Que es compon d’elements molt semblants entre ells.

Hoste. Organisme que dóna allotjament, nodriment o les dues coses alhora a un d’una altra espècie paràsita, comensal o simbiont.

Hoste alternatiu. Cadascuna de les diferents espècies de plantes hostes que poden ser aprofitades per determinats paràsits.

Humícola. Que es nodreix de l’humus vegetal. Que viu a l’humus o en sòls rics en humus.

Humus. Part orgànica i fosca del sòl que se situa normalment en la capa més superficial, formada per l’alteració total o parcial de matèria orgànica d’origen vegetal i animal.

I

Índex de Hart-Becking modificat. Relació entre l’espaiament mitjà de l’arbrat i la seva alçària dominant. Es considera un bon indicador de la coberta de l’arbrat.

Indicador. Organisme, objecte o fenomen que, per la seva presència en un indret o les característiques que presenta, delata l’efecte d’un factor ecològic determinat, com ara la temperatura, la disponibilitat d’aigua, el tipus de sòl, el grau de contaminació, etc.

Glossari

152

Individu genètic. Organisme que es pot reconèixer com una unitat per la seva dotació genètica. En el cas de les plantes rebrotadores, els rebrots d’una mateixa soca poden semblar individus diferents si surten sense connexió aparent amb la rabassa, però en realitat formen part d’un únic individu genètic.

Infestació. Invasió d’un organisme per paràsits no microbians.

Inflorescència. Sistema de ramificació ben individualitzat que porta un conjunt de flors.

Inoculació. Introducció (o posada en contacte) d’un organisme en un altre per mitjans artificials.

Insecte. Artròpode caracteritzat per tenir el cos dividit en tres parts: cap (amb un parell d’antenes), tòrax (amb sis potes i dos, un o cap parell d’ales) i abdomen. Pot presentar una metamorfosi senzilla (la larva és diferent de l’adult però s’hi converteix gradualment) o una metamorfosi completa (entre els estats larvals i l’adult s’intercala la fase de pupa, diferent dels uns i de l’altre).

Invertebrat. Qualsevol animal sense columna vertebral. Per tant, inclou tots els animals excepte els vertebrats.

L

Larva. En els animals amb desenvolupament indirecte (metamorfosi), estadi del desenvolupament que té lloc fora de l’ou o del cos dels progenitors abans d’assolir l’estat adult.

Liana. Planta enfiladissa de tija llenyosa.

Lenticel·la. Obertura lenticular del periderma de les plantes, que facilita l’intercanvi de gasos amb l’exterior.

Lepidòpter. Insecte amb una metamorfosi completa, en què les larves són conegudes com a erugues, les pupes com a crisàlides, i els adults com a papallones.

Lignícola. Que es nodreix de restes de fusta. Que viu a la fusta.

Lleguminoses. Grup de plantes que engloba les famílies de les papilionàcies, les cesalpiniàcies i les mimosàcies, que solen fer fruit en llegum.

Lloc d’interès comunitari (LIC). Territori delimitat que fa part oficialment de la Xarxa Natura 2000 de la UE, destinat a garantir la conservació de determinats hàbitats d’interès comunitari.

M

Malura. Malaltia, sobretot epidèmica, especialment de les plantes. Alteració de l’estat fisiològic normal d’una planta.

Mamífer. Vertebrat que es caracteritza per la presència de glàndules mamàries, que en les femelles produeixen llet per nodrir les cries, la presència de pèl en la majoria de casos, pel fet que l’embrió es desenvolupa dins de la mare (viviparisme), i per tenir la temperatura corporal independent de la del medi extern.

Màquia. Bosquina alta i densa d’arbustos de fulla plana, petita, coriàcia i persistent tot l’any (esclerofil·les), amb una alçària màxima de 6 m.

Matèria orgànica. Matèria formada per teixits o estructures que provenen d’un organisme, ja sigui viu o mort.

Melis. Fusta d’algunes coníferes (normalment pi roig o pinassa) rica en resina, d’anells estrets, densa i de bona qualitat per a fusta vista de luxe.

A 08


153Gl

ossa

ri

Miceli. Conjunt d’hifes que constitueixen el tal·lus o aparell vegetatiu dels fongs.

Micoriza. Relació simbiòtica d’una arrel i un fong.

Microclima. Condicions climàtiques locals amb unes característiques diferents de les del clima de la regió. El microclima pot fer referència a les condicions climàtiques d’un àrea més o menys homogènia o també a les condicions especials que suporta un organisme determinat en l’indret on es troba.

Microhàbitat. La part més petita del medi que per les seves característiques especials suporta una flora i una fauna pròpia, com ara un bassal o un tronc caigut enmig del bosc.

Micromamífer. Terme gairebé col·loquial, sense valor taxonòmic, però molt utilitzat en les publicacions científiques, que indica certs ordres de mamífers de mida petita. S’hi solen incloure les musaranyes, els ratpenats, els rosegadors i altres mamífers de dimensions similars.

N

Nimfa. Insecte que ha passat de la fase de larva, que es troba en un estat de repòs (quiescent) i prepara la darrera metamorfosi per arribar a la fase adulta.

Núcula. Fruit sec, indehiscent, amb una sola llavor i de coberta llenyosa.

O

Obaga. Part d’una muntanya o d’una vall orientada cap al nord, on toca poc o no gens el sol.

Ocell. Vertebrat que es caracteritza per tenir bec, el cos i les ales recobertes de plomes, pel fet que l’embrió es desenvolupa fora de la mare dins d’un ou (oviparisme), i per tenir la temperatura corporal independent de la del medi extern.

Oïdi. Fong ascomicet paràsit de les fulles o els borrons de diverses plantes, sobre les quals produeix taques blanques o cendroses.

Ombrívol. Indret on el sol toca poc o no gens durant el dia.

Ordre de vedes. Normativa de la Generalitat de Catalunya per la qual anualment es fixen els períodes hàbils de caça per a cada espècie i territori, així com les limitacions complementàries.

Orgànic. Que té com a principal component el carboni, en combinació amb altres elements, generalment l’hidrogen, l’oxigen o el nitrogen.

Orientació. En un rodal o en una estació, direcció perpendicular a les corbes de nivell respecte del nord geogràfic. Es mesura en graus de circumferència (º), entre 0 i 360. Vegeu també Exposició.

Oviscapte. Òrgan típic d’alguns insectes, com els odonats, els ortòpters i els himenòpters, que els serveix per dipositar els ous.

P

Pal. Peça de fusta dreta, rodona, d’una certa llargària, generalment afuada d’un cap per on es planta a terra per sostenir alguna cosa.

Paràsit. Que depèn d’un organisme d’una altra espècie, al qual perjudica, per obtenir-ne aliment o altres utilitats.

Glossari

154

Pastoreig. Acció de pasturar o menjar el bestiar l’herba dels camps o les pastures.

Pectinat. Amb divisions que recorden les pues d’una pinta.

Pega. Substància negra o molt fosca, extraordinàriament viscosa, que s’obté com a residu de la destil·lació del quitrà o de resines diverses, i que era molt utilitzada per les seves propietats impermeabilitzants.

Peguera. Forn on es cremava la llenya de pi per fer quitrà i pega.

Període de dormició. Fase del cicle de vital d’algunes plantes, previ a la germinació, durant el qual les llavors madures i dispersades romanen inactives i no poden germinar, amb independència de les condicions ambientals del lloc on es trobin.

Període vegetatiu. Part de l’any en què les plantes germinen, creixen i produeixen flors i fruits.

Pertorbació. Esdeveniment que provoca canvis sobtats en la disponibilitat dels recursos per als éssers vius d’un hàbitat o d’un ecosistema, com ara els incendis, les sequeres, les inundacions, les allaus, les ventades o les tallades.

Peu juvenil. Arbre jove amb un diàmetre normal que no arriba als 5 cm.

Pinassa. Fullaraca composta bàsicament d’acícules de qualsevol pi. No confondre amb l’espècie de pi que s’anomena de la mateixa manera (pinassa), el nom científic de la qual és Pinus nigra.

Pineda secundària. Pineda originada a partir de la transformació d’una altra comunitat vegetal a causa del fenomen de la successió vegetal, o per l’acció humana, i que no correspon a la comunitat més madura en l’indret on es troba.

Pinya. Òrgan fructífer dels pins, dels avets i d’altres coníferes, que conté les llavors, protegides per esquames llenyoses disposades helicoïdalment, d’una manera densa, damunt una tija curta.

Pinyó. Llavor del pi, en forma d’el·lipse i amb clofolla molt dura, generalment amb una ala en forma de mitja hèlice.

Plaga. Proliferació excessiva i sovint puntual d’un organisme vivent que provoca la destrucció d’altres éssers vius en envair-los. Aquest terme s’utilitza especialment quan la proliferació és deguda a insectes i afecta la disponibilitat de recursos per als humans.

Plançó. Arbre jove, encara amb aspecte d’arbust, que no arriba a tenir prou alçària per mesurar-ne el diàmetre normal. També es diu de la planta jove destinada a ser trasplantada.

Plançoneda. Lloc on són abundants els plançons. Classe natural d’edat formada per individus germinats que encara no han començat a formar la capçada.

Planifoli. Arbre o arbust de fulla plana.

Plàntula. Planta acabada de néixer o d’edat molt curta.

Poder calorífic. Quantitat d’energia produïda en forma de calor per la combustió d’una unitat de volum de material combustible en aire sec en condicions normals de pressió i temperatura. Es defineixen dos tipus de poder calorífic, el poder calorífic superior i el poder calorífic inferior, en funció de com es comptabilitzi la temperatura dels productes de la combustió.

Pol·len. Polsim format en els sacs pol·línics dels estams de les plantes superiors, constituït per cèl·lules germinals masculines, els grans de pol·len.

Pol·linització. Transport de pol·len des de l’estam fins al pistil (o el micròpil) d’una flor.

A 08


155Gl

ossa

ri

Producció neta d’una espècie. Quantitat de biomassa que l’espècie guanya per fotosíntesi menys la que perd per respiració per unitat de superfície i unitat de temps. És equivalent a la quantitat de biomassa que l’espècie acumula i que resta disponible com a aliment per a altres organismes.

Pupa. Vegeu Nimfa.

Q

Qualitat d’estació. Capacitat productiva d’un indret (estació) per a una espècie vegetal forestal i tipus de producte.

Quilla. Peça de fusta o metàl·lica que, en la part inferior de la nau, va de proa a popa i sobre la qual es munta la carcassa del buc.

Quiròpter. Mamífer caracteritzat per la seva capacitat de volar, gràcies a la transformació de les seves extremitats anteriors en ales. Rep diversos noms populars com ara ratpenat, ratapinyada o muricec, entre d’altres.

R

Rabassa. Estructura engruixida formada per la base del tronc d’un arbre, el coll de l’arrel i la part superior de les arrels gruixudes, de la qual surten els rebrots si l’espècie té la capacitat de rebrotar després d’una pertorbació.

Rai. Conjunt de trams o lligats de troncs subjectats els uns amb els altres amb lligalls que es feia per ser transportats seguint el corrent d’un riu, i s’emprava també per transportar objectes.

Rapinyaire. Ocell de mida generalment grossa caracteritzat per tenir un bec ganxut i unes urpes ben desenvolupades amb les quals caça les preses. Inclou, entre d’altres, falcònids, astors, esparvers, àligues i voltors.

Rebrot. Brot nou que neix de l’arrel, la tija o la soca d’una planta llenyosa.

Rebrotada. Acció i efecte de rebrotar.

Rebrotar. Treure nous brots una planta, tornar a brotar.

Recobriment. Superfície de sòl coberta per la projecció vertical de les capçades dels arbres.

Regenerat. Conjunt de nous individus d’una espècie vegetal que ocupen un espai determinat.

Relació al·lomètrica. Relació que es dóna entre dues dimensions d’un mateix individu. Per exemple: el diàmetre d’un arbre té una relació al·lomètrica amb la seva alçària, l’edat o la biomassa.

Rèptil. Vertebrat caracteritzat per tenir una pell revestida d’escates, que es renova periòdicament gràcies a mudes totals o parcials, totalment impermeable i que no permet l’intercanvi de gasos ni l’intercanvi hídric, fet que fa l’individu adult completament independent de l’aigua i del medi humit, per la qual cosa és adaptable a hàbitats molt secs. No és capaç de regular la seva temperatura corporal fisiològicament (animal ectoterm).

Resinació. Extracció de les resines dels vegetals que en contenen.

Respiració. Oxidació biològica per mitjà de la qual els organismes obtenen energia per al seu metabolisme i intercanvien gasos amb l’entorn. Els animals, les plantes i molts microorganismes respiren consumint oxigen (O2) de l’aire o de l’aigua i alliberant-hi diòxid de carboni (CO2).

Roda. Cadascuna de les peces circulars rígides que formen part de l’estructura d’un vaixell. La de proa serveix per tallar l’aigua, la de popa suporta el timó, i la del timó permet maniobrar el vaixell.

Glossari

156

Rodal. Tros de terreny més o menys homogeni que es distingeix del terreny que l’envolta per alguna raó, especialment per la composició d’espècies principals d’arbres, l’estructura del bosc i la topografia.

Roll. Tronc d’arbre del qual s’ha separat la brancada i les arrels per treure’n bigues i posts. Porció de tronc d’arbre tallada en sentit diametral i que té forma cilíndrica, més llarg que gruixut.

Ròssec. Via temporal per on s’arrossega la càrrega quan es desembosca amb tracció animal o amb estirament amb cable des d’una pista o carrer. És molt comú arreu de Catalunya.

Rotació. Interval de temps entre dues tallades de selecció o aclarides consecutives.

S

Senescència. Envelliment.

Simbiosi. Fet de viure dos organismes diferents associats o units més o menys íntimament, habitualment amb benefici recíproc.

Sincronia. Coincidència de fets o de fenòmens en el temps.

Soca. Part del tronc que continua unida a les arrels quan l’arbre s’ha tallat.

Solana. Vegeu Solell.

Solell. Part d’una muntanya o d’una vall orientada cap al sud o migdia i, per tant, més assolellada que l’orientada cap al nord.

Sotabosc. Vegetació arbustiva i herbàcia que es fa sota el cobert dels arbres d’un bosc.

Subvol. Estrat de vegetació arbòria que ocupa una posició intermèdia entre l’estrat arbori més alt (vol) i l’estrat arbustiu (sotabosc).

T

Tallada arreu. Tallada de tots els peus (ja siguin arbres, tanys o rebrots) d’una parcel·la, sense preservar individus seleccionats per la mida, l’edat o la forma.

Tallada de millora. Tallada d’una part dels tanys i rebrots d’una parcel·la per millorar el creixement dels tanys reservats i l’estructura del bosc, sense provocar una nova rebrotada i sense tenir la intenció de treure fusta o llenya, tot i que sigui possible obtenir-ne certa quantitat.

Tallada de selecció. Tallada d’una part dels tanys i rebrots d’una parcel·la amb la intenció d’obtenir algun producte (llenya o fusta), provocar una nova rebrotada i millorar tant el creixement dels tanys reservats com l’estructura del bosc.

Tancament de les capçades. Estat de creixement de la massa arbòria en el qual les capçades dels arbres són prou properes perquè es comenci a notar l’efecte de la competència.

Tany. Rebrot amb un creixement notable.

Teia. Fusta resinosa de pi, provinent sobretot del cor de l’arbre, que crema amb molta facilitat; feta estelles, s’emprava antigament per fer llum o per encendre foc.

Teixits fotosintètics. Teixits de la planta on té lloc la fotosíntesi.

Teleomorf. Fong que es troba en la fase sexual del seu cicle.

Termòfil. Que viu en zones càlides i no tolera bé el fred.

A 08


157Gl

ossa

ri

Topografia. Conjunt de les característiques d’un terreny, com ara l’altitud, el pendent, l’orientació, la forma del relleu o l’estructura dels desnivells que el componen. Ciència que estudia aquestes característiques.

Topogràfic. Relatiu al relleu.

Tractament fitosanitari. Acció dirigida al control d’organismes que esdevenen plaga o malaltia en espècies vegetals.

Transhumància. Acció de desplaçar els ramats anualment, cap a les terres baixes a l’hivern i cap a les muntanyes a l’estiu, per aprofitar millor les pastures.

Transterminància. Transhumància dins el terme municipal.

Trencar la llenya. Expressió col·loquial per designar el fet de tallar la llenya radialment, fent-ne peces de mida més reduïda i més manipulables per a la seva comercialització al detall.

Tròfic. Que fa referència a l’alimentació d’éssers vius.

U

Ull facetat. Ull polièdric, propi de molts insectes, constituït per una quantitat variable d’ulls més petits.

Unitat de bestiar gros (UBG). Correspon a un animal que té un consum d’unes 3.000 unitats farratgeres anuals (UF/any).

Unitat farratgera (UF). És un paràmetre que permet calcular el potencial energètic o valor bromatològic d’un farratge. Una unitat farratgera correspon a l’energia que aporta 1 kg de gra d’ordi al 13% d’humitat.

V

Valor bromatològic. Índex que permet jerarquitzar el farratge de les pastures segons la seva qualitat tròfica

Vector. Agent que transmet gèrmens patògens d’un individu a un altre. Agent que transporta quelcom d’un lloc a un altre.

Vertebrat. Animal caracteritzat per tenir un esquelet intern articulat, cartilaginós o ossi, que inclou el crani, que protegeix el cervell, i la columna vertebral a la part axial, composta per vèrtebres. Inclou els peixos, els amfibis, els ocells, els rèptils i els mamífers.

Viabilitat. Capacitat d’alguna cosa per prosperar. Dit d’una llavor, una espora o un gra de pol·len, capacitat per germinar i desenvolupar-se sota unes condicions donades. Percentatge d’aquestes estructures que arriben a desenvolupar-se. Temps que aquestes estructures mantenen la seva capacitat de germinar i desenvolupar-se.

Vivaç. Que té òrgans subterranis persistents i renova cada any l’aparell aeri (la part de l’organisme que ocupa espai per sobre de terra).

Vol. Vegeu Volada.

Volada. Estrat de vegetació format per les capçades dels arbres més alts.

Volum ultra baix (ULV) (Ultra Low Volume). Aplicació líquida de principis actius (per exemple, de productes fitosanitaris) molt diluïts en dissolvent orgànic o no (rarament aigua) per mitjà de maquinària especialitzada per aplicar quantitats molt petites de producte en grans superfícies.

Glossari

158

A 08

X

Xancre. Necrosi cortical del tronc d’un arbre acompanyada d’hipertròfies i d’esquerdes longitudinals.

Xarxa Natura 2000. Conjunt de parts del territori definides oficialment per òrgans administratius de la Unió Europea amb la finalitat de conservar, a llarg termini, les espècies i els hàbitats d’Europa. És el principal instrument per a la conservació de la biodiversitat de la UE i és conseqüència de la Directiva hàbitats (vegeu també Hàbitat d’interès comunitari).

Xarxa tròfica. Conjunt de relacions alimentàries que es dóna entre els organismes que componen un ecosistema (plantes, animals, organismes descomponedors).

Xeròfil. Que viu en indrets secs.

Z

Zona d’exclusió. En el cultiu de tòfones, és la separació que cal deixar entre el peu tofoner i qualsevol altre peu no productor.

Zonació. Divisió d’un territori en zones.


159Gl

ossa

ri

Abreviatures, sigles i unitats de mesura

160

A 09

A. Alçària total.

AB. Àrea basal.

aC. Abans de Crist.

APC. Àrea privada de caça.

BA. Biomassa aèria.

BFP. Biomassa forestal primària.

CA. Carboni aeri acumulat.

CBM. Manual de Biòtops Corine.

CEE. Comunitat Econòmica Europea.

cm Centímetres.

CO2 Diòxid de carboni.

CORINE. Coordination of Information of the Environment.

CS. CO2 segrestat.

DARP. Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (Generalitat de Catalunya).

DM. Diàmetre mitjà.

DMAH. Departament de Medi Ambient i Habitatge (Generalitat de Catalunya).

DN. Diàmetre normal.

DOGC. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

EIN. Espai d’Interès Natural.

ETR. Evapotranspiració real.

FCC. Fracció de cabuda de coberta.

ha Hectàrees.

HIC. Hàbitat d’interès comunitari.

IAVAE. Increment anual del volum de fusta amb escorça.

ICO. Institut Català d’Ornitologia.

IEC. Institut d’Estudis Catalans.

IEFC. Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya (1998).

IFN2. Segundo Inventario Forestal Nacional (1998).

IFN3. Tercer Inventario Forestal Nacional (2005).

kg Quilograms o kilograms.

km Quilòmetres o kilòmetres.

km2 Quilòmetres o kilòmetres quadrats.

LIC. Lloc d’interès comunitari.

m Metres.

m2 Metres quadrats.

m3 Metres cúbics.

MARM. Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino.

màx. Màxim.

MDE. Model Digital d’Elevacions.


161Ab

revia

ture

s, s

igle

s i u

nita

ts d

e m

esur

a

mín. Mínim.

mm Mil·límetres.

N. Nombre de peus per hectàrea.

ºC Graus centígrads o Celsius.

PEIN. Pla d’espais d’interès natural.

pl. Plural.

PMA. Pes màxim autoritzat.

RTI. Roll tornejat impregnat.

SECEM. Sociedad Española para la Conservación y Estudio de los Mamíferos.

SECEMU. Sociedad Española para la Conservación y Estudio de los Murciélagos.

sp. Espècie.

ssp. o subsp. Subespècie.

t Tones.

teleom. Teleomorf.

UBG. Unitat de bestiar gros.

UE. Unió Europea.

UF. Unitat Farratgera.

UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura.

ULV. Volum ultra baix (Ultra Low Volume).

VAE. Volum de fusta amb escorça.

ZEC. Zona especial de conservació.

ZEPA. Zona d’especial protecció per als ocells.

Referències consultades

162

A 10

A

aitim-asociación de investigación técnica de la madera (2007). “Especies de madera”. < www.infomadera.es> (data de consulta: setembre de 2007).

álvarez, r.; valbuena, l.; calvo, l. (2007). “Effect of high temperatures on seed germination and seedling sur-vival in three pine species (Pinus pinaster, P. sylvestris and P. nigra)”. International Journal of Wildland Fire, 16: 63–70.

arriaga, F.; Peraza, F.; medina, G.; touza, M. C.; guindeo, A.; garcía, L.; Kasner, C.; de Palacios, P. (2004). Espe-cies de madera para carpintería, construcción y mobi-liario (2a ed.). Madrid: Mundi-Prensa, 885 p.

armengol, J. i altres (1986). Història natural dels Països Catalans. Vol. 9. “Artròpodes I”. Barcelona: Enciclopè-dia Catalana. 437 p.

B

bauer, E. (1991). Los montes de España en la historia (2a ed.). Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Ali-mentación / Fundación Conde del Valle de Salazar.

bigler, c.; bräcKer, o.u.; bugmann, h.; dobbertin, m.; ri-gling, a. (2006). “Drought as an inciting mortality factor in Scots pine stands of the Valais, Switzerland”. Eco-systems, 9: 330-343.

blas, M. (coord.) (1986). Història Natural dels Països Ca-talans. Vol. 10. “Artròpodes II”. Barcelona: Enciclopè-dia Catalana.

boada, M. (2005). “Evolució històrica dels boscos de Cata-lunya”. A: vilar, Ll.; maluquer, P. Els boscos a Catalu-nya. Aprofitament i futur. Col. Ciència, Cultura i Huma-nisme, 2. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya / Competium.

bolòs, O. de; vigo, J. (1984). Flora dels Països Catalans. Vol. I. Barcelona: Barcino. 736 p.

bolòs, o. de; vigo, J.; carreras, J. (2004). Mapa de la ve-getació potencial de Catalunya 1:250.000 (Memòria). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. 93 p.

bolòs, O. de; vigo, J.; masalles, R.M.; ninot, J.M. (2005). Flora manual dels Països Catalans (3a ed.). Barcelo-na: Editorial Pòrtic.1310 p.

bon. M. (1988). Guía de campo de los hongos de Euro-pa. Barcelona: Omega. 352 p.

botanical museum; Finnish museum oF natural history. At-las Florae Europaeae. Distribution of vascular plants in Europe. <https://www.luomus.fi/en/atlas-florae-europa eae-afe-distribution-vascular-plants-europe>

C

calvet, J.; estrada, J.; mañosa, s.; moncasí, F.; solans, J. (eds.) (2005). Els ocells de la Plana de Lleida. Lleida: Pagès Editors.

calvo, l. (2003). El Catálogo de Montes. Origen y evolu-ción histórica (1859-1901). Madrid: Dirección General de Conservación de la Naturaleza. Ministerio de Medio Ambiente. 329 p.

camProdon, J.; Plana, E. (eds.) (2007). Conservación de la biodiversidad, fauna vertebrada y gestión forestal. Barcelona: Universitat de Barcelona. 605 p.

casals, V.; Pardo, F.; xalabarder, M.; Postigo, J. M.; gil, L. (2005). “La transformación histórica del paisaje fo-restal en Cataluña”. A: Tercer Inventario Forestal Na-cio nal. Madrid: Ministerio de Medio Ambiente.

casasús, A.G.; esteban, L.G.; sánchez, F.P.; martitegui, F.A.; camacho, C.K.; gallego, G.M.; Palacios, P.P.; vás-quez, M.T. (1997). Especies de madera- Para carpinte-ría, construcción y mobiliario. Madrid: AITIM.

castrovieJo, s.; laínz, m.; lóPez gonzález, g.; montser-rat, P.; muñoz garmendia, F.; Paiva, J.; villar, L. (eds.) (1986). Flora ibérica. Vol. 1. Madrid: Real Jardín Botá-nico / CSIC. 575 p.

centre de la ProPietat Forestal (CPF). Manual tècnic d’es-tabliment de mesures correctores de l’impacte ambien-tal de pistes forestals. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Versió en pdf al web: <http://cpf.gencat.cat/ca/detalls/Article/01_Manual-tecnic-des tabliment-de-mesures-correctores-de-limpacte-ambie ntal-de-pistes-forestals>

www.infomadera.es

https://www.luomus.fi/en/atlas-florae-europaeae-afe-distribution-vascular-plants-europe


http://cpf.gencat.cat/ca/detalls/Article/01_Manual-tecnic-destabliment-de-mesures-correctores-de-limpacte-ambiental-de-pistes-forestals





163Re

ferè

ncie

s co

nsul

tade

s

Commission of the european Communities (1991). CORINE biotopes manual. “Methodology”. EUR 12587/1. Lux-emburg: Office for Official Publications of the European Communities.

Commission of the european Communities (1991). CORINE biotopes manual. “Data specifications, part 1: Country and regions codes”. EUR 12587/2. Luxemburg: Office for Official Publications of the European Communities.

Commission of the european Communities (1991). CORINE biotopes manual. “Data specifications, part 2: Habitats of the European Community” EUR 12587/3. Luxem-burg: Office for Official Publications of the European Communities.

Commission of the european Communities (1991). CORINE biotopes. The design, compilation and use of an inven-tory of sites of major importance for nature conserva-tion in the European Community. EUR 13231. Luxem-burg: Office for Official Publications of the European Communities.

Correal, E.; rodríguez, J. (2007). “El mercat de fusta en roll a les empreses de primera transformació a Catalu-nya”. Full informatiu del Centre de la Propietat Fores-tal, 6 (maig de 2007). 11 p.

Costa tenorio, m.; morla, C.; sainz, h. (eds.) (1998). Los bosques ibéricos. Una interpretación geobotánica. Bar-celona: Planeta. 597 p.

CourteCuisse, R.; duhem B. (2005). Guía de los hongos de la Península Ibérica, Europa y norte de África. Bar-celona: Omega. 486 p.

D

del hoyo, J.; elliot, A.; sargatal, J. (2002). Handbook of the birds of the world. Vol 7. “Jacamars to woodpeck-ers”. Barcelona: Lynx Edicions.

departament de medi ambient i habitatge. Generalitat de Catalunya. Pla estratègic de la caça a Catalunya. <http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/medi-natural/casa/dar_estudis_informes/dar_pla_estrategic_caca_catalunya/index.html>

departament de medi ambient i habitatge. Generalitat de Catalunya. Xarxa Natura 2000. <http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/el_sistema/xarxa_natura_2000/index.html>

departament de medi ambient i habitatge; universitat de barCelona. Generalitat de Catalunya. Base de dades de biodiversitat de Catalunya (BIOCAT). <http://biodi ver.bio.ub.es/biocat/homepage.html>

departament de medi ambient i habitatge; universitat de barCelona. Generalitat de Catalunya. Cartografia dels hàbitats de Catalunya. <http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/habitats/index.html>

diversos autors (1996). Atles climàtic de Catalunya. Bar-celona: Servei Meteorològic de Catalunya / Institut Cartogràfic de Catalunya.

E

espelta, J.m.; arnan, X.; verkaik, i.; guitart, l. (2008). “Avaluació ecològica de diferents tractaments silvíco-les de millora de la regeneració natural a zones afec-tades per incendi i sequeres extremes”. A: diputaCió de barCelona. Àrea d’espais naturals. ofiCina tèCniCa de prevenCió d’inCendis forestals. Models silvícoles en bos-cos privats mediterranis. Col. Documents de treball. Sèrie Territori. p. 151–179.

esteve-raventós, F.; llistosella, J.; ortega, A. (2007). Setas de la Península Ibérica e Islas Baleares. Madrid: Ediciones Jaguar. 1104 p.

estrada, J.; pedroCChi, v.; brotons, l.; herrando, s. (eds.) (2004). Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Barcelona: Institut Català d’Ornitologia- Lynx Edicions.

EUFORGEN (european forest genetiC resourCes pro-gramme). <http://www.biodiversityinternational.org/net works/euforgen>

http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/medi-natural/casa/dar_estudis_informes/dar_pla_estrategic_caca_catalunya/index.html







http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html

http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html

http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/sistemes_dinformacio/habitats/index.html



http://www.biodiversityinternational.org/networks/euforgen

http://www.biodiversityinternational.org/networks/euforgen


164

A 10

F

Ferreira, M.C.; Ferreira, G.W.S. (1990). Pragas de resi-nosas- Guia de campo. Lisboa: Ministério da Agricultura, Pescas e Alimentaçäo.

Folch, R. (1986). La vegetació dels Països Catalans. Barcelona: Ketres. 541 p.

Folch, R.; Franquesa, T. (dir.) (1986). Història Natural dels Països Catalans. Vol. 7. “Vegetació”. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. 442 p.

G

Galiano, l. (2009). Multi-factor decline of Scots pin estands in Central Pyrenees related to a drought episode. Te sina predoctoral. Universitat Autònoma de Barcelona. Barcelona.

Gómez, J. (1992). Ciencia y política de los montes es-pañoles (1848-1936). Madrid: ICONA Clásicos.

González, V. (1999). “Los bosques en España a lo largo de la historia”. A: Perlin, J. La historia de los bosques. Madrid: GAIA Proyecto 2050 / Stora Enso.

Gosàlbez, J. (1988). Insectívors i rosegadors de Catalu-nya. Barcelona: Ketres.

Gosàlbez, J. (coord.) (1987). Història natural dels Països Catalans. Vol. 13. “Amfibis, rèptils i mamífers”. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. 498 p.

Gracia, c.; burriel, J.a.; ibáñez, J.J.; mata, t.; Vayreda, J. (2000). Inventari ecològic i forestal de Catalunya. “Regió forestal II”. Barcelona: Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). 90 p.

Gracia, c.; burriel, J.a.; ibáñez, J.J.; mata, t.; Vayreda, J. (20002004). Inventari Ecològic i Forestal de Catalu-nya. Obra completa. Bellaterra: CREAF.

Guerin, G.; macron, M.C.; Picard, O. (2005). Silvopasto-ralisme du pin sylvestre et du chêne pubescent. Département de Tecniques de l’Elevage et Qualité, Institut de l’Elevage.

H

habrouk, A.; retana, J., esPelta, J.M. (1999). “Role of heat tolerance and cone protection of seeds in the response of three pine species to wildfires”. Plant Ecolo-gy, 145: 9199.

I

ibáñez, J.J.; Vayreda, J.; mata, t.; Gracia, c. (2005). Indi-cadores ecológicos en el marco del tercer inventario forestal nacional. Dirección General para la Biodiversidad. Obra completa. Madrid.

institut de l’eleVaGe; institut du déVéloPmente Forestière. (2005). Vieille futaie claire de pins sylvestres avec ré-génération acquise. Fitxa divulgativa.

L

llimona, X. i altres (1991). Història Natural dels Països Catalans. Vol. 5. “Fongs i líquens”. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. 528 p.

llimona, F.; cahill, S.; tenés, A. (2007). “Recreación y fauna: una aproximación global”. A: camProdon, J.; Pla-na, E. (eds.). Conservación de la biodiversidad, fauna vertebrada y gestión forestal. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona / Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.

llistosella, J. (2006). Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. “Mòdul Fongs”. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona. <http://www.vertebradosibe ricos.org/>.

llorente, G.a.; montori, a.; santos, X.; carretero, m.a. (1995). Atlas dels amfibis i rèptils de Catalunya i An-dorra. Figueres: El Brau. 191 p.

lóPez González, G. (1995). La guía Incafo de los árboles y arbustos de la Península Ibérica. Madrid: INCAFO.

lóPez González, G. (2001). Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares. Madrid: Mundi Prensa. 1727 p. (2 volums).

http://www.vertebradosibericos.org/



165Re

ferè

ncie

s co

nsul

tade

s

M

martínez-vilalta, J.; Piñol, J. (2002). “Drought-induced mortality and hydraulic architecture in pine populations of the NE Iberian Peninsula”. Forest Ecology and Ma-nagement, 161: 247-256.

masalles, R. i altres (1988). Història Natural dels Països Catalans. Vol. 6. “Plantes superiors”. Barcelona: Enci-clopèdia Catalana. 463 p.

ministerio de medio ambiente. (1986-1996). Segundo In-ventario Forestal Nacional. Instituto para la Conserva-ción de la Naturaleza. Obra completa. Madrid.

ministerio de medio ambiente. (1997-2008). Tercer Inven-tario Forestal Nacional. Instituto para la Conservación de la Naturaleza. Obra completa. Madrid.

molinari, a.; Wauters, l.a.; airoldi, g.; cerinotti, F.; mar-tinoli, a.; tosi, g. (2006). “Cone selection by Eurasian red squirrels in mixed conifer forest in the Italian Alps”. Acta Oecologica, 30: 1–10.

mundet, R.; caPó, J. (2007). Guia per a la classificació de la fusta en peu. Aplicacions i transformació de la fusta dels boscos catalans. Santa Coloma de Farners: Con-sorci Forestal de Catalunya. 80 p.

muntaner, J.; Ferrer, F; martínez-vilalta, a. (1983). Atlas dels ocells nidificants de Catalunya i Andorra. Barcelo-na: Ketres. 322 p.

muñoz-lóPez, c.; Pérez, v.; cobos, P.; hernández, r.; sánchez, g. (2003). Sanidad Forestal. Guía en imáge-nes de plagas, enfermedades y otros agentes presen-tes en los bosques. Madrid: Mundi-Prensa. 576 p.

museo nacional de ciencias naturales csic: Enciclope-dia virtual de los vertebrados españoles. <http://www.vertebradosibericos.org/>

N

ninyerola, m.; Pons, x.; roure, J.m. (2000). “A methodo-logical approach of climatological modelling of air tem-perature and precipitation through GIS techniques”. In-ternational Journal of Climatology, 20:1823-1841.

ninyerola, m.; Pons, x.; roure, J.m.; martín-vide, J.; ra-so-nadal, J.m.; clavero, P. (2003). Atles Climàtics de Catalunya. CD-ROM. Servei Meteorològic de Catalu-nya. Bellaterra. ISBN 93-2860-5-2.

nystrand, o.; granström, a. (1997). “Post-dispersal pre-dation on Pinus sylvestris seeds by Fringilla spp: ground substrate affects selection for seed color”. Oecologia 110: 353-359.

P

Palomo, l.J.; gisbert, J. (2002). Atlas de los mamíferos ter-restres de España. Madrid: Dirección General de Con-servación de la Naturaleza-SECEM-SECEMU. 564 p.

Pedrocchi, c. (coord.) (1998). Ecología de los Monegros. Osca: Instituto de Estudios Altoaragoneses / Centro de Desarrollo de Monegros. 430 p.

Peña, V.P.; Peris, F.J. (1996). Tecnología de la madera. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.

Pleguezuelos, J.m.; márquez, r.; lizana, m. (eds.) (2002). Atlas y Libro Rojo de los Reptiles y Anfibios de España. Madrid: Dirección General de Conservación de la Na-turaleza / Asociación Herpetológica Española. 584 p.

Pleguezuelos, J.m; martínez-rica, J.P. (1997). Distribu-ción y biogeografía de los anfibios y reptiles en España y Portugal. Colección Monográfica Tierras del Sur. Granada: Universidad de Granada / Asociación Herpe-tológica Española. 542 p.

PuJade, J. (1986). Guia dels insectes dels Països Cata-lans. Barcelona: Kapel.

Q

quezel, P.; medail, F. (2003). Écologie et biogeographie des forêts du bassin mediterranéen. Paris: Elsevier.

R

retana, J.; esPelta, J.M.; habrouK A.; ordóñez J.L.; solÀ-morales F. (2002). “Regeneration patterns of three




166

Mediterranean pines and forest changes after a large wildfire in northeastern Spain”. Écoscience 9 (1): 89-97.

Riba, J. M. (2006). Apuntes del “Curs pràctic de reconeixement de plagues forestals”. Solsona: Centre Tecno-lògic Forestal Catalunya.

RichaRdson D.M. (ed.) (1998). Ecology and Biogeography of Pinus. Cambridge: Cambridge University Press.

RiveRa núñez, D.; obón de castRo, C. (1991). La guía Incafo de las plantas útiles y venenosas de la Península Ibérica y Baleares (excluidas medicinales). Madrid: INCAFO.

RocabRuna, A; LListoseLLa, J.; tabaRés, M. (2002). Bolets de la nostra terra. Barcelona: Bustamante. 159 p.

RodRigo, a.; Retana, J.; Picó, FX. (2004). “Direct regene-ration is not the only response of Mediterranean fo-rests to large wildfires”. Ecology 85(3):716-729.

RodRíguez, J. i col·lab. (2006). Aprofitament i desembosc de biomassa forestal. Col. “Sistemes i tècniques de des-embosc”, 3. Barcelona: Centre de la Propietat Forestal / Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generali-tat de Catalunya.

RodRíguez, J.; Juanati, C.; Piqué, M.; toLosana, E. (2005). Tècniques de desembosc en l’aprofitament forestal; Condicionants, mitjans i recomanacions; Exemple a Catalunya. Col. Sistemes i tècniques de desembosc, 1. Barcelona: Centre de la Propietat Forestal / Departa-ment de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Ca-talunya, 209 p.

RoJo, a.; MonteRo, g. (1996). El pino silvestre en la Sierra de Guadarrama. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.

RoManyk, n.; cadahia, d. (2002). Plagas de insectos en masas forestales. Madrid: SECF i Mundi-Prensa.

Ruiz-oLMo, J (1995). Els grans mamífers de Catalunya i Andorra. Barcelona: Lynx Edicions.

S

SECEM-SECEMU (2006). Lista Roja de los mamíferos terrestres de España actualizada. Madrid: Dirección General de Conservación de la Naturaleza –SECEM– SECEMU.

skoRdiLis, a.; thanos, c.a. (1997). “Comparative ecophysiol-ogy of seed germination strategies in the seven pine spe-cies naturally growing in Greece.” A: eLLis, R.h.; bLack, M.; MuRdoch, a.J.; hong, t.d. (eds.). Basic and applied aspects of seed biology. Proceedings of the Fifth International Workshop on Seeds. Reading, UK, 1995, Kluwer Academic Publishers, Dordrecht, Netherlands. 623-632.

societat cataLana de MicoLogia (1982-2007) Bolets de Catalunya. Col·leccions 1-26. Barcelona.

T

teRRadas, J. (2001). Ecología de la Vegetación. De la ecofisiología de las plantas a la dinámica de comunidades y paisajes. Barcelona: Omega.

teRRadas, J.; ibañez, J.J.; vayReda, J.; esPeLta J. M.; ÀviLa, A.; gaRcia, C. (2004). Els boscos de Catalunya. Estructura, dinàmica i funcionament. Barcelona: Departa-ment del Medi Ambient i Habitatge.

toRRe, I. (2004). Distribution, population dynamics and habitat selection of small mammals in Mediterranean environments: the role of climate, vegetation structure, and predation risk. Tesi doctoral. Universitat de Barce-lona. Barcelona.

V

vaLLès, J. (dir.) (2009) Noms de plantes [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia. (Diccionaris en Línia) <http://www.termcat.cat/es/Diccionaris_En_Linia/191/>

vigo, J.; caRReRas, J.; FeRRé, A. (eds.) (2005). Manual dels hàbitats de Catalunya. Vol. VI. “Boscos”. Barcelo-na: Departament de Medi Ambient i Habitatge, Gene-ralitat de Catalunya.

Z

zaMoRa RodRíguez, R., PugnaiRe de iRaoLa, F. (2000). Ecosistemas mediterráneos. Análisis funcional. Simposio de Granada. Colección de Textos Universitarios. Ma-drid: CSIC / AEET.

A 10

http://www.termcat.cat/es/Diccionaris_En_Linia/191/


167Bi

blio

grafi

a pe

r sab

er-n

e m

és

Bibliografia per saber-ne més

168

A 11

Sobre el pi blanc

bolòs, O. de; J. vigo. (1984). Flora dels Països Catalans. Vol. I. Barcelona: Barcino. 736 p.

bolòs, O. de; vigo, J.; masalles, R.M.; ninot, J.M. (2005). Flora manual dels Països Catalans (3a ed.). Barcelona: Editorial Pòrtic.1310 p.

castrovieJo, s.; laínz, m.; lóPez gonzález, g.; montserrat, P.; muñoz garmendia, F.; Paiva, J.; villar, L. (eds.) (1986). Flora ibérica. Vol. 1. Madrid: Real Jardín Botánico / CSIC. 575 p.

Sobre la flora i la distribució de les pinedes de pi roig

botanical museum; Finnish museum oF natural history. Atlas Florae Europaeae. Distribution of vascular plants in Europe. <https://www.luomus.fi/en/atlas-florae-europa eae-afe-distribution-vascular-plants-europe>

casals, V.; Pardo, F.; xalabarder, M.; Postigo, J. M.; gil, L. (2005). “La transformación histórica del paisaje forestal en Cataluña”. A: Tercer Inventario Forestal Nacional. Madrid: Ministerio de Medio Ambiente.

costa tenorio, m.; morla, c.; sainz, H. (eds.) (1998). Los bosques ibéricos. Una interpretación geobotánica. Barcelona: Planeta. 597 p.

Folch, R. (1986). La vegetació dels Països Catalans. Barcelona: Ketres. 541 p.

Folch, R.; Franquesa, T. (dir.) (1986). Història Natural dels Països Catalans. Vol. 7. “Vegetació”. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. 442 p.

terradas, J. (2001). Ecología de la Vegetación. De la ecofisiología de las plantas a la dinámica de co mu ni-da des y paisajes. Barcelona: Omega.

Sobre la fauna

estrada, J.; Pedrocchi, v.; brotons, l.; herrando, s. (eds.) (2004). Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Barcelona: Institut Català d’Ornitologia-Lynx Edicions.

gosÀlbez, J. (coord.) (1987). Història natural dels Països Catalans. Vol. 13. “Amfibis, rèptils i mamífers”. Bar ce-lo na: Enciclopèdia Catalana. 498 p.

llorente, g.a.; montori, a.; santos, x.; carretero, m.a. (1995). Atles dels amfibis i rèptils de Catalunya i Andorra. Figueres: El Brau.

ruíz-olmo, J.; aguilar, a. (1995). Els grans mamífers de Catalunya i Andorra. Barcelona: Lynx Edicions.

Sobre l’aprofitament de la llenya

aitim-asociación de investigación técnica de la madera (2009). “Especies de madera”. < www.infomadera.net> (data de consulta: desembre de 2009).

arriaga, F.; Peraza, F.; medina, G.; touza, M. C.; guindeo, A.; garcía, L.; Kasner, C.; de Palacios, P. (2004). Especies de madera para carpintería, construcción y mobiliario (2a ed.). Madrid: Mundi-Prensa, 885 p.

correal, E.; rodríguez, J. (2007). “El mercat de fusta en roll a les empreses de primera transformació a Catalunya”. Full informatiu del Centre de la Propietat Forestal, 6 (maig de 2007). 11 p.



www.infomadera.net


169Bi

blio

grafi

a pe

r sab

er-n

e m

és

garcía abeJón, J. l.; tella Ferreiro, g. (1996). Tablas de producción de densidad variable para Pinus sylvestris L. en el Sistema Pirenaico. Madrid: Instituto Nacional de Investigaciones Agrarias.

gómez, J. (1992). Ciencia y política de los montes españoles (1848-1936). Madrid: ICONA Clásicos.

mundet, R.; caPó, J. (2007). Guia per a la classificació de la fusta en peu. Aplicacions i transformació de la fusta dels boscos catalans. Santa Coloma de Farners: Consorci Forestal de Catalunya. 80 p.

Sobre altres aprofitaments

bauer, E. (1991). Los montes de España en la historia (2a ed.). Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación / Fundación Conde del Valle de Salazar.

boada, M. (2005). “Evolució històrica dels boscos de Catalunya”. A: vilar, Ll.; maluquer, P. Els boscos a Catalunya. Aprofitament i futur. Col. Ciència, Cultura i Humanisme, 2. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya / Competium.

gonzález, V. (1999). “Los bosques en España a lo largo de la historia”. A: Perlin, J.. La historia de los bosques. Madrid: GAIA Proyecto 2050 / Stora Enso.

Sobre els fongs i bolets

llimona, X. i altres (1991). Història Natural dels Països Catalans. Vol. 5. “Fongs i líquens”. Barcelona: En ci clo-pè dia Catalana. 528 p.

rocabruna, A; llistosella, J.; tabarés, m. (2002). Bolets de la nostra terra. Barcelona: Bustamante. 159 p.

Sobre la gestió de les pinedes de pi roig

camProdon, J.; Plana, E. (eds.) (2007). Conservación de la biodiversidad, fauna vertebrada y gestión forestal. Barcelona: Universitat de Barcelona. 605 p.

dePartament de medi ambient i habitatge. generalitat de catalunya. Pla estratègic de la caça a Catalunya. Con-sultable al web: <http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits /medi-natural/casa/dar_estudis_informes/dar_pla_es trategic_caca_catalunya/index.html>

euForgen (euroPean Forest genetic resources Programme). http://www.euforgen.org/

Sobre les plagues i les malures

muñoz-lóPez, c.; Pérez, v.; cobos, P.; hernández, r.; sánchez, g. (2003). Sanidad Forestal. Guía en imá ge-nes de plagas, enfermedades y otros agentes presentes en los bosques. Madrid: Mundi-Prensa. 576 p.

romanyK, n.; cadahia, d. (2002). Plagas de insectos en masas forestales. Madrid: SECF i Mundi-Prensa.




http://www.euforgen.org/

Índex terminològic

170

A 12

A

AB, vegeu Àrea basalAbundància d’èspècies, 18, 38, 40, 42,

54-56, 58, 60-61, 78-79, 95, 105Abundància màxima, 60-61Acantholyda sp. 19, 40Acícules, 13, 76, 91, 96, 98, 101,

vegeu també FullesAclarides, 25, 34, 46, 74-75, 88,

90-91, 105-106, vegeu també Tallades de millora

Acompanyants, espècies, vegeu Arbres acompanyants

Activitat cinegètica, 78-79, 92-95, 116, 118

Activitat de la fauna, 26, 40-43Activitat humana, 16, 72, 79, 91, vegeu

també Freqüentació humanaActivitats de lleure, 79Adevesament, 76-77, vegeu també

DevesaAglomerat, vegeu Tauler aglomeratAgricultura, 99Aigua, 19, 22, 28, 31-32, 46, 58-59,

75, 97, 99, 110-111Aladern, 17Alçària, 12, 25, 31, 34, 36, 64-65,

88, 120-122Alçària, càlculs i mesures amb, 31Alçària, creixement en, vegeu

Creixement en alçàriaAlçària dominant, 64-65, 120-122Àliga cuabarrada, 102Àliga daurada, 79, 102Aligot comú, 18-19, 42, 51, 61, 102Aligot vesper, 18-19, 102Alimentació, 26, 38, 40, 42, 73, 93-

95, 98-99, 107, 116, 118Al·lèrgia, vegeu Reacció al·lèrgica

Alliberació d’espai, 47, 88Alliberament d’animals, 117-119Alt Urgell, l’, 15, 68Altitud, 23, 97, 104Alzina, 17, 29, 45, 47, 55, 58-59, 63, 73, 75Alzina surera, 29, 59, 63Alzinar, 16, 46-47, 55 Amenaça, vegeu Situació d’amenaçaAmfibis, 18-19, 40, 51, 53, 97, 102-103Anells de creixement, 30, 44Anoia, l’, 15APC, vegeu Àrea privada de caçaApilat de la fusta, 84-85, 91Aprofitament cinegètic, 78-79, 92, 94Aprofitament de biomassa, vegeu

Biomassa forestal primària (BFP)Aprofitament de bolets, 80-81Aprofitament de fusta i llenya, 74-

75, 84-87, 100, 102, 104Aprofitament forestal, 16, 84-85, 97,

100, 102, 104Aprofitament ramader, 73, 76-77, 105Aprofitaments històrics, 65, 72-73Aranyes, 40Aranyoner, 57Arboç, 57Arbori, vegeu Estrat arboriArbres acompanyants, 29, 40, 58-

59, 105-107Arbres extraordinaris, 64-66, 120-122Arbres llavorers, 105-106Arbustiu, vegeu Estrat arbustiuArbustos, 17, 54-57, 76, 93Àrea basal (AB), 33, 35, 37, 64-67,

87, 89, 120-122Àrea basal, creixement en, vegeu

Creixement en àrea basalÀrea de distribució, 14-15, 22, 31, 42,

44-45, 54, 57, 68-69, 78-79, 92, 94, vegeu també Distribució del pi roig

Àrea privada de caça (APC), 92-94Àrees de refugi, vegeu RefugiArç blanc, 57Argelaga, 57Armillaria sp., 101Arrel, 45, 53, 81, Arrossegament, 84, 102Ascomicet, 101Assecament, 100-101Assecat, 74, 91Astor, 18-19, 38-39, 42, 51, 60-61, 102Atles climàtic de Catalunya, 22-23,

28, 33, 57-59, 61, 63, 120-122Auró, 59, 73Avènula de prat, 56Avet, 19, 29, 42, 59, 63Avetosa, 42, 79

B

BA, vegeu Biomassa aèriaBages, el, 15, 25, 45, 80, 88Banc de pinyons, 26-27Banda vermella, 98-99Basidiomicet, 100-101Batudes, 93Becada, 19, 38-40, 42-43, 52, 78-79, 95Bedoll pubescent, 58-59Berguedà, el, 15, 68, 77, 84, 90Beseit, vegeu Ports de Tortosa i BeseitBestiar, 76, 95, 102BFP, vegeu Biomassa forestal primàriaBiodiversitat, 50, 56, 58, 104-107,

112-114, 117Bioenergia, 90Biomassa, 31, 62, 90-91Biomassa aèria (BA), 31, 62Biomassa forestal primària (BFP), 90-91Biotops CORINE, vegeu CORINE,

biotops o hàbitats


171Ín

dex

term

inol

ògic

Boix, 16-17, 54-55, 57, 76Boix grèvol, 50, 53, 113Boix moll, 55Boixerola, 16-17, 54-55, 57Bolets, 38, 80-81Bosc alterat, 56Bosc dens, 41, 105,Bosc en edat d’explotació, 37Bosc irregular, 75, 76Bosc jove, 34, 37, 75Bosc madur, 37, 41, 66-67, 104Bosc menut, 91Bosc mixt, 41, 47, 103-104Bosc obert, 41Bosc planer, 43Bosc regular, 32-35, 74-76, 105Bosc tancat, 34Bosc vell, 37Bosquets, 76, 104-107Botja, 57Brancada, 73, 85Branques, 25, 34, 36, 38, 42, 62, 73,

80, 90, 96-97, 100 Branquillons, 38, 40, 100-101Brolles, 14-17, 55Bruc boal, 17, 55Bruel, 18-19, 40, 52, 61Bruguerola, 55-57

C

CA, vegeu Carboni aeri acumulatCabirol, 18-19, 38-39, 42, 78-79, 94, 103Cabra, 76 Cabra salvatge, 79, 94, 116, 119Caça, 53, 78-79, 92-95, 116-118Caça major, 78-79, 92-94Caça menor, 78, 95Caducifolis, 40, 42, 60, 106-107Calcari, vegeu Sòls o terrenys calcaris

Calendaris fenològics, 24, 92Calendari de períodes crítics, 103Capacitat de resposta, vegeu RespostaCapçada, 12, 25-26, 32-34, 36, 40,

95, 98Captures, 42, 78-79, 93, 95-97, 99, 116Característiques estructurals, 64-65,

120-122Característiques tecnològiques de la

fusta, 74, 90Carbó, 73Carboni aeri acumulat (CA), 31, 62Carena, efecte, vegeu Efecte carenaCargolet, 40, 52, 61Carl von Linné, vegeu Linné, Carl vonCarnívors, 18, 42Catàleg d’espècies amenaçades,

50, 53, 113Cavitats, 38, 102-103, 105-107Cérvol, 18-19, 38-39, 42, 78-79, 92-94, 103Cicle biològic, 98Cicle de zel, vegeu ZelCicle fenològic, 24-25Cinegètiques, espècies, vegeu

Espècies cinegètiquesCingleres, 38, 102Cingles, 42Cirerer, 59Clarianes, 25, 26, 37, 38, 47, 93-95, 103Classes d’edat, 93 Classes de mides, 64-65 Classes diametrals, 30-31, 35, 37,

46, 65, 67, 90, 107 CO2 segrestat (CS), 31, 62Cobertes del sòl, 69Coleòpter, 85, 97Colofònia, 73Colonització, 55, 79, 105, 118,

vegeu també RecolonitzacióCompatibilitat, 79, 102-103, 118

Competència, 25, 32-34, 46, 66, 99, 110, 117

Cons, 12-13, 24-25Condicionaments de la distribució,

22-23Condicions ambientals, 13, 22, 26,

31, 37, 44, 54, 56, 60, 62-63, 95, 106-107, 110, 117-118

Condicions climàtiques, 24-25, 44, Condicions de creixement, 12, 25, 32, 34Condicions de regeneració, 28-29, 47Coníferes, 54, 60, 63, 72, 78Conill, 42, 95, 116, 118Connectivitat, 69Conreus, 24, 42-43, 72, 78-79, 93-

95, 99, 119Conservació, 50-55, 60, 72-73, 79-80,

94, 102-107, 112-114, 116-117Construcció, 13, 30, 72, 74 Control, mesures de, vegeu

Mesures de controlControl de plagues, 40, 96-97, 99, 102Control de poblacions, 92-93Control químic, 99Control sanitari, 92, 101 Corba d’estancament, 32-33Corba de tancament, 32-33CORINE, biotops o hàbitats, 54-55,

112-114Corner, 57Coronil·la boscana, 55, 57Costos, 89, 91Cotoliu, 60-61Creixement, 16, 22, 24-25, 30-34,

36-38, 44-46, 62-63, 74, 85-89, 96, 98-99, 104, 110

Creixement diametral, vegeu Creixement en diàmetre

Creixement en alçària, 34, 36Creixement en àrea basal, 33


172

A 12

Creixement en diàmetre, 30, 33, 36, 86-89

Creixement potencial, 33Criteris d’aprofitament, 84, 87Criteris de conservació, 106, 114Criteris per elaborar itineraris

silvícoles, 86-89Criteris per interpretar la maduresa,

66-67Criteris UICN, 53, 114Cronatum flaccidum, 100CS, vegeu CO2 segrestatCucut (herba), 46Cucut (ocell), 61

D

Defoliació, 46, 96-101Defoliadors, 18, 38, 40, 96, 101Densitat d’arbres, vegeu Densitat de peusDensitat de fauna, 42, 78, 92-93, 97,

99, 103-104Densitat de la fusta, 74Densitat de peus, 32-35, 46-47, 63,

65, 77, 86-89, 105-106Densitat de pistes forestals, 105Densitat de recobriment, vegeu

Fracció de cabuda de cobertaDepredació de pinyons, 26-27, 45Depredadors, 26-27, 38, 42, 97-98Desbrancat, 84, 105Desbrossament, 91, 94Desembosc, 84-85, 91, 105Despuntat, 84Deuteromicet, 101Devesa, 105, vegeu també

AdevesamentDiagrames, 23, 64-65, 69, 120-122Diàmetre, creixement en, vegeu

Creixement en diàmetre

Diàmetre de capçada, 32Diàmetre normal (DN), 25, 28-29,

31-33, 64, 86-88, 106Dinàmica del banc de pinyons,

vegeu Banc de pinyonsDiòxid de carboni segrestat, vegeu

CO2 segrestat (CS)Diprion pini, 16, 40, 96Directiva hàbitats, 53, 112-113Directiva ocells, 53, 112-113Dispersió del pol·len, 24-25Dispersió dels pinyons, 13, 24, 26-

27, 44-45Distribució, àrea de, vegeu Àrea de

distribucióDistribució, condicionaments de la,

vegeu Condicionaments de la distribució

Distribució diametral, vegeu Distribució de diàmetres

Distribució de diàmetres, 35, 37, 67, 120-122

Distribució de mides, 64-65, 68, Distribució del pi roig, 14-15, 22-24,

27, 31, 44-45, 54, 57, 68-69, vegeu també Àrea de distribució

Distribució de la producció aèria neta, 62Distribució de les pinedes de pi roig,

vegeu Distribució del pi roigDN, vegeu Diàmetre normal

E

Edat dels arbres, 24-25, 30, 33-34, 36-37, 63, 65, 76, 86-88, 93, 106

Edat de primera reproducció, 24 Edat mitjana, 72Efecte carena, 43Embalatge, 74, 85Emmagatzematge, 91

Empacat, 91Envelliment, 36-37, 105-107Erugues, 18, 40, 42, 98-99Escarabats, 42Escorça, 12, 31, 38, 40, 45, 62-63,

74-75, 90, 97, 100Espais oberts, 38, 42Esparver, 18-19, 38-39, 42, 51, 61, 102Espècies acompanyants, vegeu

Arbres acompanyantsEspècies arbustives, vegeu ArbustosEspècies cinegètiques, 78-79, 92-

95, 116-119Espècies comunes, 56, 60, 80-81Espècies d’interès comunitari, 50-

53, 112-113Espècies freqüents, 58-61, 78, 80, 94Espècies habituals, 40, 42, 54, 57, 59, 78Espècies herbàcies, vegeu HerbesEspècies lianoides, vegeu LianesEspècies rares, 60Espígol, 57Espinalb, vegeu Arç blancEsquirol, 19, 26-27, 38-39, 42, 52Estabilitat física, 34, 87Establiment de plàntules, 26Estancament, corba de, vegeu

Corba d’estancamentEstancament de la massa, 32-33Estancament del creixement, vegeu

Estancament de la massaEstella, 74, 90-91Estellat, 91Estrat arbori, 16, 77Estrat arbustiu, 16-17, 55Estrat herbaci, 16, 45, 54-56, 94, 104Estructura del bosc, 15, 32, 34-37,

64, 66, 76, 104-107 Estructura de les pinedes de pi roig,

vegeu Estructura del bosc


173Ín

dex

term

inol

ògic

ETR, vegeu Evapotranspiració real

Evapotranspiració real (ETR), 22-23, 28-33, 56-61, 63-66, 110-111, 120-122

Explotació del bosc, 12, 37, 53, 102, 116-117

Extracció d’animals, 116, 118Extracció de la fusta, 84-85Extracció silvícola, 102

F

Fagina, 18-19, 38-39, 42Faig, 29, 58-59, 63, 73, 75, 104, 107Farigola, 57Fauna, 18-19, 38-43, 51, 54, 58, 60,

79, 92-95, 97, 102-105, 107, 112-113, 116-119

Fauna del sòl, 102-103, vegeu també Invertebrats del sòl

FCC, vegeu Fracció de cabuda de coberta

Fecundació, 24-25Fenàs de bosc, 17Fenassar, 45Fenologia dels pinyons, 24Fenologia del cérvol, 92Fimícoles, 80Flora, 16-17, 53-54, 58, 112-114Floració, 24-25Flors del pi, 24Foc, 44-45, 87, vegeu també

IncendisFongs, 38-39, 42, 46, 80-81, 85,

100-101Fons de vall, 43, 68Fotosíntesi, 30Fracció de cabuda de coberta

(FCC), 28-29, 32, 104-106

Fraccions de la producció aèria, vegeu Distribució de la producció aèria neta

Fragmentació, 68-69Freqüència d’espècies, 58, 60Freqüentació humana, 105Fruits, 38-39, 62, 95, 107Fulles, 12-13, 32, 38-39, 62, 91, 97, 100,

110-111, vegeu també AcículesFusta, 13-14, 30-31, 34, 37-38, 41-

42, 62-63, 66-67, 72-75, 84-89, 97, 101-102, 104-107

Fusta en roll, 74-75Fusta morta, 37-38, 41-42, 66-67,

105, 107Fustal, 104, 106

G

Gafarró, 61Gaig, 61Gamarús, 18-19, 38-39, 42, 52Garric, 57Gat fer, 18-19, 38-39, 42, 52, 103Germinació, 24, 26-27, 45Gestió cinegètica, 92-95, 116, 118Gestió de plagues i malures, 96-101Gestió forestal, 34, 36, 53-54, 60,

62, 64-65, 72, 90-101, 103-105, 107, 110, 112-113

Gestió per a la conservació, 72, 79, 102-107, 112-114, 116-117

Gestió, plans de, vegeu Plans de gestióGestió ramadera, 76-77Ginebró, 54-55, 57Graèlsia, 18-19, 38, 40, 42, 51, 97Grèvol, vegeu Boix grèvolGripau comú, 18-19, 51Griva, 18-19, 40, 60-61, 95Guineu, 18-19, 42

H

Hàbitats, directiva, vegeu Directiva hàbitats

Hàbitat d’interès comunitari (HIC), 54-55, 112-113

Hàbitats CORINE, vegeu CORINE, biotops o hàbitats

Herba, vegeu HerbesHerba de l’esparver, 56Herba fetgera, 17, 56Herbassars, 68-69Herbes, 16-17, 38, 55-56, 76, 93, 103 Herbicides, 95Herbívors, 18Heura, 55, 57HIC, vegeu Hàbitat d’interès comunitariHistòrics, usos, vegeu Usos històricsHumícoles, 16, 54, 80Hylobius abietis, 97

I

IAVAE, vegeu Increment anual del volum de fusta amb escorça

IEFC, vegeu Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya

IFN2, vegeu Segundo Inventario Forestal Nacional

IFN3, vegeu Tercer Inventario Forestal Nacional

Incendis, 44-45, 85, 91, 104-105, 107, vegeu també Foc

Increment anual del volum de fusta amb escorça (IAVAE), 62-63

Indústria, 74-75Infestació, 100Infraestructures, 69, 118Insectes, 18-19, 27, 38, 40, 42, 46,

96-97, 99


174

A 12

Insecticides, 97Insectívors, 97, 99Inventaris, 22-23, 28-33, 35, 37, 46-47,

55-59, 62-67, 90, 114, 120-122Inventari Ecològic i Forestal de

Catalunya (IEFC), 62, 66, 90Invertabrats, 18-19, 38-40, 51, 53,

97, 114Invertebrats del sòl, 38, 40, vegeu

també Fauna del sòlIps acuminatus, 19, 40, 97Ips sexdentatus, 97Ips sp., 19, 40, 85, 97Itineraris de càlcul, 62Itineraris silvícoles, 86-89

L

Larves, 40, 42, 96-99Lectura d’anells, vegeu Anells de

creixement Legislació, 50-53, 112-114Lepidòpters, 40, 96-98Leucaspis sp., 40 Lianes, 57Lignícoles, 80-81Límit del bosc, 18, 43Limitacions a l’aprofitament, 85Linné, Carl von, 12Llavorer, vegeu Arbres llavorersLlavors, 24, 34, 38-39, 45, vegeu

també PinyonsLlebre, 95Llenya, 72-75Llenyós, 14, 30, 62, 76, 81Lleure, vegeu Activitats de lleureLlindar, 40, 42, 111Llistes i llibres vermells, 50-53, 114Llocs de refugi, vegeu RefugiLlucareta, 18-19, 40, 60-61

Llum, 25, 27-28, 32 37Lophodermium seditiosum, 101Lymantria monacha, 19, 40, 96

M

Maduresa del bosc, 66-67Mallerenga blava, 52Mallerenga cuallarga, 18-19, 40Mallerenga emplomallada, 18-19,

26, 40, 52Mallerenga petita, 18-19, 26, 40, 52, Mallerengues, 18-19, 26, 38, 40, 52 Malures, 100-101Mamífers, 18-19, 40, 42, 52-53, 97, 103, 114Marfull, 55, 57Marxívol, 56Massís del Port, 14-15Matèria orgànica, 40Matoll, 45, 91, 105Matollar, 69Melampsora pinitorqua, 100Melis, 72Merla, 40, 61Mescla arbrada, 104, 106-107Mesures de conservació, 53-54, 60,

72, 112-114Mesures de control, 96, 99Mesures de gestió, 53, 72, 94-95,

99, 100, 102, 113, 117Mesures de prevenció, 99Mesures silvícoles, 100Micorízics, 80-81Micromamífers, 18, 40Modalitats de caça, 92-93Models de creixement, 32-33, 86-89Models d’estructura, vegeu

Estructura del boscModels de gestió, 34, 86, 88Models de simulació, 45

Moianès, el, 15, 46Moixera de guilla, 58-59Moixera de pastor, 58-59Montseny, 15Mortalitat, 37, 46-47, 97, 105Mosaic, 42, 95Mosquiter comú, 18-19, 40, 52, 61Mosquiter pàl·lid, 18-19, 40, 52, 60-61Muntanya, 12, 14-16, 26-27, 46, 54-

55, 68-69, 72-73, 78, 95, 110Musaranya cuaquadrada, 18-19, 38, 40 Mussol banyut, 18-19, 38-39, 42, 51

N

Neodiprion sertifer, 97Nius, 40, 42, 95, 99, 102, 105Nòctul petit, vegeu Ratpenat nòctul petitNombre de captures, 78Normatives de conservació, 50-54,

112-113Nutrició dels fongs, 80-81

O

Obaga, 22-23, 28-30, 40, 55-56, 63-65, 102, 104, 120-122

Ocells, 18-19, 26-27, 38, 40, 42, 45, 51-53, 60-61, 79, 95, 97, 99, 102, 112-114

Ocells nidificants, 60-61, 102, 114Ocupants de cavitats, 102-103, 105Oliverar, 95Olivereta, 57Ombra, 25, 29Orientació, 23, 28, 31, 55, 63-65, 84, 101

P

Paisatge, 14, 42-44, 68-69, 94-95, 106-107


175Ín

dex

term

inol

ògic

Pal, 72, 74, 84, 90Paleolític, 73Palets, 74Pallars Sobirà, el, 46Parany, 97, 99Parcel·la, 23, 28, 33, 37, 46-47, 58,

63-67, 120-122Pastures, 38, 42, 55, 72-73, 76-78,

93-95, 105, 110, 116 Pega, 72-73Pegueres, 73Pendent, 26, 43, 56, 68Percentil noranta, 66Perdiu, 27, 95, 116, 118Perforació, 97Perforadors, 40, 96-97Període de dormició, 27Període reproductiu, 102Períodes, 27, 30, 34, 46, 77, 80, 88,

92, 95, 99-100, 102-103, 110Períodes crítics, 27, 103Períodes de caça, 92, 95Pertorbació, 44-47, 54, 60, 102Pesticides, 95-97Peus juvenils, 28-29Peus de grans dimensions, 37, 67,

88-89, 105, 107Peus grossos, 65, 67, 74, 102, 104Peus tallats, 73, 84Peus vells, 12, 36, 100, 104-105Pi blanc, 27, 29, 45, 59, 63, 72, 80, 99-100Pi canari, 99 Pi insigne, 99Pi negre, 13, 19, 29, 42, 58-59, 63,

76, 79, 99-100 Pi pinyer, 29, 63, 99Pica-soques, 19, 38, 40, 52, 61Picot garser gros, 18-19, 38, 40, 51, 60-61 Picot negre, 18-19, 42, 51, 60-61, 105Picot verd, 60-61

Picots, 18-19, 38, 40, 42, 51, 60-61, 102, 105, 107

Pinassa (arbre), 13, 29, 42, 58-59, 63, 76, 80, 94, 99, 103

Pinassa (fullaraca), 38-39Pinastre, 29, 58-59, 63, 100Pinyes, 12-13, 24-27, 40, 45, 80-81Pinyons, 13, 24-29, 34, 38-40, 44-45Pinsà borroner, 18-19, 40, 52, 60-61Pinsà comú, 18-19, 27, 40, 51, 61Pissodes castaneus, 19, 40, 97Pissodes pini, 97Pit-roig, 18-19, 40, 51, 61Plagues, 40, 42, 85, 96-99, 102, 104 Plançons, 28-29, 94Planificació, 79, 93, 104-106Planifolis, 63, 75, 106-107Plans de gestió, 62, 112Plantes del sotabosc, vegeu SotaboscPlàntules, 26-29, 44-45, 47Poblacions, 38, 40, 42, 72, 78-79,

92-97, 99, 102-103, 105, 116-119Podridures, 100-101Pol·len, 13, 24-25Port, massís del, vegeu Massís del PortPorts, 17, 104Ports de Tortosa i Beseit, vegeus PortsPrades, 14-15, 46Precipitació, 110-111Prepirineus, 14-15, 17, 42, 54-55,

68, 72, 76, 92Presència d’espècies, 16-19, 29, 54-61,

80-81, 93-95, 99, 101, 103, 117Preus de la fusta o la llenya, 74-75Prevenció d’incendis, 85Processionària, 18-19, 38, 40, 42,

85, 98-99Producció aèria neta, 62Producció de biomassa, vegeu

Biomassa forestal primària (BFP)

Producció de fusta o llenya, 30, 63, 75, 86-89

Producció de pinyes, 24-25Producció de pinyons, 24-25, 40Protecció, 50, 53, 91, 104-105, 107,

112-113Protecció legal, 50-53, 112-113

Q

Qualitat d’estació, 32-33, 65-66, 104-106

Qualitat de la fusta, 34, 72-75, 85, 90-91Qualitat de la pastura, 76Quotes de captura, 79, 95, 116, 118Quotes de caça, vegeu Quotes de

captura

R

Rapinyaires, 18-19, 42, 102-103Raspinell, 18-19, 40, 60-61Ratolí de bosc, 18-19, 26-27, 38-39, 40Ratpenat comú, 18-19, 42, 52Ratpenat de bosc, 18-19, 42, 52, 104Ratpenat nòctul petit, 18-19, 42, 52Ratpenat orellut septentrional, 18-

19, 42, 52Ratpenats, 18-19, 38, 42, 52, 102,

105, 107Reacció al·lèrgica, 99Rebrotadores, 45Rebrots, 76Recolonització, 72, vegeu també

ColonitzacióRecomanacions d’aprofitament, 85-

87, 91Recomanacions de gestió, 94, 96-

97, 99-102, 104-106Refugi, 40, 94-95, 102-103, 105, 107, 118


176

A 12

Regeneració, 27-29, 34, 37, 45-47, 54-55, 75-76, 78, 104-107

Reietó, 19Reïna, 72-73Relacions al·lomètriques, 30-31Relacions tròfiques, 38-39, vegeu

també Xarxa tròficaRendiment, 75, 78-79, 91, 116Repoblacions, 13, 15, 55, 72, 99,

117-118Rèptils, 18-19, 40, 51, 53, 97, 102-103, 114Resinació, 73Rhyacionia sp. 19, 40, 97Risc d’incendi, 91, 105Rodal, 40-41, 89, 97, 102, 104-105, 107Rogeta, 17, 55Roll, fusta en, vegeu Fusta en rollRoll tornejat impregnat (RTI), 74Romaní, 55Rosegadors, 40, 42, 45Ròssec, 84Rossinyol (bolet), 81Rossinyol (ocell), 61Roure de fulla grossa, 29, 59, 63Roure de fulla petita, 29, 59, 63Roure martinenc, 29, 59, 63, 76, 107 Roure pènol, 59Rouredes, 16-17, 47, 55, 76, 95, 104Roures, 29, 42, 45, 47, 58-59, 63,

73, 75-77, 94-95, 107RTI, vegeu Roll tornejat impregnat

S

Salamandra, 18-19, 40Sanguinyol, 57Sanitari, control, vegeu Control sanitariSargantana roquera, 18-19, 40, 51Segle xix, 72-73Segle xx, 72-73

Segundo Inventario Forestal Nacional (IFN2), 30, 32-33, 46-47, 63, 66

Senglar, 18-19, 39, 42, 78-79, 93-94, 116, 118

Sequera, 27, 44-47Silici, vegeu Sòls o terrenys silicisSit negre, 27, 40, 51, 60-61Situació d’amenaça, 50-55, 114Skidder, 84Solell, 23, 28, 30, 54-56, 63-64, 120-122Sòls o terrenys calcaris, 14, 22-23Sòls o terrenys silicis, 16, 23, 54-55Solsonès, el, 15, 68, 78, 84, 90Soques, 73, 80, 118Sotabosc, 14-17, 38-40, 47, 54-57,

72-73, 76, 94-95, 107Sotabosc, tractament del, vegeu

Tractament del sotaboscSpecht, 110Sphaeropsis sapiena, 101Subproductes, 75, 90Substrat arbustiu, vegeu Estrat

arbustiuSuperfície, 15-16, 44, 68-69, 72, 78,

96, 99, 104-105, 110Supervivència, 45, 116-119

T

Tallada, 36, 53, 63, 74-75, 84-91, 100, 102, 104-107

Tallada de millora, 74-75, 85-89, 105, 107, vegeu també Aclarides

Tallada de regeneració, 75, 105Tallada de selecció, 75, 90-91, 105-106Tallada en bosquets, vegeu

BosquetsTallada final, 86-91, 105-106Tallareta vulgar, 40

Tallarol capnegre, 61Talarol de casquet, 18-19, 40, 52, 61Tallarol de garriga, 61Tallarol gros, 18-19, 40, 52, 61Talpó muntanyenc, 18-19, 40Talpó roig, 18-19, 40Talpons, 18-19, 38-40Tancament, corba de, vegeu Corba

de tancamentTancament de les capçades, 32-33Taques de bosc, 67-69, 103Tauler aglomerat, 74-75Temperatura, 27, 44, 110Tercer Inventario Forestal Nacional

(IFN3), 22-23, 28-30, 32-33, 35, 37, 46-47, 57-59, 63-67, 120-122

Terra baixa, 27, 42, 73Tipus de clima, 22, 110-111Tipus de sòl, 23Tomicus minor, 97Tomicus piniperda, 97Tord ala-roig, 95Tord comú, 18, 40, 42, 61, 95Tortellatge, 55, 57Tortosa i Beseit, Ports de, vegeu PortsTractament del sotabosc, 107Tractaments fitosanitaris, 102Tractaments silvícoles, 75, 101Tractor, 84-85, 91Transformació de la fusta, 74-75Transformació del bosc, 45Transport, 85, 91Treballs forestals, 84-85, 90, 99,

102-103Treballs silvícoles, vegeu Treballs

forestalsTrementina, 73Trencapinyes, 18-19, 26-27, 38-39,

40, 52, 60-61Tritó verd, 18-19, 51


177Ín

dex

term

inol

ògic

Trituració, 84-85Trofeu, 92-93Tronc, 12, 30, 34, 38, 40, 72-74, 80,

84-85, 96-97, 102Tudó, 19, 42, 51, 61, 78, 95, 116

U

Ullastre, vegeu OliveraUsos històrics, 72-73

V

VAE, vegeu Volum de fusta amb escorça

Vaixell, 72-73Vidriol, 18-19, 40, 51Viola de bosc, 56Volum de fusta amb escorça (VAE),

31, 62-63

X

Xancres, 101Xarxa Natura 2000, 112Xarxa tròfica, 97-98, vegeu també

Relacions tròfiquesXucladors, 38, 40, 97

Z

Zel, 92, 102-103Zona d’abeurada, 94-95, 102Zona d’especial protecció per als

ocells (ZEPA), 112-113Zona especial de conservació

(ZEC), 112-113

Títols publicats

Els espais fluvials. Diagnosi ambiental

Els alzinars

Les pinedes de pi blanc

Les pinedes de pinassa

Les pinedes de pi roig

Els espais fluvials. Avaluació del planejament urbanístic

Les pinedes de pi negre

Els espais urbans. Gestió d’hàbitats per a la fauna vertebrada

Les fagedes

Les pinedes de pi pinyer

El castanyer a Catalunya

http://www1.diba.cat/llibreria/lstDetall_Publicacions.asp?Opener=Libreria&ID=41208











Les pinedes de pi roig · d’Espais Naturals, Diputació de Barcelona: David Carrera, Carles...

Documents

Transcript of Les pinedes de pi roig · d’Espais Naturals, Diputació de Barcelona: David Carrera, Carles...