Les nostres notcies 2013.pdfés feliçment transformat en la gloriosa certesa d’una vida eterna...

4
Segona época • Any 2 • Número 18 • Agost 2013 Existim per adorar a Déu, a tra- vés d’acostar persones a Jesús i fer-los membres de la família de Déu, ajudar-los a que arribin a ser com Crist i preparar-los per a servir als altres en amor. Culte de lloança Tots els diumenges a les 11 hores Reunió d’oració Tots els dimecres a les 20 hores Reunió de dones Agost, no hi ha reunió de dones Reunió de grups petits Consulteu dies Obra social Dimecres (Premià de Mar) Divendres (Barri Cotet) Conselleria pastoral Prèvia cita amb el pastor Jaume Llenas Joan Prim, 131 08330 Premià de Mar www.esglesiadepremia.es LES NOSTRES REUNIONS Editor Ferran Cots Consell de redacció Abigaïl Rodés, Joan Aracil, Jordi Llenas. EDICIÓ I REDACCIÓ Sens dubte, el més important de tots els valors humans coneguts, és la vida. Viure i seguir vivint és amb tota evidència el màxim anhel de tota persona conscient de si ma- teixa i de la seva pròpia existència... Efectivament, així és en la vida real; davant qualsevol situació crítica d’emergència o de perill, seguir amb vida serà sempre i sense vacil·lar, la primera i més ràpida de les decisions. Solament en circumstàncies desesperades, en greus trastorns psicològics o en persones desno- nades, es pot arribar en alguns casos a desitjar la mort, encara que no necessàriament en el sentit de deixar de viure, sinó més aviat en el d’acabar de sofrir. Generalitzant, cap persona mit- janament feliç vol morir; molt al contrari, volem viure perquè esti- mem la vida, volem gaudir-la i ens aferrem a ella com el més valuós i insubstituïble de tots els valors i possibilitats humanes. Hem reflexionat alguna vegada com és l’origen i d’on procedeix aquest “anhel transcendent” de voler viure i existir? L’única resposta vàlida i conse- qüent hem de buscar-la i analitzar- la en l’origen de la creació de l’home “(Déu) també ha posat en el seu cor la idea d’infinit” (Eclesiastès 3:11). Molt contràriament, la tràgica realitat a aquest anhel humà de voler viure, és l’haver de morir, ja que la mort posa punt final a totes les il·lusions, projectes i afanys de l’home... També en aquest cas pre- guntem: Quin és l’origen de la mort? D’on procedeix la mort? Novament la Paraula de Déu ens informa en aquest aspecte tan solemne: “Per obra d’un sol home En el que va d’any hem hagut d’anar a un munt d’enterraments: fa- miliars, amics, companys, un veí, germans en la fe molt estimats... Joves, adults, ancians, a tots ens arriba la mort tard o d’hora. I després de la mort, què? Pot haver-hi vida després de la mort per a tu! Us deixo amb un text que vam fer per a un fulletó conjuntament amb el nostre oncle Emili Anglés (mort el passat 15 d’abril). Hem reflexionat alguna vegada quin és l’origen i d’on procedeix aquest “anhel transcendent” de voler viure i existir? De la vida i la mort

Transcript of Les nostres notcies 2013.pdfés feliçment transformat en la gloriosa certesa d’una vida eterna...

Page 1: Les nostres notcies 2013.pdfés feliçment transformat en la gloriosa certesa d’una vida eterna sense condemnació per a aquells ...

Segona época • Any 2 • Número 18 • Agost 2013

Les nostres notícies

Existim per adorar a Déu, a tra-vés d’acostar persones a Jesús i fer-los membres de la família de Déu, ajudar-los a que arribin a ser com Crist i preparar-los per a servir als altres en amor.

Culte de lloançaTots els diumenges a les 11 hores

Reunió d’oracióTots els dimecres a les 20 hores

Reunió de donesAgost, no hi ha reunió de dones

Reunió de grups petitsConsulteu dies

Obra socialDimecres (Premià de Mar)Divendres (Barri Cotet)

Conselleria pastoralPrèvia cita amb el pastorJaume Llenas

Joan Prim, 13108330 Premià de Marwww.esglesiadepremia.es

LES NOSTRES REUNIONS

EditorFerran Cots

Consell de redaccióAbigaïl Rodés, Joan Aracil, Jordi Llenas.

EDICIÓ I REDACCIÓ

Sens dubte, el més important de tots els valors humans coneguts, és la vida. Viure i seguir vivint és amb tota evidència el màxim anhel de tota persona conscient de si ma-teixa i de la seva pròpia existència...

Efectivament, així és en la vida real; davant qualsevol situació crítica d’emergència o de perill, seguir amb vida serà sempre i sense vacil·lar, la primera i més ràpida de les decisions.

Solament en circumstàncies desesperades, en greus trastorns psicològics o en persones desno-nades, es pot arribar en alguns casos a desitjar la mort, encara que no necessàriament en el sentit de deixar de viure, sinó més aviat en el d’acabar de sofrir.

Generalitzant, cap persona mit-janament feliç vol morir; molt al contrari, volem viure perquè esti-

mem la vida, volem gaudir-la i ens aferrem a ella com el més valuós i insubstituïble de tots els valors i possibilitats humanes.

Hem reflexionat alguna vegada com és l’origen i d’on procedeix aquest “anhel transcendent” de voler viure i existir?

L’única resposta vàlida i conse-qüent hem de buscar-la i analitzar-la en l’origen de la creació de l’home “(Déu) també ha posat en el seu cor la idea d’infinit” (Eclesiastès 3:11).

Molt contràriament, la tràgica realitat a aquest anhel humà de voler viure, és l’haver de morir, ja que la mort posa punt final a totes les il·lusions, projectes i afanys de l’home... També en aquest cas pre-guntem: Quin és l’origen de la mort? D’on procedeix la mort?

Novament la Paraula de Déu ens informa en aquest aspecte tan solemne: “Per obra d’un sol home

En el que va d’any hem hagut d’anar a un munt d’enterraments: fa-miliars, amics, companys, un veí, germans en la fe molt estimats... Joves, adults, ancians, a tots ens arriba la mort tard o d’hora. I després de la mort, què? Pot haver-hi vida després de la mort per a tu! Us deixo amb un text que vam fer per a un fulletó conjuntament amb el nostre oncle Emili Anglés (mort el passat 15 d’abril).

Hem reflexionat alguna vegada quin és l’origen i d’on procedeix aquest “anhel transcendent” de voler viure i existir?

De la vida i la mort

Page 2: Les nostres notcies 2013.pdfés feliçment transformat en la gloriosa certesa d’una vida eterna sense condemnació per a aquells ...

va entrar el pecat al món, i amb el pecat hi entrà també la mort, igualment la mort s’estengué a tots els homes, atès que tots van pecar.” (Epístola als Romans 5:12).

Aquesta sentència divina és irrevocable i ens arriba a tots sense excepció; la mort és una realitat universal, perquè el pecat és també una realitat universal.

No obstant això, la mort física, no és la fi de la nostra existència conscient com alguns sostenen, sinó que la nostra personalitat integral quan traspassa el llindar de la vida temporal, entra en una altra dimensió d’existència i ho fa, amb totes les responsabilitats exercides, adquirides i acumulades durant el transcurs de la seva vida terrenal. En conseqüència, el real-ment inquietant i temut, no és la mort en si mateixa que resignada-ment s’accepta com la fi natural de l’activitat humana, sinó que el que

ha de produir veritable i justificat temor; és quan apareix davant no-saltres l’impressionant interrogant... Què succeeix després de la mort?

Només la Paraula de Déu té autoritat per a respondre a aquest interrogant.

Després de la mort hi ha una cita amb Déu...

“Als homes ens toca de morir una sola vegada, i després de la mort ve el judici...” (Epístola als Hebreus 9:27)

“...i després el judici”... Si seria insensat per la nostra banda pre-tendre negar o ignorar la primera realitat que és la mort, ho serà també obstinar-se a negar o ignorar la segona realitat, que després de la mort tenim una cita amb Déu.

És doncs ara, mentre vivim, quan hem de reflexionar seriosament sobre com podrà ser la nostra des-tinació eterna, ja que després, no hi haurà una segona oportunitat. Diu Jesucrist... “Us ho ben asseguro: el

qui creu en mi té la vida eterna” i afegeix... “no quedarà sotmès a judici, sinó que ha passat de la mort a la vida” (Evangeli de Joan 6:47 i 5:24).

Així que aquest esglaiador buit que s’obre davant aquells que no tenen esperança després de la mort, és feliçment transformat en la gloriosa certesa d’una vida eterna sense condemnació per a aquells que creuen en Jesucrist i ho reben com al seu Salvador personal.

Us preguem doncs que no rebut-geu l’advertiment de la Paraula de Déu quan diu: “Busqueu al Senyor, mentre se’I pot trobar; crideu-lo, mentre és a prop. Que l’impiu aban-doni el seu camí, i l’home malvat, els seus pensaments; que tornin vers el Senyor, que tindrà miseri-còrdia d’ells, vers el nostre Déu, que és generós a perdonar” (Llibre del profeta Isaïes 55:6-7)

Emili Anglés

De la vida i la mort (continuació)

La numismática es la ciencia que trata de la descripción de las monedas y medallas. Estudia todas las particularidades de la moneda (metales, aleaciones, tipos, leyen-das, etc.) Nos permite estudiar los hallazgos monetarios, el conoci-miento de los intercambios y de la economía en todas las épocas. En cuanto a este conocimiento, las monedas bíblicas son:

En el Antiguo Testamento se habla de dracmas de oro y libras de plata (Esd. 2:69; Neh. 7:70-72) y el siclo (Neh. 10:32)

En el Nuevo Testamento circu-laban monedas romanas, griegas, sirias y egipcias. Había la moneda

oficial o imperial, la moneda pro-vincial y la moneda local judía. Se acuñaban monedas de oro, plata, cobre, bronce, o latón.

1. El denario (Mt. 20:2)2. La dracma (Lc. 15:8)3. El estatero (Mt. 17:27)4. Piezas de plata (Hch. 19:19)5. Dos dracmas o didracmas

(Mt. 17:24)6. Cuadrante (Mt. 5:26)7. Cuarto (Mt. 10:29)8. Blanca (Mr. 12:42)Las sumas de dinero se indica-

ban por minas, que correspondían a 100 denarios, y por talentos, equivalentes a 6.000 denarios.

Abigail Rodés

Numismática bíblica

Dracma Septimio SeveroCaesarea (siglo 1)

Page 3: Les nostres notcies 2013.pdfés feliçment transformat en la gloriosa certesa d’una vida eterna sense condemnació per a aquells ...

Muro de la Reforma (Ginebra)

En la ciudad de Ginebra (Suiza), en el Parque de los Bastiones, el año 1909 se inauguró en memoria del 400 aniversario del nacimiento de Calvino y de otros reformadores sui-zos el llamado Muro de la Reforma. En la parte de arriba está grabada en las piedras la divisa de Ginebra: POST TENEBRAS LUX (Después de las tinieblas la luz). Nada más ver-dadero, ya que durante más de mil años el mundo permaneció en den-sas tinieblas espirituales, hasta que con la Reforma Protestante la Luz del Evangelio entró nuevamente a raudales. Sin embargo durante este largo periodo de tiempo en lugares muy escondidos se mantuvieron encendidos algunos puntos de luz.

Camino de Suiza, entre Grenoble, Valence y Ginebra se encuentran los montes de la Chartreuse en donde por el año mil se establecieron unos monjes que no querían saber nada de aquel mundo tan entenebrecido. Era una comunidad pequeña que con los siglos fue creciendo hasta conformar la Grande Chartreuse.

En sus inicios, el noveno prior de aquella comunidad, llamado Guigo II el Cartujo allá por el año 1.150, en un estudio llamado Scala Paradisi, expone y sistematiza la manera de hacer la lectura de la Sagrada Escritura: “La Lectio Divina”, él la diseña como una escalera de cua-tro peldaños: lectura, meditación, oración y contemplación. Guigo expresa así estos cuatro peldaños de su escalera: “La lectura sin me-ditación se torna árida; la medita-ción sin lectura cae en el error; la oración sin meditación es fría; la meditación sin oración infructuo-

sa. La oración fervorosa lleva a la contemplación, mientras que el don de la contemplación sin oración es raro” (Guigo, Scala claustralium 13).

En el 1er paso: La lectura debe hacerse como escuchando. No tiene que ser una lectura ni superficial ni académico-intelectual, hay que prestar mucha atención, Dios te ha escrito, debes leerlo como si estuvieras escuchándole hablarte, saborea sus palabras, y grábalas en tu memoria y en tu corazón.

En el 2º paso: Medítala. Una vez la hayas leído escuchándola, medítala para ver que te dice Dios personalmente a tí, no te olvides que la Sagrada Escritura es una carta personal que Dios te dirige. Pablo le dice a Timoteo “Toda la Es-critura es inspirada por Dios, y útil para enseñar, para redargüir, para

corregir, para instruir en justicia, a fin de que el hombre de Dios sea perfecto” debes pues prestarle la máxima atención si quieres crecer.

En el 3er paso: Es muy impor-tante la oración. Dios te habla por la Sagrada Escritura, ahora tú tienes que comunicarte con Él, y el cami-no es la oración. Guigo define este peldaño en la forma siguiente: “La oración es una ferviente elevación

La Lectio Divina (Una manera muy antigua de leer la Biblia)del alma hacia Dios para alejar los males y recibir los bienes”. El Señor Jesús dijo: “Pedid y se os dará...porque todo aquel que pide recibe” (Lucas 11-10).

En el 4º paso: Hay que contem-plarlo. “Gustad y ved que es bueno el Señor” (Salmo 34:8). Guigo de-fine la contemplación en la forma siguiente: “…es una elevación de la mente por encima de sí misma, suspendida en Dios que degusta las alegrías de la eterna misericordia”.

Por tanto leer la Biblia desde este itinerario o escalera es aceptar la comunión que nos ofrece Dios y que nos habla a través de su Palabra. Si buscamos a Dios, Él nos ha regalado el don de su Palabra y el don de Sí mismo. No sólo es poder conversar con Dios, sino ser consciente de su presencia.

Hay muchos métodos para leer la Biblia, pero el de Guigo II es muy fácil y válido para nuestros días y como podéis ver va paralelo con el sentido cristiano evangélico de nuestras iglesias. A mí me recuerda aquella canción que cantábamos en las Escuelas Dominicales: “Lee la Biblia, y ora cada día, si quieres crecer”.

Daniel Sánchez

El lideratge espiritual consisteix bàsicament, a ensenyarveritats espirituals sense crear dependència de ningú

excepte del Senyor. (J. McQuoid)

Page 4: Les nostres notcies 2013.pdfés feliçment transformat en la gloriosa certesa d’una vida eterna sense condemnació per a aquells ...

Les nostres notíciesButlletí mensual editat per l’Església Evangèlica de Premià de Mar.

Imprimeix:

Bonsoms, 1208028 Barcelona

LES NOSTRES REUNIONSAGOST 2013

DiumengesDia 4.Jaume LlenasSant SoparOfrena: Ricardo MariscalSant Sopar: Ricardo Mariscal i Carmen Ferri

Dia 11.Ofrena: Joan Aracil

Dia 18.Eudald BalaguerOfrena: Rebeca Medina

Dia 25.Lluís RuízOfrena: Ricardo Mariscal

DimecresDia 7. Daniel Sánchez

Dia 14. José Fernández

Dia 21. Ferran Cots

Dia 28. Jesús Ramón

Diaca de guàrdia:Ricardo Mariscal

Per problemes aliens a la redacció aquest mes no ha estat possible publicar la programació completa.

Aquesta programació està subjecta a possibles canvis d’última hora.

Aquest mes d’agost el Grup de Premià d’Alcohòlics Anònims celebra el seu 29è aniversari. Per aquest motiu tindran una reunió informativa, a més de l’esmentada celebració, el proper dia 17 a les 19 hores, al local de l’església.

Recordeu que estem invitats a acompanyar-los en aquesta efemèrides. No hi falteu.

Per actualitzar les dates dels ani-versaris dels membres de l’església es prega que si algú troba algun error o la manca d’alguna data ens ho comuniqui per fer les co-rreccions adequades. Moltes grà-cies per la vostra col·laboració.

•Alcohólicos Anónimos no hace campañas de promoción para captar miembros. Ofrece ayuda a los alcohó-licos que quieren lograr su sobriedad.

•No hace seguimiento de sus miembros. No les vigila para compro-bar que no beben. Ayuda a los alco-hólicos a ayudarse a sí mismos.

•No es una organización religiosa. cada miembro puede tener sus pro-pias ideas sobre el sentido de la vida.

•No es una organización de carác-ter médico. No proporciona medica-mentos, ni diagnósticos ni servicios psiquiátricos.

•No dirige ni tiene hospitales o centros sanitarios. No suministra ser-vicios de hospitalización.

•No está afiliada a ninguna otra organización. Pero coopera con orga-nizaciones que combaten el alcoho-lismo. Algunos miembros trabajan en estas organizaciones, pero lo hacen a título personal, nunca como represen-tantes de Alcohólicos Anónimos o en su nombre.

•No acepta dinero de fuentes aje-nas, sean públicas o privadas.

•No ofrece servicios de asistencia social. No proporciona alojamiento, comida, trabajo o dinero. Ayuda a los alcohólicos a mantenerse sobrios para conseguir estas cosas por sí mismos.

•Por el principio de anonimato, in-cluído en el propio nombre de la Co-munidad, Alcohólicos Anónimos no quiere que se revele el nombre de sus miembros por la radio, prensa o televi-sión. Por eso mismo, los miembros de Alcohólicos Anónimos nunca revelan el nombre de otros miembros a per-sonas de fuera. Pero los miembros de Alcohólicos Anónimos no están aver-gonzados de serlo. Unicamente quie-ren motivar a otros alcohólicos a que busquen ayuda en la Comunidad y no pretenden ser considerados como hé-roes sólo por cuidar de su propia salud.

•Alcohólicos Anónimos no pro-porciona certificaciones ni cartas de recomendación a órganos penitencia-rios de libertad condicional, autorida-des judiciales, empresas, instituciones sociales, etc.

Fuente: Alcohólicos Anónimos

Lo que Alcohólicos Anónimos no hace

Notícies

Preguem perquè aquest temps sigui de benedicció i veritable aprenentatge pel que fa a la voluntat de Déu per a les seves vides.

Recordeu que si voleu tenir notícies seves podeu trobar-les en el seus blogs irenelynette.wordpress.com o freedomforoursouls.wordpress.com.

Samuel i Irene ja estan a l’escola bíblica a Baguio (Filipines). En els pro-pers mesos tenen per davant el repte d’estudiar la Paraula en profunditat i posar en pràctica l’après. A l’escola hi ha un total de 50 persones, entre estu-diants (alguns matrimonis de jubilats i uns altres amb fills petits) i personal de l’escola. Samuel és l’únic europeu ja que la resta o bé són filipins o americans.

Ciutat de Baguio