Les estratègies lectores

Servei Educatiu La Garrotxa. Assessors LIC. Pla d’Impuls a la Lectura

1

LES ESTRATÈGIES LECTORES 1

En el moment de l’aprenentatge, cal que les diferents accions que fa el lector expert d’una forma més o menys inconscient i automàtica, les porti a terme d’una manera explícita per ensenyar l’alumnat i que li serveixin de model.

- D’aquesta manera ajuda l’alumne perquè les pugui aplicar, primer amb tot el grup i de manera més o menys pautada.

- Després passant a reflexionar-hi amb l’ajuda de l’adult. - I, finalment, realitzant-les de forma autònoma.

1. Descodificar amb fluïdesa No és possible avançar en la lectura sense interpretar els símbols arbitraris de transmissió de la informació. Si la descodificació és molt lenta i dificultosa, exigirà un grau d’esforç elevat que pot dur el lector a perdre el significat global d’allò que llegeix. És important, doncs, que l’alumne descodifiqui amb seguretat, fiabilitat i fluïdesa. 2. Rellegir, avançar o utilitzar sempre elements d’ ajuda externa per a la comprensió lèxica Una sola paraula, pel seu significat o per la seva situació en una frase, pot canviar la interpretació d’un text. Cal, doncs, insistir en la conveniència de dubtar davant de paraules, girs, frases fetes, etc. poc coneguts i que l’alumne cerqui l’accepció correcta dins del context. 3. Avaluar la consistència interna del contingut qu e expressa el text i la seva correspondència amb el coneixement previ i amb el q ue li dicta el sentit comú L’alumne ha de tenir una actitud crítica davant del text, ha de confrontar la informació que rep amb la que ell ja posseeix o que adquireix del seu entorn. Ha de poder distingir allò que és cert del que és fals, o inexacte. 4. Distingir allò que és fonamental d’allò que és p oc rellevant o poc pertinent per als objectius de lectura En la majoria de textos hi ha un nucli d’informació essencial i un altre de suplementari. Per comprendre bé cal distingir el dos tipus d’informació. Tanmateix no tot allò que es diu al text aporta informació necessària segons l’objectiu de la lectura.

1 Font : Joan Serra i Carles Oller (coord.): Com ensenyar a llegir a l’ESO. La lectura des d’una perspectiva interdisciplinària, Rosa Sensat, 1999.


2

5. Construir el significat global Un cop distingides les idees principals i les complementàries, l’alumne ha de ser capaç de jerarquitzar-les i resumir-les. 6. Elaborar i provar inferències de diferent tipus, tals com interpretacions, hipòtesis, prediccions i conclusions La relació del lector amb el text ha de ser activa. A mesura que interactua amb el contingut s’endinsa més en la comprensió. Ha de ser capaç, doncs, de predir o imaginar com avançarà el text i anar comprovant si les seves prediccions són certes per tal de modificar-les, si cal, i plantejar-ne de noves. 7. Estratègia estructural Els coneixements previs sobre una organització retòrica afavoreixen l’aprofundiment sobre un text determinat; és a dir, la seva comprensió. Distingir l’estructura d’una carta, un relat, un diàleg o una descripció, ajuda l’alumne a activar els seus coneixements referits a les característiques gràfiques, formals i lingüístiques del text i, per tant, podrà codificar la informació textual dins les categories de l’esquema activat, distribuint-hi els continguts. Posteriorment, podrà utilitzar aquest mateix esquema organitzatiu, com un marc per recordar la informació quan li sigui necessària. 8. Atenció concentrada L’atenció és imprescindible perquè les interaccions entre autor - contingut – lector siguin factibles. Si falta l’atenció i l’alumne desconnecta del procés lector, es fa impossible la comprensió. 9. Conèixer els objectius de lectura: què?, per què ?, per a què he de llegir? És bàsic que l’alumne sàpiga què fa i per a què ho fa. Conèixer els objectius de lectura dóna sentit a l’activitat i permet, també, l’avaluació dels resultats. 10. Activar els coneixements previs pertinents Per comprendre el que es llegeix cal establir connexions amb significat entre allò que se sap i els conceptes nous; d’altra manera, difícilment s’interioritzarà la nova informació rebuda. La diferència de continguts entre allò que es llegeix i allò que se sap ha de ser prou curta per poder establir-hi connexions, i prou ample per poder despertar l’interès del lector. 11. Avaluar i controlar si es va produint la compre nsió d’allò que es llegeix i autoregular l’activitat lectora partint de la revis ió de la pròpia activitat i de la recapitulació del que s’ha llegit L’avaluació ha de ser contínua al llarg de tot el procés lector, i simultània amb els mecanismes d’autoregulació. No autoregular periòdicament allò que se està llegint pot comportar un avanç aparent en “la lectura”, però no en la seva comprensió.


3

12. Relacionar els coneixements previs pertinents a mb la informació que ens aporta el text al llarg de tota lectura Quan un lector llegeix un text mai no parteix de zero. Mentre llegeix, espontàniament, activa els seus coneixements referits a aquell tema. Les connexions que estableixi li permetran, també, assegurar la comprensió d’allò que ha llegit, o bé li plantejaran interrogants sobre la pròpia activitat lectora o sobre la nova informació aportada pel text. 13. Avaluar i integrar de manera crítica la nova in formació i remodelar, si cal, les idees inicials Quan s’integra la informació rebuda es completa el cicle iniciat: autor, text, lector. El lector, finalment, modifica els seus esquemes inicials d’acord amb la informació aportada pel text i en fa una reconstrucció personal i singular.

ESTRATÈGIES QUE TOT BON LECTOR FA SERVIR

� El bon lector sap per a què llegeix i quin és el tipus d’informació que està buscant.

� El bon lector avança en la comprensió del significat a partir de la lectura de

sintagmes i frases.

� El bon lector avança en la comprensió del significat del text a partir d’elaborar

hipòtesis, arriscant-se a equivocar-se.

� El bon lector aprofita tota la informació complementària que li facilita el text: títols,

apartats, fotografies, annexos, índex, notes al peu...

� El bon lector identifica el contingut clau de cada paràgraf, estableix relacions amb els

anteriors i amb els següents, així com amb tot allò que ell ja coneix sobre el tema.

� El bon lector sap triar el tipus d’estratègia més adequada per al tipus de text que està

llegint i per a allò que en vol treure de la lectura que fa.

� El bon lector, mentre llegeix, i sobretot al final, es posiciona, opina, integra o discrepa

-encara que sigui parcialment- de la informació llegida.


4

PRESENTACIÓ AGRUPADA DE LES ESTRATÈGIES LECTORES

RECORREGUT QUE FA UN LECTOR PER COMPRENDRE UN TEXT 2

1.- Les que permeten descodificar amb fluïdesa:

- Reconec la majoria de paraules a primera vista? - Descodifico amb detall només les paraules de desconec? - La meva lectura és prou fluïda i no representa cap entrebanc per accedir a la

comprensió del text? 2. Les que permeten identificar, crear, compartir o precisar objectius concrets de lectura:

- Per què he de llegir? - Què vull aconseguir llegint aquest text? - Mantinc durant la lectura l’objectiu inicial? - Aquest text és el més adequat per aconseguir el que necessito? Com ho sé?

3. Les que permeten activar i aportar coneixements previs rellevants, de naturalesa diversa (temàtics, culturals, ideològics, lingüísti cs i textuals), per a l’objectiu o els objectius proposats:

- Què sé d’aquest text (tema)? - Què en sé de l’autor? N’he llegit alguna cosa? Em va agradar? Hi vaig estar d’acord? - Què sé del context? D’on prové aquest text? Què en sé, d’aquesta font? - Què em recorda aquest tipus de llibre o de text? - Per què serveixen aquesta mena de textos? - Quines coses conec d’aquesta mena de textos?

4. Les que permeten planificar i revisar la manera com s’aborda la lectura d’un text:

- Com llegiré aquest text? Què em serà més útil fer, abans de llegir? - Quin tipus de lectura m’anirà més bé per a la tasca que he de fer? - Estic llegint de la manera més adequada per comprendre el text: massa ràpid,

necessito subratllar les idees més importants? M’aniria bé fer un esquema, anotar al marge els punts interessants, fer alguna marca per quan el torni a llegir...?

5. Les que permeten establir inferències, anticipac ions, prediccions, hipòtesis:

- He reconegut alguna paraula destacada? - Què li pot passar al protagonista? - Què podem explicar d’aquest tema veient aquests subtítols o aquestes il·lustracions

o fotografies?

2 Font : Pla d’impuls a la Lectura. Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.


5

- Com em sembla que continuarà? - Com em sembla que s’acabarà? (en el cas d’una narració) - Crec que m’aportarà coses que no sabia relacionades amb...?

6. Les que permeten comprovar la pròpia comprensió:

- Què he entès fins aquí? - Quin tema tracta aquest paràgraf, quines coses es diuen? - Aquest fragment, com es relaciona amb l’anterior, què hi aporta? - I amb el subtítol del paràgraf següent? - Puc recordar el fil de la narració, què està passant? - Seria capaç d’explicar, per sobre, el que he llegit fins ara? - He trobat la resposta a algun dels interrogants que m’he plantejat inicialment?

7. Les que permeten avaluar la consistència interna del contingut del text:

- Té sentit per a mi el que llegeixo? - Sé què vol dir? - Com ho faré per solucionar els diversos mots o frases que no entenc? - El que he llegit té lligam amb el que jo em pensava abans de començar?

8. Les que permeten avaluar i integrar la nova info rmació i remodelar, si cal, les idees inicials:

- El que llegeixo està d’acord amb el que jo sabia d’aquest tema? - He hagut de canviar alguna idea de les que jo tenia a partir del que he llegit? - Estic d’acord amb el que llegeixo?

9. Les que van dirigides a construir el significat global del text: resumir i sintetitzar:

- Quina és, o quines són, les informacions essencials del que he llegit? - La informació que he pogut comprendre i inferir ha respost al meu objectiu? - He trobat alguna informació interessant i que no preveia trobar?

10. Les que permeten fer una lectura crítica del te xt (explorar el món de l’autor, el gènere discursiu i les interpretacions):

- Què es proposa l’autor? Què pretén? On se situa el text? A qui s’adreça? Què sé de l’autor? Com se’l valora a la seva comunitat? Quins posicionaments adopta l’autor?

- Quin tipus de text llegeixo? L’autor utilitza els recursos convencionals del gènere? A qui cita l’autor? Com ho fa? A qui no cita? Com utilitza el llenguatge, hi ha paraules que adquireixen un significat diferent de l’habitual? A quines informacions dóna rellevància?

- Què busco en el text? Què pressuposa l’autor que sap el lector? En quins punts estic d’acord i en quins en desacord? Com interpretaran aquest text altres persones que conec? Què faré quan acabi de llegir: un resum, un esquema, ho inclouré en un treball, respondré unes qüestions...?


6

SEQÜENCIACIO DE LES ESTRATÈGIES DE COMPRENSIÓ LECTORA 3

Abans

Durant

Després

� Objectius: per què es

fa la lectura.

� Hipòtesis o idees: què s’espera aprendre, trobar en el text.

� Activació dels coneixe-ments previs: què se’n sap, del tema.

� Confirmació: correcció

de les idees.

� Recapitulació parcial o global.

� Control de la compren-sió mitjançant pregun-tes i respostes.

� Avaluació de la com-

prensió.

� Recapitulació parcial o global.

� Valoració, comentaris.

� Comunicació escrita, oral.

� Producció d’algun text.

1. Abans de la lectura 1.1. Objectius de la lectura - Qualsevol acte de lectura té un objectiu, que pot ser lúdic, de recerca d’informació o bé d’aprenentatge. - Els propòsits de la lectura constitueixen la motivació necessària per passar a l’acció de llegir. Al mateix temps determinen la manera en què es realitzarà aquesta lectura: més selectiva si se cerca una informació concreta, o més aprofundida per estudiar un tema, etc. 1.2. Formulació d’hipòtesis - El material, les il·lustracions, la presentació i els indicis textuals (títol, subtítols, tipus de lletra, etc.) aporten una informació que permet preveure de quin tipus de text es tracta i quin tipus de contingut té.

3 Font : Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya: Orientacions per a la millora de la comprensió lectora i l’expressió escrita, pàg. 7-12. Vegi’s: http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/


7

1.3. Activació dels coneixements previs - Es poden fer hipòtesis sobre el text des del moment que ja s’han tingut experiències prèvies amb textos semblants. - Els coneixements previs sobre el contingut ens permetran la comprensió. - Com més allunyat estigui un text de les experiències i dels coneixements del lector, més difícil serà entendre’l. 2. Durant la lectura 2.1. Formulació d’hipòtesis - Durant la lectura es va anticipant el contingut que vindrà a partir del que ja s’ha interpretat. Aquestes hipòtesis es posen de manifest a diferents nivells, tant de paraules, com de frases, com de tot el text. 2.2. Confirmació o rebuig de les hipòtesis - Les diferents hipòtesis s’aniran confirmant o rebutjant a mesura que s’avança en la lectura. - Aquest procés durà a la formulació de noves hipòtesis que seran confirmades o rebutjades més endavant. 2.3. Recapitulació - Per entendre un text cal que es retingui en la memòria immediata la informació ja obtinguda. - Les informacions es relacionen entre si, de la mateixa manera que els lligams entre els coneixements previs i la nova informació obtinguda. 2.4. Control de la comprensió - Paral·lelament a la interpretació de l’escrit, es poden detectar les incomprensions possibles i decidir si cal continuar amb la lectura per obtenir més informació o és més prudent rellegir, si cal cercar una paraula al diccionari, o bé fer servir altres estratègies per evitar els buits d’informació. 3. Després de la lectura 3.1. Avaluació de la comprensió - Per fer una avaluació es pot respondre i aprendre a elaborar preguntes pertinents de diferents nivells de comprensió (literal, interpretativa i crítica).


8

3.2. Recapitulació - Es poden recuperar diferents aspectes de la memòria d’un text per mitjà de la recapitulació, relacionant el contingut del text amb altres informacions. 3.3. Comunicació - Es poden combinar diferents activitats per desenvolupar les habilitats comunicatives (llenguatge oral – lectura – escriptura) i d’aquesta manera captar les idees principals, resumir, controlar la comprensió, conversar per compartir les idees i les relacions personals que provoca el text amb funcionalitat comunicativa. 3.4. Creativitat - Llegir una part d’una història (inici o final) per anticipar la resta és una forma d’estimular la creativitat. - També ho és la representació de diferents organitzadors gràfics: taules, esquemes, diagrames, mapes conceptuals, etc.. 3.5. Valoració - Si el text ha respost a les expectatives plantejades, es pot avaluar reflexionant sobre si ha agradat, si ha sorprès, si el recomanaria, etc.

TIPUS DE COMPRENSIÓ LECTORA 4 La comprensió es pot fer a diferents nivells. Segons l’actuació que fa el lector, pot extreure la informació directament del text, o bé pot deduir-la o, finalment, pot prendre un punt de vista més personal i crític. 1. Comprensió lectora literal o d’obtenció d’inform ació - S’extreu la informació directament del text. - Consisteix a seleccionar únicament la informació pertinent segons la pregunta que es faci o segons la informació que s’està buscant.

4 Font : Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya: Orientacions per a la millora de la comprensió lectora i l’expressió escrita, pàg. 6-7. Vegi’s: http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/


9

- És un tipus de treball lector molt important, però que no garanteix que el lector sigui capaç de traslladar aquest coneixement a altres situacions. Fins i tot pot no entendre allò que se li pregunta i limitar-se a repetir allò que ha llegit.

2. Interpretativa o inferencial - El lector dedueix la informació que busca a partir de la informació que extreu del text. - També es considera interpretativa la reformulació de la informació rebuda del text, és a dir, el fet de tornar a explicar allò que s’ha llegit amb unes altres paraules o bé fer-ne un resum o assenyalar-ne les idees més importants. - Per arribar a aquest nivell de comprensió s’han de posar en joc els coneixements previs, i és partir d’aquests i de la lectura del text que es podrà arribar a fer les deduccions necessàries.

3. Crítica o avaluativa - El lector no només posa en funcionament els seus coneixements previs sinó també els seus criteris i opinions. - Pot emetre judicis, avaluar la utilitat o la veracitat de la informació rebuda, posar-se en el lloc del personatge protagonista, etc.

ORIENTACIONS PER A LA SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA DE COMPRENSIÓ LECTORA 5

Per planificar la seqüència didàctica caldrà tenir en compte:

1. El text, la seva longitud, la seva complexitat i el tipus de text.

2. El suport en què es presenta.

3. El coneixement que la persona que llegeix té sobre el tema.

4. El domini del procés de descodificació.

5. La capacitat per relacionar les diferents idees contingudes en el text.

6. El tipus de comprensió que requereixen els objectius de la lectura.

7. Les respostes i aplicacions que es poden demanar després de la lectura.

5 5 Font : Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya: Orientacions per a la millora de la comprensió lectora i l’expressió escrita, pàg. 9-10. Vegi’s: http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/

Les estratègies lectores

Documents

Transcript of Les estratègies lectores