2

3

Les tortugues

Testudo hermanni hermanni.

Estratègies per afavorir-ne la

supervivència

Treball de recerca.

1r de batxillerat a l’Escola Pia de Sabadell

Sabadell, juny de 2014

Martí Graells i Roca http://testudohermanni.wordpress.com

4

© Martí Graells i Roca

Treball de recerca de 1r de batxillerat a l’Escola Pia de Sabadell

Sabadell, juny de 2014

Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement 3.0 de Creative Commons. Se'n

permet la reproducció, la distribució, la comunicació pública i la transformació per generar una

obra derivada, sense cap restricció sempre que se'n citin l’autor (Martí Graells i Roca). La

llicència completa es pot consultar a:

http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/legalcode.ca

5

Índex

Introducció ............................................................................................................................. 5

1. Objectius, hipòtesi i metodologia del treball ..................................................................... 7

2. Informació sobre les tortugues terrestres mediterrànies ................................................. 11

2.1 La Testudo hermanni hermanni, una subespècie de tortuga mediterrània............... 11

2.2 Les Testudo hermanni hermanni als Països Catalans.............................................. 45

2.2.1 Tortugues des de la prehistòria....................................................................... 45

2.2.2 Hàbitat i factors d’amenaça............................................................................. 46

2.2.3 Distribució i demografia................................................................................... 48

2.2.4 Legislació......................................................................................................... 52

2.2.5 Cria en captivitat autoritzada........................................................................... 53

3. Experimentació. Mesurament i registre de dades............................................................ 61

4. Entrevistes a experts....................................................................................................... 77

5. Mesures per a la protecció i conservació de les Testudo hermanni hermanni................ 85

6. Conclusions.................................................................................................................... 91

7. Llista de referències bibliogràfiques................................................................................ 95

8. Annex. Documentació...................................................................................................... 99

6

7

Introducció

Fa 200 milions d’anys –en l’època dels dinosaures– les tortugues ja habitaven la Terra. Com la

resta d’animals amb qui s’emparenta, la tortuga mediterrània és, doncs, una autèntica joia de

la natura.

Es tracta d’un animal que hauria de viure en el seu entorn feréstec natural. Però, pel seu

caràcter dòcil i a la vegada independent, pateix l’interès de la societat per domesticar-la. Això

n’ha afavorit el tràfic il·legal al llarg del darrer segle XX. En els darrers decennis, per sort, la

subespècie de tortuga mediterrània autòctona de l’àmbit dels Països Catalans, la Testudo

hermanni hermanni, està protegida per diverses normes legals i programes. I algunes de les

mesures que s’hi estableixen, com ara la cria en captivitat, es mostren reeixides a l’hora de

garantir-ne la supervivència, davant la desaparició progressiva dels seus hàbitats naturals.

Certament totes aquestes circumstàncies tenen a veure amb les raons per les quals fa temps

que vaig decidir escollir la tortuga mediterrània com a objecte del meu treball de recerca de

batxillerat. A més a casa, des que era petit, havia sentit dir que els avis paterns tenien una

tortuga de les del cap de serp –és a dir una Testudo hermanni hermanni– per distingir-la

segurament de les altres que també hi solien haver a les eixides (patis i jardins) de les cases

de Sabadell, que eren tortugues morisques (Testudo graeca), principalment.

Aquells records vagues d’infantesa es van convertir en interès i ganes de conèixer més

d’aquells animals. Amb el temps vaig descobrir que aquella mena de tortugues havia poblat

alguns indrets de Catalunya. I també que havia viscut des de temps ancestrals a les illes

Balears i que encara avui dia s’hi passejava en absoluta llibertat, tal com vaig comprovar no fa

gaire anys en el recorregut en bicicleta que vam fer amb l’Esplai La Teranyina de Sabadell per

l’illa de Menorca.

I finalment va arribar la que seria la causa principal. En els darrers mesos, he tingut

l’oportunitat d’experimentar directament en la cura, el manteniment i la cria de quinze individus

de Testudo hermanni hermanni. L’ocasió era única. Conèixer a fons les condicions que

envolten aquests animals en l’àmbit dels Països Catalans (hàbitat, alimentació, malalties,

legislació, programes i requisits per a la cria, centres oficials per a la reintroducció) i al mateix

temps poder formular el procés d’experimentació que plantejaria per al treball de recerca.

Gràcies a tot això, he pogut bastir un treball de recerca que, amb el guiatge de la persona que

m’ha tutorat i dels experts que m’han assessorat, recull en una sola obra: informació essencial

procedent de moltes fonts, experimentació, nou material gràfic i audiovisual i la proposta d’un

seguit d’accions per a la supervivència de la tortuga mediterrània.

8

Espero que aquest treball de recerca ajudi a conèixer millor aquests animals autòctons del

nostre país que van estar a punt de desaparèixer i que contribueixi a millorar la cura i la

reproducció de les tortugues, precisament per garantir-ne la supervivència en els seus hàbitats

situats tan a prop nostre.

Tots els continguts del treball de recerca (textos, fotos i vídeos) s’han elaborat expressament

amb la intenció que puguin ser reaprofitats lliurement per terceres persones i organitzacions,

amb la intenció d’afavorir el coneixement sobre aquests animals, que fins ara s’ha ofert en

format gairebé exclusivament tancat (sense obrir-ne els drets de difusió). Com a autor, estic

convençut que posar a disposició de tothom aquesta feina millorarà els estudis relacionats

amb aquest tipus de quelonis. Tots els continguts textuals, gràfics, telemàtics, fotogràfics i

videogràfics són de producció meva o de readaptacions pròpies; tret de les fotos 9, 10 i 14

obtingudes de fonts amb una altra modalitat de llicència Creative Commons (BY-NC-SA). Per

això, per al conjunt del treball, trobareu tot el treball amb una llicència Creative Commons (CC)

que en permet que sigui reutilitzat sense cap limitació només citant-ne l’autoria.

Martí Graells i Roca

Sabadell, juny de 2014

9

1. Objectius, hipòtesi i metodologia del treball

Objectius

Els objectius del treball de recerca (TR) són:

1. Apropar el coneixement de la tortuga Testudo hermanni hermanni a la societat catalana i,

en particular, a les persones que, pel seu nivell de sensibilització, vulguin saber més detalls

per a la protecció, recuperació i conservació d’aquests quelonis.

La primera part del treball de recerca (punt 2 l’índex del TR) és un compendi de

coneixements sobre les Testudo hermanni hermanni que considero que són

imprescindibles de tenir: la identificació de l’espècie, l'anatomia, l'alimentació, el

comportament, la reproducció, la longevitat, les malalties que pateixen, la distribució als

Països Catalans, etc. La intenció és tenir un coneixement cultural profund sobre els trets

generals d’aquesta espècie.

Metodologia

Buidatge de les obres (monografies, articles i altres treballs de recerca) més rellevants

sobre la tortuga mediterrània i que es referencien al final del TR, tot cercant-hi una

argumentació coherent entre els conceptes que s'hi exposen.

2. Crear una entrada específica de la Testudo hermanni hermanni a la Viquipèdia catalana,

castellana i anglesa. Pel que fa a aquesta enciclopèdia col·laborativa, ara com ara, no hi ha

una entrada específica per a la subespècie Testudo hermanni hermanni i sols una relativa a

la de l'espècie Testudo hermanni http://ca.wikipedia.org/wiki/Testudo_hermanni, que remet

a una entrada més genèrica sobre les tortugues mediterrànies (per tant, idèntica a l’entrada

sobre les Testudo hermanni) http://ca.wikipedia.org/wiki/Tortuga_mediterr%C3%A0nia. El

nostre objectiu és, doncs, crear-hi una entrada particular per a la subespècie Testudo

hermanni hermanni, que és la tortuga autòctona de l’àmbit dels Països Catalans.

Metodologia

Elaborar un resum final a partir de la informació recollida en el primer objectiu per poder

acabar creant una entrada a la Viquipèdia, amb el seguiment d’un curs impartit per Àlex

Hinojo ‘Kippelboy’ http://ca.wikipedia.org/wiki/Usuari:Kippelboy (coordinador de l’associació

Amical Wikimedia, on s’agrupen els viquipedistes catalans).

3. Experimentar empíricament la cria en captivitat de les tortugues mediterrànies per poder-ne

ampliar les mesures per a la seva conservació i supervivència. Comprovar que el seu

10

creixement és correcte i que els criadors particulars poden garantir unes condicions dignes

de manteniment i cria.

La part més pràctica i experimental (punt 3), intenta evidenciar que una de les estratègies

per afavorir la supervivència d’un animal salvatge com la tortuga mediterrània és –per

contradictori que sembli– la cria en captivitat. I aquesta cria potser no hauria d’estar en

mans exclusivament de les entitats col·laboradores oficials, sinó que també podria incloure

altres criadors que respectin uns processos dignes de cria i manteniment garantint-ne els

estàndards (les adequades condicions d’alimentació, temperatura i higiene dels animals).

Aquesta ha estat la hipòtesi del treball.

Metodologia

D’una banda, treball de camp amb una població de 13 exemplars de tortuga mediterrània

de diferents edats: petites (una hibernació), mitjanes (dues hibernacions) i grans (més de

cinc anys). D’altra banda, aplicació de recursos tecnològics, com el blog Testudo hermanni

hermanni http://testudohermanni.wordpress.com per explicar moments significatius en

l’elaboració del TR, que, com que tenen un caire més procedimental i de vegades

anecdòtic, no els hem inclòs totalment en el treball. Així mateix, els formularis en línia de

Google Drive http://bit.ly/THHforms, per a la introducció de les de dades periòdiques

(registres i mesurament periòdic de les magnituds dels exemplars de tortuga amb què es fa

el treball de camp). En aquest sentit, els formularis han permès introduir les dades des del

lloc mateix on es feien els mesuraments, gràcies a la disponibilitat de la corresponent

aplicació mòbil.

4. Entrevistar persones i organismes vinculats amb el món de les tortugues mediterrànies que

aportin informació sobre les tortugues i el seu bon estat de salut. A més d’ajudar a reforçar

la hipòtesi del TR, les aportacions d’aquestes persones han de servir per saber l’estat real

d’execució de les polítiques de protecció i conservació de les Testudo hermanni hermanni

(existència dels catàlegs de protecció de la fauna salvatge en perill d’extinció, aprovació

dels plans de conservació, cens poblacional dels animals, etc.).

Metodologia

Entrevistes a persones i organismes encarregats de la protecció i recuperació de les

tortugues terrestres a Catalunya:

Albert Martínez www.linkedin.com/pub/albert-martinez-silvestre/48/821/776, veterinari i

reconegut expert en aquesta subespècie de tortugues mediterrànies (Testudo hermanni

hermanni) i membre del CRARC (Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de

Catalunya) de Masquefa (Anoia) www.amasquefa.com/html2/public/entitats?id=162.

11

Aïda Tarragó de la Generalitat de Catalunya (Servei de Biodiversitat i Protecció dels

Animals. Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat. Departament d’Agricultura,

Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural).

Alfons B (criador de tortugues a Sabadell).

Per a l’assoliment dels quatre objectius esmentats, també s’apliquen altres recursos comuns:

1. Obertura de comptes a Youtube (per a vídeos), Flickr (per a fotografies), Slideshare (per a

presentacions de diapositives) i Issuu (per a la publicació del treball i del resum final) que

s’elaborin en el TR. Tots els continguts estan sota una llicència Creative Commons BY 3.0

http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/deed.ca per facilitar-ne la reproducció (còpia),

distribució (en diversos formats i canals), comunicació pública (com ara a Internet),

transformació i beneficis comercials (per exemple, ser reaprofitats per a cursos en què es

fa pagar inscripció...):

- Youtube www.youtube.com/martigraells

- Flickr www.flickr.com/martigraells

- Slideshare www.slideshare.net/martigraells

- Issuu www.issuu.com/martigraells

2. Ús del programa d’autoedició InDesign (versió gratuïta

https://creative.adobe.com/es/products/indesign) per a la maquetació de la portada del TR i

també del resum (o abstract o pòster) final.

Hipòtesi

Ens plantegem la hipòtesi següent: el principal requisit per a la cria en captivitat de les Testudo

hermanni hermanni es focalitza en el fet que es compleixin unes pautes d’alimentació,

temperatura i higiene correctes, més que no pas en la condició que aquesta cria només la

pugui dur a terme un criador oficialment autoritzat per l’Administració.

Així, doncs, a més d’elaborar i difondre un corpus general i complet de la tortuga mediterrània

Testudo hermanni hermanni, l’experimentació per a la validació d’aquesta hipòtesi ens ajudarà

a valorar més empíricament la cria en captivitat de les tortugues i a ampliar-ne les mesures per

a la seva conservació i supervivència.

12

13

2. Informació sobre les tortugues terrestres mediterrànies

2.1 Les Testudo hermanni hermanni, una subespècie de tortuga

mediterrània

Aquest punt s’ha elaborat prenent com a base principal els continguts dels llibres Tortugas

terrestres mediterráneas (Pursall, B. 2002) i La tortuga mediterrània a Catalunya (Soler, J. i

Martínez, A. 2005).

Àmbit geogràfic

Com succeeix en la resta d'animals i com veurem seguidament, les tortugues mediterrànies

han evolucionat al llarg de milions d'anys, d'acord amb els canvis geològics i d'ecosistema que

han tingut lloc. A més, en la seva distribució geogràfica i evolució, hi incideixen

específicament: la disponibilitat de carbonat de calci i d'aliments, la temperatura, la quantitat

d'insolació anual i la influència de l'home en el medi (acció antròpica) i d'altres animals

predadors.

Canvis geològics: en l'època compresa des de fa 340 milions d'anys fins fa uns 40 milions

d’anys, entre Europa i el nord d'Àfrica, hi havia el mar de Tethys, que separava aquestes

dues zones de selva tropical.

Figura 1. Mar de Tethys

Al llarg d'aproximadament 300 anys, aquest mar tropical es va anar evaporant i s'hi van

anar acumulant coralls i altres algues calcàries. Tots aquest canvis geomòrfologics en

l'àmbit de l'actual mar Mediterrani expliquen, d'una banda, la formació de grans regions

riques en calci i, de l'altra, la distribució de les diferents espècies (quan les diferències són

tan grans que, si es creuen, no donen lloc a descendència fèrtil), subespècies (quan, tot i

ser distintes, es poden creuar i donar descendència fèrtil) i races (si presenten algunes

14

diferències i es creuen amb certa regularitat) de les tortugues mediterrànies. Com veurem

en el TR, aquest fet ha ocasionat que els experts no tinguin una nomenclatura unànime.

Disponibilitat de carbonat de calci: durant l'evaporació del mar de Tethys, es van

formar estrats de roques calcàries (carbonat de calci), fruit de l'acumulació de corall i

algues. Les sals de calci es van anar precipitant i acumulant al fons. Amb els plegaments

de l'escorça terrestre van aparèixer serralades i regions riques en calci arreu del

Mediterrani. Les zones amb calci són molt aptes per a les tortugues.

Disponibilitat d'aliments: les tortugues poden viure en zones amb poc aliments i fins i tot

amb una pluviositat del voltant dels 130 mm anuals.

La temperatura: les tortugues mediterrànies estan actives quan la temperatura ambiental

oscil·la entre els 18 i els 28 ºC. I, quan la temperatura de l'aire és d'entre -5 i + 5 ºC,

hibernen. Les baixes temperatures solen ser una barrera natural per a la distribució de les

espècies de tortugues.

Hores de sol: la tortuga mediterrània necessita molt sol al llarg de la seva vida.

Concretament necessiten un mínim de 2.500 hores anuals, per obtenir la vitamina D que

els proporciona bona part del calci que consumeixen.

Figura 2. Hores d’insolació a Europa

Influència de l'home: els usos intensius i els procediments de l'agricultura poden fer molt

mal a les poblacions de tortugues mediterrànies. També el tràfic furtiu per a la seva

comercialització, tot i que en l'àrea geogràfica on habiten les tortugues mediterrànies

Testudo hermanni hermanni s'hi ha anat desplegant una legislació que el penalitza.

15

Predadors: els seus predadors ataquen bàsicament els ous i les seves cries. Segurament

per això, les tortugues fan dues o més postes a l'any, amb uns quants ous (de tres a sis)

per posta. En el nostre àmbit més proper, el teixó (Meles meles) i la fagina (Martes foina)

es consideren els animals que més depreden els nius de les postes de Testudo hermanni

hermanni. Amb tot, la tortuga continuarà sent vulnerable als predadors, fins que tingui

quatre o cinc anys i la seva mida sigui més gran.

Identificació de l'espècie

Les tortugues mediterrànies pertanyen a la família Testudininae, una de les tretze famílies que

conformen el gran ordre dels quelonis. Dins d’aquesta família, hi ha el gènere de les Testudo,

que, al seu torn, se subdivideixen en:

Testudo graeca (tortuga mora o morisca). Descrita el 1758 pel botànic suec Carolus

Linnaeus, que li va posar aquest nom, no perquè procedia de Grècia, sinó més aviat

perquè la closca li recordava els mosaics grecs. La seva àrea de distribució va des del nord

d'Àfrica fins a l'Orient Mitjà i Iran. La subespècie pròpia de la Península Ibèrica és la

Testudo graeca graeca, que es troba al sud-est ibèric (Múrcia i Almeria) i al Parc de

Doñana (Huelva).

Foto 1. Testudo graeca (Martí Graells MG. CRARC)

Testudo hermanni (tortuga d'Hermann). Descrita per Gmelin el 1789, porta el nom del

zoòleg Hermann. La seva àrea natural és el sud d'Europa, des de la zona dels Balcans fins

a Turquia, per una banda, i l'Estat espanyol, per l'altra. Aquesta espècie se subdivideix en

dues subespècies. La de l’Europa oriental s’anomena Testudo hermanni boettgeri. I la de

l’Europa occidental, Testudo hermanni hermanni, i és l'objecte d'aquest estudi.

16

Foto 2. Testudo hermanni (MG)

Testudo marginata (tortuga marginada). Descrita per Schoepff el 1792. L'etiqueta de

marginada es deu al bordó posterior de la caparassa (part superior de la closca) dels

adults. Habita al sud i en illes de Grècia i també a Sardenya.

Foto 3 Testudo marginata (MG. CRARC)

Agrionemys (Testudo) horsfieldii (tortuga russa). Descrita el 1844 per Gray. S'estén des del

sud de Kazakhstan i regions del mar de Caspi fins al Pakistan. Amb hiverns molt freds i

estius calorosos, a la pràctica, al seu hàbitat natural, està activa sols tres o quatre mesos.

Testudo kleinmanni (tortuga egípcia). Descrita per Lortet el 1883. S'estén pel nord d'Àfrica,

des de Líbia fins al Sinaí. Acostumada, per tant, a temperatures molt altes.

17

Figura 3. Caparasses i plastrons de les diferents espècies del gènere Testudo

18

Diferències entre les dues tortugues ibèriques

Per diferenciar les dues espècies de tortugues ibèriques (la mediterrània de la mora), ens

fixarem en la seva closca, que es divideix en la part dorsal (caparassa) i la ventral (plastró).

Figura 4. Closca: caparassa i plastró

Observem aquestes tres diferències principals:

1. La Testudo hermanni presenta dues plaques supracaudals en la majoria de casos, mentre

que la Testudo graeca sols en té una.

2. La Testudo hermanni té com un apèndix un unglot a la punta de la cua.

3. La Testudo graeca disposa d’un esperó corni a cada banda de la cua.

Figura 5. Diferències Testudo graeca i Testudo hermanni

19

Diferències entre les dues subespècies de Testudo hermanni

Identificar les subespècies no és tan fàcil com en el cas de les espècies. Les diferències es

podrien deure fins i tot a característiques climàtiques de la zona on viuen i a les estratègies

naturals de camuflatge que han anat adoptant al llarg de molt temps. En qualsevol cas,

aquests trets diferencials es manifesten en les diferents parts de la seva anatomia com ara:

ulls, ungles, escates, closca i coloració de totes aquestes parts.

Per diferenciar les dues subespècies de Testudo hermanni:

1. La Testudo hermanni hermanni presenta en el plastró dues franges de color negre intens

que van des de les plaques gulars a les anals. Les Testudo hermanni boettgeri les tenen en

canvi més apagades i distribuïdes en menys quantitat.

2. La Testudo hermanni hermanni tenen les sutures de les plaques pectorals més petites que

les sutures de les femorals. En el cas de les Testudo hermanni boettgeri les mides de les

sutures són a l’inrevés.

3. La forma de la closca dels mascles de les Testudo hermanni boettgeri és trapezoïdal, més

ample de la part posterior que de l’anterior.

Figura 6. Diferències Testudo hermanni boettgeri i Testudo hermanni hermanni (THH)

20

Figura 7. Distribució de les THH a Europa (també es pot consultar la imatge a Wikimedia Commons

http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Testudo_hermanni_range_map.jpg)

Al llarg de la història, s’han anat emprant diferents noms per designar aquesta subespècie de

queloni. No va ser fins el 1987 que es va començar a usar el nom actual de Testudo hermanni

hermanni.

Tanmateix, per estudiar si es tracta de noves espècies, es té en compte diversos factors com

la determinació d’ADN (àcid desoxiribonucleic o DNA) mitocondrial, anàlisis morfomètriques i

d’adaptacions a l’hàbitat, estudis genètics i fins i tot descripcions paleontològiques.

Potser en el futur fins i tot canviarà el nom de l’espècie d’aquests animals ja que hi ha estudis

actuals que la vinculen amb la tortuga de quatre ungles o russa (Agrionemys horsfieldii).

Veurem potser algun dia la Agrionemys hermanni?

Ara com ara, aquesta és la classificació binomial de Carl Von Linné (Carolus Linnaeus) per a

les Testudo hermanni hermanni:

Figura 8. Classificació binomial de Linné per a les THH

21

La tortuga mediterrània és l’únic queloni autòcton terrestre que podem trobar a Catalunya, a

les illes Balears i també, per reintroducció, al País Valencià. La seva distribució geogràfica

comprèn les regions mediterrànies litorals, prelitorals i insulars des de la costa occidental

d’Itàlia, passant per les grans illes de Sicília, Sardenya, Còrsega, el sud de França, les Illes

Balears majors, País Valencià i Catalunya.

Fitxa tècnica

Nom científic: Testudo hermanni hermanni

Mides (mitjanes): 14 cm mascles, 18 cm femelles

Alimentació: bàsicament herbívora

Reproducció: ovípara (3 ous per posta de mitjana i d’1 a 3 postes per temporada)

Cicle biològic marcat per les estacions i el període d’hibernació (finals d’octubre - mitjan

març)

Aparellament: durant l’abril i el maig

Postes: mitjan maig, juny i principis de juliol

Eclosió de les postes: agost i setembre

Longevitat: entre 40 i 60 anys, en llibertat

Coloració general: caparassa tacada de colors negre i groc

Identificació del sexe

En les tortugues joves, és difícil saber si són mascles o

femelles. És més fàcil determinar-ne el sexe quan els

exemplars tenen més de quatre o cinc anys.

En el cas de les Testudo hermanni hermanni, es compleix

la característica que les femelles tenen el plastró pla i que

els mascles el presenten còncau. És com si els mascles

arronsessin el ventre (J.Soler, A.Martínez 2005).

Figura 9. Diferències de la closca de mascles i femelles de les THH

Les plaques anals dels mascles formen un angle obert a la base de la cua i, contràriament,

l’obertura entre plaques a les femelles és molt tancada. També hi ajudarà observar la longitud

de la cua –més curta en les femelles– i la posició de l'obertura anal. A la cua hi ha l’orifici de la

cloaca, per on defequen i per on exterioritzen el penis els mascles o per on les femelles fan

l’oviposició (posta), que en els mascles està més allunyat de la base de la cua que en les

femelles. La femella té una obertura anal que apunta cap avall. El mascle té la cua més llarga,

22

que replega lateralment quan es desplaça, i el membre sexual acabat en una punxa. Tot

plegat ajuda que el mascle pugui aferrar-se més fàcilment al dors de la femella en la còpula.

També es distingeixen per la placa supracaudal, que en els mascles és convexa i en les

femelles és recta.

La mida de les femelles és un 12 % més gran que la dels mascles, amb unes mides mitjanes

de 160 i 180 mm per a mascles i femelles. La forma de la caparassa de les femelles és més

ovalada en el contorn i la dels mascles, més trapezoïdal.

El sexe no es podrà identificar de manera més clara fins que tinguin cinc anys i una longitud

mínima de 80 mm, a causa dels canvis hormonals que pateixen entre els tres i set anys.

Malgrat que arriben a la maduresa sexual entre els set i els vuit anys, la maduresa

reproductiva no els arriba fins als 10-12 anys en mascles i 12-14 en femelles, respectivament.

Foto 4. Diferències mascle-femella de THH per l’obertura de plaques anals (MG)

Per cloure aquest punt, afegim que la distribució de sexes en poblacions naturals de tortuga

mediterrània sol ser d’1 mascle per a cada 1,2-1,5 femelles. Aquesta és la proporció que es

manté de manera més equilibrada en el seu hàbitat natural.

Alimentació

Encara que aparentment sembli que les tortugues siguin absolutament autònomes en

l'alimentació, convé tenir el compte alguns consells per assegurar que les criades en captivitat

no segueixen una dieta incorrecta. Com que les tortugues solen viure molts anys, els seus

efectes podrien aparèixer passats uns anys i ja no tindrien solució.

La dieta principal, en general, s'ha de basar en aliments amb poques proteïnes i, en canvi,

molta quantitat de fibra, vitamines i minerals, concretament una bona proporció de carbonat

càlcic. És important afegir a la seva dieta un complement de vitamines i minerals. Ens poden

23

ser especialment útils els preparats per a aquest tipus de rèptils que venen a les botigues

especialitzades i, en general, altres aliments que portin aquests productes.

Les criades en captivitat, quan mengen, mostren el mateix comportament instintiu que les que

viuen en llibertat al seu hàbitat natural. Trepitgen els aliments i, mentre mengen, hi orinen i

defequen al damunt, talment com fan en llibertat.

Quins aliments els van bé?

Plantes silvestres. La tortuga en llibertat s’alimenta de flors i plantes variades sense que hi

hagi perill que en mengi de verinoses. D'entre les més conegudes: pixallits (Taraxacum

officinale), dent de lleó (o lletsó o xicoia, Sonchus sp.), plantatge (Plantago lanceolata),

ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides), enciam bord (Lactuca serriola), matallums

(Sisymbrium irio), broixac de camp (Calendula arvensis), corretjola (Convolvulus arvensis),

crespinell (Sedum sediforme), trèbol (Trifolium sp.), alfals (Medicago sp.), vidiella (Clematis

flammula), esbarzer (Rubus ulmifolius), jonça (Aphyllanthes monspeliensis), gram

(Cynodon dactylon), margall (Hordeum murinum), belluguets (Briza sp.), llistó

(Brachypodium retusum), rosella (Papaver rhoeas)....

A les botigues especialitzades en rèptils comercialitzen productes (en format de pinsos

compostos) que contenen els nutrients substitutius d'aquesta alimentació més natural.

Foto 5. Planter de dent de lleó (MG) Foto 6. Pot de pinso per a l’alimentació de tortugues (MG)

Fulles i fruits d’arbres, com les fulles més tendres d’alzina (Quercus ilex), arboç (Arbutus

unedo), llentiscle (Pistacia lentiscus), ullastre (Olea europaea varietat silvestris) i, al Parc

Natural del Garraf, fins i tot el fruit del margalló (Chamaerops humilis).

Altres animals que viuen a les plantes o a la terra, com ara els cargols (que els van bé

doblement: pel tall i per la closca) o els cucs.

Femtes d’altres animals, com la dels teixons o, fins i tot, les de gat).

Plantes conreades. Aquesta versatilitat alimentària fa que les tortugues mengin en captivitat

tot tipus de fruites (cireres, préssecs, albercocs, prunes, figues o mores) i també hortalisses

verdes de consum humà: coliflor, mongetes, bròquil, pèsols, faves, espinacs, etc. Però cal

tenir en compte que tenen l'aparell digestiu adaptat per consumir aliments amb molta fibra i

24

poques proteïnes, i aquesta mena d'hortalisses tenen menys fibra que les plantes

silvestres.

Enciam, tomàquet, cogombre i similars. Són productes que sovint han estat modificats

genèticament per al consum humà. L'aspecte, l'olor i el gust resultants són agradables i

poden servir per animar la tortuga a consumir altres aliments. Però és necessari que no en

constitueixin la part bàsica de la dieta.

Aliments que cal evitar:

Carn. Perquè algunes parts del cos de la tortuga –especialment la closca i els ossos– es

desenvolupin bé, cal que ingereixi proteïnes i calci en la justa proporció. Massa proteïnes li

podrien fer malbé el fetge.

Aliments preparats, perquè porten sucre i sal.

Productes làctics. L'organisme de la tortuga no està preparat per digerir la llet. Cal evitar-

los, per no danyar-ne el fetge.

De tots els productes necessaris per a la dieta de les tortugues, el calci és el més rellevant.

L'anatomia de les tortugues necessita calci, especialment fosfat càlcic, juntament amb fòsfor i

vitamina D –que es forma amb la insolació i que ajuda a fixar el calci– que obté normalment de

les fulles verdes de diverses plantes.

Si en la seva dieta consumís més proteïnes que aquestes productes bàsics necessaris, la

tortuga patiria osteodistròfia, que és la principal causa de mort entre les cries. Les parts dures

del seu cos se'n veurien afectades: caparassa, plastró, ungles, escates, ossos, peces bucals

externes (bec)... Contràriament, una dieta excessiva en calci no resultaria en cap cas tan

perjudicial per a la seva salut.

Aquesta matèria primera per enfortir les parts del cos de la tortuga es pot proporcionar

mitjançant un producte preparat que venen en botigues especialitzades. També són molt aptes

les closques d'ou i les plomes de calamars esmicolades o ratllades. Tant els uns com els

altres es poden administrar posant-los per sobre dels altres aliments de les tortugues. Una

altra bona font de calci és la farina de calç (carbonat de calci) que usa la indústria alimentària

per donar al pa un aspecte més blanc.

Pel que fa a la ingesta de líquids, els aliments que mengen les tortugues els haurien de

subministrar l’aigua que necessiten. No obstant això, en la cria en captivitat, sempre anirà bé

col·locar un recipient d'aigua perquè es puguin remullar i/o consumir-ne la que necessitin.

25

Temperatura

A les tortugues els agrada prendre el sol. A diferència dels mamífers, el seu flux sanguini va

cap a la part dorsal, sota la caparassa, des d'on s'absorbeix la calor, que s'acaba distribuint

per tot el cos.

Les femelles solen prendre el sol durant més temps, mentre que els mascles el prenen en

intervals més curts perquè es mostren en tot moment més actius.

La temperatura ambiental idònia per a la tortuga és entre 15 i 25 ºC i, com més s'apropi a

aquesta temperatura, la tortuga augmenta la gana. Però, quan la temperatura de l’ambient

s'apropa als 30 ºC, acabarà buscant llocs més frescos i ombrívols i s'escalfarà sols a estones.

Les temperatures existents a l'àrea mediterrània no permeten a les tortugues disposar de prou

calor perquè els seus cossos assoleixin una temperatura idònia de 30 ºC. Per afrontar aquesta

limitació, han desenvolupat dues estratègies diferents. Durant els dies d'estiu aprofiten la calor

i fan que el cos estigui a una temperatura superior a l'ambiental; mentre que a la nit s'amaguen

per retenir el calor captat. A l'hivern, en canvi, com que el sol escalfa molt menys, no poden

usar aquesta estratègia i hibernen.

Quan es decideix reproduir aquestes condicions artificialment en la cria en captivitat, és

necessari tenir molta cura perquè els llums es connectin i desconnectin per temporitzadors i

reprodueixin els fotoperíodes similars als de les regions mediterrànies. Comptat i debatut, en

el seu hàbitat natural, les tortugues mediterrànies reben unes 3.000 hores de sol l'any.

Neteja

Com s'ha esmentat en l'apartat d'alimentació, les tortugues orinen i defequen sobre el menjar i

s'embruten amb els excrements. En captivitat, és recomanable netejar-les amb aigua i sabó,

amb un raspall de dents en desús, per exemple. Cal foragitar la falsa creença d'untar la

caparassa de la tortuga amb greix o oli per protegir-la. Al contrari, l'efecte que s'aconseguiria

seria que s'obturarien els porus de la caparassa, afavorint-ne la putrefacció i infeccions.

Hibernació

Les tortugues són animals poiquiloterms. No són capaces de regular la seva temperatura

corporal i, per tant, la seva temperatura varia amb la de l’ambient. La hibernació és l'estratègia

natural que les tortugues objecte d’aquest TR fan servir per sobreviure durant l’hivern en el

seu medi, l'àrea geogràfica mediterrània.

26

En programes de cria en captivitat, hi ha un seguit de factors que, si són favorables, mostren si

una tortuga pot hibernar: pes, edat, hidratació, greixos i salut.

La clau per hibernar bé és que la tortuga tingui un bon estat d’hidratació i que hagi reduït el

consum d’energia a nivells basals. D’aquesta manera, les reserves energètiques es guardaran

per a l’època de reproducció, a la primavera, un cop desperta de la hibernació.

Com s'ha comentat, la temperatura corporal de les tortugues mediterrànies és d'uns 30 ºC i

interessa, doncs, mantenir-la tot el temps que es pugui. Això no obstant, quan els dies es fan

més curts i l'angle d'insolació és més petit i disminueix, per tant, la temperatura de l'aire, la

temperatura corporal de la tortuga disminueix sobtadament uns 15 ºC. Durant diverses

setmanes ja no menja tant, però continua principalment expulsant líquid (orinant) i també

defecant per buidar el budell. Aleshores ja està a punt per hibernar.

Quan la tortuga està activa i manté una temperatura corporal de 30 ºC, el seu metabolisme

funciona en una mena de cicle obert, amb aquest circuit: ingereix aliments i excreta femtes i

orina. Quan el seu cos es troba a 4 ºC, el circuit es tanca i consumeix els greixos dipositats a

l'organisme.

Se'n pot controlar els greixos que consumeix pesant la tortuga abans i després de la

hibernació. Aquesta és una de les pràctiques que farem en el punt 3 d’aquest treball

(Experimentació. Mesurament i registre de dades). Com veurem en les dades recollides, la

pèrdua de pes ronda entre les magnituds següents segons l’edat dels exemplars.

Tortugues que hibernen per primer cop: entre 4 i 8 grams

Tortugues que hibernen per segon cop: entre 5 i 12 grams

Tortugues adultes (més de 4 anys): entre 20 i 40 grams

No s'ha considerat adient fer mesuraments durant la hibernació.

En els rèptils que hibernen hi ha una relació directa entre el greix i l’estat de l’animal. Aquesta

premissa és fonamental per entendre que el greix no és sols un dipòsit energètic, sinó més

aviat una font que produeix, el que científicament es coneix com a aigua metabòlica. El greix

subcutani ajuda a crear una capa per combatre la deshidratació en un hivern sec mediterrani.

Al mateix temps, la descomposició del teixit adipós genera les molècules d’aigua que l’animal

anirà necessitant.

En conclusió, la variació de pes depèn més de la deshidratació de l’exemplar, que no pas del

consum dels seus greixos.

27

Quan les temperatures varien entre els 10 o 15 ºC, el ritme cardíac de la tortuga minva a 15

pulsacions per minut. Per davall dels 10 ºC, es redueix a 6 batecs per minut. Entre aquesta

temperatura i els 5 ºC, la tortuga estarà en una hibernació absoluta. En qualsevol dels casos,

la tortuga no pot estar exposada de manera prolongada a temperatures per sota dels 5 ºC

perquè perillaria la seva vida.

En la hibernació, les tortugues han de mantenir una temperatura corporal entre 4 i 5 ºC. Amb

aquest fi, excaven, en un lloc fresc i ombrívol, i a uns pocs centímetres trobaran un gradient

tèrmic d'uns 15 ºC, encara que la superfície del sòl estigui per sota dels 4 ºC.

És el cas que planteja el treball de recerca de l’Escola Mestral de Sant Feliu de Llobregat per

controlar les temperatures d’hibernació de la tortuga mediterrània (Microclimes al pati de les

tortugues G.Sagués 2005). Les tortugues estudiades s’havien colgat sota un gruix d’uns 12 cm

de fullaraca i torba i mantenien una temperatura constant al voltant dels 9 ºC, encara que a la

superfície s’hagués arribat a temperatures de sota zero.

Figura 10. Gràfic de G.Sagués (de l’Escola Mestral) sobre temperatura d’hibernació de les THH

En el seu hàbitat natural, desperten de la hibernació molt de pressa quan la seva temperatura

corporal ascendeix a 8-10 ºC. Cal dir que les tortugues petites es desperten quan la seva

temperatura corporal és més baixa que la de les grans. En general, quan desperten, de

seguida agafen una temperatura corporal de 30 ºC. I un altre cop començaran a menjar i a

netejar ràpidament els ronyons.

Com veurem en els punts posteriors, convé que les tortugues segueixin el seu horari biològic i

que hibernin bé. Si no hibernen o no es fa una bona hibernació, n'acabaran patint les

conseqüències, més a mitjà i llarg termini.

28

Així mateix, en cal controlar l'estat de salut durant l'estiu i procurar solucionar els problemes de

salut que puguin tenir, i ajornar fins i tot l'inici de la hibernació, si estan seguint algun

tractament per malaltia. Durant la hibernació el seu sistema immune és més ineficaç i l'estat

de salut d'una tortuga malalta empitjoraria.

Hi ha diversos mètodes d'hibernació en les tortugues criades en captivitat:

1. Natural, per enterrament. En un espai ombrívol, fred i amb substrat sec i lleuger. Cal evitar

la humitat perquè és conductora de la calor.

2. Amb ajuda humana. Si la tortuga s'ha enterrat en un sòl que li impedeix assolir la

profunditat adequada (10-15 cm de terra tova per sobre i per sota), pot ser recomanable

traslladar-la a un sòl més fresc i sec. En altres casos en què se les ajudi a hibernar en

caixons de material aïllant, cal controlar que la temperatura de la tortuga es mantingui

sempre entre 4 i 5 ºC. Caldrà fer-ho amb un termòmetre electrònic que es pot enganxar a la

caparassa i emprar recursos diversos (airejar l'habitacle, usar calefactors, etc.) per

equilibrar la temperatura a les seves necessitats.

Sentits i altres parts de la seva anatomia

En el cas de les tortugues, es fa molt evident que tenen una manera absolutament diferent a la

dels humans, a l'hora de percebre el món. Per això, és interessant referir-nos als sentits.

Oïda

Sembla que tan sols són capaces de sentir sorolls de molt baixa freqüència, amb les oïdes

situades als dos costats del cap i darrere els ulls.

Visió

No és un sentit primordial per a les tortugues. Segurament serveix per obtenir un primer senyal

d'alerta, però que després identificarà més per l'olfacte. Poden detectar moviment, però amb

poca definició per als colors i els detalls.

Olfacte

L’olfacte de les tortugues és força rudimentari; s’han de trobar gairebé damunt l’objecte per

obtenir una bona percepció olfactiva. Després d'un primer contacte amb la visió, les tortugues

solen apujar el coll per obtenir una imatge olfactiva de l'entorn. Les femelles en gestació oloren

els possibles llocs per nidificar.

29

Tacte

Pel fet de tenir unes quantes parts del cos dures, hi havia la falsa creença que les tortugues no

tenien sentit del tacte. Aquesta idea s'ha comprovat amb el temps que és falsa.

Equilibri

Les tortugues fan servir tant l'equilibri longitudinal com el transversal per moure's pel territori.

De la seva anatomia, destaquen aquestes parts:

Aparell digestiu

Està format per esòfag, estómac, intestí gruixut i prim. També tenen un fetge gran, que els

permet metabolitzar tota mena de substàncies. Les tortugues mediterrànies tenen molt

desenvolupat l’intestí gruixut, a causa de la dieta herbívora i la digestió fermentadora. Aquí és

on viuen la majoria dels paràsits interns: d’una banda els de la família del Oxyurs, cucs blancs

rodons de pocs mil·límetres, i, de l’altra, els ascaris grans, cucs blancs també, però llargs i

rodons com fideus de talla gran. Aquests paràsits no afecten la tortuga lliure, però cal

desparasitar les que viuen en captivitat.

Cervell

Disposen d’un cervell rudimentari, que no dóna tantes instruccions, ni expressa emocions, ni

pren decisions, com succeeix en els mamífers. Amb tot, és eficaç en comportaments repetitius

o estratègies de supervivència (fugir del perill, refugiar-se, buscar aliment...).

Closca

La seva part anatòmica més característica, la closca, és la que ha permès a la tortuga, en

general, resistir tot tipus d’agressions i poder sobreviure cinc grans extincions a la Terra, al

llarg dels més de 280 milions d’anys de la seva existència. Consta de dues parts; la superior,

anomenada caparassa i la inferior o plastró.

Pell

Per sobre de la dermis, la tortuga té escates, que es van adaptant al seu ritme de creixement

substituint-les totes, és a dir, mudant-les, però d’una manera menys evident que altres rèptils,

com ara les serps. Una de les característiques més importants de la pell de les tortugues és

que presenta característiques d’higroscòpia, com en el cas dels amfibis. Aquesta condició

permet a la tortuga mediterrània recuperacions puntuals de pes durant la hibernació per raó de

30

l’absorció d’aigua a través de la pell o d’altres parts de l’animal (Pascual, E.; Vendrell, A.;

Herrerias, L.; Marí, J.; Martínez, A.; Soler, J. 2011).

Comportament

Les tortugues són animals solitaris i territorials i aquesta característica cal entendre-la en tota

la seva amplitud. El primer any de ser en un determinat terreny, l'explorarà per conèixer-ne

tots els indrets (caus, plantes...) i, sobretot, el lloc on prendre el sol i escalfar-se. L'afectarà,

per tant, qualsevol canvi ja sigui d'hàbitat o per la introducció d'un altre exemplar de tortuga.

Aquest comportament territorial de la tortuga sol manifestar-se més en els mascles i entre

exemplars desconeguts. El mascle adult lluitarà pel seu territori picant amb la part anterior del

plastró la posterior de qualsevol altre intrús Si no en té prou, li'n mossegarà les potes o fins i

tot el cap i la nuca. Si l'intrús no fuig i es rendeix, fins i tot, el pot arribar a muntar-lo com a

símbol d'humiliació. Aquest darrer comportament de vegades es pot donar també entre

femelles.

D'aquesta manera, els exemplars més forts esdevenen els dominants, que fins i tot, a més de

muntar els inferiors, arriben a ejacular-hi damunt com a signe de submissió. A la pràctica, això

significa que els dominats accedeixin a tot: femelles, aliment i lloc per escalfar-se. Es tracta

d'un comportament clarament jeràrquic.

En l'hàbitat natural mediterrani, la densitat de tortugues pot ser d'una vuitantena per cada

hectàrea; és a dir, que cada tortuga disposa d'uns 125 metres. En captivitat la proporció és

més baixa, com veurem en el punt 2.2.5 del TR, amb l’exemple del programa de cria en

captivitat de la tortuga mediterrània impulsat per la Generalitat de Catalunya (a través del

Departament d’Agricultura) i coordinat pel CRARC (Centre de Recuperació d'Amfibis i Rèptils

de Catalunya).

Les mossegades a les potes del darrere de la femella, per part del mascle, delaten

comportament sexual. El mascle intentarà que la femella no fugi, perseguint-la i mossegant-li

les cames. Aquest comportament contrasta amb el que manifesten en la naturalesa els

mascles joves davant una femella; de primer té tendència a fer-la fora del seu territori. Però

després la femella sexualment madura desprèn una olor que provoca la reacció sexual del

mascle, que n’altera el comportament i intenta muntar-la. Si ho aconsegueix, la penetrarà i

ejacularà. En l'ejaculació, el mascle obre la boca i emet uns gemecs característics. En acabat,

la femella marxarà corrents.

Els exemplars mascles solen arribar a la maduresa sexual als cinc anys, després d'haver

aparegut el comportament territorial. Es caracteritzen per convertir-se en molt agressius, al

31

contrari de les femelles i els exemplars joves, que són més pacífics i es poden mantenir en

grups. Per això, de vegades, les mossegades de l'exemplar mascle poden ser per defensar el

seu territori i cal no identificar-ho com a comportament sexual. Així, doncs, cal no reduir el

comportament de les tortugues, exclusivament al sexual.

Tots aquests comportaments de les tortugues mediterrànies es compliquen en captivitat. En

plena natura, quan una tortuga femella ha acabat de copular, se'n va. Però, si es troba en

captivitat i amb poc espai, l'olor de la femella romandrà arreu i els mascles intentaran

aparellar-se contínuament i no menjaran ni deixaran menjar la femella.

Cal parar especial atenció perquè aquest tipus de comportaments en captivitat acaben

pervertint la vida del grup de tortugues, i els acaba afectant negativament. Els mascles

dominants pateixen per aparellar-se i mengen poc, mentre que les femelles no tenen temps ni

per menjar ni per prendre el sol. Els mascles no dominants també sofreixen perquè no tenen

accés al sol ni als aliments. La situació acaba sent estressant per al grup de tortugues.

Davant d'aquest greu problema, caldrà sempre procurar pel benestar de la tortuga: que el seu

comportament no es vegi afectat per la captivitat i que s'assembli tant com es pugui al del seu

medi natural. Heus aquí uns quants consells per ajudar-hi:

1. Mantenir tortugues d'una mateixa espècie i de la mateixa subespècie si es comparteixen

espais comuns.

2. Posar en compartiments separats els mascles de les femelles i ajuntar-los només en breus

estones perquè s'aparellin.

3. Separar els exemplars sempre que el comportament, la higiene o la salut ho recomanin.

Així mateix, malgrat ser un animal solitari, podríem acostumar una tortuga en captivitat a uns

determinats hàbits per mitjà d’estímuls alimentaris, rutines horàries, formes o colors.

En general, es pot diferenciar fàcilment el comportament d’un individu Testudo hermanni

hermanni criat en captiveri d’un altre que hagi viscut en llibertat, perquè l’exemplar feréstec

mantindrà sempre una actitud activa de defensa davant l’acció de l’home.

Les tortugues criades en captivitat, sobretot a la primavera poden mostrar comportaments

aberrants –fins i tot còmics– perseguint, mossegant i copulant sabates, altres quelonis

aquàtics o fins i tot altres animals domèstics, com a mostra de la necessitat que tenen de

relacionar-se amb altres individus de la seva espècie.

32

Reproducció

En general, la majoria d'animals, com els mamífers, sincronitzen el cicle sexual amb l'època de

l'any i també solen viure en grup per poder aparellar-se. Les tortugues afronten també aquesta

necessitat reproductiva però l'han resolta de manera diferent. La posta d'ous la vinculen amb

la temperatura de l'estació (els ponen a finals de primavera o inicis d'estiu perquè es puguin

incubar amb l'escalfor del sol), però són incapaces de sincronitzar la seva activitat sexual

perquè són animals solitaris.

Per això, un cop han sortit de la hibernació, les tortugues dediquen bona part del temps a la

termoregulació, a prendre el sol durant llargues estones en posició perpendicular als raigs,

estirant les potes i el coll tant com poden. Per activar el seu metabolisme, necessiten una

temperatura corporal per damunt dels 20 ºC i poder, així, anar a buscar aliments i parella.

Les cerques de parella per part dels mascles els fan recórrer diferents territoris, on

coincideixen amb altres exemplars del mateix sexe i inicien baralles. Es mosseguen les potes,

entrexoquen les closques i sovint els enfrontaments poden acabar amb petites fractures a les

plaques marginals anteriors de la caparassa i també amb l’exemplar perdedor de panxa

amunt. El guanyador aprofitarà per anar a copular la femella que es disputaven. El perdedor

haurà de trobar un punt de suport en el substrat per girar-se i recobrar la posició habitual.

Aquest incident pot representar un fatal desenllaç en exemplars criats en captivitat amb un

terra de rajola o paviment, sense possibilitat d’ancorar les potes i donar la volta per tornar a

estar drets.

Quan el mascle troba la femella per aparellar-se, inicia el ritual que ja ha estat descrit per

autors experts (Cheylan 1981) en cinc fases:

1. Durant el festeig, els mascles s’apropen fins a

dos dits de la part del davant de la closca de la

femella i estiren el cap al màxim movent-lo

diversos cops amunt i avall.

2. Aleshores busca les potes i el coll de la femella

i els mossega. Ella es replega a closca i intenta

fugir davant tanta insistència.

Foto 7. Mascle mossegant les potes de la femella (MG)

3. El mascle ho intenta evitar mossegant-li les extremitats posteriors.

4. La femella s’espanta i s’amaga completament dins la caparassa. El mascle continua

mossegant-la i donat cops amb la part de davant de la seva caparassa contra la part

33

inferior de la closca de la femella. Aquest acte provoca un soroll perceptible a distància,

que permet localitzar de vegades on es troben les tortugues.

5. La femella, davant de tanta insistència violenta, accedeix que el mascle la munti, amb les

extremitats davanteres sobre la part dorsal de la seva closca. El mascle col·loca la cua sota

el plastró de la femella, exterioritzi el penis i l’introdueix. El mascle fa la còpula amb

empentes i produint uns gemecs que recorden el que fan les nines de joguina quan se les

prem i que són audibles a certa distància.

La trobada sexual pot comportar lesions per a la femella (petites fractures a la closca,

extraccions d’escates o lesions a les plaques còrnies marginals inferiors), que poden tenir més

rellevància en el cas de femelles captives, que no puguin fugir del mascle. Per això, és

recomanable separar-los després de les còpules, si l’espai és reduït.

Durant el mes d’abril tenen lloc la majoria d’aparellaments, tot i que els mascles presentin

altres episodis de conducta d’aparellament. Per exemple, petites baixades de temperatura

amb posteriors recuperacions dins l’època de més activitat, entre març i novembre, poden

despertar noves pautes de festeig dels mascles fora d’època. Són falses èpoques de zel que

segurament no comportaran còpules fecundes.

En plena natura, les tortugues s'aparellen en pocs i irregulars intervals al llarg de l'any. En

cada contacte es fecunden de 20 a 30 ous, que passen pels conductes interns de la femella

en grups de dos a deu. L'ou creix fins a la mida màxima; aleshores es cobreix amb una closca

dura.

L’ou necessita entre dues i tres setmanes per formar-se després de la còpula. Transcorregut

aquest temps, la tortuga femella augmenta de pes i fa la posta d’entre tres i cinc ous (tot i que

en poden ser més en exemplars de més grandària); això succeeix entre finals d’abril i

començament de juliol. La tortuga mediterrània sol fer dues postes per temporada, separades

per un interval de dues a tres setmanes. En el cas pràctic exposat en el punt 3 (Mesurament i

registre de dades), en data 10 de juny de 2014, el pes de la tortuga de la femella adulta

(Penèlope) disminueix dels 729 grams (del darrer mesurament el 8 de juny) a 663 grams i

aquest canvi brusc de 66 grams indica que ha perdut pes en els set ous que ha post.

Els exemplars femella que no han copulat o que no són madures encara per a la reproducció

fan postes d’ous que no són fèrtils.

La tortuga pot portar ous dintre seu durant un temps molt llarg i fer la posta molt més tard. És

l’òrgan que es coneix per espermateca, que permet a les femelles emmagatzemar esperma

durant gairebé quatre anys. Si porta els ous dins durant molt temps, acabaran no sent fèrtils i

34

tindran una capa de calci gruixuda i rugosa. Això sol succeir quan mascles i femelles viuen

junts en un indret sense les adequades condicions. En aquest cas, l'augment del gruix de les

closques pot ser la causa de mort d'una tortuga perquè no els pot arribar a pondre a causa de

la mida i el gruix dels ous.

Quan una femella porta ous al seu interior, experimenta canvis de comportament. Si a finals

de primavera o principis d'estiu no es compleixen les condicions adequades, no els pondrà,

se'ls guardarà durant la hibernació i els pondrà la primavera següent.

Quines cinc condicions s'han de complir perquè les femelles ponguin ous?

1. Romandre, pel cap baix, un any en el mateix territori.

2. Que tingui la possibilitat d'exercir la dominació. En aquest període, la tortuga menja menys,

es torna més agressiva i manté una posició dominant fins que faci la posta. Aleshores es

pacificarà. Tanmateix, si hi ha un mascle que li impedeixi dominar, potser no pondrà els

ous. Per tant, és molt important en aquesta fase mantenir femelles i mascles separats. I,

per aparellar-los, n'hi ha prou amb ajuntar-los unes dues hores al dia, durant quatre o cinc

dies, tot i que pot variar segons els exemplars.

3. Que sigui l'època de l'any adequada.

4. Sòl excavable. La tortuga explora molt el terreny on ha de fer la posta.

5. Sòl a la temperatura i humitat adequada, ni massa fred, ni massa calent, ni massa humit, ni

massa sec. La temperatura ideal és a uns 30 ºC.

6. Temperatura corporal de la tortuga, que no ha de sobrepassar els 35 ºC. Les condicions de

la primera posta en un mateix indret són clau per a les postes posteriors.

Si es compleixen les tres primeres condicions, com que els dies seran més llargs, les

tortugues produiran l'oxitocina, que és l'hormona que les induirà a fer la posta. Mitjançant

l'olfacte, la femella buscarà el terreny adequat –amb una temperatura d'uns 30 ºC– per

excavar-hi el niu. Si el sòl és massa compacte, començarà fent servir les potes anteriors. Però,

si no, ancorarà les ungles de les extremitats del davant i començarà a excavar amb les del

darrere. Ho fa descrivint un moviment circular cap a fora per poder aconseguir, si la terra té el

nivell d'humitat pertinent, un forat de parets verticals.

Per fer la posta, la tortuga sol evitar les hores de màxima insolació, que durarà entre 1,30 i 3

hores. Quan comença a pondre'ls, la freqüència d’oviposició és d’uns 2 o 3 minuts d’interval

entre els ous, encara que el primer és el que tardarà més a sortir. Els ous estan humits pels

fluixos corporals de la femella. Ella els empeny cap a la part davantera del forat i així obté més

espai i més protecció per als ous, ja que queden recoberts d'una fina capa de terra. Un cop

acabada la posta, fa uns moviments circulars inversos als de l'excavació per cobrir-los i omplir

35

tot el niu. Ho va fent balancejant el cos d'un costat a l'altre pivotant sobre les potes del davant i

aplanant tota la terra amb el plastró. L'esforç invertit en un procés que pot durar fins a quatre

hores la deixa exhausta i es recobrarà menjant molt.

Podem veure la posta de la tortuga mediterrània en aquests vídeos:

Els elaborats expressament per al TR http://bit.ly/testudoposta

(a www.youtube.com/user/martigraells/playlists).

El del GOB de les illes Balears www.youtube.com/watch?v=rlgKFzdfczM.

La mida dels ous oscil·la entre els 28 i els 36,7 mm de llarg

i els 21,9 a 17 mm d’amplada (Cheylan 1981) i amb un pes

de 10 grams de mitjana. L’ou que hem mesurat en el cas

pràctic (foto següent) fa 31 mm de llargària i 23 mm

d’amplada.

Foto 8. Ou de THH (MG)

Una posta natural reeixida, doncs, depèn de les condicions climàtiques i, per garantir la

fertilitat dels ous, convindrà que la femella es vagi aparellant perquè, com ja hem dit, poden

anar fent postes sense intervenció del mascle. Per tant, si les condicions són les adequades,

les postes es poden perllongar durant tres o quatre mesos l'any i el percentatge d'ous fèrtils

pot arribar al 95 % o més.

En canvi, la fertilitat es redueix si:

1. La parella no està bé de salut.

2. La femella no segueix una dieta rica en calci durant la gestació.

3. El mascle no ha hibernat bé. Llavors se'n redueix notablement el nombre d'espermatozous.

4. Es fan creuaments entre espècies i subespècies. Atenint-nos al concepte biològic

d’espècie, segons el qual dos individus pertanyen a la mateixa espècie si es poden

reproduir i la descendència és fèrtil.

També, es pot portar la tortuga a un veterinari especialitzat en rèptils perquè li indueixi

artificialment la posta. Li’n controlarà la posta amb oxitocina, l'ajudarà a treure els ous i els

posarà en una capsa amb cotó fluix o material similar.

Incubació

La incubació dels ous de tortuga mediterrània es produeix en un espai de temps comprès

entre 70 i 90 dies i s'ha de desenvolupar en una temperatura d'entre 26 i 34 ºC. La humitat

36

relativa no ha de ser superior al 95 % durant més de 15 minuts per no ocasionar l'ofec de

l'embrió, ni inferior al 50 % per evitar que el contingut de l'ou solidifiqui.

A l’àrea dels Països Catalans, el període d’eclosions de les postes és el setembre, tot i que

n’hi poden haver des de finals d’agost fins a mitjan octubre. Els ruixats de setembre estoven la

terra i faciliten que al cap d’unes 12 hores el nounat ascendeixi pel substrat que el cobreix. La

sortida de les cries es pot allargar durant tot el dia i els situats més avall poden emergir en dies

posteriors. Al mateix temps, aquesta estratificació dels ous en la posta fa que d’una mateixa

niuada en neixin mascles i femelles, ja que s’incuben a diferent temperatura.

Els ous només es poden moure dins

les primeres 72 hores. En acabat,

s'han de conservar en la mateixa

posició des del moment en què

l'embrió es comença a formar.

L'embrió es forma a la part superior

del rovell (vitel) i no disposa de

xalaces, que són els lligaments

naturals de suport que impedeixen

que l’embrió es desplaci lliurement

per l’interior i es pugui donar un cop

contra les parets de l’ou. Aquesta és

la raó per la qual no podem girar-lo, ja

que, si ho féssim, el rovell cauria al

damunt i el podria aixafar mortalment. Figura 11. Composició de l’ou de TT

A la natura, la tortuga intenta pondre els ous a llocs idonis, amb la temperatura i la humitat

adequades: en indrets lleugerament elevats o zones amb una mica de pendent, com el

vessant d'un turonet de roques calcàries per impedir que s’hi formi un bassal d’aigua, que

podria ofegar els embrions dels ous. En captivitat, doncs, caldrà vigilar els estius plujosos, si el

terreny de nidificació és pla completament.

Però, això no succeeix en la incubació artificial. Una possible solució és adaptar una

incubadora per a ous d'aus i modificar-la perquè faci el millor servei per a les tortugues. Per

obtenir bons resultats en aquest tipus d’incubació, cal mesurar bé la temperatura i la humitat.

Cal regular la temperatura a la incubadora així: de 28,5 a 31 ºC i la humitat s’ha de fixar entre

el 60 i el 85 %.

37

També podem pesar els ous (els que perden un 25 % de pes o més no arribaran a eclosionar)

i observar-los a contrallum. En aquesta darrera activitat, cal tenir en compte que si:

1. Es veu una massa opaca a la part superior de l'ou és senyal que és fèrtil. Hi apareixen

vasos sanguinis en el que serà el sac vitel·lí i l'embrió es desenvolupa a la part superior,

transversalment.

2. Hi ha una massa opaca a la part inferior de l'ou; llavors probablement indica que és estèril.

Els ous estèrils romanen líquids a l'interior o el contingut se solidifica i forma una massa

semiopaca a la part inferior.

Els ous de les tortugues a la natura solen eclosionar al mateix temps. En captivitat, com hem

dit, en diferents moments. Les tortugues trenquen l'ou per la compressió que fa la caparassa

quan creix. Tal com Brian Pursall en el llibre Tortugas terrestre mediterráneas (Brian Pursall

2002): «A mesura que un ou fèrtil va seguint el seu desenvolupament, el sac vitel·lí disminueix

progressivament de mida i l'embrió va creixent lentament. L'embrió es desenvolupa

transversalment a la part superior de l'ou. Al final, el plastró està doblegat pel seu centre i la

caparassa fa força fermament contra l'interior de la closca de l'ou fins al punt que la seva

textura de pell de taronja pròpia hi queda impresa. En aquest moment, el sac vitel·lí ja està

pràcticament exhaurit i l'embrió comença a obrir i tancar la boca en el que sembla ser un acte

reflex induït per la gana. Com que l'embrió posseeix una dent d'ou a l'extrem de la seva boca i

que prem contra la closca de l'ou, els moviments que fa hi acaben fent un petit tall. Aquest tall

afebleix molt l'estructura de l'ou i en permet la sortida del contingut. El cos del nounat es

desplega com una flor quan s'obre, la closca s'acaba de trencar i la petita tortugueta surt de

l'ou».

Foto 9.Naixement de THH (B.Ollé Treball recerca Escola Mestral www.escolamestral.net/mestral/tr0708/Berta_Olle.pdf)

Cal tenir molta cura amb la dieta de les cries de tortuga. Com que és la mateixa que la dels

exemplars adults, cal evitar proporcionar-los una dieta massa rica en proteïnes i pobra en

calci, perquè els podria causar deformitats en els escuts de la caparassa i les faria propenses

a contraure malalties.

38

Així mateix, en la fase de cries les tortugues s’exposen també a la depredació. A més dels

animals depredadors de nius de tortugues que es descriuen en el punt 2.2.2, les cries de

tortugues són engolides també per les rates (Rattus norvegicus, Rattus rattus), els eriçons

(Erinaceus europaeus), l’àliga daurada (Aquila chrysaetos) i el trencalòs (Gypaetus barbatus).

Per cert, sobre aquest darrer rapinyaire, l’any 456 abans de Crist, va ser el dramaturg Èsquil

qui va morir pel cop de la closca d’una tortuga que va llançar un trencalòs per poder cruspir-

se’n el contingut. A les illes Balears, també descriuen com a depredadors l’aufrany (Neophron

percnopterus), el milà negre (Milvus milvus) i la mostela (Mustela nivalis).

La determinació del sexe

La temperatura d’incubació de l’ou afecta la diferenciació gonadal i acaba determinant el sexe

dels exemplars que naixeran. És a dir, la temperatura a què es troba l'embrió al moment en

què es formen les gònades, això és, entre 15 i 30 dies després de la posta. Unes gònades que

s'han començat a formar com a masculines poden passar a desenvolupar-se com a femenines

per raó de l'augment de temperatura (al contrari, en canvi, sembla que no es pot esdevenir) i

segons sintetitzin i segreguin més o menys quantitat d’hormones (si hi ha molta presència

d’estrògens, serà femella; en canvi, si hi ha molta quantitat d’andrògens, serà mascle).

Aquest fet permet gestionar la cria en captivitat de la

subespècie de les Testudo hermanni hermanni, que

com hem repetit estan en perill d’extinció, per mitjà de la

manipulació de les temperatures en les incubadores

artificials, que se solen apujar per aconseguir més

naixements de femelles, pel dèficit que hi sol haver.

La temperatura pivotant es considera que és a 31,5 °C.

Així, amb temperatures superiors, s’obtenen

majoritàriament femelles i amb temperatures inferiors,

mascles. Es recomana incubar els ous a una

temperatura de 32,2 °C perquè neixin femelles

(Eendebak, 2001; Soler, 2008).

Foto 10. Incubadora del CRARC (Treballs recerca Escola Mestral)

Ara bé, les temperatures d’incubació superiors a 33°C tenen efectes teratògens (causants de

malformacions) i letals, és a dir, incrementen la mortalitat i la presència de duplicacions

d’escuts en la caparassa (més plaques vertebrals o costals) o la inexistència de la placa nucal.

També s’han observat canvis en la determinació sexual (hermafrodites, masculinització de

39

femelles o feminització de mascles). Per això, és molt necessari controlar molt ajustadament la

temperatura d’incubació, tal com diuen nombrosos estudis entre els quals hi ha els dels

alumnes de l’Escola Mestral de Sant Feliu de Llobregat (Optimització del sistema d'incubació

artificial per a la reproducció de la tortuga mediterrània Faixó, È. 2009; Selecció del sexe en

les Testudo hermanni Colom, J. 2010), que és un dels centres criadors autoritzats oficialment.

Creixement i edat

A diferència dels éssers humans i dels mamífers en general, les tortugues, en condicions

adequades (salut, temperatura, alimentació, sexualitat, territori), no paren de créixer, encara

que ho fan a diferents ritmes. Continuen creixent internament i externament sempre, cosa que

pot ser, fins i tot, determinant a l'hora d'afrontar malalties. Aquesta característica explica per

què és tan diferent el concepte vellesa en les tortugues i el fet que sigui difícil establir-ne

l'edat límit.

Així com en captivitat s’han trobat exemplars de més de 110 anys, en llibertat és difícil trobar

un exemplar de tortuga mediterrània que superi els 60 anys d’edat. La raó és que en captivitat

no estan sotmeses als episodis que es troben en llibertat: depredació, mancances alimentàries

i hídriques, etc. Però, evidentment, la qualitat de vida d’unes i altres és radicalment diferent.

Tornant al creixement de la tortuga, el de la caparassa es produeix principalment en els

marges inferiors de les costals de cada placa. En llibertat, les plaques creixen constantment

perquè la tortuga ingereix proporcionalment carbonat calci (de la calç), fòsfor (de les plantes

verdes) i vitamina D (també de les plantes i metabolitzada per l'acció de la llum solar), que

generen fosfat càlcic per als ossos.

Les plaques de la caparassa de les tortugues tenen una nomenclatura específica, que al

mateix temps permet conèixer l'edat dels exemplars. Tot i que alguns experts han constatat en

diferents monografies la dificultat de determinar l’edat en exemplars de més de 20 anys per

aquesta tècnica, estudis més recents sobre osteocronologia fets amb tècniques més

avançades, com els de l’Escola Mestral, mostren que, si es fa amb una certa precisió, pot ser

també un mètode apte per a exemplars més adults (Osteocronologia aplicada a la tortuga

mediterrània Bretones, D. 2009, Osteocronologia aplicada a la tortuga mediterrània (II) Prieto,

A. 2010).

El sistema de còmput és semblant a la tècnica per determinar la longevitat dels arbres. Partint

de les plaques primordials (les que conformen la closca al moment del naixement) i centrant-

nos en les que permeten una visualització dels anells de creixement (les vertebrals i costals),

40

anirem comptant els solcs concèntrics que van sorgint al seu voltant. Cada un comptarà com

un any de vida.

Figura 12. Càlcul d’edat de la THH per la placa primordial

Així doncs, encara que sigui complicat, es pot arribar a observar l’edat d’una tortuga

directament per la visualització dels anells de la caparassa en exemplars de més de 20 anys.

Tanmateix, no sempre hi ha una regularitat total en aquests processos i la interpretació dels

anells de creixement de les tortugues sol resultar complexa i problemàtica. Durant la

hibernació no hi ha aportació de calci ni fòsfor i es redueix la formació dels anells anuals. En el

seu lloc, es formen marques característiques en forma de solcs.

A més, als cinc o sis anys, quan assoleixen la maduresa sexual, l'anell anual es divideix en

diversos anells més petits. En acabat, continuen creixent regularment fins als 20 anys. En

aquesta època, la tortuga ja passa més temps buscant aliments i perseguint altres tortugues

que no pas menjant. És a dir, acaba tenint lloc un control del seu procés de creixement per

causes d'influència externa. I aquesta és una gran diferència respecte altres espècies

d'animals en què el creixement és regulat pel seu metabolisme i els processos bioquímics que

comporta.

En captivitat, el càlcul de l'edat pels anells de creixement és un procés encara més complicat,

a causa de deficiències en la temperatura corporal, l'alimentació i els possibles problemes de

salut per l'existència de molts exemplars junts.

41

Per acabar aquest punt, com s’ha dit abans, els aliments amb alt contingut proteic i també la

potenciació del desenvolupament dels nounats mitjançant la no-hibernació poden ocasionar

fàcilment la deformació de

les plaques de la caparassa

amb un efecte piramidal

característic. És el que es

coneix per piramidisme o, tal

com el denominen alguns

experts francesos, efecte

toblerone (per la similitud

amb la forma de les preses

d’aquesta marca de

xocolata), sense altres

conseqüències per a l’animal.

Foto 11 Tortuga amb piramidisme (MG)

Malalties

Aquest punt intenta oferir algunes pautes per diagnosticar i, si fa al cas, tractar algunes de les

afeccions més comunes que pateixen les tortugues mediterrànies.

Partim d’una situació bàsica de tortuga sana que, a l'estiu està calenta al tacte, és capaç

d'aixecar-se i caminar de pressa valent-se de les ungles de les potes i amb el plastró ben

separat del terra. A més, ha de sentir curiositat per explorar el medi que l'envolta. I, si l'agafem

amb la mà, ha de mostrar enuig emetent xiulets i movent amb força les potes perquè la

deixem anar. Si no fa tot això, pot ser que tingui alguna malaltia.

Davant una tortuga malalta, el que és més útil serà diferenciar entre els casos infecciosos i els

que no ho són. En cas de dubte, és millor separar els animals malalts dels sans. Les tortugues

són animals solitaris per naturalesa i el seu sistema immunològic comença a perdre eficàcia

quan ha de conviure amb altres exemplars.

Fins fa quinze o vint anys, es pensava que la majoria de malalties de les tortugues no es

podien guarir. Tanmateix, des d'aleshores s'han aconseguit tractaments per a bona part de les

afeccions més comunes. Les extraccions de sang, per exemple, poden ser molt útils per

diagnosticar casos difícils, tot i que no se solen emprar gaire en veterinària per la facilitat amb

què es poden contaminar.

42

Anorèxia

És la causa de mort més habitual de les tortugues criades en captivitat. Per protegir-ne la

tortuga, cal tenir la cura adequada de les tortugues tant a l'estiu com a l'hivern. En el cas de

les femelles gestants, cal que segueixin una dieta rica sobretot en calci i també en vitamines.

L'anorèxia pot tenir lloc si ha hibernat un o diversos anys malament i a l'estiu no se n'hagi

tingut la cura adequada. Quan deixa de menjar,el seu cos funciona en circuit tancat i

consumeix teixits per obtenir energia. Al mateix temps, acumula urats als ronyons i això

provoca que es concentri urea a la sang. A més, quan el greix s'acaba, comença a consumir

proteïnes, en un procés poc eficient i que genera molts urats. Llavors, la tortuga, amb poques

reserves de greix, morirà per anorèxia.

En una tortuga que visqui en males condicions, l'anorèxia apareixerà en primavera, després

de la hibernació, i es desenvoluparà lentament. En aquest procés, la tortuga sembla que s'hagi

tornat una llepafils (sols menja els seus aliments preferits), mostra un caràcter més esquerp i

fuig de la llum com si volgués hibernar. Sols sobreviurà si rep els tractaments adequats, que

són molt diversos: donar-li la temperatura que requereix, entubar-la per introduir-li aigua i

glucosa o aliments, etc. La intubació consisteix a introduir una sonda (es pot adaptar la que es

fa servir per als gossos) fins l'estómac de l'animal i a l'altre extrem s'afegeix una xeringa amb

la capacitat apropiada, segons l'aliment que se li vagi a subministrar.

Accidents

La tortuga mediterrània pot patir força tipus d'accidents, alguns causats per l'acció de l'home

(llaurant camps, etc.) i altres per accidents més naturals (trepar, caure per un desnivell, tallar-

se...).

En el cas de talls i ferides, cal netejar-los, posar-hi un antisèptic i cobrir-los amb, per exemple,

una tireta, talment com faríem amb els humans.

Quan es produeix una fractura òssia de la tortuga, es pot enguixar també com en el cas dels

mamífers i humans, en comptes de fer servir fèrules i altres aplicacions.

El guix és també un recurs idoni que el veterinari podrà aplicar en els casos de trencaments de

closques. Molt millor que el cobriment amb reïna d'epoxi (una mena de compost de plàstic),

que caldrà reservar sols als casos estrictament necessaris i amb una desinfecció prèvia

perfecta. Com en la resta de casos, la intervenció del veterinari cal complementar-la amb unes

condicions bones de manteniment i alimentació dels exemplars de tortugues.

43

Osteodistròfia

És la malaltia més habitual de les tortugues en captivitat. Ocasionada per falta de sol i de

fòsfor, vitamina D i, sobretot, calci en la dieta. Afegint diàriament un 50 % de carbonat càlcic al

pes de la ració, es pot assolir una millora substancial de l'animal malalt.

Podridura de la caparassa

Qualsevol ferida a una caparassa (sol passar a la part més posterior de la closca de les

femelles) o un plastró brut poden donar lloc a la seva infecció i posterior podridura. Aquestes

superfícies estan formades per diverses capes sobreposades. La més externa està formada

per un material dur semblant al de les nostres ungles. Després, una capa més tova capaç

d'absorbir els cops. I, finalment, l'os.

Per guarir-les, es pot fregar, amb un raspall de dents o d'ungles que tinguem a mà, la part

afectada amb una solució desinfectant d'ús quirúrgic. No obstant això, la millor prevenció és

mantenir la tortuga sempre neta.

Infeccions

Si la tortuga està neta, té una temperatura adequada i està ben alimentada, no patirà

infeccions perquè el seu sistema immunològic és molt eficaç. Si té alguna mena de ferida,

caldrà netejar-la, desinfectar-la i, si cal, administrar algun antibiòtic amb injecció, que s'ha

d'aplicar a la part inferior de les extremitats davanteres, ja que la sang de les posteriors passa

directament als ronyons, que podrien patir, al seu torn, els seus possibles efectes secundaris

tòxics.

Abscessos

Quan una infecció localitzada no es tracta, amb el temps es pot transformar en un abscés. El

lloc més freqüent és l'oïda, que es nota perquè s'infla asimètricament. Per evitar que mori

d'una septicèmia, cal extirpar-la quirúrgicament.

Paràsits interns

Principalment en captivitat, quan les tortugues viuen en un espai reduït i en un espai poc net i

on sovint les femtes i els orins dels animals entren en contacte amb el seu menjar, acaben

sent portadores de cucs. Es tracta d'uns paràsits interns que, tot i que aparentment no les

molestaran i hi podrien conviure sempre, convé eliminar-los. La desparasitació es recomana

fer-la un cop l'any per a les tortugues mantingudes en grups. En canvi, si són exemplars

solitaris que viuen en llocs nets, es pot fer cada tres anys.

44

La medicació s'administra via oral, intubant, amb molta cura, l'animal fins a l'estómac, o d’una

manera més pràctica aplicant una injecció a l’axil·la de l’animal, havent-la netejada prèviament

amb un desinfectant. El producte sol ser levamisol (o el seu nom comercial Ergamisol) o

també algun altre antihelmíntic com l’oxfendazol. L'eficàcia d'aquests medicaments permet

que se n'administri una sola dosi. La proporció per injectar aquest antihelmíntic és d’uns 10-50

mil·ligrams per cada quilogram de pes.

Foto 12 i 13. Productes de desparasitació i desparasitació d’una THH al CRARC (MG)

Amb aquest tractament s'eliminen la majoria de paràsits interns, tret dels flagel·lats (o

mastigòfors). A diferència dels cucs, els flagel·lats són imperceptibles i potencialment mortals.

Sempre són presents a les femtes, però, quan apareixen en grans quantitats, són letals. El

tractament és també amb intubació a base de Flagyl, però, com que acostuma a destruir la

flora intestinal benigna, caldrà recórrer també a l'alimentació forçada de l'animal.

En qualsevol dels casos, la solució òptima contra els paràsits en general és millorar la higiene i

augmentar l'espai territorial de les tortugues.

Síndrome del nas gotejant

És una infecció comuna que afecta les fosses nasals de la tortuga. Els orificis nasals de les

tortugues gotegen constantment una solució aquosa amb bombolles. De vegades es cura

espontàniament; en d'altres casos, progressa i arriba a infectar el tracte respiratori i els

pulmons. Acaba ocasionant una pneumònia.

El tractament sol ser amb antibiòtics d'ampli espectre com la framomicina, que es pot

administrar amb xeringa, catèter o per via bucal.

45

Infeccions a la boca i als ulls

En condicions idònies i a 30 ºC, la boca i la llengua són de color rosa ben brillant. Quan la

tortuga està freda o amb alguna patologia bucal, l’aspecte de la llengua és força més apagat i

la tortuga perd les ganes de menjar. També pot patir una infecció d'esòfag (simptomatologia:

saliva enganxosa que goteja per la mandíbula inferior), que es pot tractar amb un antisèptic

diluït (pomada framomicina o betadina).

En el cas dels ulls, els factors que més els solen perjudicar són el fred i les infeccions. Els

símptomes són la inflamació dels encontorns dels ulls, que fa que els mantinguin tancats, i la

supuració. Els efectes es poden notar fàcilment perquè, quan una tortuga no s'hi veu, es

desorienta i camina en cercles concèntrics. El tractament, per regla general, és amb els

mateixos fàrmacs emprats per als mamífers.

Quan es produeixen aquesta mena d'infeccions, cal recórrer de seguida a un veterinari

especialitzat en rèptils.

Altres malalties

Finalment, una temperatura inadequada –que acabi afectant el funcionament dels ronyons– i

una alimentació desajustada –que contingui proteïnes o productes làctics que pugui danyar el

fetge– donaran lloc a possibles malalties renals i hepàtiques que cal que siguin diagnosticades

com més aviat millor. Altrament, els efectes a llarg termini són ja de no-retorn perquè els

ronyons i el fetge són òrgans essencials per a la tortuga mediterrània.

46

47

2.2 Les Testudo hermanni hermanni als Països Catalans

2.2.1 Tortugues des de la prehistòria

La presència de la tortuga mediterrània a l’àrea catalana es pot explicar pels fòssils trobats

d’aquests animals. Des d’Itàlia, passant pel sud de França, fins a Catalunya, hi ha indicis de

l’existència d’espècies de quelonis des del Pliocè (fa dos milions d’anys) fins al Neolític.

Tanmateix, hi ha constància que en el

Miocè inferior (fa uns 25 milions d’anys)

el gènere Testudo ja poblava Europa.

Com els dos exemplars d’edats diferents

de Temnoclemmys (de fa uns 13 milions

d’anys) trobats al jaciment de can Mata

dels Hostalets de Pierola (Anoia), que

són d’una mida semblant a les actuals

Testudo hermanni i que van habitar fa

uns 13 milions d’anys les zones

lacustres dels actuals Vallès i Penedès.

Foto 14. Tortuga fòssil Temnoclemmys dels Hostalets de Pierola (Institut Paleontològic Miquel Crusafont)

En la comunitat científica hi ha força debat perquè alguns experts creuen que l’espècie

Testudo hermanni va ser introduïda a terres catalanes per l’ésser humà, concretament de la

mà dels monjos benedictins des d’Itàlia. I és que antigament les tortugues van ser usades com

una font de carn i proteïnes que era molt fàcil de transportar en vaixells, perquè, abans de

l’aparició de les conserves, era una forma d’alimentació que es podia mantenir en bon estat –

animals vius– durant força temps. Aquesta sembla que va ser la raó per la qual les tortugues

vivien per la rodalia dels monestirs. Els monjos les alimentaven i criaven per poder-ne menjar

alguns exemplars durant la Quaresma.

Així mateix, es creu que la presència de les Testudo hermanni a les Illes Balears va ser

perquè les illes van actuar, al llarg de milions d’anys, com a refugi per a la fauna durant les

diverses glaciacions.

En qualsevol cas, la presència de quelonis en els diferents indrets se sol relacionar amb la

presència humana perquè ja des del Neolític representaven un recurs alimentari, tecnològic

(s’usaven per a tota mena d’utensilis) i ritual.

48

2.2.2 Hàbitat i factors d’amenaça

La tortuga mediterrània és una tortuga de terra amb una distribució relacionada amb el litoral

mediterrani europeu, és a dir, en àrees de clima mediterrani i submediterrani. A la Península

Ibèrica sols ha sobreviscut de manera natural a Catalunya, concretament a la serra de l’Albera

(Alt Empordà), on diversos documents medievals ja en testimonien l’existència. A les illes

Balears també hi ha sobreviscut durant segles. I, d’uns anys ençà, s’està introduint també a la

serra d’Irta, al País Valencià, a més d’altres indrets de Catalunya.

Figura 13. Mapa de la presència de la THH als Països Catalans

49

La Testudo hermanni hermanni viu preferentment en zones amb una altitud d’entre 100 i 400

metres, que tinguin vegetació arbustiva i poca cobertura arbòria. També es pot trobar en

camps abandonats i prop de rierols.

La tortuga mediterrània ha sobreviscut, doncs, a perills de tota mena des de temps

immemorials. I, als Països Catalans, les poblacions naturals d’aquest animal s’han anat

reduint progressivament al llarg de la història: explotada en l’antiguitat com a font d’aliment,

espoliada al llarg del segle XX per comercialitzar-la com a animal exòtic de companyia i

amenaçada per la destrucció del seu hàbitat, la depredació d’altres animals i també l’acció

antròpica (l’originada per l’ésser humà).

La tortuga mediterrània és un rèptil que sols compensar la seva baixa natalitat amb una gran

longevitat. Assegura, així, la seva supervivència en hàbitats sense pertorbar. No obstant això,

està sotmesa a un procés de reducció poblacional que difícilment pot superar per ella mateixa.

A més de la destrucció sistemàtica dels seus hàbitats de subsistència, ha patit, sobretot a

partir de mitjan segle XX, un procés de domesticació per convertir-la en animal de companyia i

de jardí. Això va suposar un gran tràfic de tortugues procedents de les Illes Balears, on

pagesos i caçadors venien a marxants de Maó, Ciutadella i Palma de Mallorca exemplars pel

voltant de 0,15 euros, que més tard revenien per 1,20 euros en botigues de Barcelona,

València, Madrid i la resta de l’Estat espanyol. Aquests diners, que ara poden semblar baixes,

als anys setanta del segle passat, significaven per a la població de Balears un complement

extra a les rendes diàries.

La mateixa situació es va viure també a l’Albera, on famílies senceres i experts de tota mena,

amb el pretext d’organitzar-hi excursions, es dedicaven a la cerca i captura del cobejat animal.

Aquest procés d’espoli va acabar quan les administracions dels diferents territoris van anar

aprovant normes legals que protegien les tortugues. La primera va ser Catalunya el 1988 amb

l’aprovació de la Llei de protecció dels animals (Decret legislatiu 2/2008, de 15 d'abril), per la

qual es prohibien el comerç i la tinença de la tortuga mediterrània. Malgrat els anys de

vigència de la Llei, encara hi ha robatoris de tortugues de centres de recuperació i

instal·lacions zoològiques per l’actitud malaltissa d’algunes persones per posseir aquesta

mena de mascotes sense tenir-ne ni els coneixements ni les instal·lacions adequades. Per un

altre cantó, la irrupció d’Internet com a plataforma de tot tipus d’interaccions ha complicat, en

els darrers temps, la detecció del comerç irregular.

Els principals factors que n’amenacen la supervivència són (per ordre d’importància):

1. Incendis.

50

2. Depredació de les postes i d’exemplars adults o juvenils (quan la causa no és un incendi).

3. Destrucció i alteració de l’hàbitat.

4. Atropellaments.

Els incendis són la primera amenaça per a la conservació de les tortugues. Només cal

recordar l’incendi de l’estiu de 1994 al Parc Natural del Garraf, que va calcinar 4.900

hectàrees, i que va causar un 87 % de mortalitat de tortugues Testudo hermanni hermanni.

En els llocs amb presència de tortugues mediterrànies, s’ha observat la depredació de les

seves postes per part d’animals com el porc senglar (Sus scrofa), la geneta (Genetta genetta),

el corb (Corvus corax), la garsa (Pica pica) i molt especialment la fagina (Martes foina) i la

guineu (Vulpes vulpes), que o bé observen on nidifiquen o bé segueixen els rastres d’olor

deixats per la tortuga femella quan excreta orina mentre construeix el forat per a la posta.

Com a conseqüència de l’acció d’aquests factors d’amenaça, la ràtio de supervivència és d’un

80 % aproximadament; això és, de cada 100 exemplars alliberats, n’acabaran sobrevivint una

vuitantena.

2.2.3 Distribució i demografia

Es creu que a Catalunya hi ha actualment un cens de més de 12.000 tortugues Testudo

hermanni hermanni que resideixen en els paratges que s’han definit com a àrees potencials de

l’espècie, és a dir, que compleixen els requisits geoclimàtics per al correcte desenvolupament

del seu cicle biològic i, per tant, susceptibles de fer-hi reintroduccions. Són les que s’esmenten

a continuació.

Serra de l’Albera

Va ser el lloc per on es van començar els treballs de gestió per a la conservació de la tortuga

mediterrània, l’any 1987, creant la Reserva Natural parcial a l’Albera (Decret 123/1987, de 12

de març, sobre declaració de reserves naturals parcials per a la protecció d'espècies animals

en perill de desaparició a Catalunya), ja que es tractava de la darrera població natural de la

tortuga mediterrània a la Península Ibèrica.

Antigament la distribució espacial de la tortuga a l’Albera anava des de la conca del Llobregat

d’Empordà fins al cap de Creus. Però actualment es troba molt fragmentada com a

conseqüència, en els segles passats, dels conreus i la ramaderia intensiva i també, ja més

contemporàniament, del gran impacte que ha tingut l’obertura de pistes forestals i carreteres

per permetre que la gent busqui i trobi nous espais de lleure (caçadors, boletaires, ciclistes...).

51

El Centre de Reproducció de Tortuga de l'Albera és un centre creat al poble de Garriguella per

l'Associació d'Amics de la Tortuga de l'Albera, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i

del Paratge Natural de l’Albera, amb la finalitat de criar en captivitat tortugues mediterrànies i

reduir la important mortalitat juvenil que es produeix a la natura. Aquests exemplars, un cop

assoleixen unes dimensions mínimes, són alliberats al medi natural.

Fins al gran incendi del 1986, la densitat de tortugues era superior als 10 exemplars per

hectàrea. Després de l’incendi, varia des de 4 tortugues per hectàrea, en el millor dels casos,

fins a 0,9 tortugues per hectàrea. La reducció poblacional va ser d’entre un 30 i un 70 %.

A més, la taxa de depredació dels nius és del 57 % i la dels exemplars joves, del 20 % anual.

Malgrat tot, aquestes xifres aparentment tan altes serien assumibles, si no hi haguéssim

d’afegir també l’acció antròpica.

Durant uns quants anys s’ha intentat dur a terme un cens de tortugues a l’Albera a partir de

l’observació humana (guardes forestals, etc.), però els resultats (al voltant de 8.000

exemplars) són massa inexactes. Actualment s’està intentant fer el cens amb gossos

expressament ensinistrats per identificar tortugues Testudo hermanni hermanni.

Parc Natural del Delta de l’Ebre

Creat com a Parc natural el 1983. El 1987 es va iniciar un projecte de reintroducció de la

tortuga mediterrània al Delta de l'Ebre, dins la reserva natural parcial de la Punta de la Banya

per limitar la dispersió dels exemplars alliberats. A partir del 1991 es va iniciar un seguiment

d'aquesta població, que s'ha anat duent a terme de manera ininterrompuda fins ara. A partir

dels exemplars alliberats al Delta, es creu que la població és de més de 600 d'exemplars.

Parc Natural del Garraf

Des del 1992, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya han desenvolupat un

projecte de reintroducció de la tortuga mediterrània al Garraf. En total, des de l'inici del

projecte s'han alliberat més de 2.000 individus, a partir dels càlculs mensuals aproximats de la

població. Si se’n troba algun de ferit, s’envia al CRARC.

Per analitzar més a fons el projecte de reintroducció al Parc Natural del Garraf, podem

consultar el treball elaborat el 2011 a la Universitat Autònoma de Barcelona pel grup Testudo:

Seguiment de la tortuga mediterrània (Testudo hermanni spp. hermanni) a Catalunya: història,

hàbitat, cria i introducció. (El cas del Parc del Garraf)

http://www.recercat.cat/bitstream/handle/2072/152082/PFC_Testudo.pdf.

52

El gran repte del programa de conservació és no dependre d’animals criats en captivitat sinó

dels que vagin naixent en llibertat, ja que tindran més capacitat per sobreviure que les

procedents de centres de cria. Per això, a més d’assegurar-ne, com en la resta, el suport

econòmic de les institucions participants, calen altres mesures per pal·liar l’efecte real dels

animals depredadors sobre les postes o els exemplars més joves, o també la intrusió cada cop

més palesa de l’ésser humà. Per contrarestar aquest últim factor, és del tot imprescindible

mantenir en secret les zones on s’alliberen tortugues als parcs naturals i això és especialment

necessari en el cas de la tortuga mediterrània pel mercat il·legal que hi ha al seu voltant.

Actualment, juntament amb el de la Serra de Montsant, és un projecte de reintroducció que es

fa amb exemplars provinents de la participació ciutadana (instal·lacions col·laboradores de la

Generalitat de Catalunya).

Tots els exemplars d’una mida determinada i d’una edat de dos anys de vida, com en la resta

de reintroduccions, es marquen seguint el mètode d’incisions a la closca (Bury, R.B.;

Luckenbach, R. 1977), modificat i adaptat per a la tortuga mediterrània, que mostra la foto

següent de la pràctica que vam fer per a aquest TR al CRARC.

Foto 15. Martí Graells marcant una THH al CRARC (MG)

53

Seguint el codi emprat a Catalunya per al control de les poblacions de tortugues lliures i de les

captives, i com que ja s’havien superat amb escreix els deu mil exemplars, va caldre començar

a marcar també la 5a placa com mostra el dibuix següent.

Figura 14. Codi de marcatge del CRARC per a les THH

Marçà

A Marçà (el Priorat) hi ha una població d’uns centenars d’exemplars de tortuga mediterrània

Testudo hermanni hermanni, segurament descendents de tortugues criades en captivitat.

Parc Natural de la Serra de Montsant

Des de l'any 2005, hi té lloc un projecte de reintroducció de tortugues mediterrànies. El

nombre d'exemplars alliberats fins a l'actualitat és de més de 1.000.

Des de l'inici del projecte, s’estan fent diversos estudis per avaluar-ne l'adaptació. Alhora,

s’estan controlant algunes de les tortugues alliberades mitjançant un sistema de seguiment per

54

radiofreqüència (xips i emissors). En canvi, el sistema per controlar la totalitat de tortugues es

fa mitjançant el codi de marcatge ja comentat.

Actualment, juntament amb el del Parc Natural del Garraf, la reintroducció té lloc a base

d’exemplars provinents de la participació ciutadana (instal·lacions col·laboradores).

2.2.4 Legislació

Internacional

L'espècie Testudo hermanni està inclosa a la Red List d'espècies en perill d'extinció, com totes

les espècies del gènere Testudo. La Testudo hermanni està protegida en l'apèndix II de

l'annex II de la Convenció de Berna (Conveni de 29 de setembre de 1979, relatiu a la

conservació de la vida silvestre i del medi natural a Europa). I en l’annex II del Conveni sobre

el comerç Internacional d'espècies amenaçades de fauna i flora silvestres.

També està inclosa al CITES (Convention on Trade in Endangered Species. Washington,

1973) i al Reglament (CE) 1332/2005 de la Comunitat Europea, de manera que en queda

absolutament prohibida la captura d'exemplars salvatges i n'està reglamentada la cria i el

comerç d'exemplars en captivitat.

Unió Europea

Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats

naturals i de la fauna i flora silvestres. Inclosa en els annexos II i IV.

Reglament (CE) 338/1997 del Consell, de 9 de desembre de 1996, relatiu a la protecció

d'espècies de la fauna i flora salvatges per mitjà del control del seu comerç (modificat pels

Reglaments 2724/2000, 2087/2001 i 1332/2005), i el Reglament (CE) 1808/2001, de la

Comissió, pel qual s'estableixen disposicions d'aplicació del Reglament (CE) 338/97. Inclòs en

l'annex A.

Estat espanyol

Llei orgànica 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i la biodiversitat (BOE 299, de

14.12.2007). Annex II: espècies animals i vegetals d'interès comunitari per a la conservació de

les quals és necessari designar zones especials de conservació; annex V: espècies animals i

vegetals d'interès comunitari que requereixen una protecció estricta.

El Llistat d’espècies silvestres en règim de protecció especial i el Catàleg espanyol d’espècies

amenaçades de l’Estat espanyol www.magrama.gob.es/es/biodiversidad/temas/conservacion-

55

de-especies-amenazadas/catalogo-nacional-de-especies-amenazadas inclou les Testudo

hermanni com a animals en perill d’extinció.

Catalunya

Decret legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de protecció dels

animals (DOGC 5113, de 17.04.2008) http://bit.ly/proteccioanimals. Espècie inclosa a l'annex

com a espècie protegida.

En perill d'extinció al Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya; per això, no n’està permesa

la tinença, si més no la venda d’aquests animals o bé traficar-hi.

Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals. Aquesta Llei protegeix les dues espècies

de Testudo i esmenta que hi queden incloses totes les subespècies independentment d’on

procedeixin. Per tant, a Catalunya, a diferència de qualsevol altre indret de l’Estat espanyol,

segons la Llei, tampoc no es poden tenir legalment tortugues adquirides en un altre país ni fer-

ne exposició pública (fins i tot si tenen documents CITES).

Illes Balears

Decret 75/2005, de 8 de juliol, pel qual es crea el Catàleg balear d’espècies amenaçades i

d’especial protecció, les àrees biològiques crítiques i el Consell Assessor de Fauna i Flora de

les Illes Balears http://boib.caib.es/pdf/2005106/mp5.pdf. El Catàleg balear d’espècies

amenaçades i d’especial protecció complementa el Catàleg espanyol d’espècies amenaçades,

que ja regula la protecció de les Testudo hermanni hermanni.

Llibre vermell de vertebrats de les Illes Balears (Govern Balear, 2002).

País Valencià

Decret 265/1994, de 20 de desembre, de creació i regulació del Catàleg valencià d’espècies

amenaçades de fauna i establiment de categories i normes de protecció (Diari Oficial de la

Generalitat Valenciana DOGV núm. 2431/1995, de 19 de gener

http://www.docv.gva.es/portal/ficha_disposicion_pc.jsp?sig=0973/2004). Inclou la tortuga

Testudo hermanni hermanni com a espècie protegida.

2.2.5 Cria en captivitat autoritzada

Des de fa anys a Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears, es duen a terme una sèrie

d’actuacions encaminades a la conservació de la tortuga mediterrània.

56

Com hem vist, en tots aquests indrets s’han aprovat diverses disposicions normatives que en

prohibeixen la venda i en garanteixen la cria i la reintroducció a diversos paratges. Al mateix

temps, es fomenta la cria en captivitat de la subespècie autòctona en unes condicions de

dignitat màximes.

A Mallorca, hi ha una forta presència de la tortuga mediterrània a:

Nucli del Nord. El més important, ocupa la zona compresa pel Parc Natural de S’Albufera

(des d’Alcúdia fins arribar a Artà, passant per la zona interior de Santa Margalida, Ariany,

Petra i Sant Llorenç des Cardassar).

Nucli de Sa Marina de Llucmajor. És el segon més important i comprèn des de la zona més

oriental de la badia de Palma de Mallorca fins al municipi de Campos.

Zona nord-est. Ocupa els municipis de Capdepera, Son Servera i Manacor. Es tracta d’un

nucli força extens però de poca densitat perquè les poblacions de tortugues estan molt

fraccionades, com a conseqüència de la pressió urbanística i viària.

En els darrers anys, el Govern Balear ha alliberat en espais naturals protegits més de 3.000

exemplars procedents de particulars que els van lliurar als centres de conservació de la

tortuga de l’illa de Mallorca. També s’han fet programes amb particulars als quals s’ha

autoritzat la possessió i cria d’exemplars de Testudo hermanni hermanni, com a Centre de

Cria Autoritzat pel Govern Balear, que són lliurats posteriorment al Servei de Protecció

d’Espècies perquè els reintrodueixi a la natura.

Menorca és des de temps ancestrals un dels principals reductes per a la supervivència

d’aquesta tortuga. Malgrat tot, en els darrers anys, s’ha produït una davallada en el nombre

d’exemplars, tal com succeeix en la resta de terres de parla catalana. A Menorca, el Grup

Ornitològic Balear (GOB) és l’organisme que més vetlla per a la supervivència d’aquest

animal, a través del Centre de Recuperació de Fauna Silvestre. En aquest Centre arriben

exemplars de tortuga mediterrània de diverses procedències: decomissos de la Guàrdia Civil

(aconseguits quan algú intenta treure algun exemplar de l’illa), accidents domèstics, etc. El

GOB en recull les dades biomètriques, els fa revisió veterinària, elabora informació sobre

l’estat de conservació, marca els exemplars, segueix els individus alliberats i col·labora amb

investigadors de la tortuga mediterrània.

Al País Valencià, la Generalitat Valenciana està implicada en la gestió de la tortuga

mediterrània, des de la dècada dels anys noranta del segle passat. Va ser aleshores quan es

van començar a introduir exemplars al Paratge Natural del Desert de les Palmes cap a la

comarca de la Plana Alta, i a avaluar-ne el procés d’aclimatació. Aquesta primera acció va

tenir resultats satisfactoris i va donar lloc a la construcció del Centre de Gestió de la Tortuga,

57

dins el parc natural. El Mas de les Tortugues, ubicat en el parc, es va inaugurar el setembre de

2004 i té com a objectiu dur a terme el projecte de recuperació de la tortuga mediterrània al

País Valencià. Per assolir-ho cria tortugues en captivitat, que reintrodueix en zones com la

serra d’Irta, a la comarca del Baix Maestrat.

A Catalunya, la coordinació de la cria en captivitat la fa el Centre de Recuperació d’Amfibis i

Rèptils de Catalunya (CRARC), amb el vistiplau de la Generalitat de Catalunya (a través del

Departament d’Agricultura).

Des de fa més de 15 anys el CRARC, a instàncies de la Generalitat, orienta i supervisa

l’activitat de les instal·lacions col·laboradores en la cria de la tortuga mediterrània. Actualment

són més de 40 col·laboradors en la cria de tortugues, 10 dels quals han adquirit, fins i tot,

incubadores específiques per a rèptils, amb la intenció d’assajar la incubació artificial, per

assegurar el naixement d’exemplars femelles mitjançant el control de la temperatura

d’incubació, com s’ha explicat en el punt 2.1 d’aquest TR.

Aquesta quarantena de persones i entitats que col·laboren en el programa de cria de tortugues

en instal·lacions pròpies es constitueixen com a nuclis zoològics. Els candidats han d’adreçar

la sol·licitud a la Generalitat de Catalunya (a través del Departament d’Agricultura), que, al seu

torn, la deriva al CRARC, que és qui porta la coordinació efectiva del programa i que haurà

d’emetre informe positiu per a l’autorització per a un període de tres anys (renovable).

Condicions de funcionament, característiques tècniques i aspectes administratius

d’obligat compliment, dels espais que optin a ser instal·lació col·laboradora de la

Generalitat de Catalunya (GC) (mitjançant el Departament d’Agricultura) per a la cria de

la tortuga mediterrània Testudo hermanni hermanni.

A. Característiques tècniques

1. Que la instal·lació sigui exterior i estigui dins de

l'àrea potencial definida per a l’espècie.

L’àrea ombrejada de gris estaria considerada

potencialment favorable per a l’espècie segons

els paràmetres d’avaluació utilitzats: altitud,

temperatura mínima d’agost i pluviositat anual

(Llorente et al. 1995)

Figura 15. Hàbitat de la THH a Catalunya

58

2. Que tingui un microclima adequat, de manera que la insolació que rebi sigui favorable per a

l'eclosió de les postes i per a la formació d'embrions dels dos sexes. L’orientació de la

instal·lació preferentment a sud o sud-oest.

3. La instal·lació s’ha d’estructurar en tres espais independents que, entre tots, sumin 28 m2

com a mínim.

3.1 Organització d’una instal·lació tipus.

a) 20 m2 es dediquen a acollir els exemplars reproductors estoc de cria, que consta de

3 individus adults (1 mascle i 2 femelles).

b) 6 m2 corresponen a la zona destinada a acollir nounats (nurserie) o juvenils de

temporades anteriors.

c) 2 m2 es dediquen a l’aïllament d’exemplars que presentin algun tipus de patologia o

algun altre problema fisiològic.

3.2 Estructura de la instal·lació

a) Els tres espais han d’estar dividits en compartiments mitjançant tanques sòlides de

50 cm d’alçada que no permetin el contacte entre els exemplars. Per exemple, poden

ser utilitzats els materials de construcció convencionals, panells de fusta o materials

sintètics. Queden completament descartats tots els tipus de filats.

b) El recinte dedicat a allotjar els nounats i juvenils ha de disposar d’una coberta de

protecció contra depredadors de malla o filat en tota la seva superfície (els 6 m2).

c) El recinte per a nounats i juvenils (anomenat nurserie) ha d’estar preparat físicament

per ser dividit en dos o tres espais independents mitjançant panells movibles. La

disposició d’aquests ha de permetre allotjar exemplars de fins a quatre anys de vida.

d) El recinte d’aïllament també ha d’estar preparat físicament, per ser dividit en dos

espais independents, mitjançant un panell movible.

e) Els tres compartiments han de disposar de desguassos amb capacitat per drenar

puntes de precipitació superiors a 50 l/m2, degudament habilitats per impedir la fuga

dels exemplars.

59

f) Cada un dels compartiments ha de disposar de punts d’aigua de fàcil accés per les

tortugues.

g) El terra de l’espai dedicat a mantenir els exemplars reproductors ha de disposar

d’una profunditat mínima excavable de 40 cm de substrat.

h) Un 40 % de la superfície ha de tenir vegetació herbàcia d’espècies autòctones. Es

valora especialment la presència de les espècies següents: pixallits (Taraxacum

officinale), lletsó (Sonchus sp.), corretjola (Convolvulus arvensis), plantatge (Plantago

lanceolata) i trèbol (Trifolium sp.).

i) Un mínim del 40 % de la superfície ha d’estar desproveïda de vegetació arbustiva

perquè pugui ser zona de posta.

j) Els tres espais han de disposar de refugis o amagatalls perquè les tortugues els

puguin usar per hibernar i per termoregular-se.

k) La instal·lació ha de tenir prou mesures de seguretat per prevenir el robatori dels

exemplars.

l) El recinte ha de disposar dels equipaments necessaris per impedir l’accés d’animals

de companyia o de granja.

3.3 Altres consideracions a tenir presents en la realització de les instal·lacions.

a) La instal·lació destinada a la cria de Testudo hermanni hermanni no pot allotjar

altres espècies de quelonis (ni aquàtics ni terrestres).

b) En el cas de disposar de molta més superfície per a la cria, aquesta àrea s’ha de

compartimentar segons l’estructura descrita. Observant les mides proposades per a

cada un dels espais destinats a allotjar els grups reproductors, les cries els juvenils i

les zones d’aïllament.

c) Com a màxim, s’hi han d’allotjar 4 grups de cria (12 exemplars: 4 mascles i 8

femelles). Això representa disposar de 112 m2 (80 m

2 compartimentats en unitats de

20 m2 per als grup de cria, 24m

2 destinats a nurserie, també compartimentats, i 8 m

2 a

zona d’aïllament).

B. Condicions de funcionament

El responsable de la instal·lació col·laboradora ha de complir obligatòriament les condicions

següents:

60

1. No alterar el marcatge estipulat per la Generalitat de Catalunya (GC) a les tortugues.

2. Disposar d’un sistema de classificació (informàtic o tradicional) per desar tots els informes

rebuts i que han d’estar a disposició de la GC, o els tècnics del CRARC. Així mateix, el

responsable de la instal·lació ha d’obrir un llibre de notes o arxiu informàtic per apuntar les

mesures bàsiques (pes i llargada) dels exemplars reproductors, cries i subadults que restin

en dipòsit. Les dades s’han d’agafar cada mes d’octubre i queden a disposició de consulta

per part del tècnics de la GC o del CRARC.

3. Facilitar les tasques de control, revisió, marcatge i recollida de cries als agents rurals i

tècnics de la GC o del CRARC.

4. Conservar fins al seu lliurement a la GC o al CRARC tots els cadàvers produïts (o les seves

restes).

5. Comunicar al CRARC les baixes produïdes entre els exemplars de la instal·lació

posteriorment a la data de l'informe anterior.

6. No traslladar fora de la instal·lació els exemplars sense autorització prèvia de la GC o del

CRARC.

7. Tenir cura del manteniment i millora de la instal·lació, i comunicar qualsevol modificació que

s’hagi fet per pròpia iniciativa del responsable de la instal·lació.

8. Tenir cura de la bona alimentació dels animals, així com del seu estat sanitari. En el cas

que es detecti qualsevol malaltia, lesió o problema que afecti els exemplars, es comunicarà

com més aviat millor al CRARC, com a centre de recuperació responsable de la instal·lació.

9. Totes les cries nascudes cada temporada, així com els exemplars d’altres temporades, han

de ser mantingudes en els tancats de manteniment (nurserie), durant el període de temps

que es consideri oportú per part dels tècnics de la GC o el CRARC.

10.Identificar individualment amb taques de colors a la caparassa els exemplars nascuts cada

temporada, per fer-ne el seguiment biomètric mentre romanguin a la instal·lació.

C. Aspectes administratius, informatius i de coordinació

1. Per ser donada d’alta com a instal·lació col·laboradora de la GC, és d’obligat compliment i

condició imprescindible estar donat d’alta com a Nucli Zoològic.

61

2. La GC aportarà i reposarà a les instal·lacions col·laboradores, sempre que sigui possible, i

a través del CRARC, els exemplars que hagin estat baixes i que siguin necessaris per a la

regeneració de l’estoc reproductor o per optimitzar els resultats de la instal·lació.

3. La GC informa anualment els responsables de les instal·lacions col·laboradores dels

resultats dels projectes de conservació portats a terme a Catalunya a partir dels exemplars

produïts a les instal·lacions col·laboradores.

4. El CRARC, com a responsable delegat per la GC per al control de les instal·lacions

col·laboradores, assessora els titulars particulars de les instal·lacions sobre qualsevol

problema que sorgeixi relatiu al manteniment i cria en captivitat de la tortuga mediterrània.

També té cura dels tractaments sanitaris que calgui aplicar.

Foto 16. Exemplar de THH víctima d’un incendi i que el CRARC destina a la reproducció (MG)

62

63

3. Experimentació. Mesurament i registre de dades

En la societat actual, les dades són molt necessàries per a totes les activitats relacionades

amb el coneixement i l’economia, fins i tot per desenvolupar tot tipus d'idees de valor i

aplicacions. L'estudi que ens ocupa n'és un bon exemple. No podem confiar a la memòria o a

la mera descripció genèrica l'observació del que els succeeix a les tortugues objecte d'aquest

estudi. Seria una pràctica impossible. Necessitem valer-nos de llibreta, ordinador i aplicacions

informàtiques per recollir les dades, creuar-les, comparar-les, tractar-les i aconseguir que ens

ajudin a interpretar els fenòmens observats i poder validar, rectificar o esmenar, així, la

hipòtesi formulada inicialment.

Per dotar de caràcter empíric els treballs de recerca, cal incorporar-hi praxi basada en

l’evidència científica, amb l’objectiu de seleccionar els millors arguments científics per a la

resolució dels objectius i reptes que es plantegen.

Així mateix, hi ha autors que, amb un enfocament més tradicional, diferencien entre fonts

d’informació primàries i secundàries, i en aquest segon esglaó hi solen ubicar les fonts

provinents d’entorns digitals. Nosaltres, en canvi, que ja ens hem valgut en bona part de les

tecnologies de la informació i comunicació per tota la part operativa del TR, hem considerat

recursos primaris els provinents d’Internet i altres entorns relacionals digitals, al mateix nivell

que les altres fonts considerades tradicionalment primàries.

Internet és una font imprescindible per als treballs de recerca, no solament perquè permet

accedir asíncronament a tot tipus de fonts des de qualsevol lloc geogràfic amb accés a la

Xarxa, sinó també perquè ofereix la possibilitat de contactar amb els autors, especialistes i

comunitats d’interès en qualsevol matèria. A més, Internet ens proveeix d’eines de gestió

digitals (de càlcul, emmagatzematge, transmissió de dades...) que han fet més eficaces les

feines d’experimentació del treball. Aquesta és la raó per la qual aquest TR atorga tanta

importància a Internet, les xarxes socials, els blogs, Viquipèdia i altres recursos tecnològics,

com els formularis en línia Google Drive.

Procediment de mesura i registre

Per introduir periòdicament les dades del treball, s’han emprat els formularis de Google Drive.

El procediment que s’ha seguit és emplenar els camps des del lloc de mesurament mateix,

gràcies a l’aplicació existent d’aquesta solució tecnològica per a dispositius mòbils.

64

Figura 16. Captures de pantalla dels formularis de Google Drive emprats en la recollida de dades

65

Per a un procediment correcte de registre, hem mesurat i pres mides de les tortugues

regularment en les dates anteriors a l’última hibernació (2013-2014) i en les setmanes

immediatament posteriors. En el cas de les mides, cal mesurar la longitud de la caparassa des

de la placa nucal fins a la supracaudal (sobre la cua). Quan el plastró sobresortia per davant

de la caparassa, hem anotat la llargada des de la placa supracaudal de la caparassa fins a la

placa de la gola del plastró. En tots els casos, ho hem hagut de fer amb precisió.

Figura 17. Nom de les plaques de la closca

En el procés de mesurament, cal tenir en compte que, quan neix, la tortuga té el plastró plegat,

per la qual cosa la seva llargada és petita comparada amb l'amplada. Els exemplars joves són

rabassuts i, de mica en mica, es van estilitzant com els adults.

Foto 17. Mesura i registre d’una THH amb pocs dies de vida (MG)

66

A més de les dades de pes i mides, també s’hauria pogut prendre nota d'altres factors com:

data de naixement

sexe

desparasitació

malalties

tractament

Tanmateix, com que no han estat objecte específic del TR, aquí no les hem considerades.

Població estudiada

Tres grups de tortugues:

Tortugues petites. Nascudes el setembre de 2013. Han fet una hibernació.

Tortugues mitjanes. Nascudes el setembre de 2012. Han fet dues hibernacions.

Tortugues adultes. Amb més de 4 anys (Telèmac) i de 15 anys (Penèlope i Ulisses). Amb

múltiples hibernacions.

Gràfics amb les dades recollides en el procediment de mesura i registre

Aquests són els gràfics resultants de les dades recollides en la part pràctica d’aquest TR i que

es poden consultar a http://bit.ly/THHforms.

Com hem dit, el recurs usat per anotar les dades que es recollien in situ ha estat el formulari

de Google Drive, que envia les dades al full de càlcul que hi ha al repositori gratuït del mateix

nom. Google Aquest full de càlcul que va actualitzant de manera dinàmica la informació que va

rebent. Del full de càlcul en fem les corresponents visualitzacions en forma de gràfics. Tot

plegat, en un procés de recollida sistemàtica de dades, ha resultat ser de molta utilitat.

En aquest procés de recollida de dades, la temperatura mitjana exterior de les instal·lacions

(jardí) abans de la hibernació (del 16 d’octubre al 9 de novembre de 2013) va ser de 20,6 ºC. I

la de la posthibernació (del 15 de març a l’11 de maig de 2014) va ser de 20,1 ºC.

Les tortugues mitjanes i petites, durant aquests períodes, es posaven a cobert al vespre en un

espai interior habilitat. Per tant, la temperatura interior era una mica superior a l’exterior.

Aquesta informació sobre la temperatura a les instal·lacions de cria ens seran útils a l’hora de

correlacionar l’evolució del pes de les tortugues amb altres variables i, al mateix temps,

constitueix un plus d’informació per a persones que vulguin comparar els continguts dels seus

gràfics amb els que exposem aquí.

67

Figura 18. Gràfics de Google Drive (15) per a les 3 THH grans, 5 mitjanes i 5 petites de la fase d’experimentació

Tortugues grans (adultes)

68

Tortugues mitjanes

69

70

71

Tortugues petites

72

73

Observacions a partir de les dades obtingudes en el procediment de mesura i registre

Un cop recollides les dades de camp, les creuem i contrastem amb les d’altres estudis previs i

amb el coneixement dels experts més reputats referenciats en la llista de fonts utilitzades.

També amb les opinions d’experts i organitzacions entrevistades. De tot plegat, en podem

inferir les observacions següents.

1. Per l’evolució de les dades del pes, sabem que els exemplars de tortuga mediterrània

estudiats no presenten simptomatologia de cap malaltia i es poden considerar sans. Quan

viuen en comunitat, és difícil deduir-ho només per l'observació directa.

2. En les condicions òptimes de temperatura, alimentació i higiene que hem descrit al llarg del

treball, la comparació entre el pes i la llargada dels exemplars ha de ser proporcional al

llarg de totes les fases (abans hibernació, hibernació, posthibernació i estiu). És a dir, la

tortuga creix mantenint la mateixa forma i densitat.

3. Les dades recollides mostren una pèrdua de pes durant la hibernació relacionada

directament amb l’edat dels exemplars i que oscil·la al voltant de les magnituds següents.

Tortugues que hibernen per primer cop (petites): entre 4 i 8 grams

Tortugues que hibernen per segon cop (mitjanes): entre 5 i 12 grams

Tortugues adultes (més de 4 anys): entre 20 i 40 grams

74

4. Per observar la relació proporcional entre pes i llargada de la tortuga, podem aplicar la ràtio

de Jackson (www.tortoisetrust.org/articles/jackson.html) que calcula el pes estimat de les

tortugues a analitzar i si tenen problemes de pes (per falta o per excés). Aquesta ràtio

correlaciona el pes en grams amb el cub de la llargada (longitud) en centímetres dels

exemplars que assoleixen la maduresa sexual. Per exemple, en el darrer mesurament de

l’exemplar adult Telèmac (8 d’abril de 2014), el càlcul seria 379 g / 12³ cm = 379/1.728 =

0,22.

Per fer el càlcul de manera més automàtica, fem l’operació mitjançant una calculadora

disponible en el web http://bit.ly/jacksoncalculator. La ràtio Jackson és un índex que es pot

aplicar bé en les Testudo hermanni i les Testudo graeca, i que permet ser interpretat de la

manera següent:

0,16 Molt baix. La tortuga està molt baixa de pes, necessita guanyar-ne, cal visitar el

veterinari. Prohibida la hibernació. Parar atenció als paràsits, l’alimentació, l’hàbitat i el

clima. Seguir dieta amb aliments rics en hidrats de carboni, sucres (fruites).

0,17 Baix. Baixa de pes; no ha d’hibernar.

0,19 Normal. Pes adequat.

0,21 Òptim. Pes òptim.

0,23 Sobrepès. Pes excessiu; cal vigilar la retenció d'ous o líquids. El pes excessiu a la

llarga genera problemes de salut. Si la ràtio de Jackon indica sobrepès, hem d'evitar tots

els àpats rics en sucres i hidrats de carboni (fruites, pinsos) i oferir-los una dieta rica en

fibra (dent de lleó, endívia escarola, canonges...).

Aplicant la ràtio de Jackson, els resultats amb les dades del TR són les que segueixen.

Abans de la hibernació. Les tortugues petites mostren unes ràtios que s’aparten

completament del model de Jackson. Això mostra els punts febles d’aquest model, ja

que Jackson el va establir tant per a Testudo graeca com per a les Testudo hermanni.

En el model de càlcul no va distingir el clima on feia l’experimentació (britànic) del

d’origen de les tortugues, ni tampoc entre els diferents grups d’edat. Segurament per

això les ràtios de les tortugues petites abans d’hibernar són pròpies de tortugues molt

grasses, cosa que no quadra amb la realitat (0,42 tortuga blava, 0,42 groga, 0,36 lila,

0,34 verda, 0,36 vermella). En canvi, sí que sembla funcionar per a les tortugues

mitjanes i, encara més, per a les adultes. Les ràtios Jackson per a les tortugues mitjanes

just abans de la hibernació són: 0,219 tortuga blava, 0,26 groga, 0,28 lila, 0,25 verda,

0,219 vermella. I les ràtios Jackson per a les tortugues adultes són: 0,218 tortuga

femella Penèlope, 0,25 mascle Telèmac, 0,219 mascle Ulisses.

Immediatament després de la hibernació, les tortugues mitjanes i les adultes tenen una

ràtio pels volts de 0,17-0,19 (mitjanes) i de fins a 0,19 (adultes).

75

Tortugues petites (1 hibernació). Amb uns valors que oscil·len entre el 0,21 (de després

de la hibernació) fins a 0,25 (el maig de 2014). Malgrat que els índexs no presenten una

gran desviació, observant aquests resultats, podríem afirmar que aquesta ràtio no és tan

aplicable en el cas de les tortugues amb un any de vida. En canvi, amb les tortugues

mitjanes i adultes la ràtio Jackson aplica millor.

Tortugues mitjanes (2 hibernacions). Amb uns valors entre 0,17 (després hibernació) i

0,22 (maig de 2014).

Tortugues adultes (més de 4 anys). Presenten unes ràtios entre 0,20 (després

hibernació) i 0,22 (fins juny de 2014). En algun cas puntual (l’exemplar mascle més

adult, l’Ulisses), fins al 0,23 el dia 1 de juny de 2014. En conseqüència sembla que cal

retirar-li el pinso (2 dies a la setmana) de la seva alimentació i establir una dieta

exclusiva rica en fibra (dent de lleó, escarola, canonges...) com en la resta de dies de la

setmana.

5. Hi ha altres autors que consideren que la ràtio de Jackson és un xic obsoleta (i que no és

d’aplicació a tortugues petites, per exemple) i prefereixen substituir-la –o complementar-la–

amb la d’Adrian Hailey (Hailey, A. 2000). Aquest índex el podem aplicar mitjançant la

calculadora http://bit.ly/adrianhaileycalculator. A tall d’exemple, entrem les mateixes dades

de l’exemplar mascle adult, Ulisses, del dia 1 de juny (135 mm i 562 g). Ens dóna el resultat

següent:

Observed mass of your 135 mm male T. hermanni (M) = 562 g

Predicted mass (M') = 501 g. Observed is 112 % of predicted mass

Condition index log (M/M') = 0,05

Compare the condition index with the graph for wild tortoises

This value of condition index is in the centre of the graph. The observed mass of your

tortoise is as expected.

Malgrat que el que ens indica la calculadora

és que la massa introduïda és del 112 % de la

predita (o sigui que apunta que cal començar

una dieta), el logaritme de l’índex de Hailey

(M/M') és de 0,24. Aleshores cal comparar

aquest índex amb el que mostra el gràfic

següent relatiu a les tortugues feréstegues, les

que viuen en llibertat. Podem comprovar que

0,24 és dins els límits de la campana del

gràfic; per tant, no podem considerar-la una

situació alarmant de sobrepès.

Figura 19. Gràfic d’Adrian Hailey per a les tortugues salvatges

76

6. Centrant-nos en la hibernació, la tortuga deixa de menjar tres o quatre setmanes abans per

preparar-se per a aquest període d’inactivitat. D'aquesta manera buida els intestins i

experimenta una ràpida disminució de pes. Durant la hibernació té tendència a perdre pes,

a un ritme lent i imperceptible. En acabat de la hibernació, al llarg de les tres setmanes

posteriors, guanya pes a mesura que omple un altre cop els intestins. En aquest període, el

pes d'orins i femtes que excreta encara és bastant elevat. I durant tot l'estiu experimenta un

lent i constant increment de pes.

7. La pèrdua de pes durant la hibernació no és gradual a causa de la higroscòpia, que és una

de les característiques més importants que presenta la pell de les tortugues, com en el cas

dels amfibis. Aquesta condició permet a la tortuga mediterrània recuperacions puntuals de

pes en els dies de pluja o d’una humitat elevada durant la hibernació perquè absorbeix

aigua en forma d’humitat a través de la pell o d’altres parts de l’animal.

8. En la posthibernació, podem comprovar també com incideix la temperatura ambiental en

l’estat de les tortugues. Per exemple, si observem l’evolució de les dades meteorològiques

a Sabadell www.accuweather.com/es/es/sabadell/307301/april-weather/307301, veiem que

el diumenge 6 d’abril de 2014 hi ha una baixada sobtada de temperatura d'uns 7 ºC (d'una

temperatura mitjana de 20 ºC baixa a 13 ºC) en un sol dia. Això acaba afectant el pes de

les tortugues perquè no prenen el sol, es queden mig adormides i no mengen. Sobretot

afecta les tortugues mitjanes, que aquella setmana no augmenten de pes de manera

proporcional i fins i tot en el cas de la vermella mitjana hi ha una disminució d'uns quants

grams: de 45 grams passa a 43 grams i la setmana següent incrementa el pes fins als 48

grams. Aquesta dada, que podria semblar en un primer moment atribuïble a algun altre

factor (una micció, per exemple), a nosaltres ens ha semblat que estava clarament

provocada per la baixada de temperatura meteorològica esdevinguda.

9. Com que les tortugues, com la resta d’amfibis i rèptils, són poiquiloterms, la seva

temperatura corporal varia amb la temperatura ambient. Necessiten captar l’energia del sol

constantment. També per alimentar-se (les tortugues mengen després d’unes hores

prèvies d’insolació). Si ens tornem a fixar en l’evolució de les dades del pes de les

tortugues i les correlacionem amb les dades meteorològiques del mateix període a

Sabadell, observem tres períodes:

22.03.2014-06.04.2014. El web www.accuweather.com/es/es/sabadell/307301/march-

weather/307301?monyr=3/1/2014 mostra una baixada de la temperatura mínima a 7-8

ºC i a 17 º C la temperatura mitjana.

77

20.04.2014-27.04.2014. El web www.accuweather.com/es/es/sabadell/307301/april-

weather/307301?monyr=4/1/2014 evidencia que la temperatura baixa uns 3 ºC de cop i

hi ha pluges.

25.05.2014-08.06.2014. Al web www.accuweather.com/es/es/sabadell/307301/may-

weather/307301?monyr=5/1/2014 tornem a constatar baixada de temperatura i un

període de pluges que acaba afectant lògicament la vida normal de les tortugues i la

consegüent ingesta d’aliments.

10. En data 10 de juny de 2014, el pes de la tortuga de la femella adulta (Penèlope) disminueix

dels 729 grams (del darrer mesurament el 8 de juny) a 663 grams. És a dir, hi ha una

pèrdua de 66 grams. Aquest canvi brusc indica que la tortuga ha fet una posta, el mateix

dia 10, de set ous, cinc dins un clot i dos a fora.

Així mateix, al llarg de la realització de la part pràctica d’aquest treball, hem observat

determinats comportaments de la tortuga mediterrània que mereixen ser descrits en el TR:

1. La tortuga utilitza els materials conductors i absorbidors de calor per incrementar la seva

temperatura corporal, igual com fan altres rèptils (cocodrils, llangardaixos, etc.). En la

pràctica del treball, observem que prenen el sol tocant la superfície de maons de l’edificació

del costat del terrari.

Foto 18. THH prenent el sol arrepenjades sobre paret de totxos (MG)

78

2. Al llarg del període en què ha tingut lloc el treball, hem habilitat l’espai amb plantes com la

dent de lleó i algun arbust com el llentiscle, que van ser devastats per les tortugues.

Gràcies a la visita del CRARC, vam aprendre que, si plantàvem plantes aromàtiques, això

no passaria. Aleshores, hi vam plantar farigola (Rosmarinus officinalis) i romaní (Thymus

vulgaris).i els pronòstics es van complir. L’explicació és que aquestes plantes tenen

compostos aromàtics amb una funció repel·lent, per evitar la depredació.

3. Durant el període més immediat de la posthibernació, les tortugues petites i mitjanes van

cercar calor durant la nit colgant-se una mica en la terra dels parterres, ja que a sota mateix

hi havia un paviment de rajoles que havia absorbit escalfor durant el dia. En canvi, en els

períodes amb major insolació, les tortugues s’enterraven per notar la frescor de la terra no

exposada al sol.

79

4. Entrevistes a experts

L’objectiu d’aquest punt és saber més de les tortugues i contrastar alguns dels continguts

tractats en el TR amb persones expertes i organismes encarregats de la protecció i

recuperació de les tortugues terrestres a Catalunya:

A. Albert Martínez, del Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils a Catalunya (CRARC).

B. Aïda Tarragó de la Generalitat de Catalunya (Servei de Biodiversitat i Protecció dels

Animals. Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat. Departament d’Agricultura,

Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural).

C. Alfons B. Criador de tortugues a Sabadell.

A. Albert Martínez (CRARC)

L’entrevista té lloc el dilluns 14 d’abril de 2014 a la seu del CRARC, a Masquefa. L’entrevista,

les pràctiques i la revisió de la part del TR elaborada va durar unes dues hores. També hi va

haver visita a totes les instal·lacions. Fet i fet, l’estada al Centre es va allargar de les 16 hores

fins a les 19 hores.

1. Presentació i explicació del TR.

Durant la visita Martí Graells m’explica els objectius del treball, quina hipòtesi plantejaria i

amb quina metodologia pràctica treballaria. Mostro al Martí la satisfacció per l’enfocament

del TR, li proposo que abasti l’àmbit dels Països Catalans i li manifesto l’interès del

CRARC per disposar de la versió final acabada del treball.

2. ¿Es disposen de dades estadístiques més actuals? ¿Són un total de 12.000 exemplars a

tot Catalunya? Les del web del Departament d’Agricultura de la Generalitat són del 2007 i

s’hi anuncia que el 2010 s’havia de fer un cens més exacte i que inclogués les zones de

distribució de l’espècie més disperses. Hi ha contradicció entre els diferents documents

consultats...

Són dades aproximatives ja que es fa molt difícil fer un cens de tortugues a partir dels

mitjans habituals, basats en l’observació humana (guardes forestals, etc.). Actualment, en

algun indret com la serra de l’Albera, s’està intentant fer el cens amb gossos ensinistrats

expressament per identificar tortugues Testudo hermanni hermanni.

3. ¿Quina és la ràtio de supervivència respecte els exemplars de tortuga alliberats en

aquests indrets?

80

La ràtio de supervivència entre les tortugues reintroduïdes a Catalunya és d’un 80 %

aproximadament; és a dir, de cada 100 exemplars alliberats, n’acaben sobrevivint 80.

4. ¿Quins són els factors d’amenaça més importants (alteració de l’hàbitat, incendis,

atropellaments, depredació)? ¿Per quin ordre?

Són, per aquest ordre: els incendis, la depredació de les postes i d’exemplars adults o

juvenils (quan la causa no és un incendi), la destrucció i alteració de l’hàbitat i, finalment

en quart lloc, els atropellaments.

5. Passo a formular-li algunes preguntes més concretes i pràctiques.

Per exemple, ¿buiden el budell, les tortugues, abans de la hibernació? Segons els

nostres càlculs, el pes hauria de disminuir i no va ser així.

La pèrdua de pes durant la hibernació no és gradual per raó de la higroscòpia, que és

una de les característiques més importants que presenta la pell de les tortugues, com en

el cas dels amfibis. Aquesta condició permet a la tortuga mediterrània recuperacions

puntuals de pes en els dies de pluja o d’una humitat elevada durant la hibernació perquè

absorbeix aigua en forma d’humitat a través de la pell o d’altres parts de l’animal

Com desparasitar les tortugues en captivitat.

Desparasitem un exemplar acabat de portar al CRARC de 350 grams. Ho fem injectant-li

0,15 mil·ligrams de levamisol. La proporció d’aquest antihelmíntic és d’uns 10-50

mil·ligrams per cada quilogram de pes.

¿Quines plantes es poden plantar al terrari de les tortugues?

D’una banda, les plantes que constitueixen l’aliment fonamental de les tortugues en el

seu hàbitat natural: pixallits (Taraxacum officinale), dent de lleó (o lletsó o xicoia,

Sonchus sp.), plantatge (Plantago lanceolata). De l’altra, també algun tipus d’arbust,

com l’arboç (Arbutus unedo), el llentiscle (Pistacia lentiscus), l’ullastre (Olea europaea

varietat silvestris). Les plantes habitualment seran devastades per la tortuga, excepte les

que siguin aromàtiques, com la farigola (Rosmarinus officinalis) i el romaní (Thymus

vulgaris).

6. Finalment, Albert, m’agradaria comentar-te si podràs fer una revisió conjunta del treball.

Sí, estaré encantat de fer-ho. Ho hem fet en altres treballs de recerca, els més coneguts

segurament són els de l’Escola Mestral de Sant Feliu de Llobregat (criador autoritzat per

81

la Generalitat de Catalunya – CRARC) http://bit.ly/escolamestral. El teu treball és molt

complet perquè, a més de l’útil part experimental, en un estil clar i directe, es tracten en

un sol volum els aspectes actuals més rellevants que cal conèixer de les Testudo

hermanni hermanni. Al mateix temps, del treball, se’n deriven interessants iniciatives que

ajudaran a la difusió i coneixement d’aquest animal autòcton en perill d’extinció (entrada a

la Viquipèdia, ús efectiu de recursos tecnològics com els canals de fotografies i vídeo, el

blog i els formularis de GDrive per a la recollida de dades). I això per al CRARC és molt

positiu.

7. Visita comentada al CRARC.

Faig una visita guiada de les instal·lacions. Em centro a detallar-li les diferents espècies

de tortugues que hi ha al CRARC. Així mateix li ensenyo els exemplars que el Centre està

criant per a la reintroducció de tortugues als parcs del Garraf i del Montsant.

La visita acaba en una sessió pràctica de marcatge i desparasitació per part de Martí

Graells d’una tortuga acabada d’arribar al CRARC. Li descarrego sis articles científics de

la nostra base de dades perquè pugui treballar alguns aspectes tractats a la visita: índex

de Jackson, higroscòpia, coprofàgia, entre d’altres.

Foto 19. Visita al CRARC. Masquefa, 14 d’abril de 2014 (MG)

82

Foto 20. Entrevista a Albert Martínez al CRARC (MG)

Foto 21. Mostrari de closques de tortuga al CRARC (MG)

83

B. Aïda Tarragó (Generalitat de Catalunya)

L’entrevista es formula per correu electrònic el mes d’abril de 2014.

1. El Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de

protecció dels animals (DOGC 5113, de 17 d’abril) inclou les Testudo hermanni hermanni

com a espècie protegida en perill d’extinció al Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya

amb 84 espècies en perill d'extinció i 175 vulnerables ¿Està aprovat ja aquest catàleg?

¿On el podem trobar?

El catàleg de fauna amenaçada de Catalunya no està aprovat. Va sortir a informació

pública l’any 2010, però des d’aleshores està aturat. Ara per ara, està a l’Assessoria

Jurídica del Departament. S’hi han fet tants canvis que segurament caldrà tornar-lo a

treure a informació pública. S’afegeixen com a annex en el punt 8 del TR dos fulls de la

proposta de decret per aprovar el Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya (full primer i

full on surt la referència de la tortuga mediterrània) que va sortir a informació pública al

seu moment el 2010. El mateix punt 8 conté els mateixos fulls per al Real decret

139/2011, de 4 de febrer, d’aprovació del Catàleg espanyol d’espècies amenaçades.

També poso a la teva disposició el catàleg estatal d’espècies amenaçades, on les

poblacions peninsulars de tortuga mediterrània hi surten com a espècie en perill d’extinció

(les de Mallorca i Menorca, només en règim de protecció especial)

2. Per tant, ¿quin és el pla de protecció de recuperació i conservació de les tortugues

Testudo hermanni hermanni que es preveia el 2010 segons la web del Departament

d’Agricultura? O en quina fase es troba: elaboració, tramitació i aprovació. ¿Quines són

les pautes que estableix el pla per reduir les amenaces que les afecten?

El pla de recuperació de la tortuga mediterrània està en fase d’elaboració i és un dels

primers plans que haurien de sortir. Tot i que no hi ha aprovat un decret que li doni

validesa legal, moltes d’aquestes actuacions ja es tenen en compte a data d’avui.

Les principals accions que es preveuen en aquest cas són les encaminades a protegir la

seva àrea de distribució. Els expedients subjectes a avaluació d’impacte ambiental, per

exemple, han d’establir mesures compensatòries o correctores; s’han d’evitar

modificacions negatives de l’hàbitat o el seu entorn quan es facin modificacions de

carreters, camins, etc.; s’han d’establir una sèrie de condicionants a l’hora de fer gestió

forestal en l’àrea de distribució; cal mantenir l’ús del sòl actual en alguns indrets per

84

protegir-ne l`hàbitat; els plans de prevenció d’incendis han de tenir mesures associades a

la protecció de la tortuga (condicionants en estesades, aclarides, rompudes, etc.), entre

d’altres.

A més d’aquestes mesures, també es preveu incidir en la vigilància i control de l’espoli; es

treballa molt en la venda per Internet d’aquests animals (es fan decomisos regularment).

Així mateix es procura incidir en millores de l’hàbitat, la creació de refugis en cas

d’incendis, la millora de la connectivitat entre poblacions, la creació de passos de fauna,

la identificació de punts negres...

3. ¿Es disposen de dades estadístiques més actuals? ¿Són un total d’11.000 exemplars a

tot Catalunya? Les del web del Departament d’Agricultura de la Generalitat són del 2007 i

s’hi anuncia que el 2010 s’havia de fer un cens més exacte i que inclogués les zones de

distribució de l’espècie més disperses. Hi ha contradicció entre els diferents documents

consultats...

És molt difícil conèixer amb exactitud la quantitat d’exemplars de tortuga mediterrània que

hi ha actualment a Catalunya. La raó és que és molt complicat fer censos d’una espècie

tan poc abundant. En general es parla de densitats i, fins i tot quan es fan aquests

estudis, només es treballa en zones més favorables o on és més probable trobar-les. I

això fa difícil extrapolar els resultats a tota l’àrea de distribució.

4. ¿Quins són els indrets on habita la tortuga mediterrània actualment a Catalunya? Paratge

Natural de l’Albera, Pac Natural del Delta de l’Ebre, Parc Natural del Garraf, Marçà i Parc

Natural de la Serra del Montsant.

A Catalunya només hi ha una població autòctona a la serra de l’Albera. Els altres quatres

nuclis són de població més reduïda i producte de successives reintroduccions:

Parc del Montsant

Parc del Garraf

Parc Natural del Delta de l’Ebre

Marçà

C. Alfons B (criador a Sabadell)

L’entrevista té lloc el dissabte 31 de maig de 2014 en el jardí d’una casa de Sabadell. Un espai

amb molts indrets aptes perquè les tortugues trobin les amagatalls i les rutes que recorreran

lliurement durant anys. Tot i que no disposa de l’estatus de centre col·laborador per part de la

Generalitat, l’Alfons cria tortugues i les porta al CRARC regularment.

85

1. ¿Des de quan té tortugues a casa seva?

Des de fa més de 30 anys.

2. ¿Quantes tortugues té?

Actualment tinc només una femella d’uns deu anys i dos mascles, un de deu anys també i

un altre d’uns set. Aquest hivern em van robar una femella, la que tenia com a

reproductora, de 30 anys d’edat. A més tinc 4 tortugues nascudes al 2012. Totes fins aquí

Testudo hermanni hermanni. I tinc un altre exemplar Testudo hermanni boettgeri, amb

una closca més trapezoïdal (més ample la part posterior que l’anterior) i una coloració

més clara de la caparassa i el plastró.

3. ¿Cada quan les lliura al CRARC?

Després de la tercera o quarta hibernació.

4. ¿Fa mesuraments periòdics dels exemplars?

Sí, control del pes amb una certa regularitat.

5. ¿Quina pèrdua de pes experimenten al llarg de la hibernació?

Les tortugues que hibernen per primer cop solen perdre entre 4 i 8 grams. Les que ho fan

per segon cop, entre 5 i 12. I les adultes (més de 4 anys), entre 20 i 40 grams.

6. ¿Com evoluciona el pes de les tortugues abans i després de la hibernació?

Hi ha un augment del pes destacable la primera setmana posthibernació i després ja és

més proporcionat, d’una manera sostinguda. Així mateix, determinades condicions

meteorològiques (per exemple, un dia més fred del compte o bé amb pluja) poden afectar

aquest creixement constant i regular del pes.

7. ¿Quina dieta segueixen les tortugues?

Segueixen una dieta a base principalment de dent de lleó (o lletsó o xicoia, Sonchus sp.),

que conreo jo mateix: de llavors en faig planter a l’hivernacle i després la planto pel jardí.

També col, enciam, escarola, fruites i fulles de parra i d’altres plantes. Tenen també un

plat amb aigua per a quan la necessiten.

8. ¿Quines plantes té plantades al terrari/jardí de les tortugues?

86

Hi ha gram (Cynodon dactylon), plantes diverses (dent de lleó, Sonchus sp.), arbustos

(boix, Buxus sempervirens; llentiscle, Pistacia lentiscus), palmeres (margalló, Chamaerops

humilis) i arbres (alzina (Quercus ilex; roure, Quercus robur).

9. ¿Han tingut algun tipus de malaltia?

Només una vegada que em van donar una tortuga amb un problema amb l’alimentació

que havia seguit, massa rica en greixos i proteïnes. Va morir al cap d’uns mesos, sense

que això tingués cap repercussió per a la resta d’animals.

10. ¿Fan posta natural? On?

En una zona de terra del jardí, on toca sol i en alguns moments ombra.

11. ¿Disposa d’incubadora?

No disposo d’incubadora, però sí d’un hivernacle. Quan ponen els ous, en les immediates

hores, els trasllado sense moure’ls cap a un terrari dins l’hivernacle d’uns 4 metres

quadrats, amb tota mena de recursos perquè puguin viure adequadament (desnivells,

amagatalls, herbes...). L’hivernacle ofereix una temperatura propícia per al naixement de

femelles.

Foto 22. Entrevista a Alfons B a Sabadell (MG)

87

5. Mesures per a la protecció i conservació de les Testudo

hermanni hermanni

L’objectiu del treball de recerca (TR) era apropar el coneixement de la tortuga Testudo

hermanni hermanni, pròpia de l’àmbit dels Països Catalans, a la societat catalana i, en

particular, a les persones que, pel seu nivell de sensibilització, vulguin saber més detalls per a

la cria i conservació d’aquests animals. La finalitat és recuperar-ne i normalitzar-ne la visió

com a animal autòcton i feréstec de la nostra geografia.

A més de la descripció rigorosa del corpus teòric esmentat, hem formulat una hipòtesi per

comprovar d’una manera empírica com el creixement de les Testudo hermanni hermanni es

desenvolupa adequadament si es parteix de les condicions correctes (en alimentació,

temperatura i neteja) encara que les persones que ho facin no siguin criadors oficialment

autoritzats per l’Administració (i aquesta és una realitat cada cop més estesa).

Per al procés d’experimentació ens hem valgut de recursos tecnològics propis de l’entorn

d’Internet.

El conjunt del treball i el resultat d’aquesta doble dimensió del TR conflueixen en les mesures

que proposa aquest punt final, en forma de decàleg. I poden resultar útils, en general, per a la

bona convivència entre la ciutadania i les tortugues al nostre país i també, més particularment,

a les persones que vulguin tenir un coneixement més profund sobre aquests quelonis.

Tot plegat és la base de la presentació de diapositives que acompanyen aquest treball i també

de l’article resum (i potser també d’un abstract o pòster), amb un format de divulgació més

lleuger, que ha de servir de base per a la futura entrada específica de les Testudo hermanni

hermanni a la Viquipèdia catalana.

Decàleg per millorar la conservació de les tortugues mediterrànies en l’àmbit català

El que hem après al llarg del desenvolupament d’aquest treball de recerca ha superat

clarament l’expectativa inicial perquè hem constatat que ens trobem en un àmbit geogràfic on

hi ha en marxa diverses mesures de protecció i conservació de la tortuga mediterrània. Que,

malgrat l’aparent bon estat de la seva conservació (un cens total aproximat d’uns 12.000

individus a Catalunya i uns quants milers més a les Illes Balears i al País Valencià), podem

afirmar que continua estant en perill d’extinció.

És una paradoxa científica: per un cantó, la necessitat urgent de gestionar un animal salvatge

en greu perill d’extinció perquè, alhora, n’estem destrossant proactivament l’hàbitat; per l’altre,

88

es tracta d’una espècie que disposa de grans quantitats d’individus captius que en poden

garantir la supervivència.

S’entra així, doncs, en la contradicció de molts dels programes de conservació de la

biodiversitat del planeta: el nivell d’inconsciència –o millor dit de consciència– d’avançar cap

un model de conservació d’animals fora del seu hàbitat natural. Perpetuant-ne, en el fons, el

caràcter d’animals de companyia i en clar detriment del seu caire més feréstec i salvatge.

En aquest treball, ens afegim a la solució que manifesten diversos experts (Soler, J.; Martínez,

A. 2005), de fer participar activament la societat en la cria de les poblacions captives, com

hem vist. Però, al nostre entendre, la mesura més efectiva seria reformular les lleis de

protecció de la fauna a Catalunya, País Valencià i Illes Balears per autoritzar-ne la tinença,

complint uns criteris molt estrictes, però sense haver d’esdevenir entitat oficial col·laboradora.

Es tractaria d’un compromís cívic general envers aquest animal autòcton, segons el qual les

persones que en crien a casa seva haurien de portar periòdicament els exemplars joves al

CRARC.

Però, també, el conjunt de ciutadans i professionals s’haurien de comprometre a actuar

conscientment i amb responsabilitat des de tots els àmbits:

els càrrecs electes i directius públics, impulsant els plans de protecció de parts del territori i

protegint la tortuga de la intrusió urbanística.

els responsables de redactar i fer aprovar els plans de gestió tècnica per a la protecció de

la tortuga perquè no els demorin més i s’aprovin dins els terminis fixats.

els bombers, mossos i personal de protecció civil perquè actuïn amb més coneixement.

els tècnics que dissenyen vies i carreteres perquè no fragmentin el territori on viuen.

els veterinaris i biòlegs perquè siguin més competents amb aquests animals.

Per concretar-ho una mica més, tot seguit s’exposen algunes actuacions que poden afavorir la

conservació de les tortugues mediterrànies (Testudo hermanni hermanni) al conjunt dels

Països Catalans, extretes principalment de les conclusions de les Jornades Tècniques sobre

la Conservació de les Tortugues de Terra a l’Estat espanyol (Mallorca 11.08.2010).

1. Primerament, la sensibilització de la ciutadania en general per rehabilitar la imatge

malmesa d’aquest queloni bo i retornant-li el qualificatiu d’animal autòcton i salvatge. I fer-

ho des de la perspectiva de compromís cívic envers la tortuga mediterrània. En aquest

punt, tenen un lloc molt destacat els mestres, que han d’educar des de l’escola sobre

aquest prehistòric animal

89

2. En segon lloc, la protecció d’espais naturals on les tortugues puguin viure en llibertat.

Procurar la reducció i fragmentació a què sovint es veuen sotmesos aquests espais.

S’estan valorant actualment altres espais que puguin acollir projectes de conservació de

la tortuga mediterrània, com el massís de Cadiretes, el cap de Creus, el Corredor-

Montnegre i el Parc Natural de Montserrat. Aquests estudis són habitualment complexos

perquè avaluen diferents aspectes (nivell d’humanització; orografia; continuïtat; usos

forestals, agrícoles, ramaders, cinegètics, recreatius...). Aquí al TR proposem afegir-hi el

Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac http://bit.ly/stllorençmunt; la part

de Serra de l’Obac, concretament la porció de territori triangular definida per les

poblacions de Talamanca, Mura i Rocafort, perquè és un lloc poc transitat, poc freqüentat

i que reuneix condicions geoclimàtiques òptimes per al correcte desenvolupament del

cicle biològic de la tortuga mediterrània. També precisament per aquesta última

característica s’hi podria incloure el massís de les Gavarres www.gavarres.cat.

3. La regulació legal per protegir-les del tràfic i de l’espoli que tradicionalment han patit ha

estat fonamental per a la conservació i l’evolució de diverses poblacions de tortugues als

Països Catalans i, en general, a tota la Península Ibèrica. Com que és una espècie

protegida, n’està prohibit el comerç i la tinença. Però, aquí, com exposàvem abans,

caldria flexibilitzar la possibilitat de mantenir-ne i criar-ne en captivitat a partir d’exemplars

provinents de criadors ja existents. Perquè, tal com proven els mesuraments del punt 3,

es valida la hipòtesi plantejada inicialment, en el sentit que es poden criar exemplars de

tortuga mediterrània si es compleixen bé les condicions d’alimentació, temperatura i

higiene. Per tant, caldria flexibilitzar el reconeixement de criadors col·laboradors. Però

aquesta cria s’hauria de fer amb exemplars no provinents d’espoli, ja que, segons un

estudi de dinàmica poblacional de les tortugues, el simple robatori de tres femelles

adultes pot posar en perill una població de més de 100 exemplars. Si, com hem vist en

canvi en la part pràctica d’aquest treball, es crien Testudo hermanni hermanni en

captivitat en les condicions adequades d’alimentació, temperatura i neteja, els resultats

poden ser molt bons.

4. L’elaboració per part de l’Administració d’un catàleg d’espècies en perill d’extinció (el qual,

malgrat que va ser sotmès a informació pública l’any 2010, encara no ha estat aprovat,

com es confirma en el punt 4 d’entrevistes als experts) i de plans de gestió específics per

a la conservació de les tortugues mediterrànies. És un projecte pendent en cada una de

les administracions de Catalunya, Illes Balears i País Valencià.

5. La priorització de la conservació de les poblacions naturals de Testudo hermanni

hermanni i de les que es consideren poblacions històriques.

90

6. L’elaboració, tramitació i aprovació del pla de protecció de recuperació i conservació

d’aquells llocs d’interès comunitari en què les tortugues Testudo hermanni hermanni

siguin objecte de conservació, tal com ja es preveia el 2010 segons el web de la

Generalitat de Catalunya http://bit.ly/THHwebgencat. Però aquest pla a hores d’ara és

inexistent. A Mallorca, l’Associació per a l’Estudi de la Natura, amb l’assessorament

científic del Centre d’Estudi i Conservació Herpetològic de les Illes Balears, tenia previst

dur a terme el programa Testudo 2005-2015, amb finançament privat, per obtenir un

mapa actualitzat de distribució i altres factors d’estudi de les Testudo hermanni hermanni.

Cal redactar i aprovar aquests plans com més aviat millor; no s’haurien de retardar més.

7. Les translocacions són un instrument eficaç sempre que estiguin ben planificades,

executades i se segueixin a mig termini (període mínim de 10 anys i amb exemplars

marcats). Aquesta mesura cal evitar-la en poblacions naturals de tortugues de terra, com

en el cas de la de l’Albera, pel seu caràcter natural i relíctic. En canvi, en poblacions

introduïdes, com el cas de la serra d’Irta (Baix Maestrat) al País Valencià o en d’altres

amb diferències genètiques menors detectades al si de poblacions introduïdes com en el

cas de Menorca, les administracions responsables poden prendre, sense cap mena de

problema, un rol més actiu en la gestió i translocació dels exemplars disponibles.

8. Les tortugues requisades per comerç, tràfic i importació il·legal. A més de mesures

informatives i de control contra la importació, les actuacions que s’hi facin haurien de ser

compatibles amb la gestió adequada dels decomissos de tota mena de tortugues. Aquí es

requereix també el suport del Govern central (a través del ministeri corresponent).

9. La participació pública, la col·laboració d’ONG i d’herpetòlegs aficionats en els programes

de conservació, com hem vist en el cas de criadors col·laboradors amb la Generalitat i

amb el CRARC. Aquesta és una mesura clau que s’hauria de complementar

adequadament amb la primera que hem citat.

10. Finalment, al nostre entendre, caldria controlar el nombre d’exemplars d’altres espècies

d’animals que actualment són depredadors de les tortugues, com ara els porcs senglars i

les guineus.

Totes les altres propostes específiques i imaginatives que permetin la supervivència d’aquests

espècimens han de ser benvingudes. Al nostre criteri, no s’haurien de menystenir les

propostes que puguin sorgir de grups de ciutadans implicats en el tema o d’altres focus grup

que es poguessin organitzar expressament perquè ajuden també a crear l’ambient sociopolític

propici. Ben al contrari, hem dit que una de les principals vies hauria de ser el compromís cívic

91

per salvaguardar i protegir l’única tortuga de terra autòctona de les nostres contrades, la

Testudo hermanni hermanni, com a part del patrimoni natural dels Països Catalans.

Foto 23. Tortugues THH de segon any (dues hibernacions) que s’han estudiat en aquest TR (MG)

92

93

6. Conclusions

El punt 1 exposava quins eren els objectius, la metodologia i la hipòtesi del TR. Ara, per cloure

el treball, comentem el nivell de compliment d’objectius i hipòtesi i també els fets més

destacats que han tingut lloc.

Objectius i hipòtesi

Objectiu 1

Pel primer objectiu, ens proposàvem apropar el coneixement de la tortuga i ajudar a

reflexionar sobre els avantatges i inconvenients de disposar d’un marc legal a Catalunya més

restrictiu que en la resta dels Països Catalans. Aquesta regulació normativa arranca amb la

Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals. Aquesta Llei protegeix les dues espècies

de Testudo i totes les subespècies independentment d’on procedeixin. Per tant, a Catalunya, a

diferència de qualsevol altre indret de l’Estat espanyol, els ciutadans no poden tenir legalment

tortugues.

Però, com hem vist al llarg del treball, i sobretot a partir de les mesures que proposem al punt

5 del TR, es fa necessari flexibilitzar la interpretació de la llei. O més ben dit, com hem

observat, el que passa a la pràctica ja relativitza de fet els principis d’aquesta Llei. I,

segurament gràcies al creixent compromís cívic d’institucions i ciutadania, les mesures de

protecció i conservació d’aquesta tortuga són a dia d’avui tan reeixides. Precisament la

intenció d’aquest TR és col·laborar a facilitar el coneixement sobre aquests animals i

promoure’n la sensibilització de tothom.

L’objectiu d’elaborar i difondre un corpus general i complet de la tortuga mediterrània Testudo

hermanni hermanni creiem que l’hem assolit amb escreix. En la consulta de les obres llistades

a la bibliografia (i també webgrafia), hem constatat que aquest coneixement està molt

fragmentat, ja que es tracta de manera descompensada en totes aquestes obres. No hi ha una

obra genèrica de referència i sovint els treballs es fan amb un nivell de profunditat massa

elevat per al coneixement global de la ciutadania.

Objectiu 2

D’acord amb l’objectiu segon, hem elaborat, com a producte derivat d’aquest TR, un article

divulgatiu que, a tall de resum, explica les característiques més importants de les Testudo

hermanni hermanni i com viuen als Països Catalans. Aquest article servirà de base per a la

futura entrada de les Testudo hermanni hermanni a la Viquipèdia. En la data de finalització

d’aquest treball, ja s’ha concertat amb la gent d’Amical Wikimedia (responsables de la versió

94

catalana d’aquesta enciclopèdia) la realització d’una sessió per aprendre-hi a introduir amb

èxit aquests continguts. També, com explicàvem en l’esmentat punt 1, tots els recursos i

materials digitals i internàutics emprats al llarg del TR, seran extraordinàriament útils per a

l’entrada de les Testudo hermanni hermanni a la Viquipèdia. Així, els gràfics, les fotografies i

els vídeos, com que són de producció pròpia, permetran ser copiats, redistribuïts, modificats...

En fi, seran exponencialment divulgats.

Objectiu 3

L’objectiu 3 és segurament el que més feina ens ha portat, però, al mateix temps també, més

satisfacció, perquè aquest és un treball amb una clara voluntat científica. Al nostre parer, ha

estat un procés innovador i enriquidor en dos vessants.

D’una banda, el sistema de recollida i gestió de dades, a distància i de manera dinàmica,

gràcies als formularis de Google Drive disponibles també des del telèfon mòbil i amb les dades

repositades al núvol de manera gratuïta.

D’altra banda, les dades obtingudes i gestionades dinàmicament s’han comparat amb els

índexs més coneguts d’estimació de pes de les Testudo hermanni: la ràtio de Jackson

(www.tortoisetrust.org/articles/jackson.html) i la de Hailey http://bit.ly/adrianhaileycalculator.

Així mateix, s’han comparat amb les dades de temperatura ambient del lloc (Sabadell) en les

dates de presa de dades.

En la fase d’experimentació han destacat dues característiques essencials en aquest tipus de

tortugues mediterrànies. Primerament que, com la resta d’amfibis i rèptils, són poiquiloterms;

per això la seva temperatura corporal varia amb la temperatura ambient. Les dades ens han

evidenciat que necessiten captar l’energia del sol constantment i que a la vegada

s’autotermoregulen colgant-se a la terra. En segon lloc, les dades ens han permès referir-nos

a la higroscòpia, per la qual la tortuga mediterrània fa recuperacions puntuals de pes en els

dies de pluja o d’humitat durant la hibernació perquè absorbeix aigua en forma d’humitat a

través de la pell o d’altres parts de l’animal.

Objectiu 4

Pel darrer objectiu, es tractava d’entrevistar diversos experts en les Testudo hermanni

hermanni que aportessin informació sobre les tortugues i el seu bon estat de salut, que ens

servissin per confirmar la hipòtesi plantejada en el treball. A més, les seves aportacions havien

de servir per saber l’estat real d’execució de les polítiques de protecció i conservació

d’aquesta mena de tortugues (existència dels catàlegs de protecció de la fauna salvatge en

perill d’extinció, aprovació dels plans de conservació, cens poblacional dels animals, etc.).

95

Amb la visita al CRARC, el codirector i veterinari, Albert Martínez, ens va explicar com de

difícil és disposar d’un cens de tortugues a partir dels mitjans habituals, fonamentalment

basats en l’observació humana i com, actualment, en algun indret com la serra de l’Albera,

s’està intentant fer el cens amb gossos ensinistrats expressament per identificar tortugues. Per

ell vam saber que la ràtio de supervivència de la tortuga reintroduïda és del 80 % i quins

n’eren els factors d’amenaça (per ordre de rellevància). Al mateix temps, ens va fer executar

les pràctiques necessàries per a la realització del TR: higiene i tractament de malalties,

desparasitació i marcatge d’exemplars arribats al CRARC. També, i no menys important, ens

va confirmar que revisaria el treball (com així ha fet) i que podríem dur al Centre els exemplars

de tortuga amb què s’ha dut a terme l’experimentació d’aquest TR.

Posteriorment, l’entrevista d’una tècnica del Departament d’Agricultura de la Generalitat de

Catalunya, ens va confirmar aquesta dificultat d’establir un recompte fiable de la població de

Testudo hermanni hermanni a Catalunya (i a l’àmbit dels Països Catalans). També ens ha

permès conèixer que el Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya no està aprovat encara, tal

com establia el Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei

de protecció dels animals (DOGC 5113, de 17 d’abril), i que ha d’incloure les Testudo

hermanni hermanni com a espècie protegida en perill d’extinció. Cal un decret que l’aprovi;

com el que mostra l’annex 8, que el 2010 va estar inicialment sotmès a informació pública però

que finalment resta pendent d’aprovació a data d’avui.

Per acabar la part d’entrevistes, per l’Alfons de Sabadell, tot i no pertànyer a la quarantena de

centres col·laboradors de cria de Testudo hermanni hermanni de la Generalitat, vam poder

validar bona part de la hipòtesi del TR. Sí, certament, l’Alfons des de fa molts anys cria

tortugues i les porta al CRARC regularment. I, bo i respectant les condicions que s’han de

complir per a la cria de tortugues i que s’enumeren a la hipòtesi (alimentació, temperatura i

higiene òptimes), les seves tortugues no han tingut mai cap problema de salut. Només un cop

una tortuga que li havien portat de fora va morir perquè ja arrossegava problemes renals.

Així mateix, pel que fa al pes com a indicador clau en la cria en captivitat de les tortugues,

l’Alfons ens ha confirmat que les que hibernen per primer cop solen perdre entre 4 i 8 grams.

Les que ho fan per segon cop, entre 5 i 12. I les adultes (més de 4 anys), entre 20 i 40 grams.

Es produeix un augment de pes notori en la primera setmana posthibernació i després ja és

més proporcionat, més constantment. Al mateix temps, algunes condicions meteorològiques

(per exemple, un dia més fred del compte o bé amb pluja) acaben afectant aquest creixement

constant i regular del pes.

96

Pel que fa a l’alimentació, les tortugues de l’Alfons segueixen una dieta molt rica en fibra i

allunyada de greixos i excessives proteïnes, a base principalment de dent de lleó (o lletsó o

xicoia, Sonchus sp.), que conrea ell mateix.

Conclusió final

Així, doncs, el text resultant d’aquest TR presenta aquesta doble dimensió. Per un costat, pot

interessar a persones que vulguin saber què són les Testudo hermanni hermanni i decidir si hi

volen aprofundir més o en tenen suficient. Però, també, per l’altre costat, les persones que

desitgin tenir uns coneixements més aprofundits d’aquestes tortugues, i també, fins i tot, que

es plantegin de criar-les en captivitat, poden tenir un coneixement més aproximat que englobi

els aspectes generals (característiques de l’animal, tractaments, normativa, centres de

recuperació, programes, etc.).

La part procedimental també ha estat innovadora, com hem reiterat en diverses ocasions. El

seguiment ha estat molt dinàmic, gràcies sobretot a la publicació d’una eina a Internet –un

blog http://testudohermanni.wodpress.com–, que ha anat retent comptes de l’avanç del treball i

ha anat recollint aspectes més anecdòtics del procés.

Però l’anècdota més curiosa, per cert, va tenir lloc quan la tortuga femella adulta havia de fer

una posta que no acabava d’arribar. Les previsions eren que s’havia d’esdevenir al llarg del

mes de maig i que, per observar-ho, s’havia de produir un canvi de pes considerable d’un dia

per l’altre. Passaven els dies i, tot i que hi havia oscil·lacions de pes d’alguns grams, no

teníem cap evidència de la posta. Fins que, com si la tortuga volgués col·laborar al tancament

del TR, va decidir fer la posta el dijous 12 de juny, cosa que vam poder comprovar amb la

presa de dades: 66 grams menys just acabada l’oviposició. La data de lliurament del treball

era el divendres 13 ;-)

97

7. Llista de referències bibliogràfiques

Accuweather.com. Portal web de dades meteorològiques. Consulta de la temperatura de

Sabadell el diumenge 6 d’abril de 2014 www.accuweather.com/es/es/sabadell/307301/april-

weather/307301 [consulta feta el 01.06.02014]

Ballard, B.; Check, R. Exotic Animal Medicine for Veterinary Technician. Iowa State

University Press. ISBN-13 978 -0-8138-1928-0/2003

Bertolero, A. “Seguiment de la població de tortuga mediterrània (Testudo hermanni

hermanni) al Parc Natural del Delta de l’Ebre durant l’any 2005”. Gener 2006.

Bury, R.B.; Luckenbach, R.A. “Censuring desert tortoise populations using a quadrat and

grid location system”. In: Trotter,M.; Jackson, C.G. ed. Desert Tortoise Council Proceedings

of 2nd

Symposium 1977: p. 169-178

Cheylan, M. Biologie et écologie de la Tortue d’Hermann Testudo hermanni Gmelin, 1789.

Contribution de l’espèce à la connaisance des climats quaternaire de la France. Mém. Trav.

EPHE Inst. 13:383 p. Montpellier (France), 1981

Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat. Govern de les Illes Balears. Conclusions de les

Jornades Tècniques sobre la Conservació de les Tortugues de Terra a Espanya. Son Real

(Mallorca), 11 d’agost de 2010.

Eendebak, B. Incubation period and sex ratio of Testudo hermanni boettgeri. Proceedings

of International Congress on Testudo Genus 3: 1-14. 2001

http://www.schildpadden.akkido.com/docs/pub2.pdf.

Guía de cuidados para la hibernación de tortugas mediterráneas (Testudo). A

Testudines.org www.testudines.org/en/articles/article/9598

Hailey, A. “Assessing body mass condition in the tortoise Testudo hermanni” In

Herpetological Journal, 2000, Vol. 10, p. 57-61

https://dl.dropboxusercontent.com/u/95799216/h2000a.pdf

[Abstract: http://www.ahailey.f9.co.uk/abst/h2000a.htm]

Hailey, A. Ratio Adrian Hailey: Calculator http://www.ahailey.f9.co.uk/calc.htm. Condition

calculation. www.ahailey.f9.co.uk/cond.htm#calc

Institut Paleontològic Miquel Crusafont de Sabadell. “Tortugues Temnoclemmys amb tíbia

de cèrvid”, a Descobreix una joia del museu. Diputació de Barcelona, 18 maig 2004.

http://bit.ly/THHhostalets

Llorente, G. Atles dels amfibis i rèptils a Catalunya. 1995

Martínez Silvestre, A. i Soler, J. “Coprofagia de Testudo hermanni sobre excrementos de

tejón (Meles meles)”. Boletín de l’Associació d’Herpetologia Espanyola, 2011

98

Martínez Silvestre, A. i Soler, J. “Criteris de selecció de la tortuga mediterrània (Testudo

hermanni hermanni) reintroduïda al Parc Natural del Garraf”. Monografies 30: III Trobada

d’Estudiosos del Garraf, 2000, p. 109-113.

http://parcs.diba.cat/documents/182160/c3791490-2595-40d4-9422-ad1631286385

Martínez Silvestre, A.; Muñoz, A.; Soler, J. “Aportaciones al estudio de la alimentación de

Testudo hermanni en el Parque Natural de la Sierra del Montsant”. UAB (Facultat de

Biologia) i CRARC. Juliol de 2009

Martínez Silvestre, A.; Soler, J.; Roca, L. “Contribution à l’étude de l’alimentation de

Testudo hermanni (Gmelin, 1789) dans le Parc de Garraf (NE de l’Espagne)”. Butlletí de la

Societat d’Herpetologia Francesa. UAB (Facultat de Biologia) i CRARC. 2012.

Merchán, M. ; Martínez, A. Tortugas de España. Ediciones Atiquaria SA. ISBN 8486508525

Müller, H.; Schweiger, M. The Jackson-curve: A critical verification. Radiata, 2002

Panigua, R.; Pou, F.; Ramoneda, À. (tutor: Boada, Martí). Seguiment de la tortuga

mediterrània (Testudo hermanni spp. hermanni) a Catalunya: història, hàbitat, cria i

introducció. (El cas del Parc del Garraf). UAB-Testudo, 2011

http://www.recercat.cat/bitstream/handle/2072/152082/PFC_Testudo.pdf

Parellada, X. “Proyecto de reintroducción de la tortuga mediterránea (Testudo hermanni) en

el Macizo del Garraf”. Jornadas de conservación de la tortuga mediterránea. Benicàssim,

15-17 de maig de 1997. Conselleria de Medi Ambient. Generalitat Valenciana.

Pascual,E.; Vendrell,A.; Herrerias, L.; Marí,J.; Martínez,A.; Soler,J. “Aportacions a les

variacions de pes durant el procés d’hibernació en Testudo hermanni hermanni (Gmelin

1789)”. Barcelona, 2011

Pursall, Brian. Tortugas terrestres mediterráneas. Colección 'Animales de compañía'.

Editorial Hispano Europea SA. Barcelona, 2002 ISBN: 84-255-1433-9

Soler Massana, J. i Martínez, A. La tortuga mediterrània a Catalunya. Ed. L’Agulla de

Cultura Popular. Tarragona, 2005, p. 196.

Soler Massana, J.; Martínez, A.; Amat, F. “Anàlisi de la presència de tortugues als parcs del

Montnegre i el Corredor, Serralada Litoral i Serralada de Marina”. I Trobada d’Estudiosos

dels Parcs de la Serralada Litoral Central - V Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el

Corredor. Diputació de Barcelona, 2009. p. 81-85

http://parcs.diba.cat/documents/202412/74dfac33-600d-4a84-9eb5-a26d1dcc0268

Soler Massana, J; Martínez Silvestre, A.; Tarín, R.; Parellada, X. “Evolució de la població

reintroduïda de tortuga mediterrània (Testudo hermanni hermanni) IV Trobada d’Estudiosos

del Garraf. Vilanova i la Geltrú. Diputació de Barcelona, 2003

Soler Massana, J; Martínez Silvestre, A.; Tarín, R.; Portabella, C. i Parellada, X.

“Seguiment del projecte de reintroducció de la tortuga mediterrània (Testudo hermanni

99

hermanni) al Parc del Garraf”. V Trobada d’Estudiosos del Garraf. Castelldefels. Diputació

de Barcelona, 2006. p. 51-55

http://parcs.diba.cat/documents/182160/f514360a-eb41-4e0e-bf2a-0220af1177ef

Soler Massana, J; Martínez Silvestre, A.; Tarín, R.; Portabella, C. i Torrentó, J.R. “Avaluació

demogràfica de la tortuga mediterrània (Testudo hermanni hermanni) al Parc del Garraf

(2007-2010)”. VI Monografies del Garraf i d’Olèrdola. Diputació de Barcelona, 2012. p. 64-

75 http://parcs.diba.cat/documents/182160/409669/p10d254.pdf

Testudinae. Pasión por las tortugas. Fórum sobre tortugues terrestres: “La ratio de

Jackson” http://foro.testudinae.com/472962/10301681-la-ratio-de-jackson

Tortoise Protection Grup. Jackson Ratio Calculator. http://bit.ly/jacksoncalculator

Willemsen, R.; Hailey, A. “Body mass condition in greek tortoises: regional and interspecific

variation”. In Herpetological Journal, 2002, Vol. 12, p. 105-114

https://dl.dropboxusercontent.com/u/95799216/wh2002.pdf

Willemsen, R.; Hailey, A.; Longepierre, S.; Grenot, C. “Body mass condition and

management of captive European tortoises” In Herpetological Journal, 2002, Vol. 12, p.

115-121 https://dl.dropboxusercontent.com/u/95799216/whlg2002.pdf

Treballs de recerca dels alumnes l’Escola Mestral de Sant Feliu de Llobregat (criador

autoritzat per la Generalitat de Catalunya – CRARC) http://bit.ly/escolamestral

1. Microclimes al pati de les tortugues

http://issuu.com/escolamestral/docs/microc_gsagues?mode=window&backgroundColor

=%23222222

2. Etologia i reproducció de les Testudo hermanni

http://issuu.com/escolamestral/docs/avendrell_poster?e=1116350/5378528

3. Autosuficiència alimentària de les Testudo hermanni

http://issuu.com/escolamestral/docs/mlozano_poster?e=1116350/5364371

4. Reproducció de la tortuga mediterrània a l'Escola

http://issuu.com/escolamestral/docs/bolle_poster?e=1116350/5408545

5. Optimització del sistema d'incubació artificial per a la reproducció de la tortuga

mediterrània a l'Escola

http://issuu.com/escolamestral/docs/efaixo_poster?e=1116350/5408922

6. Selecció del sexe en les Testudo hermanni

www.escolamestral.net/mestral/tr0910/jcolom.pdf

7. Estratègies per millorar la reproducció de les Testudo hermanni a l'Escola

https://docs.google.com/viewer?url=http%3A%2F%2Fwww.escolamestral.net%2Fmest

ral%2Ftr1112%2Ftreballs%2FJuan%2520Maria%2520Jurado.pdf

100

8. Estratègies per millorar la reproducció de les Testudo hermanni a l'Escola (II)

https://docs.google.com/viewer?url=http%3A%2F%2Fwww.escolamestral.net%2Fmest

ral%2Ftr1213%2Ftreballs%2FClara%2520Pe%26ntildea.pdf

9. Hibernació i reproducció de les Testudo hermanni

http://issuu.com/escolamestral/docs/lherrerias_poster?e=1116350/5385608

10. Hibernació i reproducció de les Testudo hermanni (II)

https://docs.google.com/viewer?url=http%3A%2F%2Fwww.escolamestral.net%2Fmest

ral%2Ftr1314%2Ftreballs%2FMarc%2520Olivella%2520Cirici.pdf

11. Optimització de les condicions de vida de la tortuga mediterrània a l’Escola

www.escolamestral.net/mestral/tr1011/aramon.pdf

12. Variacions del pes durant el procés d'hibernació de la tortuga mediterrània a

l'Escola http://issuu.com/escolamestral/docs/epascual_poster?e=1116350/5409761

13. Registre i anàlisi de les variacions de pes en exemplars juvenils de Testudo

hermanni durant el període d’hibernació

www.escolamestral.net/mestral/tr1112/treballs/Sergio%20Garc&iacutea.pdf

14. Osteocronologia aplicada a la tortuga mediterrània

http://issuu.com/escolamestral/docs/dbretones_poster?e=1116350/5408567

15. Osteocronologia aplicada a la tortuga mediterrània (II)

www.escolamestral.net/mestral/tr0910/aprieto.pdf

16. Iniciació a la bioinformàtica a través de les tortugues de l'Escola

www.escolamestral.net/mestral/tr1213/treballs/Rub&eacuten%20Mar&iacuteas.pdf

101

8. Annexos. Documentació

Annexem dos documents relacionats amb l’entrevista a Aïda Tarragó, de la Generalitat de

Catalunya:

1. Proposta de decret per aprovar el Catàleg de fauna amenaçada de Catalunya (full primer i

full on surt la referència de la tortuga mediterrània) que va sortir a informació pública al seu

moment el 2010.

2. Real decret 139/2011, de 4 de febrer, d’aprovació del Catàleg espanyol d’espècies

amenaçades (també full primer i full on surt la referència de la tortuga mediterrània).

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Projecte de Decret /2010, de xxxx, del Catàleg de la Fauna Amenaçada de Catalunya, i d’altres aspectes relatius a la fauna protegida. L’article 144 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya estableix que corresponen a la Generalitat de Catalunya la competència compartida en matèria de medi ambient i la competència per a l’establiment de normes addicionals de protecció. La competència compartida inclou, entre d’altres, la regulació dels recursos naturals, de la flora i de la fauna i de les mesures de protecció de les seves espècies, en el marc de les bases que fixi l’Estat com a principis o mínim comú normatiu. La Llei estatal 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat constitueix el marc jurídic bàsic per a la conservació, ús sostenible i millora del patrimoni natural i de la biodiversitat. Aquesta Llei transposa allò que disposa en matèria de conservació i protecció de la biodiversitat, la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre. L’article 52 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, estableix mesures necessàries per garantir la conservació de la biodiversitat que viu en estat silvestre, i més concretament de les espècies que puguin tenir algun tipus d’amenaça, atenent preferentment a la preservació dels seus hàbitats i establint règims específics de protecció per a aquelles espècies silvestres la situació de les quals ho requereixi. A l’article 53, es crea el Llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial, que inclou les espècies, subespècies o poblacions que mereixen una atenció i protecció particular en funció dels seu valor científic, ecològic, cultural, per la seva singularitat, raresa, o grau d’amenaça, així com aquelles que estiguin incloses com a protegides als annexes de les directives europees i als convenis internacionals ratificats per l’Estat espanyol. Aquest article habilita les comunitats autònomes a establir un llistat d’espècies en règim de protecció especial en els seus territoris, i a determinar les prohibicions i actuacions suplementàries que es considerin necessàries per a la seva preservació. Així mateix, l’article 55 de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, estableix el Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades i regula les categories en què han de ser classificats els tàxons o poblacions de la biodiversitat amenaçada (En perill d’extinció i Vulnerable), d’acord amb la informació tècnica o científica que així ho aconselli. Aquest precepte disposa també que les comunitats autònomes poden crear els seus catàlegs d’espècies amenaçades, en els quals poden establir categories específiques, a més de les categories previstes a la Llei estatal, i determinar les prohibicions i actuacions necessàries per a la preservació de les espècies. L’article 56 de la Llei estableix els efectes de la inclusió en el Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades i disposa que les comunitats autònomes han d’elaborar i aprovar els plans de recuperació i els plans de conservació que regula el mateix article.

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural

Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94

Peixos Acipenser sturio* Esturió Petromyzon marinus Lampresa de mar Chondrostoma arcasii (= Rutilus arcasii) Madrilleta Aphanius iberus Fartet Valencia hispanica Samaruc Gasterosteus gymnurus (= G. aculeatus) Espinós, punxoset Cottus hispaniolensis Cavilat Cobitis paludica Llopet de riu Amfibis Calotriton arnoldi (= E. asper pb. Montseny) Tritó del Montseny Rèptils Testudo hermanni Tortuga mediterrània Emys orbicularis Tortuga d'estany Caretta caretta Tortuga careta Lacerta agilis Llangardaix pirinenc Iberolacerta aurelioi Sargantana pallaresa Iberolacerta aranica Sargantana aranesa Ocells Aythya nyroca Morell xocolater Tetrao urogallus Gall fer Puffinus mauretanicus Baldriga balear Hydrobates pelagicus Ocell de tempesta Botaurus stellaris Bitó comú Milvus milvus Milà reial Aegypius monachus Voltor negre Gypaetus barbatus Trencalòs Circus cyaneus Arpella pàl�lida Aquila fasciata (=Hieraaetus fasciatus) Àguila cuabarrada Falco naumanni Xoriguer petit Tetrax tetrax Sisó Pterocles orientalis Xurra Pterocles alchata Ganga Chersophilus duponti Alosa becuda Calandrella brachydactyla Terrerola vulgar Panurus biarmicus Mallerenga de bigotis Lanius minor Trenca Charadrius morinellus Corriol pit-roig Emberiza schoeniclus (ssp. witherbyi) Repicatalons Marmaronetta angustirostris Xarxet marbrenc Fulica cristata Fotxa banyuda Cercotrichas galactotes Cuaenlairat Phoenicurus phoenicurus Cotxa cua-roja Chlidonias niger* Fumarell negre

BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADONúm. 46 Miércoles 23 de febrero de 2011 Sec. I. Pág. 20912

I. DISPOSICIONES GENERALES

MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE, Y MEDIO RURALY MARINO

3582 Real Decreto 139/2011, de 4 de febrero, para el desarrollo del Listado de Especies Silvestres en Régimen de Protección Especial y del Catálogo Español de Especies Amenazadas.

Uno de los principios inspiradores de la Ley 42/2007, de 13 de diciembre, del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad, y sin duda de los más trascendentes, es la preservación de la diversidad biológica y genética, de las poblaciones y de las especies. Sobre este principio una de las finalidades más importantes de dicha ley es detener el ritmo actual de pérdida de diversidad biológica, y en este contexto indica en su artículo 52.1 que para garantizar la conservación de la biodiversidad que vive en estado silvestre, las comunidades autónomas y las ciudades con estatuto de autonomía deberán establecer regímenes específicos de protección para aquellas especies silvestres cuya situación así lo requiera. No obstante, además de las actuaciones de conservación que realicen las citadas administraciones públicas, para alcanzar dicha finalidad, la Ley 42/2007, de 13 de diciembre, en sus artículos 53, y 55 crea, con carácter básico, el Listado de Especies Silvestres en régimen de protección especial y, en su seno, el Catálogo Español de Especies Amenazadas. Asimismo, se establecen una serie de efectos protectores para las especies que se incluyan en los citados instrumentos y se establecen dos categorías de clasificación, como son las de «vulnerable» y «en peligro de extinción», distinción que permite establecer prioridades de acción e identificar aquellas especies que necesitan una mayor atención. Finalmente, se prevé el desarrollo reglamentario del Listado, finalidad general a la que responde este real decreto.

Junto a esta tarea inicial de desarrollo general del Listado, este real decreto adapta, por un lado, el anterior Catálogo Nacional de Especies Amenazadas, regulado por el Real Decreto 439/1990, de 30 de marzo de 1990 (que con este real decreto se deroga), respecto a las especies protegidas clasificadas con categorías que han desaparecido en la nueva ley, teniendo en cuenta lo dispuesto en la disposición transitoria única de la Ley 42/2007, de 13 de diciembre; y por otro, la clasificación de las especies, conforme al procedimiento previsto en el artículo 55.2 de la citada ley, sobre catalogación, descatalogación o cambio de categoría de especies.

Además de la protección general que la Ley 42/2007, de 13 de diciembre, confiere a todas esas especies y a su hábitat, su inclusión en el Listado conlleva la necesidad de llevar a cabo periódicamente una evaluación de su estado de conservación. Para ello se debe disponer de información sobre los aspectos más relevantes de su biología y ecología, como base para realizar un diagnóstico de su situación y evaluar si el estado de conservación es o no favorable. Esta evaluación es la que permitirá justificar cambios en el Listado y en el Catálogo. En este contexto, la Ley 42/2007, de 13 de diciembre, creó la Comisión Estatal para el Patrimonio Natural y la Biodiversidad (en adelante la Comisión), como órgano consultivo y de cooperación entre las administraciones públicas. Además, el Real Decreto 1424/2008, de 14 de agosto, que desarrolla las funciones de esta Comisión, creó a su vez el Comité de Flora y Fauna Silvestres (en adelante el Comité), como órgano técnico especializado en esta materia.

En el caso concreto de las especies incluidas en el Catálogo, debe realizarse una gestión activa de sus poblaciones mediante la puesta en marcha de medidas específicas por parte de las administraciones públicas. Estas medidas se concretarán en la adopción de estrategias de conservación y de planes de acción. En este sentido, la Ley 42/2007, de 13 de diciembre, confiere un marco legal a las estrategias de conservación de especies amenazadas y de lucha contra las principales amenazas para la biodiversidad, cv

e: B

OE

-A-2

011-

3582

BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADONúm. 46 Miércoles 23 de febrero de 2011 Sec. I. Pág. 20938

Nombre científico Nombre común Población referida Categoría del Catálogo

REPTILES CHELONIA

Testudinidae Testudo graeca Tortuga mora Vulnerable Testudo hermanni Tortuga mediterránea Baleares Testudo hermanni Tortuga mediterránea Península En peligro de extinción

Cheloniidae

Caretta caretta Tortuga boba Vulnerable Chelonia mydas Tortuga verde Eretmochelys imbricata Tortuga carey Lepidochelys kempii Tortuga golfina

Dermochelyidae Dermochelys coriacea Tortuga laúd

Emydidae

Emys orbicularis Galápago europeo Bataguridae

Mauremys leprosa Galápago leproso SAURIA

Chamaeleonidae Chamaeleo chamaeleon Camaleón común

Gekkonidae

Hemidactylus turcicus Salamanquesa rosada Península y Baleares

Tarentola angustimentalis Perenquén majorero Tarentola boettgeri Perenquén de Gran Canaria Tarentola delalandii Perenquén común Tarentola gomerensis Perenquén gomero ó Pracan Tarentola mauritanica Salamanquesa común

Scincidae

Chalcides bedriagai Eslizón ibérico Chalcides colosii Eslizón rifeño Chalcides pseudostriatus Eslizón tridáctilo del Atlas Chalcides sexlineatus Lisa grancanaria Chalcides simonyi Lisneja Vulnerable Chalcides striatus (antes Chalcides chalcides) Eslizón tridáctilo

Chalcides viridanus Lisa dorada Lacertidae

Acanthodactylus erythrurus Lagartija colirroja Algyroides marchi Lagartija de Valverde Vulnerable Gallotia atlantica Lagarto atlántico Gallotia gomerana Lagarto gigante de La Gomera En peligro de extinción Gallotia galloti insulanagae Lagarto tizón Vulnerable Gallotia intermedia Lagarto gigante de Tenerife En peligro de extinción

cve:

BO

E-A

-201

1-35

82