LESCOMPETÈNCIESCLAU

Sessió 5

MATERIALCOMPLEMENTARI

ÍNDEX

1Índex

Llistat decompetències

8

4Pàgina

6

6

7

Classificacióde lescompetències

6

3Pàgina

3.1. Projecte Tunning

Pàgina

3.2. El model de Le Boterf

Pàgina

3.3. El saber i “sabor”professionals

Pàgina

3

Per què lescompetències?1

Pàgina

Pàgines web

9

5Pàgina

Bibliografia

9

6Pàgina

Definicions decompetències

4

2Pàgina

1. Per què les competències?

A la dècada dels 70 als Estats Units i també a Europa la selecció de personal a les empreses vaesdevenir un punt molt important per a la economia. La doctrina imperant assegurava que davantdel constant augment de la competitivitat calia que tots els professionals, des de l’operari fins alcap, estiguessin molt ben qualificats per tal d’incrementar la qualitat de la producció i dels serveis.

Els departaments de recursos humans van adquirir més importància i la selecció de personal esva revaloritzar moltíssim. Es mesuraven els coeficients intel·lectuals dels aspirants, proliferavenels títols universitaris, els màsters, etc. i les persones que podien aspirar als llocs de feina mésenvejables eren les que tenien una intel·ligència cognitiva més alta i les que tenien més i millorsqualificacions acadèmiques.

Però els responsables de recursos humans van comprovar un fet que el va sobtar molt: algunesde les persones seleccionades amb els millors currículums del país esdevenien uns caps oprofessionals absolutament ineficients i fins i tot problemàtics dins de les organitzacions. Compodia ser un contrasentit així? És que, potser, la intel·ligència i la formació acadèmica no ho sóntot?

D’aquesta manera es va començar a utilitzar el concepte de competència com a resultat de lesinvestigacions de David McClelland durant els anys 70, que es van enfocar a identificar les variablesque permetessin explicar l’èxit en el desenvolupament d’una feina.

3 1. Per què les competències?

2. Definicions de competències

Durant tots aquests anys cada autor que ha treballat sobre les competències ha elaborat la sevapròpia definició, i d’aquesta forma s’ha fet una mirada des de molts punts de vista que han enriquitel concepte.

Algunes de les definicions que poden resultar més interessants per la visió que aporten són:

- Boyatzis (1982) defineix la competència com: una característica d’una persona quecorrelaciona de forma causal amb un bon o excel·lent desenvolupament en un lloc detreball determinat, en una organització determinada.

- Segons Bunk (1994) té competència professional qui: disposa dels coneixements, lesdestreses i les aptituds necessàries per exercir una professió, qui pot resoldre elsproblemes professionals de forma autònoma i flexible i està capacitat per col·laboraren el seu entorn professional i en l’organització de la feina.

- Marelli (2000) defineix la competència com: una capacitat laboral mesurable, necessàriaper desenvolupar una feina eficaçment, és a dir, per produir els resultats desitjats perl’organització. Està conformada per coneixements, habilitats, destreses i comportamentsque els treballadors han de demostrar per tal que l’organització assoleixi les seves fites iobjectius.

- Ibarra (2000) la defineix com la capacitat productiva d’un individu que es mesura idefineix en termes de desenvolupament en un determinat context laboral i no nomésde coneixements, habilitats o destreses en abstracte. És a dir, la competència és laintegració entre el saber, el saber fer i el saber ser.

- Finalment Desaulniers (2001) diu que és la capacitat per resoldre un problema enuna situació donada, i això significa que la mesura d’aquest procés es basa fonamentalmenten els resultats.

- Pereda i Berrocal parlen de competència com: un conjunt de comportamentsobservables que estan casualment relacionats amb el desenvolupament bo o excel·lenten una feina concreta i en una organització específica.

- Le Boterf (1991) va definir-la com un conjunt de sabers i aptituds necessaris per aldesenvolupament d’un lloc de treball.

4 2. Definicions de competències

A partir de totes aquestes definicions es poden establir una sèrie d’elements inherents a totes lesdefinicions del concepte de competències:

Es mostren a través d’uns comportaments observables i mesurables.

Estan orientades a la resolució de problemes o a l’assoliment d’una sèrie de fites iobjectius.

Comporta un conjunt de coneixements, procediments i actituds combinats, coordinatsi integrats que són complementaris i que permeten actuar en diferents entorns.

-Una competència només es pot definir actuant.

Una competència amplia el camp d’acció professional i, per tant, a més de la capacitacióes defineix donant importància a l’experiència.

Les competències es defineixen en funció de situacions i de nivells demanats enl’àmbit laboral. Per això per definir-les el context és clau.

5 2. Definicions de competències

3. Classificació de competències

Les competències han estat classificades de moltes formes en funció de la necessitat de qui haestat el seu autor i de l’enfocament per al qual ha estat realitzada.

Més enllà del sistema escollit, és important conèixer els criteris amb què s’ha creat aquestaclassificació per tal de poder extreure’n tot el potencial.

3.1. Projecte Tunning

L’estiu del 2000 un grup d’universitats va elaborar un projecte pilot que hauria de servirper establir les competències genèriques i específiques per a cada disciplina.

Aquest projecte classifica les competències en tres tipus diferents:

-- competències instrumentals, que són les relacionades amb la capacitat deconèixer, d’entendre i operar amb idees i pensaments. Dins d’aquest grup es trobenles competències de capacitats metodològiques, relacionades amb l’aplicació delsconeixements adquirits, l’organització del temps, les estratègies d’aprenentatge iles capacitats de comunicació.

-- competències interpersonals, estan relacionades amb facilitar els processosd’interacció social i de cooperació. Són capacitats individuals relatives a expressarels propis sentiments, a les habilitats crítiques i d’autocrítica; són destreses socialsrelacionades amb les habilitats interpersonals; és la capacitat de treballar en equipo l’expressió d’un compromís social o ètic.

- Les competències sistèmiques són destreses o habilitats que fan referènciaals sistemes com a totalitat i per tant inclouen la capacitat de planificar els canvisde forma que es puguin fer millores en els sistemes. Requereixen l’adquisició delsdos altres grups de competències.

3.2 El model de Le Boterf

Guy Le Boterf és un expert de fama mundial en desenvolupament de competències.A través dels seus escrits va fent un plantejament sobre les competències i elaboraun sistema de classificació:

6 3. Classificació de competències

7

Competències tècniques, que inclou qualificacions tècniques i funcionals específiquesde la professió. Dins d’aquestes competències hi ha:

- els sabers (SABER): són el conjunt de coneixements generals o especialitzats jasiguin teòrics, científics o tècnic-- les tècniques (SABER FER), que és el domini de mètodes i tècniques en contingutsespecífics

Competències socials. inclou les motivacions, els valors i la capacitat de relació en uncontext social i organitzatiu. En aquestes competències hi ha:

- capacitat d’aprenentatge (SABER APRENDRE), que són les aptituds d’aprenentatgei formació

-- lles relacions i la comunicació (SABER ESTAR I SABER FER), que són lesaptituds socials i de comunicació

3.3. Saber i “sabor” professional

Echeverria considera la competència d’acció professional com la integració de quatrecomponents:

- Saber o competència tècnica, -que és el conjunt de coneixements especialitzatsi relacionats amb un determinat àmbit professional, que permet dominar de formaexperta els continguts i les tasques pròpies de l’activitat laboral

- Saber fer o competència metodològica, que remet a saber aplicar elsconeixements a situacions laborals concretes, utilitzant els procediments mésadequats, solucionant els problemes de forma autònoma i transferint les experiènciesadquirides a noves situacions

-- Saber estar o competència participativa, que fa referència a les actituds ihabilitats interpersonals que permeten a la persona interactuar en el seu entornlaboral i desenvolupar la seva professió

-- Saber ser o competència personal. Són les característiques i actitudspersonals cap a un mateix, cap als altres i cap a la pròpia professió, que possibilitenun òptim desenvolupament de l’activitat professional

D’aquesta forma, la competència d’acció professional es configura combinant el saber(tècnic i metodològic) i el sabor (participatiu i personal).

3. Classificació de competències

4. Llistat de competències

Al Porta 22 s’han escollit aquestes competències com a competències clau:

Gestió personal

1. Flexibilitat

2. Autoconfiança

Pensament

1. Pensament Analític

2. Pensament Conceptual

3. Planificació i Organització

4. Recerca d’Informació

Assoliment

1. Orientació a l’Assoliment

2. niciativa

3. Preocupació per l’Ordre i la Qualitat

Influència

1. Orientació al Client

2. Comprensió Interpersonal

8

5. Autoaprenentatge i Utilització deConeixements

6. Creativitat

7. Orientació Estratègica

3. Integritat

4. Autocontrol

3. Comunicació

4. Negociació

4. Llistat de competències

Gestió de l’Equip

1. Desenvolupament de Persones

2. Direcció de Persones

3. Lideratge

4. Treball en Equip i Cooperació

5. Gestió del Canvi

5. Pàgines web

http://www.uv.es/relieve/

http://ec.europa.eu/education/polices/educ/tuning/tuning_es.html

http://www.educaweb.com/noticia/2005/03/14/competencias-clave-mercado-trabajo-cualificado-21326.html

http://www.tuning.unideusto.org/tuningeu/

6. Bibliografia

ABAD, Isabel Maria i CASTILLO, Ana María (2004): Desarrollo de competencias directivas.Ajuste de la formación universitaria a la realidad empresarial. Boletín económico del IECnúmero 2795. Febrero del 2004 (article en línia)

http://www.revistasice.com/cmsrevistasICE/pdfs/BICE_2795_29-41___FA73956D92966BF3E12353076EB83B42.pdf

MARTÍNEZ, Pilar, MARTÍNEZ, Mirian i MUÑOZ, Jesús Miguel (2008): Formación basadaen competencias en educación sanitaria: aproximaciones a enfoques y modelos decompetencia. Revista Electrónica de investigación y evaluación educativa

(http://www.uv.es/RELIEVE/v14n2/RELIEVEv14n2_1.htm)

4. Llistat de competències / 5. Pàgines web / 6. Bibliografia9

10

DELORS, Jaques (1994): La educación encierra un tesoro. Unesco. Ed. Santillana. Madrid.

FARRÚS, Neus I GISBERT, Mercè (1996): Definició de competències específiques,transversals i nuclears. (article en línia)

portal.uoc.edu/forums2/eees/files/E_1Ponencia_Gisbert.pdf

PEDRAGOSA, Olga i PLANAS, Jordi (2006): Competències: definició i propostes de treball.Guies del professorat, 1. Universitat de Vic. (document en línia)

www.uvic.cat/central/campus/gabinet/ca/publicacions/GuiaCompetencies.pdf

GONZÁLEZ, Julia i WAGENAAR, Robert (2003) Tuning educations structures i Europe.Universidad de Deusto i Universidad de Groningen (document en línia).

www.relint.deusto.es/TUNINGProject/spanish/doc_fase1/Tuning%20Educational.pdf

6. Bibliografia

11

Edició i producció:

Ajuntament de Barcelona. Barcelona Activa - Capital Humà.Consorci d’educació de Barcelona. Àrea d’Innovació i programes de suportals centres.

Elaboració:Equips del Consorci d'Educació i Barcelona Activa-Capital Humà.Oriol Ripoll i Clara Balaguer de Paités Jocs.

Disseny i maquetació:www.aqui-la-marietta.blogspot.com

Any de publicació:2009

Agraïm sincerament a tots/es els/les tècnics/ques de Barcelona Activa-CapitalHumà i del Consorci d'Educació de Barcelona, i al professorat i l'alumnat delsCentres de Secundària, les aportacions que han realitzat i la bona predisposicióque han mostrat perquè aquesta modalitat de treball als centres sigui profitosai exitosa.

Crèdits