Autors: 4t Jacint Verdaguer de Castelldefels,

6è Reina violant,

2n Els pirates.

Les aventures del Marc

Tot va començar, un dia tranquil d’estiu. Un nen, vivia a la muntanya en una

casa petita però molt acollidora i confortable. Un matí, estava jugant

tranquil·lament a un joc molt

interessant de l’espai. El nen es deia

Marc i era un apassionat dels planetes i,

en general, de tot l’Univers.

De sobte, la tele el va xuclar i es va

veure, en qüestió de segons, en mig

d'aquell espai i es va quedar bocabadat

quan va comprovar, que podia respirar sense dificultat.

De cop, es va veure saltant de

meteorit en meteorit i, fins i tot, va

fer surf entre aquella marea de

roques. Així va arribar a Saturn i es

va recórrer els seus grans, llargs,

llisos i brillants anells. Tot era

preciós, impressionant, incomparable,

però feia molt i molt fred...

Un cop en aquell lloc mai visitat per ell, es va posar eufòric però, al cap d’una

estona, va veure que tenia FORÇA INCONVENIENTS: L’estança era bonica

i agradable, però l’aire era gèlid i estava enmig del no res. Va decidir anar-

se’n a algun planeta proper, però quan anava de camí, va pensar que hi havia

milers de quilòmetres de distància. Llavors, va quedar absolutament

desesperat. De cop i volta, va

aparèixer algú totalment

diferent de tothom que ell

coneixia: era molt alt i li

regalimava una mena de

substància que tenia aspecte

de ser tòxica.

Aquell ésser misteriós va fer un moviment molt brusc amb la mà i, de sobte,

ja el tenia agafat i llavors, va dir alguna cosa que no tenia ni la més remota

idea del què era. En Marc es va començar a posar nerviós perquè aquest

ésser no se separava d’ell. Mentrestant, un altre ésser se li acostava pel

darrera, eren idèntics! El van portar cap a

un objecte desconegut que semblava molt

modern.

Un cop va entrar en aquell objecte, es va

mirar de més a prop a aquells éssers i va

arribar a la conclusió que eren alienígenes.

Un d’ells li va donar un cop molt fort al cap

i el va deixar inconscient. Quan es va

despertar, estava en una sala molt gran però molt poc lluminosa. Al seu

costat, hi havia dos nens més que no eren alienígenes i el primer que va fer

és anar a parlar amb ells. Un d’ells quan va veure en Marc, es va posar

histèric, es pensava que ell era un dels dolents. En Marc els va dir que no i

l’altre nen li va preguntar si sabia com sortir d’aquell lloc. En Marc volia

saber també si aquells nens havien estat xuclats per la televisió com ell

mateix i així havia estat. Van estar mirant per tot arreu i van descobrir que

a les parets de l’habitació, estava escrit com sortir d’allà i es van posar a

seguir les instruccions al peu de la lletra.

Allà explicava que havien de trobar un interruptor que estava camuflat amb

els colors de l’habitació, prenent aquest interruptor s’obriria un forat

secret on s’amagaven les claus per obrir la porta.

Entre tots es van posar a buscar per tota l’habitació. Anaven tocant amunt i

avall, però no trobaven res. El Marc esgotat, va seure i va notar una

molèstia a l’esquena, al girar-se va tocar i es va adonar que sobresortia un

interruptor. Finalment l’havien trobat. Van agafar les claus que hi havia dins

i van obrir la porta amb molt de compte.

Al sortir d’aquella habitació es van quedar desconcertats perquè no tenien

ni idea de on estava la sortida. Hi havia un gran passadís molt lluminós ple de

portes que no sabien que podrien trobar-se darrere d’elles.

Com que sabien que no tenien gaire temps per actuar, ja que en qualsevol

moment s’adonarien de que havien escapat. Van optar per obrir la segona

porta, amb tan mala sort que es van trobar a un munt d’extraterrestres que

semblava que estaven investigant altres éssers que ells no havien vist mai.

Van haver de sortir corrents sense rumb i es van amagar darrere d’una

porta de color vermell. Allà hi havia molts aparells estranys que no tenien ni

idea de que eren ni com funcionaven, però si que van veure un que si que els

era molt i molt conegut, era una televisió gegant!! En aquesta televisió no

sortien dibuixos, ni series, ni pel·lícules... era la terra. Cada canal mostrava

una ciutat i en ella es podien veure als nens que hi vivien. De cop i volta ho

van veure clar, amb aquella televisió els vigilaven i decidien quins nens

agafar. Llavors es van assabentar que amb aquella televisió podrien tornar a

casa seva. Els tres es

van agafar de les mans,

van contar fins a tres i

van saltar dins la tele,

els va tornar a xuclar,

però aquest cop per

tornar a casa!!

Des de llavors cap dels

tres nens va tornar a

engegar més la tele.

Conte contat, ja s’ha acabat!!