Les aventures del Madaleno i el Melindro. Les aventures...
Transcript of Les aventures del Madaleno i el Melindro. Les aventures...
Les aventures del Madaleno i el Melindro.Les aventures del Madaleno i el Melindro.Les aventures del Madaleno i el Melindro.Les aventures del Madaleno i el Melindro.
Un experiment de PALLASSOS o uns pallassos EXPERIMENTALS...?
Les aventures del Madaleno i el Melindro.Les aventures del Madaleno i el Melindro.Les aventures del Madaleno i el Melindro.Les aventures del Madaleno i el Melindro.
SINOPSI Amb aquest espectacle la Cia LA TAL evoluciona de forma natural en la reelaboració dels conceptes visuals del teatre d’humor, experimentant amb nous invents tal com és habitual en la trajectòria professional d’aquesta companyia. Aquest espectacle es la suma d’un diàleg , de vagades fructífer , de vegades pera sords, entre els humans i les maquines. En aquesta ocasió els entranyables MADALENO i MELINDRO exploten la seva vessant més innocent i tendre i ens presenten L’EXPERIMENT, tot i que fins que el puguin fer funcionar hauran de barallar-se amb mecanismes desconeguts que tenen vida pròpia i només la innocència d’aquest dos personatges podran finalment aconseguir bons resultats. A las seves mans, un termòmetre pot esdevenir un repartidor de cops o un vaixell pirata; una tempesta al mar pot provocar una ona entre el públic i l’etern somni de l’home de volar com els ocells pot fer-se realitat. Des de l’escenari que un globus gegant ens parla i un estrany personatge meitat cuca meitat home ens mira, ens parla, camina, menja micròfons, balla i s’emociona...... Després de molts intents el MADALENO i el MELINDRO posen en marxa, per fi, el seu original EXPERIMENT.
Les aventures del Madaleno i el Melindro.Les aventures del Madaleno i el Melindro.Les aventures del Madaleno i el Melindro.Les aventures del Madaleno i el Melindro.
FITXA ARTISTICA TUBS...?
• Creació : Companyia d’Espectacles LA TAL • Pallassos: Enric Caso
Jordi Magdaleno • Direcció: Cia. La Tal • Escenografia: Txema Rico • Vestuari: Teresa Sil
Les aventures del Madaleno i el Melindro.Les aventures del Madaleno i el Melindro.Les aventures del Madaleno i el Melindro.Les aventures del Madaleno i el Melindro.
ACCIONS SUGGERIDES
ABANS D’ANAR A VEURE L’OBRA Parleu sobre els inventors. Algunes preguntes per fer-se abans d’anar a veure l’espectacle:
∙ Coneixeu algun inventor? ∙ Qui va inventar que? Alguns Exemples
∙ T. Edison Bombeta ∙ B: Franklin Parallamps ∙ G. Marconi Radio ∙ N. Monturiol Submarí.
∙ Millorant els invents la vida de les persones? Com?
DESPRÉS DE VEURE L’OBRA
Aquest espectacle te molt ritme, trobem als personatges en diferents situacions, però existeix un eix central que són els invents. El Madaleno i el Melindro experimenten durant tota l’obra. Busquen solucions a problemes que tenen experimentat i d’aquesta manera acaben inventant coses que solucionen els seu problemes. Creiem que pot ser interesant mantenir preparar activitats o converses que segueixin aquesta línia. Problema Experiment Invent Solució
∙ Anomeneu alguns invents i penseu quin problema han solucionat. Com s’ho devien fer abans d’inventar-lo- Ex. La Roda. Ex. L’Ascensor.
∙ Parleu d’un problema que puguin tenir els nens i intenteu buscar
un enginy que ho pugui solucionar. Ex. Recollir les joguines de l’habitació. Ex. Cordar-se les sabates.
Les aventures del Madaleno i el Melindro.Les aventures del Madaleno i el Melindro.Les aventures del Madaleno i el Melindro.Les aventures del Madaleno i el Melindro.
∙ També pots ser interesant fer tot una sèrie de preguntes que
tinguin a veure amb aspectes concrets relacionats amb el tema de l’espectacle, com ara aquestes:
∙ Com es diuen els dos personatges? ∙ On volen viatjar? ∙ Inventen alguna cosa? ∙ Que envien a l’espai exterior? ∙ Poseu-li un nom a la cuca.
∙ Alguns webs on trobareu informació sobre invents i inventors:
∙ Canviar el món ∙ http://www.petitaxarxa.cat/inventari/
∙ Mira quin invent ∙ https://sites.google.com/site/miraquininvent/home ∙ http://invents.wikispaces.com/
∙ Inventors Catalans
http://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_d'invents_i_descobriments_catalans
Guia didàctica de l’obra:
CABARET ELEGANCE
del grup:
Elegantsadreçada a:
Cicle Mitjà i Superior
Elaborada per Pedagogia de l’EspectacleCurs 2013-2014
I el teu Ajuntament
1
ÍNDEX
Introducció 2
Objectius educatius del programa 3
Fitxa artística 4
Presentació de l’espectacle 5
La companyia i els integrants del grup 6
Referents 8
L’ humor visual 9
El llenguatge del cos 10
Un dels rols socials del circ 12
Objectius i continguts pedagògics 16
Propostes de treball 17
Bibliografia 21
Webgrafia 22
I abans de tancar... 22
2
INTRODUCCIÓ
Cal adreçar una guia didàctica als professors?
La resposta a la pregunta ens sembla clara: sí, per diverses raons.
Sí, perquè l’activitar de preparació amb els alumnes esdevingui una activitat plena, a partir del coneixement d’allò que es va a veure. L’anada
al teatre serà d’una altra manera si el professorat ha pogut fer-se seva l’activitat i transmetre la il·lusió i la motivació per veure l’espectacle a
partir del coneixement previ d’una sèrie d’aspectes.
Sí, per poder adaptat l’activitat a la diversitat d’alumnes a partir dels
suggeriments de treball que la guia proposa. La diversitat de l’aula es correspon amb la diversitat de propostes que us presentem: volgudament
obertes per tal que tothom pugui trobar-hi el nivell que és capaç de seguir.
Sí, per tal de contribuir activament a l’assoliment dels objectius
curriculars. Per mitjà de les propostes d’abans, durant i després de la sessió, treballar d’altres punts de vista objectius de llengua i literatura, de
llenguatge teatral, continguts musicals, d’expressió plàstica, d’escenografia, d’il·luminació, aspectes que no sempre apareixen
formulats d’aquesta forma en els llibres de text.
Per a què pot servir proposar un treball didàctic d’un contingut teatral? Per aprofitar la màgia de l’escenari i convertir-la en recurs educatiu,
relacionat amb el currículum.
Aquesta guia pretén, precisament, proposar uns suggeriments i unes
activitats que permetin vincular els llenguatges cultural i artístic amb l’educatiu d’una manera rigorosa però també lúdica.
La creativitat, l’emotivitat, l’empatia… són valors imprescindibles per a l’educació integral de les persones. Ara bé, des de quin contingut escolar
cal treballar-les?
L’escenari és una ficció, una finestra, un mirall, un aparador en el qual la paraula, la música, el gest... adquireixen vida, significat i materialització.
És un espai de síntesi on la literatura, la història, l’economia, l’ètica, l’estètica... deixen de ser “continguts curriculars” per esdevenir
“personatges”, “històries de vida”, realitats que, aprofitades convenientment, faran més significatius els aprenentatges, aportant-hi el
valor afegit d’unes estratègies imaginatives que facilitin la comprensió de la realitat.
Estarem d’acord que, socialment, calen adults capaços de produir, difondre o, simplement, consumir cultura amb racionalitat i criteri. Cal,
doncs, un treball lent i sistemàtic basat en el desenvolupament d’estratègies didàctiques adients.
Aquesta és, si més no, la voluntat educativa que inspira aquesta guia.
3
OBJECTIUS EDUCATIUS DEL PROGRAMA
Aquest espectacle està inclòs en el programa “Anem al Teatre”, organitzat per l’Àrea de Cultura i l’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona i els
ajuntaments. Ofereix, en horari escolar, espectacles de teatre i dansa i
concerts de música per als alumnes d’educació infantil, primària i secundària.
Els objectius bàsics del programa són:
La creació de nous públics de teatre, música i dansa i l’educació de la
sensibilitat artística.
Articular programacions artístiques de qualitat, adequades a cada nivell
educatiu.
Garantir la igualtat d’oportunitats d’accés dels alumnes a l’oferta artística
sigui quina sigui la seva procedència geogràfica.
Afavorir la coneixença i identificació dels espais escènics del municipi i/o
de l’entorn.
Els objectius específics:
Oferir als centres educatius recursos bàsics per a realitzar activitats
artístiques que complementin els currículums.
Garantir un itinerari coherent i complet d’activitats relacionades amb les
arts, per cada nivell educatiu.
Desvetllar als mestres i professors l’interès per conjugar programes amb
elements culturals i educatius.
Ajudar els infants i joves a descobrir les pròpies inquietuds artístiques.
Assegurar, mitjançant processos didàctics, que s’han assolit les actituds bàsiques necessàries per gaudir, crear o donar suport a tota mena
d’espectacles artístics de manera crítica i responsable.
4
FITXA ARTÍSTICA
ELEGANTS
Adriano marçal “Dico”.
Ramiro Vergaz.
Ignasi Gil.
Jordi Juanet “Boni”.
Idea original: Elegants.
Direcció: Miner Montell.
Construcció escenografia: Santi cabús.
Vestuari: Ester Sanagustin; Paola.
Disseny de llums: Sara Chust.
5
PRESENTACIÓ DE L’ESPECTACLE
Quatre artistes de circ, amb una llarga trajectòria professional, genuins,
intrèpids, elàstics, guapos i simpàtics, (adjectius que ells mateixos s’han
posat), porten a escena el luxe, el glamour i el bon humor del seu
CABARET ELEGANCE.
La companyia Elegants presenten el fabulós show de 4 personatges, amb
una escenografia original, una acurada posada en escena i una succesió
de números de gran nivell, combinant diferents tècniques de circ com ara
el trapezi, els equilibris, la perxa xinesa, el monocicle i els malabars, i la
comicitat com a lleguatge conductor, que culmina amb un fantàstic
número de trapezi triple.
L’espectacle ha estat guardonat amb el premi del públic al Festival de
Buitengewoon 2012 (Holanda) i el premi del jurat, al millor espectacle, al
Festival Mueca de Tenerife 2013.
6
LA COMPANYIA I ELS INTEGRANTS DEL GRUP
L’any 2011, 4 artistes de circ amb llarga trajectòria professional, es
reuneixen per crear la companyia Elegants, amb l’objectiu de realitzar
espectacles de circ d’alta qualitat. La reunió de tots ells ha propiciat una
recerca més intensa de les disciplines individuals de cadascun dels
components i l’exigència d’una creació d’escena molt acurada.
DICO
Artista brasiler (portugués), format per l’Escola Nacional de Circ de Brasil.
Especialista en diverses tècniques d’acrobàcia de terra, trapezi fix, trapezi
volant, bàscula, monocicle, patinatge acrobàtic, adagi acrobàtic i balança
russa. Ha treballat durant anys en el mercat del varieté europeu.
En l’espectacle, és un simpàtic i divertit barman, que aprofitarà els
diferents objectes del bar per donar-los vida en forma de perilloses
acrobàcies!
RAMIRO
Magnífic malabarista internacional. Des de 1995, ha actuat amb Los
Gingers, Familia Bolondo i Circ Cric, entre altres. La seva prolífera carrera
professional li ha valgut ser escollit per Elegants per a la seva nova
temporada de Cabaret Elegance, amb el número més aclamat de ball i
malabars, inspirat en el món del jazz dels anys 30, que dóna a
l’espectacle una renovada elegància.
7
IGNASI
Professional format a l’Escola Nacional de Circ de Rio de Janeiro, al Brasil,
on s’especialitzà en tècniques aèries i equilibri. Ha fet pas en nombrosos
festivals d’arreu i ha format part en companyies com Circ Cric, Res de
Res, Àticus, Llits, Cia. Mar Gómez.
El més elegant dels elegants, executa un impressionant número a la perxa
xinesa, presentat d’una manera molt particular.
BONI
Artista de circ des de fa 30 anys, és especialista en monocicle i malabars,
membre de les companyies Boni & Caroli i La Família Ramírez, i ha actuat
en nombrosos països d’Europa, Amèrica, Àsia i Àfrica.
En aquest espectacle intenta, amb poca destresa, mostrar les seves
habilitats. Fent de pallasso sense nas, ens presenta un divertit i arriscat
número de monocicle i un particular concert de bateria.
8
REFERENTS
11/06/2013 – Diario de Sevilla
Cabaret Elegance: ostentacions de riure i física.
Cabaret Elegance juga les seves cartes amb intel·ligència, portant al
públic del riure a l’admiració mentre se’l va posant, a poc a poc, a la
butxaca.
El primer és el gag pur i dur, primari ja que treu sucós partit del que
regala la natura, el físic pintoresc de dos dels seus integrants: un alt i amb
un bigoti una mica demodé, l’altre baixet i d’aparença maldestre (més
tard, en el divertit i exquisit número del trapezi, amb els elegants
convertits en bathingbeauties i enredats en un vol coreogràfic amb regust
a Busby Berkeley, es confirma aquest traç amb la comicitat muda).
I després de riure amb ells i d’ells, guanyada la confiança en un parell de
minuts de la mil·limètrica arrancada, els números circenses -equilibris i
malabarismes sobretot- se succeeixen amb una efervescència especial.
És en aquesta barreja d’humor i exigents números de circ on es troba la
clau d’un espectacle absolutament entretingut i delicat. És d’aquí, llavors,
d’on neix la seva especial cura i el seu contagiós ritme, fet de contraccions
i expansions: primer un moviment de recolliment, que espessa els gags i
en certa mesura els deconstrueix; després un altre de ràpida dilatació,
fulgurant, quan s’executen els números i es posa en risc el físic. Aquest
va ser el principal equilibri d’aquests Elegants, acomiadats entre
aclamacions.
9
L’HUMOR VISUAL
A Cabaret Elegance, una part de l’humor es basa en el gag sense
paraules. I què és un gag?. Els experts han intentat trobar-ne la definició
que resultés més acceptada: ”Una forma dinàmica que es produeix en el
temps d’una forma estrictament visual” (J.P. Cursodon); “La paraula gag
designa qualsevol troballa còmica que fa esclatar de riure (...), permet
allargar una situació visual per fer-la bascular repentinament i donar-li un
nou sentit, un valor imprevist” (André Martin); “El fet d’obstinar-se en
voler franquejar allò que és infranquejable en lloc d’evitar-ho fent una
mica de marrada” (Pierre Étaix”); “Incident brutal, breu i sobtat, que
troba en ell mateix la consumació burlesca” (François Mars).
Cadascuna d’aquestes definicions, encara que siguin meritòries, no deixen
de ser merament aproximatives, revelen algun aspecte important del gag,
però resulten totes incompletes, com ho seria qualsevol altre intent de
definició; i de cap de les maneres poden penetrar en el seu misteri, que
no és altre que el misteri que embolcalla el fet creatiu.
En el cinema s’explica que fou Grouxo Marx qui el va crear. Heu-ne ací el
relat:
El 14 de maig de 1972, el XXVI Festival Internacional de Cinema de
Cannes va retre homenatge a Grouxo Marx, l’últim supervivent dels
inoblidables germans Marx. Grouxo, que aleshores tenia 77 anys, va ser
conduït al centre de l’escenari del Palais des Festivals, per ser
convenientment complimentat, aplaudit i abraçat. Dins del caràcter
grotesc que inevitablement revesteixen aquestes cerimònies, un senyor li
va posar al coll, per l’esquena, la insígnia de la Legió d’honor, mentre que
el director del Festival, Favre Le Bret, li llegia una carta de congratulació
de M. Duhamel, ministre de Cultura, que Grouxo va escoltar estoicament.
10
Acabada la lectura del primer paràgraf, Grouxo va aprofitar, el molt murri,
la pausa de Favre Le Bret per prendre alè, i li va estendre la mà... com si
donés l’acte per acabat. El gest va provocar rialles i una gran ovació. El
gest inesperat de Grouxo havia estat suficient perquè l’acte perdés la seva
presumptuosa solemnitat i per descobrir el seu cantó més ridícul.
Exactament trenta-set anys després que els Marx barbuts i disfressats
d’aviadors sabotegessin una recepció oficial de l’alcalde de Nova York a
Una nit a l’Òpera (A Night at the Opera, 1935), film que per irònica
coïncidència va ser la que, a continuació, va completar l’homenatge.
Aquest gest sabotejador de Grouxo va constituir el que en l’argot
cinematogràfic coneixem com a gag.
EL LLENGUATGE DEL COS
Com tothom sap, el cos és un gran vehicle d’expressió. Alguns elements
del cos són especialment comunicatius. Vegem-ne alguns:
La mirada.
La mirada expressa emocions, sentiments, idees... Les diferents formes
d’obsevar i fixar la mirada poden indicar l’estat d’ànim, la sinceritat,
l’afectivitat o el rebuig envers allò que és mirat. Una sèrie d’elements del
rostre configuren aquesta mirada i donen informació sobre el que mira: la
posició de les celles, la direcció dels ulls i la seva obertura, l’expressió de
la boca, etc.
11
La salutació.
El contacte que tenim amb les persones que coneixem i trobem és molt
divers, i depèn molt del tipus de relació que mantenim amb elles. La
distància física que s’estableix entre dues persones és molt bon indicador
de la distància afectiva que guarden, així com de les relacions de poder
que hi ha en la relació. També les diferents formes de donar la mà (amb
fermesa, sense esma, delicadament, efusivament,...) ens indiquen la
proximitat i els sentiments.
La posició del cos.
L’estat en què mantenim el nostre cos quan estem drets o caminem
també és indicatiu del nostre esta d’ànim o la nostra actitud. Bàsicament
es pot parlar de la posició oberta i la tancada.
En l’oberta, el cos està dret, el cap mirant endavant, els braços i les
cames no estan ni tensos ni massa relaxats: indica un estat d’ànim positiu
i una disposició activa, motivada i segura.
Atenció! Quan la posició és massa exagerada (el pit i el cap molt elevat)
també pot indicar “prepotència” i complex de superioritat.
En la posició tancada, el cos està com enfonsat cap avall, els braços i les
cames caiguts, el cap baix... És com si estigués portant un pes massa
feixuc a sobre. Indica un estat d’ànim baix: tristesa, depressió, passivitat.
També és un indicatiu de cansament o fins i tot de “passotisme”. Les
persones molt insegures o tímides també acostumen a presentar aquesta
posició. Si a més, els braços estan creuats sobre el pit, indica tossuderia,
poques ganes de canviar o d’admetre novetats.
12
El somriure.
El somriure és el gran complement de la mirada. No és difícil detectar un
somriure fals quan la mirada no acompanya. Els autèntics somriures
denoten alegria, simpatia, enamorament, sentit de l’humor, diversió... Un
somriure alegre va acompanyat d’una mirada en la qual els ulls estan molt
oberts igual que les celles, i les galtes són molt pronunciades. Un somriure
de caire simpàtic va lligat a una mirada “normal” sense cap gest extrem,
simplement les galtes ajuden a accentuar el somriure. Un somriure
d’enamorament, és igual que l’anterior, però amb la diferència de què els
ulls estan fixes sobre un lloc o objecte, com perduts en un altre món. Un
somriure de sentit de l’humor, és el més expressiu de tots –ja que són
molts els moviments dels músculs facials: boca molt oberta, galtes molt
pronunciades, celles cap amunt,...
UN DELS ROLS SOCIALS DEL CIRC
El circ, des de sempre, ha estat considerat com un espectacle popular. I
d’aquí ve la seva grandesa: mostrar unes habilitats i elevar-les a la
categoria d’art. A més, cal reconèixer-li una funció social importantíssima.
En molts llocs allunyats geogràficament ha estat l’escola de nois i noies,
que els ha servit no solament per una superació personal, sinó també per
trobar un escalf humà que no haurien conegut, i que el més probable és
que haguessin caigut en uns paranys de difícil sortida. Un exemple proper
pot ser l’escola del circ de Nou Barris, en la qual Rogelio Rivel hi ha fet
una gran tasca, o el “Circo de la Ciudad de los muchachos” a l’estat
espanyol.
13
A continuació, us traduïm un article de Juan Pablo Bonetti, pedagog
uruguaià, publicat a la revista “L’Ateneu popular de 9 barris” de desembre
de 2009, en què ens relata la seva visió sobre el tema.
Apunts pedagògics. Sobre una experiència de circ.
Hi ha sectors de la població que viuen en situació de pobresa. Són tan
forts els nivells de pobresa que les seves possibilitats d’integració social
estan limitades. En l’àmbit educatiu, en el cicle secundari, alguns
d’aquests adolescents ni hi accedeixen i si ho fan acaben “desertant”; en
l’àmbit social, les formes d’expressió (paraules, gestos, formes de
relacionar-se) són mal vistes i posades en entredit; en l’àmbit cultural, les
seves creacions musicals i les seves preferències són considerades de
“segona”. A tot plegat cal afegir-hi que als barris són considerats com a
subjectes “perillosos”, “delinqüents”, “addictes”, “destructius”,
“mandrosos”, etc.
El projecte “Circo de Acá” té com a finalitat promoure la inclusió d’aquests
adolescents i nens en el teixit social.
Partim de la convicció que les seves habilitats i coneixements són els
punts de partida sobre els que es construeixen projectes de vida i sobre
els que es comença a edificar la proposta educativa.
14
Els pilars de la proposta
El cos i el joc com a base pedagògica i metodològica.
La mostra del producte circ (actuació) com a argument carregat de
simbolisme, en tant que permet l’adolescent de sortir del lloc quotidià (el
barri i les mirades) per ocupar-ne un altre de diferent (“l’escenari”).
L’experiència, el fet d’adquirir un coneixement, tan important com
l’acadèmic.
La dimensió corporal.
Els adolescents viuen el vertigen, s’expressen a través de la seva energia
corporal així també adquireixen coneixement. Els sabers que se centren
en l’habilitat corporal estan relacionats amb el mitjà en què l’adolescent es
desenvolupa, les formes d’enllaçar, la destresa a la fona, les habilitats
sobre els cavalls són pròpies de la vida rural; el trepar als arbres i ferros,
l’equilibri en tanques o fustes es fan en localitats petites; la pràctica de
l’eskate, patins o altres jocs més nous es fan a les ciutats. Totes aquestes
pràctiques poden ser incloses en habilitats circenses.
A més s’expressen a través d’altres llenguatges com el rítmic musical,
tambors i balls amb coreografies, batucada, escola do samba, candombe,
murgues.
15
La dimensió lúdica.
El joc ocupa un lloc preferencial tant per la seva dimensió llibertària com
per la integradora. Per aquest motiu, fem un discerniment de les activitats
que proposem. Promoure aquells que s’integren, els que milloren el
coneixement personal i grupal, els que alliberen, els que fomenten la
creació individual i col·lectiva per sobre la competència o l’eliminació.
L’habilitat corporal concebuda com un joc. Jugar amb els materials
(circenses tradicionals i quotidians), jugar amb el propi cos i el del dels
“altres”, jugar amb tot allò de teatral, nodrint-se de l’acció quotidiana i la
farsa entre altres eines.
Una nova mirada.
La creació de l’espectacle circense permet que adolescents i nens ocupin
un lloc (“l’escenari”) diferent del quotidià. Això forneix una mirada distinta
de l’adult, del barri envers l’adolescent. Per altra banda, l’actuació rep
l’aplaudiment, desvetlla “admiració”, ocupa diversos llocs de la ciutat
(itinerant) promovent la millora de l’autoestima i el vincle amb altres
realitats.
16
L’experiència, el treball com a formes d’adquirir coneixement.
El treball és vivència que es corporalitza, que exigeix els sentits, a la
reflexió i genera aprenentatges (molts d’ells inesborrables). El treball com
un joc, el cos com un lloc, ambdós com a font de coneixement.
La proposta de circ té un abast sociocultural i educatiu transcendent, i en
promoure la participació d’adolescents i joves potenciant la seva inclusió,
adquireix una profunda dimensió artística.
Juan Pablo Bonetti
Pedagog uruguaià.
OBJECTIUS I CONTINGUTS PEDAGÒGICS
L’objectiu principal en oferir-vos aquest espectacle és reivindicar el circ
com a un dels espectacles més complets, ja que en ell conflueixen moltes
de les arts i habilitats que hom pot veure dalt d’un escenari.
CONTINGUTS CONCEPTUALS
Diferents gèneres artístics: el mim, l’equilibrisme, els malabars, les acrobàcies, els pallassos, el teatre i la música.
La fantasia i la imaginació.
La preparació física dels artistes.
17
CONTINGUTS PROCEDIMENTALS
Observació del que passa en escena.
Valoració de la preparació tant física com mental necessària per
realitzar les diverses disciplines que l’espectacle presenta.
Valoració crítica de la posada en escena.
Captació de tots els elements que entren en escena: guió, música,
attrezzo, llums, vestuari...
CONTINGUTS ACTITUDINALS
Interès per l’espectacle.
Respecte als actors i companys durant la representació.
Empatia vers els personatges i les seves circumstàncies.
Sentit de d’humor.
PROPOSTES DE TREBALL
ABANS D’ANAR AL TEATRE
Anar a teatre és sempre una festa! I tota festa sempre és un acte de
relació social que exigeix unes normes de comportament. Cal assegurar
en l’alumnat un interès positiu per assistir a una representació.
Entrar en un lloc públic, com un teatre, ja mereix una actitud de respecte.
Durant la representació el silenci serà la prova de respecte i elegància més
patent que l’alumnat pot oferir.
En aquest cas obtindrà l’agraïment més sincer per part dels actors, ja que
la feina d’aquests és molt complexa, perquè és basada en
sincronitzacions, i qualsevol distracció pot fer malbé aquests requisits
indispensables. Un silenci atent i respectuós assegura una major qualitat
en la interpretació.
18
DESPRÉS DE L’ESPECTACLE
1) Parleu amb els vostres alumnes sobre què els ha semblat l’espectacle.
Que expressin la seva opinió sobre qüestions diverses:
a) Quines sensacions han tingut o quines emocions han viscut?
b) Han seguit el fil d’alguna història?
c) Quines tècniques els han impactat més? Malabars, acrobàcies,
perxa, equilibris,...
d) Amb quins materials i suports treballaven els artistes?
e) Quines habilitats han posat en joc els artistes? Teatre, mim, gest, clown, dansa,...
f) Quins altres aspectes han donat força i cohesió a l’espectacle?
Música, so, ritme, humor,...
2) Reflexioneu sobre com ha evolucionat el món del circ en els darrers
anys. Que els alumnes recordin si els portaven al circ de petits o si veien circ per la televisió i que facin un exercici de memòria per veure
les diferències amb el circ més actual.
a) En petits grups, que formulin una llista de diferències a partir de les seves pròpies vivències i el que recordin.
b) En petits grups, que facin una recerca d’informació i estableixin una
comparativa escrita entre el circ tradicional i el circ contemporani.
c) Finalment, es pot establir un debat a classe per a exposar breument els treballs realitzats.
19
Referències bibliogràfiques de suport:
www.llull.cat/_cat/_cultura/cultura_catalana_teatre.shtml?seccio=cu
ltura&subseccio=teatre
www.educaweb.com/noticia/2005/03/16/circo-posmoderno-
21406.html
www.deporteyciencia.com/wiki.pl?Libro_Circo/Historia_Circo_Antigu
o
3) Aprofundiu en el coneixement del circ contemporani català i busqueu
aquells trets que el caracteritzen.
a) Que l’alumnat faci una recerca de companyies catalanes de circ actuals i repassi alguns dels seus espectacles.
b) Que els alumnes redactin les característiques i els aspectes
semblants que es posen en joc en els espectacles de circ català.
i) Aspectes a considerar:
(1) Context on es fa l’espectacle: carpa, carrer, teatre,...
(2) Estructura de l’espectacle: números de circ inconnexos o
escenes amb un fil conductor,...
(3) Els artistes: especialitzats en una habilitat concreta, multidisciplinars, habilitats i tècniques que posen en joc.
(4) Altres: la posada en escena, la música, el so, la il·luminació,
el dinamisme i ritme,...
20
4) Fixeu-vos en la història i l’argument i els personatges. Que l’alumnat analitzi:
a) Els gags. Poden redactar-ne algun que els hagi captat l’atenció.
b) L’aparició de cap, una o més d’una història i de quina manera s’uneixen. Que redactin breument l’argument o els arguments que
s’expliquen i si tenen algun significat o què volen dir-nos.
c) La tasca dels artistes. Es tracta d’analitzar si veiem tan sols artistes especialitzats en tècniques específiques (com el malabarista,
l’equilibrista, l’acròbata,...) o veiem artistes que combinen habilitats diferents i que, a més, interpreten personatges. Recordeu quins
papers fa cada artista, quins personatges surten i com són. Quin us ha agradat més o menys i perquè.
5) Parleu més exhaustivament de la teatralitat en l’espectacle de circ que
heu vist.
a) Heu vist actors? Per què?
b) Quines tècniques han fet servir: mim, clown, gest còmic, gest
dramàtic,...
c) Què en penseu d’altres elements: vestuari, maquillatge.
6) Analitzeu les tècniques de circ que utilitzen els artistes. En petits grups, podeu buscar informació, documentar-vos i explicar en què
consisteixen cadascuna d’elles i amb quins elements o materials de suport es realitzen:
a) Malabars.
b) Acrobàcies.
c) Equilibris.
d) Perxa.
21
Referències bibliogràfiques de suport:
www.deporteyciencia.com/wiki.pl?Libro_Circo/EF_Articulos_Clasifica
cionTecnicas
http://es.wikipedia.org/wiki/Malabares
http://ca.wikipedia.org/wiki/Acrob%C3%A0cia
http://ca.wikipedia.org/wiki/Barra_d'equilibris
7) Penseu en el valor que té per a l’espectacle la dimensió de l’humor i la
comicitat.
a) Parleu a classe sobre les escenes, gags, situacions que us han fet
riure. Recordeu-les.
b) Valoreu la importància de l’humor en el desenvolupament de l’espectacle. Hauria estat el mateix sense dosis de comicitat?
c) Quines habilitats de clown desenvolupen els personatges?
BIBLIOGRAFIA
JANÉ, J. MINGUET, JM (Edició a cura de). L’art del risc. Circ
contemporani català. Edicions Generalitat de Catalunya.
Barcelona 2006.
JANÉ, J. Les arts escèniques a Catalunya. Cercle de
lectors/Galaxia Gutemberg. Barcelona, 2001.
PEREZ, X. Una il·lusió compartida. (Ateneu Popular 9 Barris, 25
anys). Pagès editors. Lleida, 2004.
22
WEBGRAFIA
Exercicis i activitats en el marc de les acrobàcies i els malabars.
www.xtec.cat/~jsanch12/acrob/cvac.htm
Col·lecció de circ. Àmplia bibliografia, amb llibres, diccionaris,
companyies i festivals.
www.artsdecarrer.org/documents/biblio9barris.doc
El circ a l’escola: apunts didàctics.
www.xtec.net/crp-altemporda/experien/03-04/s/monturiol/exp.htm
Estudi sobre la formació circense a catalunya.
www.apcc.cat/files/file_101.pdf
Revista de les arts circenses.
http://www.zirkolika.com/
I ABANS DE TANCAR...
El programa “Anem al teatre” disposa d’una pàgina web, en la qual hi
podeu trobar tota la informació general sobre el programa, així com les
guies didàctiques que es corresponen amb els espectacles.
També hi hem inclòs una eina de gran valor per a nosaltres, atès que ens
permet de millorar l’oferta cada temporada: l’Enquesta d’Avaluació.
Som a:
http://www.diba.cat/anemalteatre/
Moltes gràcies a tots/es per la vostra col·laboració.
Marcel Tomàswww.cascai.com
1
DOSSIER DE L’ESPECTACLE
De: CASCAI TEATRE ( MARCEL TOMÀS)
Marcel Tomàswww.cascai.com
2
ÍNDEX 1. L’ESPECTACLE (SINOPSIS, PROCÉS CREATIU I CONTINGUTS).
2. LA COMPANYIA (TRAJECTÒRIA I INFLUÈNCIES). 3. DOSSIER PEDAGÒGIC (INFORMACIÓ I PROPOSTA D’ACTIVITATS).
4. ANNEX. TEXT SOBRE EL CLOWN I LINKS.
Marcel Tomàswww.cascai.com
3
L’ESPECTACLE. PRESENTACIÓ. Zirocco és el vuitè espectacle de Marcel Tomàs amb la companyia Cascai Teatre. Es va estrenar el novembre del 2010 al Festival Temporada Alta de Girona, i des de llavors ha estat en gira. Ha tingut una llarga trajectòria nacional i internacional i ha participat en festivals i fires com: Les Estivales de Perpinyà (França), Festival per a Joves a Saint Estève (França), Tuníssia Festival joves 2010, Festival de Teatro Contemporaneo d’Alcant 2010, Festival Cos de Reus 2010, La Mostra d’Igualada 2010, Festival Imatra (Finlàndia) 2010, Fira Tàrrega 2010, Fira del Circ de la Bisbal 2011, MadFeria de Madrid 2011, Festival Internacional de Santurtzi 2012, Festival Internacial de Castelnuova de Garda (Itàlia)2012 i el Festival de Montemuro ( Portugal), Festival de Humor de Araia 2013 (Vitòria) i Festi Sevilla 2013. També ha fet temporada a Saragossa al Teatre del Mercado, al Sat de Barcelona, a la Sala Cero de Sevilla, al Teatre del Mar de Plama de Mallorca i al Teatro Alfil de Madrid, al marge de continuar girant per Espanya i Catalunya. A data d’avui ha fet unes 200 representacions aproximadament, i s’ha adaptat al castellà, francès, italià, portuguès i anglès.
Marcel Tomàswww.cascai.com
4
L’ESPECTACLE. Zirocco és un espectacle multidisciplinari que barreja tècniques del clown, el mim, el teatre d’objectes i l’audiovisual amb el denominador comú de TEATRE D’HUMOR GESTUAL. El treball d’aquestes tècniques s’ha contemporanïtzat i s’ha actualitzat, això vol dir que només n’hem estret la tècnica perquè l’estètica s’ha treballat d’acord als estereotips dels nostres dies. Per posar un exemple la tècnica del clown esta basada amb d’innocència del personatge, la picardia, les repeticions, les pauses, els silencis amb continguts, etc. Els nostres personatges són clowns però han perdut el nas vermell, les robes de coloraines i ja no van maquillats però continuen siguent aniheroris, personatges maldestres que volen fer‐ho bé però estan predestinats al fracàs. Malgrat això són personatges que no s’allunyen del nostra entorn perquè el seu comportament o actitud esta farcit de tics, defectes i virtuts que podem reconèixer a aquells que ens envolten. El fet de barrejar diferents tècniques i sobretot d’incorporar imatges audivisuals ens dóna més dinamisme i agilitat a la peça, ens permet oferir un ventall d’historietes explicades de diferent manera. En aquest aspecte és més proper al món actual influenciat pel zapping i la capacitat de rebre indormacions diverses per diferents canals al mateix moment. Zirocco no té un sol fil argumental sinó que són un seguit de petites histories que s’enllacen entre elles perquè una situació ens porta cap a una altre. El conflicte del personatge és constant i la seva manera de resoldre’l ens convida a reflaccionar sobre les actituds quotidianes. Sempre sota el denominador comú de l’humor. El Sirocco és un vent d’origen africà amb influència en tota la zona mediterrània, que provoca canvis d’humor i rampells inesperats. Zirocco en conté l’esperit i és un espectacle en solitari de Marcel Tomàs (Cia Cascai), un dels millors actors còmics del país. Tomàs es multiplica per representar tots els protagonistes d’un seguit d’històries breus en què l’humor és el principal ingredient. Una aparició divina, un personatge submergit en una festa com un cos estrany, o un concert de rock són situacions que es succeeixen a una
Marcel Tomàswww.cascai.com
5
velocitat de vertigen, dibuixats pel gest precís d’aquest creador singular, que rep influències de clàssics del gènere com Johnny Melvin, Rowann Atkinson, Jaques Tati, Michael Crawford o Jerome Deschamps. Cascai reivindica la figura del pallasso modern, que ha perdut el nas vermell, que s’ha humanitzat, ésser imperfecte i entranyable que lluita incansablement per ser millor persona, però ha nascut per ser un perdedor, un antiheroi per naturalesa. PREMIS.
Zirocco ha guanyat el premi al MILLOR ESPECTACLE 2010 del CIRCUIT CAFÈ TEATRE A VALÈNCIA, i el PREMI ESPECIAL DEL JURAT a ESPECTACLE MÉS ORIGINAL. Ha obtingut el premi del públic COUP DE FOUDRE de les Estivales de Perpignan.
Fitxa artística:
Direcció: Marcel Tomàs i Susana Lloret /Assessorament en direcció: Philippe Séré / Disseny, direcció espai sonor i tècnic: Albert Mosoll /Veu en Off: Piero Steiner / Il·luminació: Jordi Salomó. Imatges vídeo: BSO video / Cascai Films / Edició vídeo: Albert Mosoll /Vestuari: Jean Pierre Belmondo / Disseny gràfic: Juan Pablo Paz /Fotografia: La Clofolla / Vídeo promocional: Videostudi Granollers / Producció: Cascai Teatre.
Marcel Tomàswww.cascai.com
6
PREMSA. La risa es la herramienta que permite al espectador ir abriéndose paso entre la maraña de ingeniosos gags que se suceden a un ritmo vertiginoso. Hay momentos brillantes, escandalosamente desternillantes, en los que Tomàs se muestra como un payaso de muchos quilates. Se entrega, disfruta y se divierte. Lo transmite y lo contagia. Derrocha oficio y vitalidad. Nos muestra primero su dominio de la técnica clásica del mimo para después soltarse la melena, desbocarse, arrojarse en brazos del espectador y lanzarse a la improvisación y al juego directo con el público. Todo ello, con inteligencia, con tacto y con talento (...) y una inagotable capacidad para sorprender. El espacio sonoro un elemento fundamental del juego escénico. Propicia el gag, lo fomenta, lo sirve en bandeja de plata y Marcel Tomàs lo maneja con maestría para elevarlo a la categoría de carcajada. Y el público que sigue la obra, sí, se ríe. Pero no solamente eso. Se entrega, se rinde, se deja arrastrar por el descaro, el desparpajo y la frescura expresiva del payaso. Joaquin Melguizo. Heraldo de Aragón. 25 junio 2011.
Marcel Tomàswww.cascai.com
7
“ Zirocco és una aposta ferma pel llenguatge de l’humor a escena, en què tots els elements són còmplices de ser actors i d’intervenir en el desenvolupament del muntatge: sols cal la bona guia i acompanyament de l’excel·lent mestre de cerimònies que esdevé Tomàs, domini del gag i les situacions inesperades i generades espontàniament, se les fa seves portant‐les cap al seu territori. Zirocco és un filtre de colors on extremar la realitat en situacions quotidianes fa que esdevinguin totalment inversemblants, surrealistes, però el més important és que escènicament són eficaces, atractives , i teatralment, ben fetes i executades”. Assumpte Pérez. Regió 7. L'espectacle és ple d'enginy i d'un atribolament magnífic, sap amagar molt bé les seves sorpreses i recull, de fons, tot l'ampli imaginari del mim i el clown, un ventall de tècniques i estils clàssic passats per un lleu tamís tecnològic –projeccions, so i vídeo–, que no desvirtua gens l'essència enlluernadora del pallasso, un pallasso modern, és clar, contemporani, però ebri de tot aquell passat estel·lar. Ara bé, què dimonis és Zirocco? Ah! Doncs no se sap! Un desgavell divertidíssim! Això segur! No hi ha un fil conductor narratiu més que la rialla. De fet és el fantàstic desvergonyiment expressiu del gag que n'anima un altre, tan variats, diferents i desconcertants que hom acaba rendit davant l'aparent caos que hi fulgura. Hi ha entranyables homenatges als mestres, especialment a Pepe Rubianes, però també l'entrellum de Chaplin, el Tricicle, Jerome Deschamps o Jacques Tati entre d'altres. El que sí hi ha, i això és el més important, és l'esbatec d'un humor esparpillant que genera bronquials estats de tabola, mirotes genuïnes i compulsiva esqueixada de barres. Si dic que Marcel Tomàs és un perfecte torracollons genial, penso que ja està tot dit i ben dit. D'això, que si sou vius i teniu l'esma de respirar uns dies més no veig cap motiu, ni un –encara que penseu a penjar‐vos–, per no enziroccarvos l'ànima com més aviat millor! Poseu‐hi ales! Joaquim Armengol. EL PUNT. 30/11/2010.
Marcel Tomàswww.cascai.com
8
La precisió dels seus moviments fa que el públic sigui el seu còmplice des d’un primer moment i fins el final. El riure esclata constantment i fa del públic la banda sonora de la que s’alimenta el mim. La gestualitat crea la comicitat a una velocitat vertiginosa com si Marcel perseguís un món que es transforma constantment fins a l’infinit. Marcel Tomàs fa riure, sorprèn i brilla. Claude Delpey. Magazine Art Vues. Août 2010.
El gironí Marcel Tomàs, és sens dubte, un dels millors actors d’humor gestual del país i un dels creadors més interessants del gènere. Ell i Susana Lloret són l’ànima de Cascai, triangle que es tanca amb el dissenyador, tècnic i creador de l’espai sonor, Albert Mosoll. (…) Zirocco es un espectacle d’humor gestual amb una moderada ració de text, que barreja també música i videoprojeccions. Tomàs sol a l’escena representa un munt de situacions, segons l’intèrpret « és un espectacle multidisciplinar, canto, ballo, hi ha objectes, (…) sóc un humorista que fa números, entro i surto contínuament i tinc més llibertat per improvisar, no estic condicionat per una història concreta « Tomàs afirma que més que mostrar el que fa és suggerir, apel·lant a la imaginació del públic. Dani Chicano. Punt Diari. 21/11/2010.
Marcel Tomàswww.cascai.com
9
LA COMPANYIA.
Cascai Teatre va ser fundada per Marcel Tomàs i Susana Lloret, el 1998 per portar als escenaris Noucents el pianista de l’oceà, d’Allessandro Baricco, estrenada el febrer de 1999. A partir d’aquest moment ja ho hem deixat de treballar, desenvolupant diversos espectacles de creació pròpia i apostant per un llenguatge basat en d’humor i el treball de gest. D’altra banda també hem apostat per a la producció d’espectacles compromesos, de text i d’autor com és la producció de Pere i el Capità de Mario Benedetti. Pel que fa al treball de creació i d’investigació de l’humor contemporani cal dir que els espectacles no tenen aparentment grans discursos però sí personatges histriònics, obsessius i grotescos. Pallassos moderns, que han perdut el nas vermell i les robes de coloraines, s’han humanitzat i formen part de la nostra societat. Són una élite d’essers imperfectes que constantment lluiten per ser millors persones però han nascut per ser perdedors. Antiherois per naturalesa, sobreviuen el dia a dia. Ells són un reflex de la nostra societat i és a través d’ells que podem descobrir veritats, podem reflexionar i riure d’allò que som i del que ens envolta. En aquest sentit el 2001 i el 2002 varem estrenar L’Home Incomplet, i el Cascai, monòlegs teatrals. El 2004 varem estrenar Le Paradis, espectacle de mitjà format basat amb el treball de màscara i la poesia visual. El 2005 i 2006 varem estrenar el Living Costa Brava i el Made In Xina, Zirocco el 2010, Hotot el 2012 i properament estrenarem el Pillo 2014. Espectacles amb un ampli recorregut i molt bones crítiques, a banda de fer gira per tot Espanya aquests espectacles, també han tingut presència en festivals de França, Itàlia, Bèlgica, Finlàndia, Alemanya Portugal i Tunísia.
Marcel Tomàswww.cascai.com
10
Teatre de text.
El 2007 vam portar als escenaris En Pere i el Capità de Mario Benedetti, amb aquesta producció Cascai Teatre va tornar a treballar el teatre de text després de 6 anys de fer creació pròpia, amb la voluntat de no deixar de banda aquest tipus de treball i el seu compromís cap a un teatre de text, rigorós i ben fet.
DETALL DE LA TRAJECTÒRIA DE LA COMPANYIA.
2014 – Producció NOU ESPECTACLE. EL PILLO, Durant aquest 2014 tenim previst fer la producció i corresponent estrena d’un nou espectacle. És una coproducció amb el Festival Temporada Alta de Girona i s’estrenarà el novembre 2014. 2013 –GIRA HOTOT. Producció de la Banda de Marcello. Durant el 2013 hem continuat la Gira de Hotot i Zirocco.
Marcel Tomàswww.cascai.com
11
Hem produït una sèrie d’Internet que es diu La Banda de Marcello, consta de 12 capítols i es troba en fase de muntatge i postproducció. Marcel Tomàs ha rodat la pel.licula de Robert Bellsolà Dos a la Carta juntament amb Adrià Collado, Andoni Aguirregomezkorta i Sergi López entre d’altres. 2012 – producció de l’espectacle HOTOT. Festival Temporada Alta. Durant el 2012 es va treballar amb la producció de Hotot al marge de continuar fent actuacions amb Zirocco. Ha guanyat el Premi Unnim BBVA 2013 a Millor Espectacle i Millor Actor 2013. També ha guanyat el Premi especial del Públic de la Mostra de Teatre de Santa Eugènia, Mallorca. Hotot es va estrenar el 18 d’Agost de 2012 a Ullà i posteriorment es va presentar al Festival Temporada Alta de Girona el 2012. Ha fet gira per Catalunya i Espanya durant el 2013. D’àmbit internacional ha participat en Festivals com el Festival Altitudes de Montemuro (Portugal), el Festival de Nadal de Castelnuovo del Garda (Itàlia), el Fest Sevilla 2014, Festival de Araia 2013 (País Basc), s’ha presentat al Teatro Alfil de Madrid i durant aquest 2014 també es presentarà a Saragossa (Teatro del Mercado) i al Teatre del Mar de Palma de Mallorca i farà gira per Catalunya amb la Xarxa Transversal. Pel que fa a Barcelona ha estat present a les Festes de la Mercè 2013 amb diverses actuacions al Parc de la Ciutadella. Actualment estem en conversacions amb el Latino per poder‐lo presentar durant el 2014. Aunt de premsa Amb Hotot, Marcel Tomàs es posa el públic a la butxaca. Savoir faire de Tomàs. Un gran showman Laura Iglesias. "Marcel Tomàs inventa situaciones con un solo gesto. Hotot incluye una de las road movies más alocadas que nunca he visto. Humor con talento desbordante.
Marcel Tomàswww.cascai.com
12
Mercè Sibina. Periodista. "La dolça, tendra, estimulant, divertida i gamberra bogeria de Marcel Tomàs queda palesa a Hotot, un muntatge amarat d'humor, talent i un prodigiós domini del cos propi dels clàssics del gènere" "Hotot és la darrera genialitat del Marcel Tomàs, en què fa passar una estona deliciosa al públic mostrant‐li un univers curull de personatges estrellats i entranyables, i situacions divertidíssimes, insòlites i absolutament forasenyades" Dani Chicano. Periodista. Histriònic, àgil, altament divertit en una entrega interpretativa total, esdevenint, amb facilitat, en un perfecte artista renaixentista, que gosa amb tot i del que se’n surt plenament airós i amb satisfacció. Assumpta Pérez. Periodista. Deliri a la Planeta, és el que aquesta tarda MARCEL TOMÀS amb el seu espectacle Hotot ha provocat. Desplegament de tot el seu saber en el camp del humor i domini extraordinari de l’escenari. Un humor que amb els seus moviments, gesticulacions i somriures arriba a uns nivells extraordinaris. Quan vol pot ser Tati o de Funes, però entre mig també Chaplin. La barreja dels 3 genis s'ajunten amb Marcel Tomàs. Ells li han servit d'inspiració i a fe que ha après la lliçó, graó a graó ha anat pujant fins arribar a un punt que ens meravella. Bé Marcel !!! Pere García. Cronista teatral i periodista de la Ser. Val la pena. La vaig veure ahir, en Tomàs cada dia és més perfecte. Guillem Terribes. Llibreter i agitador cultura.
Marcel Tomàswww.cascai.com
13
2011 – Gira de Zirocco i presentació del resultat dels Tallers de Creació. Malaguanyats, l’elit dels perduts i Perdonen ... Disculpen. Continuem amb la gira de Zirocco i treballant amb tallers i trobade de creació. El resultat d’aquestes trobades va ser una selecció de 5 actors i un músic i l’elaboració d’un taller, Malaguanyats, l’elit dels perduts, que es va presentar el setembre del 2011 al Teatre de Sant Narcís de Girona. Fruit d’aquest treball durant l’estiu 2011 també es va rodar un curt metratge, Perdonen.... Disculpen, que s’ha anta presentant en diversos festival de curts metratges. 2010 – producció de l’espectacle Zirocco. Festival Temporada Alta. Zirocco és un espectacle amb el qual Cascai Teatre ja portava molt de temps treballant‐t’hi, si bé l’estrena ha estat en la darrera edició FESTIVAL TEMPORADA ALTA de Girona, ja s’havia pre‐estrenat al FESTIVAL D’HUMOR DE CALDES DE MALAVELLA. Posteriorment ha tingut una llarga trajectòria nacional i internacional. 2010 – posada en marxa dels tallers de CREACIÓ a la seu de Cascai Teatre i Creació de l’espectacle MALAGUANYATS, L’ÈLIT DELS PERDUTS. Cascai Teatre sempre ha demostrat la seva voluntat d’apostar en nous talents, joves de les nostres comarques, donant‐lo l’oportunitat de formar part del seu equip creatiu. En aquest sentit i responent a les inquietuds d’alguns joves actors de Girona, l’any 2010 Cascai Teatre va organitzar unes trobades en el seu espai de creació organitzades com a jornades intensives de treball, per tal de posar en pràctica algunes de les idees, que el seu director artístic Marcel Tomàs, té en ment per incorporar en futurs espectacles. Alhora
Marcel Tomàswww.cascai.com
14
formar els actors en una disciplina poc treballada actualment, les escoles de teatre prioritzen una interpretació més destinada a la televisió o el cinema, com és l’humor gestual. Entenem com a taller un proposta inicial, una estructura que en un espectacle fonamentalment de gest serveix com a base. Una posada en escena prèvia a partir de la qual es desenvoluparia un espectacle un cop s’aconseguís el finançament necessari.
2009 presentació de l’espectacle LIVING COSTA BRAVA, al FESTIVAL AVIGNON OFF 2009. Traducció, adaptació i producció de l’esdeveniment que va tenir lloc durant el juliol 2009. 2007 producció de l’espectacle EN PERE I EL CAPITÀ, de MARIO BENEDETTI, traducció PERE PUIG.
En Pere i el Capità, és un text del poeta i escriptor uruguaià Mario Benedetti, que ha estat traduït i adaptat al català, per primera vegada, per Pere Puig. Aquest espectacle és un diàleg a dos bandes entre un torturador i un torturat. Estrenat el gener de 2008, ha fet una quarantena de representacions entre Catalunya i Mallorca. Segons la premsa. “La unió dels dos intèrprets fa un tàndem perfecte. els actors disposen d’un bon vehicle, el text i hi estan a l’alçada.” Assumpta Pérez. REGIÓ 7. Marcel Tomàs un molt bon actor, opta per una certa caricaturització del seu personatge, el Capità, que encara el fa més sinistre. Dani Chicano. EL PUNT.
2006 producció de l’espectacle MADE IN XINA, espectacle de creació. Estrenat al Festival Temporada Alta de Girona 2006, començarà a girar el maig del 2007, ha fet una trentena d’actuacions entre Espanya y França.
Marcel Tomàswww.cascai.com
15
Made in Xina parteix del joc dramàtic i el treball de clown. Novament fusionem la tècnica del gest, de l’expressió corporal sense text i del clown.
Premsa: “La companyia Cascai aporta un toc burlesc amb un espectacle surrealista, i amb molt color, servit per uns excel·lents comediants. Un gran esclat de riure refrescant. (...) actors són irresistibles. Dominat l’art del mim, hàbils en ganyotes expressives, revisant els recursos inesgotables dels grans clowns.”J.M.C L’Indépendant (France).
2005 producció de l’espectacle LIVING COSTA BRAVA, espectacle de creació.
Quatre personatges i un gos petaner conviuen en una comunitat de propietaris de menys de 30 metres quadrats. Un Animador musical, superhome de tardes i claquetista de matins, pretén guanyar‐se la vida al carrer mostrant una gran varietat del seu repertori. Un Inventor, nou vingut, que confon la velocitat amb el tocino,
LIVING COSTA BRAVA, estrenat al Festival Temporada Alta, ha fet temporada unes 300 actuacions entre Catalunya, Balears, Espanya, Portugal i França. A participat en nombrosos festivals internacionals, a destacar Festival Internacional d’Almada (Portugal), Festival Montemuro ( Portugal ), a la Fira de Teatre de Ciudad Rodrigo ( Castella Lleó), al Festival de Humor de Araia ( País Vasc), a la Fira de Teatre de Tàrrega, al Festival de Teatro Contemporani de Saragossa, el Festival de Pallassos de Cornellà, Festival Cos de Reus i El Festival d’ Avignon 2009.
Quatre personatges i un gos petaner conviuen en una comunitat de propietaris de menys de 30 metres quadrats. Un Animador musical, superhome de tardes i claquetista de matins, pretén guanyar‐se la vida al carrer mostrant una gran varietat del seu repertori. Un Inventor, nou vingut, que confon la velocitat amb el tocino, un Tuning passat de rosca habita al soterrani i una Pretty Woman resclosida,
Marcel Tomàswww.cascai.com
16
Premsa:
El humor de “Cascai Teatre” es puro surrealismo pasado por el tamiz de la inteligencia, del saber hacer. En resumen: Humor sin vulgaridad, humor inteligente. Una función que merece ser vista y aplaudida. Salvador Enríquez . Noticias Teatrales Madrid. Octubre 2006. Un vertader moment de distensió, beneficiós, una cura de joventut. L’Independant. 30 juillet 2006. “ grans dosis de comicitat i situacions surrealistes”. Regió 7. Assumpta Pérez.
“ Marcel Tomàs, excelente actor, con una expresividad verbal y (sobre todo) gestual excepcionales. (...) Diari de Mallorca. Francesc Roger.
2004 producció de l’espectacle LE PARADIS. Espectacle de creació basat en el treball d’investigació de la màscara larbària, i l’humor sense paraules. LE PARADIS, estrenat a la Fira de Tàrrega 2004, ha participat al Supermercat del Teatre, Temporada Alta, i Escena Poblenou 2005. Va fer diverses actuacions pel territori català. 2002 producció de l’espectacle CASCAI XXS, espectacle de creació. Monòleg gestual de Marcel Tomas.
Estrenat el 2002, ha fet nombroses actuacions i ha participat en varis festivals nacionals i internacionals, a destacar Festival Temporada Alta de Girona (2002), a la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega (2002), al Festival de COS de Reus (2003), a les Festes del Pilar a Saragossa (2002), al Festival Internacional de Clown de Madrid (2003), als Encuentros TE VEO de Zamora (2003), Festival Internacional d’Humorologie de Bèlgica (2003) i el Festival Internacional del Teatri del Mondo a Porto Sant’Elpido (Itàlia), Festival de Humor de Pontevedra (Galícia), Festival de Tunis ( Tunissia ) i al Festival d’Imatra (Finlandia). En tota la seva trajectòria deu haver fet un total de 190 actuacions.
Marcel Tomàswww.cascai.com
17
Premsa:
“ Espléndido espectáculo de mimo.” Pablo Ley. EL PAIS.
“ Marcel Tomàs il.limitada expressió corporal i d’infinitat, indiscutible espontaneïtat i simpàtica capacitat d’improvisació de l’intèrpret. Javier Matesanz. Diari de Balears. “ Me parece que fue Valdano el que dijo de Romario que era un jugador de dibujos animados. Marcel Tomàs es, por su parte, un actor de dibujos animados, o un dibujo animado él mismo. Una catarata de expresividad, de muecas, de energía, de comunicación, de versatilidad y de movimiento como la que él despliega desde el principio hasta el final de la función. Francesc M. Rotger. Diario de Mallorca.
2001 producció de l’espectacle L’HOME INCOMPLET.
Espectacle de creació amb un 15% d’improvisació al moment, autoritzada per la direcció. L’HOME INCOMPLET monòleg de creació, basat amb el treball del clown i el gest, estrenat el Maig del 2001, a la Sala La Planeta, de Girona. Va guanyar el primer premi al millor espectacle i millor actor al concurs Radio City de València, segon premi del concurs de monòlegs de Drassanes (Barcelona), el Setembre va estar a la Fira de teatre al carrer de Tàrrega 2001, després va fer temporada a la Sala de Teatre Artenbrut (Barcelona), i al Festival Temporada Alta 2001, a l’Havana (Cuba). Actualment encara el tenim en repertori i en tota la seva trajectòria ha fet unes 125 actuacions.
Segons la premsa: Enginyós, descriptiu, dubitatiu, tremolós, descarat, suggeridor, desafiant, pallasso, entendridor...Tot això i molt més és aquest personatge(s)” DIARI DE BALEARS, MARÇ 2004.
“ Demostración de espresividad y de talento.” FRANCES M.ROGER. DIARI DE MALLORCA.
Marcel Tomàswww.cascai.com
18
“A través de la palabra y del gesto, logra hacer visible lo invisible y presente lo ausente (...) Magia puramente teatral (...) enorme talento interpretativo, (...) espectáculo completo” FERNANDO ANDU. HERALDO DE ARAGÓN
“ Ingenioso y sencillo. Depurada elaboración interpretativa. Se agradecen el buen gusto y la sobriedad de este unipersonal que ratifica el sentido del humor catalán, lleno de intelectualidad y auténcia gracia.” Amado Del Pino. Gramma (diari de Cuba). novembre de 2001. " El humor solitario es un placer colectivo. (...) Marcel Tomàs es ya un payaso con todas las de la ley. Tiene un buen dominio del cuerpo, sobre el que estructura algunos de los mejores gags. " Pablo Ley. El País. Dijous 13 de setembre de 2001.
"Magnífico.(...) una buena dosis de genio. Y la hay, merced al género: el absurdo. Natàlia Molero. La Vanguardia, 21 d’octubre de 2001.
Marcel Tomàswww.cascai.com
19
DOSSIER PEDAGÒGIC. ACTIVITATS. Amb aquesta guia el que pretenem és proporcionar‐vos un seguit d’activitats d’observació, anàlisi, comprensió i expressió perquè els nois i noies coneguin l’art teatre i la varietat de llenguatges d’expressió que tenim basant‐se en l’espectacle de Zirocco. Totes les activitats les presentem en forma de suggeriment perquè creiem que sou vosaltres, els professors i professores, els que coneixeu els nois i noies i sabeu millor quines són les propostes que els resulten més engrescadores i més profitoses. De les activitats que us proposem, algunes estan pensades perquè els alumnes les facin en grup i d’altres, individualment, i proposem que es realitzin en un d’aquests tres moments: abans, durant i després d’assistir a la representació. Val a dir, però, que en el cas concret d’aquest espectacle, la companyia ofereix uns tastes d’humor gestual que es poden portar a terme a d’Institut la setmana abans de veure l’espectacle. Consisteix en una classe d’una durada entre una i dues hores depenent de la disponibilitat de l’alumnat.
Marcel Tomàswww.cascai.com
20
No ens agradaria que abans de l’espectacle diguéssiu als alumnes que això és un espectacle de clown ja que el desconeixement de la matèria pot suposar prejudicis. Lo important és que els dieu que van al teatre a veure un espectacle d’humor i que ho disfrutin. Esta bé mantenir el factor sorpresa. Les activitats que us proposem es concentren després de l’espectacle. La realització d’aquestes activitats implicarà, en primer lloc, que cadascun dels alumnes tingui una actitud d’atenció, observació i gaudi de l’espectacle i del treball de l’actor. Un cop vist l’espectacle us adjuntem un seguit d’enunciats referents al treball fet a l’escenari per tal de que valoreu si són interessants de discutir‐los amb els alumnes:
a) Havíeu vist mai un espectacle similar? b) Quines disciplines teatrals hi reconeixem: el mim (és l’expressió
gestual), la música (el cant) , el clown (com a tècnica de creació dels personatges), l’audiovisual (els vídeos que s’hi projecten), el cabaret (amb les intervencions del públic) i el teatre d’objectes (quan utilitzem joguines per explicar coses).
c) Quines característiques tenen els personatges que s’hi presenten: * Sempre busquen la complicitat del públic. Com ?
* La manera de comunicar‐se, bàsicament gestual i amb poques paraules diuen moltes coses. * La capacitat de joc (un simple plàstic ens pot transmetre coses, un tren ens transporta a un món imaginari). Actuar és saber jugar, deixar‐nos sorprendre, en certa manera tornar a la infantesa. * Com s’utilitza la veu per crear diferents personatges? * La importància de la banda sonora. * Són personatges febles, maldestres, entranyables però tossuts i obstinats amb els seus objectius. Podem reconèixer algunes de les seves actituds a persones del nostra entorn ? És un exercici crític de parodiar actituds que ens envolten en el dia a dia?
d) Heu sentit a parlar de l’ONG Pallassos sense Fronteres? Quin creus que pot ser el seu objectiu? Per què creieu que és important que els nens riguin?.
Marcel Tomàswww.cascai.com
21
Un cop vist l’espectacle els alumnes poden fer un article d’opinió.
Al final de l’espectacle us oferim fer un col·loqui amb els alumnes on poden preguntar sobre l’espectacle, la feina de creació, la de l’actor a dalt de l’escenari i en d’altres mitjans com la tele i el cine. En el cas del Marcel Tomàs ha treballat en series de tele com Laberint d’Ombres, Temps de Silènci, Aida, Los Misterios de Laura, Física o Química, el Barco, etc.. i també en algunes pel·lícules. OBJECTIUS
1. Que els nois i noies gaudeixin de l’espectacle teatral. Afeccionar‐los al teatre.
2. Acostar els alumnes al diferents llenguatges teatrals no tan convencionals.
3. Que els nois i noies coneguin, comprenguin i reflexionin sobre els missatges que es poden donar a través de l’humor.
4. Que els nois i noies expressin , per escrit o oralment, els resultats de la seva anàlisi i lectura del que han vist.
5. Promoure pautes socials i actituds de respecte i escolta en l’activitat social concreta d’anar al teatre.
Marcel Tomàswww.cascai.com
22
ANNEX I LINKS
TEXT SOBRE EL CLOWN I LA SEVA EVOLUCIÓ.
TIPUS DE CLOWN Quan pensem en artistes de clown tenim tendència a imaginar‐nos‐els treballant en parelles i interpretant personatges antagònics l’un de l’altre. Així, el que primer ens ve al cap és la imatge de l’august, el pallasso amb el nas vermell, la màscara més petita del món, amb el seu vestit de coloraines, al costat del pallasso de la cara blanca. Ambdós personatges representen les dues cares d’una mateixa moneda: l’innocent / l’espavilat: l’agosarat / el prudent, el babau / el llest... El primer representa la bogeria, la innocència, la transgressió, el joc, el caos, el desig de no créixer, de no deixar de ser un infant. El segon representa l’elegància, la raó, la seriositat, l’ordre, la formalitat, el poder, l’autoritat, els bons costums, l’acceptació del rol social de l’adult. Tots dos junts configuren l’essència de l’ésser humà. L’eterna contradicció entre allò que hem de fer i allò que volem fer. Es necessiten l’un a l’altre, es complementen i fins i tot, a vegades s’intercanvien els papers. Trobem en la història de l’art clown, artistes del circ i del cinema que exemplifiquen aquesta dualitat i que no estan necessàriament obligats a vestir‐se i maquillar‐se com l’august o el carablanca. Entre molts exemples tenim el dels germans Tonetti, en el circ, o el de Laurel i Hardy, també coneguts com El Gordo i el Flaco, en el cinema. Aquesta última parella de clown basaven els seus personatges en la bogeria, la parsimònia i la maldestresa d’un i la responsabilitat, el sofriment i la ira continguda de l’altre. A part d’aquest dos estereotips d’artistes còmics, en l’art clown hi trobem també el personatge que representa el rodamón i el trobem
Marcel Tomàswww.cascai.com
23
de maneres molt diverses que es poden agrupar en dues tipologies: el tramp i l’hobo. Tots dos porten vestits foscos, vells i apedaçats, sabates trencades i guants foradats. Però el Tramp, brut i sense afaitar, representa un personatge trist, oprimit, desemparat, silenciós i solitari, que creu que es troba en aquesta situació per culpa dels altres i espera, plorós, que sentim llàstima per ell. L’Hobo, en canvi, és pobre però no demana la caritat dels altres, no està trist, està esperançat i vol sortir‐se’n per si sol. Per últim, una altra tipologia d’artistes còmics és l’anomenada clowns de personatge. Aquests no representen cap estereotip preestablert i es classifiquen en aquest grup per poder‐los classificar d’alguna manera. Els clowns de personatge utilitzen registres i maneres d’expressar‐se pròpies i intransferibles; diríem que interpreten allò que en aquest gènere en diem “el seu propi clown”. En el circ són de tots coneguts Charlie Rivel, Popov... En el cinema hi trobem varietat de clowns: la dolçor de Chaplin, la determinació i convicció moral de Buster Keaton, la innocència de Harold Lloyd, la transgressió i irreverència dels germans Marx. L’elegància i la bondat del Jaques Tati, la fragilitat del Jerry Lewis, les entremaliadures de Cantinfles, la maldestresa i la incapacitat combinades amb la reflexió i l’intel·lecte de Woody Allen.... L’enginy d’aquests artistes clown de personatge i el seu desig de renovació i de sorprendre el públic, han fet que el repertori clown sigui avui en dia inabastable per la possibilitat de personatges, de registres, de llenguatges que trobem. En aquest sentit, i pel que fa als circuits teatrals, só molt coneguts artistes clown com. El Tricicle, Vol Ras, Monti i Cia. Desastrosus circus, Tortell Poltrona, Marcel Gros. Boni & Caroli, Toni Albà, Martí‐Atanasiu, Teatre Mòbil, Les Funambules, Teatre de Guerrilla, Petit Circ de Carrer, .... Però, amb què s’inspira el clown? El clown s’inspira amb la realitat, amb el món que ens rodeja. El públic s’identifica amb els tems que tracta l’artista perquè en té moltes referències, i és que le públic i el clown comparteixen la mateixa realitat. Si bé la crítica social no és l’objectiu del clown, sí que en trobem molts exemples: Chaplin i Keaton van reflectir en pel·lícules com Temps moderns o La casa elèctrica els efectes devastadors del desenvolupament industrial avisant de l’absurd que resulta l’excés
Marcel Tomàswww.cascai.com
24
de mecanització a la llar, o la pel·lícula de Chaplin El gran dictador (1940) clarament crítica contra la figura de Hitler i el nazisme que s’establia a Europa en aquella època.... “ Els pessimistes diuen que le mal és massa seriós per ferne humor. Això és erroni. Si hi ha alguna cosa que jo sé, és que el poder és sensible al ridícul. Com més gran es fa un individu, amb més força el colpejarà el riure” (Charles Chaplin)
LINKS.
LINK DE L’ESPECTACLE: aquí hi podeu veure un petit resum de que és l’espectacle. No es recomana que els alumnes el vegin abans de veure l’espectacle en directe. http://www.youtube.com/watch?v=Hl8ZE_L37bM&list=PLw1HTprHxgNsWFtRD76CEJKyKpBYEe3_F&index=2&feature=plcp LINK DELS TASTETS D’HUMOR GESTUAL OFERTS ALS INSTITUTS: aquí hi podeu veure un petit resum del que és el tastet d’humor gestual. http://www.youtube.com/watch?v=yOWrx0qujNA
Marcel Tomàswww.cascai.com
25
C/V MARCEL TOMÀS.
TREBALLS REALITZATS
EN CINE
- Actor coprotagonista ( juntament amb Adrià Collado, Andoni Aguirregomezkorta i Sergi López ) de DOS A LA CARTA de Robert Bellsolà.
- Actor protagonista de la pel·lícula PASSI EL QUE PASSI, de Robert Bellsolà. Febrer 2009.
- Actor protagonista del curt metratge INSOMNI de Marc Clotet (2010).
A TV
- AÍDA. Antena 3 (2011) - EL BARCO. Tele 5. (2011) - LOS MISTERIOS DE LAURA tv1. personatge d’Ivan (2010). - FÍSICA O QUÍMICA amb el personatge Padre de Àlbaro (2010) - TEMPS DE SILÈNCI amb el personatge de Constantí (2000). - LABERINT D’OMBRES amb el personatge de Vicenç (1998) - CARBALLO, sèrie per Tele 5, amb el personatge de periodista
(1997) - L’ÚLTIMA COPA, (Tennessi Williams), amb Antoni Xic. 1995 - FIGURETES DE VIDRE,(Tennessi Williams), amb Antoni
Xic.1994
EN PUBLICIDAD ‐ Spot publicitari de PROGRUP. Veure www.progrup.com ‐ Spot publicitari per a cine. CINEBANK. ‐ Spot publicitari per a radio. FESTIVAL TEATRE HTO. EN TEATRE - Membre fundador i director artístic de Cascai Teatre des de
1997.
Marcel Tomàswww.cascai.com
26
- Direcció, creació i interpretació de HOTOT (2012) - Direcció, creació i interpretació de ZIROCCO. (2010) - Director i intèrp. d’ EN PERE I EL CAPITÀ, de MARIO BENEDETTI (2008).
- Director, creador i intèrpret de MADE IN XINA. (2006) - Director, creador i intèrpret de LIVING COSTA BRAVA. (2005) - Director, creador i intèrpret, LE PARADIS, ( 2004). - Monòleg d’humor gestual ,CASCAI, creació i interpretació
(2002). - Monòleg teatral, L’HOME INCOMPLET, creació i interpretació,
2000. - Monòleg teatral, EL HOMBRE INCOMPLETO, versió castellana. - Monòleg teatral, NOUCENTS, d’Alessandro Baricco (1999) - FAVOR PER FAVOR.(Jean Annoil),amb Cia. Teatre el Palé.1997 - EL CANT DEL CIGNE,( Xavier Roca Ferrer ),amb Cia. Teatre el
Palé. 1996 - PENTÀGON,(Sergi Belbel), amb Pep Mora. 1996 - EL CRIAT DE DOS AMOS, (Carlo Goldoni), amb Xico Masó. 1995 - L’ÚLTIMA COPA, (Tennessi Williams), amb Antoni Xic.1995 - FIGURETES DE VIDRE,(Tennessi Williams),amb Antoni Xic.1994 - FUNDACIÓ DE CIUTAT DE MAHAGONNY,(Bertol Brecht), Xicu
Masó. - LA LLIÇÓ D’ANTIGONA.(Jean Anoil),amb Janot Carbonell.1994 - OTEL.LO – ROMEU I JULIETA,(William Shakespeare), amb
Morice Durozier. - TORNALA A TOCAR SAM (Woddy Allen),amb Pep Vila. - LA ESTRANYA PARELLA (Simon) amb Pilar Barril. - LA COMÈDIA DE L’OLLA.(Sofocles)amb Cia.Tallaret de Salt. COM A PROFESSOR. - Imparteixo classes de mim i humor gestual i interpretació
davant la càmara a l’escola de Teatre El Galliner de Girona, des de 1999.
- Esporàdicament he fet cursos intensius a: - Perpinyà dins la programació del Festival Les Estivales. - Ocasionalment al Centre de Creació que Cascai Teatre té a Ullà
(Baix Empordà). - Al Teatre Alfil de Madrid, teatro Bicho de Saragossa, etc.
Marcel Tomàswww.cascai.com
27
ESTUDIS CURSATS
- Cursos de Cámara amb Gracia Querejeta, Vicente Aranda, Miguel Angel de la Mata, Laura Cepeda, etc
- Clown con Fhilip Gaulier, professor i director de l’escola Gaulier( França).
- Interpretació Erni Martin, professor de l’Actors Studio (EU). - La Comèdia amb Antonio Fava (Itàlia) - Interpretació Carlo Bosso, professor Comedia dell’Arte (Picolo
Teatro de Milano). - Curs de doblatge ( Montse Miralles). - Curs de doblatge ( Ramón Puig). - Curs de doblatge ( Maite Supèrbia, Rafael Ordoñez ). - Curs per l’actor còmic amb John Bers - Curs de dicció castellana ( el Timbal de Barcelona) - Tres anys d’estudis de teatre a l’escola El Galliner (Girona ) - Curs de TV ( Antoni Xic ) - Curs d’interpretació amb Mourice Dorozier (França) - Cursos d’ acrobàcia, malabars ,etc.