3

Les aventuresd’en Joan,na Ninai na Tana

1

É s diumenge, el dia s’ha aixecat amb un sol radiant i els pares d’en Joan i na Nina els han proposat d’anar a cercar espàrrecs. Després de les pluges dels darrers dies, tot és ple de flors de colors i na Nina s’entreté a collir-ne

un ramet per a la seva mare. En Joan l’ajuda a collir-les i de sobte fa un crit.–Què passa Joan? –diu sa mare– Que has caigut?–No, no, m’ha picat alguna cosa! –respon en Joan amb llàgrimes als ulls.–L’ha picat una abella, jo ho he vist –apunta na Nina.–A veure, on et fa mal? –li demana sa mare.–Aquí, al braç; mira que vermell que està –es queixa en Joan.–Espera –diu son pare–, em sembla que hem agafat el llapis d’amoníac.

T’anirà molt bé i et traurà la picor.Amb en Joan més calmat, continuen la passejada.Els dos fillets han quedat una mica enrere, collint flors per fer un bon ram.

De sobte, d’entre les flors surt una altra abella. En Joan comença a córrer i a espantar-la.

–Estigues tranquil, Joan, no la molestis i no et picarà. A ella també li agraden les flors.

En Joan i na Nina es miren sorpresos. D’on surt aquesta veueta? Qui els està parlant? Mirant al seu voltant veuen que, d’entre la paret seca, en surt una sargantana.

2

3

–És na Tana! –criden els dos germans. S’alegren de veure-la i saben que cada cop que es troben aprenen moltíssimes coses i viatgen amunt i avall agafats de la seva coa.

–Hola fillets! Què feis?–Feim un ramet de flors per a la mare, però les abelles ens volen picar! Mira,

què m’han fet –rondina en Joan ensenyant-li el braç encara una mica inflat.–Les abelles no us volen picar, Joan –li explica na Tana–, el que passa és que

tocau el seu menjar!–El seu menjar? –s’estranya na Nina.–Les abelles mengen flors? –afegeix en Joan.–Ah, és clar! –recorda na Nina–. Les abelles mengen el nèctar que hi ha dins

les flors.–Exacte –afegeix na Tana–. Les abelles tenen una trompa, una mena de

llengua ben llarga, que els serveix per xuclar el nèctar i emportar-se’l al rusc per fer-ne mel.

Però els fillets no en tenen prou amb aquesta explicació, en volen saber més.

4

5

–Ja veig que ho entendreu tot millor amb un viatge; és ver que sí?–Sí! –criden emocionats en Joan i na Nina. Ja saben que, quan na Tana

apareix, volaran d’una banda a l’altra i aprendran coses molt interessants.–Au idò, agafau-vos de la meva coa, que comença el viatge!Com per art de màgia, apareixen al mig d’una tanca.–On som? –volen saber els fillets.–Hem vingut a veure com és la feina d’un apicultor, la persona que té abelles

i cull mel.Els fillets es queden sorpresos, no veuen abelles ni mel per aumón. Abans que

preguntin res, na Tana els explica:–Us presentaré en Bep, l’amo d’aquestes tanques. Aquí devora hi té casetes

d’abelles.Els fillets veuen algú amb un vestit ben estrany de color blanc. És en Bep,

vestit per anar a collir mel.–Bon dia al·lots, voleu una mica de mel? –els saluda l’amo atracant-los una

bresca.Els dos fillets hi suquen el dit somrients i després se’l llepen amb delit.–Mmm… que bo! –exclamen tots dos.–Aquesta mel la fan les meves abelles –els explica en Bep.–I on són? I per què vas vestit així? –vol saber en Joan.En Bep riu.

6

7

–Les abelles fan una mel ben dolça i bona –diu en Bep–; però cal tractar-les molt bé i anar en compte, perquè si les feim enfadar ens poden picar.

–Jo no vull que em piquin més, mira què m’han fet ja –diu espantat en Joan tornant a mostrar el braç encara una mica vermell de la picada.

–Per açò cal tenir precaució i posar-se un vestit especial, vosaltres també us en posareu un. Veniu.

En Joan, na Nina i na Tana segueixen en Bep, que els dóna un vestit com el seu. Després s’atraquen a les casetes de les abelles.

–Primer de tot veureu com viuen les abelles aquí dins –els anuncia na Tana.Una vegada més, la màgia de la sargantana fa el seu efecte i en Joan, na Nina,

en Bep i na Tana es troben de sobte dins la caseta. Els fillets queden parats de veure la gran quantitat d’abelles que hi arriba a haver.

–Quantes! –exclamen– N’hi ha moltes, eh que sí?–Moltíssimes –diu en Bep–. Aquí dins s’hi pot formar un eixam d’unes

seixanta mil abelles. Hi ha una abella reina, uns quants abellots i moltes abelles obreres, que són les que fan la majoria de les feines, com ara anar a cercar el nèctar, fer la mel, alimentar les cries i netejar les cel·les de la caseta.

–Sí que són treballadores! –exclama na Nina.–Veis que aquí dalt hi ha diferents pisos? Idò, és on les abelles fan la mel.

Aquests ja són plens i ara, quan sortim d’aquí, els podrem treure –explica en Bep.

8

9

Ja tornen a ser a fora de la caseta d’abelles i en Bep agafa un fumall i les arruixa.

–Què fas ara? –pregunta na Nina ben encuriosida.–Les arruix amb fum, així les abelles es pensen que hi ha perill i reaccionen

menjant i sortint de les casetes amb tanta pressa que els costa picar.–Així no hi ha tant de perill per apropar-s’hi i veure-les? –demana na Nina.–Exactament –respon en Bep.En Bep deixa el fumall i obre la caseta perquè els fillets la puguin veure.

Algunes abelles volen i es posen a sobre d’ells, però no passa res perquè tots van ben protegits.

–Com és que viuen en aquestes casetes? –vol saber na Nina.–És la manera que tenim de cuidar-les millor –explica en Bep–. Quan

comença la primavera les abelles es reprodueixen i podem omplir les casetes. Convé que estiguin orientades a migjorn perquè tenguin més hores de sol, i que estiguin a redossa, a prop de la paret del nord, perquè estiguin resguardades de la tramuntana i del fred. També en un lloc alterós per evitar la humitat.

10

11

–I quan es pot menjar, la mel? Jo tenc gana! –diu en Joan. En Bep es posa a riure.

–Gran part de la mel l’agafam a l’estiu, després de Sant Joan.–Tant ens haurem d’esperar, per menjar-ne? –en Joan arrufa el nas.–No –diu en Bep–, a casa tenim pots d’altres anys. La mel és l’aliment que

millor es conserva i es pot guardar sense fer-se malbé.–Anem a berenar idò!En Joan, na Nina, na Tana i en Bep van cap a les cases del lloc, on madona,

na Tònia, prepara el berenar.–Que bé! Pa amb mel i mantega! –diu na Nina.–Mmm… que bo! –fa en Joan.–Amb la mel es poden fer molts berenars i berenetes i cuinar plats molt bons

–explica na Tònia.–Sí! –respon en Joan–. A mi m’agraden molt els bunyols amb mel i el

formatge tendre amb mel i fruits secs!–I a mi les torrades de sobrassada amb mel i les orellanes que fa l’àvia!

–afegeix na Nina.

12

13

14

En Joan, na Nina i na Tana ja estan ben tips, han fet un bon berenar.–Moltes gràcies –s’acomiaden els germans–, ens ha agradat molt que ens

expliquéssiu tantes coses de la mel i les abelles.–Però encara no ho heu après tot –afegeix na Tana–. Que voleu veure com

classifiquen la mel i la posen en pots per vendre-la a les botigues?–Sí, sí! –els fillets boten contents.–Idò, agafau-vos fort de la meva coa, que continua el viatge!Els fillets s’acomiaden d’en Bep i na Tònia i, tot d’una, apareixen en una

espècie de laboratori on tot és ple de pots i recipients plens de mel.–Mmm… quina bona olor! –diu na Nina.–On som? –fa en Joan.–Hem vingut a veure en Biel –explica na Tana–. Ell sap com es tracta la mel

un cop recol·lectada, i veurem com ho fa.–Oh! Tot és de color daurat! –diu en Joan–I també n’hi ha de més clara, mira allà –senyala amb el dit na Nina–. I

aquella és més fosca.–Veig que anau veient que no tota la mel és igual, és ver? –fa en Biel–. Com

estàs, Tana? Presenta’m els teus amics.

15

Un cop fetes les presentacions, en Biel explica als fillets la feina que fan amb la mel.

–Aquí és on els apicultors porten la mel per acabar-la de tractar i poder-la dur a les botigues.

–I ja està? –diu en Joan.–No en tens prou? –respon en Biel– Bé, tot és més entretingut del que

sembla.–Els apicultors us duen els pots i vosaltres hi posau l’etiqueta? –demana na

Nina.–No, no. No és només açò! A les bresques, la mel queda tapada amb cera i

l’hem de separar així, veis? Pelant-ne els pisos amb un ganivet.–I què en feis, de la cera? –fa en Joan.–Amb la cera es poden fer altres coses, com ara les espelmes. Un cop hem

separat la mel de la cera, hem de posar-la a la centrifugadora. La mel, quan surt, passa pel decantador i així se’n fa un primer filtratge.

–Què vol dir filtrar?–Vol dir separar-la d’aquelles partícules que no s’han de menjar. Així es

garanteix una bona qualitat.–I quina està més filtrada, la clara o la fosca? –vol saber na Nina.En Biel somriu.

16

17

18

–La mel pot tenir diverses tonalitats segons de quina planta es tregui el nèctar, no per si està més o menys filtrada –explica en Biel.

–I quina és més bona per menjar? –s’interessa en Joan, novament amb gana.–Totes són bones. A Menorca en tenim de diversos tipus, gairebé sempre és

més aviat clara, amb una olor floral i un gust lleuger. És la mel de Sant Joan. Per Tots Sants la mel és més fosca i forta de gust.

–I de quines plantes són? –pregunta na Nina.–Aquí n’hi moltíssimes; però, sobretot, les abelles van a les flors d’enclova,

trèvol, esbarzer, bruc blanc, card blanc i romaní, entre altres.–Quantes! Al pati de casa hi ha romaní i encloveres.–Aquest any ha plogut força i hi ha hagut moltes flors –explica en Biel als

fillets–; però no sempre és així. Els últims anys no ha plogut gaire, i llavors hi ha menys abelles i menys mel. Perquè açò no passi, nosaltres hi podem ajudar.

–I com ho farem? –demana en Joan.–Per començar, evitant l’ús d’insecticides agrícoles perjudicials per les abelles,

preservant el territori i la seva diversitat de flors i evitant malgastar aigua, que cada cop és més escassa –puntualitza en Biel.

19

20

–Ja és hora de tornar a casa, al·lots –diu na Tana.–Ja? Encara no, Tana! Volem saber més coses! –exclamen els germans.–Bé, la darrera visita. D’acord?–Sí! –criden contents.Els fillets s’acomiaden d’en Biel.–Gràcies Biel, ens has explicat coses molt interessants!–De res al·lots, m’alegr que us hagi agradat.Una altra vegada en Joan i na Nina s’agafen fort de la coa de na Tana, i al cap

d’uns segons apareixen a la botiga de queviures de na Margalida.–Mmm… quina salivera! –diu en Joan, quan veu tant de menjar.–Tu sempre tens un budell buit, eh? –fa na Tana.–Mira aquell prestatge –assenyala na Nina–, és ple de pots de mel!–Bon dia fillets –els saluda na Margalida–. Us agrada la mel?–Sí, i en sabem moltes coses! –fa en Joan.–I ja sabeu quina mel té totes les garanties de ser ben bona? –Quina? –respon na Nina.–Els pots que duen l’etiqueta blava i groga que diu MEL d’ m’, són els pots

de mel de Menorca.–I és més bona? –pregunta en Joan.–És la mel que fan els apicultors de la nostra illa i passa tots els controls de

qualitat, que és la garantia que és una mel ben bona.

21

–La mel de Menorca no té denominació d’origen –continua explicant na Margalida–; però sí que té aquest segell de garantia.

–En Bep ens va dir que la mel no es feia malbé.–I és cert, sempre que es guardi en un lloc fresc. Si s’escalfa massa perd les

seves propietats.–La mare l’escalfa al bany maria perquè sigui una mica més líquida. –I ho fa molt bé. És millor no posar-la directament al foc, ja que perdria

nutrients.–Què diu que perdria? –demana en Joan.–Els nutrients. Són les seves propietats. La mel és un aliment molt energètic,

i per açò els esportistes en prenen, perquè els dóna força i resistència. També en prenen els estudiants, per estar ben desperts i afrontar jornades d’estudi.

22

23

24

Els fillets estan atents a tot el que els explica na Margalida.–A mi la mare em dóna mel quan tenc mal de coll o mal de panxa; i me’n

posa a la pell quan m’ha picat algun insecte.–És que la mel és bona per suavitzar el coll, també és digestiva i, a més, ajuda

a cicatritzar les ferides. Ja fa molts anys que l’home la fa servir per aquestes qualitats.

–Molts anys? Des de quan? –s’interessa na Nina.–Es diu que fa més de deu mil anys que l’home cultiva la mel de les abelles;

i açò és molt de temps.–Uf! Jo no havia nascut! –diu en Joan.–Clar que no! –riu na Margalida–. Els grecs ja en donaven als seus atletes

quan s’entrenaven, i els romans l’empraven per conservar les fruites durant l’hivern. Els gladiadors també en prenien per estar ben forts.

–Jo prendré molta mel i també estaré molt fort! –assegura en Joan.–Però ara ja és hora de tornar amb els vostres pares –diu na Tana.–Oh! –fan els fillets. S’acomiaden de na Margalida i s’agafen fort a la coa de

na Tana.

25

Tornen a ser al camí on els seus pares encara cerquen espàrrecs i s’han d’acomiadar de na Tana.

–Ens ha agradat molt que ens hagis duit a aprendre tantes coses de la mel –diu na Nina.

–Sí, és boníssima –hi afegeix en Joan.–Esper tornar-vos a veure prest i ensenyar-vos moltes coses més! –diu na Tana

mentre se’n va i els fillets li fan adéu amb la mà.Els fillets veuen el ram de flors que estaven fent a la mare. –Joan, Nina! –crida la mare– És hora de berenar! Qui vol pa amb formatge

tendre i mel?–Jo! –criden tots dos alhora.–Oh! Quin ram més polit! –diu la mare quan el veu.–És per a tu –diu na Nina–; però l’hauràs de deixar fora, al pati de casa.–Sí! Així les abelles podran venir a menjar el seu nèctar i fer mel tan bona

com aquesta! –diu en Joan– I jo em tornaré ben fort!La mare riu, i en Joan i na Nina es fan l’ullet, contents de saber tantes coses

noves i interessants de la mà de na Tana.

26

27

28

La mel és un fluid dolç i viscós produït per les abelles a partir del nèctar de les flors. El gust i

el color d’aquesta substància vénen determinats pel tipus de flors de les quals es recull el nèctar. A més, la mel és el carbohidrat que necessiten les abelles en totes les etapes de la seva vida com a font d’energia.

Aquests insectes produeixen la substància després d’un complicat pro-cés d’elaboració. Primer absorbeixen amb la seva trompa el nèctar de les flors, el dipositen al seu pap i tornen al rusc per donar-lo a les obreres joves, les quals alhora el passen pel seu pap i el regurgiten repetidament. D’aquesta manera, el nèctar està enriquit amb ferments àcids i albúmina. És per això que la mel és totalment assimilable, ja que és predigerida per les abelles; i és un sucre ideal per a l’alimentació perquè en la seva composició hi entren sucres simples (glucosa i fructosa) que no necessiten transformar-se per ser assimilats.

La composició química és princi-palment una barreja de dos sucres,

glucosa o dextrosa (31%), fructosa o levulosa (38%) i també sacarosa (2%). Aquests sucres, juntament amb els seus components en oligoelements orgànics i minerals, hormones i vita-mines, exerceixen una acció positiva sobre l’organisme. A més, la mel forma part de nombroses formes farmacèuti-ques, bé com a principi actiu o com a vehicle d’altres medicaments.

Igualment, la mel és un bon recons-tituent per a esportistes i persones amb símptomes de fatiga, i cada varietat té les seves pròpies propietats terapèu-tiques. En medicina, també ha estat molt usada pel seu poder germicida i ja la usaven babilònics, egipcis, assiris i xinesos, entre d’altres, de manera habitual.

Es creu que els humans van comen-çar a collir la mel dels ruscos fa uns deu mil anys, segons unes pintures troba-des en una cova valenciana. La Bíblia ja menciona la mel diverses vegades, sempre com a símbol de plaer; i segons l’Alcorà els rius del paradís contenen mel. Els jueus mengen fruita untada amb mel per desitjar-se un bon any

29

30

nou i antigament les núvies gregues mullaven els dits en mel abans d’entrar a la casa del marit a fi de tenir un bon matrimoni i una dolça relació amb la sogra. Entre els romans, servia com a moneda de canvi, igual que l’or o la sal; i els egipcis la usaven per embalsa-mar els cossos.

De fet, la mel és el producte alimenta-ri que es pot guardar més temps sense que es faci malbé. La seva alta concentració en sucres mata els bac-teris, i gràcies al seu baix contingut en humitat no hi poden créixer els llevats, per la qual cosa no fermenta.

Les seves excel·lents propietats contra malalties, l’energia extra que ens proporciona, el seu bon sabor i el fet que sigui molt sana la converteixen en un aliment indispensable a qualse-vol llar.

La diversitat de mels que es poden trobar al mercat fa necessària la seva

tipificació. Donar a cada mel un nom, un estàndard de qualitat i un origen és una cosa imprescindible.

A Menorca no existeix una denomi-nació d’origen per a la mel produ-

ïda a l’illa, però sí una marca de garantia: MEL d’ m’, que serveix per definir les característiques, la producció i l’envasat d’aquest producte. Així, s’estableix que la mel emprada per aquesta marca es classificarà segons el seu origen

botànic (mel monofloral, d’enclova, de xipell, d’esbar-

zer, de lot i mel de mil flors) o segons la presentació i el procediment

d’obtenció (mel centrifugada i mel en porcions de bresca). Totes elles han de presentar, amb caràcter general, les qualitats pròpies del seu origen floral pel que fa a color, aroma i sabor.

La mel envasada que es comercia-litzi com a MEL d’ m’ s’ha d’identificar amb la marca i el logotip a l’etiqueta i amb el número de registre de l’envasa-dor o apicultor.

31

RELACIÓ D’ENVASADORS I COMERCIALITZADORS DE MEL A MENORCA

•BErnArDo CArDonA CArDonA C/CronistaRiudavets,10(MAÓ).Tel.971360673

•LorEnzo rIErA VILLALongA C/Cabrera,5(MAÓ).Tel.971350677.ApiarioMobilista.

•SEBASTIà PonS PonS C/SantJaume,83(SANTCLIMENT).Tel.971153506.S’EIXAM

•LuIS SánChEz SAnTIAgo C/Anatòlia,32(URB.MALBÚGER–MAÓ).Tel.971153030.

•AnTonI BoSCh CAPó S’HortdesPont(CIUTADELLA).Tel.971382411.

•JoSEP LLufrIu LLorEnS C/Martorell,29(CIUTADELLA).MelEsTudons.

•PEDro MArquèS MoLL Apartatcorreus,102(ALAIOR).Tel.971378350.MelCanMarquès.

32

Il·lustracions: ZacaText: 4 vents comunicació

Correcció lingüística: Pilar Vinent Barceló,Servei d’Assessorament Lingüístic del CIM

Edició: Departament d’Economiadel Consell Insular de Menorca

www.cime.es