PREUt

Redacció I Administració :Primer de Maig, 7T E L È F O N 1 6 4 8 6B A R C E L O N A Unta Socialista die Catalunya

Les alteracions de l'ordre publie nos'han de sufocar pas com volen elsreaccionaris, ans bé amb el compli-ment íntegre del programa mínimdel Front PopularE D I T O R I A L

fil camí de la unitat

Hem dit repetidament en editorials i articles, quan la censura noels ha mutilat, que el nostre criteri d'unitat el veiem plasmat en elprojecte d'estatuts del futur i immediat Partit Socialista de Catalunya.

Es una posició lògica l'emprada pel nostre Partit d'anar tot se-guit a la unificació dels grupa socialistes d'una estructura autòctonacatalana. Això és, simplement, començar la casa pels fonaments, to-ta vegada que hauria estat un error de tàctica i de principis voler feruna organització proletària d'acord amb les realitats nacionals ambles forces adscrites a orientacions que fins avui no havien mai recone-gut la necessitat del nou corrent que mena l'hora actual.

Inajornable per moltes raons l'aparició del partit totalitari de lesmasses obreres i camperoles de Catalunya, és urgent posar-nos d'a-cord amb el Partit Català Proletari i el Partit Comunista (le Catalu-nya, forces ambdues d'idèntica o semblant visió que la nostra, pera sentar conjuntament les bases d'acció del Partit Socialista de Ca-talunya. Aconseguir això sembla que és cosa relativament fàcil, sihem de creure les declaracions que en aquest sentit han fet les orga-nitzacions al·ludides.

Crear, però, el nou partit obrer català únicament amb aquellsgrups polítics és insuficient, si volem respondre al desig dels treba-lladors del pais, de fer desaparèixer d'una vegada i per a sempre lanefasta politica de grupet i de personalisme que fins ara hem hagutd'aguantar i que tants de perjudicis ha reportat al present i al futurimmediat de la classe explotada catalana.

Seria una obra incompleta i exposada a totes les eventualitats queel nou Partit es mostrés impossibilitat de veure's reforçat amb elsefectius de la Secció Catalana del P. S. O. E. i del P. O. U. M.

Malgrat tot, com exposàvem dies enrera, creiem imprescindibleanar a la unitat en principi amb aquelles forces que com nosaltres sin-cerament la sentin. Això, però, no vol pas dir que si el Partit Socia-lista de Catalunya no és de moment el mitjà aglutinador de totes,absolutament totes, les fraccions marxistes de la nostra terra, haguemde considerar-nos satisfets i deixem de treballar per la unitat abso-luta.

Nosaltres som els primers a veure les dificultats amb què hem detopar, però la realitat de l'hora present ens ha de fer forts per a su-perar-Ies i dotar Catalunya de l'organisme socialista totalitari i res-ponsable que mai no ha tingut.

Naturalment que no podem oblidar la posició dels altres nuclisobrers que segueixen tàctiques i ideologies divergents amb la nostra.I ens referim, sobretot, a la Unió de Rabassaires i, més Ilunyanament,a alguns sectors dels Sindicats d'Oposició, cada dia més percatats deia posició falsa en la qual es mantenen. Pas a pas, sense aturar-nos,però també sense córrer més del que convé, farem la nostra via enversla unitat

No hi ha perquè voler seguir mantenint errors. Lògicament, so-lament poden haver-hi en el camp obrer de la política de classe duestendències. La que estima convenient l'acció politica, o sigui la so-cialista, i l'abstencionista. La primera, cridada per la Història a lapresa del Poder per la classe treballadora; la segona, arreconada ca-da dia més, entre espeternegaments histèrics, en espera de la sevatotal desaparició.

Cal, doncs, que tots els grups socialistes ens apressem a anar ala unitat marxista sense més dilacions i creem al costat del partitpolític la central sindical potent i única que han de portar a la totalmanumissió la classe obrera, tipa ja d'explotació.

Tot el que no sigui això, és perdre el temps i fer un escarni als tre-balladors, que creuen —i no van errats— en la necessitat de l'accióunificada del proletariat.

Compliment delprograma delFront Popular

Ja ens trobem en pla de realitza-cions. La propaganda electoral cielsmítings no eren pia nous buides.ivi o era pas perquè si que els oradorsuei Front ijopuiar anunciaven ia po-lítica que caldria seguir després deliriomf. Mo era pas d'una maneragratuïta que es feien promeses a lesmasses populars, avançant la sus-pensió i la derogació de totes leslleis i tots els decrete, que desvirtua-ven el contingut social de la Repú-blica autèntica.

Ara ho estem veient. I no som pasnosaltres sols a veure-ho. També hoveuen i ho «toquen«, tots aquellssenyors més o menys 2*espectablesi aquelles classes socials, que escreien que les vaques magres havienne correspondre sempre a les clas-ses populars. Només cal escoltar elsplanys i els esgarips de les «torcesvives» de la nostra economia. Tenenraó de queixar-se. Perquè no es faaltra cosa que satisfer les mínimes—les mínimes, no ho oblidem— as-piracions de les masses obreres.

Per ara, el Front Popular com-pleix els compromisos contrets. Larepresa de la llei de Contractes deConreu, la suspensió de la lleid'Arrendaments Rústics, en virtutde la qual foren llançats de la ter-ra milers de rdlvissaires, parcers iarrendataris, els decrets suspenentels desnonaments i els judicis encurs, la constitució de la Junta deContractació del Blat fixant la taxai protegint els agricultors catalans,la constitució de la Comissió Arros-sera que defensa els legítims inte-ressos de tota la comarca del BaixEbre, la restitució de la setmana dequaranta-quatre hores del ram me-tal·lúrgic amb la indemnització fi-xada, la reposició del laude mercan-til que afecta milers de depen-dents del comerç i de la indústria,la substitució de l'ensenyament re-ligiós, la reincautació dels béns delsjesuïtes, la prohibició d'exportacióde capitals, la solució del conflictedel ram de Transports que no s'halograt pas per l'acció directa, sinógràcies a la victòria electoral i tan-tes d'altres coses que no esmentemper a no fer la llista inacabable.

Fins ara, doncs, el Front Popularcompleix el seu programa electoral

Ens donaríem per satisfets quel'actuació d'ara fos garantia de lesaccions futures.

assenyalen el camí esplendent delproletariat en la ruta del Socialisme

Salutació del companyComorera

Amb motiu de prendre novamentpossessió de la presidència del nos-tre Partit, vull dir unes paraules alsnostres militants.

En primer terme, he d'agrairfervorosament i cordial, tots els es-forços, tots els sacrificis i totes lesenergies amb què vosaltres heu con-tribuït a arrencar-nos de les pre-sons i a tornar-nos a la vida ciuta-dana i a la lluita política i a lapau de les nostres llars.

Hem acabat una etapa i n'hemcomençat una altra, més promete-dora, més prenyada de possibili-tats í que també, segurament, exi-girà un major esforç í un més fortconcurs a l'obra comuna a realit-zar.

Ens trobem de ple, companys, en•n període de transició; en un pe-ríode de gestació revolucionàriaque ens promet grans i belles realit-zacions.

El capitalisme s'enfonsa i l'hem

d'ajudar a ben morir. En ei triarede la nostra terra hem de lluitarper triomf del Socialisme, com llui-ten pel mateix ideal els germansd'arreu del món.

No hem de perdre un sol mo-ment ; no podem desaprofitar capoportunitat, La nostra lluita ésuna lluita constant, que no pot és-ser interrompuda un sol instant.Qualsevol dubte, qualsevol feblesa,qualsevol vacil·lació, són a beneficii a profit de l'adversari.

Per això, en reintegrar-me de plea les tasques de Paritt, jo demanoä. tots que augmentin, si és possible, la seva aportació a la causa delSocialifeme. ¡Que recordin que l'e-mancipació nostra només pot venirper la nostra acció coratjosa i de-cidida.

Dintre poques setmanes tindremocasió de trobar-nos al Congrés,que haurà de deliberar sobre trans-cendentals problemes del passa.t,

A la democracia sois hl tenendret els demòcrates

«GUANYAR-SELA VIDA»

Què significa aquesta frase ? Enun sentit corrent, vol dir que cadanuí i noia que arribi a complir els14 anys i surt de l'escola definiti-vament, ha d'aprendre per neces-sitat una professió que li serveixi,amb t'l temps, per a « guanyar-se lavida».

Aquest és el cas més general, Alcostat, hi ha els casos dels infantsorfes, dels abandonats, dels de-fectuosos físics, dels anormals... Iàdhuc d'aquells que tenint pare imare, hau de començar ja d'in-ffttíts a- «guanyar-se la -vida» per-sonalment. D'aquests darrers n'hiha molta varietat. Als extrems d'a-quest nucli dens i majoritari ve-iem, d'una banda, una minoriad'infants de classes privilegiadesper la fortuna que no han pas d'a-prendre, ells, a (í guanyar-se la vi-da», perquè ja la tenen guanyada0 assegurada, pels anomenats dretsde successió; i d'altra banda, exis-teix també l'esfera dels infants deles races primitives i nòmades, quemenen una vida pròpiament natu-ral i que no sembla pas que sentinamb gaire intensitat aquest pro-blema de d guanyar-se la vida».

Aquesta frase secular de «gua-nyar-se la vida» té, certament, unsentit humà profund. Vol dir que,en efecte, tota persona humana ténecessitat i obligació; d'anar supe-rant l'estat present de les coses,dintre del seu ambient i les sevespossibilitats. Vol dir que cadascunde nosaltres, cada individu, té eldeure de contribuir amb el seu es-forç conscient, amb ía seva volun-tat de treball, a Tengrandiment imillorament del patrimoni col·lectiu.Vol dir també que cada home sà-piga viure la seva vida íntima iprofunda. Darrera l'home hi ha1 a història, el passat, del qual somfills, i davant nostre tenim l'es-devenidor immediat, si bé incert,almenys susceptible d'ésser previstamb relativa seguretat. I la ten-dència general humana és d'anarprocurant que aquest futur imme-diat sigui sempre millor que el pre-sent o que el passat conegut.

D'ací l'esforç, que es tradueixen treball i producció.

« * *Un serrtit elemental de jus):íci¡a

ens informa que aquest esforç nol'ha pas de realitzar només unsquants, sinó que l'haurien de rea-litzar fots.

Podem admetre, en extrema ben-volença, que hi hagi encara explo-tadors i explotats entre els homesja fets, entrçe les persones grans.Repugna però extraordinàriament ala nostra raó el fet que ^existei-xin di f erències-entre els infants; laconsideració, treta de l'experiència,que efectivament hi ha al móninfants feliços, econòmicament, iinfants desgraciats. Això és senzi-llament monstruós. I s'ha d'acabard'una vegada.

D'una banda, s'han d'abolir certsprivilegis — com els culturals —gaudits gairebé únicament pels fillsde les classes benestants. D'altrabanda, s'ha de procurar enlairar lacondició dels infants de les famí-lies pobres i donar-los totes les pos-

sibilitats de realització de llurs apti-tuds.

I aquesta solució només la pot do-nar l'escola unificada, i l'escola uni-ficada solament la pot implantar elSocialisme, perquè la societat capi-talista no vol igualar les condicionsdels infants i per altra part perquètampoc no sent la magnitud d'a-quest problema d'amor i dignifica-ció.

El Socialisme és la forma estatalque en el procés històric li corresponanar abolint tota mena de privile-gis econòmics, i anar creant les ins-titucions adients per tal que tots elsinfants de la nació gaudeixin delsmateixos drets i, per tant, estiguinsotmesos a unes normes iguals per atots.

És amb la mainada, des del seunaixement, i àdhuc des d'abans delnaixement, que s'han d'anar creantles noves formes de vida d'una es-tructuració de societats més justes imés humanes.

I mentrestant, ja no usarem tansovint aquesta frase estereotipadade «guanyar-se la vida».

Ningú no se l'ha de guanyar, lavida. Tota criatura humana, en elsol fet de néixer, ja ha de tenirassegurada la vida, i no s'ha deconsiderar mai com una malediccióbíblica el fet de venir al món, que,per altra j art, ningú no en té per-sonalment la culpa.

Però el fet de tenir asseguradaeconòmicament l'existència no vol-drà pas dir, tanmateix, que totsens posem a jeure i volguem viureuna vida més o menys paradisíaca0 hedonística. No. Hem de tenirla consciència dels valors humans1 hem d'estar disposats sempre ala realització llur.

El treball humà és necessari per-què ve a resultar com una plasma-ció dels ímpetus vitals i dels anhelssentimentals que l'home té en elmés profund del seu ésser, i tambéperquè li produeix els béns mate-rials per a la seva existència. L'ho-me, treballant, exerceix una doblemissió; es dignifica i perfeccionaell mateix i millora i afina l'objec-te sobre el qual treballa.

I hem de treballar tots, nois. S'haacabat l'època de^s ganduls ü dfel'explotació de l'home per l'home.Mans a l'obra tothom. Abans deresoldre el problema de l'atur for-çós caldria potser resoldre l'altreproblema de l'atur voluntaji quesecularment vénen realitzant unescastes privilegiades.

I després, a organitzar el treball,de manera que el treball' no siguiuna condició sine qua non de«guanyar-se la vida», sinó que si-gui com una mena de joe, comuns exercicis interessats que posinen aplicació tes aptituds naturalsde cada persona.

Es al Socialisme que li pertoca la.realització d'aquests problème^ in-gents, i d'altres d'una magnificèn-cia insospitada que aniran sorginta mesura que tots els homes de laterra estiguin sufifiientrnent nodritsi treballin i cantin amb alegria iplena satisfaccio.

C. COSTAL

del present i del futur del nostrePartit. Penseu que la Unió Sòcialista de Catalunya està en situaciói condicions d'ésser l'eix d'un po-derós moviment de classe i que se-ria una traïció a aquesta mateixaclasse no contribuir a l'enfortimeniorgànic del nostre partit.

No hem de malmetre, per peti-tes qüestions que no tenen trans-cendència doctrinal ni volada espi-ritual, les enormes possibilitats que

tenim a les nostres pròpies mansd'endegar el moviment alliberadordels treballadors de la nostra terra.

Demano, doncs, a tots, la mésestreta col·laboració en l'obra quehem de realitzar conjuntament pertal de portar endavant, camí de

realitzacions immediates, el nus'ieideal socialista.

Gràcies a tots i salut companys ï

J. COMORERA

Del mítingdel Price

Sentint-ho molt, he de fe; unarèplica als companys Olarte i V'l-diella. Sembla que per a ells nopassa el temps.

Quan tota la massa obrera s'es-força a veure d'arribar a cons-truir un front obrer, quan la U. S.C. s'ha esforçat tantes vogaries aveure d'aconseguir la fusió amb elPartit Socialista i la Joventut quesegueix al costat de l'AgrupacióSocialista Barcelonesa es fa ressòde la necessitat de fusió de'les forces marxistes a Catalu-nya ; quan els camarades Al-varez del Vayo i Javier Bue-no vénen al. míting a declararque el P. S. O. E., no sols acatales auto-determinacions de les re-gions, sinó que, a més, disposaràel mateix per a les Seccions políti-ques regionals ; quan és gairebé jaun fet la fusió de la U. S. C. (laqual ha pres part d|;cklida) ambel P. C. P. i el P. C. C. i és tre-balla amb coratge per aconseguirque la fusió emmarqui tots elspartits marxistes a Catalunya, ésimpolitic i insensat donar llançadesa la moral, a i'amor propi, o el quevulgueu dir-ne.

El company Olarte pot recordarque en les últimes eleccions muni-cipals a Catalunya no vàrem estard'acord, abans de celebrar les, so-bre si la U. S. C. (a la qual HÎ'també pertanyia), havia o no d'anar'coalitzada amb l'Esquerra Republi-cana. També pot recordar tls ar-guments que jo i altres ço ni pan y •-esgrimírem. I els fets succeïts enshan donat la raó a nosaltres. Sihaguéssim abandonat les esquer-res republicanes en aquelles elec-cions, les dretes s'haurien fet Icsmestreses a Catalunya, i aquest po-ble no hauria pogut servir depuntal a la República i punt departida a les esquerres espanyolesper l'esclat del 6 d'octubre i ía re-conquesta de la República i lleissocials el io de febrer.

I és que el company S. Olartcfent cas omís del moment econfl-mie i polític consentiria que iots'esfondrés, inclus ell i els seus, al'estil burgès, abans que cedir la va-nitat de transigir uns punts de vis-ta, ben o mal entesos.

I si el plet de tanta discrepàn-cia, lluita i inaranya és resolt, ara,segons les repetides manifestacionsdel camarada Alvarez del Vayo,.millor encara perquè tots s'obliguin:a una circunspecció ' discreta quecompleti la solució i obri de bat Abat el camí de les possibilitats obre-res.

A. RENART

Compreu i llegiu

gJWí/RgS& g§XgfcJ&

Un cas de barraRecordeu aquell parell de lerrou-

xistes autèntics que, actuant respec-tivament de «presidente» i «secre-tano» d'un «Centra Radical del dis-trito V» varen adreçar una emocio-nada i encomiàstica carta al San-jurjo, després de la sublevació?Doncs bé. El «presidente» era enRoure i Carnearte, si mal no recor-dem, però el «secretario» si que te-nim la seguretat que era un tal An-tonio Llagostera que ara vol passarper esquerrista i catalanista de to-ta la vida i que junt amb un germàseu fan tots els papers de l'auca per-què la gent oblidi que varen entraral departament de Sanitat de la Ge-neralitat de Catalunya, en plenaèpoca estraperlista.

Recomanem aquest cas de barra,al conseller senyor Pere Mestres.

PERDIGÓLADESNO HI HA DE QUE

Manuel Brunet, i'ilíustre i brillant escriptor de «La Veu», que ensdesperta tantea i recòndites simpaties, en un article titulat «Moltesgràcies», contenta les paraules d'Alvarez del Vayo en el míting delPrice, del diumenge passat, que afirmaven que Catalunya tenia dreta disposar dels seus ueotins.

1 Manuel Kfunet trobà graciós que veiem «castellans fent propà*ganda separatista». ' , ( . v

Evidentment és graciós. Molt més «graciós» que veure catalansfent propaganda anticatalanista, com els senyors de la «isidrada», dela retirada del Parlament català, de la negativa a acceptr la llei d«Conreus i altres delícies per Testíl. ; ,

Una pregunta, però, volem 1er de passada, al seminarista frustrat:Per què us angunieja tant que Dencàs no pugui fer propaganda

política?Tanta insistència ens portarà a treure conseqüències lamenta-

bles...SIMBOLISME

Ginebra ha patentat un nou mot. Ja que no serveix per a altra cosa«almenys que s'aprofiti el que es pugui.

Sembla que, per tal d'evitar un conflicte europeu, es feien pres-sions damunt de Hitler perquè ordenes ia retirada «simbòlica» de testropes que invadiren ííçnània, Una cosa així porta greus derivacions.

Així, per exemple, un bon dia —és un dir — us donaran un copd'estaca al cap i quan anireu a enfadar-vos u* diran:

—-Perdoneu! Ha estat un cop d'estaca «simbòlic».I no podreu dir res, ••.

MAL SÍMPTOMADesprés del discurset pronunciat pel senyor Martínez Barrio, ex ra-

dical i ex anarquista, en ocasió d'agrair el seu nomenament per apresident de la Cambra, && li acostà el paranoic Dr. Albiñana perfelicitar-lo i comunicarci que lambe l'havia votat.

Això és un mal senyal. Molt ens temem que el flamant presidentde la Cambra ens sortirà «fui».

UN ÈXIT DE LA LLIGADavant les eleccions ( a Alemanya, el partit nazi ha aconsellat als

seus militants i simpatitzants que denunciïn els noms dels enemicsdel règim hitlerià per tal d'esporgar-los.

Es la reproducció a vint anys de distància del cèlebre «Delateu»de Cambó.

Un èxit que s'apunta la Lliga.UN PETIT TAST

Tota la crosta clerical de Barcelona ha posat el crit al cel davantla disposició presa pel nostre company Granier-Barrera d'expulsar lesbenemèrites religioses de l'Asil del Parc.

Que no s'ho prenguin massa a la valenta! .Encara no hem arribat com a Mèxic a deixar un capellà per cada

deu mil habitante!Després que «ns fa molt mala espina això de les «benemèrites».

Que la Guàrdia Civil també és «benemèrita»!FERROMÀ

Les dones evolucionenSempre havíem lamentat ésser

dones, i més nosaltres, de senti-ments lliures que ens trobàvemoprimides — o més ben dit— ofega-des dintre l'atmosfera carregadaci'incens, de la majoria de les nos-tres amistats femenines.

Però avui estem contentes.Potser és l'única vegada que ens

hem sentit satisfetes de pertànyeral sexe feble, i és que avui ja noens trobem tan soles amb les nos-tres idees.

El 16 de febrer fou. la gran sor-presa. Ea va aclarir l'enigma quß—referent al.vot de les dones—ensomplia d'angoixa uns dies abans.

I és que amb raó podíem témer.La dona fins ara s'havia, mostrat

reaccionària, el confessionari i la re-ligió l'esclavitzava. La paraula Lli-bertat no tenia sentit per a ella.

Però ara ja no podem dir el ma-teix. I mentre els reaccionaris esmosseguen els punys de ràbia deveure com deserten de les seves fi-les els puntals 'més forts i amb elscjue més eíls confiaven, la doña hadonai un pas més, envers la sevaemancipació.

La Llibertat com un amant ga-lant i gentil l'na conquistat, no hoha fet amb paraules falses i rebus-cades, no ho ha fet amb l'amenaçadel foc o amb la promesa de la fe-licitat eterna. Les seves paraules te-nen la senzillesa de la veritat. «Do-na, recorda't dels infants orfes d'As-túries, recorda't d'aquelles dones

que encara ploren la pèrdua delsseus ; dona, tu pots fer c|ue moltesllars buides i tristes s'emplenin al-tra vegada i l'alegria hi reneixi...»1 les dones, generoses i compasives,perquè també són mares, esposes ipromeses, s'han fet càrrec del dolordels altres i s'han deixai conquis-tar per la noblesa de sentiments dela Llibertat, lliurant-se del dominide la religió que amb la seva hipo-cresia havia sabut tapar llur totalmanca de sentiments.

Aquest fet tan senzill i a la ve-gada tan transcendental per a l'evo-:lució i tìmancipació femenina, ensha fet veure que la nostra tasca perhumil que sigui pot produir. No ensentusiasmava gaire parlar o escriu-re per ¡i les dones, però ara veiemque aquesta tasca no ha estat en va.

Amb aquelles dones —l'escòria,les escombraries que sempre quedendesprés d'una neteja— que groguesd'enveja encara tenen valor de mur-murar en el reduït cercle on hanestat arraconades, els diem que noperdin el temps, llurs paraulesplenes de verí i ràbia no tenen for-ça per arribar a nosaltres perquès'arrosseguen com & bèsties immun-des i nosaltres estem altes, molt al-tes...

La força del vot femení ha fetpossible el ressorgiment de la de-mocràcia, i en vosaltres confiem.Companyes, avant, doncs, avant,per la República i pel Socialism«,

ASSUMPCIÓ RAMÍREZ .

3

U. G. S. O.A tots els treballadors

île les Industries GràfiquesLa Unió de Sindicats Obrers de

Catalunya, central sindical cat?lananascuda l 'any 1934 a la Casa delPoble de Barcelona en un montentconstructiu polític i sindical de laQwilunya autònoma i qut ja aispou» uicsos del seu Congrés de cons-titució demostrà la seva puixançaquan les eleccions enfront d'altressectors obrers en guanyar les majories al Tribunal industrial i al Con-sell superior de Treball de Catalu-nya torna, passat el període electo-ral i restablerta la normalitat cons-titucional, a la reorganització delsseus quadres.

Els treballadors de les indústriesgràfiques de Catalunya no poden,per raó de llur pròpia història enles reivindicacions de la classe tre-balladora, faltar en aquesta horade revisió de valors i de prometencesrenovadores en pro d'un estat so-cial més just. Es per aquest motiuque la Federació Catalana de les In-dústries Gràfiques de Catalunya,adherida a la U. G. S. O., fa unacrida a tots els obrers gràfics pertal que s'incorporin a aquest movi-ment emancipador de la Catalunyaautònoma i revolucionària.

La Federació Catalana de les In-dústries Gràfiques lluita per l'eman-cipació integral dels treballadors ireconeix l'existència de la lluita deBasses i accepta totes les tàctiquesemprades pels treballadors fins ar-ribar a arrabassar a la burgesia elsmitjans de producció.

Propugna per la revisió de l'ac-tual legislació social en aquellesparts que l'experiència ha demostratla sí'va ineficàcia, alleugerint-ne elstràmits. Propugna també per l'esta-bliment del Control obrer en les in-dústries.

Declara ésser partidària de la uni-tat sindical, però mentre aquesta nosigui possible, practicarà la solida-ritat amb totes les organitzacionsque acceptin la lluita de classes.

Considera equivocada la posicióde la C. N. T., però així i tot accep-tarà l'acció conjunta en la lluitacontra el capital en els casos de

coincidència mùtui i que siguin aprofit dels interesos dels treballa-dors.

Declara acceptar els principis tàc-tics de la U. G. T., però refusa ple-nament la seva estructura orgànicap^r considcrar-la inadaptable, pelseu esperit centralista, en contraposi-ció a la concepció autonomista delstreballadors catalans. Per si aixòfos poc, la U. G. T. té establertauna fórmula de cotització que absor-veix la quasi totalitat de les cotitza-cions ; deixa sense possibilitats eco-nòmiques les organitzacions, en-sems que crea a Madrid una bu-rocràcia sindical. Malgrat tot, te-nim el convenciment que la U. G.T. rectificarà aquesta seva estruç.u-ra i reconeixerà el dret a gaudir d'u-una autonomia la Federació Cata-lana de les Indústries Gràfiques ino serà, per tant, molt llunyà poderpropugnar per la nostra Federacióuna entesa entre la U. G. S. O. i *aU. G. T., una vegada adaptadaaquesta a les necessitats sindicaiscatalanes.

El 6 d'octubre i l'acció repressivadels que han tingut segrestada lavoluntat popular va retardar la nos-tra obra. Avui, amb més braó quealeshores, tornem a la lluita. Multi-tud d'obrers de les indústries gràfi-ques sofreixen una explotació intole-rable. Hom no paga els salaris mí-nims, no és respectada la jornada,els tallers no reuneixen les condi-cions d'higiene i previsió contra elsaccidents de treball, hom fa combi-nacions vergonyoses perquè treba-llem menys jornals, no respecten niles dones ni els infants ; en fi enshumilien sense cap mena de res-pecte.

Companys, apleguem-nos defen-sem-nos ! No tenim res a perdre itenim un món a guanyar.

Barcelona, març del 1936.

EL COMITÈ EXECUTIUde la Federació Catalana de les In-dústries Gràfiques. — Casa del Po-ble, Carrer Primer de Maig, 7 (Se-cretaria 5).

Discurs pronunciatpel company Comorera

a Tortosa»Ciutadans: Treballadors!En primer terme he d'agrair d'u

na manera efusiva i cordial la ben-vinguda afectuosa i les paraulesd'elogi que han prodigat excessiva-ment el vostre digne alcalde senyorBerenguer i l'amic Bòria, presidentde la Comissió Arrossera ; i he d'a-grair també a tots vosaltres l'esforçque hàgiu realitzat per a tornar-nosa la llibertat i a la nostra llar, per-¡Lij sense el vostre coratge i senseel vostre entusiasme, encara avui,ens trobaríem en mans dels nostresenemics dels treballadors de lanostra terra.

Gràcies a tots, companys !Les meves paraules d'avui han

d'ésser pronunciades per tal d'acla-rir un greu problema ; aquest pro-blema vostre que us angunieja i uspren el son. El vostre problema,companys, no és pas un problemaparticular isolat dels altres proble-mes que pesen damunt dels explo-tats. No. Hi ha molts problemes enel món de la nostra economia. Hiha el problema del blat. El de l'o-li. El de l'avellana. El del vi i eldels obrers de la ciutat... Hi ha,també, encara, el vostre de proble-ma : el problema de l'arròs.

Jo voldria fer-vos comprendreque el vostre problema d'avui noés pas un cas isolat, independentde tots els problemes del món. No ;el vostre problema ens diu d'unamanera clara i precisa que hi haunes arrels profundes que s'origi-nen d'un estat de coses catastròfi-ques. Ens trobem, amics, davantd'una civilització que s'enfonsa.Aquesta és la veritat. Ens trobemde,ple en un període de transició...

Ens trobem de ple en el períodede transició d'un món que s'ensor-ra, d'un món vell, ja passat, queno pot tornar mai més. I aquestmón es defensa furiosament perquèno es resigna a morir. Cal que hipenseu. Heu de tenir la comprensiónecessària ; sinó comptem amb l'a-jut i la col·laboració vostra, no po-drem anar endavant. Seria el fra-càs.

Els homes avui han d'ésser soli-daris ; ja no estem en temps de ca-minar isoladament. No podrem re-soldre el cas de cap de vosaltres siabans no solucionem el cas de tots.Les solucions han d'ésser col·lecti-ves i no individuals.

Avui els països persegueixen unapoltica de defensa i això els portaa una situació lamentable. Teniu,per exemple, que a l'Argentina, hande cremar el blat a les locomotoresperquè el tenen amb excés ; al Bra-sil es veuen obligats a llançar el ca-fè en grans quantitats a la mar ; aCuba han de cremar el sucre per talde mantenir els preus, i vosaltresmateixos, aquí al Baix Ebre, teniuun sobrant d'arròs que no sabeuon col·locar. Hi haurà qui us diràque hi ha un excés de producció, iaixò és fals. Mentre hi hagi milionsd'obrers parats, de dones, criaturesi vells que porten una vida misera-ble no podrem parlar justamentd'excés de producció. Mentre hi ha-gi misèria i desesperació al món nohi haurà pau ni tranquil·litat.

Però jo no he vingut pas a do-nar-vos una conferència de caràcterpartidista ; jo solament vull donar-vos unes orientacions generals queus serviran de norma. Vosaltres,

jxir exemple, recollireu en aquestacomarca tres-centcs cinquanta miltunes d'arròs i d'elles us en sobra-ran setanta o vuitanta mil. Aquestés el vostre problema. Alguns creuenque la solució és el mercat lliure ila lliure competència. Aquesta fórala pitjor solució, perquè equivaldrialliurar-vos als vostres enemics lli-gats de mans i peus. El vostre ene-mic no és pas el consumidor, el ve-ritable enemic és l'intermediari. Lacompetència individual fóra la vos-tra ruïna en benefici dels acapara-dors. La solució transitòria — jaque la permanent només la podemcercar abolint la propietat privada—l'hem de cercar fora del mercatlliure i de la lliure competència, per-què vosaltres no teniu la mateixa'potència econòmica que tenen elsacaparadors, i no havent-hi igual-tat en la residència econòmica no uspodreu enfrontar amb els vostresadversaris. No hi ha altra solucióque el de la intervenció en la pro-ducció i en la distribució i aquestaintervenció té dos aspectes : l'un, elde caràcter oficial per mitjà de l'a-jut de la Generalitat, i l'altre el queheu de donar vosaltres amb els vos-tres sindicats. Es necessari que com-prengueu la necessitat de la sindi-cació ; ja no es pot anar sol pelcamí prescindint dels veïns que vancaient. I cal que els Sindicats tin-guin una clara orientació social, po-ltica i econòmica. Es necessari com-prendre que l'interès personal delssocis dels Sindicats va lligat vul-guin o no vulguin a l'interès col·lec-tiu del Sindicat. El Sindicat ha decomprar el que els socis necessiteni ha de vendre el que aquests pro-dueixin. Aquest és el vostre camí:un camí audaç i de realitzacions. Nohi ha ningú al món que pugui re-soldre els vostres problemes sinóvosaltres mateixos. Jo assenyalo elcamí que haureu de seguir encaraque no volguéssiu, perquè les reali-tats econòmiques són més fortes queles voluntats dels homes.

Avui vosaltres, us trobeu amb unsobrant de producció. Heu de malvendre'l ? No. No és cap solució malvendre les coses, tampoc no és unasolució les primes a l'exportació,perquè aquestes primes s'han decarregar indefectiblement damuntels obrers de les ciutats.

No volgueu veure en les mevesparaules cap mal desig.

Hem de cercar una solució tran-sitòria mentre i tant no canviï elrègim de producció capitalista. Unasolució fóra la transformació delscostums. Veiem constantment com latransformació dels costums obliguenla transformació en la producció iea la distribució. Nosaltres hem apli-cat l'arròs de baixa qualitat alspinsos i això ha estat una solució.La nostra ramaderia i la ramaderiaespanyola necessita importar cadaany, milers de tones de pinsos, detal manera que constitueix una fon-da preocupació pels ministres detorn.

Hem d'arribar a través dels Sin-dicats i amb l'ajut oficial de la Ge-neralitat de Catalunya a. les asse-gurances contra els riscos de lesmales anyades, de la viduetat, dela invalidesa, de l'orfanesa i de to-tes les misèries humanes. Podremfer-ho ? Qui ens ho priva ? Nosaltreshem de voler ésser arnos dels nos-tres destins.

Jo us puc avançar, sense que sig-nifiqui demanar el vostre agraï-ment, que anem a això, i poquescoses més puc dir-vos. Han passatmoltes coses i n'hi ha de tan fortesque es queden dintre clavades...Em sento fatigat. Només vull dir-vos, però per acabar que sempretrobareu en mi un company, queamb la vostra col·laboració i ambla vostra comprensió lluitarà perquèla vostra existència sigui existènciad'homes lliures i d'homes dignes».

Gabriel Mur i GastanA D V O C A T

PLETS, CAUSES CRIMINALS

CONSULTES GRATIS PER A OBRERS

RAMBLA CATALUNYA, 66, 4.«, D.

TELÈFON 79140 DE 5 A 7

La f asió de les Joventuts de Barcelona

PAS MESDimarts passat tingué llpc l'as-

semblea de fusió de les Joventutslocals que pertanyien lins ara, ala Unió Socialista de Catalunya i alPartit Català Proletari.

Es un pas més, endavant, queconsolida les nostres esperances di-positades en la possibilitat d'arribara la unitat orgànica de totes les for-ces marxistes. El Partit Socialistade Catalunya ha entrat ja, d'unamanera plena i poderosa en el cordels militants del nostre Partit. Doso tres Consells Centrals han apro-vat, en distintes ocasions, les ges-Lions fetes de cara, al nou partit ihan donat orientacions concretes pertal que les esmentades gestions en-trin en vies de possibilitats. Hem decreure que e Inostre pròxim Con-grés s'identificarà amb la trajec-tòria marcada pel nostre més alt or-ganisme i amb les actuacions que,en aquest ordre de coses, ha realit-zat el Comitè executiu. I encara es-perem veure corn el Congrés d'abrilanirà més enllà en l'expressió delsseus desigs, i es mostrarà franca-ment decidit a anar cap a la inte-gració dels grups marxistes de sol-vència política.

Però de moment, no ens donarempas per defraudats si aconseguim lacreació del Partit Socialista de Ca-talunya.

Les Joventuts respectives han vol-gut afermar per endavant la unifi-cació desitjada en unir-se en unaabraçada indestructible i fraternal.Amb aquesta acció redueixen consi-derablement els efectes de possibles—si bé no probables— canvis debrúixola, que intentessin desviar lanau del camí unificador. No és pasuna coacció als òrgans dels partits ;és, això sí, una advertència, una cri-da i un desig fets realitat.

I heus ací, com, ja abans de néi-xer, el Partit Socialista de Catalu-nya compta amb una disciplinada i

poderosa Joventut. Fa un parell demesos que tenia lloo la fusió de lesJoventuts en un pla nacional; di-marts passat, tenia lloc la fusió enel pla local. I sense voler treure im-portància a la primera, nosaltresconsiderem més efectiva la segona.

El marc d'actuació de les Joven-tuts, es troba més en les poblacionsgrans i en les grans ciutats, que nopas al camp. En les poblacions ru-rals observem molt sovint, com lesseccions del partit estan exclusiva-ment integrades per homes joves. Ies comprèn : els homes joves, són,al camp, l'única força revolucionà-ria. L'haver d'intervenir en les llui-tes polítiques directives els anul·laper actuar en pla de Joventut.

Per això i per altres raons enca-ra, donem una gran importància ala fusió de les Joventuts a ciutat.

Cinc-cents homes joves, discipli-nats i voluntariosos, poden realitzaruna enorme i frutífera labor a laciutat. Cinc-oents homes joves, au-daços i coratjosos, lluitant a ple airei a plena llum poden arrossegar alseu darrera nombroses masses jo-ves de la urbs. La Joventut Socia-lista de Barcelona ha de saber com-prendre això. Les Joventuts han deforjar-se al carrer, creant l'ambientnecessari al desenvolupament de latasca establerta pel partit i recollintl'ambient quan aquest es manifestilliure i espontàniament.

Lluita al carrer, a ple aire i a plesol. Lluita als sindicats. Als campsd'esport. Als centres culturalsobrers. A les cooperatives. A tot ar-reu on hi hagi masses a conquistar.

Per aquesta lluita nosaltres cri-dem :

Per la Joventut Socialista de Ca-talunya !

Avant, avant!Visca !

JOSEP MIRET

L E S C O M A R Q U E SBAIX EBRE

PROPAGANDA SOCIALISTA

Diumenge passat es portà a termeuna fona campanya de la Unió So-cialista de Catalunya, per tots elspobles d'aquesta comarca, amb mo-tiu de la vinguda del company Go-morera a Tortosa, per tal de proce-dir a la constitució de la ComissióArrossera.

A part del seu formidable discursal Cinema Benet, de Tortosa, que lapremsa diària ja ha reproduït, enpronuncià d'altres en altres poblesde la comarca, així com també elscompanys Miret i Simó.

La presència del nostre companyfou rebuda pertot arreu amb gransdemostracions d'entusiasme de l¡amultitud, que volia tant si com noestrenyer-li la mà. Degut a l'enormequantitat de pobles que calgué visi-tar, es produí un retard progressiuque tenia la virtut d'excitar la im-paciència de les masses populars,les quals, malgrat l'hora intem-pestiva aguantaven amb una vo-luntat digna d'encomi.

A La Sénia, i al local de laGasa del Poble, es procedí a consti-tuir una secció nombrosíssiïna de laUnió Socialista de Catalunya queinaugurà les seves tasques amb unparlament del company Comorera.

A Camarles, a Alcanar, a Tortosa,a Amposta, La Salera, Aldea, SantCarles de la Ràpita i molts altrespobles dels contorns es celebrarenreunions públiques amb parlamentsdels nostres companys, que erenacollits amb ovacions indescripti-bles. A destacar l'arribada a SantCarles de la Ràpita. Una multitudenorme esperava de tres o quatrehores, el company Comorera. La se-va arribada féu desbordar l'entu-siasme del poble. Crits, visques,ovacions, punys closos, saludaren laseva presència. Homes i dones s'a-braonaven al seu damunt i el peto-nejaven. Plors d'alegria. L'entradaa la Casa dels Sindicats, mentreuna banda tocava «La Internacio-nal», tingué caràcters d'apoteosi.

Foren uns moments emocionants dedebò. A l'hora de començar el mí-ting, la multitud estacionada al car-rer protestà perquè no podia entrarja al local ple de gom a gom. Da-vant aquest imprevist el companyComorera acceptà de donar el mí-ting al bell mig de la plaça, malgratles molèsties físiques que això liocasionava. Parlaren el companyBalada, de Sant Carles, el companyMiret, de les Joventuts Socialistes ifinalment el company Gomorera,que féu una oració magnífica.

Podem assegurar que aquesta vin-guda tindrà resultats positius peral futur i la simpatia del nos-tre partit.

CORRESPONSAL

M A T A R Ó

Víctima d'un accident d'automò-bil, quan retornava d'un mítingmarxista celebrat a Barcelona, aca-ba de morir en aquesta ciutat el vol-gut camarada del Partit Comunistade Catalunya Miquel Martínez, lavida del qual havia estat posada entot moment al servei de l'ideal queens és comú a tots els treballadors.

L'acte del seu enterrament cons-tituí una imponent manifestació dedol. Tota la ciutat treballadora s'as-socià a l'acte i retia així tribut d'ho-menatge a la memòria del dissortatcompany.

Des d'aquestes columnes adrecemal Partit Comunista la nostra con-dolença.

« * *L'Agrupació Socialista (U. S. C.)

ens prega que fem constar que s'havist obligada a donar de baixa Jau-me Bas, per immoralitats de tipuseconòmic comeses al seu Sindicat.

CORRESPONSAL

DE R E D A C C I ÓRecordem una vegada més que

els articles signats expressen uncriteri exclusivament personal ique els publiquem sota la respon-sabilitat de llurs autors.

Els enemics de la unitat de laelasse obrera perden el temps

La unitat serà un fetEl pròxim Congrés

de la U. S. C.U i i i t r t ' pocs dies totes les seccions

del Partit reunia les Memòries qu>'tmtmtii d'ésser objecte de debat alpròxim Congrés du la U. S. C,-\quest Congrés seriï un dels inc.-.importunis i d'efectes més trans-cendentais que iti classe treballa-dora organitzada en partits de-classi; llaurà celebrat a Catalunya.

IM revisió i transformació a queestan sotmesos tots els valors teò-rics i làctics en aquesta hora, tin-dran una evident re{>ercussió enaquest comici. Coses tingudes perpermanents i intangibles, haurand'ésser estudiades amb serena ob-ject ivi ta t , que ens obligarà, en-sems, a estudiar l'adopció de nousmètodes als quals la realitat hadouut categoria suficient perquèpoguem confiar en llur eficàcia.

La discussió d'ai | uestes qüestionsen altres circumstàncies no haurialuigut la importància que li donenels fets revolucionaris del ü d'oc-tubre de l 'any 1934 i l'experiènciaque n'ha tret la classe treballado-ra i els problemes d'ordre políticque han plantejat en la vida socialde la República, tant, que tenimel convenciment que tota la histò-ria futura de les relacions socialsi econòmiques al nostro paísn'estarà for tament influenciada al'extrem que tots els partits polí-tics, sobretot els de la classe obre-ra, hauran d'adoptar llurs con-cepcions i tàctiques, als fenòmensque els esmentats fets han pro-duït .

No som gens pessimistes quantals resultats i als acords d'n-que'st Congrés. La U. 8. C., quecal confesar que era un part i t pocbregat en lluites com les que hemacabat de passar, ha sortit bé deIn prova. S'han produït les cosesque lògicament calia esperar d'unpart i t que río havia experimentatmés que èxi ts ; no obstant aques-tes coses, no són |>as ni dol volumni de la transcendència que no enspermeti a f i r m a r que la unitat , delPar t i t restarà en peu. Avui aom els

mateixos que érem el dia (i d'octu-bre, i continuarem essent-ho des-prés del Congrés del mes vinent,sense mancar-ne un, siguin quinssiguin els acords, mentre aquestss 'a jus t in d in t re els principis de lesteories socialistes.

Serà en la part extraordinàriaque t indrà el Congrés, sens dubte,on es produiran els debats més•ipassionats. La fusió de tols els par-tils obrers cíe base marxista é? unanecessitat sentida per tota la clas-se treballadora que vol converlir-l.ien una realitat. Hi ha raons d' índolediversa que aconsellen aquestau n i ó ; no obstant hi ha excel·lentscompanys, que fixant-se més enraons passades que en le sexperiòn-cies del present i davant les pers-p'-ctives del futur, no en són moltentusiastes, però nosaltres som prouconscients i disciplinats perquè uncop emesa la nostra opinió, si no úscompartida per la majoria, demo-cràticament acceptarem el fall.

L'opció per la Internacional, tam-bé promet ésser apassionada, i/i tra-dició ací, jugarà un gran paper ;no obstant, nosaltres creiem quepràcticament l 'ú l t ima Confeiericinde la Internacional Obrera Socia-lista, celebrada a l'aris l'any 1933,ja va fal lar la qüestió. Excepte lesvelles glòries del moviment socia-lista, ningú, ni els partits socialstes escandinaus, tant reflexius enproblemes de tàctica, no es mostra-ren conformes amb les de la II In-ternacional, i en aquest últimtemps la seva influència es pot dirque ha estat completament nul·la.

Totes aquestes qüestions donen,doncs, al pròxim Congrés de la U.S. C. un interès màxim, que es con-centra també en l'atenció dels al-tres partits de la classe obrera,tant, que dels resultats dels de-bats i acords que h ¡recaiguin,depèn, en part, que a Catalunya hihagi per primera vegada un partitsocialista potent i capacitat, peranar a la conquesta del poder polí-t i c i fer l'obra que reclamen elsnostres temps.

R E S T A U R A N THORTA VALENCIANA

T O R R E 8 A N T 8 E B A 8 T I A

B A R C E L O N E T AT K L E P O N 14342

Especialitat en Paella Valenciana,Llagosta Barceloneta

iPollastre a l'Ast, estil Horta

Salons especials a 90 metres d'alçària,propis per a Banquets i «Lunchs»en típiques barraques valencianes

Temperatura ideal

D I R E C T O R - A R R E N D A T A R I : M. V IL L E L L A S

Congrés General Ordinaride la U. S. G.

Dies 12, 13 1 14 d'abril

ORDRE DEL DIA1er.—Vàlidament de credencials.2on.—Discussió i aprovació del reglament per a l'ordenació dels

debats.3er.—Constitució del Congrés.4rt.—Nomenament de Ponències.5è.—Informe del Comitè Executiu.6è.—Informe del grup parlamentari català.fe,—Informe del grup parlamentari espanyol.8è.—Informe del Conseller d'Economia i Agricultura.ge.—Informe de la Comissió pro-TREBALL, diari de la U. S. C.loè.—Elecció del Comitè Executiu.11 è.—Proposicions.Discutits i un cop recaiguis els acords referents a l'anterior

ordre del dia el Congrés passarà a constituh-se en extraordinari pera discutir i fer recaure acord:

"Sobre fis acords dels dos anteriors Consells centrals referentsa la conveniència d'anar a la fusió amb altres partits obrers de.classe.

Barcelona, 2 de març del 1936.Per acord del C. E. de la U. S. C.

V. i P.El President,

JA UME COMASEl Secretari general,M. SERRA PÀMIES

Un moviment que avançaLa setmana passada va ésser mo! l

encoratjadora per a la classe obre-ra.

El P. C. C. va celebrar un mítinga'. Gran Price, on, a més d'éss°runa manifestació d'entusiasme es-clatant, els companys del PartitComunista tingueren l'encert d ' in-vitar-hi la companya Dolors Ibar-ruri (Pasionaria), que va fer ungran parlament, ple de substànciai emotivitat. Creiem que el discursde la camarada «Pasionaria» exercíen l 'ànim del nombrós públic fe-mení que hi -havia a l'espaiós lo-cal, una gran influència proselilista.

A més dels companys ArdiacaArlandiz, Valdés i del Partit Co-munista, amb gran encert foren in-vitats a adreçar una salutació ¡üpúblic el company Vidiella, de laF. C. del P. S. O. E., que propugnàper la unitat orgànica de tots elspartits marxistes, i el companyFronjosà, per la U. S. C., que ma-nifestà el desig del nostre Partit,que més que partits fraterns si-guem com més aviat millor un ma-teix Partit.

Aquesta nota produí en l'audito-ri un gran entusiasme, tota vegadaque és aquesta la tasca que la clas-se treballadora vol veure realitzada immediatament com a cosa prè-via per a l'assoliment dels seusideals.

L'acte acabà amb visques al Par-t i t Únic del Proletariat, a Astúriesi al 6 d'octubre, junt amb les no-tes vibrants de «La Internacional».

El diumenge següent, la F. C.del P. S. O. E., al mateix localorganitzà un altre míting que as-solí el mateix èxit. Hi parlarencompanys de les Joventuts, de laU. G. T. i del Partit, entre ells eldiputat al Parlament de la Repú-blica company Alvarez, del Vayo, iel director d'«Avance», companyJavier Bueno.

També saludà l'auditori un com-pany representant del P. C. C.

Tots els parlament foren inspi-rats en un gran sentit de comprensió i el company Alvarez del Vayo,

. en el seu brillant parlament reco-negué el dret a l'autodeterminacióde totes les nacionalitats. Es aques-ta l'exacta actitud intel·ligent qneha de proporcionar al Socialismejornades de glòria a Catalunya i dEspanya.

Nosaltres contemplem amb satis-

facció l'actuació de les Joventut-Socialistes d'Espanya en aquestaqüestió, i sobretot les paraules que(i un quant temps ençà el companyI-argo Caballero pronuncià respecle els problemes de reivindicaciónacional. Es aquesta la tesi marxis-!n en aquestes qüestions nacional) -tàries.

El dia que les paraules es plas-min en realitats tangibles, nosalires demostrarem que dintre la fa-míl ia socialista d'Espanya han des-aparegut tots els antagonismes, inue tols junts esclafarem la bur-gesia d'ací i d'aJl'à. ,

El company Del Vayo diumengepassat va fer una bona labor.

Tasques parla-mentaries

S'estan realitzant treballs per a laconstitució d'una minoria obrera ipagesa catalana al Parlament de laRepública. El projecte es fonamen-ta en el fet d'haver-hi 4 represen-tants de la U. S. C., 2 de la U. R.,< del P. C. C., i del P. C. P., i de1

P. O. U. M. i 1 del P. S. O. E.,elegits en terres catalanes. Fin totalsumen 10 diputats de classe, nom-bre indispensable per a constituirminoria. Les negociacions marxenperfectament i els desigs dels ele-ments responsables de les organit-zacions polítiques i econòmiquesque representen els companys dipu-tats és el d'arribar a la constitucióde la minoria. Es natural, no obs-tant, que per la importància del'assumpte, hi ha organitzacionsque no són específicament polítiquesencara que tinguin algun caire declasse conexa amb l'obrera que nopoden resoldre sense abans consul-tar amb els seus organismes supe-riors.

També està previst el cas ¡uesi algun company diputat elegitper Catalunya per la disciplina queinforma actualment el seu partit nofos possible que s'integrés a la mi-noria obrera i pagesa catalana, ell'artit Comunista d'Espanya, alsefectes parlamentaris ha ofert elcompany diputat pel País Valencia.

No cal pas ponderar la importàn-cia que això t indria per al desen-volupament integral del movimentobrer a Catalunya i per a la sevaunitat .

Ens cal dir, encara, respecte aaquesta qüestió, que els diputatscatalans que formessin aquesta mi-noria, per les coses que afectin alprograma del Front d'EsquerresCatalanes actuarien d'acord amb laminoria parlamentària d'EsquerraRepublicana de Catalunya i tar*com l'Estatut de Catalunya recolza-rien i defensarien el dret d'autodeterminació de totes les naciona-l i ta t d'Iberia.

La minoria catalana també or-tàen plena activitat. Els nostres com-panys assisteixen a les reunions de!es comissions parlamentàries adiscut i r la feina que es prepara pera sotmetre-la a la deliberació de laCambra.

Pel seu compte, el nostre grupparlamentari té en projecte la pre?entació d'algunes proposicions fo-murentades en el nostre conceptede la dignitat ciutadana, per reque-rir sancions a aquells que delibera-dament l'han desconegut o envilit.

DinamismeLliures ja, ens trobem de nou en

marxa. A treballar !Hem d'afanyar-nos i no perdre

un sol moment, ni malgastar un solesforç per estar preparats per al mo-ment que ens calgui actuar. Pen-sa, company lector, que en la tene-brosa caverna hom forja els plansestrapèrlics del joc que mai no faperdre ( ï) als qui l'apliquen, i vol-dran de nou robar la llibertat de..oble per sotmetre'l a la foscor de

.:-. nova Edat mitjana del feixisme.Aprofitem aquesta clariana que

la bona voluntat liberal i republicanaens brinda, per a treballar amb totl'ardiment de què som capaços per aforjar-nos les eines que han de con-duir-nos a la fita que pretenem as-solir. Necessitem per a construir laNova Societat homes de caràcter,Irerapats en la lluita ; muscles fortsque sàpiguen repel·lir les escomesesdesesperades i terribles dels nàu-

>frags del vaixell encallat de la ci-vilització ( ?) burgesa ; capitans quepuguin orientar amb ple coneixe-ses freturoses de justícia social ; ar-ment de causa, les impetuoses mas-tistes que sàpiguen plasmar en llursobres l'ideal intangible del Proleta-riat ; savis que investiguin la veri-tat i profunditzin en el pou inson-dable de la ciència ; tècnics que or-ganitzin el treball amb la màximaeficiència ; en una paraula : neces-sitem obrers de l'edificació socia-lista.

La Joventut s'encarrega d'apor-tar l'entusiasme sincer amb propò-sits d'autoformació física i cultural ;el Partit ha de procurar l'estructu-ració necessària per a implantar elnou Estat ; el Sindicat ha d'orga-nitzar el control de la producció isubministrar l'exèrcit del treball ; laCooperativa ha d'ésser, ara, un pe-tit però clar reflex del que volem quesigui el dia de demà, el sistema dela nova economia ; i tots aquests es- •forçós conjugats, UNIFICATS,DISCIPLINATS i IDENTIFI-CATS per la conscient voluntat detots, han de resultar invencibles iimmillorables.

Cal, però, que de forma semblantai dinamisme terraqui '—sense el qualla Terra perdria el seu equilibri,i es precipitaria pels espais freds delfirmament— cadascú de nosaltresde la pròpia existència, i forgi comrodi en torn del seu pensament, eixa força centrípeda la idea de supe-ració, corrent al llarg del temps,acompanyat de tots els camarades ia l'escalf de l'ideal —Sol de la nos-tra il·lusió— vers l'Emancipació Pro-letària. XISPA

Imp. Miret. — Guifré, 13. — Butti«»