Les universitatsdigital.csic.es/bitstream/10261/37553/4/Arrizabalaga 2004...territoris de la Corona...
17
5 Les universitats ARRIZABALAGA Institució Mil:i í Fontanals (CSIC) 1. NAlXEMENT 1 DlFUSIÓ DE LES UNIVERSITATS A EUROPA Mes enlli dels orígens mitológics atribults a moltes de les uníversitats europecs mes antigues, els primers Studia generalia o universÍtats sorgiren a Bolonya. París, Oxford, Montpeller í Salamanca entre el final del segle Xli i el principi del segle X111 , L' establiment de la nova ínstitució educativa en aquestes cíutats s'ha explicat per llurs circumstirncies económiques (localització en rutes comercíals o en nusos de comunicació) i polítiques (capitalitat d'un regne, posició geografica estrategica, pro- tecóó deis conreadors d'activitats inteHectuals i de les institucions educatives), tot i que aquestes variables no subministren explicacions concloents de per que no sorgi- ren universitats en altres ciutats europees coecanies on concorrien circumscancies símilars (Rüegg, 1994). Durant els dos segles següents (fins a 1500), s'ha pogue documentar la fundació per tot Europa -de Lisboa a Cracóvia, d'Uppsala a Catania- d'unes setanta-cinc universitats promogudes per l'Esglesia, els monarques í/o les municipalitats; a mes de deu Studia addicionals l' estatus deis ouals encara s' esta discu- tim (Verger, 1994). Com ha assenyalat Walter Rüegg (1994, p. 23 i 29), .el paper social de la uni- versitat medieval consistí princípalment en la preparació per a formes mes racional s de I'exercici de l'autoritat en l'Església, el govern i la societat., tot i que el que porta a la fundacíó d'universitats no fou tant «la demanda de coneixements socialment aplicables. com .l'existencia de certes disciplines que s'havien revelar com a valuoses per a afrontar determinades tasques socials». En efecre, els fills del patriciat urba hi adquirien una formació reglada en teologia (es requerien predicadors d'una formacíó teológica solida per a combatre les heretgíes i difondre el crístíanísme davant l'islam i el judaisme), dret (es necessitaven juristes que vetllessin pels privilegis dels poders civils i eclesiastics), medicina (calíen metges que atenguessín les deman- des de salut dels benestants í, creixentment, de la resta de sectors socíals) o arts (a banda de la seva condició propedeutica per les altres facultats, els artisces satisfeíen unes altres necessitats de diversa mena -burocracia administrativa. educació de les elits,
Transcript of Les universitatsdigital.csic.es/bitstream/10261/37553/4/Arrizabalaga 2004...territoris de la Corona...
370 El lemps de les univenitals i lesmaslica
cedir-Ios autonomia de judici i accioacute i una nova responsabilitat en molts ambits de Iactivitat humana Hom gairebeacute satrevlria a dir que en aquells anys la societat euroshypea estava engendrant la idea duna professioacute medica perqueacute la descobrissin els metges
BIBLlOGI~AFIA
CAIUlONER 1 PLANAS A llisloria de la medicina a la Corona dAragoacute Barcelona Sciacuteentiacutea
1963 COMENGE y rERRER L LA medicina ell el reillo de AragiexclIacuten siglo XIV Valladolid [s nj 1914 CARdA BALLESTER L Hisloria social de la medicilla en la Espaa de los siglos XII al XIV Vol 1
LA minoriacutea musulmana morisca Madrid Akal 1976 GARCIacuteA BALLESTER L MCVAUGH M R RUlllo VELA AbullMedical Licensiacuteng and Learnshy
ing in rourteenth-Century Valenciacutea Transarions o( Ihe American Philosopiexcliexclca SorielY nuacutem 79 part 6 (1989)
MCVAUGH M R Medicine b10re Ihe Plague Pmritioners alld their Patienls in iexclhe CmwII ofArashygon (1285-1345) Cambridge Cambridge University Press 1993 Royal Surgeons and the Value of Medical Learning The Crown of Aragon 1300-1350bull Pracrical Medicine frOnl Saleo ti the Black Deatll Cambridge Cambridge University Prc-S$
p211-236 ROCA] M LA medicina catalana en temps del reiacute Marl 13arcelona [s nl 1919 RUBIO VELA A Pobreza ejeacuterll1edad Y asistencia iexclospilalaria en la Vtrlenuacutea del igo XIV Valencia
Alfons el Magnanim 1984
5 Les universitats
ARRIZABALAGA
Institucioacute Mili iacute Fontanals (CSIC)
1 NAlXEMENT 1 DlFUSIOacute DE LES UNIVERSITATS A EUROPA
Mes enlli dels oriacutegens mitoloacutegics atribults a moltes de les uniacuteversitats europecs mes antigues els primers Studia generalia o universIacutetats sorgiren a Bolonya Pariacutes Oxford Montpeller iacute Salamanca entre el final del segle Xli i el principi del segle X111
L establiment de la nova iacutenstitucioacute educativa en aquestes ciacuteutats sha explicat per llurs circumstirncies econoacutemiques (localitzacioacute en rutes comerciacuteals o en nusos de
comunicacioacute) i poliacutetiques (capitalitat dun regne posicioacute geografica estrategica proshytecoacuteoacute deis conreadors dactivitats inteHectuals i de les institucions educatives) tot i que aquestes variables no subministren explicacions concloents de per que no sorgishyren universitats en altres ciutats europees coecanies on concorrien circumscancies for~a siacutemilars (Ruumlegg 1994) Durant els dos segles seguumlents (fins a 1500) sha pogue documentar la fundacioacute per tot Europa -de Lisboa a Cracoacutevia dUppsala a Cataniashydunes setanta-cinc universitats promogudes per lEsglesia els monarques iacuteo les municipalitats a mes de deu Studia addicionals lestatus deis ouals encara sesta discushytim (Verger 1994)
Com ha assenyalat Walter Ruumlegg (1994 p 23 i 29) el paper social de la unishyversitat medieval consistiacute princiacutepalment en la preparacioacute per a formes mes racional s
de Iexercici de lautoritat en lEsgleacutesia el govern i la societat tot i que el que porta a la fundaciacuteoacute duniversitats no fou tant laquola demanda de coneixements socialment aplicables com lexistencia de certes disciplines que shavien revelar com a valuoses per a afrontar determinades tasques socialsraquo En efecre els fills del patriciat urba hi adquirien una formacioacute reglada en teologia (es requerien predicadors duna formaciacuteoacute teoloacutegica solida per a combatre les heretgiacutees i difondre efica~ment el criacutestiacuteaniacutesme davant lislam i el judaisme) dret (es necessitaven juristes que vetllessin pels privilegis dels poders civils i eclesiastics) medicina (caliacuteen metges que atenguessiacuten les demanshydes de salut dels benestants iacute creixentment de la resta de sectors sociacuteals) o arts (a banda de la seva condicioacute propedeutica per les altres facultats els artisces satisfeiacuteen unes altres necessitats de diversa mena -burocracia administrativa educacioacute de les elits
372 373 El lemps de les univcrsitalS i IescoasIacuteca
invencioacute de ginys- i no pas menys iacutemportants en la societat de lepoca) que facilitava Uur cooptadoacute com a ehts socials diriacutegents de les ciutats i principats europeus (Arrishyzabalaga i Cifuentes 1999 p 249)
En aquest context eacutes on sha demmarcar el naixement de les primeres universishytats de la Corona de Aragoacute Les seves elits encamades en la monarquiacutea i en un dinamic patriciat urba aviar perceberen que el producte inecHectual sorgit de les universitats podia instrumeneahtzar-se al servei deis seus afanys lucracius i expanslOshynistes i que les iacutenterpretacions racionalistes sobre la natura i els seus fenomens subshyminiscrades per la scienia escolastiacuteca els conferien meacutes capacitat dintervencioacute sobre aquesta i consequumlenement la possibilitat daprofundir en la consolida cioacute de la seva hltgtmcmi~ social en tots els ambies (economic poliacutetic i cultural)
2 LES UNIVERSITATS A LA CORONA DARAGOacute DURANT LEDAT MITJANA
La ciutat de MontpeUer pertanyeacute a la Corona dAragoacute des de 1204 fins a la mort del rei Jaume 1 (1213-1276) i al petit regne feudatari de Mallorca des daleshoshyres fms a 1349 en que passa definitivament al Regne de Franiexcla Fundat a linici del segle XJII el seu Estudi General fou el meacutes primerenc deis que es van establir als territoris de la Corona catalanoaragonesa i constituiacute pel seu prestigi e1110c on meacutes frequumlentment anaven a cursar els estudis universitaris les generacions successives de fills varons de les elits durane tot aquell segle La facultat de medicina fou una de les meacutes dinamiques i prestigioses de tot Europa fins ben entrat el segle xv Arnau de Vilanova (e 1240-1311) hi cursa els estudis de medicina en la decada de 1260 i en fou despreacutes professor i va esdevenir el metge meacutes destacat de la Corona d Aragoacute a ledat mitjana i un deis meacutes importants de lEuropa llatina medieval
Tanmateix lavanltament progrcssiu de la frontera sud de la Corona dAragoacute com a consequumlencia de la conquesta de nous territoris arrabassats a islam (Balears 1229-1235 Valencia 1232-1245) provociiacute el desplapmene conseguumlene en la mateixa direccioacute del centre de gravetat de la Corona raoacute per la qual Montpeller es percebia com una ciutat cada vegada meacutes llunyana daquest centre El 1245 poc despreacutes de la conquesta de Valencia pcr un exercit cristia blsicament ineegrat per catalaos i aragoshynesas e papa Inocenci IV concediacute a Lioacute un priacutevilegi per a lestabliment a Valencia dun Studium generale a requeriment del rei Jaume 1 i amb la meacutes que probable intershycessioacute del prior del convent dominica iacute futur bisbe daquesta ciutat Andreu Albalat el qual estava especialment preocupat per promoure i consolidar el cristiantildeisme als nous territoris Aquesta iniciativa fou finalment avortada per raons que encara a hores dara desconeixem (Garciacutea Ballester 1976 p 23-24 1988 p 64)
En termes cronologics e seguumlene Estudi General fundat en els territoris de la Corona catalanoaragonesa fou el de Lleida el 1300 Despreacutes es crearen els de Pershypinya (1350) Osea (1354) Barcelona (1450) Saragossa (1474) Palma de Mallorca (1483) i Valencia (1499-1502) a meacutes de peculiar cas de IEstudi de medicina de
Les universitats
Barcelona (1400) En les pagines seguuml enes esbossareacute uns breus trets histories sobre toes aquests estudis generals encara que mentretindreacute una mica meacutes en els de Lleida Perpinya Barcelona i Valencia per raoacute del pes que hi van tenir el estudis
21 LEstudi General de Ileida (1300)
El 1300 gairebeacute cent anys despreacutes de la fundacioacute de les primeres uniacuteversitats (Pariacutes Bolonya i Oxford) el rei Jaume II (1291-1327) instituiacute a Lleida lestudi geneshyral meacutes primerenc de la Corona dAragoacute a banda del de Monepeller En vireut dashyquesta fundacioacute el monarca atorga a Lleida el monopoli sobre els estudis superiors en el conjunt de la Corona Daquesta forma el monarca es proposava expressament devitar que els seu s laquosuacutebdits se nhaguessin danar a daltres indrets estrangers per estudiar les ciencies particularment el dret i la medicina Les raons daquesta inishyciativa reial soacuten muacuteltiples Duna banda hi havia consideracions geopoliacutetiques que aconsellaven la localitzacioacute de lEstudi en un punt equidistant deis diferents territoris peninsulars de la Corona (Aragoacute Catalunya Valencia) De Ialtra per la seva condishycioacute historica de gran via de comunicacioacute didees i mercaderies la van de IEbre semshyblava e1l1oc meacutes adient En tercer lloc les autoritats municipals de Lleida manifestashyren de forma molt expliacutecita al rei llur ineeres per IEstudi i saberen defensar amb el supore reia 11ur independencia de IEsgleacutesia local del bisbe i dd capiacutetoL Finalment no eacutes aventurar imaginar que la particular sensibilitat dd rei Jaume 11 cap a la vida intellectual i el seu gust per la lectura el farien reeeptiu al consell que segurament li oferien els inteHectuals deis quals senvoltava (Garciacutea Ballester i Arrizabalaga 1998 p 20) En efecte el jucu de Barcelona Jafuda Bonsenyor metge consellcr i secretari daquest monarca en el proleg del Uiacutebre de parallles e diacutets de savis e filosofs una petita coHeccioacute de proverbis que traduiacute de 1arab per a Jaume n li elogia com a laquoeuroacutes de sercar saber e tractar en aquell meacutes que negun altre senyor per lo gran enteniment e per lo gran compliment de tot beacute que en ell eacutes e per so com sab e enteacuten quel saber eacutes i dels majors beacutens que Deacuteu ha donar a les gents especialment a qui Iamen el qual eacutes senya de la claror del cors e deis bons capteniments e ab la
aconseguex hom honradament e gran profit al cors e a Ianimaraquo (Llabreacutes Quinshytana 1889 p 1) En aquest sentit tampoc no cal oblidar lestreta vinculacioacute a Jaushyme 11 del metge i professor de la Universitat de Montpeller Amau de Vilanova la curiositat inteHectual del qual ultrapassava com veurem rneacutes endavant els iexcliacutemits de la practica medica
Inicialment IEstudi General de Lleida era constituiacutet per les facultat de dret civil i dret canonie de medicina i dam liberals De les escasses notiacutecies que tenim de la vida daquest Estudi durant el primer segle dexistencia sen despren pero un net domini dels estudis juriacutedics i tambeacute la llangorosa vida de la facultat de medicina fins a la seva consolidacioacute gradual a partir de 1330 Durant aquest pcriacuteode hom tamshybeacute pot constatar una situacioacute de gran inestabilitat que eacutes deguda a la manca de rendes i al fet que la ciutat no havia obtingut els beneficis previstos en raoacute del seu monopoli
374 ir tcmps d(lcs UIJIacutelJ(flfats I lcswastifiacuteJ
sobre els estudis universitaris a tots els regnes de la Corona aixiacute com als entTontashy
ments frequumlems que aquesta situacioacute generava entre lEstudi i el municipio Tanmashy
teix els successors de jaume II confirmaren i ampliaren els seus priviacutelegis fundacioshynals i de fet el 1430 obtingueacute el preceptiu privilegi papal per a establir al si de
IEstudi tina facultat de teologia que ja havia estat de manada de forma reiterlda pels
reis Pere el Cerimoniacuteoacutesjoan I i Martiacute IHuma (Lladollosa Ptuol 1970 p 64)
A partiacuter de 1430 3mb Iautoritzacloacute de lensenyamellt de la CIOacute duna escoJa de poesia per iniciativa dAlfons el Magnimim lEstudi gaudiacute dlIna
certa prosperitat -al voltant del 1431 hi havia uns 1500 estudiants Aauesta siruacioacute
favorable va arribar al zenit durant el pontificat de Calixt 111 nal Alfons de Borja un antic estudiant i professor de dret canonic que afavoriacute J seV1
alma mate amb algunes disposiciacuteons Tanmateix a resultes de lembargamcIH el 1464
de tots eh beacutens de la ciacuteutat durant la guerra civil catalana i tambeacute de la competencia
de les noves universitats creades en altres llocs de la Corona per 11l0narques successhysius IEstudi de Lleida va perdre protagonisme de forma progressiva fllls al cop dllshy
nitiu de la supressioacute al principi del segle XVIII (Claralllul1t 1996 p 350-355) DeIs primers cinquanta anys de la historia de IEstudi de L1eida coneixell1 uub
prou feines els noms de cinc professors i dun3 dotzena dcstudiants de medicina El
primer mestre de la facultat de medicina de lEstudi fOll Guillelll Gaubcrt de Beacuteziers el qual ensenya entre 1301 i 1304 rot i que ho eu de forma Iacutentermitent
durant aquest oeriacuteode sabsent1 de la ciutat en nombroses ocasions 3mb la fi
datendre les demandes saniciries de la famiacutelia reiacuteal a Valencia Barcelona o
de la medicina sinterrompeacute des del final uacuteltim any nomiquests tenim constancia daltrcs
quatre mes tres en medicina Pcre Gavet (1315-1318) Pere Colom (1323-1324)
Berrran Satorrc (c 1330) que rou pagar per haver ensenyat ciacuterurgia i Jacme dAgrashymont (1343-1348) el meacutes destacat de tots per haver estat lautor dun Regillcnt de preservacioacute de pestilencia escrit en catala uns mesos abans de morir viacutectima de la pesta negra de 1348 (McVaugh i Garda Ballester 1989 Arrizabalaga Garda Ballester i
Veny 1998) El sllcceiacute Francesc Calmets el qual havia estat abans lector de la catedr1 darts i filosofia natural i que dacord amb una poliacutetica deIs pahers que plaquoltvmolp
normativa aleshores per a garantir la continultat de l ensenyament la cateshydra de medicina amb el mestre San~ veiacute de Saragossa Sembla que daleshores en~a
les actiacutevitats de IEstudiacute de medicina es van desenvolupar sense cap altra destacada que la produiacuteda entre 1464 i 1469 amb motiu de la guerra civil Els professhy
sors compatibiliacutetzaven les tasques docents amb lexercici professional sovint com a metges del reiacute del bisbe del capiacutetol de canonges de la catedral iexcllo del municipi (L1ashy
donosa Pujol 1969 1970) Com a les alttes facultats de lEstudi General de LIeida la de medicina continua les seves activitats fins a la supressioacute de les universitats catalanes
i la creacioacute de la de Cervera l any 1717 tanmateix el monopoli de lensenyamellt
medic de que gaudia dins la Corona des de la seva fundacioacute topa reiteradament amb el principi de Ilibcrtat densenyament que el Consell de Cent de Barcelona defensa
durant tota la baixa edat mitjana en el marc dun conflicte larvat del uual com veushy
rem encara se sentien els efectes a mitjan seiexclz]e XVI
tiS UuiVNsirats J75
22 LEstiexcliexcldi General di Perpil1ya (1350)
Linteres de Jaume 11 per la institucioacute universitaria fou compartit per diversos
successors sobretot Pere el Cerimonioacutes iacute MartIacute IHumiiacute els quals seguint la dlIll frgne-tma universitat impulsaren la creacioacute no pas sempre amb exit de nOls
estudis general s en altres territoris de la Corona En termes destricta cronoloeia el seguumlent fou el que Pere el Cerimonioacutes funda a Ierpinya el 1350
La ciutat de Perpinya leu la residencia meacutes habitual deIs reis de Mallorca des de
1276 any en que es crea el Regne de Mallorca pel testament de jallme el Conquerishy
dor fms a 13431344 en que aquest regne feu reincorporat deflllitivamenr a la
Corona catalanoaragonesa La venda de la ciutat i de la senyoria de Montpeller al rei
de Fran~a per part de Jaume 1II de Mallorca el 1349 impediacute el retorn daquesta ciushy
tat i de la seva universitat a la Corona Un any despreacutes (1350) Pere el
una universitat amb la fi de possibilitar que els suacutebdits
de la Catalunya transpirenaiacuteca hi poguessin estudiar i no danar-sen a uniacuteshy
versitats estrangeres que la preceptiva butIla papal que 1i conferia existencia
real nomeacutes arriba el 1379 de la nuuml de Climent VII dAvinyoacute Eh cstatuts de IEstudi
General de Perpinya es redactaren entre 1380 iacute 1390 sota estreta inspiracioacute deis de
L1eida tot i que tambeacute roren influenciats pels de Tolosa de Llenguadoc La fundacioacute
nou Estudi posa fi al monopoli lleidaci sobre l ensenyament universitari a
la Corona d Aragoacute i representa un pllnt dinflexioacute en la poliacutetica universitaria de la
corona que des daleshores sorienta cap a la idea de proporcionar una uniacuteversitat als
suacutebdits de cada regne lnicialmenr era previst que la nova ul1lversitat tingues facultats
de teologia dret civil i canonie i arts pero la bu tila papal els estudis de medicishy
na i suprimiacute la [lCultat de que torna a ser sancionada pe papa Nicolau V el
1447 (Fournier 1890-1892 II p 651-653 Rashdall 1987 II p 96-97)
Aquests estatuts codiacuteficaven meacutes clarament que qualsevol altra disposicioacute els
estudis de medicina a la Corona dAragoacute Ens serviran dones per a imiddotlustrar aquest
aspecte Es preveien tres possibles graus batxiller lliacutecenciat i mestre o doctor Per a
inscriure-shi els estudiants havien dacreditar que estaven en possessioacute del preceptiu
batxillerat en arts Per al grau de batxiller en medicina els estudiants havien dassistir
a les lli~ons ordinaries impartides pels mestres universitaris durant vint-i-quatre
mesos repartits en tres anys Tanmateix aban s dexaminar-se per obtenir el grau
havien de transcoacuterrer quatre anys durant els quals sestimava molt aconsellable la
practica de la medicina amb algun metge experimentat (cum aliacutequo perito et
experto in scientia et pratica suaraquo) Quan un batxiller en medicina voliacutea llicenciar-se
havia dacreditar Iassistencia a Ililtons ordinaries de mestres universitaris durant tres
anys meacutes (el tiacutetol de mestre en arts escur~ava un any els estudis medies) i l exercici de
la practica orofessional durant un miacuteniacutem de vuiacutet mesos Per obtenir el grau de batxishy
era presentat sempre pel mateix llIestre a un examen consistent en Iexposicioacute i la defensa puacuteblica duna quumlestioacute (qiexcliexclaestio) medica triada
seu mestre En el cas de la Ilicenciatura despreacutes ] aspirant havia de superar tres
376 Elemps de les ul1iversias i lescolasiea
examens un primer sobre filoso[iexcla natural i moral fet pel canceller de la universitat
idos meacutes de caracter secret (examen secretum) a carrec de dos deis seus mestres a la
facultat de medicina lun de teorica i laltre de practica Si Iaspirant aprovava aquests tres examens el canceller li atorgava la llicencia i despreacutes havia de tornar a repetir en
puacuteblic les lliiexclons deis dos examens secrets previs Finalment per tal dassolir el grau
de mestre el llicenciat en medicina que tornava a ser presentat pel mate ix mestre
havia de disputar puacuteblicament a l esgleacutesia de Sant Joan de Perpinya sobre una quumlesshy
tioacute medica a la qual podia respondre el seu mestre o algun altre metge de la facultat
de medicina (Fournier 1890-1892 11 p 663 678-679) EIs estatuts de IEstudi General de Perpinya tambeacute establien els llibres de text
que shavien de llegir per a obtenir els graus de batxiller i de llicenciat Per al primer
es requerien la Isagoge de ]ohannitius tres escrits hipocratics (Aphorismi Prognostica i
De regimine acutorum morborum) i sis llibres de Gale (De morbo et acciacutedenti De ingenio sanitatis De interioribus De iuvamentis membrorum De crisi et criticiacutes diebus i De mala complexione diversa) Com veurem meacutes endavant les quatre primeres obres esmentashy
des formaven juntament amb el Tegni de Gale el nucli del conjunt variable descrits
aleshores conegut com Articella en que es basava Iensenyament universitari de la
medicina a l edat mitjana i els sis libres galenics integraven el conjunt dobres coneshygudes com el nou Cale la introduccioacute dels quals en diversos cercles universitaris
europeus a partir de la decada de 1280 renova profundament lensenyament i la practica de la medicina Per a la llicenciatura en canvi el programa destudis es basashy
va en el Canon dAvicenna (llibres I i 111 sencers meacutes les dues primeres parts [fen] del
llibre IV) i el Colliget dAverrois EIs estatuts concloien recordant la prohibicioacute canoshy
nica que laquocap jueu ni sarraiacute ni membre daltra secta religiosa pot ser instruit de
manera puacuteblica o oculta per cap doctor mestre llicenciat batxiller o estudiant en
gramatica logica filosofia medicina dret o altra disciplinaraquo (Fournier 1890-1892
11 p 679-680)
Paradoxalment la gran precisioacute informativa dels estatuts de IEstudi General de
Perpinya contrasta amb la mancaniexcla gairebeacute total de notiacutecies relatives als estudis de
medicina i als professors i als estudiants si meacutes no pel que fa al segle XIV En efecte
es conserven les listes de matriculats (rotul) dels anys 1393 i 1394 integrades per 97
(entre daltres 51 darts i 38 de dret) i 342 estudiants (207 darts i 135 de dret) resshy
pectivament gairebeacute tots procedents de les diocesis dElna i Girona Luacutenic estudiant
de medicina detectat eacutes a la nomina (rotulus) del 15 de desembre de 1393 Es tracta
de Francesc Geniacutes (Franciacutescus Cenesius) natural de la diocesi dElna i batxiller en medicina fet que pot induir a pensar que aleshores cursava la llicenciatura en aquesta
facultat A meacutes a la nomina del 6 de desembre de 1394 tambeacute sesmenten tres batxishyllers en aquesta facultat (Fournier 1890-1892 11 p 680-689)
23 LEstudi General dOsca (1354)
El 1354 quatre anys despreacutes dinstituir lEstudi General de Perpinya Pere el
Cerimonioacutes en funda un altre a Osea per cobrir les demandes del Regne dAragoacute
Les universitats 377
Daquesta manera la universitat dOsca gaudia del monopoli en detriment de Sarashy
gossa les aspiracions universitaries de la qual foren castigades per raoacute de lactitud del
seu consell municipal davant el problema de la Unioacute Al document fundacional
estretament inspirat en el que Jaume 11 signa per a lEstudi General de Lleida el rei
insistia a dotar la universitat dOsca dels mateixos privilegis que les de Tolosa Montshy
peller i Lleida Tanmateix a diferencia de la universitat de Lleida la dOsca tingueacute
una facultat de teologia des del comeniexclament els estudis de la qual dominaren de
forma aclaparadora els cent primers anys de la seva historia El sistema de finaniexclashy
ment del nou Estudi que anava a carrec del municipi i que estava basat en un impost
sobre el mercat de la carn que es venia a Osea fou la causa dels greus problemes
financers que patiacute durant el primer segle dexistencia Malgrat aixo i la forta oposicioacute
de la universitat de Lleida -ambdues es negaven a reconeixer-se muacutetuament els tiacutetols
i els graus- la universitat dOsca experimenta a partir de 1450 una etapa de florishy
ment gracies al nou impuls que li dona el rei Joan 11 la butlla del papa Pau 11 (1465)
i el mecenatge del rei del municipi i dalgun deis bisbes locals a meacutes dun sistema
dapropiacioacute de les prebendes i daltres propietats eclesiastiques que li garantiren un
finaniexclament meacutes satisfactorio A banda deis estudis teologics i obviament dels darts
durant aquesta segona etapa shi ensenyava tambeacute dret civil i canonic i medicina Leshy
xistencia mai gloriosa daquesta universitat que des de 1537 va tenir nous estatuts
fou eclipsada al final del segle XVI per la revitalitzacioacute de la que havia estat fundada a
Saragossa el 1474 (Rashdall 1987 11 p 98-100)
24 LEstudi General de Barcelona (1400) un cas peculiar
La fundacioacute de lEstudi General de Barcelona fou el resultat dun llarg proceacutes
denfrontaments que implicaren tant diferents institucions locals com daltres llocs de
la Corona dAragoacute El 1398 el rei Martiacute IHuma despreacutes dhaver demanat la bu tila
preceptiva al papa Benet XIII dAvinyoacute feacuteu a la ciutat el primer oferiment duna
universitat que fou rotundament rebutjat pel Consell de Cent per raoacute del suposat
perill que representaven per al benestar del municipi les immunitats i les exempcions
de que gaudien els estudis generals arreu dEuropa Sembla evident que els preocushy
paven tant els possibles conflictes institucionals derivats de la manca de jurisdiccioacute
del Consell sobre IEstudi com Iimpacte en Iordre puacuteblic de la comunitat estudianshy
tesca universitaria (Rubioacute Balaguer 1971 p 60-61) Daltra banda el Consell
defensava que Barcelona tenia cobertes les demandes destudis superiors mitjaniexclant
un conjunt de mestres controlats directament pel ConseJl de Cent que cobrien totes
les disciplines (gramatica logica filosofia dret civil i cano ni e i medicina)
Malgrat aquesta negativa del ConseJl de Cent el desembre de 1400 el rei Martiacute
demana al papa Benet XIII una nova butlla en aquesta oc asioacute per tal de fundar a
Barcelona un estudi de medicina amb els mateixos privilegis que el de MontpeJler i
encara sense tenir-la el gener de 1401 atorga a aquesta ciutat el corresponent privileshy
gi fundacional que com el de IEstudi General de Lleida el 1391 inclola la concessioacute
378 1middot1 icmps di les univcrsitiexcl1ts i les(olastiacuter1
Lectura de medicina en una aula universitaria Caplletra iHumiacutenada dun manuscrit anlb obres de Gale copia ven 1460 (Oreden Siichische Ltndesbibliothek ms Db 93 fol 503v)
de cossos dajusticiacuteats -un cada tres anys a Lleida dos per any a 13arcelona- per a
disseccions (Rubioacute Balaguer 1971 p 66-67) A loctubre de 1401 els mestres en medicina Antoni Ricard (o Ricart) i Pere Descoll s obligaren davant el
consellers a ensenyar medicina filosofia i astrologiacutea en la mesura que el Consell ho volgues i a no invocar contra aquesta decisioacute del consistori cap privilegi papal o reial (Rubioacute Balaguer 1971 p 69) El metge reial que fins aleshores haviacutea estat catedrashytic de la universiacutetat de Lleida Antoni Ricard (c 1360-1419) fou la personalitat meacutes destacada de la medicina baixmedieval catalanoaragonesa despres dAmau de Vilanova
Novament la iniciativa reial topa des del primer moment amb loposiciacuteoacute obcrta del patriciat urba barceloniacute agrupat entorn del Consell de Cent perque considerava que el monarca pretenia instrumentalitzar poliacuteticament lEstudi per a reafirmar laushytoritat reiacuteal davant les llibertats burgeses Aquesta pero el Comell ac[Ua a
Les uniacuteucysitats 371
luniacuteson amb el Collegi de Metges de la Ciutat de Barcelona (ColIliexcliwll mcdiacutewrIIltI
civitatis Barchillone) una institucioacute corporativa darrere de la qual es parapetava el
coHectiu medie local (la constitucioacute daquesta institucioacute el 1342 ha estat ben estushy
diada per Garciacutea Ballester 1982) El Collcl(illltl de Barcelona -aparentmem Iorganitshyzacioacute medica de cadcter gremial mes primerenca deis regnes ibeacutencs durant redat
mitjana- fou instituit per Pere 11I el Cerimonioacutes el qual daquesra manera deixava a
111a11S deis metges barcelonins el control absolut de la practica professionll cxigien que rots el qlli es proposessin d exercir la medicina a Barcelona superessin
un examen independentment que til1g11essin o no titulacloacute univcrsitaacuterid Aixiacute dones el COIltiacuteilllH esdevingueacute el capdavanter a Barcelona del model profcssional que Gar~
ciacutea Ballesrer ha denominat laquoobertraquo i que a la monopolitzaciacuteoacute ll1ent i de la practica professiacuteonal per pan de la iacutenstitucioacute univemtaria Oacutebviamcllt
els membres del Collcgium veien IEstudi com un cavall de Troid que lCablria prishy
vant-Ios del control de la practica professional en favor de la institucioacute universitari El 9 dabnl de 1402 el rei notiacutetid en sengles cartes al Consell de Cem i als
carrecs de regent de la vegueria i de sotsveguer de Barcelona la dCClsioacute de fundar lEstudi de medicina En la primera recomanava als conselers que rebessin favorashy
blement lEstudi tant laquoper necessitat e uulitat de nostra persona COIl1 per bellesa e
conservaciacuteoacute de saniacutetat singularment de vosaltres e dels habiacutetants de la diacuteta ciutatraquo 1
afegia que de fer el contrari a banda de contrariar-lo molt fariacuteets gran dan a vosalshy
tres mareiacutexs e al ben puacuteblich daquexa ciutat la qual segons vehets eacutes ara per divinal
de pestilencia epidemial vexadaraquo En la segona en canvi ordenava als responsamiddot bies de la vegueriacutea de la ciutat laquosots incorriment de nostra ira e privacioacute de vostres
oficis que lo dit Studi mestres e studiacuteants en aquell ab llurs famiacuteliacutees e beacutens servets
de tots anugs e sinistres e aquells aytant com honestament fer puxats tractets favorashy
blemenr e benignaraquo (Rubioacute Balaguer 1971 p 72-73) Aquestes dues miacutessives reials
trameses meacute dun any despreacute del privilegiacute fundacional de lEstudi soacuten prou expresshysives de la resistencia de les autoritats municipals de 13arcelona a Iesrabliment de
IEstudi
La fermesa reial de donar suport a lEstudi davant de tantes resistcncies es fa patent en sengles decrets seu s signats Iabril i el maig de 1402 Pel primer acollia sota
la seva proteccioacute especial el canceller el dega els mestres i els estudiacuteants de IEstudi
aixiacute com els seus familiars iacute beacutens Pel segon facultava els mestres en arts de IEstudi de medicina tot seguint el model vigent a IEstudi General de Lleiacuteda a atorgar els tiacutetols
de batxiller o mestre en arts i consequumlentment a establir tota la normativa refcrcnt als examens les taxes i altres detalls En aquest uacuteltim decret el reiacute declarava que sense
el concurs de les arts liberals IEstudi de la medicina es gairebe inuacutetiacutel perquc aquestes
reguen i fecunden els cors de tots e1s qui laquovolen alcan~ar el saludable dogma de la ciencia medica per a alaban~a i gloria delnostre tcmps i per a la salut perpetua dels nostres fidels suacutebditsraquo tot reflectint la idea ampliacuteament estesa aleshores arreu dEuroshy
pa deis estudis darts com a propedeutics deis de caracter medic Uns mesos meacutes
tard el reiacute Martiacute aprovava le1eccioacute de Francesc de Granollacs com a canccller de lEtudi de medicina i darts liberals (Rubioacute 13alaguer 1971 p74-76)
380 El temps de les tl1iversitats i Iescolaska
Els escassos iacutendicis documentals suggereixen que Barcelona mantingueacute aleshores una doble font dexpedicioacute de tiacutetols per als qui soHicitaven dexercir-hi la medicina el Ccllegium i lEstudi Les disputes entre els partidaris dambdoacutes models densenyashyment iexcllaquocherlraquo i el laquotancalraquo no es van c10ure fins a 1533 quan els estudis universitaris foren definitivament establerts a Barcelona per privilegi de Carles 1 El Collegiacuteum
pero encara feia sentir la seva presencia iacute pressioacute sobre lEstudi de medicina el 1559 Per aixo i per les pressions de la universiacutetat de L1eiacuteda lEstudiacute de medicina despreacutes duna lIangorosa vida intellectual no fou incorporat a la universitat de Barcelona fins a 1565
25 LEstudiacute General de Saragossa (1476)
Fundada a instancies del capiacutetol i del municipi per butlla del papa Sixt 1 V que atorgava als seus mestres i estudiants els mateixos privilegis que atorgava a Pariacutes i L1eida la universitat de Saragossa constitueix un cas molt atiacutepic siacute meacutes no dStudium
geriexclerale format iniacutecialment per una sola facultat la de les arts Les disputes aviat sorshygides entre el magister maior que aleshores era el eancellerrector de la universitat i el capitol en relacioacute amb Iadministracioacute daquesta es resolgueren amb una nova butlla del mateix papa (1476) que degradava el rector com a viceeanceller sota Iauroritat de Iarquebisbe local ara canceller La nova buclla assignava al canceller vicecanceller i capiacutetol la potestat per a redactar conjuntament els estatuts de ISwdium Nomeacutes a partir de la signatura a instancies deis siacutendics de Saragossa dun privilegi per Iempeshyrador Caries V el 1542 que fou posteriorment confirmat per butlles dels papes Juli 1II (1554) i Pau IV (1555) IEstudi darts esdevingueacute universitat general de totes les ciencies incloent-hi les facultats de dret civil i canoacutenie i de medicina (Rashdall 1987 11 p 101-102)
26 LEstudi General de Palma de Mallorca (1483)
El 1483 el rei Ferran II el Catoacutelic des de Cordova atorga el privilegi pel qual es crea IEstudi General LuHia a Palma de Mallorca a instancies deis jurats daquesta ciutat que Ii demanaven un Estudi on es poguessin estudiar totes les arts iexclles eienshyeies amb una insistencia particular en les doctrines de Ramon Llull que durant la segona meitat del segle XIV i tot el segle xv sensenyaven en diverses escoles escamshypades per Iilla de Mallorca com ara Miramar Puig de Randa i Monti-sion i fora daquesta LEstudi General LuHia quedava sota el patronatge del Gran i General Consell i era proveit deis mateixos drets honors i privilegis que IEstudi General de L1eida en el qual sinspira la nova fundacioacute Aquest fet representa la transformacioacute de Iescola darts en Esrudi General i Ielevacioacute a facultar darts de la catedra de filosofia luHiana instaurada per Agnes de Pacs viacutedua de Quint el 1481 A aquesta catedra safegiacute tres anys despreacutes una segona catedra tulmiddotlista a Monti-sion restaurada per
Les universitars 381
donacioacute testamentaria de Beatriu de Pinoacutes el 1484 i que posteriorment sincorpora a
IEstudi General Loposidoacute deis dorninicans a les doctrines luHianes i la manca de fons per dotar de forma sostinguda les dtedres IeU que el proceacutes dinstitucionalitzashycioacute daquest Estudi General fos molt lent tot i que a poc a poc es foren creant noves dtedres al lIarg deis segles XVI i XVII teologia iacute filosofia (1527) retoacuterica (1541)
cirurgia (1573) teologiacutea (1620) dnons i lIeis (1626) Diversos privilegis reials (15031526) ratificaren el de 1483 peroacute nomeacutes el 1673 arriba la butlla del papa Clishyment X que dona validesa als seus tiacutetols meacutes enlla deis dominis de la Corona dAragoacute (Rashdall 1977 11 p 102-104 Gran Enciclopedia de Mallorca 1989 V p 143-144 [sub
27 LEstudi General de Valencia (1499-1502)
Fundat entre 1499 i 1502 IEstudi General de Valencia eacutes Iuacuteltim que es crea dins dels territoris iberics de la Corona dAragoacute durant Iedat nlIacute~ana tot i que fou precedit de diversos intents frustrats entre daltres el projecte de 1245 ja esmentat el
projecte promogut pel Consell amb Iaprovacioacute del bisbe Jaume dAragoacute el 1373 i Iimpulsat pel metge Pere Figuerola amb Ianuencia del nou bisbe Hug de Llupiashy
Bages el 1389 Davant la gran dispersioacute deseoles els magistrats municipal s feren diversos intents dunificar-Ies en un uacutenic centre tot i que IEsgleacutesia poc disposada a deixar en mans del Consell el control de la docencia aconseguiacute retardar aquest proshy
jecte diverses vegades i consequumlentment e1s continguts se sofisticaren de forma grashydual al mateix temps que les autoritats municiacutepals ampliaren les instaHacions El 1412 es funda finalment una escola municipal amb dotze dtedres mi~ancant les quals sensenyava grarnatica loacutegica arts i a partir de 1482 teologia (Felipo Orts
1993 p 17-19) El 1462 el CoHegi de Cirurgians instiacutetucioacute gremial fundada a Valencia el 1433 que tambeacute integrava els barbers havia promogut la creacioacute duna escola de ciacuterurgia amb una catedra o lectura dotada de la qual sencarregaven metges universitaris tots ells meslres en arls i medicina (Garda Ballester 1988 p 59)
LelecCIacuteoacute com a papa Alexandre VI (1492-1503) del cardenal Roderic de Borja (1458-1492) que com a bisbe de Valencia havia tingut un paper c1au en la incorposhyracioacute de la catedra de teologia a Iescola municipal contribuiacute decisivament a la funshydacioacute de lEstudi General del qualja es parlava el 1492 Entre 1490 i 1493 sadquirishyren nous edificis i terrenys per ampliar les installacions de Iescola municipal el 1498 comencaren les obres i l abril de 1499 es redactaren uns nous estatuts (Felipo Orts
1993 p 18-19) Com que aquests estatuts preveien la sollicitud posterior duna butshyIla papal i dun privilegi reial per a poder conferir graus poden considerar-se les constitucions fundacionals de lEstudi General de Valencia les quals constituiren el marc legal des del qual sen regula el funcionament fins als nous estatuts de 1561 De
fet preveien laquoQue sia escrit al Nostre Sanet Pare e suplicant a Sa Santedat que done e atorgue al dit Estudi general gracia o burla de fer Doctor Batxiller e donar qualseshy
382 El tt111JJS de les ImhJf5lals i C5fOistirJ
vol graus aixiacute propiament com es hui a la Ciutat de Roma e lo Estudi de Bolonya e
de L1eida e per lo semblant escriure e suplicar a la Majestat del Rei Nostre Senyor que done e atorgue lo scmblant privilegi e gracia bull Aquests estatuts recullien que a les aules de lEstudi podrien acudir Ios fills de la present Ciutat e Regne i els laquoestranys de altres regnes i proviacutenciesraquo que tinguessin esperits molt clars)) establien
les bases organitzatives de lEstudi La fundacioacute promoguda conjulltament jurats
1Unicipals i larquebisbe metropolira Pere Lluiacutes de BorJa i Llan~ol nebot dAlexanshydre VI fou ratifIcada per dues butlles dAlexandre VI de 23 de gener de 1500 -runa
dereccioacute del nou Estudi General laltra de nomenament deIs maxims carrecs de lEstudi els jurges cOIlservadors de la gracia ato~ada- i per de Ferran [) (1 (
de febrer de 1502) expedit a Sevilla El 13 doctubre de J502 JEstudi General de
Valencia fou inaugurat solemnement (Baldoacute 1986 p 22-23)
Des del comen~ament la universitat de Valencia fou una institucioacute mUlllclpal I
totalment sotmesa al patronatge de la ciutat En efecte malgrat els ingressos proceshy
dents dallistaments o matricules i de les taxes i propines dels graus la principal font
financera eren les rendes de la ciutat la qual es feia carrec de les despeses de buriles i privilegis sostenia ledifici i alllpliava les instaHacions finan~ava les catedres i eh
sous deis altres empleats etc Aviat sestabliacute que aqueste rendes procediren darbitris
al consum com ara cises a aliments concrets impostos sobre ten des etc (Baldoacute 1986 p 25-30 Felipo Ortgt 1993 p 54-56)
Consequumlentment amb el patronatge e municipi governava la universitat tot i
que el carree de canceller -autoritat maxima en totes les universitats com a represenshytant de lautoritat papal i enearregat de supervisar les aetiacutevitats de IEstudi- Iocupava
larquebisbe de Valencia La junta suprema de la universitat o Glllustre Major estava constituida per disset membres el canceller -que usualment delegava en un canonshy
ge- el rector -nomenat per la ciutat- tretze membres del Consell Municipal (el
racional sis jurats el siacutendic quatre advocats consistoriacuteals i el secretari) idos canonges
en qualitat de jutges conservadors de lEstudi Tot i que aquest Gaustre Mlljor era col-legiat de govern universitari encarregat d establir i modificar els estatuts i
de supervisar el desenvolupament normal de les activitats universicaries qui realment
manava a la universiacutetat era el seu patroacute el Consell que gaudiacutea datribucions molt ampliacutees entre daltres el nomenament deis carrecs (catedratics examinadors rector) la
fIxacioacute deis seus sous i la recaptacioacute deis drets de matriacuteculacioacute i propines Nomenat
per l ajuntament entre els doctors en teologia dret i medicina que en constituien el
professorar el rector el mandat del qual durava tres anys sencarregava d executar cls manaments del muniacutecipi a la universitat Sempre dacord amb els estatuts fundacioshy
mis de lEstudi el rector vetllava perque sapliquessin gaudia duna jurisdiccioacute que
sestenia fins a vint passos fora de [Estudi iacute e seu carrec era incompatible amb Jeshyxercici de la docencia Per sota hi haviacutea e lIoctinent del rector O vicerector dos ealaris
encarregats de cobrar drets dallistament i la part de les propines de graus que ingresshysaYa la universitat (tasca absorbida despreacutes pels prioriexcl o caps de facultat) i el vexuer o bidell Hi havia tambeacute claustres de catedratics tot i que nOmeacutes gaudien de caracter
consultiu i assessor (Baldoacute 1986 p 30-32 Felipo Orts 1993 p 24-42)
Lrs unirJ(~rsita(s 383
Sempre dacord amb les constitucions fundacionals els professors o catedratics
eren anualment pe Consell municipal en del rector el 2 de
de cada any tot procurant que els nomenaments fossin per unanimitat Durant aquest acte sassignaven lurs sous anuals que depenien de lantiguitat i dels merIacutets de
cadascIacutel Tots els catedratics tenien e1s seus cambrers el quals acostul11aven a repetir
pflvadament les classes deis catedratics i a aclarir dubtes Quan la substitucioacute es proshy
longava meacutes temps del que shavia determinat aquests passaven a ser titulars Talllbeacute hi luvia uns mestres en arts que amb el permiacutes del rector impartien classes extraorshy
dinaries puacutebliques i gratuites sobre temes i a hores no exactament coincidents amb les dels catedratics EIs examiacutenadors habitualment diferents dels catedratics sencarregashyven dexamiacutenar els estudiants aspirams als diversos graus (batxiller llicenciat mestre
o doctor) en les diferents facultats Inicialment eren molts en cada facultat despreacutes es reduiren a quatre cadascun deis quals tenia assignat un substitut o adjunl
(Baldoacute 1986 p 32-34 Fehpo Orts 1993 p 67-70 1185-210) LEsrudl General de Valencia dlsposa des de Imici de les quatre facultats habishy
tuals en altres universitats europees (arts medicina teologiacutea iacute dret) a meacutes dcls estudiacutes
de gramatica i Ilatinitat que havien de cursar-se abans dingressar a la facultat darts i
que es van anar fent meacutes rellevants a mesura que Valencia esdevingue un focus important del moviment humanista Inicialment tenia 12 catedres dotades 4 en lIatishy
nitar (poesia laquodoctrinal majoro) doctrinal l1Ienoro) i partsraquo) 3 en arts (ltltfilosofiaraquo [2] i laquofiloshy
moral))) 2 en teologia (ltltSaxrada Escriptura i laquoteologia seme aditamentraquo) 2 en dret
(ltltdret civil i drel canonio) i una en medicina El nombre de catedres peroacute era ja de 23 el 1549 i de 29 el 1611 La facultat de medicina va tenir un creixement meacutes conshy
tinuat sobretot durant la segona meitat del segle XVI En efecte teniacutea una catedra el
14993 el 1549 i 8 el 1611 amb un pressupost total anual de 25 65 i 675 lIiures
respectivament (Felipo Orts 1993 p 63-66) Meacutes concretament sabem que la facultat de medicina de JEstudiacute General de
Valencia en liacutenia amb el model universitari italiacutea de Montpeller i de Lleida havia incorporat des de bon principi els estudis de cirurgia com a culminltlcioacute de lIur proshy
ceacutes dinstituciacuteonalitzacioacute i de [ascens social deis cirurgians a la Valencia baixmedieshy
val El metge L1uiacutes Alcanyiacutes ocupa amb una assignacioacute salarial de 15 liures luacutenica catedra de que inicialment disposava aquesta facultat i que expressivament es deia
cadira de medicina e cirurgia Molt aviat (1500) aquesta catedra es desglossa en una cateshydra primera de medicina o cadira de principis dotada 3mb 35 liures i que durant els
primers anys fou ocupada per Alcanyiacutes fIns a [inici del seu proceacutes inquisitorial el 1504 per Salvador Abril (1504-1505) i per Jeroni lbrrella (1505-1508) i una segona
catedra de medicina que fou regentada per Salvador Abril fms a 1504 i per Muntildeoz (1504-1506) Daltra banda el 1501 fou dotada una cadira de aacuterurgill per
la mitat del temps als cirurgiacuteans e Jaltra als apotecharis ab trenta i cinch liushy
res)) durant els primers anys ocupada successivament per Francesc TristuJl (1501) i Colom (1501-1506) i que al Ilarg de tot e segle XV fou en utilitzada
com a trampoliacute per a accedir a catedres mes ben remunerades (Fclipo OrtS 1993
p 135-140 Peset 2000 1 29-38)
384 El reps de les rmiversirars i teStOaSlieo
3 LES FACULTATS DE MEDICINA UNIVERSITARIES COM A ESCENARI DACTIVITATS ClENTIacuteFlQUES
Des del segle Xl i sobretot al comenvament del XfI1 en el marc de la revitalitshyzacioacute urbana iacute del naiacutexement de la burgesia una nova forma de medicina shavia desenvolupat al sud dEuropa com a resultat de lassimilacioacute de la filosofia aristotelica (convenientment cristianitzada) i dun gran nombre dobres mediques antigues
(principalment hipocratiques i de Gale) fins aleshores desconegudes a lOccident medieval liad Aquestes obres que anteriorment havien estat compendiades i
comentades per metges bizantins i arabs comenvaren llavors a ser traduides de Iarab i del grec al lIatiacute i a les lIenguumles vulgars Des de la primera meitat del XIII
aquesta forma racional de medicina que concixem com a medicina escoasica esdevinshygueacute leix vertebrador deis sabers i les practiques que simpartien en les facultats de
medicina integrants de la majoriacutea deis Studia generaliacutea o universitats promoguts per
IEsgleacutesia els monarques i les municipalitats durant els segles seguumlents a les ciutats de tot Europa (Siraisi 1990 Jacquart i Micheau 1990 McVaugh i Siraisi 1990 Garciacutea
Ballester el al 1994) Tanmateix la medicina escoliiacutestica emergia en el si duna sodetat on lensenyashy
ment i l exercici de les ocupadons sanidries s ajustaven al model professional ober que ja hem esmentat en els casos de Barcelona j Valencia Aquest model estava fonashymentat en un aprenentatge artesanal del saber medie que era transmes o impartit per
qui eI possela d acord amb un criteri personal i sense arrecerar-se en cap institushycioacute i en una ovalidacioacute social de la practica medica [que] venia imposada pel binoshy
miacute exit-fracas en la reladoacute metge-malaltgt (Garciacutea Ballester 1988 p 42 Garciacutea Ballester McVaugh i Rubio Vela 1989 McVaugh 1993 Cardoner Planas 1973) El futur guaridor optava entre diversos models de formacioacute en vinut de condicionashy
ments economics socials o culturals Nomeacutes en el transcurs deis segles baixmedievals i moderns el sistema es lanal duna manera gradual en favor de lhegemonia del metshyge i del cirurgia universitaris El model universitari de formacioacute medica assolia aixiacute
gradualment el monopoli legal sobre el proceacutes educatiu i la practica professional a les societats de la Mediterriiacutenia llatina i provocava la submissioacute o la marginacioacute definitishy
va deis guaridors formats en altres models -dones membres de minories religioses i en general tots els practics no universitaris (Cabreacute Pairet 1994 Garciacutea Ballester
1984) Lexistencia de qualsevol sistema de control de les ocupacions sanitiiacuteries es justishy
ficava per una creixenr valoracioacute social de la salut com un beacute comuacute que la coHectivishy
tat havia de protegir Des del segle XIII les burgesies urbanes deis palsos de la Medishyterriiacutenia Uatina anaren prenent consciencia de la conveniencia de garantir uns miacutenims sanitaris per al conjunt de la poblacioacute En consequumlencia les autoritats municipals
dictaren mesures dacord amb la nova medicina per al manteniment de la salubritat de les ciutats Aquest proceacutes sinrensifid de resultes de les grans epidemies que assoshylaren Europa a partir de 1348 19ualment a les ciutats i les viles es promogueren
Les universitars 385
estrategies dassistencia als pobres fonamentades en el manament cnstla de la caritat i en una nova etica de responsabilitat col lectiva davant els problemes socials unes
estrategies adrevades al control dun grup que aleshores constitula la majoria de la
poblacioacute i que representava un perill creixent per a l ordre social Aquestes estrategies es plasmaren en la contractacioacute puacuteblica a carrec de lerari municipal de metges i
cirurgians universitaris per a latencioacute del comuacute aixiacute com en el desenvolupament
dinstitucions dasil dites hospilals per a captaires rodamons i pelegrins estiguessiacuten
malalts o no Aquestes institucions foren originariament petites infermeries o gestionades per confraries gremials i alllarg de la baixa edat mitjana foren reemmiddotmiddot
plavades per grans hospitals puacuteblics fundats pel poder reial o pels municipis on les
tradiacutecionals funcions socioassistencials es combinaven de manera creixent amb les mediques (Arrizabalaga Martiacutenez Vidal i Pardo Tomaacutes 1995)
La custodia de la salut va dur a qui exercia el poder (rei autoritat eclesiastica
municipi gremi o collejiquestium professional) a apropiar-se en exclusiva de ladJudicacioacute de la l-eniacutea praclicandi El resultat final de la contesa entre els diferents models dapreshy
nentatge i de practica sanitaris a labast fou condicionat tant pel saber i les habiacuteliacutetats
deis professionals formats a les facultats de medicina com decIacuteslU suport que les autoritats civils i edesiastiques atorgaren al mode universitario Tanmateix el
model laquooberr continua proporcionant fins ben beacute al XIX el meacutes gran nombre de
practics ocupats en tasques sanitaries (metges cirurgians barbers apotecaris i manesshycals) els quals constitutren fins lIavors Iautentic paraigua sanitari de la majoria de la
Les facultats medievals formaven en la medicina escoliistica professionals que
atenguessin les demandes sociacuteals de salut sobretot deis estaments dirigents La dedishy
cacioacute docent i l exercIacuteci pcictic de llurs professors dona lloc a una iacutengent quantitat descriacutets en els quals dacord amb el metode escolastic exposaven glossaven o
comentaven cls textos de les autoritats mediques suscitaven problemes entorn de
quumlestions puntuals i disputaven duna manera formal sobre aquestes quumlestions La
pervivencia daquestes instituciacuteons eacutes la prova meacutes ferma del fet que van saber satisfer les expectatives que es crearen entre les elits governants Aquestes darreres ben
al contrari de la imatge encara avui corrent del pensament medieval
la medicina escolastica com un instrument efica~ per afer front als problemes de la salut i la malaltia i per tant legitimador del poder que detenien
Aixiacute mateix les facultats de medicina baiacutexmedievals constitufren amb les de les arts (a les quals estigueren estretament lligades al sud d Europa) l esceshy
nari principal per al conreu de la filosofia natural (Jequivalent del que actualment
anomenem ciituia) de la qual formava pan la teoria medica per beacute que la practica
de la medicina estigueacutes orientada a objectius especiacutefics Fou nomeacutes a partir de mitjan segle xv que comeniexclaren a sorgir generalment a lempara del patronatge de les elits
governants les academies i altres institucions noves que en els seguumlents rivalitshyzaren amb les facultats duna manera creixent
En termes generals tot el que hem dit fms ara saplica al conjunt de la Corona
dAragoacute durant Iedat mIacuteljana Ara beacute com es concreta aquest proceacutes en els diferents
386 Ellemps de les uniVfrsilals i lescoliacutelslica
territoris de la Corona Com a la resta deis regnes iberics la coexistencia de les tres grans cultures monoteistes mediterrmies (istimica jueva iacute cristiana) fou un deis trets meacutes caracterIacutestics de la societat medieval catalanoaragonesa A mesura que els seus monarques conquerien nous territoris a Ilslam els cristians desplaaren els musulshymans com a majoria dominant que imposava la religioacute i la cultura propies i els releshygaren a la condicioacute de minoria sotmesa i dependent els jueus en canvi reeixiren a mantenir-se sota el domini musulma i cristiacutea com una minoriacutea culturalment signifIshycativa en la medicina i en altres ambits El galeniacutesme entes com un conjunt de coneixences i practiques mediques inspirades en els escrits de Gale constitula el substrat comuacute de la medicina de les tres cultures pero el marc multiforme i variable de relacions de domini i dependencia entre siacute conferiacute a la medicina a la Corona dAshy
uns trets peculiars en el marc de IEuropa lIatina medieval Aquest cacicter peculiar afecta tant el saber teoric i els models de formacIacuteoacute com Iexercici professioshynal les formes dassistenciacutea i les institucions El cas del mostassaf iexcliexclIustra ben beacute aquests fets A al-Andalus havia estat un funcionari que regulava el comer urba i lactivitat deis mercats Amb la conquesta cristiana algunes ciutats (Valencia 1238) mantingueren aquesta institucioacute musulmana amb la missioacute de vetllar per la fIabilitat deis pesos i mesures en els mercat~ la neteja i la salubritat daquests i tambeacute deis carrers i l estat de conservacioacute deis queviures i lIurs preus Amb aquestes noves funshyclons el mostassaf fou instaurat al lIarg deis segles XIII i XIV en molts altres centres urbans de les corones de Castella i dAragoacute com ara Saragossa (almenys des de lany 1242) Ciutat de Mallorca (1309) Lleida (1337) i Barcelona (1339)
Tot seguit abordareacute succintament la produccioacute cientiacutefica deis metges universitashyris de la Corona dAragoacute durant ledat mitjana en dos grans escenaris duna banda e resso del proceacutes dassimilacioacute de saber medic antic comuacute a IOcciacutedent liad diacutens deis ambits universitaris de la Corona de laltra la projeccioacute cultural deis metges i deis estudiants de medicina originaris de la Corona en altres indrets dEuropa
4 LA PRODUCCIOacute MEDICA SORGlDA DE LES UNIVERSITATS DE LA CORONA DARAGOacute 1 LLURS PROTAGONISTES
Com a la resta de IEuropa medieval els metges universitaris de la Corona dAshyestaven familiaritzats amb una serie dobres dorigen irab que compendiaven
amb extensioacute i complexitat diverses el conjunt deIs sabers medies hipocraticogaleshyniacutecs al seu abast (Colliget dAverrois Canon d Avicenna Pantegni dAli Abbiis) o una part (Teysr dAvenzoar) Tambeacute coneixien alguns tractats del mateix Gale als quals safegiacute -a partir de la seva introduccioacute en la decada de 1280 en e1s cercles universitashyriacutes del nord dItilia Montpeller i per beacute que amb menys viacutegoria Pariacutes- un conjunt dobres (trenta-cinc) conegut amb el nom de nou Cal que representa una profunda reforma inteiexcliexclectual i practica de les facultats de medicina medievals (Garciacutea Bashyllester 1998) Al costat d aquestes obres hi havia inseparablement el que hom coshyneiacutexiacutea com Articella un conjunt variable descrits medies generalment de caracter
Les uniVfrsicals 3117
esquemitic el nudi de qual estava integrat per la Isagoge de Johannitius (de fet un abreujament lIatiacute dun text de Hunain iacutebn Ishaq) uns breus escrits semiologics sobre es polsos i les orines tres textos hipocritics (Aphorismi Progl1ostica i De regimine acushytorum morborum) i e Tegni de Gale LArticela fou el manual daprenentatge basic deIs metges universitaris europeus fins al primer ter del segle xvr i formava part habitual de les biblioteques mediques de lepoca Tot aquest conjunt dobres defIniacutea l esqueshyma bisic al voltant del qual girava la medicina universitaria a ledat mitjana un esquema que cal no oblidar-ho es fonamentava en es coneixements de loacutegica i de filosofia natural i moral que els estudiants de medicina havien hagut dadquirir preshyviament a les facultats darts a traveacutes del corpus dobres d Ariacutestotil
La Isagoge de Johannitius dividiacutea la medicina en theoria i practica EIs metges medievals entenien per medicina theorica el coneixement correcte de que ells anomeshynaven coses naturals no naturals i cOl1tranaturas Segom el galenisme lIatiacute les coses natushyras componen el cos huma i li permeten la subsistencia com a eacutesser viu (elements complexions humors esperits virtuts ete) les coses 110 naturals defineixen l entorn natural i social de la persona la qual es troba en estreta interaccioacute normal o patoloshygica amb eH Iaire i lambient el menjar i la beguda e treball i e descans el son i la vigiacutelia les excrecions i les secrecions i es moviments de Ianim i les coses contranashyturals constitueixen tot e que hi ha dalterat en la persona en l estat de malaltia Oa malaltia mateixa les seves causes i els seus accidents o siacutemptomes) La dimensioacute practica o operativa lanomenada mediana practica compren tres tipus daccions en lambit de la prevencioacute i la terapeutica la dieta -entesa com a norma que abasta tots els aspectes de la vida humana mitjanant un uacutes adequat de les coses 110 naturals- la medicacioacute i la cirurgiacutea
Tant la mediana theorica com la practica es plasmaren en obres de contingut espeshycHic que els metges uniacuteversiacutetaris produlren com a resultat de les activitats docents o practiques Duna banda durant la segona meitat del segle xrv iacute tot al Harg del segle xv els professors universitarIacutes generaren nombrosos comentaris escolastics als escrits de les autoritats mediques ja citades i daltres autoritats De laltra tambeacute sorgiren obres dedicades a aspectes prictics especiacutefics com ara els regiacutements de sanitat els tractats de pesta i altres escrits conjullturals es tractats de simples i compostos medishycinals (antidotaris) i les coHeccions de receptes (receptaris o experimenta) i els tractats de cirurgia i danatomia Cal dir que els pressuposits doctrinals de la medicina unishyversitaria penetraren en altres ambits de la practica sanitaria en particular els refeshyrents a la cura dels animals per al treball i la guerra (cavalls i mules) o per a Ioci dels grups sociacuteals dominants (uacutelcons i gossos) (Ciacutefuentes Ferragud iacute Garciacutea Ballester 1999)
Parlar de la produccioacute medica sorgida de les universitats de la Corona dAragoacute exigeiacutex abans que res referir-nos a Arnau de Vilanova tant per raom estrictament cronologiques com per la seva rellevancia en la medicina universitaria de tota lEushyropa llatina DArnau nhem de fer notar la condiciacuteoacute de catalanoparlant la possible ascendencia aragonesa lespecial relacioacute amb Valencia les seves profundes inquietuds religioses i lestreta vinculacioacute a quatre reis de la Casa dAragoacute (Pere II i es seus fIlIs
389 JI El f(II) tic I~ iexclWilCfsitJS i fisnll~tim
Alfoacutens 11 Jau11le 11 i Frederic lf de SiciacuteliJ) i J tre papes (13oniacutefaci VIII Benet XI iacute Climent V) Pero hom no entendriacutea ni una sola lIetra de la seva vasta obra si no tinshy
en compte la seva formacloacute CJp J J decada de 1260-1270 i el eu magiacutesteriacute
a la univeritat de En efene com ho han subratllat iexcl bastnnent
els estud arnaldians de luacuteltiacutem mig egk en contrast 3mb una llltoriografia previa
per Ieoterisme i lheterodoxla Arnau fOl primer que res un metge lIniacuteshy
versitariacute que visqueacute de forma apassiacuteonada el conflictes religIOSOS i poliacutetics de la seva
epoca Tanl1latelx les seves celebres activitats professionals (lIlagisnri i
medica) es basaren tothora en un galenisme (ompletal1ltnt ortodox en el seu tcmps
(paniagUJ 19lt)4 1994a Peramau EspeJt 1995 Ziegler 199fl)
COIll a metge procedent dlJla zona de frontera O1 eonvivien les tres cultures
mediterrlnies (crtstiana musulmana i jutva) Arnall dt Vilanova coneixia Iarab i
en el moviment traductor de Iarab al liad dimportants obres mediques
dautors grecs (De illlerioriblls i De r(fore el Irnwre el ialigalic el SIUiSIIO de Gale) i arabs (De viribus wrdis dAviccnna De sil1lpfiribls d Abuuml I-Salt) Com a profew)r
vcrsitan Arnall participa activament en b cOrlStruecioacute de lescolastica medica
la reforma de 1309 deis eswdls medies de Montpeller i Pariacutes (Garciacutea Ballester 199X)
i cultiva gairebeacute tots e1s literaris medies eomemporanis el comentariacute escolisshy
tic als autors classics (CoIII11eiexcllflm slIper lraclallWI Galielli de maiia wmpexionis diverse
Repetiacuteio lIIper ranon Vita brevis) el tractar estrietament teorie (De inlcntiacutee medishy
corull De hmlido radicai De considerochmiblls operis medicine Aphorismi de gradas De
dosi lyriacoliull) la summa o compendi (SpcClIIIIft mediaacutellc) lexposicioacute aforiacutestica
(PambaJe mediwlionis Aphorismi [pariwlares de memoria eXlrava)antesJ) el wnsilillm
didacticopractie centrat en un mal (Regimel podagreJ lexposicioacute enumerativoalfabeshy
tica (Antidotarilm) i els regiments de sanitat (Regimen sanilatis ad regem Aragonllm De
eSII carnium ReJimen AJmarie) (Garciacutea Ballester Paniagua i McVaugh 1(75)
Deixant de banda la figura d Arnau de Vilanova cal dir que la produccioacute cienshy
tiacutefica deJs metges de la Corona d Aragoacute durant e1s segles baixmedievals fou Ineacutes aviat
escassa i de no galre volada Molt probablement les causes en van ser la ja esmentada
feblesa de les facultats de medicina obertes en el territori durant aqllell periacuteode De
fet fins a la decada de 1480 nomeacutes destaca Antoni Rieard professor de medicina als
esttldis de L1eida i Barcelona que orienta una bona part de la leva obra a raplicacioacute
de la matematica a la mediacutecina (De arte Jraduandi medicinas compositas De quantitatibs
el proportioniblltl humorum) (Dureall-Lapeyssonnie 1966 Madurell MarIacutemon 1984)
Altres metges universitaris cultivaren sempre en la llengua acaiquestemica de repoca
(el latiacute) e1s diversos generes literaris medies El comentari escoUstic fon conreat
probablement lIeidad Joan Jacme (m 1384) canceller de la universitat de Montpeshy
ner o el valencia i professor de la facultat de medicina de L1eida Franeesc Queralt
(r 1350 - c 1440) amb els seus comentaris al 7~~ni de Gafeacute i daltres Els coltsilia
medies foren cultivats pel mateix Joan Jacme En Iambit de la medicina practica cal
destacar es tractats de pesta (om es de Sany de Ridaura (ms Rivaurea ( 1365) el
dun cert Blase de Barcelona (molt probablement BJase de Camarasa metge de reiacute
Martiacute e 1406) o el del citatJoanJacme (Cardoner Planas 1973 p 51 i 53) e1s regishy
Li5 flt1iJ1(r~ilals
FoiJ inicial del Rfgiment de psrttadoacute de pestilencia de Jaurne dAgramont (1348) proftSsor de medioacuten) J
lEswdi General de Ueida segonlt una copla del sele XI (Verduacute ArxlU ParroqUIal fol Ir)
390 391 Ellemps de les iversitals i lescolastIacuteta
ments de sanitat com el del valencia Pere Fiacuteguerola (e 1320-1397) adre~at als seu s fills aleshores estudiants a la uniacuteversitat de Tolosa i els comentaris a les obres de cirurgia com el de Pere Figuerola a la Chirurgia magna de Guiu de Chaulac
A lEuropa baixmediacuteeval el lIatiacute llengua de IEsgleacutesia la universitat el dret ladministracioacute i fins i tot de la literatura -De lescriptura en suma- va comen~ar a veure disputats tots aquests ambits per part de les llenguumles vulgars que fins aleshores li havien estat privatius U na de les caractenstiques meacutes interessants de la produccioacute cientiacutefica deis regnes hispimics fou justament la primerenca utilitzaciexcloacute deis vulgars romanics com a vehicles de comunicaciacuteoacute en medicina i filosofia natural De les lIenshyguumles vulgars hispaniques el catali va demostrar ben aviat una vitalitat singular en aquest camp i va esdevenir vehicle duna produccioacute complexa (Cifuentes 1997 2002) Com que dins daquest mateix volum es dedica tot un altre capitol a la literashytura cientiacutefica en cataJa aquiacute nomeacutes esmentareacute i de forma breu les obres mediques originariament en catali de professors universitaris Basicament soacuten tractats de pesta adreiexcliexclats tots dos a la gent comuacute que foren escrits Iun a Lleida amb motiu de la pesta negra de 1348 i Ialtre a Valencia per Iepidemia de 1489-1490
El primer eacutes lesmentat Regiacutement de preservacioacute de pestilencia -el text medie meacutes primerenc escrit en catala- que el metge universitari i professor de la facultat de medicina de Lleida Jaume dAgramunt condogueacute el 24 dabril de 1348 Meacutes enlli del seu interes Iinguumliacutestiacutec la importancia d aquest tractat de pesta rau en el camcter tambeacute primerenc de la pesta negra dins de la literatura medica europea i en el conshytext que Iorigina El Regiment com Agramunt mateix explica en el proacuteleg lescrivIacute no pas per instruir els metges universitaris sinoacute per mostrar al conjunt de la poblacioacute de Lleida com preservar-se daquesta calamitat que aleshores amenaava la ciutat iacute per afer-se entendre pels seus destinataris Agramunt empm no la lIengua academishyca sinoacute la vulgar El Consell municipal (la burgesia) al qual Agramunt adrelta Iobra va rebre-Ia amb entusiasme i en compensa econoacutemicament la viacutedua (Arrizabalaga Garciacutea Ballester i Veny 1998)
Gaiacuterebeacute cent cinquanta anys despreacutes el metge valencia L1uiacutes Alcanyiacutes (e 1440shy1506) escriviacute un Regiment preservatiu e curatiu de la pestilencia en el qual subministrava als profans tot un ventall de consells pdctics amb motiacuteu de l epidemia de 1489-1490 (Rubio Vela 1994-1995) per a preservar-se de la pestilencia i tractar-Ia siacute nemmalalshytiacuteen i no trobaven un metge a qui recoacuterrer lmpres a Valencia cap a Iany 1490 el Regiment dAtcanyiacutes eacutes el primer text medie originalment escrit en catali que simshyprimiacute Atcanyiacutes que havia estat un deis iacutempulsors i dinamitzadors de IEscola de Cirurgia des de la seva fundaciacuteoacute el 1462 i que uns anys despreacutes va ser el primer catedratic de medicina i cirurgia de IEstudi General de Valencia passa en poes anys destar al cim de la professioacute medica valenciana a ser processat per la lnquisicioacute sota iexclacusacioacute de judaltzant el 1504 i condemnat a mort i cremat a la foguera amb la seva dona el 1506 (Arrizabalaga en preparacioacute Loacutepez Pintildeero i Ferrando 1998)
Les universitats
-yiexcl gt -
I~r~~nlfcllfabfutolfn~9ftftlib9 iI~iexcliexclbull ~ 1 ~iiacuterantn~tura
humana lotrmefa a tsts1nnumerGbte6 pttiacuteuat~f06 J110J tala nobe~iacuten te to ttamiddotlcscau(eebe mo dtniguumlamt8 ttffta
-11 ~~ mee~subae middotmt6 ~~~queaguntildeble
pttgtemfQqti~~)fiexclnellameI eQma~9eacute~poftrta membreepntildectpa19beuaUa fes06 gtt peltrtuerfee ~tndtartCOacuteplouamOl~fIacuteCQt les()btts1)e1cot~md~efttsetn~aacute~g~iacuteg~~n
~r~~~~n~)iJr~~I=l3~~~tImiddotmiddotI~~ lt ~tbfuiacutena pertanw anye paacute11JetJ(neqlje~ fom QlutJQta be nmsunt~~eafocauumlfiJ tafptqefnocteitnenQt1 bel tri 1 e~fotna~
ttgtenol1re7tdmiddotmiddotmiddotture )Eneam middotueYmiddotIacuteAsmiddoteacuteiCmiddottteacutee rintend~~ jotskie~~itlr~iexcl relIga ea qeAJi rocoz~tmab muWplieacuteQtto btcoltgtfata confouantedGrificantt1 c rdhlu middotmiddotbmt8l~r~ta1)((co~e~rsitA9Utl1~~ lt1Q[f~e I etC111108Qnt be tetiacutenoacutef6lfiexcllteraacute tao loacuteslluJtJOamp td co~ UI11a pn bon no rol
bullafJe Inid del text del R~imenl 1seli e rurati de la pestilfnria (Valencia Nicolau Spindeler c 1490) del metge conven valencia L1uiacutes AJcanyiacutes (c 1440-15(5) AJcanyiacutes fou el primer professor de medicina de lEstudi General de Valencia (Valencia Biblioteca Puacuteblica de Valencia Fons Nicolau Primitiu 1 iacutegn a2r
[el foh previacute conteacute la portadaj)
392 393 El t(lI1pS de les unllrsttals i icJcolaacutes(iw
5 LES ACTIVITATS CIENTIacuteFIQUES OELS METGES UNIVERSITARIS DE LA CORONA DARAGOacute
EN ALTRES INORETS OEUROPA
La presenciacutea de metges universitariacutes de la Corona d Aragoacute en altres palsos de baixmedieval fou coosequumlencia de raons molt diverses Les millors perspecshy
tives de prom ocioacute professional tingueren seos dubte un paper decisiu en la majoriacutea deis que optaren per establir-se professionalment fora del seu paiacutes dorigen els uns hiacute
anaven a estudiar mentre que els altres hi arribaven amb titulaciacuteons professionals No eacutes aventurat pero dafirmar que darrere daquest pas biogcific decisiu hi hagueacute tamshy
beacute importants raons negatives en un nombre no pas redult de casos La repressioacute desencadenada per la Inquisicioacute entre e1s sectors del patriciat valencia dorigen judeoshy
convers a partir de 1480 hi tingueacute un paper particularment significatiu en provocar Iemigracioacute de professionals i en estimular que e1s fills daquestes famiacutelies benestants
fossin enviats a estudiar a indrets apartats de Ienrarit clima local i lIuny de Iabast del
Tribunal Lestabliment de diverses facultats de medicina a la Corona d Aragoacute durant els
segles XIV i xv no atura Iafluencia destudiants de famiacutelies acomodades de la Corona
d Aragoacute cap a ruverses universitats europees particularment a Occitaniacutea (Montpeller sobretot) i a lcilia (Bolonya Paviacutea Siena Pisa Ferrara Pildua i Napols entre dalshytres) Dacord amb la peregrinatio academica comuna a repoca aquests estudiants
cursar els estudis en unes quantes uniacuteversitats consecutiacutevament abans d obteshy
nir la graduaciacuteoacute com ara lestudiant de medicina valencia Jaume que es doctora a Ferrara el 1502 despreacutes dhaver passat per les universitats de Monrpeller
L1eida Bolonya Padua i Paviacutea o elmallorquiacute Pere dOlesa i Rovira (c 1460-1531)
que estudia successivament a les universitats de Pisa Montpeller i L1eida Durant e1s
segles XIII i XIV Montpeller fou aparentment el primer lloc escolliacutet pels qui estudiashyven medicina fora de la Corona dAragoacute Ara beacute a1l1arg del segle xv el poi datracshy
cioacute bascula duna manera gradual cap a les universitats italiacuteanes Per a explicar aquest fenomen especialment pales a la segona meitat del segle xv i durant les primeres
decades del XVI hem dapeHar a raons diacutendole poliacutetica (domini catalanoaragones sobre el Regne de Napols iacute consolidaeioacute de la presencia hispanica a ltilia
deis dos papes Bolja Calixt III i Alexandre VI) i socioprofessional (prestigi de les universiacutetats italiacuteanes i afebliment deis estudis de medicina a la Corona d Aragoacute i
increment de la demanda de professionals sanitaris a1s regnes hispimics) (Arrizabalaga Carciacutea Ballester i Salmoacuten 1989)
La majoria tornaren al seu 1I0c dorigen en acabar els estudis pero nhiacute hagueacute que optaren per establir-se professionalment lIuny de lIur terra natal per a la resta o
per a una part de la seva vida El cas d Arnau de Vilanova eacutes un eas ben expressiu Despreacutes destudiacutear medicina a Montpeller deis primers anys d exereir professionalshyment a Valencia i deis nomenaments suecessius com a metge de tres reis dAragoacute inicia cap a la priacutemeriacutea de la decada de 1290-1300 un magisteriacute a la universitat de
Lts universitats
Montpeller que el porta en molt pocs anys a esdevenir la mediacuteca meacutes destacashy
da daquest centre durant tota ledat mitjana Aquest magisteri no li va impedir tanshymateix de prosseguiacuter la seva estreta vinculacioacute amb els comtes reis en qualiacutetat de
metge conseller poliacutetic i espiritual i agent diacuteplonuumltic A meacutes a meacutes des de 1301 encara presta a Roma i en daltres 1I0cs importants serveiacutes medies a tres papes (paniashygua 1994a)
U na altra vessant de les aetiviacutetats cientiacute6ques deis metges catalanoaragonesos a
Montpeller la iHustra el cas del Joan Bruguera mort el 1452 en aquesta cjushytat on havia cursat e1s estudis de medicina j on despreacutes havia exerciacutet la professioacute
Gracies a la dot testamentaria de 800 escuts dor una vaiacutexella dargent i els seus Iliacuteshybres durant la deacutecada de 1460 es funda a Montpeller el Collegi de Girona perque
cada any dos estudiants becats de la ciacuteutat de Glrona -iacute siacute no de la seva dioacutecesi o de Caralunya-- poguessin cursar estudis de medicina a la universitat de Montpeller
Aquest que ha estat historieament una de les vies dinfluencia de la mediCIshyna francesa sobre la catalana desenvolupa normahnent les seves activiacutetats fins a la
decada de 1560 quan les guerres de religioacute a tot Europa i en particular les lluiacutetes
entre catolies iacute calviacutenistes al sud de Frana retragueren la concurrencia de giacuteronins a
A partiacuter de mitjan segle XV el de Girona a Montpeller es torna
gradualment destudiants gironins (Dulieu 1970 Calbet i Corbella 1981shy1983 1 p 97 Alcalde 1992)
Tanmateix fou a Italia on a la segona meIacutetat del XV els metges de la
Corona dAragoacute tingueren un protagonisme cultural meacutes destacat Hom pOl assenyashy
lar e1s casos deis germans Gaspar i Jeroni Torrella autors d obres mediques i cientiacutefishy
ques que foren iacutempreses al final del segle xv i al comenltiexclament del XVI i els de Franshycesc Argilagues i de Cuiacutellem Caldentei que treballaren com a editors per a les
premses iacuteralianes del 6nal del segle xv Tots quatre haviacuteen cursat els estudis de medishycina en uniacuteversitats italianes
Gaspar Torrella (r 1452 - c 1520) era membre duna famiacutelia on almenys el pare iacute dos germans eren metges El pare el meslre Ferrer Torrella havia estudiar medicina
a la universitat de Montpeller i pertanyia a la mateiacutexa generacioacute que Lluiacutes Alcanyiacutes I els altres metges valencjans que fundaren lEscola de Cirurgia el 1462 Com el seu
Jeroniacute Caspar cursa els estudis de medicina a les universitats de Siena i Pisa durant la de cada de 1480-1490 amb mesres tan influents com Alessandro Serrnoneshy
ta iacute Pierlcone da Spolcto Despreacutes sestabliacute a Roma on gaudiacute duna posiciacuteoacute social acomodada com a membre de la cort del cardenal Roderic de BOlja Quan el 1492
esdevingueacute papa amb el nom d Alexandre VI Torrella continua al seu servei com a metge personal del seu fill Cesar A meacutes a meacutes fou responsable de la Biblioteshy
ca Vaticana (1498-1500) bisbe vitalici de Santa Ciusta a Sardenya (des de 1494) i
domestiacutec dAlexandre VI Almenys des de 1504 Caspar Torrella fou tambeacute un
dels rnetges del papa Juli 11 (1503-1513) -un fet prou significatiu de lestima que el nou papa teniacutea pels seu s serveis professionals
Torrella escriacuteviacute cinc escrits medies i un pronostic astroloacutegic que foren impresos en un lapse d onZe anys (1497-1507) i en algun cas de forma reDetida El
194 EIemps de les universilas i escoltlstica
seu tractat astrologic fou originariament una epiacutestola adreada a Cesar Borja e 1502 on s avaluava la signifIcacioacute de diferents fenomens celestes (es portents prodigis i presagis es defectes del sol i la lIuna iacute els cometes) La seva tardana publicadoacute e 1507 obeiacute als precs de datari papal Giovanni Gozadini intrigat per les possibles conshysequumlencies de cometa que shavia vist en el ce roma Iagost de 1506 Entre les dnc obres propiament mediques hi ha un consiacutelium doblement impres e 1505 (Roma i Salamanca) dedicat a una nova malaltia anomenada popularment modorriacutella que pe que sembla causa estralls en la flota castellana de Flandes i es difongue despreacutes amplament pes regnes hispanics i vclns un consilium de peste escrit amb motiu duna pestiacutelencia que colpeja Roma e 1504 un regimen saniacutetatis compost en forma de dialeg per al papa Juli II que fou publicat el 1506 idos escrits dedicats al mal franees -una nova afeccioacute que des de 1495 sestenia riiacutepidament per tot Europa- tots dos al seu patroacute Cesar BOIja aleshores viacutectima de la malaltia i que formen part de les obres mediques mes primerenques sobre aquesta afecdoacute Ambdues es publicaren a Roma el 1497 i e 1500 respectivament A mes a mes la mes primerenca es reedita aviat amb un nou tiacutetol (Roma c 1498) i amb la inclusioacute duna epiacutestola dedicatoria al bisbe dAvranches (Normandia) Louis de Bourbon quiacute pe que sembla havia animat Torrella a reeditar e seu treball instat per raons semblants a les de Borja (Arrizabalaga 1985-1986 1996 Arrizabalaga Henderson i French 1997 p 113-144 i 311-317)
El seu germa gran Jeroni Torrella (e 1450 post 1508) despres destudiar medishycina a Siena i Pisa es vincula a la cort napolitana de la reina Joana dAragoacute (1455shy1517) de la qual fou metge a Napols (1477-1499) i a Valencia (1499-1504) Jeroni fou el titular de la catedra medica de principis a IEstudi General de Valencia entre 1505 i 1508 Despreacutes passa a estar al servei del rei Ferran el Catolic a la cort de Vallashydolid De les diverses obres seves de que tenim notiacutecia nomeacutes es conserva un tractat sobre imatges astrolOgiques que fou impres a Valencia cap a 1497 (Loacutepez Piacutentildeero et al
1983 11 p 358-359 Perrone Compagni 1979 Rotzoli 1991 Weill-Parot 2002) Daltra banda e valencia Francesc Argilagues i el mallorquiacute Guillem Caldentei
en acabar els estudis de medicina en distintes universitats dItMia es dedicaren entre a1tres activitats a Iedicioacute de textos medies per a les premses de nord dItilia Franshycese Argilagues (ji c 1470-1508) inicia es estudis de medicina a la universitat de Siena vers rany 1470 A partir de curs 1473-1474 es trasllada a IStudio de Pisa on continua la seva formacioacute fins que obtingueacute el doctorat en arts i medicina 111 dashygost de 1477 Tot sembla indicar que e fet danar-sen de Siena a Pisa igual que ho feren els germans Jemni i Gaspar Torrella companys destudis iacute paisans seus estigue relacionat amb la decisioacute dAlessandro Sermoneta un influent professor seu a Siena de traslladar-shiacute La relacioacute del jove metge valencia amb Alessandro Sermoneta degue continuar despreacutes dobtenir el doctorat Argilagues se nanil de Pisa probableshyment cap al mes de maig de 1479 i seguiacute de nou e seu mestre i protector Sermoneta quan aquest es trasllada a Padua com a lector ordinari de medicina teoacuterica de lStudio daquesta ciutat entre 1479 i 1484 Pel que sembla des de 1483 fIns a la mort Argishylagues residiacute a Venecia on feacuteu compatible lexercici priictic de la medicina amb les
Les universitats 395
activitats com a editor dobres mediques per a la prospera impremta local La seva labor editorial medica desplegada precisament en uns moments en que aquesta nova ocupacioacute sorgia a Europa es materialiacutetza en dues edicions venecianes de l Articella
-autentic lIibre de text de la medicina universitiria baixmedieval com ja hem asseshyi en tres edicions meacutes del Conciacuteliator del mestre escoJastic Pietro dAbano
(1250 - ( 1315) La innegable capacitat de permanencia de lAr(Iacutecella en les facultats de medicina
explica que aquesta coHeccioacute fos una de les obres mediques de mes fortuna editorial durant la primera impremta divuit edicions impreses entre Ieditio princeps de Padua (c 1476) i Lioacute (1534) Argilagues que fou iniciador de les edicions venecianes de l Articella tingue a carree seu les ediacutecions impreses per Hermann Lieehtenstein de Colonia e 1483 i per Battista Torci el 1487 A meacutes quatre impressions ulteshyriors de Articella datades el 1491 1493 1500 i 1513 i en les quals fIgura com a editor Gregorio da Volpe soacuten identiques en contingut i molt similars pe que fa al format a les edieions preparades per Argilagues
El seu trebal com a editor de lArticela es materialitza entre a1tres coses en la incorporacioacute a la coHeccioacute de noves obres no incloses en l ediacutetio princeps de Padua (c 1476) En efecte als set escriacutets que conte (la Isagoge de Johannitius el De de Filaret i el De urinis de Teofil els Aphorismi Prognostiea i De regimine aeutotum morshy
botum hipoeritics acompanyats deis comentaris de Gale i lArs medica de Gale amb el comentari dltAliacute ibn-Ridwan) Argilagues nhi afegiacute quatre mes (Epiacutedemiacuteae [um
commentis Johannis Alexandrini De natura fttus De lege i Iusiurandum) tots pertanyents al Corpus Hippocratieum i que foren impresos per primer cop en aquesta ocasioacute La seva iniciativa palesa el paper dofertor de nous horitzons inteHectuals que Ieditor tambeacute acompliacute en la impremta primitiva Arneacutes hi introduiacute Iopuscle De divisione
librotum Galieni de Gentile da Foliacutegno i tres tabulae -presumiblement deaboracioacute proacutepia- relatiacuteves a algunes de les obres hipocriiacutetiques editades (una per als Aphorisml una altra per als Prognostiea el De regimine aeutotum morbotum i les Epidemiae i la tershycera per al Tegni galenic) amb la finalitat de facilitar l acceacutes a labundant i variada informacioacute daquestes obres hipocriiacutetiacuteques
La1tre escrit editat per Argiacutelagues fou el Condliator differentiatum medicorum el
philosophotum del metge professor de la Universitat de Padua i destacat representant de Ianomenat ariacutestotelisme padwl Piacuteetro dAbano (1250 - c 1315) Organitzada entorn de 210 diferencies (differentiae) que segueixen lestructura de la quaestiacuteo escolasshytica aquesta obra passa revista al saber medie hipocraticogalenic en conjunt cercant sempre lharmonitzadoacute dopinions entre metges i (iexclJosofs naturals en aquells punts candents en que uns iacute altres discrepaven El Conciliator fou iacutempres nomes cinc vegashydes abans dacabar el segle xv i ben be siacutes meacutes fins a 1565 Argilagues tingueacute acarree seu tres edicions anteriors a 1500 les venecianes de Johann Herbort (1483) i Boneto Locatelli per a Ottaviano Scotti (1496) i la de Gabriele Grassi a Pavia (1490) El zel dArgilagues com a editor tambeacute es a~lI pales al Conciliator on incorpora fragments no reeolliacutets en edicions impreses anteriors (Arrizabalaga Garciacutea BaIlester i Gil Arisshytu
396
i
El ttrlpS de les tmiverslals i Il5WloSfIacuteuacutel
El metge i dergue mallorquiacute Guillem Caldentei (1 1496-1519) era fill dAnshy
toni Caldentei (1 1469-1514) metge o cirurgiacutea de Feaniacutetx i nebot de Bartomeu Caldentei prevere doctor en teologia per la Soroona iacutenfluent luHista iacute un deis
introductors de la impremta a Mallorca de qui hered diacuteversos llibres de iacute filoshy
sofIa En el perfIl intcHectual de Guilem Caldentei es pot distillgir un vessant medic i un altre de
Caldentei cursa estudi darts i medicina a la Universitat de Paviacutea la principal
universitat del dueat de Mili que culmina amb grau de doctor (arrium ac medicile
doctor) obtiacutengut abans de 1496 El 1502 ja tornava a ser a Mallorca i fixa la seva
residencia a la Ciutat de Mallorca on aparentment romangueacute fins que moriacute vers
Iany 1520 Guillem Caldentei gaudiacute sens dubte dun notable prestigi com a rnetge
al Regne de Mallorca El mes dabril de 1514 en un protocol notarial que enregistra la venda que fa duna esclava mora de 29 anys anomenada Francesca per 95 Iliures
hi surt esmentat com a professor en ars i medicina (ltltin artibus et medicina professorraquo)
cosa que eventualment es podria relacionar amb la imparticioacute per Caldentei
de docencia en alguna escola medica de Iilla sense determinar potser al si de
IEstudi General LuHiacutea (fundat el 1483) malgrat que no en tenim cap altre indicio
de la mort en data desconeguda del mestre Antoni Nadal tambe mallorquiacute (doctorat en arts i medicina a la universitat de Padua el
1490) Caldentei el succeiacute com a metge responsable de la morberia o llatzeret Apashy
rentment establerta a la Ciutat de Mallorca a la segona meitat del segle XV aquesta institucioacute vetllava per la salut puacuteblica de Iilla mitjanltiexclant el control del tcansit mariacuteshy
tim Llurs oficials inspeccionaven les embarcaciollS que preteniacuteen atracar a la ciutat i eventualment sotmetien a quarantena les persones i les mercaderiacutees Fiacutenalment el
1519 Caldentei ocupa el carrec de protofisic del Regne de Mallorca era dones la
maxima autoritat reiacuteal per al control de les practiques saniciries en aquest regne de
la Corona dAragoacute Com a tal acudia a Manacor amb laprovadoacute del lIoctinent
general del Regne amb la finalitat de sotmetre diversos priictics sanitariacutes apotecariacutes etc) a lexamen del qual depenien lIurs llicencies dexercici
professional
De la formacioacute teologiacuteca de Guillem Caldentei no en tenim cap meacutes notiacutecia
que la seva vinclllaeioacute als cercles de la devotio moderna Les seves inquietuds religiacuteoses
Iemmenaren a instituir el 151Ojuntament amb la seva esposa un benefici a la cateshy
dral de la Ciutat de Mallorca de la qual a la fiexcl de la seva vida despres de ser ordenat
sacerdot nesdevingueacute canonge penitenciacuteari i a participar aquell mateix any juntashyment amb a1tres cavallers daquesta ciacuteutat en la fundacioacute de la Casa de la Crianltiexcla un
centre que socupava dacollir 1 educar nenes i joves donzelles les regles del
redacta Caldentei arriba tambeacute a ser director espiritual de la fundadora daquest centre sor Clara Isabel Cifre (1467-1542)
Al comenltiexclament de 1496 eixiacute a Pavia de les premses dAntonio de Carchano a compte de brescia Maurizio Moretti e volum titulat Expositio Ugonis Senensis super libros Tegni Galieni (Fxpositio Ugonis Senensis super Tegni Galieni mm questiouishybus a lexpJicit) en una edicioacute a cura de Guillem Caldentei Es tracta de la primera
Les uiversilals 39i
edicioacute impresa del comcntari del mctge iacute fiexclJosof natural Ugo Bcnzi mes eoncgut com a Ugo da Siena (1376-1439) al Tertni Ars medica o Microtegni de Gale obra que forma part de lArticelia des de miacutetjan XII Durant ledat mitjana el Tegni de Gale circula en lIatiacute sota dues versions prineiacutepals una de grecollatiacutena i una altra dashyrabollatina ambdues del XII Des daquest el Tegni rebeacute un bOIl nombre de comentariacutes a carree de metges viacutenculats a lEscola de Salerno i de mestres eseolasshytiacutecs pertanyents a diferents universitats europees 13enzi fou professor de medicishyna en nombroses universitats italianes (Bolonya Siena Parma Florencia Paviacutea Padua) i com Pietro d Abano representant destacat de llaquoarrstotelisme paduabull El comentari dUgo da Siena al Tegni el qual com els que dedica als aforismes hipocratics i al Canon d Avicenna esta estretament lIigat al seu ensenyament univershysitari es troba entre els mes difosos a IEuropa medieval Ledicioacute a carree de Cal denshytei inclou una epiacutestola nuncupativa adreltiexclada a Ambrogio Varese da Rosate (1437shy1522) professor de la universitat de Pavia i metge astroleg i conseller deis grans ducs de MiLI Giangaleazzo (1469-1494) Lodovico iI Moro (1494-1499) i Massimiliano (1513-1516) -membres tots tres de la famiacutelia Sforza Despreacutes de Ieditio princeps a carrec de Caldentei el comentariacute dUgo da Siena al Tegni es torna a imprimir a Venecia a carrec de Boneto Locatelli dues vegades el 1498 a compte dOttaviano Scoti i el 1518 a compte dels sem hereus a mes de la indusioacute en Iedicioacute de les
impresa de nou a Venecia per Luca-Antonio de Giunta el 1523 (Arrizabashy2000) En contrast amb els casos deis germans Torrella d Argilagues iacute de Caldentei el
metge judeoconvers valencia Pere Pintor (c 14231424-1503) nomeacutes emigra a ROITla quan ja havia fet seixanta anys fonat per lofensiva inquisitorial que havia destrumiddotit la seva famiacutelia i cercant-hi la proteccioacute del cardenal Roderic de BOlja -el papa Alexandre VI des de 1492- al servei del qual romangue fins a 1503 Iany en que morircn ambdoacutes Pintor haviacutea estudiat a IEstudi General de Lleida amb el messhytre Francesc Queralt a cavall entre les decades de 1430 iacute 1440 Comen~a a practicar la medicina al voltant de 1444-1445 presumiblement a Valencia la corporacioacute municipal de la qual el designa examinador de metges diverses entre 1455 i 148 L Entre 1468 i 1485 Pintor fou uns quants cops lector de la ja esmentada Escola de de Valencia Probablement abandona Valencia poc despreacutes de 1485 i sestabliacute a Roma com a metge del cardenal Roderic de carrec que continua ocupant despreacutes de lelevacioacute de cardenal al papat com a Alexandre VI el 1492
De 1499 a 1500 Pintor publica a Roma sengles tractats dedicats a la pesta i al mal frances Les dues foren adreltiexclades a Alexandre VI tot iacute que nomes Ji dedica expressament la Resulta partieularment destacable que tant Pere Pintor
i rival seu a la cort romana publiquessin en vida tots lurs cscrits coneguts en una epoca en la qual e nombre de metges contemporanis que ho feien era encara molt redult Ajuda a explicar-ho que residissiacuten a Roma un deIs centres mes dinamics de la primitiva impremta a Europa i que estiguessin vinshyculats estretament als Borja els quals hi exerden un patronatge actiu de les ciencies i les arts en e transit del XV al XVI (Arrizabalaga 1996 Arrizabalaga Henderson i French 1997 p 113-144 i 311-317)
398 399 El tcmps de les univasitals i lcscoltlstica
Dun tercer grup de metges universitaris de la Corona dAragoacute amb projeccioacute cultural a Europa nomes ens consten unes biografies obscures que nomeacutes permeten conjecturar que residien fora de la Corona Eacutes e cas d Almenar preco~ tractadista com Gaspar Torrella i Pere Pintor de malfratues o el de Pomar vinculat com lagues a la induacutestria editorial En la biografta del doctor en arts i medicinaraquo valencia Joan Almenar (JI 1502) practicament tot eacutes incert tret de lesmentat tractat Ilatiacute sobre el malfrances que publica a Venecia el 1502 i que fou reeditat ben beacute tretze vegades al llarg de segle XVI dues en angles Lestructura i el contingut daquest escrit suggeshyreixen amb for~a que Almenar havia estudiat medicina a Montpeller o a Lleida (meacutes que a ltilia) abans de 1470 i que era prufessor universitari en alguna facultat de medicina italiana Malgrat ellloc on es publica e seu lliacutebre no nhe pogut localit7ar el nom dins de la documentacioacute publicada sobre les facultats de medicina de Pavia Bolonya Padua Pisa i Ferrara Aixo juntament amb Iorigen sicilii dun deis estushydiants que en esmenta em condueix a conjecturar la possible vinculacioacute dAlmenar amb alguna facultat de medicina de sud dltilia i en primer 110c amb la de IEstudi General de Napols atesa Iestreta reaciacuteoacute que el Regne de Napols tingueacute amb la Corona dAragoacute des de 1442 data de la conquesta dAlfons e Magnanim Lescassiacutesshysima documentaciacuteoacute conservada sobre aquest regne i les seves institucions de resultes de les destruccions successives deis arxius fa molt improbable laclariment daquest particular Daltra banda e possible magisteri dAlmenar a la universitat de Napols i daltres detalls incem de la seva biografta especialment la seva condicioacute noble -era senyor de Rocafort i Godella- permeten conjecturar una vinculacioacute eventual coniexcl en el cas de Jeroni Torrena a la cort napolitana de la reina Joana dAragoacute (1455shy1517) fms a la dissolucioacute e 1499 Les vicissituds poliacutetiques passades pe Regne de
durant aqueUs anys tambeacute haurien indult Almenar a abandonar-lo Tanmashyteix la publicaciacuteoacute del seu estudi sobre el malfrands a Venecia el 1502 advocaria a favor de la seva presencia en aquesta ciutat abans de retornar a la Valencia natal on degueacute exerciacuter la medicina per un temps i degueacute rebre de la reina Joana -lIoctinent general de Valencia entre e 1501 i el 1504-les senyories de Godella i Rocafort com a pagament pes seus serveis (Arrizabalaga en premsa)
Finalment del valencia Pere Pomar (JI 1515-1534) encara en sabem menys nomeacutes que ringueacute cura de les quatre edicions de IArticela en vuite que sordren de les premses lioneses durant el primer ter del segle XVI (1515 1519 1525 i 1534) feina que probablement leU essent al mateix Lioacute -el nou gran centre impressor euroshypeu que sorgiacute al comenpment de segle XVI- o des de la veiacutena ciutat de Montpeller en e1s cercles medies de la qual aquestes edicions degueren trobar el mercat meacutes iacutemmediat pero de cap manera IUacutenic
les univcrsitats
BlBLIOGRAFIA
ALCALDE 1 DALMAU R La Fundadoacute Brnguera 500 anys de reacioacute medica entre Ginll1a i MOlllpeshyIn Girona Ajuntament de Girona CoHegi Oficial de Metges de la Proviacutencia de Girashyna 1992
ARRIZAHALAGA J laquoEl Consilium de modorriacutella (Roma y Salamanca 1505) una aportashycioacuten nosograacutefica de Gaspar Torrella- Dynarnis 5middot6 (1985-1986) p 59-94
- Praacutectica y teoria en la medicina universitaria de finales del siglo xv el tratamiento del mal franceacutes en la corte papal de Alejandro VI Borgia bull Arb 153604-605 (1996) p 127-160
- laquoLos tratadistas de una nueva enfermedad el morbo gaacutelico LEuropa de les Cimals iacute deis Camiacutens Art Cultura i Societat al segle xv I CoUoqui Interruuional laquoCivitas Europaraquo (Valenshycia novembre de 1996) [En premsa]
laquoTrarucioacute medieval i cultura humanista en la medicina universitaria les activitats editorials de Francesc Argilagues i Guillem Caldcntei per a les prcmses italianes de les acaballes del segle xvbull [Apendix a cura de Sebastia Giralt i Soler] XVIII jomades dEstudis Histories Lacals Al tombant de ledat miljana tradiacutecM medieval i cultura humanista (palma de Mallorca desembre de 1999) Palma de Mallorca Institut dEstudis Balearics 2000 p 175-198
- Uuis Alcanyis Regimellt preservatiacuteu e curatiu de la pestilencia (Valencia c 1490) Barcelona Barcino [En preparaciacuteoacutel
ARRIZABALAGA J CIFUENTES L La medicina institucions sabers practiques protagonisshytes bull A GABRIEL P [ed) Historia de la Cultura Catalana VoL 1 Lesplendor medieval Segles XI-XV Barcelona Edidons 62 1999 p 247-270
ARRIZABALAGA J GARCIacuteA BALLESTER L GIL ARISTU J L Del manuscrito al primitivo impreso la labor editora de francesc Argilagues (JI ca 1470-1508) en el renacimiento meacutedico italiano bull Aseepio 431 (1991) p 3-49
ARRIZABALAGA J GARCIacuteA BALLESTER L SALMOacuteN F A propoacutesito de las relaciones inteshylectuales entre la Corona de Aragaacuten e Italiacutea (1470-1520) los estudiantes de medicina valencianos en los Estudios Generales de Siena Piacutesa Perrara y Paacutedua bull Dynamis 9 (1989) p 117-147
ARRfZABALAGA J GARCiA BALLEHER L VENY J jacme dAgramont Regiment de preservacioacute de pestilencia (Ueida 1348) Barcelona Gran Enciclopedia Catalana 1998 [Edicioacute de J Veny estudis introductoris i glossari de J Arrizabalaga L Garciacutea Ballester i J Veny]
ARRIZABALAGA J HENDERSON J FRENCH R K The Great Pox TIu French Disease in Renaiacutessance Europe New Havcn Londres Yale Univ Press 1997
ARRlZABALAGA J MARTIacuteNEZ VIDAL PARDO TOMAs J La salut en la histeria dEuropa Barcelona Residencia dlnvestigadorgt CSIC Generalitat de Catalunya 1998
BALDOacute M La Universitat de Valenaa Valencia IVEI 1986 CABREacute I PAIRET M La cura del Cos femeni i la medicina medieval de tradidoacute latina Els tractats
De ornatu i laquoDe decorationibus mulierumraquo atnbufts a Arnau de Vilanova Trotularaquo de mestre joan i laquoFas del tresor de beutatraquo atribuit a Manuel Def de Calatayud [Tesi doctoral Universitat de Barcelona Ed en microfitxes Barcelona Publicaciacuteons de la Universitat de Barcelona 1995]
CALHET I CAMARASA J M CORBELLA I CORBELLA J Dicdonari biogrQjic de meges Ctllalans Barcelona Fundacioacute Salvador Vives Casajuana Universitat de Barcelona 1981-1983 3 v
CARDONER 1 PLANAS A Historia de la medid a la Coro dAragoacute (1162-1479) Barcelona Ed Scientia 1973
CIFUENTES L laquoTranslatar scienaa en romans eatalanesch La difusioacute de la medicina en catala a la Baixa Edat Mitjana i el Renaixementbull Uengua i Literatura 8 (1997) p 7-42
LA ciencia en catala ti la Baixa Edat Mitjana iacute el Renaiacutexement Barcelona-Palma de Mallorca Universitat de Barcclona-Universitat de les lIIes Balears 2002
400 401 El temps de les Imiversilas i lescolasiea
CIFUENTES L FERl~AGUD c GARCIacuteA BALLESTER L _Els menescals i lart de la mene$calia
a la Corona dAragoacute durant la Baixa Edat Mi0ana Historia de la ramaderia i la veterimlria als PaiSes Catalans IV Col-oqui dHistoria Agraria (maig del 1997) Actes Barcelona Publi shy
cacions de la Univenitat de Barcelona 1999 p 75-98 ClARAMUNT S laquoEls estudis generals i les universitats A BELENGUER CEBRlA E CUADRAshy
DA MAJOacute C [ed] Hisloria Poliacutetica sodetat i cultura deis nmos Catalans Vol I1I Llfarj deis Paisos Catalans segles XII a xv Barcelona Enciclopedia Catalana 1996 p 350-355
357-360 i 362-365
DULlEU L Le ColIege de Girone de Montpdlier I Congreacutes Internacional dHistoria de la Medicina Catalana (BarceIona-Montpeller 1-7 de juny de 1970) Uibre dActes Vol IV Barceshy
lona Ed Scientia 1970 p 89-105 4 v
DUREAU-LAPEYSSONNlE J M Uoeuvre dAntoine Ricart mUedn catalan du XV siede cOnlribushytion aIeacuteude des lentatives meacutedieacutevales pour appliquer les maheacutematiques ala mMecine A BEAushy
JOUAN G [et alJ ]edsJ MMecine humaine et veacuteteacuterinaire il la jln du Moren Aacutege Ginebra L Droz Pariacutes L Minard 1966 p 171-364
FELlPO ORTS A LI Universidad de l1tlencia durante el siglo XVI (1499-1611) Valencia Univershy
sitat de Valencia 1993
fOURNIER M US statuts el privileges des universieacutes franfaises depuis leurondaion jusquen 1789 Pans L Larose et Force 1890-1892 4 t
GARCIacuteA BALLESTER L Hisloria social de la medicina en la Espantildea de los siglos XIII al XVI Vol 1
LI minoriacutea musulmana y morisca Madrid Akal 1976
laquoLos ongenes de la profesioacuten meacutedica en Cataluntildea el Collegium de meacutedicos de Barshy
celona (1342)bull Estudios dedicados a Juan Peset Aleixandre Vol 1 Valencia Universitat de
Valencia 1982 p 129-149 - LIs moriscos y la medicina Un capiacuteulo de la medicina y la ciencia marginaddS en la Espantildea del
siglo XVI Barcelona Labor 1984 - La medicina a la l1tlencia medieval Medicina i societal en un paiacutes medieval medilerrani Valencia
IVEI1988
laquoThe NeUJ Galen A challenge to Latin Galenism in thirtecnth-century Montpellicl A FISCHER K-D NICKEL D POTrER P [ed] Texl and Tradition Sudies in Ancienl Medishycine and ils Jansmisson Presellled lO JUlia Kollesch Leiden Brill 1998 p 55-83
GARCIacuteA BALLESTER L let alJ Practical medicine from Salemo lO the Block Deatl Cambridge
Cambridge Univ Press 1994 [Editat per R K French J Arrizabalaga i A Cunningshy
harn]
GARc[A BLLESTER L ARRIZlDALAGA J El Regiment de Jacme dAgramont y el ESludi de
medicina de Lleida bull A ARRIZABALAGA] GARCIacute BALLESTER L VENY J Jarme dAshygramonl Regiment de preservacioacute de pestilencia (Ueida 1348) Barcelona Gran Enciclopedia
Catalana 1998 p 13-31 GARc[A BALLESTER L MCVAUGH M R RUBLO VELA A Medicallicensing and leaming ill
fourleenlh-cenlury l1tlenciacutea Filadelfia The American Philosophical Society 1989 (Transacshy
donS of the American Philosophiacutecal Society 79 pare 6)
GARCIacuteA BALLESTER L PANIAGUA J A MCVAUGH M R [editors generals] Amaldi de Villano Opera Medica Omnia Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1975
- Amaldi de VilIanova Opera Medica Omnia Vol ll MCVAUGH M R [ed] Aphorismi de gradibus Barcelona Publicacions de la Uruversitat de Barcelona 1975 [2a ed
1992] Arnaldi de Villanovo Opera Medica Omnia Vol XVI MCVAUGH M R [ed] -iexclransalio lib Galieni de rigore et tremore et iectigatione el spasmo Barcelona Publicacions de la
Univcrsitat de Barcelona 1981
Les mivcrsilals
GAReiacuteA BALLESTER L PANlAGUA J A MCVUGH M R [editors generalsJ Amaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol XV GARciacuteA BALLESTER L SAacuteNCHEZ SALOR E [ed] Commentum supra Iractatum Galien de malida complexonis diverse Barcelona Publicashycions de la Universitat de Barcelona 1985
Arnadi de Villanova Opera Medica Omnia Vol XV DURLlNG R J Doctrina GaUeni de inlerioribus Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1985
- Amaldi de Villanovo Opera Medica Omnia Vol Jl[ McVUGH M R [edJ De amare Iremico De dosi tyriacalium mediaacutenarum 2a ed Barcelona Publicacions de la Universiacuteshytat de Barcelona 1985
Amaldi de Villano va Opera Medica Omnia Vol IV DEMAiacuteTRE L Gil SOTRES P [edl Tracl de consideracionibus operis medicine sive deIebotomia Barcelona Publicacions de la Uniacutevemtat de Barcelona 1988
- Amaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol VI PANAtUA J A ledl Medicarim1is parabale Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1990
- Arnaldi de Vilonovo Opera Medila Omnia Vol VI FERREacute L FELlU E [edl Pirqeacute Barcelona Publicacions de la Univemtat de Barcelona 1990
- Amaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol V12 PANIAGU J A lel alt] led] Commentum in quasdam parabalas et aUdS aphorismorum series Barcelona Publicacions de la Universiacutetat de Barcelona 1993
Amaldi de Villano va Opera Medica Olllnia Vol X1 GARCiacute BAIlESTER M R MCVAUGH P GIL SOTRES P PANlAGUA J A Regilllen sanitatis od regem Ara~onlII Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1996
- Amaldi de Viacutellanova Opera MediaJ Omnia Vol X2 CIFUENTES L MCVAUGH M R [ed] Regimen Almarie Barcelona Publiacutecacions de la Universitat de Barcelona 1998
---- Aaldi de Vilanovo Opera Medica Omnia Vol XI BAZELl D [ed] De esu carniUnl Barcelona Publiacutecacions de la Uruversitat de Barcelona 1999
Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol V 1 Tractatus de intentione medirorum Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 2000
Gran Enciclopedia Aragonesa Saragossa UNALI 1980-1987 14 v
Gran Enciclopedia Catalana Barcelona Enciclopedia Catalana 1970-1993 18 v Gran Enciclopedia de Mallorca Vol 1 Palma de Mallorca PromomaUorca 1989-
JACQUART D MlCHEAU E LI mMecine arabe et lOccidenl meacutedieacuteval Pariacutes Eacuteditions Maisonshyneuve et Larose 1990
LLABREacuteS QUINTANA G [ed] Jahuda Bonsenyor Uibre de parau1es e dils de savis e filosofo los Proverbis de Salomo lo llibre de Calo Palma de Mallorca Imp Den Joan Colomar y Salas 1889
LLADONOSA I PUJOL J LI Faroltal de Medicina de Iamiga Universital de LJeida Barcelona Rafael Dalmau 1969
LEstudi General de Ueida del 1430 al 1524 Barcelona Institut dEstudis Catalans 1970
LOacutePEZ IINtildeERO J M FERRANDO A [eds] Uuls Auacuteanyiacutes Regiment preservatiu e curati de la peslilencia Valencia Universitat de Valencia-Ajuntament de Valencia 1999
LOacuteIEZ PlNtildeERO J M [el al] Diccionario hisloacuterico de la ciencia y la teacutecnica en Espantildea Barcelona Peniacutensula 1983 2 v
MAIlURELL 1 MARIMON J M laquoAntoni Ricart profcssor en ares i medicina (1395-1419)bull Gimbernat 1 (1984) p 133-136
MCVAUGH M R Medicine befare the plague Practitioners and their patients in Ihe Crown of Arashygon 1285-1345 Cambridge Cambridge Univ Press 1993
MCVAUGH M R GARCIacuteA BALLESTER L The medical faculty at early fourteenth-century Leacuterida bull History f Universilies 8 (1989) p 1-25
MCVAUGH M R SIRAIS N G [edsl bullRenaissance medicallearning evolution of a tradishytiono Osiris 2a serie 6 [monograacuteficj 1990
402 El femps de fes universitats iexcl escolchtira
PANIAGUA J A Studia Amadiana Trabajos Ctl IMn a la obra meacutedica de Amau de Vilanova c 1240-13 11 Barcelona Fundacioacuten Uriacuteach 1838 1994
- EI maestro Amau de Vilanova meacutedicoraquo Studia Amaldiana Trabajos en toma a a obra meacutedimiddot ca de Amau de Vilal c 1240-13 11 Barcelona Fundacioacuten Uriach 1838 199411 p 1-98
IEltARNAU I ESPELT J ledl Actes de la Trabada iexclnl(madal dEsudis sobre Ama de Viashyova Barcelona [nstiacutetut dEstudis Catalans 1995 2 v
PEIU~ONE COMIAGNI V laquoLe immagini del medico Gerolamo Torrella AInali ddlstitllo de Filosofia Universiiexcliquestiexcl di Fircl1ze Jawltiquestiexcl di Leler( e Filosoia 1 (1979) p 17-45
PESET M [dir] Hisria de la UniIrsilal de [iexclIltnoacutea 3 vol Valencia Uniacuteversiacutetat de ValeacuteIlCla
2000 RASHDALL H The Universitics ~r Europe il he Middle A~fs Oford Clarendon Press 1987
3 v (la ed 1936) RonOLl MbullOsservazioni sul De jmaginibus astrologicis di Gerolamo Torrellagtl RilaSCIshy
menlo 31 (1991) p 219-237 Rumo [ BALAGUER J Documentos para la historia de la Universidad de Barcelona VoL 1 Prelimishy
nares (1289-14)1) Barcelona Universidad 1971 RUlllo VELA A laquoLas epidemias de peste en la ciudad de Valencia durante el siglo xv Nueshy
vas aportacionesgt Esudis Castellorencs 6 (MisceUania desludis dedicats a la cmoria dd Proshyfessorjosep -iexclrene i Odena) (1994-1995) p 1179-1221
RUumlEGG W bullTemasgt A RII)DER-SYMOENS H lE led] Historia de la Uniacutevlf5idad rtl Elroshypa Vol 1 Las Universidades en la Edad Media Bilbao Universidad del Paiacutes Vasco 1994 p 3-38
SIRAISI N G Medieval and early Renassonce medicine An introdueion lo kouled~e and praai( Chicago The Univ ofChicago Press 1990
VERGER J laquoEsquemas bull A RIDDER-SYMOENS H DE ledl Historia de la Universidad en Elroshypa VoL 1 Las Uiexclrsidade en la Edad Media Bilbao Universidad del Paiacutes Vasco 1994 p39-82
WEILL-PAROT N Les laquoioges astmlogiques au Moyen Aacutege e ala Renalssane Speacuteculaions 111shy
teIectueUes el pralques magiques (XII-XV siede) Pan Honoreacute Champion 2002 ZIEGLEIl J Medicine and Religion c 1300 The Case of A rila de Vilanova Oxford C1arendon
Press 1998
6 La ciencia a lobra de Ramon Llull
LoLA BADlA
Univcrsitat Barcelona
1 EL PROBLEMA DE LACCEacuteS DEL LAIC RAMON LLULL ALS CONE1XEMENTS ClENTIacuteFlCS
Es conserven molt pocs documents sobre la ida de Ramon Llull (Ciutal de Mallorca 1232-1316) per ao la quasi autobiografia llatina que va dictar a Pariacutes el 1311 la Vita coetallea eacutes un punt de referencia imprescindible (Platzeck 1964 Hillshy
1991) Lobjectiu daquest text eacutes [estudiada presentacioacute dun venerable octoshygenariacute i deis seus projectes de croada davant del concili de lEsgleacutesiacutea a Viena (1311) e1s esdevenimcnts anteriors a la seva laquoconversioacute a la penitenciaraquo de 1262 hi lenen poc pes i shi oblida del tot la decada de 1276-1286 La carrera descriptor de L1ull comenlta el 1271 quan va produir una obra monumental de caracter miacutestic espcculatiu apologetic i tambeacute enciacutedopeacutedic i cientiacutefic el Lliacutebre de cotlfempladoacute et
Deacuteu Les vies dacceacutes a la informacioacute filosOka iacute cientiacutefica necessaria per a la redaccioacute daquest lIibre i deis altres que va escriure de Mallorca estant immediatament desshypreacutes es un problema no resolt (Donner 1987 Garciacuteas Palou 1989 Batllori 1993 p 69-86) La criacutetica ha de fer conjectures sobre Ieducacioacute del fill duna famiacutelia de colons benestants del patriciat urba vinculada a la nova cort catalana de lilla -la conqucsta de Jaume 1 eacutes de 1229 Se sap que la formacioacute de les dasses dirigents catashylanes (religiosa juriacutedica militar) al segle XIII no implicava necessariament dominar la lectura i lescriptura (Jaume 1 1208-1276 va compondre e Llibre des fets oralment vcgeu per a certes noves vies dalfabetitzacioacute Soler 1998) en canvi al segle XIV la lectura i lescriacuteptura sestenen arreu (Renedo 1993 Gimeno 1998) El fet eacutes que tan bon punt L1ull canviacutea la vida dhome casat que socupa de propi patrimoni i serveix el seu rei pcr la condicioacute de contemplatill enderiat en la composicioacute del laquomillor lIibre del moacuten contra els errors deis infidels (Vita coetanea 1 6) es Iabisme que separa el seu escas bagatge intellectual dhome laic de la preparacioacute
1 L1egirn la versioacute nina de la Vila roeldnea a ROL vol 8 p 269-308 i la catalana del segle XIV
J OE vol 1 p 31-54 (vcgllatlJoriacute Hiacutellgarth 19H2 Domingua 1987 Samamaria 19H9)
40
372 373 El lemps de les univcrsitalS i IescoasIacuteca
invencioacute de ginys- i no pas menys iacutemportants en la societat de lepoca) que facilitava Uur cooptadoacute com a ehts socials diriacutegents de les ciutats i principats europeus (Arrishyzabalaga i Cifuentes 1999 p 249)
En aquest context eacutes on sha demmarcar el naixement de les primeres universishytats de la Corona de Aragoacute Les seves elits encamades en la monarquiacutea i en un dinamic patriciat urba aviar perceberen que el producte inecHectual sorgit de les universitats podia instrumeneahtzar-se al servei deis seus afanys lucracius i expanslOshynistes i que les iacutenterpretacions racionalistes sobre la natura i els seus fenomens subshyminiscrades per la scienia escolastiacuteca els conferien meacutes capacitat dintervencioacute sobre aquesta i consequumlenement la possibilitat daprofundir en la consolida cioacute de la seva hltgtmcmi~ social en tots els ambies (economic poliacutetic i cultural)
2 LES UNIVERSITATS A LA CORONA DARAGOacute DURANT LEDAT MITJANA
La ciutat de MontpeUer pertanyeacute a la Corona dAragoacute des de 1204 fins a la mort del rei Jaume 1 (1213-1276) i al petit regne feudatari de Mallorca des daleshoshyres fms a 1349 en que passa definitivament al Regne de Franiexcla Fundat a linici del segle XJII el seu Estudi General fou el meacutes primerenc deis que es van establir als territoris de la Corona catalanoaragonesa i constituiacute pel seu prestigi e1110c on meacutes frequumlentment anaven a cursar els estudis universitaris les generacions successives de fills varons de les elits durane tot aquell segle La facultat de medicina fou una de les meacutes dinamiques i prestigioses de tot Europa fins ben entrat el segle xv Arnau de Vilanova (e 1240-1311) hi cursa els estudis de medicina en la decada de 1260 i en fou despreacutes professor i va esdevenir el metge meacutes destacat de la Corona d Aragoacute a ledat mitjana i un deis meacutes importants de lEuropa llatina medieval
Tanmateix lavanltament progrcssiu de la frontera sud de la Corona dAragoacute com a consequumlencia de la conquesta de nous territoris arrabassats a islam (Balears 1229-1235 Valencia 1232-1245) provociiacute el desplapmene conseguumlene en la mateixa direccioacute del centre de gravetat de la Corona raoacute per la qual Montpeller es percebia com una ciutat cada vegada meacutes llunyana daquest centre El 1245 poc despreacutes de la conquesta de Valencia pcr un exercit cristia blsicament ineegrat per catalaos i aragoshynesas e papa Inocenci IV concediacute a Lioacute un priacutevilegi per a lestabliment a Valencia dun Studium generale a requeriment del rei Jaume 1 i amb la meacutes que probable intershycessioacute del prior del convent dominica iacute futur bisbe daquesta ciutat Andreu Albalat el qual estava especialment preocupat per promoure i consolidar el cristiantildeisme als nous territoris Aquesta iniciativa fou finalment avortada per raons que encara a hores dara desconeixem (Garciacutea Ballester 1976 p 23-24 1988 p 64)
En termes cronologics e seguumlene Estudi General fundat en els territoris de la Corona catalanoaragonesa fou el de Lleida el 1300 Despreacutes es crearen els de Pershypinya (1350) Osea (1354) Barcelona (1450) Saragossa (1474) Palma de Mallorca (1483) i Valencia (1499-1502) a meacutes de peculiar cas de IEstudi de medicina de
Les universitats
Barcelona (1400) En les pagines seguuml enes esbossareacute uns breus trets histories sobre toes aquests estudis generals encara que mentretindreacute una mica meacutes en els de Lleida Perpinya Barcelona i Valencia per raoacute del pes que hi van tenir el estudis
21 LEstudi General de Ileida (1300)
El 1300 gairebeacute cent anys despreacutes de la fundacioacute de les primeres uniacuteversitats (Pariacutes Bolonya i Oxford) el rei Jaume II (1291-1327) instituiacute a Lleida lestudi geneshyral meacutes primerenc de la Corona dAragoacute a banda del de Monepeller En vireut dashyquesta fundacioacute el monarca atorga a Lleida el monopoli sobre els estudis superiors en el conjunt de la Corona Daquesta forma el monarca es proposava expressament devitar que els seu s laquosuacutebdits se nhaguessin danar a daltres indrets estrangers per estudiar les ciencies particularment el dret i la medicina Les raons daquesta inishyciativa reial soacuten muacuteltiples Duna banda hi havia consideracions geopoliacutetiques que aconsellaven la localitzacioacute de lEstudi en un punt equidistant deis diferents territoris peninsulars de la Corona (Aragoacute Catalunya Valencia) De Ialtra per la seva condishycioacute historica de gran via de comunicacioacute didees i mercaderies la van de IEbre semshyblava e1l1oc meacutes adient En tercer lloc les autoritats municipals de Lleida manifestashyren de forma molt expliacutecita al rei llur ineeres per IEstudi i saberen defensar amb el supore reia 11ur independencia de IEsgleacutesia local del bisbe i dd capiacutetoL Finalment no eacutes aventurar imaginar que la particular sensibilitat dd rei Jaume 11 cap a la vida intellectual i el seu gust per la lectura el farien reeeptiu al consell que segurament li oferien els inteHectuals deis quals senvoltava (Garciacutea Ballester i Arrizabalaga 1998 p 20) En efecte el jucu de Barcelona Jafuda Bonsenyor metge consellcr i secretari daquest monarca en el proleg del Uiacutebre de parallles e diacutets de savis e filosofs una petita coHeccioacute de proverbis que traduiacute de 1arab per a Jaume n li elogia com a laquoeuroacutes de sercar saber e tractar en aquell meacutes que negun altre senyor per lo gran enteniment e per lo gran compliment de tot beacute que en ell eacutes e per so com sab e enteacuten quel saber eacutes i dels majors beacutens que Deacuteu ha donar a les gents especialment a qui Iamen el qual eacutes senya de la claror del cors e deis bons capteniments e ab la
aconseguex hom honradament e gran profit al cors e a Ianimaraquo (Llabreacutes Quinshytana 1889 p 1) En aquest sentit tampoc no cal oblidar lestreta vinculacioacute a Jaushyme 11 del metge i professor de la Universitat de Montpeller Amau de Vilanova la curiositat inteHectual del qual ultrapassava com veurem rneacutes endavant els iexcliacutemits de la practica medica
Inicialment IEstudi General de Lleida era constituiacutet per les facultat de dret civil i dret canonie de medicina i dam liberals De les escasses notiacutecies que tenim de la vida daquest Estudi durant el primer segle dexistencia sen despren pero un net domini dels estudis juriacutedics i tambeacute la llangorosa vida de la facultat de medicina fins a la seva consolidacioacute gradual a partir de 1330 Durant aquest pcriacuteode hom tamshybeacute pot constatar una situacioacute de gran inestabilitat que eacutes deguda a la manca de rendes i al fet que la ciutat no havia obtingut els beneficis previstos en raoacute del seu monopoli
374 ir tcmps d(lcs UIJIacutelJ(flfats I lcswastifiacuteJ
sobre els estudis universitaris a tots els regnes de la Corona aixiacute com als entTontashy
ments frequumlems que aquesta situacioacute generava entre lEstudi i el municipio Tanmashy
teix els successors de jaume II confirmaren i ampliaren els seus priviacutelegis fundacioshynals i de fet el 1430 obtingueacute el preceptiu privilegi papal per a establir al si de
IEstudi tina facultat de teologia que ja havia estat de manada de forma reiterlda pels
reis Pere el Cerimoniacuteoacutesjoan I i Martiacute IHuma (Lladollosa Ptuol 1970 p 64)
A partiacuter de 1430 3mb Iautoritzacloacute de lensenyamellt de la CIOacute duna escoJa de poesia per iniciativa dAlfons el Magnimim lEstudi gaudiacute dlIna
certa prosperitat -al voltant del 1431 hi havia uns 1500 estudiants Aauesta siruacioacute
favorable va arribar al zenit durant el pontificat de Calixt 111 nal Alfons de Borja un antic estudiant i professor de dret canonic que afavoriacute J seV1
alma mate amb algunes disposiciacuteons Tanmateix a resultes de lembargamcIH el 1464
de tots eh beacutens de la ciacuteutat durant la guerra civil catalana i tambeacute de la competencia
de les noves universitats creades en altres llocs de la Corona per 11l0narques successhysius IEstudi de Lleida va perdre protagonisme de forma progressiva fllls al cop dllshy
nitiu de la supressioacute al principi del segle XVIII (Claralllul1t 1996 p 350-355) DeIs primers cinquanta anys de la historia de IEstudi de L1eida coneixell1 uub
prou feines els noms de cinc professors i dun3 dotzena dcstudiants de medicina El
primer mestre de la facultat de medicina de lEstudi fOll Guillelll Gaubcrt de Beacuteziers el qual ensenya entre 1301 i 1304 rot i que ho eu de forma Iacutentermitent
durant aquest oeriacuteode sabsent1 de la ciutat en nombroses ocasions 3mb la fi
datendre les demandes saniciries de la famiacutelia reiacuteal a Valencia Barcelona o
de la medicina sinterrompeacute des del final uacuteltim any nomiquests tenim constancia daltrcs
quatre mes tres en medicina Pcre Gavet (1315-1318) Pere Colom (1323-1324)
Berrran Satorrc (c 1330) que rou pagar per haver ensenyat ciacuterurgia i Jacme dAgrashymont (1343-1348) el meacutes destacat de tots per haver estat lautor dun Regillcnt de preservacioacute de pestilencia escrit en catala uns mesos abans de morir viacutectima de la pesta negra de 1348 (McVaugh i Garda Ballester 1989 Arrizabalaga Garda Ballester i
Veny 1998) El sllcceiacute Francesc Calmets el qual havia estat abans lector de la catedr1 darts i filosofia natural i que dacord amb una poliacutetica deIs pahers que plaquoltvmolp
normativa aleshores per a garantir la continultat de l ensenyament la cateshydra de medicina amb el mestre San~ veiacute de Saragossa Sembla que daleshores en~a
les actiacutevitats de IEstudiacute de medicina es van desenvolupar sense cap altra destacada que la produiacuteda entre 1464 i 1469 amb motiu de la guerra civil Els professhy
sors compatibiliacutetzaven les tasques docents amb lexercici professional sovint com a metges del reiacute del bisbe del capiacutetol de canonges de la catedral iexcllo del municipi (L1ashy
donosa Pujol 1969 1970) Com a les alttes facultats de lEstudi General de LIeida la de medicina continua les seves activitats fins a la supressioacute de les universitats catalanes
i la creacioacute de la de Cervera l any 1717 tanmateix el monopoli de lensenyamellt
medic de que gaudia dins la Corona des de la seva fundacioacute topa reiteradament amb el principi de Ilibcrtat densenyament que el Consell de Cent de Barcelona defensa
durant tota la baixa edat mitjana en el marc dun conflicte larvat del uual com veushy
rem encara se sentien els efectes a mitjan seiexclz]e XVI
tiS UuiVNsirats J75
22 LEstiexcliexcldi General di Perpil1ya (1350)
Linteres de Jaume 11 per la institucioacute universitaria fou compartit per diversos
successors sobretot Pere el Cerimonioacutes iacute MartIacute IHumiiacute els quals seguint la dlIll frgne-tma universitat impulsaren la creacioacute no pas sempre amb exit de nOls
estudis general s en altres territoris de la Corona En termes destricta cronoloeia el seguumlent fou el que Pere el Cerimonioacutes funda a Ierpinya el 1350
La ciutat de Perpinya leu la residencia meacutes habitual deIs reis de Mallorca des de
1276 any en que es crea el Regne de Mallorca pel testament de jallme el Conquerishy
dor fms a 13431344 en que aquest regne feu reincorporat deflllitivamenr a la
Corona catalanoaragonesa La venda de la ciutat i de la senyoria de Montpeller al rei
de Fran~a per part de Jaume 1II de Mallorca el 1349 impediacute el retorn daquesta ciushy
tat i de la seva universitat a la Corona Un any despreacutes (1350) Pere el
una universitat amb la fi de possibilitar que els suacutebdits
de la Catalunya transpirenaiacuteca hi poguessin estudiar i no danar-sen a uniacuteshy
versitats estrangeres que la preceptiva butIla papal que 1i conferia existencia
real nomeacutes arriba el 1379 de la nuuml de Climent VII dAvinyoacute Eh cstatuts de IEstudi
General de Perpinya es redactaren entre 1380 iacute 1390 sota estreta inspiracioacute deis de
L1eida tot i que tambeacute roren influenciats pels de Tolosa de Llenguadoc La fundacioacute
nou Estudi posa fi al monopoli lleidaci sobre l ensenyament universitari a
la Corona d Aragoacute i representa un pllnt dinflexioacute en la poliacutetica universitaria de la
corona que des daleshores sorienta cap a la idea de proporcionar una uniacuteversitat als
suacutebdits de cada regne lnicialmenr era previst que la nova ul1lversitat tingues facultats
de teologia dret civil i canonie i arts pero la bu tila papal els estudis de medicishy
na i suprimiacute la [lCultat de que torna a ser sancionada pe papa Nicolau V el
1447 (Fournier 1890-1892 II p 651-653 Rashdall 1987 II p 96-97)
Aquests estatuts codiacuteficaven meacutes clarament que qualsevol altra disposicioacute els
estudis de medicina a la Corona dAragoacute Ens serviran dones per a imiddotlustrar aquest
aspecte Es preveien tres possibles graus batxiller lliacutecenciat i mestre o doctor Per a
inscriure-shi els estudiants havien dacreditar que estaven en possessioacute del preceptiu
batxillerat en arts Per al grau de batxiller en medicina els estudiants havien dassistir
a les lli~ons ordinaries impartides pels mestres universitaris durant vint-i-quatre
mesos repartits en tres anys Tanmateix aban s dexaminar-se per obtenir el grau
havien de transcoacuterrer quatre anys durant els quals sestimava molt aconsellable la
practica de la medicina amb algun metge experimentat (cum aliacutequo perito et
experto in scientia et pratica suaraquo) Quan un batxiller en medicina voliacutea llicenciar-se
havia dacreditar Iassistencia a Ililtons ordinaries de mestres universitaris durant tres
anys meacutes (el tiacutetol de mestre en arts escur~ava un any els estudis medies) i l exercici de
la practica orofessional durant un miacuteniacutem de vuiacutet mesos Per obtenir el grau de batxishy
era presentat sempre pel mateix llIestre a un examen consistent en Iexposicioacute i la defensa puacuteblica duna quumlestioacute (qiexcliexclaestio) medica triada
seu mestre En el cas de la Ilicenciatura despreacutes ] aspirant havia de superar tres
376 Elemps de les ul1iversias i lescolasiea
examens un primer sobre filoso[iexcla natural i moral fet pel canceller de la universitat
idos meacutes de caracter secret (examen secretum) a carrec de dos deis seus mestres a la
facultat de medicina lun de teorica i laltre de practica Si Iaspirant aprovava aquests tres examens el canceller li atorgava la llicencia i despreacutes havia de tornar a repetir en
puacuteblic les lliiexclons deis dos examens secrets previs Finalment per tal dassolir el grau
de mestre el llicenciat en medicina que tornava a ser presentat pel mate ix mestre
havia de disputar puacuteblicament a l esgleacutesia de Sant Joan de Perpinya sobre una quumlesshy
tioacute medica a la qual podia respondre el seu mestre o algun altre metge de la facultat
de medicina (Fournier 1890-1892 11 p 663 678-679) EIs estatuts de IEstudi General de Perpinya tambeacute establien els llibres de text
que shavien de llegir per a obtenir els graus de batxiller i de llicenciat Per al primer
es requerien la Isagoge de ]ohannitius tres escrits hipocratics (Aphorismi Prognostica i
De regimine acutorum morborum) i sis llibres de Gale (De morbo et acciacutedenti De ingenio sanitatis De interioribus De iuvamentis membrorum De crisi et criticiacutes diebus i De mala complexione diversa) Com veurem meacutes endavant les quatre primeres obres esmentashy
des formaven juntament amb el Tegni de Gale el nucli del conjunt variable descrits
aleshores conegut com Articella en que es basava Iensenyament universitari de la
medicina a l edat mitjana i els sis libres galenics integraven el conjunt dobres coneshygudes com el nou Cale la introduccioacute dels quals en diversos cercles universitaris
europeus a partir de la decada de 1280 renova profundament lensenyament i la practica de la medicina Per a la llicenciatura en canvi el programa destudis es basashy
va en el Canon dAvicenna (llibres I i 111 sencers meacutes les dues primeres parts [fen] del
llibre IV) i el Colliget dAverrois EIs estatuts concloien recordant la prohibicioacute canoshy
nica que laquocap jueu ni sarraiacute ni membre daltra secta religiosa pot ser instruit de
manera puacuteblica o oculta per cap doctor mestre llicenciat batxiller o estudiant en
gramatica logica filosofia medicina dret o altra disciplinaraquo (Fournier 1890-1892
11 p 679-680)
Paradoxalment la gran precisioacute informativa dels estatuts de IEstudi General de
Perpinya contrasta amb la mancaniexcla gairebeacute total de notiacutecies relatives als estudis de
medicina i als professors i als estudiants si meacutes no pel que fa al segle XIV En efecte
es conserven les listes de matriculats (rotul) dels anys 1393 i 1394 integrades per 97
(entre daltres 51 darts i 38 de dret) i 342 estudiants (207 darts i 135 de dret) resshy
pectivament gairebeacute tots procedents de les diocesis dElna i Girona Luacutenic estudiant
de medicina detectat eacutes a la nomina (rotulus) del 15 de desembre de 1393 Es tracta
de Francesc Geniacutes (Franciacutescus Cenesius) natural de la diocesi dElna i batxiller en medicina fet que pot induir a pensar que aleshores cursava la llicenciatura en aquesta
facultat A meacutes a la nomina del 6 de desembre de 1394 tambeacute sesmenten tres batxishyllers en aquesta facultat (Fournier 1890-1892 11 p 680-689)
23 LEstudi General dOsca (1354)
El 1354 quatre anys despreacutes dinstituir lEstudi General de Perpinya Pere el
Cerimonioacutes en funda un altre a Osea per cobrir les demandes del Regne dAragoacute
Les universitats 377
Daquesta manera la universitat dOsca gaudia del monopoli en detriment de Sarashy
gossa les aspiracions universitaries de la qual foren castigades per raoacute de lactitud del
seu consell municipal davant el problema de la Unioacute Al document fundacional
estretament inspirat en el que Jaume 11 signa per a lEstudi General de Lleida el rei
insistia a dotar la universitat dOsca dels mateixos privilegis que les de Tolosa Montshy
peller i Lleida Tanmateix a diferencia de la universitat de Lleida la dOsca tingueacute
una facultat de teologia des del comeniexclament els estudis de la qual dominaren de
forma aclaparadora els cent primers anys de la seva historia El sistema de finaniexclashy
ment del nou Estudi que anava a carrec del municipi i que estava basat en un impost
sobre el mercat de la carn que es venia a Osea fou la causa dels greus problemes
financers que patiacute durant el primer segle dexistencia Malgrat aixo i la forta oposicioacute
de la universitat de Lleida -ambdues es negaven a reconeixer-se muacutetuament els tiacutetols
i els graus- la universitat dOsca experimenta a partir de 1450 una etapa de florishy
ment gracies al nou impuls que li dona el rei Joan 11 la butlla del papa Pau 11 (1465)
i el mecenatge del rei del municipi i dalgun deis bisbes locals a meacutes dun sistema
dapropiacioacute de les prebendes i daltres propietats eclesiastiques que li garantiren un
finaniexclament meacutes satisfactorio A banda deis estudis teologics i obviament dels darts
durant aquesta segona etapa shi ensenyava tambeacute dret civil i canonic i medicina Leshy
xistencia mai gloriosa daquesta universitat que des de 1537 va tenir nous estatuts
fou eclipsada al final del segle XVI per la revitalitzacioacute de la que havia estat fundada a
Saragossa el 1474 (Rashdall 1987 11 p 98-100)
24 LEstudi General de Barcelona (1400) un cas peculiar
La fundacioacute de lEstudi General de Barcelona fou el resultat dun llarg proceacutes
denfrontaments que implicaren tant diferents institucions locals com daltres llocs de
la Corona dAragoacute El 1398 el rei Martiacute IHuma despreacutes dhaver demanat la bu tila
preceptiva al papa Benet XIII dAvinyoacute feacuteu a la ciutat el primer oferiment duna
universitat que fou rotundament rebutjat pel Consell de Cent per raoacute del suposat
perill que representaven per al benestar del municipi les immunitats i les exempcions
de que gaudien els estudis generals arreu dEuropa Sembla evident que els preocushy
paven tant els possibles conflictes institucionals derivats de la manca de jurisdiccioacute
del Consell sobre IEstudi com Iimpacte en Iordre puacuteblic de la comunitat estudianshy
tesca universitaria (Rubioacute Balaguer 1971 p 60-61) Daltra banda el Consell
defensava que Barcelona tenia cobertes les demandes destudis superiors mitjaniexclant
un conjunt de mestres controlats directament pel ConseJl de Cent que cobrien totes
les disciplines (gramatica logica filosofia dret civil i cano ni e i medicina)
Malgrat aquesta negativa del ConseJl de Cent el desembre de 1400 el rei Martiacute
demana al papa Benet XIII una nova butlla en aquesta oc asioacute per tal de fundar a
Barcelona un estudi de medicina amb els mateixos privilegis que el de MontpeJler i
encara sense tenir-la el gener de 1401 atorga a aquesta ciutat el corresponent privileshy
gi fundacional que com el de IEstudi General de Lleida el 1391 inclola la concessioacute
378 1middot1 icmps di les univcrsitiexcl1ts i les(olastiacuter1
Lectura de medicina en una aula universitaria Caplletra iHumiacutenada dun manuscrit anlb obres de Gale copia ven 1460 (Oreden Siichische Ltndesbibliothek ms Db 93 fol 503v)
de cossos dajusticiacuteats -un cada tres anys a Lleida dos per any a 13arcelona- per a
disseccions (Rubioacute Balaguer 1971 p 66-67) A loctubre de 1401 els mestres en medicina Antoni Ricard (o Ricart) i Pere Descoll s obligaren davant el
consellers a ensenyar medicina filosofia i astrologiacutea en la mesura que el Consell ho volgues i a no invocar contra aquesta decisioacute del consistori cap privilegi papal o reial (Rubioacute Balaguer 1971 p 69) El metge reial que fins aleshores haviacutea estat catedrashytic de la universiacutetat de Lleida Antoni Ricard (c 1360-1419) fou la personalitat meacutes destacada de la medicina baixmedieval catalanoaragonesa despres dAmau de Vilanova
Novament la iniciativa reial topa des del primer moment amb loposiciacuteoacute obcrta del patriciat urba barceloniacute agrupat entorn del Consell de Cent perque considerava que el monarca pretenia instrumentalitzar poliacuteticament lEstudi per a reafirmar laushytoritat reiacuteal davant les llibertats burgeses Aquesta pero el Comell ac[Ua a
Les uniacuteucysitats 371
luniacuteson amb el Collegi de Metges de la Ciutat de Barcelona (ColIliexcliwll mcdiacutewrIIltI
civitatis Barchillone) una institucioacute corporativa darrere de la qual es parapetava el
coHectiu medie local (la constitucioacute daquesta institucioacute el 1342 ha estat ben estushy
diada per Garciacutea Ballester 1982) El Collcl(illltl de Barcelona -aparentmem Iorganitshyzacioacute medica de cadcter gremial mes primerenca deis regnes ibeacutencs durant redat
mitjana- fou instituit per Pere 11I el Cerimonioacutes el qual daquesra manera deixava a
111a11S deis metges barcelonins el control absolut de la practica professionll cxigien que rots el qlli es proposessin d exercir la medicina a Barcelona superessin
un examen independentment que til1g11essin o no titulacloacute univcrsitaacuterid Aixiacute dones el COIltiacuteilllH esdevingueacute el capdavanter a Barcelona del model profcssional que Gar~
ciacutea Ballesrer ha denominat laquoobertraquo i que a la monopolitzaciacuteoacute ll1ent i de la practica professiacuteonal per pan de la iacutenstitucioacute univemtaria Oacutebviamcllt
els membres del Collcgium veien IEstudi com un cavall de Troid que lCablria prishy
vant-Ios del control de la practica professional en favor de la institucioacute universitari El 9 dabnl de 1402 el rei notiacutetid en sengles cartes al Consell de Cem i als
carrecs de regent de la vegueria i de sotsveguer de Barcelona la dCClsioacute de fundar lEstudi de medicina En la primera recomanava als conselers que rebessin favorashy
blement lEstudi tant laquoper necessitat e uulitat de nostra persona COIl1 per bellesa e
conservaciacuteoacute de saniacutetat singularment de vosaltres e dels habiacutetants de la diacuteta ciutatraquo 1
afegia que de fer el contrari a banda de contrariar-lo molt fariacuteets gran dan a vosalshy
tres mareiacutexs e al ben puacuteblich daquexa ciutat la qual segons vehets eacutes ara per divinal
de pestilencia epidemial vexadaraquo En la segona en canvi ordenava als responsamiddot bies de la vegueriacutea de la ciutat laquosots incorriment de nostra ira e privacioacute de vostres
oficis que lo dit Studi mestres e studiacuteants en aquell ab llurs famiacuteliacutees e beacutens servets
de tots anugs e sinistres e aquells aytant com honestament fer puxats tractets favorashy
blemenr e benignaraquo (Rubioacute Balaguer 1971 p 72-73) Aquestes dues miacutessives reials
trameses meacute dun any despreacute del privilegiacute fundacional de lEstudi soacuten prou expresshysives de la resistencia de les autoritats municipals de 13arcelona a Iesrabliment de
IEstudi
La fermesa reial de donar suport a lEstudi davant de tantes resistcncies es fa patent en sengles decrets seu s signats Iabril i el maig de 1402 Pel primer acollia sota
la seva proteccioacute especial el canceller el dega els mestres i els estudiacuteants de IEstudi
aixiacute com els seus familiars iacute beacutens Pel segon facultava els mestres en arts de IEstudi de medicina tot seguint el model vigent a IEstudi General de Lleiacuteda a atorgar els tiacutetols
de batxiller o mestre en arts i consequumlentment a establir tota la normativa refcrcnt als examens les taxes i altres detalls En aquest uacuteltim decret el reiacute declarava que sense
el concurs de les arts liberals IEstudi de la medicina es gairebe inuacutetiacutel perquc aquestes
reguen i fecunden els cors de tots e1s qui laquovolen alcan~ar el saludable dogma de la ciencia medica per a alaban~a i gloria delnostre tcmps i per a la salut perpetua dels nostres fidels suacutebditsraquo tot reflectint la idea ampliacuteament estesa aleshores arreu dEuroshy
pa deis estudis darts com a propedeutics deis de caracter medic Uns mesos meacutes
tard el reiacute Martiacute aprovava le1eccioacute de Francesc de Granollacs com a canccller de lEtudi de medicina i darts liberals (Rubioacute 13alaguer 1971 p74-76)
380 El temps de les tl1iversitats i Iescolaska
Els escassos iacutendicis documentals suggereixen que Barcelona mantingueacute aleshores una doble font dexpedicioacute de tiacutetols per als qui soHicitaven dexercir-hi la medicina el Ccllegium i lEstudi Les disputes entre els partidaris dambdoacutes models densenyashyment iexcllaquocherlraquo i el laquotancalraquo no es van c10ure fins a 1533 quan els estudis universitaris foren definitivament establerts a Barcelona per privilegi de Carles 1 El Collegiacuteum
pero encara feia sentir la seva presencia iacute pressioacute sobre lEstudi de medicina el 1559 Per aixo i per les pressions de la universiacutetat de L1eiacuteda lEstudiacute de medicina despreacutes duna lIangorosa vida intellectual no fou incorporat a la universitat de Barcelona fins a 1565
25 LEstudiacute General de Saragossa (1476)
Fundada a instancies del capiacutetol i del municipi per butlla del papa Sixt 1 V que atorgava als seus mestres i estudiants els mateixos privilegis que atorgava a Pariacutes i L1eida la universitat de Saragossa constitueix un cas molt atiacutepic siacute meacutes no dStudium
geriexclerale format iniacutecialment per una sola facultat la de les arts Les disputes aviat sorshygides entre el magister maior que aleshores era el eancellerrector de la universitat i el capitol en relacioacute amb Iadministracioacute daquesta es resolgueren amb una nova butlla del mateix papa (1476) que degradava el rector com a viceeanceller sota Iauroritat de Iarquebisbe local ara canceller La nova buclla assignava al canceller vicecanceller i capiacutetol la potestat per a redactar conjuntament els estatuts de ISwdium Nomeacutes a partir de la signatura a instancies deis siacutendics de Saragossa dun privilegi per Iempeshyrador Caries V el 1542 que fou posteriorment confirmat per butlles dels papes Juli 1II (1554) i Pau IV (1555) IEstudi darts esdevingueacute universitat general de totes les ciencies incloent-hi les facultats de dret civil i canoacutenie i de medicina (Rashdall 1987 11 p 101-102)
26 LEstudi General de Palma de Mallorca (1483)
El 1483 el rei Ferran II el Catoacutelic des de Cordova atorga el privilegi pel qual es crea IEstudi General LuHia a Palma de Mallorca a instancies deis jurats daquesta ciutat que Ii demanaven un Estudi on es poguessin estudiar totes les arts iexclles eienshyeies amb una insistencia particular en les doctrines de Ramon Llull que durant la segona meitat del segle XIV i tot el segle xv sensenyaven en diverses escoles escamshypades per Iilla de Mallorca com ara Miramar Puig de Randa i Monti-sion i fora daquesta LEstudi General LuHia quedava sota el patronatge del Gran i General Consell i era proveit deis mateixos drets honors i privilegis que IEstudi General de L1eida en el qual sinspira la nova fundacioacute Aquest fet representa la transformacioacute de Iescola darts en Esrudi General i Ielevacioacute a facultar darts de la catedra de filosofia luHiana instaurada per Agnes de Pacs viacutedua de Quint el 1481 A aquesta catedra safegiacute tres anys despreacutes una segona catedra tulmiddotlista a Monti-sion restaurada per
Les universitars 381
donacioacute testamentaria de Beatriu de Pinoacutes el 1484 i que posteriorment sincorpora a
IEstudi General Loposidoacute deis dorninicans a les doctrines luHianes i la manca de fons per dotar de forma sostinguda les dtedres IeU que el proceacutes dinstitucionalitzashycioacute daquest Estudi General fos molt lent tot i que a poc a poc es foren creant noves dtedres al lIarg deis segles XVI i XVII teologia iacute filosofia (1527) retoacuterica (1541)
cirurgia (1573) teologiacutea (1620) dnons i lIeis (1626) Diversos privilegis reials (15031526) ratificaren el de 1483 peroacute nomeacutes el 1673 arriba la butlla del papa Clishyment X que dona validesa als seus tiacutetols meacutes enlla deis dominis de la Corona dAragoacute (Rashdall 1977 11 p 102-104 Gran Enciclopedia de Mallorca 1989 V p 143-144 [sub
27 LEstudi General de Valencia (1499-1502)
Fundat entre 1499 i 1502 IEstudi General de Valencia eacutes Iuacuteltim que es crea dins dels territoris iberics de la Corona dAragoacute durant Iedat nlIacute~ana tot i que fou precedit de diversos intents frustrats entre daltres el projecte de 1245 ja esmentat el
projecte promogut pel Consell amb Iaprovacioacute del bisbe Jaume dAragoacute el 1373 i Iimpulsat pel metge Pere Figuerola amb Ianuencia del nou bisbe Hug de Llupiashy
Bages el 1389 Davant la gran dispersioacute deseoles els magistrats municipal s feren diversos intents dunificar-Ies en un uacutenic centre tot i que IEsgleacutesia poc disposada a deixar en mans del Consell el control de la docencia aconseguiacute retardar aquest proshy
jecte diverses vegades i consequumlentment e1s continguts se sofisticaren de forma grashydual al mateix temps que les autoritats municiacutepals ampliaren les instaHacions El 1412 es funda finalment una escola municipal amb dotze dtedres mi~ancant les quals sensenyava grarnatica loacutegica arts i a partir de 1482 teologia (Felipo Orts
1993 p 17-19) El 1462 el CoHegi de Cirurgians instiacutetucioacute gremial fundada a Valencia el 1433 que tambeacute integrava els barbers havia promogut la creacioacute duna escola de ciacuterurgia amb una catedra o lectura dotada de la qual sencarregaven metges universitaris tots ells meslres en arls i medicina (Garda Ballester 1988 p 59)
LelecCIacuteoacute com a papa Alexandre VI (1492-1503) del cardenal Roderic de Borja (1458-1492) que com a bisbe de Valencia havia tingut un paper c1au en la incorposhyracioacute de la catedra de teologia a Iescola municipal contribuiacute decisivament a la funshydacioacute de lEstudi General del qualja es parlava el 1492 Entre 1490 i 1493 sadquirishyren nous edificis i terrenys per ampliar les installacions de Iescola municipal el 1498 comencaren les obres i l abril de 1499 es redactaren uns nous estatuts (Felipo Orts
1993 p 18-19) Com que aquests estatuts preveien la sollicitud posterior duna butshyIla papal i dun privilegi reial per a poder conferir graus poden considerar-se les constitucions fundacionals de lEstudi General de Valencia les quals constituiren el marc legal des del qual sen regula el funcionament fins als nous estatuts de 1561 De
fet preveien laquoQue sia escrit al Nostre Sanet Pare e suplicant a Sa Santedat que done e atorgue al dit Estudi general gracia o burla de fer Doctor Batxiller e donar qualseshy
382 El tt111JJS de les ImhJf5lals i C5fOistirJ
vol graus aixiacute propiament com es hui a la Ciutat de Roma e lo Estudi de Bolonya e
de L1eida e per lo semblant escriure e suplicar a la Majestat del Rei Nostre Senyor que done e atorgue lo scmblant privilegi e gracia bull Aquests estatuts recullien que a les aules de lEstudi podrien acudir Ios fills de la present Ciutat e Regne i els laquoestranys de altres regnes i proviacutenciesraquo que tinguessin esperits molt clars)) establien
les bases organitzatives de lEstudi La fundacioacute promoguda conjulltament jurats
1Unicipals i larquebisbe metropolira Pere Lluiacutes de BorJa i Llan~ol nebot dAlexanshydre VI fou ratifIcada per dues butlles dAlexandre VI de 23 de gener de 1500 -runa
dereccioacute del nou Estudi General laltra de nomenament deIs maxims carrecs de lEstudi els jurges cOIlservadors de la gracia ato~ada- i per de Ferran [) (1 (
de febrer de 1502) expedit a Sevilla El 13 doctubre de J502 JEstudi General de
Valencia fou inaugurat solemnement (Baldoacute 1986 p 22-23)
Des del comen~ament la universitat de Valencia fou una institucioacute mUlllclpal I
totalment sotmesa al patronatge de la ciutat En efecte malgrat els ingressos proceshy
dents dallistaments o matricules i de les taxes i propines dels graus la principal font
financera eren les rendes de la ciutat la qual es feia carrec de les despeses de buriles i privilegis sostenia ledifici i alllpliava les instaHacions finan~ava les catedres i eh
sous deis altres empleats etc Aviat sestabliacute que aqueste rendes procediren darbitris
al consum com ara cises a aliments concrets impostos sobre ten des etc (Baldoacute 1986 p 25-30 Felipo Ortgt 1993 p 54-56)
Consequumlentment amb el patronatge e municipi governava la universitat tot i
que el carree de canceller -autoritat maxima en totes les universitats com a represenshytant de lautoritat papal i enearregat de supervisar les aetiacutevitats de IEstudi- Iocupava
larquebisbe de Valencia La junta suprema de la universitat o Glllustre Major estava constituida per disset membres el canceller -que usualment delegava en un canonshy
ge- el rector -nomenat per la ciutat- tretze membres del Consell Municipal (el
racional sis jurats el siacutendic quatre advocats consistoriacuteals i el secretari) idos canonges
en qualitat de jutges conservadors de lEstudi Tot i que aquest Gaustre Mlljor era col-legiat de govern universitari encarregat d establir i modificar els estatuts i
de supervisar el desenvolupament normal de les activitats universicaries qui realment
manava a la universiacutetat era el seu patroacute el Consell que gaudiacutea datribucions molt ampliacutees entre daltres el nomenament deis carrecs (catedratics examinadors rector) la
fIxacioacute deis seus sous i la recaptacioacute deis drets de matriacuteculacioacute i propines Nomenat
per l ajuntament entre els doctors en teologia dret i medicina que en constituien el
professorar el rector el mandat del qual durava tres anys sencarregava d executar cls manaments del muniacutecipi a la universitat Sempre dacord amb els estatuts fundacioshy
mis de lEstudi el rector vetllava perque sapliquessin gaudia duna jurisdiccioacute que
sestenia fins a vint passos fora de [Estudi iacute e seu carrec era incompatible amb Jeshyxercici de la docencia Per sota hi haviacutea e lIoctinent del rector O vicerector dos ealaris
encarregats de cobrar drets dallistament i la part de les propines de graus que ingresshysaYa la universitat (tasca absorbida despreacutes pels prioriexcl o caps de facultat) i el vexuer o bidell Hi havia tambeacute claustres de catedratics tot i que nOmeacutes gaudien de caracter
consultiu i assessor (Baldoacute 1986 p 30-32 Felipo Orts 1993 p 24-42)
Lrs unirJ(~rsita(s 383
Sempre dacord amb les constitucions fundacionals els professors o catedratics
eren anualment pe Consell municipal en del rector el 2 de
de cada any tot procurant que els nomenaments fossin per unanimitat Durant aquest acte sassignaven lurs sous anuals que depenien de lantiguitat i dels merIacutets de
cadascIacutel Tots els catedratics tenien e1s seus cambrers el quals acostul11aven a repetir
pflvadament les classes deis catedratics i a aclarir dubtes Quan la substitucioacute es proshy
longava meacutes temps del que shavia determinat aquests passaven a ser titulars Talllbeacute hi luvia uns mestres en arts que amb el permiacutes del rector impartien classes extraorshy
dinaries puacutebliques i gratuites sobre temes i a hores no exactament coincidents amb les dels catedratics EIs examiacutenadors habitualment diferents dels catedratics sencarregashyven dexamiacutenar els estudiants aspirams als diversos graus (batxiller llicenciat mestre
o doctor) en les diferents facultats Inicialment eren molts en cada facultat despreacutes es reduiren a quatre cadascun deis quals tenia assignat un substitut o adjunl
(Baldoacute 1986 p 32-34 Fehpo Orts 1993 p 67-70 1185-210) LEsrudl General de Valencia dlsposa des de Imici de les quatre facultats habishy
tuals en altres universitats europees (arts medicina teologiacutea iacute dret) a meacutes dcls estudiacutes
de gramatica i Ilatinitat que havien de cursar-se abans dingressar a la facultat darts i
que es van anar fent meacutes rellevants a mesura que Valencia esdevingue un focus important del moviment humanista Inicialment tenia 12 catedres dotades 4 en lIatishy
nitar (poesia laquodoctrinal majoro) doctrinal l1Ienoro) i partsraquo) 3 en arts (ltltfilosofiaraquo [2] i laquofiloshy
moral))) 2 en teologia (ltltSaxrada Escriptura i laquoteologia seme aditamentraquo) 2 en dret
(ltltdret civil i drel canonio) i una en medicina El nombre de catedres peroacute era ja de 23 el 1549 i de 29 el 1611 La facultat de medicina va tenir un creixement meacutes conshy
tinuat sobretot durant la segona meitat del segle XVI En efecte teniacutea una catedra el
14993 el 1549 i 8 el 1611 amb un pressupost total anual de 25 65 i 675 lIiures
respectivament (Felipo Orts 1993 p 63-66) Meacutes concretament sabem que la facultat de medicina de JEstudiacute General de
Valencia en liacutenia amb el model universitari italiacutea de Montpeller i de Lleida havia incorporat des de bon principi els estudis de cirurgia com a culminltlcioacute de lIur proshy
ceacutes dinstituciacuteonalitzacioacute i de [ascens social deis cirurgians a la Valencia baixmedieshy
val El metge L1uiacutes Alcanyiacutes ocupa amb una assignacioacute salarial de 15 liures luacutenica catedra de que inicialment disposava aquesta facultat i que expressivament es deia
cadira de medicina e cirurgia Molt aviat (1500) aquesta catedra es desglossa en una cateshydra primera de medicina o cadira de principis dotada 3mb 35 liures i que durant els
primers anys fou ocupada per Alcanyiacutes fIns a [inici del seu proceacutes inquisitorial el 1504 per Salvador Abril (1504-1505) i per Jeroni lbrrella (1505-1508) i una segona
catedra de medicina que fou regentada per Salvador Abril fms a 1504 i per Muntildeoz (1504-1506) Daltra banda el 1501 fou dotada una cadira de aacuterurgill per
la mitat del temps als cirurgiacuteans e Jaltra als apotecharis ab trenta i cinch liushy
res)) durant els primers anys ocupada successivament per Francesc TristuJl (1501) i Colom (1501-1506) i que al Ilarg de tot e segle XV fou en utilitzada
com a trampoliacute per a accedir a catedres mes ben remunerades (Fclipo OrtS 1993
p 135-140 Peset 2000 1 29-38)
384 El reps de les rmiversirars i teStOaSlieo
3 LES FACULTATS DE MEDICINA UNIVERSITARIES COM A ESCENARI DACTIVITATS ClENTIacuteFlQUES
Des del segle Xl i sobretot al comenvament del XfI1 en el marc de la revitalitshyzacioacute urbana iacute del naiacutexement de la burgesia una nova forma de medicina shavia desenvolupat al sud dEuropa com a resultat de lassimilacioacute de la filosofia aristotelica (convenientment cristianitzada) i dun gran nombre dobres mediques antigues
(principalment hipocratiques i de Gale) fins aleshores desconegudes a lOccident medieval liad Aquestes obres que anteriorment havien estat compendiades i
comentades per metges bizantins i arabs comenvaren llavors a ser traduides de Iarab i del grec al lIatiacute i a les lIenguumles vulgars Des de la primera meitat del XIII
aquesta forma racional de medicina que concixem com a medicina escoasica esdevinshygueacute leix vertebrador deis sabers i les practiques que simpartien en les facultats de
medicina integrants de la majoriacutea deis Studia generaliacutea o universitats promoguts per
IEsgleacutesia els monarques i les municipalitats durant els segles seguumlents a les ciutats de tot Europa (Siraisi 1990 Jacquart i Micheau 1990 McVaugh i Siraisi 1990 Garciacutea
Ballester el al 1994) Tanmateix la medicina escoliiacutestica emergia en el si duna sodetat on lensenyashy
ment i l exercici de les ocupadons sanidries s ajustaven al model professional ober que ja hem esmentat en els casos de Barcelona j Valencia Aquest model estava fonashymentat en un aprenentatge artesanal del saber medie que era transmes o impartit per
qui eI possela d acord amb un criteri personal i sense arrecerar-se en cap institushycioacute i en una ovalidacioacute social de la practica medica [que] venia imposada pel binoshy
miacute exit-fracas en la reladoacute metge-malaltgt (Garciacutea Ballester 1988 p 42 Garciacutea Ballester McVaugh i Rubio Vela 1989 McVaugh 1993 Cardoner Planas 1973) El futur guaridor optava entre diversos models de formacioacute en vinut de condicionashy
ments economics socials o culturals Nomeacutes en el transcurs deis segles baixmedievals i moderns el sistema es lanal duna manera gradual en favor de lhegemonia del metshyge i del cirurgia universitaris El model universitari de formacioacute medica assolia aixiacute
gradualment el monopoli legal sobre el proceacutes educatiu i la practica professional a les societats de la Mediterriiacutenia llatina i provocava la submissioacute o la marginacioacute definitishy
va deis guaridors formats en altres models -dones membres de minories religioses i en general tots els practics no universitaris (Cabreacute Pairet 1994 Garciacutea Ballester
1984) Lexistencia de qualsevol sistema de control de les ocupacions sanitiiacuteries es justishy
ficava per una creixenr valoracioacute social de la salut com un beacute comuacute que la coHectivishy
tat havia de protegir Des del segle XIII les burgesies urbanes deis palsos de la Medishyterriiacutenia Uatina anaren prenent consciencia de la conveniencia de garantir uns miacutenims sanitaris per al conjunt de la poblacioacute En consequumlencia les autoritats municipals
dictaren mesures dacord amb la nova medicina per al manteniment de la salubritat de les ciutats Aquest proceacutes sinrensifid de resultes de les grans epidemies que assoshylaren Europa a partir de 1348 19ualment a les ciutats i les viles es promogueren
Les universitars 385
estrategies dassistencia als pobres fonamentades en el manament cnstla de la caritat i en una nova etica de responsabilitat col lectiva davant els problemes socials unes
estrategies adrevades al control dun grup que aleshores constitula la majoria de la
poblacioacute i que representava un perill creixent per a l ordre social Aquestes estrategies es plasmaren en la contractacioacute puacuteblica a carrec de lerari municipal de metges i
cirurgians universitaris per a latencioacute del comuacute aixiacute com en el desenvolupament
dinstitucions dasil dites hospilals per a captaires rodamons i pelegrins estiguessiacuten
malalts o no Aquestes institucions foren originariament petites infermeries o gestionades per confraries gremials i alllarg de la baixa edat mitjana foren reemmiddotmiddot
plavades per grans hospitals puacuteblics fundats pel poder reial o pels municipis on les
tradiacutecionals funcions socioassistencials es combinaven de manera creixent amb les mediques (Arrizabalaga Martiacutenez Vidal i Pardo Tomaacutes 1995)
La custodia de la salut va dur a qui exercia el poder (rei autoritat eclesiastica
municipi gremi o collejiquestium professional) a apropiar-se en exclusiva de ladJudicacioacute de la l-eniacutea praclicandi El resultat final de la contesa entre els diferents models dapreshy
nentatge i de practica sanitaris a labast fou condicionat tant pel saber i les habiacuteliacutetats
deis professionals formats a les facultats de medicina com decIacuteslU suport que les autoritats civils i edesiastiques atorgaren al mode universitario Tanmateix el
model laquooberr continua proporcionant fins ben beacute al XIX el meacutes gran nombre de
practics ocupats en tasques sanitaries (metges cirurgians barbers apotecaris i manesshycals) els quals constitutren fins lIavors Iautentic paraigua sanitari de la majoria de la
Les facultats medievals formaven en la medicina escoliistica professionals que
atenguessin les demandes sociacuteals de salut sobretot deis estaments dirigents La dedishy
cacioacute docent i l exercIacuteci pcictic de llurs professors dona lloc a una iacutengent quantitat descriacutets en els quals dacord amb el metode escolastic exposaven glossaven o
comentaven cls textos de les autoritats mediques suscitaven problemes entorn de
quumlestions puntuals i disputaven duna manera formal sobre aquestes quumlestions La
pervivencia daquestes instituciacuteons eacutes la prova meacutes ferma del fet que van saber satisfer les expectatives que es crearen entre les elits governants Aquestes darreres ben
al contrari de la imatge encara avui corrent del pensament medieval
la medicina escolastica com un instrument efica~ per afer front als problemes de la salut i la malaltia i per tant legitimador del poder que detenien
Aixiacute mateix les facultats de medicina baiacutexmedievals constitufren amb les de les arts (a les quals estigueren estretament lligades al sud d Europa) l esceshy
nari principal per al conreu de la filosofia natural (Jequivalent del que actualment
anomenem ciituia) de la qual formava pan la teoria medica per beacute que la practica
de la medicina estigueacutes orientada a objectius especiacutefics Fou nomeacutes a partir de mitjan segle xv que comeniexclaren a sorgir generalment a lempara del patronatge de les elits
governants les academies i altres institucions noves que en els seguumlents rivalitshyzaren amb les facultats duna manera creixent
En termes generals tot el que hem dit fms ara saplica al conjunt de la Corona
dAragoacute durant Iedat mIacuteljana Ara beacute com es concreta aquest proceacutes en els diferents
386 Ellemps de les uniVfrsilals i lescoliacutelslica
territoris de la Corona Com a la resta deis regnes iberics la coexistencia de les tres grans cultures monoteistes mediterrmies (istimica jueva iacute cristiana) fou un deis trets meacutes caracterIacutestics de la societat medieval catalanoaragonesa A mesura que els seus monarques conquerien nous territoris a Ilslam els cristians desplaaren els musulshymans com a majoria dominant que imposava la religioacute i la cultura propies i els releshygaren a la condicioacute de minoria sotmesa i dependent els jueus en canvi reeixiren a mantenir-se sota el domini musulma i cristiacutea com una minoriacutea culturalment signifIshycativa en la medicina i en altres ambits El galeniacutesme entes com un conjunt de coneixences i practiques mediques inspirades en els escrits de Gale constitula el substrat comuacute de la medicina de les tres cultures pero el marc multiforme i variable de relacions de domini i dependencia entre siacute conferiacute a la medicina a la Corona dAshy
uns trets peculiars en el marc de IEuropa lIatina medieval Aquest cacicter peculiar afecta tant el saber teoric i els models de formacIacuteoacute com Iexercici professioshynal les formes dassistenciacutea i les institucions El cas del mostassaf iexcliexclIustra ben beacute aquests fets A al-Andalus havia estat un funcionari que regulava el comer urba i lactivitat deis mercats Amb la conquesta cristiana algunes ciutats (Valencia 1238) mantingueren aquesta institucioacute musulmana amb la missioacute de vetllar per la fIabilitat deis pesos i mesures en els mercat~ la neteja i la salubritat daquests i tambeacute deis carrers i l estat de conservacioacute deis queviures i lIurs preus Amb aquestes noves funshyclons el mostassaf fou instaurat al lIarg deis segles XIII i XIV en molts altres centres urbans de les corones de Castella i dAragoacute com ara Saragossa (almenys des de lany 1242) Ciutat de Mallorca (1309) Lleida (1337) i Barcelona (1339)
Tot seguit abordareacute succintament la produccioacute cientiacutefica deis metges universitashyris de la Corona dAragoacute durant ledat mitjana en dos grans escenaris duna banda e resso del proceacutes dassimilacioacute de saber medic antic comuacute a IOcciacutedent liad diacutens deis ambits universitaris de la Corona de laltra la projeccioacute cultural deis metges i deis estudiants de medicina originaris de la Corona en altres indrets dEuropa
4 LA PRODUCCIOacute MEDICA SORGlDA DE LES UNIVERSITATS DE LA CORONA DARAGOacute 1 LLURS PROTAGONISTES
Com a la resta de IEuropa medieval els metges universitaris de la Corona dAshyestaven familiaritzats amb una serie dobres dorigen irab que compendiaven
amb extensioacute i complexitat diverses el conjunt deIs sabers medies hipocraticogaleshyniacutecs al seu abast (Colliget dAverrois Canon d Avicenna Pantegni dAli Abbiis) o una part (Teysr dAvenzoar) Tambeacute coneixien alguns tractats del mateix Gale als quals safegiacute -a partir de la seva introduccioacute en la decada de 1280 en e1s cercles universitashyriacutes del nord dItilia Montpeller i per beacute que amb menys viacutegoria Pariacutes- un conjunt dobres (trenta-cinc) conegut amb el nom de nou Cal que representa una profunda reforma inteiexcliexclectual i practica de les facultats de medicina medievals (Garciacutea Bashyllester 1998) Al costat d aquestes obres hi havia inseparablement el que hom coshyneiacutexiacutea com Articella un conjunt variable descrits medies generalment de caracter
Les uniVfrsicals 3117
esquemitic el nudi de qual estava integrat per la Isagoge de Johannitius (de fet un abreujament lIatiacute dun text de Hunain iacutebn Ishaq) uns breus escrits semiologics sobre es polsos i les orines tres textos hipocritics (Aphorismi Progl1ostica i De regimine acushytorum morborum) i e Tegni de Gale LArticela fou el manual daprenentatge basic deIs metges universitaris europeus fins al primer ter del segle xvr i formava part habitual de les biblioteques mediques de lepoca Tot aquest conjunt dobres defIniacutea l esqueshyma bisic al voltant del qual girava la medicina universitaria a ledat mitjana un esquema que cal no oblidar-ho es fonamentava en es coneixements de loacutegica i de filosofia natural i moral que els estudiants de medicina havien hagut dadquirir preshyviament a les facultats darts a traveacutes del corpus dobres d Ariacutestotil
La Isagoge de Johannitius dividiacutea la medicina en theoria i practica EIs metges medievals entenien per medicina theorica el coneixement correcte de que ells anomeshynaven coses naturals no naturals i cOl1tranaturas Segom el galenisme lIatiacute les coses natushyras componen el cos huma i li permeten la subsistencia com a eacutesser viu (elements complexions humors esperits virtuts ete) les coses 110 naturals defineixen l entorn natural i social de la persona la qual es troba en estreta interaccioacute normal o patoloshygica amb eH Iaire i lambient el menjar i la beguda e treball i e descans el son i la vigiacutelia les excrecions i les secrecions i es moviments de Ianim i les coses contranashyturals constitueixen tot e que hi ha dalterat en la persona en l estat de malaltia Oa malaltia mateixa les seves causes i els seus accidents o siacutemptomes) La dimensioacute practica o operativa lanomenada mediana practica compren tres tipus daccions en lambit de la prevencioacute i la terapeutica la dieta -entesa com a norma que abasta tots els aspectes de la vida humana mitjanant un uacutes adequat de les coses 110 naturals- la medicacioacute i la cirurgiacutea
Tant la mediana theorica com la practica es plasmaren en obres de contingut espeshycHic que els metges uniacuteversiacutetaris produlren com a resultat de les activitats docents o practiques Duna banda durant la segona meitat del segle xrv iacute tot al Harg del segle xv els professors universitarIacutes generaren nombrosos comentaris escolastics als escrits de les autoritats mediques ja citades i daltres autoritats De laltra tambeacute sorgiren obres dedicades a aspectes prictics especiacutefics com ara els regiacutements de sanitat els tractats de pesta i altres escrits conjullturals es tractats de simples i compostos medishycinals (antidotaris) i les coHeccions de receptes (receptaris o experimenta) i els tractats de cirurgia i danatomia Cal dir que els pressuposits doctrinals de la medicina unishyversitaria penetraren en altres ambits de la practica sanitaria en particular els refeshyrents a la cura dels animals per al treball i la guerra (cavalls i mules) o per a Ioci dels grups sociacuteals dominants (uacutelcons i gossos) (Ciacutefuentes Ferragud iacute Garciacutea Ballester 1999)
Parlar de la produccioacute medica sorgida de les universitats de la Corona dAragoacute exigeiacutex abans que res referir-nos a Arnau de Vilanova tant per raom estrictament cronologiques com per la seva rellevancia en la medicina universitaria de tota lEushyropa llatina DArnau nhem de fer notar la condiciacuteoacute de catalanoparlant la possible ascendencia aragonesa lespecial relacioacute amb Valencia les seves profundes inquietuds religioses i lestreta vinculacioacute a quatre reis de la Casa dAragoacute (Pere II i es seus fIlIs
389 JI El f(II) tic I~ iexclWilCfsitJS i fisnll~tim
Alfoacutens 11 Jau11le 11 i Frederic lf de SiciacuteliJ) i J tre papes (13oniacutefaci VIII Benet XI iacute Climent V) Pero hom no entendriacutea ni una sola lIetra de la seva vasta obra si no tinshy
en compte la seva formacloacute CJp J J decada de 1260-1270 i el eu magiacutesteriacute
a la univeritat de En efene com ho han subratllat iexcl bastnnent
els estud arnaldians de luacuteltiacutem mig egk en contrast 3mb una llltoriografia previa
per Ieoterisme i lheterodoxla Arnau fOl primer que res un metge lIniacuteshy
versitariacute que visqueacute de forma apassiacuteonada el conflictes religIOSOS i poliacutetics de la seva
epoca Tanl1latelx les seves celebres activitats professionals (lIlagisnri i
medica) es basaren tothora en un galenisme (ompletal1ltnt ortodox en el seu tcmps
(paniagUJ 19lt)4 1994a Peramau EspeJt 1995 Ziegler 199fl)
COIll a metge procedent dlJla zona de frontera O1 eonvivien les tres cultures
mediterrlnies (crtstiana musulmana i jutva) Arnall dt Vilanova coneixia Iarab i
en el moviment traductor de Iarab al liad dimportants obres mediques
dautors grecs (De illlerioriblls i De r(fore el Irnwre el ialigalic el SIUiSIIO de Gale) i arabs (De viribus wrdis dAviccnna De sil1lpfiribls d Abuuml I-Salt) Com a profew)r
vcrsitan Arnall participa activament en b cOrlStruecioacute de lescolastica medica
la reforma de 1309 deis eswdls medies de Montpeller i Pariacutes (Garciacutea Ballester 199X)
i cultiva gairebeacute tots e1s literaris medies eomemporanis el comentariacute escolisshy
tic als autors classics (CoIII11eiexcllflm slIper lraclallWI Galielli de maiia wmpexionis diverse
Repetiacuteio lIIper ranon Vita brevis) el tractar estrietament teorie (De inlcntiacutee medishy
corull De hmlido radicai De considerochmiblls operis medicine Aphorismi de gradas De
dosi lyriacoliull) la summa o compendi (SpcClIIIIft mediaacutellc) lexposicioacute aforiacutestica
(PambaJe mediwlionis Aphorismi [pariwlares de memoria eXlrava)antesJ) el wnsilillm
didacticopractie centrat en un mal (Regimel podagreJ lexposicioacute enumerativoalfabeshy
tica (Antidotarilm) i els regiments de sanitat (Regimen sanilatis ad regem Aragonllm De
eSII carnium ReJimen AJmarie) (Garciacutea Ballester Paniagua i McVaugh 1(75)
Deixant de banda la figura d Arnau de Vilanova cal dir que la produccioacute cienshy
tiacutefica deJs metges de la Corona d Aragoacute durant e1s segles baixmedievals fou Ineacutes aviat
escassa i de no galre volada Molt probablement les causes en van ser la ja esmentada
feblesa de les facultats de medicina obertes en el territori durant aqllell periacuteode De
fet fins a la decada de 1480 nomeacutes destaca Antoni Rieard professor de medicina als
esttldis de L1eida i Barcelona que orienta una bona part de la leva obra a raplicacioacute
de la matematica a la mediacutecina (De arte Jraduandi medicinas compositas De quantitatibs
el proportioniblltl humorum) (Dureall-Lapeyssonnie 1966 Madurell MarIacutemon 1984)
Altres metges universitaris cultivaren sempre en la llengua acaiquestemica de repoca
(el latiacute) e1s diversos generes literaris medies El comentari escoUstic fon conreat
probablement lIeidad Joan Jacme (m 1384) canceller de la universitat de Montpeshy
ner o el valencia i professor de la facultat de medicina de L1eida Franeesc Queralt
(r 1350 - c 1440) amb els seus comentaris al 7~~ni de Gafeacute i daltres Els coltsilia
medies foren cultivats pel mateix Joan Jacme En Iambit de la medicina practica cal
destacar es tractats de pesta (om es de Sany de Ridaura (ms Rivaurea ( 1365) el
dun cert Blase de Barcelona (molt probablement BJase de Camarasa metge de reiacute
Martiacute e 1406) o el del citatJoanJacme (Cardoner Planas 1973 p 51 i 53) e1s regishy
Li5 flt1iJ1(r~ilals
FoiJ inicial del Rfgiment de psrttadoacute de pestilencia de Jaurne dAgramont (1348) proftSsor de medioacuten) J
lEswdi General de Ueida segonlt una copla del sele XI (Verduacute ArxlU ParroqUIal fol Ir)
390 391 Ellemps de les iversitals i lescolastIacuteta
ments de sanitat com el del valencia Pere Fiacuteguerola (e 1320-1397) adre~at als seu s fills aleshores estudiants a la uniacuteversitat de Tolosa i els comentaris a les obres de cirurgia com el de Pere Figuerola a la Chirurgia magna de Guiu de Chaulac
A lEuropa baixmediacuteeval el lIatiacute llengua de IEsgleacutesia la universitat el dret ladministracioacute i fins i tot de la literatura -De lescriptura en suma- va comen~ar a veure disputats tots aquests ambits per part de les llenguumles vulgars que fins aleshores li havien estat privatius U na de les caractenstiques meacutes interessants de la produccioacute cientiacutefica deis regnes hispimics fou justament la primerenca utilitzaciexcloacute deis vulgars romanics com a vehicles de comunicaciacuteoacute en medicina i filosofia natural De les lIenshyguumles vulgars hispaniques el catali va demostrar ben aviat una vitalitat singular en aquest camp i va esdevenir vehicle duna produccioacute complexa (Cifuentes 1997 2002) Com que dins daquest mateix volum es dedica tot un altre capitol a la literashytura cientiacutefica en cataJa aquiacute nomeacutes esmentareacute i de forma breu les obres mediques originariament en catali de professors universitaris Basicament soacuten tractats de pesta adreiexcliexclats tots dos a la gent comuacute que foren escrits Iun a Lleida amb motiu de la pesta negra de 1348 i Ialtre a Valencia per Iepidemia de 1489-1490
El primer eacutes lesmentat Regiacutement de preservacioacute de pestilencia -el text medie meacutes primerenc escrit en catala- que el metge universitari i professor de la facultat de medicina de Lleida Jaume dAgramunt condogueacute el 24 dabril de 1348 Meacutes enlli del seu interes Iinguumliacutestiacutec la importancia d aquest tractat de pesta rau en el camcter tambeacute primerenc de la pesta negra dins de la literatura medica europea i en el conshytext que Iorigina El Regiment com Agramunt mateix explica en el proacuteleg lescrivIacute no pas per instruir els metges universitaris sinoacute per mostrar al conjunt de la poblacioacute de Lleida com preservar-se daquesta calamitat que aleshores amenaava la ciutat iacute per afer-se entendre pels seus destinataris Agramunt empm no la lIengua academishyca sinoacute la vulgar El Consell municipal (la burgesia) al qual Agramunt adrelta Iobra va rebre-Ia amb entusiasme i en compensa econoacutemicament la viacutedua (Arrizabalaga Garciacutea Ballester i Veny 1998)
Gaiacuterebeacute cent cinquanta anys despreacutes el metge valencia L1uiacutes Alcanyiacutes (e 1440shy1506) escriviacute un Regiment preservatiu e curatiu de la pestilencia en el qual subministrava als profans tot un ventall de consells pdctics amb motiacuteu de l epidemia de 1489-1490 (Rubio Vela 1994-1995) per a preservar-se de la pestilencia i tractar-Ia siacute nemmalalshytiacuteen i no trobaven un metge a qui recoacuterrer lmpres a Valencia cap a Iany 1490 el Regiment dAtcanyiacutes eacutes el primer text medie originalment escrit en catali que simshyprimiacute Atcanyiacutes que havia estat un deis iacutempulsors i dinamitzadors de IEscola de Cirurgia des de la seva fundaciacuteoacute el 1462 i que uns anys despreacutes va ser el primer catedratic de medicina i cirurgia de IEstudi General de Valencia passa en poes anys destar al cim de la professioacute medica valenciana a ser processat per la lnquisicioacute sota iexclacusacioacute de judaltzant el 1504 i condemnat a mort i cremat a la foguera amb la seva dona el 1506 (Arrizabalaga en preparacioacute Loacutepez Pintildeero i Ferrando 1998)
Les universitats
-yiexcl gt -
I~r~~nlfcllfabfutolfn~9ftftlib9 iI~iexcliexclbull ~ 1 ~iiacuterantn~tura
humana lotrmefa a tsts1nnumerGbte6 pttiacuteuat~f06 J110J tala nobe~iacuten te to ttamiddotlcscau(eebe mo dtniguumlamt8 ttffta
-11 ~~ mee~subae middotmt6 ~~~queaguntildeble
pttgtemfQqti~~)fiexclnellameI eQma~9eacute~poftrta membreepntildectpa19beuaUa fes06 gtt peltrtuerfee ~tndtartCOacuteplouamOl~fIacuteCQt les()btts1)e1cot~md~efttsetn~aacute~g~iacuteg~~n
~r~~~~n~)iJr~~I=l3~~~tImiddotmiddotI~~ lt ~tbfuiacutena pertanw anye paacute11JetJ(neqlje~ fom QlutJQta be nmsunt~~eafocauumlfiJ tafptqefnocteitnenQt1 bel tri 1 e~fotna~
ttgtenol1re7tdmiddotmiddotmiddotture )Eneam middotueYmiddotIacuteAsmiddoteacuteiCmiddottteacutee rintend~~ jotskie~~itlr~iexcl relIga ea qeAJi rocoz~tmab muWplieacuteQtto btcoltgtfata confouantedGrificantt1 c rdhlu middotmiddotbmt8l~r~ta1)((co~e~rsitA9Utl1~~ lt1Q[f~e I etC111108Qnt be tetiacutenoacutef6lfiexcllteraacute tao loacuteslluJtJOamp td co~ UI11a pn bon no rol
bullafJe Inid del text del R~imenl 1seli e rurati de la pestilfnria (Valencia Nicolau Spindeler c 1490) del metge conven valencia L1uiacutes AJcanyiacutes (c 1440-15(5) AJcanyiacutes fou el primer professor de medicina de lEstudi General de Valencia (Valencia Biblioteca Puacuteblica de Valencia Fons Nicolau Primitiu 1 iacutegn a2r
[el foh previacute conteacute la portadaj)
392 393 El t(lI1pS de les unllrsttals i icJcolaacutes(iw
5 LES ACTIVITATS CIENTIacuteFIQUES OELS METGES UNIVERSITARIS DE LA CORONA DARAGOacute
EN ALTRES INORETS OEUROPA
La presenciacutea de metges universitariacutes de la Corona d Aragoacute en altres palsos de baixmedieval fou coosequumlencia de raons molt diverses Les millors perspecshy
tives de prom ocioacute professional tingueren seos dubte un paper decisiu en la majoriacutea deis que optaren per establir-se professionalment fora del seu paiacutes dorigen els uns hiacute
anaven a estudiar mentre que els altres hi arribaven amb titulaciacuteons professionals No eacutes aventurat pero dafirmar que darrere daquest pas biogcific decisiu hi hagueacute tamshy
beacute importants raons negatives en un nombre no pas redult de casos La repressioacute desencadenada per la Inquisicioacute entre e1s sectors del patriciat valencia dorigen judeoshy
convers a partir de 1480 hi tingueacute un paper particularment significatiu en provocar Iemigracioacute de professionals i en estimular que e1s fills daquestes famiacutelies benestants
fossin enviats a estudiar a indrets apartats de Ienrarit clima local i lIuny de Iabast del
Tribunal Lestabliment de diverses facultats de medicina a la Corona d Aragoacute durant els
segles XIV i xv no atura Iafluencia destudiants de famiacutelies acomodades de la Corona
d Aragoacute cap a ruverses universitats europees particularment a Occitaniacutea (Montpeller sobretot) i a lcilia (Bolonya Paviacutea Siena Pisa Ferrara Pildua i Napols entre dalshytres) Dacord amb la peregrinatio academica comuna a repoca aquests estudiants
cursar els estudis en unes quantes uniacuteversitats consecutiacutevament abans d obteshy
nir la graduaciacuteoacute com ara lestudiant de medicina valencia Jaume que es doctora a Ferrara el 1502 despreacutes dhaver passat per les universitats de Monrpeller
L1eida Bolonya Padua i Paviacutea o elmallorquiacute Pere dOlesa i Rovira (c 1460-1531)
que estudia successivament a les universitats de Pisa Montpeller i L1eida Durant e1s
segles XIII i XIV Montpeller fou aparentment el primer lloc escolliacutet pels qui estudiashyven medicina fora de la Corona dAragoacute Ara beacute a1l1arg del segle xv el poi datracshy
cioacute bascula duna manera gradual cap a les universitats italiacuteanes Per a explicar aquest fenomen especialment pales a la segona meitat del segle xv i durant les primeres
decades del XVI hem dapeHar a raons diacutendole poliacutetica (domini catalanoaragones sobre el Regne de Napols iacute consolidaeioacute de la presencia hispanica a ltilia
deis dos papes Bolja Calixt III i Alexandre VI) i socioprofessional (prestigi de les universiacutetats italiacuteanes i afebliment deis estudis de medicina a la Corona d Aragoacute i
increment de la demanda de professionals sanitaris a1s regnes hispimics) (Arrizabalaga Carciacutea Ballester i Salmoacuten 1989)
La majoria tornaren al seu 1I0c dorigen en acabar els estudis pero nhiacute hagueacute que optaren per establir-se professionalment lIuny de lIur terra natal per a la resta o
per a una part de la seva vida El cas d Arnau de Vilanova eacutes un eas ben expressiu Despreacutes destudiacutear medicina a Montpeller deis primers anys d exereir professionalshyment a Valencia i deis nomenaments suecessius com a metge de tres reis dAragoacute inicia cap a la priacutemeriacutea de la decada de 1290-1300 un magisteriacute a la universitat de
Lts universitats
Montpeller que el porta en molt pocs anys a esdevenir la mediacuteca meacutes destacashy
da daquest centre durant tota ledat mitjana Aquest magisteri no li va impedir tanshymateix de prosseguiacuter la seva estreta vinculacioacute amb els comtes reis en qualiacutetat de
metge conseller poliacutetic i espiritual i agent diacuteplonuumltic A meacutes a meacutes des de 1301 encara presta a Roma i en daltres 1I0cs importants serveiacutes medies a tres papes (paniashygua 1994a)
U na altra vessant de les aetiviacutetats cientiacute6ques deis metges catalanoaragonesos a
Montpeller la iHustra el cas del Joan Bruguera mort el 1452 en aquesta cjushytat on havia cursat e1s estudis de medicina j on despreacutes havia exerciacutet la professioacute
Gracies a la dot testamentaria de 800 escuts dor una vaiacutexella dargent i els seus Iliacuteshybres durant la deacutecada de 1460 es funda a Montpeller el Collegi de Girona perque
cada any dos estudiants becats de la ciacuteutat de Glrona -iacute siacute no de la seva dioacutecesi o de Caralunya-- poguessin cursar estudis de medicina a la universitat de Montpeller
Aquest que ha estat historieament una de les vies dinfluencia de la mediCIshyna francesa sobre la catalana desenvolupa normahnent les seves activiacutetats fins a la
decada de 1560 quan les guerres de religioacute a tot Europa i en particular les lluiacutetes
entre catolies iacute calviacutenistes al sud de Frana retragueren la concurrencia de giacuteronins a
A partiacuter de mitjan segle XV el de Girona a Montpeller es torna
gradualment destudiants gironins (Dulieu 1970 Calbet i Corbella 1981shy1983 1 p 97 Alcalde 1992)
Tanmateix fou a Italia on a la segona meIacutetat del XV els metges de la
Corona dAragoacute tingueren un protagonisme cultural meacutes destacat Hom pOl assenyashy
lar e1s casos deis germans Gaspar i Jeroni Torrella autors d obres mediques i cientiacutefishy
ques que foren iacutempreses al final del segle xv i al comenltiexclament del XVI i els de Franshycesc Argilagues i de Cuiacutellem Caldentei que treballaren com a editors per a les
premses iacuteralianes del 6nal del segle xv Tots quatre haviacuteen cursat els estudis de medishycina en uniacuteversitats italianes
Gaspar Torrella (r 1452 - c 1520) era membre duna famiacutelia on almenys el pare iacute dos germans eren metges El pare el meslre Ferrer Torrella havia estudiar medicina
a la universitat de Montpeller i pertanyia a la mateiacutexa generacioacute que Lluiacutes Alcanyiacutes I els altres metges valencjans que fundaren lEscola de Cirurgia el 1462 Com el seu
Jeroniacute Caspar cursa els estudis de medicina a les universitats de Siena i Pisa durant la de cada de 1480-1490 amb mesres tan influents com Alessandro Serrnoneshy
ta iacute Pierlcone da Spolcto Despreacutes sestabliacute a Roma on gaudiacute duna posiciacuteoacute social acomodada com a membre de la cort del cardenal Roderic de BOlja Quan el 1492
esdevingueacute papa amb el nom d Alexandre VI Torrella continua al seu servei com a metge personal del seu fill Cesar A meacutes a meacutes fou responsable de la Biblioteshy
ca Vaticana (1498-1500) bisbe vitalici de Santa Ciusta a Sardenya (des de 1494) i
domestiacutec dAlexandre VI Almenys des de 1504 Caspar Torrella fou tambeacute un
dels rnetges del papa Juli 11 (1503-1513) -un fet prou significatiu de lestima que el nou papa teniacutea pels seu s serveis professionals
Torrella escriacuteviacute cinc escrits medies i un pronostic astroloacutegic que foren impresos en un lapse d onZe anys (1497-1507) i en algun cas de forma reDetida El
194 EIemps de les universilas i escoltlstica
seu tractat astrologic fou originariament una epiacutestola adreada a Cesar Borja e 1502 on s avaluava la signifIcacioacute de diferents fenomens celestes (es portents prodigis i presagis es defectes del sol i la lIuna iacute els cometes) La seva tardana publicadoacute e 1507 obeiacute als precs de datari papal Giovanni Gozadini intrigat per les possibles conshysequumlencies de cometa que shavia vist en el ce roma Iagost de 1506 Entre les dnc obres propiament mediques hi ha un consiacutelium doblement impres e 1505 (Roma i Salamanca) dedicat a una nova malaltia anomenada popularment modorriacutella que pe que sembla causa estralls en la flota castellana de Flandes i es difongue despreacutes amplament pes regnes hispanics i vclns un consilium de peste escrit amb motiu duna pestiacutelencia que colpeja Roma e 1504 un regimen saniacutetatis compost en forma de dialeg per al papa Juli II que fou publicat el 1506 idos escrits dedicats al mal franees -una nova afeccioacute que des de 1495 sestenia riiacutepidament per tot Europa- tots dos al seu patroacute Cesar BOIja aleshores viacutectima de la malaltia i que formen part de les obres mediques mes primerenques sobre aquesta afecdoacute Ambdues es publicaren a Roma el 1497 i e 1500 respectivament A mes a mes la mes primerenca es reedita aviat amb un nou tiacutetol (Roma c 1498) i amb la inclusioacute duna epiacutestola dedicatoria al bisbe dAvranches (Normandia) Louis de Bourbon quiacute pe que sembla havia animat Torrella a reeditar e seu treball instat per raons semblants a les de Borja (Arrizabalaga 1985-1986 1996 Arrizabalaga Henderson i French 1997 p 113-144 i 311-317)
El seu germa gran Jeroni Torrella (e 1450 post 1508) despres destudiar medishycina a Siena i Pisa es vincula a la cort napolitana de la reina Joana dAragoacute (1455shy1517) de la qual fou metge a Napols (1477-1499) i a Valencia (1499-1504) Jeroni fou el titular de la catedra medica de principis a IEstudi General de Valencia entre 1505 i 1508 Despreacutes passa a estar al servei del rei Ferran el Catolic a la cort de Vallashydolid De les diverses obres seves de que tenim notiacutecia nomeacutes es conserva un tractat sobre imatges astrolOgiques que fou impres a Valencia cap a 1497 (Loacutepez Piacutentildeero et al
1983 11 p 358-359 Perrone Compagni 1979 Rotzoli 1991 Weill-Parot 2002) Daltra banda e valencia Francesc Argilagues i el mallorquiacute Guillem Caldentei
en acabar els estudis de medicina en distintes universitats dItMia es dedicaren entre a1tres activitats a Iedicioacute de textos medies per a les premses de nord dItilia Franshycese Argilagues (ji c 1470-1508) inicia es estudis de medicina a la universitat de Siena vers rany 1470 A partir de curs 1473-1474 es trasllada a IStudio de Pisa on continua la seva formacioacute fins que obtingueacute el doctorat en arts i medicina 111 dashygost de 1477 Tot sembla indicar que e fet danar-sen de Siena a Pisa igual que ho feren els germans Jemni i Gaspar Torrella companys destudis iacute paisans seus estigue relacionat amb la decisioacute dAlessandro Sermoneta un influent professor seu a Siena de traslladar-shiacute La relacioacute del jove metge valencia amb Alessandro Sermoneta degue continuar despreacutes dobtenir el doctorat Argilagues se nanil de Pisa probableshyment cap al mes de maig de 1479 i seguiacute de nou e seu mestre i protector Sermoneta quan aquest es trasllada a Padua com a lector ordinari de medicina teoacuterica de lStudio daquesta ciutat entre 1479 i 1484 Pel que sembla des de 1483 fIns a la mort Argishylagues residiacute a Venecia on feacuteu compatible lexercici priictic de la medicina amb les
Les universitats 395
activitats com a editor dobres mediques per a la prospera impremta local La seva labor editorial medica desplegada precisament en uns moments en que aquesta nova ocupacioacute sorgia a Europa es materialiacutetza en dues edicions venecianes de l Articella
-autentic lIibre de text de la medicina universitiria baixmedieval com ja hem asseshyi en tres edicions meacutes del Conciacuteliator del mestre escoJastic Pietro dAbano
(1250 - ( 1315) La innegable capacitat de permanencia de lAr(Iacutecella en les facultats de medicina
explica que aquesta coHeccioacute fos una de les obres mediques de mes fortuna editorial durant la primera impremta divuit edicions impreses entre Ieditio princeps de Padua (c 1476) i Lioacute (1534) Argilagues que fou iniciador de les edicions venecianes de l Articella tingue a carree seu les ediacutecions impreses per Hermann Lieehtenstein de Colonia e 1483 i per Battista Torci el 1487 A meacutes quatre impressions ulteshyriors de Articella datades el 1491 1493 1500 i 1513 i en les quals fIgura com a editor Gregorio da Volpe soacuten identiques en contingut i molt similars pe que fa al format a les edieions preparades per Argilagues
El seu trebal com a editor de lArticela es materialitza entre a1tres coses en la incorporacioacute a la coHeccioacute de noves obres no incloses en l ediacutetio princeps de Padua (c 1476) En efecte als set escriacutets que conte (la Isagoge de Johannitius el De de Filaret i el De urinis de Teofil els Aphorismi Prognostiea i De regimine aeutotum morshy
botum hipoeritics acompanyats deis comentaris de Gale i lArs medica de Gale amb el comentari dltAliacute ibn-Ridwan) Argilagues nhi afegiacute quatre mes (Epiacutedemiacuteae [um
commentis Johannis Alexandrini De natura fttus De lege i Iusiurandum) tots pertanyents al Corpus Hippocratieum i que foren impresos per primer cop en aquesta ocasioacute La seva iniciativa palesa el paper dofertor de nous horitzons inteHectuals que Ieditor tambeacute acompliacute en la impremta primitiva Arneacutes hi introduiacute Iopuscle De divisione
librotum Galieni de Gentile da Foliacutegno i tres tabulae -presumiblement deaboracioacute proacutepia- relatiacuteves a algunes de les obres hipocriiacutetiques editades (una per als Aphorisml una altra per als Prognostiea el De regimine aeutotum morbotum i les Epidemiae i la tershycera per al Tegni galenic) amb la finalitat de facilitar l acceacutes a labundant i variada informacioacute daquestes obres hipocriiacutetiacuteques
La1tre escrit editat per Argiacutelagues fou el Condliator differentiatum medicorum el
philosophotum del metge professor de la Universitat de Padua i destacat representant de Ianomenat ariacutestotelisme padwl Piacuteetro dAbano (1250 - c 1315) Organitzada entorn de 210 diferencies (differentiae) que segueixen lestructura de la quaestiacuteo escolasshytica aquesta obra passa revista al saber medie hipocraticogalenic en conjunt cercant sempre lharmonitzadoacute dopinions entre metges i (iexclJosofs naturals en aquells punts candents en que uns iacute altres discrepaven El Conciliator fou iacutempres nomes cinc vegashydes abans dacabar el segle xv i ben be siacutes meacutes fins a 1565 Argilagues tingueacute acarree seu tres edicions anteriors a 1500 les venecianes de Johann Herbort (1483) i Boneto Locatelli per a Ottaviano Scotti (1496) i la de Gabriele Grassi a Pavia (1490) El zel dArgilagues com a editor tambeacute es a~lI pales al Conciliator on incorpora fragments no reeolliacutets en edicions impreses anteriors (Arrizabalaga Garciacutea BaIlester i Gil Arisshytu
396
i
El ttrlpS de les tmiverslals i Il5WloSfIacuteuacutel
El metge i dergue mallorquiacute Guillem Caldentei (1 1496-1519) era fill dAnshy
toni Caldentei (1 1469-1514) metge o cirurgiacutea de Feaniacutetx i nebot de Bartomeu Caldentei prevere doctor en teologia per la Soroona iacutenfluent luHista iacute un deis
introductors de la impremta a Mallorca de qui hered diacuteversos llibres de iacute filoshy
sofIa En el perfIl intcHectual de Guilem Caldentei es pot distillgir un vessant medic i un altre de
Caldentei cursa estudi darts i medicina a la Universitat de Paviacutea la principal
universitat del dueat de Mili que culmina amb grau de doctor (arrium ac medicile
doctor) obtiacutengut abans de 1496 El 1502 ja tornava a ser a Mallorca i fixa la seva
residencia a la Ciutat de Mallorca on aparentment romangueacute fins que moriacute vers
Iany 1520 Guillem Caldentei gaudiacute sens dubte dun notable prestigi com a rnetge
al Regne de Mallorca El mes dabril de 1514 en un protocol notarial que enregistra la venda que fa duna esclava mora de 29 anys anomenada Francesca per 95 Iliures
hi surt esmentat com a professor en ars i medicina (ltltin artibus et medicina professorraquo)
cosa que eventualment es podria relacionar amb la imparticioacute per Caldentei
de docencia en alguna escola medica de Iilla sense determinar potser al si de
IEstudi General LuHiacutea (fundat el 1483) malgrat que no en tenim cap altre indicio
de la mort en data desconeguda del mestre Antoni Nadal tambe mallorquiacute (doctorat en arts i medicina a la universitat de Padua el
1490) Caldentei el succeiacute com a metge responsable de la morberia o llatzeret Apashy
rentment establerta a la Ciutat de Mallorca a la segona meitat del segle XV aquesta institucioacute vetllava per la salut puacuteblica de Iilla mitjanltiexclant el control del tcansit mariacuteshy
tim Llurs oficials inspeccionaven les embarcaciollS que preteniacuteen atracar a la ciutat i eventualment sotmetien a quarantena les persones i les mercaderiacutees Fiacutenalment el
1519 Caldentei ocupa el carrec de protofisic del Regne de Mallorca era dones la
maxima autoritat reiacuteal per al control de les practiques saniciries en aquest regne de
la Corona dAragoacute Com a tal acudia a Manacor amb laprovadoacute del lIoctinent
general del Regne amb la finalitat de sotmetre diversos priictics sanitariacutes apotecariacutes etc) a lexamen del qual depenien lIurs llicencies dexercici
professional
De la formacioacute teologiacuteca de Guillem Caldentei no en tenim cap meacutes notiacutecia
que la seva vinclllaeioacute als cercles de la devotio moderna Les seves inquietuds religiacuteoses
Iemmenaren a instituir el 151Ojuntament amb la seva esposa un benefici a la cateshy
dral de la Ciutat de Mallorca de la qual a la fiexcl de la seva vida despres de ser ordenat
sacerdot nesdevingueacute canonge penitenciacuteari i a participar aquell mateix any juntashyment amb a1tres cavallers daquesta ciacuteutat en la fundacioacute de la Casa de la Crianltiexcla un
centre que socupava dacollir 1 educar nenes i joves donzelles les regles del
redacta Caldentei arriba tambeacute a ser director espiritual de la fundadora daquest centre sor Clara Isabel Cifre (1467-1542)
Al comenltiexclament de 1496 eixiacute a Pavia de les premses dAntonio de Carchano a compte de brescia Maurizio Moretti e volum titulat Expositio Ugonis Senensis super libros Tegni Galieni (Fxpositio Ugonis Senensis super Tegni Galieni mm questiouishybus a lexpJicit) en una edicioacute a cura de Guillem Caldentei Es tracta de la primera
Les uiversilals 39i
edicioacute impresa del comcntari del mctge iacute fiexclJosof natural Ugo Bcnzi mes eoncgut com a Ugo da Siena (1376-1439) al Tertni Ars medica o Microtegni de Gale obra que forma part de lArticelia des de miacutetjan XII Durant ledat mitjana el Tegni de Gale circula en lIatiacute sota dues versions prineiacutepals una de grecollatiacutena i una altra dashyrabollatina ambdues del XII Des daquest el Tegni rebeacute un bOIl nombre de comentariacutes a carree de metges viacutenculats a lEscola de Salerno i de mestres eseolasshytiacutecs pertanyents a diferents universitats europees 13enzi fou professor de medicishyna en nombroses universitats italianes (Bolonya Siena Parma Florencia Paviacutea Padua) i com Pietro d Abano representant destacat de llaquoarrstotelisme paduabull El comentari dUgo da Siena al Tegni el qual com els que dedica als aforismes hipocratics i al Canon d Avicenna esta estretament lIigat al seu ensenyament univershysitari es troba entre els mes difosos a IEuropa medieval Ledicioacute a carree de Cal denshytei inclou una epiacutestola nuncupativa adreltiexclada a Ambrogio Varese da Rosate (1437shy1522) professor de la universitat de Pavia i metge astroleg i conseller deis grans ducs de MiLI Giangaleazzo (1469-1494) Lodovico iI Moro (1494-1499) i Massimiliano (1513-1516) -membres tots tres de la famiacutelia Sforza Despreacutes de Ieditio princeps a carrec de Caldentei el comentariacute dUgo da Siena al Tegni es torna a imprimir a Venecia a carrec de Boneto Locatelli dues vegades el 1498 a compte dOttaviano Scoti i el 1518 a compte dels sem hereus a mes de la indusioacute en Iedicioacute de les
impresa de nou a Venecia per Luca-Antonio de Giunta el 1523 (Arrizabashy2000) En contrast amb els casos deis germans Torrella d Argilagues iacute de Caldentei el
metge judeoconvers valencia Pere Pintor (c 14231424-1503) nomeacutes emigra a ROITla quan ja havia fet seixanta anys fonat per lofensiva inquisitorial que havia destrumiddotit la seva famiacutelia i cercant-hi la proteccioacute del cardenal Roderic de BOlja -el papa Alexandre VI des de 1492- al servei del qual romangue fins a 1503 Iany en que morircn ambdoacutes Pintor haviacutea estudiat a IEstudi General de Lleida amb el messhytre Francesc Queralt a cavall entre les decades de 1430 iacute 1440 Comen~a a practicar la medicina al voltant de 1444-1445 presumiblement a Valencia la corporacioacute municipal de la qual el designa examinador de metges diverses entre 1455 i 148 L Entre 1468 i 1485 Pintor fou uns quants cops lector de la ja esmentada Escola de de Valencia Probablement abandona Valencia poc despreacutes de 1485 i sestabliacute a Roma com a metge del cardenal Roderic de carrec que continua ocupant despreacutes de lelevacioacute de cardenal al papat com a Alexandre VI el 1492
De 1499 a 1500 Pintor publica a Roma sengles tractats dedicats a la pesta i al mal frances Les dues foren adreltiexclades a Alexandre VI tot iacute que nomes Ji dedica expressament la Resulta partieularment destacable que tant Pere Pintor
i rival seu a la cort romana publiquessin en vida tots lurs cscrits coneguts en una epoca en la qual e nombre de metges contemporanis que ho feien era encara molt redult Ajuda a explicar-ho que residissiacuten a Roma un deIs centres mes dinamics de la primitiva impremta a Europa i que estiguessin vinshyculats estretament als Borja els quals hi exerden un patronatge actiu de les ciencies i les arts en e transit del XV al XVI (Arrizabalaga 1996 Arrizabalaga Henderson i French 1997 p 113-144 i 311-317)
398 399 El tcmps de les univasitals i lcscoltlstica
Dun tercer grup de metges universitaris de la Corona dAragoacute amb projeccioacute cultural a Europa nomes ens consten unes biografies obscures que nomeacutes permeten conjecturar que residien fora de la Corona Eacutes e cas d Almenar preco~ tractadista com Gaspar Torrella i Pere Pintor de malfratues o el de Pomar vinculat com lagues a la induacutestria editorial En la biografta del doctor en arts i medicinaraquo valencia Joan Almenar (JI 1502) practicament tot eacutes incert tret de lesmentat tractat Ilatiacute sobre el malfrances que publica a Venecia el 1502 i que fou reeditat ben beacute tretze vegades al llarg de segle XVI dues en angles Lestructura i el contingut daquest escrit suggeshyreixen amb for~a que Almenar havia estudiat medicina a Montpeller o a Lleida (meacutes que a ltilia) abans de 1470 i que era prufessor universitari en alguna facultat de medicina italiana Malgrat ellloc on es publica e seu lliacutebre no nhe pogut localit7ar el nom dins de la documentacioacute publicada sobre les facultats de medicina de Pavia Bolonya Padua Pisa i Ferrara Aixo juntament amb Iorigen sicilii dun deis estushydiants que en esmenta em condueix a conjecturar la possible vinculacioacute dAlmenar amb alguna facultat de medicina de sud dltilia i en primer 110c amb la de IEstudi General de Napols atesa Iestreta reaciacuteoacute que el Regne de Napols tingueacute amb la Corona dAragoacute des de 1442 data de la conquesta dAlfons e Magnanim Lescassiacutesshysima documentaciacuteoacute conservada sobre aquest regne i les seves institucions de resultes de les destruccions successives deis arxius fa molt improbable laclariment daquest particular Daltra banda e possible magisteri dAlmenar a la universitat de Napols i daltres detalls incem de la seva biografta especialment la seva condicioacute noble -era senyor de Rocafort i Godella- permeten conjecturar una vinculacioacute eventual coniexcl en el cas de Jeroni Torrena a la cort napolitana de la reina Joana dAragoacute (1455shy1517) fms a la dissolucioacute e 1499 Les vicissituds poliacutetiques passades pe Regne de
durant aqueUs anys tambeacute haurien indult Almenar a abandonar-lo Tanmashyteix la publicaciacuteoacute del seu estudi sobre el malfrands a Venecia el 1502 advocaria a favor de la seva presencia en aquesta ciutat abans de retornar a la Valencia natal on degueacute exerciacuter la medicina per un temps i degueacute rebre de la reina Joana -lIoctinent general de Valencia entre e 1501 i el 1504-les senyories de Godella i Rocafort com a pagament pes seus serveis (Arrizabalaga en premsa)
Finalment del valencia Pere Pomar (JI 1515-1534) encara en sabem menys nomeacutes que ringueacute cura de les quatre edicions de IArticela en vuite que sordren de les premses lioneses durant el primer ter del segle XVI (1515 1519 1525 i 1534) feina que probablement leU essent al mateix Lioacute -el nou gran centre impressor euroshypeu que sorgiacute al comenpment de segle XVI- o des de la veiacutena ciutat de Montpeller en e1s cercles medies de la qual aquestes edicions degueren trobar el mercat meacutes iacutemmediat pero de cap manera IUacutenic
les univcrsitats
BlBLIOGRAFIA
ALCALDE 1 DALMAU R La Fundadoacute Brnguera 500 anys de reacioacute medica entre Ginll1a i MOlllpeshyIn Girona Ajuntament de Girona CoHegi Oficial de Metges de la Proviacutencia de Girashyna 1992
ARRIZAHALAGA J laquoEl Consilium de modorriacutella (Roma y Salamanca 1505) una aportashycioacuten nosograacutefica de Gaspar Torrella- Dynarnis 5middot6 (1985-1986) p 59-94
- Praacutectica y teoria en la medicina universitaria de finales del siglo xv el tratamiento del mal franceacutes en la corte papal de Alejandro VI Borgia bull Arb 153604-605 (1996) p 127-160
- laquoLos tratadistas de una nueva enfermedad el morbo gaacutelico LEuropa de les Cimals iacute deis Camiacutens Art Cultura i Societat al segle xv I CoUoqui Interruuional laquoCivitas Europaraquo (Valenshycia novembre de 1996) [En premsa]
laquoTrarucioacute medieval i cultura humanista en la medicina universitaria les activitats editorials de Francesc Argilagues i Guillem Caldcntei per a les prcmses italianes de les acaballes del segle xvbull [Apendix a cura de Sebastia Giralt i Soler] XVIII jomades dEstudis Histories Lacals Al tombant de ledat miljana tradiacutecM medieval i cultura humanista (palma de Mallorca desembre de 1999) Palma de Mallorca Institut dEstudis Balearics 2000 p 175-198
- Uuis Alcanyis Regimellt preservatiacuteu e curatiu de la pestilencia (Valencia c 1490) Barcelona Barcino [En preparaciacuteoacutel
ARRIZABALAGA J CIFUENTES L La medicina institucions sabers practiques protagonisshytes bull A GABRIEL P [ed) Historia de la Cultura Catalana VoL 1 Lesplendor medieval Segles XI-XV Barcelona Edidons 62 1999 p 247-270
ARRIZABALAGA J GARCIacuteA BALLESTER L GIL ARISTU J L Del manuscrito al primitivo impreso la labor editora de francesc Argilagues (JI ca 1470-1508) en el renacimiento meacutedico italiano bull Aseepio 431 (1991) p 3-49
ARRIZABALAGA J GARCIacuteA BALLESTER L SALMOacuteN F A propoacutesito de las relaciones inteshylectuales entre la Corona de Aragaacuten e Italiacutea (1470-1520) los estudiantes de medicina valencianos en los Estudios Generales de Siena Piacutesa Perrara y Paacutedua bull Dynamis 9 (1989) p 117-147
ARRfZABALAGA J GARCiA BALLEHER L VENY J jacme dAgramont Regiment de preservacioacute de pestilencia (Ueida 1348) Barcelona Gran Enciclopedia Catalana 1998 [Edicioacute de J Veny estudis introductoris i glossari de J Arrizabalaga L Garciacutea Ballester i J Veny]
ARRIZABALAGA J HENDERSON J FRENCH R K The Great Pox TIu French Disease in Renaiacutessance Europe New Havcn Londres Yale Univ Press 1997
ARRlZABALAGA J MARTIacuteNEZ VIDAL PARDO TOMAs J La salut en la histeria dEuropa Barcelona Residencia dlnvestigadorgt CSIC Generalitat de Catalunya 1998
BALDOacute M La Universitat de Valenaa Valencia IVEI 1986 CABREacute I PAIRET M La cura del Cos femeni i la medicina medieval de tradidoacute latina Els tractats
De ornatu i laquoDe decorationibus mulierumraquo atnbufts a Arnau de Vilanova Trotularaquo de mestre joan i laquoFas del tresor de beutatraquo atribuit a Manuel Def de Calatayud [Tesi doctoral Universitat de Barcelona Ed en microfitxes Barcelona Publicaciacuteons de la Universitat de Barcelona 1995]
CALHET I CAMARASA J M CORBELLA I CORBELLA J Dicdonari biogrQjic de meges Ctllalans Barcelona Fundacioacute Salvador Vives Casajuana Universitat de Barcelona 1981-1983 3 v
CARDONER 1 PLANAS A Historia de la medid a la Coro dAragoacute (1162-1479) Barcelona Ed Scientia 1973
CIFUENTES L laquoTranslatar scienaa en romans eatalanesch La difusioacute de la medicina en catala a la Baixa Edat Mitjana i el Renaixementbull Uengua i Literatura 8 (1997) p 7-42
LA ciencia en catala ti la Baixa Edat Mitjana iacute el Renaiacutexement Barcelona-Palma de Mallorca Universitat de Barcclona-Universitat de les lIIes Balears 2002
400 401 El temps de les Imiversilas i lescolasiea
CIFUENTES L FERl~AGUD c GARCIacuteA BALLESTER L _Els menescals i lart de la mene$calia
a la Corona dAragoacute durant la Baixa Edat Mi0ana Historia de la ramaderia i la veterimlria als PaiSes Catalans IV Col-oqui dHistoria Agraria (maig del 1997) Actes Barcelona Publi shy
cacions de la Univenitat de Barcelona 1999 p 75-98 ClARAMUNT S laquoEls estudis generals i les universitats A BELENGUER CEBRlA E CUADRAshy
DA MAJOacute C [ed] Hisloria Poliacutetica sodetat i cultura deis nmos Catalans Vol I1I Llfarj deis Paisos Catalans segles XII a xv Barcelona Enciclopedia Catalana 1996 p 350-355
357-360 i 362-365
DULlEU L Le ColIege de Girone de Montpdlier I Congreacutes Internacional dHistoria de la Medicina Catalana (BarceIona-Montpeller 1-7 de juny de 1970) Uibre dActes Vol IV Barceshy
lona Ed Scientia 1970 p 89-105 4 v
DUREAU-LAPEYSSONNlE J M Uoeuvre dAntoine Ricart mUedn catalan du XV siede cOnlribushytion aIeacuteude des lentatives meacutedieacutevales pour appliquer les maheacutematiques ala mMecine A BEAushy
JOUAN G [et alJ ]edsJ MMecine humaine et veacuteteacuterinaire il la jln du Moren Aacutege Ginebra L Droz Pariacutes L Minard 1966 p 171-364
FELlPO ORTS A LI Universidad de l1tlencia durante el siglo XVI (1499-1611) Valencia Univershy
sitat de Valencia 1993
fOURNIER M US statuts el privileges des universieacutes franfaises depuis leurondaion jusquen 1789 Pans L Larose et Force 1890-1892 4 t
GARCIacuteA BALLESTER L Hisloria social de la medicina en la Espantildea de los siglos XIII al XVI Vol 1
LI minoriacutea musulmana y morisca Madrid Akal 1976
laquoLos ongenes de la profesioacuten meacutedica en Cataluntildea el Collegium de meacutedicos de Barshy
celona (1342)bull Estudios dedicados a Juan Peset Aleixandre Vol 1 Valencia Universitat de
Valencia 1982 p 129-149 - LIs moriscos y la medicina Un capiacuteulo de la medicina y la ciencia marginaddS en la Espantildea del
siglo XVI Barcelona Labor 1984 - La medicina a la l1tlencia medieval Medicina i societal en un paiacutes medieval medilerrani Valencia
IVEI1988
laquoThe NeUJ Galen A challenge to Latin Galenism in thirtecnth-century Montpellicl A FISCHER K-D NICKEL D POTrER P [ed] Texl and Tradition Sudies in Ancienl Medishycine and ils Jansmisson Presellled lO JUlia Kollesch Leiden Brill 1998 p 55-83
GARCIacuteA BALLESTER L let alJ Practical medicine from Salemo lO the Block Deatl Cambridge
Cambridge Univ Press 1994 [Editat per R K French J Arrizabalaga i A Cunningshy
harn]
GARc[A BLLESTER L ARRIZlDALAGA J El Regiment de Jacme dAgramont y el ESludi de
medicina de Lleida bull A ARRIZABALAGA] GARCIacute BALLESTER L VENY J Jarme dAshygramonl Regiment de preservacioacute de pestilencia (Ueida 1348) Barcelona Gran Enciclopedia
Catalana 1998 p 13-31 GARc[A BALLESTER L MCVAUGH M R RUBLO VELA A Medicallicensing and leaming ill
fourleenlh-cenlury l1tlenciacutea Filadelfia The American Philosophical Society 1989 (Transacshy
donS of the American Philosophiacutecal Society 79 pare 6)
GARCIacuteA BALLESTER L PANIAGUA J A MCVAUGH M R [editors generals] Amaldi de Villano Opera Medica Omnia Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1975
- Amaldi de VilIanova Opera Medica Omnia Vol ll MCVAUGH M R [ed] Aphorismi de gradibus Barcelona Publicacions de la Uruversitat de Barcelona 1975 [2a ed
1992] Arnaldi de Villanovo Opera Medica Omnia Vol XVI MCVAUGH M R [ed] -iexclransalio lib Galieni de rigore et tremore et iectigatione el spasmo Barcelona Publicacions de la
Univcrsitat de Barcelona 1981
Les mivcrsilals
GAReiacuteA BALLESTER L PANlAGUA J A MCVUGH M R [editors generalsJ Amaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol XV GARciacuteA BALLESTER L SAacuteNCHEZ SALOR E [ed] Commentum supra Iractatum Galien de malida complexonis diverse Barcelona Publicashycions de la Universitat de Barcelona 1985
Arnadi de Villanova Opera Medica Omnia Vol XV DURLlNG R J Doctrina GaUeni de inlerioribus Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1985
- Amaldi de Villanovo Opera Medica Omnia Vol Jl[ McVUGH M R [edJ De amare Iremico De dosi tyriacalium mediaacutenarum 2a ed Barcelona Publicacions de la Universiacuteshytat de Barcelona 1985
Amaldi de Villano va Opera Medica Omnia Vol IV DEMAiacuteTRE L Gil SOTRES P [edl Tracl de consideracionibus operis medicine sive deIebotomia Barcelona Publicacions de la Uniacutevemtat de Barcelona 1988
- Amaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol VI PANAtUA J A ledl Medicarim1is parabale Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1990
- Arnaldi de Vilonovo Opera Medila Omnia Vol VI FERREacute L FELlU E [edl Pirqeacute Barcelona Publicacions de la Univemtat de Barcelona 1990
- Amaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol V12 PANIAGU J A lel alt] led] Commentum in quasdam parabalas et aUdS aphorismorum series Barcelona Publicacions de la Universiacutetat de Barcelona 1993
Amaldi de Villano va Opera Medica Olllnia Vol X1 GARCiacute BAIlESTER M R MCVAUGH P GIL SOTRES P PANlAGUA J A Regilllen sanitatis od regem Ara~onlII Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1996
- Amaldi de Viacutellanova Opera MediaJ Omnia Vol X2 CIFUENTES L MCVAUGH M R [ed] Regimen Almarie Barcelona Publiacutecacions de la Universitat de Barcelona 1998
---- Aaldi de Vilanovo Opera Medica Omnia Vol XI BAZELl D [ed] De esu carniUnl Barcelona Publiacutecacions de la Uruversitat de Barcelona 1999
Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol V 1 Tractatus de intentione medirorum Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 2000
Gran Enciclopedia Aragonesa Saragossa UNALI 1980-1987 14 v
Gran Enciclopedia Catalana Barcelona Enciclopedia Catalana 1970-1993 18 v Gran Enciclopedia de Mallorca Vol 1 Palma de Mallorca PromomaUorca 1989-
JACQUART D MlCHEAU E LI mMecine arabe et lOccidenl meacutedieacuteval Pariacutes Eacuteditions Maisonshyneuve et Larose 1990
LLABREacuteS QUINTANA G [ed] Jahuda Bonsenyor Uibre de parau1es e dils de savis e filosofo los Proverbis de Salomo lo llibre de Calo Palma de Mallorca Imp Den Joan Colomar y Salas 1889
LLADONOSA I PUJOL J LI Faroltal de Medicina de Iamiga Universital de LJeida Barcelona Rafael Dalmau 1969
LEstudi General de Ueida del 1430 al 1524 Barcelona Institut dEstudis Catalans 1970
LOacutePEZ IINtildeERO J M FERRANDO A [eds] Uuls Auacuteanyiacutes Regiment preservatiu e curati de la peslilencia Valencia Universitat de Valencia-Ajuntament de Valencia 1999
LOacuteIEZ PlNtildeERO J M [el al] Diccionario hisloacuterico de la ciencia y la teacutecnica en Espantildea Barcelona Peniacutensula 1983 2 v
MAIlURELL 1 MARIMON J M laquoAntoni Ricart profcssor en ares i medicina (1395-1419)bull Gimbernat 1 (1984) p 133-136
MCVAUGH M R Medicine befare the plague Practitioners and their patients in Ihe Crown of Arashygon 1285-1345 Cambridge Cambridge Univ Press 1993
MCVAUGH M R GARCIacuteA BALLESTER L The medical faculty at early fourteenth-century Leacuterida bull History f Universilies 8 (1989) p 1-25
MCVAUGH M R SIRAIS N G [edsl bullRenaissance medicallearning evolution of a tradishytiono Osiris 2a serie 6 [monograacuteficj 1990
402 El femps de fes universitats iexcl escolchtira
PANIAGUA J A Studia Amadiana Trabajos Ctl IMn a la obra meacutedica de Amau de Vilanova c 1240-13 11 Barcelona Fundacioacuten Uriacuteach 1838 1994
- EI maestro Amau de Vilanova meacutedicoraquo Studia Amaldiana Trabajos en toma a a obra meacutedimiddot ca de Amau de Vilal c 1240-13 11 Barcelona Fundacioacuten Uriach 1838 199411 p 1-98
IEltARNAU I ESPELT J ledl Actes de la Trabada iexclnl(madal dEsudis sobre Ama de Viashyova Barcelona [nstiacutetut dEstudis Catalans 1995 2 v
PEIU~ONE COMIAGNI V laquoLe immagini del medico Gerolamo Torrella AInali ddlstitllo de Filosofia Universiiexcliquestiexcl di Fircl1ze Jawltiquestiexcl di Leler( e Filosoia 1 (1979) p 17-45
PESET M [dir] Hisria de la UniIrsilal de [iexclIltnoacutea 3 vol Valencia Uniacuteversiacutetat de ValeacuteIlCla
2000 RASHDALL H The Universitics ~r Europe il he Middle A~fs Oford Clarendon Press 1987
3 v (la ed 1936) RonOLl MbullOsservazioni sul De jmaginibus astrologicis di Gerolamo Torrellagtl RilaSCIshy
menlo 31 (1991) p 219-237 Rumo [ BALAGUER J Documentos para la historia de la Universidad de Barcelona VoL 1 Prelimishy
nares (1289-14)1) Barcelona Universidad 1971 RUlllo VELA A laquoLas epidemias de peste en la ciudad de Valencia durante el siglo xv Nueshy
vas aportacionesgt Esudis Castellorencs 6 (MisceUania desludis dedicats a la cmoria dd Proshyfessorjosep -iexclrene i Odena) (1994-1995) p 1179-1221
RUumlEGG W bullTemasgt A RII)DER-SYMOENS H lE led] Historia de la Uniacutevlf5idad rtl Elroshypa Vol 1 Las Universidades en la Edad Media Bilbao Universidad del Paiacutes Vasco 1994 p 3-38
SIRAISI N G Medieval and early Renassonce medicine An introdueion lo kouled~e and praai( Chicago The Univ ofChicago Press 1990
VERGER J laquoEsquemas bull A RIDDER-SYMOENS H DE ledl Historia de la Universidad en Elroshypa VoL 1 Las Uiexclrsidade en la Edad Media Bilbao Universidad del Paiacutes Vasco 1994 p39-82
WEILL-PAROT N Les laquoioges astmlogiques au Moyen Aacutege e ala Renalssane Speacuteculaions 111shy
teIectueUes el pralques magiques (XII-XV siede) Pan Honoreacute Champion 2002 ZIEGLEIl J Medicine and Religion c 1300 The Case of A rila de Vilanova Oxford C1arendon
Press 1998
6 La ciencia a lobra de Ramon Llull
LoLA BADlA
Univcrsitat Barcelona
1 EL PROBLEMA DE LACCEacuteS DEL LAIC RAMON LLULL ALS CONE1XEMENTS ClENTIacuteFlCS
Es conserven molt pocs documents sobre la ida de Ramon Llull (Ciutal de Mallorca 1232-1316) per ao la quasi autobiografia llatina que va dictar a Pariacutes el 1311 la Vita coetallea eacutes un punt de referencia imprescindible (Platzeck 1964 Hillshy
1991) Lobjectiu daquest text eacutes [estudiada presentacioacute dun venerable octoshygenariacute i deis seus projectes de croada davant del concili de lEsgleacutesiacutea a Viena (1311) e1s esdevenimcnts anteriors a la seva laquoconversioacute a la penitenciaraquo de 1262 hi lenen poc pes i shi oblida del tot la decada de 1276-1286 La carrera descriptor de L1ull comenlta el 1271 quan va produir una obra monumental de caracter miacutestic espcculatiu apologetic i tambeacute enciacutedopeacutedic i cientiacutefic el Lliacutebre de cotlfempladoacute et
Deacuteu Les vies dacceacutes a la informacioacute filosOka iacute cientiacutefica necessaria per a la redaccioacute daquest lIibre i deis altres que va escriure de Mallorca estant immediatament desshypreacutes es un problema no resolt (Donner 1987 Garciacuteas Palou 1989 Batllori 1993 p 69-86) La criacutetica ha de fer conjectures sobre Ieducacioacute del fill duna famiacutelia de colons benestants del patriciat urba vinculada a la nova cort catalana de lilla -la conqucsta de Jaume 1 eacutes de 1229 Se sap que la formacioacute de les dasses dirigents catashylanes (religiosa juriacutedica militar) al segle XIII no implicava necessariament dominar la lectura i lescriptura (Jaume 1 1208-1276 va compondre e Llibre des fets oralment vcgeu per a certes noves vies dalfabetitzacioacute Soler 1998) en canvi al segle XIV la lectura i lescriacuteptura sestenen arreu (Renedo 1993 Gimeno 1998) El fet eacutes que tan bon punt L1ull canviacutea la vida dhome casat que socupa de propi patrimoni i serveix el seu rei pcr la condicioacute de contemplatill enderiat en la composicioacute del laquomillor lIibre del moacuten contra els errors deis infidels (Vita coetanea 1 6) es Iabisme que separa el seu escas bagatge intellectual dhome laic de la preparacioacute
1 L1egirn la versioacute nina de la Vila roeldnea a ROL vol 8 p 269-308 i la catalana del segle XIV
J OE vol 1 p 31-54 (vcgllatlJoriacute Hiacutellgarth 19H2 Domingua 1987 Samamaria 19H9)
40
374 ir tcmps d(lcs UIJIacutelJ(flfats I lcswastifiacuteJ
sobre els estudis universitaris a tots els regnes de la Corona aixiacute com als entTontashy
ments frequumlems que aquesta situacioacute generava entre lEstudi i el municipio Tanmashy
teix els successors de jaume II confirmaren i ampliaren els seus priviacutelegis fundacioshynals i de fet el 1430 obtingueacute el preceptiu privilegi papal per a establir al si de
IEstudi tina facultat de teologia que ja havia estat de manada de forma reiterlda pels
reis Pere el Cerimoniacuteoacutesjoan I i Martiacute IHuma (Lladollosa Ptuol 1970 p 64)
A partiacuter de 1430 3mb Iautoritzacloacute de lensenyamellt de la CIOacute duna escoJa de poesia per iniciativa dAlfons el Magnimim lEstudi gaudiacute dlIna
certa prosperitat -al voltant del 1431 hi havia uns 1500 estudiants Aauesta siruacioacute
favorable va arribar al zenit durant el pontificat de Calixt 111 nal Alfons de Borja un antic estudiant i professor de dret canonic que afavoriacute J seV1
alma mate amb algunes disposiciacuteons Tanmateix a resultes de lembargamcIH el 1464
de tots eh beacutens de la ciacuteutat durant la guerra civil catalana i tambeacute de la competencia
de les noves universitats creades en altres llocs de la Corona per 11l0narques successhysius IEstudi de Lleida va perdre protagonisme de forma progressiva fllls al cop dllshy
nitiu de la supressioacute al principi del segle XVIII (Claralllul1t 1996 p 350-355) DeIs primers cinquanta anys de la historia de IEstudi de L1eida coneixell1 uub
prou feines els noms de cinc professors i dun3 dotzena dcstudiants de medicina El
primer mestre de la facultat de medicina de lEstudi fOll Guillelll Gaubcrt de Beacuteziers el qual ensenya entre 1301 i 1304 rot i que ho eu de forma Iacutentermitent
durant aquest oeriacuteode sabsent1 de la ciutat en nombroses ocasions 3mb la fi
datendre les demandes saniciries de la famiacutelia reiacuteal a Valencia Barcelona o
de la medicina sinterrompeacute des del final uacuteltim any nomiquests tenim constancia daltrcs
quatre mes tres en medicina Pcre Gavet (1315-1318) Pere Colom (1323-1324)
Berrran Satorrc (c 1330) que rou pagar per haver ensenyat ciacuterurgia i Jacme dAgrashymont (1343-1348) el meacutes destacat de tots per haver estat lautor dun Regillcnt de preservacioacute de pestilencia escrit en catala uns mesos abans de morir viacutectima de la pesta negra de 1348 (McVaugh i Garda Ballester 1989 Arrizabalaga Garda Ballester i
Veny 1998) El sllcceiacute Francesc Calmets el qual havia estat abans lector de la catedr1 darts i filosofia natural i que dacord amb una poliacutetica deIs pahers que plaquoltvmolp
normativa aleshores per a garantir la continultat de l ensenyament la cateshydra de medicina amb el mestre San~ veiacute de Saragossa Sembla que daleshores en~a
les actiacutevitats de IEstudiacute de medicina es van desenvolupar sense cap altra destacada que la produiacuteda entre 1464 i 1469 amb motiu de la guerra civil Els professhy
sors compatibiliacutetzaven les tasques docents amb lexercici professional sovint com a metges del reiacute del bisbe del capiacutetol de canonges de la catedral iexcllo del municipi (L1ashy
donosa Pujol 1969 1970) Com a les alttes facultats de lEstudi General de LIeida la de medicina continua les seves activitats fins a la supressioacute de les universitats catalanes
i la creacioacute de la de Cervera l any 1717 tanmateix el monopoli de lensenyamellt
medic de que gaudia dins la Corona des de la seva fundacioacute topa reiteradament amb el principi de Ilibcrtat densenyament que el Consell de Cent de Barcelona defensa
durant tota la baixa edat mitjana en el marc dun conflicte larvat del uual com veushy
rem encara se sentien els efectes a mitjan seiexclz]e XVI
tiS UuiVNsirats J75
22 LEstiexcliexcldi General di Perpil1ya (1350)
Linteres de Jaume 11 per la institucioacute universitaria fou compartit per diversos
successors sobretot Pere el Cerimonioacutes iacute MartIacute IHumiiacute els quals seguint la dlIll frgne-tma universitat impulsaren la creacioacute no pas sempre amb exit de nOls
estudis general s en altres territoris de la Corona En termes destricta cronoloeia el seguumlent fou el que Pere el Cerimonioacutes funda a Ierpinya el 1350
La ciutat de Perpinya leu la residencia meacutes habitual deIs reis de Mallorca des de
1276 any en que es crea el Regne de Mallorca pel testament de jallme el Conquerishy
dor fms a 13431344 en que aquest regne feu reincorporat deflllitivamenr a la
Corona catalanoaragonesa La venda de la ciutat i de la senyoria de Montpeller al rei
de Fran~a per part de Jaume 1II de Mallorca el 1349 impediacute el retorn daquesta ciushy
tat i de la seva universitat a la Corona Un any despreacutes (1350) Pere el
una universitat amb la fi de possibilitar que els suacutebdits
de la Catalunya transpirenaiacuteca hi poguessin estudiar i no danar-sen a uniacuteshy
versitats estrangeres que la preceptiva butIla papal que 1i conferia existencia
real nomeacutes arriba el 1379 de la nuuml de Climent VII dAvinyoacute Eh cstatuts de IEstudi
General de Perpinya es redactaren entre 1380 iacute 1390 sota estreta inspiracioacute deis de
L1eida tot i que tambeacute roren influenciats pels de Tolosa de Llenguadoc La fundacioacute
nou Estudi posa fi al monopoli lleidaci sobre l ensenyament universitari a
la Corona d Aragoacute i representa un pllnt dinflexioacute en la poliacutetica universitaria de la
corona que des daleshores sorienta cap a la idea de proporcionar una uniacuteversitat als
suacutebdits de cada regne lnicialmenr era previst que la nova ul1lversitat tingues facultats
de teologia dret civil i canonie i arts pero la bu tila papal els estudis de medicishy
na i suprimiacute la [lCultat de que torna a ser sancionada pe papa Nicolau V el
1447 (Fournier 1890-1892 II p 651-653 Rashdall 1987 II p 96-97)
Aquests estatuts codiacuteficaven meacutes clarament que qualsevol altra disposicioacute els
estudis de medicina a la Corona dAragoacute Ens serviran dones per a imiddotlustrar aquest
aspecte Es preveien tres possibles graus batxiller lliacutecenciat i mestre o doctor Per a
inscriure-shi els estudiants havien dacreditar que estaven en possessioacute del preceptiu
batxillerat en arts Per al grau de batxiller en medicina els estudiants havien dassistir
a les lli~ons ordinaries impartides pels mestres universitaris durant vint-i-quatre
mesos repartits en tres anys Tanmateix aban s dexaminar-se per obtenir el grau
havien de transcoacuterrer quatre anys durant els quals sestimava molt aconsellable la
practica de la medicina amb algun metge experimentat (cum aliacutequo perito et
experto in scientia et pratica suaraquo) Quan un batxiller en medicina voliacutea llicenciar-se
havia dacreditar Iassistencia a Ililtons ordinaries de mestres universitaris durant tres
anys meacutes (el tiacutetol de mestre en arts escur~ava un any els estudis medies) i l exercici de
la practica orofessional durant un miacuteniacutem de vuiacutet mesos Per obtenir el grau de batxishy
era presentat sempre pel mateix llIestre a un examen consistent en Iexposicioacute i la defensa puacuteblica duna quumlestioacute (qiexcliexclaestio) medica triada
seu mestre En el cas de la Ilicenciatura despreacutes ] aspirant havia de superar tres
376 Elemps de les ul1iversias i lescolasiea
examens un primer sobre filoso[iexcla natural i moral fet pel canceller de la universitat
idos meacutes de caracter secret (examen secretum) a carrec de dos deis seus mestres a la
facultat de medicina lun de teorica i laltre de practica Si Iaspirant aprovava aquests tres examens el canceller li atorgava la llicencia i despreacutes havia de tornar a repetir en
puacuteblic les lliiexclons deis dos examens secrets previs Finalment per tal dassolir el grau
de mestre el llicenciat en medicina que tornava a ser presentat pel mate ix mestre
havia de disputar puacuteblicament a l esgleacutesia de Sant Joan de Perpinya sobre una quumlesshy
tioacute medica a la qual podia respondre el seu mestre o algun altre metge de la facultat
de medicina (Fournier 1890-1892 11 p 663 678-679) EIs estatuts de IEstudi General de Perpinya tambeacute establien els llibres de text
que shavien de llegir per a obtenir els graus de batxiller i de llicenciat Per al primer
es requerien la Isagoge de ]ohannitius tres escrits hipocratics (Aphorismi Prognostica i
De regimine acutorum morborum) i sis llibres de Gale (De morbo et acciacutedenti De ingenio sanitatis De interioribus De iuvamentis membrorum De crisi et criticiacutes diebus i De mala complexione diversa) Com veurem meacutes endavant les quatre primeres obres esmentashy
des formaven juntament amb el Tegni de Gale el nucli del conjunt variable descrits
aleshores conegut com Articella en que es basava Iensenyament universitari de la
medicina a l edat mitjana i els sis libres galenics integraven el conjunt dobres coneshygudes com el nou Cale la introduccioacute dels quals en diversos cercles universitaris
europeus a partir de la decada de 1280 renova profundament lensenyament i la practica de la medicina Per a la llicenciatura en canvi el programa destudis es basashy
va en el Canon dAvicenna (llibres I i 111 sencers meacutes les dues primeres parts [fen] del
llibre IV) i el Colliget dAverrois EIs estatuts concloien recordant la prohibicioacute canoshy
nica que laquocap jueu ni sarraiacute ni membre daltra secta religiosa pot ser instruit de
manera puacuteblica o oculta per cap doctor mestre llicenciat batxiller o estudiant en
gramatica logica filosofia medicina dret o altra disciplinaraquo (Fournier 1890-1892
11 p 679-680)
Paradoxalment la gran precisioacute informativa dels estatuts de IEstudi General de
Perpinya contrasta amb la mancaniexcla gairebeacute total de notiacutecies relatives als estudis de
medicina i als professors i als estudiants si meacutes no pel que fa al segle XIV En efecte
es conserven les listes de matriculats (rotul) dels anys 1393 i 1394 integrades per 97
(entre daltres 51 darts i 38 de dret) i 342 estudiants (207 darts i 135 de dret) resshy
pectivament gairebeacute tots procedents de les diocesis dElna i Girona Luacutenic estudiant
de medicina detectat eacutes a la nomina (rotulus) del 15 de desembre de 1393 Es tracta
de Francesc Geniacutes (Franciacutescus Cenesius) natural de la diocesi dElna i batxiller en medicina fet que pot induir a pensar que aleshores cursava la llicenciatura en aquesta
facultat A meacutes a la nomina del 6 de desembre de 1394 tambeacute sesmenten tres batxishyllers en aquesta facultat (Fournier 1890-1892 11 p 680-689)
23 LEstudi General dOsca (1354)
El 1354 quatre anys despreacutes dinstituir lEstudi General de Perpinya Pere el
Cerimonioacutes en funda un altre a Osea per cobrir les demandes del Regne dAragoacute
Les universitats 377
Daquesta manera la universitat dOsca gaudia del monopoli en detriment de Sarashy
gossa les aspiracions universitaries de la qual foren castigades per raoacute de lactitud del
seu consell municipal davant el problema de la Unioacute Al document fundacional
estretament inspirat en el que Jaume 11 signa per a lEstudi General de Lleida el rei
insistia a dotar la universitat dOsca dels mateixos privilegis que les de Tolosa Montshy
peller i Lleida Tanmateix a diferencia de la universitat de Lleida la dOsca tingueacute
una facultat de teologia des del comeniexclament els estudis de la qual dominaren de
forma aclaparadora els cent primers anys de la seva historia El sistema de finaniexclashy
ment del nou Estudi que anava a carrec del municipi i que estava basat en un impost
sobre el mercat de la carn que es venia a Osea fou la causa dels greus problemes
financers que patiacute durant el primer segle dexistencia Malgrat aixo i la forta oposicioacute
de la universitat de Lleida -ambdues es negaven a reconeixer-se muacutetuament els tiacutetols
i els graus- la universitat dOsca experimenta a partir de 1450 una etapa de florishy
ment gracies al nou impuls que li dona el rei Joan 11 la butlla del papa Pau 11 (1465)
i el mecenatge del rei del municipi i dalgun deis bisbes locals a meacutes dun sistema
dapropiacioacute de les prebendes i daltres propietats eclesiastiques que li garantiren un
finaniexclament meacutes satisfactorio A banda deis estudis teologics i obviament dels darts
durant aquesta segona etapa shi ensenyava tambeacute dret civil i canonic i medicina Leshy
xistencia mai gloriosa daquesta universitat que des de 1537 va tenir nous estatuts
fou eclipsada al final del segle XVI per la revitalitzacioacute de la que havia estat fundada a
Saragossa el 1474 (Rashdall 1987 11 p 98-100)
24 LEstudi General de Barcelona (1400) un cas peculiar
La fundacioacute de lEstudi General de Barcelona fou el resultat dun llarg proceacutes
denfrontaments que implicaren tant diferents institucions locals com daltres llocs de
la Corona dAragoacute El 1398 el rei Martiacute IHuma despreacutes dhaver demanat la bu tila
preceptiva al papa Benet XIII dAvinyoacute feacuteu a la ciutat el primer oferiment duna
universitat que fou rotundament rebutjat pel Consell de Cent per raoacute del suposat
perill que representaven per al benestar del municipi les immunitats i les exempcions
de que gaudien els estudis generals arreu dEuropa Sembla evident que els preocushy
paven tant els possibles conflictes institucionals derivats de la manca de jurisdiccioacute
del Consell sobre IEstudi com Iimpacte en Iordre puacuteblic de la comunitat estudianshy
tesca universitaria (Rubioacute Balaguer 1971 p 60-61) Daltra banda el Consell
defensava que Barcelona tenia cobertes les demandes destudis superiors mitjaniexclant
un conjunt de mestres controlats directament pel ConseJl de Cent que cobrien totes
les disciplines (gramatica logica filosofia dret civil i cano ni e i medicina)
Malgrat aquesta negativa del ConseJl de Cent el desembre de 1400 el rei Martiacute
demana al papa Benet XIII una nova butlla en aquesta oc asioacute per tal de fundar a
Barcelona un estudi de medicina amb els mateixos privilegis que el de MontpeJler i
encara sense tenir-la el gener de 1401 atorga a aquesta ciutat el corresponent privileshy
gi fundacional que com el de IEstudi General de Lleida el 1391 inclola la concessioacute
378 1middot1 icmps di les univcrsitiexcl1ts i les(olastiacuter1
Lectura de medicina en una aula universitaria Caplletra iHumiacutenada dun manuscrit anlb obres de Gale copia ven 1460 (Oreden Siichische Ltndesbibliothek ms Db 93 fol 503v)
de cossos dajusticiacuteats -un cada tres anys a Lleida dos per any a 13arcelona- per a
disseccions (Rubioacute Balaguer 1971 p 66-67) A loctubre de 1401 els mestres en medicina Antoni Ricard (o Ricart) i Pere Descoll s obligaren davant el
consellers a ensenyar medicina filosofia i astrologiacutea en la mesura que el Consell ho volgues i a no invocar contra aquesta decisioacute del consistori cap privilegi papal o reial (Rubioacute Balaguer 1971 p 69) El metge reial que fins aleshores haviacutea estat catedrashytic de la universiacutetat de Lleida Antoni Ricard (c 1360-1419) fou la personalitat meacutes destacada de la medicina baixmedieval catalanoaragonesa despres dAmau de Vilanova
Novament la iniciativa reial topa des del primer moment amb loposiciacuteoacute obcrta del patriciat urba barceloniacute agrupat entorn del Consell de Cent perque considerava que el monarca pretenia instrumentalitzar poliacuteticament lEstudi per a reafirmar laushytoritat reiacuteal davant les llibertats burgeses Aquesta pero el Comell ac[Ua a
Les uniacuteucysitats 371
luniacuteson amb el Collegi de Metges de la Ciutat de Barcelona (ColIliexcliwll mcdiacutewrIIltI
civitatis Barchillone) una institucioacute corporativa darrere de la qual es parapetava el
coHectiu medie local (la constitucioacute daquesta institucioacute el 1342 ha estat ben estushy
diada per Garciacutea Ballester 1982) El Collcl(illltl de Barcelona -aparentmem Iorganitshyzacioacute medica de cadcter gremial mes primerenca deis regnes ibeacutencs durant redat
mitjana- fou instituit per Pere 11I el Cerimonioacutes el qual daquesra manera deixava a
111a11S deis metges barcelonins el control absolut de la practica professionll cxigien que rots el qlli es proposessin d exercir la medicina a Barcelona superessin
un examen independentment que til1g11essin o no titulacloacute univcrsitaacuterid Aixiacute dones el COIltiacuteilllH esdevingueacute el capdavanter a Barcelona del model profcssional que Gar~
ciacutea Ballesrer ha denominat laquoobertraquo i que a la monopolitzaciacuteoacute ll1ent i de la practica professiacuteonal per pan de la iacutenstitucioacute univemtaria Oacutebviamcllt
els membres del Collcgium veien IEstudi com un cavall de Troid que lCablria prishy
vant-Ios del control de la practica professional en favor de la institucioacute universitari El 9 dabnl de 1402 el rei notiacutetid en sengles cartes al Consell de Cem i als
carrecs de regent de la vegueria i de sotsveguer de Barcelona la dCClsioacute de fundar lEstudi de medicina En la primera recomanava als conselers que rebessin favorashy
blement lEstudi tant laquoper necessitat e uulitat de nostra persona COIl1 per bellesa e
conservaciacuteoacute de saniacutetat singularment de vosaltres e dels habiacutetants de la diacuteta ciutatraquo 1
afegia que de fer el contrari a banda de contrariar-lo molt fariacuteets gran dan a vosalshy
tres mareiacutexs e al ben puacuteblich daquexa ciutat la qual segons vehets eacutes ara per divinal
de pestilencia epidemial vexadaraquo En la segona en canvi ordenava als responsamiddot bies de la vegueriacutea de la ciutat laquosots incorriment de nostra ira e privacioacute de vostres
oficis que lo dit Studi mestres e studiacuteants en aquell ab llurs famiacuteliacutees e beacutens servets
de tots anugs e sinistres e aquells aytant com honestament fer puxats tractets favorashy
blemenr e benignaraquo (Rubioacute Balaguer 1971 p 72-73) Aquestes dues miacutessives reials
trameses meacute dun any despreacute del privilegiacute fundacional de lEstudi soacuten prou expresshysives de la resistencia de les autoritats municipals de 13arcelona a Iesrabliment de
IEstudi
La fermesa reial de donar suport a lEstudi davant de tantes resistcncies es fa patent en sengles decrets seu s signats Iabril i el maig de 1402 Pel primer acollia sota
la seva proteccioacute especial el canceller el dega els mestres i els estudiacuteants de IEstudi
aixiacute com els seus familiars iacute beacutens Pel segon facultava els mestres en arts de IEstudi de medicina tot seguint el model vigent a IEstudi General de Lleiacuteda a atorgar els tiacutetols
de batxiller o mestre en arts i consequumlentment a establir tota la normativa refcrcnt als examens les taxes i altres detalls En aquest uacuteltim decret el reiacute declarava que sense
el concurs de les arts liberals IEstudi de la medicina es gairebe inuacutetiacutel perquc aquestes
reguen i fecunden els cors de tots e1s qui laquovolen alcan~ar el saludable dogma de la ciencia medica per a alaban~a i gloria delnostre tcmps i per a la salut perpetua dels nostres fidels suacutebditsraquo tot reflectint la idea ampliacuteament estesa aleshores arreu dEuroshy
pa deis estudis darts com a propedeutics deis de caracter medic Uns mesos meacutes
tard el reiacute Martiacute aprovava le1eccioacute de Francesc de Granollacs com a canccller de lEtudi de medicina i darts liberals (Rubioacute 13alaguer 1971 p74-76)
380 El temps de les tl1iversitats i Iescolaska
Els escassos iacutendicis documentals suggereixen que Barcelona mantingueacute aleshores una doble font dexpedicioacute de tiacutetols per als qui soHicitaven dexercir-hi la medicina el Ccllegium i lEstudi Les disputes entre els partidaris dambdoacutes models densenyashyment iexcllaquocherlraquo i el laquotancalraquo no es van c10ure fins a 1533 quan els estudis universitaris foren definitivament establerts a Barcelona per privilegi de Carles 1 El Collegiacuteum
pero encara feia sentir la seva presencia iacute pressioacute sobre lEstudi de medicina el 1559 Per aixo i per les pressions de la universiacutetat de L1eiacuteda lEstudiacute de medicina despreacutes duna lIangorosa vida intellectual no fou incorporat a la universitat de Barcelona fins a 1565
25 LEstudiacute General de Saragossa (1476)
Fundada a instancies del capiacutetol i del municipi per butlla del papa Sixt 1 V que atorgava als seus mestres i estudiants els mateixos privilegis que atorgava a Pariacutes i L1eida la universitat de Saragossa constitueix un cas molt atiacutepic siacute meacutes no dStudium
geriexclerale format iniacutecialment per una sola facultat la de les arts Les disputes aviat sorshygides entre el magister maior que aleshores era el eancellerrector de la universitat i el capitol en relacioacute amb Iadministracioacute daquesta es resolgueren amb una nova butlla del mateix papa (1476) que degradava el rector com a viceeanceller sota Iauroritat de Iarquebisbe local ara canceller La nova buclla assignava al canceller vicecanceller i capiacutetol la potestat per a redactar conjuntament els estatuts de ISwdium Nomeacutes a partir de la signatura a instancies deis siacutendics de Saragossa dun privilegi per Iempeshyrador Caries V el 1542 que fou posteriorment confirmat per butlles dels papes Juli 1II (1554) i Pau IV (1555) IEstudi darts esdevingueacute universitat general de totes les ciencies incloent-hi les facultats de dret civil i canoacutenie i de medicina (Rashdall 1987 11 p 101-102)
26 LEstudi General de Palma de Mallorca (1483)
El 1483 el rei Ferran II el Catoacutelic des de Cordova atorga el privilegi pel qual es crea IEstudi General LuHia a Palma de Mallorca a instancies deis jurats daquesta ciutat que Ii demanaven un Estudi on es poguessin estudiar totes les arts iexclles eienshyeies amb una insistencia particular en les doctrines de Ramon Llull que durant la segona meitat del segle XIV i tot el segle xv sensenyaven en diverses escoles escamshypades per Iilla de Mallorca com ara Miramar Puig de Randa i Monti-sion i fora daquesta LEstudi General LuHia quedava sota el patronatge del Gran i General Consell i era proveit deis mateixos drets honors i privilegis que IEstudi General de L1eida en el qual sinspira la nova fundacioacute Aquest fet representa la transformacioacute de Iescola darts en Esrudi General i Ielevacioacute a facultar darts de la catedra de filosofia luHiana instaurada per Agnes de Pacs viacutedua de Quint el 1481 A aquesta catedra safegiacute tres anys despreacutes una segona catedra tulmiddotlista a Monti-sion restaurada per
Les universitars 381
donacioacute testamentaria de Beatriu de Pinoacutes el 1484 i que posteriorment sincorpora a
IEstudi General Loposidoacute deis dorninicans a les doctrines luHianes i la manca de fons per dotar de forma sostinguda les dtedres IeU que el proceacutes dinstitucionalitzashycioacute daquest Estudi General fos molt lent tot i que a poc a poc es foren creant noves dtedres al lIarg deis segles XVI i XVII teologia iacute filosofia (1527) retoacuterica (1541)
cirurgia (1573) teologiacutea (1620) dnons i lIeis (1626) Diversos privilegis reials (15031526) ratificaren el de 1483 peroacute nomeacutes el 1673 arriba la butlla del papa Clishyment X que dona validesa als seus tiacutetols meacutes enlla deis dominis de la Corona dAragoacute (Rashdall 1977 11 p 102-104 Gran Enciclopedia de Mallorca 1989 V p 143-144 [sub
27 LEstudi General de Valencia (1499-1502)
Fundat entre 1499 i 1502 IEstudi General de Valencia eacutes Iuacuteltim que es crea dins dels territoris iberics de la Corona dAragoacute durant Iedat nlIacute~ana tot i que fou precedit de diversos intents frustrats entre daltres el projecte de 1245 ja esmentat el
projecte promogut pel Consell amb Iaprovacioacute del bisbe Jaume dAragoacute el 1373 i Iimpulsat pel metge Pere Figuerola amb Ianuencia del nou bisbe Hug de Llupiashy
Bages el 1389 Davant la gran dispersioacute deseoles els magistrats municipal s feren diversos intents dunificar-Ies en un uacutenic centre tot i que IEsgleacutesia poc disposada a deixar en mans del Consell el control de la docencia aconseguiacute retardar aquest proshy
jecte diverses vegades i consequumlentment e1s continguts se sofisticaren de forma grashydual al mateix temps que les autoritats municiacutepals ampliaren les instaHacions El 1412 es funda finalment una escola municipal amb dotze dtedres mi~ancant les quals sensenyava grarnatica loacutegica arts i a partir de 1482 teologia (Felipo Orts
1993 p 17-19) El 1462 el CoHegi de Cirurgians instiacutetucioacute gremial fundada a Valencia el 1433 que tambeacute integrava els barbers havia promogut la creacioacute duna escola de ciacuterurgia amb una catedra o lectura dotada de la qual sencarregaven metges universitaris tots ells meslres en arls i medicina (Garda Ballester 1988 p 59)
LelecCIacuteoacute com a papa Alexandre VI (1492-1503) del cardenal Roderic de Borja (1458-1492) que com a bisbe de Valencia havia tingut un paper c1au en la incorposhyracioacute de la catedra de teologia a Iescola municipal contribuiacute decisivament a la funshydacioacute de lEstudi General del qualja es parlava el 1492 Entre 1490 i 1493 sadquirishyren nous edificis i terrenys per ampliar les installacions de Iescola municipal el 1498 comencaren les obres i l abril de 1499 es redactaren uns nous estatuts (Felipo Orts
1993 p 18-19) Com que aquests estatuts preveien la sollicitud posterior duna butshyIla papal i dun privilegi reial per a poder conferir graus poden considerar-se les constitucions fundacionals de lEstudi General de Valencia les quals constituiren el marc legal des del qual sen regula el funcionament fins als nous estatuts de 1561 De
fet preveien laquoQue sia escrit al Nostre Sanet Pare e suplicant a Sa Santedat que done e atorgue al dit Estudi general gracia o burla de fer Doctor Batxiller e donar qualseshy
382 El tt111JJS de les ImhJf5lals i C5fOistirJ
vol graus aixiacute propiament com es hui a la Ciutat de Roma e lo Estudi de Bolonya e
de L1eida e per lo semblant escriure e suplicar a la Majestat del Rei Nostre Senyor que done e atorgue lo scmblant privilegi e gracia bull Aquests estatuts recullien que a les aules de lEstudi podrien acudir Ios fills de la present Ciutat e Regne i els laquoestranys de altres regnes i proviacutenciesraquo que tinguessin esperits molt clars)) establien
les bases organitzatives de lEstudi La fundacioacute promoguda conjulltament jurats
1Unicipals i larquebisbe metropolira Pere Lluiacutes de BorJa i Llan~ol nebot dAlexanshydre VI fou ratifIcada per dues butlles dAlexandre VI de 23 de gener de 1500 -runa
dereccioacute del nou Estudi General laltra de nomenament deIs maxims carrecs de lEstudi els jurges cOIlservadors de la gracia ato~ada- i per de Ferran [) (1 (
de febrer de 1502) expedit a Sevilla El 13 doctubre de J502 JEstudi General de
Valencia fou inaugurat solemnement (Baldoacute 1986 p 22-23)
Des del comen~ament la universitat de Valencia fou una institucioacute mUlllclpal I
totalment sotmesa al patronatge de la ciutat En efecte malgrat els ingressos proceshy
dents dallistaments o matricules i de les taxes i propines dels graus la principal font
financera eren les rendes de la ciutat la qual es feia carrec de les despeses de buriles i privilegis sostenia ledifici i alllpliava les instaHacions finan~ava les catedres i eh
sous deis altres empleats etc Aviat sestabliacute que aqueste rendes procediren darbitris
al consum com ara cises a aliments concrets impostos sobre ten des etc (Baldoacute 1986 p 25-30 Felipo Ortgt 1993 p 54-56)
Consequumlentment amb el patronatge e municipi governava la universitat tot i
que el carree de canceller -autoritat maxima en totes les universitats com a represenshytant de lautoritat papal i enearregat de supervisar les aetiacutevitats de IEstudi- Iocupava
larquebisbe de Valencia La junta suprema de la universitat o Glllustre Major estava constituida per disset membres el canceller -que usualment delegava en un canonshy
ge- el rector -nomenat per la ciutat- tretze membres del Consell Municipal (el
racional sis jurats el siacutendic quatre advocats consistoriacuteals i el secretari) idos canonges
en qualitat de jutges conservadors de lEstudi Tot i que aquest Gaustre Mlljor era col-legiat de govern universitari encarregat d establir i modificar els estatuts i
de supervisar el desenvolupament normal de les activitats universicaries qui realment
manava a la universiacutetat era el seu patroacute el Consell que gaudiacutea datribucions molt ampliacutees entre daltres el nomenament deis carrecs (catedratics examinadors rector) la
fIxacioacute deis seus sous i la recaptacioacute deis drets de matriacuteculacioacute i propines Nomenat
per l ajuntament entre els doctors en teologia dret i medicina que en constituien el
professorar el rector el mandat del qual durava tres anys sencarregava d executar cls manaments del muniacutecipi a la universitat Sempre dacord amb els estatuts fundacioshy
mis de lEstudi el rector vetllava perque sapliquessin gaudia duna jurisdiccioacute que
sestenia fins a vint passos fora de [Estudi iacute e seu carrec era incompatible amb Jeshyxercici de la docencia Per sota hi haviacutea e lIoctinent del rector O vicerector dos ealaris
encarregats de cobrar drets dallistament i la part de les propines de graus que ingresshysaYa la universitat (tasca absorbida despreacutes pels prioriexcl o caps de facultat) i el vexuer o bidell Hi havia tambeacute claustres de catedratics tot i que nOmeacutes gaudien de caracter
consultiu i assessor (Baldoacute 1986 p 30-32 Felipo Orts 1993 p 24-42)
Lrs unirJ(~rsita(s 383
Sempre dacord amb les constitucions fundacionals els professors o catedratics
eren anualment pe Consell municipal en del rector el 2 de
de cada any tot procurant que els nomenaments fossin per unanimitat Durant aquest acte sassignaven lurs sous anuals que depenien de lantiguitat i dels merIacutets de
cadascIacutel Tots els catedratics tenien e1s seus cambrers el quals acostul11aven a repetir
pflvadament les classes deis catedratics i a aclarir dubtes Quan la substitucioacute es proshy
longava meacutes temps del que shavia determinat aquests passaven a ser titulars Talllbeacute hi luvia uns mestres en arts que amb el permiacutes del rector impartien classes extraorshy
dinaries puacutebliques i gratuites sobre temes i a hores no exactament coincidents amb les dels catedratics EIs examiacutenadors habitualment diferents dels catedratics sencarregashyven dexamiacutenar els estudiants aspirams als diversos graus (batxiller llicenciat mestre
o doctor) en les diferents facultats Inicialment eren molts en cada facultat despreacutes es reduiren a quatre cadascun deis quals tenia assignat un substitut o adjunl
(Baldoacute 1986 p 32-34 Fehpo Orts 1993 p 67-70 1185-210) LEsrudl General de Valencia dlsposa des de Imici de les quatre facultats habishy
tuals en altres universitats europees (arts medicina teologiacutea iacute dret) a meacutes dcls estudiacutes
de gramatica i Ilatinitat que havien de cursar-se abans dingressar a la facultat darts i
que es van anar fent meacutes rellevants a mesura que Valencia esdevingue un focus important del moviment humanista Inicialment tenia 12 catedres dotades 4 en lIatishy
nitar (poesia laquodoctrinal majoro) doctrinal l1Ienoro) i partsraquo) 3 en arts (ltltfilosofiaraquo [2] i laquofiloshy
moral))) 2 en teologia (ltltSaxrada Escriptura i laquoteologia seme aditamentraquo) 2 en dret
(ltltdret civil i drel canonio) i una en medicina El nombre de catedres peroacute era ja de 23 el 1549 i de 29 el 1611 La facultat de medicina va tenir un creixement meacutes conshy
tinuat sobretot durant la segona meitat del segle XVI En efecte teniacutea una catedra el
14993 el 1549 i 8 el 1611 amb un pressupost total anual de 25 65 i 675 lIiures
respectivament (Felipo Orts 1993 p 63-66) Meacutes concretament sabem que la facultat de medicina de JEstudiacute General de
Valencia en liacutenia amb el model universitari italiacutea de Montpeller i de Lleida havia incorporat des de bon principi els estudis de cirurgia com a culminltlcioacute de lIur proshy
ceacutes dinstituciacuteonalitzacioacute i de [ascens social deis cirurgians a la Valencia baixmedieshy
val El metge L1uiacutes Alcanyiacutes ocupa amb una assignacioacute salarial de 15 liures luacutenica catedra de que inicialment disposava aquesta facultat i que expressivament es deia
cadira de medicina e cirurgia Molt aviat (1500) aquesta catedra es desglossa en una cateshydra primera de medicina o cadira de principis dotada 3mb 35 liures i que durant els
primers anys fou ocupada per Alcanyiacutes fIns a [inici del seu proceacutes inquisitorial el 1504 per Salvador Abril (1504-1505) i per Jeroni lbrrella (1505-1508) i una segona
catedra de medicina que fou regentada per Salvador Abril fms a 1504 i per Muntildeoz (1504-1506) Daltra banda el 1501 fou dotada una cadira de aacuterurgill per
la mitat del temps als cirurgiacuteans e Jaltra als apotecharis ab trenta i cinch liushy
res)) durant els primers anys ocupada successivament per Francesc TristuJl (1501) i Colom (1501-1506) i que al Ilarg de tot e segle XV fou en utilitzada
com a trampoliacute per a accedir a catedres mes ben remunerades (Fclipo OrtS 1993
p 135-140 Peset 2000 1 29-38)
384 El reps de les rmiversirars i teStOaSlieo
3 LES FACULTATS DE MEDICINA UNIVERSITARIES COM A ESCENARI DACTIVITATS ClENTIacuteFlQUES
Des del segle Xl i sobretot al comenvament del XfI1 en el marc de la revitalitshyzacioacute urbana iacute del naiacutexement de la burgesia una nova forma de medicina shavia desenvolupat al sud dEuropa com a resultat de lassimilacioacute de la filosofia aristotelica (convenientment cristianitzada) i dun gran nombre dobres mediques antigues
(principalment hipocratiques i de Gale) fins aleshores desconegudes a lOccident medieval liad Aquestes obres que anteriorment havien estat compendiades i
comentades per metges bizantins i arabs comenvaren llavors a ser traduides de Iarab i del grec al lIatiacute i a les lIenguumles vulgars Des de la primera meitat del XIII
aquesta forma racional de medicina que concixem com a medicina escoasica esdevinshygueacute leix vertebrador deis sabers i les practiques que simpartien en les facultats de
medicina integrants de la majoriacutea deis Studia generaliacutea o universitats promoguts per
IEsgleacutesia els monarques i les municipalitats durant els segles seguumlents a les ciutats de tot Europa (Siraisi 1990 Jacquart i Micheau 1990 McVaugh i Siraisi 1990 Garciacutea
Ballester el al 1994) Tanmateix la medicina escoliiacutestica emergia en el si duna sodetat on lensenyashy
ment i l exercici de les ocupadons sanidries s ajustaven al model professional ober que ja hem esmentat en els casos de Barcelona j Valencia Aquest model estava fonashymentat en un aprenentatge artesanal del saber medie que era transmes o impartit per
qui eI possela d acord amb un criteri personal i sense arrecerar-se en cap institushycioacute i en una ovalidacioacute social de la practica medica [que] venia imposada pel binoshy
miacute exit-fracas en la reladoacute metge-malaltgt (Garciacutea Ballester 1988 p 42 Garciacutea Ballester McVaugh i Rubio Vela 1989 McVaugh 1993 Cardoner Planas 1973) El futur guaridor optava entre diversos models de formacioacute en vinut de condicionashy
ments economics socials o culturals Nomeacutes en el transcurs deis segles baixmedievals i moderns el sistema es lanal duna manera gradual en favor de lhegemonia del metshyge i del cirurgia universitaris El model universitari de formacioacute medica assolia aixiacute
gradualment el monopoli legal sobre el proceacutes educatiu i la practica professional a les societats de la Mediterriiacutenia llatina i provocava la submissioacute o la marginacioacute definitishy
va deis guaridors formats en altres models -dones membres de minories religioses i en general tots els practics no universitaris (Cabreacute Pairet 1994 Garciacutea Ballester
1984) Lexistencia de qualsevol sistema de control de les ocupacions sanitiiacuteries es justishy
ficava per una creixenr valoracioacute social de la salut com un beacute comuacute que la coHectivishy
tat havia de protegir Des del segle XIII les burgesies urbanes deis palsos de la Medishyterriiacutenia Uatina anaren prenent consciencia de la conveniencia de garantir uns miacutenims sanitaris per al conjunt de la poblacioacute En consequumlencia les autoritats municipals
dictaren mesures dacord amb la nova medicina per al manteniment de la salubritat de les ciutats Aquest proceacutes sinrensifid de resultes de les grans epidemies que assoshylaren Europa a partir de 1348 19ualment a les ciutats i les viles es promogueren
Les universitars 385
estrategies dassistencia als pobres fonamentades en el manament cnstla de la caritat i en una nova etica de responsabilitat col lectiva davant els problemes socials unes
estrategies adrevades al control dun grup que aleshores constitula la majoria de la
poblacioacute i que representava un perill creixent per a l ordre social Aquestes estrategies es plasmaren en la contractacioacute puacuteblica a carrec de lerari municipal de metges i
cirurgians universitaris per a latencioacute del comuacute aixiacute com en el desenvolupament
dinstitucions dasil dites hospilals per a captaires rodamons i pelegrins estiguessiacuten
malalts o no Aquestes institucions foren originariament petites infermeries o gestionades per confraries gremials i alllarg de la baixa edat mitjana foren reemmiddotmiddot
plavades per grans hospitals puacuteblics fundats pel poder reial o pels municipis on les
tradiacutecionals funcions socioassistencials es combinaven de manera creixent amb les mediques (Arrizabalaga Martiacutenez Vidal i Pardo Tomaacutes 1995)
La custodia de la salut va dur a qui exercia el poder (rei autoritat eclesiastica
municipi gremi o collejiquestium professional) a apropiar-se en exclusiva de ladJudicacioacute de la l-eniacutea praclicandi El resultat final de la contesa entre els diferents models dapreshy
nentatge i de practica sanitaris a labast fou condicionat tant pel saber i les habiacuteliacutetats
deis professionals formats a les facultats de medicina com decIacuteslU suport que les autoritats civils i edesiastiques atorgaren al mode universitario Tanmateix el
model laquooberr continua proporcionant fins ben beacute al XIX el meacutes gran nombre de
practics ocupats en tasques sanitaries (metges cirurgians barbers apotecaris i manesshycals) els quals constitutren fins lIavors Iautentic paraigua sanitari de la majoria de la
Les facultats medievals formaven en la medicina escoliistica professionals que
atenguessin les demandes sociacuteals de salut sobretot deis estaments dirigents La dedishy
cacioacute docent i l exercIacuteci pcictic de llurs professors dona lloc a una iacutengent quantitat descriacutets en els quals dacord amb el metode escolastic exposaven glossaven o
comentaven cls textos de les autoritats mediques suscitaven problemes entorn de
quumlestions puntuals i disputaven duna manera formal sobre aquestes quumlestions La
pervivencia daquestes instituciacuteons eacutes la prova meacutes ferma del fet que van saber satisfer les expectatives que es crearen entre les elits governants Aquestes darreres ben
al contrari de la imatge encara avui corrent del pensament medieval
la medicina escolastica com un instrument efica~ per afer front als problemes de la salut i la malaltia i per tant legitimador del poder que detenien
Aixiacute mateix les facultats de medicina baiacutexmedievals constitufren amb les de les arts (a les quals estigueren estretament lligades al sud d Europa) l esceshy
nari principal per al conreu de la filosofia natural (Jequivalent del que actualment
anomenem ciituia) de la qual formava pan la teoria medica per beacute que la practica
de la medicina estigueacutes orientada a objectius especiacutefics Fou nomeacutes a partir de mitjan segle xv que comeniexclaren a sorgir generalment a lempara del patronatge de les elits
governants les academies i altres institucions noves que en els seguumlents rivalitshyzaren amb les facultats duna manera creixent
En termes generals tot el que hem dit fms ara saplica al conjunt de la Corona
dAragoacute durant Iedat mIacuteljana Ara beacute com es concreta aquest proceacutes en els diferents
386 Ellemps de les uniVfrsilals i lescoliacutelslica
territoris de la Corona Com a la resta deis regnes iberics la coexistencia de les tres grans cultures monoteistes mediterrmies (istimica jueva iacute cristiana) fou un deis trets meacutes caracterIacutestics de la societat medieval catalanoaragonesa A mesura que els seus monarques conquerien nous territoris a Ilslam els cristians desplaaren els musulshymans com a majoria dominant que imposava la religioacute i la cultura propies i els releshygaren a la condicioacute de minoria sotmesa i dependent els jueus en canvi reeixiren a mantenir-se sota el domini musulma i cristiacutea com una minoriacutea culturalment signifIshycativa en la medicina i en altres ambits El galeniacutesme entes com un conjunt de coneixences i practiques mediques inspirades en els escrits de Gale constitula el substrat comuacute de la medicina de les tres cultures pero el marc multiforme i variable de relacions de domini i dependencia entre siacute conferiacute a la medicina a la Corona dAshy
uns trets peculiars en el marc de IEuropa lIatina medieval Aquest cacicter peculiar afecta tant el saber teoric i els models de formacIacuteoacute com Iexercici professioshynal les formes dassistenciacutea i les institucions El cas del mostassaf iexcliexclIustra ben beacute aquests fets A al-Andalus havia estat un funcionari que regulava el comer urba i lactivitat deis mercats Amb la conquesta cristiana algunes ciutats (Valencia 1238) mantingueren aquesta institucioacute musulmana amb la missioacute de vetllar per la fIabilitat deis pesos i mesures en els mercat~ la neteja i la salubritat daquests i tambeacute deis carrers i l estat de conservacioacute deis queviures i lIurs preus Amb aquestes noves funshyclons el mostassaf fou instaurat al lIarg deis segles XIII i XIV en molts altres centres urbans de les corones de Castella i dAragoacute com ara Saragossa (almenys des de lany 1242) Ciutat de Mallorca (1309) Lleida (1337) i Barcelona (1339)
Tot seguit abordareacute succintament la produccioacute cientiacutefica deis metges universitashyris de la Corona dAragoacute durant ledat mitjana en dos grans escenaris duna banda e resso del proceacutes dassimilacioacute de saber medic antic comuacute a IOcciacutedent liad diacutens deis ambits universitaris de la Corona de laltra la projeccioacute cultural deis metges i deis estudiants de medicina originaris de la Corona en altres indrets dEuropa
4 LA PRODUCCIOacute MEDICA SORGlDA DE LES UNIVERSITATS DE LA CORONA DARAGOacute 1 LLURS PROTAGONISTES
Com a la resta de IEuropa medieval els metges universitaris de la Corona dAshyestaven familiaritzats amb una serie dobres dorigen irab que compendiaven
amb extensioacute i complexitat diverses el conjunt deIs sabers medies hipocraticogaleshyniacutecs al seu abast (Colliget dAverrois Canon d Avicenna Pantegni dAli Abbiis) o una part (Teysr dAvenzoar) Tambeacute coneixien alguns tractats del mateix Gale als quals safegiacute -a partir de la seva introduccioacute en la decada de 1280 en e1s cercles universitashyriacutes del nord dItilia Montpeller i per beacute que amb menys viacutegoria Pariacutes- un conjunt dobres (trenta-cinc) conegut amb el nom de nou Cal que representa una profunda reforma inteiexcliexclectual i practica de les facultats de medicina medievals (Garciacutea Bashyllester 1998) Al costat d aquestes obres hi havia inseparablement el que hom coshyneiacutexiacutea com Articella un conjunt variable descrits medies generalment de caracter
Les uniVfrsicals 3117
esquemitic el nudi de qual estava integrat per la Isagoge de Johannitius (de fet un abreujament lIatiacute dun text de Hunain iacutebn Ishaq) uns breus escrits semiologics sobre es polsos i les orines tres textos hipocritics (Aphorismi Progl1ostica i De regimine acushytorum morborum) i e Tegni de Gale LArticela fou el manual daprenentatge basic deIs metges universitaris europeus fins al primer ter del segle xvr i formava part habitual de les biblioteques mediques de lepoca Tot aquest conjunt dobres defIniacutea l esqueshyma bisic al voltant del qual girava la medicina universitaria a ledat mitjana un esquema que cal no oblidar-ho es fonamentava en es coneixements de loacutegica i de filosofia natural i moral que els estudiants de medicina havien hagut dadquirir preshyviament a les facultats darts a traveacutes del corpus dobres d Ariacutestotil
La Isagoge de Johannitius dividiacutea la medicina en theoria i practica EIs metges medievals entenien per medicina theorica el coneixement correcte de que ells anomeshynaven coses naturals no naturals i cOl1tranaturas Segom el galenisme lIatiacute les coses natushyras componen el cos huma i li permeten la subsistencia com a eacutesser viu (elements complexions humors esperits virtuts ete) les coses 110 naturals defineixen l entorn natural i social de la persona la qual es troba en estreta interaccioacute normal o patoloshygica amb eH Iaire i lambient el menjar i la beguda e treball i e descans el son i la vigiacutelia les excrecions i les secrecions i es moviments de Ianim i les coses contranashyturals constitueixen tot e que hi ha dalterat en la persona en l estat de malaltia Oa malaltia mateixa les seves causes i els seus accidents o siacutemptomes) La dimensioacute practica o operativa lanomenada mediana practica compren tres tipus daccions en lambit de la prevencioacute i la terapeutica la dieta -entesa com a norma que abasta tots els aspectes de la vida humana mitjanant un uacutes adequat de les coses 110 naturals- la medicacioacute i la cirurgiacutea
Tant la mediana theorica com la practica es plasmaren en obres de contingut espeshycHic que els metges uniacuteversiacutetaris produlren com a resultat de les activitats docents o practiques Duna banda durant la segona meitat del segle xrv iacute tot al Harg del segle xv els professors universitarIacutes generaren nombrosos comentaris escolastics als escrits de les autoritats mediques ja citades i daltres autoritats De laltra tambeacute sorgiren obres dedicades a aspectes prictics especiacutefics com ara els regiacutements de sanitat els tractats de pesta i altres escrits conjullturals es tractats de simples i compostos medishycinals (antidotaris) i les coHeccions de receptes (receptaris o experimenta) i els tractats de cirurgia i danatomia Cal dir que els pressuposits doctrinals de la medicina unishyversitaria penetraren en altres ambits de la practica sanitaria en particular els refeshyrents a la cura dels animals per al treball i la guerra (cavalls i mules) o per a Ioci dels grups sociacuteals dominants (uacutelcons i gossos) (Ciacutefuentes Ferragud iacute Garciacutea Ballester 1999)
Parlar de la produccioacute medica sorgida de les universitats de la Corona dAragoacute exigeiacutex abans que res referir-nos a Arnau de Vilanova tant per raom estrictament cronologiques com per la seva rellevancia en la medicina universitaria de tota lEushyropa llatina DArnau nhem de fer notar la condiciacuteoacute de catalanoparlant la possible ascendencia aragonesa lespecial relacioacute amb Valencia les seves profundes inquietuds religioses i lestreta vinculacioacute a quatre reis de la Casa dAragoacute (Pere II i es seus fIlIs
389 JI El f(II) tic I~ iexclWilCfsitJS i fisnll~tim
Alfoacutens 11 Jau11le 11 i Frederic lf de SiciacuteliJ) i J tre papes (13oniacutefaci VIII Benet XI iacute Climent V) Pero hom no entendriacutea ni una sola lIetra de la seva vasta obra si no tinshy
en compte la seva formacloacute CJp J J decada de 1260-1270 i el eu magiacutesteriacute
a la univeritat de En efene com ho han subratllat iexcl bastnnent
els estud arnaldians de luacuteltiacutem mig egk en contrast 3mb una llltoriografia previa
per Ieoterisme i lheterodoxla Arnau fOl primer que res un metge lIniacuteshy
versitariacute que visqueacute de forma apassiacuteonada el conflictes religIOSOS i poliacutetics de la seva
epoca Tanl1latelx les seves celebres activitats professionals (lIlagisnri i
medica) es basaren tothora en un galenisme (ompletal1ltnt ortodox en el seu tcmps
(paniagUJ 19lt)4 1994a Peramau EspeJt 1995 Ziegler 199fl)
COIll a metge procedent dlJla zona de frontera O1 eonvivien les tres cultures
mediterrlnies (crtstiana musulmana i jutva) Arnall dt Vilanova coneixia Iarab i
en el moviment traductor de Iarab al liad dimportants obres mediques
dautors grecs (De illlerioriblls i De r(fore el Irnwre el ialigalic el SIUiSIIO de Gale) i arabs (De viribus wrdis dAviccnna De sil1lpfiribls d Abuuml I-Salt) Com a profew)r
vcrsitan Arnall participa activament en b cOrlStruecioacute de lescolastica medica
la reforma de 1309 deis eswdls medies de Montpeller i Pariacutes (Garciacutea Ballester 199X)
i cultiva gairebeacute tots e1s literaris medies eomemporanis el comentariacute escolisshy
tic als autors classics (CoIII11eiexcllflm slIper lraclallWI Galielli de maiia wmpexionis diverse
Repetiacuteio lIIper ranon Vita brevis) el tractar estrietament teorie (De inlcntiacutee medishy
corull De hmlido radicai De considerochmiblls operis medicine Aphorismi de gradas De
dosi lyriacoliull) la summa o compendi (SpcClIIIIft mediaacutellc) lexposicioacute aforiacutestica
(PambaJe mediwlionis Aphorismi [pariwlares de memoria eXlrava)antesJ) el wnsilillm
didacticopractie centrat en un mal (Regimel podagreJ lexposicioacute enumerativoalfabeshy
tica (Antidotarilm) i els regiments de sanitat (Regimen sanilatis ad regem Aragonllm De
eSII carnium ReJimen AJmarie) (Garciacutea Ballester Paniagua i McVaugh 1(75)
Deixant de banda la figura d Arnau de Vilanova cal dir que la produccioacute cienshy
tiacutefica deJs metges de la Corona d Aragoacute durant e1s segles baixmedievals fou Ineacutes aviat
escassa i de no galre volada Molt probablement les causes en van ser la ja esmentada
feblesa de les facultats de medicina obertes en el territori durant aqllell periacuteode De
fet fins a la decada de 1480 nomeacutes destaca Antoni Rieard professor de medicina als
esttldis de L1eida i Barcelona que orienta una bona part de la leva obra a raplicacioacute
de la matematica a la mediacutecina (De arte Jraduandi medicinas compositas De quantitatibs
el proportioniblltl humorum) (Dureall-Lapeyssonnie 1966 Madurell MarIacutemon 1984)
Altres metges universitaris cultivaren sempre en la llengua acaiquestemica de repoca
(el latiacute) e1s diversos generes literaris medies El comentari escoUstic fon conreat
probablement lIeidad Joan Jacme (m 1384) canceller de la universitat de Montpeshy
ner o el valencia i professor de la facultat de medicina de L1eida Franeesc Queralt
(r 1350 - c 1440) amb els seus comentaris al 7~~ni de Gafeacute i daltres Els coltsilia
medies foren cultivats pel mateix Joan Jacme En Iambit de la medicina practica cal
destacar es tractats de pesta (om es de Sany de Ridaura (ms Rivaurea ( 1365) el
dun cert Blase de Barcelona (molt probablement BJase de Camarasa metge de reiacute
Martiacute e 1406) o el del citatJoanJacme (Cardoner Planas 1973 p 51 i 53) e1s regishy
Li5 flt1iJ1(r~ilals
FoiJ inicial del Rfgiment de psrttadoacute de pestilencia de Jaurne dAgramont (1348) proftSsor de medioacuten) J
lEswdi General de Ueida segonlt una copla del sele XI (Verduacute ArxlU ParroqUIal fol Ir)
390 391 Ellemps de les iversitals i lescolastIacuteta
ments de sanitat com el del valencia Pere Fiacuteguerola (e 1320-1397) adre~at als seu s fills aleshores estudiants a la uniacuteversitat de Tolosa i els comentaris a les obres de cirurgia com el de Pere Figuerola a la Chirurgia magna de Guiu de Chaulac
A lEuropa baixmediacuteeval el lIatiacute llengua de IEsgleacutesia la universitat el dret ladministracioacute i fins i tot de la literatura -De lescriptura en suma- va comen~ar a veure disputats tots aquests ambits per part de les llenguumles vulgars que fins aleshores li havien estat privatius U na de les caractenstiques meacutes interessants de la produccioacute cientiacutefica deis regnes hispimics fou justament la primerenca utilitzaciexcloacute deis vulgars romanics com a vehicles de comunicaciacuteoacute en medicina i filosofia natural De les lIenshyguumles vulgars hispaniques el catali va demostrar ben aviat una vitalitat singular en aquest camp i va esdevenir vehicle duna produccioacute complexa (Cifuentes 1997 2002) Com que dins daquest mateix volum es dedica tot un altre capitol a la literashytura cientiacutefica en cataJa aquiacute nomeacutes esmentareacute i de forma breu les obres mediques originariament en catali de professors universitaris Basicament soacuten tractats de pesta adreiexcliexclats tots dos a la gent comuacute que foren escrits Iun a Lleida amb motiu de la pesta negra de 1348 i Ialtre a Valencia per Iepidemia de 1489-1490
El primer eacutes lesmentat Regiacutement de preservacioacute de pestilencia -el text medie meacutes primerenc escrit en catala- que el metge universitari i professor de la facultat de medicina de Lleida Jaume dAgramunt condogueacute el 24 dabril de 1348 Meacutes enlli del seu interes Iinguumliacutestiacutec la importancia d aquest tractat de pesta rau en el camcter tambeacute primerenc de la pesta negra dins de la literatura medica europea i en el conshytext que Iorigina El Regiment com Agramunt mateix explica en el proacuteleg lescrivIacute no pas per instruir els metges universitaris sinoacute per mostrar al conjunt de la poblacioacute de Lleida com preservar-se daquesta calamitat que aleshores amenaava la ciutat iacute per afer-se entendre pels seus destinataris Agramunt empm no la lIengua academishyca sinoacute la vulgar El Consell municipal (la burgesia) al qual Agramunt adrelta Iobra va rebre-Ia amb entusiasme i en compensa econoacutemicament la viacutedua (Arrizabalaga Garciacutea Ballester i Veny 1998)
Gaiacuterebeacute cent cinquanta anys despreacutes el metge valencia L1uiacutes Alcanyiacutes (e 1440shy1506) escriviacute un Regiment preservatiu e curatiu de la pestilencia en el qual subministrava als profans tot un ventall de consells pdctics amb motiacuteu de l epidemia de 1489-1490 (Rubio Vela 1994-1995) per a preservar-se de la pestilencia i tractar-Ia siacute nemmalalshytiacuteen i no trobaven un metge a qui recoacuterrer lmpres a Valencia cap a Iany 1490 el Regiment dAtcanyiacutes eacutes el primer text medie originalment escrit en catali que simshyprimiacute Atcanyiacutes que havia estat un deis iacutempulsors i dinamitzadors de IEscola de Cirurgia des de la seva fundaciacuteoacute el 1462 i que uns anys despreacutes va ser el primer catedratic de medicina i cirurgia de IEstudi General de Valencia passa en poes anys destar al cim de la professioacute medica valenciana a ser processat per la lnquisicioacute sota iexclacusacioacute de judaltzant el 1504 i condemnat a mort i cremat a la foguera amb la seva dona el 1506 (Arrizabalaga en preparacioacute Loacutepez Pintildeero i Ferrando 1998)
Les universitats
-yiexcl gt -
I~r~~nlfcllfabfutolfn~9ftftlib9 iI~iexcliexclbull ~ 1 ~iiacuterantn~tura
humana lotrmefa a tsts1nnumerGbte6 pttiacuteuat~f06 J110J tala nobe~iacuten te to ttamiddotlcscau(eebe mo dtniguumlamt8 ttffta
-11 ~~ mee~subae middotmt6 ~~~queaguntildeble
pttgtemfQqti~~)fiexclnellameI eQma~9eacute~poftrta membreepntildectpa19beuaUa fes06 gtt peltrtuerfee ~tndtartCOacuteplouamOl~fIacuteCQt les()btts1)e1cot~md~efttsetn~aacute~g~iacuteg~~n
~r~~~~n~)iJr~~I=l3~~~tImiddotmiddotI~~ lt ~tbfuiacutena pertanw anye paacute11JetJ(neqlje~ fom QlutJQta be nmsunt~~eafocauumlfiJ tafptqefnocteitnenQt1 bel tri 1 e~fotna~
ttgtenol1re7tdmiddotmiddotmiddotture )Eneam middotueYmiddotIacuteAsmiddoteacuteiCmiddottteacutee rintend~~ jotskie~~itlr~iexcl relIga ea qeAJi rocoz~tmab muWplieacuteQtto btcoltgtfata confouantedGrificantt1 c rdhlu middotmiddotbmt8l~r~ta1)((co~e~rsitA9Utl1~~ lt1Q[f~e I etC111108Qnt be tetiacutenoacutef6lfiexcllteraacute tao loacuteslluJtJOamp td co~ UI11a pn bon no rol
bullafJe Inid del text del R~imenl 1seli e rurati de la pestilfnria (Valencia Nicolau Spindeler c 1490) del metge conven valencia L1uiacutes AJcanyiacutes (c 1440-15(5) AJcanyiacutes fou el primer professor de medicina de lEstudi General de Valencia (Valencia Biblioteca Puacuteblica de Valencia Fons Nicolau Primitiu 1 iacutegn a2r
[el foh previacute conteacute la portadaj)
392 393 El t(lI1pS de les unllrsttals i icJcolaacutes(iw
5 LES ACTIVITATS CIENTIacuteFIQUES OELS METGES UNIVERSITARIS DE LA CORONA DARAGOacute
EN ALTRES INORETS OEUROPA
La presenciacutea de metges universitariacutes de la Corona d Aragoacute en altres palsos de baixmedieval fou coosequumlencia de raons molt diverses Les millors perspecshy
tives de prom ocioacute professional tingueren seos dubte un paper decisiu en la majoriacutea deis que optaren per establir-se professionalment fora del seu paiacutes dorigen els uns hiacute
anaven a estudiar mentre que els altres hi arribaven amb titulaciacuteons professionals No eacutes aventurat pero dafirmar que darrere daquest pas biogcific decisiu hi hagueacute tamshy
beacute importants raons negatives en un nombre no pas redult de casos La repressioacute desencadenada per la Inquisicioacute entre e1s sectors del patriciat valencia dorigen judeoshy
convers a partir de 1480 hi tingueacute un paper particularment significatiu en provocar Iemigracioacute de professionals i en estimular que e1s fills daquestes famiacutelies benestants
fossin enviats a estudiar a indrets apartats de Ienrarit clima local i lIuny de Iabast del
Tribunal Lestabliment de diverses facultats de medicina a la Corona d Aragoacute durant els
segles XIV i xv no atura Iafluencia destudiants de famiacutelies acomodades de la Corona
d Aragoacute cap a ruverses universitats europees particularment a Occitaniacutea (Montpeller sobretot) i a lcilia (Bolonya Paviacutea Siena Pisa Ferrara Pildua i Napols entre dalshytres) Dacord amb la peregrinatio academica comuna a repoca aquests estudiants
cursar els estudis en unes quantes uniacuteversitats consecutiacutevament abans d obteshy
nir la graduaciacuteoacute com ara lestudiant de medicina valencia Jaume que es doctora a Ferrara el 1502 despreacutes dhaver passat per les universitats de Monrpeller
L1eida Bolonya Padua i Paviacutea o elmallorquiacute Pere dOlesa i Rovira (c 1460-1531)
que estudia successivament a les universitats de Pisa Montpeller i L1eida Durant e1s
segles XIII i XIV Montpeller fou aparentment el primer lloc escolliacutet pels qui estudiashyven medicina fora de la Corona dAragoacute Ara beacute a1l1arg del segle xv el poi datracshy
cioacute bascula duna manera gradual cap a les universitats italiacuteanes Per a explicar aquest fenomen especialment pales a la segona meitat del segle xv i durant les primeres
decades del XVI hem dapeHar a raons diacutendole poliacutetica (domini catalanoaragones sobre el Regne de Napols iacute consolidaeioacute de la presencia hispanica a ltilia
deis dos papes Bolja Calixt III i Alexandre VI) i socioprofessional (prestigi de les universiacutetats italiacuteanes i afebliment deis estudis de medicina a la Corona d Aragoacute i
increment de la demanda de professionals sanitaris a1s regnes hispimics) (Arrizabalaga Carciacutea Ballester i Salmoacuten 1989)
La majoria tornaren al seu 1I0c dorigen en acabar els estudis pero nhiacute hagueacute que optaren per establir-se professionalment lIuny de lIur terra natal per a la resta o
per a una part de la seva vida El cas d Arnau de Vilanova eacutes un eas ben expressiu Despreacutes destudiacutear medicina a Montpeller deis primers anys d exereir professionalshyment a Valencia i deis nomenaments suecessius com a metge de tres reis dAragoacute inicia cap a la priacutemeriacutea de la decada de 1290-1300 un magisteriacute a la universitat de
Lts universitats
Montpeller que el porta en molt pocs anys a esdevenir la mediacuteca meacutes destacashy
da daquest centre durant tota ledat mitjana Aquest magisteri no li va impedir tanshymateix de prosseguiacuter la seva estreta vinculacioacute amb els comtes reis en qualiacutetat de
metge conseller poliacutetic i espiritual i agent diacuteplonuumltic A meacutes a meacutes des de 1301 encara presta a Roma i en daltres 1I0cs importants serveiacutes medies a tres papes (paniashygua 1994a)
U na altra vessant de les aetiviacutetats cientiacute6ques deis metges catalanoaragonesos a
Montpeller la iHustra el cas del Joan Bruguera mort el 1452 en aquesta cjushytat on havia cursat e1s estudis de medicina j on despreacutes havia exerciacutet la professioacute
Gracies a la dot testamentaria de 800 escuts dor una vaiacutexella dargent i els seus Iliacuteshybres durant la deacutecada de 1460 es funda a Montpeller el Collegi de Girona perque
cada any dos estudiants becats de la ciacuteutat de Glrona -iacute siacute no de la seva dioacutecesi o de Caralunya-- poguessin cursar estudis de medicina a la universitat de Montpeller
Aquest que ha estat historieament una de les vies dinfluencia de la mediCIshyna francesa sobre la catalana desenvolupa normahnent les seves activiacutetats fins a la
decada de 1560 quan les guerres de religioacute a tot Europa i en particular les lluiacutetes
entre catolies iacute calviacutenistes al sud de Frana retragueren la concurrencia de giacuteronins a
A partiacuter de mitjan segle XV el de Girona a Montpeller es torna
gradualment destudiants gironins (Dulieu 1970 Calbet i Corbella 1981shy1983 1 p 97 Alcalde 1992)
Tanmateix fou a Italia on a la segona meIacutetat del XV els metges de la
Corona dAragoacute tingueren un protagonisme cultural meacutes destacat Hom pOl assenyashy
lar e1s casos deis germans Gaspar i Jeroni Torrella autors d obres mediques i cientiacutefishy
ques que foren iacutempreses al final del segle xv i al comenltiexclament del XVI i els de Franshycesc Argilagues i de Cuiacutellem Caldentei que treballaren com a editors per a les
premses iacuteralianes del 6nal del segle xv Tots quatre haviacuteen cursat els estudis de medishycina en uniacuteversitats italianes
Gaspar Torrella (r 1452 - c 1520) era membre duna famiacutelia on almenys el pare iacute dos germans eren metges El pare el meslre Ferrer Torrella havia estudiar medicina
a la universitat de Montpeller i pertanyia a la mateiacutexa generacioacute que Lluiacutes Alcanyiacutes I els altres metges valencjans que fundaren lEscola de Cirurgia el 1462 Com el seu
Jeroniacute Caspar cursa els estudis de medicina a les universitats de Siena i Pisa durant la de cada de 1480-1490 amb mesres tan influents com Alessandro Serrnoneshy
ta iacute Pierlcone da Spolcto Despreacutes sestabliacute a Roma on gaudiacute duna posiciacuteoacute social acomodada com a membre de la cort del cardenal Roderic de BOlja Quan el 1492
esdevingueacute papa amb el nom d Alexandre VI Torrella continua al seu servei com a metge personal del seu fill Cesar A meacutes a meacutes fou responsable de la Biblioteshy
ca Vaticana (1498-1500) bisbe vitalici de Santa Ciusta a Sardenya (des de 1494) i
domestiacutec dAlexandre VI Almenys des de 1504 Caspar Torrella fou tambeacute un
dels rnetges del papa Juli 11 (1503-1513) -un fet prou significatiu de lestima que el nou papa teniacutea pels seu s serveis professionals
Torrella escriacuteviacute cinc escrits medies i un pronostic astroloacutegic que foren impresos en un lapse d onZe anys (1497-1507) i en algun cas de forma reDetida El
194 EIemps de les universilas i escoltlstica
seu tractat astrologic fou originariament una epiacutestola adreada a Cesar Borja e 1502 on s avaluava la signifIcacioacute de diferents fenomens celestes (es portents prodigis i presagis es defectes del sol i la lIuna iacute els cometes) La seva tardana publicadoacute e 1507 obeiacute als precs de datari papal Giovanni Gozadini intrigat per les possibles conshysequumlencies de cometa que shavia vist en el ce roma Iagost de 1506 Entre les dnc obres propiament mediques hi ha un consiacutelium doblement impres e 1505 (Roma i Salamanca) dedicat a una nova malaltia anomenada popularment modorriacutella que pe que sembla causa estralls en la flota castellana de Flandes i es difongue despreacutes amplament pes regnes hispanics i vclns un consilium de peste escrit amb motiu duna pestiacutelencia que colpeja Roma e 1504 un regimen saniacutetatis compost en forma de dialeg per al papa Juli II que fou publicat el 1506 idos escrits dedicats al mal franees -una nova afeccioacute que des de 1495 sestenia riiacutepidament per tot Europa- tots dos al seu patroacute Cesar BOIja aleshores viacutectima de la malaltia i que formen part de les obres mediques mes primerenques sobre aquesta afecdoacute Ambdues es publicaren a Roma el 1497 i e 1500 respectivament A mes a mes la mes primerenca es reedita aviat amb un nou tiacutetol (Roma c 1498) i amb la inclusioacute duna epiacutestola dedicatoria al bisbe dAvranches (Normandia) Louis de Bourbon quiacute pe que sembla havia animat Torrella a reeditar e seu treball instat per raons semblants a les de Borja (Arrizabalaga 1985-1986 1996 Arrizabalaga Henderson i French 1997 p 113-144 i 311-317)
El seu germa gran Jeroni Torrella (e 1450 post 1508) despres destudiar medishycina a Siena i Pisa es vincula a la cort napolitana de la reina Joana dAragoacute (1455shy1517) de la qual fou metge a Napols (1477-1499) i a Valencia (1499-1504) Jeroni fou el titular de la catedra medica de principis a IEstudi General de Valencia entre 1505 i 1508 Despreacutes passa a estar al servei del rei Ferran el Catolic a la cort de Vallashydolid De les diverses obres seves de que tenim notiacutecia nomeacutes es conserva un tractat sobre imatges astrolOgiques que fou impres a Valencia cap a 1497 (Loacutepez Piacutentildeero et al
1983 11 p 358-359 Perrone Compagni 1979 Rotzoli 1991 Weill-Parot 2002) Daltra banda e valencia Francesc Argilagues i el mallorquiacute Guillem Caldentei
en acabar els estudis de medicina en distintes universitats dItMia es dedicaren entre a1tres activitats a Iedicioacute de textos medies per a les premses de nord dItilia Franshycese Argilagues (ji c 1470-1508) inicia es estudis de medicina a la universitat de Siena vers rany 1470 A partir de curs 1473-1474 es trasllada a IStudio de Pisa on continua la seva formacioacute fins que obtingueacute el doctorat en arts i medicina 111 dashygost de 1477 Tot sembla indicar que e fet danar-sen de Siena a Pisa igual que ho feren els germans Jemni i Gaspar Torrella companys destudis iacute paisans seus estigue relacionat amb la decisioacute dAlessandro Sermoneta un influent professor seu a Siena de traslladar-shiacute La relacioacute del jove metge valencia amb Alessandro Sermoneta degue continuar despreacutes dobtenir el doctorat Argilagues se nanil de Pisa probableshyment cap al mes de maig de 1479 i seguiacute de nou e seu mestre i protector Sermoneta quan aquest es trasllada a Padua com a lector ordinari de medicina teoacuterica de lStudio daquesta ciutat entre 1479 i 1484 Pel que sembla des de 1483 fIns a la mort Argishylagues residiacute a Venecia on feacuteu compatible lexercici priictic de la medicina amb les
Les universitats 395
activitats com a editor dobres mediques per a la prospera impremta local La seva labor editorial medica desplegada precisament en uns moments en que aquesta nova ocupacioacute sorgia a Europa es materialiacutetza en dues edicions venecianes de l Articella
-autentic lIibre de text de la medicina universitiria baixmedieval com ja hem asseshyi en tres edicions meacutes del Conciacuteliator del mestre escoJastic Pietro dAbano
(1250 - ( 1315) La innegable capacitat de permanencia de lAr(Iacutecella en les facultats de medicina
explica que aquesta coHeccioacute fos una de les obres mediques de mes fortuna editorial durant la primera impremta divuit edicions impreses entre Ieditio princeps de Padua (c 1476) i Lioacute (1534) Argilagues que fou iniciador de les edicions venecianes de l Articella tingue a carree seu les ediacutecions impreses per Hermann Lieehtenstein de Colonia e 1483 i per Battista Torci el 1487 A meacutes quatre impressions ulteshyriors de Articella datades el 1491 1493 1500 i 1513 i en les quals fIgura com a editor Gregorio da Volpe soacuten identiques en contingut i molt similars pe que fa al format a les edieions preparades per Argilagues
El seu trebal com a editor de lArticela es materialitza entre a1tres coses en la incorporacioacute a la coHeccioacute de noves obres no incloses en l ediacutetio princeps de Padua (c 1476) En efecte als set escriacutets que conte (la Isagoge de Johannitius el De de Filaret i el De urinis de Teofil els Aphorismi Prognostiea i De regimine aeutotum morshy
botum hipoeritics acompanyats deis comentaris de Gale i lArs medica de Gale amb el comentari dltAliacute ibn-Ridwan) Argilagues nhi afegiacute quatre mes (Epiacutedemiacuteae [um
commentis Johannis Alexandrini De natura fttus De lege i Iusiurandum) tots pertanyents al Corpus Hippocratieum i que foren impresos per primer cop en aquesta ocasioacute La seva iniciativa palesa el paper dofertor de nous horitzons inteHectuals que Ieditor tambeacute acompliacute en la impremta primitiva Arneacutes hi introduiacute Iopuscle De divisione
librotum Galieni de Gentile da Foliacutegno i tres tabulae -presumiblement deaboracioacute proacutepia- relatiacuteves a algunes de les obres hipocriiacutetiques editades (una per als Aphorisml una altra per als Prognostiea el De regimine aeutotum morbotum i les Epidemiae i la tershycera per al Tegni galenic) amb la finalitat de facilitar l acceacutes a labundant i variada informacioacute daquestes obres hipocriiacutetiacuteques
La1tre escrit editat per Argiacutelagues fou el Condliator differentiatum medicorum el
philosophotum del metge professor de la Universitat de Padua i destacat representant de Ianomenat ariacutestotelisme padwl Piacuteetro dAbano (1250 - c 1315) Organitzada entorn de 210 diferencies (differentiae) que segueixen lestructura de la quaestiacuteo escolasshytica aquesta obra passa revista al saber medie hipocraticogalenic en conjunt cercant sempre lharmonitzadoacute dopinions entre metges i (iexclJosofs naturals en aquells punts candents en que uns iacute altres discrepaven El Conciliator fou iacutempres nomes cinc vegashydes abans dacabar el segle xv i ben be siacutes meacutes fins a 1565 Argilagues tingueacute acarree seu tres edicions anteriors a 1500 les venecianes de Johann Herbort (1483) i Boneto Locatelli per a Ottaviano Scotti (1496) i la de Gabriele Grassi a Pavia (1490) El zel dArgilagues com a editor tambeacute es a~lI pales al Conciliator on incorpora fragments no reeolliacutets en edicions impreses anteriors (Arrizabalaga Garciacutea BaIlester i Gil Arisshytu
396
i
El ttrlpS de les tmiverslals i Il5WloSfIacuteuacutel
El metge i dergue mallorquiacute Guillem Caldentei (1 1496-1519) era fill dAnshy
toni Caldentei (1 1469-1514) metge o cirurgiacutea de Feaniacutetx i nebot de Bartomeu Caldentei prevere doctor en teologia per la Soroona iacutenfluent luHista iacute un deis
introductors de la impremta a Mallorca de qui hered diacuteversos llibres de iacute filoshy
sofIa En el perfIl intcHectual de Guilem Caldentei es pot distillgir un vessant medic i un altre de
Caldentei cursa estudi darts i medicina a la Universitat de Paviacutea la principal
universitat del dueat de Mili que culmina amb grau de doctor (arrium ac medicile
doctor) obtiacutengut abans de 1496 El 1502 ja tornava a ser a Mallorca i fixa la seva
residencia a la Ciutat de Mallorca on aparentment romangueacute fins que moriacute vers
Iany 1520 Guillem Caldentei gaudiacute sens dubte dun notable prestigi com a rnetge
al Regne de Mallorca El mes dabril de 1514 en un protocol notarial que enregistra la venda que fa duna esclava mora de 29 anys anomenada Francesca per 95 Iliures
hi surt esmentat com a professor en ars i medicina (ltltin artibus et medicina professorraquo)
cosa que eventualment es podria relacionar amb la imparticioacute per Caldentei
de docencia en alguna escola medica de Iilla sense determinar potser al si de
IEstudi General LuHiacutea (fundat el 1483) malgrat que no en tenim cap altre indicio
de la mort en data desconeguda del mestre Antoni Nadal tambe mallorquiacute (doctorat en arts i medicina a la universitat de Padua el
1490) Caldentei el succeiacute com a metge responsable de la morberia o llatzeret Apashy
rentment establerta a la Ciutat de Mallorca a la segona meitat del segle XV aquesta institucioacute vetllava per la salut puacuteblica de Iilla mitjanltiexclant el control del tcansit mariacuteshy
tim Llurs oficials inspeccionaven les embarcaciollS que preteniacuteen atracar a la ciutat i eventualment sotmetien a quarantena les persones i les mercaderiacutees Fiacutenalment el
1519 Caldentei ocupa el carrec de protofisic del Regne de Mallorca era dones la
maxima autoritat reiacuteal per al control de les practiques saniciries en aquest regne de
la Corona dAragoacute Com a tal acudia a Manacor amb laprovadoacute del lIoctinent
general del Regne amb la finalitat de sotmetre diversos priictics sanitariacutes apotecariacutes etc) a lexamen del qual depenien lIurs llicencies dexercici
professional
De la formacioacute teologiacuteca de Guillem Caldentei no en tenim cap meacutes notiacutecia
que la seva vinclllaeioacute als cercles de la devotio moderna Les seves inquietuds religiacuteoses
Iemmenaren a instituir el 151Ojuntament amb la seva esposa un benefici a la cateshy
dral de la Ciutat de Mallorca de la qual a la fiexcl de la seva vida despres de ser ordenat
sacerdot nesdevingueacute canonge penitenciacuteari i a participar aquell mateix any juntashyment amb a1tres cavallers daquesta ciacuteutat en la fundacioacute de la Casa de la Crianltiexcla un
centre que socupava dacollir 1 educar nenes i joves donzelles les regles del
redacta Caldentei arriba tambeacute a ser director espiritual de la fundadora daquest centre sor Clara Isabel Cifre (1467-1542)
Al comenltiexclament de 1496 eixiacute a Pavia de les premses dAntonio de Carchano a compte de brescia Maurizio Moretti e volum titulat Expositio Ugonis Senensis super libros Tegni Galieni (Fxpositio Ugonis Senensis super Tegni Galieni mm questiouishybus a lexpJicit) en una edicioacute a cura de Guillem Caldentei Es tracta de la primera
Les uiversilals 39i
edicioacute impresa del comcntari del mctge iacute fiexclJosof natural Ugo Bcnzi mes eoncgut com a Ugo da Siena (1376-1439) al Tertni Ars medica o Microtegni de Gale obra que forma part de lArticelia des de miacutetjan XII Durant ledat mitjana el Tegni de Gale circula en lIatiacute sota dues versions prineiacutepals una de grecollatiacutena i una altra dashyrabollatina ambdues del XII Des daquest el Tegni rebeacute un bOIl nombre de comentariacutes a carree de metges viacutenculats a lEscola de Salerno i de mestres eseolasshytiacutecs pertanyents a diferents universitats europees 13enzi fou professor de medicishyna en nombroses universitats italianes (Bolonya Siena Parma Florencia Paviacutea Padua) i com Pietro d Abano representant destacat de llaquoarrstotelisme paduabull El comentari dUgo da Siena al Tegni el qual com els que dedica als aforismes hipocratics i al Canon d Avicenna esta estretament lIigat al seu ensenyament univershysitari es troba entre els mes difosos a IEuropa medieval Ledicioacute a carree de Cal denshytei inclou una epiacutestola nuncupativa adreltiexclada a Ambrogio Varese da Rosate (1437shy1522) professor de la universitat de Pavia i metge astroleg i conseller deis grans ducs de MiLI Giangaleazzo (1469-1494) Lodovico iI Moro (1494-1499) i Massimiliano (1513-1516) -membres tots tres de la famiacutelia Sforza Despreacutes de Ieditio princeps a carrec de Caldentei el comentariacute dUgo da Siena al Tegni es torna a imprimir a Venecia a carrec de Boneto Locatelli dues vegades el 1498 a compte dOttaviano Scoti i el 1518 a compte dels sem hereus a mes de la indusioacute en Iedicioacute de les
impresa de nou a Venecia per Luca-Antonio de Giunta el 1523 (Arrizabashy2000) En contrast amb els casos deis germans Torrella d Argilagues iacute de Caldentei el
metge judeoconvers valencia Pere Pintor (c 14231424-1503) nomeacutes emigra a ROITla quan ja havia fet seixanta anys fonat per lofensiva inquisitorial que havia destrumiddotit la seva famiacutelia i cercant-hi la proteccioacute del cardenal Roderic de BOlja -el papa Alexandre VI des de 1492- al servei del qual romangue fins a 1503 Iany en que morircn ambdoacutes Pintor haviacutea estudiat a IEstudi General de Lleida amb el messhytre Francesc Queralt a cavall entre les decades de 1430 iacute 1440 Comen~a a practicar la medicina al voltant de 1444-1445 presumiblement a Valencia la corporacioacute municipal de la qual el designa examinador de metges diverses entre 1455 i 148 L Entre 1468 i 1485 Pintor fou uns quants cops lector de la ja esmentada Escola de de Valencia Probablement abandona Valencia poc despreacutes de 1485 i sestabliacute a Roma com a metge del cardenal Roderic de carrec que continua ocupant despreacutes de lelevacioacute de cardenal al papat com a Alexandre VI el 1492
De 1499 a 1500 Pintor publica a Roma sengles tractats dedicats a la pesta i al mal frances Les dues foren adreltiexclades a Alexandre VI tot iacute que nomes Ji dedica expressament la Resulta partieularment destacable que tant Pere Pintor
i rival seu a la cort romana publiquessin en vida tots lurs cscrits coneguts en una epoca en la qual e nombre de metges contemporanis que ho feien era encara molt redult Ajuda a explicar-ho que residissiacuten a Roma un deIs centres mes dinamics de la primitiva impremta a Europa i que estiguessin vinshyculats estretament als Borja els quals hi exerden un patronatge actiu de les ciencies i les arts en e transit del XV al XVI (Arrizabalaga 1996 Arrizabalaga Henderson i French 1997 p 113-144 i 311-317)
398 399 El tcmps de les univasitals i lcscoltlstica
Dun tercer grup de metges universitaris de la Corona dAragoacute amb projeccioacute cultural a Europa nomes ens consten unes biografies obscures que nomeacutes permeten conjecturar que residien fora de la Corona Eacutes e cas d Almenar preco~ tractadista com Gaspar Torrella i Pere Pintor de malfratues o el de Pomar vinculat com lagues a la induacutestria editorial En la biografta del doctor en arts i medicinaraquo valencia Joan Almenar (JI 1502) practicament tot eacutes incert tret de lesmentat tractat Ilatiacute sobre el malfrances que publica a Venecia el 1502 i que fou reeditat ben beacute tretze vegades al llarg de segle XVI dues en angles Lestructura i el contingut daquest escrit suggeshyreixen amb for~a que Almenar havia estudiat medicina a Montpeller o a Lleida (meacutes que a ltilia) abans de 1470 i que era prufessor universitari en alguna facultat de medicina italiana Malgrat ellloc on es publica e seu lliacutebre no nhe pogut localit7ar el nom dins de la documentacioacute publicada sobre les facultats de medicina de Pavia Bolonya Padua Pisa i Ferrara Aixo juntament amb Iorigen sicilii dun deis estushydiants que en esmenta em condueix a conjecturar la possible vinculacioacute dAlmenar amb alguna facultat de medicina de sud dltilia i en primer 110c amb la de IEstudi General de Napols atesa Iestreta reaciacuteoacute que el Regne de Napols tingueacute amb la Corona dAragoacute des de 1442 data de la conquesta dAlfons e Magnanim Lescassiacutesshysima documentaciacuteoacute conservada sobre aquest regne i les seves institucions de resultes de les destruccions successives deis arxius fa molt improbable laclariment daquest particular Daltra banda e possible magisteri dAlmenar a la universitat de Napols i daltres detalls incem de la seva biografta especialment la seva condicioacute noble -era senyor de Rocafort i Godella- permeten conjecturar una vinculacioacute eventual coniexcl en el cas de Jeroni Torrena a la cort napolitana de la reina Joana dAragoacute (1455shy1517) fms a la dissolucioacute e 1499 Les vicissituds poliacutetiques passades pe Regne de
durant aqueUs anys tambeacute haurien indult Almenar a abandonar-lo Tanmashyteix la publicaciacuteoacute del seu estudi sobre el malfrands a Venecia el 1502 advocaria a favor de la seva presencia en aquesta ciutat abans de retornar a la Valencia natal on degueacute exerciacuter la medicina per un temps i degueacute rebre de la reina Joana -lIoctinent general de Valencia entre e 1501 i el 1504-les senyories de Godella i Rocafort com a pagament pes seus serveis (Arrizabalaga en premsa)
Finalment del valencia Pere Pomar (JI 1515-1534) encara en sabem menys nomeacutes que ringueacute cura de les quatre edicions de IArticela en vuite que sordren de les premses lioneses durant el primer ter del segle XVI (1515 1519 1525 i 1534) feina que probablement leU essent al mateix Lioacute -el nou gran centre impressor euroshypeu que sorgiacute al comenpment de segle XVI- o des de la veiacutena ciutat de Montpeller en e1s cercles medies de la qual aquestes edicions degueren trobar el mercat meacutes iacutemmediat pero de cap manera IUacutenic
les univcrsitats
BlBLIOGRAFIA
ALCALDE 1 DALMAU R La Fundadoacute Brnguera 500 anys de reacioacute medica entre Ginll1a i MOlllpeshyIn Girona Ajuntament de Girona CoHegi Oficial de Metges de la Proviacutencia de Girashyna 1992
ARRIZAHALAGA J laquoEl Consilium de modorriacutella (Roma y Salamanca 1505) una aportashycioacuten nosograacutefica de Gaspar Torrella- Dynarnis 5middot6 (1985-1986) p 59-94
- Praacutectica y teoria en la medicina universitaria de finales del siglo xv el tratamiento del mal franceacutes en la corte papal de Alejandro VI Borgia bull Arb 153604-605 (1996) p 127-160
- laquoLos tratadistas de una nueva enfermedad el morbo gaacutelico LEuropa de les Cimals iacute deis Camiacutens Art Cultura i Societat al segle xv I CoUoqui Interruuional laquoCivitas Europaraquo (Valenshycia novembre de 1996) [En premsa]
laquoTrarucioacute medieval i cultura humanista en la medicina universitaria les activitats editorials de Francesc Argilagues i Guillem Caldcntei per a les prcmses italianes de les acaballes del segle xvbull [Apendix a cura de Sebastia Giralt i Soler] XVIII jomades dEstudis Histories Lacals Al tombant de ledat miljana tradiacutecM medieval i cultura humanista (palma de Mallorca desembre de 1999) Palma de Mallorca Institut dEstudis Balearics 2000 p 175-198
- Uuis Alcanyis Regimellt preservatiacuteu e curatiu de la pestilencia (Valencia c 1490) Barcelona Barcino [En preparaciacuteoacutel
ARRIZABALAGA J CIFUENTES L La medicina institucions sabers practiques protagonisshytes bull A GABRIEL P [ed) Historia de la Cultura Catalana VoL 1 Lesplendor medieval Segles XI-XV Barcelona Edidons 62 1999 p 247-270
ARRIZABALAGA J GARCIacuteA BALLESTER L GIL ARISTU J L Del manuscrito al primitivo impreso la labor editora de francesc Argilagues (JI ca 1470-1508) en el renacimiento meacutedico italiano bull Aseepio 431 (1991) p 3-49
ARRIZABALAGA J GARCIacuteA BALLESTER L SALMOacuteN F A propoacutesito de las relaciones inteshylectuales entre la Corona de Aragaacuten e Italiacutea (1470-1520) los estudiantes de medicina valencianos en los Estudios Generales de Siena Piacutesa Perrara y Paacutedua bull Dynamis 9 (1989) p 117-147
ARRfZABALAGA J GARCiA BALLEHER L VENY J jacme dAgramont Regiment de preservacioacute de pestilencia (Ueida 1348) Barcelona Gran Enciclopedia Catalana 1998 [Edicioacute de J Veny estudis introductoris i glossari de J Arrizabalaga L Garciacutea Ballester i J Veny]
ARRIZABALAGA J HENDERSON J FRENCH R K The Great Pox TIu French Disease in Renaiacutessance Europe New Havcn Londres Yale Univ Press 1997
ARRlZABALAGA J MARTIacuteNEZ VIDAL PARDO TOMAs J La salut en la histeria dEuropa Barcelona Residencia dlnvestigadorgt CSIC Generalitat de Catalunya 1998
BALDOacute M La Universitat de Valenaa Valencia IVEI 1986 CABREacute I PAIRET M La cura del Cos femeni i la medicina medieval de tradidoacute latina Els tractats
De ornatu i laquoDe decorationibus mulierumraquo atnbufts a Arnau de Vilanova Trotularaquo de mestre joan i laquoFas del tresor de beutatraquo atribuit a Manuel Def de Calatayud [Tesi doctoral Universitat de Barcelona Ed en microfitxes Barcelona Publicaciacuteons de la Universitat de Barcelona 1995]
CALHET I CAMARASA J M CORBELLA I CORBELLA J Dicdonari biogrQjic de meges Ctllalans Barcelona Fundacioacute Salvador Vives Casajuana Universitat de Barcelona 1981-1983 3 v
CARDONER 1 PLANAS A Historia de la medid a la Coro dAragoacute (1162-1479) Barcelona Ed Scientia 1973
CIFUENTES L laquoTranslatar scienaa en romans eatalanesch La difusioacute de la medicina en catala a la Baixa Edat Mitjana i el Renaixementbull Uengua i Literatura 8 (1997) p 7-42
LA ciencia en catala ti la Baixa Edat Mitjana iacute el Renaiacutexement Barcelona-Palma de Mallorca Universitat de Barcclona-Universitat de les lIIes Balears 2002
400 401 El temps de les Imiversilas i lescolasiea
CIFUENTES L FERl~AGUD c GARCIacuteA BALLESTER L _Els menescals i lart de la mene$calia
a la Corona dAragoacute durant la Baixa Edat Mi0ana Historia de la ramaderia i la veterimlria als PaiSes Catalans IV Col-oqui dHistoria Agraria (maig del 1997) Actes Barcelona Publi shy
cacions de la Univenitat de Barcelona 1999 p 75-98 ClARAMUNT S laquoEls estudis generals i les universitats A BELENGUER CEBRlA E CUADRAshy
DA MAJOacute C [ed] Hisloria Poliacutetica sodetat i cultura deis nmos Catalans Vol I1I Llfarj deis Paisos Catalans segles XII a xv Barcelona Enciclopedia Catalana 1996 p 350-355
357-360 i 362-365
DULlEU L Le ColIege de Girone de Montpdlier I Congreacutes Internacional dHistoria de la Medicina Catalana (BarceIona-Montpeller 1-7 de juny de 1970) Uibre dActes Vol IV Barceshy
lona Ed Scientia 1970 p 89-105 4 v
DUREAU-LAPEYSSONNlE J M Uoeuvre dAntoine Ricart mUedn catalan du XV siede cOnlribushytion aIeacuteude des lentatives meacutedieacutevales pour appliquer les maheacutematiques ala mMecine A BEAushy
JOUAN G [et alJ ]edsJ MMecine humaine et veacuteteacuterinaire il la jln du Moren Aacutege Ginebra L Droz Pariacutes L Minard 1966 p 171-364
FELlPO ORTS A LI Universidad de l1tlencia durante el siglo XVI (1499-1611) Valencia Univershy
sitat de Valencia 1993
fOURNIER M US statuts el privileges des universieacutes franfaises depuis leurondaion jusquen 1789 Pans L Larose et Force 1890-1892 4 t
GARCIacuteA BALLESTER L Hisloria social de la medicina en la Espantildea de los siglos XIII al XVI Vol 1
LI minoriacutea musulmana y morisca Madrid Akal 1976
laquoLos ongenes de la profesioacuten meacutedica en Cataluntildea el Collegium de meacutedicos de Barshy
celona (1342)bull Estudios dedicados a Juan Peset Aleixandre Vol 1 Valencia Universitat de
Valencia 1982 p 129-149 - LIs moriscos y la medicina Un capiacuteulo de la medicina y la ciencia marginaddS en la Espantildea del
siglo XVI Barcelona Labor 1984 - La medicina a la l1tlencia medieval Medicina i societal en un paiacutes medieval medilerrani Valencia
IVEI1988
laquoThe NeUJ Galen A challenge to Latin Galenism in thirtecnth-century Montpellicl A FISCHER K-D NICKEL D POTrER P [ed] Texl and Tradition Sudies in Ancienl Medishycine and ils Jansmisson Presellled lO JUlia Kollesch Leiden Brill 1998 p 55-83
GARCIacuteA BALLESTER L let alJ Practical medicine from Salemo lO the Block Deatl Cambridge
Cambridge Univ Press 1994 [Editat per R K French J Arrizabalaga i A Cunningshy
harn]
GARc[A BLLESTER L ARRIZlDALAGA J El Regiment de Jacme dAgramont y el ESludi de
medicina de Lleida bull A ARRIZABALAGA] GARCIacute BALLESTER L VENY J Jarme dAshygramonl Regiment de preservacioacute de pestilencia (Ueida 1348) Barcelona Gran Enciclopedia
Catalana 1998 p 13-31 GARc[A BALLESTER L MCVAUGH M R RUBLO VELA A Medicallicensing and leaming ill
fourleenlh-cenlury l1tlenciacutea Filadelfia The American Philosophical Society 1989 (Transacshy
donS of the American Philosophiacutecal Society 79 pare 6)
GARCIacuteA BALLESTER L PANIAGUA J A MCVAUGH M R [editors generals] Amaldi de Villano Opera Medica Omnia Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1975
- Amaldi de VilIanova Opera Medica Omnia Vol ll MCVAUGH M R [ed] Aphorismi de gradibus Barcelona Publicacions de la Uruversitat de Barcelona 1975 [2a ed
1992] Arnaldi de Villanovo Opera Medica Omnia Vol XVI MCVAUGH M R [ed] -iexclransalio lib Galieni de rigore et tremore et iectigatione el spasmo Barcelona Publicacions de la
Univcrsitat de Barcelona 1981
Les mivcrsilals
GAReiacuteA BALLESTER L PANlAGUA J A MCVUGH M R [editors generalsJ Amaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol XV GARciacuteA BALLESTER L SAacuteNCHEZ SALOR E [ed] Commentum supra Iractatum Galien de malida complexonis diverse Barcelona Publicashycions de la Universitat de Barcelona 1985
Arnadi de Villanova Opera Medica Omnia Vol XV DURLlNG R J Doctrina GaUeni de inlerioribus Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1985
- Amaldi de Villanovo Opera Medica Omnia Vol Jl[ McVUGH M R [edJ De amare Iremico De dosi tyriacalium mediaacutenarum 2a ed Barcelona Publicacions de la Universiacuteshytat de Barcelona 1985
Amaldi de Villano va Opera Medica Omnia Vol IV DEMAiacuteTRE L Gil SOTRES P [edl Tracl de consideracionibus operis medicine sive deIebotomia Barcelona Publicacions de la Uniacutevemtat de Barcelona 1988
- Amaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol VI PANAtUA J A ledl Medicarim1is parabale Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1990
- Arnaldi de Vilonovo Opera Medila Omnia Vol VI FERREacute L FELlU E [edl Pirqeacute Barcelona Publicacions de la Univemtat de Barcelona 1990
- Amaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol V12 PANIAGU J A lel alt] led] Commentum in quasdam parabalas et aUdS aphorismorum series Barcelona Publicacions de la Universiacutetat de Barcelona 1993
Amaldi de Villano va Opera Medica Olllnia Vol X1 GARCiacute BAIlESTER M R MCVAUGH P GIL SOTRES P PANlAGUA J A Regilllen sanitatis od regem Ara~onlII Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1996
- Amaldi de Viacutellanova Opera MediaJ Omnia Vol X2 CIFUENTES L MCVAUGH M R [ed] Regimen Almarie Barcelona Publiacutecacions de la Universitat de Barcelona 1998
---- Aaldi de Vilanovo Opera Medica Omnia Vol XI BAZELl D [ed] De esu carniUnl Barcelona Publiacutecacions de la Uruversitat de Barcelona 1999
Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol V 1 Tractatus de intentione medirorum Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 2000
Gran Enciclopedia Aragonesa Saragossa UNALI 1980-1987 14 v
Gran Enciclopedia Catalana Barcelona Enciclopedia Catalana 1970-1993 18 v Gran Enciclopedia de Mallorca Vol 1 Palma de Mallorca PromomaUorca 1989-
JACQUART D MlCHEAU E LI mMecine arabe et lOccidenl meacutedieacuteval Pariacutes Eacuteditions Maisonshyneuve et Larose 1990
LLABREacuteS QUINTANA G [ed] Jahuda Bonsenyor Uibre de parau1es e dils de savis e filosofo los Proverbis de Salomo lo llibre de Calo Palma de Mallorca Imp Den Joan Colomar y Salas 1889
LLADONOSA I PUJOL J LI Faroltal de Medicina de Iamiga Universital de LJeida Barcelona Rafael Dalmau 1969
LEstudi General de Ueida del 1430 al 1524 Barcelona Institut dEstudis Catalans 1970
LOacutePEZ IINtildeERO J M FERRANDO A [eds] Uuls Auacuteanyiacutes Regiment preservatiu e curati de la peslilencia Valencia Universitat de Valencia-Ajuntament de Valencia 1999
LOacuteIEZ PlNtildeERO J M [el al] Diccionario hisloacuterico de la ciencia y la teacutecnica en Espantildea Barcelona Peniacutensula 1983 2 v
MAIlURELL 1 MARIMON J M laquoAntoni Ricart profcssor en ares i medicina (1395-1419)bull Gimbernat 1 (1984) p 133-136
MCVAUGH M R Medicine befare the plague Practitioners and their patients in Ihe Crown of Arashygon 1285-1345 Cambridge Cambridge Univ Press 1993
MCVAUGH M R GARCIacuteA BALLESTER L The medical faculty at early fourteenth-century Leacuterida bull History f Universilies 8 (1989) p 1-25
MCVAUGH M R SIRAIS N G [edsl bullRenaissance medicallearning evolution of a tradishytiono Osiris 2a serie 6 [monograacuteficj 1990
402 El femps de fes universitats iexcl escolchtira
PANIAGUA J A Studia Amadiana Trabajos Ctl IMn a la obra meacutedica de Amau de Vilanova c 1240-13 11 Barcelona Fundacioacuten Uriacuteach 1838 1994
- EI maestro Amau de Vilanova meacutedicoraquo Studia Amaldiana Trabajos en toma a a obra meacutedimiddot ca de Amau de Vilal c 1240-13 11 Barcelona Fundacioacuten Uriach 1838 199411 p 1-98
IEltARNAU I ESPELT J ledl Actes de la Trabada iexclnl(madal dEsudis sobre Ama de Viashyova Barcelona [nstiacutetut dEstudis Catalans 1995 2 v
PEIU~ONE COMIAGNI V laquoLe immagini del medico Gerolamo Torrella AInali ddlstitllo de Filosofia Universiiexcliquestiexcl di Fircl1ze Jawltiquestiexcl di Leler( e Filosoia 1 (1979) p 17-45
PESET M [dir] Hisria de la UniIrsilal de [iexclIltnoacutea 3 vol Valencia Uniacuteversiacutetat de ValeacuteIlCla
2000 RASHDALL H The Universitics ~r Europe il he Middle A~fs Oford Clarendon Press 1987
3 v (la ed 1936) RonOLl MbullOsservazioni sul De jmaginibus astrologicis di Gerolamo Torrellagtl RilaSCIshy
menlo 31 (1991) p 219-237 Rumo [ BALAGUER J Documentos para la historia de la Universidad de Barcelona VoL 1 Prelimishy
nares (1289-14)1) Barcelona Universidad 1971 RUlllo VELA A laquoLas epidemias de peste en la ciudad de Valencia durante el siglo xv Nueshy
vas aportacionesgt Esudis Castellorencs 6 (MisceUania desludis dedicats a la cmoria dd Proshyfessorjosep -iexclrene i Odena) (1994-1995) p 1179-1221
RUumlEGG W bullTemasgt A RII)DER-SYMOENS H lE led] Historia de la Uniacutevlf5idad rtl Elroshypa Vol 1 Las Universidades en la Edad Media Bilbao Universidad del Paiacutes Vasco 1994 p 3-38
SIRAISI N G Medieval and early Renassonce medicine An introdueion lo kouled~e and praai( Chicago The Univ ofChicago Press 1990
VERGER J laquoEsquemas bull A RIDDER-SYMOENS H DE ledl Historia de la Universidad en Elroshypa VoL 1 Las Uiexclrsidade en la Edad Media Bilbao Universidad del Paiacutes Vasco 1994 p39-82
WEILL-PAROT N Les laquoioges astmlogiques au Moyen Aacutege e ala Renalssane Speacuteculaions 111shy
teIectueUes el pralques magiques (XII-XV siede) Pan Honoreacute Champion 2002 ZIEGLEIl J Medicine and Religion c 1300 The Case of A rila de Vilanova Oxford C1arendon
Press 1998
6 La ciencia a lobra de Ramon Llull
LoLA BADlA
Univcrsitat Barcelona
1 EL PROBLEMA DE LACCEacuteS DEL LAIC RAMON LLULL ALS CONE1XEMENTS ClENTIacuteFlCS
Es conserven molt pocs documents sobre la ida de Ramon Llull (Ciutal de Mallorca 1232-1316) per ao la quasi autobiografia llatina que va dictar a Pariacutes el 1311 la Vita coetallea eacutes un punt de referencia imprescindible (Platzeck 1964 Hillshy
1991) Lobjectiu daquest text eacutes [estudiada presentacioacute dun venerable octoshygenariacute i deis seus projectes de croada davant del concili de lEsgleacutesiacutea a Viena (1311) e1s esdevenimcnts anteriors a la seva laquoconversioacute a la penitenciaraquo de 1262 hi lenen poc pes i shi oblida del tot la decada de 1276-1286 La carrera descriptor de L1ull comenlta el 1271 quan va produir una obra monumental de caracter miacutestic espcculatiu apologetic i tambeacute enciacutedopeacutedic i cientiacutefic el Lliacutebre de cotlfempladoacute et
Deacuteu Les vies dacceacutes a la informacioacute filosOka iacute cientiacutefica necessaria per a la redaccioacute daquest lIibre i deis altres que va escriure de Mallorca estant immediatament desshypreacutes es un problema no resolt (Donner 1987 Garciacuteas Palou 1989 Batllori 1993 p 69-86) La criacutetica ha de fer conjectures sobre Ieducacioacute del fill duna famiacutelia de colons benestants del patriciat urba vinculada a la nova cort catalana de lilla -la conqucsta de Jaume 1 eacutes de 1229 Se sap que la formacioacute de les dasses dirigents catashylanes (religiosa juriacutedica militar) al segle XIII no implicava necessariament dominar la lectura i lescriptura (Jaume 1 1208-1276 va compondre e Llibre des fets oralment vcgeu per a certes noves vies dalfabetitzacioacute Soler 1998) en canvi al segle XIV la lectura i lescriacuteptura sestenen arreu (Renedo 1993 Gimeno 1998) El fet eacutes que tan bon punt L1ull canviacutea la vida dhome casat que socupa de propi patrimoni i serveix el seu rei pcr la condicioacute de contemplatill enderiat en la composicioacute del laquomillor lIibre del moacuten contra els errors deis infidels (Vita coetanea 1 6) es Iabisme que separa el seu escas bagatge intellectual dhome laic de la preparacioacute
1 L1egirn la versioacute nina de la Vila roeldnea a ROL vol 8 p 269-308 i la catalana del segle XIV
J OE vol 1 p 31-54 (vcgllatlJoriacute Hiacutellgarth 19H2 Domingua 1987 Samamaria 19H9)
40
376 Elemps de les ul1iversias i lescolasiea
examens un primer sobre filoso[iexcla natural i moral fet pel canceller de la universitat
idos meacutes de caracter secret (examen secretum) a carrec de dos deis seus mestres a la
facultat de medicina lun de teorica i laltre de practica Si Iaspirant aprovava aquests tres examens el canceller li atorgava la llicencia i despreacutes havia de tornar a repetir en
puacuteblic les lliiexclons deis dos examens secrets previs Finalment per tal dassolir el grau
de mestre el llicenciat en medicina que tornava a ser presentat pel mate ix mestre
havia de disputar puacuteblicament a l esgleacutesia de Sant Joan de Perpinya sobre una quumlesshy
tioacute medica a la qual podia respondre el seu mestre o algun altre metge de la facultat
de medicina (Fournier 1890-1892 11 p 663 678-679) EIs estatuts de IEstudi General de Perpinya tambeacute establien els llibres de text
que shavien de llegir per a obtenir els graus de batxiller i de llicenciat Per al primer
es requerien la Isagoge de ]ohannitius tres escrits hipocratics (Aphorismi Prognostica i
De regimine acutorum morborum) i sis llibres de Gale (De morbo et acciacutedenti De ingenio sanitatis De interioribus De iuvamentis membrorum De crisi et criticiacutes diebus i De mala complexione diversa) Com veurem meacutes endavant les quatre primeres obres esmentashy
des formaven juntament amb el Tegni de Gale el nucli del conjunt variable descrits
aleshores conegut com Articella en que es basava Iensenyament universitari de la
medicina a l edat mitjana i els sis libres galenics integraven el conjunt dobres coneshygudes com el nou Cale la introduccioacute dels quals en diversos cercles universitaris
europeus a partir de la decada de 1280 renova profundament lensenyament i la practica de la medicina Per a la llicenciatura en canvi el programa destudis es basashy
va en el Canon dAvicenna (llibres I i 111 sencers meacutes les dues primeres parts [fen] del
llibre IV) i el Colliget dAverrois EIs estatuts concloien recordant la prohibicioacute canoshy
nica que laquocap jueu ni sarraiacute ni membre daltra secta religiosa pot ser instruit de
manera puacuteblica o oculta per cap doctor mestre llicenciat batxiller o estudiant en
gramatica logica filosofia medicina dret o altra disciplinaraquo (Fournier 1890-1892
11 p 679-680)
Paradoxalment la gran precisioacute informativa dels estatuts de IEstudi General de
Perpinya contrasta amb la mancaniexcla gairebeacute total de notiacutecies relatives als estudis de
medicina i als professors i als estudiants si meacutes no pel que fa al segle XIV En efecte
es conserven les listes de matriculats (rotul) dels anys 1393 i 1394 integrades per 97
(entre daltres 51 darts i 38 de dret) i 342 estudiants (207 darts i 135 de dret) resshy
pectivament gairebeacute tots procedents de les diocesis dElna i Girona Luacutenic estudiant
de medicina detectat eacutes a la nomina (rotulus) del 15 de desembre de 1393 Es tracta
de Francesc Geniacutes (Franciacutescus Cenesius) natural de la diocesi dElna i batxiller en medicina fet que pot induir a pensar que aleshores cursava la llicenciatura en aquesta
facultat A meacutes a la nomina del 6 de desembre de 1394 tambeacute sesmenten tres batxishyllers en aquesta facultat (Fournier 1890-1892 11 p 680-689)
23 LEstudi General dOsca (1354)
El 1354 quatre anys despreacutes dinstituir lEstudi General de Perpinya Pere el
Cerimonioacutes en funda un altre a Osea per cobrir les demandes del Regne dAragoacute
Les universitats 377
Daquesta manera la universitat dOsca gaudia del monopoli en detriment de Sarashy
gossa les aspiracions universitaries de la qual foren castigades per raoacute de lactitud del
seu consell municipal davant el problema de la Unioacute Al document fundacional
estretament inspirat en el que Jaume 11 signa per a lEstudi General de Lleida el rei
insistia a dotar la universitat dOsca dels mateixos privilegis que les de Tolosa Montshy
peller i Lleida Tanmateix a diferencia de la universitat de Lleida la dOsca tingueacute
una facultat de teologia des del comeniexclament els estudis de la qual dominaren de
forma aclaparadora els cent primers anys de la seva historia El sistema de finaniexclashy
ment del nou Estudi que anava a carrec del municipi i que estava basat en un impost
sobre el mercat de la carn que es venia a Osea fou la causa dels greus problemes
financers que patiacute durant el primer segle dexistencia Malgrat aixo i la forta oposicioacute
de la universitat de Lleida -ambdues es negaven a reconeixer-se muacutetuament els tiacutetols
i els graus- la universitat dOsca experimenta a partir de 1450 una etapa de florishy
ment gracies al nou impuls que li dona el rei Joan 11 la butlla del papa Pau 11 (1465)
i el mecenatge del rei del municipi i dalgun deis bisbes locals a meacutes dun sistema
dapropiacioacute de les prebendes i daltres propietats eclesiastiques que li garantiren un
finaniexclament meacutes satisfactorio A banda deis estudis teologics i obviament dels darts
durant aquesta segona etapa shi ensenyava tambeacute dret civil i canonic i medicina Leshy
xistencia mai gloriosa daquesta universitat que des de 1537 va tenir nous estatuts
fou eclipsada al final del segle XVI per la revitalitzacioacute de la que havia estat fundada a
Saragossa el 1474 (Rashdall 1987 11 p 98-100)
24 LEstudi General de Barcelona (1400) un cas peculiar
La fundacioacute de lEstudi General de Barcelona fou el resultat dun llarg proceacutes
denfrontaments que implicaren tant diferents institucions locals com daltres llocs de
la Corona dAragoacute El 1398 el rei Martiacute IHuma despreacutes dhaver demanat la bu tila
preceptiva al papa Benet XIII dAvinyoacute feacuteu a la ciutat el primer oferiment duna
universitat que fou rotundament rebutjat pel Consell de Cent per raoacute del suposat
perill que representaven per al benestar del municipi les immunitats i les exempcions
de que gaudien els estudis generals arreu dEuropa Sembla evident que els preocushy
paven tant els possibles conflictes institucionals derivats de la manca de jurisdiccioacute
del Consell sobre IEstudi com Iimpacte en Iordre puacuteblic de la comunitat estudianshy
tesca universitaria (Rubioacute Balaguer 1971 p 60-61) Daltra banda el Consell
defensava que Barcelona tenia cobertes les demandes destudis superiors mitjaniexclant
un conjunt de mestres controlats directament pel ConseJl de Cent que cobrien totes
les disciplines (gramatica logica filosofia dret civil i cano ni e i medicina)
Malgrat aquesta negativa del ConseJl de Cent el desembre de 1400 el rei Martiacute
demana al papa Benet XIII una nova butlla en aquesta oc asioacute per tal de fundar a
Barcelona un estudi de medicina amb els mateixos privilegis que el de MontpeJler i
encara sense tenir-la el gener de 1401 atorga a aquesta ciutat el corresponent privileshy
gi fundacional que com el de IEstudi General de Lleida el 1391 inclola la concessioacute
378 1middot1 icmps di les univcrsitiexcl1ts i les(olastiacuter1
Lectura de medicina en una aula universitaria Caplletra iHumiacutenada dun manuscrit anlb obres de Gale copia ven 1460 (Oreden Siichische Ltndesbibliothek ms Db 93 fol 503v)
de cossos dajusticiacuteats -un cada tres anys a Lleida dos per any a 13arcelona- per a
disseccions (Rubioacute Balaguer 1971 p 66-67) A loctubre de 1401 els mestres en medicina Antoni Ricard (o Ricart) i Pere Descoll s obligaren davant el
consellers a ensenyar medicina filosofia i astrologiacutea en la mesura que el Consell ho volgues i a no invocar contra aquesta decisioacute del consistori cap privilegi papal o reial (Rubioacute Balaguer 1971 p 69) El metge reial que fins aleshores haviacutea estat catedrashytic de la universiacutetat de Lleida Antoni Ricard (c 1360-1419) fou la personalitat meacutes destacada de la medicina baixmedieval catalanoaragonesa despres dAmau de Vilanova
Novament la iniciativa reial topa des del primer moment amb loposiciacuteoacute obcrta del patriciat urba barceloniacute agrupat entorn del Consell de Cent perque considerava que el monarca pretenia instrumentalitzar poliacuteticament lEstudi per a reafirmar laushytoritat reiacuteal davant les llibertats burgeses Aquesta pero el Comell ac[Ua a
Les uniacuteucysitats 371
luniacuteson amb el Collegi de Metges de la Ciutat de Barcelona (ColIliexcliwll mcdiacutewrIIltI
civitatis Barchillone) una institucioacute corporativa darrere de la qual es parapetava el
coHectiu medie local (la constitucioacute daquesta institucioacute el 1342 ha estat ben estushy
diada per Garciacutea Ballester 1982) El Collcl(illltl de Barcelona -aparentmem Iorganitshyzacioacute medica de cadcter gremial mes primerenca deis regnes ibeacutencs durant redat
mitjana- fou instituit per Pere 11I el Cerimonioacutes el qual daquesra manera deixava a
111a11S deis metges barcelonins el control absolut de la practica professionll cxigien que rots el qlli es proposessin d exercir la medicina a Barcelona superessin
un examen independentment que til1g11essin o no titulacloacute univcrsitaacuterid Aixiacute dones el COIltiacuteilllH esdevingueacute el capdavanter a Barcelona del model profcssional que Gar~
ciacutea Ballesrer ha denominat laquoobertraquo i que a la monopolitzaciacuteoacute ll1ent i de la practica professiacuteonal per pan de la iacutenstitucioacute univemtaria Oacutebviamcllt
els membres del Collcgium veien IEstudi com un cavall de Troid que lCablria prishy
vant-Ios del control de la practica professional en favor de la institucioacute universitari El 9 dabnl de 1402 el rei notiacutetid en sengles cartes al Consell de Cem i als
carrecs de regent de la vegueria i de sotsveguer de Barcelona la dCClsioacute de fundar lEstudi de medicina En la primera recomanava als conselers que rebessin favorashy
blement lEstudi tant laquoper necessitat e uulitat de nostra persona COIl1 per bellesa e
conservaciacuteoacute de saniacutetat singularment de vosaltres e dels habiacutetants de la diacuteta ciutatraquo 1
afegia que de fer el contrari a banda de contrariar-lo molt fariacuteets gran dan a vosalshy
tres mareiacutexs e al ben puacuteblich daquexa ciutat la qual segons vehets eacutes ara per divinal
de pestilencia epidemial vexadaraquo En la segona en canvi ordenava als responsamiddot bies de la vegueriacutea de la ciutat laquosots incorriment de nostra ira e privacioacute de vostres
oficis que lo dit Studi mestres e studiacuteants en aquell ab llurs famiacuteliacutees e beacutens servets
de tots anugs e sinistres e aquells aytant com honestament fer puxats tractets favorashy
blemenr e benignaraquo (Rubioacute Balaguer 1971 p 72-73) Aquestes dues miacutessives reials
trameses meacute dun any despreacute del privilegiacute fundacional de lEstudi soacuten prou expresshysives de la resistencia de les autoritats municipals de 13arcelona a Iesrabliment de
IEstudi
La fermesa reial de donar suport a lEstudi davant de tantes resistcncies es fa patent en sengles decrets seu s signats Iabril i el maig de 1402 Pel primer acollia sota
la seva proteccioacute especial el canceller el dega els mestres i els estudiacuteants de IEstudi
aixiacute com els seus familiars iacute beacutens Pel segon facultava els mestres en arts de IEstudi de medicina tot seguint el model vigent a IEstudi General de Lleiacuteda a atorgar els tiacutetols
de batxiller o mestre en arts i consequumlentment a establir tota la normativa refcrcnt als examens les taxes i altres detalls En aquest uacuteltim decret el reiacute declarava que sense
el concurs de les arts liberals IEstudi de la medicina es gairebe inuacutetiacutel perquc aquestes
reguen i fecunden els cors de tots e1s qui laquovolen alcan~ar el saludable dogma de la ciencia medica per a alaban~a i gloria delnostre tcmps i per a la salut perpetua dels nostres fidels suacutebditsraquo tot reflectint la idea ampliacuteament estesa aleshores arreu dEuroshy
pa deis estudis darts com a propedeutics deis de caracter medic Uns mesos meacutes
tard el reiacute Martiacute aprovava le1eccioacute de Francesc de Granollacs com a canccller de lEtudi de medicina i darts liberals (Rubioacute 13alaguer 1971 p74-76)
380 El temps de les tl1iversitats i Iescolaska
Els escassos iacutendicis documentals suggereixen que Barcelona mantingueacute aleshores una doble font dexpedicioacute de tiacutetols per als qui soHicitaven dexercir-hi la medicina el Ccllegium i lEstudi Les disputes entre els partidaris dambdoacutes models densenyashyment iexcllaquocherlraquo i el laquotancalraquo no es van c10ure fins a 1533 quan els estudis universitaris foren definitivament establerts a Barcelona per privilegi de Carles 1 El Collegiacuteum
pero encara feia sentir la seva presencia iacute pressioacute sobre lEstudi de medicina el 1559 Per aixo i per les pressions de la universiacutetat de L1eiacuteda lEstudiacute de medicina despreacutes duna lIangorosa vida intellectual no fou incorporat a la universitat de Barcelona fins a 1565
25 LEstudiacute General de Saragossa (1476)
Fundada a instancies del capiacutetol i del municipi per butlla del papa Sixt 1 V que atorgava als seus mestres i estudiants els mateixos privilegis que atorgava a Pariacutes i L1eida la universitat de Saragossa constitueix un cas molt atiacutepic siacute meacutes no dStudium
geriexclerale format iniacutecialment per una sola facultat la de les arts Les disputes aviat sorshygides entre el magister maior que aleshores era el eancellerrector de la universitat i el capitol en relacioacute amb Iadministracioacute daquesta es resolgueren amb una nova butlla del mateix papa (1476) que degradava el rector com a viceeanceller sota Iauroritat de Iarquebisbe local ara canceller La nova buclla assignava al canceller vicecanceller i capiacutetol la potestat per a redactar conjuntament els estatuts de ISwdium Nomeacutes a partir de la signatura a instancies deis siacutendics de Saragossa dun privilegi per Iempeshyrador Caries V el 1542 que fou posteriorment confirmat per butlles dels papes Juli 1II (1554) i Pau IV (1555) IEstudi darts esdevingueacute universitat general de totes les ciencies incloent-hi les facultats de dret civil i canoacutenie i de medicina (Rashdall 1987 11 p 101-102)
26 LEstudi General de Palma de Mallorca (1483)
El 1483 el rei Ferran II el Catoacutelic des de Cordova atorga el privilegi pel qual es crea IEstudi General LuHia a Palma de Mallorca a instancies deis jurats daquesta ciutat que Ii demanaven un Estudi on es poguessin estudiar totes les arts iexclles eienshyeies amb una insistencia particular en les doctrines de Ramon Llull que durant la segona meitat del segle XIV i tot el segle xv sensenyaven en diverses escoles escamshypades per Iilla de Mallorca com ara Miramar Puig de Randa i Monti-sion i fora daquesta LEstudi General LuHia quedava sota el patronatge del Gran i General Consell i era proveit deis mateixos drets honors i privilegis que IEstudi General de L1eida en el qual sinspira la nova fundacioacute Aquest fet representa la transformacioacute de Iescola darts en Esrudi General i Ielevacioacute a facultar darts de la catedra de filosofia luHiana instaurada per Agnes de Pacs viacutedua de Quint el 1481 A aquesta catedra safegiacute tres anys despreacutes una segona catedra tulmiddotlista a Monti-sion restaurada per
Les universitars 381
donacioacute testamentaria de Beatriu de Pinoacutes el 1484 i que posteriorment sincorpora a
IEstudi General Loposidoacute deis dorninicans a les doctrines luHianes i la manca de fons per dotar de forma sostinguda les dtedres IeU que el proceacutes dinstitucionalitzashycioacute daquest Estudi General fos molt lent tot i que a poc a poc es foren creant noves dtedres al lIarg deis segles XVI i XVII teologia iacute filosofia (1527) retoacuterica (1541)
cirurgia (1573) teologiacutea (1620) dnons i lIeis (1626) Diversos privilegis reials (15031526) ratificaren el de 1483 peroacute nomeacutes el 1673 arriba la butlla del papa Clishyment X que dona validesa als seus tiacutetols meacutes enlla deis dominis de la Corona dAragoacute (Rashdall 1977 11 p 102-104 Gran Enciclopedia de Mallorca 1989 V p 143-144 [sub
27 LEstudi General de Valencia (1499-1502)
Fundat entre 1499 i 1502 IEstudi General de Valencia eacutes Iuacuteltim que es crea dins dels territoris iberics de la Corona dAragoacute durant Iedat nlIacute~ana tot i que fou precedit de diversos intents frustrats entre daltres el projecte de 1245 ja esmentat el
projecte promogut pel Consell amb Iaprovacioacute del bisbe Jaume dAragoacute el 1373 i Iimpulsat pel metge Pere Figuerola amb Ianuencia del nou bisbe Hug de Llupiashy
Bages el 1389 Davant la gran dispersioacute deseoles els magistrats municipal s feren diversos intents dunificar-Ies en un uacutenic centre tot i que IEsgleacutesia poc disposada a deixar en mans del Consell el control de la docencia aconseguiacute retardar aquest proshy
jecte diverses vegades i consequumlentment e1s continguts se sofisticaren de forma grashydual al mateix temps que les autoritats municiacutepals ampliaren les instaHacions El 1412 es funda finalment una escola municipal amb dotze dtedres mi~ancant les quals sensenyava grarnatica loacutegica arts i a partir de 1482 teologia (Felipo Orts
1993 p 17-19) El 1462 el CoHegi de Cirurgians instiacutetucioacute gremial fundada a Valencia el 1433 que tambeacute integrava els barbers havia promogut la creacioacute duna escola de ciacuterurgia amb una catedra o lectura dotada de la qual sencarregaven metges universitaris tots ells meslres en arls i medicina (Garda Ballester 1988 p 59)
LelecCIacuteoacute com a papa Alexandre VI (1492-1503) del cardenal Roderic de Borja (1458-1492) que com a bisbe de Valencia havia tingut un paper c1au en la incorposhyracioacute de la catedra de teologia a Iescola municipal contribuiacute decisivament a la funshydacioacute de lEstudi General del qualja es parlava el 1492 Entre 1490 i 1493 sadquirishyren nous edificis i terrenys per ampliar les installacions de Iescola municipal el 1498 comencaren les obres i l abril de 1499 es redactaren uns nous estatuts (Felipo Orts
1993 p 18-19) Com que aquests estatuts preveien la sollicitud posterior duna butshyIla papal i dun privilegi reial per a poder conferir graus poden considerar-se les constitucions fundacionals de lEstudi General de Valencia les quals constituiren el marc legal des del qual sen regula el funcionament fins als nous estatuts de 1561 De
fet preveien laquoQue sia escrit al Nostre Sanet Pare e suplicant a Sa Santedat que done e atorgue al dit Estudi general gracia o burla de fer Doctor Batxiller e donar qualseshy
382 El tt111JJS de les ImhJf5lals i C5fOistirJ
vol graus aixiacute propiament com es hui a la Ciutat de Roma e lo Estudi de Bolonya e
de L1eida e per lo semblant escriure e suplicar a la Majestat del Rei Nostre Senyor que done e atorgue lo scmblant privilegi e gracia bull Aquests estatuts recullien que a les aules de lEstudi podrien acudir Ios fills de la present Ciutat e Regne i els laquoestranys de altres regnes i proviacutenciesraquo que tinguessin esperits molt clars)) establien
les bases organitzatives de lEstudi La fundacioacute promoguda conjulltament jurats
1Unicipals i larquebisbe metropolira Pere Lluiacutes de BorJa i Llan~ol nebot dAlexanshydre VI fou ratifIcada per dues butlles dAlexandre VI de 23 de gener de 1500 -runa
dereccioacute del nou Estudi General laltra de nomenament deIs maxims carrecs de lEstudi els jurges cOIlservadors de la gracia ato~ada- i per de Ferran [) (1 (
de febrer de 1502) expedit a Sevilla El 13 doctubre de J502 JEstudi General de
Valencia fou inaugurat solemnement (Baldoacute 1986 p 22-23)
Des del comen~ament la universitat de Valencia fou una institucioacute mUlllclpal I
totalment sotmesa al patronatge de la ciutat En efecte malgrat els ingressos proceshy
dents dallistaments o matricules i de les taxes i propines dels graus la principal font
financera eren les rendes de la ciutat la qual es feia carrec de les despeses de buriles i privilegis sostenia ledifici i alllpliava les instaHacions finan~ava les catedres i eh
sous deis altres empleats etc Aviat sestabliacute que aqueste rendes procediren darbitris
al consum com ara cises a aliments concrets impostos sobre ten des etc (Baldoacute 1986 p 25-30 Felipo Ortgt 1993 p 54-56)
Consequumlentment amb el patronatge e municipi governava la universitat tot i
que el carree de canceller -autoritat maxima en totes les universitats com a represenshytant de lautoritat papal i enearregat de supervisar les aetiacutevitats de IEstudi- Iocupava
larquebisbe de Valencia La junta suprema de la universitat o Glllustre Major estava constituida per disset membres el canceller -que usualment delegava en un canonshy
ge- el rector -nomenat per la ciutat- tretze membres del Consell Municipal (el
racional sis jurats el siacutendic quatre advocats consistoriacuteals i el secretari) idos canonges
en qualitat de jutges conservadors de lEstudi Tot i que aquest Gaustre Mlljor era col-legiat de govern universitari encarregat d establir i modificar els estatuts i
de supervisar el desenvolupament normal de les activitats universicaries qui realment
manava a la universiacutetat era el seu patroacute el Consell que gaudiacutea datribucions molt ampliacutees entre daltres el nomenament deis carrecs (catedratics examinadors rector) la
fIxacioacute deis seus sous i la recaptacioacute deis drets de matriacuteculacioacute i propines Nomenat
per l ajuntament entre els doctors en teologia dret i medicina que en constituien el
professorar el rector el mandat del qual durava tres anys sencarregava d executar cls manaments del muniacutecipi a la universitat Sempre dacord amb els estatuts fundacioshy
mis de lEstudi el rector vetllava perque sapliquessin gaudia duna jurisdiccioacute que
sestenia fins a vint passos fora de [Estudi iacute e seu carrec era incompatible amb Jeshyxercici de la docencia Per sota hi haviacutea e lIoctinent del rector O vicerector dos ealaris
encarregats de cobrar drets dallistament i la part de les propines de graus que ingresshysaYa la universitat (tasca absorbida despreacutes pels prioriexcl o caps de facultat) i el vexuer o bidell Hi havia tambeacute claustres de catedratics tot i que nOmeacutes gaudien de caracter
consultiu i assessor (Baldoacute 1986 p 30-32 Felipo Orts 1993 p 24-42)
Lrs unirJ(~rsita(s 383
Sempre dacord amb les constitucions fundacionals els professors o catedratics
eren anualment pe Consell municipal en del rector el 2 de
de cada any tot procurant que els nomenaments fossin per unanimitat Durant aquest acte sassignaven lurs sous anuals que depenien de lantiguitat i dels merIacutets de
cadascIacutel Tots els catedratics tenien e1s seus cambrers el quals acostul11aven a repetir
pflvadament les classes deis catedratics i a aclarir dubtes Quan la substitucioacute es proshy
longava meacutes temps del que shavia determinat aquests passaven a ser titulars Talllbeacute hi luvia uns mestres en arts que amb el permiacutes del rector impartien classes extraorshy
dinaries puacutebliques i gratuites sobre temes i a hores no exactament coincidents amb les dels catedratics EIs examiacutenadors habitualment diferents dels catedratics sencarregashyven dexamiacutenar els estudiants aspirams als diversos graus (batxiller llicenciat mestre
o doctor) en les diferents facultats Inicialment eren molts en cada facultat despreacutes es reduiren a quatre cadascun deis quals tenia assignat un substitut o adjunl
(Baldoacute 1986 p 32-34 Fehpo Orts 1993 p 67-70 1185-210) LEsrudl General de Valencia dlsposa des de Imici de les quatre facultats habishy
tuals en altres universitats europees (arts medicina teologiacutea iacute dret) a meacutes dcls estudiacutes
de gramatica i Ilatinitat que havien de cursar-se abans dingressar a la facultat darts i
que es van anar fent meacutes rellevants a mesura que Valencia esdevingue un focus important del moviment humanista Inicialment tenia 12 catedres dotades 4 en lIatishy
nitar (poesia laquodoctrinal majoro) doctrinal l1Ienoro) i partsraquo) 3 en arts (ltltfilosofiaraquo [2] i laquofiloshy
moral))) 2 en teologia (ltltSaxrada Escriptura i laquoteologia seme aditamentraquo) 2 en dret
(ltltdret civil i drel canonio) i una en medicina El nombre de catedres peroacute era ja de 23 el 1549 i de 29 el 1611 La facultat de medicina va tenir un creixement meacutes conshy
tinuat sobretot durant la segona meitat del segle XVI En efecte teniacutea una catedra el
14993 el 1549 i 8 el 1611 amb un pressupost total anual de 25 65 i 675 lIiures
respectivament (Felipo Orts 1993 p 63-66) Meacutes concretament sabem que la facultat de medicina de JEstudiacute General de
Valencia en liacutenia amb el model universitari italiacutea de Montpeller i de Lleida havia incorporat des de bon principi els estudis de cirurgia com a culminltlcioacute de lIur proshy
ceacutes dinstituciacuteonalitzacioacute i de [ascens social deis cirurgians a la Valencia baixmedieshy
val El metge L1uiacutes Alcanyiacutes ocupa amb una assignacioacute salarial de 15 liures luacutenica catedra de que inicialment disposava aquesta facultat i que expressivament es deia
cadira de medicina e cirurgia Molt aviat (1500) aquesta catedra es desglossa en una cateshydra primera de medicina o cadira de principis dotada 3mb 35 liures i que durant els
primers anys fou ocupada per Alcanyiacutes fIns a [inici del seu proceacutes inquisitorial el 1504 per Salvador Abril (1504-1505) i per Jeroni lbrrella (1505-1508) i una segona
catedra de medicina que fou regentada per Salvador Abril fms a 1504 i per Muntildeoz (1504-1506) Daltra banda el 1501 fou dotada una cadira de aacuterurgill per
la mitat del temps als cirurgiacuteans e Jaltra als apotecharis ab trenta i cinch liushy
res)) durant els primers anys ocupada successivament per Francesc TristuJl (1501) i Colom (1501-1506) i que al Ilarg de tot e segle XV fou en utilitzada
com a trampoliacute per a accedir a catedres mes ben remunerades (Fclipo OrtS 1993
p 135-140 Peset 2000 1 29-38)
384 El reps de les rmiversirars i teStOaSlieo
3 LES FACULTATS DE MEDICINA UNIVERSITARIES COM A ESCENARI DACTIVITATS ClENTIacuteFlQUES
Des del segle Xl i sobretot al comenvament del XfI1 en el marc de la revitalitshyzacioacute urbana iacute del naiacutexement de la burgesia una nova forma de medicina shavia desenvolupat al sud dEuropa com a resultat de lassimilacioacute de la filosofia aristotelica (convenientment cristianitzada) i dun gran nombre dobres mediques antigues
(principalment hipocratiques i de Gale) fins aleshores desconegudes a lOccident medieval liad Aquestes obres que anteriorment havien estat compendiades i
comentades per metges bizantins i arabs comenvaren llavors a ser traduides de Iarab i del grec al lIatiacute i a les lIenguumles vulgars Des de la primera meitat del XIII
aquesta forma racional de medicina que concixem com a medicina escoasica esdevinshygueacute leix vertebrador deis sabers i les practiques que simpartien en les facultats de
medicina integrants de la majoriacutea deis Studia generaliacutea o universitats promoguts per
IEsgleacutesia els monarques i les municipalitats durant els segles seguumlents a les ciutats de tot Europa (Siraisi 1990 Jacquart i Micheau 1990 McVaugh i Siraisi 1990 Garciacutea
Ballester el al 1994) Tanmateix la medicina escoliiacutestica emergia en el si duna sodetat on lensenyashy
ment i l exercici de les ocupadons sanidries s ajustaven al model professional ober que ja hem esmentat en els casos de Barcelona j Valencia Aquest model estava fonashymentat en un aprenentatge artesanal del saber medie que era transmes o impartit per
qui eI possela d acord amb un criteri personal i sense arrecerar-se en cap institushycioacute i en una ovalidacioacute social de la practica medica [que] venia imposada pel binoshy
miacute exit-fracas en la reladoacute metge-malaltgt (Garciacutea Ballester 1988 p 42 Garciacutea Ballester McVaugh i Rubio Vela 1989 McVaugh 1993 Cardoner Planas 1973) El futur guaridor optava entre diversos models de formacioacute en vinut de condicionashy
ments economics socials o culturals Nomeacutes en el transcurs deis segles baixmedievals i moderns el sistema es lanal duna manera gradual en favor de lhegemonia del metshyge i del cirurgia universitaris El model universitari de formacioacute medica assolia aixiacute
gradualment el monopoli legal sobre el proceacutes educatiu i la practica professional a les societats de la Mediterriiacutenia llatina i provocava la submissioacute o la marginacioacute definitishy
va deis guaridors formats en altres models -dones membres de minories religioses i en general tots els practics no universitaris (Cabreacute Pairet 1994 Garciacutea Ballester
1984) Lexistencia de qualsevol sistema de control de les ocupacions sanitiiacuteries es justishy
ficava per una creixenr valoracioacute social de la salut com un beacute comuacute que la coHectivishy
tat havia de protegir Des del segle XIII les burgesies urbanes deis palsos de la Medishyterriiacutenia Uatina anaren prenent consciencia de la conveniencia de garantir uns miacutenims sanitaris per al conjunt de la poblacioacute En consequumlencia les autoritats municipals
dictaren mesures dacord amb la nova medicina per al manteniment de la salubritat de les ciutats Aquest proceacutes sinrensifid de resultes de les grans epidemies que assoshylaren Europa a partir de 1348 19ualment a les ciutats i les viles es promogueren
Les universitars 385
estrategies dassistencia als pobres fonamentades en el manament cnstla de la caritat i en una nova etica de responsabilitat col lectiva davant els problemes socials unes
estrategies adrevades al control dun grup que aleshores constitula la majoria de la
poblacioacute i que representava un perill creixent per a l ordre social Aquestes estrategies es plasmaren en la contractacioacute puacuteblica a carrec de lerari municipal de metges i
cirurgians universitaris per a latencioacute del comuacute aixiacute com en el desenvolupament
dinstitucions dasil dites hospilals per a captaires rodamons i pelegrins estiguessiacuten
malalts o no Aquestes institucions foren originariament petites infermeries o gestionades per confraries gremials i alllarg de la baixa edat mitjana foren reemmiddotmiddot
plavades per grans hospitals puacuteblics fundats pel poder reial o pels municipis on les
tradiacutecionals funcions socioassistencials es combinaven de manera creixent amb les mediques (Arrizabalaga Martiacutenez Vidal i Pardo Tomaacutes 1995)
La custodia de la salut va dur a qui exercia el poder (rei autoritat eclesiastica
municipi gremi o collejiquestium professional) a apropiar-se en exclusiva de ladJudicacioacute de la l-eniacutea praclicandi El resultat final de la contesa entre els diferents models dapreshy
nentatge i de practica sanitaris a labast fou condicionat tant pel saber i les habiacuteliacutetats
deis professionals formats a les facultats de medicina com decIacuteslU suport que les autoritats civils i edesiastiques atorgaren al mode universitario Tanmateix el
model laquooberr continua proporcionant fins ben beacute al XIX el meacutes gran nombre de
practics ocupats en tasques sanitaries (metges cirurgians barbers apotecaris i manesshycals) els quals constitutren fins lIavors Iautentic paraigua sanitari de la majoria de la
Les facultats medievals formaven en la medicina escoliistica professionals que
atenguessin les demandes sociacuteals de salut sobretot deis estaments dirigents La dedishy
cacioacute docent i l exercIacuteci pcictic de llurs professors dona lloc a una iacutengent quantitat descriacutets en els quals dacord amb el metode escolastic exposaven glossaven o
comentaven cls textos de les autoritats mediques suscitaven problemes entorn de
quumlestions puntuals i disputaven duna manera formal sobre aquestes quumlestions La
pervivencia daquestes instituciacuteons eacutes la prova meacutes ferma del fet que van saber satisfer les expectatives que es crearen entre les elits governants Aquestes darreres ben
al contrari de la imatge encara avui corrent del pensament medieval
la medicina escolastica com un instrument efica~ per afer front als problemes de la salut i la malaltia i per tant legitimador del poder que detenien
Aixiacute mateix les facultats de medicina baiacutexmedievals constitufren amb les de les arts (a les quals estigueren estretament lligades al sud d Europa) l esceshy
nari principal per al conreu de la filosofia natural (Jequivalent del que actualment
anomenem ciituia) de la qual formava pan la teoria medica per beacute que la practica
de la medicina estigueacutes orientada a objectius especiacutefics Fou nomeacutes a partir de mitjan segle xv que comeniexclaren a sorgir generalment a lempara del patronatge de les elits
governants les academies i altres institucions noves que en els seguumlents rivalitshyzaren amb les facultats duna manera creixent
En termes generals tot el que hem dit fms ara saplica al conjunt de la Corona
dAragoacute durant Iedat mIacuteljana Ara beacute com es concreta aquest proceacutes en els diferents
386 Ellemps de les uniVfrsilals i lescoliacutelslica
territoris de la Corona Com a la resta deis regnes iberics la coexistencia de les tres grans cultures monoteistes mediterrmies (istimica jueva iacute cristiana) fou un deis trets meacutes caracterIacutestics de la societat medieval catalanoaragonesa A mesura que els seus monarques conquerien nous territoris a Ilslam els cristians desplaaren els musulshymans com a majoria dominant que imposava la religioacute i la cultura propies i els releshygaren a la condicioacute de minoria sotmesa i dependent els jueus en canvi reeixiren a mantenir-se sota el domini musulma i cristiacutea com una minoriacutea culturalment signifIshycativa en la medicina i en altres ambits El galeniacutesme entes com un conjunt de coneixences i practiques mediques inspirades en els escrits de Gale constitula el substrat comuacute de la medicina de les tres cultures pero el marc multiforme i variable de relacions de domini i dependencia entre siacute conferiacute a la medicina a la Corona dAshy
uns trets peculiars en el marc de IEuropa lIatina medieval Aquest cacicter peculiar afecta tant el saber teoric i els models de formacIacuteoacute com Iexercici professioshynal les formes dassistenciacutea i les institucions El cas del mostassaf iexcliexclIustra ben beacute aquests fets A al-Andalus havia estat un funcionari que regulava el comer urba i lactivitat deis mercats Amb la conquesta cristiana algunes ciutats (Valencia 1238) mantingueren aquesta institucioacute musulmana amb la missioacute de vetllar per la fIabilitat deis pesos i mesures en els mercat~ la neteja i la salubritat daquests i tambeacute deis carrers i l estat de conservacioacute deis queviures i lIurs preus Amb aquestes noves funshyclons el mostassaf fou instaurat al lIarg deis segles XIII i XIV en molts altres centres urbans de les corones de Castella i dAragoacute com ara Saragossa (almenys des de lany 1242) Ciutat de Mallorca (1309) Lleida (1337) i Barcelona (1339)
Tot seguit abordareacute succintament la produccioacute cientiacutefica deis metges universitashyris de la Corona dAragoacute durant ledat mitjana en dos grans escenaris duna banda e resso del proceacutes dassimilacioacute de saber medic antic comuacute a IOcciacutedent liad diacutens deis ambits universitaris de la Corona de laltra la projeccioacute cultural deis metges i deis estudiants de medicina originaris de la Corona en altres indrets dEuropa
4 LA PRODUCCIOacute MEDICA SORGlDA DE LES UNIVERSITATS DE LA CORONA DARAGOacute 1 LLURS PROTAGONISTES
Com a la resta de IEuropa medieval els metges universitaris de la Corona dAshyestaven familiaritzats amb una serie dobres dorigen irab que compendiaven
amb extensioacute i complexitat diverses el conjunt deIs sabers medies hipocraticogaleshyniacutecs al seu abast (Colliget dAverrois Canon d Avicenna Pantegni dAli Abbiis) o una part (Teysr dAvenzoar) Tambeacute coneixien alguns tractats del mateix Gale als quals safegiacute -a partir de la seva introduccioacute en la decada de 1280 en e1s cercles universitashyriacutes del nord dItilia Montpeller i per beacute que amb menys viacutegoria Pariacutes- un conjunt dobres (trenta-cinc) conegut amb el nom de nou Cal que representa una profunda reforma inteiexcliexclectual i practica de les facultats de medicina medievals (Garciacutea Bashyllester 1998) Al costat d aquestes obres hi havia inseparablement el que hom coshyneiacutexiacutea com Articella un conjunt variable descrits medies generalment de caracter
Les uniVfrsicals 3117
esquemitic el nudi de qual estava integrat per la Isagoge de Johannitius (de fet un abreujament lIatiacute dun text de Hunain iacutebn Ishaq) uns breus escrits semiologics sobre es polsos i les orines tres textos hipocritics (Aphorismi Progl1ostica i De regimine acushytorum morborum) i e Tegni de Gale LArticela fou el manual daprenentatge basic deIs metges universitaris europeus fins al primer ter del segle xvr i formava part habitual de les biblioteques mediques de lepoca Tot aquest conjunt dobres defIniacutea l esqueshyma bisic al voltant del qual girava la medicina universitaria a ledat mitjana un esquema que cal no oblidar-ho es fonamentava en es coneixements de loacutegica i de filosofia natural i moral que els estudiants de medicina havien hagut dadquirir preshyviament a les facultats darts a traveacutes del corpus dobres d Ariacutestotil
La Isagoge de Johannitius dividiacutea la medicina en theoria i practica EIs metges medievals entenien per medicina theorica el coneixement correcte de que ells anomeshynaven coses naturals no naturals i cOl1tranaturas Segom el galenisme lIatiacute les coses natushyras componen el cos huma i li permeten la subsistencia com a eacutesser viu (elements complexions humors esperits virtuts ete) les coses 110 naturals defineixen l entorn natural i social de la persona la qual es troba en estreta interaccioacute normal o patoloshygica amb eH Iaire i lambient el menjar i la beguda e treball i e descans el son i la vigiacutelia les excrecions i les secrecions i es moviments de Ianim i les coses contranashyturals constitueixen tot e que hi ha dalterat en la persona en l estat de malaltia Oa malaltia mateixa les seves causes i els seus accidents o siacutemptomes) La dimensioacute practica o operativa lanomenada mediana practica compren tres tipus daccions en lambit de la prevencioacute i la terapeutica la dieta -entesa com a norma que abasta tots els aspectes de la vida humana mitjanant un uacutes adequat de les coses 110 naturals- la medicacioacute i la cirurgiacutea
Tant la mediana theorica com la practica es plasmaren en obres de contingut espeshycHic que els metges uniacuteversiacutetaris produlren com a resultat de les activitats docents o practiques Duna banda durant la segona meitat del segle xrv iacute tot al Harg del segle xv els professors universitarIacutes generaren nombrosos comentaris escolastics als escrits de les autoritats mediques ja citades i daltres autoritats De laltra tambeacute sorgiren obres dedicades a aspectes prictics especiacutefics com ara els regiacutements de sanitat els tractats de pesta i altres escrits conjullturals es tractats de simples i compostos medishycinals (antidotaris) i les coHeccions de receptes (receptaris o experimenta) i els tractats de cirurgia i danatomia Cal dir que els pressuposits doctrinals de la medicina unishyversitaria penetraren en altres ambits de la practica sanitaria en particular els refeshyrents a la cura dels animals per al treball i la guerra (cavalls i mules) o per a Ioci dels grups sociacuteals dominants (uacutelcons i gossos) (Ciacutefuentes Ferragud iacute Garciacutea Ballester 1999)
Parlar de la produccioacute medica sorgida de les universitats de la Corona dAragoacute exigeiacutex abans que res referir-nos a Arnau de Vilanova tant per raom estrictament cronologiques com per la seva rellevancia en la medicina universitaria de tota lEushyropa llatina DArnau nhem de fer notar la condiciacuteoacute de catalanoparlant la possible ascendencia aragonesa lespecial relacioacute amb Valencia les seves profundes inquietuds religioses i lestreta vinculacioacute a quatre reis de la Casa dAragoacute (Pere II i es seus fIlIs
389 JI El f(II) tic I~ iexclWilCfsitJS i fisnll~tim
Alfoacutens 11 Jau11le 11 i Frederic lf de SiciacuteliJ) i J tre papes (13oniacutefaci VIII Benet XI iacute Climent V) Pero hom no entendriacutea ni una sola lIetra de la seva vasta obra si no tinshy
en compte la seva formacloacute CJp J J decada de 1260-1270 i el eu magiacutesteriacute
a la univeritat de En efene com ho han subratllat iexcl bastnnent
els estud arnaldians de luacuteltiacutem mig egk en contrast 3mb una llltoriografia previa
per Ieoterisme i lheterodoxla Arnau fOl primer que res un metge lIniacuteshy
versitariacute que visqueacute de forma apassiacuteonada el conflictes religIOSOS i poliacutetics de la seva
epoca Tanl1latelx les seves celebres activitats professionals (lIlagisnri i
medica) es basaren tothora en un galenisme (ompletal1ltnt ortodox en el seu tcmps
(paniagUJ 19lt)4 1994a Peramau EspeJt 1995 Ziegler 199fl)
COIll a metge procedent dlJla zona de frontera O1 eonvivien les tres cultures
mediterrlnies (crtstiana musulmana i jutva) Arnall dt Vilanova coneixia Iarab i
en el moviment traductor de Iarab al liad dimportants obres mediques
dautors grecs (De illlerioriblls i De r(fore el Irnwre el ialigalic el SIUiSIIO de Gale) i arabs (De viribus wrdis dAviccnna De sil1lpfiribls d Abuuml I-Salt) Com a profew)r
vcrsitan Arnall participa activament en b cOrlStruecioacute de lescolastica medica
la reforma de 1309 deis eswdls medies de Montpeller i Pariacutes (Garciacutea Ballester 199X)
i cultiva gairebeacute tots e1s literaris medies eomemporanis el comentariacute escolisshy
tic als autors classics (CoIII11eiexcllflm slIper lraclallWI Galielli de maiia wmpexionis diverse
Repetiacuteio lIIper ranon Vita brevis) el tractar estrietament teorie (De inlcntiacutee medishy
corull De hmlido radicai De considerochmiblls operis medicine Aphorismi de gradas De
dosi lyriacoliull) la summa o compendi (SpcClIIIIft mediaacutellc) lexposicioacute aforiacutestica
(PambaJe mediwlionis Aphorismi [pariwlares de memoria eXlrava)antesJ) el wnsilillm
didacticopractie centrat en un mal (Regimel podagreJ lexposicioacute enumerativoalfabeshy
tica (Antidotarilm) i els regiments de sanitat (Regimen sanilatis ad regem Aragonllm De
eSII carnium ReJimen AJmarie) (Garciacutea Ballester Paniagua i McVaugh 1(75)
Deixant de banda la figura d Arnau de Vilanova cal dir que la produccioacute cienshy
tiacutefica deJs metges de la Corona d Aragoacute durant e1s segles baixmedievals fou Ineacutes aviat
escassa i de no galre volada Molt probablement les causes en van ser la ja esmentada
feblesa de les facultats de medicina obertes en el territori durant aqllell periacuteode De
fet fins a la decada de 1480 nomeacutes destaca Antoni Rieard professor de medicina als
esttldis de L1eida i Barcelona que orienta una bona part de la leva obra a raplicacioacute
de la matematica a la mediacutecina (De arte Jraduandi medicinas compositas De quantitatibs
el proportioniblltl humorum) (Dureall-Lapeyssonnie 1966 Madurell MarIacutemon 1984)
Altres metges universitaris cultivaren sempre en la llengua acaiquestemica de repoca
(el latiacute) e1s diversos generes literaris medies El comentari escoUstic fon conreat
probablement lIeidad Joan Jacme (m 1384) canceller de la universitat de Montpeshy
ner o el valencia i professor de la facultat de medicina de L1eida Franeesc Queralt
(r 1350 - c 1440) amb els seus comentaris al 7~~ni de Gafeacute i daltres Els coltsilia
medies foren cultivats pel mateix Joan Jacme En Iambit de la medicina practica cal
destacar es tractats de pesta (om es de Sany de Ridaura (ms Rivaurea ( 1365) el
dun cert Blase de Barcelona (molt probablement BJase de Camarasa metge de reiacute
Martiacute e 1406) o el del citatJoanJacme (Cardoner Planas 1973 p 51 i 53) e1s regishy
Li5 flt1iJ1(r~ilals
FoiJ inicial del Rfgiment de psrttadoacute de pestilencia de Jaurne dAgramont (1348) proftSsor de medioacuten) J
lEswdi General de Ueida segonlt una copla del sele XI (Verduacute ArxlU ParroqUIal fol Ir)
390 391 Ellemps de les iversitals i lescolastIacuteta
ments de sanitat com el del valencia Pere Fiacuteguerola (e 1320-1397) adre~at als seu s fills aleshores estudiants a la uniacuteversitat de Tolosa i els comentaris a les obres de cirurgia com el de Pere Figuerola a la Chirurgia magna de Guiu de Chaulac
A lEuropa baixmediacuteeval el lIatiacute llengua de IEsgleacutesia la universitat el dret ladministracioacute i fins i tot de la literatura -De lescriptura en suma- va comen~ar a veure disputats tots aquests ambits per part de les llenguumles vulgars que fins aleshores li havien estat privatius U na de les caractenstiques meacutes interessants de la produccioacute cientiacutefica deis regnes hispimics fou justament la primerenca utilitzaciexcloacute deis vulgars romanics com a vehicles de comunicaciacuteoacute en medicina i filosofia natural De les lIenshyguumles vulgars hispaniques el catali va demostrar ben aviat una vitalitat singular en aquest camp i va esdevenir vehicle duna produccioacute complexa (Cifuentes 1997 2002) Com que dins daquest mateix volum es dedica tot un altre capitol a la literashytura cientiacutefica en cataJa aquiacute nomeacutes esmentareacute i de forma breu les obres mediques originariament en catali de professors universitaris Basicament soacuten tractats de pesta adreiexcliexclats tots dos a la gent comuacute que foren escrits Iun a Lleida amb motiu de la pesta negra de 1348 i Ialtre a Valencia per Iepidemia de 1489-1490
El primer eacutes lesmentat Regiacutement de preservacioacute de pestilencia -el text medie meacutes primerenc escrit en catala- que el metge universitari i professor de la facultat de medicina de Lleida Jaume dAgramunt condogueacute el 24 dabril de 1348 Meacutes enlli del seu interes Iinguumliacutestiacutec la importancia d aquest tractat de pesta rau en el camcter tambeacute primerenc de la pesta negra dins de la literatura medica europea i en el conshytext que Iorigina El Regiment com Agramunt mateix explica en el proacuteleg lescrivIacute no pas per instruir els metges universitaris sinoacute per mostrar al conjunt de la poblacioacute de Lleida com preservar-se daquesta calamitat que aleshores amenaava la ciutat iacute per afer-se entendre pels seus destinataris Agramunt empm no la lIengua academishyca sinoacute la vulgar El Consell municipal (la burgesia) al qual Agramunt adrelta Iobra va rebre-Ia amb entusiasme i en compensa econoacutemicament la viacutedua (Arrizabalaga Garciacutea Ballester i Veny 1998)
Gaiacuterebeacute cent cinquanta anys despreacutes el metge valencia L1uiacutes Alcanyiacutes (e 1440shy1506) escriviacute un Regiment preservatiu e curatiu de la pestilencia en el qual subministrava als profans tot un ventall de consells pdctics amb motiacuteu de l epidemia de 1489-1490 (Rubio Vela 1994-1995) per a preservar-se de la pestilencia i tractar-Ia siacute nemmalalshytiacuteen i no trobaven un metge a qui recoacuterrer lmpres a Valencia cap a Iany 1490 el Regiment dAtcanyiacutes eacutes el primer text medie originalment escrit en catali que simshyprimiacute Atcanyiacutes que havia estat un deis iacutempulsors i dinamitzadors de IEscola de Cirurgia des de la seva fundaciacuteoacute el 1462 i que uns anys despreacutes va ser el primer catedratic de medicina i cirurgia de IEstudi General de Valencia passa en poes anys destar al cim de la professioacute medica valenciana a ser processat per la lnquisicioacute sota iexclacusacioacute de judaltzant el 1504 i condemnat a mort i cremat a la foguera amb la seva dona el 1506 (Arrizabalaga en preparacioacute Loacutepez Pintildeero i Ferrando 1998)
Les universitats
-yiexcl gt -
I~r~~nlfcllfabfutolfn~9ftftlib9 iI~iexcliexclbull ~ 1 ~iiacuterantn~tura
humana lotrmefa a tsts1nnumerGbte6 pttiacuteuat~f06 J110J tala nobe~iacuten te to ttamiddotlcscau(eebe mo dtniguumlamt8 ttffta
-11 ~~ mee~subae middotmt6 ~~~queaguntildeble
pttgtemfQqti~~)fiexclnellameI eQma~9eacute~poftrta membreepntildectpa19beuaUa fes06 gtt peltrtuerfee ~tndtartCOacuteplouamOl~fIacuteCQt les()btts1)e1cot~md~efttsetn~aacute~g~iacuteg~~n
~r~~~~n~)iJr~~I=l3~~~tImiddotmiddotI~~ lt ~tbfuiacutena pertanw anye paacute11JetJ(neqlje~ fom QlutJQta be nmsunt~~eafocauumlfiJ tafptqefnocteitnenQt1 bel tri 1 e~fotna~
ttgtenol1re7tdmiddotmiddotmiddotture )Eneam middotueYmiddotIacuteAsmiddoteacuteiCmiddottteacutee rintend~~ jotskie~~itlr~iexcl relIga ea qeAJi rocoz~tmab muWplieacuteQtto btcoltgtfata confouantedGrificantt1 c rdhlu middotmiddotbmt8l~r~ta1)((co~e~rsitA9Utl1~~ lt1Q[f~e I etC111108Qnt be tetiacutenoacutef6lfiexcllteraacute tao loacuteslluJtJOamp td co~ UI11a pn bon no rol
bullafJe Inid del text del R~imenl 1seli e rurati de la pestilfnria (Valencia Nicolau Spindeler c 1490) del metge conven valencia L1uiacutes AJcanyiacutes (c 1440-15(5) AJcanyiacutes fou el primer professor de medicina de lEstudi General de Valencia (Valencia Biblioteca Puacuteblica de Valencia Fons Nicolau Primitiu 1 iacutegn a2r
[el foh previacute conteacute la portadaj)
392 393 El t(lI1pS de les unllrsttals i icJcolaacutes(iw
5 LES ACTIVITATS CIENTIacuteFIQUES OELS METGES UNIVERSITARIS DE LA CORONA DARAGOacute
EN ALTRES INORETS OEUROPA
La presenciacutea de metges universitariacutes de la Corona d Aragoacute en altres palsos de baixmedieval fou coosequumlencia de raons molt diverses Les millors perspecshy
tives de prom ocioacute professional tingueren seos dubte un paper decisiu en la majoriacutea deis que optaren per establir-se professionalment fora del seu paiacutes dorigen els uns hiacute
anaven a estudiar mentre que els altres hi arribaven amb titulaciacuteons professionals No eacutes aventurat pero dafirmar que darrere daquest pas biogcific decisiu hi hagueacute tamshy
beacute importants raons negatives en un nombre no pas redult de casos La repressioacute desencadenada per la Inquisicioacute entre e1s sectors del patriciat valencia dorigen judeoshy
convers a partir de 1480 hi tingueacute un paper particularment significatiu en provocar Iemigracioacute de professionals i en estimular que e1s fills daquestes famiacutelies benestants
fossin enviats a estudiar a indrets apartats de Ienrarit clima local i lIuny de Iabast del
Tribunal Lestabliment de diverses facultats de medicina a la Corona d Aragoacute durant els
segles XIV i xv no atura Iafluencia destudiants de famiacutelies acomodades de la Corona
d Aragoacute cap a ruverses universitats europees particularment a Occitaniacutea (Montpeller sobretot) i a lcilia (Bolonya Paviacutea Siena Pisa Ferrara Pildua i Napols entre dalshytres) Dacord amb la peregrinatio academica comuna a repoca aquests estudiants
cursar els estudis en unes quantes uniacuteversitats consecutiacutevament abans d obteshy
nir la graduaciacuteoacute com ara lestudiant de medicina valencia Jaume que es doctora a Ferrara el 1502 despreacutes dhaver passat per les universitats de Monrpeller
L1eida Bolonya Padua i Paviacutea o elmallorquiacute Pere dOlesa i Rovira (c 1460-1531)
que estudia successivament a les universitats de Pisa Montpeller i L1eida Durant e1s
segles XIII i XIV Montpeller fou aparentment el primer lloc escolliacutet pels qui estudiashyven medicina fora de la Corona dAragoacute Ara beacute a1l1arg del segle xv el poi datracshy
cioacute bascula duna manera gradual cap a les universitats italiacuteanes Per a explicar aquest fenomen especialment pales a la segona meitat del segle xv i durant les primeres
decades del XVI hem dapeHar a raons diacutendole poliacutetica (domini catalanoaragones sobre el Regne de Napols iacute consolidaeioacute de la presencia hispanica a ltilia
deis dos papes Bolja Calixt III i Alexandre VI) i socioprofessional (prestigi de les universiacutetats italiacuteanes i afebliment deis estudis de medicina a la Corona d Aragoacute i
increment de la demanda de professionals sanitaris a1s regnes hispimics) (Arrizabalaga Carciacutea Ballester i Salmoacuten 1989)
La majoria tornaren al seu 1I0c dorigen en acabar els estudis pero nhiacute hagueacute que optaren per establir-se professionalment lIuny de lIur terra natal per a la resta o
per a una part de la seva vida El cas d Arnau de Vilanova eacutes un eas ben expressiu Despreacutes destudiacutear medicina a Montpeller deis primers anys d exereir professionalshyment a Valencia i deis nomenaments suecessius com a metge de tres reis dAragoacute inicia cap a la priacutemeriacutea de la decada de 1290-1300 un magisteriacute a la universitat de
Lts universitats
Montpeller que el porta en molt pocs anys a esdevenir la mediacuteca meacutes destacashy
da daquest centre durant tota ledat mitjana Aquest magisteri no li va impedir tanshymateix de prosseguiacuter la seva estreta vinculacioacute amb els comtes reis en qualiacutetat de
metge conseller poliacutetic i espiritual i agent diacuteplonuumltic A meacutes a meacutes des de 1301 encara presta a Roma i en daltres 1I0cs importants serveiacutes medies a tres papes (paniashygua 1994a)
U na altra vessant de les aetiviacutetats cientiacute6ques deis metges catalanoaragonesos a
Montpeller la iHustra el cas del Joan Bruguera mort el 1452 en aquesta cjushytat on havia cursat e1s estudis de medicina j on despreacutes havia exerciacutet la professioacute
Gracies a la dot testamentaria de 800 escuts dor una vaiacutexella dargent i els seus Iliacuteshybres durant la deacutecada de 1460 es funda a Montpeller el Collegi de Girona perque
cada any dos estudiants becats de la ciacuteutat de Glrona -iacute siacute no de la seva dioacutecesi o de Caralunya-- poguessin cursar estudis de medicina a la universitat de Montpeller
Aquest que ha estat historieament una de les vies dinfluencia de la mediCIshyna francesa sobre la catalana desenvolupa normahnent les seves activiacutetats fins a la
decada de 1560 quan les guerres de religioacute a tot Europa i en particular les lluiacutetes
entre catolies iacute calviacutenistes al sud de Frana retragueren la concurrencia de giacuteronins a
A partiacuter de mitjan segle XV el de Girona a Montpeller es torna
gradualment destudiants gironins (Dulieu 1970 Calbet i Corbella 1981shy1983 1 p 97 Alcalde 1992)
Tanmateix fou a Italia on a la segona meIacutetat del XV els metges de la
Corona dAragoacute tingueren un protagonisme cultural meacutes destacat Hom pOl assenyashy
lar e1s casos deis germans Gaspar i Jeroni Torrella autors d obres mediques i cientiacutefishy
ques que foren iacutempreses al final del segle xv i al comenltiexclament del XVI i els de Franshycesc Argilagues i de Cuiacutellem Caldentei que treballaren com a editors per a les
premses iacuteralianes del 6nal del segle xv Tots quatre haviacuteen cursat els estudis de medishycina en uniacuteversitats italianes
Gaspar Torrella (r 1452 - c 1520) era membre duna famiacutelia on almenys el pare iacute dos germans eren metges El pare el meslre Ferrer Torrella havia estudiar medicina
a la universitat de Montpeller i pertanyia a la mateiacutexa generacioacute que Lluiacutes Alcanyiacutes I els altres metges valencjans que fundaren lEscola de Cirurgia el 1462 Com el seu
Jeroniacute Caspar cursa els estudis de medicina a les universitats de Siena i Pisa durant la de cada de 1480-1490 amb mesres tan influents com Alessandro Serrnoneshy
ta iacute Pierlcone da Spolcto Despreacutes sestabliacute a Roma on gaudiacute duna posiciacuteoacute social acomodada com a membre de la cort del cardenal Roderic de BOlja Quan el 1492
esdevingueacute papa amb el nom d Alexandre VI Torrella continua al seu servei com a metge personal del seu fill Cesar A meacutes a meacutes fou responsable de la Biblioteshy
ca Vaticana (1498-1500) bisbe vitalici de Santa Ciusta a Sardenya (des de 1494) i
domestiacutec dAlexandre VI Almenys des de 1504 Caspar Torrella fou tambeacute un
dels rnetges del papa Juli 11 (1503-1513) -un fet prou significatiu de lestima que el nou papa teniacutea pels seu s serveis professionals
Torrella escriacuteviacute cinc escrits medies i un pronostic astroloacutegic que foren impresos en un lapse d onZe anys (1497-1507) i en algun cas de forma reDetida El
194 EIemps de les universilas i escoltlstica
seu tractat astrologic fou originariament una epiacutestola adreada a Cesar Borja e 1502 on s avaluava la signifIcacioacute de diferents fenomens celestes (es portents prodigis i presagis es defectes del sol i la lIuna iacute els cometes) La seva tardana publicadoacute e 1507 obeiacute als precs de datari papal Giovanni Gozadini intrigat per les possibles conshysequumlencies de cometa que shavia vist en el ce roma Iagost de 1506 Entre les dnc obres propiament mediques hi ha un consiacutelium doblement impres e 1505 (Roma i Salamanca) dedicat a una nova malaltia anomenada popularment modorriacutella que pe que sembla causa estralls en la flota castellana de Flandes i es difongue despreacutes amplament pes regnes hispanics i vclns un consilium de peste escrit amb motiu duna pestiacutelencia que colpeja Roma e 1504 un regimen saniacutetatis compost en forma de dialeg per al papa Juli II que fou publicat el 1506 idos escrits dedicats al mal franees -una nova afeccioacute que des de 1495 sestenia riiacutepidament per tot Europa- tots dos al seu patroacute Cesar BOIja aleshores viacutectima de la malaltia i que formen part de les obres mediques mes primerenques sobre aquesta afecdoacute Ambdues es publicaren a Roma el 1497 i e 1500 respectivament A mes a mes la mes primerenca es reedita aviat amb un nou tiacutetol (Roma c 1498) i amb la inclusioacute duna epiacutestola dedicatoria al bisbe dAvranches (Normandia) Louis de Bourbon quiacute pe que sembla havia animat Torrella a reeditar e seu treball instat per raons semblants a les de Borja (Arrizabalaga 1985-1986 1996 Arrizabalaga Henderson i French 1997 p 113-144 i 311-317)
El seu germa gran Jeroni Torrella (e 1450 post 1508) despres destudiar medishycina a Siena i Pisa es vincula a la cort napolitana de la reina Joana dAragoacute (1455shy1517) de la qual fou metge a Napols (1477-1499) i a Valencia (1499-1504) Jeroni fou el titular de la catedra medica de principis a IEstudi General de Valencia entre 1505 i 1508 Despreacutes passa a estar al servei del rei Ferran el Catolic a la cort de Vallashydolid De les diverses obres seves de que tenim notiacutecia nomeacutes es conserva un tractat sobre imatges astrolOgiques que fou impres a Valencia cap a 1497 (Loacutepez Piacutentildeero et al
1983 11 p 358-359 Perrone Compagni 1979 Rotzoli 1991 Weill-Parot 2002) Daltra banda e valencia Francesc Argilagues i el mallorquiacute Guillem Caldentei
en acabar els estudis de medicina en distintes universitats dItMia es dedicaren entre a1tres activitats a Iedicioacute de textos medies per a les premses de nord dItilia Franshycese Argilagues (ji c 1470-1508) inicia es estudis de medicina a la universitat de Siena vers rany 1470 A partir de curs 1473-1474 es trasllada a IStudio de Pisa on continua la seva formacioacute fins que obtingueacute el doctorat en arts i medicina 111 dashygost de 1477 Tot sembla indicar que e fet danar-sen de Siena a Pisa igual que ho feren els germans Jemni i Gaspar Torrella companys destudis iacute paisans seus estigue relacionat amb la decisioacute dAlessandro Sermoneta un influent professor seu a Siena de traslladar-shiacute La relacioacute del jove metge valencia amb Alessandro Sermoneta degue continuar despreacutes dobtenir el doctorat Argilagues se nanil de Pisa probableshyment cap al mes de maig de 1479 i seguiacute de nou e seu mestre i protector Sermoneta quan aquest es trasllada a Padua com a lector ordinari de medicina teoacuterica de lStudio daquesta ciutat entre 1479 i 1484 Pel que sembla des de 1483 fIns a la mort Argishylagues residiacute a Venecia on feacuteu compatible lexercici priictic de la medicina amb les
Les universitats 395
activitats com a editor dobres mediques per a la prospera impremta local La seva labor editorial medica desplegada precisament en uns moments en que aquesta nova ocupacioacute sorgia a Europa es materialiacutetza en dues edicions venecianes de l Articella
-autentic lIibre de text de la medicina universitiria baixmedieval com ja hem asseshyi en tres edicions meacutes del Conciacuteliator del mestre escoJastic Pietro dAbano
(1250 - ( 1315) La innegable capacitat de permanencia de lAr(Iacutecella en les facultats de medicina
explica que aquesta coHeccioacute fos una de les obres mediques de mes fortuna editorial durant la primera impremta divuit edicions impreses entre Ieditio princeps de Padua (c 1476) i Lioacute (1534) Argilagues que fou iniciador de les edicions venecianes de l Articella tingue a carree seu les ediacutecions impreses per Hermann Lieehtenstein de Colonia e 1483 i per Battista Torci el 1487 A meacutes quatre impressions ulteshyriors de Articella datades el 1491 1493 1500 i 1513 i en les quals fIgura com a editor Gregorio da Volpe soacuten identiques en contingut i molt similars pe que fa al format a les edieions preparades per Argilagues
El seu trebal com a editor de lArticela es materialitza entre a1tres coses en la incorporacioacute a la coHeccioacute de noves obres no incloses en l ediacutetio princeps de Padua (c 1476) En efecte als set escriacutets que conte (la Isagoge de Johannitius el De de Filaret i el De urinis de Teofil els Aphorismi Prognostiea i De regimine aeutotum morshy
botum hipoeritics acompanyats deis comentaris de Gale i lArs medica de Gale amb el comentari dltAliacute ibn-Ridwan) Argilagues nhi afegiacute quatre mes (Epiacutedemiacuteae [um
commentis Johannis Alexandrini De natura fttus De lege i Iusiurandum) tots pertanyents al Corpus Hippocratieum i que foren impresos per primer cop en aquesta ocasioacute La seva iniciativa palesa el paper dofertor de nous horitzons inteHectuals que Ieditor tambeacute acompliacute en la impremta primitiva Arneacutes hi introduiacute Iopuscle De divisione
librotum Galieni de Gentile da Foliacutegno i tres tabulae -presumiblement deaboracioacute proacutepia- relatiacuteves a algunes de les obres hipocriiacutetiques editades (una per als Aphorisml una altra per als Prognostiea el De regimine aeutotum morbotum i les Epidemiae i la tershycera per al Tegni galenic) amb la finalitat de facilitar l acceacutes a labundant i variada informacioacute daquestes obres hipocriiacutetiacuteques
La1tre escrit editat per Argiacutelagues fou el Condliator differentiatum medicorum el
philosophotum del metge professor de la Universitat de Padua i destacat representant de Ianomenat ariacutestotelisme padwl Piacuteetro dAbano (1250 - c 1315) Organitzada entorn de 210 diferencies (differentiae) que segueixen lestructura de la quaestiacuteo escolasshytica aquesta obra passa revista al saber medie hipocraticogalenic en conjunt cercant sempre lharmonitzadoacute dopinions entre metges i (iexclJosofs naturals en aquells punts candents en que uns iacute altres discrepaven El Conciliator fou iacutempres nomes cinc vegashydes abans dacabar el segle xv i ben be siacutes meacutes fins a 1565 Argilagues tingueacute acarree seu tres edicions anteriors a 1500 les venecianes de Johann Herbort (1483) i Boneto Locatelli per a Ottaviano Scotti (1496) i la de Gabriele Grassi a Pavia (1490) El zel dArgilagues com a editor tambeacute es a~lI pales al Conciliator on incorpora fragments no reeolliacutets en edicions impreses anteriors (Arrizabalaga Garciacutea BaIlester i Gil Arisshytu
396
i
El ttrlpS de les tmiverslals i Il5WloSfIacuteuacutel
El metge i dergue mallorquiacute Guillem Caldentei (1 1496-1519) era fill dAnshy
toni Caldentei (1 1469-1514) metge o cirurgiacutea de Feaniacutetx i nebot de Bartomeu Caldentei prevere doctor en teologia per la Soroona iacutenfluent luHista iacute un deis
introductors de la impremta a Mallorca de qui hered diacuteversos llibres de iacute filoshy
sofIa En el perfIl intcHectual de Guilem Caldentei es pot distillgir un vessant medic i un altre de
Caldentei cursa estudi darts i medicina a la Universitat de Paviacutea la principal
universitat del dueat de Mili que culmina amb grau de doctor (arrium ac medicile
doctor) obtiacutengut abans de 1496 El 1502 ja tornava a ser a Mallorca i fixa la seva
residencia a la Ciutat de Mallorca on aparentment romangueacute fins que moriacute vers
Iany 1520 Guillem Caldentei gaudiacute sens dubte dun notable prestigi com a rnetge
al Regne de Mallorca El mes dabril de 1514 en un protocol notarial que enregistra la venda que fa duna esclava mora de 29 anys anomenada Francesca per 95 Iliures
hi surt esmentat com a professor en ars i medicina (ltltin artibus et medicina professorraquo)
cosa que eventualment es podria relacionar amb la imparticioacute per Caldentei
de docencia en alguna escola medica de Iilla sense determinar potser al si de
IEstudi General LuHiacutea (fundat el 1483) malgrat que no en tenim cap altre indicio
de la mort en data desconeguda del mestre Antoni Nadal tambe mallorquiacute (doctorat en arts i medicina a la universitat de Padua el
1490) Caldentei el succeiacute com a metge responsable de la morberia o llatzeret Apashy
rentment establerta a la Ciutat de Mallorca a la segona meitat del segle XV aquesta institucioacute vetllava per la salut puacuteblica de Iilla mitjanltiexclant el control del tcansit mariacuteshy
tim Llurs oficials inspeccionaven les embarcaciollS que preteniacuteen atracar a la ciutat i eventualment sotmetien a quarantena les persones i les mercaderiacutees Fiacutenalment el
1519 Caldentei ocupa el carrec de protofisic del Regne de Mallorca era dones la
maxima autoritat reiacuteal per al control de les practiques saniciries en aquest regne de
la Corona dAragoacute Com a tal acudia a Manacor amb laprovadoacute del lIoctinent
general del Regne amb la finalitat de sotmetre diversos priictics sanitariacutes apotecariacutes etc) a lexamen del qual depenien lIurs llicencies dexercici
professional
De la formacioacute teologiacuteca de Guillem Caldentei no en tenim cap meacutes notiacutecia
que la seva vinclllaeioacute als cercles de la devotio moderna Les seves inquietuds religiacuteoses
Iemmenaren a instituir el 151Ojuntament amb la seva esposa un benefici a la cateshy
dral de la Ciutat de Mallorca de la qual a la fiexcl de la seva vida despres de ser ordenat
sacerdot nesdevingueacute canonge penitenciacuteari i a participar aquell mateix any juntashyment amb a1tres cavallers daquesta ciacuteutat en la fundacioacute de la Casa de la Crianltiexcla un
centre que socupava dacollir 1 educar nenes i joves donzelles les regles del
redacta Caldentei arriba tambeacute a ser director espiritual de la fundadora daquest centre sor Clara Isabel Cifre (1467-1542)
Al comenltiexclament de 1496 eixiacute a Pavia de les premses dAntonio de Carchano a compte de brescia Maurizio Moretti e volum titulat Expositio Ugonis Senensis super libros Tegni Galieni (Fxpositio Ugonis Senensis super Tegni Galieni mm questiouishybus a lexpJicit) en una edicioacute a cura de Guillem Caldentei Es tracta de la primera
Les uiversilals 39i
edicioacute impresa del comcntari del mctge iacute fiexclJosof natural Ugo Bcnzi mes eoncgut com a Ugo da Siena (1376-1439) al Tertni Ars medica o Microtegni de Gale obra que forma part de lArticelia des de miacutetjan XII Durant ledat mitjana el Tegni de Gale circula en lIatiacute sota dues versions prineiacutepals una de grecollatiacutena i una altra dashyrabollatina ambdues del XII Des daquest el Tegni rebeacute un bOIl nombre de comentariacutes a carree de metges viacutenculats a lEscola de Salerno i de mestres eseolasshytiacutecs pertanyents a diferents universitats europees 13enzi fou professor de medicishyna en nombroses universitats italianes (Bolonya Siena Parma Florencia Paviacutea Padua) i com Pietro d Abano representant destacat de llaquoarrstotelisme paduabull El comentari dUgo da Siena al Tegni el qual com els que dedica als aforismes hipocratics i al Canon d Avicenna esta estretament lIigat al seu ensenyament univershysitari es troba entre els mes difosos a IEuropa medieval Ledicioacute a carree de Cal denshytei inclou una epiacutestola nuncupativa adreltiexclada a Ambrogio Varese da Rosate (1437shy1522) professor de la universitat de Pavia i metge astroleg i conseller deis grans ducs de MiLI Giangaleazzo (1469-1494) Lodovico iI Moro (1494-1499) i Massimiliano (1513-1516) -membres tots tres de la famiacutelia Sforza Despreacutes de Ieditio princeps a carrec de Caldentei el comentariacute dUgo da Siena al Tegni es torna a imprimir a Venecia a carrec de Boneto Locatelli dues vegades el 1498 a compte dOttaviano Scoti i el 1518 a compte dels sem hereus a mes de la indusioacute en Iedicioacute de les
impresa de nou a Venecia per Luca-Antonio de Giunta el 1523 (Arrizabashy2000) En contrast amb els casos deis germans Torrella d Argilagues iacute de Caldentei el
metge judeoconvers valencia Pere Pintor (c 14231424-1503) nomeacutes emigra a ROITla quan ja havia fet seixanta anys fonat per lofensiva inquisitorial que havia destrumiddotit la seva famiacutelia i cercant-hi la proteccioacute del cardenal Roderic de BOlja -el papa Alexandre VI des de 1492- al servei del qual romangue fins a 1503 Iany en que morircn ambdoacutes Pintor haviacutea estudiat a IEstudi General de Lleida amb el messhytre Francesc Queralt a cavall entre les decades de 1430 iacute 1440 Comen~a a practicar la medicina al voltant de 1444-1445 presumiblement a Valencia la corporacioacute municipal de la qual el designa examinador de metges diverses entre 1455 i 148 L Entre 1468 i 1485 Pintor fou uns quants cops lector de la ja esmentada Escola de de Valencia Probablement abandona Valencia poc despreacutes de 1485 i sestabliacute a Roma com a metge del cardenal Roderic de carrec que continua ocupant despreacutes de lelevacioacute de cardenal al papat com a Alexandre VI el 1492
De 1499 a 1500 Pintor publica a Roma sengles tractats dedicats a la pesta i al mal frances Les dues foren adreltiexclades a Alexandre VI tot iacute que nomes Ji dedica expressament la Resulta partieularment destacable que tant Pere Pintor
i rival seu a la cort romana publiquessin en vida tots lurs cscrits coneguts en una epoca en la qual e nombre de metges contemporanis que ho feien era encara molt redult Ajuda a explicar-ho que residissiacuten a Roma un deIs centres mes dinamics de la primitiva impremta a Europa i que estiguessin vinshyculats estretament als Borja els quals hi exerden un patronatge actiu de les ciencies i les arts en e transit del XV al XVI (Arrizabalaga 1996 Arrizabalaga Henderson i French 1997 p 113-144 i 311-317)
398 399 El tcmps de les univasitals i lcscoltlstica
Dun tercer grup de metges universitaris de la Corona dAragoacute amb projeccioacute cultural a Europa nomes ens consten unes biografies obscures que nomeacutes permeten conjecturar que residien fora de la Corona Eacutes e cas d Almenar preco~ tractadista com Gaspar Torrella i Pere Pintor de malfratues o el de Pomar vinculat com lagues a la induacutestria editorial En la biografta del doctor en arts i medicinaraquo valencia Joan Almenar (JI 1502) practicament tot eacutes incert tret de lesmentat tractat Ilatiacute sobre el malfrances que publica a Venecia el 1502 i que fou reeditat ben beacute tretze vegades al llarg de segle XVI dues en angles Lestructura i el contingut daquest escrit suggeshyreixen amb for~a que Almenar havia estudiat medicina a Montpeller o a Lleida (meacutes que a ltilia) abans de 1470 i que era prufessor universitari en alguna facultat de medicina italiana Malgrat ellloc on es publica e seu lliacutebre no nhe pogut localit7ar el nom dins de la documentacioacute publicada sobre les facultats de medicina de Pavia Bolonya Padua Pisa i Ferrara Aixo juntament amb Iorigen sicilii dun deis estushydiants que en esmenta em condueix a conjecturar la possible vinculacioacute dAlmenar amb alguna facultat de medicina de sud dltilia i en primer 110c amb la de IEstudi General de Napols atesa Iestreta reaciacuteoacute que el Regne de Napols tingueacute amb la Corona dAragoacute des de 1442 data de la conquesta dAlfons e Magnanim Lescassiacutesshysima documentaciacuteoacute conservada sobre aquest regne i les seves institucions de resultes de les destruccions successives deis arxius fa molt improbable laclariment daquest particular Daltra banda e possible magisteri dAlmenar a la universitat de Napols i daltres detalls incem de la seva biografta especialment la seva condicioacute noble -era senyor de Rocafort i Godella- permeten conjecturar una vinculacioacute eventual coniexcl en el cas de Jeroni Torrena a la cort napolitana de la reina Joana dAragoacute (1455shy1517) fms a la dissolucioacute e 1499 Les vicissituds poliacutetiques passades pe Regne de
durant aqueUs anys tambeacute haurien indult Almenar a abandonar-lo Tanmashyteix la publicaciacuteoacute del seu estudi sobre el malfrands a Venecia el 1502 advocaria a favor de la seva presencia en aquesta ciutat abans de retornar a la Valencia natal on degueacute exerciacuter la medicina per un temps i degueacute rebre de la reina Joana -lIoctinent general de Valencia entre e 1501 i el 1504-les senyories de Godella i Rocafort com a pagament pes seus serveis (Arrizabalaga en premsa)
Finalment del valencia Pere Pomar (JI 1515-1534) encara en sabem menys nomeacutes que ringueacute cura de les quatre edicions de IArticela en vuite que sordren de les premses lioneses durant el primer ter del segle XVI (1515 1519 1525 i 1534) feina que probablement leU essent al mateix Lioacute -el nou gran centre impressor euroshypeu que sorgiacute al comenpment de segle XVI- o des de la veiacutena ciutat de Montpeller en e1s cercles medies de la qual aquestes edicions degueren trobar el mercat meacutes iacutemmediat pero de cap manera IUacutenic
les univcrsitats
BlBLIOGRAFIA
ALCALDE 1 DALMAU R La Fundadoacute Brnguera 500 anys de reacioacute medica entre Ginll1a i MOlllpeshyIn Girona Ajuntament de Girona CoHegi Oficial de Metges de la Proviacutencia de Girashyna 1992
ARRIZAHALAGA J laquoEl Consilium de modorriacutella (Roma y Salamanca 1505) una aportashycioacuten nosograacutefica de Gaspar Torrella- Dynarnis 5middot6 (1985-1986) p 59-94
- Praacutectica y teoria en la medicina universitaria de finales del siglo xv el tratamiento del mal franceacutes en la corte papal de Alejandro VI Borgia bull Arb 153604-605 (1996) p 127-160
- laquoLos tratadistas de una nueva enfermedad el morbo gaacutelico LEuropa de les Cimals iacute deis Camiacutens Art Cultura i Societat al segle xv I CoUoqui Interruuional laquoCivitas Europaraquo (Valenshycia novembre de 1996) [En premsa]
laquoTrarucioacute medieval i cultura humanista en la medicina universitaria les activitats editorials de Francesc Argilagues i Guillem Caldcntei per a les prcmses italianes de les acaballes del segle xvbull [Apendix a cura de Sebastia Giralt i Soler] XVIII jomades dEstudis Histories Lacals Al tombant de ledat miljana tradiacutecM medieval i cultura humanista (palma de Mallorca desembre de 1999) Palma de Mallorca Institut dEstudis Balearics 2000 p 175-198
- Uuis Alcanyis Regimellt preservatiacuteu e curatiu de la pestilencia (Valencia c 1490) Barcelona Barcino [En preparaciacuteoacutel
ARRIZABALAGA J CIFUENTES L La medicina institucions sabers practiques protagonisshytes bull A GABRIEL P [ed) Historia de la Cultura Catalana VoL 1 Lesplendor medieval Segles XI-XV Barcelona Edidons 62 1999 p 247-270
ARRIZABALAGA J GARCIacuteA BALLESTER L GIL ARISTU J L Del manuscrito al primitivo impreso la labor editora de francesc Argilagues (JI ca 1470-1508) en el renacimiento meacutedico italiano bull Aseepio 431 (1991) p 3-49
ARRIZABALAGA J GARCIacuteA BALLESTER L SALMOacuteN F A propoacutesito de las relaciones inteshylectuales entre la Corona de Aragaacuten e Italiacutea (1470-1520) los estudiantes de medicina valencianos en los Estudios Generales de Siena Piacutesa Perrara y Paacutedua bull Dynamis 9 (1989) p 117-147
ARRfZABALAGA J GARCiA BALLEHER L VENY J jacme dAgramont Regiment de preservacioacute de pestilencia (Ueida 1348) Barcelona Gran Enciclopedia Catalana 1998 [Edicioacute de J Veny estudis introductoris i glossari de J Arrizabalaga L Garciacutea Ballester i J Veny]
ARRIZABALAGA J HENDERSON J FRENCH R K The Great Pox TIu French Disease in Renaiacutessance Europe New Havcn Londres Yale Univ Press 1997
ARRlZABALAGA J MARTIacuteNEZ VIDAL PARDO TOMAs J La salut en la histeria dEuropa Barcelona Residencia dlnvestigadorgt CSIC Generalitat de Catalunya 1998
BALDOacute M La Universitat de Valenaa Valencia IVEI 1986 CABREacute I PAIRET M La cura del Cos femeni i la medicina medieval de tradidoacute latina Els tractats
De ornatu i laquoDe decorationibus mulierumraquo atnbufts a Arnau de Vilanova Trotularaquo de mestre joan i laquoFas del tresor de beutatraquo atribuit a Manuel Def de Calatayud [Tesi doctoral Universitat de Barcelona Ed en microfitxes Barcelona Publicaciacuteons de la Universitat de Barcelona 1995]
CALHET I CAMARASA J M CORBELLA I CORBELLA J Dicdonari biogrQjic de meges Ctllalans Barcelona Fundacioacute Salvador Vives Casajuana Universitat de Barcelona 1981-1983 3 v
CARDONER 1 PLANAS A Historia de la medid a la Coro dAragoacute (1162-1479) Barcelona Ed Scientia 1973
CIFUENTES L laquoTranslatar scienaa en romans eatalanesch La difusioacute de la medicina en catala a la Baixa Edat Mitjana i el Renaixementbull Uengua i Literatura 8 (1997) p 7-42
LA ciencia en catala ti la Baixa Edat Mitjana iacute el Renaiacutexement Barcelona-Palma de Mallorca Universitat de Barcclona-Universitat de les lIIes Balears 2002
400 401 El temps de les Imiversilas i lescolasiea
CIFUENTES L FERl~AGUD c GARCIacuteA BALLESTER L _Els menescals i lart de la mene$calia
a la Corona dAragoacute durant la Baixa Edat Mi0ana Historia de la ramaderia i la veterimlria als PaiSes Catalans IV Col-oqui dHistoria Agraria (maig del 1997) Actes Barcelona Publi shy
cacions de la Univenitat de Barcelona 1999 p 75-98 ClARAMUNT S laquoEls estudis generals i les universitats A BELENGUER CEBRlA E CUADRAshy
DA MAJOacute C [ed] Hisloria Poliacutetica sodetat i cultura deis nmos Catalans Vol I1I Llfarj deis Paisos Catalans segles XII a xv Barcelona Enciclopedia Catalana 1996 p 350-355
357-360 i 362-365
DULlEU L Le ColIege de Girone de Montpdlier I Congreacutes Internacional dHistoria de la Medicina Catalana (BarceIona-Montpeller 1-7 de juny de 1970) Uibre dActes Vol IV Barceshy
lona Ed Scientia 1970 p 89-105 4 v
DUREAU-LAPEYSSONNlE J M Uoeuvre dAntoine Ricart mUedn catalan du XV siede cOnlribushytion aIeacuteude des lentatives meacutedieacutevales pour appliquer les maheacutematiques ala mMecine A BEAushy
JOUAN G [et alJ ]edsJ MMecine humaine et veacuteteacuterinaire il la jln du Moren Aacutege Ginebra L Droz Pariacutes L Minard 1966 p 171-364
FELlPO ORTS A LI Universidad de l1tlencia durante el siglo XVI (1499-1611) Valencia Univershy
sitat de Valencia 1993
fOURNIER M US statuts el privileges des universieacutes franfaises depuis leurondaion jusquen 1789 Pans L Larose et Force 1890-1892 4 t
GARCIacuteA BALLESTER L Hisloria social de la medicina en la Espantildea de los siglos XIII al XVI Vol 1
LI minoriacutea musulmana y morisca Madrid Akal 1976
laquoLos ongenes de la profesioacuten meacutedica en Cataluntildea el Collegium de meacutedicos de Barshy
celona (1342)bull Estudios dedicados a Juan Peset Aleixandre Vol 1 Valencia Universitat de
Valencia 1982 p 129-149 - LIs moriscos y la medicina Un capiacuteulo de la medicina y la ciencia marginaddS en la Espantildea del
siglo XVI Barcelona Labor 1984 - La medicina a la l1tlencia medieval Medicina i societal en un paiacutes medieval medilerrani Valencia
IVEI1988
laquoThe NeUJ Galen A challenge to Latin Galenism in thirtecnth-century Montpellicl A FISCHER K-D NICKEL D POTrER P [ed] Texl and Tradition Sudies in Ancienl Medishycine and ils Jansmisson Presellled lO JUlia Kollesch Leiden Brill 1998 p 55-83
GARCIacuteA BALLESTER L let alJ Practical medicine from Salemo lO the Block Deatl Cambridge
Cambridge Univ Press 1994 [Editat per R K French J Arrizabalaga i A Cunningshy
harn]
GARc[A BLLESTER L ARRIZlDALAGA J El Regiment de Jacme dAgramont y el ESludi de
medicina de Lleida bull A ARRIZABALAGA] GARCIacute BALLESTER L VENY J Jarme dAshygramonl Regiment de preservacioacute de pestilencia (Ueida 1348) Barcelona Gran Enciclopedia
Catalana 1998 p 13-31 GARc[A BALLESTER L MCVAUGH M R RUBLO VELA A Medicallicensing and leaming ill
fourleenlh-cenlury l1tlenciacutea Filadelfia The American Philosophical Society 1989 (Transacshy
donS of the American Philosophiacutecal Society 79 pare 6)
GARCIacuteA BALLESTER L PANIAGUA J A MCVAUGH M R [editors generals] Amaldi de Villano Opera Medica Omnia Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1975
- Amaldi de VilIanova Opera Medica Omnia Vol ll MCVAUGH M R [ed] Aphorismi de gradibus Barcelona Publicacions de la Uruversitat de Barcelona 1975 [2a ed
1992] Arnaldi de Villanovo Opera Medica Omnia Vol XVI MCVAUGH M R [ed] -iexclransalio lib Galieni de rigore et tremore et iectigatione el spasmo Barcelona Publicacions de la
Univcrsitat de Barcelona 1981
Les mivcrsilals
GAReiacuteA BALLESTER L PANlAGUA J A MCVUGH M R [editors generalsJ Amaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol XV GARciacuteA BALLESTER L SAacuteNCHEZ SALOR E [ed] Commentum supra Iractatum Galien de malida complexonis diverse Barcelona Publicashycions de la Universitat de Barcelona 1985
Arnadi de Villanova Opera Medica Omnia Vol XV DURLlNG R J Doctrina GaUeni de inlerioribus Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1985
- Amaldi de Villanovo Opera Medica Omnia Vol Jl[ McVUGH M R [edJ De amare Iremico De dosi tyriacalium mediaacutenarum 2a ed Barcelona Publicacions de la Universiacuteshytat de Barcelona 1985
Amaldi de Villano va Opera Medica Omnia Vol IV DEMAiacuteTRE L Gil SOTRES P [edl Tracl de consideracionibus operis medicine sive deIebotomia Barcelona Publicacions de la Uniacutevemtat de Barcelona 1988
- Amaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol VI PANAtUA J A ledl Medicarim1is parabale Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1990
- Arnaldi de Vilonovo Opera Medila Omnia Vol VI FERREacute L FELlU E [edl Pirqeacute Barcelona Publicacions de la Univemtat de Barcelona 1990
- Amaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol V12 PANIAGU J A lel alt] led] Commentum in quasdam parabalas et aUdS aphorismorum series Barcelona Publicacions de la Universiacutetat de Barcelona 1993
Amaldi de Villano va Opera Medica Olllnia Vol X1 GARCiacute BAIlESTER M R MCVAUGH P GIL SOTRES P PANlAGUA J A Regilllen sanitatis od regem Ara~onlII Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1996
- Amaldi de Viacutellanova Opera MediaJ Omnia Vol X2 CIFUENTES L MCVAUGH M R [ed] Regimen Almarie Barcelona Publiacutecacions de la Universitat de Barcelona 1998
---- Aaldi de Vilanovo Opera Medica Omnia Vol XI BAZELl D [ed] De esu carniUnl Barcelona Publiacutecacions de la Uruversitat de Barcelona 1999
Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol V 1 Tractatus de intentione medirorum Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 2000
Gran Enciclopedia Aragonesa Saragossa UNALI 1980-1987 14 v
Gran Enciclopedia Catalana Barcelona Enciclopedia Catalana 1970-1993 18 v Gran Enciclopedia de Mallorca Vol 1 Palma de Mallorca PromomaUorca 1989-
JACQUART D MlCHEAU E LI mMecine arabe et lOccidenl meacutedieacuteval Pariacutes Eacuteditions Maisonshyneuve et Larose 1990
LLABREacuteS QUINTANA G [ed] Jahuda Bonsenyor Uibre de parau1es e dils de savis e filosofo los Proverbis de Salomo lo llibre de Calo Palma de Mallorca Imp Den Joan Colomar y Salas 1889
LLADONOSA I PUJOL J LI Faroltal de Medicina de Iamiga Universital de LJeida Barcelona Rafael Dalmau 1969
LEstudi General de Ueida del 1430 al 1524 Barcelona Institut dEstudis Catalans 1970
LOacutePEZ IINtildeERO J M FERRANDO A [eds] Uuls Auacuteanyiacutes Regiment preservatiu e curati de la peslilencia Valencia Universitat de Valencia-Ajuntament de Valencia 1999
LOacuteIEZ PlNtildeERO J M [el al] Diccionario hisloacuterico de la ciencia y la teacutecnica en Espantildea Barcelona Peniacutensula 1983 2 v
MAIlURELL 1 MARIMON J M laquoAntoni Ricart profcssor en ares i medicina (1395-1419)bull Gimbernat 1 (1984) p 133-136
MCVAUGH M R Medicine befare the plague Practitioners and their patients in Ihe Crown of Arashygon 1285-1345 Cambridge Cambridge Univ Press 1993
MCVAUGH M R GARCIacuteA BALLESTER L The medical faculty at early fourteenth-century Leacuterida bull History f Universilies 8 (1989) p 1-25
MCVAUGH M R SIRAIS N G [edsl bullRenaissance medicallearning evolution of a tradishytiono Osiris 2a serie 6 [monograacuteficj 1990
402 El femps de fes universitats iexcl escolchtira
PANIAGUA J A Studia Amadiana Trabajos Ctl IMn a la obra meacutedica de Amau de Vilanova c 1240-13 11 Barcelona Fundacioacuten Uriacuteach 1838 1994
- EI maestro Amau de Vilanova meacutedicoraquo Studia Amaldiana Trabajos en toma a a obra meacutedimiddot ca de Amau de Vilal c 1240-13 11 Barcelona Fundacioacuten Uriach 1838 199411 p 1-98
IEltARNAU I ESPELT J ledl Actes de la Trabada iexclnl(madal dEsudis sobre Ama de Viashyova Barcelona [nstiacutetut dEstudis Catalans 1995 2 v
PEIU~ONE COMIAGNI V laquoLe immagini del medico Gerolamo Torrella AInali ddlstitllo de Filosofia Universiiexcliquestiexcl di Fircl1ze Jawltiquestiexcl di Leler( e Filosoia 1 (1979) p 17-45
PESET M [dir] Hisria de la UniIrsilal de [iexclIltnoacutea 3 vol Valencia Uniacuteversiacutetat de ValeacuteIlCla
2000 RASHDALL H The Universitics ~r Europe il he Middle A~fs Oford Clarendon Press 1987
3 v (la ed 1936) RonOLl MbullOsservazioni sul De jmaginibus astrologicis di Gerolamo Torrellagtl RilaSCIshy
menlo 31 (1991) p 219-237 Rumo [ BALAGUER J Documentos para la historia de la Universidad de Barcelona VoL 1 Prelimishy
nares (1289-14)1) Barcelona Universidad 1971 RUlllo VELA A laquoLas epidemias de peste en la ciudad de Valencia durante el siglo xv Nueshy
vas aportacionesgt Esudis Castellorencs 6 (MisceUania desludis dedicats a la cmoria dd Proshyfessorjosep -iexclrene i Odena) (1994-1995) p 1179-1221
RUumlEGG W bullTemasgt A RII)DER-SYMOENS H lE led] Historia de la Uniacutevlf5idad rtl Elroshypa Vol 1 Las Universidades en la Edad Media Bilbao Universidad del Paiacutes Vasco 1994 p 3-38
SIRAISI N G Medieval and early Renassonce medicine An introdueion lo kouled~e and praai( Chicago The Univ ofChicago Press 1990
VERGER J laquoEsquemas bull A RIDDER-SYMOENS H DE ledl Historia de la Universidad en Elroshypa VoL 1 Las Uiexclrsidade en la Edad Media Bilbao Universidad del Paiacutes Vasco 1994 p39-82
WEILL-PAROT N Les laquoioges astmlogiques au Moyen Aacutege e ala Renalssane Speacuteculaions 111shy
teIectueUes el pralques magiques (XII-XV siede) Pan Honoreacute Champion 2002 ZIEGLEIl J Medicine and Religion c 1300 The Case of A rila de Vilanova Oxford C1arendon
Press 1998
6 La ciencia a lobra de Ramon Llull
LoLA BADlA
Univcrsitat Barcelona
1 EL PROBLEMA DE LACCEacuteS DEL LAIC RAMON LLULL ALS CONE1XEMENTS ClENTIacuteFlCS
Es conserven molt pocs documents sobre la ida de Ramon Llull (Ciutal de Mallorca 1232-1316) per ao la quasi autobiografia llatina que va dictar a Pariacutes el 1311 la Vita coetallea eacutes un punt de referencia imprescindible (Platzeck 1964 Hillshy
1991) Lobjectiu daquest text eacutes [estudiada presentacioacute dun venerable octoshygenariacute i deis seus projectes de croada davant del concili de lEsgleacutesiacutea a Viena (1311) e1s esdevenimcnts anteriors a la seva laquoconversioacute a la penitenciaraquo de 1262 hi lenen poc pes i shi oblida del tot la decada de 1276-1286 La carrera descriptor de L1ull comenlta el 1271 quan va produir una obra monumental de caracter miacutestic espcculatiu apologetic i tambeacute enciacutedopeacutedic i cientiacutefic el Lliacutebre de cotlfempladoacute et
Deacuteu Les vies dacceacutes a la informacioacute filosOka iacute cientiacutefica necessaria per a la redaccioacute daquest lIibre i deis altres que va escriure de Mallorca estant immediatament desshypreacutes es un problema no resolt (Donner 1987 Garciacuteas Palou 1989 Batllori 1993 p 69-86) La criacutetica ha de fer conjectures sobre Ieducacioacute del fill duna famiacutelia de colons benestants del patriciat urba vinculada a la nova cort catalana de lilla -la conqucsta de Jaume 1 eacutes de 1229 Se sap que la formacioacute de les dasses dirigents catashylanes (religiosa juriacutedica militar) al segle XIII no implicava necessariament dominar la lectura i lescriptura (Jaume 1 1208-1276 va compondre e Llibre des fets oralment vcgeu per a certes noves vies dalfabetitzacioacute Soler 1998) en canvi al segle XIV la lectura i lescriacuteptura sestenen arreu (Renedo 1993 Gimeno 1998) El fet eacutes que tan bon punt L1ull canviacutea la vida dhome casat que socupa de propi patrimoni i serveix el seu rei pcr la condicioacute de contemplatill enderiat en la composicioacute del laquomillor lIibre del moacuten contra els errors deis infidels (Vita coetanea 1 6) es Iabisme que separa el seu escas bagatge intellectual dhome laic de la preparacioacute
1 L1egirn la versioacute nina de la Vila roeldnea a ROL vol 8 p 269-308 i la catalana del segle XIV
J OE vol 1 p 31-54 (vcgllatlJoriacute Hiacutellgarth 19H2 Domingua 1987 Samamaria 19H9)
40
378 1middot1 icmps di les univcrsitiexcl1ts i les(olastiacuter1
Lectura de medicina en una aula universitaria Caplletra iHumiacutenada dun manuscrit anlb obres de Gale copia ven 1460 (Oreden Siichische Ltndesbibliothek ms Db 93 fol 503v)
de cossos dajusticiacuteats -un cada tres anys a Lleida dos per any a 13arcelona- per a
disseccions (Rubioacute Balaguer 1971 p 66-67) A loctubre de 1401 els mestres en medicina Antoni Ricard (o Ricart) i Pere Descoll s obligaren davant el
consellers a ensenyar medicina filosofia i astrologiacutea en la mesura que el Consell ho volgues i a no invocar contra aquesta decisioacute del consistori cap privilegi papal o reial (Rubioacute Balaguer 1971 p 69) El metge reial que fins aleshores haviacutea estat catedrashytic de la universiacutetat de Lleida Antoni Ricard (c 1360-1419) fou la personalitat meacutes destacada de la medicina baixmedieval catalanoaragonesa despres dAmau de Vilanova
Novament la iniciativa reial topa des del primer moment amb loposiciacuteoacute obcrta del patriciat urba barceloniacute agrupat entorn del Consell de Cent perque considerava que el monarca pretenia instrumentalitzar poliacuteticament lEstudi per a reafirmar laushytoritat reiacuteal davant les llibertats burgeses Aquesta pero el Comell ac[Ua a
Les uniacuteucysitats 371
luniacuteson amb el Collegi de Metges de la Ciutat de Barcelona (ColIliexcliwll mcdiacutewrIIltI
civitatis Barchillone) una institucioacute corporativa darrere de la qual es parapetava el
coHectiu medie local (la constitucioacute daquesta institucioacute el 1342 ha estat ben estushy
diada per Garciacutea Ballester 1982) El Collcl(illltl de Barcelona -aparentmem Iorganitshyzacioacute medica de cadcter gremial mes primerenca deis regnes ibeacutencs durant redat
mitjana- fou instituit per Pere 11I el Cerimonioacutes el qual daquesra manera deixava a
111a11S deis metges barcelonins el control absolut de la practica professionll cxigien que rots el qlli es proposessin d exercir la medicina a Barcelona superessin
un examen independentment que til1g11essin o no titulacloacute univcrsitaacuterid Aixiacute dones el COIltiacuteilllH esdevingueacute el capdavanter a Barcelona del model profcssional que Gar~
ciacutea Ballesrer ha denominat laquoobertraquo i que a la monopolitzaciacuteoacute ll1ent i de la practica professiacuteonal per pan de la iacutenstitucioacute univemtaria Oacutebviamcllt
els membres del Collcgium veien IEstudi com un cavall de Troid que lCablria prishy
vant-Ios del control de la practica professional en favor de la institucioacute universitari El 9 dabnl de 1402 el rei notiacutetid en sengles cartes al Consell de Cem i als
carrecs de regent de la vegueria i de sotsveguer de Barcelona la dCClsioacute de fundar lEstudi de medicina En la primera recomanava als conselers que rebessin favorashy
blement lEstudi tant laquoper necessitat e uulitat de nostra persona COIl1 per bellesa e
conservaciacuteoacute de saniacutetat singularment de vosaltres e dels habiacutetants de la diacuteta ciutatraquo 1
afegia que de fer el contrari a banda de contrariar-lo molt fariacuteets gran dan a vosalshy
tres mareiacutexs e al ben puacuteblich daquexa ciutat la qual segons vehets eacutes ara per divinal
de pestilencia epidemial vexadaraquo En la segona en canvi ordenava als responsamiddot bies de la vegueriacutea de la ciutat laquosots incorriment de nostra ira e privacioacute de vostres
oficis que lo dit Studi mestres e studiacuteants en aquell ab llurs famiacuteliacutees e beacutens servets
de tots anugs e sinistres e aquells aytant com honestament fer puxats tractets favorashy
blemenr e benignaraquo (Rubioacute Balaguer 1971 p 72-73) Aquestes dues miacutessives reials
trameses meacute dun any despreacute del privilegiacute fundacional de lEstudi soacuten prou expresshysives de la resistencia de les autoritats municipals de 13arcelona a Iesrabliment de
IEstudi
La fermesa reial de donar suport a lEstudi davant de tantes resistcncies es fa patent en sengles decrets seu s signats Iabril i el maig de 1402 Pel primer acollia sota
la seva proteccioacute especial el canceller el dega els mestres i els estudiacuteants de IEstudi
aixiacute com els seus familiars iacute beacutens Pel segon facultava els mestres en arts de IEstudi de medicina tot seguint el model vigent a IEstudi General de Lleiacuteda a atorgar els tiacutetols
de batxiller o mestre en arts i consequumlentment a establir tota la normativa refcrcnt als examens les taxes i altres detalls En aquest uacuteltim decret el reiacute declarava que sense
el concurs de les arts liberals IEstudi de la medicina es gairebe inuacutetiacutel perquc aquestes
reguen i fecunden els cors de tots e1s qui laquovolen alcan~ar el saludable dogma de la ciencia medica per a alaban~a i gloria delnostre tcmps i per a la salut perpetua dels nostres fidels suacutebditsraquo tot reflectint la idea ampliacuteament estesa aleshores arreu dEuroshy
pa deis estudis darts com a propedeutics deis de caracter medic Uns mesos meacutes
tard el reiacute Martiacute aprovava le1eccioacute de Francesc de Granollacs com a canccller de lEtudi de medicina i darts liberals (Rubioacute 13alaguer 1971 p74-76)
380 El temps de les tl1iversitats i Iescolaska
Els escassos iacutendicis documentals suggereixen que Barcelona mantingueacute aleshores una doble font dexpedicioacute de tiacutetols per als qui soHicitaven dexercir-hi la medicina el Ccllegium i lEstudi Les disputes entre els partidaris dambdoacutes models densenyashyment iexcllaquocherlraquo i el laquotancalraquo no es van c10ure fins a 1533 quan els estudis universitaris foren definitivament establerts a Barcelona per privilegi de Carles 1 El Collegiacuteum
pero encara feia sentir la seva presencia iacute pressioacute sobre lEstudi de medicina el 1559 Per aixo i per les pressions de la universiacutetat de L1eiacuteda lEstudiacute de medicina despreacutes duna lIangorosa vida intellectual no fou incorporat a la universitat de Barcelona fins a 1565
25 LEstudiacute General de Saragossa (1476)
Fundada a instancies del capiacutetol i del municipi per butlla del papa Sixt 1 V que atorgava als seus mestres i estudiants els mateixos privilegis que atorgava a Pariacutes i L1eida la universitat de Saragossa constitueix un cas molt atiacutepic siacute meacutes no dStudium
geriexclerale format iniacutecialment per una sola facultat la de les arts Les disputes aviat sorshygides entre el magister maior que aleshores era el eancellerrector de la universitat i el capitol en relacioacute amb Iadministracioacute daquesta es resolgueren amb una nova butlla del mateix papa (1476) que degradava el rector com a viceeanceller sota Iauroritat de Iarquebisbe local ara canceller La nova buclla assignava al canceller vicecanceller i capiacutetol la potestat per a redactar conjuntament els estatuts de ISwdium Nomeacutes a partir de la signatura a instancies deis siacutendics de Saragossa dun privilegi per Iempeshyrador Caries V el 1542 que fou posteriorment confirmat per butlles dels papes Juli 1II (1554) i Pau IV (1555) IEstudi darts esdevingueacute universitat general de totes les ciencies incloent-hi les facultats de dret civil i canoacutenie i de medicina (Rashdall 1987 11 p 101-102)
26 LEstudi General de Palma de Mallorca (1483)
El 1483 el rei Ferran II el Catoacutelic des de Cordova atorga el privilegi pel qual es crea IEstudi General LuHia a Palma de Mallorca a instancies deis jurats daquesta ciutat que Ii demanaven un Estudi on es poguessin estudiar totes les arts iexclles eienshyeies amb una insistencia particular en les doctrines de Ramon Llull que durant la segona meitat del segle XIV i tot el segle xv sensenyaven en diverses escoles escamshypades per Iilla de Mallorca com ara Miramar Puig de Randa i Monti-sion i fora daquesta LEstudi General LuHia quedava sota el patronatge del Gran i General Consell i era proveit deis mateixos drets honors i privilegis que IEstudi General de L1eida en el qual sinspira la nova fundacioacute Aquest fet representa la transformacioacute de Iescola darts en Esrudi General i Ielevacioacute a facultar darts de la catedra de filosofia luHiana instaurada per Agnes de Pacs viacutedua de Quint el 1481 A aquesta catedra safegiacute tres anys despreacutes una segona catedra tulmiddotlista a Monti-sion restaurada per
Les universitars 381
donacioacute testamentaria de Beatriu de Pinoacutes el 1484 i que posteriorment sincorpora a
IEstudi General Loposidoacute deis dorninicans a les doctrines luHianes i la manca de fons per dotar de forma sostinguda les dtedres IeU que el proceacutes dinstitucionalitzashycioacute daquest Estudi General fos molt lent tot i que a poc a poc es foren creant noves dtedres al lIarg deis segles XVI i XVII teologia iacute filosofia (1527) retoacuterica (1541)
cirurgia (1573) teologiacutea (1620) dnons i lIeis (1626) Diversos privilegis reials (15031526) ratificaren el de 1483 peroacute nomeacutes el 1673 arriba la butlla del papa Clishyment X que dona validesa als seus tiacutetols meacutes enlla deis dominis de la Corona dAragoacute (Rashdall 1977 11 p 102-104 Gran Enciclopedia de Mallorca 1989 V p 143-144 [sub
27 LEstudi General de Valencia (1499-1502)
Fundat entre 1499 i 1502 IEstudi General de Valencia eacutes Iuacuteltim que es crea dins dels territoris iberics de la Corona dAragoacute durant Iedat nlIacute~ana tot i que fou precedit de diversos intents frustrats entre daltres el projecte de 1245 ja esmentat el
projecte promogut pel Consell amb Iaprovacioacute del bisbe Jaume dAragoacute el 1373 i Iimpulsat pel metge Pere Figuerola amb Ianuencia del nou bisbe Hug de Llupiashy
Bages el 1389 Davant la gran dispersioacute deseoles els magistrats municipal s feren diversos intents dunificar-Ies en un uacutenic centre tot i que IEsgleacutesia poc disposada a deixar en mans del Consell el control de la docencia aconseguiacute retardar aquest proshy
jecte diverses vegades i consequumlentment e1s continguts se sofisticaren de forma grashydual al mateix temps que les autoritats municiacutepals ampliaren les instaHacions El 1412 es funda finalment una escola municipal amb dotze dtedres mi~ancant les quals sensenyava grarnatica loacutegica arts i a partir de 1482 teologia (Felipo Orts
1993 p 17-19) El 1462 el CoHegi de Cirurgians instiacutetucioacute gremial fundada a Valencia el 1433 que tambeacute integrava els barbers havia promogut la creacioacute duna escola de ciacuterurgia amb una catedra o lectura dotada de la qual sencarregaven metges universitaris tots ells meslres en arls i medicina (Garda Ballester 1988 p 59)
LelecCIacuteoacute com a papa Alexandre VI (1492-1503) del cardenal Roderic de Borja (1458-1492) que com a bisbe de Valencia havia tingut un paper c1au en la incorposhyracioacute de la catedra de teologia a Iescola municipal contribuiacute decisivament a la funshydacioacute de lEstudi General del qualja es parlava el 1492 Entre 1490 i 1493 sadquirishyren nous edificis i terrenys per ampliar les installacions de Iescola municipal el 1498 comencaren les obres i l abril de 1499 es redactaren uns nous estatuts (Felipo Orts
1993 p 18-19) Com que aquests estatuts preveien la sollicitud posterior duna butshyIla papal i dun privilegi reial per a poder conferir graus poden considerar-se les constitucions fundacionals de lEstudi General de Valencia les quals constituiren el marc legal des del qual sen regula el funcionament fins als nous estatuts de 1561 De
fet preveien laquoQue sia escrit al Nostre Sanet Pare e suplicant a Sa Santedat que done e atorgue al dit Estudi general gracia o burla de fer Doctor Batxiller e donar qualseshy
382 El tt111JJS de les ImhJf5lals i C5fOistirJ
vol graus aixiacute propiament com es hui a la Ciutat de Roma e lo Estudi de Bolonya e
de L1eida e per lo semblant escriure e suplicar a la Majestat del Rei Nostre Senyor que done e atorgue lo scmblant privilegi e gracia bull Aquests estatuts recullien que a les aules de lEstudi podrien acudir Ios fills de la present Ciutat e Regne i els laquoestranys de altres regnes i proviacutenciesraquo que tinguessin esperits molt clars)) establien
les bases organitzatives de lEstudi La fundacioacute promoguda conjulltament jurats
1Unicipals i larquebisbe metropolira Pere Lluiacutes de BorJa i Llan~ol nebot dAlexanshydre VI fou ratifIcada per dues butlles dAlexandre VI de 23 de gener de 1500 -runa
dereccioacute del nou Estudi General laltra de nomenament deIs maxims carrecs de lEstudi els jurges cOIlservadors de la gracia ato~ada- i per de Ferran [) (1 (
de febrer de 1502) expedit a Sevilla El 13 doctubre de J502 JEstudi General de
Valencia fou inaugurat solemnement (Baldoacute 1986 p 22-23)
Des del comen~ament la universitat de Valencia fou una institucioacute mUlllclpal I
totalment sotmesa al patronatge de la ciutat En efecte malgrat els ingressos proceshy
dents dallistaments o matricules i de les taxes i propines dels graus la principal font
financera eren les rendes de la ciutat la qual es feia carrec de les despeses de buriles i privilegis sostenia ledifici i alllpliava les instaHacions finan~ava les catedres i eh
sous deis altres empleats etc Aviat sestabliacute que aqueste rendes procediren darbitris
al consum com ara cises a aliments concrets impostos sobre ten des etc (Baldoacute 1986 p 25-30 Felipo Ortgt 1993 p 54-56)
Consequumlentment amb el patronatge e municipi governava la universitat tot i
que el carree de canceller -autoritat maxima en totes les universitats com a represenshytant de lautoritat papal i enearregat de supervisar les aetiacutevitats de IEstudi- Iocupava
larquebisbe de Valencia La junta suprema de la universitat o Glllustre Major estava constituida per disset membres el canceller -que usualment delegava en un canonshy
ge- el rector -nomenat per la ciutat- tretze membres del Consell Municipal (el
racional sis jurats el siacutendic quatre advocats consistoriacuteals i el secretari) idos canonges
en qualitat de jutges conservadors de lEstudi Tot i que aquest Gaustre Mlljor era col-legiat de govern universitari encarregat d establir i modificar els estatuts i
de supervisar el desenvolupament normal de les activitats universicaries qui realment
manava a la universiacutetat era el seu patroacute el Consell que gaudiacutea datribucions molt ampliacutees entre daltres el nomenament deis carrecs (catedratics examinadors rector) la
fIxacioacute deis seus sous i la recaptacioacute deis drets de matriacuteculacioacute i propines Nomenat
per l ajuntament entre els doctors en teologia dret i medicina que en constituien el
professorar el rector el mandat del qual durava tres anys sencarregava d executar cls manaments del muniacutecipi a la universitat Sempre dacord amb els estatuts fundacioshy
mis de lEstudi el rector vetllava perque sapliquessin gaudia duna jurisdiccioacute que
sestenia fins a vint passos fora de [Estudi iacute e seu carrec era incompatible amb Jeshyxercici de la docencia Per sota hi haviacutea e lIoctinent del rector O vicerector dos ealaris
encarregats de cobrar drets dallistament i la part de les propines de graus que ingresshysaYa la universitat (tasca absorbida despreacutes pels prioriexcl o caps de facultat) i el vexuer o bidell Hi havia tambeacute claustres de catedratics tot i que nOmeacutes gaudien de caracter
consultiu i assessor (Baldoacute 1986 p 30-32 Felipo Orts 1993 p 24-42)
Lrs unirJ(~rsita(s 383
Sempre dacord amb les constitucions fundacionals els professors o catedratics
eren anualment pe Consell municipal en del rector el 2 de
de cada any tot procurant que els nomenaments fossin per unanimitat Durant aquest acte sassignaven lurs sous anuals que depenien de lantiguitat i dels merIacutets de
cadascIacutel Tots els catedratics tenien e1s seus cambrers el quals acostul11aven a repetir
pflvadament les classes deis catedratics i a aclarir dubtes Quan la substitucioacute es proshy
longava meacutes temps del que shavia determinat aquests passaven a ser titulars Talllbeacute hi luvia uns mestres en arts que amb el permiacutes del rector impartien classes extraorshy
dinaries puacutebliques i gratuites sobre temes i a hores no exactament coincidents amb les dels catedratics EIs examiacutenadors habitualment diferents dels catedratics sencarregashyven dexamiacutenar els estudiants aspirams als diversos graus (batxiller llicenciat mestre
o doctor) en les diferents facultats Inicialment eren molts en cada facultat despreacutes es reduiren a quatre cadascun deis quals tenia assignat un substitut o adjunl
(Baldoacute 1986 p 32-34 Fehpo Orts 1993 p 67-70 1185-210) LEsrudl General de Valencia dlsposa des de Imici de les quatre facultats habishy
tuals en altres universitats europees (arts medicina teologiacutea iacute dret) a meacutes dcls estudiacutes
de gramatica i Ilatinitat que havien de cursar-se abans dingressar a la facultat darts i
que es van anar fent meacutes rellevants a mesura que Valencia esdevingue un focus important del moviment humanista Inicialment tenia 12 catedres dotades 4 en lIatishy
nitar (poesia laquodoctrinal majoro) doctrinal l1Ienoro) i partsraquo) 3 en arts (ltltfilosofiaraquo [2] i laquofiloshy
moral))) 2 en teologia (ltltSaxrada Escriptura i laquoteologia seme aditamentraquo) 2 en dret
(ltltdret civil i drel canonio) i una en medicina El nombre de catedres peroacute era ja de 23 el 1549 i de 29 el 1611 La facultat de medicina va tenir un creixement meacutes conshy
tinuat sobretot durant la segona meitat del segle XVI En efecte teniacutea una catedra el
14993 el 1549 i 8 el 1611 amb un pressupost total anual de 25 65 i 675 lIiures
respectivament (Felipo Orts 1993 p 63-66) Meacutes concretament sabem que la facultat de medicina de JEstudiacute General de
Valencia en liacutenia amb el model universitari italiacutea de Montpeller i de Lleida havia incorporat des de bon principi els estudis de cirurgia com a culminltlcioacute de lIur proshy
ceacutes dinstituciacuteonalitzacioacute i de [ascens social deis cirurgians a la Valencia baixmedieshy
val El metge L1uiacutes Alcanyiacutes ocupa amb una assignacioacute salarial de 15 liures luacutenica catedra de que inicialment disposava aquesta facultat i que expressivament es deia
cadira de medicina e cirurgia Molt aviat (1500) aquesta catedra es desglossa en una cateshydra primera de medicina o cadira de principis dotada 3mb 35 liures i que durant els
primers anys fou ocupada per Alcanyiacutes fIns a [inici del seu proceacutes inquisitorial el 1504 per Salvador Abril (1504-1505) i per Jeroni lbrrella (1505-1508) i una segona
catedra de medicina que fou regentada per Salvador Abril fms a 1504 i per Muntildeoz (1504-1506) Daltra banda el 1501 fou dotada una cadira de aacuterurgill per
la mitat del temps als cirurgiacuteans e Jaltra als apotecharis ab trenta i cinch liushy
res)) durant els primers anys ocupada successivament per Francesc TristuJl (1501) i Colom (1501-1506) i que al Ilarg de tot e segle XV fou en utilitzada
com a trampoliacute per a accedir a catedres mes ben remunerades (Fclipo OrtS 1993
p 135-140 Peset 2000 1 29-38)
384 El reps de les rmiversirars i teStOaSlieo
3 LES FACULTATS DE MEDICINA UNIVERSITARIES COM A ESCENARI DACTIVITATS ClENTIacuteFlQUES
Des del segle Xl i sobretot al comenvament del XfI1 en el marc de la revitalitshyzacioacute urbana iacute del naiacutexement de la burgesia una nova forma de medicina shavia desenvolupat al sud dEuropa com a resultat de lassimilacioacute de la filosofia aristotelica (convenientment cristianitzada) i dun gran nombre dobres mediques antigues
(principalment hipocratiques i de Gale) fins aleshores desconegudes a lOccident medieval liad Aquestes obres que anteriorment havien estat compendiades i
comentades per metges bizantins i arabs comenvaren llavors a ser traduides de Iarab i del grec al lIatiacute i a les lIenguumles vulgars Des de la primera meitat del XIII
aquesta forma racional de medicina que concixem com a medicina escoasica esdevinshygueacute leix vertebrador deis sabers i les practiques que simpartien en les facultats de
medicina integrants de la majoriacutea deis Studia generaliacutea o universitats promoguts per
IEsgleacutesia els monarques i les municipalitats durant els segles seguumlents a les ciutats de tot Europa (Siraisi 1990 Jacquart i Micheau 1990 McVaugh i Siraisi 1990 Garciacutea
Ballester el al 1994) Tanmateix la medicina escoliiacutestica emergia en el si duna sodetat on lensenyashy
ment i l exercici de les ocupadons sanidries s ajustaven al model professional ober que ja hem esmentat en els casos de Barcelona j Valencia Aquest model estava fonashymentat en un aprenentatge artesanal del saber medie que era transmes o impartit per
qui eI possela d acord amb un criteri personal i sense arrecerar-se en cap institushycioacute i en una ovalidacioacute social de la practica medica [que] venia imposada pel binoshy
miacute exit-fracas en la reladoacute metge-malaltgt (Garciacutea Ballester 1988 p 42 Garciacutea Ballester McVaugh i Rubio Vela 1989 McVaugh 1993 Cardoner Planas 1973) El futur guaridor optava entre diversos models de formacioacute en vinut de condicionashy
ments economics socials o culturals Nomeacutes en el transcurs deis segles baixmedievals i moderns el sistema es lanal duna manera gradual en favor de lhegemonia del metshyge i del cirurgia universitaris El model universitari de formacioacute medica assolia aixiacute
gradualment el monopoli legal sobre el proceacutes educatiu i la practica professional a les societats de la Mediterriiacutenia llatina i provocava la submissioacute o la marginacioacute definitishy
va deis guaridors formats en altres models -dones membres de minories religioses i en general tots els practics no universitaris (Cabreacute Pairet 1994 Garciacutea Ballester
1984) Lexistencia de qualsevol sistema de control de les ocupacions sanitiiacuteries es justishy
ficava per una creixenr valoracioacute social de la salut com un beacute comuacute que la coHectivishy
tat havia de protegir Des del segle XIII les burgesies urbanes deis palsos de la Medishyterriiacutenia Uatina anaren prenent consciencia de la conveniencia de garantir uns miacutenims sanitaris per al conjunt de la poblacioacute En consequumlencia les autoritats municipals
dictaren mesures dacord amb la nova medicina per al manteniment de la salubritat de les ciutats Aquest proceacutes sinrensifid de resultes de les grans epidemies que assoshylaren Europa a partir de 1348 19ualment a les ciutats i les viles es promogueren
Les universitars 385
estrategies dassistencia als pobres fonamentades en el manament cnstla de la caritat i en una nova etica de responsabilitat col lectiva davant els problemes socials unes
estrategies adrevades al control dun grup que aleshores constitula la majoria de la
poblacioacute i que representava un perill creixent per a l ordre social Aquestes estrategies es plasmaren en la contractacioacute puacuteblica a carrec de lerari municipal de metges i
cirurgians universitaris per a latencioacute del comuacute aixiacute com en el desenvolupament
dinstitucions dasil dites hospilals per a captaires rodamons i pelegrins estiguessiacuten
malalts o no Aquestes institucions foren originariament petites infermeries o gestionades per confraries gremials i alllarg de la baixa edat mitjana foren reemmiddotmiddot
plavades per grans hospitals puacuteblics fundats pel poder reial o pels municipis on les
tradiacutecionals funcions socioassistencials es combinaven de manera creixent amb les mediques (Arrizabalaga Martiacutenez Vidal i Pardo Tomaacutes 1995)
La custodia de la salut va dur a qui exercia el poder (rei autoritat eclesiastica
municipi gremi o collejiquestium professional) a apropiar-se en exclusiva de ladJudicacioacute de la l-eniacutea praclicandi El resultat final de la contesa entre els diferents models dapreshy
nentatge i de practica sanitaris a labast fou condicionat tant pel saber i les habiacuteliacutetats
deis professionals formats a les facultats de medicina com decIacuteslU suport que les autoritats civils i edesiastiques atorgaren al mode universitario Tanmateix el
model laquooberr continua proporcionant fins ben beacute al XIX el meacutes gran nombre de
practics ocupats en tasques sanitaries (metges cirurgians barbers apotecaris i manesshycals) els quals constitutren fins lIavors Iautentic paraigua sanitari de la majoria de la
Les facultats medievals formaven en la medicina escoliistica professionals que
atenguessin les demandes sociacuteals de salut sobretot deis estaments dirigents La dedishy
cacioacute docent i l exercIacuteci pcictic de llurs professors dona lloc a una iacutengent quantitat descriacutets en els quals dacord amb el metode escolastic exposaven glossaven o
comentaven cls textos de les autoritats mediques suscitaven problemes entorn de
quumlestions puntuals i disputaven duna manera formal sobre aquestes quumlestions La
pervivencia daquestes instituciacuteons eacutes la prova meacutes ferma del fet que van saber satisfer les expectatives que es crearen entre les elits governants Aquestes darreres ben
al contrari de la imatge encara avui corrent del pensament medieval
la medicina escolastica com un instrument efica~ per afer front als problemes de la salut i la malaltia i per tant legitimador del poder que detenien
Aixiacute mateix les facultats de medicina baiacutexmedievals constitufren amb les de les arts (a les quals estigueren estretament lligades al sud d Europa) l esceshy
nari principal per al conreu de la filosofia natural (Jequivalent del que actualment
anomenem ciituia) de la qual formava pan la teoria medica per beacute que la practica
de la medicina estigueacutes orientada a objectius especiacutefics Fou nomeacutes a partir de mitjan segle xv que comeniexclaren a sorgir generalment a lempara del patronatge de les elits
governants les academies i altres institucions noves que en els seguumlents rivalitshyzaren amb les facultats duna manera creixent
En termes generals tot el que hem dit fms ara saplica al conjunt de la Corona
dAragoacute durant Iedat mIacuteljana Ara beacute com es concreta aquest proceacutes en els diferents
386 Ellemps de les uniVfrsilals i lescoliacutelslica
territoris de la Corona Com a la resta deis regnes iberics la coexistencia de les tres grans cultures monoteistes mediterrmies (istimica jueva iacute cristiana) fou un deis trets meacutes caracterIacutestics de la societat medieval catalanoaragonesa A mesura que els seus monarques conquerien nous territoris a Ilslam els cristians desplaaren els musulshymans com a majoria dominant que imposava la religioacute i la cultura propies i els releshygaren a la condicioacute de minoria sotmesa i dependent els jueus en canvi reeixiren a mantenir-se sota el domini musulma i cristiacutea com una minoriacutea culturalment signifIshycativa en la medicina i en altres ambits El galeniacutesme entes com un conjunt de coneixences i practiques mediques inspirades en els escrits de Gale constitula el substrat comuacute de la medicina de les tres cultures pero el marc multiforme i variable de relacions de domini i dependencia entre siacute conferiacute a la medicina a la Corona dAshy
uns trets peculiars en el marc de IEuropa lIatina medieval Aquest cacicter peculiar afecta tant el saber teoric i els models de formacIacuteoacute com Iexercici professioshynal les formes dassistenciacutea i les institucions El cas del mostassaf iexcliexclIustra ben beacute aquests fets A al-Andalus havia estat un funcionari que regulava el comer urba i lactivitat deis mercats Amb la conquesta cristiana algunes ciutats (Valencia 1238) mantingueren aquesta institucioacute musulmana amb la missioacute de vetllar per la fIabilitat deis pesos i mesures en els mercat~ la neteja i la salubritat daquests i tambeacute deis carrers i l estat de conservacioacute deis queviures i lIurs preus Amb aquestes noves funshyclons el mostassaf fou instaurat al lIarg deis segles XIII i XIV en molts altres centres urbans de les corones de Castella i dAragoacute com ara Saragossa (almenys des de lany 1242) Ciutat de Mallorca (1309) Lleida (1337) i Barcelona (1339)
Tot seguit abordareacute succintament la produccioacute cientiacutefica deis metges universitashyris de la Corona dAragoacute durant ledat mitjana en dos grans escenaris duna banda e resso del proceacutes dassimilacioacute de saber medic antic comuacute a IOcciacutedent liad diacutens deis ambits universitaris de la Corona de laltra la projeccioacute cultural deis metges i deis estudiants de medicina originaris de la Corona en altres indrets dEuropa
4 LA PRODUCCIOacute MEDICA SORGlDA DE LES UNIVERSITATS DE LA CORONA DARAGOacute 1 LLURS PROTAGONISTES
Com a la resta de IEuropa medieval els metges universitaris de la Corona dAshyestaven familiaritzats amb una serie dobres dorigen irab que compendiaven
amb extensioacute i complexitat diverses el conjunt deIs sabers medies hipocraticogaleshyniacutecs al seu abast (Colliget dAverrois Canon d Avicenna Pantegni dAli Abbiis) o una part (Teysr dAvenzoar) Tambeacute coneixien alguns tractats del mateix Gale als quals safegiacute -a partir de la seva introduccioacute en la decada de 1280 en e1s cercles universitashyriacutes del nord dItilia Montpeller i per beacute que amb menys viacutegoria Pariacutes- un conjunt dobres (trenta-cinc) conegut amb el nom de nou Cal que representa una profunda reforma inteiexcliexclectual i practica de les facultats de medicina medievals (Garciacutea Bashyllester 1998) Al costat d aquestes obres hi havia inseparablement el que hom coshyneiacutexiacutea com Articella un conjunt variable descrits medies generalment de caracter
Les uniVfrsicals 3117
esquemitic el nudi de qual estava integrat per la Isagoge de Johannitius (de fet un abreujament lIatiacute dun text de Hunain iacutebn Ishaq) uns breus escrits semiologics sobre es polsos i les orines tres textos hipocritics (Aphorismi Progl1ostica i De regimine acushytorum morborum) i e Tegni de Gale LArticela fou el manual daprenentatge basic deIs metges universitaris europeus fins al primer ter del segle xvr i formava part habitual de les biblioteques mediques de lepoca Tot aquest conjunt dobres defIniacutea l esqueshyma bisic al voltant del qual girava la medicina universitaria a ledat mitjana un esquema que cal no oblidar-ho es fonamentava en es coneixements de loacutegica i de filosofia natural i moral que els estudiants de medicina havien hagut dadquirir preshyviament a les facultats darts a traveacutes del corpus dobres d Ariacutestotil
La Isagoge de Johannitius dividiacutea la medicina en theoria i practica EIs metges medievals entenien per medicina theorica el coneixement correcte de que ells anomeshynaven coses naturals no naturals i cOl1tranaturas Segom el galenisme lIatiacute les coses natushyras componen el cos huma i li permeten la subsistencia com a eacutesser viu (elements complexions humors esperits virtuts ete) les coses 110 naturals defineixen l entorn natural i social de la persona la qual es troba en estreta interaccioacute normal o patoloshygica amb eH Iaire i lambient el menjar i la beguda e treball i e descans el son i la vigiacutelia les excrecions i les secrecions i es moviments de Ianim i les coses contranashyturals constitueixen tot e que hi ha dalterat en la persona en l estat de malaltia Oa malaltia mateixa les seves causes i els seus accidents o siacutemptomes) La dimensioacute practica o operativa lanomenada mediana practica compren tres tipus daccions en lambit de la prevencioacute i la terapeutica la dieta -entesa com a norma que abasta tots els aspectes de la vida humana mitjanant un uacutes adequat de les coses 110 naturals- la medicacioacute i la cirurgiacutea
Tant la mediana theorica com la practica es plasmaren en obres de contingut espeshycHic que els metges uniacuteversiacutetaris produlren com a resultat de les activitats docents o practiques Duna banda durant la segona meitat del segle xrv iacute tot al Harg del segle xv els professors universitarIacutes generaren nombrosos comentaris escolastics als escrits de les autoritats mediques ja citades i daltres autoritats De laltra tambeacute sorgiren obres dedicades a aspectes prictics especiacutefics com ara els regiacutements de sanitat els tractats de pesta i altres escrits conjullturals es tractats de simples i compostos medishycinals (antidotaris) i les coHeccions de receptes (receptaris o experimenta) i els tractats de cirurgia i danatomia Cal dir que els pressuposits doctrinals de la medicina unishyversitaria penetraren en altres ambits de la practica sanitaria en particular els refeshyrents a la cura dels animals per al treball i la guerra (cavalls i mules) o per a Ioci dels grups sociacuteals dominants (uacutelcons i gossos) (Ciacutefuentes Ferragud iacute Garciacutea Ballester 1999)
Parlar de la produccioacute medica sorgida de les universitats de la Corona dAragoacute exigeiacutex abans que res referir-nos a Arnau de Vilanova tant per raom estrictament cronologiques com per la seva rellevancia en la medicina universitaria de tota lEushyropa llatina DArnau nhem de fer notar la condiciacuteoacute de catalanoparlant la possible ascendencia aragonesa lespecial relacioacute amb Valencia les seves profundes inquietuds religioses i lestreta vinculacioacute a quatre reis de la Casa dAragoacute (Pere II i es seus fIlIs
389 JI El f(II) tic I~ iexclWilCfsitJS i fisnll~tim
Alfoacutens 11 Jau11le 11 i Frederic lf de SiciacuteliJ) i J tre papes (13oniacutefaci VIII Benet XI iacute Climent V) Pero hom no entendriacutea ni una sola lIetra de la seva vasta obra si no tinshy
en compte la seva formacloacute CJp J J decada de 1260-1270 i el eu magiacutesteriacute
a la univeritat de En efene com ho han subratllat iexcl bastnnent
els estud arnaldians de luacuteltiacutem mig egk en contrast 3mb una llltoriografia previa
per Ieoterisme i lheterodoxla Arnau fOl primer que res un metge lIniacuteshy
versitariacute que visqueacute de forma apassiacuteonada el conflictes religIOSOS i poliacutetics de la seva
epoca Tanl1latelx les seves celebres activitats professionals (lIlagisnri i
medica) es basaren tothora en un galenisme (ompletal1ltnt ortodox en el seu tcmps
(paniagUJ 19lt)4 1994a Peramau EspeJt 1995 Ziegler 199fl)
COIll a metge procedent dlJla zona de frontera O1 eonvivien les tres cultures
mediterrlnies (crtstiana musulmana i jutva) Arnall dt Vilanova coneixia Iarab i
en el moviment traductor de Iarab al liad dimportants obres mediques
dautors grecs (De illlerioriblls i De r(fore el Irnwre el ialigalic el SIUiSIIO de Gale) i arabs (De viribus wrdis dAviccnna De sil1lpfiribls d Abuuml I-Salt) Com a profew)r
vcrsitan Arnall participa activament en b cOrlStruecioacute de lescolastica medica
la reforma de 1309 deis eswdls medies de Montpeller i Pariacutes (Garciacutea Ballester 199X)
i cultiva gairebeacute tots e1s literaris medies eomemporanis el comentariacute escolisshy
tic als autors classics (CoIII11eiexcllflm slIper lraclallWI Galielli de maiia wmpexionis diverse
Repetiacuteio lIIper ranon Vita brevis) el tractar estrietament teorie (De inlcntiacutee medishy
corull De hmlido radicai De considerochmiblls operis medicine Aphorismi de gradas De
dosi lyriacoliull) la summa o compendi (SpcClIIIIft mediaacutellc) lexposicioacute aforiacutestica
(PambaJe mediwlionis Aphorismi [pariwlares de memoria eXlrava)antesJ) el wnsilillm
didacticopractie centrat en un mal (Regimel podagreJ lexposicioacute enumerativoalfabeshy
tica (Antidotarilm) i els regiments de sanitat (Regimen sanilatis ad regem Aragonllm De
eSII carnium ReJimen AJmarie) (Garciacutea Ballester Paniagua i McVaugh 1(75)
Deixant de banda la figura d Arnau de Vilanova cal dir que la produccioacute cienshy
tiacutefica deJs metges de la Corona d Aragoacute durant e1s segles baixmedievals fou Ineacutes aviat
escassa i de no galre volada Molt probablement les causes en van ser la ja esmentada
feblesa de les facultats de medicina obertes en el territori durant aqllell periacuteode De
fet fins a la decada de 1480 nomeacutes destaca Antoni Rieard professor de medicina als
esttldis de L1eida i Barcelona que orienta una bona part de la leva obra a raplicacioacute
de la matematica a la mediacutecina (De arte Jraduandi medicinas compositas De quantitatibs
el proportioniblltl humorum) (Dureall-Lapeyssonnie 1966 Madurell MarIacutemon 1984)
Altres metges universitaris cultivaren sempre en la llengua acaiquestemica de repoca
(el latiacute) e1s diversos generes literaris medies El comentari escoUstic fon conreat
probablement lIeidad Joan Jacme (m 1384) canceller de la universitat de Montpeshy
ner o el valencia i professor de la facultat de medicina de L1eida Franeesc Queralt
(r 1350 - c 1440) amb els seus comentaris al 7~~ni de Gafeacute i daltres Els coltsilia
medies foren cultivats pel mateix Joan Jacme En Iambit de la medicina practica cal
destacar es tractats de pesta (om es de Sany de Ridaura (ms Rivaurea ( 1365) el
dun cert Blase de Barcelona (molt probablement BJase de Camarasa metge de reiacute
Martiacute e 1406) o el del citatJoanJacme (Cardoner Planas 1973 p 51 i 53) e1s regishy
Li5 flt1iJ1(r~ilals
FoiJ inicial del Rfgiment de psrttadoacute de pestilencia de Jaurne dAgramont (1348) proftSsor de medioacuten) J
lEswdi General de Ueida segonlt una copla del sele XI (Verduacute ArxlU ParroqUIal fol Ir)
390 391 Ellemps de les iversitals i lescolastIacuteta
ments de sanitat com el del valencia Pere Fiacuteguerola (e 1320-1397) adre~at als seu s fills aleshores estudiants a la uniacuteversitat de Tolosa i els comentaris a les obres de cirurgia com el de Pere Figuerola a la Chirurgia magna de Guiu de Chaulac
A lEuropa baixmediacuteeval el lIatiacute llengua de IEsgleacutesia la universitat el dret ladministracioacute i fins i tot de la literatura -De lescriptura en suma- va comen~ar a veure disputats tots aquests ambits per part de les llenguumles vulgars que fins aleshores li havien estat privatius U na de les caractenstiques meacutes interessants de la produccioacute cientiacutefica deis regnes hispimics fou justament la primerenca utilitzaciexcloacute deis vulgars romanics com a vehicles de comunicaciacuteoacute en medicina i filosofia natural De les lIenshyguumles vulgars hispaniques el catali va demostrar ben aviat una vitalitat singular en aquest camp i va esdevenir vehicle duna produccioacute complexa (Cifuentes 1997 2002) Com que dins daquest mateix volum es dedica tot un altre capitol a la literashytura cientiacutefica en cataJa aquiacute nomeacutes esmentareacute i de forma breu les obres mediques originariament en catali de professors universitaris Basicament soacuten tractats de pesta adreiexcliexclats tots dos a la gent comuacute que foren escrits Iun a Lleida amb motiu de la pesta negra de 1348 i Ialtre a Valencia per Iepidemia de 1489-1490
El primer eacutes lesmentat Regiacutement de preservacioacute de pestilencia -el text medie meacutes primerenc escrit en catala- que el metge universitari i professor de la facultat de medicina de Lleida Jaume dAgramunt condogueacute el 24 dabril de 1348 Meacutes enlli del seu interes Iinguumliacutestiacutec la importancia d aquest tractat de pesta rau en el camcter tambeacute primerenc de la pesta negra dins de la literatura medica europea i en el conshytext que Iorigina El Regiment com Agramunt mateix explica en el proacuteleg lescrivIacute no pas per instruir els metges universitaris sinoacute per mostrar al conjunt de la poblacioacute de Lleida com preservar-se daquesta calamitat que aleshores amenaava la ciutat iacute per afer-se entendre pels seus destinataris Agramunt empm no la lIengua academishyca sinoacute la vulgar El Consell municipal (la burgesia) al qual Agramunt adrelta Iobra va rebre-Ia amb entusiasme i en compensa econoacutemicament la viacutedua (Arrizabalaga Garciacutea Ballester i Veny 1998)
Gaiacuterebeacute cent cinquanta anys despreacutes el metge valencia L1uiacutes Alcanyiacutes (e 1440shy1506) escriviacute un Regiment preservatiu e curatiu de la pestilencia en el qual subministrava als profans tot un ventall de consells pdctics amb motiacuteu de l epidemia de 1489-1490 (Rubio Vela 1994-1995) per a preservar-se de la pestilencia i tractar-Ia siacute nemmalalshytiacuteen i no trobaven un metge a qui recoacuterrer lmpres a Valencia cap a Iany 1490 el Regiment dAtcanyiacutes eacutes el primer text medie originalment escrit en catali que simshyprimiacute Atcanyiacutes que havia estat un deis iacutempulsors i dinamitzadors de IEscola de Cirurgia des de la seva fundaciacuteoacute el 1462 i que uns anys despreacutes va ser el primer catedratic de medicina i cirurgia de IEstudi General de Valencia passa en poes anys destar al cim de la professioacute medica valenciana a ser processat per la lnquisicioacute sota iexclacusacioacute de judaltzant el 1504 i condemnat a mort i cremat a la foguera amb la seva dona el 1506 (Arrizabalaga en preparacioacute Loacutepez Pintildeero i Ferrando 1998)
Les universitats
-yiexcl gt -
I~r~~nlfcllfabfutolfn~9ftftlib9 iI~iexcliexclbull ~ 1 ~iiacuterantn~tura
humana lotrmefa a tsts1nnumerGbte6 pttiacuteuat~f06 J110J tala nobe~iacuten te to ttamiddotlcscau(eebe mo dtniguumlamt8 ttffta
-11 ~~ mee~subae middotmt6 ~~~queaguntildeble
pttgtemfQqti~~)fiexclnellameI eQma~9eacute~poftrta membreepntildectpa19beuaUa fes06 gtt peltrtuerfee ~tndtartCOacuteplouamOl~fIacuteCQt les()btts1)e1cot~md~efttsetn~aacute~g~iacuteg~~n
~r~~~~n~)iJr~~I=l3~~~tImiddotmiddotI~~ lt ~tbfuiacutena pertanw anye paacute11JetJ(neqlje~ fom QlutJQta be nmsunt~~eafocauumlfiJ tafptqefnocteitnenQt1 bel tri 1 e~fotna~
ttgtenol1re7tdmiddotmiddotmiddotture )Eneam middotueYmiddotIacuteAsmiddoteacuteiCmiddottteacutee rintend~~ jotskie~~itlr~iexcl relIga ea qeAJi rocoz~tmab muWplieacuteQtto btcoltgtfata confouantedGrificantt1 c rdhlu middotmiddotbmt8l~r~ta1)((co~e~rsitA9Utl1~~ lt1Q[f~e I etC111108Qnt be tetiacutenoacutef6lfiexcllteraacute tao loacuteslluJtJOamp td co~ UI11a pn bon no rol
bullafJe Inid del text del R~imenl 1seli e rurati de la pestilfnria (Valencia Nicolau Spindeler c 1490) del metge conven valencia L1uiacutes AJcanyiacutes (c 1440-15(5) AJcanyiacutes fou el primer professor de medicina de lEstudi General de Valencia (Valencia Biblioteca Puacuteblica de Valencia Fons Nicolau Primitiu 1 iacutegn a2r
[el foh previacute conteacute la portadaj)
392 393 El t(lI1pS de les unllrsttals i icJcolaacutes(iw
5 LES ACTIVITATS CIENTIacuteFIQUES OELS METGES UNIVERSITARIS DE LA CORONA DARAGOacute
EN ALTRES INORETS OEUROPA
La presenciacutea de metges universitariacutes de la Corona d Aragoacute en altres palsos de baixmedieval fou coosequumlencia de raons molt diverses Les millors perspecshy
tives de prom ocioacute professional tingueren seos dubte un paper decisiu en la majoriacutea deis que optaren per establir-se professionalment fora del seu paiacutes dorigen els uns hiacute
anaven a estudiar mentre que els altres hi arribaven amb titulaciacuteons professionals No eacutes aventurat pero dafirmar que darrere daquest pas biogcific decisiu hi hagueacute tamshy
beacute importants raons negatives en un nombre no pas redult de casos La repressioacute desencadenada per la Inquisicioacute entre e1s sectors del patriciat valencia dorigen judeoshy
convers a partir de 1480 hi tingueacute un paper particularment significatiu en provocar Iemigracioacute de professionals i en estimular que e1s fills daquestes famiacutelies benestants
fossin enviats a estudiar a indrets apartats de Ienrarit clima local i lIuny de Iabast del
Tribunal Lestabliment de diverses facultats de medicina a la Corona d Aragoacute durant els
segles XIV i xv no atura Iafluencia destudiants de famiacutelies acomodades de la Corona
d Aragoacute cap a ruverses universitats europees particularment a Occitaniacutea (Montpeller sobretot) i a lcilia (Bolonya Paviacutea Siena Pisa Ferrara Pildua i Napols entre dalshytres) Dacord amb la peregrinatio academica comuna a repoca aquests estudiants
cursar els estudis en unes quantes uniacuteversitats consecutiacutevament abans d obteshy
nir la graduaciacuteoacute com ara lestudiant de medicina valencia Jaume que es doctora a Ferrara el 1502 despreacutes dhaver passat per les universitats de Monrpeller
L1eida Bolonya Padua i Paviacutea o elmallorquiacute Pere dOlesa i Rovira (c 1460-1531)
que estudia successivament a les universitats de Pisa Montpeller i L1eida Durant e1s
segles XIII i XIV Montpeller fou aparentment el primer lloc escolliacutet pels qui estudiashyven medicina fora de la Corona dAragoacute Ara beacute a1l1arg del segle xv el poi datracshy
cioacute bascula duna manera gradual cap a les universitats italiacuteanes Per a explicar aquest fenomen especialment pales a la segona meitat del segle xv i durant les primeres
decades del XVI hem dapeHar a raons diacutendole poliacutetica (domini catalanoaragones sobre el Regne de Napols iacute consolidaeioacute de la presencia hispanica a ltilia
deis dos papes Bolja Calixt III i Alexandre VI) i socioprofessional (prestigi de les universiacutetats italiacuteanes i afebliment deis estudis de medicina a la Corona d Aragoacute i
increment de la demanda de professionals sanitaris a1s regnes hispimics) (Arrizabalaga Carciacutea Ballester i Salmoacuten 1989)
La majoria tornaren al seu 1I0c dorigen en acabar els estudis pero nhiacute hagueacute que optaren per establir-se professionalment lIuny de lIur terra natal per a la resta o
per a una part de la seva vida El cas d Arnau de Vilanova eacutes un eas ben expressiu Despreacutes destudiacutear medicina a Montpeller deis primers anys d exereir professionalshyment a Valencia i deis nomenaments suecessius com a metge de tres reis dAragoacute inicia cap a la priacutemeriacutea de la decada de 1290-1300 un magisteriacute a la universitat de
Lts universitats
Montpeller que el porta en molt pocs anys a esdevenir la mediacuteca meacutes destacashy
da daquest centre durant tota ledat mitjana Aquest magisteri no li va impedir tanshymateix de prosseguiacuter la seva estreta vinculacioacute amb els comtes reis en qualiacutetat de
metge conseller poliacutetic i espiritual i agent diacuteplonuumltic A meacutes a meacutes des de 1301 encara presta a Roma i en daltres 1I0cs importants serveiacutes medies a tres papes (paniashygua 1994a)
U na altra vessant de les aetiviacutetats cientiacute6ques deis metges catalanoaragonesos a
Montpeller la iHustra el cas del Joan Bruguera mort el 1452 en aquesta cjushytat on havia cursat e1s estudis de medicina j on despreacutes havia exerciacutet la professioacute
Gracies a la dot testamentaria de 800 escuts dor una vaiacutexella dargent i els seus Iliacuteshybres durant la deacutecada de 1460 es funda a Montpeller el Collegi de Girona perque
cada any dos estudiants becats de la ciacuteutat de Glrona -iacute siacute no de la seva dioacutecesi o de Caralunya-- poguessin cursar estudis de medicina a la universitat de Montpeller
Aquest que ha estat historieament una de les vies dinfluencia de la mediCIshyna francesa sobre la catalana desenvolupa normahnent les seves activiacutetats fins a la
decada de 1560 quan les guerres de religioacute a tot Europa i en particular les lluiacutetes
entre catolies iacute calviacutenistes al sud de Frana retragueren la concurrencia de giacuteronins a
A partiacuter de mitjan segle XV el de Girona a Montpeller es torna
gradualment destudiants gironins (Dulieu 1970 Calbet i Corbella 1981shy1983 1 p 97 Alcalde 1992)
Tanmateix fou a Italia on a la segona meIacutetat del XV els metges de la
Corona dAragoacute tingueren un protagonisme cultural meacutes destacat Hom pOl assenyashy
lar e1s casos deis germans Gaspar i Jeroni Torrella autors d obres mediques i cientiacutefishy
ques que foren iacutempreses al final del segle xv i al comenltiexclament del XVI i els de Franshycesc Argilagues i de Cuiacutellem Caldentei que treballaren com a editors per a les
premses iacuteralianes del 6nal del segle xv Tots quatre haviacuteen cursat els estudis de medishycina en uniacuteversitats italianes
Gaspar Torrella (r 1452 - c 1520) era membre duna famiacutelia on almenys el pare iacute dos germans eren metges El pare el meslre Ferrer Torrella havia estudiar medicina
a la universitat de Montpeller i pertanyia a la mateiacutexa generacioacute que Lluiacutes Alcanyiacutes I els altres metges valencjans que fundaren lEscola de Cirurgia el 1462 Com el seu
Jeroniacute Caspar cursa els estudis de medicina a les universitats de Siena i Pisa durant la de cada de 1480-1490 amb mesres tan influents com Alessandro Serrnoneshy
ta iacute Pierlcone da Spolcto Despreacutes sestabliacute a Roma on gaudiacute duna posiciacuteoacute social acomodada com a membre de la cort del cardenal Roderic de BOlja Quan el 1492
esdevingueacute papa amb el nom d Alexandre VI Torrella continua al seu servei com a metge personal del seu fill Cesar A meacutes a meacutes fou responsable de la Biblioteshy
ca Vaticana (1498-1500) bisbe vitalici de Santa Ciusta a Sardenya (des de 1494) i
domestiacutec dAlexandre VI Almenys des de 1504 Caspar Torrella fou tambeacute un
dels rnetges del papa Juli 11 (1503-1513) -un fet prou significatiu de lestima que el nou papa teniacutea pels seu s serveis professionals
Torrella escriacuteviacute cinc escrits medies i un pronostic astroloacutegic que foren impresos en un lapse d onZe anys (1497-1507) i en algun cas de forma reDetida El
194 EIemps de les universilas i escoltlstica
seu tractat astrologic fou originariament una epiacutestola adreada a Cesar Borja e 1502 on s avaluava la signifIcacioacute de diferents fenomens celestes (es portents prodigis i presagis es defectes del sol i la lIuna iacute els cometes) La seva tardana publicadoacute e 1507 obeiacute als precs de datari papal Giovanni Gozadini intrigat per les possibles conshysequumlencies de cometa que shavia vist en el ce roma Iagost de 1506 Entre les dnc obres propiament mediques hi ha un consiacutelium doblement impres e 1505 (Roma i Salamanca) dedicat a una nova malaltia anomenada popularment modorriacutella que pe que sembla causa estralls en la flota castellana de Flandes i es difongue despreacutes amplament pes regnes hispanics i vclns un consilium de peste escrit amb motiu duna pestiacutelencia que colpeja Roma e 1504 un regimen saniacutetatis compost en forma de dialeg per al papa Juli II que fou publicat el 1506 idos escrits dedicats al mal franees -una nova afeccioacute que des de 1495 sestenia riiacutepidament per tot Europa- tots dos al seu patroacute Cesar BOIja aleshores viacutectima de la malaltia i que formen part de les obres mediques mes primerenques sobre aquesta afecdoacute Ambdues es publicaren a Roma el 1497 i e 1500 respectivament A mes a mes la mes primerenca es reedita aviat amb un nou tiacutetol (Roma c 1498) i amb la inclusioacute duna epiacutestola dedicatoria al bisbe dAvranches (Normandia) Louis de Bourbon quiacute pe que sembla havia animat Torrella a reeditar e seu treball instat per raons semblants a les de Borja (Arrizabalaga 1985-1986 1996 Arrizabalaga Henderson i French 1997 p 113-144 i 311-317)
El seu germa gran Jeroni Torrella (e 1450 post 1508) despres destudiar medishycina a Siena i Pisa es vincula a la cort napolitana de la reina Joana dAragoacute (1455shy1517) de la qual fou metge a Napols (1477-1499) i a Valencia (1499-1504) Jeroni fou el titular de la catedra medica de principis a IEstudi General de Valencia entre 1505 i 1508 Despreacutes passa a estar al servei del rei Ferran el Catolic a la cort de Vallashydolid De les diverses obres seves de que tenim notiacutecia nomeacutes es conserva un tractat sobre imatges astrolOgiques que fou impres a Valencia cap a 1497 (Loacutepez Piacutentildeero et al
1983 11 p 358-359 Perrone Compagni 1979 Rotzoli 1991 Weill-Parot 2002) Daltra banda e valencia Francesc Argilagues i el mallorquiacute Guillem Caldentei
en acabar els estudis de medicina en distintes universitats dItMia es dedicaren entre a1tres activitats a Iedicioacute de textos medies per a les premses de nord dItilia Franshycese Argilagues (ji c 1470-1508) inicia es estudis de medicina a la universitat de Siena vers rany 1470 A partir de curs 1473-1474 es trasllada a IStudio de Pisa on continua la seva formacioacute fins que obtingueacute el doctorat en arts i medicina 111 dashygost de 1477 Tot sembla indicar que e fet danar-sen de Siena a Pisa igual que ho feren els germans Jemni i Gaspar Torrella companys destudis iacute paisans seus estigue relacionat amb la decisioacute dAlessandro Sermoneta un influent professor seu a Siena de traslladar-shiacute La relacioacute del jove metge valencia amb Alessandro Sermoneta degue continuar despreacutes dobtenir el doctorat Argilagues se nanil de Pisa probableshyment cap al mes de maig de 1479 i seguiacute de nou e seu mestre i protector Sermoneta quan aquest es trasllada a Padua com a lector ordinari de medicina teoacuterica de lStudio daquesta ciutat entre 1479 i 1484 Pel que sembla des de 1483 fIns a la mort Argishylagues residiacute a Venecia on feacuteu compatible lexercici priictic de la medicina amb les
Les universitats 395
activitats com a editor dobres mediques per a la prospera impremta local La seva labor editorial medica desplegada precisament en uns moments en que aquesta nova ocupacioacute sorgia a Europa es materialiacutetza en dues edicions venecianes de l Articella
-autentic lIibre de text de la medicina universitiria baixmedieval com ja hem asseshyi en tres edicions meacutes del Conciacuteliator del mestre escoJastic Pietro dAbano
(1250 - ( 1315) La innegable capacitat de permanencia de lAr(Iacutecella en les facultats de medicina
explica que aquesta coHeccioacute fos una de les obres mediques de mes fortuna editorial durant la primera impremta divuit edicions impreses entre Ieditio princeps de Padua (c 1476) i Lioacute (1534) Argilagues que fou iniciador de les edicions venecianes de l Articella tingue a carree seu les ediacutecions impreses per Hermann Lieehtenstein de Colonia e 1483 i per Battista Torci el 1487 A meacutes quatre impressions ulteshyriors de Articella datades el 1491 1493 1500 i 1513 i en les quals fIgura com a editor Gregorio da Volpe soacuten identiques en contingut i molt similars pe que fa al format a les edieions preparades per Argilagues
El seu trebal com a editor de lArticela es materialitza entre a1tres coses en la incorporacioacute a la coHeccioacute de noves obres no incloses en l ediacutetio princeps de Padua (c 1476) En efecte als set escriacutets que conte (la Isagoge de Johannitius el De de Filaret i el De urinis de Teofil els Aphorismi Prognostiea i De regimine aeutotum morshy
botum hipoeritics acompanyats deis comentaris de Gale i lArs medica de Gale amb el comentari dltAliacute ibn-Ridwan) Argilagues nhi afegiacute quatre mes (Epiacutedemiacuteae [um
commentis Johannis Alexandrini De natura fttus De lege i Iusiurandum) tots pertanyents al Corpus Hippocratieum i que foren impresos per primer cop en aquesta ocasioacute La seva iniciativa palesa el paper dofertor de nous horitzons inteHectuals que Ieditor tambeacute acompliacute en la impremta primitiva Arneacutes hi introduiacute Iopuscle De divisione
librotum Galieni de Gentile da Foliacutegno i tres tabulae -presumiblement deaboracioacute proacutepia- relatiacuteves a algunes de les obres hipocriiacutetiques editades (una per als Aphorisml una altra per als Prognostiea el De regimine aeutotum morbotum i les Epidemiae i la tershycera per al Tegni galenic) amb la finalitat de facilitar l acceacutes a labundant i variada informacioacute daquestes obres hipocriiacutetiacuteques
La1tre escrit editat per Argiacutelagues fou el Condliator differentiatum medicorum el
philosophotum del metge professor de la Universitat de Padua i destacat representant de Ianomenat ariacutestotelisme padwl Piacuteetro dAbano (1250 - c 1315) Organitzada entorn de 210 diferencies (differentiae) que segueixen lestructura de la quaestiacuteo escolasshytica aquesta obra passa revista al saber medie hipocraticogalenic en conjunt cercant sempre lharmonitzadoacute dopinions entre metges i (iexclJosofs naturals en aquells punts candents en que uns iacute altres discrepaven El Conciliator fou iacutempres nomes cinc vegashydes abans dacabar el segle xv i ben be siacutes meacutes fins a 1565 Argilagues tingueacute acarree seu tres edicions anteriors a 1500 les venecianes de Johann Herbort (1483) i Boneto Locatelli per a Ottaviano Scotti (1496) i la de Gabriele Grassi a Pavia (1490) El zel dArgilagues com a editor tambeacute es a~lI pales al Conciliator on incorpora fragments no reeolliacutets en edicions impreses anteriors (Arrizabalaga Garciacutea BaIlester i Gil Arisshytu
396
i
El ttrlpS de les tmiverslals i Il5WloSfIacuteuacutel
El metge i dergue mallorquiacute Guillem Caldentei (1 1496-1519) era fill dAnshy
toni Caldentei (1 1469-1514) metge o cirurgiacutea de Feaniacutetx i nebot de Bartomeu Caldentei prevere doctor en teologia per la Soroona iacutenfluent luHista iacute un deis
introductors de la impremta a Mallorca de qui hered diacuteversos llibres de iacute filoshy
sofIa En el perfIl intcHectual de Guilem Caldentei es pot distillgir un vessant medic i un altre de
Caldentei cursa estudi darts i medicina a la Universitat de Paviacutea la principal
universitat del dueat de Mili que culmina amb grau de doctor (arrium ac medicile
doctor) obtiacutengut abans de 1496 El 1502 ja tornava a ser a Mallorca i fixa la seva
residencia a la Ciutat de Mallorca on aparentment romangueacute fins que moriacute vers
Iany 1520 Guillem Caldentei gaudiacute sens dubte dun notable prestigi com a rnetge
al Regne de Mallorca El mes dabril de 1514 en un protocol notarial que enregistra la venda que fa duna esclava mora de 29 anys anomenada Francesca per 95 Iliures
hi surt esmentat com a professor en ars i medicina (ltltin artibus et medicina professorraquo)
cosa que eventualment es podria relacionar amb la imparticioacute per Caldentei
de docencia en alguna escola medica de Iilla sense determinar potser al si de
IEstudi General LuHiacutea (fundat el 1483) malgrat que no en tenim cap altre indicio
de la mort en data desconeguda del mestre Antoni Nadal tambe mallorquiacute (doctorat en arts i medicina a la universitat de Padua el
1490) Caldentei el succeiacute com a metge responsable de la morberia o llatzeret Apashy
rentment establerta a la Ciutat de Mallorca a la segona meitat del segle XV aquesta institucioacute vetllava per la salut puacuteblica de Iilla mitjanltiexclant el control del tcansit mariacuteshy
tim Llurs oficials inspeccionaven les embarcaciollS que preteniacuteen atracar a la ciutat i eventualment sotmetien a quarantena les persones i les mercaderiacutees Fiacutenalment el
1519 Caldentei ocupa el carrec de protofisic del Regne de Mallorca era dones la
maxima autoritat reiacuteal per al control de les practiques saniciries en aquest regne de
la Corona dAragoacute Com a tal acudia a Manacor amb laprovadoacute del lIoctinent
general del Regne amb la finalitat de sotmetre diversos priictics sanitariacutes apotecariacutes etc) a lexamen del qual depenien lIurs llicencies dexercici
professional
De la formacioacute teologiacuteca de Guillem Caldentei no en tenim cap meacutes notiacutecia
que la seva vinclllaeioacute als cercles de la devotio moderna Les seves inquietuds religiacuteoses
Iemmenaren a instituir el 151Ojuntament amb la seva esposa un benefici a la cateshy
dral de la Ciutat de Mallorca de la qual a la fiexcl de la seva vida despres de ser ordenat
sacerdot nesdevingueacute canonge penitenciacuteari i a participar aquell mateix any juntashyment amb a1tres cavallers daquesta ciacuteutat en la fundacioacute de la Casa de la Crianltiexcla un
centre que socupava dacollir 1 educar nenes i joves donzelles les regles del
redacta Caldentei arriba tambeacute a ser director espiritual de la fundadora daquest centre sor Clara Isabel Cifre (1467-1542)
Al comenltiexclament de 1496 eixiacute a Pavia de les premses dAntonio de Carchano a compte de brescia Maurizio Moretti e volum titulat Expositio Ugonis Senensis super libros Tegni Galieni (Fxpositio Ugonis Senensis super Tegni Galieni mm questiouishybus a lexpJicit) en una edicioacute a cura de Guillem Caldentei Es tracta de la primera
Les uiversilals 39i
edicioacute impresa del comcntari del mctge iacute fiexclJosof natural Ugo Bcnzi mes eoncgut com a Ugo da Siena (1376-1439) al Tertni Ars medica o Microtegni de Gale obra que forma part de lArticelia des de miacutetjan XII Durant ledat mitjana el Tegni de Gale circula en lIatiacute sota dues versions prineiacutepals una de grecollatiacutena i una altra dashyrabollatina ambdues del XII Des daquest el Tegni rebeacute un bOIl nombre de comentariacutes a carree de metges viacutenculats a lEscola de Salerno i de mestres eseolasshytiacutecs pertanyents a diferents universitats europees 13enzi fou professor de medicishyna en nombroses universitats italianes (Bolonya Siena Parma Florencia Paviacutea Padua) i com Pietro d Abano representant destacat de llaquoarrstotelisme paduabull El comentari dUgo da Siena al Tegni el qual com els que dedica als aforismes hipocratics i al Canon d Avicenna esta estretament lIigat al seu ensenyament univershysitari es troba entre els mes difosos a IEuropa medieval Ledicioacute a carree de Cal denshytei inclou una epiacutestola nuncupativa adreltiexclada a Ambrogio Varese da Rosate (1437shy1522) professor de la universitat de Pavia i metge astroleg i conseller deis grans ducs de MiLI Giangaleazzo (1469-1494) Lodovico iI Moro (1494-1499) i Massimiliano (1513-1516) -membres tots tres de la famiacutelia Sforza Despreacutes de Ieditio princeps a carrec de Caldentei el comentariacute dUgo da Siena al Tegni es torna a imprimir a Venecia a carrec de Boneto Locatelli dues vegades el 1498 a compte dOttaviano Scoti i el 1518 a compte dels sem hereus a mes de la indusioacute en Iedicioacute de les
impresa de nou a Venecia per Luca-Antonio de Giunta el 1523 (Arrizabashy2000) En contrast amb els casos deis germans Torrella d Argilagues iacute de Caldentei el
metge judeoconvers valencia Pere Pintor (c 14231424-1503) nomeacutes emigra a ROITla quan ja havia fet seixanta anys fonat per lofensiva inquisitorial que havia destrumiddotit la seva famiacutelia i cercant-hi la proteccioacute del cardenal Roderic de BOlja -el papa Alexandre VI des de 1492- al servei del qual romangue fins a 1503 Iany en que morircn ambdoacutes Pintor haviacutea estudiat a IEstudi General de Lleida amb el messhytre Francesc Queralt a cavall entre les decades de 1430 iacute 1440 Comen~a a practicar la medicina al voltant de 1444-1445 presumiblement a Valencia la corporacioacute municipal de la qual el designa examinador de metges diverses entre 1455 i 148 L Entre 1468 i 1485 Pintor fou uns quants cops lector de la ja esmentada Escola de de Valencia Probablement abandona Valencia poc despreacutes de 1485 i sestabliacute a Roma com a metge del cardenal Roderic de carrec que continua ocupant despreacutes de lelevacioacute de cardenal al papat com a Alexandre VI el 1492
De 1499 a 1500 Pintor publica a Roma sengles tractats dedicats a la pesta i al mal frances Les dues foren adreltiexclades a Alexandre VI tot iacute que nomes Ji dedica expressament la Resulta partieularment destacable que tant Pere Pintor
i rival seu a la cort romana publiquessin en vida tots lurs cscrits coneguts en una epoca en la qual e nombre de metges contemporanis que ho feien era encara molt redult Ajuda a explicar-ho que residissiacuten a Roma un deIs centres mes dinamics de la primitiva impremta a Europa i que estiguessin vinshyculats estretament als Borja els quals hi exerden un patronatge actiu de les ciencies i les arts en e transit del XV al XVI (Arrizabalaga 1996 Arrizabalaga Henderson i French 1997 p 113-144 i 311-317)
398 399 El tcmps de les univasitals i lcscoltlstica
Dun tercer grup de metges universitaris de la Corona dAragoacute amb projeccioacute cultural a Europa nomes ens consten unes biografies obscures que nomeacutes permeten conjecturar que residien fora de la Corona Eacutes e cas d Almenar preco~ tractadista com Gaspar Torrella i Pere Pintor de malfratues o el de Pomar vinculat com lagues a la induacutestria editorial En la biografta del doctor en arts i medicinaraquo valencia Joan Almenar (JI 1502) practicament tot eacutes incert tret de lesmentat tractat Ilatiacute sobre el malfrances que publica a Venecia el 1502 i que fou reeditat ben beacute tretze vegades al llarg de segle XVI dues en angles Lestructura i el contingut daquest escrit suggeshyreixen amb for~a que Almenar havia estudiat medicina a Montpeller o a Lleida (meacutes que a ltilia) abans de 1470 i que era prufessor universitari en alguna facultat de medicina italiana Malgrat ellloc on es publica e seu lliacutebre no nhe pogut localit7ar el nom dins de la documentacioacute publicada sobre les facultats de medicina de Pavia Bolonya Padua Pisa i Ferrara Aixo juntament amb Iorigen sicilii dun deis estushydiants que en esmenta em condueix a conjecturar la possible vinculacioacute dAlmenar amb alguna facultat de medicina de sud dltilia i en primer 110c amb la de IEstudi General de Napols atesa Iestreta reaciacuteoacute que el Regne de Napols tingueacute amb la Corona dAragoacute des de 1442 data de la conquesta dAlfons e Magnanim Lescassiacutesshysima documentaciacuteoacute conservada sobre aquest regne i les seves institucions de resultes de les destruccions successives deis arxius fa molt improbable laclariment daquest particular Daltra banda e possible magisteri dAlmenar a la universitat de Napols i daltres detalls incem de la seva biografta especialment la seva condicioacute noble -era senyor de Rocafort i Godella- permeten conjecturar una vinculacioacute eventual coniexcl en el cas de Jeroni Torrena a la cort napolitana de la reina Joana dAragoacute (1455shy1517) fms a la dissolucioacute e 1499 Les vicissituds poliacutetiques passades pe Regne de
durant aqueUs anys tambeacute haurien indult Almenar a abandonar-lo Tanmashyteix la publicaciacuteoacute del seu estudi sobre el malfrands a Venecia el 1502 advocaria a favor de la seva presencia en aquesta ciutat abans de retornar a la Valencia natal on degueacute exerciacuter la medicina per un temps i degueacute rebre de la reina Joana -lIoctinent general de Valencia entre e 1501 i el 1504-les senyories de Godella i Rocafort com a pagament pes seus serveis (Arrizabalaga en premsa)
Finalment del valencia Pere Pomar (JI 1515-1534) encara en sabem menys nomeacutes que ringueacute cura de les quatre edicions de IArticela en vuite que sordren de les premses lioneses durant el primer ter del segle XVI (1515 1519 1525 i 1534) feina que probablement leU essent al mateix Lioacute -el nou gran centre impressor euroshypeu que sorgiacute al comenpment de segle XVI- o des de la veiacutena ciutat de Montpeller en e1s cercles medies de la qual aquestes edicions degueren trobar el mercat meacutes iacutemmediat pero de cap manera IUacutenic
les univcrsitats
BlBLIOGRAFIA
ALCALDE 1 DALMAU R La Fundadoacute Brnguera 500 anys de reacioacute medica entre Ginll1a i MOlllpeshyIn Girona Ajuntament de Girona CoHegi Oficial de Metges de la Proviacutencia de Girashyna 1992
ARRIZAHALAGA J laquoEl Consilium de modorriacutella (Roma y Salamanca 1505) una aportashycioacuten nosograacutefica de Gaspar Torrella- Dynarnis 5middot6 (1985-1986) p 59-94
- Praacutectica y teoria en la medicina universitaria de finales del siglo xv el tratamiento del mal franceacutes en la corte papal de Alejandro VI Borgia bull Arb 153604-605 (1996) p 127-160
- laquoLos tratadistas de una nueva enfermedad el morbo gaacutelico LEuropa de les Cimals iacute deis Camiacutens Art Cultura i Societat al segle xv I CoUoqui Interruuional laquoCivitas Europaraquo (Valenshycia novembre de 1996) [En premsa]
laquoTrarucioacute medieval i cultura humanista en la medicina universitaria les activitats editorials de Francesc Argilagues i Guillem Caldcntei per a les prcmses italianes de les acaballes del segle xvbull [Apendix a cura de Sebastia Giralt i Soler] XVIII jomades dEstudis Histories Lacals Al tombant de ledat miljana tradiacutecM medieval i cultura humanista (palma de Mallorca desembre de 1999) Palma de Mallorca Institut dEstudis Balearics 2000 p 175-198
- Uuis Alcanyis Regimellt preservatiacuteu e curatiu de la pestilencia (Valencia c 1490) Barcelona Barcino [En preparaciacuteoacutel
ARRIZABALAGA J CIFUENTES L La medicina institucions sabers practiques protagonisshytes bull A GABRIEL P [ed) Historia de la Cultura Catalana VoL 1 Lesplendor medieval Segles XI-XV Barcelona Edidons 62 1999 p 247-270
ARRIZABALAGA J GARCIacuteA BALLESTER L GIL ARISTU J L Del manuscrito al primitivo impreso la labor editora de francesc Argilagues (JI ca 1470-1508) en el renacimiento meacutedico italiano bull Aseepio 431 (1991) p 3-49
ARRIZABALAGA J GARCIacuteA BALLESTER L SALMOacuteN F A propoacutesito de las relaciones inteshylectuales entre la Corona de Aragaacuten e Italiacutea (1470-1520) los estudiantes de medicina valencianos en los Estudios Generales de Siena Piacutesa Perrara y Paacutedua bull Dynamis 9 (1989) p 117-147
ARRfZABALAGA J GARCiA BALLEHER L VENY J jacme dAgramont Regiment de preservacioacute de pestilencia (Ueida 1348) Barcelona Gran Enciclopedia Catalana 1998 [Edicioacute de J Veny estudis introductoris i glossari de J Arrizabalaga L Garciacutea Ballester i J Veny]
ARRIZABALAGA J HENDERSON J FRENCH R K The Great Pox TIu French Disease in Renaiacutessance Europe New Havcn Londres Yale Univ Press 1997
ARRlZABALAGA J MARTIacuteNEZ VIDAL PARDO TOMAs J La salut en la histeria dEuropa Barcelona Residencia dlnvestigadorgt CSIC Generalitat de Catalunya 1998
BALDOacute M La Universitat de Valenaa Valencia IVEI 1986 CABREacute I PAIRET M La cura del Cos femeni i la medicina medieval de tradidoacute latina Els tractats
De ornatu i laquoDe decorationibus mulierumraquo atnbufts a Arnau de Vilanova Trotularaquo de mestre joan i laquoFas del tresor de beutatraquo atribuit a Manuel Def de Calatayud [Tesi doctoral Universitat de Barcelona Ed en microfitxes Barcelona Publicaciacuteons de la Universitat de Barcelona 1995]
CALHET I CAMARASA J M CORBELLA I CORBELLA J Dicdonari biogrQjic de meges Ctllalans Barcelona Fundacioacute Salvador Vives Casajuana Universitat de Barcelona 1981-1983 3 v
CARDONER 1 PLANAS A Historia de la medid a la Coro dAragoacute (1162-1479) Barcelona Ed Scientia 1973
CIFUENTES L laquoTranslatar scienaa en romans eatalanesch La difusioacute de la medicina en catala a la Baixa Edat Mitjana i el Renaixementbull Uengua i Literatura 8 (1997) p 7-42
LA ciencia en catala ti la Baixa Edat Mitjana iacute el Renaiacutexement Barcelona-Palma de Mallorca Universitat de Barcclona-Universitat de les lIIes Balears 2002
400 401 El temps de les Imiversilas i lescolasiea
CIFUENTES L FERl~AGUD c GARCIacuteA BALLESTER L _Els menescals i lart de la mene$calia
a la Corona dAragoacute durant la Baixa Edat Mi0ana Historia de la ramaderia i la veterimlria als PaiSes Catalans IV Col-oqui dHistoria Agraria (maig del 1997) Actes Barcelona Publi shy
cacions de la Univenitat de Barcelona 1999 p 75-98 ClARAMUNT S laquoEls estudis generals i les universitats A BELENGUER CEBRlA E CUADRAshy
DA MAJOacute C [ed] Hisloria Poliacutetica sodetat i cultura deis nmos Catalans Vol I1I Llfarj deis Paisos Catalans segles XII a xv Barcelona Enciclopedia Catalana 1996 p 350-355
357-360 i 362-365
DULlEU L Le ColIege de Girone de Montpdlier I Congreacutes Internacional dHistoria de la Medicina Catalana (BarceIona-Montpeller 1-7 de juny de 1970) Uibre dActes Vol IV Barceshy
lona Ed Scientia 1970 p 89-105 4 v
DUREAU-LAPEYSSONNlE J M Uoeuvre dAntoine Ricart mUedn catalan du XV siede cOnlribushytion aIeacuteude des lentatives meacutedieacutevales pour appliquer les maheacutematiques ala mMecine A BEAushy
JOUAN G [et alJ ]edsJ MMecine humaine et veacuteteacuterinaire il la jln du Moren Aacutege Ginebra L Droz Pariacutes L Minard 1966 p 171-364
FELlPO ORTS A LI Universidad de l1tlencia durante el siglo XVI (1499-1611) Valencia Univershy
sitat de Valencia 1993
fOURNIER M US statuts el privileges des universieacutes franfaises depuis leurondaion jusquen 1789 Pans L Larose et Force 1890-1892 4 t
GARCIacuteA BALLESTER L Hisloria social de la medicina en la Espantildea de los siglos XIII al XVI Vol 1
LI minoriacutea musulmana y morisca Madrid Akal 1976
laquoLos ongenes de la profesioacuten meacutedica en Cataluntildea el Collegium de meacutedicos de Barshy
celona (1342)bull Estudios dedicados a Juan Peset Aleixandre Vol 1 Valencia Universitat de
Valencia 1982 p 129-149 - LIs moriscos y la medicina Un capiacuteulo de la medicina y la ciencia marginaddS en la Espantildea del
siglo XVI Barcelona Labor 1984 - La medicina a la l1tlencia medieval Medicina i societal en un paiacutes medieval medilerrani Valencia
IVEI1988
laquoThe NeUJ Galen A challenge to Latin Galenism in thirtecnth-century Montpellicl A FISCHER K-D NICKEL D POTrER P [ed] Texl and Tradition Sudies in Ancienl Medishycine and ils Jansmisson Presellled lO JUlia Kollesch Leiden Brill 1998 p 55-83
GARCIacuteA BALLESTER L let alJ Practical medicine from Salemo lO the Block Deatl Cambridge
Cambridge Univ Press 1994 [Editat per R K French J Arrizabalaga i A Cunningshy
harn]
GARc[A BLLESTER L ARRIZlDALAGA J El Regiment de Jacme dAgramont y el ESludi de
medicina de Lleida bull A ARRIZABALAGA] GARCIacute BALLESTER L VENY J Jarme dAshygramonl Regiment de preservacioacute de pestilencia (Ueida 1348) Barcelona Gran Enciclopedia
Catalana 1998 p 13-31 GARc[A BALLESTER L MCVAUGH M R RUBLO VELA A Medicallicensing and leaming ill
fourleenlh-cenlury l1tlenciacutea Filadelfia The American Philosophical Society 1989 (Transacshy
donS of the American Philosophiacutecal Society 79 pare 6)
GARCIacuteA BALLESTER L PANIAGUA J A MCVAUGH M R [editors generals] Amaldi de Villano Opera Medica Omnia Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1975
- Amaldi de VilIanova Opera Medica Omnia Vol ll MCVAUGH M R [ed] Aphorismi de gradibus Barcelona Publicacions de la Uruversitat de Barcelona 1975 [2a ed
1992] Arnaldi de Villanovo Opera Medica Omnia Vol XVI MCVAUGH M R [ed] -iexclransalio lib Galieni de rigore et tremore et iectigatione el spasmo Barcelona Publicacions de la
Univcrsitat de Barcelona 1981
Les mivcrsilals
GAReiacuteA BALLESTER L PANlAGUA J A MCVUGH M R [editors generalsJ Amaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol XV GARciacuteA BALLESTER L SAacuteNCHEZ SALOR E [ed] Commentum supra Iractatum Galien de malida complexonis diverse Barcelona Publicashycions de la Universitat de Barcelona 1985
Arnadi de Villanova Opera Medica Omnia Vol XV DURLlNG R J Doctrina GaUeni de inlerioribus Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1985
- Amaldi de Villanovo Opera Medica Omnia Vol Jl[ McVUGH M R [edJ De amare Iremico De dosi tyriacalium mediaacutenarum 2a ed Barcelona Publicacions de la Universiacuteshytat de Barcelona 1985
Amaldi de Villano va Opera Medica Omnia Vol IV DEMAiacuteTRE L Gil SOTRES P [edl Tracl de consideracionibus operis medicine sive deIebotomia Barcelona Publicacions de la Uniacutevemtat de Barcelona 1988
- Amaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol VI PANAtUA J A ledl Medicarim1is parabale Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1990
- Arnaldi de Vilonovo Opera Medila Omnia Vol VI FERREacute L FELlU E [edl Pirqeacute Barcelona Publicacions de la Univemtat de Barcelona 1990
- Amaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol V12 PANIAGU J A lel alt] led] Commentum in quasdam parabalas et aUdS aphorismorum series Barcelona Publicacions de la Universiacutetat de Barcelona 1993
Amaldi de Villano va Opera Medica Olllnia Vol X1 GARCiacute BAIlESTER M R MCVAUGH P GIL SOTRES P PANlAGUA J A Regilllen sanitatis od regem Ara~onlII Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1996
- Amaldi de Viacutellanova Opera MediaJ Omnia Vol X2 CIFUENTES L MCVAUGH M R [ed] Regimen Almarie Barcelona Publiacutecacions de la Universitat de Barcelona 1998
---- Aaldi de Vilanovo Opera Medica Omnia Vol XI BAZELl D [ed] De esu carniUnl Barcelona Publiacutecacions de la Uruversitat de Barcelona 1999
Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol V 1 Tractatus de intentione medirorum Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 2000
Gran Enciclopedia Aragonesa Saragossa UNALI 1980-1987 14 v
Gran Enciclopedia Catalana Barcelona Enciclopedia Catalana 1970-1993 18 v Gran Enciclopedia de Mallorca Vol 1 Palma de Mallorca PromomaUorca 1989-
JACQUART D MlCHEAU E LI mMecine arabe et lOccidenl meacutedieacuteval Pariacutes Eacuteditions Maisonshyneuve et Larose 1990
LLABREacuteS QUINTANA G [ed] Jahuda Bonsenyor Uibre de parau1es e dils de savis e filosofo los Proverbis de Salomo lo llibre de Calo Palma de Mallorca Imp Den Joan Colomar y Salas 1889
LLADONOSA I PUJOL J LI Faroltal de Medicina de Iamiga Universital de LJeida Barcelona Rafael Dalmau 1969
LEstudi General de Ueida del 1430 al 1524 Barcelona Institut dEstudis Catalans 1970
LOacutePEZ IINtildeERO J M FERRANDO A [eds] Uuls Auacuteanyiacutes Regiment preservatiu e curati de la peslilencia Valencia Universitat de Valencia-Ajuntament de Valencia 1999
LOacuteIEZ PlNtildeERO J M [el al] Diccionario hisloacuterico de la ciencia y la teacutecnica en Espantildea Barcelona Peniacutensula 1983 2 v
MAIlURELL 1 MARIMON J M laquoAntoni Ricart profcssor en ares i medicina (1395-1419)bull Gimbernat 1 (1984) p 133-136
MCVAUGH M R Medicine befare the plague Practitioners and their patients in Ihe Crown of Arashygon 1285-1345 Cambridge Cambridge Univ Press 1993
MCVAUGH M R GARCIacuteA BALLESTER L The medical faculty at early fourteenth-century Leacuterida bull History f Universilies 8 (1989) p 1-25
MCVAUGH M R SIRAIS N G [edsl bullRenaissance medicallearning evolution of a tradishytiono Osiris 2a serie 6 [monograacuteficj 1990
402 El femps de fes universitats iexcl escolchtira
PANIAGUA J A Studia Amadiana Trabajos Ctl IMn a la obra meacutedica de Amau de Vilanova c 1240-13 11 Barcelona Fundacioacuten Uriacuteach 1838 1994
- EI maestro Amau de Vilanova meacutedicoraquo Studia Amaldiana Trabajos en toma a a obra meacutedimiddot ca de Amau de Vilal c 1240-13 11 Barcelona Fundacioacuten Uriach 1838 199411 p 1-98
IEltARNAU I ESPELT J ledl Actes de la Trabada iexclnl(madal dEsudis sobre Ama de Viashyova Barcelona [nstiacutetut dEstudis Catalans 1995 2 v
PEIU~ONE COMIAGNI V laquoLe immagini del medico Gerolamo Torrella AInali ddlstitllo de Filosofia Universiiexcliquestiexcl di Fircl1ze Jawltiquestiexcl di Leler( e Filosoia 1 (1979) p 17-45
PESET M [dir] Hisria de la UniIrsilal de [iexclIltnoacutea 3 vol Valencia Uniacuteversiacutetat de ValeacuteIlCla
2000 RASHDALL H The Universitics ~r Europe il he Middle A~fs Oford Clarendon Press 1987
3 v (la ed 1936) RonOLl MbullOsservazioni sul De jmaginibus astrologicis di Gerolamo Torrellagtl RilaSCIshy
menlo 31 (1991) p 219-237 Rumo [ BALAGUER J Documentos para la historia de la Universidad de Barcelona VoL 1 Prelimishy
nares (1289-14)1) Barcelona Universidad 1971 RUlllo VELA A laquoLas epidemias de peste en la ciudad de Valencia durante el siglo xv Nueshy
vas aportacionesgt Esudis Castellorencs 6 (MisceUania desludis dedicats a la cmoria dd Proshyfessorjosep -iexclrene i Odena) (1994-1995) p 1179-1221
RUumlEGG W bullTemasgt A RII)DER-SYMOENS H lE led] Historia de la Uniacutevlf5idad rtl Elroshypa Vol 1 Las Universidades en la Edad Media Bilbao Universidad del Paiacutes Vasco 1994 p 3-38
SIRAISI N G Medieval and early Renassonce medicine An introdueion lo kouled~e and praai( Chicago The Univ ofChicago Press 1990
VERGER J laquoEsquemas bull A RIDDER-SYMOENS H DE ledl Historia de la Universidad en Elroshypa VoL 1 Las Uiexclrsidade en la Edad Media Bilbao Universidad del Paiacutes Vasco 1994 p39-82
WEILL-PAROT N Les laquoioges astmlogiques au Moyen Aacutege e ala Renalssane Speacuteculaions 111shy
teIectueUes el pralques magiques (XII-XV siede) Pan Honoreacute Champion 2002 ZIEGLEIl J Medicine and Religion c 1300 The Case of A rila de Vilanova Oxford C1arendon
Press 1998
6 La ciencia a lobra de Ramon Llull
LoLA BADlA
Univcrsitat Barcelona
1 EL PROBLEMA DE LACCEacuteS DEL LAIC RAMON LLULL ALS CONE1XEMENTS ClENTIacuteFlCS
Es conserven molt pocs documents sobre la ida de Ramon Llull (Ciutal de Mallorca 1232-1316) per ao la quasi autobiografia llatina que va dictar a Pariacutes el 1311 la Vita coetallea eacutes un punt de referencia imprescindible (Platzeck 1964 Hillshy
1991) Lobjectiu daquest text eacutes [estudiada presentacioacute dun venerable octoshygenariacute i deis seus projectes de croada davant del concili de lEsgleacutesiacutea a Viena (1311) e1s esdevenimcnts anteriors a la seva laquoconversioacute a la penitenciaraquo de 1262 hi lenen poc pes i shi oblida del tot la decada de 1276-1286 La carrera descriptor de L1ull comenlta el 1271 quan va produir una obra monumental de caracter miacutestic espcculatiu apologetic i tambeacute enciacutedopeacutedic i cientiacutefic el Lliacutebre de cotlfempladoacute et
Deacuteu Les vies dacceacutes a la informacioacute filosOka iacute cientiacutefica necessaria per a la redaccioacute daquest lIibre i deis altres que va escriure de Mallorca estant immediatament desshypreacutes es un problema no resolt (Donner 1987 Garciacuteas Palou 1989 Batllori 1993 p 69-86) La criacutetica ha de fer conjectures sobre Ieducacioacute del fill duna famiacutelia de colons benestants del patriciat urba vinculada a la nova cort catalana de lilla -la conqucsta de Jaume 1 eacutes de 1229 Se sap que la formacioacute de les dasses dirigents catashylanes (religiosa juriacutedica militar) al segle XIII no implicava necessariament dominar la lectura i lescriptura (Jaume 1 1208-1276 va compondre e Llibre des fets oralment vcgeu per a certes noves vies dalfabetitzacioacute Soler 1998) en canvi al segle XIV la lectura i lescriacuteptura sestenen arreu (Renedo 1993 Gimeno 1998) El fet eacutes que tan bon punt L1ull canviacutea la vida dhome casat que socupa de propi patrimoni i serveix el seu rei pcr la condicioacute de contemplatill enderiat en la composicioacute del laquomillor lIibre del moacuten contra els errors deis infidels (Vita coetanea 1 6) es Iabisme que separa el seu escas bagatge intellectual dhome laic de la preparacioacute
1 L1egirn la versioacute nina de la Vila roeldnea a ROL vol 8 p 269-308 i la catalana del segle XIV
J OE vol 1 p 31-54 (vcgllatlJoriacute Hiacutellgarth 19H2 Domingua 1987 Samamaria 19H9)
40
380 El temps de les tl1iversitats i Iescolaska
Els escassos iacutendicis documentals suggereixen que Barcelona mantingueacute aleshores una doble font dexpedicioacute de tiacutetols per als qui soHicitaven dexercir-hi la medicina el Ccllegium i lEstudi Les disputes entre els partidaris dambdoacutes models densenyashyment iexcllaquocherlraquo i el laquotancalraquo no es van c10ure fins a 1533 quan els estudis universitaris foren definitivament establerts a Barcelona per privilegi de Carles 1 El Collegiacuteum
pero encara feia sentir la seva presencia iacute pressioacute sobre lEstudi de medicina el 1559 Per aixo i per les pressions de la universiacutetat de L1eiacuteda lEstudiacute de medicina despreacutes duna lIangorosa vida intellectual no fou incorporat a la universitat de Barcelona fins a 1565
25 LEstudiacute General de Saragossa (1476)
Fundada a instancies del capiacutetol i del municipi per butlla del papa Sixt 1 V que atorgava als seus mestres i estudiants els mateixos privilegis que atorgava a Pariacutes i L1eida la universitat de Saragossa constitueix un cas molt atiacutepic siacute meacutes no dStudium
geriexclerale format iniacutecialment per una sola facultat la de les arts Les disputes aviat sorshygides entre el magister maior que aleshores era el eancellerrector de la universitat i el capitol en relacioacute amb Iadministracioacute daquesta es resolgueren amb una nova butlla del mateix papa (1476) que degradava el rector com a viceeanceller sota Iauroritat de Iarquebisbe local ara canceller La nova buclla assignava al canceller vicecanceller i capiacutetol la potestat per a redactar conjuntament els estatuts de ISwdium Nomeacutes a partir de la signatura a instancies deis siacutendics de Saragossa dun privilegi per Iempeshyrador Caries V el 1542 que fou posteriorment confirmat per butlles dels papes Juli 1II (1554) i Pau IV (1555) IEstudi darts esdevingueacute universitat general de totes les ciencies incloent-hi les facultats de dret civil i canoacutenie i de medicina (Rashdall 1987 11 p 101-102)
26 LEstudi General de Palma de Mallorca (1483)
El 1483 el rei Ferran II el Catoacutelic des de Cordova atorga el privilegi pel qual es crea IEstudi General LuHia a Palma de Mallorca a instancies deis jurats daquesta ciutat que Ii demanaven un Estudi on es poguessin estudiar totes les arts iexclles eienshyeies amb una insistencia particular en les doctrines de Ramon Llull que durant la segona meitat del segle XIV i tot el segle xv sensenyaven en diverses escoles escamshypades per Iilla de Mallorca com ara Miramar Puig de Randa i Monti-sion i fora daquesta LEstudi General LuHia quedava sota el patronatge del Gran i General Consell i era proveit deis mateixos drets honors i privilegis que IEstudi General de L1eida en el qual sinspira la nova fundacioacute Aquest fet representa la transformacioacute de Iescola darts en Esrudi General i Ielevacioacute a facultar darts de la catedra de filosofia luHiana instaurada per Agnes de Pacs viacutedua de Quint el 1481 A aquesta catedra safegiacute tres anys despreacutes una segona catedra tulmiddotlista a Monti-sion restaurada per
Les universitars 381
donacioacute testamentaria de Beatriu de Pinoacutes el 1484 i que posteriorment sincorpora a
IEstudi General Loposidoacute deis dorninicans a les doctrines luHianes i la manca de fons per dotar de forma sostinguda les dtedres IeU que el proceacutes dinstitucionalitzashycioacute daquest Estudi General fos molt lent tot i que a poc a poc es foren creant noves dtedres al lIarg deis segles XVI i XVII teologia iacute filosofia (1527) retoacuterica (1541)
cirurgia (1573) teologiacutea (1620) dnons i lIeis (1626) Diversos privilegis reials (15031526) ratificaren el de 1483 peroacute nomeacutes el 1673 arriba la butlla del papa Clishyment X que dona validesa als seus tiacutetols meacutes enlla deis dominis de la Corona dAragoacute (Rashdall 1977 11 p 102-104 Gran Enciclopedia de Mallorca 1989 V p 143-144 [sub
27 LEstudi General de Valencia (1499-1502)
Fundat entre 1499 i 1502 IEstudi General de Valencia eacutes Iuacuteltim que es crea dins dels territoris iberics de la Corona dAragoacute durant Iedat nlIacute~ana tot i que fou precedit de diversos intents frustrats entre daltres el projecte de 1245 ja esmentat el
projecte promogut pel Consell amb Iaprovacioacute del bisbe Jaume dAragoacute el 1373 i Iimpulsat pel metge Pere Figuerola amb Ianuencia del nou bisbe Hug de Llupiashy
Bages el 1389 Davant la gran dispersioacute deseoles els magistrats municipal s feren diversos intents dunificar-Ies en un uacutenic centre tot i que IEsgleacutesia poc disposada a deixar en mans del Consell el control de la docencia aconseguiacute retardar aquest proshy
jecte diverses vegades i consequumlentment e1s continguts se sofisticaren de forma grashydual al mateix temps que les autoritats municiacutepals ampliaren les instaHacions El 1412 es funda finalment una escola municipal amb dotze dtedres mi~ancant les quals sensenyava grarnatica loacutegica arts i a partir de 1482 teologia (Felipo Orts
1993 p 17-19) El 1462 el CoHegi de Cirurgians instiacutetucioacute gremial fundada a Valencia el 1433 que tambeacute integrava els barbers havia promogut la creacioacute duna escola de ciacuterurgia amb una catedra o lectura dotada de la qual sencarregaven metges universitaris tots ells meslres en arls i medicina (Garda Ballester 1988 p 59)
LelecCIacuteoacute com a papa Alexandre VI (1492-1503) del cardenal Roderic de Borja (1458-1492) que com a bisbe de Valencia havia tingut un paper c1au en la incorposhyracioacute de la catedra de teologia a Iescola municipal contribuiacute decisivament a la funshydacioacute de lEstudi General del qualja es parlava el 1492 Entre 1490 i 1493 sadquirishyren nous edificis i terrenys per ampliar les installacions de Iescola municipal el 1498 comencaren les obres i l abril de 1499 es redactaren uns nous estatuts (Felipo Orts
1993 p 18-19) Com que aquests estatuts preveien la sollicitud posterior duna butshyIla papal i dun privilegi reial per a poder conferir graus poden considerar-se les constitucions fundacionals de lEstudi General de Valencia les quals constituiren el marc legal des del qual sen regula el funcionament fins als nous estatuts de 1561 De
fet preveien laquoQue sia escrit al Nostre Sanet Pare e suplicant a Sa Santedat que done e atorgue al dit Estudi general gracia o burla de fer Doctor Batxiller e donar qualseshy
382 El tt111JJS de les ImhJf5lals i C5fOistirJ
vol graus aixiacute propiament com es hui a la Ciutat de Roma e lo Estudi de Bolonya e
de L1eida e per lo semblant escriure e suplicar a la Majestat del Rei Nostre Senyor que done e atorgue lo scmblant privilegi e gracia bull Aquests estatuts recullien que a les aules de lEstudi podrien acudir Ios fills de la present Ciutat e Regne i els laquoestranys de altres regnes i proviacutenciesraquo que tinguessin esperits molt clars)) establien
les bases organitzatives de lEstudi La fundacioacute promoguda conjulltament jurats
1Unicipals i larquebisbe metropolira Pere Lluiacutes de BorJa i Llan~ol nebot dAlexanshydre VI fou ratifIcada per dues butlles dAlexandre VI de 23 de gener de 1500 -runa
dereccioacute del nou Estudi General laltra de nomenament deIs maxims carrecs de lEstudi els jurges cOIlservadors de la gracia ato~ada- i per de Ferran [) (1 (
de febrer de 1502) expedit a Sevilla El 13 doctubre de J502 JEstudi General de
Valencia fou inaugurat solemnement (Baldoacute 1986 p 22-23)
Des del comen~ament la universitat de Valencia fou una institucioacute mUlllclpal I
totalment sotmesa al patronatge de la ciutat En efecte malgrat els ingressos proceshy
dents dallistaments o matricules i de les taxes i propines dels graus la principal font
financera eren les rendes de la ciutat la qual es feia carrec de les despeses de buriles i privilegis sostenia ledifici i alllpliava les instaHacions finan~ava les catedres i eh
sous deis altres empleats etc Aviat sestabliacute que aqueste rendes procediren darbitris
al consum com ara cises a aliments concrets impostos sobre ten des etc (Baldoacute 1986 p 25-30 Felipo Ortgt 1993 p 54-56)
Consequumlentment amb el patronatge e municipi governava la universitat tot i
que el carree de canceller -autoritat maxima en totes les universitats com a represenshytant de lautoritat papal i enearregat de supervisar les aetiacutevitats de IEstudi- Iocupava
larquebisbe de Valencia La junta suprema de la universitat o Glllustre Major estava constituida per disset membres el canceller -que usualment delegava en un canonshy
ge- el rector -nomenat per la ciutat- tretze membres del Consell Municipal (el
racional sis jurats el siacutendic quatre advocats consistoriacuteals i el secretari) idos canonges
en qualitat de jutges conservadors de lEstudi Tot i que aquest Gaustre Mlljor era col-legiat de govern universitari encarregat d establir i modificar els estatuts i
de supervisar el desenvolupament normal de les activitats universicaries qui realment
manava a la universiacutetat era el seu patroacute el Consell que gaudiacutea datribucions molt ampliacutees entre daltres el nomenament deis carrecs (catedratics examinadors rector) la
fIxacioacute deis seus sous i la recaptacioacute deis drets de matriacuteculacioacute i propines Nomenat
per l ajuntament entre els doctors en teologia dret i medicina que en constituien el
professorar el rector el mandat del qual durava tres anys sencarregava d executar cls manaments del muniacutecipi a la universitat Sempre dacord amb els estatuts fundacioshy
mis de lEstudi el rector vetllava perque sapliquessin gaudia duna jurisdiccioacute que
sestenia fins a vint passos fora de [Estudi iacute e seu carrec era incompatible amb Jeshyxercici de la docencia Per sota hi haviacutea e lIoctinent del rector O vicerector dos ealaris
encarregats de cobrar drets dallistament i la part de les propines de graus que ingresshysaYa la universitat (tasca absorbida despreacutes pels prioriexcl o caps de facultat) i el vexuer o bidell Hi havia tambeacute claustres de catedratics tot i que nOmeacutes gaudien de caracter
consultiu i assessor (Baldoacute 1986 p 30-32 Felipo Orts 1993 p 24-42)
Lrs unirJ(~rsita(s 383
Sempre dacord amb les constitucions fundacionals els professors o catedratics
eren anualment pe Consell municipal en del rector el 2 de
de cada any tot procurant que els nomenaments fossin per unanimitat Durant aquest acte sassignaven lurs sous anuals que depenien de lantiguitat i dels merIacutets de
cadascIacutel Tots els catedratics tenien e1s seus cambrers el quals acostul11aven a repetir
pflvadament les classes deis catedratics i a aclarir dubtes Quan la substitucioacute es proshy
longava meacutes temps del que shavia determinat aquests passaven a ser titulars Talllbeacute hi luvia uns mestres en arts que amb el permiacutes del rector impartien classes extraorshy
dinaries puacutebliques i gratuites sobre temes i a hores no exactament coincidents amb les dels catedratics EIs examiacutenadors habitualment diferents dels catedratics sencarregashyven dexamiacutenar els estudiants aspirams als diversos graus (batxiller llicenciat mestre
o doctor) en les diferents facultats Inicialment eren molts en cada facultat despreacutes es reduiren a quatre cadascun deis quals tenia assignat un substitut o adjunl
(Baldoacute 1986 p 32-34 Fehpo Orts 1993 p 67-70 1185-210) LEsrudl General de Valencia dlsposa des de Imici de les quatre facultats habishy
tuals en altres universitats europees (arts medicina teologiacutea iacute dret) a meacutes dcls estudiacutes
de gramatica i Ilatinitat que havien de cursar-se abans dingressar a la facultat darts i
que es van anar fent meacutes rellevants a mesura que Valencia esdevingue un focus important del moviment humanista Inicialment tenia 12 catedres dotades 4 en lIatishy
nitar (poesia laquodoctrinal majoro) doctrinal l1Ienoro) i partsraquo) 3 en arts (ltltfilosofiaraquo [2] i laquofiloshy
moral))) 2 en teologia (ltltSaxrada Escriptura i laquoteologia seme aditamentraquo) 2 en dret
(ltltdret civil i drel canonio) i una en medicina El nombre de catedres peroacute era ja de 23 el 1549 i de 29 el 1611 La facultat de medicina va tenir un creixement meacutes conshy
tinuat sobretot durant la segona meitat del segle XVI En efecte teniacutea una catedra el
14993 el 1549 i 8 el 1611 amb un pressupost total anual de 25 65 i 675 lIiures
respectivament (Felipo Orts 1993 p 63-66) Meacutes concretament sabem que la facultat de medicina de JEstudiacute General de
Valencia en liacutenia amb el model universitari italiacutea de Montpeller i de Lleida havia incorporat des de bon principi els estudis de cirurgia com a culminltlcioacute de lIur proshy
ceacutes dinstituciacuteonalitzacioacute i de [ascens social deis cirurgians a la Valencia baixmedieshy
val El metge L1uiacutes Alcanyiacutes ocupa amb una assignacioacute salarial de 15 liures luacutenica catedra de que inicialment disposava aquesta facultat i que expressivament es deia
cadira de medicina e cirurgia Molt aviat (1500) aquesta catedra es desglossa en una cateshydra primera de medicina o cadira de principis dotada 3mb 35 liures i que durant els
primers anys fou ocupada per Alcanyiacutes fIns a [inici del seu proceacutes inquisitorial el 1504 per Salvador Abril (1504-1505) i per Jeroni lbrrella (1505-1508) i una segona
catedra de medicina que fou regentada per Salvador Abril fms a 1504 i per Muntildeoz (1504-1506) Daltra banda el 1501 fou dotada una cadira de aacuterurgill per
la mitat del temps als cirurgiacuteans e Jaltra als apotecharis ab trenta i cinch liushy
res)) durant els primers anys ocupada successivament per Francesc TristuJl (1501) i Colom (1501-1506) i que al Ilarg de tot e segle XV fou en utilitzada
com a trampoliacute per a accedir a catedres mes ben remunerades (Fclipo OrtS 1993
p 135-140 Peset 2000 1 29-38)
384 El reps de les rmiversirars i teStOaSlieo
3 LES FACULTATS DE MEDICINA UNIVERSITARIES COM A ESCENARI DACTIVITATS ClENTIacuteFlQUES
Des del segle Xl i sobretot al comenvament del XfI1 en el marc de la revitalitshyzacioacute urbana iacute del naiacutexement de la burgesia una nova forma de medicina shavia desenvolupat al sud dEuropa com a resultat de lassimilacioacute de la filosofia aristotelica (convenientment cristianitzada) i dun gran nombre dobres mediques antigues
(principalment hipocratiques i de Gale) fins aleshores desconegudes a lOccident medieval liad Aquestes obres que anteriorment havien estat compendiades i
comentades per metges bizantins i arabs comenvaren llavors a ser traduides de Iarab i del grec al lIatiacute i a les lIenguumles vulgars Des de la primera meitat del XIII
aquesta forma racional de medicina que concixem com a medicina escoasica esdevinshygueacute leix vertebrador deis sabers i les practiques que simpartien en les facultats de
medicina integrants de la majoriacutea deis Studia generaliacutea o universitats promoguts per
IEsgleacutesia els monarques i les municipalitats durant els segles seguumlents a les ciutats de tot Europa (Siraisi 1990 Jacquart i Micheau 1990 McVaugh i Siraisi 1990 Garciacutea
Ballester el al 1994) Tanmateix la medicina escoliiacutestica emergia en el si duna sodetat on lensenyashy
ment i l exercici de les ocupadons sanidries s ajustaven al model professional ober que ja hem esmentat en els casos de Barcelona j Valencia Aquest model estava fonashymentat en un aprenentatge artesanal del saber medie que era transmes o impartit per
qui eI possela d acord amb un criteri personal i sense arrecerar-se en cap institushycioacute i en una ovalidacioacute social de la practica medica [que] venia imposada pel binoshy
miacute exit-fracas en la reladoacute metge-malaltgt (Garciacutea Ballester 1988 p 42 Garciacutea Ballester McVaugh i Rubio Vela 1989 McVaugh 1993 Cardoner Planas 1973) El futur guaridor optava entre diversos models de formacioacute en vinut de condicionashy
ments economics socials o culturals Nomeacutes en el transcurs deis segles baixmedievals i moderns el sistema es lanal duna manera gradual en favor de lhegemonia del metshyge i del cirurgia universitaris El model universitari de formacioacute medica assolia aixiacute
gradualment el monopoli legal sobre el proceacutes educatiu i la practica professional a les societats de la Mediterriiacutenia llatina i provocava la submissioacute o la marginacioacute definitishy
va deis guaridors formats en altres models -dones membres de minories religioses i en general tots els practics no universitaris (Cabreacute Pairet 1994 Garciacutea Ballester
1984) Lexistencia de qualsevol sistema de control de les ocupacions sanitiiacuteries es justishy
ficava per una creixenr valoracioacute social de la salut com un beacute comuacute que la coHectivishy
tat havia de protegir Des del segle XIII les burgesies urbanes deis palsos de la Medishyterriiacutenia Uatina anaren prenent consciencia de la conveniencia de garantir uns miacutenims sanitaris per al conjunt de la poblacioacute En consequumlencia les autoritats municipals
dictaren mesures dacord amb la nova medicina per al manteniment de la salubritat de les ciutats Aquest proceacutes sinrensifid de resultes de les grans epidemies que assoshylaren Europa a partir de 1348 19ualment a les ciutats i les viles es promogueren
Les universitars 385
estrategies dassistencia als pobres fonamentades en el manament cnstla de la caritat i en una nova etica de responsabilitat col lectiva davant els problemes socials unes
estrategies adrevades al control dun grup que aleshores constitula la majoria de la
poblacioacute i que representava un perill creixent per a l ordre social Aquestes estrategies es plasmaren en la contractacioacute puacuteblica a carrec de lerari municipal de metges i
cirurgians universitaris per a latencioacute del comuacute aixiacute com en el desenvolupament
dinstitucions dasil dites hospilals per a captaires rodamons i pelegrins estiguessiacuten
malalts o no Aquestes institucions foren originariament petites infermeries o gestionades per confraries gremials i alllarg de la baixa edat mitjana foren reemmiddotmiddot
plavades per grans hospitals puacuteblics fundats pel poder reial o pels municipis on les
tradiacutecionals funcions socioassistencials es combinaven de manera creixent amb les mediques (Arrizabalaga Martiacutenez Vidal i Pardo Tomaacutes 1995)
La custodia de la salut va dur a qui exercia el poder (rei autoritat eclesiastica
municipi gremi o collejiquestium professional) a apropiar-se en exclusiva de ladJudicacioacute de la l-eniacutea praclicandi El resultat final de la contesa entre els diferents models dapreshy
nentatge i de practica sanitaris a labast fou condicionat tant pel saber i les habiacuteliacutetats
deis professionals formats a les facultats de medicina com decIacuteslU suport que les autoritats civils i edesiastiques atorgaren al mode universitario Tanmateix el
model laquooberr continua proporcionant fins ben beacute al XIX el meacutes gran nombre de
practics ocupats en tasques sanitaries (metges cirurgians barbers apotecaris i manesshycals) els quals constitutren fins lIavors Iautentic paraigua sanitari de la majoria de la
Les facultats medievals formaven en la medicina escoliistica professionals que
atenguessin les demandes sociacuteals de salut sobretot deis estaments dirigents La dedishy
cacioacute docent i l exercIacuteci pcictic de llurs professors dona lloc a una iacutengent quantitat descriacutets en els quals dacord amb el metode escolastic exposaven glossaven o
comentaven cls textos de les autoritats mediques suscitaven problemes entorn de
quumlestions puntuals i disputaven duna manera formal sobre aquestes quumlestions La
pervivencia daquestes instituciacuteons eacutes la prova meacutes ferma del fet que van saber satisfer les expectatives que es crearen entre les elits governants Aquestes darreres ben
al contrari de la imatge encara avui corrent del pensament medieval
la medicina escolastica com un instrument efica~ per afer front als problemes de la salut i la malaltia i per tant legitimador del poder que detenien
Aixiacute mateix les facultats de medicina baiacutexmedievals constitufren amb les de les arts (a les quals estigueren estretament lligades al sud d Europa) l esceshy
nari principal per al conreu de la filosofia natural (Jequivalent del que actualment
anomenem ciituia) de la qual formava pan la teoria medica per beacute que la practica
de la medicina estigueacutes orientada a objectius especiacutefics Fou nomeacutes a partir de mitjan segle xv que comeniexclaren a sorgir generalment a lempara del patronatge de les elits
governants les academies i altres institucions noves que en els seguumlents rivalitshyzaren amb les facultats duna manera creixent
En termes generals tot el que hem dit fms ara saplica al conjunt de la Corona
dAragoacute durant Iedat mIacuteljana Ara beacute com es concreta aquest proceacutes en els diferents
386 Ellemps de les uniVfrsilals i lescoliacutelslica
territoris de la Corona Com a la resta deis regnes iberics la coexistencia de les tres grans cultures monoteistes mediterrmies (istimica jueva iacute cristiana) fou un deis trets meacutes caracterIacutestics de la societat medieval catalanoaragonesa A mesura que els seus monarques conquerien nous territoris a Ilslam els cristians desplaaren els musulshymans com a majoria dominant que imposava la religioacute i la cultura propies i els releshygaren a la condicioacute de minoria sotmesa i dependent els jueus en canvi reeixiren a mantenir-se sota el domini musulma i cristiacutea com una minoriacutea culturalment signifIshycativa en la medicina i en altres ambits El galeniacutesme entes com un conjunt de coneixences i practiques mediques inspirades en els escrits de Gale constitula el substrat comuacute de la medicina de les tres cultures pero el marc multiforme i variable de relacions de domini i dependencia entre siacute conferiacute a la medicina a la Corona dAshy
uns trets peculiars en el marc de IEuropa lIatina medieval Aquest cacicter peculiar afecta tant el saber teoric i els models de formacIacuteoacute com Iexercici professioshynal les formes dassistenciacutea i les institucions El cas del mostassaf iexcliexclIustra ben beacute aquests fets A al-Andalus havia estat un funcionari que regulava el comer urba i lactivitat deis mercats Amb la conquesta cristiana algunes ciutats (Valencia 1238) mantingueren aquesta institucioacute musulmana amb la missioacute de vetllar per la fIabilitat deis pesos i mesures en els mercat~ la neteja i la salubritat daquests i tambeacute deis carrers i l estat de conservacioacute deis queviures i lIurs preus Amb aquestes noves funshyclons el mostassaf fou instaurat al lIarg deis segles XIII i XIV en molts altres centres urbans de les corones de Castella i dAragoacute com ara Saragossa (almenys des de lany 1242) Ciutat de Mallorca (1309) Lleida (1337) i Barcelona (1339)
Tot seguit abordareacute succintament la produccioacute cientiacutefica deis metges universitashyris de la Corona dAragoacute durant ledat mitjana en dos grans escenaris duna banda e resso del proceacutes dassimilacioacute de saber medic antic comuacute a IOcciacutedent liad diacutens deis ambits universitaris de la Corona de laltra la projeccioacute cultural deis metges i deis estudiants de medicina originaris de la Corona en altres indrets dEuropa
4 LA PRODUCCIOacute MEDICA SORGlDA DE LES UNIVERSITATS DE LA CORONA DARAGOacute 1 LLURS PROTAGONISTES
Com a la resta de IEuropa medieval els metges universitaris de la Corona dAshyestaven familiaritzats amb una serie dobres dorigen irab que compendiaven
amb extensioacute i complexitat diverses el conjunt deIs sabers medies hipocraticogaleshyniacutecs al seu abast (Colliget dAverrois Canon d Avicenna Pantegni dAli Abbiis) o una part (Teysr dAvenzoar) Tambeacute coneixien alguns tractats del mateix Gale als quals safegiacute -a partir de la seva introduccioacute en la decada de 1280 en e1s cercles universitashyriacutes del nord dItilia Montpeller i per beacute que amb menys viacutegoria Pariacutes- un conjunt dobres (trenta-cinc) conegut amb el nom de nou Cal que representa una profunda reforma inteiexcliexclectual i practica de les facultats de medicina medievals (Garciacutea Bashyllester 1998) Al costat d aquestes obres hi havia inseparablement el que hom coshyneiacutexiacutea com Articella un conjunt variable descrits medies generalment de caracter
Les uniVfrsicals 3117
esquemitic el nudi de qual estava integrat per la Isagoge de Johannitius (de fet un abreujament lIatiacute dun text de Hunain iacutebn Ishaq) uns breus escrits semiologics sobre es polsos i les orines tres textos hipocritics (Aphorismi Progl1ostica i De regimine acushytorum morborum) i e Tegni de Gale LArticela fou el manual daprenentatge basic deIs metges universitaris europeus fins al primer ter del segle xvr i formava part habitual de les biblioteques mediques de lepoca Tot aquest conjunt dobres defIniacutea l esqueshyma bisic al voltant del qual girava la medicina universitaria a ledat mitjana un esquema que cal no oblidar-ho es fonamentava en es coneixements de loacutegica i de filosofia natural i moral que els estudiants de medicina havien hagut dadquirir preshyviament a les facultats darts a traveacutes del corpus dobres d Ariacutestotil
La Isagoge de Johannitius dividiacutea la medicina en theoria i practica EIs metges medievals entenien per medicina theorica el coneixement correcte de que ells anomeshynaven coses naturals no naturals i cOl1tranaturas Segom el galenisme lIatiacute les coses natushyras componen el cos huma i li permeten la subsistencia com a eacutesser viu (elements complexions humors esperits virtuts ete) les coses 110 naturals defineixen l entorn natural i social de la persona la qual es troba en estreta interaccioacute normal o patoloshygica amb eH Iaire i lambient el menjar i la beguda e treball i e descans el son i la vigiacutelia les excrecions i les secrecions i es moviments de Ianim i les coses contranashyturals constitueixen tot e que hi ha dalterat en la persona en l estat de malaltia Oa malaltia mateixa les seves causes i els seus accidents o siacutemptomes) La dimensioacute practica o operativa lanomenada mediana practica compren tres tipus daccions en lambit de la prevencioacute i la terapeutica la dieta -entesa com a norma que abasta tots els aspectes de la vida humana mitjanant un uacutes adequat de les coses 110 naturals- la medicacioacute i la cirurgiacutea
Tant la mediana theorica com la practica es plasmaren en obres de contingut espeshycHic que els metges uniacuteversiacutetaris produlren com a resultat de les activitats docents o practiques Duna banda durant la segona meitat del segle xrv iacute tot al Harg del segle xv els professors universitarIacutes generaren nombrosos comentaris escolastics als escrits de les autoritats mediques ja citades i daltres autoritats De laltra tambeacute sorgiren obres dedicades a aspectes prictics especiacutefics com ara els regiacutements de sanitat els tractats de pesta i altres escrits conjullturals es tractats de simples i compostos medishycinals (antidotaris) i les coHeccions de receptes (receptaris o experimenta) i els tractats de cirurgia i danatomia Cal dir que els pressuposits doctrinals de la medicina unishyversitaria penetraren en altres ambits de la practica sanitaria en particular els refeshyrents a la cura dels animals per al treball i la guerra (cavalls i mules) o per a Ioci dels grups sociacuteals dominants (uacutelcons i gossos) (Ciacutefuentes Ferragud iacute Garciacutea Ballester 1999)
Parlar de la produccioacute medica sorgida de les universitats de la Corona dAragoacute exigeiacutex abans que res referir-nos a Arnau de Vilanova tant per raom estrictament cronologiques com per la seva rellevancia en la medicina universitaria de tota lEushyropa llatina DArnau nhem de fer notar la condiciacuteoacute de catalanoparlant la possible ascendencia aragonesa lespecial relacioacute amb Valencia les seves profundes inquietuds religioses i lestreta vinculacioacute a quatre reis de la Casa dAragoacute (Pere II i es seus fIlIs
389 JI El f(II) tic I~ iexclWilCfsitJS i fisnll~tim
Alfoacutens 11 Jau11le 11 i Frederic lf de SiciacuteliJ) i J tre papes (13oniacutefaci VIII Benet XI iacute Climent V) Pero hom no entendriacutea ni una sola lIetra de la seva vasta obra si no tinshy
en compte la seva formacloacute CJp J J decada de 1260-1270 i el eu magiacutesteriacute
a la univeritat de En efene com ho han subratllat iexcl bastnnent
els estud arnaldians de luacuteltiacutem mig egk en contrast 3mb una llltoriografia previa
per Ieoterisme i lheterodoxla Arnau fOl primer que res un metge lIniacuteshy
versitariacute que visqueacute de forma apassiacuteonada el conflictes religIOSOS i poliacutetics de la seva
epoca Tanl1latelx les seves celebres activitats professionals (lIlagisnri i
medica) es basaren tothora en un galenisme (ompletal1ltnt ortodox en el seu tcmps
(paniagUJ 19lt)4 1994a Peramau EspeJt 1995 Ziegler 199fl)
COIll a metge procedent dlJla zona de frontera O1 eonvivien les tres cultures
mediterrlnies (crtstiana musulmana i jutva) Arnall dt Vilanova coneixia Iarab i
en el moviment traductor de Iarab al liad dimportants obres mediques
dautors grecs (De illlerioriblls i De r(fore el Irnwre el ialigalic el SIUiSIIO de Gale) i arabs (De viribus wrdis dAviccnna De sil1lpfiribls d Abuuml I-Salt) Com a profew)r
vcrsitan Arnall participa activament en b cOrlStruecioacute de lescolastica medica
la reforma de 1309 deis eswdls medies de Montpeller i Pariacutes (Garciacutea Ballester 199X)
i cultiva gairebeacute tots e1s literaris medies eomemporanis el comentariacute escolisshy
tic als autors classics (CoIII11eiexcllflm slIper lraclallWI Galielli de maiia wmpexionis diverse
Repetiacuteio lIIper ranon Vita brevis) el tractar estrietament teorie (De inlcntiacutee medishy
corull De hmlido radicai De considerochmiblls operis medicine Aphorismi de gradas De
dosi lyriacoliull) la summa o compendi (SpcClIIIIft mediaacutellc) lexposicioacute aforiacutestica
(PambaJe mediwlionis Aphorismi [pariwlares de memoria eXlrava)antesJ) el wnsilillm
didacticopractie centrat en un mal (Regimel podagreJ lexposicioacute enumerativoalfabeshy
tica (Antidotarilm) i els regiments de sanitat (Regimen sanilatis ad regem Aragonllm De
eSII carnium ReJimen AJmarie) (Garciacutea Ballester Paniagua i McVaugh 1(75)
Deixant de banda la figura d Arnau de Vilanova cal dir que la produccioacute cienshy
tiacutefica deJs metges de la Corona d Aragoacute durant e1s segles baixmedievals fou Ineacutes aviat
escassa i de no galre volada Molt probablement les causes en van ser la ja esmentada
feblesa de les facultats de medicina obertes en el territori durant aqllell periacuteode De
fet fins a la decada de 1480 nomeacutes destaca Antoni Rieard professor de medicina als
esttldis de L1eida i Barcelona que orienta una bona part de la leva obra a raplicacioacute
de la matematica a la mediacutecina (De arte Jraduandi medicinas compositas De quantitatibs
el proportioniblltl humorum) (Dureall-Lapeyssonnie 1966 Madurell MarIacutemon 1984)
Altres metges universitaris cultivaren sempre en la llengua acaiquestemica de repoca
(el latiacute) e1s diversos generes literaris medies El comentari escoUstic fon conreat
probablement lIeidad Joan Jacme (m 1384) canceller de la universitat de Montpeshy
ner o el valencia i professor de la facultat de medicina de L1eida Franeesc Queralt
(r 1350 - c 1440) amb els seus comentaris al 7~~ni de Gafeacute i daltres Els coltsilia
medies foren cultivats pel mateix Joan Jacme En Iambit de la medicina practica cal
destacar es tractats de pesta (om es de Sany de Ridaura (ms Rivaurea ( 1365) el
dun cert Blase de Barcelona (molt probablement BJase de Camarasa metge de reiacute
Martiacute e 1406) o el del citatJoanJacme (Cardoner Planas 1973 p 51 i 53) e1s regishy
Li5 flt1iJ1(r~ilals
FoiJ inicial del Rfgiment de psrttadoacute de pestilencia de Jaurne dAgramont (1348) proftSsor de medioacuten) J
lEswdi General de Ueida segonlt una copla del sele XI (Verduacute ArxlU ParroqUIal fol Ir)
390 391 Ellemps de les iversitals i lescolastIacuteta
ments de sanitat com el del valencia Pere Fiacuteguerola (e 1320-1397) adre~at als seu s fills aleshores estudiants a la uniacuteversitat de Tolosa i els comentaris a les obres de cirurgia com el de Pere Figuerola a la Chirurgia magna de Guiu de Chaulac
A lEuropa baixmediacuteeval el lIatiacute llengua de IEsgleacutesia la universitat el dret ladministracioacute i fins i tot de la literatura -De lescriptura en suma- va comen~ar a veure disputats tots aquests ambits per part de les llenguumles vulgars que fins aleshores li havien estat privatius U na de les caractenstiques meacutes interessants de la produccioacute cientiacutefica deis regnes hispimics fou justament la primerenca utilitzaciexcloacute deis vulgars romanics com a vehicles de comunicaciacuteoacute en medicina i filosofia natural De les lIenshyguumles vulgars hispaniques el catali va demostrar ben aviat una vitalitat singular en aquest camp i va esdevenir vehicle duna produccioacute complexa (Cifuentes 1997 2002) Com que dins daquest mateix volum es dedica tot un altre capitol a la literashytura cientiacutefica en cataJa aquiacute nomeacutes esmentareacute i de forma breu les obres mediques originariament en catali de professors universitaris Basicament soacuten tractats de pesta adreiexcliexclats tots dos a la gent comuacute que foren escrits Iun a Lleida amb motiu de la pesta negra de 1348 i Ialtre a Valencia per Iepidemia de 1489-1490
El primer eacutes lesmentat Regiacutement de preservacioacute de pestilencia -el text medie meacutes primerenc escrit en catala- que el metge universitari i professor de la facultat de medicina de Lleida Jaume dAgramunt condogueacute el 24 dabril de 1348 Meacutes enlli del seu interes Iinguumliacutestiacutec la importancia d aquest tractat de pesta rau en el camcter tambeacute primerenc de la pesta negra dins de la literatura medica europea i en el conshytext que Iorigina El Regiment com Agramunt mateix explica en el proacuteleg lescrivIacute no pas per instruir els metges universitaris sinoacute per mostrar al conjunt de la poblacioacute de Lleida com preservar-se daquesta calamitat que aleshores amenaava la ciutat iacute per afer-se entendre pels seus destinataris Agramunt empm no la lIengua academishyca sinoacute la vulgar El Consell municipal (la burgesia) al qual Agramunt adrelta Iobra va rebre-Ia amb entusiasme i en compensa econoacutemicament la viacutedua (Arrizabalaga Garciacutea Ballester i Veny 1998)
Gaiacuterebeacute cent cinquanta anys despreacutes el metge valencia L1uiacutes Alcanyiacutes (e 1440shy1506) escriviacute un Regiment preservatiu e curatiu de la pestilencia en el qual subministrava als profans tot un ventall de consells pdctics amb motiacuteu de l epidemia de 1489-1490 (Rubio Vela 1994-1995) per a preservar-se de la pestilencia i tractar-Ia siacute nemmalalshytiacuteen i no trobaven un metge a qui recoacuterrer lmpres a Valencia cap a Iany 1490 el Regiment dAtcanyiacutes eacutes el primer text medie originalment escrit en catali que simshyprimiacute Atcanyiacutes que havia estat un deis iacutempulsors i dinamitzadors de IEscola de Cirurgia des de la seva fundaciacuteoacute el 1462 i que uns anys despreacutes va ser el primer catedratic de medicina i cirurgia de IEstudi General de Valencia passa en poes anys destar al cim de la professioacute medica valenciana a ser processat per la lnquisicioacute sota iexclacusacioacute de judaltzant el 1504 i condemnat a mort i cremat a la foguera amb la seva dona el 1506 (Arrizabalaga en preparacioacute Loacutepez Pintildeero i Ferrando 1998)
Les universitats
-yiexcl gt -
I~r~~nlfcllfabfutolfn~9ftftlib9 iI~iexcliexclbull ~ 1 ~iiacuterantn~tura
humana lotrmefa a tsts1nnumerGbte6 pttiacuteuat~f06 J110J tala nobe~iacuten te to ttamiddotlcscau(eebe mo dtniguumlamt8 ttffta
-11 ~~ mee~subae middotmt6 ~~~queaguntildeble
pttgtemfQqti~~)fiexclnellameI eQma~9eacute~poftrta membreepntildectpa19beuaUa fes06 gtt peltrtuerfee ~tndtartCOacuteplouamOl~fIacuteCQt les()btts1)e1cot~md~efttsetn~aacute~g~iacuteg~~n
~r~~~~n~)iJr~~I=l3~~~tImiddotmiddotI~~ lt ~tbfuiacutena pertanw anye paacute11JetJ(neqlje~ fom QlutJQta be nmsunt~~eafocauumlfiJ tafptqefnocteitnenQt1 bel tri 1 e~fotna~
ttgtenol1re7tdmiddotmiddotmiddotture )Eneam middotueYmiddotIacuteAsmiddoteacuteiCmiddottteacutee rintend~~ jotskie~~itlr~iexcl relIga ea qeAJi rocoz~tmab muWplieacuteQtto btcoltgtfata confouantedGrificantt1 c rdhlu middotmiddotbmt8l~r~ta1)((co~e~rsitA9Utl1~~ lt1Q[f~e I etC111108Qnt be tetiacutenoacutef6lfiexcllteraacute tao loacuteslluJtJOamp td co~ UI11a pn bon no rol
bullafJe Inid del text del R~imenl 1seli e rurati de la pestilfnria (Valencia Nicolau Spindeler c 1490) del metge conven valencia L1uiacutes AJcanyiacutes (c 1440-15(5) AJcanyiacutes fou el primer professor de medicina de lEstudi General de Valencia (Valencia Biblioteca Puacuteblica de Valencia Fons Nicolau Primitiu 1 iacutegn a2r
[el foh previacute conteacute la portadaj)
392 393 El t(lI1pS de les unllrsttals i icJcolaacutes(iw
5 LES ACTIVITATS CIENTIacuteFIQUES OELS METGES UNIVERSITARIS DE LA CORONA DARAGOacute
EN ALTRES INORETS OEUROPA
La presenciacutea de metges universitariacutes de la Corona d Aragoacute en altres palsos de baixmedieval fou coosequumlencia de raons molt diverses Les millors perspecshy
tives de prom ocioacute professional tingueren seos dubte un paper decisiu en la majoriacutea deis que optaren per establir-se professionalment fora del seu paiacutes dorigen els uns hiacute
anaven a estudiar mentre que els altres hi arribaven amb titulaciacuteons professionals No eacutes aventurat pero dafirmar que darrere daquest pas biogcific decisiu hi hagueacute tamshy
beacute importants raons negatives en un nombre no pas redult de casos La repressioacute desencadenada per la Inquisicioacute entre e1s sectors del patriciat valencia dorigen judeoshy
convers a partir de 1480 hi tingueacute un paper particularment significatiu en provocar Iemigracioacute de professionals i en estimular que e1s fills daquestes famiacutelies benestants
fossin enviats a estudiar a indrets apartats de Ienrarit clima local i lIuny de Iabast del
Tribunal Lestabliment de diverses facultats de medicina a la Corona d Aragoacute durant els
segles XIV i xv no atura Iafluencia destudiants de famiacutelies acomodades de la Corona
d Aragoacute cap a ruverses universitats europees particularment a Occitaniacutea (Montpeller sobretot) i a lcilia (Bolonya Paviacutea Siena Pisa Ferrara Pildua i Napols entre dalshytres) Dacord amb la peregrinatio academica comuna a repoca aquests estudiants
cursar els estudis en unes quantes uniacuteversitats consecutiacutevament abans d obteshy
nir la graduaciacuteoacute com ara lestudiant de medicina valencia Jaume que es doctora a Ferrara el 1502 despreacutes dhaver passat per les universitats de Monrpeller
L1eida Bolonya Padua i Paviacutea o elmallorquiacute Pere dOlesa i Rovira (c 1460-1531)
que estudia successivament a les universitats de Pisa Montpeller i L1eida Durant e1s
segles XIII i XIV Montpeller fou aparentment el primer lloc escolliacutet pels qui estudiashyven medicina fora de la Corona dAragoacute Ara beacute a1l1arg del segle xv el poi datracshy
cioacute bascula duna manera gradual cap a les universitats italiacuteanes Per a explicar aquest fenomen especialment pales a la segona meitat del segle xv i durant les primeres
decades del XVI hem dapeHar a raons diacutendole poliacutetica (domini catalanoaragones sobre el Regne de Napols iacute consolidaeioacute de la presencia hispanica a ltilia
deis dos papes Bolja Calixt III i Alexandre VI) i socioprofessional (prestigi de les universiacutetats italiacuteanes i afebliment deis estudis de medicina a la Corona d Aragoacute i
increment de la demanda de professionals sanitaris a1s regnes hispimics) (Arrizabalaga Carciacutea Ballester i Salmoacuten 1989)
La majoria tornaren al seu 1I0c dorigen en acabar els estudis pero nhiacute hagueacute que optaren per establir-se professionalment lIuny de lIur terra natal per a la resta o
per a una part de la seva vida El cas d Arnau de Vilanova eacutes un eas ben expressiu Despreacutes destudiacutear medicina a Montpeller deis primers anys d exereir professionalshyment a Valencia i deis nomenaments suecessius com a metge de tres reis dAragoacute inicia cap a la priacutemeriacutea de la decada de 1290-1300 un magisteriacute a la universitat de
Lts universitats
Montpeller que el porta en molt pocs anys a esdevenir la mediacuteca meacutes destacashy
da daquest centre durant tota ledat mitjana Aquest magisteri no li va impedir tanshymateix de prosseguiacuter la seva estreta vinculacioacute amb els comtes reis en qualiacutetat de
metge conseller poliacutetic i espiritual i agent diacuteplonuumltic A meacutes a meacutes des de 1301 encara presta a Roma i en daltres 1I0cs importants serveiacutes medies a tres papes (paniashygua 1994a)
U na altra vessant de les aetiviacutetats cientiacute6ques deis metges catalanoaragonesos a
Montpeller la iHustra el cas del Joan Bruguera mort el 1452 en aquesta cjushytat on havia cursat e1s estudis de medicina j on despreacutes havia exerciacutet la professioacute
Gracies a la dot testamentaria de 800 escuts dor una vaiacutexella dargent i els seus Iliacuteshybres durant la deacutecada de 1460 es funda a Montpeller el Collegi de Girona perque
cada any dos estudiants becats de la ciacuteutat de Glrona -iacute siacute no de la seva dioacutecesi o de Caralunya-- poguessin cursar estudis de medicina a la universitat de Montpeller
Aquest que ha estat historieament una de les vies dinfluencia de la mediCIshyna francesa sobre la catalana desenvolupa normahnent les seves activiacutetats fins a la
decada de 1560 quan les guerres de religioacute a tot Europa i en particular les lluiacutetes
entre catolies iacute calviacutenistes al sud de Frana retragueren la concurrencia de giacuteronins a
A partiacuter de mitjan segle XV el de Girona a Montpeller es torna
gradualment destudiants gironins (Dulieu 1970 Calbet i Corbella 1981shy1983 1 p 97 Alcalde 1992)
Tanmateix fou a Italia on a la segona meIacutetat del XV els metges de la
Corona dAragoacute tingueren un protagonisme cultural meacutes destacat Hom pOl assenyashy
lar e1s casos deis germans Gaspar i Jeroni Torrella autors d obres mediques i cientiacutefishy
ques que foren iacutempreses al final del segle xv i al comenltiexclament del XVI i els de Franshycesc Argilagues i de Cuiacutellem Caldentei que treballaren com a editors per a les
premses iacuteralianes del 6nal del segle xv Tots quatre haviacuteen cursat els estudis de medishycina en uniacuteversitats italianes
Gaspar Torrella (r 1452 - c 1520) era membre duna famiacutelia on almenys el pare iacute dos germans eren metges El pare el meslre Ferrer Torrella havia estudiar medicina
a la universitat de Montpeller i pertanyia a la mateiacutexa generacioacute que Lluiacutes Alcanyiacutes I els altres metges valencjans que fundaren lEscola de Cirurgia el 1462 Com el seu
Jeroniacute Caspar cursa els estudis de medicina a les universitats de Siena i Pisa durant la de cada de 1480-1490 amb mesres tan influents com Alessandro Serrnoneshy
ta iacute Pierlcone da Spolcto Despreacutes sestabliacute a Roma on gaudiacute duna posiciacuteoacute social acomodada com a membre de la cort del cardenal Roderic de BOlja Quan el 1492
esdevingueacute papa amb el nom d Alexandre VI Torrella continua al seu servei com a metge personal del seu fill Cesar A meacutes a meacutes fou responsable de la Biblioteshy
ca Vaticana (1498-1500) bisbe vitalici de Santa Ciusta a Sardenya (des de 1494) i
domestiacutec dAlexandre VI Almenys des de 1504 Caspar Torrella fou tambeacute un
dels rnetges del papa Juli 11 (1503-1513) -un fet prou significatiu de lestima que el nou papa teniacutea pels seu s serveis professionals
Torrella escriacuteviacute cinc escrits medies i un pronostic astroloacutegic que foren impresos en un lapse d onZe anys (1497-1507) i en algun cas de forma reDetida El
194 EIemps de les universilas i escoltlstica
seu tractat astrologic fou originariament una epiacutestola adreada a Cesar Borja e 1502 on s avaluava la signifIcacioacute de diferents fenomens celestes (es portents prodigis i presagis es defectes del sol i la lIuna iacute els cometes) La seva tardana publicadoacute e 1507 obeiacute als precs de datari papal Giovanni Gozadini intrigat per les possibles conshysequumlencies de cometa que shavia vist en el ce roma Iagost de 1506 Entre les dnc obres propiament mediques hi ha un consiacutelium doblement impres e 1505 (Roma i Salamanca) dedicat a una nova malaltia anomenada popularment modorriacutella que pe que sembla causa estralls en la flota castellana de Flandes i es difongue despreacutes amplament pes regnes hispanics i vclns un consilium de peste escrit amb motiu duna pestiacutelencia que colpeja Roma e 1504 un regimen saniacutetatis compost en forma de dialeg per al papa Juli II que fou publicat el 1506 idos escrits dedicats al mal franees -una nova afeccioacute que des de 1495 sestenia riiacutepidament per tot Europa- tots dos al seu patroacute Cesar BOIja aleshores viacutectima de la malaltia i que formen part de les obres mediques mes primerenques sobre aquesta afecdoacute Ambdues es publicaren a Roma el 1497 i e 1500 respectivament A mes a mes la mes primerenca es reedita aviat amb un nou tiacutetol (Roma c 1498) i amb la inclusioacute duna epiacutestola dedicatoria al bisbe dAvranches (Normandia) Louis de Bourbon quiacute pe que sembla havia animat Torrella a reeditar e seu treball instat per raons semblants a les de Borja (Arrizabalaga 1985-1986 1996 Arrizabalaga Henderson i French 1997 p 113-144 i 311-317)
El seu germa gran Jeroni Torrella (e 1450 post 1508) despres destudiar medishycina a Siena i Pisa es vincula a la cort napolitana de la reina Joana dAragoacute (1455shy1517) de la qual fou metge a Napols (1477-1499) i a Valencia (1499-1504) Jeroni fou el titular de la catedra medica de principis a IEstudi General de Valencia entre 1505 i 1508 Despreacutes passa a estar al servei del rei Ferran el Catolic a la cort de Vallashydolid De les diverses obres seves de que tenim notiacutecia nomeacutes es conserva un tractat sobre imatges astrolOgiques que fou impres a Valencia cap a 1497 (Loacutepez Piacutentildeero et al
1983 11 p 358-359 Perrone Compagni 1979 Rotzoli 1991 Weill-Parot 2002) Daltra banda e valencia Francesc Argilagues i el mallorquiacute Guillem Caldentei
en acabar els estudis de medicina en distintes universitats dItMia es dedicaren entre a1tres activitats a Iedicioacute de textos medies per a les premses de nord dItilia Franshycese Argilagues (ji c 1470-1508) inicia es estudis de medicina a la universitat de Siena vers rany 1470 A partir de curs 1473-1474 es trasllada a IStudio de Pisa on continua la seva formacioacute fins que obtingueacute el doctorat en arts i medicina 111 dashygost de 1477 Tot sembla indicar que e fet danar-sen de Siena a Pisa igual que ho feren els germans Jemni i Gaspar Torrella companys destudis iacute paisans seus estigue relacionat amb la decisioacute dAlessandro Sermoneta un influent professor seu a Siena de traslladar-shiacute La relacioacute del jove metge valencia amb Alessandro Sermoneta degue continuar despreacutes dobtenir el doctorat Argilagues se nanil de Pisa probableshyment cap al mes de maig de 1479 i seguiacute de nou e seu mestre i protector Sermoneta quan aquest es trasllada a Padua com a lector ordinari de medicina teoacuterica de lStudio daquesta ciutat entre 1479 i 1484 Pel que sembla des de 1483 fIns a la mort Argishylagues residiacute a Venecia on feacuteu compatible lexercici priictic de la medicina amb les
Les universitats 395
activitats com a editor dobres mediques per a la prospera impremta local La seva labor editorial medica desplegada precisament en uns moments en que aquesta nova ocupacioacute sorgia a Europa es materialiacutetza en dues edicions venecianes de l Articella
-autentic lIibre de text de la medicina universitiria baixmedieval com ja hem asseshyi en tres edicions meacutes del Conciacuteliator del mestre escoJastic Pietro dAbano
(1250 - ( 1315) La innegable capacitat de permanencia de lAr(Iacutecella en les facultats de medicina
explica que aquesta coHeccioacute fos una de les obres mediques de mes fortuna editorial durant la primera impremta divuit edicions impreses entre Ieditio princeps de Padua (c 1476) i Lioacute (1534) Argilagues que fou iniciador de les edicions venecianes de l Articella tingue a carree seu les ediacutecions impreses per Hermann Lieehtenstein de Colonia e 1483 i per Battista Torci el 1487 A meacutes quatre impressions ulteshyriors de Articella datades el 1491 1493 1500 i 1513 i en les quals fIgura com a editor Gregorio da Volpe soacuten identiques en contingut i molt similars pe que fa al format a les edieions preparades per Argilagues
El seu trebal com a editor de lArticela es materialitza entre a1tres coses en la incorporacioacute a la coHeccioacute de noves obres no incloses en l ediacutetio princeps de Padua (c 1476) En efecte als set escriacutets que conte (la Isagoge de Johannitius el De de Filaret i el De urinis de Teofil els Aphorismi Prognostiea i De regimine aeutotum morshy
botum hipoeritics acompanyats deis comentaris de Gale i lArs medica de Gale amb el comentari dltAliacute ibn-Ridwan) Argilagues nhi afegiacute quatre mes (Epiacutedemiacuteae [um
commentis Johannis Alexandrini De natura fttus De lege i Iusiurandum) tots pertanyents al Corpus Hippocratieum i que foren impresos per primer cop en aquesta ocasioacute La seva iniciativa palesa el paper dofertor de nous horitzons inteHectuals que Ieditor tambeacute acompliacute en la impremta primitiva Arneacutes hi introduiacute Iopuscle De divisione
librotum Galieni de Gentile da Foliacutegno i tres tabulae -presumiblement deaboracioacute proacutepia- relatiacuteves a algunes de les obres hipocriiacutetiques editades (una per als Aphorisml una altra per als Prognostiea el De regimine aeutotum morbotum i les Epidemiae i la tershycera per al Tegni galenic) amb la finalitat de facilitar l acceacutes a labundant i variada informacioacute daquestes obres hipocriiacutetiacuteques
La1tre escrit editat per Argiacutelagues fou el Condliator differentiatum medicorum el
philosophotum del metge professor de la Universitat de Padua i destacat representant de Ianomenat ariacutestotelisme padwl Piacuteetro dAbano (1250 - c 1315) Organitzada entorn de 210 diferencies (differentiae) que segueixen lestructura de la quaestiacuteo escolasshytica aquesta obra passa revista al saber medie hipocraticogalenic en conjunt cercant sempre lharmonitzadoacute dopinions entre metges i (iexclJosofs naturals en aquells punts candents en que uns iacute altres discrepaven El Conciliator fou iacutempres nomes cinc vegashydes abans dacabar el segle xv i ben be siacutes meacutes fins a 1565 Argilagues tingueacute acarree seu tres edicions anteriors a 1500 les venecianes de Johann Herbort (1483) i Boneto Locatelli per a Ottaviano Scotti (1496) i la de Gabriele Grassi a Pavia (1490) El zel dArgilagues com a editor tambeacute es a~lI pales al Conciliator on incorpora fragments no reeolliacutets en edicions impreses anteriors (Arrizabalaga Garciacutea BaIlester i Gil Arisshytu
396
i
El ttrlpS de les tmiverslals i Il5WloSfIacuteuacutel
El metge i dergue mallorquiacute Guillem Caldentei (1 1496-1519) era fill dAnshy
toni Caldentei (1 1469-1514) metge o cirurgiacutea de Feaniacutetx i nebot de Bartomeu Caldentei prevere doctor en teologia per la Soroona iacutenfluent luHista iacute un deis
introductors de la impremta a Mallorca de qui hered diacuteversos llibres de iacute filoshy
sofIa En el perfIl intcHectual de Guilem Caldentei es pot distillgir un vessant medic i un altre de
Caldentei cursa estudi darts i medicina a la Universitat de Paviacutea la principal
universitat del dueat de Mili que culmina amb grau de doctor (arrium ac medicile
doctor) obtiacutengut abans de 1496 El 1502 ja tornava a ser a Mallorca i fixa la seva
residencia a la Ciutat de Mallorca on aparentment romangueacute fins que moriacute vers
Iany 1520 Guillem Caldentei gaudiacute sens dubte dun notable prestigi com a rnetge
al Regne de Mallorca El mes dabril de 1514 en un protocol notarial que enregistra la venda que fa duna esclava mora de 29 anys anomenada Francesca per 95 Iliures
hi surt esmentat com a professor en ars i medicina (ltltin artibus et medicina professorraquo)
cosa que eventualment es podria relacionar amb la imparticioacute per Caldentei
de docencia en alguna escola medica de Iilla sense determinar potser al si de
IEstudi General LuHiacutea (fundat el 1483) malgrat que no en tenim cap altre indicio
de la mort en data desconeguda del mestre Antoni Nadal tambe mallorquiacute (doctorat en arts i medicina a la universitat de Padua el
1490) Caldentei el succeiacute com a metge responsable de la morberia o llatzeret Apashy
rentment establerta a la Ciutat de Mallorca a la segona meitat del segle XV aquesta institucioacute vetllava per la salut puacuteblica de Iilla mitjanltiexclant el control del tcansit mariacuteshy
tim Llurs oficials inspeccionaven les embarcaciollS que preteniacuteen atracar a la ciutat i eventualment sotmetien a quarantena les persones i les mercaderiacutees Fiacutenalment el
1519 Caldentei ocupa el carrec de protofisic del Regne de Mallorca era dones la
maxima autoritat reiacuteal per al control de les practiques saniciries en aquest regne de
la Corona dAragoacute Com a tal acudia a Manacor amb laprovadoacute del lIoctinent
general del Regne amb la finalitat de sotmetre diversos priictics sanitariacutes apotecariacutes etc) a lexamen del qual depenien lIurs llicencies dexercici
professional
De la formacioacute teologiacuteca de Guillem Caldentei no en tenim cap meacutes notiacutecia
que la seva vinclllaeioacute als cercles de la devotio moderna Les seves inquietuds religiacuteoses
Iemmenaren a instituir el 151Ojuntament amb la seva esposa un benefici a la cateshy
dral de la Ciutat de Mallorca de la qual a la fiexcl de la seva vida despres de ser ordenat
sacerdot nesdevingueacute canonge penitenciacuteari i a participar aquell mateix any juntashyment amb a1tres cavallers daquesta ciacuteutat en la fundacioacute de la Casa de la Crianltiexcla un
centre que socupava dacollir 1 educar nenes i joves donzelles les regles del
redacta Caldentei arriba tambeacute a ser director espiritual de la fundadora daquest centre sor Clara Isabel Cifre (1467-1542)
Al comenltiexclament de 1496 eixiacute a Pavia de les premses dAntonio de Carchano a compte de brescia Maurizio Moretti e volum titulat Expositio Ugonis Senensis super libros Tegni Galieni (Fxpositio Ugonis Senensis super Tegni Galieni mm questiouishybus a lexpJicit) en una edicioacute a cura de Guillem Caldentei Es tracta de la primera
Les uiversilals 39i
edicioacute impresa del comcntari del mctge iacute fiexclJosof natural Ugo Bcnzi mes eoncgut com a Ugo da Siena (1376-1439) al Tertni Ars medica o Microtegni de Gale obra que forma part de lArticelia des de miacutetjan XII Durant ledat mitjana el Tegni de Gale circula en lIatiacute sota dues versions prineiacutepals una de grecollatiacutena i una altra dashyrabollatina ambdues del XII Des daquest el Tegni rebeacute un bOIl nombre de comentariacutes a carree de metges viacutenculats a lEscola de Salerno i de mestres eseolasshytiacutecs pertanyents a diferents universitats europees 13enzi fou professor de medicishyna en nombroses universitats italianes (Bolonya Siena Parma Florencia Paviacutea Padua) i com Pietro d Abano representant destacat de llaquoarrstotelisme paduabull El comentari dUgo da Siena al Tegni el qual com els que dedica als aforismes hipocratics i al Canon d Avicenna esta estretament lIigat al seu ensenyament univershysitari es troba entre els mes difosos a IEuropa medieval Ledicioacute a carree de Cal denshytei inclou una epiacutestola nuncupativa adreltiexclada a Ambrogio Varese da Rosate (1437shy1522) professor de la universitat de Pavia i metge astroleg i conseller deis grans ducs de MiLI Giangaleazzo (1469-1494) Lodovico iI Moro (1494-1499) i Massimiliano (1513-1516) -membres tots tres de la famiacutelia Sforza Despreacutes de Ieditio princeps a carrec de Caldentei el comentariacute dUgo da Siena al Tegni es torna a imprimir a Venecia a carrec de Boneto Locatelli dues vegades el 1498 a compte dOttaviano Scoti i el 1518 a compte dels sem hereus a mes de la indusioacute en Iedicioacute de les
impresa de nou a Venecia per Luca-Antonio de Giunta el 1523 (Arrizabashy2000) En contrast amb els casos deis germans Torrella d Argilagues iacute de Caldentei el
metge judeoconvers valencia Pere Pintor (c 14231424-1503) nomeacutes emigra a ROITla quan ja havia fet seixanta anys fonat per lofensiva inquisitorial que havia destrumiddotit la seva famiacutelia i cercant-hi la proteccioacute del cardenal Roderic de BOlja -el papa Alexandre VI des de 1492- al servei del qual romangue fins a 1503 Iany en que morircn ambdoacutes Pintor haviacutea estudiat a IEstudi General de Lleida amb el messhytre Francesc Queralt a cavall entre les decades de 1430 iacute 1440 Comen~a a practicar la medicina al voltant de 1444-1445 presumiblement a Valencia la corporacioacute municipal de la qual el designa examinador de metges diverses entre 1455 i 148 L Entre 1468 i 1485 Pintor fou uns quants cops lector de la ja esmentada Escola de de Valencia Probablement abandona Valencia poc despreacutes de 1485 i sestabliacute a Roma com a metge del cardenal Roderic de carrec que continua ocupant despreacutes de lelevacioacute de cardenal al papat com a Alexandre VI el 1492
De 1499 a 1500 Pintor publica a Roma sengles tractats dedicats a la pesta i al mal frances Les dues foren adreltiexclades a Alexandre VI tot iacute que nomes Ji dedica expressament la Resulta partieularment destacable que tant Pere Pintor
i rival seu a la cort romana publiquessin en vida tots lurs cscrits coneguts en una epoca en la qual e nombre de metges contemporanis que ho feien era encara molt redult Ajuda a explicar-ho que residissiacuten a Roma un deIs centres mes dinamics de la primitiva impremta a Europa i que estiguessin vinshyculats estretament als Borja els quals hi exerden un patronatge actiu de les ciencies i les arts en e transit del XV al XVI (Arrizabalaga 1996 Arrizabalaga Henderson i French 1997 p 113-144 i 311-317)
398 399 El tcmps de les univasitals i lcscoltlstica
Dun tercer grup de metges universitaris de la Corona dAragoacute amb projeccioacute cultural a Europa nomes ens consten unes biografies obscures que nomeacutes permeten conjecturar que residien fora de la Corona Eacutes e cas d Almenar preco~ tractadista com Gaspar Torrella i Pere Pintor de malfratues o el de Pomar vinculat com lagues a la induacutestria editorial En la biografta del doctor en arts i medicinaraquo valencia Joan Almenar (JI 1502) practicament tot eacutes incert tret de lesmentat tractat Ilatiacute sobre el malfrances que publica a Venecia el 1502 i que fou reeditat ben beacute tretze vegades al llarg de segle XVI dues en angles Lestructura i el contingut daquest escrit suggeshyreixen amb for~a que Almenar havia estudiat medicina a Montpeller o a Lleida (meacutes que a ltilia) abans de 1470 i que era prufessor universitari en alguna facultat de medicina italiana Malgrat ellloc on es publica e seu lliacutebre no nhe pogut localit7ar el nom dins de la documentacioacute publicada sobre les facultats de medicina de Pavia Bolonya Padua Pisa i Ferrara Aixo juntament amb Iorigen sicilii dun deis estushydiants que en esmenta em condueix a conjecturar la possible vinculacioacute dAlmenar amb alguna facultat de medicina de sud dltilia i en primer 110c amb la de IEstudi General de Napols atesa Iestreta reaciacuteoacute que el Regne de Napols tingueacute amb la Corona dAragoacute des de 1442 data de la conquesta dAlfons e Magnanim Lescassiacutesshysima documentaciacuteoacute conservada sobre aquest regne i les seves institucions de resultes de les destruccions successives deis arxius fa molt improbable laclariment daquest particular Daltra banda e possible magisteri dAlmenar a la universitat de Napols i daltres detalls incem de la seva biografta especialment la seva condicioacute noble -era senyor de Rocafort i Godella- permeten conjecturar una vinculacioacute eventual coniexcl en el cas de Jeroni Torrena a la cort napolitana de la reina Joana dAragoacute (1455shy1517) fms a la dissolucioacute e 1499 Les vicissituds poliacutetiques passades pe Regne de
durant aqueUs anys tambeacute haurien indult Almenar a abandonar-lo Tanmashyteix la publicaciacuteoacute del seu estudi sobre el malfrands a Venecia el 1502 advocaria a favor de la seva presencia en aquesta ciutat abans de retornar a la Valencia natal on degueacute exerciacuter la medicina per un temps i degueacute rebre de la reina Joana -lIoctinent general de Valencia entre e 1501 i el 1504-les senyories de Godella i Rocafort com a pagament pes seus serveis (Arrizabalaga en premsa)
Finalment del valencia Pere Pomar (JI 1515-1534) encara en sabem menys nomeacutes que ringueacute cura de les quatre edicions de IArticela en vuite que sordren de les premses lioneses durant el primer ter del segle XVI (1515 1519 1525 i 1534) feina que probablement leU essent al mateix Lioacute -el nou gran centre impressor euroshypeu que sorgiacute al comenpment de segle XVI- o des de la veiacutena ciutat de Montpeller en e1s cercles medies de la qual aquestes edicions degueren trobar el mercat meacutes iacutemmediat pero de cap manera IUacutenic
les univcrsitats
BlBLIOGRAFIA
ALCALDE 1 DALMAU R La Fundadoacute Brnguera 500 anys de reacioacute medica entre Ginll1a i MOlllpeshyIn Girona Ajuntament de Girona CoHegi Oficial de Metges de la Proviacutencia de Girashyna 1992
ARRIZAHALAGA J laquoEl Consilium de modorriacutella (Roma y Salamanca 1505) una aportashycioacuten nosograacutefica de Gaspar Torrella- Dynarnis 5middot6 (1985-1986) p 59-94
- Praacutectica y teoria en la medicina universitaria de finales del siglo xv el tratamiento del mal franceacutes en la corte papal de Alejandro VI Borgia bull Arb 153604-605 (1996) p 127-160
- laquoLos tratadistas de una nueva enfermedad el morbo gaacutelico LEuropa de les Cimals iacute deis Camiacutens Art Cultura i Societat al segle xv I CoUoqui Interruuional laquoCivitas Europaraquo (Valenshycia novembre de 1996) [En premsa]
laquoTrarucioacute medieval i cultura humanista en la medicina universitaria les activitats editorials de Francesc Argilagues i Guillem Caldcntei per a les prcmses italianes de les acaballes del segle xvbull [Apendix a cura de Sebastia Giralt i Soler] XVIII jomades dEstudis Histories Lacals Al tombant de ledat miljana tradiacutecM medieval i cultura humanista (palma de Mallorca desembre de 1999) Palma de Mallorca Institut dEstudis Balearics 2000 p 175-198
- Uuis Alcanyis Regimellt preservatiacuteu e curatiu de la pestilencia (Valencia c 1490) Barcelona Barcino [En preparaciacuteoacutel
ARRIZABALAGA J CIFUENTES L La medicina institucions sabers practiques protagonisshytes bull A GABRIEL P [ed) Historia de la Cultura Catalana VoL 1 Lesplendor medieval Segles XI-XV Barcelona Edidons 62 1999 p 247-270
ARRIZABALAGA J GARCIacuteA BALLESTER L GIL ARISTU J L Del manuscrito al primitivo impreso la labor editora de francesc Argilagues (JI ca 1470-1508) en el renacimiento meacutedico italiano bull Aseepio 431 (1991) p 3-49
ARRIZABALAGA J GARCIacuteA BALLESTER L SALMOacuteN F A propoacutesito de las relaciones inteshylectuales entre la Corona de Aragaacuten e Italiacutea (1470-1520) los estudiantes de medicina valencianos en los Estudios Generales de Siena Piacutesa Perrara y Paacutedua bull Dynamis 9 (1989) p 117-147
ARRfZABALAGA J GARCiA BALLEHER L VENY J jacme dAgramont Regiment de preservacioacute de pestilencia (Ueida 1348) Barcelona Gran Enciclopedia Catalana 1998 [Edicioacute de J Veny estudis introductoris i glossari de J Arrizabalaga L Garciacutea Ballester i J Veny]
ARRIZABALAGA J HENDERSON J FRENCH R K The Great Pox TIu French Disease in Renaiacutessance Europe New Havcn Londres Yale Univ Press 1997
ARRlZABALAGA J MARTIacuteNEZ VIDAL PARDO TOMAs J La salut en la histeria dEuropa Barcelona Residencia dlnvestigadorgt CSIC Generalitat de Catalunya 1998
BALDOacute M La Universitat de Valenaa Valencia IVEI 1986 CABREacute I PAIRET M La cura del Cos femeni i la medicina medieval de tradidoacute latina Els tractats
De ornatu i laquoDe decorationibus mulierumraquo atnbufts a Arnau de Vilanova Trotularaquo de mestre joan i laquoFas del tresor de beutatraquo atribuit a Manuel Def de Calatayud [Tesi doctoral Universitat de Barcelona Ed en microfitxes Barcelona Publicaciacuteons de la Universitat de Barcelona 1995]
CALHET I CAMARASA J M CORBELLA I CORBELLA J Dicdonari biogrQjic de meges Ctllalans Barcelona Fundacioacute Salvador Vives Casajuana Universitat de Barcelona 1981-1983 3 v
CARDONER 1 PLANAS A Historia de la medid a la Coro dAragoacute (1162-1479) Barcelona Ed Scientia 1973
CIFUENTES L laquoTranslatar scienaa en romans eatalanesch La difusioacute de la medicina en catala a la Baixa Edat Mitjana i el Renaixementbull Uengua i Literatura 8 (1997) p 7-42
LA ciencia en catala ti la Baixa Edat Mitjana iacute el Renaiacutexement Barcelona-Palma de Mallorca Universitat de Barcclona-Universitat de les lIIes Balears 2002
400 401 El temps de les Imiversilas i lescolasiea
CIFUENTES L FERl~AGUD c GARCIacuteA BALLESTER L _Els menescals i lart de la mene$calia
a la Corona dAragoacute durant la Baixa Edat Mi0ana Historia de la ramaderia i la veterimlria als PaiSes Catalans IV Col-oqui dHistoria Agraria (maig del 1997) Actes Barcelona Publi shy
cacions de la Univenitat de Barcelona 1999 p 75-98 ClARAMUNT S laquoEls estudis generals i les universitats A BELENGUER CEBRlA E CUADRAshy
DA MAJOacute C [ed] Hisloria Poliacutetica sodetat i cultura deis nmos Catalans Vol I1I Llfarj deis Paisos Catalans segles XII a xv Barcelona Enciclopedia Catalana 1996 p 350-355
357-360 i 362-365
DULlEU L Le ColIege de Girone de Montpdlier I Congreacutes Internacional dHistoria de la Medicina Catalana (BarceIona-Montpeller 1-7 de juny de 1970) Uibre dActes Vol IV Barceshy
lona Ed Scientia 1970 p 89-105 4 v
DUREAU-LAPEYSSONNlE J M Uoeuvre dAntoine Ricart mUedn catalan du XV siede cOnlribushytion aIeacuteude des lentatives meacutedieacutevales pour appliquer les maheacutematiques ala mMecine A BEAushy
JOUAN G [et alJ ]edsJ MMecine humaine et veacuteteacuterinaire il la jln du Moren Aacutege Ginebra L Droz Pariacutes L Minard 1966 p 171-364
FELlPO ORTS A LI Universidad de l1tlencia durante el siglo XVI (1499-1611) Valencia Univershy
sitat de Valencia 1993
fOURNIER M US statuts el privileges des universieacutes franfaises depuis leurondaion jusquen 1789 Pans L Larose et Force 1890-1892 4 t
GARCIacuteA BALLESTER L Hisloria social de la medicina en la Espantildea de los siglos XIII al XVI Vol 1
LI minoriacutea musulmana y morisca Madrid Akal 1976
laquoLos ongenes de la profesioacuten meacutedica en Cataluntildea el Collegium de meacutedicos de Barshy
celona (1342)bull Estudios dedicados a Juan Peset Aleixandre Vol 1 Valencia Universitat de
Valencia 1982 p 129-149 - LIs moriscos y la medicina Un capiacuteulo de la medicina y la ciencia marginaddS en la Espantildea del
siglo XVI Barcelona Labor 1984 - La medicina a la l1tlencia medieval Medicina i societal en un paiacutes medieval medilerrani Valencia
IVEI1988
laquoThe NeUJ Galen A challenge to Latin Galenism in thirtecnth-century Montpellicl A FISCHER K-D NICKEL D POTrER P [ed] Texl and Tradition Sudies in Ancienl Medishycine and ils Jansmisson Presellled lO JUlia Kollesch Leiden Brill 1998 p 55-83
GARCIacuteA BALLESTER L let alJ Practical medicine from Salemo lO the Block Deatl Cambridge
Cambridge Univ Press 1994 [Editat per R K French J Arrizabalaga i A Cunningshy
harn]
GARc[A BLLESTER L ARRIZlDALAGA J El Regiment de Jacme dAgramont y el ESludi de
medicina de Lleida bull A ARRIZABALAGA] GARCIacute BALLESTER L VENY J Jarme dAshygramonl Regiment de preservacioacute de pestilencia (Ueida 1348) Barcelona Gran Enciclopedia
Catalana 1998 p 13-31 GARc[A BALLESTER L MCVAUGH M R RUBLO VELA A Medicallicensing and leaming ill
fourleenlh-cenlury l1tlenciacutea Filadelfia The American Philosophical Society 1989 (Transacshy
donS of the American Philosophiacutecal Society 79 pare 6)
GARCIacuteA BALLESTER L PANIAGUA J A MCVAUGH M R [editors generals] Amaldi de Villano Opera Medica Omnia Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1975
- Amaldi de VilIanova Opera Medica Omnia Vol ll MCVAUGH M R [ed] Aphorismi de gradibus Barcelona Publicacions de la Uruversitat de Barcelona 1975 [2a ed
1992] Arnaldi de Villanovo Opera Medica Omnia Vol XVI MCVAUGH M R [ed] -iexclransalio lib Galieni de rigore et tremore et iectigatione el spasmo Barcelona Publicacions de la
Univcrsitat de Barcelona 1981
Les mivcrsilals
GAReiacuteA BALLESTER L PANlAGUA J A MCVUGH M R [editors generalsJ Amaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol XV GARciacuteA BALLESTER L SAacuteNCHEZ SALOR E [ed] Commentum supra Iractatum Galien de malida complexonis diverse Barcelona Publicashycions de la Universitat de Barcelona 1985
Arnadi de Villanova Opera Medica Omnia Vol XV DURLlNG R J Doctrina GaUeni de inlerioribus Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1985
- Amaldi de Villanovo Opera Medica Omnia Vol Jl[ McVUGH M R [edJ De amare Iremico De dosi tyriacalium mediaacutenarum 2a ed Barcelona Publicacions de la Universiacuteshytat de Barcelona 1985
Amaldi de Villano va Opera Medica Omnia Vol IV DEMAiacuteTRE L Gil SOTRES P [edl Tracl de consideracionibus operis medicine sive deIebotomia Barcelona Publicacions de la Uniacutevemtat de Barcelona 1988
- Amaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol VI PANAtUA J A ledl Medicarim1is parabale Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1990
- Arnaldi de Vilonovo Opera Medila Omnia Vol VI FERREacute L FELlU E [edl Pirqeacute Barcelona Publicacions de la Univemtat de Barcelona 1990
- Amaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol V12 PANIAGU J A lel alt] led] Commentum in quasdam parabalas et aUdS aphorismorum series Barcelona Publicacions de la Universiacutetat de Barcelona 1993
Amaldi de Villano va Opera Medica Olllnia Vol X1 GARCiacute BAIlESTER M R MCVAUGH P GIL SOTRES P PANlAGUA J A Regilllen sanitatis od regem Ara~onlII Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1996
- Amaldi de Viacutellanova Opera MediaJ Omnia Vol X2 CIFUENTES L MCVAUGH M R [ed] Regimen Almarie Barcelona Publiacutecacions de la Universitat de Barcelona 1998
---- Aaldi de Vilanovo Opera Medica Omnia Vol XI BAZELl D [ed] De esu carniUnl Barcelona Publiacutecacions de la Uruversitat de Barcelona 1999
Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol V 1 Tractatus de intentione medirorum Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 2000
Gran Enciclopedia Aragonesa Saragossa UNALI 1980-1987 14 v
Gran Enciclopedia Catalana Barcelona Enciclopedia Catalana 1970-1993 18 v Gran Enciclopedia de Mallorca Vol 1 Palma de Mallorca PromomaUorca 1989-
JACQUART D MlCHEAU E LI mMecine arabe et lOccidenl meacutedieacuteval Pariacutes Eacuteditions Maisonshyneuve et Larose 1990
LLABREacuteS QUINTANA G [ed] Jahuda Bonsenyor Uibre de parau1es e dils de savis e filosofo los Proverbis de Salomo lo llibre de Calo Palma de Mallorca Imp Den Joan Colomar y Salas 1889
LLADONOSA I PUJOL J LI Faroltal de Medicina de Iamiga Universital de LJeida Barcelona Rafael Dalmau 1969
LEstudi General de Ueida del 1430 al 1524 Barcelona Institut dEstudis Catalans 1970
LOacutePEZ IINtildeERO J M FERRANDO A [eds] Uuls Auacuteanyiacutes Regiment preservatiu e curati de la peslilencia Valencia Universitat de Valencia-Ajuntament de Valencia 1999
LOacuteIEZ PlNtildeERO J M [el al] Diccionario hisloacuterico de la ciencia y la teacutecnica en Espantildea Barcelona Peniacutensula 1983 2 v
MAIlURELL 1 MARIMON J M laquoAntoni Ricart profcssor en ares i medicina (1395-1419)bull Gimbernat 1 (1984) p 133-136
MCVAUGH M R Medicine befare the plague Practitioners and their patients in Ihe Crown of Arashygon 1285-1345 Cambridge Cambridge Univ Press 1993
MCVAUGH M R GARCIacuteA BALLESTER L The medical faculty at early fourteenth-century Leacuterida bull History f Universilies 8 (1989) p 1-25
MCVAUGH M R SIRAIS N G [edsl bullRenaissance medicallearning evolution of a tradishytiono Osiris 2a serie 6 [monograacuteficj 1990
402 El femps de fes universitats iexcl escolchtira
PANIAGUA J A Studia Amadiana Trabajos Ctl IMn a la obra meacutedica de Amau de Vilanova c 1240-13 11 Barcelona Fundacioacuten Uriacuteach 1838 1994
- EI maestro Amau de Vilanova meacutedicoraquo Studia Amaldiana Trabajos en toma a a obra meacutedimiddot ca de Amau de Vilal c 1240-13 11 Barcelona Fundacioacuten Uriach 1838 199411 p 1-98
IEltARNAU I ESPELT J ledl Actes de la Trabada iexclnl(madal dEsudis sobre Ama de Viashyova Barcelona [nstiacutetut dEstudis Catalans 1995 2 v
PEIU~ONE COMIAGNI V laquoLe immagini del medico Gerolamo Torrella AInali ddlstitllo de Filosofia Universiiexcliquestiexcl di Fircl1ze Jawltiquestiexcl di Leler( e Filosoia 1 (1979) p 17-45
PESET M [dir] Hisria de la UniIrsilal de [iexclIltnoacutea 3 vol Valencia Uniacuteversiacutetat de ValeacuteIlCla
2000 RASHDALL H The Universitics ~r Europe il he Middle A~fs Oford Clarendon Press 1987
3 v (la ed 1936) RonOLl MbullOsservazioni sul De jmaginibus astrologicis di Gerolamo Torrellagtl RilaSCIshy
menlo 31 (1991) p 219-237 Rumo [ BALAGUER J Documentos para la historia de la Universidad de Barcelona VoL 1 Prelimishy
nares (1289-14)1) Barcelona Universidad 1971 RUlllo VELA A laquoLas epidemias de peste en la ciudad de Valencia durante el siglo xv Nueshy
vas aportacionesgt Esudis Castellorencs 6 (MisceUania desludis dedicats a la cmoria dd Proshyfessorjosep -iexclrene i Odena) (1994-1995) p 1179-1221
RUumlEGG W bullTemasgt A RII)DER-SYMOENS H lE led] Historia de la Uniacutevlf5idad rtl Elroshypa Vol 1 Las Universidades en la Edad Media Bilbao Universidad del Paiacutes Vasco 1994 p 3-38
SIRAISI N G Medieval and early Renassonce medicine An introdueion lo kouled~e and praai( Chicago The Univ ofChicago Press 1990
VERGER J laquoEsquemas bull A RIDDER-SYMOENS H DE ledl Historia de la Universidad en Elroshypa VoL 1 Las Uiexclrsidade en la Edad Media Bilbao Universidad del Paiacutes Vasco 1994 p39-82
WEILL-PAROT N Les laquoioges astmlogiques au Moyen Aacutege e ala Renalssane Speacuteculaions 111shy
teIectueUes el pralques magiques (XII-XV siede) Pan Honoreacute Champion 2002 ZIEGLEIl J Medicine and Religion c 1300 The Case of A rila de Vilanova Oxford C1arendon
Press 1998
6 La ciencia a lobra de Ramon Llull
LoLA BADlA
Univcrsitat Barcelona
1 EL PROBLEMA DE LACCEacuteS DEL LAIC RAMON LLULL ALS CONE1XEMENTS ClENTIacuteFlCS
Es conserven molt pocs documents sobre la ida de Ramon Llull (Ciutal de Mallorca 1232-1316) per ao la quasi autobiografia llatina que va dictar a Pariacutes el 1311 la Vita coetallea eacutes un punt de referencia imprescindible (Platzeck 1964 Hillshy
1991) Lobjectiu daquest text eacutes [estudiada presentacioacute dun venerable octoshygenariacute i deis seus projectes de croada davant del concili de lEsgleacutesiacutea a Viena (1311) e1s esdevenimcnts anteriors a la seva laquoconversioacute a la penitenciaraquo de 1262 hi lenen poc pes i shi oblida del tot la decada de 1276-1286 La carrera descriptor de L1ull comenlta el 1271 quan va produir una obra monumental de caracter miacutestic espcculatiu apologetic i tambeacute enciacutedopeacutedic i cientiacutefic el Lliacutebre de cotlfempladoacute et
Deacuteu Les vies dacceacutes a la informacioacute filosOka iacute cientiacutefica necessaria per a la redaccioacute daquest lIibre i deis altres que va escriure de Mallorca estant immediatament desshypreacutes es un problema no resolt (Donner 1987 Garciacuteas Palou 1989 Batllori 1993 p 69-86) La criacutetica ha de fer conjectures sobre Ieducacioacute del fill duna famiacutelia de colons benestants del patriciat urba vinculada a la nova cort catalana de lilla -la conqucsta de Jaume 1 eacutes de 1229 Se sap que la formacioacute de les dasses dirigents catashylanes (religiosa juriacutedica militar) al segle XIII no implicava necessariament dominar la lectura i lescriptura (Jaume 1 1208-1276 va compondre e Llibre des fets oralment vcgeu per a certes noves vies dalfabetitzacioacute Soler 1998) en canvi al segle XIV la lectura i lescriacuteptura sestenen arreu (Renedo 1993 Gimeno 1998) El fet eacutes que tan bon punt L1ull canviacutea la vida dhome casat que socupa de propi patrimoni i serveix el seu rei pcr la condicioacute de contemplatill enderiat en la composicioacute del laquomillor lIibre del moacuten contra els errors deis infidels (Vita coetanea 1 6) es Iabisme que separa el seu escas bagatge intellectual dhome laic de la preparacioacute
1 L1egirn la versioacute nina de la Vila roeldnea a ROL vol 8 p 269-308 i la catalana del segle XIV
J OE vol 1 p 31-54 (vcgllatlJoriacute Hiacutellgarth 19H2 Domingua 1987 Samamaria 19H9)
40
382 El tt111JJS de les ImhJf5lals i C5fOistirJ
vol graus aixiacute propiament com es hui a la Ciutat de Roma e lo Estudi de Bolonya e
de L1eida e per lo semblant escriure e suplicar a la Majestat del Rei Nostre Senyor que done e atorgue lo scmblant privilegi e gracia bull Aquests estatuts recullien que a les aules de lEstudi podrien acudir Ios fills de la present Ciutat e Regne i els laquoestranys de altres regnes i proviacutenciesraquo que tinguessin esperits molt clars)) establien
les bases organitzatives de lEstudi La fundacioacute promoguda conjulltament jurats
1Unicipals i larquebisbe metropolira Pere Lluiacutes de BorJa i Llan~ol nebot dAlexanshydre VI fou ratifIcada per dues butlles dAlexandre VI de 23 de gener de 1500 -runa
dereccioacute del nou Estudi General laltra de nomenament deIs maxims carrecs de lEstudi els jurges cOIlservadors de la gracia ato~ada- i per de Ferran [) (1 (
de febrer de 1502) expedit a Sevilla El 13 doctubre de J502 JEstudi General de
Valencia fou inaugurat solemnement (Baldoacute 1986 p 22-23)
Des del comen~ament la universitat de Valencia fou una institucioacute mUlllclpal I
totalment sotmesa al patronatge de la ciutat En efecte malgrat els ingressos proceshy
dents dallistaments o matricules i de les taxes i propines dels graus la principal font
financera eren les rendes de la ciutat la qual es feia carrec de les despeses de buriles i privilegis sostenia ledifici i alllpliava les instaHacions finan~ava les catedres i eh
sous deis altres empleats etc Aviat sestabliacute que aqueste rendes procediren darbitris
al consum com ara cises a aliments concrets impostos sobre ten des etc (Baldoacute 1986 p 25-30 Felipo Ortgt 1993 p 54-56)
Consequumlentment amb el patronatge e municipi governava la universitat tot i
que el carree de canceller -autoritat maxima en totes les universitats com a represenshytant de lautoritat papal i enearregat de supervisar les aetiacutevitats de IEstudi- Iocupava
larquebisbe de Valencia La junta suprema de la universitat o Glllustre Major estava constituida per disset membres el canceller -que usualment delegava en un canonshy
ge- el rector -nomenat per la ciutat- tretze membres del Consell Municipal (el
racional sis jurats el siacutendic quatre advocats consistoriacuteals i el secretari) idos canonges
en qualitat de jutges conservadors de lEstudi Tot i que aquest Gaustre Mlljor era col-legiat de govern universitari encarregat d establir i modificar els estatuts i
de supervisar el desenvolupament normal de les activitats universicaries qui realment
manava a la universiacutetat era el seu patroacute el Consell que gaudiacutea datribucions molt ampliacutees entre daltres el nomenament deis carrecs (catedratics examinadors rector) la
fIxacioacute deis seus sous i la recaptacioacute deis drets de matriacuteculacioacute i propines Nomenat
per l ajuntament entre els doctors en teologia dret i medicina que en constituien el
professorar el rector el mandat del qual durava tres anys sencarregava d executar cls manaments del muniacutecipi a la universitat Sempre dacord amb els estatuts fundacioshy
mis de lEstudi el rector vetllava perque sapliquessin gaudia duna jurisdiccioacute que
sestenia fins a vint passos fora de [Estudi iacute e seu carrec era incompatible amb Jeshyxercici de la docencia Per sota hi haviacutea e lIoctinent del rector O vicerector dos ealaris
encarregats de cobrar drets dallistament i la part de les propines de graus que ingresshysaYa la universitat (tasca absorbida despreacutes pels prioriexcl o caps de facultat) i el vexuer o bidell Hi havia tambeacute claustres de catedratics tot i que nOmeacutes gaudien de caracter
consultiu i assessor (Baldoacute 1986 p 30-32 Felipo Orts 1993 p 24-42)
Lrs unirJ(~rsita(s 383
Sempre dacord amb les constitucions fundacionals els professors o catedratics
eren anualment pe Consell municipal en del rector el 2 de
de cada any tot procurant que els nomenaments fossin per unanimitat Durant aquest acte sassignaven lurs sous anuals que depenien de lantiguitat i dels merIacutets de
cadascIacutel Tots els catedratics tenien e1s seus cambrers el quals acostul11aven a repetir
pflvadament les classes deis catedratics i a aclarir dubtes Quan la substitucioacute es proshy
longava meacutes temps del que shavia determinat aquests passaven a ser titulars Talllbeacute hi luvia uns mestres en arts que amb el permiacutes del rector impartien classes extraorshy
dinaries puacutebliques i gratuites sobre temes i a hores no exactament coincidents amb les dels catedratics EIs examiacutenadors habitualment diferents dels catedratics sencarregashyven dexamiacutenar els estudiants aspirams als diversos graus (batxiller llicenciat mestre
o doctor) en les diferents facultats Inicialment eren molts en cada facultat despreacutes es reduiren a quatre cadascun deis quals tenia assignat un substitut o adjunl
(Baldoacute 1986 p 32-34 Fehpo Orts 1993 p 67-70 1185-210) LEsrudl General de Valencia dlsposa des de Imici de les quatre facultats habishy
tuals en altres universitats europees (arts medicina teologiacutea iacute dret) a meacutes dcls estudiacutes
de gramatica i Ilatinitat que havien de cursar-se abans dingressar a la facultat darts i
que es van anar fent meacutes rellevants a mesura que Valencia esdevingue un focus important del moviment humanista Inicialment tenia 12 catedres dotades 4 en lIatishy
nitar (poesia laquodoctrinal majoro) doctrinal l1Ienoro) i partsraquo) 3 en arts (ltltfilosofiaraquo [2] i laquofiloshy
moral))) 2 en teologia (ltltSaxrada Escriptura i laquoteologia seme aditamentraquo) 2 en dret
(ltltdret civil i drel canonio) i una en medicina El nombre de catedres peroacute era ja de 23 el 1549 i de 29 el 1611 La facultat de medicina va tenir un creixement meacutes conshy
tinuat sobretot durant la segona meitat del segle XVI En efecte teniacutea una catedra el
14993 el 1549 i 8 el 1611 amb un pressupost total anual de 25 65 i 675 lIiures
respectivament (Felipo Orts 1993 p 63-66) Meacutes concretament sabem que la facultat de medicina de JEstudiacute General de
Valencia en liacutenia amb el model universitari italiacutea de Montpeller i de Lleida havia incorporat des de bon principi els estudis de cirurgia com a culminltlcioacute de lIur proshy
ceacutes dinstituciacuteonalitzacioacute i de [ascens social deis cirurgians a la Valencia baixmedieshy
val El metge L1uiacutes Alcanyiacutes ocupa amb una assignacioacute salarial de 15 liures luacutenica catedra de que inicialment disposava aquesta facultat i que expressivament es deia
cadira de medicina e cirurgia Molt aviat (1500) aquesta catedra es desglossa en una cateshydra primera de medicina o cadira de principis dotada 3mb 35 liures i que durant els
primers anys fou ocupada per Alcanyiacutes fIns a [inici del seu proceacutes inquisitorial el 1504 per Salvador Abril (1504-1505) i per Jeroni lbrrella (1505-1508) i una segona
catedra de medicina que fou regentada per Salvador Abril fms a 1504 i per Muntildeoz (1504-1506) Daltra banda el 1501 fou dotada una cadira de aacuterurgill per
la mitat del temps als cirurgiacuteans e Jaltra als apotecharis ab trenta i cinch liushy
res)) durant els primers anys ocupada successivament per Francesc TristuJl (1501) i Colom (1501-1506) i que al Ilarg de tot e segle XV fou en utilitzada
com a trampoliacute per a accedir a catedres mes ben remunerades (Fclipo OrtS 1993
p 135-140 Peset 2000 1 29-38)
384 El reps de les rmiversirars i teStOaSlieo
3 LES FACULTATS DE MEDICINA UNIVERSITARIES COM A ESCENARI DACTIVITATS ClENTIacuteFlQUES
Des del segle Xl i sobretot al comenvament del XfI1 en el marc de la revitalitshyzacioacute urbana iacute del naiacutexement de la burgesia una nova forma de medicina shavia desenvolupat al sud dEuropa com a resultat de lassimilacioacute de la filosofia aristotelica (convenientment cristianitzada) i dun gran nombre dobres mediques antigues
(principalment hipocratiques i de Gale) fins aleshores desconegudes a lOccident medieval liad Aquestes obres que anteriorment havien estat compendiades i
comentades per metges bizantins i arabs comenvaren llavors a ser traduides de Iarab i del grec al lIatiacute i a les lIenguumles vulgars Des de la primera meitat del XIII
aquesta forma racional de medicina que concixem com a medicina escoasica esdevinshygueacute leix vertebrador deis sabers i les practiques que simpartien en les facultats de
medicina integrants de la majoriacutea deis Studia generaliacutea o universitats promoguts per
IEsgleacutesia els monarques i les municipalitats durant els segles seguumlents a les ciutats de tot Europa (Siraisi 1990 Jacquart i Micheau 1990 McVaugh i Siraisi 1990 Garciacutea
Ballester el al 1994) Tanmateix la medicina escoliiacutestica emergia en el si duna sodetat on lensenyashy
ment i l exercici de les ocupadons sanidries s ajustaven al model professional ober que ja hem esmentat en els casos de Barcelona j Valencia Aquest model estava fonashymentat en un aprenentatge artesanal del saber medie que era transmes o impartit per
qui eI possela d acord amb un criteri personal i sense arrecerar-se en cap institushycioacute i en una ovalidacioacute social de la practica medica [que] venia imposada pel binoshy
miacute exit-fracas en la reladoacute metge-malaltgt (Garciacutea Ballester 1988 p 42 Garciacutea Ballester McVaugh i Rubio Vela 1989 McVaugh 1993 Cardoner Planas 1973) El futur guaridor optava entre diversos models de formacioacute en vinut de condicionashy
ments economics socials o culturals Nomeacutes en el transcurs deis segles baixmedievals i moderns el sistema es lanal duna manera gradual en favor de lhegemonia del metshyge i del cirurgia universitaris El model universitari de formacioacute medica assolia aixiacute
gradualment el monopoli legal sobre el proceacutes educatiu i la practica professional a les societats de la Mediterriiacutenia llatina i provocava la submissioacute o la marginacioacute definitishy
va deis guaridors formats en altres models -dones membres de minories religioses i en general tots els practics no universitaris (Cabreacute Pairet 1994 Garciacutea Ballester
1984) Lexistencia de qualsevol sistema de control de les ocupacions sanitiiacuteries es justishy
ficava per una creixenr valoracioacute social de la salut com un beacute comuacute que la coHectivishy
tat havia de protegir Des del segle XIII les burgesies urbanes deis palsos de la Medishyterriiacutenia Uatina anaren prenent consciencia de la conveniencia de garantir uns miacutenims sanitaris per al conjunt de la poblacioacute En consequumlencia les autoritats municipals
dictaren mesures dacord amb la nova medicina per al manteniment de la salubritat de les ciutats Aquest proceacutes sinrensifid de resultes de les grans epidemies que assoshylaren Europa a partir de 1348 19ualment a les ciutats i les viles es promogueren
Les universitars 385
estrategies dassistencia als pobres fonamentades en el manament cnstla de la caritat i en una nova etica de responsabilitat col lectiva davant els problemes socials unes
estrategies adrevades al control dun grup que aleshores constitula la majoria de la
poblacioacute i que representava un perill creixent per a l ordre social Aquestes estrategies es plasmaren en la contractacioacute puacuteblica a carrec de lerari municipal de metges i
cirurgians universitaris per a latencioacute del comuacute aixiacute com en el desenvolupament
dinstitucions dasil dites hospilals per a captaires rodamons i pelegrins estiguessiacuten
malalts o no Aquestes institucions foren originariament petites infermeries o gestionades per confraries gremials i alllarg de la baixa edat mitjana foren reemmiddotmiddot
plavades per grans hospitals puacuteblics fundats pel poder reial o pels municipis on les
tradiacutecionals funcions socioassistencials es combinaven de manera creixent amb les mediques (Arrizabalaga Martiacutenez Vidal i Pardo Tomaacutes 1995)
La custodia de la salut va dur a qui exercia el poder (rei autoritat eclesiastica
municipi gremi o collejiquestium professional) a apropiar-se en exclusiva de ladJudicacioacute de la l-eniacutea praclicandi El resultat final de la contesa entre els diferents models dapreshy
nentatge i de practica sanitaris a labast fou condicionat tant pel saber i les habiacuteliacutetats
deis professionals formats a les facultats de medicina com decIacuteslU suport que les autoritats civils i edesiastiques atorgaren al mode universitario Tanmateix el
model laquooberr continua proporcionant fins ben beacute al XIX el meacutes gran nombre de
practics ocupats en tasques sanitaries (metges cirurgians barbers apotecaris i manesshycals) els quals constitutren fins lIavors Iautentic paraigua sanitari de la majoria de la
Les facultats medievals formaven en la medicina escoliistica professionals que
atenguessin les demandes sociacuteals de salut sobretot deis estaments dirigents La dedishy
cacioacute docent i l exercIacuteci pcictic de llurs professors dona lloc a una iacutengent quantitat descriacutets en els quals dacord amb el metode escolastic exposaven glossaven o
comentaven cls textos de les autoritats mediques suscitaven problemes entorn de
quumlestions puntuals i disputaven duna manera formal sobre aquestes quumlestions La
pervivencia daquestes instituciacuteons eacutes la prova meacutes ferma del fet que van saber satisfer les expectatives que es crearen entre les elits governants Aquestes darreres ben
al contrari de la imatge encara avui corrent del pensament medieval
la medicina escolastica com un instrument efica~ per afer front als problemes de la salut i la malaltia i per tant legitimador del poder que detenien
Aixiacute mateix les facultats de medicina baiacutexmedievals constitufren amb les de les arts (a les quals estigueren estretament lligades al sud d Europa) l esceshy
nari principal per al conreu de la filosofia natural (Jequivalent del que actualment
anomenem ciituia) de la qual formava pan la teoria medica per beacute que la practica
de la medicina estigueacutes orientada a objectius especiacutefics Fou nomeacutes a partir de mitjan segle xv que comeniexclaren a sorgir generalment a lempara del patronatge de les elits
governants les academies i altres institucions noves que en els seguumlents rivalitshyzaren amb les facultats duna manera creixent
En termes generals tot el que hem dit fms ara saplica al conjunt de la Corona
dAragoacute durant Iedat mIacuteljana Ara beacute com es concreta aquest proceacutes en els diferents
386 Ellemps de les uniVfrsilals i lescoliacutelslica
territoris de la Corona Com a la resta deis regnes iberics la coexistencia de les tres grans cultures monoteistes mediterrmies (istimica jueva iacute cristiana) fou un deis trets meacutes caracterIacutestics de la societat medieval catalanoaragonesa A mesura que els seus monarques conquerien nous territoris a Ilslam els cristians desplaaren els musulshymans com a majoria dominant que imposava la religioacute i la cultura propies i els releshygaren a la condicioacute de minoria sotmesa i dependent els jueus en canvi reeixiren a mantenir-se sota el domini musulma i cristiacutea com una minoriacutea culturalment signifIshycativa en la medicina i en altres ambits El galeniacutesme entes com un conjunt de coneixences i practiques mediques inspirades en els escrits de Gale constitula el substrat comuacute de la medicina de les tres cultures pero el marc multiforme i variable de relacions de domini i dependencia entre siacute conferiacute a la medicina a la Corona dAshy
uns trets peculiars en el marc de IEuropa lIatina medieval Aquest cacicter peculiar afecta tant el saber teoric i els models de formacIacuteoacute com Iexercici professioshynal les formes dassistenciacutea i les institucions El cas del mostassaf iexcliexclIustra ben beacute aquests fets A al-Andalus havia estat un funcionari que regulava el comer urba i lactivitat deis mercats Amb la conquesta cristiana algunes ciutats (Valencia 1238) mantingueren aquesta institucioacute musulmana amb la missioacute de vetllar per la fIabilitat deis pesos i mesures en els mercat~ la neteja i la salubritat daquests i tambeacute deis carrers i l estat de conservacioacute deis queviures i lIurs preus Amb aquestes noves funshyclons el mostassaf fou instaurat al lIarg deis segles XIII i XIV en molts altres centres urbans de les corones de Castella i dAragoacute com ara Saragossa (almenys des de lany 1242) Ciutat de Mallorca (1309) Lleida (1337) i Barcelona (1339)
Tot seguit abordareacute succintament la produccioacute cientiacutefica deis metges universitashyris de la Corona dAragoacute durant ledat mitjana en dos grans escenaris duna banda e resso del proceacutes dassimilacioacute de saber medic antic comuacute a IOcciacutedent liad diacutens deis ambits universitaris de la Corona de laltra la projeccioacute cultural deis metges i deis estudiants de medicina originaris de la Corona en altres indrets dEuropa
4 LA PRODUCCIOacute MEDICA SORGlDA DE LES UNIVERSITATS DE LA CORONA DARAGOacute 1 LLURS PROTAGONISTES
Com a la resta de IEuropa medieval els metges universitaris de la Corona dAshyestaven familiaritzats amb una serie dobres dorigen irab que compendiaven
amb extensioacute i complexitat diverses el conjunt deIs sabers medies hipocraticogaleshyniacutecs al seu abast (Colliget dAverrois Canon d Avicenna Pantegni dAli Abbiis) o una part (Teysr dAvenzoar) Tambeacute coneixien alguns tractats del mateix Gale als quals safegiacute -a partir de la seva introduccioacute en la decada de 1280 en e1s cercles universitashyriacutes del nord dItilia Montpeller i per beacute que amb menys viacutegoria Pariacutes- un conjunt dobres (trenta-cinc) conegut amb el nom de nou Cal que representa una profunda reforma inteiexcliexclectual i practica de les facultats de medicina medievals (Garciacutea Bashyllester 1998) Al costat d aquestes obres hi havia inseparablement el que hom coshyneiacutexiacutea com Articella un conjunt variable descrits medies generalment de caracter
Les uniVfrsicals 3117
esquemitic el nudi de qual estava integrat per la Isagoge de Johannitius (de fet un abreujament lIatiacute dun text de Hunain iacutebn Ishaq) uns breus escrits semiologics sobre es polsos i les orines tres textos hipocritics (Aphorismi Progl1ostica i De regimine acushytorum morborum) i e Tegni de Gale LArticela fou el manual daprenentatge basic deIs metges universitaris europeus fins al primer ter del segle xvr i formava part habitual de les biblioteques mediques de lepoca Tot aquest conjunt dobres defIniacutea l esqueshyma bisic al voltant del qual girava la medicina universitaria a ledat mitjana un esquema que cal no oblidar-ho es fonamentava en es coneixements de loacutegica i de filosofia natural i moral que els estudiants de medicina havien hagut dadquirir preshyviament a les facultats darts a traveacutes del corpus dobres d Ariacutestotil
La Isagoge de Johannitius dividiacutea la medicina en theoria i practica EIs metges medievals entenien per medicina theorica el coneixement correcte de que ells anomeshynaven coses naturals no naturals i cOl1tranaturas Segom el galenisme lIatiacute les coses natushyras componen el cos huma i li permeten la subsistencia com a eacutesser viu (elements complexions humors esperits virtuts ete) les coses 110 naturals defineixen l entorn natural i social de la persona la qual es troba en estreta interaccioacute normal o patoloshygica amb eH Iaire i lambient el menjar i la beguda e treball i e descans el son i la vigiacutelia les excrecions i les secrecions i es moviments de Ianim i les coses contranashyturals constitueixen tot e que hi ha dalterat en la persona en l estat de malaltia Oa malaltia mateixa les seves causes i els seus accidents o siacutemptomes) La dimensioacute practica o operativa lanomenada mediana practica compren tres tipus daccions en lambit de la prevencioacute i la terapeutica la dieta -entesa com a norma que abasta tots els aspectes de la vida humana mitjanant un uacutes adequat de les coses 110 naturals- la medicacioacute i la cirurgiacutea
Tant la mediana theorica com la practica es plasmaren en obres de contingut espeshycHic que els metges uniacuteversiacutetaris produlren com a resultat de les activitats docents o practiques Duna banda durant la segona meitat del segle xrv iacute tot al Harg del segle xv els professors universitarIacutes generaren nombrosos comentaris escolastics als escrits de les autoritats mediques ja citades i daltres autoritats De laltra tambeacute sorgiren obres dedicades a aspectes prictics especiacutefics com ara els regiacutements de sanitat els tractats de pesta i altres escrits conjullturals es tractats de simples i compostos medishycinals (antidotaris) i les coHeccions de receptes (receptaris o experimenta) i els tractats de cirurgia i danatomia Cal dir que els pressuposits doctrinals de la medicina unishyversitaria penetraren en altres ambits de la practica sanitaria en particular els refeshyrents a la cura dels animals per al treball i la guerra (cavalls i mules) o per a Ioci dels grups sociacuteals dominants (uacutelcons i gossos) (Ciacutefuentes Ferragud iacute Garciacutea Ballester 1999)
Parlar de la produccioacute medica sorgida de les universitats de la Corona dAragoacute exigeiacutex abans que res referir-nos a Arnau de Vilanova tant per raom estrictament cronologiques com per la seva rellevancia en la medicina universitaria de tota lEushyropa llatina DArnau nhem de fer notar la condiciacuteoacute de catalanoparlant la possible ascendencia aragonesa lespecial relacioacute amb Valencia les seves profundes inquietuds religioses i lestreta vinculacioacute a quatre reis de la Casa dAragoacute (Pere II i es seus fIlIs
389 JI El f(II) tic I~ iexclWilCfsitJS i fisnll~tim
Alfoacutens 11 Jau11le 11 i Frederic lf de SiciacuteliJ) i J tre papes (13oniacutefaci VIII Benet XI iacute Climent V) Pero hom no entendriacutea ni una sola lIetra de la seva vasta obra si no tinshy
en compte la seva formacloacute CJp J J decada de 1260-1270 i el eu magiacutesteriacute
a la univeritat de En efene com ho han subratllat iexcl bastnnent
els estud arnaldians de luacuteltiacutem mig egk en contrast 3mb una llltoriografia previa
per Ieoterisme i lheterodoxla Arnau fOl primer que res un metge lIniacuteshy
versitariacute que visqueacute de forma apassiacuteonada el conflictes religIOSOS i poliacutetics de la seva
epoca Tanl1latelx les seves celebres activitats professionals (lIlagisnri i
medica) es basaren tothora en un galenisme (ompletal1ltnt ortodox en el seu tcmps
(paniagUJ 19lt)4 1994a Peramau EspeJt 1995 Ziegler 199fl)
COIll a metge procedent dlJla zona de frontera O1 eonvivien les tres cultures
mediterrlnies (crtstiana musulmana i jutva) Arnall dt Vilanova coneixia Iarab i
en el moviment traductor de Iarab al liad dimportants obres mediques
dautors grecs (De illlerioriblls i De r(fore el Irnwre el ialigalic el SIUiSIIO de Gale) i arabs (De viribus wrdis dAviccnna De sil1lpfiribls d Abuuml I-Salt) Com a profew)r
vcrsitan Arnall participa activament en b cOrlStruecioacute de lescolastica medica
la reforma de 1309 deis eswdls medies de Montpeller i Pariacutes (Garciacutea Ballester 199X)
i cultiva gairebeacute tots e1s literaris medies eomemporanis el comentariacute escolisshy
tic als autors classics (CoIII11eiexcllflm slIper lraclallWI Galielli de maiia wmpexionis diverse
Repetiacuteio lIIper ranon Vita brevis) el tractar estrietament teorie (De inlcntiacutee medishy
corull De hmlido radicai De considerochmiblls operis medicine Aphorismi de gradas De
dosi lyriacoliull) la summa o compendi (SpcClIIIIft mediaacutellc) lexposicioacute aforiacutestica
(PambaJe mediwlionis Aphorismi [pariwlares de memoria eXlrava)antesJ) el wnsilillm
didacticopractie centrat en un mal (Regimel podagreJ lexposicioacute enumerativoalfabeshy
tica (Antidotarilm) i els regiments de sanitat (Regimen sanilatis ad regem Aragonllm De
eSII carnium ReJimen AJmarie) (Garciacutea Ballester Paniagua i McVaugh 1(75)
Deixant de banda la figura d Arnau de Vilanova cal dir que la produccioacute cienshy
tiacutefica deJs metges de la Corona d Aragoacute durant e1s segles baixmedievals fou Ineacutes aviat
escassa i de no galre volada Molt probablement les causes en van ser la ja esmentada
feblesa de les facultats de medicina obertes en el territori durant aqllell periacuteode De
fet fins a la decada de 1480 nomeacutes destaca Antoni Rieard professor de medicina als
esttldis de L1eida i Barcelona que orienta una bona part de la leva obra a raplicacioacute
de la matematica a la mediacutecina (De arte Jraduandi medicinas compositas De quantitatibs
el proportioniblltl humorum) (Dureall-Lapeyssonnie 1966 Madurell MarIacutemon 1984)
Altres metges universitaris cultivaren sempre en la llengua acaiquestemica de repoca
(el latiacute) e1s diversos generes literaris medies El comentari escoUstic fon conreat
probablement lIeidad Joan Jacme (m 1384) canceller de la universitat de Montpeshy
ner o el valencia i professor de la facultat de medicina de L1eida Franeesc Queralt
(r 1350 - c 1440) amb els seus comentaris al 7~~ni de Gafeacute i daltres Els coltsilia
medies foren cultivats pel mateix Joan Jacme En Iambit de la medicina practica cal
destacar es tractats de pesta (om es de Sany de Ridaura (ms Rivaurea ( 1365) el
dun cert Blase de Barcelona (molt probablement BJase de Camarasa metge de reiacute
Martiacute e 1406) o el del citatJoanJacme (Cardoner Planas 1973 p 51 i 53) e1s regishy
Li5 flt1iJ1(r~ilals
FoiJ inicial del Rfgiment de psrttadoacute de pestilencia de Jaurne dAgramont (1348) proftSsor de medioacuten) J
lEswdi General de Ueida segonlt una copla del sele XI (Verduacute ArxlU ParroqUIal fol Ir)
390 391 Ellemps de les iversitals i lescolastIacuteta
ments de sanitat com el del valencia Pere Fiacuteguerola (e 1320-1397) adre~at als seu s fills aleshores estudiants a la uniacuteversitat de Tolosa i els comentaris a les obres de cirurgia com el de Pere Figuerola a la Chirurgia magna de Guiu de Chaulac
A lEuropa baixmediacuteeval el lIatiacute llengua de IEsgleacutesia la universitat el dret ladministracioacute i fins i tot de la literatura -De lescriptura en suma- va comen~ar a veure disputats tots aquests ambits per part de les llenguumles vulgars que fins aleshores li havien estat privatius U na de les caractenstiques meacutes interessants de la produccioacute cientiacutefica deis regnes hispimics fou justament la primerenca utilitzaciexcloacute deis vulgars romanics com a vehicles de comunicaciacuteoacute en medicina i filosofia natural De les lIenshyguumles vulgars hispaniques el catali va demostrar ben aviat una vitalitat singular en aquest camp i va esdevenir vehicle duna produccioacute complexa (Cifuentes 1997 2002) Com que dins daquest mateix volum es dedica tot un altre capitol a la literashytura cientiacutefica en cataJa aquiacute nomeacutes esmentareacute i de forma breu les obres mediques originariament en catali de professors universitaris Basicament soacuten tractats de pesta adreiexcliexclats tots dos a la gent comuacute que foren escrits Iun a Lleida amb motiu de la pesta negra de 1348 i Ialtre a Valencia per Iepidemia de 1489-1490
El primer eacutes lesmentat Regiacutement de preservacioacute de pestilencia -el text medie meacutes primerenc escrit en catala- que el metge universitari i professor de la facultat de medicina de Lleida Jaume dAgramunt condogueacute el 24 dabril de 1348 Meacutes enlli del seu interes Iinguumliacutestiacutec la importancia d aquest tractat de pesta rau en el camcter tambeacute primerenc de la pesta negra dins de la literatura medica europea i en el conshytext que Iorigina El Regiment com Agramunt mateix explica en el proacuteleg lescrivIacute no pas per instruir els metges universitaris sinoacute per mostrar al conjunt de la poblacioacute de Lleida com preservar-se daquesta calamitat que aleshores amenaava la ciutat iacute per afer-se entendre pels seus destinataris Agramunt empm no la lIengua academishyca sinoacute la vulgar El Consell municipal (la burgesia) al qual Agramunt adrelta Iobra va rebre-Ia amb entusiasme i en compensa econoacutemicament la viacutedua (Arrizabalaga Garciacutea Ballester i Veny 1998)
Gaiacuterebeacute cent cinquanta anys despreacutes el metge valencia L1uiacutes Alcanyiacutes (e 1440shy1506) escriviacute un Regiment preservatiu e curatiu de la pestilencia en el qual subministrava als profans tot un ventall de consells pdctics amb motiacuteu de l epidemia de 1489-1490 (Rubio Vela 1994-1995) per a preservar-se de la pestilencia i tractar-Ia siacute nemmalalshytiacuteen i no trobaven un metge a qui recoacuterrer lmpres a Valencia cap a Iany 1490 el Regiment dAtcanyiacutes eacutes el primer text medie originalment escrit en catali que simshyprimiacute Atcanyiacutes que havia estat un deis iacutempulsors i dinamitzadors de IEscola de Cirurgia des de la seva fundaciacuteoacute el 1462 i que uns anys despreacutes va ser el primer catedratic de medicina i cirurgia de IEstudi General de Valencia passa en poes anys destar al cim de la professioacute medica valenciana a ser processat per la lnquisicioacute sota iexclacusacioacute de judaltzant el 1504 i condemnat a mort i cremat a la foguera amb la seva dona el 1506 (Arrizabalaga en preparacioacute Loacutepez Pintildeero i Ferrando 1998)
Les universitats
-yiexcl gt -
I~r~~nlfcllfabfutolfn~9ftftlib9 iI~iexcliexclbull ~ 1 ~iiacuterantn~tura
humana lotrmefa a tsts1nnumerGbte6 pttiacuteuat~f06 J110J tala nobe~iacuten te to ttamiddotlcscau(eebe mo dtniguumlamt8 ttffta
-11 ~~ mee~subae middotmt6 ~~~queaguntildeble
pttgtemfQqti~~)fiexclnellameI eQma~9eacute~poftrta membreepntildectpa19beuaUa fes06 gtt peltrtuerfee ~tndtartCOacuteplouamOl~fIacuteCQt les()btts1)e1cot~md~efttsetn~aacute~g~iacuteg~~n
~r~~~~n~)iJr~~I=l3~~~tImiddotmiddotI~~ lt ~tbfuiacutena pertanw anye paacute11JetJ(neqlje~ fom QlutJQta be nmsunt~~eafocauumlfiJ tafptqefnocteitnenQt1 bel tri 1 e~fotna~
ttgtenol1re7tdmiddotmiddotmiddotture )Eneam middotueYmiddotIacuteAsmiddoteacuteiCmiddottteacutee rintend~~ jotskie~~itlr~iexcl relIga ea qeAJi rocoz~tmab muWplieacuteQtto btcoltgtfata confouantedGrificantt1 c rdhlu middotmiddotbmt8l~r~ta1)((co~e~rsitA9Utl1~~ lt1Q[f~e I etC111108Qnt be tetiacutenoacutef6lfiexcllteraacute tao loacuteslluJtJOamp td co~ UI11a pn bon no rol
bullafJe Inid del text del R~imenl 1seli e rurati de la pestilfnria (Valencia Nicolau Spindeler c 1490) del metge conven valencia L1uiacutes AJcanyiacutes (c 1440-15(5) AJcanyiacutes fou el primer professor de medicina de lEstudi General de Valencia (Valencia Biblioteca Puacuteblica de Valencia Fons Nicolau Primitiu 1 iacutegn a2r
[el foh previacute conteacute la portadaj)
392 393 El t(lI1pS de les unllrsttals i icJcolaacutes(iw
5 LES ACTIVITATS CIENTIacuteFIQUES OELS METGES UNIVERSITARIS DE LA CORONA DARAGOacute
EN ALTRES INORETS OEUROPA
La presenciacutea de metges universitariacutes de la Corona d Aragoacute en altres palsos de baixmedieval fou coosequumlencia de raons molt diverses Les millors perspecshy
tives de prom ocioacute professional tingueren seos dubte un paper decisiu en la majoriacutea deis que optaren per establir-se professionalment fora del seu paiacutes dorigen els uns hiacute
anaven a estudiar mentre que els altres hi arribaven amb titulaciacuteons professionals No eacutes aventurat pero dafirmar que darrere daquest pas biogcific decisiu hi hagueacute tamshy
beacute importants raons negatives en un nombre no pas redult de casos La repressioacute desencadenada per la Inquisicioacute entre e1s sectors del patriciat valencia dorigen judeoshy
convers a partir de 1480 hi tingueacute un paper particularment significatiu en provocar Iemigracioacute de professionals i en estimular que e1s fills daquestes famiacutelies benestants
fossin enviats a estudiar a indrets apartats de Ienrarit clima local i lIuny de Iabast del
Tribunal Lestabliment de diverses facultats de medicina a la Corona d Aragoacute durant els
segles XIV i xv no atura Iafluencia destudiants de famiacutelies acomodades de la Corona
d Aragoacute cap a ruverses universitats europees particularment a Occitaniacutea (Montpeller sobretot) i a lcilia (Bolonya Paviacutea Siena Pisa Ferrara Pildua i Napols entre dalshytres) Dacord amb la peregrinatio academica comuna a repoca aquests estudiants
cursar els estudis en unes quantes uniacuteversitats consecutiacutevament abans d obteshy
nir la graduaciacuteoacute com ara lestudiant de medicina valencia Jaume que es doctora a Ferrara el 1502 despreacutes dhaver passat per les universitats de Monrpeller
L1eida Bolonya Padua i Paviacutea o elmallorquiacute Pere dOlesa i Rovira (c 1460-1531)
que estudia successivament a les universitats de Pisa Montpeller i L1eida Durant e1s
segles XIII i XIV Montpeller fou aparentment el primer lloc escolliacutet pels qui estudiashyven medicina fora de la Corona dAragoacute Ara beacute a1l1arg del segle xv el poi datracshy
cioacute bascula duna manera gradual cap a les universitats italiacuteanes Per a explicar aquest fenomen especialment pales a la segona meitat del segle xv i durant les primeres
decades del XVI hem dapeHar a raons diacutendole poliacutetica (domini catalanoaragones sobre el Regne de Napols iacute consolidaeioacute de la presencia hispanica a ltilia
deis dos papes Bolja Calixt III i Alexandre VI) i socioprofessional (prestigi de les universiacutetats italiacuteanes i afebliment deis estudis de medicina a la Corona d Aragoacute i
increment de la demanda de professionals sanitaris a1s regnes hispimics) (Arrizabalaga Carciacutea Ballester i Salmoacuten 1989)
La majoria tornaren al seu 1I0c dorigen en acabar els estudis pero nhiacute hagueacute que optaren per establir-se professionalment lIuny de lIur terra natal per a la resta o
per a una part de la seva vida El cas d Arnau de Vilanova eacutes un eas ben expressiu Despreacutes destudiacutear medicina a Montpeller deis primers anys d exereir professionalshyment a Valencia i deis nomenaments suecessius com a metge de tres reis dAragoacute inicia cap a la priacutemeriacutea de la decada de 1290-1300 un magisteriacute a la universitat de
Lts universitats
Montpeller que el porta en molt pocs anys a esdevenir la mediacuteca meacutes destacashy
da daquest centre durant tota ledat mitjana Aquest magisteri no li va impedir tanshymateix de prosseguiacuter la seva estreta vinculacioacute amb els comtes reis en qualiacutetat de
metge conseller poliacutetic i espiritual i agent diacuteplonuumltic A meacutes a meacutes des de 1301 encara presta a Roma i en daltres 1I0cs importants serveiacutes medies a tres papes (paniashygua 1994a)
U na altra vessant de les aetiviacutetats cientiacute6ques deis metges catalanoaragonesos a
Montpeller la iHustra el cas del Joan Bruguera mort el 1452 en aquesta cjushytat on havia cursat e1s estudis de medicina j on despreacutes havia exerciacutet la professioacute
Gracies a la dot testamentaria de 800 escuts dor una vaiacutexella dargent i els seus Iliacuteshybres durant la deacutecada de 1460 es funda a Montpeller el Collegi de Girona perque
cada any dos estudiants becats de la ciacuteutat de Glrona -iacute siacute no de la seva dioacutecesi o de Caralunya-- poguessin cursar estudis de medicina a la universitat de Montpeller
Aquest que ha estat historieament una de les vies dinfluencia de la mediCIshyna francesa sobre la catalana desenvolupa normahnent les seves activiacutetats fins a la
decada de 1560 quan les guerres de religioacute a tot Europa i en particular les lluiacutetes
entre catolies iacute calviacutenistes al sud de Frana retragueren la concurrencia de giacuteronins a
A partiacuter de mitjan segle XV el de Girona a Montpeller es torna
gradualment destudiants gironins (Dulieu 1970 Calbet i Corbella 1981shy1983 1 p 97 Alcalde 1992)
Tanmateix fou a Italia on a la segona meIacutetat del XV els metges de la
Corona dAragoacute tingueren un protagonisme cultural meacutes destacat Hom pOl assenyashy
lar e1s casos deis germans Gaspar i Jeroni Torrella autors d obres mediques i cientiacutefishy
ques que foren iacutempreses al final del segle xv i al comenltiexclament del XVI i els de Franshycesc Argilagues i de Cuiacutellem Caldentei que treballaren com a editors per a les
premses iacuteralianes del 6nal del segle xv Tots quatre haviacuteen cursat els estudis de medishycina en uniacuteversitats italianes
Gaspar Torrella (r 1452 - c 1520) era membre duna famiacutelia on almenys el pare iacute dos germans eren metges El pare el meslre Ferrer Torrella havia estudiar medicina
a la universitat de Montpeller i pertanyia a la mateiacutexa generacioacute que Lluiacutes Alcanyiacutes I els altres metges valencjans que fundaren lEscola de Cirurgia el 1462 Com el seu
Jeroniacute Caspar cursa els estudis de medicina a les universitats de Siena i Pisa durant la de cada de 1480-1490 amb mesres tan influents com Alessandro Serrnoneshy
ta iacute Pierlcone da Spolcto Despreacutes sestabliacute a Roma on gaudiacute duna posiciacuteoacute social acomodada com a membre de la cort del cardenal Roderic de BOlja Quan el 1492
esdevingueacute papa amb el nom d Alexandre VI Torrella continua al seu servei com a metge personal del seu fill Cesar A meacutes a meacutes fou responsable de la Biblioteshy
ca Vaticana (1498-1500) bisbe vitalici de Santa Ciusta a Sardenya (des de 1494) i
domestiacutec dAlexandre VI Almenys des de 1504 Caspar Torrella fou tambeacute un
dels rnetges del papa Juli 11 (1503-1513) -un fet prou significatiu de lestima que el nou papa teniacutea pels seu s serveis professionals
Torrella escriacuteviacute cinc escrits medies i un pronostic astroloacutegic que foren impresos en un lapse d onZe anys (1497-1507) i en algun cas de forma reDetida El
194 EIemps de les universilas i escoltlstica
seu tractat astrologic fou originariament una epiacutestola adreada a Cesar Borja e 1502 on s avaluava la signifIcacioacute de diferents fenomens celestes (es portents prodigis i presagis es defectes del sol i la lIuna iacute els cometes) La seva tardana publicadoacute e 1507 obeiacute als precs de datari papal Giovanni Gozadini intrigat per les possibles conshysequumlencies de cometa que shavia vist en el ce roma Iagost de 1506 Entre les dnc obres propiament mediques hi ha un consiacutelium doblement impres e 1505 (Roma i Salamanca) dedicat a una nova malaltia anomenada popularment modorriacutella que pe que sembla causa estralls en la flota castellana de Flandes i es difongue despreacutes amplament pes regnes hispanics i vclns un consilium de peste escrit amb motiu duna pestiacutelencia que colpeja Roma e 1504 un regimen saniacutetatis compost en forma de dialeg per al papa Juli II que fou publicat el 1506 idos escrits dedicats al mal franees -una nova afeccioacute que des de 1495 sestenia riiacutepidament per tot Europa- tots dos al seu patroacute Cesar BOIja aleshores viacutectima de la malaltia i que formen part de les obres mediques mes primerenques sobre aquesta afecdoacute Ambdues es publicaren a Roma el 1497 i e 1500 respectivament A mes a mes la mes primerenca es reedita aviat amb un nou tiacutetol (Roma c 1498) i amb la inclusioacute duna epiacutestola dedicatoria al bisbe dAvranches (Normandia) Louis de Bourbon quiacute pe que sembla havia animat Torrella a reeditar e seu treball instat per raons semblants a les de Borja (Arrizabalaga 1985-1986 1996 Arrizabalaga Henderson i French 1997 p 113-144 i 311-317)
El seu germa gran Jeroni Torrella (e 1450 post 1508) despres destudiar medishycina a Siena i Pisa es vincula a la cort napolitana de la reina Joana dAragoacute (1455shy1517) de la qual fou metge a Napols (1477-1499) i a Valencia (1499-1504) Jeroni fou el titular de la catedra medica de principis a IEstudi General de Valencia entre 1505 i 1508 Despreacutes passa a estar al servei del rei Ferran el Catolic a la cort de Vallashydolid De les diverses obres seves de que tenim notiacutecia nomeacutes es conserva un tractat sobre imatges astrolOgiques que fou impres a Valencia cap a 1497 (Loacutepez Piacutentildeero et al
1983 11 p 358-359 Perrone Compagni 1979 Rotzoli 1991 Weill-Parot 2002) Daltra banda e valencia Francesc Argilagues i el mallorquiacute Guillem Caldentei
en acabar els estudis de medicina en distintes universitats dItMia es dedicaren entre a1tres activitats a Iedicioacute de textos medies per a les premses de nord dItilia Franshycese Argilagues (ji c 1470-1508) inicia es estudis de medicina a la universitat de Siena vers rany 1470 A partir de curs 1473-1474 es trasllada a IStudio de Pisa on continua la seva formacioacute fins que obtingueacute el doctorat en arts i medicina 111 dashygost de 1477 Tot sembla indicar que e fet danar-sen de Siena a Pisa igual que ho feren els germans Jemni i Gaspar Torrella companys destudis iacute paisans seus estigue relacionat amb la decisioacute dAlessandro Sermoneta un influent professor seu a Siena de traslladar-shiacute La relacioacute del jove metge valencia amb Alessandro Sermoneta degue continuar despreacutes dobtenir el doctorat Argilagues se nanil de Pisa probableshyment cap al mes de maig de 1479 i seguiacute de nou e seu mestre i protector Sermoneta quan aquest es trasllada a Padua com a lector ordinari de medicina teoacuterica de lStudio daquesta ciutat entre 1479 i 1484 Pel que sembla des de 1483 fIns a la mort Argishylagues residiacute a Venecia on feacuteu compatible lexercici priictic de la medicina amb les
Les universitats 395
activitats com a editor dobres mediques per a la prospera impremta local La seva labor editorial medica desplegada precisament en uns moments en que aquesta nova ocupacioacute sorgia a Europa es materialiacutetza en dues edicions venecianes de l Articella
-autentic lIibre de text de la medicina universitiria baixmedieval com ja hem asseshyi en tres edicions meacutes del Conciacuteliator del mestre escoJastic Pietro dAbano
(1250 - ( 1315) La innegable capacitat de permanencia de lAr(Iacutecella en les facultats de medicina
explica que aquesta coHeccioacute fos una de les obres mediques de mes fortuna editorial durant la primera impremta divuit edicions impreses entre Ieditio princeps de Padua (c 1476) i Lioacute (1534) Argilagues que fou iniciador de les edicions venecianes de l Articella tingue a carree seu les ediacutecions impreses per Hermann Lieehtenstein de Colonia e 1483 i per Battista Torci el 1487 A meacutes quatre impressions ulteshyriors de Articella datades el 1491 1493 1500 i 1513 i en les quals fIgura com a editor Gregorio da Volpe soacuten identiques en contingut i molt similars pe que fa al format a les edieions preparades per Argilagues
El seu trebal com a editor de lArticela es materialitza entre a1tres coses en la incorporacioacute a la coHeccioacute de noves obres no incloses en l ediacutetio princeps de Padua (c 1476) En efecte als set escriacutets que conte (la Isagoge de Johannitius el De de Filaret i el De urinis de Teofil els Aphorismi Prognostiea i De regimine aeutotum morshy
botum hipoeritics acompanyats deis comentaris de Gale i lArs medica de Gale amb el comentari dltAliacute ibn-Ridwan) Argilagues nhi afegiacute quatre mes (Epiacutedemiacuteae [um
commentis Johannis Alexandrini De natura fttus De lege i Iusiurandum) tots pertanyents al Corpus Hippocratieum i que foren impresos per primer cop en aquesta ocasioacute La seva iniciativa palesa el paper dofertor de nous horitzons inteHectuals que Ieditor tambeacute acompliacute en la impremta primitiva Arneacutes hi introduiacute Iopuscle De divisione
librotum Galieni de Gentile da Foliacutegno i tres tabulae -presumiblement deaboracioacute proacutepia- relatiacuteves a algunes de les obres hipocriiacutetiques editades (una per als Aphorisml una altra per als Prognostiea el De regimine aeutotum morbotum i les Epidemiae i la tershycera per al Tegni galenic) amb la finalitat de facilitar l acceacutes a labundant i variada informacioacute daquestes obres hipocriiacutetiacuteques
La1tre escrit editat per Argiacutelagues fou el Condliator differentiatum medicorum el
philosophotum del metge professor de la Universitat de Padua i destacat representant de Ianomenat ariacutestotelisme padwl Piacuteetro dAbano (1250 - c 1315) Organitzada entorn de 210 diferencies (differentiae) que segueixen lestructura de la quaestiacuteo escolasshytica aquesta obra passa revista al saber medie hipocraticogalenic en conjunt cercant sempre lharmonitzadoacute dopinions entre metges i (iexclJosofs naturals en aquells punts candents en que uns iacute altres discrepaven El Conciliator fou iacutempres nomes cinc vegashydes abans dacabar el segle xv i ben be siacutes meacutes fins a 1565 Argilagues tingueacute acarree seu tres edicions anteriors a 1500 les venecianes de Johann Herbort (1483) i Boneto Locatelli per a Ottaviano Scotti (1496) i la de Gabriele Grassi a Pavia (1490) El zel dArgilagues com a editor tambeacute es a~lI pales al Conciliator on incorpora fragments no reeolliacutets en edicions impreses anteriors (Arrizabalaga Garciacutea BaIlester i Gil Arisshytu
396
i
El ttrlpS de les tmiverslals i Il5WloSfIacuteuacutel
El metge i dergue mallorquiacute Guillem Caldentei (1 1496-1519) era fill dAnshy
toni Caldentei (1 1469-1514) metge o cirurgiacutea de Feaniacutetx i nebot de Bartomeu Caldentei prevere doctor en teologia per la Soroona iacutenfluent luHista iacute un deis
introductors de la impremta a Mallorca de qui hered diacuteversos llibres de iacute filoshy
sofIa En el perfIl intcHectual de Guilem Caldentei es pot distillgir un vessant medic i un altre de
Caldentei cursa estudi darts i medicina a la Universitat de Paviacutea la principal
universitat del dueat de Mili que culmina amb grau de doctor (arrium ac medicile
doctor) obtiacutengut abans de 1496 El 1502 ja tornava a ser a Mallorca i fixa la seva
residencia a la Ciutat de Mallorca on aparentment romangueacute fins que moriacute vers
Iany 1520 Guillem Caldentei gaudiacute sens dubte dun notable prestigi com a rnetge
al Regne de Mallorca El mes dabril de 1514 en un protocol notarial que enregistra la venda que fa duna esclava mora de 29 anys anomenada Francesca per 95 Iliures
hi surt esmentat com a professor en ars i medicina (ltltin artibus et medicina professorraquo)
cosa que eventualment es podria relacionar amb la imparticioacute per Caldentei
de docencia en alguna escola medica de Iilla sense determinar potser al si de
IEstudi General LuHiacutea (fundat el 1483) malgrat que no en tenim cap altre indicio
de la mort en data desconeguda del mestre Antoni Nadal tambe mallorquiacute (doctorat en arts i medicina a la universitat de Padua el
1490) Caldentei el succeiacute com a metge responsable de la morberia o llatzeret Apashy
rentment establerta a la Ciutat de Mallorca a la segona meitat del segle XV aquesta institucioacute vetllava per la salut puacuteblica de Iilla mitjanltiexclant el control del tcansit mariacuteshy
tim Llurs oficials inspeccionaven les embarcaciollS que preteniacuteen atracar a la ciutat i eventualment sotmetien a quarantena les persones i les mercaderiacutees Fiacutenalment el
1519 Caldentei ocupa el carrec de protofisic del Regne de Mallorca era dones la
maxima autoritat reiacuteal per al control de les practiques saniciries en aquest regne de
la Corona dAragoacute Com a tal acudia a Manacor amb laprovadoacute del lIoctinent
general del Regne amb la finalitat de sotmetre diversos priictics sanitariacutes apotecariacutes etc) a lexamen del qual depenien lIurs llicencies dexercici
professional
De la formacioacute teologiacuteca de Guillem Caldentei no en tenim cap meacutes notiacutecia
que la seva vinclllaeioacute als cercles de la devotio moderna Les seves inquietuds religiacuteoses
Iemmenaren a instituir el 151Ojuntament amb la seva esposa un benefici a la cateshy
dral de la Ciutat de Mallorca de la qual a la fiexcl de la seva vida despres de ser ordenat
sacerdot nesdevingueacute canonge penitenciacuteari i a participar aquell mateix any juntashyment amb a1tres cavallers daquesta ciacuteutat en la fundacioacute de la Casa de la Crianltiexcla un
centre que socupava dacollir 1 educar nenes i joves donzelles les regles del
redacta Caldentei arriba tambeacute a ser director espiritual de la fundadora daquest centre sor Clara Isabel Cifre (1467-1542)
Al comenltiexclament de 1496 eixiacute a Pavia de les premses dAntonio de Carchano a compte de brescia Maurizio Moretti e volum titulat Expositio Ugonis Senensis super libros Tegni Galieni (Fxpositio Ugonis Senensis super Tegni Galieni mm questiouishybus a lexpJicit) en una edicioacute a cura de Guillem Caldentei Es tracta de la primera
Les uiversilals 39i
edicioacute impresa del comcntari del mctge iacute fiexclJosof natural Ugo Bcnzi mes eoncgut com a Ugo da Siena (1376-1439) al Tertni Ars medica o Microtegni de Gale obra que forma part de lArticelia des de miacutetjan XII Durant ledat mitjana el Tegni de Gale circula en lIatiacute sota dues versions prineiacutepals una de grecollatiacutena i una altra dashyrabollatina ambdues del XII Des daquest el Tegni rebeacute un bOIl nombre de comentariacutes a carree de metges viacutenculats a lEscola de Salerno i de mestres eseolasshytiacutecs pertanyents a diferents universitats europees 13enzi fou professor de medicishyna en nombroses universitats italianes (Bolonya Siena Parma Florencia Paviacutea Padua) i com Pietro d Abano representant destacat de llaquoarrstotelisme paduabull El comentari dUgo da Siena al Tegni el qual com els que dedica als aforismes hipocratics i al Canon d Avicenna esta estretament lIigat al seu ensenyament univershysitari es troba entre els mes difosos a IEuropa medieval Ledicioacute a carree de Cal denshytei inclou una epiacutestola nuncupativa adreltiexclada a Ambrogio Varese da Rosate (1437shy1522) professor de la universitat de Pavia i metge astroleg i conseller deis grans ducs de MiLI Giangaleazzo (1469-1494) Lodovico iI Moro (1494-1499) i Massimiliano (1513-1516) -membres tots tres de la famiacutelia Sforza Despreacutes de Ieditio princeps a carrec de Caldentei el comentariacute dUgo da Siena al Tegni es torna a imprimir a Venecia a carrec de Boneto Locatelli dues vegades el 1498 a compte dOttaviano Scoti i el 1518 a compte dels sem hereus a mes de la indusioacute en Iedicioacute de les
impresa de nou a Venecia per Luca-Antonio de Giunta el 1523 (Arrizabashy2000) En contrast amb els casos deis germans Torrella d Argilagues iacute de Caldentei el
metge judeoconvers valencia Pere Pintor (c 14231424-1503) nomeacutes emigra a ROITla quan ja havia fet seixanta anys fonat per lofensiva inquisitorial que havia destrumiddotit la seva famiacutelia i cercant-hi la proteccioacute del cardenal Roderic de BOlja -el papa Alexandre VI des de 1492- al servei del qual romangue fins a 1503 Iany en que morircn ambdoacutes Pintor haviacutea estudiat a IEstudi General de Lleida amb el messhytre Francesc Queralt a cavall entre les decades de 1430 iacute 1440 Comen~a a practicar la medicina al voltant de 1444-1445 presumiblement a Valencia la corporacioacute municipal de la qual el designa examinador de metges diverses entre 1455 i 148 L Entre 1468 i 1485 Pintor fou uns quants cops lector de la ja esmentada Escola de de Valencia Probablement abandona Valencia poc despreacutes de 1485 i sestabliacute a Roma com a metge del cardenal Roderic de carrec que continua ocupant despreacutes de lelevacioacute de cardenal al papat com a Alexandre VI el 1492
De 1499 a 1500 Pintor publica a Roma sengles tractats dedicats a la pesta i al mal frances Les dues foren adreltiexclades a Alexandre VI tot iacute que nomes Ji dedica expressament la Resulta partieularment destacable que tant Pere Pintor
i rival seu a la cort romana publiquessin en vida tots lurs cscrits coneguts en una epoca en la qual e nombre de metges contemporanis que ho feien era encara molt redult Ajuda a explicar-ho que residissiacuten a Roma un deIs centres mes dinamics de la primitiva impremta a Europa i que estiguessin vinshyculats estretament als Borja els quals hi exerden un patronatge actiu de les ciencies i les arts en e transit del XV al XVI (Arrizabalaga 1996 Arrizabalaga Henderson i French 1997 p 113-144 i 311-317)
398 399 El tcmps de les univasitals i lcscoltlstica
Dun tercer grup de metges universitaris de la Corona dAragoacute amb projeccioacute cultural a Europa nomes ens consten unes biografies obscures que nomeacutes permeten conjecturar que residien fora de la Corona Eacutes e cas d Almenar preco~ tractadista com Gaspar Torrella i Pere Pintor de malfratues o el de Pomar vinculat com lagues a la induacutestria editorial En la biografta del doctor en arts i medicinaraquo valencia Joan Almenar (JI 1502) practicament tot eacutes incert tret de lesmentat tractat Ilatiacute sobre el malfrances que publica a Venecia el 1502 i que fou reeditat ben beacute tretze vegades al llarg de segle XVI dues en angles Lestructura i el contingut daquest escrit suggeshyreixen amb for~a que Almenar havia estudiat medicina a Montpeller o a Lleida (meacutes que a ltilia) abans de 1470 i que era prufessor universitari en alguna facultat de medicina italiana Malgrat ellloc on es publica e seu lliacutebre no nhe pogut localit7ar el nom dins de la documentacioacute publicada sobre les facultats de medicina de Pavia Bolonya Padua Pisa i Ferrara Aixo juntament amb Iorigen sicilii dun deis estushydiants que en esmenta em condueix a conjecturar la possible vinculacioacute dAlmenar amb alguna facultat de medicina de sud dltilia i en primer 110c amb la de IEstudi General de Napols atesa Iestreta reaciacuteoacute que el Regne de Napols tingueacute amb la Corona dAragoacute des de 1442 data de la conquesta dAlfons e Magnanim Lescassiacutesshysima documentaciacuteoacute conservada sobre aquest regne i les seves institucions de resultes de les destruccions successives deis arxius fa molt improbable laclariment daquest particular Daltra banda e possible magisteri dAlmenar a la universitat de Napols i daltres detalls incem de la seva biografta especialment la seva condicioacute noble -era senyor de Rocafort i Godella- permeten conjecturar una vinculacioacute eventual coniexcl en el cas de Jeroni Torrena a la cort napolitana de la reina Joana dAragoacute (1455shy1517) fms a la dissolucioacute e 1499 Les vicissituds poliacutetiques passades pe Regne de
durant aqueUs anys tambeacute haurien indult Almenar a abandonar-lo Tanmashyteix la publicaciacuteoacute del seu estudi sobre el malfrands a Venecia el 1502 advocaria a favor de la seva presencia en aquesta ciutat abans de retornar a la Valencia natal on degueacute exerciacuter la medicina per un temps i degueacute rebre de la reina Joana -lIoctinent general de Valencia entre e 1501 i el 1504-les senyories de Godella i Rocafort com a pagament pes seus serveis (Arrizabalaga en premsa)
Finalment del valencia Pere Pomar (JI 1515-1534) encara en sabem menys nomeacutes que ringueacute cura de les quatre edicions de IArticela en vuite que sordren de les premses lioneses durant el primer ter del segle XVI (1515 1519 1525 i 1534) feina que probablement leU essent al mateix Lioacute -el nou gran centre impressor euroshypeu que sorgiacute al comenpment de segle XVI- o des de la veiacutena ciutat de Montpeller en e1s cercles medies de la qual aquestes edicions degueren trobar el mercat meacutes iacutemmediat pero de cap manera IUacutenic
les univcrsitats
BlBLIOGRAFIA
ALCALDE 1 DALMAU R La Fundadoacute Brnguera 500 anys de reacioacute medica entre Ginll1a i MOlllpeshyIn Girona Ajuntament de Girona CoHegi Oficial de Metges de la Proviacutencia de Girashyna 1992
ARRIZAHALAGA J laquoEl Consilium de modorriacutella (Roma y Salamanca 1505) una aportashycioacuten nosograacutefica de Gaspar Torrella- Dynarnis 5middot6 (1985-1986) p 59-94
- Praacutectica y teoria en la medicina universitaria de finales del siglo xv el tratamiento del mal franceacutes en la corte papal de Alejandro VI Borgia bull Arb 153604-605 (1996) p 127-160
- laquoLos tratadistas de una nueva enfermedad el morbo gaacutelico LEuropa de les Cimals iacute deis Camiacutens Art Cultura i Societat al segle xv I CoUoqui Interruuional laquoCivitas Europaraquo (Valenshycia novembre de 1996) [En premsa]
laquoTrarucioacute medieval i cultura humanista en la medicina universitaria les activitats editorials de Francesc Argilagues i Guillem Caldcntei per a les prcmses italianes de les acaballes del segle xvbull [Apendix a cura de Sebastia Giralt i Soler] XVIII jomades dEstudis Histories Lacals Al tombant de ledat miljana tradiacutecM medieval i cultura humanista (palma de Mallorca desembre de 1999) Palma de Mallorca Institut dEstudis Balearics 2000 p 175-198
- Uuis Alcanyis Regimellt preservatiacuteu e curatiu de la pestilencia (Valencia c 1490) Barcelona Barcino [En preparaciacuteoacutel
ARRIZABALAGA J CIFUENTES L La medicina institucions sabers practiques protagonisshytes bull A GABRIEL P [ed) Historia de la Cultura Catalana VoL 1 Lesplendor medieval Segles XI-XV Barcelona Edidons 62 1999 p 247-270
ARRIZABALAGA J GARCIacuteA BALLESTER L GIL ARISTU J L Del manuscrito al primitivo impreso la labor editora de francesc Argilagues (JI ca 1470-1508) en el renacimiento meacutedico italiano bull Aseepio 431 (1991) p 3-49
ARRIZABALAGA J GARCIacuteA BALLESTER L SALMOacuteN F A propoacutesito de las relaciones inteshylectuales entre la Corona de Aragaacuten e Italiacutea (1470-1520) los estudiantes de medicina valencianos en los Estudios Generales de Siena Piacutesa Perrara y Paacutedua bull Dynamis 9 (1989) p 117-147
ARRfZABALAGA J GARCiA BALLEHER L VENY J jacme dAgramont Regiment de preservacioacute de pestilencia (Ueida 1348) Barcelona Gran Enciclopedia Catalana 1998 [Edicioacute de J Veny estudis introductoris i glossari de J Arrizabalaga L Garciacutea Ballester i J Veny]
ARRIZABALAGA J HENDERSON J FRENCH R K The Great Pox TIu French Disease in Renaiacutessance Europe New Havcn Londres Yale Univ Press 1997
ARRlZABALAGA J MARTIacuteNEZ VIDAL PARDO TOMAs J La salut en la histeria dEuropa Barcelona Residencia dlnvestigadorgt CSIC Generalitat de Catalunya 1998
BALDOacute M La Universitat de Valenaa Valencia IVEI 1986 CABREacute I PAIRET M La cura del Cos femeni i la medicina medieval de tradidoacute latina Els tractats
De ornatu i laquoDe decorationibus mulierumraquo atnbufts a Arnau de Vilanova Trotularaquo de mestre joan i laquoFas del tresor de beutatraquo atribuit a Manuel Def de Calatayud [Tesi doctoral Universitat de Barcelona Ed en microfitxes Barcelona Publicaciacuteons de la Universitat de Barcelona 1995]
CALHET I CAMARASA J M CORBELLA I CORBELLA J Dicdonari biogrQjic de meges Ctllalans Barcelona Fundacioacute Salvador Vives Casajuana Universitat de Barcelona 1981-1983 3 v
CARDONER 1 PLANAS A Historia de la medid a la Coro dAragoacute (1162-1479) Barcelona Ed Scientia 1973
CIFUENTES L laquoTranslatar scienaa en romans eatalanesch La difusioacute de la medicina en catala a la Baixa Edat Mitjana i el Renaixementbull Uengua i Literatura 8 (1997) p 7-42
LA ciencia en catala ti la Baixa Edat Mitjana iacute el Renaiacutexement Barcelona-Palma de Mallorca Universitat de Barcclona-Universitat de les lIIes Balears 2002
400 401 El temps de les Imiversilas i lescolasiea
CIFUENTES L FERl~AGUD c GARCIacuteA BALLESTER L _Els menescals i lart de la mene$calia
a la Corona dAragoacute durant la Baixa Edat Mi0ana Historia de la ramaderia i la veterimlria als PaiSes Catalans IV Col-oqui dHistoria Agraria (maig del 1997) Actes Barcelona Publi shy
cacions de la Univenitat de Barcelona 1999 p 75-98 ClARAMUNT S laquoEls estudis generals i les universitats A BELENGUER CEBRlA E CUADRAshy
DA MAJOacute C [ed] Hisloria Poliacutetica sodetat i cultura deis nmos Catalans Vol I1I Llfarj deis Paisos Catalans segles XII a xv Barcelona Enciclopedia Catalana 1996 p 350-355
357-360 i 362-365
DULlEU L Le ColIege de Girone de Montpdlier I Congreacutes Internacional dHistoria de la Medicina Catalana (BarceIona-Montpeller 1-7 de juny de 1970) Uibre dActes Vol IV Barceshy
lona Ed Scientia 1970 p 89-105 4 v
DUREAU-LAPEYSSONNlE J M Uoeuvre dAntoine Ricart mUedn catalan du XV siede cOnlribushytion aIeacuteude des lentatives meacutedieacutevales pour appliquer les maheacutematiques ala mMecine A BEAushy
JOUAN G [et alJ ]edsJ MMecine humaine et veacuteteacuterinaire il la jln du Moren Aacutege Ginebra L Droz Pariacutes L Minard 1966 p 171-364
FELlPO ORTS A LI Universidad de l1tlencia durante el siglo XVI (1499-1611) Valencia Univershy
sitat de Valencia 1993
fOURNIER M US statuts el privileges des universieacutes franfaises depuis leurondaion jusquen 1789 Pans L Larose et Force 1890-1892 4 t
GARCIacuteA BALLESTER L Hisloria social de la medicina en la Espantildea de los siglos XIII al XVI Vol 1
LI minoriacutea musulmana y morisca Madrid Akal 1976
laquoLos ongenes de la profesioacuten meacutedica en Cataluntildea el Collegium de meacutedicos de Barshy
celona (1342)bull Estudios dedicados a Juan Peset Aleixandre Vol 1 Valencia Universitat de
Valencia 1982 p 129-149 - LIs moriscos y la medicina Un capiacuteulo de la medicina y la ciencia marginaddS en la Espantildea del
siglo XVI Barcelona Labor 1984 - La medicina a la l1tlencia medieval Medicina i societal en un paiacutes medieval medilerrani Valencia
IVEI1988
laquoThe NeUJ Galen A challenge to Latin Galenism in thirtecnth-century Montpellicl A FISCHER K-D NICKEL D POTrER P [ed] Texl and Tradition Sudies in Ancienl Medishycine and ils Jansmisson Presellled lO JUlia Kollesch Leiden Brill 1998 p 55-83
GARCIacuteA BALLESTER L let alJ Practical medicine from Salemo lO the Block Deatl Cambridge
Cambridge Univ Press 1994 [Editat per R K French J Arrizabalaga i A Cunningshy
harn]
GARc[A BLLESTER L ARRIZlDALAGA J El Regiment de Jacme dAgramont y el ESludi de
medicina de Lleida bull A ARRIZABALAGA] GARCIacute BALLESTER L VENY J Jarme dAshygramonl Regiment de preservacioacute de pestilencia (Ueida 1348) Barcelona Gran Enciclopedia
Catalana 1998 p 13-31 GARc[A BALLESTER L MCVAUGH M R RUBLO VELA A Medicallicensing and leaming ill
fourleenlh-cenlury l1tlenciacutea Filadelfia The American Philosophical Society 1989 (Transacshy
donS of the American Philosophiacutecal Society 79 pare 6)
GARCIacuteA BALLESTER L PANIAGUA J A MCVAUGH M R [editors generals] Amaldi de Villano Opera Medica Omnia Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1975
- Amaldi de VilIanova Opera Medica Omnia Vol ll MCVAUGH M R [ed] Aphorismi de gradibus Barcelona Publicacions de la Uruversitat de Barcelona 1975 [2a ed
1992] Arnaldi de Villanovo Opera Medica Omnia Vol XVI MCVAUGH M R [ed] -iexclransalio lib Galieni de rigore et tremore et iectigatione el spasmo Barcelona Publicacions de la
Univcrsitat de Barcelona 1981
Les mivcrsilals
GAReiacuteA BALLESTER L PANlAGUA J A MCVUGH M R [editors generalsJ Amaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol XV GARciacuteA BALLESTER L SAacuteNCHEZ SALOR E [ed] Commentum supra Iractatum Galien de malida complexonis diverse Barcelona Publicashycions de la Universitat de Barcelona 1985
Arnadi de Villanova Opera Medica Omnia Vol XV DURLlNG R J Doctrina GaUeni de inlerioribus Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1985
- Amaldi de Villanovo Opera Medica Omnia Vol Jl[ McVUGH M R [edJ De amare Iremico De dosi tyriacalium mediaacutenarum 2a ed Barcelona Publicacions de la Universiacuteshytat de Barcelona 1985
Amaldi de Villano va Opera Medica Omnia Vol IV DEMAiacuteTRE L Gil SOTRES P [edl Tracl de consideracionibus operis medicine sive deIebotomia Barcelona Publicacions de la Uniacutevemtat de Barcelona 1988
- Amaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol VI PANAtUA J A ledl Medicarim1is parabale Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1990
- Arnaldi de Vilonovo Opera Medila Omnia Vol VI FERREacute L FELlU E [edl Pirqeacute Barcelona Publicacions de la Univemtat de Barcelona 1990
- Amaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol V12 PANIAGU J A lel alt] led] Commentum in quasdam parabalas et aUdS aphorismorum series Barcelona Publicacions de la Universiacutetat de Barcelona 1993
Amaldi de Villano va Opera Medica Olllnia Vol X1 GARCiacute BAIlESTER M R MCVAUGH P GIL SOTRES P PANlAGUA J A Regilllen sanitatis od regem Ara~onlII Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1996
- Amaldi de Viacutellanova Opera MediaJ Omnia Vol X2 CIFUENTES L MCVAUGH M R [ed] Regimen Almarie Barcelona Publiacutecacions de la Universitat de Barcelona 1998
---- Aaldi de Vilanovo Opera Medica Omnia Vol XI BAZELl D [ed] De esu carniUnl Barcelona Publiacutecacions de la Uruversitat de Barcelona 1999
Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol V 1 Tractatus de intentione medirorum Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 2000
Gran Enciclopedia Aragonesa Saragossa UNALI 1980-1987 14 v
Gran Enciclopedia Catalana Barcelona Enciclopedia Catalana 1970-1993 18 v Gran Enciclopedia de Mallorca Vol 1 Palma de Mallorca PromomaUorca 1989-
JACQUART D MlCHEAU E LI mMecine arabe et lOccidenl meacutedieacuteval Pariacutes Eacuteditions Maisonshyneuve et Larose 1990
LLABREacuteS QUINTANA G [ed] Jahuda Bonsenyor Uibre de parau1es e dils de savis e filosofo los Proverbis de Salomo lo llibre de Calo Palma de Mallorca Imp Den Joan Colomar y Salas 1889
LLADONOSA I PUJOL J LI Faroltal de Medicina de Iamiga Universital de LJeida Barcelona Rafael Dalmau 1969
LEstudi General de Ueida del 1430 al 1524 Barcelona Institut dEstudis Catalans 1970
LOacutePEZ IINtildeERO J M FERRANDO A [eds] Uuls Auacuteanyiacutes Regiment preservatiu e curati de la peslilencia Valencia Universitat de Valencia-Ajuntament de Valencia 1999
LOacuteIEZ PlNtildeERO J M [el al] Diccionario hisloacuterico de la ciencia y la teacutecnica en Espantildea Barcelona Peniacutensula 1983 2 v
MAIlURELL 1 MARIMON J M laquoAntoni Ricart profcssor en ares i medicina (1395-1419)bull Gimbernat 1 (1984) p 133-136
MCVAUGH M R Medicine befare the plague Practitioners and their patients in Ihe Crown of Arashygon 1285-1345 Cambridge Cambridge Univ Press 1993
MCVAUGH M R GARCIacuteA BALLESTER L The medical faculty at early fourteenth-century Leacuterida bull History f Universilies 8 (1989) p 1-25
MCVAUGH M R SIRAIS N G [edsl bullRenaissance medicallearning evolution of a tradishytiono Osiris 2a serie 6 [monograacuteficj 1990
402 El femps de fes universitats iexcl escolchtira
PANIAGUA J A Studia Amadiana Trabajos Ctl IMn a la obra meacutedica de Amau de Vilanova c 1240-13 11 Barcelona Fundacioacuten Uriacuteach 1838 1994
- EI maestro Amau de Vilanova meacutedicoraquo Studia Amaldiana Trabajos en toma a a obra meacutedimiddot ca de Amau de Vilal c 1240-13 11 Barcelona Fundacioacuten Uriach 1838 199411 p 1-98
IEltARNAU I ESPELT J ledl Actes de la Trabada iexclnl(madal dEsudis sobre Ama de Viashyova Barcelona [nstiacutetut dEstudis Catalans 1995 2 v
PEIU~ONE COMIAGNI V laquoLe immagini del medico Gerolamo Torrella AInali ddlstitllo de Filosofia Universiiexcliquestiexcl di Fircl1ze Jawltiquestiexcl di Leler( e Filosoia 1 (1979) p 17-45
PESET M [dir] Hisria de la UniIrsilal de [iexclIltnoacutea 3 vol Valencia Uniacuteversiacutetat de ValeacuteIlCla
2000 RASHDALL H The Universitics ~r Europe il he Middle A~fs Oford Clarendon Press 1987
3 v (la ed 1936) RonOLl MbullOsservazioni sul De jmaginibus astrologicis di Gerolamo Torrellagtl RilaSCIshy
menlo 31 (1991) p 219-237 Rumo [ BALAGUER J Documentos para la historia de la Universidad de Barcelona VoL 1 Prelimishy
nares (1289-14)1) Barcelona Universidad 1971 RUlllo VELA A laquoLas epidemias de peste en la ciudad de Valencia durante el siglo xv Nueshy
vas aportacionesgt Esudis Castellorencs 6 (MisceUania desludis dedicats a la cmoria dd Proshyfessorjosep -iexclrene i Odena) (1994-1995) p 1179-1221
RUumlEGG W bullTemasgt A RII)DER-SYMOENS H lE led] Historia de la Uniacutevlf5idad rtl Elroshypa Vol 1 Las Universidades en la Edad Media Bilbao Universidad del Paiacutes Vasco 1994 p 3-38
SIRAISI N G Medieval and early Renassonce medicine An introdueion lo kouled~e and praai( Chicago The Univ ofChicago Press 1990
VERGER J laquoEsquemas bull A RIDDER-SYMOENS H DE ledl Historia de la Universidad en Elroshypa VoL 1 Las Uiexclrsidade en la Edad Media Bilbao Universidad del Paiacutes Vasco 1994 p39-82
WEILL-PAROT N Les laquoioges astmlogiques au Moyen Aacutege e ala Renalssane Speacuteculaions 111shy
teIectueUes el pralques magiques (XII-XV siede) Pan Honoreacute Champion 2002 ZIEGLEIl J Medicine and Religion c 1300 The Case of A rila de Vilanova Oxford C1arendon
Press 1998
6 La ciencia a lobra de Ramon Llull
LoLA BADlA
Univcrsitat Barcelona
1 EL PROBLEMA DE LACCEacuteS DEL LAIC RAMON LLULL ALS CONE1XEMENTS ClENTIacuteFlCS
Es conserven molt pocs documents sobre la ida de Ramon Llull (Ciutal de Mallorca 1232-1316) per ao la quasi autobiografia llatina que va dictar a Pariacutes el 1311 la Vita coetallea eacutes un punt de referencia imprescindible (Platzeck 1964 Hillshy
1991) Lobjectiu daquest text eacutes [estudiada presentacioacute dun venerable octoshygenariacute i deis seus projectes de croada davant del concili de lEsgleacutesiacutea a Viena (1311) e1s esdevenimcnts anteriors a la seva laquoconversioacute a la penitenciaraquo de 1262 hi lenen poc pes i shi oblida del tot la decada de 1276-1286 La carrera descriptor de L1ull comenlta el 1271 quan va produir una obra monumental de caracter miacutestic espcculatiu apologetic i tambeacute enciacutedopeacutedic i cientiacutefic el Lliacutebre de cotlfempladoacute et
Deacuteu Les vies dacceacutes a la informacioacute filosOka iacute cientiacutefica necessaria per a la redaccioacute daquest lIibre i deis altres que va escriure de Mallorca estant immediatament desshypreacutes es un problema no resolt (Donner 1987 Garciacuteas Palou 1989 Batllori 1993 p 69-86) La criacutetica ha de fer conjectures sobre Ieducacioacute del fill duna famiacutelia de colons benestants del patriciat urba vinculada a la nova cort catalana de lilla -la conqucsta de Jaume 1 eacutes de 1229 Se sap que la formacioacute de les dasses dirigents catashylanes (religiosa juriacutedica militar) al segle XIII no implicava necessariament dominar la lectura i lescriptura (Jaume 1 1208-1276 va compondre e Llibre des fets oralment vcgeu per a certes noves vies dalfabetitzacioacute Soler 1998) en canvi al segle XIV la lectura i lescriacuteptura sestenen arreu (Renedo 1993 Gimeno 1998) El fet eacutes que tan bon punt L1ull canviacutea la vida dhome casat que socupa de propi patrimoni i serveix el seu rei pcr la condicioacute de contemplatill enderiat en la composicioacute del laquomillor lIibre del moacuten contra els errors deis infidels (Vita coetanea 1 6) es Iabisme que separa el seu escas bagatge intellectual dhome laic de la preparacioacute
1 L1egirn la versioacute nina de la Vila roeldnea a ROL vol 8 p 269-308 i la catalana del segle XIV
J OE vol 1 p 31-54 (vcgllatlJoriacute Hiacutellgarth 19H2 Domingua 1987 Samamaria 19H9)
40
384 El reps de les rmiversirars i teStOaSlieo
3 LES FACULTATS DE MEDICINA UNIVERSITARIES COM A ESCENARI DACTIVITATS ClENTIacuteFlQUES
Des del segle Xl i sobretot al comenvament del XfI1 en el marc de la revitalitshyzacioacute urbana iacute del naiacutexement de la burgesia una nova forma de medicina shavia desenvolupat al sud dEuropa com a resultat de lassimilacioacute de la filosofia aristotelica (convenientment cristianitzada) i dun gran nombre dobres mediques antigues
(principalment hipocratiques i de Gale) fins aleshores desconegudes a lOccident medieval liad Aquestes obres que anteriorment havien estat compendiades i
comentades per metges bizantins i arabs comenvaren llavors a ser traduides de Iarab i del grec al lIatiacute i a les lIenguumles vulgars Des de la primera meitat del XIII
aquesta forma racional de medicina que concixem com a medicina escoasica esdevinshygueacute leix vertebrador deis sabers i les practiques que simpartien en les facultats de
medicina integrants de la majoriacutea deis Studia generaliacutea o universitats promoguts per
IEsgleacutesia els monarques i les municipalitats durant els segles seguumlents a les ciutats de tot Europa (Siraisi 1990 Jacquart i Micheau 1990 McVaugh i Siraisi 1990 Garciacutea
Ballester el al 1994) Tanmateix la medicina escoliiacutestica emergia en el si duna sodetat on lensenyashy
ment i l exercici de les ocupadons sanidries s ajustaven al model professional ober que ja hem esmentat en els casos de Barcelona j Valencia Aquest model estava fonashymentat en un aprenentatge artesanal del saber medie que era transmes o impartit per
qui eI possela d acord amb un criteri personal i sense arrecerar-se en cap institushycioacute i en una ovalidacioacute social de la practica medica [que] venia imposada pel binoshy
miacute exit-fracas en la reladoacute metge-malaltgt (Garciacutea Ballester 1988 p 42 Garciacutea Ballester McVaugh i Rubio Vela 1989 McVaugh 1993 Cardoner Planas 1973) El futur guaridor optava entre diversos models de formacioacute en vinut de condicionashy
ments economics socials o culturals Nomeacutes en el transcurs deis segles baixmedievals i moderns el sistema es lanal duna manera gradual en favor de lhegemonia del metshyge i del cirurgia universitaris El model universitari de formacioacute medica assolia aixiacute
gradualment el monopoli legal sobre el proceacutes educatiu i la practica professional a les societats de la Mediterriiacutenia llatina i provocava la submissioacute o la marginacioacute definitishy
va deis guaridors formats en altres models -dones membres de minories religioses i en general tots els practics no universitaris (Cabreacute Pairet 1994 Garciacutea Ballester
1984) Lexistencia de qualsevol sistema de control de les ocupacions sanitiiacuteries es justishy
ficava per una creixenr valoracioacute social de la salut com un beacute comuacute que la coHectivishy
tat havia de protegir Des del segle XIII les burgesies urbanes deis palsos de la Medishyterriiacutenia Uatina anaren prenent consciencia de la conveniencia de garantir uns miacutenims sanitaris per al conjunt de la poblacioacute En consequumlencia les autoritats municipals
dictaren mesures dacord amb la nova medicina per al manteniment de la salubritat de les ciutats Aquest proceacutes sinrensifid de resultes de les grans epidemies que assoshylaren Europa a partir de 1348 19ualment a les ciutats i les viles es promogueren
Les universitars 385
estrategies dassistencia als pobres fonamentades en el manament cnstla de la caritat i en una nova etica de responsabilitat col lectiva davant els problemes socials unes
estrategies adrevades al control dun grup que aleshores constitula la majoria de la
poblacioacute i que representava un perill creixent per a l ordre social Aquestes estrategies es plasmaren en la contractacioacute puacuteblica a carrec de lerari municipal de metges i
cirurgians universitaris per a latencioacute del comuacute aixiacute com en el desenvolupament
dinstitucions dasil dites hospilals per a captaires rodamons i pelegrins estiguessiacuten
malalts o no Aquestes institucions foren originariament petites infermeries o gestionades per confraries gremials i alllarg de la baixa edat mitjana foren reemmiddotmiddot
plavades per grans hospitals puacuteblics fundats pel poder reial o pels municipis on les
tradiacutecionals funcions socioassistencials es combinaven de manera creixent amb les mediques (Arrizabalaga Martiacutenez Vidal i Pardo Tomaacutes 1995)
La custodia de la salut va dur a qui exercia el poder (rei autoritat eclesiastica
municipi gremi o collejiquestium professional) a apropiar-se en exclusiva de ladJudicacioacute de la l-eniacutea praclicandi El resultat final de la contesa entre els diferents models dapreshy
nentatge i de practica sanitaris a labast fou condicionat tant pel saber i les habiacuteliacutetats
deis professionals formats a les facultats de medicina com decIacuteslU suport que les autoritats civils i edesiastiques atorgaren al mode universitario Tanmateix el
model laquooberr continua proporcionant fins ben beacute al XIX el meacutes gran nombre de
practics ocupats en tasques sanitaries (metges cirurgians barbers apotecaris i manesshycals) els quals constitutren fins lIavors Iautentic paraigua sanitari de la majoria de la
Les facultats medievals formaven en la medicina escoliistica professionals que
atenguessin les demandes sociacuteals de salut sobretot deis estaments dirigents La dedishy
cacioacute docent i l exercIacuteci pcictic de llurs professors dona lloc a una iacutengent quantitat descriacutets en els quals dacord amb el metode escolastic exposaven glossaven o
comentaven cls textos de les autoritats mediques suscitaven problemes entorn de
quumlestions puntuals i disputaven duna manera formal sobre aquestes quumlestions La
pervivencia daquestes instituciacuteons eacutes la prova meacutes ferma del fet que van saber satisfer les expectatives que es crearen entre les elits governants Aquestes darreres ben
al contrari de la imatge encara avui corrent del pensament medieval
la medicina escolastica com un instrument efica~ per afer front als problemes de la salut i la malaltia i per tant legitimador del poder que detenien
Aixiacute mateix les facultats de medicina baiacutexmedievals constitufren amb les de les arts (a les quals estigueren estretament lligades al sud d Europa) l esceshy
nari principal per al conreu de la filosofia natural (Jequivalent del que actualment
anomenem ciituia) de la qual formava pan la teoria medica per beacute que la practica
de la medicina estigueacutes orientada a objectius especiacutefics Fou nomeacutes a partir de mitjan segle xv que comeniexclaren a sorgir generalment a lempara del patronatge de les elits
governants les academies i altres institucions noves que en els seguumlents rivalitshyzaren amb les facultats duna manera creixent
En termes generals tot el que hem dit fms ara saplica al conjunt de la Corona
dAragoacute durant Iedat mIacuteljana Ara beacute com es concreta aquest proceacutes en els diferents
386 Ellemps de les uniVfrsilals i lescoliacutelslica
territoris de la Corona Com a la resta deis regnes iberics la coexistencia de les tres grans cultures monoteistes mediterrmies (istimica jueva iacute cristiana) fou un deis trets meacutes caracterIacutestics de la societat medieval catalanoaragonesa A mesura que els seus monarques conquerien nous territoris a Ilslam els cristians desplaaren els musulshymans com a majoria dominant que imposava la religioacute i la cultura propies i els releshygaren a la condicioacute de minoria sotmesa i dependent els jueus en canvi reeixiren a mantenir-se sota el domini musulma i cristiacutea com una minoriacutea culturalment signifIshycativa en la medicina i en altres ambits El galeniacutesme entes com un conjunt de coneixences i practiques mediques inspirades en els escrits de Gale constitula el substrat comuacute de la medicina de les tres cultures pero el marc multiforme i variable de relacions de domini i dependencia entre siacute conferiacute a la medicina a la Corona dAshy
uns trets peculiars en el marc de IEuropa lIatina medieval Aquest cacicter peculiar afecta tant el saber teoric i els models de formacIacuteoacute com Iexercici professioshynal les formes dassistenciacutea i les institucions El cas del mostassaf iexcliexclIustra ben beacute aquests fets A al-Andalus havia estat un funcionari que regulava el comer urba i lactivitat deis mercats Amb la conquesta cristiana algunes ciutats (Valencia 1238) mantingueren aquesta institucioacute musulmana amb la missioacute de vetllar per la fIabilitat deis pesos i mesures en els mercat~ la neteja i la salubritat daquests i tambeacute deis carrers i l estat de conservacioacute deis queviures i lIurs preus Amb aquestes noves funshyclons el mostassaf fou instaurat al lIarg deis segles XIII i XIV en molts altres centres urbans de les corones de Castella i dAragoacute com ara Saragossa (almenys des de lany 1242) Ciutat de Mallorca (1309) Lleida (1337) i Barcelona (1339)
Tot seguit abordareacute succintament la produccioacute cientiacutefica deis metges universitashyris de la Corona dAragoacute durant ledat mitjana en dos grans escenaris duna banda e resso del proceacutes dassimilacioacute de saber medic antic comuacute a IOcciacutedent liad diacutens deis ambits universitaris de la Corona de laltra la projeccioacute cultural deis metges i deis estudiants de medicina originaris de la Corona en altres indrets dEuropa
4 LA PRODUCCIOacute MEDICA SORGlDA DE LES UNIVERSITATS DE LA CORONA DARAGOacute 1 LLURS PROTAGONISTES
Com a la resta de IEuropa medieval els metges universitaris de la Corona dAshyestaven familiaritzats amb una serie dobres dorigen irab que compendiaven
amb extensioacute i complexitat diverses el conjunt deIs sabers medies hipocraticogaleshyniacutecs al seu abast (Colliget dAverrois Canon d Avicenna Pantegni dAli Abbiis) o una part (Teysr dAvenzoar) Tambeacute coneixien alguns tractats del mateix Gale als quals safegiacute -a partir de la seva introduccioacute en la decada de 1280 en e1s cercles universitashyriacutes del nord dItilia Montpeller i per beacute que amb menys viacutegoria Pariacutes- un conjunt dobres (trenta-cinc) conegut amb el nom de nou Cal que representa una profunda reforma inteiexcliexclectual i practica de les facultats de medicina medievals (Garciacutea Bashyllester 1998) Al costat d aquestes obres hi havia inseparablement el que hom coshyneiacutexiacutea com Articella un conjunt variable descrits medies generalment de caracter
Les uniVfrsicals 3117
esquemitic el nudi de qual estava integrat per la Isagoge de Johannitius (de fet un abreujament lIatiacute dun text de Hunain iacutebn Ishaq) uns breus escrits semiologics sobre es polsos i les orines tres textos hipocritics (Aphorismi Progl1ostica i De regimine acushytorum morborum) i e Tegni de Gale LArticela fou el manual daprenentatge basic deIs metges universitaris europeus fins al primer ter del segle xvr i formava part habitual de les biblioteques mediques de lepoca Tot aquest conjunt dobres defIniacutea l esqueshyma bisic al voltant del qual girava la medicina universitaria a ledat mitjana un esquema que cal no oblidar-ho es fonamentava en es coneixements de loacutegica i de filosofia natural i moral que els estudiants de medicina havien hagut dadquirir preshyviament a les facultats darts a traveacutes del corpus dobres d Ariacutestotil
La Isagoge de Johannitius dividiacutea la medicina en theoria i practica EIs metges medievals entenien per medicina theorica el coneixement correcte de que ells anomeshynaven coses naturals no naturals i cOl1tranaturas Segom el galenisme lIatiacute les coses natushyras componen el cos huma i li permeten la subsistencia com a eacutesser viu (elements complexions humors esperits virtuts ete) les coses 110 naturals defineixen l entorn natural i social de la persona la qual es troba en estreta interaccioacute normal o patoloshygica amb eH Iaire i lambient el menjar i la beguda e treball i e descans el son i la vigiacutelia les excrecions i les secrecions i es moviments de Ianim i les coses contranashyturals constitueixen tot e que hi ha dalterat en la persona en l estat de malaltia Oa malaltia mateixa les seves causes i els seus accidents o siacutemptomes) La dimensioacute practica o operativa lanomenada mediana practica compren tres tipus daccions en lambit de la prevencioacute i la terapeutica la dieta -entesa com a norma que abasta tots els aspectes de la vida humana mitjanant un uacutes adequat de les coses 110 naturals- la medicacioacute i la cirurgiacutea
Tant la mediana theorica com la practica es plasmaren en obres de contingut espeshycHic que els metges uniacuteversiacutetaris produlren com a resultat de les activitats docents o practiques Duna banda durant la segona meitat del segle xrv iacute tot al Harg del segle xv els professors universitarIacutes generaren nombrosos comentaris escolastics als escrits de les autoritats mediques ja citades i daltres autoritats De laltra tambeacute sorgiren obres dedicades a aspectes prictics especiacutefics com ara els regiacutements de sanitat els tractats de pesta i altres escrits conjullturals es tractats de simples i compostos medishycinals (antidotaris) i les coHeccions de receptes (receptaris o experimenta) i els tractats de cirurgia i danatomia Cal dir que els pressuposits doctrinals de la medicina unishyversitaria penetraren en altres ambits de la practica sanitaria en particular els refeshyrents a la cura dels animals per al treball i la guerra (cavalls i mules) o per a Ioci dels grups sociacuteals dominants (uacutelcons i gossos) (Ciacutefuentes Ferragud iacute Garciacutea Ballester 1999)
Parlar de la produccioacute medica sorgida de les universitats de la Corona dAragoacute exigeiacutex abans que res referir-nos a Arnau de Vilanova tant per raom estrictament cronologiques com per la seva rellevancia en la medicina universitaria de tota lEushyropa llatina DArnau nhem de fer notar la condiciacuteoacute de catalanoparlant la possible ascendencia aragonesa lespecial relacioacute amb Valencia les seves profundes inquietuds religioses i lestreta vinculacioacute a quatre reis de la Casa dAragoacute (Pere II i es seus fIlIs
389 JI El f(II) tic I~ iexclWilCfsitJS i fisnll~tim
Alfoacutens 11 Jau11le 11 i Frederic lf de SiciacuteliJ) i J tre papes (13oniacutefaci VIII Benet XI iacute Climent V) Pero hom no entendriacutea ni una sola lIetra de la seva vasta obra si no tinshy
en compte la seva formacloacute CJp J J decada de 1260-1270 i el eu magiacutesteriacute
a la univeritat de En efene com ho han subratllat iexcl bastnnent
els estud arnaldians de luacuteltiacutem mig egk en contrast 3mb una llltoriografia previa
per Ieoterisme i lheterodoxla Arnau fOl primer que res un metge lIniacuteshy
versitariacute que visqueacute de forma apassiacuteonada el conflictes religIOSOS i poliacutetics de la seva
epoca Tanl1latelx les seves celebres activitats professionals (lIlagisnri i
medica) es basaren tothora en un galenisme (ompletal1ltnt ortodox en el seu tcmps
(paniagUJ 19lt)4 1994a Peramau EspeJt 1995 Ziegler 199fl)
COIll a metge procedent dlJla zona de frontera O1 eonvivien les tres cultures
mediterrlnies (crtstiana musulmana i jutva) Arnall dt Vilanova coneixia Iarab i
en el moviment traductor de Iarab al liad dimportants obres mediques
dautors grecs (De illlerioriblls i De r(fore el Irnwre el ialigalic el SIUiSIIO de Gale) i arabs (De viribus wrdis dAviccnna De sil1lpfiribls d Abuuml I-Salt) Com a profew)r
vcrsitan Arnall participa activament en b cOrlStruecioacute de lescolastica medica
la reforma de 1309 deis eswdls medies de Montpeller i Pariacutes (Garciacutea Ballester 199X)
i cultiva gairebeacute tots e1s literaris medies eomemporanis el comentariacute escolisshy
tic als autors classics (CoIII11eiexcllflm slIper lraclallWI Galielli de maiia wmpexionis diverse
Repetiacuteio lIIper ranon Vita brevis) el tractar estrietament teorie (De inlcntiacutee medishy
corull De hmlido radicai De considerochmiblls operis medicine Aphorismi de gradas De
dosi lyriacoliull) la summa o compendi (SpcClIIIIft mediaacutellc) lexposicioacute aforiacutestica
(PambaJe mediwlionis Aphorismi [pariwlares de memoria eXlrava)antesJ) el wnsilillm
didacticopractie centrat en un mal (Regimel podagreJ lexposicioacute enumerativoalfabeshy
tica (Antidotarilm) i els regiments de sanitat (Regimen sanilatis ad regem Aragonllm De
eSII carnium ReJimen AJmarie) (Garciacutea Ballester Paniagua i McVaugh 1(75)
Deixant de banda la figura d Arnau de Vilanova cal dir que la produccioacute cienshy
tiacutefica deJs metges de la Corona d Aragoacute durant e1s segles baixmedievals fou Ineacutes aviat
escassa i de no galre volada Molt probablement les causes en van ser la ja esmentada
feblesa de les facultats de medicina obertes en el territori durant aqllell periacuteode De
fet fins a la decada de 1480 nomeacutes destaca Antoni Rieard professor de medicina als
esttldis de L1eida i Barcelona que orienta una bona part de la leva obra a raplicacioacute
de la matematica a la mediacutecina (De arte Jraduandi medicinas compositas De quantitatibs
el proportioniblltl humorum) (Dureall-Lapeyssonnie 1966 Madurell MarIacutemon 1984)
Altres metges universitaris cultivaren sempre en la llengua acaiquestemica de repoca
(el latiacute) e1s diversos generes literaris medies El comentari escoUstic fon conreat
probablement lIeidad Joan Jacme (m 1384) canceller de la universitat de Montpeshy
ner o el valencia i professor de la facultat de medicina de L1eida Franeesc Queralt
(r 1350 - c 1440) amb els seus comentaris al 7~~ni de Gafeacute i daltres Els coltsilia
medies foren cultivats pel mateix Joan Jacme En Iambit de la medicina practica cal
destacar es tractats de pesta (om es de Sany de Ridaura (ms Rivaurea ( 1365) el
dun cert Blase de Barcelona (molt probablement BJase de Camarasa metge de reiacute
Martiacute e 1406) o el del citatJoanJacme (Cardoner Planas 1973 p 51 i 53) e1s regishy
Li5 flt1iJ1(r~ilals
FoiJ inicial del Rfgiment de psrttadoacute de pestilencia de Jaurne dAgramont (1348) proftSsor de medioacuten) J
lEswdi General de Ueida segonlt una copla del sele XI (Verduacute ArxlU ParroqUIal fol Ir)
390 391 Ellemps de les iversitals i lescolastIacuteta
ments de sanitat com el del valencia Pere Fiacuteguerola (e 1320-1397) adre~at als seu s fills aleshores estudiants a la uniacuteversitat de Tolosa i els comentaris a les obres de cirurgia com el de Pere Figuerola a la Chirurgia magna de Guiu de Chaulac
A lEuropa baixmediacuteeval el lIatiacute llengua de IEsgleacutesia la universitat el dret ladministracioacute i fins i tot de la literatura -De lescriptura en suma- va comen~ar a veure disputats tots aquests ambits per part de les llenguumles vulgars que fins aleshores li havien estat privatius U na de les caractenstiques meacutes interessants de la produccioacute cientiacutefica deis regnes hispimics fou justament la primerenca utilitzaciexcloacute deis vulgars romanics com a vehicles de comunicaciacuteoacute en medicina i filosofia natural De les lIenshyguumles vulgars hispaniques el catali va demostrar ben aviat una vitalitat singular en aquest camp i va esdevenir vehicle duna produccioacute complexa (Cifuentes 1997 2002) Com que dins daquest mateix volum es dedica tot un altre capitol a la literashytura cientiacutefica en cataJa aquiacute nomeacutes esmentareacute i de forma breu les obres mediques originariament en catali de professors universitaris Basicament soacuten tractats de pesta adreiexcliexclats tots dos a la gent comuacute que foren escrits Iun a Lleida amb motiu de la pesta negra de 1348 i Ialtre a Valencia per Iepidemia de 1489-1490
El primer eacutes lesmentat Regiacutement de preservacioacute de pestilencia -el text medie meacutes primerenc escrit en catala- que el metge universitari i professor de la facultat de medicina de Lleida Jaume dAgramunt condogueacute el 24 dabril de 1348 Meacutes enlli del seu interes Iinguumliacutestiacutec la importancia d aquest tractat de pesta rau en el camcter tambeacute primerenc de la pesta negra dins de la literatura medica europea i en el conshytext que Iorigina El Regiment com Agramunt mateix explica en el proacuteleg lescrivIacute no pas per instruir els metges universitaris sinoacute per mostrar al conjunt de la poblacioacute de Lleida com preservar-se daquesta calamitat que aleshores amenaava la ciutat iacute per afer-se entendre pels seus destinataris Agramunt empm no la lIengua academishyca sinoacute la vulgar El Consell municipal (la burgesia) al qual Agramunt adrelta Iobra va rebre-Ia amb entusiasme i en compensa econoacutemicament la viacutedua (Arrizabalaga Garciacutea Ballester i Veny 1998)
Gaiacuterebeacute cent cinquanta anys despreacutes el metge valencia L1uiacutes Alcanyiacutes (e 1440shy1506) escriviacute un Regiment preservatiu e curatiu de la pestilencia en el qual subministrava als profans tot un ventall de consells pdctics amb motiacuteu de l epidemia de 1489-1490 (Rubio Vela 1994-1995) per a preservar-se de la pestilencia i tractar-Ia siacute nemmalalshytiacuteen i no trobaven un metge a qui recoacuterrer lmpres a Valencia cap a Iany 1490 el Regiment dAtcanyiacutes eacutes el primer text medie originalment escrit en catali que simshyprimiacute Atcanyiacutes que havia estat un deis iacutempulsors i dinamitzadors de IEscola de Cirurgia des de la seva fundaciacuteoacute el 1462 i que uns anys despreacutes va ser el primer catedratic de medicina i cirurgia de IEstudi General de Valencia passa en poes anys destar al cim de la professioacute medica valenciana a ser processat per la lnquisicioacute sota iexclacusacioacute de judaltzant el 1504 i condemnat a mort i cremat a la foguera amb la seva dona el 1506 (Arrizabalaga en preparacioacute Loacutepez Pintildeero i Ferrando 1998)
Les universitats
-yiexcl gt -
I~r~~nlfcllfabfutolfn~9ftftlib9 iI~iexcliexclbull ~ 1 ~iiacuterantn~tura
humana lotrmefa a tsts1nnumerGbte6 pttiacuteuat~f06 J110J tala nobe~iacuten te to ttamiddotlcscau(eebe mo dtniguumlamt8 ttffta
-11 ~~ mee~subae middotmt6 ~~~queaguntildeble
pttgtemfQqti~~)fiexclnellameI eQma~9eacute~poftrta membreepntildectpa19beuaUa fes06 gtt peltrtuerfee ~tndtartCOacuteplouamOl~fIacuteCQt les()btts1)e1cot~md~efttsetn~aacute~g~iacuteg~~n
~r~~~~n~)iJr~~I=l3~~~tImiddotmiddotI~~ lt ~tbfuiacutena pertanw anye paacute11JetJ(neqlje~ fom QlutJQta be nmsunt~~eafocauumlfiJ tafptqefnocteitnenQt1 bel tri 1 e~fotna~
ttgtenol1re7tdmiddotmiddotmiddotture )Eneam middotueYmiddotIacuteAsmiddoteacuteiCmiddottteacutee rintend~~ jotskie~~itlr~iexcl relIga ea qeAJi rocoz~tmab muWplieacuteQtto btcoltgtfata confouantedGrificantt1 c rdhlu middotmiddotbmt8l~r~ta1)((co~e~rsitA9Utl1~~ lt1Q[f~e I etC111108Qnt be tetiacutenoacutef6lfiexcllteraacute tao loacuteslluJtJOamp td co~ UI11a pn bon no rol
bullafJe Inid del text del R~imenl 1seli e rurati de la pestilfnria (Valencia Nicolau Spindeler c 1490) del metge conven valencia L1uiacutes AJcanyiacutes (c 1440-15(5) AJcanyiacutes fou el primer professor de medicina de lEstudi General de Valencia (Valencia Biblioteca Puacuteblica de Valencia Fons Nicolau Primitiu 1 iacutegn a2r
[el foh previacute conteacute la portadaj)
392 393 El t(lI1pS de les unllrsttals i icJcolaacutes(iw
5 LES ACTIVITATS CIENTIacuteFIQUES OELS METGES UNIVERSITARIS DE LA CORONA DARAGOacute
EN ALTRES INORETS OEUROPA
La presenciacutea de metges universitariacutes de la Corona d Aragoacute en altres palsos de baixmedieval fou coosequumlencia de raons molt diverses Les millors perspecshy
tives de prom ocioacute professional tingueren seos dubte un paper decisiu en la majoriacutea deis que optaren per establir-se professionalment fora del seu paiacutes dorigen els uns hiacute
anaven a estudiar mentre que els altres hi arribaven amb titulaciacuteons professionals No eacutes aventurat pero dafirmar que darrere daquest pas biogcific decisiu hi hagueacute tamshy
beacute importants raons negatives en un nombre no pas redult de casos La repressioacute desencadenada per la Inquisicioacute entre e1s sectors del patriciat valencia dorigen judeoshy
convers a partir de 1480 hi tingueacute un paper particularment significatiu en provocar Iemigracioacute de professionals i en estimular que e1s fills daquestes famiacutelies benestants
fossin enviats a estudiar a indrets apartats de Ienrarit clima local i lIuny de Iabast del
Tribunal Lestabliment de diverses facultats de medicina a la Corona d Aragoacute durant els
segles XIV i xv no atura Iafluencia destudiants de famiacutelies acomodades de la Corona
d Aragoacute cap a ruverses universitats europees particularment a Occitaniacutea (Montpeller sobretot) i a lcilia (Bolonya Paviacutea Siena Pisa Ferrara Pildua i Napols entre dalshytres) Dacord amb la peregrinatio academica comuna a repoca aquests estudiants
cursar els estudis en unes quantes uniacuteversitats consecutiacutevament abans d obteshy
nir la graduaciacuteoacute com ara lestudiant de medicina valencia Jaume que es doctora a Ferrara el 1502 despreacutes dhaver passat per les universitats de Monrpeller
L1eida Bolonya Padua i Paviacutea o elmallorquiacute Pere dOlesa i Rovira (c 1460-1531)
que estudia successivament a les universitats de Pisa Montpeller i L1eida Durant e1s
segles XIII i XIV Montpeller fou aparentment el primer lloc escolliacutet pels qui estudiashyven medicina fora de la Corona dAragoacute Ara beacute a1l1arg del segle xv el poi datracshy
cioacute bascula duna manera gradual cap a les universitats italiacuteanes Per a explicar aquest fenomen especialment pales a la segona meitat del segle xv i durant les primeres
decades del XVI hem dapeHar a raons diacutendole poliacutetica (domini catalanoaragones sobre el Regne de Napols iacute consolidaeioacute de la presencia hispanica a ltilia
deis dos papes Bolja Calixt III i Alexandre VI) i socioprofessional (prestigi de les universiacutetats italiacuteanes i afebliment deis estudis de medicina a la Corona d Aragoacute i
increment de la demanda de professionals sanitaris a1s regnes hispimics) (Arrizabalaga Carciacutea Ballester i Salmoacuten 1989)
La majoria tornaren al seu 1I0c dorigen en acabar els estudis pero nhiacute hagueacute que optaren per establir-se professionalment lIuny de lIur terra natal per a la resta o
per a una part de la seva vida El cas d Arnau de Vilanova eacutes un eas ben expressiu Despreacutes destudiacutear medicina a Montpeller deis primers anys d exereir professionalshyment a Valencia i deis nomenaments suecessius com a metge de tres reis dAragoacute inicia cap a la priacutemeriacutea de la decada de 1290-1300 un magisteriacute a la universitat de
Lts universitats
Montpeller que el porta en molt pocs anys a esdevenir la mediacuteca meacutes destacashy
da daquest centre durant tota ledat mitjana Aquest magisteri no li va impedir tanshymateix de prosseguiacuter la seva estreta vinculacioacute amb els comtes reis en qualiacutetat de
metge conseller poliacutetic i espiritual i agent diacuteplonuumltic A meacutes a meacutes des de 1301 encara presta a Roma i en daltres 1I0cs importants serveiacutes medies a tres papes (paniashygua 1994a)
U na altra vessant de les aetiviacutetats cientiacute6ques deis metges catalanoaragonesos a
Montpeller la iHustra el cas del Joan Bruguera mort el 1452 en aquesta cjushytat on havia cursat e1s estudis de medicina j on despreacutes havia exerciacutet la professioacute
Gracies a la dot testamentaria de 800 escuts dor una vaiacutexella dargent i els seus Iliacuteshybres durant la deacutecada de 1460 es funda a Montpeller el Collegi de Girona perque
cada any dos estudiants becats de la ciacuteutat de Glrona -iacute siacute no de la seva dioacutecesi o de Caralunya-- poguessin cursar estudis de medicina a la universitat de Montpeller
Aquest que ha estat historieament una de les vies dinfluencia de la mediCIshyna francesa sobre la catalana desenvolupa normahnent les seves activiacutetats fins a la
decada de 1560 quan les guerres de religioacute a tot Europa i en particular les lluiacutetes
entre catolies iacute calviacutenistes al sud de Frana retragueren la concurrencia de giacuteronins a
A partiacuter de mitjan segle XV el de Girona a Montpeller es torna
gradualment destudiants gironins (Dulieu 1970 Calbet i Corbella 1981shy1983 1 p 97 Alcalde 1992)
Tanmateix fou a Italia on a la segona meIacutetat del XV els metges de la
Corona dAragoacute tingueren un protagonisme cultural meacutes destacat Hom pOl assenyashy
lar e1s casos deis germans Gaspar i Jeroni Torrella autors d obres mediques i cientiacutefishy
ques que foren iacutempreses al final del segle xv i al comenltiexclament del XVI i els de Franshycesc Argilagues i de Cuiacutellem Caldentei que treballaren com a editors per a les
premses iacuteralianes del 6nal del segle xv Tots quatre haviacuteen cursat els estudis de medishycina en uniacuteversitats italianes
Gaspar Torrella (r 1452 - c 1520) era membre duna famiacutelia on almenys el pare iacute dos germans eren metges El pare el meslre Ferrer Torrella havia estudiar medicina
a la universitat de Montpeller i pertanyia a la mateiacutexa generacioacute que Lluiacutes Alcanyiacutes I els altres metges valencjans que fundaren lEscola de Cirurgia el 1462 Com el seu
Jeroniacute Caspar cursa els estudis de medicina a les universitats de Siena i Pisa durant la de cada de 1480-1490 amb mesres tan influents com Alessandro Serrnoneshy
ta iacute Pierlcone da Spolcto Despreacutes sestabliacute a Roma on gaudiacute duna posiciacuteoacute social acomodada com a membre de la cort del cardenal Roderic de BOlja Quan el 1492
esdevingueacute papa amb el nom d Alexandre VI Torrella continua al seu servei com a metge personal del seu fill Cesar A meacutes a meacutes fou responsable de la Biblioteshy
ca Vaticana (1498-1500) bisbe vitalici de Santa Ciusta a Sardenya (des de 1494) i
domestiacutec dAlexandre VI Almenys des de 1504 Caspar Torrella fou tambeacute un
dels rnetges del papa Juli 11 (1503-1513) -un fet prou significatiu de lestima que el nou papa teniacutea pels seu s serveis professionals
Torrella escriacuteviacute cinc escrits medies i un pronostic astroloacutegic que foren impresos en un lapse d onZe anys (1497-1507) i en algun cas de forma reDetida El
194 EIemps de les universilas i escoltlstica
seu tractat astrologic fou originariament una epiacutestola adreada a Cesar Borja e 1502 on s avaluava la signifIcacioacute de diferents fenomens celestes (es portents prodigis i presagis es defectes del sol i la lIuna iacute els cometes) La seva tardana publicadoacute e 1507 obeiacute als precs de datari papal Giovanni Gozadini intrigat per les possibles conshysequumlencies de cometa que shavia vist en el ce roma Iagost de 1506 Entre les dnc obres propiament mediques hi ha un consiacutelium doblement impres e 1505 (Roma i Salamanca) dedicat a una nova malaltia anomenada popularment modorriacutella que pe que sembla causa estralls en la flota castellana de Flandes i es difongue despreacutes amplament pes regnes hispanics i vclns un consilium de peste escrit amb motiu duna pestiacutelencia que colpeja Roma e 1504 un regimen saniacutetatis compost en forma de dialeg per al papa Juli II que fou publicat el 1506 idos escrits dedicats al mal franees -una nova afeccioacute que des de 1495 sestenia riiacutepidament per tot Europa- tots dos al seu patroacute Cesar BOIja aleshores viacutectima de la malaltia i que formen part de les obres mediques mes primerenques sobre aquesta afecdoacute Ambdues es publicaren a Roma el 1497 i e 1500 respectivament A mes a mes la mes primerenca es reedita aviat amb un nou tiacutetol (Roma c 1498) i amb la inclusioacute duna epiacutestola dedicatoria al bisbe dAvranches (Normandia) Louis de Bourbon quiacute pe que sembla havia animat Torrella a reeditar e seu treball instat per raons semblants a les de Borja (Arrizabalaga 1985-1986 1996 Arrizabalaga Henderson i French 1997 p 113-144 i 311-317)
El seu germa gran Jeroni Torrella (e 1450 post 1508) despres destudiar medishycina a Siena i Pisa es vincula a la cort napolitana de la reina Joana dAragoacute (1455shy1517) de la qual fou metge a Napols (1477-1499) i a Valencia (1499-1504) Jeroni fou el titular de la catedra medica de principis a IEstudi General de Valencia entre 1505 i 1508 Despreacutes passa a estar al servei del rei Ferran el Catolic a la cort de Vallashydolid De les diverses obres seves de que tenim notiacutecia nomeacutes es conserva un tractat sobre imatges astrolOgiques que fou impres a Valencia cap a 1497 (Loacutepez Piacutentildeero et al
1983 11 p 358-359 Perrone Compagni 1979 Rotzoli 1991 Weill-Parot 2002) Daltra banda e valencia Francesc Argilagues i el mallorquiacute Guillem Caldentei
en acabar els estudis de medicina en distintes universitats dItMia es dedicaren entre a1tres activitats a Iedicioacute de textos medies per a les premses de nord dItilia Franshycese Argilagues (ji c 1470-1508) inicia es estudis de medicina a la universitat de Siena vers rany 1470 A partir de curs 1473-1474 es trasllada a IStudio de Pisa on continua la seva formacioacute fins que obtingueacute el doctorat en arts i medicina 111 dashygost de 1477 Tot sembla indicar que e fet danar-sen de Siena a Pisa igual que ho feren els germans Jemni i Gaspar Torrella companys destudis iacute paisans seus estigue relacionat amb la decisioacute dAlessandro Sermoneta un influent professor seu a Siena de traslladar-shiacute La relacioacute del jove metge valencia amb Alessandro Sermoneta degue continuar despreacutes dobtenir el doctorat Argilagues se nanil de Pisa probableshyment cap al mes de maig de 1479 i seguiacute de nou e seu mestre i protector Sermoneta quan aquest es trasllada a Padua com a lector ordinari de medicina teoacuterica de lStudio daquesta ciutat entre 1479 i 1484 Pel que sembla des de 1483 fIns a la mort Argishylagues residiacute a Venecia on feacuteu compatible lexercici priictic de la medicina amb les
Les universitats 395
activitats com a editor dobres mediques per a la prospera impremta local La seva labor editorial medica desplegada precisament en uns moments en que aquesta nova ocupacioacute sorgia a Europa es materialiacutetza en dues edicions venecianes de l Articella
-autentic lIibre de text de la medicina universitiria baixmedieval com ja hem asseshyi en tres edicions meacutes del Conciacuteliator del mestre escoJastic Pietro dAbano
(1250 - ( 1315) La innegable capacitat de permanencia de lAr(Iacutecella en les facultats de medicina
explica que aquesta coHeccioacute fos una de les obres mediques de mes fortuna editorial durant la primera impremta divuit edicions impreses entre Ieditio princeps de Padua (c 1476) i Lioacute (1534) Argilagues que fou iniciador de les edicions venecianes de l Articella tingue a carree seu les ediacutecions impreses per Hermann Lieehtenstein de Colonia e 1483 i per Battista Torci el 1487 A meacutes quatre impressions ulteshyriors de Articella datades el 1491 1493 1500 i 1513 i en les quals fIgura com a editor Gregorio da Volpe soacuten identiques en contingut i molt similars pe que fa al format a les edieions preparades per Argilagues
El seu trebal com a editor de lArticela es materialitza entre a1tres coses en la incorporacioacute a la coHeccioacute de noves obres no incloses en l ediacutetio princeps de Padua (c 1476) En efecte als set escriacutets que conte (la Isagoge de Johannitius el De de Filaret i el De urinis de Teofil els Aphorismi Prognostiea i De regimine aeutotum morshy
botum hipoeritics acompanyats deis comentaris de Gale i lArs medica de Gale amb el comentari dltAliacute ibn-Ridwan) Argilagues nhi afegiacute quatre mes (Epiacutedemiacuteae [um
commentis Johannis Alexandrini De natura fttus De lege i Iusiurandum) tots pertanyents al Corpus Hippocratieum i que foren impresos per primer cop en aquesta ocasioacute La seva iniciativa palesa el paper dofertor de nous horitzons inteHectuals que Ieditor tambeacute acompliacute en la impremta primitiva Arneacutes hi introduiacute Iopuscle De divisione
librotum Galieni de Gentile da Foliacutegno i tres tabulae -presumiblement deaboracioacute proacutepia- relatiacuteves a algunes de les obres hipocriiacutetiques editades (una per als Aphorisml una altra per als Prognostiea el De regimine aeutotum morbotum i les Epidemiae i la tershycera per al Tegni galenic) amb la finalitat de facilitar l acceacutes a labundant i variada informacioacute daquestes obres hipocriiacutetiacuteques
La1tre escrit editat per Argiacutelagues fou el Condliator differentiatum medicorum el
philosophotum del metge professor de la Universitat de Padua i destacat representant de Ianomenat ariacutestotelisme padwl Piacuteetro dAbano (1250 - c 1315) Organitzada entorn de 210 diferencies (differentiae) que segueixen lestructura de la quaestiacuteo escolasshytica aquesta obra passa revista al saber medie hipocraticogalenic en conjunt cercant sempre lharmonitzadoacute dopinions entre metges i (iexclJosofs naturals en aquells punts candents en que uns iacute altres discrepaven El Conciliator fou iacutempres nomes cinc vegashydes abans dacabar el segle xv i ben be siacutes meacutes fins a 1565 Argilagues tingueacute acarree seu tres edicions anteriors a 1500 les venecianes de Johann Herbort (1483) i Boneto Locatelli per a Ottaviano Scotti (1496) i la de Gabriele Grassi a Pavia (1490) El zel dArgilagues com a editor tambeacute es a~lI pales al Conciliator on incorpora fragments no reeolliacutets en edicions impreses anteriors (Arrizabalaga Garciacutea BaIlester i Gil Arisshytu
396
i
El ttrlpS de les tmiverslals i Il5WloSfIacuteuacutel
El metge i dergue mallorquiacute Guillem Caldentei (1 1496-1519) era fill dAnshy
toni Caldentei (1 1469-1514) metge o cirurgiacutea de Feaniacutetx i nebot de Bartomeu Caldentei prevere doctor en teologia per la Soroona iacutenfluent luHista iacute un deis
introductors de la impremta a Mallorca de qui hered diacuteversos llibres de iacute filoshy
sofIa En el perfIl intcHectual de Guilem Caldentei es pot distillgir un vessant medic i un altre de
Caldentei cursa estudi darts i medicina a la Universitat de Paviacutea la principal
universitat del dueat de Mili que culmina amb grau de doctor (arrium ac medicile
doctor) obtiacutengut abans de 1496 El 1502 ja tornava a ser a Mallorca i fixa la seva
residencia a la Ciutat de Mallorca on aparentment romangueacute fins que moriacute vers
Iany 1520 Guillem Caldentei gaudiacute sens dubte dun notable prestigi com a rnetge
al Regne de Mallorca El mes dabril de 1514 en un protocol notarial que enregistra la venda que fa duna esclava mora de 29 anys anomenada Francesca per 95 Iliures
hi surt esmentat com a professor en ars i medicina (ltltin artibus et medicina professorraquo)
cosa que eventualment es podria relacionar amb la imparticioacute per Caldentei
de docencia en alguna escola medica de Iilla sense determinar potser al si de
IEstudi General LuHiacutea (fundat el 1483) malgrat que no en tenim cap altre indicio
de la mort en data desconeguda del mestre Antoni Nadal tambe mallorquiacute (doctorat en arts i medicina a la universitat de Padua el
1490) Caldentei el succeiacute com a metge responsable de la morberia o llatzeret Apashy
rentment establerta a la Ciutat de Mallorca a la segona meitat del segle XV aquesta institucioacute vetllava per la salut puacuteblica de Iilla mitjanltiexclant el control del tcansit mariacuteshy
tim Llurs oficials inspeccionaven les embarcaciollS que preteniacuteen atracar a la ciutat i eventualment sotmetien a quarantena les persones i les mercaderiacutees Fiacutenalment el
1519 Caldentei ocupa el carrec de protofisic del Regne de Mallorca era dones la
maxima autoritat reiacuteal per al control de les practiques saniciries en aquest regne de
la Corona dAragoacute Com a tal acudia a Manacor amb laprovadoacute del lIoctinent
general del Regne amb la finalitat de sotmetre diversos priictics sanitariacutes apotecariacutes etc) a lexamen del qual depenien lIurs llicencies dexercici
professional
De la formacioacute teologiacuteca de Guillem Caldentei no en tenim cap meacutes notiacutecia
que la seva vinclllaeioacute als cercles de la devotio moderna Les seves inquietuds religiacuteoses
Iemmenaren a instituir el 151Ojuntament amb la seva esposa un benefici a la cateshy
dral de la Ciutat de Mallorca de la qual a la fiexcl de la seva vida despres de ser ordenat
sacerdot nesdevingueacute canonge penitenciacuteari i a participar aquell mateix any juntashyment amb a1tres cavallers daquesta ciacuteutat en la fundacioacute de la Casa de la Crianltiexcla un
centre que socupava dacollir 1 educar nenes i joves donzelles les regles del
redacta Caldentei arriba tambeacute a ser director espiritual de la fundadora daquest centre sor Clara Isabel Cifre (1467-1542)
Al comenltiexclament de 1496 eixiacute a Pavia de les premses dAntonio de Carchano a compte de brescia Maurizio Moretti e volum titulat Expositio Ugonis Senensis super libros Tegni Galieni (Fxpositio Ugonis Senensis super Tegni Galieni mm questiouishybus a lexpJicit) en una edicioacute a cura de Guillem Caldentei Es tracta de la primera
Les uiversilals 39i
edicioacute impresa del comcntari del mctge iacute fiexclJosof natural Ugo Bcnzi mes eoncgut com a Ugo da Siena (1376-1439) al Tertni Ars medica o Microtegni de Gale obra que forma part de lArticelia des de miacutetjan XII Durant ledat mitjana el Tegni de Gale circula en lIatiacute sota dues versions prineiacutepals una de grecollatiacutena i una altra dashyrabollatina ambdues del XII Des daquest el Tegni rebeacute un bOIl nombre de comentariacutes a carree de metges viacutenculats a lEscola de Salerno i de mestres eseolasshytiacutecs pertanyents a diferents universitats europees 13enzi fou professor de medicishyna en nombroses universitats italianes (Bolonya Siena Parma Florencia Paviacutea Padua) i com Pietro d Abano representant destacat de llaquoarrstotelisme paduabull El comentari dUgo da Siena al Tegni el qual com els que dedica als aforismes hipocratics i al Canon d Avicenna esta estretament lIigat al seu ensenyament univershysitari es troba entre els mes difosos a IEuropa medieval Ledicioacute a carree de Cal denshytei inclou una epiacutestola nuncupativa adreltiexclada a Ambrogio Varese da Rosate (1437shy1522) professor de la universitat de Pavia i metge astroleg i conseller deis grans ducs de MiLI Giangaleazzo (1469-1494) Lodovico iI Moro (1494-1499) i Massimiliano (1513-1516) -membres tots tres de la famiacutelia Sforza Despreacutes de Ieditio princeps a carrec de Caldentei el comentariacute dUgo da Siena al Tegni es torna a imprimir a Venecia a carrec de Boneto Locatelli dues vegades el 1498 a compte dOttaviano Scoti i el 1518 a compte dels sem hereus a mes de la indusioacute en Iedicioacute de les
impresa de nou a Venecia per Luca-Antonio de Giunta el 1523 (Arrizabashy2000) En contrast amb els casos deis germans Torrella d Argilagues iacute de Caldentei el
metge judeoconvers valencia Pere Pintor (c 14231424-1503) nomeacutes emigra a ROITla quan ja havia fet seixanta anys fonat per lofensiva inquisitorial que havia destrumiddotit la seva famiacutelia i cercant-hi la proteccioacute del cardenal Roderic de BOlja -el papa Alexandre VI des de 1492- al servei del qual romangue fins a 1503 Iany en que morircn ambdoacutes Pintor haviacutea estudiat a IEstudi General de Lleida amb el messhytre Francesc Queralt a cavall entre les decades de 1430 iacute 1440 Comen~a a practicar la medicina al voltant de 1444-1445 presumiblement a Valencia la corporacioacute municipal de la qual el designa examinador de metges diverses entre 1455 i 148 L Entre 1468 i 1485 Pintor fou uns quants cops lector de la ja esmentada Escola de de Valencia Probablement abandona Valencia poc despreacutes de 1485 i sestabliacute a Roma com a metge del cardenal Roderic de carrec que continua ocupant despreacutes de lelevacioacute de cardenal al papat com a Alexandre VI el 1492
De 1499 a 1500 Pintor publica a Roma sengles tractats dedicats a la pesta i al mal frances Les dues foren adreltiexclades a Alexandre VI tot iacute que nomes Ji dedica expressament la Resulta partieularment destacable que tant Pere Pintor
i rival seu a la cort romana publiquessin en vida tots lurs cscrits coneguts en una epoca en la qual e nombre de metges contemporanis que ho feien era encara molt redult Ajuda a explicar-ho que residissiacuten a Roma un deIs centres mes dinamics de la primitiva impremta a Europa i que estiguessin vinshyculats estretament als Borja els quals hi exerden un patronatge actiu de les ciencies i les arts en e transit del XV al XVI (Arrizabalaga 1996 Arrizabalaga Henderson i French 1997 p 113-144 i 311-317)
398 399 El tcmps de les univasitals i lcscoltlstica
Dun tercer grup de metges universitaris de la Corona dAragoacute amb projeccioacute cultural a Europa nomes ens consten unes biografies obscures que nomeacutes permeten conjecturar que residien fora de la Corona Eacutes e cas d Almenar preco~ tractadista com Gaspar Torrella i Pere Pintor de malfratues o el de Pomar vinculat com lagues a la induacutestria editorial En la biografta del doctor en arts i medicinaraquo valencia Joan Almenar (JI 1502) practicament tot eacutes incert tret de lesmentat tractat Ilatiacute sobre el malfrances que publica a Venecia el 1502 i que fou reeditat ben beacute tretze vegades al llarg de segle XVI dues en angles Lestructura i el contingut daquest escrit suggeshyreixen amb for~a que Almenar havia estudiat medicina a Montpeller o a Lleida (meacutes que a ltilia) abans de 1470 i que era prufessor universitari en alguna facultat de medicina italiana Malgrat ellloc on es publica e seu lliacutebre no nhe pogut localit7ar el nom dins de la documentacioacute publicada sobre les facultats de medicina de Pavia Bolonya Padua Pisa i Ferrara Aixo juntament amb Iorigen sicilii dun deis estushydiants que en esmenta em condueix a conjecturar la possible vinculacioacute dAlmenar amb alguna facultat de medicina de sud dltilia i en primer 110c amb la de IEstudi General de Napols atesa Iestreta reaciacuteoacute que el Regne de Napols tingueacute amb la Corona dAragoacute des de 1442 data de la conquesta dAlfons e Magnanim Lescassiacutesshysima documentaciacuteoacute conservada sobre aquest regne i les seves institucions de resultes de les destruccions successives deis arxius fa molt improbable laclariment daquest particular Daltra banda e possible magisteri dAlmenar a la universitat de Napols i daltres detalls incem de la seva biografta especialment la seva condicioacute noble -era senyor de Rocafort i Godella- permeten conjecturar una vinculacioacute eventual coniexcl en el cas de Jeroni Torrena a la cort napolitana de la reina Joana dAragoacute (1455shy1517) fms a la dissolucioacute e 1499 Les vicissituds poliacutetiques passades pe Regne de
durant aqueUs anys tambeacute haurien indult Almenar a abandonar-lo Tanmashyteix la publicaciacuteoacute del seu estudi sobre el malfrands a Venecia el 1502 advocaria a favor de la seva presencia en aquesta ciutat abans de retornar a la Valencia natal on degueacute exerciacuter la medicina per un temps i degueacute rebre de la reina Joana -lIoctinent general de Valencia entre e 1501 i el 1504-les senyories de Godella i Rocafort com a pagament pes seus serveis (Arrizabalaga en premsa)
Finalment del valencia Pere Pomar (JI 1515-1534) encara en sabem menys nomeacutes que ringueacute cura de les quatre edicions de IArticela en vuite que sordren de les premses lioneses durant el primer ter del segle XVI (1515 1519 1525 i 1534) feina que probablement leU essent al mateix Lioacute -el nou gran centre impressor euroshypeu que sorgiacute al comenpment de segle XVI- o des de la veiacutena ciutat de Montpeller en e1s cercles medies de la qual aquestes edicions degueren trobar el mercat meacutes iacutemmediat pero de cap manera IUacutenic
les univcrsitats
BlBLIOGRAFIA
ALCALDE 1 DALMAU R La Fundadoacute Brnguera 500 anys de reacioacute medica entre Ginll1a i MOlllpeshyIn Girona Ajuntament de Girona CoHegi Oficial de Metges de la Proviacutencia de Girashyna 1992
ARRIZAHALAGA J laquoEl Consilium de modorriacutella (Roma y Salamanca 1505) una aportashycioacuten nosograacutefica de Gaspar Torrella- Dynarnis 5middot6 (1985-1986) p 59-94
- Praacutectica y teoria en la medicina universitaria de finales del siglo xv el tratamiento del mal franceacutes en la corte papal de Alejandro VI Borgia bull Arb 153604-605 (1996) p 127-160
- laquoLos tratadistas de una nueva enfermedad el morbo gaacutelico LEuropa de les Cimals iacute deis Camiacutens Art Cultura i Societat al segle xv I CoUoqui Interruuional laquoCivitas Europaraquo (Valenshycia novembre de 1996) [En premsa]
laquoTrarucioacute medieval i cultura humanista en la medicina universitaria les activitats editorials de Francesc Argilagues i Guillem Caldcntei per a les prcmses italianes de les acaballes del segle xvbull [Apendix a cura de Sebastia Giralt i Soler] XVIII jomades dEstudis Histories Lacals Al tombant de ledat miljana tradiacutecM medieval i cultura humanista (palma de Mallorca desembre de 1999) Palma de Mallorca Institut dEstudis Balearics 2000 p 175-198
- Uuis Alcanyis Regimellt preservatiacuteu e curatiu de la pestilencia (Valencia c 1490) Barcelona Barcino [En preparaciacuteoacutel
ARRIZABALAGA J CIFUENTES L La medicina institucions sabers practiques protagonisshytes bull A GABRIEL P [ed) Historia de la Cultura Catalana VoL 1 Lesplendor medieval Segles XI-XV Barcelona Edidons 62 1999 p 247-270
ARRIZABALAGA J GARCIacuteA BALLESTER L GIL ARISTU J L Del manuscrito al primitivo impreso la labor editora de francesc Argilagues (JI ca 1470-1508) en el renacimiento meacutedico italiano bull Aseepio 431 (1991) p 3-49
ARRIZABALAGA J GARCIacuteA BALLESTER L SALMOacuteN F A propoacutesito de las relaciones inteshylectuales entre la Corona de Aragaacuten e Italiacutea (1470-1520) los estudiantes de medicina valencianos en los Estudios Generales de Siena Piacutesa Perrara y Paacutedua bull Dynamis 9 (1989) p 117-147
ARRfZABALAGA J GARCiA BALLEHER L VENY J jacme dAgramont Regiment de preservacioacute de pestilencia (Ueida 1348) Barcelona Gran Enciclopedia Catalana 1998 [Edicioacute de J Veny estudis introductoris i glossari de J Arrizabalaga L Garciacutea Ballester i J Veny]
ARRIZABALAGA J HENDERSON J FRENCH R K The Great Pox TIu French Disease in Renaiacutessance Europe New Havcn Londres Yale Univ Press 1997
ARRlZABALAGA J MARTIacuteNEZ VIDAL PARDO TOMAs J La salut en la histeria dEuropa Barcelona Residencia dlnvestigadorgt CSIC Generalitat de Catalunya 1998
BALDOacute M La Universitat de Valenaa Valencia IVEI 1986 CABREacute I PAIRET M La cura del Cos femeni i la medicina medieval de tradidoacute latina Els tractats
De ornatu i laquoDe decorationibus mulierumraquo atnbufts a Arnau de Vilanova Trotularaquo de mestre joan i laquoFas del tresor de beutatraquo atribuit a Manuel Def de Calatayud [Tesi doctoral Universitat de Barcelona Ed en microfitxes Barcelona Publicaciacuteons de la Universitat de Barcelona 1995]
CALHET I CAMARASA J M CORBELLA I CORBELLA J Dicdonari biogrQjic de meges Ctllalans Barcelona Fundacioacute Salvador Vives Casajuana Universitat de Barcelona 1981-1983 3 v
CARDONER 1 PLANAS A Historia de la medid a la Coro dAragoacute (1162-1479) Barcelona Ed Scientia 1973
CIFUENTES L laquoTranslatar scienaa en romans eatalanesch La difusioacute de la medicina en catala a la Baixa Edat Mitjana i el Renaixementbull Uengua i Literatura 8 (1997) p 7-42
LA ciencia en catala ti la Baixa Edat Mitjana iacute el Renaiacutexement Barcelona-Palma de Mallorca Universitat de Barcclona-Universitat de les lIIes Balears 2002
400 401 El temps de les Imiversilas i lescolasiea
CIFUENTES L FERl~AGUD c GARCIacuteA BALLESTER L _Els menescals i lart de la mene$calia
a la Corona dAragoacute durant la Baixa Edat Mi0ana Historia de la ramaderia i la veterimlria als PaiSes Catalans IV Col-oqui dHistoria Agraria (maig del 1997) Actes Barcelona Publi shy
cacions de la Univenitat de Barcelona 1999 p 75-98 ClARAMUNT S laquoEls estudis generals i les universitats A BELENGUER CEBRlA E CUADRAshy
DA MAJOacute C [ed] Hisloria Poliacutetica sodetat i cultura deis nmos Catalans Vol I1I Llfarj deis Paisos Catalans segles XII a xv Barcelona Enciclopedia Catalana 1996 p 350-355
357-360 i 362-365
DULlEU L Le ColIege de Girone de Montpdlier I Congreacutes Internacional dHistoria de la Medicina Catalana (BarceIona-Montpeller 1-7 de juny de 1970) Uibre dActes Vol IV Barceshy
lona Ed Scientia 1970 p 89-105 4 v
DUREAU-LAPEYSSONNlE J M Uoeuvre dAntoine Ricart mUedn catalan du XV siede cOnlribushytion aIeacuteude des lentatives meacutedieacutevales pour appliquer les maheacutematiques ala mMecine A BEAushy
JOUAN G [et alJ ]edsJ MMecine humaine et veacuteteacuterinaire il la jln du Moren Aacutege Ginebra L Droz Pariacutes L Minard 1966 p 171-364
FELlPO ORTS A LI Universidad de l1tlencia durante el siglo XVI (1499-1611) Valencia Univershy
sitat de Valencia 1993
fOURNIER M US statuts el privileges des universieacutes franfaises depuis leurondaion jusquen 1789 Pans L Larose et Force 1890-1892 4 t
GARCIacuteA BALLESTER L Hisloria social de la medicina en la Espantildea de los siglos XIII al XVI Vol 1
LI minoriacutea musulmana y morisca Madrid Akal 1976
laquoLos ongenes de la profesioacuten meacutedica en Cataluntildea el Collegium de meacutedicos de Barshy
celona (1342)bull Estudios dedicados a Juan Peset Aleixandre Vol 1 Valencia Universitat de
Valencia 1982 p 129-149 - LIs moriscos y la medicina Un capiacuteulo de la medicina y la ciencia marginaddS en la Espantildea del
siglo XVI Barcelona Labor 1984 - La medicina a la l1tlencia medieval Medicina i societal en un paiacutes medieval medilerrani Valencia
IVEI1988
laquoThe NeUJ Galen A challenge to Latin Galenism in thirtecnth-century Montpellicl A FISCHER K-D NICKEL D POTrER P [ed] Texl and Tradition Sudies in Ancienl Medishycine and ils Jansmisson Presellled lO JUlia Kollesch Leiden Brill 1998 p 55-83
GARCIacuteA BALLESTER L let alJ Practical medicine from Salemo lO the Block Deatl Cambridge
Cambridge Univ Press 1994 [Editat per R K French J Arrizabalaga i A Cunningshy
harn]
GARc[A BLLESTER L ARRIZlDALAGA J El Regiment de Jacme dAgramont y el ESludi de
medicina de Lleida bull A ARRIZABALAGA] GARCIacute BALLESTER L VENY J Jarme dAshygramonl Regiment de preservacioacute de pestilencia (Ueida 1348) Barcelona Gran Enciclopedia
Catalana 1998 p 13-31 GARc[A BALLESTER L MCVAUGH M R RUBLO VELA A Medicallicensing and leaming ill
fourleenlh-cenlury l1tlenciacutea Filadelfia The American Philosophical Society 1989 (Transacshy
donS of the American Philosophiacutecal Society 79 pare 6)
GARCIacuteA BALLESTER L PANIAGUA J A MCVAUGH M R [editors generals] Amaldi de Villano Opera Medica Omnia Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1975
- Amaldi de VilIanova Opera Medica Omnia Vol ll MCVAUGH M R [ed] Aphorismi de gradibus Barcelona Publicacions de la Uruversitat de Barcelona 1975 [2a ed
1992] Arnaldi de Villanovo Opera Medica Omnia Vol XVI MCVAUGH M R [ed] -iexclransalio lib Galieni de rigore et tremore et iectigatione el spasmo Barcelona Publicacions de la
Univcrsitat de Barcelona 1981
Les mivcrsilals
GAReiacuteA BALLESTER L PANlAGUA J A MCVUGH M R [editors generalsJ Amaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol XV GARciacuteA BALLESTER L SAacuteNCHEZ SALOR E [ed] Commentum supra Iractatum Galien de malida complexonis diverse Barcelona Publicashycions de la Universitat de Barcelona 1985
Arnadi de Villanova Opera Medica Omnia Vol XV DURLlNG R J Doctrina GaUeni de inlerioribus Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1985
- Amaldi de Villanovo Opera Medica Omnia Vol Jl[ McVUGH M R [edJ De amare Iremico De dosi tyriacalium mediaacutenarum 2a ed Barcelona Publicacions de la Universiacuteshytat de Barcelona 1985
Amaldi de Villano va Opera Medica Omnia Vol IV DEMAiacuteTRE L Gil SOTRES P [edl Tracl de consideracionibus operis medicine sive deIebotomia Barcelona Publicacions de la Uniacutevemtat de Barcelona 1988
- Amaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol VI PANAtUA J A ledl Medicarim1is parabale Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1990
- Arnaldi de Vilonovo Opera Medila Omnia Vol VI FERREacute L FELlU E [edl Pirqeacute Barcelona Publicacions de la Univemtat de Barcelona 1990
- Amaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol V12 PANIAGU J A lel alt] led] Commentum in quasdam parabalas et aUdS aphorismorum series Barcelona Publicacions de la Universiacutetat de Barcelona 1993
Amaldi de Villano va Opera Medica Olllnia Vol X1 GARCiacute BAIlESTER M R MCVAUGH P GIL SOTRES P PANlAGUA J A Regilllen sanitatis od regem Ara~onlII Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1996
- Amaldi de Viacutellanova Opera MediaJ Omnia Vol X2 CIFUENTES L MCVAUGH M R [ed] Regimen Almarie Barcelona Publiacutecacions de la Universitat de Barcelona 1998
---- Aaldi de Vilanovo Opera Medica Omnia Vol XI BAZELl D [ed] De esu carniUnl Barcelona Publiacutecacions de la Uruversitat de Barcelona 1999
Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol V 1 Tractatus de intentione medirorum Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 2000
Gran Enciclopedia Aragonesa Saragossa UNALI 1980-1987 14 v
Gran Enciclopedia Catalana Barcelona Enciclopedia Catalana 1970-1993 18 v Gran Enciclopedia de Mallorca Vol 1 Palma de Mallorca PromomaUorca 1989-
JACQUART D MlCHEAU E LI mMecine arabe et lOccidenl meacutedieacuteval Pariacutes Eacuteditions Maisonshyneuve et Larose 1990
LLABREacuteS QUINTANA G [ed] Jahuda Bonsenyor Uibre de parau1es e dils de savis e filosofo los Proverbis de Salomo lo llibre de Calo Palma de Mallorca Imp Den Joan Colomar y Salas 1889
LLADONOSA I PUJOL J LI Faroltal de Medicina de Iamiga Universital de LJeida Barcelona Rafael Dalmau 1969
LEstudi General de Ueida del 1430 al 1524 Barcelona Institut dEstudis Catalans 1970
LOacutePEZ IINtildeERO J M FERRANDO A [eds] Uuls Auacuteanyiacutes Regiment preservatiu e curati de la peslilencia Valencia Universitat de Valencia-Ajuntament de Valencia 1999
LOacuteIEZ PlNtildeERO J M [el al] Diccionario hisloacuterico de la ciencia y la teacutecnica en Espantildea Barcelona Peniacutensula 1983 2 v
MAIlURELL 1 MARIMON J M laquoAntoni Ricart profcssor en ares i medicina (1395-1419)bull Gimbernat 1 (1984) p 133-136
MCVAUGH M R Medicine befare the plague Practitioners and their patients in Ihe Crown of Arashygon 1285-1345 Cambridge Cambridge Univ Press 1993
MCVAUGH M R GARCIacuteA BALLESTER L The medical faculty at early fourteenth-century Leacuterida bull History f Universilies 8 (1989) p 1-25
MCVAUGH M R SIRAIS N G [edsl bullRenaissance medicallearning evolution of a tradishytiono Osiris 2a serie 6 [monograacuteficj 1990
402 El femps de fes universitats iexcl escolchtira
PANIAGUA J A Studia Amadiana Trabajos Ctl IMn a la obra meacutedica de Amau de Vilanova c 1240-13 11 Barcelona Fundacioacuten Uriacuteach 1838 1994
- EI maestro Amau de Vilanova meacutedicoraquo Studia Amaldiana Trabajos en toma a a obra meacutedimiddot ca de Amau de Vilal c 1240-13 11 Barcelona Fundacioacuten Uriach 1838 199411 p 1-98
IEltARNAU I ESPELT J ledl Actes de la Trabada iexclnl(madal dEsudis sobre Ama de Viashyova Barcelona [nstiacutetut dEstudis Catalans 1995 2 v
PEIU~ONE COMIAGNI V laquoLe immagini del medico Gerolamo Torrella AInali ddlstitllo de Filosofia Universiiexcliquestiexcl di Fircl1ze Jawltiquestiexcl di Leler( e Filosoia 1 (1979) p 17-45
PESET M [dir] Hisria de la UniIrsilal de [iexclIltnoacutea 3 vol Valencia Uniacuteversiacutetat de ValeacuteIlCla
2000 RASHDALL H The Universitics ~r Europe il he Middle A~fs Oford Clarendon Press 1987
3 v (la ed 1936) RonOLl MbullOsservazioni sul De jmaginibus astrologicis di Gerolamo Torrellagtl RilaSCIshy
menlo 31 (1991) p 219-237 Rumo [ BALAGUER J Documentos para la historia de la Universidad de Barcelona VoL 1 Prelimishy
nares (1289-14)1) Barcelona Universidad 1971 RUlllo VELA A laquoLas epidemias de peste en la ciudad de Valencia durante el siglo xv Nueshy
vas aportacionesgt Esudis Castellorencs 6 (MisceUania desludis dedicats a la cmoria dd Proshyfessorjosep -iexclrene i Odena) (1994-1995) p 1179-1221
RUumlEGG W bullTemasgt A RII)DER-SYMOENS H lE led] Historia de la Uniacutevlf5idad rtl Elroshypa Vol 1 Las Universidades en la Edad Media Bilbao Universidad del Paiacutes Vasco 1994 p 3-38
SIRAISI N G Medieval and early Renassonce medicine An introdueion lo kouled~e and praai( Chicago The Univ ofChicago Press 1990
VERGER J laquoEsquemas bull A RIDDER-SYMOENS H DE ledl Historia de la Universidad en Elroshypa VoL 1 Las Uiexclrsidade en la Edad Media Bilbao Universidad del Paiacutes Vasco 1994 p39-82
WEILL-PAROT N Les laquoioges astmlogiques au Moyen Aacutege e ala Renalssane Speacuteculaions 111shy
teIectueUes el pralques magiques (XII-XV siede) Pan Honoreacute Champion 2002 ZIEGLEIl J Medicine and Religion c 1300 The Case of A rila de Vilanova Oxford C1arendon
Press 1998
6 La ciencia a lobra de Ramon Llull
LoLA BADlA
Univcrsitat Barcelona
1 EL PROBLEMA DE LACCEacuteS DEL LAIC RAMON LLULL ALS CONE1XEMENTS ClENTIacuteFlCS
Es conserven molt pocs documents sobre la ida de Ramon Llull (Ciutal de Mallorca 1232-1316) per ao la quasi autobiografia llatina que va dictar a Pariacutes el 1311 la Vita coetallea eacutes un punt de referencia imprescindible (Platzeck 1964 Hillshy
1991) Lobjectiu daquest text eacutes [estudiada presentacioacute dun venerable octoshygenariacute i deis seus projectes de croada davant del concili de lEsgleacutesiacutea a Viena (1311) e1s esdevenimcnts anteriors a la seva laquoconversioacute a la penitenciaraquo de 1262 hi lenen poc pes i shi oblida del tot la decada de 1276-1286 La carrera descriptor de L1ull comenlta el 1271 quan va produir una obra monumental de caracter miacutestic espcculatiu apologetic i tambeacute enciacutedopeacutedic i cientiacutefic el Lliacutebre de cotlfempladoacute et
Deacuteu Les vies dacceacutes a la informacioacute filosOka iacute cientiacutefica necessaria per a la redaccioacute daquest lIibre i deis altres que va escriure de Mallorca estant immediatament desshypreacutes es un problema no resolt (Donner 1987 Garciacuteas Palou 1989 Batllori 1993 p 69-86) La criacutetica ha de fer conjectures sobre Ieducacioacute del fill duna famiacutelia de colons benestants del patriciat urba vinculada a la nova cort catalana de lilla -la conqucsta de Jaume 1 eacutes de 1229 Se sap que la formacioacute de les dasses dirigents catashylanes (religiosa juriacutedica militar) al segle XIII no implicava necessariament dominar la lectura i lescriptura (Jaume 1 1208-1276 va compondre e Llibre des fets oralment vcgeu per a certes noves vies dalfabetitzacioacute Soler 1998) en canvi al segle XIV la lectura i lescriacuteptura sestenen arreu (Renedo 1993 Gimeno 1998) El fet eacutes que tan bon punt L1ull canviacutea la vida dhome casat que socupa de propi patrimoni i serveix el seu rei pcr la condicioacute de contemplatill enderiat en la composicioacute del laquomillor lIibre del moacuten contra els errors deis infidels (Vita coetanea 1 6) es Iabisme que separa el seu escas bagatge intellectual dhome laic de la preparacioacute
1 L1egirn la versioacute nina de la Vila roeldnea a ROL vol 8 p 269-308 i la catalana del segle XIV
J OE vol 1 p 31-54 (vcgllatlJoriacute Hiacutellgarth 19H2 Domingua 1987 Samamaria 19H9)
40
386 Ellemps de les uniVfrsilals i lescoliacutelslica
territoris de la Corona Com a la resta deis regnes iberics la coexistencia de les tres grans cultures monoteistes mediterrmies (istimica jueva iacute cristiana) fou un deis trets meacutes caracterIacutestics de la societat medieval catalanoaragonesa A mesura que els seus monarques conquerien nous territoris a Ilslam els cristians desplaaren els musulshymans com a majoria dominant que imposava la religioacute i la cultura propies i els releshygaren a la condicioacute de minoria sotmesa i dependent els jueus en canvi reeixiren a mantenir-se sota el domini musulma i cristiacutea com una minoriacutea culturalment signifIshycativa en la medicina i en altres ambits El galeniacutesme entes com un conjunt de coneixences i practiques mediques inspirades en els escrits de Gale constitula el substrat comuacute de la medicina de les tres cultures pero el marc multiforme i variable de relacions de domini i dependencia entre siacute conferiacute a la medicina a la Corona dAshy
uns trets peculiars en el marc de IEuropa lIatina medieval Aquest cacicter peculiar afecta tant el saber teoric i els models de formacIacuteoacute com Iexercici professioshynal les formes dassistenciacutea i les institucions El cas del mostassaf iexcliexclIustra ben beacute aquests fets A al-Andalus havia estat un funcionari que regulava el comer urba i lactivitat deis mercats Amb la conquesta cristiana algunes ciutats (Valencia 1238) mantingueren aquesta institucioacute musulmana amb la missioacute de vetllar per la fIabilitat deis pesos i mesures en els mercat~ la neteja i la salubritat daquests i tambeacute deis carrers i l estat de conservacioacute deis queviures i lIurs preus Amb aquestes noves funshyclons el mostassaf fou instaurat al lIarg deis segles XIII i XIV en molts altres centres urbans de les corones de Castella i dAragoacute com ara Saragossa (almenys des de lany 1242) Ciutat de Mallorca (1309) Lleida (1337) i Barcelona (1339)
Tot seguit abordareacute succintament la produccioacute cientiacutefica deis metges universitashyris de la Corona dAragoacute durant ledat mitjana en dos grans escenaris duna banda e resso del proceacutes dassimilacioacute de saber medic antic comuacute a IOcciacutedent liad diacutens deis ambits universitaris de la Corona de laltra la projeccioacute cultural deis metges i deis estudiants de medicina originaris de la Corona en altres indrets dEuropa
4 LA PRODUCCIOacute MEDICA SORGlDA DE LES UNIVERSITATS DE LA CORONA DARAGOacute 1 LLURS PROTAGONISTES
Com a la resta de IEuropa medieval els metges universitaris de la Corona dAshyestaven familiaritzats amb una serie dobres dorigen irab que compendiaven
amb extensioacute i complexitat diverses el conjunt deIs sabers medies hipocraticogaleshyniacutecs al seu abast (Colliget dAverrois Canon d Avicenna Pantegni dAli Abbiis) o una part (Teysr dAvenzoar) Tambeacute coneixien alguns tractats del mateix Gale als quals safegiacute -a partir de la seva introduccioacute en la decada de 1280 en e1s cercles universitashyriacutes del nord dItilia Montpeller i per beacute que amb menys viacutegoria Pariacutes- un conjunt dobres (trenta-cinc) conegut amb el nom de nou Cal que representa una profunda reforma inteiexcliexclectual i practica de les facultats de medicina medievals (Garciacutea Bashyllester 1998) Al costat d aquestes obres hi havia inseparablement el que hom coshyneiacutexiacutea com Articella un conjunt variable descrits medies generalment de caracter
Les uniVfrsicals 3117
esquemitic el nudi de qual estava integrat per la Isagoge de Johannitius (de fet un abreujament lIatiacute dun text de Hunain iacutebn Ishaq) uns breus escrits semiologics sobre es polsos i les orines tres textos hipocritics (Aphorismi Progl1ostica i De regimine acushytorum morborum) i e Tegni de Gale LArticela fou el manual daprenentatge basic deIs metges universitaris europeus fins al primer ter del segle xvr i formava part habitual de les biblioteques mediques de lepoca Tot aquest conjunt dobres defIniacutea l esqueshyma bisic al voltant del qual girava la medicina universitaria a ledat mitjana un esquema que cal no oblidar-ho es fonamentava en es coneixements de loacutegica i de filosofia natural i moral que els estudiants de medicina havien hagut dadquirir preshyviament a les facultats darts a traveacutes del corpus dobres d Ariacutestotil
La Isagoge de Johannitius dividiacutea la medicina en theoria i practica EIs metges medievals entenien per medicina theorica el coneixement correcte de que ells anomeshynaven coses naturals no naturals i cOl1tranaturas Segom el galenisme lIatiacute les coses natushyras componen el cos huma i li permeten la subsistencia com a eacutesser viu (elements complexions humors esperits virtuts ete) les coses 110 naturals defineixen l entorn natural i social de la persona la qual es troba en estreta interaccioacute normal o patoloshygica amb eH Iaire i lambient el menjar i la beguda e treball i e descans el son i la vigiacutelia les excrecions i les secrecions i es moviments de Ianim i les coses contranashyturals constitueixen tot e que hi ha dalterat en la persona en l estat de malaltia Oa malaltia mateixa les seves causes i els seus accidents o siacutemptomes) La dimensioacute practica o operativa lanomenada mediana practica compren tres tipus daccions en lambit de la prevencioacute i la terapeutica la dieta -entesa com a norma que abasta tots els aspectes de la vida humana mitjanant un uacutes adequat de les coses 110 naturals- la medicacioacute i la cirurgiacutea
Tant la mediana theorica com la practica es plasmaren en obres de contingut espeshycHic que els metges uniacuteversiacutetaris produlren com a resultat de les activitats docents o practiques Duna banda durant la segona meitat del segle xrv iacute tot al Harg del segle xv els professors universitarIacutes generaren nombrosos comentaris escolastics als escrits de les autoritats mediques ja citades i daltres autoritats De laltra tambeacute sorgiren obres dedicades a aspectes prictics especiacutefics com ara els regiacutements de sanitat els tractats de pesta i altres escrits conjullturals es tractats de simples i compostos medishycinals (antidotaris) i les coHeccions de receptes (receptaris o experimenta) i els tractats de cirurgia i danatomia Cal dir que els pressuposits doctrinals de la medicina unishyversitaria penetraren en altres ambits de la practica sanitaria en particular els refeshyrents a la cura dels animals per al treball i la guerra (cavalls i mules) o per a Ioci dels grups sociacuteals dominants (uacutelcons i gossos) (Ciacutefuentes Ferragud iacute Garciacutea Ballester 1999)
Parlar de la produccioacute medica sorgida de les universitats de la Corona dAragoacute exigeiacutex abans que res referir-nos a Arnau de Vilanova tant per raom estrictament cronologiques com per la seva rellevancia en la medicina universitaria de tota lEushyropa llatina DArnau nhem de fer notar la condiciacuteoacute de catalanoparlant la possible ascendencia aragonesa lespecial relacioacute amb Valencia les seves profundes inquietuds religioses i lestreta vinculacioacute a quatre reis de la Casa dAragoacute (Pere II i es seus fIlIs
389 JI El f(II) tic I~ iexclWilCfsitJS i fisnll~tim
Alfoacutens 11 Jau11le 11 i Frederic lf de SiciacuteliJ) i J tre papes (13oniacutefaci VIII Benet XI iacute Climent V) Pero hom no entendriacutea ni una sola lIetra de la seva vasta obra si no tinshy
en compte la seva formacloacute CJp J J decada de 1260-1270 i el eu magiacutesteriacute
a la univeritat de En efene com ho han subratllat iexcl bastnnent
els estud arnaldians de luacuteltiacutem mig egk en contrast 3mb una llltoriografia previa
per Ieoterisme i lheterodoxla Arnau fOl primer que res un metge lIniacuteshy
versitariacute que visqueacute de forma apassiacuteonada el conflictes religIOSOS i poliacutetics de la seva
epoca Tanl1latelx les seves celebres activitats professionals (lIlagisnri i
medica) es basaren tothora en un galenisme (ompletal1ltnt ortodox en el seu tcmps
(paniagUJ 19lt)4 1994a Peramau EspeJt 1995 Ziegler 199fl)
COIll a metge procedent dlJla zona de frontera O1 eonvivien les tres cultures
mediterrlnies (crtstiana musulmana i jutva) Arnall dt Vilanova coneixia Iarab i
en el moviment traductor de Iarab al liad dimportants obres mediques
dautors grecs (De illlerioriblls i De r(fore el Irnwre el ialigalic el SIUiSIIO de Gale) i arabs (De viribus wrdis dAviccnna De sil1lpfiribls d Abuuml I-Salt) Com a profew)r
vcrsitan Arnall participa activament en b cOrlStruecioacute de lescolastica medica
la reforma de 1309 deis eswdls medies de Montpeller i Pariacutes (Garciacutea Ballester 199X)
i cultiva gairebeacute tots e1s literaris medies eomemporanis el comentariacute escolisshy
tic als autors classics (CoIII11eiexcllflm slIper lraclallWI Galielli de maiia wmpexionis diverse
Repetiacuteio lIIper ranon Vita brevis) el tractar estrietament teorie (De inlcntiacutee medishy
corull De hmlido radicai De considerochmiblls operis medicine Aphorismi de gradas De
dosi lyriacoliull) la summa o compendi (SpcClIIIIft mediaacutellc) lexposicioacute aforiacutestica
(PambaJe mediwlionis Aphorismi [pariwlares de memoria eXlrava)antesJ) el wnsilillm
didacticopractie centrat en un mal (Regimel podagreJ lexposicioacute enumerativoalfabeshy
tica (Antidotarilm) i els regiments de sanitat (Regimen sanilatis ad regem Aragonllm De
eSII carnium ReJimen AJmarie) (Garciacutea Ballester Paniagua i McVaugh 1(75)
Deixant de banda la figura d Arnau de Vilanova cal dir que la produccioacute cienshy
tiacutefica deJs metges de la Corona d Aragoacute durant e1s segles baixmedievals fou Ineacutes aviat
escassa i de no galre volada Molt probablement les causes en van ser la ja esmentada
feblesa de les facultats de medicina obertes en el territori durant aqllell periacuteode De
fet fins a la decada de 1480 nomeacutes destaca Antoni Rieard professor de medicina als
esttldis de L1eida i Barcelona que orienta una bona part de la leva obra a raplicacioacute
de la matematica a la mediacutecina (De arte Jraduandi medicinas compositas De quantitatibs
el proportioniblltl humorum) (Dureall-Lapeyssonnie 1966 Madurell MarIacutemon 1984)
Altres metges universitaris cultivaren sempre en la llengua acaiquestemica de repoca
(el latiacute) e1s diversos generes literaris medies El comentari escoUstic fon conreat
probablement lIeidad Joan Jacme (m 1384) canceller de la universitat de Montpeshy
ner o el valencia i professor de la facultat de medicina de L1eida Franeesc Queralt
(r 1350 - c 1440) amb els seus comentaris al 7~~ni de Gafeacute i daltres Els coltsilia
medies foren cultivats pel mateix Joan Jacme En Iambit de la medicina practica cal
destacar es tractats de pesta (om es de Sany de Ridaura (ms Rivaurea ( 1365) el
dun cert Blase de Barcelona (molt probablement BJase de Camarasa metge de reiacute
Martiacute e 1406) o el del citatJoanJacme (Cardoner Planas 1973 p 51 i 53) e1s regishy
Li5 flt1iJ1(r~ilals
FoiJ inicial del Rfgiment de psrttadoacute de pestilencia de Jaurne dAgramont (1348) proftSsor de medioacuten) J
lEswdi General de Ueida segonlt una copla del sele XI (Verduacute ArxlU ParroqUIal fol Ir)
390 391 Ellemps de les iversitals i lescolastIacuteta
ments de sanitat com el del valencia Pere Fiacuteguerola (e 1320-1397) adre~at als seu s fills aleshores estudiants a la uniacuteversitat de Tolosa i els comentaris a les obres de cirurgia com el de Pere Figuerola a la Chirurgia magna de Guiu de Chaulac
A lEuropa baixmediacuteeval el lIatiacute llengua de IEsgleacutesia la universitat el dret ladministracioacute i fins i tot de la literatura -De lescriptura en suma- va comen~ar a veure disputats tots aquests ambits per part de les llenguumles vulgars que fins aleshores li havien estat privatius U na de les caractenstiques meacutes interessants de la produccioacute cientiacutefica deis regnes hispimics fou justament la primerenca utilitzaciexcloacute deis vulgars romanics com a vehicles de comunicaciacuteoacute en medicina i filosofia natural De les lIenshyguumles vulgars hispaniques el catali va demostrar ben aviat una vitalitat singular en aquest camp i va esdevenir vehicle duna produccioacute complexa (Cifuentes 1997 2002) Com que dins daquest mateix volum es dedica tot un altre capitol a la literashytura cientiacutefica en cataJa aquiacute nomeacutes esmentareacute i de forma breu les obres mediques originariament en catali de professors universitaris Basicament soacuten tractats de pesta adreiexcliexclats tots dos a la gent comuacute que foren escrits Iun a Lleida amb motiu de la pesta negra de 1348 i Ialtre a Valencia per Iepidemia de 1489-1490
El primer eacutes lesmentat Regiacutement de preservacioacute de pestilencia -el text medie meacutes primerenc escrit en catala- que el metge universitari i professor de la facultat de medicina de Lleida Jaume dAgramunt condogueacute el 24 dabril de 1348 Meacutes enlli del seu interes Iinguumliacutestiacutec la importancia d aquest tractat de pesta rau en el camcter tambeacute primerenc de la pesta negra dins de la literatura medica europea i en el conshytext que Iorigina El Regiment com Agramunt mateix explica en el proacuteleg lescrivIacute no pas per instruir els metges universitaris sinoacute per mostrar al conjunt de la poblacioacute de Lleida com preservar-se daquesta calamitat que aleshores amenaava la ciutat iacute per afer-se entendre pels seus destinataris Agramunt empm no la lIengua academishyca sinoacute la vulgar El Consell municipal (la burgesia) al qual Agramunt adrelta Iobra va rebre-Ia amb entusiasme i en compensa econoacutemicament la viacutedua (Arrizabalaga Garciacutea Ballester i Veny 1998)
Gaiacuterebeacute cent cinquanta anys despreacutes el metge valencia L1uiacutes Alcanyiacutes (e 1440shy1506) escriviacute un Regiment preservatiu e curatiu de la pestilencia en el qual subministrava als profans tot un ventall de consells pdctics amb motiacuteu de l epidemia de 1489-1490 (Rubio Vela 1994-1995) per a preservar-se de la pestilencia i tractar-Ia siacute nemmalalshytiacuteen i no trobaven un metge a qui recoacuterrer lmpres a Valencia cap a Iany 1490 el Regiment dAtcanyiacutes eacutes el primer text medie originalment escrit en catali que simshyprimiacute Atcanyiacutes que havia estat un deis iacutempulsors i dinamitzadors de IEscola de Cirurgia des de la seva fundaciacuteoacute el 1462 i que uns anys despreacutes va ser el primer catedratic de medicina i cirurgia de IEstudi General de Valencia passa en poes anys destar al cim de la professioacute medica valenciana a ser processat per la lnquisicioacute sota iexclacusacioacute de judaltzant el 1504 i condemnat a mort i cremat a la foguera amb la seva dona el 1506 (Arrizabalaga en preparacioacute Loacutepez Pintildeero i Ferrando 1998)
Les universitats
-yiexcl gt -
I~r~~nlfcllfabfutolfn~9ftftlib9 iI~iexcliexclbull ~ 1 ~iiacuterantn~tura
humana lotrmefa a tsts1nnumerGbte6 pttiacuteuat~f06 J110J tala nobe~iacuten te to ttamiddotlcscau(eebe mo dtniguumlamt8 ttffta
-11 ~~ mee~subae middotmt6 ~~~queaguntildeble
pttgtemfQqti~~)fiexclnellameI eQma~9eacute~poftrta membreepntildectpa19beuaUa fes06 gtt peltrtuerfee ~tndtartCOacuteplouamOl~fIacuteCQt les()btts1)e1cot~md~efttsetn~aacute~g~iacuteg~~n
~r~~~~n~)iJr~~I=l3~~~tImiddotmiddotI~~ lt ~tbfuiacutena pertanw anye paacute11JetJ(neqlje~ fom QlutJQta be nmsunt~~eafocauumlfiJ tafptqefnocteitnenQt1 bel tri 1 e~fotna~
ttgtenol1re7tdmiddotmiddotmiddotture )Eneam middotueYmiddotIacuteAsmiddoteacuteiCmiddottteacutee rintend~~ jotskie~~itlr~iexcl relIga ea qeAJi rocoz~tmab muWplieacuteQtto btcoltgtfata confouantedGrificantt1 c rdhlu middotmiddotbmt8l~r~ta1)((co~e~rsitA9Utl1~~ lt1Q[f~e I etC111108Qnt be tetiacutenoacutef6lfiexcllteraacute tao loacuteslluJtJOamp td co~ UI11a pn bon no rol
bullafJe Inid del text del R~imenl 1seli e rurati de la pestilfnria (Valencia Nicolau Spindeler c 1490) del metge conven valencia L1uiacutes AJcanyiacutes (c 1440-15(5) AJcanyiacutes fou el primer professor de medicina de lEstudi General de Valencia (Valencia Biblioteca Puacuteblica de Valencia Fons Nicolau Primitiu 1 iacutegn a2r
[el foh previacute conteacute la portadaj)
392 393 El t(lI1pS de les unllrsttals i icJcolaacutes(iw
5 LES ACTIVITATS CIENTIacuteFIQUES OELS METGES UNIVERSITARIS DE LA CORONA DARAGOacute
EN ALTRES INORETS OEUROPA
La presenciacutea de metges universitariacutes de la Corona d Aragoacute en altres palsos de baixmedieval fou coosequumlencia de raons molt diverses Les millors perspecshy
tives de prom ocioacute professional tingueren seos dubte un paper decisiu en la majoriacutea deis que optaren per establir-se professionalment fora del seu paiacutes dorigen els uns hiacute
anaven a estudiar mentre que els altres hi arribaven amb titulaciacuteons professionals No eacutes aventurat pero dafirmar que darrere daquest pas biogcific decisiu hi hagueacute tamshy
beacute importants raons negatives en un nombre no pas redult de casos La repressioacute desencadenada per la Inquisicioacute entre e1s sectors del patriciat valencia dorigen judeoshy
convers a partir de 1480 hi tingueacute un paper particularment significatiu en provocar Iemigracioacute de professionals i en estimular que e1s fills daquestes famiacutelies benestants
fossin enviats a estudiar a indrets apartats de Ienrarit clima local i lIuny de Iabast del
Tribunal Lestabliment de diverses facultats de medicina a la Corona d Aragoacute durant els
segles XIV i xv no atura Iafluencia destudiants de famiacutelies acomodades de la Corona
d Aragoacute cap a ruverses universitats europees particularment a Occitaniacutea (Montpeller sobretot) i a lcilia (Bolonya Paviacutea Siena Pisa Ferrara Pildua i Napols entre dalshytres) Dacord amb la peregrinatio academica comuna a repoca aquests estudiants
cursar els estudis en unes quantes uniacuteversitats consecutiacutevament abans d obteshy
nir la graduaciacuteoacute com ara lestudiant de medicina valencia Jaume que es doctora a Ferrara el 1502 despreacutes dhaver passat per les universitats de Monrpeller
L1eida Bolonya Padua i Paviacutea o elmallorquiacute Pere dOlesa i Rovira (c 1460-1531)
que estudia successivament a les universitats de Pisa Montpeller i L1eida Durant e1s
segles XIII i XIV Montpeller fou aparentment el primer lloc escolliacutet pels qui estudiashyven medicina fora de la Corona dAragoacute Ara beacute a1l1arg del segle xv el poi datracshy
cioacute bascula duna manera gradual cap a les universitats italiacuteanes Per a explicar aquest fenomen especialment pales a la segona meitat del segle xv i durant les primeres
decades del XVI hem dapeHar a raons diacutendole poliacutetica (domini catalanoaragones sobre el Regne de Napols iacute consolidaeioacute de la presencia hispanica a ltilia
deis dos papes Bolja Calixt III i Alexandre VI) i socioprofessional (prestigi de les universiacutetats italiacuteanes i afebliment deis estudis de medicina a la Corona d Aragoacute i
increment de la demanda de professionals sanitaris a1s regnes hispimics) (Arrizabalaga Carciacutea Ballester i Salmoacuten 1989)
La majoria tornaren al seu 1I0c dorigen en acabar els estudis pero nhiacute hagueacute que optaren per establir-se professionalment lIuny de lIur terra natal per a la resta o
per a una part de la seva vida El cas d Arnau de Vilanova eacutes un eas ben expressiu Despreacutes destudiacutear medicina a Montpeller deis primers anys d exereir professionalshyment a Valencia i deis nomenaments suecessius com a metge de tres reis dAragoacute inicia cap a la priacutemeriacutea de la decada de 1290-1300 un magisteriacute a la universitat de
Lts universitats
Montpeller que el porta en molt pocs anys a esdevenir la mediacuteca meacutes destacashy
da daquest centre durant tota ledat mitjana Aquest magisteri no li va impedir tanshymateix de prosseguiacuter la seva estreta vinculacioacute amb els comtes reis en qualiacutetat de
metge conseller poliacutetic i espiritual i agent diacuteplonuumltic A meacutes a meacutes des de 1301 encara presta a Roma i en daltres 1I0cs importants serveiacutes medies a tres papes (paniashygua 1994a)
U na altra vessant de les aetiviacutetats cientiacute6ques deis metges catalanoaragonesos a
Montpeller la iHustra el cas del Joan Bruguera mort el 1452 en aquesta cjushytat on havia cursat e1s estudis de medicina j on despreacutes havia exerciacutet la professioacute
Gracies a la dot testamentaria de 800 escuts dor una vaiacutexella dargent i els seus Iliacuteshybres durant la deacutecada de 1460 es funda a Montpeller el Collegi de Girona perque
cada any dos estudiants becats de la ciacuteutat de Glrona -iacute siacute no de la seva dioacutecesi o de Caralunya-- poguessin cursar estudis de medicina a la universitat de Montpeller
Aquest que ha estat historieament una de les vies dinfluencia de la mediCIshyna francesa sobre la catalana desenvolupa normahnent les seves activiacutetats fins a la
decada de 1560 quan les guerres de religioacute a tot Europa i en particular les lluiacutetes
entre catolies iacute calviacutenistes al sud de Frana retragueren la concurrencia de giacuteronins a
A partiacuter de mitjan segle XV el de Girona a Montpeller es torna
gradualment destudiants gironins (Dulieu 1970 Calbet i Corbella 1981shy1983 1 p 97 Alcalde 1992)
Tanmateix fou a Italia on a la segona meIacutetat del XV els metges de la
Corona dAragoacute tingueren un protagonisme cultural meacutes destacat Hom pOl assenyashy
lar e1s casos deis germans Gaspar i Jeroni Torrella autors d obres mediques i cientiacutefishy
ques que foren iacutempreses al final del segle xv i al comenltiexclament del XVI i els de Franshycesc Argilagues i de Cuiacutellem Caldentei que treballaren com a editors per a les
premses iacuteralianes del 6nal del segle xv Tots quatre haviacuteen cursat els estudis de medishycina en uniacuteversitats italianes
Gaspar Torrella (r 1452 - c 1520) era membre duna famiacutelia on almenys el pare iacute dos germans eren metges El pare el meslre Ferrer Torrella havia estudiar medicina
a la universitat de Montpeller i pertanyia a la mateiacutexa generacioacute que Lluiacutes Alcanyiacutes I els altres metges valencjans que fundaren lEscola de Cirurgia el 1462 Com el seu
Jeroniacute Caspar cursa els estudis de medicina a les universitats de Siena i Pisa durant la de cada de 1480-1490 amb mesres tan influents com Alessandro Serrnoneshy
ta iacute Pierlcone da Spolcto Despreacutes sestabliacute a Roma on gaudiacute duna posiciacuteoacute social acomodada com a membre de la cort del cardenal Roderic de BOlja Quan el 1492
esdevingueacute papa amb el nom d Alexandre VI Torrella continua al seu servei com a metge personal del seu fill Cesar A meacutes a meacutes fou responsable de la Biblioteshy
ca Vaticana (1498-1500) bisbe vitalici de Santa Ciusta a Sardenya (des de 1494) i
domestiacutec dAlexandre VI Almenys des de 1504 Caspar Torrella fou tambeacute un
dels rnetges del papa Juli 11 (1503-1513) -un fet prou significatiu de lestima que el nou papa teniacutea pels seu s serveis professionals
Torrella escriacuteviacute cinc escrits medies i un pronostic astroloacutegic que foren impresos en un lapse d onZe anys (1497-1507) i en algun cas de forma reDetida El
194 EIemps de les universilas i escoltlstica
seu tractat astrologic fou originariament una epiacutestola adreada a Cesar Borja e 1502 on s avaluava la signifIcacioacute de diferents fenomens celestes (es portents prodigis i presagis es defectes del sol i la lIuna iacute els cometes) La seva tardana publicadoacute e 1507 obeiacute als precs de datari papal Giovanni Gozadini intrigat per les possibles conshysequumlencies de cometa que shavia vist en el ce roma Iagost de 1506 Entre les dnc obres propiament mediques hi ha un consiacutelium doblement impres e 1505 (Roma i Salamanca) dedicat a una nova malaltia anomenada popularment modorriacutella que pe que sembla causa estralls en la flota castellana de Flandes i es difongue despreacutes amplament pes regnes hispanics i vclns un consilium de peste escrit amb motiu duna pestiacutelencia que colpeja Roma e 1504 un regimen saniacutetatis compost en forma de dialeg per al papa Juli II que fou publicat el 1506 idos escrits dedicats al mal franees -una nova afeccioacute que des de 1495 sestenia riiacutepidament per tot Europa- tots dos al seu patroacute Cesar BOIja aleshores viacutectima de la malaltia i que formen part de les obres mediques mes primerenques sobre aquesta afecdoacute Ambdues es publicaren a Roma el 1497 i e 1500 respectivament A mes a mes la mes primerenca es reedita aviat amb un nou tiacutetol (Roma c 1498) i amb la inclusioacute duna epiacutestola dedicatoria al bisbe dAvranches (Normandia) Louis de Bourbon quiacute pe que sembla havia animat Torrella a reeditar e seu treball instat per raons semblants a les de Borja (Arrizabalaga 1985-1986 1996 Arrizabalaga Henderson i French 1997 p 113-144 i 311-317)
El seu germa gran Jeroni Torrella (e 1450 post 1508) despres destudiar medishycina a Siena i Pisa es vincula a la cort napolitana de la reina Joana dAragoacute (1455shy1517) de la qual fou metge a Napols (1477-1499) i a Valencia (1499-1504) Jeroni fou el titular de la catedra medica de principis a IEstudi General de Valencia entre 1505 i 1508 Despreacutes passa a estar al servei del rei Ferran el Catolic a la cort de Vallashydolid De les diverses obres seves de que tenim notiacutecia nomeacutes es conserva un tractat sobre imatges astrolOgiques que fou impres a Valencia cap a 1497 (Loacutepez Piacutentildeero et al
1983 11 p 358-359 Perrone Compagni 1979 Rotzoli 1991 Weill-Parot 2002) Daltra banda e valencia Francesc Argilagues i el mallorquiacute Guillem Caldentei
en acabar els estudis de medicina en distintes universitats dItMia es dedicaren entre a1tres activitats a Iedicioacute de textos medies per a les premses de nord dItilia Franshycese Argilagues (ji c 1470-1508) inicia es estudis de medicina a la universitat de Siena vers rany 1470 A partir de curs 1473-1474 es trasllada a IStudio de Pisa on continua la seva formacioacute fins que obtingueacute el doctorat en arts i medicina 111 dashygost de 1477 Tot sembla indicar que e fet danar-sen de Siena a Pisa igual que ho feren els germans Jemni i Gaspar Torrella companys destudis iacute paisans seus estigue relacionat amb la decisioacute dAlessandro Sermoneta un influent professor seu a Siena de traslladar-shiacute La relacioacute del jove metge valencia amb Alessandro Sermoneta degue continuar despreacutes dobtenir el doctorat Argilagues se nanil de Pisa probableshyment cap al mes de maig de 1479 i seguiacute de nou e seu mestre i protector Sermoneta quan aquest es trasllada a Padua com a lector ordinari de medicina teoacuterica de lStudio daquesta ciutat entre 1479 i 1484 Pel que sembla des de 1483 fIns a la mort Argishylagues residiacute a Venecia on feacuteu compatible lexercici priictic de la medicina amb les
Les universitats 395
activitats com a editor dobres mediques per a la prospera impremta local La seva labor editorial medica desplegada precisament en uns moments en que aquesta nova ocupacioacute sorgia a Europa es materialiacutetza en dues edicions venecianes de l Articella
-autentic lIibre de text de la medicina universitiria baixmedieval com ja hem asseshyi en tres edicions meacutes del Conciacuteliator del mestre escoJastic Pietro dAbano
(1250 - ( 1315) La innegable capacitat de permanencia de lAr(Iacutecella en les facultats de medicina
explica que aquesta coHeccioacute fos una de les obres mediques de mes fortuna editorial durant la primera impremta divuit edicions impreses entre Ieditio princeps de Padua (c 1476) i Lioacute (1534) Argilagues que fou iniciador de les edicions venecianes de l Articella tingue a carree seu les ediacutecions impreses per Hermann Lieehtenstein de Colonia e 1483 i per Battista Torci el 1487 A meacutes quatre impressions ulteshyriors de Articella datades el 1491 1493 1500 i 1513 i en les quals fIgura com a editor Gregorio da Volpe soacuten identiques en contingut i molt similars pe que fa al format a les edieions preparades per Argilagues
El seu trebal com a editor de lArticela es materialitza entre a1tres coses en la incorporacioacute a la coHeccioacute de noves obres no incloses en l ediacutetio princeps de Padua (c 1476) En efecte als set escriacutets que conte (la Isagoge de Johannitius el De de Filaret i el De urinis de Teofil els Aphorismi Prognostiea i De regimine aeutotum morshy
botum hipoeritics acompanyats deis comentaris de Gale i lArs medica de Gale amb el comentari dltAliacute ibn-Ridwan) Argilagues nhi afegiacute quatre mes (Epiacutedemiacuteae [um
commentis Johannis Alexandrini De natura fttus De lege i Iusiurandum) tots pertanyents al Corpus Hippocratieum i que foren impresos per primer cop en aquesta ocasioacute La seva iniciativa palesa el paper dofertor de nous horitzons inteHectuals que Ieditor tambeacute acompliacute en la impremta primitiva Arneacutes hi introduiacute Iopuscle De divisione
librotum Galieni de Gentile da Foliacutegno i tres tabulae -presumiblement deaboracioacute proacutepia- relatiacuteves a algunes de les obres hipocriiacutetiques editades (una per als Aphorisml una altra per als Prognostiea el De regimine aeutotum morbotum i les Epidemiae i la tershycera per al Tegni galenic) amb la finalitat de facilitar l acceacutes a labundant i variada informacioacute daquestes obres hipocriiacutetiacuteques
La1tre escrit editat per Argiacutelagues fou el Condliator differentiatum medicorum el
philosophotum del metge professor de la Universitat de Padua i destacat representant de Ianomenat ariacutestotelisme padwl Piacuteetro dAbano (1250 - c 1315) Organitzada entorn de 210 diferencies (differentiae) que segueixen lestructura de la quaestiacuteo escolasshytica aquesta obra passa revista al saber medie hipocraticogalenic en conjunt cercant sempre lharmonitzadoacute dopinions entre metges i (iexclJosofs naturals en aquells punts candents en que uns iacute altres discrepaven El Conciliator fou iacutempres nomes cinc vegashydes abans dacabar el segle xv i ben be siacutes meacutes fins a 1565 Argilagues tingueacute acarree seu tres edicions anteriors a 1500 les venecianes de Johann Herbort (1483) i Boneto Locatelli per a Ottaviano Scotti (1496) i la de Gabriele Grassi a Pavia (1490) El zel dArgilagues com a editor tambeacute es a~lI pales al Conciliator on incorpora fragments no reeolliacutets en edicions impreses anteriors (Arrizabalaga Garciacutea BaIlester i Gil Arisshytu
396
i
El ttrlpS de les tmiverslals i Il5WloSfIacuteuacutel
El metge i dergue mallorquiacute Guillem Caldentei (1 1496-1519) era fill dAnshy
toni Caldentei (1 1469-1514) metge o cirurgiacutea de Feaniacutetx i nebot de Bartomeu Caldentei prevere doctor en teologia per la Soroona iacutenfluent luHista iacute un deis
introductors de la impremta a Mallorca de qui hered diacuteversos llibres de iacute filoshy
sofIa En el perfIl intcHectual de Guilem Caldentei es pot distillgir un vessant medic i un altre de
Caldentei cursa estudi darts i medicina a la Universitat de Paviacutea la principal
universitat del dueat de Mili que culmina amb grau de doctor (arrium ac medicile
doctor) obtiacutengut abans de 1496 El 1502 ja tornava a ser a Mallorca i fixa la seva
residencia a la Ciutat de Mallorca on aparentment romangueacute fins que moriacute vers
Iany 1520 Guillem Caldentei gaudiacute sens dubte dun notable prestigi com a rnetge
al Regne de Mallorca El mes dabril de 1514 en un protocol notarial que enregistra la venda que fa duna esclava mora de 29 anys anomenada Francesca per 95 Iliures
hi surt esmentat com a professor en ars i medicina (ltltin artibus et medicina professorraquo)
cosa que eventualment es podria relacionar amb la imparticioacute per Caldentei
de docencia en alguna escola medica de Iilla sense determinar potser al si de
IEstudi General LuHiacutea (fundat el 1483) malgrat que no en tenim cap altre indicio
de la mort en data desconeguda del mestre Antoni Nadal tambe mallorquiacute (doctorat en arts i medicina a la universitat de Padua el
1490) Caldentei el succeiacute com a metge responsable de la morberia o llatzeret Apashy
rentment establerta a la Ciutat de Mallorca a la segona meitat del segle XV aquesta institucioacute vetllava per la salut puacuteblica de Iilla mitjanltiexclant el control del tcansit mariacuteshy
tim Llurs oficials inspeccionaven les embarcaciollS que preteniacuteen atracar a la ciutat i eventualment sotmetien a quarantena les persones i les mercaderiacutees Fiacutenalment el
1519 Caldentei ocupa el carrec de protofisic del Regne de Mallorca era dones la
maxima autoritat reiacuteal per al control de les practiques saniciries en aquest regne de
la Corona dAragoacute Com a tal acudia a Manacor amb laprovadoacute del lIoctinent
general del Regne amb la finalitat de sotmetre diversos priictics sanitariacutes apotecariacutes etc) a lexamen del qual depenien lIurs llicencies dexercici
professional
De la formacioacute teologiacuteca de Guillem Caldentei no en tenim cap meacutes notiacutecia
que la seva vinclllaeioacute als cercles de la devotio moderna Les seves inquietuds religiacuteoses
Iemmenaren a instituir el 151Ojuntament amb la seva esposa un benefici a la cateshy
dral de la Ciutat de Mallorca de la qual a la fiexcl de la seva vida despres de ser ordenat
sacerdot nesdevingueacute canonge penitenciacuteari i a participar aquell mateix any juntashyment amb a1tres cavallers daquesta ciacuteutat en la fundacioacute de la Casa de la Crianltiexcla un
centre que socupava dacollir 1 educar nenes i joves donzelles les regles del
redacta Caldentei arriba tambeacute a ser director espiritual de la fundadora daquest centre sor Clara Isabel Cifre (1467-1542)
Al comenltiexclament de 1496 eixiacute a Pavia de les premses dAntonio de Carchano a compte de brescia Maurizio Moretti e volum titulat Expositio Ugonis Senensis super libros Tegni Galieni (Fxpositio Ugonis Senensis super Tegni Galieni mm questiouishybus a lexpJicit) en una edicioacute a cura de Guillem Caldentei Es tracta de la primera
Les uiversilals 39i
edicioacute impresa del comcntari del mctge iacute fiexclJosof natural Ugo Bcnzi mes eoncgut com a Ugo da Siena (1376-1439) al Tertni Ars medica o Microtegni de Gale obra que forma part de lArticelia des de miacutetjan XII Durant ledat mitjana el Tegni de Gale circula en lIatiacute sota dues versions prineiacutepals una de grecollatiacutena i una altra dashyrabollatina ambdues del XII Des daquest el Tegni rebeacute un bOIl nombre de comentariacutes a carree de metges viacutenculats a lEscola de Salerno i de mestres eseolasshytiacutecs pertanyents a diferents universitats europees 13enzi fou professor de medicishyna en nombroses universitats italianes (Bolonya Siena Parma Florencia Paviacutea Padua) i com Pietro d Abano representant destacat de llaquoarrstotelisme paduabull El comentari dUgo da Siena al Tegni el qual com els que dedica als aforismes hipocratics i al Canon d Avicenna esta estretament lIigat al seu ensenyament univershysitari es troba entre els mes difosos a IEuropa medieval Ledicioacute a carree de Cal denshytei inclou una epiacutestola nuncupativa adreltiexclada a Ambrogio Varese da Rosate (1437shy1522) professor de la universitat de Pavia i metge astroleg i conseller deis grans ducs de MiLI Giangaleazzo (1469-1494) Lodovico iI Moro (1494-1499) i Massimiliano (1513-1516) -membres tots tres de la famiacutelia Sforza Despreacutes de Ieditio princeps a carrec de Caldentei el comentariacute dUgo da Siena al Tegni es torna a imprimir a Venecia a carrec de Boneto Locatelli dues vegades el 1498 a compte dOttaviano Scoti i el 1518 a compte dels sem hereus a mes de la indusioacute en Iedicioacute de les
impresa de nou a Venecia per Luca-Antonio de Giunta el 1523 (Arrizabashy2000) En contrast amb els casos deis germans Torrella d Argilagues iacute de Caldentei el
metge judeoconvers valencia Pere Pintor (c 14231424-1503) nomeacutes emigra a ROITla quan ja havia fet seixanta anys fonat per lofensiva inquisitorial que havia destrumiddotit la seva famiacutelia i cercant-hi la proteccioacute del cardenal Roderic de BOlja -el papa Alexandre VI des de 1492- al servei del qual romangue fins a 1503 Iany en que morircn ambdoacutes Pintor haviacutea estudiat a IEstudi General de Lleida amb el messhytre Francesc Queralt a cavall entre les decades de 1430 iacute 1440 Comen~a a practicar la medicina al voltant de 1444-1445 presumiblement a Valencia la corporacioacute municipal de la qual el designa examinador de metges diverses entre 1455 i 148 L Entre 1468 i 1485 Pintor fou uns quants cops lector de la ja esmentada Escola de de Valencia Probablement abandona Valencia poc despreacutes de 1485 i sestabliacute a Roma com a metge del cardenal Roderic de carrec que continua ocupant despreacutes de lelevacioacute de cardenal al papat com a Alexandre VI el 1492
De 1499 a 1500 Pintor publica a Roma sengles tractats dedicats a la pesta i al mal frances Les dues foren adreltiexclades a Alexandre VI tot iacute que nomes Ji dedica expressament la Resulta partieularment destacable que tant Pere Pintor
i rival seu a la cort romana publiquessin en vida tots lurs cscrits coneguts en una epoca en la qual e nombre de metges contemporanis que ho feien era encara molt redult Ajuda a explicar-ho que residissiacuten a Roma un deIs centres mes dinamics de la primitiva impremta a Europa i que estiguessin vinshyculats estretament als Borja els quals hi exerden un patronatge actiu de les ciencies i les arts en e transit del XV al XVI (Arrizabalaga 1996 Arrizabalaga Henderson i French 1997 p 113-144 i 311-317)
398 399 El tcmps de les univasitals i lcscoltlstica
Dun tercer grup de metges universitaris de la Corona dAragoacute amb projeccioacute cultural a Europa nomes ens consten unes biografies obscures que nomeacutes permeten conjecturar que residien fora de la Corona Eacutes e cas d Almenar preco~ tractadista com Gaspar Torrella i Pere Pintor de malfratues o el de Pomar vinculat com lagues a la induacutestria editorial En la biografta del doctor en arts i medicinaraquo valencia Joan Almenar (JI 1502) practicament tot eacutes incert tret de lesmentat tractat Ilatiacute sobre el malfrances que publica a Venecia el 1502 i que fou reeditat ben beacute tretze vegades al llarg de segle XVI dues en angles Lestructura i el contingut daquest escrit suggeshyreixen amb for~a que Almenar havia estudiat medicina a Montpeller o a Lleida (meacutes que a ltilia) abans de 1470 i que era prufessor universitari en alguna facultat de medicina italiana Malgrat ellloc on es publica e seu lliacutebre no nhe pogut localit7ar el nom dins de la documentacioacute publicada sobre les facultats de medicina de Pavia Bolonya Padua Pisa i Ferrara Aixo juntament amb Iorigen sicilii dun deis estushydiants que en esmenta em condueix a conjecturar la possible vinculacioacute dAlmenar amb alguna facultat de medicina de sud dltilia i en primer 110c amb la de IEstudi General de Napols atesa Iestreta reaciacuteoacute que el Regne de Napols tingueacute amb la Corona dAragoacute des de 1442 data de la conquesta dAlfons e Magnanim Lescassiacutesshysima documentaciacuteoacute conservada sobre aquest regne i les seves institucions de resultes de les destruccions successives deis arxius fa molt improbable laclariment daquest particular Daltra banda e possible magisteri dAlmenar a la universitat de Napols i daltres detalls incem de la seva biografta especialment la seva condicioacute noble -era senyor de Rocafort i Godella- permeten conjecturar una vinculacioacute eventual coniexcl en el cas de Jeroni Torrena a la cort napolitana de la reina Joana dAragoacute (1455shy1517) fms a la dissolucioacute e 1499 Les vicissituds poliacutetiques passades pe Regne de
durant aqueUs anys tambeacute haurien indult Almenar a abandonar-lo Tanmashyteix la publicaciacuteoacute del seu estudi sobre el malfrands a Venecia el 1502 advocaria a favor de la seva presencia en aquesta ciutat abans de retornar a la Valencia natal on degueacute exerciacuter la medicina per un temps i degueacute rebre de la reina Joana -lIoctinent general de Valencia entre e 1501 i el 1504-les senyories de Godella i Rocafort com a pagament pes seus serveis (Arrizabalaga en premsa)
Finalment del valencia Pere Pomar (JI 1515-1534) encara en sabem menys nomeacutes que ringueacute cura de les quatre edicions de IArticela en vuite que sordren de les premses lioneses durant el primer ter del segle XVI (1515 1519 1525 i 1534) feina que probablement leU essent al mateix Lioacute -el nou gran centre impressor euroshypeu que sorgiacute al comenpment de segle XVI- o des de la veiacutena ciutat de Montpeller en e1s cercles medies de la qual aquestes edicions degueren trobar el mercat meacutes iacutemmediat pero de cap manera IUacutenic
les univcrsitats
BlBLIOGRAFIA
ALCALDE 1 DALMAU R La Fundadoacute Brnguera 500 anys de reacioacute medica entre Ginll1a i MOlllpeshyIn Girona Ajuntament de Girona CoHegi Oficial de Metges de la Proviacutencia de Girashyna 1992
ARRIZAHALAGA J laquoEl Consilium de modorriacutella (Roma y Salamanca 1505) una aportashycioacuten nosograacutefica de Gaspar Torrella- Dynarnis 5middot6 (1985-1986) p 59-94
- Praacutectica y teoria en la medicina universitaria de finales del siglo xv el tratamiento del mal franceacutes en la corte papal de Alejandro VI Borgia bull Arb 153604-605 (1996) p 127-160
- laquoLos tratadistas de una nueva enfermedad el morbo gaacutelico LEuropa de les Cimals iacute deis Camiacutens Art Cultura i Societat al segle xv I CoUoqui Interruuional laquoCivitas Europaraquo (Valenshycia novembre de 1996) [En premsa]
laquoTrarucioacute medieval i cultura humanista en la medicina universitaria les activitats editorials de Francesc Argilagues i Guillem Caldcntei per a les prcmses italianes de les acaballes del segle xvbull [Apendix a cura de Sebastia Giralt i Soler] XVIII jomades dEstudis Histories Lacals Al tombant de ledat miljana tradiacutecM medieval i cultura humanista (palma de Mallorca desembre de 1999) Palma de Mallorca Institut dEstudis Balearics 2000 p 175-198
- Uuis Alcanyis Regimellt preservatiacuteu e curatiu de la pestilencia (Valencia c 1490) Barcelona Barcino [En preparaciacuteoacutel
ARRIZABALAGA J CIFUENTES L La medicina institucions sabers practiques protagonisshytes bull A GABRIEL P [ed) Historia de la Cultura Catalana VoL 1 Lesplendor medieval Segles XI-XV Barcelona Edidons 62 1999 p 247-270
ARRIZABALAGA J GARCIacuteA BALLESTER L GIL ARISTU J L Del manuscrito al primitivo impreso la labor editora de francesc Argilagues (JI ca 1470-1508) en el renacimiento meacutedico italiano bull Aseepio 431 (1991) p 3-49
ARRIZABALAGA J GARCIacuteA BALLESTER L SALMOacuteN F A propoacutesito de las relaciones inteshylectuales entre la Corona de Aragaacuten e Italiacutea (1470-1520) los estudiantes de medicina valencianos en los Estudios Generales de Siena Piacutesa Perrara y Paacutedua bull Dynamis 9 (1989) p 117-147
ARRfZABALAGA J GARCiA BALLEHER L VENY J jacme dAgramont Regiment de preservacioacute de pestilencia (Ueida 1348) Barcelona Gran Enciclopedia Catalana 1998 [Edicioacute de J Veny estudis introductoris i glossari de J Arrizabalaga L Garciacutea Ballester i J Veny]
ARRIZABALAGA J HENDERSON J FRENCH R K The Great Pox TIu French Disease in Renaiacutessance Europe New Havcn Londres Yale Univ Press 1997
ARRlZABALAGA J MARTIacuteNEZ VIDAL PARDO TOMAs J La salut en la histeria dEuropa Barcelona Residencia dlnvestigadorgt CSIC Generalitat de Catalunya 1998
BALDOacute M La Universitat de Valenaa Valencia IVEI 1986 CABREacute I PAIRET M La cura del Cos femeni i la medicina medieval de tradidoacute latina Els tractats
De ornatu i laquoDe decorationibus mulierumraquo atnbufts a Arnau de Vilanova Trotularaquo de mestre joan i laquoFas del tresor de beutatraquo atribuit a Manuel Def de Calatayud [Tesi doctoral Universitat de Barcelona Ed en microfitxes Barcelona Publicaciacuteons de la Universitat de Barcelona 1995]
CALHET I CAMARASA J M CORBELLA I CORBELLA J Dicdonari biogrQjic de meges Ctllalans Barcelona Fundacioacute Salvador Vives Casajuana Universitat de Barcelona 1981-1983 3 v
CARDONER 1 PLANAS A Historia de la medid a la Coro dAragoacute (1162-1479) Barcelona Ed Scientia 1973
CIFUENTES L laquoTranslatar scienaa en romans eatalanesch La difusioacute de la medicina en catala a la Baixa Edat Mitjana i el Renaixementbull Uengua i Literatura 8 (1997) p 7-42
LA ciencia en catala ti la Baixa Edat Mitjana iacute el Renaiacutexement Barcelona-Palma de Mallorca Universitat de Barcclona-Universitat de les lIIes Balears 2002
400 401 El temps de les Imiversilas i lescolasiea
CIFUENTES L FERl~AGUD c GARCIacuteA BALLESTER L _Els menescals i lart de la mene$calia
a la Corona dAragoacute durant la Baixa Edat Mi0ana Historia de la ramaderia i la veterimlria als PaiSes Catalans IV Col-oqui dHistoria Agraria (maig del 1997) Actes Barcelona Publi shy
cacions de la Univenitat de Barcelona 1999 p 75-98 ClARAMUNT S laquoEls estudis generals i les universitats A BELENGUER CEBRlA E CUADRAshy
DA MAJOacute C [ed] Hisloria Poliacutetica sodetat i cultura deis nmos Catalans Vol I1I Llfarj deis Paisos Catalans segles XII a xv Barcelona Enciclopedia Catalana 1996 p 350-355
357-360 i 362-365
DULlEU L Le ColIege de Girone de Montpdlier I Congreacutes Internacional dHistoria de la Medicina Catalana (BarceIona-Montpeller 1-7 de juny de 1970) Uibre dActes Vol IV Barceshy
lona Ed Scientia 1970 p 89-105 4 v
DUREAU-LAPEYSSONNlE J M Uoeuvre dAntoine Ricart mUedn catalan du XV siede cOnlribushytion aIeacuteude des lentatives meacutedieacutevales pour appliquer les maheacutematiques ala mMecine A BEAushy
JOUAN G [et alJ ]edsJ MMecine humaine et veacuteteacuterinaire il la jln du Moren Aacutege Ginebra L Droz Pariacutes L Minard 1966 p 171-364
FELlPO ORTS A LI Universidad de l1tlencia durante el siglo XVI (1499-1611) Valencia Univershy
sitat de Valencia 1993
fOURNIER M US statuts el privileges des universieacutes franfaises depuis leurondaion jusquen 1789 Pans L Larose et Force 1890-1892 4 t
GARCIacuteA BALLESTER L Hisloria social de la medicina en la Espantildea de los siglos XIII al XVI Vol 1
LI minoriacutea musulmana y morisca Madrid Akal 1976
laquoLos ongenes de la profesioacuten meacutedica en Cataluntildea el Collegium de meacutedicos de Barshy
celona (1342)bull Estudios dedicados a Juan Peset Aleixandre Vol 1 Valencia Universitat de
Valencia 1982 p 129-149 - LIs moriscos y la medicina Un capiacuteulo de la medicina y la ciencia marginaddS en la Espantildea del
siglo XVI Barcelona Labor 1984 - La medicina a la l1tlencia medieval Medicina i societal en un paiacutes medieval medilerrani Valencia
IVEI1988
laquoThe NeUJ Galen A challenge to Latin Galenism in thirtecnth-century Montpellicl A FISCHER K-D NICKEL D POTrER P [ed] Texl and Tradition Sudies in Ancienl Medishycine and ils Jansmisson Presellled lO JUlia Kollesch Leiden Brill 1998 p 55-83
GARCIacuteA BALLESTER L let alJ Practical medicine from Salemo lO the Block Deatl Cambridge
Cambridge Univ Press 1994 [Editat per R K French J Arrizabalaga i A Cunningshy
harn]
GARc[A BLLESTER L ARRIZlDALAGA J El Regiment de Jacme dAgramont y el ESludi de
medicina de Lleida bull A ARRIZABALAGA] GARCIacute BALLESTER L VENY J Jarme dAshygramonl Regiment de preservacioacute de pestilencia (Ueida 1348) Barcelona Gran Enciclopedia
Catalana 1998 p 13-31 GARc[A BALLESTER L MCVAUGH M R RUBLO VELA A Medicallicensing and leaming ill
fourleenlh-cenlury l1tlenciacutea Filadelfia The American Philosophical Society 1989 (Transacshy
donS of the American Philosophiacutecal Society 79 pare 6)
GARCIacuteA BALLESTER L PANIAGUA J A MCVAUGH M R [editors generals] Amaldi de Villano Opera Medica Omnia Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1975
- Amaldi de VilIanova Opera Medica Omnia Vol ll MCVAUGH M R [ed] Aphorismi de gradibus Barcelona Publicacions de la Uruversitat de Barcelona 1975 [2a ed
1992] Arnaldi de Villanovo Opera Medica Omnia Vol XVI MCVAUGH M R [ed] -iexclransalio lib Galieni de rigore et tremore et iectigatione el spasmo Barcelona Publicacions de la
Univcrsitat de Barcelona 1981
Les mivcrsilals
GAReiacuteA BALLESTER L PANlAGUA J A MCVUGH M R [editors generalsJ Amaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol XV GARciacuteA BALLESTER L SAacuteNCHEZ SALOR E [ed] Commentum supra Iractatum Galien de malida complexonis diverse Barcelona Publicashycions de la Universitat de Barcelona 1985
Arnadi de Villanova Opera Medica Omnia Vol XV DURLlNG R J Doctrina GaUeni de inlerioribus Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1985
- Amaldi de Villanovo Opera Medica Omnia Vol Jl[ McVUGH M R [edJ De amare Iremico De dosi tyriacalium mediaacutenarum 2a ed Barcelona Publicacions de la Universiacuteshytat de Barcelona 1985
Amaldi de Villano va Opera Medica Omnia Vol IV DEMAiacuteTRE L Gil SOTRES P [edl Tracl de consideracionibus operis medicine sive deIebotomia Barcelona Publicacions de la Uniacutevemtat de Barcelona 1988
- Amaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol VI PANAtUA J A ledl Medicarim1is parabale Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1990
- Arnaldi de Vilonovo Opera Medila Omnia Vol VI FERREacute L FELlU E [edl Pirqeacute Barcelona Publicacions de la Univemtat de Barcelona 1990
- Amaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol V12 PANIAGU J A lel alt] led] Commentum in quasdam parabalas et aUdS aphorismorum series Barcelona Publicacions de la Universiacutetat de Barcelona 1993
Amaldi de Villano va Opera Medica Olllnia Vol X1 GARCiacute BAIlESTER M R MCVAUGH P GIL SOTRES P PANlAGUA J A Regilllen sanitatis od regem Ara~onlII Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1996
- Amaldi de Viacutellanova Opera MediaJ Omnia Vol X2 CIFUENTES L MCVAUGH M R [ed] Regimen Almarie Barcelona Publiacutecacions de la Universitat de Barcelona 1998
---- Aaldi de Vilanovo Opera Medica Omnia Vol XI BAZELl D [ed] De esu carniUnl Barcelona Publiacutecacions de la Uruversitat de Barcelona 1999
Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol V 1 Tractatus de intentione medirorum Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 2000
Gran Enciclopedia Aragonesa Saragossa UNALI 1980-1987 14 v
Gran Enciclopedia Catalana Barcelona Enciclopedia Catalana 1970-1993 18 v Gran Enciclopedia de Mallorca Vol 1 Palma de Mallorca PromomaUorca 1989-
JACQUART D MlCHEAU E LI mMecine arabe et lOccidenl meacutedieacuteval Pariacutes Eacuteditions Maisonshyneuve et Larose 1990
LLABREacuteS QUINTANA G [ed] Jahuda Bonsenyor Uibre de parau1es e dils de savis e filosofo los Proverbis de Salomo lo llibre de Calo Palma de Mallorca Imp Den Joan Colomar y Salas 1889
LLADONOSA I PUJOL J LI Faroltal de Medicina de Iamiga Universital de LJeida Barcelona Rafael Dalmau 1969
LEstudi General de Ueida del 1430 al 1524 Barcelona Institut dEstudis Catalans 1970
LOacutePEZ IINtildeERO J M FERRANDO A [eds] Uuls Auacuteanyiacutes Regiment preservatiu e curati de la peslilencia Valencia Universitat de Valencia-Ajuntament de Valencia 1999
LOacuteIEZ PlNtildeERO J M [el al] Diccionario hisloacuterico de la ciencia y la teacutecnica en Espantildea Barcelona Peniacutensula 1983 2 v
MAIlURELL 1 MARIMON J M laquoAntoni Ricart profcssor en ares i medicina (1395-1419)bull Gimbernat 1 (1984) p 133-136
MCVAUGH M R Medicine befare the plague Practitioners and their patients in Ihe Crown of Arashygon 1285-1345 Cambridge Cambridge Univ Press 1993
MCVAUGH M R GARCIacuteA BALLESTER L The medical faculty at early fourteenth-century Leacuterida bull History f Universilies 8 (1989) p 1-25
MCVAUGH M R SIRAIS N G [edsl bullRenaissance medicallearning evolution of a tradishytiono Osiris 2a serie 6 [monograacuteficj 1990
402 El femps de fes universitats iexcl escolchtira
PANIAGUA J A Studia Amadiana Trabajos Ctl IMn a la obra meacutedica de Amau de Vilanova c 1240-13 11 Barcelona Fundacioacuten Uriacuteach 1838 1994
- EI maestro Amau de Vilanova meacutedicoraquo Studia Amaldiana Trabajos en toma a a obra meacutedimiddot ca de Amau de Vilal c 1240-13 11 Barcelona Fundacioacuten Uriach 1838 199411 p 1-98
IEltARNAU I ESPELT J ledl Actes de la Trabada iexclnl(madal dEsudis sobre Ama de Viashyova Barcelona [nstiacutetut dEstudis Catalans 1995 2 v
PEIU~ONE COMIAGNI V laquoLe immagini del medico Gerolamo Torrella AInali ddlstitllo de Filosofia Universiiexcliquestiexcl di Fircl1ze Jawltiquestiexcl di Leler( e Filosoia 1 (1979) p 17-45
PESET M [dir] Hisria de la UniIrsilal de [iexclIltnoacutea 3 vol Valencia Uniacuteversiacutetat de ValeacuteIlCla
2000 RASHDALL H The Universitics ~r Europe il he Middle A~fs Oford Clarendon Press 1987
3 v (la ed 1936) RonOLl MbullOsservazioni sul De jmaginibus astrologicis di Gerolamo Torrellagtl RilaSCIshy
menlo 31 (1991) p 219-237 Rumo [ BALAGUER J Documentos para la historia de la Universidad de Barcelona VoL 1 Prelimishy
nares (1289-14)1) Barcelona Universidad 1971 RUlllo VELA A laquoLas epidemias de peste en la ciudad de Valencia durante el siglo xv Nueshy
vas aportacionesgt Esudis Castellorencs 6 (MisceUania desludis dedicats a la cmoria dd Proshyfessorjosep -iexclrene i Odena) (1994-1995) p 1179-1221
RUumlEGG W bullTemasgt A RII)DER-SYMOENS H lE led] Historia de la Uniacutevlf5idad rtl Elroshypa Vol 1 Las Universidades en la Edad Media Bilbao Universidad del Paiacutes Vasco 1994 p 3-38
SIRAISI N G Medieval and early Renassonce medicine An introdueion lo kouled~e and praai( Chicago The Univ ofChicago Press 1990
VERGER J laquoEsquemas bull A RIDDER-SYMOENS H DE ledl Historia de la Universidad en Elroshypa VoL 1 Las Uiexclrsidade en la Edad Media Bilbao Universidad del Paiacutes Vasco 1994 p39-82
WEILL-PAROT N Les laquoioges astmlogiques au Moyen Aacutege e ala Renalssane Speacuteculaions 111shy
teIectueUes el pralques magiques (XII-XV siede) Pan Honoreacute Champion 2002 ZIEGLEIl J Medicine and Religion c 1300 The Case of A rila de Vilanova Oxford C1arendon
Press 1998
6 La ciencia a lobra de Ramon Llull
LoLA BADlA
Univcrsitat Barcelona
1 EL PROBLEMA DE LACCEacuteS DEL LAIC RAMON LLULL ALS CONE1XEMENTS ClENTIacuteFlCS
Es conserven molt pocs documents sobre la ida de Ramon Llull (Ciutal de Mallorca 1232-1316) per ao la quasi autobiografia llatina que va dictar a Pariacutes el 1311 la Vita coetallea eacutes un punt de referencia imprescindible (Platzeck 1964 Hillshy
1991) Lobjectiu daquest text eacutes [estudiada presentacioacute dun venerable octoshygenariacute i deis seus projectes de croada davant del concili de lEsgleacutesiacutea a Viena (1311) e1s esdevenimcnts anteriors a la seva laquoconversioacute a la penitenciaraquo de 1262 hi lenen poc pes i shi oblida del tot la decada de 1276-1286 La carrera descriptor de L1ull comenlta el 1271 quan va produir una obra monumental de caracter miacutestic espcculatiu apologetic i tambeacute enciacutedopeacutedic i cientiacutefic el Lliacutebre de cotlfempladoacute et
Deacuteu Les vies dacceacutes a la informacioacute filosOka iacute cientiacutefica necessaria per a la redaccioacute daquest lIibre i deis altres que va escriure de Mallorca estant immediatament desshypreacutes es un problema no resolt (Donner 1987 Garciacuteas Palou 1989 Batllori 1993 p 69-86) La criacutetica ha de fer conjectures sobre Ieducacioacute del fill duna famiacutelia de colons benestants del patriciat urba vinculada a la nova cort catalana de lilla -la conqucsta de Jaume 1 eacutes de 1229 Se sap que la formacioacute de les dasses dirigents catashylanes (religiosa juriacutedica militar) al segle XIII no implicava necessariament dominar la lectura i lescriptura (Jaume 1 1208-1276 va compondre e Llibre des fets oralment vcgeu per a certes noves vies dalfabetitzacioacute Soler 1998) en canvi al segle XIV la lectura i lescriacuteptura sestenen arreu (Renedo 1993 Gimeno 1998) El fet eacutes que tan bon punt L1ull canviacutea la vida dhome casat que socupa de propi patrimoni i serveix el seu rei pcr la condicioacute de contemplatill enderiat en la composicioacute del laquomillor lIibre del moacuten contra els errors deis infidels (Vita coetanea 1 6) es Iabisme que separa el seu escas bagatge intellectual dhome laic de la preparacioacute
1 L1egirn la versioacute nina de la Vila roeldnea a ROL vol 8 p 269-308 i la catalana del segle XIV
J OE vol 1 p 31-54 (vcgllatlJoriacute Hiacutellgarth 19H2 Domingua 1987 Samamaria 19H9)
40
389 JI El f(II) tic I~ iexclWilCfsitJS i fisnll~tim
Alfoacutens 11 Jau11le 11 i Frederic lf de SiciacuteliJ) i J tre papes (13oniacutefaci VIII Benet XI iacute Climent V) Pero hom no entendriacutea ni una sola lIetra de la seva vasta obra si no tinshy
en compte la seva formacloacute CJp J J decada de 1260-1270 i el eu magiacutesteriacute
a la univeritat de En efene com ho han subratllat iexcl bastnnent
els estud arnaldians de luacuteltiacutem mig egk en contrast 3mb una llltoriografia previa
per Ieoterisme i lheterodoxla Arnau fOl primer que res un metge lIniacuteshy
versitariacute que visqueacute de forma apassiacuteonada el conflictes religIOSOS i poliacutetics de la seva
epoca Tanl1latelx les seves celebres activitats professionals (lIlagisnri i
medica) es basaren tothora en un galenisme (ompletal1ltnt ortodox en el seu tcmps
(paniagUJ 19lt)4 1994a Peramau EspeJt 1995 Ziegler 199fl)
COIll a metge procedent dlJla zona de frontera O1 eonvivien les tres cultures
mediterrlnies (crtstiana musulmana i jutva) Arnall dt Vilanova coneixia Iarab i
en el moviment traductor de Iarab al liad dimportants obres mediques
dautors grecs (De illlerioriblls i De r(fore el Irnwre el ialigalic el SIUiSIIO de Gale) i arabs (De viribus wrdis dAviccnna De sil1lpfiribls d Abuuml I-Salt) Com a profew)r
vcrsitan Arnall participa activament en b cOrlStruecioacute de lescolastica medica
la reforma de 1309 deis eswdls medies de Montpeller i Pariacutes (Garciacutea Ballester 199X)
i cultiva gairebeacute tots e1s literaris medies eomemporanis el comentariacute escolisshy
tic als autors classics (CoIII11eiexcllflm slIper lraclallWI Galielli de maiia wmpexionis diverse
Repetiacuteio lIIper ranon Vita brevis) el tractar estrietament teorie (De inlcntiacutee medishy
corull De hmlido radicai De considerochmiblls operis medicine Aphorismi de gradas De
dosi lyriacoliull) la summa o compendi (SpcClIIIIft mediaacutellc) lexposicioacute aforiacutestica
(PambaJe mediwlionis Aphorismi [pariwlares de memoria eXlrava)antesJ) el wnsilillm
didacticopractie centrat en un mal (Regimel podagreJ lexposicioacute enumerativoalfabeshy
tica (Antidotarilm) i els regiments de sanitat (Regimen sanilatis ad regem Aragonllm De
eSII carnium ReJimen AJmarie) (Garciacutea Ballester Paniagua i McVaugh 1(75)
Deixant de banda la figura d Arnau de Vilanova cal dir que la produccioacute cienshy
tiacutefica deJs metges de la Corona d Aragoacute durant e1s segles baixmedievals fou Ineacutes aviat
escassa i de no galre volada Molt probablement les causes en van ser la ja esmentada
feblesa de les facultats de medicina obertes en el territori durant aqllell periacuteode De
fet fins a la decada de 1480 nomeacutes destaca Antoni Rieard professor de medicina als
esttldis de L1eida i Barcelona que orienta una bona part de la leva obra a raplicacioacute
de la matematica a la mediacutecina (De arte Jraduandi medicinas compositas De quantitatibs
el proportioniblltl humorum) (Dureall-Lapeyssonnie 1966 Madurell MarIacutemon 1984)
Altres metges universitaris cultivaren sempre en la llengua acaiquestemica de repoca
(el latiacute) e1s diversos generes literaris medies El comentari escoUstic fon conreat
probablement lIeidad Joan Jacme (m 1384) canceller de la universitat de Montpeshy
ner o el valencia i professor de la facultat de medicina de L1eida Franeesc Queralt
(r 1350 - c 1440) amb els seus comentaris al 7~~ni de Gafeacute i daltres Els coltsilia
medies foren cultivats pel mateix Joan Jacme En Iambit de la medicina practica cal
destacar es tractats de pesta (om es de Sany de Ridaura (ms Rivaurea ( 1365) el
dun cert Blase de Barcelona (molt probablement BJase de Camarasa metge de reiacute
Martiacute e 1406) o el del citatJoanJacme (Cardoner Planas 1973 p 51 i 53) e1s regishy
Li5 flt1iJ1(r~ilals
FoiJ inicial del Rfgiment de psrttadoacute de pestilencia de Jaurne dAgramont (1348) proftSsor de medioacuten) J
lEswdi General de Ueida segonlt una copla del sele XI (Verduacute ArxlU ParroqUIal fol Ir)
390 391 Ellemps de les iversitals i lescolastIacuteta
ments de sanitat com el del valencia Pere Fiacuteguerola (e 1320-1397) adre~at als seu s fills aleshores estudiants a la uniacuteversitat de Tolosa i els comentaris a les obres de cirurgia com el de Pere Figuerola a la Chirurgia magna de Guiu de Chaulac
A lEuropa baixmediacuteeval el lIatiacute llengua de IEsgleacutesia la universitat el dret ladministracioacute i fins i tot de la literatura -De lescriptura en suma- va comen~ar a veure disputats tots aquests ambits per part de les llenguumles vulgars que fins aleshores li havien estat privatius U na de les caractenstiques meacutes interessants de la produccioacute cientiacutefica deis regnes hispimics fou justament la primerenca utilitzaciexcloacute deis vulgars romanics com a vehicles de comunicaciacuteoacute en medicina i filosofia natural De les lIenshyguumles vulgars hispaniques el catali va demostrar ben aviat una vitalitat singular en aquest camp i va esdevenir vehicle duna produccioacute complexa (Cifuentes 1997 2002) Com que dins daquest mateix volum es dedica tot un altre capitol a la literashytura cientiacutefica en cataJa aquiacute nomeacutes esmentareacute i de forma breu les obres mediques originariament en catali de professors universitaris Basicament soacuten tractats de pesta adreiexcliexclats tots dos a la gent comuacute que foren escrits Iun a Lleida amb motiu de la pesta negra de 1348 i Ialtre a Valencia per Iepidemia de 1489-1490
El primer eacutes lesmentat Regiacutement de preservacioacute de pestilencia -el text medie meacutes primerenc escrit en catala- que el metge universitari i professor de la facultat de medicina de Lleida Jaume dAgramunt condogueacute el 24 dabril de 1348 Meacutes enlli del seu interes Iinguumliacutestiacutec la importancia d aquest tractat de pesta rau en el camcter tambeacute primerenc de la pesta negra dins de la literatura medica europea i en el conshytext que Iorigina El Regiment com Agramunt mateix explica en el proacuteleg lescrivIacute no pas per instruir els metges universitaris sinoacute per mostrar al conjunt de la poblacioacute de Lleida com preservar-se daquesta calamitat que aleshores amenaava la ciutat iacute per afer-se entendre pels seus destinataris Agramunt empm no la lIengua academishyca sinoacute la vulgar El Consell municipal (la burgesia) al qual Agramunt adrelta Iobra va rebre-Ia amb entusiasme i en compensa econoacutemicament la viacutedua (Arrizabalaga Garciacutea Ballester i Veny 1998)
Gaiacuterebeacute cent cinquanta anys despreacutes el metge valencia L1uiacutes Alcanyiacutes (e 1440shy1506) escriviacute un Regiment preservatiu e curatiu de la pestilencia en el qual subministrava als profans tot un ventall de consells pdctics amb motiacuteu de l epidemia de 1489-1490 (Rubio Vela 1994-1995) per a preservar-se de la pestilencia i tractar-Ia siacute nemmalalshytiacuteen i no trobaven un metge a qui recoacuterrer lmpres a Valencia cap a Iany 1490 el Regiment dAtcanyiacutes eacutes el primer text medie originalment escrit en catali que simshyprimiacute Atcanyiacutes que havia estat un deis iacutempulsors i dinamitzadors de IEscola de Cirurgia des de la seva fundaciacuteoacute el 1462 i que uns anys despreacutes va ser el primer catedratic de medicina i cirurgia de IEstudi General de Valencia passa en poes anys destar al cim de la professioacute medica valenciana a ser processat per la lnquisicioacute sota iexclacusacioacute de judaltzant el 1504 i condemnat a mort i cremat a la foguera amb la seva dona el 1506 (Arrizabalaga en preparacioacute Loacutepez Pintildeero i Ferrando 1998)
Les universitats
-yiexcl gt -
I~r~~nlfcllfabfutolfn~9ftftlib9 iI~iexcliexclbull ~ 1 ~iiacuterantn~tura
humana lotrmefa a tsts1nnumerGbte6 pttiacuteuat~f06 J110J tala nobe~iacuten te to ttamiddotlcscau(eebe mo dtniguumlamt8 ttffta
-11 ~~ mee~subae middotmt6 ~~~queaguntildeble
pttgtemfQqti~~)fiexclnellameI eQma~9eacute~poftrta membreepntildectpa19beuaUa fes06 gtt peltrtuerfee ~tndtartCOacuteplouamOl~fIacuteCQt les()btts1)e1cot~md~efttsetn~aacute~g~iacuteg~~n
~r~~~~n~)iJr~~I=l3~~~tImiddotmiddotI~~ lt ~tbfuiacutena pertanw anye paacute11JetJ(neqlje~ fom QlutJQta be nmsunt~~eafocauumlfiJ tafptqefnocteitnenQt1 bel tri 1 e~fotna~
ttgtenol1re7tdmiddotmiddotmiddotture )Eneam middotueYmiddotIacuteAsmiddoteacuteiCmiddottteacutee rintend~~ jotskie~~itlr~iexcl relIga ea qeAJi rocoz~tmab muWplieacuteQtto btcoltgtfata confouantedGrificantt1 c rdhlu middotmiddotbmt8l~r~ta1)((co~e~rsitA9Utl1~~ lt1Q[f~e I etC111108Qnt be tetiacutenoacutef6lfiexcllteraacute tao loacuteslluJtJOamp td co~ UI11a pn bon no rol
bullafJe Inid del text del R~imenl 1seli e rurati de la pestilfnria (Valencia Nicolau Spindeler c 1490) del metge conven valencia L1uiacutes AJcanyiacutes (c 1440-15(5) AJcanyiacutes fou el primer professor de medicina de lEstudi General de Valencia (Valencia Biblioteca Puacuteblica de Valencia Fons Nicolau Primitiu 1 iacutegn a2r
[el foh previacute conteacute la portadaj)
392 393 El t(lI1pS de les unllrsttals i icJcolaacutes(iw
5 LES ACTIVITATS CIENTIacuteFIQUES OELS METGES UNIVERSITARIS DE LA CORONA DARAGOacute
EN ALTRES INORETS OEUROPA
La presenciacutea de metges universitariacutes de la Corona d Aragoacute en altres palsos de baixmedieval fou coosequumlencia de raons molt diverses Les millors perspecshy
tives de prom ocioacute professional tingueren seos dubte un paper decisiu en la majoriacutea deis que optaren per establir-se professionalment fora del seu paiacutes dorigen els uns hiacute
anaven a estudiar mentre que els altres hi arribaven amb titulaciacuteons professionals No eacutes aventurat pero dafirmar que darrere daquest pas biogcific decisiu hi hagueacute tamshy
beacute importants raons negatives en un nombre no pas redult de casos La repressioacute desencadenada per la Inquisicioacute entre e1s sectors del patriciat valencia dorigen judeoshy
convers a partir de 1480 hi tingueacute un paper particularment significatiu en provocar Iemigracioacute de professionals i en estimular que e1s fills daquestes famiacutelies benestants
fossin enviats a estudiar a indrets apartats de Ienrarit clima local i lIuny de Iabast del
Tribunal Lestabliment de diverses facultats de medicina a la Corona d Aragoacute durant els
segles XIV i xv no atura Iafluencia destudiants de famiacutelies acomodades de la Corona
d Aragoacute cap a ruverses universitats europees particularment a Occitaniacutea (Montpeller sobretot) i a lcilia (Bolonya Paviacutea Siena Pisa Ferrara Pildua i Napols entre dalshytres) Dacord amb la peregrinatio academica comuna a repoca aquests estudiants
cursar els estudis en unes quantes uniacuteversitats consecutiacutevament abans d obteshy
nir la graduaciacuteoacute com ara lestudiant de medicina valencia Jaume que es doctora a Ferrara el 1502 despreacutes dhaver passat per les universitats de Monrpeller
L1eida Bolonya Padua i Paviacutea o elmallorquiacute Pere dOlesa i Rovira (c 1460-1531)
que estudia successivament a les universitats de Pisa Montpeller i L1eida Durant e1s
segles XIII i XIV Montpeller fou aparentment el primer lloc escolliacutet pels qui estudiashyven medicina fora de la Corona dAragoacute Ara beacute a1l1arg del segle xv el poi datracshy
cioacute bascula duna manera gradual cap a les universitats italiacuteanes Per a explicar aquest fenomen especialment pales a la segona meitat del segle xv i durant les primeres
decades del XVI hem dapeHar a raons diacutendole poliacutetica (domini catalanoaragones sobre el Regne de Napols iacute consolidaeioacute de la presencia hispanica a ltilia
deis dos papes Bolja Calixt III i Alexandre VI) i socioprofessional (prestigi de les universiacutetats italiacuteanes i afebliment deis estudis de medicina a la Corona d Aragoacute i
increment de la demanda de professionals sanitaris a1s regnes hispimics) (Arrizabalaga Carciacutea Ballester i Salmoacuten 1989)
La majoria tornaren al seu 1I0c dorigen en acabar els estudis pero nhiacute hagueacute que optaren per establir-se professionalment lIuny de lIur terra natal per a la resta o
per a una part de la seva vida El cas d Arnau de Vilanova eacutes un eas ben expressiu Despreacutes destudiacutear medicina a Montpeller deis primers anys d exereir professionalshyment a Valencia i deis nomenaments suecessius com a metge de tres reis dAragoacute inicia cap a la priacutemeriacutea de la decada de 1290-1300 un magisteriacute a la universitat de
Lts universitats
Montpeller que el porta en molt pocs anys a esdevenir la mediacuteca meacutes destacashy
da daquest centre durant tota ledat mitjana Aquest magisteri no li va impedir tanshymateix de prosseguiacuter la seva estreta vinculacioacute amb els comtes reis en qualiacutetat de
metge conseller poliacutetic i espiritual i agent diacuteplonuumltic A meacutes a meacutes des de 1301 encara presta a Roma i en daltres 1I0cs importants serveiacutes medies a tres papes (paniashygua 1994a)
U na altra vessant de les aetiviacutetats cientiacute6ques deis metges catalanoaragonesos a
Montpeller la iHustra el cas del Joan Bruguera mort el 1452 en aquesta cjushytat on havia cursat e1s estudis de medicina j on despreacutes havia exerciacutet la professioacute
Gracies a la dot testamentaria de 800 escuts dor una vaiacutexella dargent i els seus Iliacuteshybres durant la deacutecada de 1460 es funda a Montpeller el Collegi de Girona perque
cada any dos estudiants becats de la ciacuteutat de Glrona -iacute siacute no de la seva dioacutecesi o de Caralunya-- poguessin cursar estudis de medicina a la universitat de Montpeller
Aquest que ha estat historieament una de les vies dinfluencia de la mediCIshyna francesa sobre la catalana desenvolupa normahnent les seves activiacutetats fins a la
decada de 1560 quan les guerres de religioacute a tot Europa i en particular les lluiacutetes
entre catolies iacute calviacutenistes al sud de Frana retragueren la concurrencia de giacuteronins a
A partiacuter de mitjan segle XV el de Girona a Montpeller es torna
gradualment destudiants gironins (Dulieu 1970 Calbet i Corbella 1981shy1983 1 p 97 Alcalde 1992)
Tanmateix fou a Italia on a la segona meIacutetat del XV els metges de la
Corona dAragoacute tingueren un protagonisme cultural meacutes destacat Hom pOl assenyashy
lar e1s casos deis germans Gaspar i Jeroni Torrella autors d obres mediques i cientiacutefishy
ques que foren iacutempreses al final del segle xv i al comenltiexclament del XVI i els de Franshycesc Argilagues i de Cuiacutellem Caldentei que treballaren com a editors per a les
premses iacuteralianes del 6nal del segle xv Tots quatre haviacuteen cursat els estudis de medishycina en uniacuteversitats italianes
Gaspar Torrella (r 1452 - c 1520) era membre duna famiacutelia on almenys el pare iacute dos germans eren metges El pare el meslre Ferrer Torrella havia estudiar medicina
a la universitat de Montpeller i pertanyia a la mateiacutexa generacioacute que Lluiacutes Alcanyiacutes I els altres metges valencjans que fundaren lEscola de Cirurgia el 1462 Com el seu
Jeroniacute Caspar cursa els estudis de medicina a les universitats de Siena i Pisa durant la de cada de 1480-1490 amb mesres tan influents com Alessandro Serrnoneshy
ta iacute Pierlcone da Spolcto Despreacutes sestabliacute a Roma on gaudiacute duna posiciacuteoacute social acomodada com a membre de la cort del cardenal Roderic de BOlja Quan el 1492
esdevingueacute papa amb el nom d Alexandre VI Torrella continua al seu servei com a metge personal del seu fill Cesar A meacutes a meacutes fou responsable de la Biblioteshy
ca Vaticana (1498-1500) bisbe vitalici de Santa Ciusta a Sardenya (des de 1494) i
domestiacutec dAlexandre VI Almenys des de 1504 Caspar Torrella fou tambeacute un
dels rnetges del papa Juli 11 (1503-1513) -un fet prou significatiu de lestima que el nou papa teniacutea pels seu s serveis professionals
Torrella escriacuteviacute cinc escrits medies i un pronostic astroloacutegic que foren impresos en un lapse d onZe anys (1497-1507) i en algun cas de forma reDetida El
194 EIemps de les universilas i escoltlstica
seu tractat astrologic fou originariament una epiacutestola adreada a Cesar Borja e 1502 on s avaluava la signifIcacioacute de diferents fenomens celestes (es portents prodigis i presagis es defectes del sol i la lIuna iacute els cometes) La seva tardana publicadoacute e 1507 obeiacute als precs de datari papal Giovanni Gozadini intrigat per les possibles conshysequumlencies de cometa que shavia vist en el ce roma Iagost de 1506 Entre les dnc obres propiament mediques hi ha un consiacutelium doblement impres e 1505 (Roma i Salamanca) dedicat a una nova malaltia anomenada popularment modorriacutella que pe que sembla causa estralls en la flota castellana de Flandes i es difongue despreacutes amplament pes regnes hispanics i vclns un consilium de peste escrit amb motiu duna pestiacutelencia que colpeja Roma e 1504 un regimen saniacutetatis compost en forma de dialeg per al papa Juli II que fou publicat el 1506 idos escrits dedicats al mal franees -una nova afeccioacute que des de 1495 sestenia riiacutepidament per tot Europa- tots dos al seu patroacute Cesar BOIja aleshores viacutectima de la malaltia i que formen part de les obres mediques mes primerenques sobre aquesta afecdoacute Ambdues es publicaren a Roma el 1497 i e 1500 respectivament A mes a mes la mes primerenca es reedita aviat amb un nou tiacutetol (Roma c 1498) i amb la inclusioacute duna epiacutestola dedicatoria al bisbe dAvranches (Normandia) Louis de Bourbon quiacute pe que sembla havia animat Torrella a reeditar e seu treball instat per raons semblants a les de Borja (Arrizabalaga 1985-1986 1996 Arrizabalaga Henderson i French 1997 p 113-144 i 311-317)
El seu germa gran Jeroni Torrella (e 1450 post 1508) despres destudiar medishycina a Siena i Pisa es vincula a la cort napolitana de la reina Joana dAragoacute (1455shy1517) de la qual fou metge a Napols (1477-1499) i a Valencia (1499-1504) Jeroni fou el titular de la catedra medica de principis a IEstudi General de Valencia entre 1505 i 1508 Despreacutes passa a estar al servei del rei Ferran el Catolic a la cort de Vallashydolid De les diverses obres seves de que tenim notiacutecia nomeacutes es conserva un tractat sobre imatges astrolOgiques que fou impres a Valencia cap a 1497 (Loacutepez Piacutentildeero et al
1983 11 p 358-359 Perrone Compagni 1979 Rotzoli 1991 Weill-Parot 2002) Daltra banda e valencia Francesc Argilagues i el mallorquiacute Guillem Caldentei
en acabar els estudis de medicina en distintes universitats dItMia es dedicaren entre a1tres activitats a Iedicioacute de textos medies per a les premses de nord dItilia Franshycese Argilagues (ji c 1470-1508) inicia es estudis de medicina a la universitat de Siena vers rany 1470 A partir de curs 1473-1474 es trasllada a IStudio de Pisa on continua la seva formacioacute fins que obtingueacute el doctorat en arts i medicina 111 dashygost de 1477 Tot sembla indicar que e fet danar-sen de Siena a Pisa igual que ho feren els germans Jemni i Gaspar Torrella companys destudis iacute paisans seus estigue relacionat amb la decisioacute dAlessandro Sermoneta un influent professor seu a Siena de traslladar-shiacute La relacioacute del jove metge valencia amb Alessandro Sermoneta degue continuar despreacutes dobtenir el doctorat Argilagues se nanil de Pisa probableshyment cap al mes de maig de 1479 i seguiacute de nou e seu mestre i protector Sermoneta quan aquest es trasllada a Padua com a lector ordinari de medicina teoacuterica de lStudio daquesta ciutat entre 1479 i 1484 Pel que sembla des de 1483 fIns a la mort Argishylagues residiacute a Venecia on feacuteu compatible lexercici priictic de la medicina amb les
Les universitats 395
activitats com a editor dobres mediques per a la prospera impremta local La seva labor editorial medica desplegada precisament en uns moments en que aquesta nova ocupacioacute sorgia a Europa es materialiacutetza en dues edicions venecianes de l Articella
-autentic lIibre de text de la medicina universitiria baixmedieval com ja hem asseshyi en tres edicions meacutes del Conciacuteliator del mestre escoJastic Pietro dAbano
(1250 - ( 1315) La innegable capacitat de permanencia de lAr(Iacutecella en les facultats de medicina
explica que aquesta coHeccioacute fos una de les obres mediques de mes fortuna editorial durant la primera impremta divuit edicions impreses entre Ieditio princeps de Padua (c 1476) i Lioacute (1534) Argilagues que fou iniciador de les edicions venecianes de l Articella tingue a carree seu les ediacutecions impreses per Hermann Lieehtenstein de Colonia e 1483 i per Battista Torci el 1487 A meacutes quatre impressions ulteshyriors de Articella datades el 1491 1493 1500 i 1513 i en les quals fIgura com a editor Gregorio da Volpe soacuten identiques en contingut i molt similars pe que fa al format a les edieions preparades per Argilagues
El seu trebal com a editor de lArticela es materialitza entre a1tres coses en la incorporacioacute a la coHeccioacute de noves obres no incloses en l ediacutetio princeps de Padua (c 1476) En efecte als set escriacutets que conte (la Isagoge de Johannitius el De de Filaret i el De urinis de Teofil els Aphorismi Prognostiea i De regimine aeutotum morshy
botum hipoeritics acompanyats deis comentaris de Gale i lArs medica de Gale amb el comentari dltAliacute ibn-Ridwan) Argilagues nhi afegiacute quatre mes (Epiacutedemiacuteae [um
commentis Johannis Alexandrini De natura fttus De lege i Iusiurandum) tots pertanyents al Corpus Hippocratieum i que foren impresos per primer cop en aquesta ocasioacute La seva iniciativa palesa el paper dofertor de nous horitzons inteHectuals que Ieditor tambeacute acompliacute en la impremta primitiva Arneacutes hi introduiacute Iopuscle De divisione
librotum Galieni de Gentile da Foliacutegno i tres tabulae -presumiblement deaboracioacute proacutepia- relatiacuteves a algunes de les obres hipocriiacutetiques editades (una per als Aphorisml una altra per als Prognostiea el De regimine aeutotum morbotum i les Epidemiae i la tershycera per al Tegni galenic) amb la finalitat de facilitar l acceacutes a labundant i variada informacioacute daquestes obres hipocriiacutetiacuteques
La1tre escrit editat per Argiacutelagues fou el Condliator differentiatum medicorum el
philosophotum del metge professor de la Universitat de Padua i destacat representant de Ianomenat ariacutestotelisme padwl Piacuteetro dAbano (1250 - c 1315) Organitzada entorn de 210 diferencies (differentiae) que segueixen lestructura de la quaestiacuteo escolasshytica aquesta obra passa revista al saber medie hipocraticogalenic en conjunt cercant sempre lharmonitzadoacute dopinions entre metges i (iexclJosofs naturals en aquells punts candents en que uns iacute altres discrepaven El Conciliator fou iacutempres nomes cinc vegashydes abans dacabar el segle xv i ben be siacutes meacutes fins a 1565 Argilagues tingueacute acarree seu tres edicions anteriors a 1500 les venecianes de Johann Herbort (1483) i Boneto Locatelli per a Ottaviano Scotti (1496) i la de Gabriele Grassi a Pavia (1490) El zel dArgilagues com a editor tambeacute es a~lI pales al Conciliator on incorpora fragments no reeolliacutets en edicions impreses anteriors (Arrizabalaga Garciacutea BaIlester i Gil Arisshytu
396
i
El ttrlpS de les tmiverslals i Il5WloSfIacuteuacutel
El metge i dergue mallorquiacute Guillem Caldentei (1 1496-1519) era fill dAnshy
toni Caldentei (1 1469-1514) metge o cirurgiacutea de Feaniacutetx i nebot de Bartomeu Caldentei prevere doctor en teologia per la Soroona iacutenfluent luHista iacute un deis
introductors de la impremta a Mallorca de qui hered diacuteversos llibres de iacute filoshy
sofIa En el perfIl intcHectual de Guilem Caldentei es pot distillgir un vessant medic i un altre de
Caldentei cursa estudi darts i medicina a la Universitat de Paviacutea la principal
universitat del dueat de Mili que culmina amb grau de doctor (arrium ac medicile
doctor) obtiacutengut abans de 1496 El 1502 ja tornava a ser a Mallorca i fixa la seva
residencia a la Ciutat de Mallorca on aparentment romangueacute fins que moriacute vers
Iany 1520 Guillem Caldentei gaudiacute sens dubte dun notable prestigi com a rnetge
al Regne de Mallorca El mes dabril de 1514 en un protocol notarial que enregistra la venda que fa duna esclava mora de 29 anys anomenada Francesca per 95 Iliures
hi surt esmentat com a professor en ars i medicina (ltltin artibus et medicina professorraquo)
cosa que eventualment es podria relacionar amb la imparticioacute per Caldentei
de docencia en alguna escola medica de Iilla sense determinar potser al si de
IEstudi General LuHiacutea (fundat el 1483) malgrat que no en tenim cap altre indicio
de la mort en data desconeguda del mestre Antoni Nadal tambe mallorquiacute (doctorat en arts i medicina a la universitat de Padua el
1490) Caldentei el succeiacute com a metge responsable de la morberia o llatzeret Apashy
rentment establerta a la Ciutat de Mallorca a la segona meitat del segle XV aquesta institucioacute vetllava per la salut puacuteblica de Iilla mitjanltiexclant el control del tcansit mariacuteshy
tim Llurs oficials inspeccionaven les embarcaciollS que preteniacuteen atracar a la ciutat i eventualment sotmetien a quarantena les persones i les mercaderiacutees Fiacutenalment el
1519 Caldentei ocupa el carrec de protofisic del Regne de Mallorca era dones la
maxima autoritat reiacuteal per al control de les practiques saniciries en aquest regne de
la Corona dAragoacute Com a tal acudia a Manacor amb laprovadoacute del lIoctinent
general del Regne amb la finalitat de sotmetre diversos priictics sanitariacutes apotecariacutes etc) a lexamen del qual depenien lIurs llicencies dexercici
professional
De la formacioacute teologiacuteca de Guillem Caldentei no en tenim cap meacutes notiacutecia
que la seva vinclllaeioacute als cercles de la devotio moderna Les seves inquietuds religiacuteoses
Iemmenaren a instituir el 151Ojuntament amb la seva esposa un benefici a la cateshy
dral de la Ciutat de Mallorca de la qual a la fiexcl de la seva vida despres de ser ordenat
sacerdot nesdevingueacute canonge penitenciacuteari i a participar aquell mateix any juntashyment amb a1tres cavallers daquesta ciacuteutat en la fundacioacute de la Casa de la Crianltiexcla un
centre que socupava dacollir 1 educar nenes i joves donzelles les regles del
redacta Caldentei arriba tambeacute a ser director espiritual de la fundadora daquest centre sor Clara Isabel Cifre (1467-1542)
Al comenltiexclament de 1496 eixiacute a Pavia de les premses dAntonio de Carchano a compte de brescia Maurizio Moretti e volum titulat Expositio Ugonis Senensis super libros Tegni Galieni (Fxpositio Ugonis Senensis super Tegni Galieni mm questiouishybus a lexpJicit) en una edicioacute a cura de Guillem Caldentei Es tracta de la primera
Les uiversilals 39i
edicioacute impresa del comcntari del mctge iacute fiexclJosof natural Ugo Bcnzi mes eoncgut com a Ugo da Siena (1376-1439) al Tertni Ars medica o Microtegni de Gale obra que forma part de lArticelia des de miacutetjan XII Durant ledat mitjana el Tegni de Gale circula en lIatiacute sota dues versions prineiacutepals una de grecollatiacutena i una altra dashyrabollatina ambdues del XII Des daquest el Tegni rebeacute un bOIl nombre de comentariacutes a carree de metges viacutenculats a lEscola de Salerno i de mestres eseolasshytiacutecs pertanyents a diferents universitats europees 13enzi fou professor de medicishyna en nombroses universitats italianes (Bolonya Siena Parma Florencia Paviacutea Padua) i com Pietro d Abano representant destacat de llaquoarrstotelisme paduabull El comentari dUgo da Siena al Tegni el qual com els que dedica als aforismes hipocratics i al Canon d Avicenna esta estretament lIigat al seu ensenyament univershysitari es troba entre els mes difosos a IEuropa medieval Ledicioacute a carree de Cal denshytei inclou una epiacutestola nuncupativa adreltiexclada a Ambrogio Varese da Rosate (1437shy1522) professor de la universitat de Pavia i metge astroleg i conseller deis grans ducs de MiLI Giangaleazzo (1469-1494) Lodovico iI Moro (1494-1499) i Massimiliano (1513-1516) -membres tots tres de la famiacutelia Sforza Despreacutes de Ieditio princeps a carrec de Caldentei el comentariacute dUgo da Siena al Tegni es torna a imprimir a Venecia a carrec de Boneto Locatelli dues vegades el 1498 a compte dOttaviano Scoti i el 1518 a compte dels sem hereus a mes de la indusioacute en Iedicioacute de les
impresa de nou a Venecia per Luca-Antonio de Giunta el 1523 (Arrizabashy2000) En contrast amb els casos deis germans Torrella d Argilagues iacute de Caldentei el
metge judeoconvers valencia Pere Pintor (c 14231424-1503) nomeacutes emigra a ROITla quan ja havia fet seixanta anys fonat per lofensiva inquisitorial que havia destrumiddotit la seva famiacutelia i cercant-hi la proteccioacute del cardenal Roderic de BOlja -el papa Alexandre VI des de 1492- al servei del qual romangue fins a 1503 Iany en que morircn ambdoacutes Pintor haviacutea estudiat a IEstudi General de Lleida amb el messhytre Francesc Queralt a cavall entre les decades de 1430 iacute 1440 Comen~a a practicar la medicina al voltant de 1444-1445 presumiblement a Valencia la corporacioacute municipal de la qual el designa examinador de metges diverses entre 1455 i 148 L Entre 1468 i 1485 Pintor fou uns quants cops lector de la ja esmentada Escola de de Valencia Probablement abandona Valencia poc despreacutes de 1485 i sestabliacute a Roma com a metge del cardenal Roderic de carrec que continua ocupant despreacutes de lelevacioacute de cardenal al papat com a Alexandre VI el 1492
De 1499 a 1500 Pintor publica a Roma sengles tractats dedicats a la pesta i al mal frances Les dues foren adreltiexclades a Alexandre VI tot iacute que nomes Ji dedica expressament la Resulta partieularment destacable que tant Pere Pintor
i rival seu a la cort romana publiquessin en vida tots lurs cscrits coneguts en una epoca en la qual e nombre de metges contemporanis que ho feien era encara molt redult Ajuda a explicar-ho que residissiacuten a Roma un deIs centres mes dinamics de la primitiva impremta a Europa i que estiguessin vinshyculats estretament als Borja els quals hi exerden un patronatge actiu de les ciencies i les arts en e transit del XV al XVI (Arrizabalaga 1996 Arrizabalaga Henderson i French 1997 p 113-144 i 311-317)
398 399 El tcmps de les univasitals i lcscoltlstica
Dun tercer grup de metges universitaris de la Corona dAragoacute amb projeccioacute cultural a Europa nomes ens consten unes biografies obscures que nomeacutes permeten conjecturar que residien fora de la Corona Eacutes e cas d Almenar preco~ tractadista com Gaspar Torrella i Pere Pintor de malfratues o el de Pomar vinculat com lagues a la induacutestria editorial En la biografta del doctor en arts i medicinaraquo valencia Joan Almenar (JI 1502) practicament tot eacutes incert tret de lesmentat tractat Ilatiacute sobre el malfrances que publica a Venecia el 1502 i que fou reeditat ben beacute tretze vegades al llarg de segle XVI dues en angles Lestructura i el contingut daquest escrit suggeshyreixen amb for~a que Almenar havia estudiat medicina a Montpeller o a Lleida (meacutes que a ltilia) abans de 1470 i que era prufessor universitari en alguna facultat de medicina italiana Malgrat ellloc on es publica e seu lliacutebre no nhe pogut localit7ar el nom dins de la documentacioacute publicada sobre les facultats de medicina de Pavia Bolonya Padua Pisa i Ferrara Aixo juntament amb Iorigen sicilii dun deis estushydiants que en esmenta em condueix a conjecturar la possible vinculacioacute dAlmenar amb alguna facultat de medicina de sud dltilia i en primer 110c amb la de IEstudi General de Napols atesa Iestreta reaciacuteoacute que el Regne de Napols tingueacute amb la Corona dAragoacute des de 1442 data de la conquesta dAlfons e Magnanim Lescassiacutesshysima documentaciacuteoacute conservada sobre aquest regne i les seves institucions de resultes de les destruccions successives deis arxius fa molt improbable laclariment daquest particular Daltra banda e possible magisteri dAlmenar a la universitat de Napols i daltres detalls incem de la seva biografta especialment la seva condicioacute noble -era senyor de Rocafort i Godella- permeten conjecturar una vinculacioacute eventual coniexcl en el cas de Jeroni Torrena a la cort napolitana de la reina Joana dAragoacute (1455shy1517) fms a la dissolucioacute e 1499 Les vicissituds poliacutetiques passades pe Regne de
durant aqueUs anys tambeacute haurien indult Almenar a abandonar-lo Tanmashyteix la publicaciacuteoacute del seu estudi sobre el malfrands a Venecia el 1502 advocaria a favor de la seva presencia en aquesta ciutat abans de retornar a la Valencia natal on degueacute exerciacuter la medicina per un temps i degueacute rebre de la reina Joana -lIoctinent general de Valencia entre e 1501 i el 1504-les senyories de Godella i Rocafort com a pagament pes seus serveis (Arrizabalaga en premsa)
Finalment del valencia Pere Pomar (JI 1515-1534) encara en sabem menys nomeacutes que ringueacute cura de les quatre edicions de IArticela en vuite que sordren de les premses lioneses durant el primer ter del segle XVI (1515 1519 1525 i 1534) feina que probablement leU essent al mateix Lioacute -el nou gran centre impressor euroshypeu que sorgiacute al comenpment de segle XVI- o des de la veiacutena ciutat de Montpeller en e1s cercles medies de la qual aquestes edicions degueren trobar el mercat meacutes iacutemmediat pero de cap manera IUacutenic
les univcrsitats
BlBLIOGRAFIA
ALCALDE 1 DALMAU R La Fundadoacute Brnguera 500 anys de reacioacute medica entre Ginll1a i MOlllpeshyIn Girona Ajuntament de Girona CoHegi Oficial de Metges de la Proviacutencia de Girashyna 1992
ARRIZAHALAGA J laquoEl Consilium de modorriacutella (Roma y Salamanca 1505) una aportashycioacuten nosograacutefica de Gaspar Torrella- Dynarnis 5middot6 (1985-1986) p 59-94
- Praacutectica y teoria en la medicina universitaria de finales del siglo xv el tratamiento del mal franceacutes en la corte papal de Alejandro VI Borgia bull Arb 153604-605 (1996) p 127-160
- laquoLos tratadistas de una nueva enfermedad el morbo gaacutelico LEuropa de les Cimals iacute deis Camiacutens Art Cultura i Societat al segle xv I CoUoqui Interruuional laquoCivitas Europaraquo (Valenshycia novembre de 1996) [En premsa]
laquoTrarucioacute medieval i cultura humanista en la medicina universitaria les activitats editorials de Francesc Argilagues i Guillem Caldcntei per a les prcmses italianes de les acaballes del segle xvbull [Apendix a cura de Sebastia Giralt i Soler] XVIII jomades dEstudis Histories Lacals Al tombant de ledat miljana tradiacutecM medieval i cultura humanista (palma de Mallorca desembre de 1999) Palma de Mallorca Institut dEstudis Balearics 2000 p 175-198
- Uuis Alcanyis Regimellt preservatiacuteu e curatiu de la pestilencia (Valencia c 1490) Barcelona Barcino [En preparaciacuteoacutel
ARRIZABALAGA J CIFUENTES L La medicina institucions sabers practiques protagonisshytes bull A GABRIEL P [ed) Historia de la Cultura Catalana VoL 1 Lesplendor medieval Segles XI-XV Barcelona Edidons 62 1999 p 247-270
ARRIZABALAGA J GARCIacuteA BALLESTER L GIL ARISTU J L Del manuscrito al primitivo impreso la labor editora de francesc Argilagues (JI ca 1470-1508) en el renacimiento meacutedico italiano bull Aseepio 431 (1991) p 3-49
ARRIZABALAGA J GARCIacuteA BALLESTER L SALMOacuteN F A propoacutesito de las relaciones inteshylectuales entre la Corona de Aragaacuten e Italiacutea (1470-1520) los estudiantes de medicina valencianos en los Estudios Generales de Siena Piacutesa Perrara y Paacutedua bull Dynamis 9 (1989) p 117-147
ARRfZABALAGA J GARCiA BALLEHER L VENY J jacme dAgramont Regiment de preservacioacute de pestilencia (Ueida 1348) Barcelona Gran Enciclopedia Catalana 1998 [Edicioacute de J Veny estudis introductoris i glossari de J Arrizabalaga L Garciacutea Ballester i J Veny]
ARRIZABALAGA J HENDERSON J FRENCH R K The Great Pox TIu French Disease in Renaiacutessance Europe New Havcn Londres Yale Univ Press 1997
ARRlZABALAGA J MARTIacuteNEZ VIDAL PARDO TOMAs J La salut en la histeria dEuropa Barcelona Residencia dlnvestigadorgt CSIC Generalitat de Catalunya 1998
BALDOacute M La Universitat de Valenaa Valencia IVEI 1986 CABREacute I PAIRET M La cura del Cos femeni i la medicina medieval de tradidoacute latina Els tractats
De ornatu i laquoDe decorationibus mulierumraquo atnbufts a Arnau de Vilanova Trotularaquo de mestre joan i laquoFas del tresor de beutatraquo atribuit a Manuel Def de Calatayud [Tesi doctoral Universitat de Barcelona Ed en microfitxes Barcelona Publicaciacuteons de la Universitat de Barcelona 1995]
CALHET I CAMARASA J M CORBELLA I CORBELLA J Dicdonari biogrQjic de meges Ctllalans Barcelona Fundacioacute Salvador Vives Casajuana Universitat de Barcelona 1981-1983 3 v
CARDONER 1 PLANAS A Historia de la medid a la Coro dAragoacute (1162-1479) Barcelona Ed Scientia 1973
CIFUENTES L laquoTranslatar scienaa en romans eatalanesch La difusioacute de la medicina en catala a la Baixa Edat Mitjana i el Renaixementbull Uengua i Literatura 8 (1997) p 7-42
LA ciencia en catala ti la Baixa Edat Mitjana iacute el Renaiacutexement Barcelona-Palma de Mallorca Universitat de Barcclona-Universitat de les lIIes Balears 2002
400 401 El temps de les Imiversilas i lescolasiea
CIFUENTES L FERl~AGUD c GARCIacuteA BALLESTER L _Els menescals i lart de la mene$calia
a la Corona dAragoacute durant la Baixa Edat Mi0ana Historia de la ramaderia i la veterimlria als PaiSes Catalans IV Col-oqui dHistoria Agraria (maig del 1997) Actes Barcelona Publi shy
cacions de la Univenitat de Barcelona 1999 p 75-98 ClARAMUNT S laquoEls estudis generals i les universitats A BELENGUER CEBRlA E CUADRAshy
DA MAJOacute C [ed] Hisloria Poliacutetica sodetat i cultura deis nmos Catalans Vol I1I Llfarj deis Paisos Catalans segles XII a xv Barcelona Enciclopedia Catalana 1996 p 350-355
357-360 i 362-365
DULlEU L Le ColIege de Girone de Montpdlier I Congreacutes Internacional dHistoria de la Medicina Catalana (BarceIona-Montpeller 1-7 de juny de 1970) Uibre dActes Vol IV Barceshy
lona Ed Scientia 1970 p 89-105 4 v
DUREAU-LAPEYSSONNlE J M Uoeuvre dAntoine Ricart mUedn catalan du XV siede cOnlribushytion aIeacuteude des lentatives meacutedieacutevales pour appliquer les maheacutematiques ala mMecine A BEAushy
JOUAN G [et alJ ]edsJ MMecine humaine et veacuteteacuterinaire il la jln du Moren Aacutege Ginebra L Droz Pariacutes L Minard 1966 p 171-364
FELlPO ORTS A LI Universidad de l1tlencia durante el siglo XVI (1499-1611) Valencia Univershy
sitat de Valencia 1993
fOURNIER M US statuts el privileges des universieacutes franfaises depuis leurondaion jusquen 1789 Pans L Larose et Force 1890-1892 4 t
GARCIacuteA BALLESTER L Hisloria social de la medicina en la Espantildea de los siglos XIII al XVI Vol 1
LI minoriacutea musulmana y morisca Madrid Akal 1976
laquoLos ongenes de la profesioacuten meacutedica en Cataluntildea el Collegium de meacutedicos de Barshy
celona (1342)bull Estudios dedicados a Juan Peset Aleixandre Vol 1 Valencia Universitat de
Valencia 1982 p 129-149 - LIs moriscos y la medicina Un capiacuteulo de la medicina y la ciencia marginaddS en la Espantildea del
siglo XVI Barcelona Labor 1984 - La medicina a la l1tlencia medieval Medicina i societal en un paiacutes medieval medilerrani Valencia
IVEI1988
laquoThe NeUJ Galen A challenge to Latin Galenism in thirtecnth-century Montpellicl A FISCHER K-D NICKEL D POTrER P [ed] Texl and Tradition Sudies in Ancienl Medishycine and ils Jansmisson Presellled lO JUlia Kollesch Leiden Brill 1998 p 55-83
GARCIacuteA BALLESTER L let alJ Practical medicine from Salemo lO the Block Deatl Cambridge
Cambridge Univ Press 1994 [Editat per R K French J Arrizabalaga i A Cunningshy
harn]
GARc[A BLLESTER L ARRIZlDALAGA J El Regiment de Jacme dAgramont y el ESludi de
medicina de Lleida bull A ARRIZABALAGA] GARCIacute BALLESTER L VENY J Jarme dAshygramonl Regiment de preservacioacute de pestilencia (Ueida 1348) Barcelona Gran Enciclopedia
Catalana 1998 p 13-31 GARc[A BALLESTER L MCVAUGH M R RUBLO VELA A Medicallicensing and leaming ill
fourleenlh-cenlury l1tlenciacutea Filadelfia The American Philosophical Society 1989 (Transacshy
donS of the American Philosophiacutecal Society 79 pare 6)
GARCIacuteA BALLESTER L PANIAGUA J A MCVAUGH M R [editors generals] Amaldi de Villano Opera Medica Omnia Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1975
- Amaldi de VilIanova Opera Medica Omnia Vol ll MCVAUGH M R [ed] Aphorismi de gradibus Barcelona Publicacions de la Uruversitat de Barcelona 1975 [2a ed
1992] Arnaldi de Villanovo Opera Medica Omnia Vol XVI MCVAUGH M R [ed] -iexclransalio lib Galieni de rigore et tremore et iectigatione el spasmo Barcelona Publicacions de la
Univcrsitat de Barcelona 1981
Les mivcrsilals
GAReiacuteA BALLESTER L PANlAGUA J A MCVUGH M R [editors generalsJ Amaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol XV GARciacuteA BALLESTER L SAacuteNCHEZ SALOR E [ed] Commentum supra Iractatum Galien de malida complexonis diverse Barcelona Publicashycions de la Universitat de Barcelona 1985
Arnadi de Villanova Opera Medica Omnia Vol XV DURLlNG R J Doctrina GaUeni de inlerioribus Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1985
- Amaldi de Villanovo Opera Medica Omnia Vol Jl[ McVUGH M R [edJ De amare Iremico De dosi tyriacalium mediaacutenarum 2a ed Barcelona Publicacions de la Universiacuteshytat de Barcelona 1985
Amaldi de Villano va Opera Medica Omnia Vol IV DEMAiacuteTRE L Gil SOTRES P [edl Tracl de consideracionibus operis medicine sive deIebotomia Barcelona Publicacions de la Uniacutevemtat de Barcelona 1988
- Amaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol VI PANAtUA J A ledl Medicarim1is parabale Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1990
- Arnaldi de Vilonovo Opera Medila Omnia Vol VI FERREacute L FELlU E [edl Pirqeacute Barcelona Publicacions de la Univemtat de Barcelona 1990
- Amaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol V12 PANIAGU J A lel alt] led] Commentum in quasdam parabalas et aUdS aphorismorum series Barcelona Publicacions de la Universiacutetat de Barcelona 1993
Amaldi de Villano va Opera Medica Olllnia Vol X1 GARCiacute BAIlESTER M R MCVAUGH P GIL SOTRES P PANlAGUA J A Regilllen sanitatis od regem Ara~onlII Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1996
- Amaldi de Viacutellanova Opera MediaJ Omnia Vol X2 CIFUENTES L MCVAUGH M R [ed] Regimen Almarie Barcelona Publiacutecacions de la Universitat de Barcelona 1998
---- Aaldi de Vilanovo Opera Medica Omnia Vol XI BAZELl D [ed] De esu carniUnl Barcelona Publiacutecacions de la Uruversitat de Barcelona 1999
Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol V 1 Tractatus de intentione medirorum Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 2000
Gran Enciclopedia Aragonesa Saragossa UNALI 1980-1987 14 v
Gran Enciclopedia Catalana Barcelona Enciclopedia Catalana 1970-1993 18 v Gran Enciclopedia de Mallorca Vol 1 Palma de Mallorca PromomaUorca 1989-
JACQUART D MlCHEAU E LI mMecine arabe et lOccidenl meacutedieacuteval Pariacutes Eacuteditions Maisonshyneuve et Larose 1990
LLABREacuteS QUINTANA G [ed] Jahuda Bonsenyor Uibre de parau1es e dils de savis e filosofo los Proverbis de Salomo lo llibre de Calo Palma de Mallorca Imp Den Joan Colomar y Salas 1889
LLADONOSA I PUJOL J LI Faroltal de Medicina de Iamiga Universital de LJeida Barcelona Rafael Dalmau 1969
LEstudi General de Ueida del 1430 al 1524 Barcelona Institut dEstudis Catalans 1970
LOacutePEZ IINtildeERO J M FERRANDO A [eds] Uuls Auacuteanyiacutes Regiment preservatiu e curati de la peslilencia Valencia Universitat de Valencia-Ajuntament de Valencia 1999
LOacuteIEZ PlNtildeERO J M [el al] Diccionario hisloacuterico de la ciencia y la teacutecnica en Espantildea Barcelona Peniacutensula 1983 2 v
MAIlURELL 1 MARIMON J M laquoAntoni Ricart profcssor en ares i medicina (1395-1419)bull Gimbernat 1 (1984) p 133-136
MCVAUGH M R Medicine befare the plague Practitioners and their patients in Ihe Crown of Arashygon 1285-1345 Cambridge Cambridge Univ Press 1993
MCVAUGH M R GARCIacuteA BALLESTER L The medical faculty at early fourteenth-century Leacuterida bull History f Universilies 8 (1989) p 1-25
MCVAUGH M R SIRAIS N G [edsl bullRenaissance medicallearning evolution of a tradishytiono Osiris 2a serie 6 [monograacuteficj 1990
402 El femps de fes universitats iexcl escolchtira
PANIAGUA J A Studia Amadiana Trabajos Ctl IMn a la obra meacutedica de Amau de Vilanova c 1240-13 11 Barcelona Fundacioacuten Uriacuteach 1838 1994
- EI maestro Amau de Vilanova meacutedicoraquo Studia Amaldiana Trabajos en toma a a obra meacutedimiddot ca de Amau de Vilal c 1240-13 11 Barcelona Fundacioacuten Uriach 1838 199411 p 1-98
IEltARNAU I ESPELT J ledl Actes de la Trabada iexclnl(madal dEsudis sobre Ama de Viashyova Barcelona [nstiacutetut dEstudis Catalans 1995 2 v
PEIU~ONE COMIAGNI V laquoLe immagini del medico Gerolamo Torrella AInali ddlstitllo de Filosofia Universiiexcliquestiexcl di Fircl1ze Jawltiquestiexcl di Leler( e Filosoia 1 (1979) p 17-45
PESET M [dir] Hisria de la UniIrsilal de [iexclIltnoacutea 3 vol Valencia Uniacuteversiacutetat de ValeacuteIlCla
2000 RASHDALL H The Universitics ~r Europe il he Middle A~fs Oford Clarendon Press 1987
3 v (la ed 1936) RonOLl MbullOsservazioni sul De jmaginibus astrologicis di Gerolamo Torrellagtl RilaSCIshy
menlo 31 (1991) p 219-237 Rumo [ BALAGUER J Documentos para la historia de la Universidad de Barcelona VoL 1 Prelimishy
nares (1289-14)1) Barcelona Universidad 1971 RUlllo VELA A laquoLas epidemias de peste en la ciudad de Valencia durante el siglo xv Nueshy
vas aportacionesgt Esudis Castellorencs 6 (MisceUania desludis dedicats a la cmoria dd Proshyfessorjosep -iexclrene i Odena) (1994-1995) p 1179-1221
RUumlEGG W bullTemasgt A RII)DER-SYMOENS H lE led] Historia de la Uniacutevlf5idad rtl Elroshypa Vol 1 Las Universidades en la Edad Media Bilbao Universidad del Paiacutes Vasco 1994 p 3-38
SIRAISI N G Medieval and early Renassonce medicine An introdueion lo kouled~e and praai( Chicago The Univ ofChicago Press 1990
VERGER J laquoEsquemas bull A RIDDER-SYMOENS H DE ledl Historia de la Universidad en Elroshypa VoL 1 Las Uiexclrsidade en la Edad Media Bilbao Universidad del Paiacutes Vasco 1994 p39-82
WEILL-PAROT N Les laquoioges astmlogiques au Moyen Aacutege e ala Renalssane Speacuteculaions 111shy
teIectueUes el pralques magiques (XII-XV siede) Pan Honoreacute Champion 2002 ZIEGLEIl J Medicine and Religion c 1300 The Case of A rila de Vilanova Oxford C1arendon
Press 1998
6 La ciencia a lobra de Ramon Llull
LoLA BADlA
Univcrsitat Barcelona
1 EL PROBLEMA DE LACCEacuteS DEL LAIC RAMON LLULL ALS CONE1XEMENTS ClENTIacuteFlCS
Es conserven molt pocs documents sobre la ida de Ramon Llull (Ciutal de Mallorca 1232-1316) per ao la quasi autobiografia llatina que va dictar a Pariacutes el 1311 la Vita coetallea eacutes un punt de referencia imprescindible (Platzeck 1964 Hillshy
1991) Lobjectiu daquest text eacutes [estudiada presentacioacute dun venerable octoshygenariacute i deis seus projectes de croada davant del concili de lEsgleacutesiacutea a Viena (1311) e1s esdevenimcnts anteriors a la seva laquoconversioacute a la penitenciaraquo de 1262 hi lenen poc pes i shi oblida del tot la decada de 1276-1286 La carrera descriptor de L1ull comenlta el 1271 quan va produir una obra monumental de caracter miacutestic espcculatiu apologetic i tambeacute enciacutedopeacutedic i cientiacutefic el Lliacutebre de cotlfempladoacute et
Deacuteu Les vies dacceacutes a la informacioacute filosOka iacute cientiacutefica necessaria per a la redaccioacute daquest lIibre i deis altres que va escriure de Mallorca estant immediatament desshypreacutes es un problema no resolt (Donner 1987 Garciacuteas Palou 1989 Batllori 1993 p 69-86) La criacutetica ha de fer conjectures sobre Ieducacioacute del fill duna famiacutelia de colons benestants del patriciat urba vinculada a la nova cort catalana de lilla -la conqucsta de Jaume 1 eacutes de 1229 Se sap que la formacioacute de les dasses dirigents catashylanes (religiosa juriacutedica militar) al segle XIII no implicava necessariament dominar la lectura i lescriptura (Jaume 1 1208-1276 va compondre e Llibre des fets oralment vcgeu per a certes noves vies dalfabetitzacioacute Soler 1998) en canvi al segle XIV la lectura i lescriacuteptura sestenen arreu (Renedo 1993 Gimeno 1998) El fet eacutes que tan bon punt L1ull canviacutea la vida dhome casat que socupa de propi patrimoni i serveix el seu rei pcr la condicioacute de contemplatill enderiat en la composicioacute del laquomillor lIibre del moacuten contra els errors deis infidels (Vita coetanea 1 6) es Iabisme que separa el seu escas bagatge intellectual dhome laic de la preparacioacute
1 L1egirn la versioacute nina de la Vila roeldnea a ROL vol 8 p 269-308 i la catalana del segle XIV
J OE vol 1 p 31-54 (vcgllatlJoriacute Hiacutellgarth 19H2 Domingua 1987 Samamaria 19H9)
40
390 391 Ellemps de les iversitals i lescolastIacuteta
ments de sanitat com el del valencia Pere Fiacuteguerola (e 1320-1397) adre~at als seu s fills aleshores estudiants a la uniacuteversitat de Tolosa i els comentaris a les obres de cirurgia com el de Pere Figuerola a la Chirurgia magna de Guiu de Chaulac
A lEuropa baixmediacuteeval el lIatiacute llengua de IEsgleacutesia la universitat el dret ladministracioacute i fins i tot de la literatura -De lescriptura en suma- va comen~ar a veure disputats tots aquests ambits per part de les llenguumles vulgars que fins aleshores li havien estat privatius U na de les caractenstiques meacutes interessants de la produccioacute cientiacutefica deis regnes hispimics fou justament la primerenca utilitzaciexcloacute deis vulgars romanics com a vehicles de comunicaciacuteoacute en medicina i filosofia natural De les lIenshyguumles vulgars hispaniques el catali va demostrar ben aviat una vitalitat singular en aquest camp i va esdevenir vehicle duna produccioacute complexa (Cifuentes 1997 2002) Com que dins daquest mateix volum es dedica tot un altre capitol a la literashytura cientiacutefica en cataJa aquiacute nomeacutes esmentareacute i de forma breu les obres mediques originariament en catali de professors universitaris Basicament soacuten tractats de pesta adreiexcliexclats tots dos a la gent comuacute que foren escrits Iun a Lleida amb motiu de la pesta negra de 1348 i Ialtre a Valencia per Iepidemia de 1489-1490
El primer eacutes lesmentat Regiacutement de preservacioacute de pestilencia -el text medie meacutes primerenc escrit en catala- que el metge universitari i professor de la facultat de medicina de Lleida Jaume dAgramunt condogueacute el 24 dabril de 1348 Meacutes enlli del seu interes Iinguumliacutestiacutec la importancia d aquest tractat de pesta rau en el camcter tambeacute primerenc de la pesta negra dins de la literatura medica europea i en el conshytext que Iorigina El Regiment com Agramunt mateix explica en el proacuteleg lescrivIacute no pas per instruir els metges universitaris sinoacute per mostrar al conjunt de la poblacioacute de Lleida com preservar-se daquesta calamitat que aleshores amenaava la ciutat iacute per afer-se entendre pels seus destinataris Agramunt empm no la lIengua academishyca sinoacute la vulgar El Consell municipal (la burgesia) al qual Agramunt adrelta Iobra va rebre-Ia amb entusiasme i en compensa econoacutemicament la viacutedua (Arrizabalaga Garciacutea Ballester i Veny 1998)
Gaiacuterebeacute cent cinquanta anys despreacutes el metge valencia L1uiacutes Alcanyiacutes (e 1440shy1506) escriviacute un Regiment preservatiu e curatiu de la pestilencia en el qual subministrava als profans tot un ventall de consells pdctics amb motiacuteu de l epidemia de 1489-1490 (Rubio Vela 1994-1995) per a preservar-se de la pestilencia i tractar-Ia siacute nemmalalshytiacuteen i no trobaven un metge a qui recoacuterrer lmpres a Valencia cap a Iany 1490 el Regiment dAtcanyiacutes eacutes el primer text medie originalment escrit en catali que simshyprimiacute Atcanyiacutes que havia estat un deis iacutempulsors i dinamitzadors de IEscola de Cirurgia des de la seva fundaciacuteoacute el 1462 i que uns anys despreacutes va ser el primer catedratic de medicina i cirurgia de IEstudi General de Valencia passa en poes anys destar al cim de la professioacute medica valenciana a ser processat per la lnquisicioacute sota iexclacusacioacute de judaltzant el 1504 i condemnat a mort i cremat a la foguera amb la seva dona el 1506 (Arrizabalaga en preparacioacute Loacutepez Pintildeero i Ferrando 1998)
Les universitats
-yiexcl gt -
I~r~~nlfcllfabfutolfn~9ftftlib9 iI~iexcliexclbull ~ 1 ~iiacuterantn~tura
humana lotrmefa a tsts1nnumerGbte6 pttiacuteuat~f06 J110J tala nobe~iacuten te to ttamiddotlcscau(eebe mo dtniguumlamt8 ttffta
-11 ~~ mee~subae middotmt6 ~~~queaguntildeble
pttgtemfQqti~~)fiexclnellameI eQma~9eacute~poftrta membreepntildectpa19beuaUa fes06 gtt peltrtuerfee ~tndtartCOacuteplouamOl~fIacuteCQt les()btts1)e1cot~md~efttsetn~aacute~g~iacuteg~~n
~r~~~~n~)iJr~~I=l3~~~tImiddotmiddotI~~ lt ~tbfuiacutena pertanw anye paacute11JetJ(neqlje~ fom QlutJQta be nmsunt~~eafocauumlfiJ tafptqefnocteitnenQt1 bel tri 1 e~fotna~
ttgtenol1re7tdmiddotmiddotmiddotture )Eneam middotueYmiddotIacuteAsmiddoteacuteiCmiddottteacutee rintend~~ jotskie~~itlr~iexcl relIga ea qeAJi rocoz~tmab muWplieacuteQtto btcoltgtfata confouantedGrificantt1 c rdhlu middotmiddotbmt8l~r~ta1)((co~e~rsitA9Utl1~~ lt1Q[f~e I etC111108Qnt be tetiacutenoacutef6lfiexcllteraacute tao loacuteslluJtJOamp td co~ UI11a pn bon no rol
bullafJe Inid del text del R~imenl 1seli e rurati de la pestilfnria (Valencia Nicolau Spindeler c 1490) del metge conven valencia L1uiacutes AJcanyiacutes (c 1440-15(5) AJcanyiacutes fou el primer professor de medicina de lEstudi General de Valencia (Valencia Biblioteca Puacuteblica de Valencia Fons Nicolau Primitiu 1 iacutegn a2r
[el foh previacute conteacute la portadaj)
392 393 El t(lI1pS de les unllrsttals i icJcolaacutes(iw
5 LES ACTIVITATS CIENTIacuteFIQUES OELS METGES UNIVERSITARIS DE LA CORONA DARAGOacute
EN ALTRES INORETS OEUROPA
La presenciacutea de metges universitariacutes de la Corona d Aragoacute en altres palsos de baixmedieval fou coosequumlencia de raons molt diverses Les millors perspecshy
tives de prom ocioacute professional tingueren seos dubte un paper decisiu en la majoriacutea deis que optaren per establir-se professionalment fora del seu paiacutes dorigen els uns hiacute
anaven a estudiar mentre que els altres hi arribaven amb titulaciacuteons professionals No eacutes aventurat pero dafirmar que darrere daquest pas biogcific decisiu hi hagueacute tamshy
beacute importants raons negatives en un nombre no pas redult de casos La repressioacute desencadenada per la Inquisicioacute entre e1s sectors del patriciat valencia dorigen judeoshy
convers a partir de 1480 hi tingueacute un paper particularment significatiu en provocar Iemigracioacute de professionals i en estimular que e1s fills daquestes famiacutelies benestants
fossin enviats a estudiar a indrets apartats de Ienrarit clima local i lIuny de Iabast del
Tribunal Lestabliment de diverses facultats de medicina a la Corona d Aragoacute durant els
segles XIV i xv no atura Iafluencia destudiants de famiacutelies acomodades de la Corona
d Aragoacute cap a ruverses universitats europees particularment a Occitaniacutea (Montpeller sobretot) i a lcilia (Bolonya Paviacutea Siena Pisa Ferrara Pildua i Napols entre dalshytres) Dacord amb la peregrinatio academica comuna a repoca aquests estudiants
cursar els estudis en unes quantes uniacuteversitats consecutiacutevament abans d obteshy
nir la graduaciacuteoacute com ara lestudiant de medicina valencia Jaume que es doctora a Ferrara el 1502 despreacutes dhaver passat per les universitats de Monrpeller
L1eida Bolonya Padua i Paviacutea o elmallorquiacute Pere dOlesa i Rovira (c 1460-1531)
que estudia successivament a les universitats de Pisa Montpeller i L1eida Durant e1s
segles XIII i XIV Montpeller fou aparentment el primer lloc escolliacutet pels qui estudiashyven medicina fora de la Corona dAragoacute Ara beacute a1l1arg del segle xv el poi datracshy
cioacute bascula duna manera gradual cap a les universitats italiacuteanes Per a explicar aquest fenomen especialment pales a la segona meitat del segle xv i durant les primeres
decades del XVI hem dapeHar a raons diacutendole poliacutetica (domini catalanoaragones sobre el Regne de Napols iacute consolidaeioacute de la presencia hispanica a ltilia
deis dos papes Bolja Calixt III i Alexandre VI) i socioprofessional (prestigi de les universiacutetats italiacuteanes i afebliment deis estudis de medicina a la Corona d Aragoacute i
increment de la demanda de professionals sanitaris a1s regnes hispimics) (Arrizabalaga Carciacutea Ballester i Salmoacuten 1989)
La majoria tornaren al seu 1I0c dorigen en acabar els estudis pero nhiacute hagueacute que optaren per establir-se professionalment lIuny de lIur terra natal per a la resta o
per a una part de la seva vida El cas d Arnau de Vilanova eacutes un eas ben expressiu Despreacutes destudiacutear medicina a Montpeller deis primers anys d exereir professionalshyment a Valencia i deis nomenaments suecessius com a metge de tres reis dAragoacute inicia cap a la priacutemeriacutea de la decada de 1290-1300 un magisteriacute a la universitat de
Lts universitats
Montpeller que el porta en molt pocs anys a esdevenir la mediacuteca meacutes destacashy
da daquest centre durant tota ledat mitjana Aquest magisteri no li va impedir tanshymateix de prosseguiacuter la seva estreta vinculacioacute amb els comtes reis en qualiacutetat de
metge conseller poliacutetic i espiritual i agent diacuteplonuumltic A meacutes a meacutes des de 1301 encara presta a Roma i en daltres 1I0cs importants serveiacutes medies a tres papes (paniashygua 1994a)
U na altra vessant de les aetiviacutetats cientiacute6ques deis metges catalanoaragonesos a
Montpeller la iHustra el cas del Joan Bruguera mort el 1452 en aquesta cjushytat on havia cursat e1s estudis de medicina j on despreacutes havia exerciacutet la professioacute
Gracies a la dot testamentaria de 800 escuts dor una vaiacutexella dargent i els seus Iliacuteshybres durant la deacutecada de 1460 es funda a Montpeller el Collegi de Girona perque
cada any dos estudiants becats de la ciacuteutat de Glrona -iacute siacute no de la seva dioacutecesi o de Caralunya-- poguessin cursar estudis de medicina a la universitat de Montpeller
Aquest que ha estat historieament una de les vies dinfluencia de la mediCIshyna francesa sobre la catalana desenvolupa normahnent les seves activiacutetats fins a la
decada de 1560 quan les guerres de religioacute a tot Europa i en particular les lluiacutetes
entre catolies iacute calviacutenistes al sud de Frana retragueren la concurrencia de giacuteronins a
A partiacuter de mitjan segle XV el de Girona a Montpeller es torna
gradualment destudiants gironins (Dulieu 1970 Calbet i Corbella 1981shy1983 1 p 97 Alcalde 1992)
Tanmateix fou a Italia on a la segona meIacutetat del XV els metges de la
Corona dAragoacute tingueren un protagonisme cultural meacutes destacat Hom pOl assenyashy
lar e1s casos deis germans Gaspar i Jeroni Torrella autors d obres mediques i cientiacutefishy
ques que foren iacutempreses al final del segle xv i al comenltiexclament del XVI i els de Franshycesc Argilagues i de Cuiacutellem Caldentei que treballaren com a editors per a les
premses iacuteralianes del 6nal del segle xv Tots quatre haviacuteen cursat els estudis de medishycina en uniacuteversitats italianes
Gaspar Torrella (r 1452 - c 1520) era membre duna famiacutelia on almenys el pare iacute dos germans eren metges El pare el meslre Ferrer Torrella havia estudiar medicina
a la universitat de Montpeller i pertanyia a la mateiacutexa generacioacute que Lluiacutes Alcanyiacutes I els altres metges valencjans que fundaren lEscola de Cirurgia el 1462 Com el seu
Jeroniacute Caspar cursa els estudis de medicina a les universitats de Siena i Pisa durant la de cada de 1480-1490 amb mesres tan influents com Alessandro Serrnoneshy
ta iacute Pierlcone da Spolcto Despreacutes sestabliacute a Roma on gaudiacute duna posiciacuteoacute social acomodada com a membre de la cort del cardenal Roderic de BOlja Quan el 1492
esdevingueacute papa amb el nom d Alexandre VI Torrella continua al seu servei com a metge personal del seu fill Cesar A meacutes a meacutes fou responsable de la Biblioteshy
ca Vaticana (1498-1500) bisbe vitalici de Santa Ciusta a Sardenya (des de 1494) i
domestiacutec dAlexandre VI Almenys des de 1504 Caspar Torrella fou tambeacute un
dels rnetges del papa Juli 11 (1503-1513) -un fet prou significatiu de lestima que el nou papa teniacutea pels seu s serveis professionals
Torrella escriacuteviacute cinc escrits medies i un pronostic astroloacutegic que foren impresos en un lapse d onZe anys (1497-1507) i en algun cas de forma reDetida El
194 EIemps de les universilas i escoltlstica
seu tractat astrologic fou originariament una epiacutestola adreada a Cesar Borja e 1502 on s avaluava la signifIcacioacute de diferents fenomens celestes (es portents prodigis i presagis es defectes del sol i la lIuna iacute els cometes) La seva tardana publicadoacute e 1507 obeiacute als precs de datari papal Giovanni Gozadini intrigat per les possibles conshysequumlencies de cometa que shavia vist en el ce roma Iagost de 1506 Entre les dnc obres propiament mediques hi ha un consiacutelium doblement impres e 1505 (Roma i Salamanca) dedicat a una nova malaltia anomenada popularment modorriacutella que pe que sembla causa estralls en la flota castellana de Flandes i es difongue despreacutes amplament pes regnes hispanics i vclns un consilium de peste escrit amb motiu duna pestiacutelencia que colpeja Roma e 1504 un regimen saniacutetatis compost en forma de dialeg per al papa Juli II que fou publicat el 1506 idos escrits dedicats al mal franees -una nova afeccioacute que des de 1495 sestenia riiacutepidament per tot Europa- tots dos al seu patroacute Cesar BOIja aleshores viacutectima de la malaltia i que formen part de les obres mediques mes primerenques sobre aquesta afecdoacute Ambdues es publicaren a Roma el 1497 i e 1500 respectivament A mes a mes la mes primerenca es reedita aviat amb un nou tiacutetol (Roma c 1498) i amb la inclusioacute duna epiacutestola dedicatoria al bisbe dAvranches (Normandia) Louis de Bourbon quiacute pe que sembla havia animat Torrella a reeditar e seu treball instat per raons semblants a les de Borja (Arrizabalaga 1985-1986 1996 Arrizabalaga Henderson i French 1997 p 113-144 i 311-317)
El seu germa gran Jeroni Torrella (e 1450 post 1508) despres destudiar medishycina a Siena i Pisa es vincula a la cort napolitana de la reina Joana dAragoacute (1455shy1517) de la qual fou metge a Napols (1477-1499) i a Valencia (1499-1504) Jeroni fou el titular de la catedra medica de principis a IEstudi General de Valencia entre 1505 i 1508 Despreacutes passa a estar al servei del rei Ferran el Catolic a la cort de Vallashydolid De les diverses obres seves de que tenim notiacutecia nomeacutes es conserva un tractat sobre imatges astrolOgiques que fou impres a Valencia cap a 1497 (Loacutepez Piacutentildeero et al
1983 11 p 358-359 Perrone Compagni 1979 Rotzoli 1991 Weill-Parot 2002) Daltra banda e valencia Francesc Argilagues i el mallorquiacute Guillem Caldentei
en acabar els estudis de medicina en distintes universitats dItMia es dedicaren entre a1tres activitats a Iedicioacute de textos medies per a les premses de nord dItilia Franshycese Argilagues (ji c 1470-1508) inicia es estudis de medicina a la universitat de Siena vers rany 1470 A partir de curs 1473-1474 es trasllada a IStudio de Pisa on continua la seva formacioacute fins que obtingueacute el doctorat en arts i medicina 111 dashygost de 1477 Tot sembla indicar que e fet danar-sen de Siena a Pisa igual que ho feren els germans Jemni i Gaspar Torrella companys destudis iacute paisans seus estigue relacionat amb la decisioacute dAlessandro Sermoneta un influent professor seu a Siena de traslladar-shiacute La relacioacute del jove metge valencia amb Alessandro Sermoneta degue continuar despreacutes dobtenir el doctorat Argilagues se nanil de Pisa probableshyment cap al mes de maig de 1479 i seguiacute de nou e seu mestre i protector Sermoneta quan aquest es trasllada a Padua com a lector ordinari de medicina teoacuterica de lStudio daquesta ciutat entre 1479 i 1484 Pel que sembla des de 1483 fIns a la mort Argishylagues residiacute a Venecia on feacuteu compatible lexercici priictic de la medicina amb les
Les universitats 395
activitats com a editor dobres mediques per a la prospera impremta local La seva labor editorial medica desplegada precisament en uns moments en que aquesta nova ocupacioacute sorgia a Europa es materialiacutetza en dues edicions venecianes de l Articella
-autentic lIibre de text de la medicina universitiria baixmedieval com ja hem asseshyi en tres edicions meacutes del Conciacuteliator del mestre escoJastic Pietro dAbano
(1250 - ( 1315) La innegable capacitat de permanencia de lAr(Iacutecella en les facultats de medicina
explica que aquesta coHeccioacute fos una de les obres mediques de mes fortuna editorial durant la primera impremta divuit edicions impreses entre Ieditio princeps de Padua (c 1476) i Lioacute (1534) Argilagues que fou iniciador de les edicions venecianes de l Articella tingue a carree seu les ediacutecions impreses per Hermann Lieehtenstein de Colonia e 1483 i per Battista Torci el 1487 A meacutes quatre impressions ulteshyriors de Articella datades el 1491 1493 1500 i 1513 i en les quals fIgura com a editor Gregorio da Volpe soacuten identiques en contingut i molt similars pe que fa al format a les edieions preparades per Argilagues
El seu trebal com a editor de lArticela es materialitza entre a1tres coses en la incorporacioacute a la coHeccioacute de noves obres no incloses en l ediacutetio princeps de Padua (c 1476) En efecte als set escriacutets que conte (la Isagoge de Johannitius el De de Filaret i el De urinis de Teofil els Aphorismi Prognostiea i De regimine aeutotum morshy
botum hipoeritics acompanyats deis comentaris de Gale i lArs medica de Gale amb el comentari dltAliacute ibn-Ridwan) Argilagues nhi afegiacute quatre mes (Epiacutedemiacuteae [um
commentis Johannis Alexandrini De natura fttus De lege i Iusiurandum) tots pertanyents al Corpus Hippocratieum i que foren impresos per primer cop en aquesta ocasioacute La seva iniciativa palesa el paper dofertor de nous horitzons inteHectuals que Ieditor tambeacute acompliacute en la impremta primitiva Arneacutes hi introduiacute Iopuscle De divisione
librotum Galieni de Gentile da Foliacutegno i tres tabulae -presumiblement deaboracioacute proacutepia- relatiacuteves a algunes de les obres hipocriiacutetiques editades (una per als Aphorisml una altra per als Prognostiea el De regimine aeutotum morbotum i les Epidemiae i la tershycera per al Tegni galenic) amb la finalitat de facilitar l acceacutes a labundant i variada informacioacute daquestes obres hipocriiacutetiacuteques
La1tre escrit editat per Argiacutelagues fou el Condliator differentiatum medicorum el
philosophotum del metge professor de la Universitat de Padua i destacat representant de Ianomenat ariacutestotelisme padwl Piacuteetro dAbano (1250 - c 1315) Organitzada entorn de 210 diferencies (differentiae) que segueixen lestructura de la quaestiacuteo escolasshytica aquesta obra passa revista al saber medie hipocraticogalenic en conjunt cercant sempre lharmonitzadoacute dopinions entre metges i (iexclJosofs naturals en aquells punts candents en que uns iacute altres discrepaven El Conciliator fou iacutempres nomes cinc vegashydes abans dacabar el segle xv i ben be siacutes meacutes fins a 1565 Argilagues tingueacute acarree seu tres edicions anteriors a 1500 les venecianes de Johann Herbort (1483) i Boneto Locatelli per a Ottaviano Scotti (1496) i la de Gabriele Grassi a Pavia (1490) El zel dArgilagues com a editor tambeacute es a~lI pales al Conciliator on incorpora fragments no reeolliacutets en edicions impreses anteriors (Arrizabalaga Garciacutea BaIlester i Gil Arisshytu
396
i
El ttrlpS de les tmiverslals i Il5WloSfIacuteuacutel
El metge i dergue mallorquiacute Guillem Caldentei (1 1496-1519) era fill dAnshy
toni Caldentei (1 1469-1514) metge o cirurgiacutea de Feaniacutetx i nebot de Bartomeu Caldentei prevere doctor en teologia per la Soroona iacutenfluent luHista iacute un deis
introductors de la impremta a Mallorca de qui hered diacuteversos llibres de iacute filoshy
sofIa En el perfIl intcHectual de Guilem Caldentei es pot distillgir un vessant medic i un altre de
Caldentei cursa estudi darts i medicina a la Universitat de Paviacutea la principal
universitat del dueat de Mili que culmina amb grau de doctor (arrium ac medicile
doctor) obtiacutengut abans de 1496 El 1502 ja tornava a ser a Mallorca i fixa la seva
residencia a la Ciutat de Mallorca on aparentment romangueacute fins que moriacute vers
Iany 1520 Guillem Caldentei gaudiacute sens dubte dun notable prestigi com a rnetge
al Regne de Mallorca El mes dabril de 1514 en un protocol notarial que enregistra la venda que fa duna esclava mora de 29 anys anomenada Francesca per 95 Iliures
hi surt esmentat com a professor en ars i medicina (ltltin artibus et medicina professorraquo)
cosa que eventualment es podria relacionar amb la imparticioacute per Caldentei
de docencia en alguna escola medica de Iilla sense determinar potser al si de
IEstudi General LuHiacutea (fundat el 1483) malgrat que no en tenim cap altre indicio
de la mort en data desconeguda del mestre Antoni Nadal tambe mallorquiacute (doctorat en arts i medicina a la universitat de Padua el
1490) Caldentei el succeiacute com a metge responsable de la morberia o llatzeret Apashy
rentment establerta a la Ciutat de Mallorca a la segona meitat del segle XV aquesta institucioacute vetllava per la salut puacuteblica de Iilla mitjanltiexclant el control del tcansit mariacuteshy
tim Llurs oficials inspeccionaven les embarcaciollS que preteniacuteen atracar a la ciutat i eventualment sotmetien a quarantena les persones i les mercaderiacutees Fiacutenalment el
1519 Caldentei ocupa el carrec de protofisic del Regne de Mallorca era dones la
maxima autoritat reiacuteal per al control de les practiques saniciries en aquest regne de
la Corona dAragoacute Com a tal acudia a Manacor amb laprovadoacute del lIoctinent
general del Regne amb la finalitat de sotmetre diversos priictics sanitariacutes apotecariacutes etc) a lexamen del qual depenien lIurs llicencies dexercici
professional
De la formacioacute teologiacuteca de Guillem Caldentei no en tenim cap meacutes notiacutecia
que la seva vinclllaeioacute als cercles de la devotio moderna Les seves inquietuds religiacuteoses
Iemmenaren a instituir el 151Ojuntament amb la seva esposa un benefici a la cateshy
dral de la Ciutat de Mallorca de la qual a la fiexcl de la seva vida despres de ser ordenat
sacerdot nesdevingueacute canonge penitenciacuteari i a participar aquell mateix any juntashyment amb a1tres cavallers daquesta ciacuteutat en la fundacioacute de la Casa de la Crianltiexcla un
centre que socupava dacollir 1 educar nenes i joves donzelles les regles del
redacta Caldentei arriba tambeacute a ser director espiritual de la fundadora daquest centre sor Clara Isabel Cifre (1467-1542)
Al comenltiexclament de 1496 eixiacute a Pavia de les premses dAntonio de Carchano a compte de brescia Maurizio Moretti e volum titulat Expositio Ugonis Senensis super libros Tegni Galieni (Fxpositio Ugonis Senensis super Tegni Galieni mm questiouishybus a lexpJicit) en una edicioacute a cura de Guillem Caldentei Es tracta de la primera
Les uiversilals 39i
edicioacute impresa del comcntari del mctge iacute fiexclJosof natural Ugo Bcnzi mes eoncgut com a Ugo da Siena (1376-1439) al Tertni Ars medica o Microtegni de Gale obra que forma part de lArticelia des de miacutetjan XII Durant ledat mitjana el Tegni de Gale circula en lIatiacute sota dues versions prineiacutepals una de grecollatiacutena i una altra dashyrabollatina ambdues del XII Des daquest el Tegni rebeacute un bOIl nombre de comentariacutes a carree de metges viacutenculats a lEscola de Salerno i de mestres eseolasshytiacutecs pertanyents a diferents universitats europees 13enzi fou professor de medicishyna en nombroses universitats italianes (Bolonya Siena Parma Florencia Paviacutea Padua) i com Pietro d Abano representant destacat de llaquoarrstotelisme paduabull El comentari dUgo da Siena al Tegni el qual com els que dedica als aforismes hipocratics i al Canon d Avicenna esta estretament lIigat al seu ensenyament univershysitari es troba entre els mes difosos a IEuropa medieval Ledicioacute a carree de Cal denshytei inclou una epiacutestola nuncupativa adreltiexclada a Ambrogio Varese da Rosate (1437shy1522) professor de la universitat de Pavia i metge astroleg i conseller deis grans ducs de MiLI Giangaleazzo (1469-1494) Lodovico iI Moro (1494-1499) i Massimiliano (1513-1516) -membres tots tres de la famiacutelia Sforza Despreacutes de Ieditio princeps a carrec de Caldentei el comentariacute dUgo da Siena al Tegni es torna a imprimir a Venecia a carrec de Boneto Locatelli dues vegades el 1498 a compte dOttaviano Scoti i el 1518 a compte dels sem hereus a mes de la indusioacute en Iedicioacute de les
impresa de nou a Venecia per Luca-Antonio de Giunta el 1523 (Arrizabashy2000) En contrast amb els casos deis germans Torrella d Argilagues iacute de Caldentei el
metge judeoconvers valencia Pere Pintor (c 14231424-1503) nomeacutes emigra a ROITla quan ja havia fet seixanta anys fonat per lofensiva inquisitorial que havia destrumiddotit la seva famiacutelia i cercant-hi la proteccioacute del cardenal Roderic de BOlja -el papa Alexandre VI des de 1492- al servei del qual romangue fins a 1503 Iany en que morircn ambdoacutes Pintor haviacutea estudiat a IEstudi General de Lleida amb el messhytre Francesc Queralt a cavall entre les decades de 1430 iacute 1440 Comen~a a practicar la medicina al voltant de 1444-1445 presumiblement a Valencia la corporacioacute municipal de la qual el designa examinador de metges diverses entre 1455 i 148 L Entre 1468 i 1485 Pintor fou uns quants cops lector de la ja esmentada Escola de de Valencia Probablement abandona Valencia poc despreacutes de 1485 i sestabliacute a Roma com a metge del cardenal Roderic de carrec que continua ocupant despreacutes de lelevacioacute de cardenal al papat com a Alexandre VI el 1492
De 1499 a 1500 Pintor publica a Roma sengles tractats dedicats a la pesta i al mal frances Les dues foren adreltiexclades a Alexandre VI tot iacute que nomes Ji dedica expressament la Resulta partieularment destacable que tant Pere Pintor
i rival seu a la cort romana publiquessin en vida tots lurs cscrits coneguts en una epoca en la qual e nombre de metges contemporanis que ho feien era encara molt redult Ajuda a explicar-ho que residissiacuten a Roma un deIs centres mes dinamics de la primitiva impremta a Europa i que estiguessin vinshyculats estretament als Borja els quals hi exerden un patronatge actiu de les ciencies i les arts en e transit del XV al XVI (Arrizabalaga 1996 Arrizabalaga Henderson i French 1997 p 113-144 i 311-317)
398 399 El tcmps de les univasitals i lcscoltlstica
Dun tercer grup de metges universitaris de la Corona dAragoacute amb projeccioacute cultural a Europa nomes ens consten unes biografies obscures que nomeacutes permeten conjecturar que residien fora de la Corona Eacutes e cas d Almenar preco~ tractadista com Gaspar Torrella i Pere Pintor de malfratues o el de Pomar vinculat com lagues a la induacutestria editorial En la biografta del doctor en arts i medicinaraquo valencia Joan Almenar (JI 1502) practicament tot eacutes incert tret de lesmentat tractat Ilatiacute sobre el malfrances que publica a Venecia el 1502 i que fou reeditat ben beacute tretze vegades al llarg de segle XVI dues en angles Lestructura i el contingut daquest escrit suggeshyreixen amb for~a que Almenar havia estudiat medicina a Montpeller o a Lleida (meacutes que a ltilia) abans de 1470 i que era prufessor universitari en alguna facultat de medicina italiana Malgrat ellloc on es publica e seu lliacutebre no nhe pogut localit7ar el nom dins de la documentacioacute publicada sobre les facultats de medicina de Pavia Bolonya Padua Pisa i Ferrara Aixo juntament amb Iorigen sicilii dun deis estushydiants que en esmenta em condueix a conjecturar la possible vinculacioacute dAlmenar amb alguna facultat de medicina de sud dltilia i en primer 110c amb la de IEstudi General de Napols atesa Iestreta reaciacuteoacute que el Regne de Napols tingueacute amb la Corona dAragoacute des de 1442 data de la conquesta dAlfons e Magnanim Lescassiacutesshysima documentaciacuteoacute conservada sobre aquest regne i les seves institucions de resultes de les destruccions successives deis arxius fa molt improbable laclariment daquest particular Daltra banda e possible magisteri dAlmenar a la universitat de Napols i daltres detalls incem de la seva biografta especialment la seva condicioacute noble -era senyor de Rocafort i Godella- permeten conjecturar una vinculacioacute eventual coniexcl en el cas de Jeroni Torrena a la cort napolitana de la reina Joana dAragoacute (1455shy1517) fms a la dissolucioacute e 1499 Les vicissituds poliacutetiques passades pe Regne de
durant aqueUs anys tambeacute haurien indult Almenar a abandonar-lo Tanmashyteix la publicaciacuteoacute del seu estudi sobre el malfrands a Venecia el 1502 advocaria a favor de la seva presencia en aquesta ciutat abans de retornar a la Valencia natal on degueacute exerciacuter la medicina per un temps i degueacute rebre de la reina Joana -lIoctinent general de Valencia entre e 1501 i el 1504-les senyories de Godella i Rocafort com a pagament pes seus serveis (Arrizabalaga en premsa)
Finalment del valencia Pere Pomar (JI 1515-1534) encara en sabem menys nomeacutes que ringueacute cura de les quatre edicions de IArticela en vuite que sordren de les premses lioneses durant el primer ter del segle XVI (1515 1519 1525 i 1534) feina que probablement leU essent al mateix Lioacute -el nou gran centre impressor euroshypeu que sorgiacute al comenpment de segle XVI- o des de la veiacutena ciutat de Montpeller en e1s cercles medies de la qual aquestes edicions degueren trobar el mercat meacutes iacutemmediat pero de cap manera IUacutenic
les univcrsitats
BlBLIOGRAFIA
ALCALDE 1 DALMAU R La Fundadoacute Brnguera 500 anys de reacioacute medica entre Ginll1a i MOlllpeshyIn Girona Ajuntament de Girona CoHegi Oficial de Metges de la Proviacutencia de Girashyna 1992
ARRIZAHALAGA J laquoEl Consilium de modorriacutella (Roma y Salamanca 1505) una aportashycioacuten nosograacutefica de Gaspar Torrella- Dynarnis 5middot6 (1985-1986) p 59-94
- Praacutectica y teoria en la medicina universitaria de finales del siglo xv el tratamiento del mal franceacutes en la corte papal de Alejandro VI Borgia bull Arb 153604-605 (1996) p 127-160
- laquoLos tratadistas de una nueva enfermedad el morbo gaacutelico LEuropa de les Cimals iacute deis Camiacutens Art Cultura i Societat al segle xv I CoUoqui Interruuional laquoCivitas Europaraquo (Valenshycia novembre de 1996) [En premsa]
laquoTrarucioacute medieval i cultura humanista en la medicina universitaria les activitats editorials de Francesc Argilagues i Guillem Caldcntei per a les prcmses italianes de les acaballes del segle xvbull [Apendix a cura de Sebastia Giralt i Soler] XVIII jomades dEstudis Histories Lacals Al tombant de ledat miljana tradiacutecM medieval i cultura humanista (palma de Mallorca desembre de 1999) Palma de Mallorca Institut dEstudis Balearics 2000 p 175-198
- Uuis Alcanyis Regimellt preservatiacuteu e curatiu de la pestilencia (Valencia c 1490) Barcelona Barcino [En preparaciacuteoacutel
ARRIZABALAGA J CIFUENTES L La medicina institucions sabers practiques protagonisshytes bull A GABRIEL P [ed) Historia de la Cultura Catalana VoL 1 Lesplendor medieval Segles XI-XV Barcelona Edidons 62 1999 p 247-270
ARRIZABALAGA J GARCIacuteA BALLESTER L GIL ARISTU J L Del manuscrito al primitivo impreso la labor editora de francesc Argilagues (JI ca 1470-1508) en el renacimiento meacutedico italiano bull Aseepio 431 (1991) p 3-49
ARRIZABALAGA J GARCIacuteA BALLESTER L SALMOacuteN F A propoacutesito de las relaciones inteshylectuales entre la Corona de Aragaacuten e Italiacutea (1470-1520) los estudiantes de medicina valencianos en los Estudios Generales de Siena Piacutesa Perrara y Paacutedua bull Dynamis 9 (1989) p 117-147
ARRfZABALAGA J GARCiA BALLEHER L VENY J jacme dAgramont Regiment de preservacioacute de pestilencia (Ueida 1348) Barcelona Gran Enciclopedia Catalana 1998 [Edicioacute de J Veny estudis introductoris i glossari de J Arrizabalaga L Garciacutea Ballester i J Veny]
ARRIZABALAGA J HENDERSON J FRENCH R K The Great Pox TIu French Disease in Renaiacutessance Europe New Havcn Londres Yale Univ Press 1997
ARRlZABALAGA J MARTIacuteNEZ VIDAL PARDO TOMAs J La salut en la histeria dEuropa Barcelona Residencia dlnvestigadorgt CSIC Generalitat de Catalunya 1998
BALDOacute M La Universitat de Valenaa Valencia IVEI 1986 CABREacute I PAIRET M La cura del Cos femeni i la medicina medieval de tradidoacute latina Els tractats
De ornatu i laquoDe decorationibus mulierumraquo atnbufts a Arnau de Vilanova Trotularaquo de mestre joan i laquoFas del tresor de beutatraquo atribuit a Manuel Def de Calatayud [Tesi doctoral Universitat de Barcelona Ed en microfitxes Barcelona Publicaciacuteons de la Universitat de Barcelona 1995]
CALHET I CAMARASA J M CORBELLA I CORBELLA J Dicdonari biogrQjic de meges Ctllalans Barcelona Fundacioacute Salvador Vives Casajuana Universitat de Barcelona 1981-1983 3 v
CARDONER 1 PLANAS A Historia de la medid a la Coro dAragoacute (1162-1479) Barcelona Ed Scientia 1973
CIFUENTES L laquoTranslatar scienaa en romans eatalanesch La difusioacute de la medicina en catala a la Baixa Edat Mitjana i el Renaixementbull Uengua i Literatura 8 (1997) p 7-42
LA ciencia en catala ti la Baixa Edat Mitjana iacute el Renaiacutexement Barcelona-Palma de Mallorca Universitat de Barcclona-Universitat de les lIIes Balears 2002
400 401 El temps de les Imiversilas i lescolasiea
CIFUENTES L FERl~AGUD c GARCIacuteA BALLESTER L _Els menescals i lart de la mene$calia
a la Corona dAragoacute durant la Baixa Edat Mi0ana Historia de la ramaderia i la veterimlria als PaiSes Catalans IV Col-oqui dHistoria Agraria (maig del 1997) Actes Barcelona Publi shy
cacions de la Univenitat de Barcelona 1999 p 75-98 ClARAMUNT S laquoEls estudis generals i les universitats A BELENGUER CEBRlA E CUADRAshy
DA MAJOacute C [ed] Hisloria Poliacutetica sodetat i cultura deis nmos Catalans Vol I1I Llfarj deis Paisos Catalans segles XII a xv Barcelona Enciclopedia Catalana 1996 p 350-355
357-360 i 362-365
DULlEU L Le ColIege de Girone de Montpdlier I Congreacutes Internacional dHistoria de la Medicina Catalana (BarceIona-Montpeller 1-7 de juny de 1970) Uibre dActes Vol IV Barceshy
lona Ed Scientia 1970 p 89-105 4 v
DUREAU-LAPEYSSONNlE J M Uoeuvre dAntoine Ricart mUedn catalan du XV siede cOnlribushytion aIeacuteude des lentatives meacutedieacutevales pour appliquer les maheacutematiques ala mMecine A BEAushy
JOUAN G [et alJ ]edsJ MMecine humaine et veacuteteacuterinaire il la jln du Moren Aacutege Ginebra L Droz Pariacutes L Minard 1966 p 171-364
FELlPO ORTS A LI Universidad de l1tlencia durante el siglo XVI (1499-1611) Valencia Univershy
sitat de Valencia 1993
fOURNIER M US statuts el privileges des universieacutes franfaises depuis leurondaion jusquen 1789 Pans L Larose et Force 1890-1892 4 t
GARCIacuteA BALLESTER L Hisloria social de la medicina en la Espantildea de los siglos XIII al XVI Vol 1
LI minoriacutea musulmana y morisca Madrid Akal 1976
laquoLos ongenes de la profesioacuten meacutedica en Cataluntildea el Collegium de meacutedicos de Barshy
celona (1342)bull Estudios dedicados a Juan Peset Aleixandre Vol 1 Valencia Universitat de
Valencia 1982 p 129-149 - LIs moriscos y la medicina Un capiacuteulo de la medicina y la ciencia marginaddS en la Espantildea del
siglo XVI Barcelona Labor 1984 - La medicina a la l1tlencia medieval Medicina i societal en un paiacutes medieval medilerrani Valencia
IVEI1988
laquoThe NeUJ Galen A challenge to Latin Galenism in thirtecnth-century Montpellicl A FISCHER K-D NICKEL D POTrER P [ed] Texl and Tradition Sudies in Ancienl Medishycine and ils Jansmisson Presellled lO JUlia Kollesch Leiden Brill 1998 p 55-83
GARCIacuteA BALLESTER L let alJ Practical medicine from Salemo lO the Block Deatl Cambridge
Cambridge Univ Press 1994 [Editat per R K French J Arrizabalaga i A Cunningshy
harn]
GARc[A BLLESTER L ARRIZlDALAGA J El Regiment de Jacme dAgramont y el ESludi de
medicina de Lleida bull A ARRIZABALAGA] GARCIacute BALLESTER L VENY J Jarme dAshygramonl Regiment de preservacioacute de pestilencia (Ueida 1348) Barcelona Gran Enciclopedia
Catalana 1998 p 13-31 GARc[A BALLESTER L MCVAUGH M R RUBLO VELA A Medicallicensing and leaming ill
fourleenlh-cenlury l1tlenciacutea Filadelfia The American Philosophical Society 1989 (Transacshy
donS of the American Philosophiacutecal Society 79 pare 6)
GARCIacuteA BALLESTER L PANIAGUA J A MCVAUGH M R [editors generals] Amaldi de Villano Opera Medica Omnia Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1975
- Amaldi de VilIanova Opera Medica Omnia Vol ll MCVAUGH M R [ed] Aphorismi de gradibus Barcelona Publicacions de la Uruversitat de Barcelona 1975 [2a ed
1992] Arnaldi de Villanovo Opera Medica Omnia Vol XVI MCVAUGH M R [ed] -iexclransalio lib Galieni de rigore et tremore et iectigatione el spasmo Barcelona Publicacions de la
Univcrsitat de Barcelona 1981
Les mivcrsilals
GAReiacuteA BALLESTER L PANlAGUA J A MCVUGH M R [editors generalsJ Amaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol XV GARciacuteA BALLESTER L SAacuteNCHEZ SALOR E [ed] Commentum supra Iractatum Galien de malida complexonis diverse Barcelona Publicashycions de la Universitat de Barcelona 1985
Arnadi de Villanova Opera Medica Omnia Vol XV DURLlNG R J Doctrina GaUeni de inlerioribus Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1985
- Amaldi de Villanovo Opera Medica Omnia Vol Jl[ McVUGH M R [edJ De amare Iremico De dosi tyriacalium mediaacutenarum 2a ed Barcelona Publicacions de la Universiacuteshytat de Barcelona 1985
Amaldi de Villano va Opera Medica Omnia Vol IV DEMAiacuteTRE L Gil SOTRES P [edl Tracl de consideracionibus operis medicine sive deIebotomia Barcelona Publicacions de la Uniacutevemtat de Barcelona 1988
- Amaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol VI PANAtUA J A ledl Medicarim1is parabale Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1990
- Arnaldi de Vilonovo Opera Medila Omnia Vol VI FERREacute L FELlU E [edl Pirqeacute Barcelona Publicacions de la Univemtat de Barcelona 1990
- Amaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol V12 PANIAGU J A lel alt] led] Commentum in quasdam parabalas et aUdS aphorismorum series Barcelona Publicacions de la Universiacutetat de Barcelona 1993
Amaldi de Villano va Opera Medica Olllnia Vol X1 GARCiacute BAIlESTER M R MCVAUGH P GIL SOTRES P PANlAGUA J A Regilllen sanitatis od regem Ara~onlII Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1996
- Amaldi de Viacutellanova Opera MediaJ Omnia Vol X2 CIFUENTES L MCVAUGH M R [ed] Regimen Almarie Barcelona Publiacutecacions de la Universitat de Barcelona 1998
---- Aaldi de Vilanovo Opera Medica Omnia Vol XI BAZELl D [ed] De esu carniUnl Barcelona Publiacutecacions de la Uruversitat de Barcelona 1999
Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol V 1 Tractatus de intentione medirorum Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 2000
Gran Enciclopedia Aragonesa Saragossa UNALI 1980-1987 14 v
Gran Enciclopedia Catalana Barcelona Enciclopedia Catalana 1970-1993 18 v Gran Enciclopedia de Mallorca Vol 1 Palma de Mallorca PromomaUorca 1989-
JACQUART D MlCHEAU E LI mMecine arabe et lOccidenl meacutedieacuteval Pariacutes Eacuteditions Maisonshyneuve et Larose 1990
LLABREacuteS QUINTANA G [ed] Jahuda Bonsenyor Uibre de parau1es e dils de savis e filosofo los Proverbis de Salomo lo llibre de Calo Palma de Mallorca Imp Den Joan Colomar y Salas 1889
LLADONOSA I PUJOL J LI Faroltal de Medicina de Iamiga Universital de LJeida Barcelona Rafael Dalmau 1969
LEstudi General de Ueida del 1430 al 1524 Barcelona Institut dEstudis Catalans 1970
LOacutePEZ IINtildeERO J M FERRANDO A [eds] Uuls Auacuteanyiacutes Regiment preservatiu e curati de la peslilencia Valencia Universitat de Valencia-Ajuntament de Valencia 1999
LOacuteIEZ PlNtildeERO J M [el al] Diccionario hisloacuterico de la ciencia y la teacutecnica en Espantildea Barcelona Peniacutensula 1983 2 v
MAIlURELL 1 MARIMON J M laquoAntoni Ricart profcssor en ares i medicina (1395-1419)bull Gimbernat 1 (1984) p 133-136
MCVAUGH M R Medicine befare the plague Practitioners and their patients in Ihe Crown of Arashygon 1285-1345 Cambridge Cambridge Univ Press 1993
MCVAUGH M R GARCIacuteA BALLESTER L The medical faculty at early fourteenth-century Leacuterida bull History f Universilies 8 (1989) p 1-25
MCVAUGH M R SIRAIS N G [edsl bullRenaissance medicallearning evolution of a tradishytiono Osiris 2a serie 6 [monograacuteficj 1990
402 El femps de fes universitats iexcl escolchtira
PANIAGUA J A Studia Amadiana Trabajos Ctl IMn a la obra meacutedica de Amau de Vilanova c 1240-13 11 Barcelona Fundacioacuten Uriacuteach 1838 1994
- EI maestro Amau de Vilanova meacutedicoraquo Studia Amaldiana Trabajos en toma a a obra meacutedimiddot ca de Amau de Vilal c 1240-13 11 Barcelona Fundacioacuten Uriach 1838 199411 p 1-98
IEltARNAU I ESPELT J ledl Actes de la Trabada iexclnl(madal dEsudis sobre Ama de Viashyova Barcelona [nstiacutetut dEstudis Catalans 1995 2 v
PEIU~ONE COMIAGNI V laquoLe immagini del medico Gerolamo Torrella AInali ddlstitllo de Filosofia Universiiexcliquestiexcl di Fircl1ze Jawltiquestiexcl di Leler( e Filosoia 1 (1979) p 17-45
PESET M [dir] Hisria de la UniIrsilal de [iexclIltnoacutea 3 vol Valencia Uniacuteversiacutetat de ValeacuteIlCla
2000 RASHDALL H The Universitics ~r Europe il he Middle A~fs Oford Clarendon Press 1987
3 v (la ed 1936) RonOLl MbullOsservazioni sul De jmaginibus astrologicis di Gerolamo Torrellagtl RilaSCIshy
menlo 31 (1991) p 219-237 Rumo [ BALAGUER J Documentos para la historia de la Universidad de Barcelona VoL 1 Prelimishy
nares (1289-14)1) Barcelona Universidad 1971 RUlllo VELA A laquoLas epidemias de peste en la ciudad de Valencia durante el siglo xv Nueshy
vas aportacionesgt Esudis Castellorencs 6 (MisceUania desludis dedicats a la cmoria dd Proshyfessorjosep -iexclrene i Odena) (1994-1995) p 1179-1221
RUumlEGG W bullTemasgt A RII)DER-SYMOENS H lE led] Historia de la Uniacutevlf5idad rtl Elroshypa Vol 1 Las Universidades en la Edad Media Bilbao Universidad del Paiacutes Vasco 1994 p 3-38
SIRAISI N G Medieval and early Renassonce medicine An introdueion lo kouled~e and praai( Chicago The Univ ofChicago Press 1990
VERGER J laquoEsquemas bull A RIDDER-SYMOENS H DE ledl Historia de la Universidad en Elroshypa VoL 1 Las Uiexclrsidade en la Edad Media Bilbao Universidad del Paiacutes Vasco 1994 p39-82
WEILL-PAROT N Les laquoioges astmlogiques au Moyen Aacutege e ala Renalssane Speacuteculaions 111shy
teIectueUes el pralques magiques (XII-XV siede) Pan Honoreacute Champion 2002 ZIEGLEIl J Medicine and Religion c 1300 The Case of A rila de Vilanova Oxford C1arendon
Press 1998
6 La ciencia a lobra de Ramon Llull
LoLA BADlA
Univcrsitat Barcelona
1 EL PROBLEMA DE LACCEacuteS DEL LAIC RAMON LLULL ALS CONE1XEMENTS ClENTIacuteFlCS
Es conserven molt pocs documents sobre la ida de Ramon Llull (Ciutal de Mallorca 1232-1316) per ao la quasi autobiografia llatina que va dictar a Pariacutes el 1311 la Vita coetallea eacutes un punt de referencia imprescindible (Platzeck 1964 Hillshy
1991) Lobjectiu daquest text eacutes [estudiada presentacioacute dun venerable octoshygenariacute i deis seus projectes de croada davant del concili de lEsgleacutesiacutea a Viena (1311) e1s esdevenimcnts anteriors a la seva laquoconversioacute a la penitenciaraquo de 1262 hi lenen poc pes i shi oblida del tot la decada de 1276-1286 La carrera descriptor de L1ull comenlta el 1271 quan va produir una obra monumental de caracter miacutestic espcculatiu apologetic i tambeacute enciacutedopeacutedic i cientiacutefic el Lliacutebre de cotlfempladoacute et
Deacuteu Les vies dacceacutes a la informacioacute filosOka iacute cientiacutefica necessaria per a la redaccioacute daquest lIibre i deis altres que va escriure de Mallorca estant immediatament desshypreacutes es un problema no resolt (Donner 1987 Garciacuteas Palou 1989 Batllori 1993 p 69-86) La criacutetica ha de fer conjectures sobre Ieducacioacute del fill duna famiacutelia de colons benestants del patriciat urba vinculada a la nova cort catalana de lilla -la conqucsta de Jaume 1 eacutes de 1229 Se sap que la formacioacute de les dasses dirigents catashylanes (religiosa juriacutedica militar) al segle XIII no implicava necessariament dominar la lectura i lescriptura (Jaume 1 1208-1276 va compondre e Llibre des fets oralment vcgeu per a certes noves vies dalfabetitzacioacute Soler 1998) en canvi al segle XIV la lectura i lescriacuteptura sestenen arreu (Renedo 1993 Gimeno 1998) El fet eacutes que tan bon punt L1ull canviacutea la vida dhome casat que socupa de propi patrimoni i serveix el seu rei pcr la condicioacute de contemplatill enderiat en la composicioacute del laquomillor lIibre del moacuten contra els errors deis infidels (Vita coetanea 1 6) es Iabisme que separa el seu escas bagatge intellectual dhome laic de la preparacioacute
1 L1egirn la versioacute nina de la Vila roeldnea a ROL vol 8 p 269-308 i la catalana del segle XIV
J OE vol 1 p 31-54 (vcgllatlJoriacute Hiacutellgarth 19H2 Domingua 1987 Samamaria 19H9)
40
392 393 El t(lI1pS de les unllrsttals i icJcolaacutes(iw
5 LES ACTIVITATS CIENTIacuteFIQUES OELS METGES UNIVERSITARIS DE LA CORONA DARAGOacute
EN ALTRES INORETS OEUROPA
La presenciacutea de metges universitariacutes de la Corona d Aragoacute en altres palsos de baixmedieval fou coosequumlencia de raons molt diverses Les millors perspecshy
tives de prom ocioacute professional tingueren seos dubte un paper decisiu en la majoriacutea deis que optaren per establir-se professionalment fora del seu paiacutes dorigen els uns hiacute
anaven a estudiar mentre que els altres hi arribaven amb titulaciacuteons professionals No eacutes aventurat pero dafirmar que darrere daquest pas biogcific decisiu hi hagueacute tamshy
beacute importants raons negatives en un nombre no pas redult de casos La repressioacute desencadenada per la Inquisicioacute entre e1s sectors del patriciat valencia dorigen judeoshy
convers a partir de 1480 hi tingueacute un paper particularment significatiu en provocar Iemigracioacute de professionals i en estimular que e1s fills daquestes famiacutelies benestants
fossin enviats a estudiar a indrets apartats de Ienrarit clima local i lIuny de Iabast del
Tribunal Lestabliment de diverses facultats de medicina a la Corona d Aragoacute durant els
segles XIV i xv no atura Iafluencia destudiants de famiacutelies acomodades de la Corona
d Aragoacute cap a ruverses universitats europees particularment a Occitaniacutea (Montpeller sobretot) i a lcilia (Bolonya Paviacutea Siena Pisa Ferrara Pildua i Napols entre dalshytres) Dacord amb la peregrinatio academica comuna a repoca aquests estudiants
cursar els estudis en unes quantes uniacuteversitats consecutiacutevament abans d obteshy
nir la graduaciacuteoacute com ara lestudiant de medicina valencia Jaume que es doctora a Ferrara el 1502 despreacutes dhaver passat per les universitats de Monrpeller
L1eida Bolonya Padua i Paviacutea o elmallorquiacute Pere dOlesa i Rovira (c 1460-1531)
que estudia successivament a les universitats de Pisa Montpeller i L1eida Durant e1s
segles XIII i XIV Montpeller fou aparentment el primer lloc escolliacutet pels qui estudiashyven medicina fora de la Corona dAragoacute Ara beacute a1l1arg del segle xv el poi datracshy
cioacute bascula duna manera gradual cap a les universitats italiacuteanes Per a explicar aquest fenomen especialment pales a la segona meitat del segle xv i durant les primeres
decades del XVI hem dapeHar a raons diacutendole poliacutetica (domini catalanoaragones sobre el Regne de Napols iacute consolidaeioacute de la presencia hispanica a ltilia
deis dos papes Bolja Calixt III i Alexandre VI) i socioprofessional (prestigi de les universiacutetats italiacuteanes i afebliment deis estudis de medicina a la Corona d Aragoacute i
increment de la demanda de professionals sanitaris a1s regnes hispimics) (Arrizabalaga Carciacutea Ballester i Salmoacuten 1989)
La majoria tornaren al seu 1I0c dorigen en acabar els estudis pero nhiacute hagueacute que optaren per establir-se professionalment lIuny de lIur terra natal per a la resta o
per a una part de la seva vida El cas d Arnau de Vilanova eacutes un eas ben expressiu Despreacutes destudiacutear medicina a Montpeller deis primers anys d exereir professionalshyment a Valencia i deis nomenaments suecessius com a metge de tres reis dAragoacute inicia cap a la priacutemeriacutea de la decada de 1290-1300 un magisteriacute a la universitat de
Lts universitats
Montpeller que el porta en molt pocs anys a esdevenir la mediacuteca meacutes destacashy
da daquest centre durant tota ledat mitjana Aquest magisteri no li va impedir tanshymateix de prosseguiacuter la seva estreta vinculacioacute amb els comtes reis en qualiacutetat de
metge conseller poliacutetic i espiritual i agent diacuteplonuumltic A meacutes a meacutes des de 1301 encara presta a Roma i en daltres 1I0cs importants serveiacutes medies a tres papes (paniashygua 1994a)
U na altra vessant de les aetiviacutetats cientiacute6ques deis metges catalanoaragonesos a
Montpeller la iHustra el cas del Joan Bruguera mort el 1452 en aquesta cjushytat on havia cursat e1s estudis de medicina j on despreacutes havia exerciacutet la professioacute
Gracies a la dot testamentaria de 800 escuts dor una vaiacutexella dargent i els seus Iliacuteshybres durant la deacutecada de 1460 es funda a Montpeller el Collegi de Girona perque
cada any dos estudiants becats de la ciacuteutat de Glrona -iacute siacute no de la seva dioacutecesi o de Caralunya-- poguessin cursar estudis de medicina a la universitat de Montpeller
Aquest que ha estat historieament una de les vies dinfluencia de la mediCIshyna francesa sobre la catalana desenvolupa normahnent les seves activiacutetats fins a la
decada de 1560 quan les guerres de religioacute a tot Europa i en particular les lluiacutetes
entre catolies iacute calviacutenistes al sud de Frana retragueren la concurrencia de giacuteronins a
A partiacuter de mitjan segle XV el de Girona a Montpeller es torna
gradualment destudiants gironins (Dulieu 1970 Calbet i Corbella 1981shy1983 1 p 97 Alcalde 1992)
Tanmateix fou a Italia on a la segona meIacutetat del XV els metges de la
Corona dAragoacute tingueren un protagonisme cultural meacutes destacat Hom pOl assenyashy
lar e1s casos deis germans Gaspar i Jeroni Torrella autors d obres mediques i cientiacutefishy
ques que foren iacutempreses al final del segle xv i al comenltiexclament del XVI i els de Franshycesc Argilagues i de Cuiacutellem Caldentei que treballaren com a editors per a les
premses iacuteralianes del 6nal del segle xv Tots quatre haviacuteen cursat els estudis de medishycina en uniacuteversitats italianes
Gaspar Torrella (r 1452 - c 1520) era membre duna famiacutelia on almenys el pare iacute dos germans eren metges El pare el meslre Ferrer Torrella havia estudiar medicina
a la universitat de Montpeller i pertanyia a la mateiacutexa generacioacute que Lluiacutes Alcanyiacutes I els altres metges valencjans que fundaren lEscola de Cirurgia el 1462 Com el seu
Jeroniacute Caspar cursa els estudis de medicina a les universitats de Siena i Pisa durant la de cada de 1480-1490 amb mesres tan influents com Alessandro Serrnoneshy
ta iacute Pierlcone da Spolcto Despreacutes sestabliacute a Roma on gaudiacute duna posiciacuteoacute social acomodada com a membre de la cort del cardenal Roderic de BOlja Quan el 1492
esdevingueacute papa amb el nom d Alexandre VI Torrella continua al seu servei com a metge personal del seu fill Cesar A meacutes a meacutes fou responsable de la Biblioteshy
ca Vaticana (1498-1500) bisbe vitalici de Santa Ciusta a Sardenya (des de 1494) i
domestiacutec dAlexandre VI Almenys des de 1504 Caspar Torrella fou tambeacute un
dels rnetges del papa Juli 11 (1503-1513) -un fet prou significatiu de lestima que el nou papa teniacutea pels seu s serveis professionals
Torrella escriacuteviacute cinc escrits medies i un pronostic astroloacutegic que foren impresos en un lapse d onZe anys (1497-1507) i en algun cas de forma reDetida El
194 EIemps de les universilas i escoltlstica
seu tractat astrologic fou originariament una epiacutestola adreada a Cesar Borja e 1502 on s avaluava la signifIcacioacute de diferents fenomens celestes (es portents prodigis i presagis es defectes del sol i la lIuna iacute els cometes) La seva tardana publicadoacute e 1507 obeiacute als precs de datari papal Giovanni Gozadini intrigat per les possibles conshysequumlencies de cometa que shavia vist en el ce roma Iagost de 1506 Entre les dnc obres propiament mediques hi ha un consiacutelium doblement impres e 1505 (Roma i Salamanca) dedicat a una nova malaltia anomenada popularment modorriacutella que pe que sembla causa estralls en la flota castellana de Flandes i es difongue despreacutes amplament pes regnes hispanics i vclns un consilium de peste escrit amb motiu duna pestiacutelencia que colpeja Roma e 1504 un regimen saniacutetatis compost en forma de dialeg per al papa Juli II que fou publicat el 1506 idos escrits dedicats al mal franees -una nova afeccioacute que des de 1495 sestenia riiacutepidament per tot Europa- tots dos al seu patroacute Cesar BOIja aleshores viacutectima de la malaltia i que formen part de les obres mediques mes primerenques sobre aquesta afecdoacute Ambdues es publicaren a Roma el 1497 i e 1500 respectivament A mes a mes la mes primerenca es reedita aviat amb un nou tiacutetol (Roma c 1498) i amb la inclusioacute duna epiacutestola dedicatoria al bisbe dAvranches (Normandia) Louis de Bourbon quiacute pe que sembla havia animat Torrella a reeditar e seu treball instat per raons semblants a les de Borja (Arrizabalaga 1985-1986 1996 Arrizabalaga Henderson i French 1997 p 113-144 i 311-317)
El seu germa gran Jeroni Torrella (e 1450 post 1508) despres destudiar medishycina a Siena i Pisa es vincula a la cort napolitana de la reina Joana dAragoacute (1455shy1517) de la qual fou metge a Napols (1477-1499) i a Valencia (1499-1504) Jeroni fou el titular de la catedra medica de principis a IEstudi General de Valencia entre 1505 i 1508 Despreacutes passa a estar al servei del rei Ferran el Catolic a la cort de Vallashydolid De les diverses obres seves de que tenim notiacutecia nomeacutes es conserva un tractat sobre imatges astrolOgiques que fou impres a Valencia cap a 1497 (Loacutepez Piacutentildeero et al
1983 11 p 358-359 Perrone Compagni 1979 Rotzoli 1991 Weill-Parot 2002) Daltra banda e valencia Francesc Argilagues i el mallorquiacute Guillem Caldentei
en acabar els estudis de medicina en distintes universitats dItMia es dedicaren entre a1tres activitats a Iedicioacute de textos medies per a les premses de nord dItilia Franshycese Argilagues (ji c 1470-1508) inicia es estudis de medicina a la universitat de Siena vers rany 1470 A partir de curs 1473-1474 es trasllada a IStudio de Pisa on continua la seva formacioacute fins que obtingueacute el doctorat en arts i medicina 111 dashygost de 1477 Tot sembla indicar que e fet danar-sen de Siena a Pisa igual que ho feren els germans Jemni i Gaspar Torrella companys destudis iacute paisans seus estigue relacionat amb la decisioacute dAlessandro Sermoneta un influent professor seu a Siena de traslladar-shiacute La relacioacute del jove metge valencia amb Alessandro Sermoneta degue continuar despreacutes dobtenir el doctorat Argilagues se nanil de Pisa probableshyment cap al mes de maig de 1479 i seguiacute de nou e seu mestre i protector Sermoneta quan aquest es trasllada a Padua com a lector ordinari de medicina teoacuterica de lStudio daquesta ciutat entre 1479 i 1484 Pel que sembla des de 1483 fIns a la mort Argishylagues residiacute a Venecia on feacuteu compatible lexercici priictic de la medicina amb les
Les universitats 395
activitats com a editor dobres mediques per a la prospera impremta local La seva labor editorial medica desplegada precisament en uns moments en que aquesta nova ocupacioacute sorgia a Europa es materialiacutetza en dues edicions venecianes de l Articella
-autentic lIibre de text de la medicina universitiria baixmedieval com ja hem asseshyi en tres edicions meacutes del Conciacuteliator del mestre escoJastic Pietro dAbano
(1250 - ( 1315) La innegable capacitat de permanencia de lAr(Iacutecella en les facultats de medicina
explica que aquesta coHeccioacute fos una de les obres mediques de mes fortuna editorial durant la primera impremta divuit edicions impreses entre Ieditio princeps de Padua (c 1476) i Lioacute (1534) Argilagues que fou iniciador de les edicions venecianes de l Articella tingue a carree seu les ediacutecions impreses per Hermann Lieehtenstein de Colonia e 1483 i per Battista Torci el 1487 A meacutes quatre impressions ulteshyriors de Articella datades el 1491 1493 1500 i 1513 i en les quals fIgura com a editor Gregorio da Volpe soacuten identiques en contingut i molt similars pe que fa al format a les edieions preparades per Argilagues
El seu trebal com a editor de lArticela es materialitza entre a1tres coses en la incorporacioacute a la coHeccioacute de noves obres no incloses en l ediacutetio princeps de Padua (c 1476) En efecte als set escriacutets que conte (la Isagoge de Johannitius el De de Filaret i el De urinis de Teofil els Aphorismi Prognostiea i De regimine aeutotum morshy
botum hipoeritics acompanyats deis comentaris de Gale i lArs medica de Gale amb el comentari dltAliacute ibn-Ridwan) Argilagues nhi afegiacute quatre mes (Epiacutedemiacuteae [um
commentis Johannis Alexandrini De natura fttus De lege i Iusiurandum) tots pertanyents al Corpus Hippocratieum i que foren impresos per primer cop en aquesta ocasioacute La seva iniciativa palesa el paper dofertor de nous horitzons inteHectuals que Ieditor tambeacute acompliacute en la impremta primitiva Arneacutes hi introduiacute Iopuscle De divisione
librotum Galieni de Gentile da Foliacutegno i tres tabulae -presumiblement deaboracioacute proacutepia- relatiacuteves a algunes de les obres hipocriiacutetiques editades (una per als Aphorisml una altra per als Prognostiea el De regimine aeutotum morbotum i les Epidemiae i la tershycera per al Tegni galenic) amb la finalitat de facilitar l acceacutes a labundant i variada informacioacute daquestes obres hipocriiacutetiacuteques
La1tre escrit editat per Argiacutelagues fou el Condliator differentiatum medicorum el
philosophotum del metge professor de la Universitat de Padua i destacat representant de Ianomenat ariacutestotelisme padwl Piacuteetro dAbano (1250 - c 1315) Organitzada entorn de 210 diferencies (differentiae) que segueixen lestructura de la quaestiacuteo escolasshytica aquesta obra passa revista al saber medie hipocraticogalenic en conjunt cercant sempre lharmonitzadoacute dopinions entre metges i (iexclJosofs naturals en aquells punts candents en que uns iacute altres discrepaven El Conciliator fou iacutempres nomes cinc vegashydes abans dacabar el segle xv i ben be siacutes meacutes fins a 1565 Argilagues tingueacute acarree seu tres edicions anteriors a 1500 les venecianes de Johann Herbort (1483) i Boneto Locatelli per a Ottaviano Scotti (1496) i la de Gabriele Grassi a Pavia (1490) El zel dArgilagues com a editor tambeacute es a~lI pales al Conciliator on incorpora fragments no reeolliacutets en edicions impreses anteriors (Arrizabalaga Garciacutea BaIlester i Gil Arisshytu
396
i
El ttrlpS de les tmiverslals i Il5WloSfIacuteuacutel
El metge i dergue mallorquiacute Guillem Caldentei (1 1496-1519) era fill dAnshy
toni Caldentei (1 1469-1514) metge o cirurgiacutea de Feaniacutetx i nebot de Bartomeu Caldentei prevere doctor en teologia per la Soroona iacutenfluent luHista iacute un deis
introductors de la impremta a Mallorca de qui hered diacuteversos llibres de iacute filoshy
sofIa En el perfIl intcHectual de Guilem Caldentei es pot distillgir un vessant medic i un altre de
Caldentei cursa estudi darts i medicina a la Universitat de Paviacutea la principal
universitat del dueat de Mili que culmina amb grau de doctor (arrium ac medicile
doctor) obtiacutengut abans de 1496 El 1502 ja tornava a ser a Mallorca i fixa la seva
residencia a la Ciutat de Mallorca on aparentment romangueacute fins que moriacute vers
Iany 1520 Guillem Caldentei gaudiacute sens dubte dun notable prestigi com a rnetge
al Regne de Mallorca El mes dabril de 1514 en un protocol notarial que enregistra la venda que fa duna esclava mora de 29 anys anomenada Francesca per 95 Iliures
hi surt esmentat com a professor en ars i medicina (ltltin artibus et medicina professorraquo)
cosa que eventualment es podria relacionar amb la imparticioacute per Caldentei
de docencia en alguna escola medica de Iilla sense determinar potser al si de
IEstudi General LuHiacutea (fundat el 1483) malgrat que no en tenim cap altre indicio
de la mort en data desconeguda del mestre Antoni Nadal tambe mallorquiacute (doctorat en arts i medicina a la universitat de Padua el
1490) Caldentei el succeiacute com a metge responsable de la morberia o llatzeret Apashy
rentment establerta a la Ciutat de Mallorca a la segona meitat del segle XV aquesta institucioacute vetllava per la salut puacuteblica de Iilla mitjanltiexclant el control del tcansit mariacuteshy
tim Llurs oficials inspeccionaven les embarcaciollS que preteniacuteen atracar a la ciutat i eventualment sotmetien a quarantena les persones i les mercaderiacutees Fiacutenalment el
1519 Caldentei ocupa el carrec de protofisic del Regne de Mallorca era dones la
maxima autoritat reiacuteal per al control de les practiques saniciries en aquest regne de
la Corona dAragoacute Com a tal acudia a Manacor amb laprovadoacute del lIoctinent
general del Regne amb la finalitat de sotmetre diversos priictics sanitariacutes apotecariacutes etc) a lexamen del qual depenien lIurs llicencies dexercici
professional
De la formacioacute teologiacuteca de Guillem Caldentei no en tenim cap meacutes notiacutecia
que la seva vinclllaeioacute als cercles de la devotio moderna Les seves inquietuds religiacuteoses
Iemmenaren a instituir el 151Ojuntament amb la seva esposa un benefici a la cateshy
dral de la Ciutat de Mallorca de la qual a la fiexcl de la seva vida despres de ser ordenat
sacerdot nesdevingueacute canonge penitenciacuteari i a participar aquell mateix any juntashyment amb a1tres cavallers daquesta ciacuteutat en la fundacioacute de la Casa de la Crianltiexcla un
centre que socupava dacollir 1 educar nenes i joves donzelles les regles del
redacta Caldentei arriba tambeacute a ser director espiritual de la fundadora daquest centre sor Clara Isabel Cifre (1467-1542)
Al comenltiexclament de 1496 eixiacute a Pavia de les premses dAntonio de Carchano a compte de brescia Maurizio Moretti e volum titulat Expositio Ugonis Senensis super libros Tegni Galieni (Fxpositio Ugonis Senensis super Tegni Galieni mm questiouishybus a lexpJicit) en una edicioacute a cura de Guillem Caldentei Es tracta de la primera
Les uiversilals 39i
edicioacute impresa del comcntari del mctge iacute fiexclJosof natural Ugo Bcnzi mes eoncgut com a Ugo da Siena (1376-1439) al Tertni Ars medica o Microtegni de Gale obra que forma part de lArticelia des de miacutetjan XII Durant ledat mitjana el Tegni de Gale circula en lIatiacute sota dues versions prineiacutepals una de grecollatiacutena i una altra dashyrabollatina ambdues del XII Des daquest el Tegni rebeacute un bOIl nombre de comentariacutes a carree de metges viacutenculats a lEscola de Salerno i de mestres eseolasshytiacutecs pertanyents a diferents universitats europees 13enzi fou professor de medicishyna en nombroses universitats italianes (Bolonya Siena Parma Florencia Paviacutea Padua) i com Pietro d Abano representant destacat de llaquoarrstotelisme paduabull El comentari dUgo da Siena al Tegni el qual com els que dedica als aforismes hipocratics i al Canon d Avicenna esta estretament lIigat al seu ensenyament univershysitari es troba entre els mes difosos a IEuropa medieval Ledicioacute a carree de Cal denshytei inclou una epiacutestola nuncupativa adreltiexclada a Ambrogio Varese da Rosate (1437shy1522) professor de la universitat de Pavia i metge astroleg i conseller deis grans ducs de MiLI Giangaleazzo (1469-1494) Lodovico iI Moro (1494-1499) i Massimiliano (1513-1516) -membres tots tres de la famiacutelia Sforza Despreacutes de Ieditio princeps a carrec de Caldentei el comentariacute dUgo da Siena al Tegni es torna a imprimir a Venecia a carrec de Boneto Locatelli dues vegades el 1498 a compte dOttaviano Scoti i el 1518 a compte dels sem hereus a mes de la indusioacute en Iedicioacute de les
impresa de nou a Venecia per Luca-Antonio de Giunta el 1523 (Arrizabashy2000) En contrast amb els casos deis germans Torrella d Argilagues iacute de Caldentei el
metge judeoconvers valencia Pere Pintor (c 14231424-1503) nomeacutes emigra a ROITla quan ja havia fet seixanta anys fonat per lofensiva inquisitorial que havia destrumiddotit la seva famiacutelia i cercant-hi la proteccioacute del cardenal Roderic de BOlja -el papa Alexandre VI des de 1492- al servei del qual romangue fins a 1503 Iany en que morircn ambdoacutes Pintor haviacutea estudiat a IEstudi General de Lleida amb el messhytre Francesc Queralt a cavall entre les decades de 1430 iacute 1440 Comen~a a practicar la medicina al voltant de 1444-1445 presumiblement a Valencia la corporacioacute municipal de la qual el designa examinador de metges diverses entre 1455 i 148 L Entre 1468 i 1485 Pintor fou uns quants cops lector de la ja esmentada Escola de de Valencia Probablement abandona Valencia poc despreacutes de 1485 i sestabliacute a Roma com a metge del cardenal Roderic de carrec que continua ocupant despreacutes de lelevacioacute de cardenal al papat com a Alexandre VI el 1492
De 1499 a 1500 Pintor publica a Roma sengles tractats dedicats a la pesta i al mal frances Les dues foren adreltiexclades a Alexandre VI tot iacute que nomes Ji dedica expressament la Resulta partieularment destacable que tant Pere Pintor
i rival seu a la cort romana publiquessin en vida tots lurs cscrits coneguts en una epoca en la qual e nombre de metges contemporanis que ho feien era encara molt redult Ajuda a explicar-ho que residissiacuten a Roma un deIs centres mes dinamics de la primitiva impremta a Europa i que estiguessin vinshyculats estretament als Borja els quals hi exerden un patronatge actiu de les ciencies i les arts en e transit del XV al XVI (Arrizabalaga 1996 Arrizabalaga Henderson i French 1997 p 113-144 i 311-317)
398 399 El tcmps de les univasitals i lcscoltlstica
Dun tercer grup de metges universitaris de la Corona dAragoacute amb projeccioacute cultural a Europa nomes ens consten unes biografies obscures que nomeacutes permeten conjecturar que residien fora de la Corona Eacutes e cas d Almenar preco~ tractadista com Gaspar Torrella i Pere Pintor de malfratues o el de Pomar vinculat com lagues a la induacutestria editorial En la biografta del doctor en arts i medicinaraquo valencia Joan Almenar (JI 1502) practicament tot eacutes incert tret de lesmentat tractat Ilatiacute sobre el malfrances que publica a Venecia el 1502 i que fou reeditat ben beacute tretze vegades al llarg de segle XVI dues en angles Lestructura i el contingut daquest escrit suggeshyreixen amb for~a que Almenar havia estudiat medicina a Montpeller o a Lleida (meacutes que a ltilia) abans de 1470 i que era prufessor universitari en alguna facultat de medicina italiana Malgrat ellloc on es publica e seu lliacutebre no nhe pogut localit7ar el nom dins de la documentacioacute publicada sobre les facultats de medicina de Pavia Bolonya Padua Pisa i Ferrara Aixo juntament amb Iorigen sicilii dun deis estushydiants que en esmenta em condueix a conjecturar la possible vinculacioacute dAlmenar amb alguna facultat de medicina de sud dltilia i en primer 110c amb la de IEstudi General de Napols atesa Iestreta reaciacuteoacute que el Regne de Napols tingueacute amb la Corona dAragoacute des de 1442 data de la conquesta dAlfons e Magnanim Lescassiacutesshysima documentaciacuteoacute conservada sobre aquest regne i les seves institucions de resultes de les destruccions successives deis arxius fa molt improbable laclariment daquest particular Daltra banda e possible magisteri dAlmenar a la universitat de Napols i daltres detalls incem de la seva biografta especialment la seva condicioacute noble -era senyor de Rocafort i Godella- permeten conjecturar una vinculacioacute eventual coniexcl en el cas de Jeroni Torrena a la cort napolitana de la reina Joana dAragoacute (1455shy1517) fms a la dissolucioacute e 1499 Les vicissituds poliacutetiques passades pe Regne de
durant aqueUs anys tambeacute haurien indult Almenar a abandonar-lo Tanmashyteix la publicaciacuteoacute del seu estudi sobre el malfrands a Venecia el 1502 advocaria a favor de la seva presencia en aquesta ciutat abans de retornar a la Valencia natal on degueacute exerciacuter la medicina per un temps i degueacute rebre de la reina Joana -lIoctinent general de Valencia entre e 1501 i el 1504-les senyories de Godella i Rocafort com a pagament pes seus serveis (Arrizabalaga en premsa)
Finalment del valencia Pere Pomar (JI 1515-1534) encara en sabem menys nomeacutes que ringueacute cura de les quatre edicions de IArticela en vuite que sordren de les premses lioneses durant el primer ter del segle XVI (1515 1519 1525 i 1534) feina que probablement leU essent al mateix Lioacute -el nou gran centre impressor euroshypeu que sorgiacute al comenpment de segle XVI- o des de la veiacutena ciutat de Montpeller en e1s cercles medies de la qual aquestes edicions degueren trobar el mercat meacutes iacutemmediat pero de cap manera IUacutenic
les univcrsitats
BlBLIOGRAFIA
ALCALDE 1 DALMAU R La Fundadoacute Brnguera 500 anys de reacioacute medica entre Ginll1a i MOlllpeshyIn Girona Ajuntament de Girona CoHegi Oficial de Metges de la Proviacutencia de Girashyna 1992
ARRIZAHALAGA J laquoEl Consilium de modorriacutella (Roma y Salamanca 1505) una aportashycioacuten nosograacutefica de Gaspar Torrella- Dynarnis 5middot6 (1985-1986) p 59-94
- Praacutectica y teoria en la medicina universitaria de finales del siglo xv el tratamiento del mal franceacutes en la corte papal de Alejandro VI Borgia bull Arb 153604-605 (1996) p 127-160
- laquoLos tratadistas de una nueva enfermedad el morbo gaacutelico LEuropa de les Cimals iacute deis Camiacutens Art Cultura i Societat al segle xv I CoUoqui Interruuional laquoCivitas Europaraquo (Valenshycia novembre de 1996) [En premsa]
laquoTrarucioacute medieval i cultura humanista en la medicina universitaria les activitats editorials de Francesc Argilagues i Guillem Caldcntei per a les prcmses italianes de les acaballes del segle xvbull [Apendix a cura de Sebastia Giralt i Soler] XVIII jomades dEstudis Histories Lacals Al tombant de ledat miljana tradiacutecM medieval i cultura humanista (palma de Mallorca desembre de 1999) Palma de Mallorca Institut dEstudis Balearics 2000 p 175-198
- Uuis Alcanyis Regimellt preservatiacuteu e curatiu de la pestilencia (Valencia c 1490) Barcelona Barcino [En preparaciacuteoacutel
ARRIZABALAGA J CIFUENTES L La medicina institucions sabers practiques protagonisshytes bull A GABRIEL P [ed) Historia de la Cultura Catalana VoL 1 Lesplendor medieval Segles XI-XV Barcelona Edidons 62 1999 p 247-270
ARRIZABALAGA J GARCIacuteA BALLESTER L GIL ARISTU J L Del manuscrito al primitivo impreso la labor editora de francesc Argilagues (JI ca 1470-1508) en el renacimiento meacutedico italiano bull Aseepio 431 (1991) p 3-49
ARRIZABALAGA J GARCIacuteA BALLESTER L SALMOacuteN F A propoacutesito de las relaciones inteshylectuales entre la Corona de Aragaacuten e Italiacutea (1470-1520) los estudiantes de medicina valencianos en los Estudios Generales de Siena Piacutesa Perrara y Paacutedua bull Dynamis 9 (1989) p 117-147
ARRfZABALAGA J GARCiA BALLEHER L VENY J jacme dAgramont Regiment de preservacioacute de pestilencia (Ueida 1348) Barcelona Gran Enciclopedia Catalana 1998 [Edicioacute de J Veny estudis introductoris i glossari de J Arrizabalaga L Garciacutea Ballester i J Veny]
ARRIZABALAGA J HENDERSON J FRENCH R K The Great Pox TIu French Disease in Renaiacutessance Europe New Havcn Londres Yale Univ Press 1997
ARRlZABALAGA J MARTIacuteNEZ VIDAL PARDO TOMAs J La salut en la histeria dEuropa Barcelona Residencia dlnvestigadorgt CSIC Generalitat de Catalunya 1998
BALDOacute M La Universitat de Valenaa Valencia IVEI 1986 CABREacute I PAIRET M La cura del Cos femeni i la medicina medieval de tradidoacute latina Els tractats
De ornatu i laquoDe decorationibus mulierumraquo atnbufts a Arnau de Vilanova Trotularaquo de mestre joan i laquoFas del tresor de beutatraquo atribuit a Manuel Def de Calatayud [Tesi doctoral Universitat de Barcelona Ed en microfitxes Barcelona Publicaciacuteons de la Universitat de Barcelona 1995]
CALHET I CAMARASA J M CORBELLA I CORBELLA J Dicdonari biogrQjic de meges Ctllalans Barcelona Fundacioacute Salvador Vives Casajuana Universitat de Barcelona 1981-1983 3 v
CARDONER 1 PLANAS A Historia de la medid a la Coro dAragoacute (1162-1479) Barcelona Ed Scientia 1973
CIFUENTES L laquoTranslatar scienaa en romans eatalanesch La difusioacute de la medicina en catala a la Baixa Edat Mitjana i el Renaixementbull Uengua i Literatura 8 (1997) p 7-42
LA ciencia en catala ti la Baixa Edat Mitjana iacute el Renaiacutexement Barcelona-Palma de Mallorca Universitat de Barcclona-Universitat de les lIIes Balears 2002
400 401 El temps de les Imiversilas i lescolasiea
CIFUENTES L FERl~AGUD c GARCIacuteA BALLESTER L _Els menescals i lart de la mene$calia
a la Corona dAragoacute durant la Baixa Edat Mi0ana Historia de la ramaderia i la veterimlria als PaiSes Catalans IV Col-oqui dHistoria Agraria (maig del 1997) Actes Barcelona Publi shy
cacions de la Univenitat de Barcelona 1999 p 75-98 ClARAMUNT S laquoEls estudis generals i les universitats A BELENGUER CEBRlA E CUADRAshy
DA MAJOacute C [ed] Hisloria Poliacutetica sodetat i cultura deis nmos Catalans Vol I1I Llfarj deis Paisos Catalans segles XII a xv Barcelona Enciclopedia Catalana 1996 p 350-355
357-360 i 362-365
DULlEU L Le ColIege de Girone de Montpdlier I Congreacutes Internacional dHistoria de la Medicina Catalana (BarceIona-Montpeller 1-7 de juny de 1970) Uibre dActes Vol IV Barceshy
lona Ed Scientia 1970 p 89-105 4 v
DUREAU-LAPEYSSONNlE J M Uoeuvre dAntoine Ricart mUedn catalan du XV siede cOnlribushytion aIeacuteude des lentatives meacutedieacutevales pour appliquer les maheacutematiques ala mMecine A BEAushy
JOUAN G [et alJ ]edsJ MMecine humaine et veacuteteacuterinaire il la jln du Moren Aacutege Ginebra L Droz Pariacutes L Minard 1966 p 171-364
FELlPO ORTS A LI Universidad de l1tlencia durante el siglo XVI (1499-1611) Valencia Univershy
sitat de Valencia 1993
fOURNIER M US statuts el privileges des universieacutes franfaises depuis leurondaion jusquen 1789 Pans L Larose et Force 1890-1892 4 t
GARCIacuteA BALLESTER L Hisloria social de la medicina en la Espantildea de los siglos XIII al XVI Vol 1
LI minoriacutea musulmana y morisca Madrid Akal 1976
laquoLos ongenes de la profesioacuten meacutedica en Cataluntildea el Collegium de meacutedicos de Barshy
celona (1342)bull Estudios dedicados a Juan Peset Aleixandre Vol 1 Valencia Universitat de
Valencia 1982 p 129-149 - LIs moriscos y la medicina Un capiacuteulo de la medicina y la ciencia marginaddS en la Espantildea del
siglo XVI Barcelona Labor 1984 - La medicina a la l1tlencia medieval Medicina i societal en un paiacutes medieval medilerrani Valencia
IVEI1988
laquoThe NeUJ Galen A challenge to Latin Galenism in thirtecnth-century Montpellicl A FISCHER K-D NICKEL D POTrER P [ed] Texl and Tradition Sudies in Ancienl Medishycine and ils Jansmisson Presellled lO JUlia Kollesch Leiden Brill 1998 p 55-83
GARCIacuteA BALLESTER L let alJ Practical medicine from Salemo lO the Block Deatl Cambridge
Cambridge Univ Press 1994 [Editat per R K French J Arrizabalaga i A Cunningshy
harn]
GARc[A BLLESTER L ARRIZlDALAGA J El Regiment de Jacme dAgramont y el ESludi de
medicina de Lleida bull A ARRIZABALAGA] GARCIacute BALLESTER L VENY J Jarme dAshygramonl Regiment de preservacioacute de pestilencia (Ueida 1348) Barcelona Gran Enciclopedia
Catalana 1998 p 13-31 GARc[A BALLESTER L MCVAUGH M R RUBLO VELA A Medicallicensing and leaming ill
fourleenlh-cenlury l1tlenciacutea Filadelfia The American Philosophical Society 1989 (Transacshy
donS of the American Philosophiacutecal Society 79 pare 6)
GARCIacuteA BALLESTER L PANIAGUA J A MCVAUGH M R [editors generals] Amaldi de Villano Opera Medica Omnia Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1975
- Amaldi de VilIanova Opera Medica Omnia Vol ll MCVAUGH M R [ed] Aphorismi de gradibus Barcelona Publicacions de la Uruversitat de Barcelona 1975 [2a ed
1992] Arnaldi de Villanovo Opera Medica Omnia Vol XVI MCVAUGH M R [ed] -iexclransalio lib Galieni de rigore et tremore et iectigatione el spasmo Barcelona Publicacions de la
Univcrsitat de Barcelona 1981
Les mivcrsilals
GAReiacuteA BALLESTER L PANlAGUA J A MCVUGH M R [editors generalsJ Amaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol XV GARciacuteA BALLESTER L SAacuteNCHEZ SALOR E [ed] Commentum supra Iractatum Galien de malida complexonis diverse Barcelona Publicashycions de la Universitat de Barcelona 1985
Arnadi de Villanova Opera Medica Omnia Vol XV DURLlNG R J Doctrina GaUeni de inlerioribus Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1985
- Amaldi de Villanovo Opera Medica Omnia Vol Jl[ McVUGH M R [edJ De amare Iremico De dosi tyriacalium mediaacutenarum 2a ed Barcelona Publicacions de la Universiacuteshytat de Barcelona 1985
Amaldi de Villano va Opera Medica Omnia Vol IV DEMAiacuteTRE L Gil SOTRES P [edl Tracl de consideracionibus operis medicine sive deIebotomia Barcelona Publicacions de la Uniacutevemtat de Barcelona 1988
- Amaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol VI PANAtUA J A ledl Medicarim1is parabale Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1990
- Arnaldi de Vilonovo Opera Medila Omnia Vol VI FERREacute L FELlU E [edl Pirqeacute Barcelona Publicacions de la Univemtat de Barcelona 1990
- Amaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol V12 PANIAGU J A lel alt] led] Commentum in quasdam parabalas et aUdS aphorismorum series Barcelona Publicacions de la Universiacutetat de Barcelona 1993
Amaldi de Villano va Opera Medica Olllnia Vol X1 GARCiacute BAIlESTER M R MCVAUGH P GIL SOTRES P PANlAGUA J A Regilllen sanitatis od regem Ara~onlII Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1996
- Amaldi de Viacutellanova Opera MediaJ Omnia Vol X2 CIFUENTES L MCVAUGH M R [ed] Regimen Almarie Barcelona Publiacutecacions de la Universitat de Barcelona 1998
---- Aaldi de Vilanovo Opera Medica Omnia Vol XI BAZELl D [ed] De esu carniUnl Barcelona Publiacutecacions de la Uruversitat de Barcelona 1999
Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol V 1 Tractatus de intentione medirorum Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 2000
Gran Enciclopedia Aragonesa Saragossa UNALI 1980-1987 14 v
Gran Enciclopedia Catalana Barcelona Enciclopedia Catalana 1970-1993 18 v Gran Enciclopedia de Mallorca Vol 1 Palma de Mallorca PromomaUorca 1989-
JACQUART D MlCHEAU E LI mMecine arabe et lOccidenl meacutedieacuteval Pariacutes Eacuteditions Maisonshyneuve et Larose 1990
LLABREacuteS QUINTANA G [ed] Jahuda Bonsenyor Uibre de parau1es e dils de savis e filosofo los Proverbis de Salomo lo llibre de Calo Palma de Mallorca Imp Den Joan Colomar y Salas 1889
LLADONOSA I PUJOL J LI Faroltal de Medicina de Iamiga Universital de LJeida Barcelona Rafael Dalmau 1969
LEstudi General de Ueida del 1430 al 1524 Barcelona Institut dEstudis Catalans 1970
LOacutePEZ IINtildeERO J M FERRANDO A [eds] Uuls Auacuteanyiacutes Regiment preservatiu e curati de la peslilencia Valencia Universitat de Valencia-Ajuntament de Valencia 1999
LOacuteIEZ PlNtildeERO J M [el al] Diccionario hisloacuterico de la ciencia y la teacutecnica en Espantildea Barcelona Peniacutensula 1983 2 v
MAIlURELL 1 MARIMON J M laquoAntoni Ricart profcssor en ares i medicina (1395-1419)bull Gimbernat 1 (1984) p 133-136
MCVAUGH M R Medicine befare the plague Practitioners and their patients in Ihe Crown of Arashygon 1285-1345 Cambridge Cambridge Univ Press 1993
MCVAUGH M R GARCIacuteA BALLESTER L The medical faculty at early fourteenth-century Leacuterida bull History f Universilies 8 (1989) p 1-25
MCVAUGH M R SIRAIS N G [edsl bullRenaissance medicallearning evolution of a tradishytiono Osiris 2a serie 6 [monograacuteficj 1990
402 El femps de fes universitats iexcl escolchtira
PANIAGUA J A Studia Amadiana Trabajos Ctl IMn a la obra meacutedica de Amau de Vilanova c 1240-13 11 Barcelona Fundacioacuten Uriacuteach 1838 1994
- EI maestro Amau de Vilanova meacutedicoraquo Studia Amaldiana Trabajos en toma a a obra meacutedimiddot ca de Amau de Vilal c 1240-13 11 Barcelona Fundacioacuten Uriach 1838 199411 p 1-98
IEltARNAU I ESPELT J ledl Actes de la Trabada iexclnl(madal dEsudis sobre Ama de Viashyova Barcelona [nstiacutetut dEstudis Catalans 1995 2 v
PEIU~ONE COMIAGNI V laquoLe immagini del medico Gerolamo Torrella AInali ddlstitllo de Filosofia Universiiexcliquestiexcl di Fircl1ze Jawltiquestiexcl di Leler( e Filosoia 1 (1979) p 17-45
PESET M [dir] Hisria de la UniIrsilal de [iexclIltnoacutea 3 vol Valencia Uniacuteversiacutetat de ValeacuteIlCla
2000 RASHDALL H The Universitics ~r Europe il he Middle A~fs Oford Clarendon Press 1987
3 v (la ed 1936) RonOLl MbullOsservazioni sul De jmaginibus astrologicis di Gerolamo Torrellagtl RilaSCIshy
menlo 31 (1991) p 219-237 Rumo [ BALAGUER J Documentos para la historia de la Universidad de Barcelona VoL 1 Prelimishy
nares (1289-14)1) Barcelona Universidad 1971 RUlllo VELA A laquoLas epidemias de peste en la ciudad de Valencia durante el siglo xv Nueshy
vas aportacionesgt Esudis Castellorencs 6 (MisceUania desludis dedicats a la cmoria dd Proshyfessorjosep -iexclrene i Odena) (1994-1995) p 1179-1221
RUumlEGG W bullTemasgt A RII)DER-SYMOENS H lE led] Historia de la Uniacutevlf5idad rtl Elroshypa Vol 1 Las Universidades en la Edad Media Bilbao Universidad del Paiacutes Vasco 1994 p 3-38
SIRAISI N G Medieval and early Renassonce medicine An introdueion lo kouled~e and praai( Chicago The Univ ofChicago Press 1990
VERGER J laquoEsquemas bull A RIDDER-SYMOENS H DE ledl Historia de la Universidad en Elroshypa VoL 1 Las Uiexclrsidade en la Edad Media Bilbao Universidad del Paiacutes Vasco 1994 p39-82
WEILL-PAROT N Les laquoioges astmlogiques au Moyen Aacutege e ala Renalssane Speacuteculaions 111shy
teIectueUes el pralques magiques (XII-XV siede) Pan Honoreacute Champion 2002 ZIEGLEIl J Medicine and Religion c 1300 The Case of A rila de Vilanova Oxford C1arendon
Press 1998
6 La ciencia a lobra de Ramon Llull
LoLA BADlA
Univcrsitat Barcelona
1 EL PROBLEMA DE LACCEacuteS DEL LAIC RAMON LLULL ALS CONE1XEMENTS ClENTIacuteFlCS
Es conserven molt pocs documents sobre la ida de Ramon Llull (Ciutal de Mallorca 1232-1316) per ao la quasi autobiografia llatina que va dictar a Pariacutes el 1311 la Vita coetallea eacutes un punt de referencia imprescindible (Platzeck 1964 Hillshy
1991) Lobjectiu daquest text eacutes [estudiada presentacioacute dun venerable octoshygenariacute i deis seus projectes de croada davant del concili de lEsgleacutesiacutea a Viena (1311) e1s esdevenimcnts anteriors a la seva laquoconversioacute a la penitenciaraquo de 1262 hi lenen poc pes i shi oblida del tot la decada de 1276-1286 La carrera descriptor de L1ull comenlta el 1271 quan va produir una obra monumental de caracter miacutestic espcculatiu apologetic i tambeacute enciacutedopeacutedic i cientiacutefic el Lliacutebre de cotlfempladoacute et
Deacuteu Les vies dacceacutes a la informacioacute filosOka iacute cientiacutefica necessaria per a la redaccioacute daquest lIibre i deis altres que va escriure de Mallorca estant immediatament desshypreacutes es un problema no resolt (Donner 1987 Garciacuteas Palou 1989 Batllori 1993 p 69-86) La criacutetica ha de fer conjectures sobre Ieducacioacute del fill duna famiacutelia de colons benestants del patriciat urba vinculada a la nova cort catalana de lilla -la conqucsta de Jaume 1 eacutes de 1229 Se sap que la formacioacute de les dasses dirigents catashylanes (religiosa juriacutedica militar) al segle XIII no implicava necessariament dominar la lectura i lescriptura (Jaume 1 1208-1276 va compondre e Llibre des fets oralment vcgeu per a certes noves vies dalfabetitzacioacute Soler 1998) en canvi al segle XIV la lectura i lescriacuteptura sestenen arreu (Renedo 1993 Gimeno 1998) El fet eacutes que tan bon punt L1ull canviacutea la vida dhome casat que socupa de propi patrimoni i serveix el seu rei pcr la condicioacute de contemplatill enderiat en la composicioacute del laquomillor lIibre del moacuten contra els errors deis infidels (Vita coetanea 1 6) es Iabisme que separa el seu escas bagatge intellectual dhome laic de la preparacioacute
1 L1egirn la versioacute nina de la Vila roeldnea a ROL vol 8 p 269-308 i la catalana del segle XIV
J OE vol 1 p 31-54 (vcgllatlJoriacute Hiacutellgarth 19H2 Domingua 1987 Samamaria 19H9)
40
194 EIemps de les universilas i escoltlstica
seu tractat astrologic fou originariament una epiacutestola adreada a Cesar Borja e 1502 on s avaluava la signifIcacioacute de diferents fenomens celestes (es portents prodigis i presagis es defectes del sol i la lIuna iacute els cometes) La seva tardana publicadoacute e 1507 obeiacute als precs de datari papal Giovanni Gozadini intrigat per les possibles conshysequumlencies de cometa que shavia vist en el ce roma Iagost de 1506 Entre les dnc obres propiament mediques hi ha un consiacutelium doblement impres e 1505 (Roma i Salamanca) dedicat a una nova malaltia anomenada popularment modorriacutella que pe que sembla causa estralls en la flota castellana de Flandes i es difongue despreacutes amplament pes regnes hispanics i vclns un consilium de peste escrit amb motiu duna pestiacutelencia que colpeja Roma e 1504 un regimen saniacutetatis compost en forma de dialeg per al papa Juli II que fou publicat el 1506 idos escrits dedicats al mal franees -una nova afeccioacute que des de 1495 sestenia riiacutepidament per tot Europa- tots dos al seu patroacute Cesar BOIja aleshores viacutectima de la malaltia i que formen part de les obres mediques mes primerenques sobre aquesta afecdoacute Ambdues es publicaren a Roma el 1497 i e 1500 respectivament A mes a mes la mes primerenca es reedita aviat amb un nou tiacutetol (Roma c 1498) i amb la inclusioacute duna epiacutestola dedicatoria al bisbe dAvranches (Normandia) Louis de Bourbon quiacute pe que sembla havia animat Torrella a reeditar e seu treball instat per raons semblants a les de Borja (Arrizabalaga 1985-1986 1996 Arrizabalaga Henderson i French 1997 p 113-144 i 311-317)
El seu germa gran Jeroni Torrella (e 1450 post 1508) despres destudiar medishycina a Siena i Pisa es vincula a la cort napolitana de la reina Joana dAragoacute (1455shy1517) de la qual fou metge a Napols (1477-1499) i a Valencia (1499-1504) Jeroni fou el titular de la catedra medica de principis a IEstudi General de Valencia entre 1505 i 1508 Despreacutes passa a estar al servei del rei Ferran el Catolic a la cort de Vallashydolid De les diverses obres seves de que tenim notiacutecia nomeacutes es conserva un tractat sobre imatges astrolOgiques que fou impres a Valencia cap a 1497 (Loacutepez Piacutentildeero et al
1983 11 p 358-359 Perrone Compagni 1979 Rotzoli 1991 Weill-Parot 2002) Daltra banda e valencia Francesc Argilagues i el mallorquiacute Guillem Caldentei
en acabar els estudis de medicina en distintes universitats dItMia es dedicaren entre a1tres activitats a Iedicioacute de textos medies per a les premses de nord dItilia Franshycese Argilagues (ji c 1470-1508) inicia es estudis de medicina a la universitat de Siena vers rany 1470 A partir de curs 1473-1474 es trasllada a IStudio de Pisa on continua la seva formacioacute fins que obtingueacute el doctorat en arts i medicina 111 dashygost de 1477 Tot sembla indicar que e fet danar-sen de Siena a Pisa igual que ho feren els germans Jemni i Gaspar Torrella companys destudis iacute paisans seus estigue relacionat amb la decisioacute dAlessandro Sermoneta un influent professor seu a Siena de traslladar-shiacute La relacioacute del jove metge valencia amb Alessandro Sermoneta degue continuar despreacutes dobtenir el doctorat Argilagues se nanil de Pisa probableshyment cap al mes de maig de 1479 i seguiacute de nou e seu mestre i protector Sermoneta quan aquest es trasllada a Padua com a lector ordinari de medicina teoacuterica de lStudio daquesta ciutat entre 1479 i 1484 Pel que sembla des de 1483 fIns a la mort Argishylagues residiacute a Venecia on feacuteu compatible lexercici priictic de la medicina amb les
Les universitats 395
activitats com a editor dobres mediques per a la prospera impremta local La seva labor editorial medica desplegada precisament en uns moments en que aquesta nova ocupacioacute sorgia a Europa es materialiacutetza en dues edicions venecianes de l Articella
-autentic lIibre de text de la medicina universitiria baixmedieval com ja hem asseshyi en tres edicions meacutes del Conciacuteliator del mestre escoJastic Pietro dAbano
(1250 - ( 1315) La innegable capacitat de permanencia de lAr(Iacutecella en les facultats de medicina
explica que aquesta coHeccioacute fos una de les obres mediques de mes fortuna editorial durant la primera impremta divuit edicions impreses entre Ieditio princeps de Padua (c 1476) i Lioacute (1534) Argilagues que fou iniciador de les edicions venecianes de l Articella tingue a carree seu les ediacutecions impreses per Hermann Lieehtenstein de Colonia e 1483 i per Battista Torci el 1487 A meacutes quatre impressions ulteshyriors de Articella datades el 1491 1493 1500 i 1513 i en les quals fIgura com a editor Gregorio da Volpe soacuten identiques en contingut i molt similars pe que fa al format a les edieions preparades per Argilagues
El seu trebal com a editor de lArticela es materialitza entre a1tres coses en la incorporacioacute a la coHeccioacute de noves obres no incloses en l ediacutetio princeps de Padua (c 1476) En efecte als set escriacutets que conte (la Isagoge de Johannitius el De de Filaret i el De urinis de Teofil els Aphorismi Prognostiea i De regimine aeutotum morshy
botum hipoeritics acompanyats deis comentaris de Gale i lArs medica de Gale amb el comentari dltAliacute ibn-Ridwan) Argilagues nhi afegiacute quatre mes (Epiacutedemiacuteae [um
commentis Johannis Alexandrini De natura fttus De lege i Iusiurandum) tots pertanyents al Corpus Hippocratieum i que foren impresos per primer cop en aquesta ocasioacute La seva iniciativa palesa el paper dofertor de nous horitzons inteHectuals que Ieditor tambeacute acompliacute en la impremta primitiva Arneacutes hi introduiacute Iopuscle De divisione
librotum Galieni de Gentile da Foliacutegno i tres tabulae -presumiblement deaboracioacute proacutepia- relatiacuteves a algunes de les obres hipocriiacutetiques editades (una per als Aphorisml una altra per als Prognostiea el De regimine aeutotum morbotum i les Epidemiae i la tershycera per al Tegni galenic) amb la finalitat de facilitar l acceacutes a labundant i variada informacioacute daquestes obres hipocriiacutetiacuteques
La1tre escrit editat per Argiacutelagues fou el Condliator differentiatum medicorum el
philosophotum del metge professor de la Universitat de Padua i destacat representant de Ianomenat ariacutestotelisme padwl Piacuteetro dAbano (1250 - c 1315) Organitzada entorn de 210 diferencies (differentiae) que segueixen lestructura de la quaestiacuteo escolasshytica aquesta obra passa revista al saber medie hipocraticogalenic en conjunt cercant sempre lharmonitzadoacute dopinions entre metges i (iexclJosofs naturals en aquells punts candents en que uns iacute altres discrepaven El Conciliator fou iacutempres nomes cinc vegashydes abans dacabar el segle xv i ben be siacutes meacutes fins a 1565 Argilagues tingueacute acarree seu tres edicions anteriors a 1500 les venecianes de Johann Herbort (1483) i Boneto Locatelli per a Ottaviano Scotti (1496) i la de Gabriele Grassi a Pavia (1490) El zel dArgilagues com a editor tambeacute es a~lI pales al Conciliator on incorpora fragments no reeolliacutets en edicions impreses anteriors (Arrizabalaga Garciacutea BaIlester i Gil Arisshytu
396
i
El ttrlpS de les tmiverslals i Il5WloSfIacuteuacutel
El metge i dergue mallorquiacute Guillem Caldentei (1 1496-1519) era fill dAnshy
toni Caldentei (1 1469-1514) metge o cirurgiacutea de Feaniacutetx i nebot de Bartomeu Caldentei prevere doctor en teologia per la Soroona iacutenfluent luHista iacute un deis
introductors de la impremta a Mallorca de qui hered diacuteversos llibres de iacute filoshy
sofIa En el perfIl intcHectual de Guilem Caldentei es pot distillgir un vessant medic i un altre de
Caldentei cursa estudi darts i medicina a la Universitat de Paviacutea la principal
universitat del dueat de Mili que culmina amb grau de doctor (arrium ac medicile
doctor) obtiacutengut abans de 1496 El 1502 ja tornava a ser a Mallorca i fixa la seva
residencia a la Ciutat de Mallorca on aparentment romangueacute fins que moriacute vers
Iany 1520 Guillem Caldentei gaudiacute sens dubte dun notable prestigi com a rnetge
al Regne de Mallorca El mes dabril de 1514 en un protocol notarial que enregistra la venda que fa duna esclava mora de 29 anys anomenada Francesca per 95 Iliures
hi surt esmentat com a professor en ars i medicina (ltltin artibus et medicina professorraquo)
cosa que eventualment es podria relacionar amb la imparticioacute per Caldentei
de docencia en alguna escola medica de Iilla sense determinar potser al si de
IEstudi General LuHiacutea (fundat el 1483) malgrat que no en tenim cap altre indicio
de la mort en data desconeguda del mestre Antoni Nadal tambe mallorquiacute (doctorat en arts i medicina a la universitat de Padua el
1490) Caldentei el succeiacute com a metge responsable de la morberia o llatzeret Apashy
rentment establerta a la Ciutat de Mallorca a la segona meitat del segle XV aquesta institucioacute vetllava per la salut puacuteblica de Iilla mitjanltiexclant el control del tcansit mariacuteshy
tim Llurs oficials inspeccionaven les embarcaciollS que preteniacuteen atracar a la ciutat i eventualment sotmetien a quarantena les persones i les mercaderiacutees Fiacutenalment el
1519 Caldentei ocupa el carrec de protofisic del Regne de Mallorca era dones la
maxima autoritat reiacuteal per al control de les practiques saniciries en aquest regne de
la Corona dAragoacute Com a tal acudia a Manacor amb laprovadoacute del lIoctinent
general del Regne amb la finalitat de sotmetre diversos priictics sanitariacutes apotecariacutes etc) a lexamen del qual depenien lIurs llicencies dexercici
professional
De la formacioacute teologiacuteca de Guillem Caldentei no en tenim cap meacutes notiacutecia
que la seva vinclllaeioacute als cercles de la devotio moderna Les seves inquietuds religiacuteoses
Iemmenaren a instituir el 151Ojuntament amb la seva esposa un benefici a la cateshy
dral de la Ciutat de Mallorca de la qual a la fiexcl de la seva vida despres de ser ordenat
sacerdot nesdevingueacute canonge penitenciacuteari i a participar aquell mateix any juntashyment amb a1tres cavallers daquesta ciacuteutat en la fundacioacute de la Casa de la Crianltiexcla un
centre que socupava dacollir 1 educar nenes i joves donzelles les regles del
redacta Caldentei arriba tambeacute a ser director espiritual de la fundadora daquest centre sor Clara Isabel Cifre (1467-1542)
Al comenltiexclament de 1496 eixiacute a Pavia de les premses dAntonio de Carchano a compte de brescia Maurizio Moretti e volum titulat Expositio Ugonis Senensis super libros Tegni Galieni (Fxpositio Ugonis Senensis super Tegni Galieni mm questiouishybus a lexpJicit) en una edicioacute a cura de Guillem Caldentei Es tracta de la primera
Les uiversilals 39i
edicioacute impresa del comcntari del mctge iacute fiexclJosof natural Ugo Bcnzi mes eoncgut com a Ugo da Siena (1376-1439) al Tertni Ars medica o Microtegni de Gale obra que forma part de lArticelia des de miacutetjan XII Durant ledat mitjana el Tegni de Gale circula en lIatiacute sota dues versions prineiacutepals una de grecollatiacutena i una altra dashyrabollatina ambdues del XII Des daquest el Tegni rebeacute un bOIl nombre de comentariacutes a carree de metges viacutenculats a lEscola de Salerno i de mestres eseolasshytiacutecs pertanyents a diferents universitats europees 13enzi fou professor de medicishyna en nombroses universitats italianes (Bolonya Siena Parma Florencia Paviacutea Padua) i com Pietro d Abano representant destacat de llaquoarrstotelisme paduabull El comentari dUgo da Siena al Tegni el qual com els que dedica als aforismes hipocratics i al Canon d Avicenna esta estretament lIigat al seu ensenyament univershysitari es troba entre els mes difosos a IEuropa medieval Ledicioacute a carree de Cal denshytei inclou una epiacutestola nuncupativa adreltiexclada a Ambrogio Varese da Rosate (1437shy1522) professor de la universitat de Pavia i metge astroleg i conseller deis grans ducs de MiLI Giangaleazzo (1469-1494) Lodovico iI Moro (1494-1499) i Massimiliano (1513-1516) -membres tots tres de la famiacutelia Sforza Despreacutes de Ieditio princeps a carrec de Caldentei el comentariacute dUgo da Siena al Tegni es torna a imprimir a Venecia a carrec de Boneto Locatelli dues vegades el 1498 a compte dOttaviano Scoti i el 1518 a compte dels sem hereus a mes de la indusioacute en Iedicioacute de les
impresa de nou a Venecia per Luca-Antonio de Giunta el 1523 (Arrizabashy2000) En contrast amb els casos deis germans Torrella d Argilagues iacute de Caldentei el
metge judeoconvers valencia Pere Pintor (c 14231424-1503) nomeacutes emigra a ROITla quan ja havia fet seixanta anys fonat per lofensiva inquisitorial que havia destrumiddotit la seva famiacutelia i cercant-hi la proteccioacute del cardenal Roderic de BOlja -el papa Alexandre VI des de 1492- al servei del qual romangue fins a 1503 Iany en que morircn ambdoacutes Pintor haviacutea estudiat a IEstudi General de Lleida amb el messhytre Francesc Queralt a cavall entre les decades de 1430 iacute 1440 Comen~a a practicar la medicina al voltant de 1444-1445 presumiblement a Valencia la corporacioacute municipal de la qual el designa examinador de metges diverses entre 1455 i 148 L Entre 1468 i 1485 Pintor fou uns quants cops lector de la ja esmentada Escola de de Valencia Probablement abandona Valencia poc despreacutes de 1485 i sestabliacute a Roma com a metge del cardenal Roderic de carrec que continua ocupant despreacutes de lelevacioacute de cardenal al papat com a Alexandre VI el 1492
De 1499 a 1500 Pintor publica a Roma sengles tractats dedicats a la pesta i al mal frances Les dues foren adreltiexclades a Alexandre VI tot iacute que nomes Ji dedica expressament la Resulta partieularment destacable que tant Pere Pintor
i rival seu a la cort romana publiquessin en vida tots lurs cscrits coneguts en una epoca en la qual e nombre de metges contemporanis que ho feien era encara molt redult Ajuda a explicar-ho que residissiacuten a Roma un deIs centres mes dinamics de la primitiva impremta a Europa i que estiguessin vinshyculats estretament als Borja els quals hi exerden un patronatge actiu de les ciencies i les arts en e transit del XV al XVI (Arrizabalaga 1996 Arrizabalaga Henderson i French 1997 p 113-144 i 311-317)
398 399 El tcmps de les univasitals i lcscoltlstica
Dun tercer grup de metges universitaris de la Corona dAragoacute amb projeccioacute cultural a Europa nomes ens consten unes biografies obscures que nomeacutes permeten conjecturar que residien fora de la Corona Eacutes e cas d Almenar preco~ tractadista com Gaspar Torrella i Pere Pintor de malfratues o el de Pomar vinculat com lagues a la induacutestria editorial En la biografta del doctor en arts i medicinaraquo valencia Joan Almenar (JI 1502) practicament tot eacutes incert tret de lesmentat tractat Ilatiacute sobre el malfrances que publica a Venecia el 1502 i que fou reeditat ben beacute tretze vegades al llarg de segle XVI dues en angles Lestructura i el contingut daquest escrit suggeshyreixen amb for~a que Almenar havia estudiat medicina a Montpeller o a Lleida (meacutes que a ltilia) abans de 1470 i que era prufessor universitari en alguna facultat de medicina italiana Malgrat ellloc on es publica e seu lliacutebre no nhe pogut localit7ar el nom dins de la documentacioacute publicada sobre les facultats de medicina de Pavia Bolonya Padua Pisa i Ferrara Aixo juntament amb Iorigen sicilii dun deis estushydiants que en esmenta em condueix a conjecturar la possible vinculacioacute dAlmenar amb alguna facultat de medicina de sud dltilia i en primer 110c amb la de IEstudi General de Napols atesa Iestreta reaciacuteoacute que el Regne de Napols tingueacute amb la Corona dAragoacute des de 1442 data de la conquesta dAlfons e Magnanim Lescassiacutesshysima documentaciacuteoacute conservada sobre aquest regne i les seves institucions de resultes de les destruccions successives deis arxius fa molt improbable laclariment daquest particular Daltra banda e possible magisteri dAlmenar a la universitat de Napols i daltres detalls incem de la seva biografta especialment la seva condicioacute noble -era senyor de Rocafort i Godella- permeten conjecturar una vinculacioacute eventual coniexcl en el cas de Jeroni Torrena a la cort napolitana de la reina Joana dAragoacute (1455shy1517) fms a la dissolucioacute e 1499 Les vicissituds poliacutetiques passades pe Regne de
durant aqueUs anys tambeacute haurien indult Almenar a abandonar-lo Tanmashyteix la publicaciacuteoacute del seu estudi sobre el malfrands a Venecia el 1502 advocaria a favor de la seva presencia en aquesta ciutat abans de retornar a la Valencia natal on degueacute exerciacuter la medicina per un temps i degueacute rebre de la reina Joana -lIoctinent general de Valencia entre e 1501 i el 1504-les senyories de Godella i Rocafort com a pagament pes seus serveis (Arrizabalaga en premsa)
Finalment del valencia Pere Pomar (JI 1515-1534) encara en sabem menys nomeacutes que ringueacute cura de les quatre edicions de IArticela en vuite que sordren de les premses lioneses durant el primer ter del segle XVI (1515 1519 1525 i 1534) feina que probablement leU essent al mateix Lioacute -el nou gran centre impressor euroshypeu que sorgiacute al comenpment de segle XVI- o des de la veiacutena ciutat de Montpeller en e1s cercles medies de la qual aquestes edicions degueren trobar el mercat meacutes iacutemmediat pero de cap manera IUacutenic
les univcrsitats
BlBLIOGRAFIA
ALCALDE 1 DALMAU R La Fundadoacute Brnguera 500 anys de reacioacute medica entre Ginll1a i MOlllpeshyIn Girona Ajuntament de Girona CoHegi Oficial de Metges de la Proviacutencia de Girashyna 1992
ARRIZAHALAGA J laquoEl Consilium de modorriacutella (Roma y Salamanca 1505) una aportashycioacuten nosograacutefica de Gaspar Torrella- Dynarnis 5middot6 (1985-1986) p 59-94
- Praacutectica y teoria en la medicina universitaria de finales del siglo xv el tratamiento del mal franceacutes en la corte papal de Alejandro VI Borgia bull Arb 153604-605 (1996) p 127-160
- laquoLos tratadistas de una nueva enfermedad el morbo gaacutelico LEuropa de les Cimals iacute deis Camiacutens Art Cultura i Societat al segle xv I CoUoqui Interruuional laquoCivitas Europaraquo (Valenshycia novembre de 1996) [En premsa]
laquoTrarucioacute medieval i cultura humanista en la medicina universitaria les activitats editorials de Francesc Argilagues i Guillem Caldcntei per a les prcmses italianes de les acaballes del segle xvbull [Apendix a cura de Sebastia Giralt i Soler] XVIII jomades dEstudis Histories Lacals Al tombant de ledat miljana tradiacutecM medieval i cultura humanista (palma de Mallorca desembre de 1999) Palma de Mallorca Institut dEstudis Balearics 2000 p 175-198
- Uuis Alcanyis Regimellt preservatiacuteu e curatiu de la pestilencia (Valencia c 1490) Barcelona Barcino [En preparaciacuteoacutel
ARRIZABALAGA J CIFUENTES L La medicina institucions sabers practiques protagonisshytes bull A GABRIEL P [ed) Historia de la Cultura Catalana VoL 1 Lesplendor medieval Segles XI-XV Barcelona Edidons 62 1999 p 247-270
ARRIZABALAGA J GARCIacuteA BALLESTER L GIL ARISTU J L Del manuscrito al primitivo impreso la labor editora de francesc Argilagues (JI ca 1470-1508) en el renacimiento meacutedico italiano bull Aseepio 431 (1991) p 3-49
ARRIZABALAGA J GARCIacuteA BALLESTER L SALMOacuteN F A propoacutesito de las relaciones inteshylectuales entre la Corona de Aragaacuten e Italiacutea (1470-1520) los estudiantes de medicina valencianos en los Estudios Generales de Siena Piacutesa Perrara y Paacutedua bull Dynamis 9 (1989) p 117-147
ARRfZABALAGA J GARCiA BALLEHER L VENY J jacme dAgramont Regiment de preservacioacute de pestilencia (Ueida 1348) Barcelona Gran Enciclopedia Catalana 1998 [Edicioacute de J Veny estudis introductoris i glossari de J Arrizabalaga L Garciacutea Ballester i J Veny]
ARRIZABALAGA J HENDERSON J FRENCH R K The Great Pox TIu French Disease in Renaiacutessance Europe New Havcn Londres Yale Univ Press 1997
ARRlZABALAGA J MARTIacuteNEZ VIDAL PARDO TOMAs J La salut en la histeria dEuropa Barcelona Residencia dlnvestigadorgt CSIC Generalitat de Catalunya 1998
BALDOacute M La Universitat de Valenaa Valencia IVEI 1986 CABREacute I PAIRET M La cura del Cos femeni i la medicina medieval de tradidoacute latina Els tractats
De ornatu i laquoDe decorationibus mulierumraquo atnbufts a Arnau de Vilanova Trotularaquo de mestre joan i laquoFas del tresor de beutatraquo atribuit a Manuel Def de Calatayud [Tesi doctoral Universitat de Barcelona Ed en microfitxes Barcelona Publicaciacuteons de la Universitat de Barcelona 1995]
CALHET I CAMARASA J M CORBELLA I CORBELLA J Dicdonari biogrQjic de meges Ctllalans Barcelona Fundacioacute Salvador Vives Casajuana Universitat de Barcelona 1981-1983 3 v
CARDONER 1 PLANAS A Historia de la medid a la Coro dAragoacute (1162-1479) Barcelona Ed Scientia 1973
CIFUENTES L laquoTranslatar scienaa en romans eatalanesch La difusioacute de la medicina en catala a la Baixa Edat Mitjana i el Renaixementbull Uengua i Literatura 8 (1997) p 7-42
LA ciencia en catala ti la Baixa Edat Mitjana iacute el Renaiacutexement Barcelona-Palma de Mallorca Universitat de Barcclona-Universitat de les lIIes Balears 2002
400 401 El temps de les Imiversilas i lescolasiea
CIFUENTES L FERl~AGUD c GARCIacuteA BALLESTER L _Els menescals i lart de la mene$calia
a la Corona dAragoacute durant la Baixa Edat Mi0ana Historia de la ramaderia i la veterimlria als PaiSes Catalans IV Col-oqui dHistoria Agraria (maig del 1997) Actes Barcelona Publi shy
cacions de la Univenitat de Barcelona 1999 p 75-98 ClARAMUNT S laquoEls estudis generals i les universitats A BELENGUER CEBRlA E CUADRAshy
DA MAJOacute C [ed] Hisloria Poliacutetica sodetat i cultura deis nmos Catalans Vol I1I Llfarj deis Paisos Catalans segles XII a xv Barcelona Enciclopedia Catalana 1996 p 350-355
357-360 i 362-365
DULlEU L Le ColIege de Girone de Montpdlier I Congreacutes Internacional dHistoria de la Medicina Catalana (BarceIona-Montpeller 1-7 de juny de 1970) Uibre dActes Vol IV Barceshy
lona Ed Scientia 1970 p 89-105 4 v
DUREAU-LAPEYSSONNlE J M Uoeuvre dAntoine Ricart mUedn catalan du XV siede cOnlribushytion aIeacuteude des lentatives meacutedieacutevales pour appliquer les maheacutematiques ala mMecine A BEAushy
JOUAN G [et alJ ]edsJ MMecine humaine et veacuteteacuterinaire il la jln du Moren Aacutege Ginebra L Droz Pariacutes L Minard 1966 p 171-364
FELlPO ORTS A LI Universidad de l1tlencia durante el siglo XVI (1499-1611) Valencia Univershy
sitat de Valencia 1993
fOURNIER M US statuts el privileges des universieacutes franfaises depuis leurondaion jusquen 1789 Pans L Larose et Force 1890-1892 4 t
GARCIacuteA BALLESTER L Hisloria social de la medicina en la Espantildea de los siglos XIII al XVI Vol 1
LI minoriacutea musulmana y morisca Madrid Akal 1976
laquoLos ongenes de la profesioacuten meacutedica en Cataluntildea el Collegium de meacutedicos de Barshy
celona (1342)bull Estudios dedicados a Juan Peset Aleixandre Vol 1 Valencia Universitat de
Valencia 1982 p 129-149 - LIs moriscos y la medicina Un capiacuteulo de la medicina y la ciencia marginaddS en la Espantildea del
siglo XVI Barcelona Labor 1984 - La medicina a la l1tlencia medieval Medicina i societal en un paiacutes medieval medilerrani Valencia
IVEI1988
laquoThe NeUJ Galen A challenge to Latin Galenism in thirtecnth-century Montpellicl A FISCHER K-D NICKEL D POTrER P [ed] Texl and Tradition Sudies in Ancienl Medishycine and ils Jansmisson Presellled lO JUlia Kollesch Leiden Brill 1998 p 55-83
GARCIacuteA BALLESTER L let alJ Practical medicine from Salemo lO the Block Deatl Cambridge
Cambridge Univ Press 1994 [Editat per R K French J Arrizabalaga i A Cunningshy
harn]
GARc[A BLLESTER L ARRIZlDALAGA J El Regiment de Jacme dAgramont y el ESludi de
medicina de Lleida bull A ARRIZABALAGA] GARCIacute BALLESTER L VENY J Jarme dAshygramonl Regiment de preservacioacute de pestilencia (Ueida 1348) Barcelona Gran Enciclopedia
Catalana 1998 p 13-31 GARc[A BALLESTER L MCVAUGH M R RUBLO VELA A Medicallicensing and leaming ill
fourleenlh-cenlury l1tlenciacutea Filadelfia The American Philosophical Society 1989 (Transacshy
donS of the American Philosophiacutecal Society 79 pare 6)
GARCIacuteA BALLESTER L PANIAGUA J A MCVAUGH M R [editors generals] Amaldi de Villano Opera Medica Omnia Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1975
- Amaldi de VilIanova Opera Medica Omnia Vol ll MCVAUGH M R [ed] Aphorismi de gradibus Barcelona Publicacions de la Uruversitat de Barcelona 1975 [2a ed
1992] Arnaldi de Villanovo Opera Medica Omnia Vol XVI MCVAUGH M R [ed] -iexclransalio lib Galieni de rigore et tremore et iectigatione el spasmo Barcelona Publicacions de la
Univcrsitat de Barcelona 1981
Les mivcrsilals
GAReiacuteA BALLESTER L PANlAGUA J A MCVUGH M R [editors generalsJ Amaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol XV GARciacuteA BALLESTER L SAacuteNCHEZ SALOR E [ed] Commentum supra Iractatum Galien de malida complexonis diverse Barcelona Publicashycions de la Universitat de Barcelona 1985
Arnadi de Villanova Opera Medica Omnia Vol XV DURLlNG R J Doctrina GaUeni de inlerioribus Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1985
- Amaldi de Villanovo Opera Medica Omnia Vol Jl[ McVUGH M R [edJ De amare Iremico De dosi tyriacalium mediaacutenarum 2a ed Barcelona Publicacions de la Universiacuteshytat de Barcelona 1985
Amaldi de Villano va Opera Medica Omnia Vol IV DEMAiacuteTRE L Gil SOTRES P [edl Tracl de consideracionibus operis medicine sive deIebotomia Barcelona Publicacions de la Uniacutevemtat de Barcelona 1988
- Amaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol VI PANAtUA J A ledl Medicarim1is parabale Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1990
- Arnaldi de Vilonovo Opera Medila Omnia Vol VI FERREacute L FELlU E [edl Pirqeacute Barcelona Publicacions de la Univemtat de Barcelona 1990
- Amaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol V12 PANIAGU J A lel alt] led] Commentum in quasdam parabalas et aUdS aphorismorum series Barcelona Publicacions de la Universiacutetat de Barcelona 1993
Amaldi de Villano va Opera Medica Olllnia Vol X1 GARCiacute BAIlESTER M R MCVAUGH P GIL SOTRES P PANlAGUA J A Regilllen sanitatis od regem Ara~onlII Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1996
- Amaldi de Viacutellanova Opera MediaJ Omnia Vol X2 CIFUENTES L MCVAUGH M R [ed] Regimen Almarie Barcelona Publiacutecacions de la Universitat de Barcelona 1998
---- Aaldi de Vilanovo Opera Medica Omnia Vol XI BAZELl D [ed] De esu carniUnl Barcelona Publiacutecacions de la Uruversitat de Barcelona 1999
Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol V 1 Tractatus de intentione medirorum Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 2000
Gran Enciclopedia Aragonesa Saragossa UNALI 1980-1987 14 v
Gran Enciclopedia Catalana Barcelona Enciclopedia Catalana 1970-1993 18 v Gran Enciclopedia de Mallorca Vol 1 Palma de Mallorca PromomaUorca 1989-
JACQUART D MlCHEAU E LI mMecine arabe et lOccidenl meacutedieacuteval Pariacutes Eacuteditions Maisonshyneuve et Larose 1990
LLABREacuteS QUINTANA G [ed] Jahuda Bonsenyor Uibre de parau1es e dils de savis e filosofo los Proverbis de Salomo lo llibre de Calo Palma de Mallorca Imp Den Joan Colomar y Salas 1889
LLADONOSA I PUJOL J LI Faroltal de Medicina de Iamiga Universital de LJeida Barcelona Rafael Dalmau 1969
LEstudi General de Ueida del 1430 al 1524 Barcelona Institut dEstudis Catalans 1970
LOacutePEZ IINtildeERO J M FERRANDO A [eds] Uuls Auacuteanyiacutes Regiment preservatiu e curati de la peslilencia Valencia Universitat de Valencia-Ajuntament de Valencia 1999
LOacuteIEZ PlNtildeERO J M [el al] Diccionario hisloacuterico de la ciencia y la teacutecnica en Espantildea Barcelona Peniacutensula 1983 2 v
MAIlURELL 1 MARIMON J M laquoAntoni Ricart profcssor en ares i medicina (1395-1419)bull Gimbernat 1 (1984) p 133-136
MCVAUGH M R Medicine befare the plague Practitioners and their patients in Ihe Crown of Arashygon 1285-1345 Cambridge Cambridge Univ Press 1993
MCVAUGH M R GARCIacuteA BALLESTER L The medical faculty at early fourteenth-century Leacuterida bull History f Universilies 8 (1989) p 1-25
MCVAUGH M R SIRAIS N G [edsl bullRenaissance medicallearning evolution of a tradishytiono Osiris 2a serie 6 [monograacuteficj 1990
402 El femps de fes universitats iexcl escolchtira
PANIAGUA J A Studia Amadiana Trabajos Ctl IMn a la obra meacutedica de Amau de Vilanova c 1240-13 11 Barcelona Fundacioacuten Uriacuteach 1838 1994
- EI maestro Amau de Vilanova meacutedicoraquo Studia Amaldiana Trabajos en toma a a obra meacutedimiddot ca de Amau de Vilal c 1240-13 11 Barcelona Fundacioacuten Uriach 1838 199411 p 1-98
IEltARNAU I ESPELT J ledl Actes de la Trabada iexclnl(madal dEsudis sobre Ama de Viashyova Barcelona [nstiacutetut dEstudis Catalans 1995 2 v
PEIU~ONE COMIAGNI V laquoLe immagini del medico Gerolamo Torrella AInali ddlstitllo de Filosofia Universiiexcliquestiexcl di Fircl1ze Jawltiquestiexcl di Leler( e Filosoia 1 (1979) p 17-45
PESET M [dir] Hisria de la UniIrsilal de [iexclIltnoacutea 3 vol Valencia Uniacuteversiacutetat de ValeacuteIlCla
2000 RASHDALL H The Universitics ~r Europe il he Middle A~fs Oford Clarendon Press 1987
3 v (la ed 1936) RonOLl MbullOsservazioni sul De jmaginibus astrologicis di Gerolamo Torrellagtl RilaSCIshy
menlo 31 (1991) p 219-237 Rumo [ BALAGUER J Documentos para la historia de la Universidad de Barcelona VoL 1 Prelimishy
nares (1289-14)1) Barcelona Universidad 1971 RUlllo VELA A laquoLas epidemias de peste en la ciudad de Valencia durante el siglo xv Nueshy
vas aportacionesgt Esudis Castellorencs 6 (MisceUania desludis dedicats a la cmoria dd Proshyfessorjosep -iexclrene i Odena) (1994-1995) p 1179-1221
RUumlEGG W bullTemasgt A RII)DER-SYMOENS H lE led] Historia de la Uniacutevlf5idad rtl Elroshypa Vol 1 Las Universidades en la Edad Media Bilbao Universidad del Paiacutes Vasco 1994 p 3-38
SIRAISI N G Medieval and early Renassonce medicine An introdueion lo kouled~e and praai( Chicago The Univ ofChicago Press 1990
VERGER J laquoEsquemas bull A RIDDER-SYMOENS H DE ledl Historia de la Universidad en Elroshypa VoL 1 Las Uiexclrsidade en la Edad Media Bilbao Universidad del Paiacutes Vasco 1994 p39-82
WEILL-PAROT N Les laquoioges astmlogiques au Moyen Aacutege e ala Renalssane Speacuteculaions 111shy
teIectueUes el pralques magiques (XII-XV siede) Pan Honoreacute Champion 2002 ZIEGLEIl J Medicine and Religion c 1300 The Case of A rila de Vilanova Oxford C1arendon
Press 1998
6 La ciencia a lobra de Ramon Llull
LoLA BADlA
Univcrsitat Barcelona
1 EL PROBLEMA DE LACCEacuteS DEL LAIC RAMON LLULL ALS CONE1XEMENTS ClENTIacuteFlCS
Es conserven molt pocs documents sobre la ida de Ramon Llull (Ciutal de Mallorca 1232-1316) per ao la quasi autobiografia llatina que va dictar a Pariacutes el 1311 la Vita coetallea eacutes un punt de referencia imprescindible (Platzeck 1964 Hillshy
1991) Lobjectiu daquest text eacutes [estudiada presentacioacute dun venerable octoshygenariacute i deis seus projectes de croada davant del concili de lEsgleacutesiacutea a Viena (1311) e1s esdevenimcnts anteriors a la seva laquoconversioacute a la penitenciaraquo de 1262 hi lenen poc pes i shi oblida del tot la decada de 1276-1286 La carrera descriptor de L1ull comenlta el 1271 quan va produir una obra monumental de caracter miacutestic espcculatiu apologetic i tambeacute enciacutedopeacutedic i cientiacutefic el Lliacutebre de cotlfempladoacute et
Deacuteu Les vies dacceacutes a la informacioacute filosOka iacute cientiacutefica necessaria per a la redaccioacute daquest lIibre i deis altres que va escriure de Mallorca estant immediatament desshypreacutes es un problema no resolt (Donner 1987 Garciacuteas Palou 1989 Batllori 1993 p 69-86) La criacutetica ha de fer conjectures sobre Ieducacioacute del fill duna famiacutelia de colons benestants del patriciat urba vinculada a la nova cort catalana de lilla -la conqucsta de Jaume 1 eacutes de 1229 Se sap que la formacioacute de les dasses dirigents catashylanes (religiosa juriacutedica militar) al segle XIII no implicava necessariament dominar la lectura i lescriptura (Jaume 1 1208-1276 va compondre e Llibre des fets oralment vcgeu per a certes noves vies dalfabetitzacioacute Soler 1998) en canvi al segle XIV la lectura i lescriacuteptura sestenen arreu (Renedo 1993 Gimeno 1998) El fet eacutes que tan bon punt L1ull canviacutea la vida dhome casat que socupa de propi patrimoni i serveix el seu rei pcr la condicioacute de contemplatill enderiat en la composicioacute del laquomillor lIibre del moacuten contra els errors deis infidels (Vita coetanea 1 6) es Iabisme que separa el seu escas bagatge intellectual dhome laic de la preparacioacute
1 L1egirn la versioacute nina de la Vila roeldnea a ROL vol 8 p 269-308 i la catalana del segle XIV
J OE vol 1 p 31-54 (vcgllatlJoriacute Hiacutellgarth 19H2 Domingua 1987 Samamaria 19H9)
40
396
i
El ttrlpS de les tmiverslals i Il5WloSfIacuteuacutel
El metge i dergue mallorquiacute Guillem Caldentei (1 1496-1519) era fill dAnshy
toni Caldentei (1 1469-1514) metge o cirurgiacutea de Feaniacutetx i nebot de Bartomeu Caldentei prevere doctor en teologia per la Soroona iacutenfluent luHista iacute un deis
introductors de la impremta a Mallorca de qui hered diacuteversos llibres de iacute filoshy
sofIa En el perfIl intcHectual de Guilem Caldentei es pot distillgir un vessant medic i un altre de
Caldentei cursa estudi darts i medicina a la Universitat de Paviacutea la principal
universitat del dueat de Mili que culmina amb grau de doctor (arrium ac medicile
doctor) obtiacutengut abans de 1496 El 1502 ja tornava a ser a Mallorca i fixa la seva
residencia a la Ciutat de Mallorca on aparentment romangueacute fins que moriacute vers
Iany 1520 Guillem Caldentei gaudiacute sens dubte dun notable prestigi com a rnetge
al Regne de Mallorca El mes dabril de 1514 en un protocol notarial que enregistra la venda que fa duna esclava mora de 29 anys anomenada Francesca per 95 Iliures
hi surt esmentat com a professor en ars i medicina (ltltin artibus et medicina professorraquo)
cosa que eventualment es podria relacionar amb la imparticioacute per Caldentei
de docencia en alguna escola medica de Iilla sense determinar potser al si de
IEstudi General LuHiacutea (fundat el 1483) malgrat que no en tenim cap altre indicio
de la mort en data desconeguda del mestre Antoni Nadal tambe mallorquiacute (doctorat en arts i medicina a la universitat de Padua el
1490) Caldentei el succeiacute com a metge responsable de la morberia o llatzeret Apashy
rentment establerta a la Ciutat de Mallorca a la segona meitat del segle XV aquesta institucioacute vetllava per la salut puacuteblica de Iilla mitjanltiexclant el control del tcansit mariacuteshy
tim Llurs oficials inspeccionaven les embarcaciollS que preteniacuteen atracar a la ciutat i eventualment sotmetien a quarantena les persones i les mercaderiacutees Fiacutenalment el
1519 Caldentei ocupa el carrec de protofisic del Regne de Mallorca era dones la
maxima autoritat reiacuteal per al control de les practiques saniciries en aquest regne de
la Corona dAragoacute Com a tal acudia a Manacor amb laprovadoacute del lIoctinent
general del Regne amb la finalitat de sotmetre diversos priictics sanitariacutes apotecariacutes etc) a lexamen del qual depenien lIurs llicencies dexercici
professional
De la formacioacute teologiacuteca de Guillem Caldentei no en tenim cap meacutes notiacutecia
que la seva vinclllaeioacute als cercles de la devotio moderna Les seves inquietuds religiacuteoses
Iemmenaren a instituir el 151Ojuntament amb la seva esposa un benefici a la cateshy
dral de la Ciutat de Mallorca de la qual a la fiexcl de la seva vida despres de ser ordenat
sacerdot nesdevingueacute canonge penitenciacuteari i a participar aquell mateix any juntashyment amb a1tres cavallers daquesta ciacuteutat en la fundacioacute de la Casa de la Crianltiexcla un
centre que socupava dacollir 1 educar nenes i joves donzelles les regles del
redacta Caldentei arriba tambeacute a ser director espiritual de la fundadora daquest centre sor Clara Isabel Cifre (1467-1542)
Al comenltiexclament de 1496 eixiacute a Pavia de les premses dAntonio de Carchano a compte de brescia Maurizio Moretti e volum titulat Expositio Ugonis Senensis super libros Tegni Galieni (Fxpositio Ugonis Senensis super Tegni Galieni mm questiouishybus a lexpJicit) en una edicioacute a cura de Guillem Caldentei Es tracta de la primera
Les uiversilals 39i
edicioacute impresa del comcntari del mctge iacute fiexclJosof natural Ugo Bcnzi mes eoncgut com a Ugo da Siena (1376-1439) al Tertni Ars medica o Microtegni de Gale obra que forma part de lArticelia des de miacutetjan XII Durant ledat mitjana el Tegni de Gale circula en lIatiacute sota dues versions prineiacutepals una de grecollatiacutena i una altra dashyrabollatina ambdues del XII Des daquest el Tegni rebeacute un bOIl nombre de comentariacutes a carree de metges viacutenculats a lEscola de Salerno i de mestres eseolasshytiacutecs pertanyents a diferents universitats europees 13enzi fou professor de medicishyna en nombroses universitats italianes (Bolonya Siena Parma Florencia Paviacutea Padua) i com Pietro d Abano representant destacat de llaquoarrstotelisme paduabull El comentari dUgo da Siena al Tegni el qual com els que dedica als aforismes hipocratics i al Canon d Avicenna esta estretament lIigat al seu ensenyament univershysitari es troba entre els mes difosos a IEuropa medieval Ledicioacute a carree de Cal denshytei inclou una epiacutestola nuncupativa adreltiexclada a Ambrogio Varese da Rosate (1437shy1522) professor de la universitat de Pavia i metge astroleg i conseller deis grans ducs de MiLI Giangaleazzo (1469-1494) Lodovico iI Moro (1494-1499) i Massimiliano (1513-1516) -membres tots tres de la famiacutelia Sforza Despreacutes de Ieditio princeps a carrec de Caldentei el comentariacute dUgo da Siena al Tegni es torna a imprimir a Venecia a carrec de Boneto Locatelli dues vegades el 1498 a compte dOttaviano Scoti i el 1518 a compte dels sem hereus a mes de la indusioacute en Iedicioacute de les
impresa de nou a Venecia per Luca-Antonio de Giunta el 1523 (Arrizabashy2000) En contrast amb els casos deis germans Torrella d Argilagues iacute de Caldentei el
metge judeoconvers valencia Pere Pintor (c 14231424-1503) nomeacutes emigra a ROITla quan ja havia fet seixanta anys fonat per lofensiva inquisitorial que havia destrumiddotit la seva famiacutelia i cercant-hi la proteccioacute del cardenal Roderic de BOlja -el papa Alexandre VI des de 1492- al servei del qual romangue fins a 1503 Iany en que morircn ambdoacutes Pintor haviacutea estudiat a IEstudi General de Lleida amb el messhytre Francesc Queralt a cavall entre les decades de 1430 iacute 1440 Comen~a a practicar la medicina al voltant de 1444-1445 presumiblement a Valencia la corporacioacute municipal de la qual el designa examinador de metges diverses entre 1455 i 148 L Entre 1468 i 1485 Pintor fou uns quants cops lector de la ja esmentada Escola de de Valencia Probablement abandona Valencia poc despreacutes de 1485 i sestabliacute a Roma com a metge del cardenal Roderic de carrec que continua ocupant despreacutes de lelevacioacute de cardenal al papat com a Alexandre VI el 1492
De 1499 a 1500 Pintor publica a Roma sengles tractats dedicats a la pesta i al mal frances Les dues foren adreltiexclades a Alexandre VI tot iacute que nomes Ji dedica expressament la Resulta partieularment destacable que tant Pere Pintor
i rival seu a la cort romana publiquessin en vida tots lurs cscrits coneguts en una epoca en la qual e nombre de metges contemporanis que ho feien era encara molt redult Ajuda a explicar-ho que residissiacuten a Roma un deIs centres mes dinamics de la primitiva impremta a Europa i que estiguessin vinshyculats estretament als Borja els quals hi exerden un patronatge actiu de les ciencies i les arts en e transit del XV al XVI (Arrizabalaga 1996 Arrizabalaga Henderson i French 1997 p 113-144 i 311-317)
398 399 El tcmps de les univasitals i lcscoltlstica
Dun tercer grup de metges universitaris de la Corona dAragoacute amb projeccioacute cultural a Europa nomes ens consten unes biografies obscures que nomeacutes permeten conjecturar que residien fora de la Corona Eacutes e cas d Almenar preco~ tractadista com Gaspar Torrella i Pere Pintor de malfratues o el de Pomar vinculat com lagues a la induacutestria editorial En la biografta del doctor en arts i medicinaraquo valencia Joan Almenar (JI 1502) practicament tot eacutes incert tret de lesmentat tractat Ilatiacute sobre el malfrances que publica a Venecia el 1502 i que fou reeditat ben beacute tretze vegades al llarg de segle XVI dues en angles Lestructura i el contingut daquest escrit suggeshyreixen amb for~a que Almenar havia estudiat medicina a Montpeller o a Lleida (meacutes que a ltilia) abans de 1470 i que era prufessor universitari en alguna facultat de medicina italiana Malgrat ellloc on es publica e seu lliacutebre no nhe pogut localit7ar el nom dins de la documentacioacute publicada sobre les facultats de medicina de Pavia Bolonya Padua Pisa i Ferrara Aixo juntament amb Iorigen sicilii dun deis estushydiants que en esmenta em condueix a conjecturar la possible vinculacioacute dAlmenar amb alguna facultat de medicina de sud dltilia i en primer 110c amb la de IEstudi General de Napols atesa Iestreta reaciacuteoacute que el Regne de Napols tingueacute amb la Corona dAragoacute des de 1442 data de la conquesta dAlfons e Magnanim Lescassiacutesshysima documentaciacuteoacute conservada sobre aquest regne i les seves institucions de resultes de les destruccions successives deis arxius fa molt improbable laclariment daquest particular Daltra banda e possible magisteri dAlmenar a la universitat de Napols i daltres detalls incem de la seva biografta especialment la seva condicioacute noble -era senyor de Rocafort i Godella- permeten conjecturar una vinculacioacute eventual coniexcl en el cas de Jeroni Torrena a la cort napolitana de la reina Joana dAragoacute (1455shy1517) fms a la dissolucioacute e 1499 Les vicissituds poliacutetiques passades pe Regne de
durant aqueUs anys tambeacute haurien indult Almenar a abandonar-lo Tanmashyteix la publicaciacuteoacute del seu estudi sobre el malfrands a Venecia el 1502 advocaria a favor de la seva presencia en aquesta ciutat abans de retornar a la Valencia natal on degueacute exerciacuter la medicina per un temps i degueacute rebre de la reina Joana -lIoctinent general de Valencia entre e 1501 i el 1504-les senyories de Godella i Rocafort com a pagament pes seus serveis (Arrizabalaga en premsa)
Finalment del valencia Pere Pomar (JI 1515-1534) encara en sabem menys nomeacutes que ringueacute cura de les quatre edicions de IArticela en vuite que sordren de les premses lioneses durant el primer ter del segle XVI (1515 1519 1525 i 1534) feina que probablement leU essent al mateix Lioacute -el nou gran centre impressor euroshypeu que sorgiacute al comenpment de segle XVI- o des de la veiacutena ciutat de Montpeller en e1s cercles medies de la qual aquestes edicions degueren trobar el mercat meacutes iacutemmediat pero de cap manera IUacutenic
les univcrsitats
BlBLIOGRAFIA
ALCALDE 1 DALMAU R La Fundadoacute Brnguera 500 anys de reacioacute medica entre Ginll1a i MOlllpeshyIn Girona Ajuntament de Girona CoHegi Oficial de Metges de la Proviacutencia de Girashyna 1992
ARRIZAHALAGA J laquoEl Consilium de modorriacutella (Roma y Salamanca 1505) una aportashycioacuten nosograacutefica de Gaspar Torrella- Dynarnis 5middot6 (1985-1986) p 59-94
- Praacutectica y teoria en la medicina universitaria de finales del siglo xv el tratamiento del mal franceacutes en la corte papal de Alejandro VI Borgia bull Arb 153604-605 (1996) p 127-160
- laquoLos tratadistas de una nueva enfermedad el morbo gaacutelico LEuropa de les Cimals iacute deis Camiacutens Art Cultura i Societat al segle xv I CoUoqui Interruuional laquoCivitas Europaraquo (Valenshycia novembre de 1996) [En premsa]
laquoTrarucioacute medieval i cultura humanista en la medicina universitaria les activitats editorials de Francesc Argilagues i Guillem Caldcntei per a les prcmses italianes de les acaballes del segle xvbull [Apendix a cura de Sebastia Giralt i Soler] XVIII jomades dEstudis Histories Lacals Al tombant de ledat miljana tradiacutecM medieval i cultura humanista (palma de Mallorca desembre de 1999) Palma de Mallorca Institut dEstudis Balearics 2000 p 175-198
- Uuis Alcanyis Regimellt preservatiacuteu e curatiu de la pestilencia (Valencia c 1490) Barcelona Barcino [En preparaciacuteoacutel
ARRIZABALAGA J CIFUENTES L La medicina institucions sabers practiques protagonisshytes bull A GABRIEL P [ed) Historia de la Cultura Catalana VoL 1 Lesplendor medieval Segles XI-XV Barcelona Edidons 62 1999 p 247-270
ARRIZABALAGA J GARCIacuteA BALLESTER L GIL ARISTU J L Del manuscrito al primitivo impreso la labor editora de francesc Argilagues (JI ca 1470-1508) en el renacimiento meacutedico italiano bull Aseepio 431 (1991) p 3-49
ARRIZABALAGA J GARCIacuteA BALLESTER L SALMOacuteN F A propoacutesito de las relaciones inteshylectuales entre la Corona de Aragaacuten e Italiacutea (1470-1520) los estudiantes de medicina valencianos en los Estudios Generales de Siena Piacutesa Perrara y Paacutedua bull Dynamis 9 (1989) p 117-147
ARRfZABALAGA J GARCiA BALLEHER L VENY J jacme dAgramont Regiment de preservacioacute de pestilencia (Ueida 1348) Barcelona Gran Enciclopedia Catalana 1998 [Edicioacute de J Veny estudis introductoris i glossari de J Arrizabalaga L Garciacutea Ballester i J Veny]
ARRIZABALAGA J HENDERSON J FRENCH R K The Great Pox TIu French Disease in Renaiacutessance Europe New Havcn Londres Yale Univ Press 1997
ARRlZABALAGA J MARTIacuteNEZ VIDAL PARDO TOMAs J La salut en la histeria dEuropa Barcelona Residencia dlnvestigadorgt CSIC Generalitat de Catalunya 1998
BALDOacute M La Universitat de Valenaa Valencia IVEI 1986 CABREacute I PAIRET M La cura del Cos femeni i la medicina medieval de tradidoacute latina Els tractats
De ornatu i laquoDe decorationibus mulierumraquo atnbufts a Arnau de Vilanova Trotularaquo de mestre joan i laquoFas del tresor de beutatraquo atribuit a Manuel Def de Calatayud [Tesi doctoral Universitat de Barcelona Ed en microfitxes Barcelona Publicaciacuteons de la Universitat de Barcelona 1995]
CALHET I CAMARASA J M CORBELLA I CORBELLA J Dicdonari biogrQjic de meges Ctllalans Barcelona Fundacioacute Salvador Vives Casajuana Universitat de Barcelona 1981-1983 3 v
CARDONER 1 PLANAS A Historia de la medid a la Coro dAragoacute (1162-1479) Barcelona Ed Scientia 1973
CIFUENTES L laquoTranslatar scienaa en romans eatalanesch La difusioacute de la medicina en catala a la Baixa Edat Mitjana i el Renaixementbull Uengua i Literatura 8 (1997) p 7-42
LA ciencia en catala ti la Baixa Edat Mitjana iacute el Renaiacutexement Barcelona-Palma de Mallorca Universitat de Barcclona-Universitat de les lIIes Balears 2002
400 401 El temps de les Imiversilas i lescolasiea
CIFUENTES L FERl~AGUD c GARCIacuteA BALLESTER L _Els menescals i lart de la mene$calia
a la Corona dAragoacute durant la Baixa Edat Mi0ana Historia de la ramaderia i la veterimlria als PaiSes Catalans IV Col-oqui dHistoria Agraria (maig del 1997) Actes Barcelona Publi shy
cacions de la Univenitat de Barcelona 1999 p 75-98 ClARAMUNT S laquoEls estudis generals i les universitats A BELENGUER CEBRlA E CUADRAshy
DA MAJOacute C [ed] Hisloria Poliacutetica sodetat i cultura deis nmos Catalans Vol I1I Llfarj deis Paisos Catalans segles XII a xv Barcelona Enciclopedia Catalana 1996 p 350-355
357-360 i 362-365
DULlEU L Le ColIege de Girone de Montpdlier I Congreacutes Internacional dHistoria de la Medicina Catalana (BarceIona-Montpeller 1-7 de juny de 1970) Uibre dActes Vol IV Barceshy
lona Ed Scientia 1970 p 89-105 4 v
DUREAU-LAPEYSSONNlE J M Uoeuvre dAntoine Ricart mUedn catalan du XV siede cOnlribushytion aIeacuteude des lentatives meacutedieacutevales pour appliquer les maheacutematiques ala mMecine A BEAushy
JOUAN G [et alJ ]edsJ MMecine humaine et veacuteteacuterinaire il la jln du Moren Aacutege Ginebra L Droz Pariacutes L Minard 1966 p 171-364
FELlPO ORTS A LI Universidad de l1tlencia durante el siglo XVI (1499-1611) Valencia Univershy
sitat de Valencia 1993
fOURNIER M US statuts el privileges des universieacutes franfaises depuis leurondaion jusquen 1789 Pans L Larose et Force 1890-1892 4 t
GARCIacuteA BALLESTER L Hisloria social de la medicina en la Espantildea de los siglos XIII al XVI Vol 1
LI minoriacutea musulmana y morisca Madrid Akal 1976
laquoLos ongenes de la profesioacuten meacutedica en Cataluntildea el Collegium de meacutedicos de Barshy
celona (1342)bull Estudios dedicados a Juan Peset Aleixandre Vol 1 Valencia Universitat de
Valencia 1982 p 129-149 - LIs moriscos y la medicina Un capiacuteulo de la medicina y la ciencia marginaddS en la Espantildea del
siglo XVI Barcelona Labor 1984 - La medicina a la l1tlencia medieval Medicina i societal en un paiacutes medieval medilerrani Valencia
IVEI1988
laquoThe NeUJ Galen A challenge to Latin Galenism in thirtecnth-century Montpellicl A FISCHER K-D NICKEL D POTrER P [ed] Texl and Tradition Sudies in Ancienl Medishycine and ils Jansmisson Presellled lO JUlia Kollesch Leiden Brill 1998 p 55-83
GARCIacuteA BALLESTER L let alJ Practical medicine from Salemo lO the Block Deatl Cambridge
Cambridge Univ Press 1994 [Editat per R K French J Arrizabalaga i A Cunningshy
harn]
GARc[A BLLESTER L ARRIZlDALAGA J El Regiment de Jacme dAgramont y el ESludi de
medicina de Lleida bull A ARRIZABALAGA] GARCIacute BALLESTER L VENY J Jarme dAshygramonl Regiment de preservacioacute de pestilencia (Ueida 1348) Barcelona Gran Enciclopedia
Catalana 1998 p 13-31 GARc[A BALLESTER L MCVAUGH M R RUBLO VELA A Medicallicensing and leaming ill
fourleenlh-cenlury l1tlenciacutea Filadelfia The American Philosophical Society 1989 (Transacshy
donS of the American Philosophiacutecal Society 79 pare 6)
GARCIacuteA BALLESTER L PANIAGUA J A MCVAUGH M R [editors generals] Amaldi de Villano Opera Medica Omnia Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1975
- Amaldi de VilIanova Opera Medica Omnia Vol ll MCVAUGH M R [ed] Aphorismi de gradibus Barcelona Publicacions de la Uruversitat de Barcelona 1975 [2a ed
1992] Arnaldi de Villanovo Opera Medica Omnia Vol XVI MCVAUGH M R [ed] -iexclransalio lib Galieni de rigore et tremore et iectigatione el spasmo Barcelona Publicacions de la
Univcrsitat de Barcelona 1981
Les mivcrsilals
GAReiacuteA BALLESTER L PANlAGUA J A MCVUGH M R [editors generalsJ Amaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol XV GARciacuteA BALLESTER L SAacuteNCHEZ SALOR E [ed] Commentum supra Iractatum Galien de malida complexonis diverse Barcelona Publicashycions de la Universitat de Barcelona 1985
Arnadi de Villanova Opera Medica Omnia Vol XV DURLlNG R J Doctrina GaUeni de inlerioribus Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1985
- Amaldi de Villanovo Opera Medica Omnia Vol Jl[ McVUGH M R [edJ De amare Iremico De dosi tyriacalium mediaacutenarum 2a ed Barcelona Publicacions de la Universiacuteshytat de Barcelona 1985
Amaldi de Villano va Opera Medica Omnia Vol IV DEMAiacuteTRE L Gil SOTRES P [edl Tracl de consideracionibus operis medicine sive deIebotomia Barcelona Publicacions de la Uniacutevemtat de Barcelona 1988
- Amaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol VI PANAtUA J A ledl Medicarim1is parabale Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1990
- Arnaldi de Vilonovo Opera Medila Omnia Vol VI FERREacute L FELlU E [edl Pirqeacute Barcelona Publicacions de la Univemtat de Barcelona 1990
- Amaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol V12 PANIAGU J A lel alt] led] Commentum in quasdam parabalas et aUdS aphorismorum series Barcelona Publicacions de la Universiacutetat de Barcelona 1993
Amaldi de Villano va Opera Medica Olllnia Vol X1 GARCiacute BAIlESTER M R MCVAUGH P GIL SOTRES P PANlAGUA J A Regilllen sanitatis od regem Ara~onlII Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1996
- Amaldi de Viacutellanova Opera MediaJ Omnia Vol X2 CIFUENTES L MCVAUGH M R [ed] Regimen Almarie Barcelona Publiacutecacions de la Universitat de Barcelona 1998
---- Aaldi de Vilanovo Opera Medica Omnia Vol XI BAZELl D [ed] De esu carniUnl Barcelona Publiacutecacions de la Uruversitat de Barcelona 1999
Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol V 1 Tractatus de intentione medirorum Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 2000
Gran Enciclopedia Aragonesa Saragossa UNALI 1980-1987 14 v
Gran Enciclopedia Catalana Barcelona Enciclopedia Catalana 1970-1993 18 v Gran Enciclopedia de Mallorca Vol 1 Palma de Mallorca PromomaUorca 1989-
JACQUART D MlCHEAU E LI mMecine arabe et lOccidenl meacutedieacuteval Pariacutes Eacuteditions Maisonshyneuve et Larose 1990
LLABREacuteS QUINTANA G [ed] Jahuda Bonsenyor Uibre de parau1es e dils de savis e filosofo los Proverbis de Salomo lo llibre de Calo Palma de Mallorca Imp Den Joan Colomar y Salas 1889
LLADONOSA I PUJOL J LI Faroltal de Medicina de Iamiga Universital de LJeida Barcelona Rafael Dalmau 1969
LEstudi General de Ueida del 1430 al 1524 Barcelona Institut dEstudis Catalans 1970
LOacutePEZ IINtildeERO J M FERRANDO A [eds] Uuls Auacuteanyiacutes Regiment preservatiu e curati de la peslilencia Valencia Universitat de Valencia-Ajuntament de Valencia 1999
LOacuteIEZ PlNtildeERO J M [el al] Diccionario hisloacuterico de la ciencia y la teacutecnica en Espantildea Barcelona Peniacutensula 1983 2 v
MAIlURELL 1 MARIMON J M laquoAntoni Ricart profcssor en ares i medicina (1395-1419)bull Gimbernat 1 (1984) p 133-136
MCVAUGH M R Medicine befare the plague Practitioners and their patients in Ihe Crown of Arashygon 1285-1345 Cambridge Cambridge Univ Press 1993
MCVAUGH M R GARCIacuteA BALLESTER L The medical faculty at early fourteenth-century Leacuterida bull History f Universilies 8 (1989) p 1-25
MCVAUGH M R SIRAIS N G [edsl bullRenaissance medicallearning evolution of a tradishytiono Osiris 2a serie 6 [monograacuteficj 1990
402 El femps de fes universitats iexcl escolchtira
PANIAGUA J A Studia Amadiana Trabajos Ctl IMn a la obra meacutedica de Amau de Vilanova c 1240-13 11 Barcelona Fundacioacuten Uriacuteach 1838 1994
- EI maestro Amau de Vilanova meacutedicoraquo Studia Amaldiana Trabajos en toma a a obra meacutedimiddot ca de Amau de Vilal c 1240-13 11 Barcelona Fundacioacuten Uriach 1838 199411 p 1-98
IEltARNAU I ESPELT J ledl Actes de la Trabada iexclnl(madal dEsudis sobre Ama de Viashyova Barcelona [nstiacutetut dEstudis Catalans 1995 2 v
PEIU~ONE COMIAGNI V laquoLe immagini del medico Gerolamo Torrella AInali ddlstitllo de Filosofia Universiiexcliquestiexcl di Fircl1ze Jawltiquestiexcl di Leler( e Filosoia 1 (1979) p 17-45
PESET M [dir] Hisria de la UniIrsilal de [iexclIltnoacutea 3 vol Valencia Uniacuteversiacutetat de ValeacuteIlCla
2000 RASHDALL H The Universitics ~r Europe il he Middle A~fs Oford Clarendon Press 1987
3 v (la ed 1936) RonOLl MbullOsservazioni sul De jmaginibus astrologicis di Gerolamo Torrellagtl RilaSCIshy
menlo 31 (1991) p 219-237 Rumo [ BALAGUER J Documentos para la historia de la Universidad de Barcelona VoL 1 Prelimishy
nares (1289-14)1) Barcelona Universidad 1971 RUlllo VELA A laquoLas epidemias de peste en la ciudad de Valencia durante el siglo xv Nueshy
vas aportacionesgt Esudis Castellorencs 6 (MisceUania desludis dedicats a la cmoria dd Proshyfessorjosep -iexclrene i Odena) (1994-1995) p 1179-1221
RUumlEGG W bullTemasgt A RII)DER-SYMOENS H lE led] Historia de la Uniacutevlf5idad rtl Elroshypa Vol 1 Las Universidades en la Edad Media Bilbao Universidad del Paiacutes Vasco 1994 p 3-38
SIRAISI N G Medieval and early Renassonce medicine An introdueion lo kouled~e and praai( Chicago The Univ ofChicago Press 1990
VERGER J laquoEsquemas bull A RIDDER-SYMOENS H DE ledl Historia de la Universidad en Elroshypa VoL 1 Las Uiexclrsidade en la Edad Media Bilbao Universidad del Paiacutes Vasco 1994 p39-82
WEILL-PAROT N Les laquoioges astmlogiques au Moyen Aacutege e ala Renalssane Speacuteculaions 111shy
teIectueUes el pralques magiques (XII-XV siede) Pan Honoreacute Champion 2002 ZIEGLEIl J Medicine and Religion c 1300 The Case of A rila de Vilanova Oxford C1arendon
Press 1998
6 La ciencia a lobra de Ramon Llull
LoLA BADlA
Univcrsitat Barcelona
1 EL PROBLEMA DE LACCEacuteS DEL LAIC RAMON LLULL ALS CONE1XEMENTS ClENTIacuteFlCS
Es conserven molt pocs documents sobre la ida de Ramon Llull (Ciutal de Mallorca 1232-1316) per ao la quasi autobiografia llatina que va dictar a Pariacutes el 1311 la Vita coetallea eacutes un punt de referencia imprescindible (Platzeck 1964 Hillshy
1991) Lobjectiu daquest text eacutes [estudiada presentacioacute dun venerable octoshygenariacute i deis seus projectes de croada davant del concili de lEsgleacutesiacutea a Viena (1311) e1s esdevenimcnts anteriors a la seva laquoconversioacute a la penitenciaraquo de 1262 hi lenen poc pes i shi oblida del tot la decada de 1276-1286 La carrera descriptor de L1ull comenlta el 1271 quan va produir una obra monumental de caracter miacutestic espcculatiu apologetic i tambeacute enciacutedopeacutedic i cientiacutefic el Lliacutebre de cotlfempladoacute et
Deacuteu Les vies dacceacutes a la informacioacute filosOka iacute cientiacutefica necessaria per a la redaccioacute daquest lIibre i deis altres que va escriure de Mallorca estant immediatament desshypreacutes es un problema no resolt (Donner 1987 Garciacuteas Palou 1989 Batllori 1993 p 69-86) La criacutetica ha de fer conjectures sobre Ieducacioacute del fill duna famiacutelia de colons benestants del patriciat urba vinculada a la nova cort catalana de lilla -la conqucsta de Jaume 1 eacutes de 1229 Se sap que la formacioacute de les dasses dirigents catashylanes (religiosa juriacutedica militar) al segle XIII no implicava necessariament dominar la lectura i lescriptura (Jaume 1 1208-1276 va compondre e Llibre des fets oralment vcgeu per a certes noves vies dalfabetitzacioacute Soler 1998) en canvi al segle XIV la lectura i lescriacuteptura sestenen arreu (Renedo 1993 Gimeno 1998) El fet eacutes que tan bon punt L1ull canviacutea la vida dhome casat que socupa de propi patrimoni i serveix el seu rei pcr la condicioacute de contemplatill enderiat en la composicioacute del laquomillor lIibre del moacuten contra els errors deis infidels (Vita coetanea 1 6) es Iabisme que separa el seu escas bagatge intellectual dhome laic de la preparacioacute
1 L1egirn la versioacute nina de la Vila roeldnea a ROL vol 8 p 269-308 i la catalana del segle XIV
J OE vol 1 p 31-54 (vcgllatlJoriacute Hiacutellgarth 19H2 Domingua 1987 Samamaria 19H9)
40
398 399 El tcmps de les univasitals i lcscoltlstica
Dun tercer grup de metges universitaris de la Corona dAragoacute amb projeccioacute cultural a Europa nomes ens consten unes biografies obscures que nomeacutes permeten conjecturar que residien fora de la Corona Eacutes e cas d Almenar preco~ tractadista com Gaspar Torrella i Pere Pintor de malfratues o el de Pomar vinculat com lagues a la induacutestria editorial En la biografta del doctor en arts i medicinaraquo valencia Joan Almenar (JI 1502) practicament tot eacutes incert tret de lesmentat tractat Ilatiacute sobre el malfrances que publica a Venecia el 1502 i que fou reeditat ben beacute tretze vegades al llarg de segle XVI dues en angles Lestructura i el contingut daquest escrit suggeshyreixen amb for~a que Almenar havia estudiat medicina a Montpeller o a Lleida (meacutes que a ltilia) abans de 1470 i que era prufessor universitari en alguna facultat de medicina italiana Malgrat ellloc on es publica e seu lliacutebre no nhe pogut localit7ar el nom dins de la documentacioacute publicada sobre les facultats de medicina de Pavia Bolonya Padua Pisa i Ferrara Aixo juntament amb Iorigen sicilii dun deis estushydiants que en esmenta em condueix a conjecturar la possible vinculacioacute dAlmenar amb alguna facultat de medicina de sud dltilia i en primer 110c amb la de IEstudi General de Napols atesa Iestreta reaciacuteoacute que el Regne de Napols tingueacute amb la Corona dAragoacute des de 1442 data de la conquesta dAlfons e Magnanim Lescassiacutesshysima documentaciacuteoacute conservada sobre aquest regne i les seves institucions de resultes de les destruccions successives deis arxius fa molt improbable laclariment daquest particular Daltra banda e possible magisteri dAlmenar a la universitat de Napols i daltres detalls incem de la seva biografta especialment la seva condicioacute noble -era senyor de Rocafort i Godella- permeten conjecturar una vinculacioacute eventual coniexcl en el cas de Jeroni Torrena a la cort napolitana de la reina Joana dAragoacute (1455shy1517) fms a la dissolucioacute e 1499 Les vicissituds poliacutetiques passades pe Regne de
durant aqueUs anys tambeacute haurien indult Almenar a abandonar-lo Tanmashyteix la publicaciacuteoacute del seu estudi sobre el malfrands a Venecia el 1502 advocaria a favor de la seva presencia en aquesta ciutat abans de retornar a la Valencia natal on degueacute exerciacuter la medicina per un temps i degueacute rebre de la reina Joana -lIoctinent general de Valencia entre e 1501 i el 1504-les senyories de Godella i Rocafort com a pagament pes seus serveis (Arrizabalaga en premsa)
Finalment del valencia Pere Pomar (JI 1515-1534) encara en sabem menys nomeacutes que ringueacute cura de les quatre edicions de IArticela en vuite que sordren de les premses lioneses durant el primer ter del segle XVI (1515 1519 1525 i 1534) feina que probablement leU essent al mateix Lioacute -el nou gran centre impressor euroshypeu que sorgiacute al comenpment de segle XVI- o des de la veiacutena ciutat de Montpeller en e1s cercles medies de la qual aquestes edicions degueren trobar el mercat meacutes iacutemmediat pero de cap manera IUacutenic
les univcrsitats
BlBLIOGRAFIA
ALCALDE 1 DALMAU R La Fundadoacute Brnguera 500 anys de reacioacute medica entre Ginll1a i MOlllpeshyIn Girona Ajuntament de Girona CoHegi Oficial de Metges de la Proviacutencia de Girashyna 1992
ARRIZAHALAGA J laquoEl Consilium de modorriacutella (Roma y Salamanca 1505) una aportashycioacuten nosograacutefica de Gaspar Torrella- Dynarnis 5middot6 (1985-1986) p 59-94
- Praacutectica y teoria en la medicina universitaria de finales del siglo xv el tratamiento del mal franceacutes en la corte papal de Alejandro VI Borgia bull Arb 153604-605 (1996) p 127-160
- laquoLos tratadistas de una nueva enfermedad el morbo gaacutelico LEuropa de les Cimals iacute deis Camiacutens Art Cultura i Societat al segle xv I CoUoqui Interruuional laquoCivitas Europaraquo (Valenshycia novembre de 1996) [En premsa]
laquoTrarucioacute medieval i cultura humanista en la medicina universitaria les activitats editorials de Francesc Argilagues i Guillem Caldcntei per a les prcmses italianes de les acaballes del segle xvbull [Apendix a cura de Sebastia Giralt i Soler] XVIII jomades dEstudis Histories Lacals Al tombant de ledat miljana tradiacutecM medieval i cultura humanista (palma de Mallorca desembre de 1999) Palma de Mallorca Institut dEstudis Balearics 2000 p 175-198
- Uuis Alcanyis Regimellt preservatiacuteu e curatiu de la pestilencia (Valencia c 1490) Barcelona Barcino [En preparaciacuteoacutel
ARRIZABALAGA J CIFUENTES L La medicina institucions sabers practiques protagonisshytes bull A GABRIEL P [ed) Historia de la Cultura Catalana VoL 1 Lesplendor medieval Segles XI-XV Barcelona Edidons 62 1999 p 247-270
ARRIZABALAGA J GARCIacuteA BALLESTER L GIL ARISTU J L Del manuscrito al primitivo impreso la labor editora de francesc Argilagues (JI ca 1470-1508) en el renacimiento meacutedico italiano bull Aseepio 431 (1991) p 3-49
ARRIZABALAGA J GARCIacuteA BALLESTER L SALMOacuteN F A propoacutesito de las relaciones inteshylectuales entre la Corona de Aragaacuten e Italiacutea (1470-1520) los estudiantes de medicina valencianos en los Estudios Generales de Siena Piacutesa Perrara y Paacutedua bull Dynamis 9 (1989) p 117-147
ARRfZABALAGA J GARCiA BALLEHER L VENY J jacme dAgramont Regiment de preservacioacute de pestilencia (Ueida 1348) Barcelona Gran Enciclopedia Catalana 1998 [Edicioacute de J Veny estudis introductoris i glossari de J Arrizabalaga L Garciacutea Ballester i J Veny]
ARRIZABALAGA J HENDERSON J FRENCH R K The Great Pox TIu French Disease in Renaiacutessance Europe New Havcn Londres Yale Univ Press 1997
ARRlZABALAGA J MARTIacuteNEZ VIDAL PARDO TOMAs J La salut en la histeria dEuropa Barcelona Residencia dlnvestigadorgt CSIC Generalitat de Catalunya 1998
BALDOacute M La Universitat de Valenaa Valencia IVEI 1986 CABREacute I PAIRET M La cura del Cos femeni i la medicina medieval de tradidoacute latina Els tractats
De ornatu i laquoDe decorationibus mulierumraquo atnbufts a Arnau de Vilanova Trotularaquo de mestre joan i laquoFas del tresor de beutatraquo atribuit a Manuel Def de Calatayud [Tesi doctoral Universitat de Barcelona Ed en microfitxes Barcelona Publicaciacuteons de la Universitat de Barcelona 1995]
CALHET I CAMARASA J M CORBELLA I CORBELLA J Dicdonari biogrQjic de meges Ctllalans Barcelona Fundacioacute Salvador Vives Casajuana Universitat de Barcelona 1981-1983 3 v
CARDONER 1 PLANAS A Historia de la medid a la Coro dAragoacute (1162-1479) Barcelona Ed Scientia 1973
CIFUENTES L laquoTranslatar scienaa en romans eatalanesch La difusioacute de la medicina en catala a la Baixa Edat Mitjana i el Renaixementbull Uengua i Literatura 8 (1997) p 7-42
LA ciencia en catala ti la Baixa Edat Mitjana iacute el Renaiacutexement Barcelona-Palma de Mallorca Universitat de Barcclona-Universitat de les lIIes Balears 2002
400 401 El temps de les Imiversilas i lescolasiea
CIFUENTES L FERl~AGUD c GARCIacuteA BALLESTER L _Els menescals i lart de la mene$calia
a la Corona dAragoacute durant la Baixa Edat Mi0ana Historia de la ramaderia i la veterimlria als PaiSes Catalans IV Col-oqui dHistoria Agraria (maig del 1997) Actes Barcelona Publi shy
cacions de la Univenitat de Barcelona 1999 p 75-98 ClARAMUNT S laquoEls estudis generals i les universitats A BELENGUER CEBRlA E CUADRAshy
DA MAJOacute C [ed] Hisloria Poliacutetica sodetat i cultura deis nmos Catalans Vol I1I Llfarj deis Paisos Catalans segles XII a xv Barcelona Enciclopedia Catalana 1996 p 350-355
357-360 i 362-365
DULlEU L Le ColIege de Girone de Montpdlier I Congreacutes Internacional dHistoria de la Medicina Catalana (BarceIona-Montpeller 1-7 de juny de 1970) Uibre dActes Vol IV Barceshy
lona Ed Scientia 1970 p 89-105 4 v
DUREAU-LAPEYSSONNlE J M Uoeuvre dAntoine Ricart mUedn catalan du XV siede cOnlribushytion aIeacuteude des lentatives meacutedieacutevales pour appliquer les maheacutematiques ala mMecine A BEAushy
JOUAN G [et alJ ]edsJ MMecine humaine et veacuteteacuterinaire il la jln du Moren Aacutege Ginebra L Droz Pariacutes L Minard 1966 p 171-364
FELlPO ORTS A LI Universidad de l1tlencia durante el siglo XVI (1499-1611) Valencia Univershy
sitat de Valencia 1993
fOURNIER M US statuts el privileges des universieacutes franfaises depuis leurondaion jusquen 1789 Pans L Larose et Force 1890-1892 4 t
GARCIacuteA BALLESTER L Hisloria social de la medicina en la Espantildea de los siglos XIII al XVI Vol 1
LI minoriacutea musulmana y morisca Madrid Akal 1976
laquoLos ongenes de la profesioacuten meacutedica en Cataluntildea el Collegium de meacutedicos de Barshy
celona (1342)bull Estudios dedicados a Juan Peset Aleixandre Vol 1 Valencia Universitat de
Valencia 1982 p 129-149 - LIs moriscos y la medicina Un capiacuteulo de la medicina y la ciencia marginaddS en la Espantildea del
siglo XVI Barcelona Labor 1984 - La medicina a la l1tlencia medieval Medicina i societal en un paiacutes medieval medilerrani Valencia
IVEI1988
laquoThe NeUJ Galen A challenge to Latin Galenism in thirtecnth-century Montpellicl A FISCHER K-D NICKEL D POTrER P [ed] Texl and Tradition Sudies in Ancienl Medishycine and ils Jansmisson Presellled lO JUlia Kollesch Leiden Brill 1998 p 55-83
GARCIacuteA BALLESTER L let alJ Practical medicine from Salemo lO the Block Deatl Cambridge
Cambridge Univ Press 1994 [Editat per R K French J Arrizabalaga i A Cunningshy
harn]
GARc[A BLLESTER L ARRIZlDALAGA J El Regiment de Jacme dAgramont y el ESludi de
medicina de Lleida bull A ARRIZABALAGA] GARCIacute BALLESTER L VENY J Jarme dAshygramonl Regiment de preservacioacute de pestilencia (Ueida 1348) Barcelona Gran Enciclopedia
Catalana 1998 p 13-31 GARc[A BALLESTER L MCVAUGH M R RUBLO VELA A Medicallicensing and leaming ill
fourleenlh-cenlury l1tlenciacutea Filadelfia The American Philosophical Society 1989 (Transacshy
donS of the American Philosophiacutecal Society 79 pare 6)
GARCIacuteA BALLESTER L PANIAGUA J A MCVAUGH M R [editors generals] Amaldi de Villano Opera Medica Omnia Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1975
- Amaldi de VilIanova Opera Medica Omnia Vol ll MCVAUGH M R [ed] Aphorismi de gradibus Barcelona Publicacions de la Uruversitat de Barcelona 1975 [2a ed
1992] Arnaldi de Villanovo Opera Medica Omnia Vol XVI MCVAUGH M R [ed] -iexclransalio lib Galieni de rigore et tremore et iectigatione el spasmo Barcelona Publicacions de la
Univcrsitat de Barcelona 1981
Les mivcrsilals
GAReiacuteA BALLESTER L PANlAGUA J A MCVUGH M R [editors generalsJ Amaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol XV GARciacuteA BALLESTER L SAacuteNCHEZ SALOR E [ed] Commentum supra Iractatum Galien de malida complexonis diverse Barcelona Publicashycions de la Universitat de Barcelona 1985
Arnadi de Villanova Opera Medica Omnia Vol XV DURLlNG R J Doctrina GaUeni de inlerioribus Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1985
- Amaldi de Villanovo Opera Medica Omnia Vol Jl[ McVUGH M R [edJ De amare Iremico De dosi tyriacalium mediaacutenarum 2a ed Barcelona Publicacions de la Universiacuteshytat de Barcelona 1985
Amaldi de Villano va Opera Medica Omnia Vol IV DEMAiacuteTRE L Gil SOTRES P [edl Tracl de consideracionibus operis medicine sive deIebotomia Barcelona Publicacions de la Uniacutevemtat de Barcelona 1988
- Amaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol VI PANAtUA J A ledl Medicarim1is parabale Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1990
- Arnaldi de Vilonovo Opera Medila Omnia Vol VI FERREacute L FELlU E [edl Pirqeacute Barcelona Publicacions de la Univemtat de Barcelona 1990
- Amaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol V12 PANIAGU J A lel alt] led] Commentum in quasdam parabalas et aUdS aphorismorum series Barcelona Publicacions de la Universiacutetat de Barcelona 1993
Amaldi de Villano va Opera Medica Olllnia Vol X1 GARCiacute BAIlESTER M R MCVAUGH P GIL SOTRES P PANlAGUA J A Regilllen sanitatis od regem Ara~onlII Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1996
- Amaldi de Viacutellanova Opera MediaJ Omnia Vol X2 CIFUENTES L MCVAUGH M R [ed] Regimen Almarie Barcelona Publiacutecacions de la Universitat de Barcelona 1998
---- Aaldi de Vilanovo Opera Medica Omnia Vol XI BAZELl D [ed] De esu carniUnl Barcelona Publiacutecacions de la Uruversitat de Barcelona 1999
Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol V 1 Tractatus de intentione medirorum Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 2000
Gran Enciclopedia Aragonesa Saragossa UNALI 1980-1987 14 v
Gran Enciclopedia Catalana Barcelona Enciclopedia Catalana 1970-1993 18 v Gran Enciclopedia de Mallorca Vol 1 Palma de Mallorca PromomaUorca 1989-
JACQUART D MlCHEAU E LI mMecine arabe et lOccidenl meacutedieacuteval Pariacutes Eacuteditions Maisonshyneuve et Larose 1990
LLABREacuteS QUINTANA G [ed] Jahuda Bonsenyor Uibre de parau1es e dils de savis e filosofo los Proverbis de Salomo lo llibre de Calo Palma de Mallorca Imp Den Joan Colomar y Salas 1889
LLADONOSA I PUJOL J LI Faroltal de Medicina de Iamiga Universital de LJeida Barcelona Rafael Dalmau 1969
LEstudi General de Ueida del 1430 al 1524 Barcelona Institut dEstudis Catalans 1970
LOacutePEZ IINtildeERO J M FERRANDO A [eds] Uuls Auacuteanyiacutes Regiment preservatiu e curati de la peslilencia Valencia Universitat de Valencia-Ajuntament de Valencia 1999
LOacuteIEZ PlNtildeERO J M [el al] Diccionario hisloacuterico de la ciencia y la teacutecnica en Espantildea Barcelona Peniacutensula 1983 2 v
MAIlURELL 1 MARIMON J M laquoAntoni Ricart profcssor en ares i medicina (1395-1419)bull Gimbernat 1 (1984) p 133-136
MCVAUGH M R Medicine befare the plague Practitioners and their patients in Ihe Crown of Arashygon 1285-1345 Cambridge Cambridge Univ Press 1993
MCVAUGH M R GARCIacuteA BALLESTER L The medical faculty at early fourteenth-century Leacuterida bull History f Universilies 8 (1989) p 1-25
MCVAUGH M R SIRAIS N G [edsl bullRenaissance medicallearning evolution of a tradishytiono Osiris 2a serie 6 [monograacuteficj 1990
402 El femps de fes universitats iexcl escolchtira
PANIAGUA J A Studia Amadiana Trabajos Ctl IMn a la obra meacutedica de Amau de Vilanova c 1240-13 11 Barcelona Fundacioacuten Uriacuteach 1838 1994
- EI maestro Amau de Vilanova meacutedicoraquo Studia Amaldiana Trabajos en toma a a obra meacutedimiddot ca de Amau de Vilal c 1240-13 11 Barcelona Fundacioacuten Uriach 1838 199411 p 1-98
IEltARNAU I ESPELT J ledl Actes de la Trabada iexclnl(madal dEsudis sobre Ama de Viashyova Barcelona [nstiacutetut dEstudis Catalans 1995 2 v
PEIU~ONE COMIAGNI V laquoLe immagini del medico Gerolamo Torrella AInali ddlstitllo de Filosofia Universiiexcliquestiexcl di Fircl1ze Jawltiquestiexcl di Leler( e Filosoia 1 (1979) p 17-45
PESET M [dir] Hisria de la UniIrsilal de [iexclIltnoacutea 3 vol Valencia Uniacuteversiacutetat de ValeacuteIlCla
2000 RASHDALL H The Universitics ~r Europe il he Middle A~fs Oford Clarendon Press 1987
3 v (la ed 1936) RonOLl MbullOsservazioni sul De jmaginibus astrologicis di Gerolamo Torrellagtl RilaSCIshy
menlo 31 (1991) p 219-237 Rumo [ BALAGUER J Documentos para la historia de la Universidad de Barcelona VoL 1 Prelimishy
nares (1289-14)1) Barcelona Universidad 1971 RUlllo VELA A laquoLas epidemias de peste en la ciudad de Valencia durante el siglo xv Nueshy
vas aportacionesgt Esudis Castellorencs 6 (MisceUania desludis dedicats a la cmoria dd Proshyfessorjosep -iexclrene i Odena) (1994-1995) p 1179-1221
RUumlEGG W bullTemasgt A RII)DER-SYMOENS H lE led] Historia de la Uniacutevlf5idad rtl Elroshypa Vol 1 Las Universidades en la Edad Media Bilbao Universidad del Paiacutes Vasco 1994 p 3-38
SIRAISI N G Medieval and early Renassonce medicine An introdueion lo kouled~e and praai( Chicago The Univ ofChicago Press 1990
VERGER J laquoEsquemas bull A RIDDER-SYMOENS H DE ledl Historia de la Universidad en Elroshypa VoL 1 Las Uiexclrsidade en la Edad Media Bilbao Universidad del Paiacutes Vasco 1994 p39-82
WEILL-PAROT N Les laquoioges astmlogiques au Moyen Aacutege e ala Renalssane Speacuteculaions 111shy
teIectueUes el pralques magiques (XII-XV siede) Pan Honoreacute Champion 2002 ZIEGLEIl J Medicine and Religion c 1300 The Case of A rila de Vilanova Oxford C1arendon
Press 1998
6 La ciencia a lobra de Ramon Llull
LoLA BADlA
Univcrsitat Barcelona
1 EL PROBLEMA DE LACCEacuteS DEL LAIC RAMON LLULL ALS CONE1XEMENTS ClENTIacuteFlCS
Es conserven molt pocs documents sobre la ida de Ramon Llull (Ciutal de Mallorca 1232-1316) per ao la quasi autobiografia llatina que va dictar a Pariacutes el 1311 la Vita coetallea eacutes un punt de referencia imprescindible (Platzeck 1964 Hillshy
1991) Lobjectiu daquest text eacutes [estudiada presentacioacute dun venerable octoshygenariacute i deis seus projectes de croada davant del concili de lEsgleacutesiacutea a Viena (1311) e1s esdevenimcnts anteriors a la seva laquoconversioacute a la penitenciaraquo de 1262 hi lenen poc pes i shi oblida del tot la decada de 1276-1286 La carrera descriptor de L1ull comenlta el 1271 quan va produir una obra monumental de caracter miacutestic espcculatiu apologetic i tambeacute enciacutedopeacutedic i cientiacutefic el Lliacutebre de cotlfempladoacute et
Deacuteu Les vies dacceacutes a la informacioacute filosOka iacute cientiacutefica necessaria per a la redaccioacute daquest lIibre i deis altres que va escriure de Mallorca estant immediatament desshypreacutes es un problema no resolt (Donner 1987 Garciacuteas Palou 1989 Batllori 1993 p 69-86) La criacutetica ha de fer conjectures sobre Ieducacioacute del fill duna famiacutelia de colons benestants del patriciat urba vinculada a la nova cort catalana de lilla -la conqucsta de Jaume 1 eacutes de 1229 Se sap que la formacioacute de les dasses dirigents catashylanes (religiosa juriacutedica militar) al segle XIII no implicava necessariament dominar la lectura i lescriptura (Jaume 1 1208-1276 va compondre e Llibre des fets oralment vcgeu per a certes noves vies dalfabetitzacioacute Soler 1998) en canvi al segle XIV la lectura i lescriacuteptura sestenen arreu (Renedo 1993 Gimeno 1998) El fet eacutes que tan bon punt L1ull canviacutea la vida dhome casat que socupa de propi patrimoni i serveix el seu rei pcr la condicioacute de contemplatill enderiat en la composicioacute del laquomillor lIibre del moacuten contra els errors deis infidels (Vita coetanea 1 6) es Iabisme que separa el seu escas bagatge intellectual dhome laic de la preparacioacute
1 L1egirn la versioacute nina de la Vila roeldnea a ROL vol 8 p 269-308 i la catalana del segle XIV
J OE vol 1 p 31-54 (vcgllatlJoriacute Hiacutellgarth 19H2 Domingua 1987 Samamaria 19H9)
40
400 401 El temps de les Imiversilas i lescolasiea
CIFUENTES L FERl~AGUD c GARCIacuteA BALLESTER L _Els menescals i lart de la mene$calia
a la Corona dAragoacute durant la Baixa Edat Mi0ana Historia de la ramaderia i la veterimlria als PaiSes Catalans IV Col-oqui dHistoria Agraria (maig del 1997) Actes Barcelona Publi shy
cacions de la Univenitat de Barcelona 1999 p 75-98 ClARAMUNT S laquoEls estudis generals i les universitats A BELENGUER CEBRlA E CUADRAshy
DA MAJOacute C [ed] Hisloria Poliacutetica sodetat i cultura deis nmos Catalans Vol I1I Llfarj deis Paisos Catalans segles XII a xv Barcelona Enciclopedia Catalana 1996 p 350-355
357-360 i 362-365
DULlEU L Le ColIege de Girone de Montpdlier I Congreacutes Internacional dHistoria de la Medicina Catalana (BarceIona-Montpeller 1-7 de juny de 1970) Uibre dActes Vol IV Barceshy
lona Ed Scientia 1970 p 89-105 4 v
DUREAU-LAPEYSSONNlE J M Uoeuvre dAntoine Ricart mUedn catalan du XV siede cOnlribushytion aIeacuteude des lentatives meacutedieacutevales pour appliquer les maheacutematiques ala mMecine A BEAushy
JOUAN G [et alJ ]edsJ MMecine humaine et veacuteteacuterinaire il la jln du Moren Aacutege Ginebra L Droz Pariacutes L Minard 1966 p 171-364
FELlPO ORTS A LI Universidad de l1tlencia durante el siglo XVI (1499-1611) Valencia Univershy
sitat de Valencia 1993
fOURNIER M US statuts el privileges des universieacutes franfaises depuis leurondaion jusquen 1789 Pans L Larose et Force 1890-1892 4 t
GARCIacuteA BALLESTER L Hisloria social de la medicina en la Espantildea de los siglos XIII al XVI Vol 1
LI minoriacutea musulmana y morisca Madrid Akal 1976
laquoLos ongenes de la profesioacuten meacutedica en Cataluntildea el Collegium de meacutedicos de Barshy
celona (1342)bull Estudios dedicados a Juan Peset Aleixandre Vol 1 Valencia Universitat de
Valencia 1982 p 129-149 - LIs moriscos y la medicina Un capiacuteulo de la medicina y la ciencia marginaddS en la Espantildea del
siglo XVI Barcelona Labor 1984 - La medicina a la l1tlencia medieval Medicina i societal en un paiacutes medieval medilerrani Valencia
IVEI1988
laquoThe NeUJ Galen A challenge to Latin Galenism in thirtecnth-century Montpellicl A FISCHER K-D NICKEL D POTrER P [ed] Texl and Tradition Sudies in Ancienl Medishycine and ils Jansmisson Presellled lO JUlia Kollesch Leiden Brill 1998 p 55-83
GARCIacuteA BALLESTER L let alJ Practical medicine from Salemo lO the Block Deatl Cambridge
Cambridge Univ Press 1994 [Editat per R K French J Arrizabalaga i A Cunningshy
harn]
GARc[A BLLESTER L ARRIZlDALAGA J El Regiment de Jacme dAgramont y el ESludi de
medicina de Lleida bull A ARRIZABALAGA] GARCIacute BALLESTER L VENY J Jarme dAshygramonl Regiment de preservacioacute de pestilencia (Ueida 1348) Barcelona Gran Enciclopedia
Catalana 1998 p 13-31 GARc[A BALLESTER L MCVAUGH M R RUBLO VELA A Medicallicensing and leaming ill
fourleenlh-cenlury l1tlenciacutea Filadelfia The American Philosophical Society 1989 (Transacshy
donS of the American Philosophiacutecal Society 79 pare 6)
GARCIacuteA BALLESTER L PANIAGUA J A MCVAUGH M R [editors generals] Amaldi de Villano Opera Medica Omnia Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1975
- Amaldi de VilIanova Opera Medica Omnia Vol ll MCVAUGH M R [ed] Aphorismi de gradibus Barcelona Publicacions de la Uruversitat de Barcelona 1975 [2a ed
1992] Arnaldi de Villanovo Opera Medica Omnia Vol XVI MCVAUGH M R [ed] -iexclransalio lib Galieni de rigore et tremore et iectigatione el spasmo Barcelona Publicacions de la
Univcrsitat de Barcelona 1981
Les mivcrsilals
GAReiacuteA BALLESTER L PANlAGUA J A MCVUGH M R [editors generalsJ Amaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol XV GARciacuteA BALLESTER L SAacuteNCHEZ SALOR E [ed] Commentum supra Iractatum Galien de malida complexonis diverse Barcelona Publicashycions de la Universitat de Barcelona 1985
Arnadi de Villanova Opera Medica Omnia Vol XV DURLlNG R J Doctrina GaUeni de inlerioribus Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1985
- Amaldi de Villanovo Opera Medica Omnia Vol Jl[ McVUGH M R [edJ De amare Iremico De dosi tyriacalium mediaacutenarum 2a ed Barcelona Publicacions de la Universiacuteshytat de Barcelona 1985
Amaldi de Villano va Opera Medica Omnia Vol IV DEMAiacuteTRE L Gil SOTRES P [edl Tracl de consideracionibus operis medicine sive deIebotomia Barcelona Publicacions de la Uniacutevemtat de Barcelona 1988
- Amaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol VI PANAtUA J A ledl Medicarim1is parabale Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1990
- Arnaldi de Vilonovo Opera Medila Omnia Vol VI FERREacute L FELlU E [edl Pirqeacute Barcelona Publicacions de la Univemtat de Barcelona 1990
- Amaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol V12 PANIAGU J A lel alt] led] Commentum in quasdam parabalas et aUdS aphorismorum series Barcelona Publicacions de la Universiacutetat de Barcelona 1993
Amaldi de Villano va Opera Medica Olllnia Vol X1 GARCiacute BAIlESTER M R MCVAUGH P GIL SOTRES P PANlAGUA J A Regilllen sanitatis od regem Ara~onlII Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 1996
- Amaldi de Viacutellanova Opera MediaJ Omnia Vol X2 CIFUENTES L MCVAUGH M R [ed] Regimen Almarie Barcelona Publiacutecacions de la Universitat de Barcelona 1998
---- Aaldi de Vilanovo Opera Medica Omnia Vol XI BAZELl D [ed] De esu carniUnl Barcelona Publiacutecacions de la Uruversitat de Barcelona 1999
Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia Vol V 1 Tractatus de intentione medirorum Barcelona Publicacions de la Universitat de Barcelona 2000
Gran Enciclopedia Aragonesa Saragossa UNALI 1980-1987 14 v
Gran Enciclopedia Catalana Barcelona Enciclopedia Catalana 1970-1993 18 v Gran Enciclopedia de Mallorca Vol 1 Palma de Mallorca PromomaUorca 1989-
JACQUART D MlCHEAU E LI mMecine arabe et lOccidenl meacutedieacuteval Pariacutes Eacuteditions Maisonshyneuve et Larose 1990
LLABREacuteS QUINTANA G [ed] Jahuda Bonsenyor Uibre de parau1es e dils de savis e filosofo los Proverbis de Salomo lo llibre de Calo Palma de Mallorca Imp Den Joan Colomar y Salas 1889
LLADONOSA I PUJOL J LI Faroltal de Medicina de Iamiga Universital de LJeida Barcelona Rafael Dalmau 1969
LEstudi General de Ueida del 1430 al 1524 Barcelona Institut dEstudis Catalans 1970
LOacutePEZ IINtildeERO J M FERRANDO A [eds] Uuls Auacuteanyiacutes Regiment preservatiu e curati de la peslilencia Valencia Universitat de Valencia-Ajuntament de Valencia 1999
LOacuteIEZ PlNtildeERO J M [el al] Diccionario hisloacuterico de la ciencia y la teacutecnica en Espantildea Barcelona Peniacutensula 1983 2 v
MAIlURELL 1 MARIMON J M laquoAntoni Ricart profcssor en ares i medicina (1395-1419)bull Gimbernat 1 (1984) p 133-136
MCVAUGH M R Medicine befare the plague Practitioners and their patients in Ihe Crown of Arashygon 1285-1345 Cambridge Cambridge Univ Press 1993
MCVAUGH M R GARCIacuteA BALLESTER L The medical faculty at early fourteenth-century Leacuterida bull History f Universilies 8 (1989) p 1-25
MCVAUGH M R SIRAIS N G [edsl bullRenaissance medicallearning evolution of a tradishytiono Osiris 2a serie 6 [monograacuteficj 1990
402 El femps de fes universitats iexcl escolchtira
PANIAGUA J A Studia Amadiana Trabajos Ctl IMn a la obra meacutedica de Amau de Vilanova c 1240-13 11 Barcelona Fundacioacuten Uriacuteach 1838 1994
- EI maestro Amau de Vilanova meacutedicoraquo Studia Amaldiana Trabajos en toma a a obra meacutedimiddot ca de Amau de Vilal c 1240-13 11 Barcelona Fundacioacuten Uriach 1838 199411 p 1-98
IEltARNAU I ESPELT J ledl Actes de la Trabada iexclnl(madal dEsudis sobre Ama de Viashyova Barcelona [nstiacutetut dEstudis Catalans 1995 2 v
PEIU~ONE COMIAGNI V laquoLe immagini del medico Gerolamo Torrella AInali ddlstitllo de Filosofia Universiiexcliquestiexcl di Fircl1ze Jawltiquestiexcl di Leler( e Filosoia 1 (1979) p 17-45
PESET M [dir] Hisria de la UniIrsilal de [iexclIltnoacutea 3 vol Valencia Uniacuteversiacutetat de ValeacuteIlCla
2000 RASHDALL H The Universitics ~r Europe il he Middle A~fs Oford Clarendon Press 1987
3 v (la ed 1936) RonOLl MbullOsservazioni sul De jmaginibus astrologicis di Gerolamo Torrellagtl RilaSCIshy
menlo 31 (1991) p 219-237 Rumo [ BALAGUER J Documentos para la historia de la Universidad de Barcelona VoL 1 Prelimishy
nares (1289-14)1) Barcelona Universidad 1971 RUlllo VELA A laquoLas epidemias de peste en la ciudad de Valencia durante el siglo xv Nueshy
vas aportacionesgt Esudis Castellorencs 6 (MisceUania desludis dedicats a la cmoria dd Proshyfessorjosep -iexclrene i Odena) (1994-1995) p 1179-1221
RUumlEGG W bullTemasgt A RII)DER-SYMOENS H lE led] Historia de la Uniacutevlf5idad rtl Elroshypa Vol 1 Las Universidades en la Edad Media Bilbao Universidad del Paiacutes Vasco 1994 p 3-38
SIRAISI N G Medieval and early Renassonce medicine An introdueion lo kouled~e and praai( Chicago The Univ ofChicago Press 1990
VERGER J laquoEsquemas bull A RIDDER-SYMOENS H DE ledl Historia de la Universidad en Elroshypa VoL 1 Las Uiexclrsidade en la Edad Media Bilbao Universidad del Paiacutes Vasco 1994 p39-82
WEILL-PAROT N Les laquoioges astmlogiques au Moyen Aacutege e ala Renalssane Speacuteculaions 111shy
teIectueUes el pralques magiques (XII-XV siede) Pan Honoreacute Champion 2002 ZIEGLEIl J Medicine and Religion c 1300 The Case of A rila de Vilanova Oxford C1arendon
Press 1998
6 La ciencia a lobra de Ramon Llull
LoLA BADlA
Univcrsitat Barcelona
1 EL PROBLEMA DE LACCEacuteS DEL LAIC RAMON LLULL ALS CONE1XEMENTS ClENTIacuteFlCS
Es conserven molt pocs documents sobre la ida de Ramon Llull (Ciutal de Mallorca 1232-1316) per ao la quasi autobiografia llatina que va dictar a Pariacutes el 1311 la Vita coetallea eacutes un punt de referencia imprescindible (Platzeck 1964 Hillshy
1991) Lobjectiu daquest text eacutes [estudiada presentacioacute dun venerable octoshygenariacute i deis seus projectes de croada davant del concili de lEsgleacutesiacutea a Viena (1311) e1s esdevenimcnts anteriors a la seva laquoconversioacute a la penitenciaraquo de 1262 hi lenen poc pes i shi oblida del tot la decada de 1276-1286 La carrera descriptor de L1ull comenlta el 1271 quan va produir una obra monumental de caracter miacutestic espcculatiu apologetic i tambeacute enciacutedopeacutedic i cientiacutefic el Lliacutebre de cotlfempladoacute et
Deacuteu Les vies dacceacutes a la informacioacute filosOka iacute cientiacutefica necessaria per a la redaccioacute daquest lIibre i deis altres que va escriure de Mallorca estant immediatament desshypreacutes es un problema no resolt (Donner 1987 Garciacuteas Palou 1989 Batllori 1993 p 69-86) La criacutetica ha de fer conjectures sobre Ieducacioacute del fill duna famiacutelia de colons benestants del patriciat urba vinculada a la nova cort catalana de lilla -la conqucsta de Jaume 1 eacutes de 1229 Se sap que la formacioacute de les dasses dirigents catashylanes (religiosa juriacutedica militar) al segle XIII no implicava necessariament dominar la lectura i lescriptura (Jaume 1 1208-1276 va compondre e Llibre des fets oralment vcgeu per a certes noves vies dalfabetitzacioacute Soler 1998) en canvi al segle XIV la lectura i lescriacuteptura sestenen arreu (Renedo 1993 Gimeno 1998) El fet eacutes que tan bon punt L1ull canviacutea la vida dhome casat que socupa de propi patrimoni i serveix el seu rei pcr la condicioacute de contemplatill enderiat en la composicioacute del laquomillor lIibre del moacuten contra els errors deis infidels (Vita coetanea 1 6) es Iabisme que separa el seu escas bagatge intellectual dhome laic de la preparacioacute
1 L1egirn la versioacute nina de la Vila roeldnea a ROL vol 8 p 269-308 i la catalana del segle XIV
J OE vol 1 p 31-54 (vcgllatlJoriacute Hiacutellgarth 19H2 Domingua 1987 Samamaria 19H9)
40
402 El femps de fes universitats iexcl escolchtira
PANIAGUA J A Studia Amadiana Trabajos Ctl IMn a la obra meacutedica de Amau de Vilanova c 1240-13 11 Barcelona Fundacioacuten Uriacuteach 1838 1994
- EI maestro Amau de Vilanova meacutedicoraquo Studia Amaldiana Trabajos en toma a a obra meacutedimiddot ca de Amau de Vilal c 1240-13 11 Barcelona Fundacioacuten Uriach 1838 199411 p 1-98
IEltARNAU I ESPELT J ledl Actes de la Trabada iexclnl(madal dEsudis sobre Ama de Viashyova Barcelona [nstiacutetut dEstudis Catalans 1995 2 v
PEIU~ONE COMIAGNI V laquoLe immagini del medico Gerolamo Torrella AInali ddlstitllo de Filosofia Universiiexcliquestiexcl di Fircl1ze Jawltiquestiexcl di Leler( e Filosoia 1 (1979) p 17-45
PESET M [dir] Hisria de la UniIrsilal de [iexclIltnoacutea 3 vol Valencia Uniacuteversiacutetat de ValeacuteIlCla
2000 RASHDALL H The Universitics ~r Europe il he Middle A~fs Oford Clarendon Press 1987
3 v (la ed 1936) RonOLl MbullOsservazioni sul De jmaginibus astrologicis di Gerolamo Torrellagtl RilaSCIshy
menlo 31 (1991) p 219-237 Rumo [ BALAGUER J Documentos para la historia de la Universidad de Barcelona VoL 1 Prelimishy
nares (1289-14)1) Barcelona Universidad 1971 RUlllo VELA A laquoLas epidemias de peste en la ciudad de Valencia durante el siglo xv Nueshy
vas aportacionesgt Esudis Castellorencs 6 (MisceUania desludis dedicats a la cmoria dd Proshyfessorjosep -iexclrene i Odena) (1994-1995) p 1179-1221
RUumlEGG W bullTemasgt A RII)DER-SYMOENS H lE led] Historia de la Uniacutevlf5idad rtl Elroshypa Vol 1 Las Universidades en la Edad Media Bilbao Universidad del Paiacutes Vasco 1994 p 3-38
SIRAISI N G Medieval and early Renassonce medicine An introdueion lo kouled~e and praai( Chicago The Univ ofChicago Press 1990
VERGER J laquoEsquemas bull A RIDDER-SYMOENS H DE ledl Historia de la Universidad en Elroshypa VoL 1 Las Uiexclrsidade en la Edad Media Bilbao Universidad del Paiacutes Vasco 1994 p39-82
WEILL-PAROT N Les laquoioges astmlogiques au Moyen Aacutege e ala Renalssane Speacuteculaions 111shy
teIectueUes el pralques magiques (XII-XV siede) Pan Honoreacute Champion 2002 ZIEGLEIl J Medicine and Religion c 1300 The Case of A rila de Vilanova Oxford C1arendon
Press 1998
6 La ciencia a lobra de Ramon Llull
LoLA BADlA
Univcrsitat Barcelona
1 EL PROBLEMA DE LACCEacuteS DEL LAIC RAMON LLULL ALS CONE1XEMENTS ClENTIacuteFlCS
Es conserven molt pocs documents sobre la ida de Ramon Llull (Ciutal de Mallorca 1232-1316) per ao la quasi autobiografia llatina que va dictar a Pariacutes el 1311 la Vita coetallea eacutes un punt de referencia imprescindible (Platzeck 1964 Hillshy
1991) Lobjectiu daquest text eacutes [estudiada presentacioacute dun venerable octoshygenariacute i deis seus projectes de croada davant del concili de lEsgleacutesiacutea a Viena (1311) e1s esdevenimcnts anteriors a la seva laquoconversioacute a la penitenciaraquo de 1262 hi lenen poc pes i shi oblida del tot la decada de 1276-1286 La carrera descriptor de L1ull comenlta el 1271 quan va produir una obra monumental de caracter miacutestic espcculatiu apologetic i tambeacute enciacutedopeacutedic i cientiacutefic el Lliacutebre de cotlfempladoacute et
Deacuteu Les vies dacceacutes a la informacioacute filosOka iacute cientiacutefica necessaria per a la redaccioacute daquest lIibre i deis altres que va escriure de Mallorca estant immediatament desshypreacutes es un problema no resolt (Donner 1987 Garciacuteas Palou 1989 Batllori 1993 p 69-86) La criacutetica ha de fer conjectures sobre Ieducacioacute del fill duna famiacutelia de colons benestants del patriciat urba vinculada a la nova cort catalana de lilla -la conqucsta de Jaume 1 eacutes de 1229 Se sap que la formacioacute de les dasses dirigents catashylanes (religiosa juriacutedica militar) al segle XIII no implicava necessariament dominar la lectura i lescriptura (Jaume 1 1208-1276 va compondre e Llibre des fets oralment vcgeu per a certes noves vies dalfabetitzacioacute Soler 1998) en canvi al segle XIV la lectura i lescriacuteptura sestenen arreu (Renedo 1993 Gimeno 1998) El fet eacutes que tan bon punt L1ull canviacutea la vida dhome casat que socupa de propi patrimoni i serveix el seu rei pcr la condicioacute de contemplatill enderiat en la composicioacute del laquomillor lIibre del moacuten contra els errors deis infidels (Vita coetanea 1 6) es Iabisme que separa el seu escas bagatge intellectual dhome laic de la preparacioacute
1 L1egirn la versioacute nina de la Vila roeldnea a ROL vol 8 p 269-308 i la catalana del segle XIV
J OE vol 1 p 31-54 (vcgllatlJoriacute Hiacutellgarth 19H2 Domingua 1987 Samamaria 19H9)
40
