Queridos diocesanos:Después de un año dedicado al discerni-

miento, nuestra Iglesia diocesana ha asumido un nuevo plan de pastoral, en el que se fijan los objetivos evangelizadores para los próxi-mos cuatro cursos. Es preciso, ante todo, agradecer el trabajo y las aportaciones de tantos grupos y perso-nas, que os habéis sen-tido parte activa en la vida de esta Iglesia. Ha sido un año en el que hemos dialogado y, con la ayuda del Espíritu Santo, ha crecido la comunión entre noso-tros.

Durante los próxi-mos cuatro cursos vamos a trabajar siguiendo un plan de pastoral. Hemos detec-tado unas carencias y hemos fijado unos objetivos comunes. Ahora todos debemos hacer el esfuerzo por llevarlos a cabo. Trabajar con unos objetivos comunes nos enseña a caminar unidos, sinodalmente. Unidos al Obispo, a quien corresponde “sus-citar, guiar y coordinar la obra evangelizado-ra de la Iglesia diocesana” (Directorio Obispos, n. 162). Y unidos como pueblo de Dios, conscientes de que todos y cada uno de los bautizados tiene la misión ineludible de anunciar el Evangelio. Unidos como comunidad, como Iglesia-comunión, que camina por los senderos de la historia, que-remos hacer partícipes a todos del gozo que da la fe en Jesucristo.

Para que nuestro programa pastoral no quede en el aire, cada comunidad cristiana, cada parroquia y grupo, deberá concretar los objetivos comunes y fijar acciones con-cretas para llevarlos a cabo. También las diferentes áreas de pastoral y los secretaria-dos diocesanos deberán tener en cuenta en

sus programaciones los objetivos comunes. No importa que las acciones sean sencillas y modestas. Lo importante es ir dando pasos, ir caminando en la dirección que el Señor pide en estos momentos a nuestra Iglesia.

Es también impor-tante que evaluemos estas acciones. Esta res-ponsabilidad atañe especialmente a los consejos parroquiales y arciprestales, los cuales deben ir revisando la realización de las accio-nes programadas. En el ámbito diocesano con-vocaremos cada año un encuentro de todos a final de curso, en el que evaluaremos el trabajo realizado y presentare-mos las líneas de acción del curso siguiente.

Será momento de compartir como Iglesia diocesana lo que Dios ha hecho por medio nuestro (cf. Hech 14, 27).

En el Directorio para los Obispos se dice que un plan de pastoral ayuda a aunar los esfuerzos de todos. Y añade: “pero sin olvi-dar jamás la acción del Espíritu Santo en la obra de evangelización” (n. 162). En efecto, hemos de ser muy conscientes de que el principal agente evangelizador es el Espíritu Santo. Nuestros esfuerzos y preocupaciones serían inútiles si no contáramos con el impulso del Espíritu, que es quien da vida a la Iglesia, la renueva y sostiene su acción evangelizadora. Es bueno contar con un medio como el plan de pastoral, pero es malo confiar en exceso en lo que sólo es un instrumento. Un plan de pastoral nace y se desarrolla adecuadamente cuando está envuelto por la actitud orante, de escucha de lo que el Espíritu dice hoy a nuestra Iglesia de Menorca, y de invocación de su gracia para poder llevarlo a cabo.

dominicalEsglésia de Menorca

Número 1893 - Any XXXVII - 16 setembre 2018

fullEl pasado mes de junio, en un

encuentro que se celebró en el Teatro Salesiano de

Ciutadella, dirigido por nuestro obispo Francesc, se presentaron las conclusiones tras el proceso de reflexión denominado “Discernir per evangelitzar”. En él participó el sacerdote de la diócesis de Orihuela-Alicante Domingo García, teólogo y misionero de la Misericordia, quien habló de “La Iglesia, una casa de puertas abiertas”. Con él charlamos brevemente de este tema.¿Cuál es el alcance de esta afirmación?Significa que la Iglesia ha de ser un hogar acoge-dor, que dé cabida a todas las personas que bus-can a Dios, una casa en la que los que vivimos hemos de salir a la calle a buscar nuevos invitados hasta llenarla, tal como se nos dice en la parábo-la del gran banquete.El Papa afirma que una Iglesia excesivamente preocupada por sí misma, por sus asuntos inter-nos, se parece a aquella persona que no sale de su casa, a la que se le van atrofiando las articula-ciones, y va perdiendo la capacidad de caminar y comunicarse. Se refiere a aquella Iglesia autorefe-rencial, que descuida su misión esencial: evangeli-zar y dar a conocer a Jesucristo.Desde su particular experiencia, ¿cómo podemos llevar esta iniciativa a la práctica?Mi experiencia es más bien la que se centra en el trato de persona a persona, más que en los posi-bles cambios estructurales internos. Creo que, en ese trato directo y personal, se puede hacer una gran labor comunicando que, en la Iglesia, hay un hogar para todas aquellas personas que bus-can a Dios, que tienen cabida en ella, donde han de ser bien acogidas y acompañadas. A partir de aquí, quizás sí podremos cambiar determinadas estructuras parroquiales. Como buen conocedor del trabajo llevado a cabo en nuestra diócesis, ¿qué aspectos destacaría de su contenido final?Que vuestra Iglesia se plantee qué nos está pidiendo Dios en este momento ya es de por sí importante. Además, creo que una comunidad visible y reconocible como es la de Menorca, permite un discernimiento muy ajustado a la realidad que es plural, pero, a la vez, muy cercana. Es necesario que la Iglesia se proponga salir a anunciar el Evangelio; especialmente me ha gusta-do mucho ese objetivo de procurar ser una Iglesia samaritana al servicio de la persona. Quizás, como un aspecto a mejorar, ¿podríamos considerar la ausencia de ciertos movimientos, presentes en otras diócesis?La realidad de cada Iglesia local es la que es y vosotros conocéis bien el perfil de la vuestra; viendo lo que os falta, podéis considerar la posi-bilidad de incorporar algún nuevo movimiento para mejorarla, pero tampoco me atrevo a decir el qué; cada Iglesia tiene su propia tradición, la historia de salvación que Dios va haciendo en ella. Lo importante es que tengamos el corazón abierto a Dios para ofrecer a Jesucristo a los hermanos y, en este sentido, me anima ver a la Iglesia de Menorca dispuesta a ello. ¡¡Adelante, pues!!

Diego Dubón

l’entrevista a...DOMINGO GARCÍA

l pasado mes de junio, en un encuentro que se celebró en el Teatro Salesiano de

Ciutadella, dirigido por nuestro obispo Francesc, se presentaron las conclusiones tras el proceso

TRABAJARSIGUIENDO UN PLAN

surt per camins i places

† Francesc, Obispo de Menorca

Pàgina 2 Full Dominical

Lectura del llibre del profeta Isaïes50, 5-9a

El Senyor m’ha parlat a l’orella i jo no m’he resistit ni m’he fet enrera: he parat l’esquena als qui m’assotaven i les galtes als qui m’arrancaven la barba; no he amagat la cara davant ofenses i escopinades. El Senyor m’ajuda: per això no em don per vençut; per això par com una roca la cara i sé que no quedaré avergonyit. Tenc al meu costat el jutge que em declara innocent. ¿Qui vol pledejar amb mi? Compareguem junts. ¿Qui vol ser el meu acusador? Que se m’acosti. Déu, el Senyor, em defensa: ¿qui em podrà condemnar?

Salm responsorial 114R: Continuaré caminant entre els qui viuen, a la presència del Senyor.

Lectura de la carta de sant Jaume2, 14-18

Germans meus, si qualcú deia que té fe i no ho demostrava amb les obres, ¿de què serviria? A un home així, ¿la fe el podrà salvar? Suposem que algun dels nostres germans o germanes no tinguessin ni vestits ni l’aliment de cada dia, i qualcú de vosaltres li digués: “Vés-te’n en pau, abriga’t bé i alimenta’t”, però no li donàs res d’allò que necessita, ¿quin profit els faria? Doncs, amb la fe passa igual: si no hi ha obres, la fe tota sola és morta. Tu dius que tens la fe, jo tenc les obres. Doncs bé, si pots, demos-tra’m, sense les obres, que tens fe, que jo, amb les obres, et demostraré la meva fe.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc 8, 27-35 En aquell temps Jesús, amb els seus deixebles, se n’anà als poblets de Cesarea de Felip, i pel camí

demanava als seus deixebles: “¿Qui diu la gent, que som jo?” Ells li respongueren: “Uns diuen que sou Joan Baptista, altres, que sou Elies, altres, que sou algun dels profetes.” Llavors els preguntà: “I vosaltres, ¿qui deis que som?” Pere li respon: “Vós sou el Messies.” Ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú. I començà a instruir-los dient: “El Fill de l’home ha de patir molt: els nota-bles, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ressuscitarà.” I els ho deia amb tota claredat. Pere, pensant fer-li un favor, es posà a contra-dir-lo. Però Jesús es girà, renyà Pere davant els deixebles i li digué: “Fuig d’aquí, Satanàs! No pen-ses com Déu, sinó com els homes.” Després cridà la gent i els seus deixebles i els digué: “Si qualcú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi. Qui vul-gui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l’Evangeli, la salvarà.”

Lectura del libro de Isaías 50, 5-9aEl Señor me abrió el oído; yo no resistí ni me eché atrás. Ofrecí la espalda a los que me apaleaban, las mejillas a los que mesaban mi barba; no escondí el rostro ante ultrajes y salivazos. El Señor Dios me ayuda, por eso no sentía los ultrajes; por eso endurecí el rostro como pedernal, sabiendo que no quedaría defraudado. Mi defensor está cerca, ¿quién pleiteará contra mí? Comparezcamos juntos, ¿quién me acusará? Que se me acerque. Mirad, el Señor Dios me ayuda, ¿quién me condenará?

Salmo responsorial 114R: Caminaré en presencia del Señor en el país de la vida.

Lectura de la carta del apóstol Santiago 2, 14-18

¿De qué le sirve a uno, hermanos míos, decir que tiene fe, si no tiene obras? ¿Podrá acaso salvarlo esa fe? Si un hermano o una hermana andan desnudos y faltos del alimento diario y que uno de vosotros les dice: «Id en paz; abri-gaos y saciaos», pero no les da lo necesario para el cuerpo; ¿de qué sirve? Así es también la fe: si no tiene obras, está muerta por dentro. Pero alguno dirá: «Tú tienes fe y yo tengo obras, muéstrame esa fe tuya sin las obras, y yo con mis obras te mostraré la fe»

Lectura del santo Evangeliosegún san Marcos 8, 27-35En aquel tiempo, Jesús y sus discípulos se dirigie-ron a las aldeas de Cesarea de Filipo; por el camino, preguntó a sus discípulos: «¿Quién dice la gente que soy yo?» Ellos le contestaron: «Unos,

Juan Bautista; otros, Elías; y otros, uno de los pro-fetas». Él les preguntó: «Y vosotros, ¿quién decís que soy?» Pedro le contestó: «Tú eres el Mesías.» Y les conminó a que no hablaran a nadie acerca de esto. Y empezó a instruirlos: «El Hijo del hom-bre tiene que padecer mucho, ser reprobado por los ancianos, sumos sacerdotes y escribas, ser ejecutado y resucitar a los tres días». Se lo expli-caba con toda claridad. Entonces Pedro se lo llevó aparte y se puso a increparlo. Pero él se volvió y, mirando a los discípulos, increpó a Pedro: «¡Ponte detrás de mí, Satanás! ¡Tú piensas como los hombres, no como Dios!». Y llamando a la gente y a sus discípulos, y les dijo: «Si alguno quiere venir en pos de mí, que se niegue a sí mismo, tome su cruz y me siga. Porque,quien quiera salvar su vida, la perderá; pero el que pier-da su vida por mí y por el Evangelio la salvará. Pues ¿de que le sirve a un hombre ganar el mundo entero y perder su alma».

A la confessió de Pere sobre la iden-titat de Jesús que escoltam a l’evan-geli de Marc, Mateu hi afegeix una

benaurança per a Pere: “Feliç tu, Simó, fill de Jonàs: això no t’ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del cel” (Mt 16, 17). Tot i aquesta benaurança, Pere no entén el profund signifi-cat de la seva confessió. Nosaltres tampoc no podem entendre aquest significat, si el Pare, per l’Esperit Sant, no ens l’ajuda entendre. Per això hem de pregar insistentment i treba-llar l’Evangeli perquè el Pare ens el reveli.

Jesús en el text de Marc imposa el secret messiànic, prohibeix que ho diguin a ningú. I a més, en anunciar que el seu messianisme és fer la voluntat del Pare, Pere, com dèiem abans, no l’entén i el vol allunyar d’aquesta possibilitat, ara en lloc d’una benaurança, es tractat de tempta-

dor, Satanàs, perquè no entén els camins del Senyor.

I nosaltres, cristians de tota la vida, els entenem? ¿Acceptam que Jesús hagi de ser maltractat i condemnat a mort, per dur a terme l’obra que li ha estat encomanada? Escoltem una vegada més el que diu Jesús: “Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui guardar la seva vida la perdrà però el qui la perdi per mi i per l’Evangeli, la salvarà” (Mc 8, 34-35). El nostre món no va per aquí, a més, potser algú dirà que això és una via masoquista que no es pot acceptar.

Jesús no diu que la salvació, en aquest món, sigui un camí de roses, diu que és un camí d’amor. L’amor es demostra en els moments difícils, quan tot és fàcil tothom s’hi apunta, però, on es manifesta plenament la

identitat d’una persona és en els moments difícils.

El Papa Francesc, en l’exhortació Gaudete et Exsultate, parlant de la santedat que hem de fer realitat en la nostra vida de creients, diu: “El designi del Pare és Crist, i nosaltres en ell. En darrer terme, és Crist estimant en nosaltres, perquè «la santedat no és sinó la caritat plena-ment viscuda». Per tant, «la santedat es mesura per l’estatura que Crist assoleix en nosaltres, pel grau com, amb la força de l’Esperit Sant, mode-lem tota la nostra vida segons la seva». Així, cada sant és un missatge que l’Esperit Sant pren de la riquesa de Jesucrist i regala al seu poble” (21).

Seure a la Taula de Jesús, per participar del seu convit, ens dur a fer-nos una sola cosa amb Ell, és quedar assimilats a la seva obra, a la seva persona. Viure el seu estil per donar vida.

Diumenge XXIV de Durant l’Anyla paraulade Déu

Cicle B

Qui vulgui guardar la seva vida la perdràevangeli i vidaevangeli i vida

Francesc Triay

Full Dominical Pàgina 3

Estimada comunitat cristiana de Menorca, germans i germanes: Un cop més he estat convidada a fer-me present enmig de vosal-

tres per compartir fe i vida. Junts podrem llegir i reflexionar sobre Gaudete et Exsultate, la crida a la santedat que ens fa el Papa Francesc. Des de l’encap-çalament: “Alegreu-vos i celebreu”, fins al final, en què se’ns encoratja a ajudar-nos mútuament a la santedat, el Papa agafa de ple la realitat del valor essencial del nostre ser cristians, per animar-nos a tenir coratge i fer relluir a la llum del món la brillantor de la nostra vocació al seguiment de Jesús, conformant el nostre ésser i la nostra vida a l’Evangeli. La santedat és el procés humà dels que ens aventurem a viure des dels valors del Regne de Déu que Jesús ens proposa.

Realitat joiosa i esforçada, descobrir que l’Esperit Sant ens pren des de dins, ens va transformant i ens llança enmig de la gent per ser testimonis del gran missatge cristià: “Veritablement ha ressuscitat el Senyor”. Aquest anunci fundant del cristianisme, conté tot l’amor misericordiós de Déu Pare, que ens vol feliços. Creats a imatge seva, la santedat és la personalitat de la criatura nova que posa tot el seu esforç i confiança en què la semblança de Déu brilli en els nostres cors, oferint al món l’alegria en l’amor. La santedat és fruit de l’amor i només l’amor d’uns amb altres ens fa créixer a gust de Déu. Jesús és el model de la sante-dat, es tracta de fer el que Ell va fer: “va passar fent el bé”. Sigui aquesta la nostra decidida voluntat, homes i dones de bé, fins a la santedat.

LECTURES DE LAMISSA DIÀRIA

Salms de la4a Setmana:

Dg.16, XXIV de Durant l’Any: Is 50, 5-9a / Sal 114 / St 2, 14-18 / Mc 8, 27-35.

Dl. 17, Sant Hildegarda, verge i doctora de l’Església (MO): 1C 11, 17-26 / Sal 39 / Lc 7, 1´-10.

Dt. 18, Fèria: 1C 12, 12-14. 17-31a / Sal 99 / Lc 7, 11-17.

Dc. 19, Fèria: 1C 12, 31_13, 13 / Sal 32 / Lc 7, 31-35.

Dj. 20, Sant Andreu Kim Taegon, prevere, i Pau Chong Hasang i companys màrtirs (MO): 1C 15, 1-11 / Sal 117 / Lc 7, 36-50.

Dv.21, Sant Mateu, apòstol i evangelista (F): Ef 4, 1-7. 11-13 / Sal 18 / Mt 9, 9-13.

Ds.22, Fèria: 1C 15, 35-37. 42-49 / Sal 55 / Lc 8, 4-15.

Dg. 23, XXV de Durant l’Any: Sa 2, 17-20 / Sal 53 / Jm 3, 16_4, 3 Mc 9, 30-37.

Els notaris no solien ser els protagonistes dels seus escrits. Els cridaven els particu-lars per aixecar acta de fets com testa-

ments, compres, vendes, arrendaments, contractes matrimonials etc o les autoritats per deixar “ad aeternam rei memoriam” (per memòria eterna del fet) la descripció d’un esdeveniment impor-tant (un exemple és “L’acta de Constantinoble”).

Però el notari Antoni Carbonell de Maó consi-derà que havia de deixar consignat (“recòndit” es deia) en els seus protocols notarials un fet del qual ell n’era el protagonista. Vegem com ho descriu amb les seves paraules i la terminologia de l’època:

“En la villa de Mahon isla de Menorca (a los) seis dias del corriente mes de Mayo (año de la natividad) de nuestro Senyor Ihesuxristo Mil seis-cientos veinte y uno llegaron dos padres sacerdo-tes de la Companyia de Ihesus del collegio de

montesion de la Ciudad de Mallorca imbiados por sus superiores para los efectos de la Mission sanc-ta, nombrados Guillermo fiol y Miguel Rado. A los quales fui yo Antonio Carbonell por auctoridad real notario publico y vezino de la dicha villa de Mahon visitar y besarles las manos ansi por su devida reverentia y por las muchas obligationes que devo a todos los de la dicha companyia, como por haber sido condiscipulo en las artes del dicho Padre fiol y con la sperientia que tengo de las gran-des gratias y mercedes que Dios nuestro Senyor haze por la intervencion de los dichos padres... las reliquias que consigo llevan del muy spectable y Bendito Hermano Alfonso Rodrigos de la dicha companyia, que dios tiene ya en su gloria, lleve conmigo a cautela y con este interes, un muchacho hijo mio llamado Raphel Carbonell de edad de nueve anños... (continuarà).

El Full Dominical, té marcadament dues tempo-rades, la d’estiu, que ara acabam, en la qual procuram oferir informacions amb un marcat

accent històric i formatiu, que supleix el parèntesi en les activitats pastorals, i el temps d’hivern, en el qual el dia a dia del curs pastoral aporta la informa-ció setmanal.I aquesta setmana inciam un nou curs amb la incor-poració en la redacció, de la jove periodista Maria Dabén, que assumirà la tasca de coordinar i confec-cionar vàries pàgines de l’actualitat setmanal del Full.I també, noves seccions:Per una part, la carmelita de Ferreries, de la comu-nitat contemplativa del convent de Puçol, a València, ens presentarà quinzenalment l’exhortació del Papa Francesc: “Gaudete et exsultate”.

El prevere, Florenci Sastre, rector de Sant Rafel, i doctor en història, setmanalment ens farà arribar una “Miscel·lània menorquina” amb uns escrits que ens ajudaran a conèixer detalls curiosos de la nostra història eclesial.La darrera aportació, ja que ens trobam a uns mesos de començar el Sínode dels Joves, la farà el Secretariat Diocesà de Joventut, que ens aportarà, quinzenal-ment “La veu dels joves”. Els escrits els aniran fent diferents joves de la nostra Església menorquina.I per últim, constatar que l’eix central de la informa-ció d’aquest curs serà el nou pla diocesà de Pastoral, que amb el lema: “Surt per camins i places”, ha de fer possible que siguem cada dia una Església més de portes obertes a la recerca dels allunyats.Un curs apassionant.

Anna Seguí, ocd

Gaudete et Exsultate

P r e s e n t a c i ó

Florenci Sastre

miscel·lània menorquinaUn miracle de sant

Alonso Rodríguez (1)

Davant un nou cursAntoni Fullana

Director del Full Dominical

Edita: Església de Menorca - Director: Antoni Fullana - Imprimeix: Editorial Menorca S.A. - ME - 161/1982 www.bisbatdemenorca.com - e-mail: fulldominical@gmail.com

La informació al dia de la Diòcesi a: www.bisbatdemenorca.com

Consell de presbiteriEl Bisbe de Menorca convoca una reu-nió del Consell de Presbiteri. Aquest Consell el formen el preveres i els religiosos preveres de la Diòcesi. Els principals temes de l’ordre del dia són la presentació del Pla de Pastoral, Pastoral de Turisme i presentació per al seu estudi, d’un nou organigrama de la Diòcesi.Dimecres 19 de setembre, a partir de les 11h. Al Santuari de la Mare de Déu del Toro.

Horari de misses d’hivernEl proper cap de setmana, 22 i 23 de setembre, començarà a regir el nou horari de les misses d’hivern.

Inscripció a la catequesiDel 17 al 23 de setembre es podrà fer a totes les parròquies i centres de Catequesi, la Inscripció pel proper curs. Convé informar-se dels horaris d’inscripció de cada lloc.

La commemoració del martiri de Joan Baptista va congre-gar a centenars de persones

a l’ermita de Sant Joan de Missa els darrers dies del mes d’agost. Divendres 31 va tenir lloc la festa popular, amb una Eucaristia coor-dinada pel Consell Arxiprestal de Ciutadella i que va presidir per primera vegada el bisbe Francesc. Més de 400 persones van partici-par en la celebració, que va pren-dre un caire ben festiu gràcies a les actuacions del Grup Folklòric des Born, la Coral Resol i l’Associació Democràtica del Camí de Maó. La trobada fou el fi nal d’una celebració que ja s’havia encetat dia 29, quan una trentena de persones es van reunir a l’ermita per resar Vespres.Des de l’equip que s’encarrega del manteni-ment de l’ermita donen les gràcies a tots els

que van fer possible, un any més, una vetla-da de fraternitat i de col·laboració per a la conservació de l’ermita de Sant Joan de Missa. Expressen un especial agraïment a totes les persones, empreses i entitats que van apor-tar menjar i obsequis per a la venda i la rifa, així com als grups musicals que van animar la trobada i als col·laboradors del Consell Arxi-prestal i membres de totes les parròquies que van ajudar amb l’organització.

El restaurador Víctor Pons, que ha in-vestigat i restaurat la talla de la Mare de Déu del Toro, constata que data

d’inicis del gòtic, de fi nals del segle XIII, i reafi rma la idea que es tracta de la imat-ge religiosa més antiga i més important de Menorca. La poca documentació per escrit sobre la peça impedia fi ns ara donar per bona aquesta hipòtesi, transmesa en la tradició oral, com va explicar el restaurador diu-menge dia 9 durant una conferència en el marc del 75è aniversari de la coronació de

la patrona de Menorca. L’es-tudi de la imatge a partir de radiografi es i TAC ha permès conèixer que es tracta d’una verge de tronc i que les seves característiques principals en-caixen amb l’estil de verges de la zona del Pirineu catalano-francès, d’on procedien les tropes d’Alfons III.La peça es va restaurar i po-licromar després de la guerra civil, però així i tot segueix

tractant-se de la més antiga a les Balears i es troba en bon estat de conservació. És “més antiga que la patrona de Ma-llorca”, com comenta Pons, i ja “només per aquesta idea val la pena estudiar-la”. La imatge de la Mare de Déu del Toro, ja restaurada, va sor-tir en processó dimecres dia 12 per celebrar els 75 anys de la seva coronació com a pa-trona de l’Illa.

Confirmen que la imatge de la Mare de Déu del Toro és l’original

Més de 400 persones assisteixen a lafesta de Sant Joan de Missa

L’ermita de Sant Joan dels Vergers (Maó) va acollir la celebració de la festa del Martiri de Sant Joan Baptista el dime-

cres 29 d’agost. A les 18.30 h, a l’esplanada davant l’ermita va tenir lloc l’eucaristia pre-

sidida per Mn. Llorenç Sales, que va recordar que: “el Baptista va ser un màrtir de la Veritat, un defensor de la Justícia, fet que li va suposar la mort. Nosaltres com Església també hem de ser testi-

monis d’aquesta Veritat que és Crist, encara que el món tantes vegades no ho vulgui sentir ni escoltar”. La celebració litúrgica va culmi-nar amb una bereneta i un sor-teig de productes artesanals a benefi ci del manteniment de l’ermita. L’organització agraeix especialment la col·laboració del Grup de Convivència i Amis-tat, per preparar tots els detalls d’aquesta festa.

Sant Joan dels Vergers celebrael martiri de Sant Joan Baptista

notícies nostresAquestes i altres notícies les podeu trobar a la pàgina web del Bisbat de Menorca

agenda