PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES PARTICULARS PER AL DISSENY, EQUIPS, TANCAMENTS GRÀFICS, PRODUCCIÓ, TRANSPORT I MUNTATGE DE L’EXPOSICIÓ TEMPORAL “L’ENIGMA DE L’ORDINADOR” DEL MUSEU DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA DE CATALUNYA (mNACTEC). GUIÓ DE CONTINGUTS

Joan MuñozÀrea de Difusió i Exposicions

Terrassa, juny 2011

1

1. INTRODUCCIÓ

El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) ha estat pioner en la preservació del patrimoni industrial, científic i tècnic (www.mnactec.cat). L’objectiu principal del Museu és el de fomentar coneixements de ciència i tècnica, així com el de despertar vocacions científiques. Els programes i recursos museogràfics usats pel Museu tenen com a finalitat posar a l’abast de tots els públics la comprensió dels diferents processos tecnològics i científics, així com les relacions entre la indústria, la societat i l’entorn, referits, tant a moments passats, com a la realitat present.

La nova exposició temporal “L’enigma de l’ordinador” està centrada en un dels temes que més ha evolucionat en els darrers anys i que ha canviat la forma de pensar i de viure les relacions socials: el desenvolupament de l’ordinador. La societat del coneixement i la comunicació no s’aturen i avancen cada vegada més ràpid i amb més energia cap a unes fites d’un futur inimaginable. L’ordinador ha impregnat tota la nostra cultura i avança sense aturar-se tot integrant tot tipus d’equipaments electrònics al món digital; tot i així el seu funcionament i evolució són d’una gran complexitat.

La nova exposició temporal està destinada donar a conèixer la evolució dels equipaments informàtics des del seu origen fins a l’actualitat des d’un punt de vista interactiu i dinàmic, amb experiències i posant a l’abast de tots els visitants un ampli contingut de propostes. La exposició està fonamentada en la important col·lecció d’equipaments informàtics que durant els darrers anys el museu ha adquirit gràcies al treball intern i l’ajut de diversos col·laboradors externs.

Per a desenvolupar aquest contingut s’ha treballat amb un equip especialitzat en el que han treballat especialistes en sistemes informàtics, tècnics en comunicació, restauradors, etc. tot orientat a fer més pròxims els continguts a les necessitats de l’actual societat canviant. Trobar com explicar un fet científic des d’un punt de vista lúdic no és sempre una tasca.

L’objectiu del present concurs és disposar del disseny, tancaments gràfics, equipaments, producció, transport, instal·lació i muntatge de tots els elements que es descriuen. El present projecte inclou detallades descripcions del criteris i característiques de cadascun dels espais i conceptes que cal assolir. Quan s’ha considerat convenient s’han descrit altres aspectes que caldrà coordinar al moment de dissenyar i implantar els objectes als elements museogràfics, sense que això implica que es troben inclosos en el present concurs.

Característiques de l’espaiEs tracta d’una espai a la nau del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya d’uns 1.200 metres quadrats de superfície útil total. Aquesta superfície es troba en amb l’exposició permanent del Transport i contempla dues sortides d’emergència que caldrà considerar i tractar especialment a l’hora de definir la col·locació dels tancaments gràfics i instal·lació dels elements patrimonials. S’adjunta un plànol de planta de l’espai.

DissenyEl disseny general de la exposició respondrà a criteris moderns en el seu tractament estètic i visual, cercant principalment un caràcter atractiu i d’interès pel públic. Ha de potenciar el paper fonamental dels objectes patrimonials, afavorint la seva comprensió, comunicant els factors fonamentals de la seva presència a l’exposició. S’aconseguirà el tancament dels

2

diferents àmbits mitjançant la creació d’elements modulars gràfics lleugers. La proposta de disseny ha de permetre aportar una orientació de la proposta final, que en tot cas ha de respondre a criteris estètics atractius i funcionals, respectant en tot moment l’operativitat de circulació i comunicació adequada per a públic familiar. Els mòduls d’interacció i participació es situaran principalment en zones de fàcil accés visual. El tractament del terra donarà un sentit estètic i de calidesa a la localització dels diferents conjunts d’objectes. L’entrada a l’espai ha de disposar d’un element atractiu i interactiu que actuï també com a espai de descans i espera. UsL’exposició temporal “l’enigma de l’ordinador” serà una espai més del museu i serà visitada per tot tipus de públic. Serà també un recurs educatiu singular per a la comunitat escolar i que el professorat podrà utilitzar segons les seves necessitats docents i aprofundir en aquestes branques del coneixement, principalment al darrer àmbit de la exposició. Es preveu que es pugui utilitzar també com a espai taller per desenvolupar accions educatives, amb una horari i una programació definides. Tot el mobiliari museogràfic, els elements expositors i el material complementari ha d’acomplir les més estrictes garanties en matèria de seguretat.

Actualitat i qualitatAquesta nova exposició respondrà a un espai de ciència que convidi a la participació i a la reflexió, abordarà temes relacionats amb l’origen i evolució dels ordinadors amb enfocs avantguardistes, estimulant la curiositat i l’aprofundiment de continguts. El discurs és contemporani en la forma i en el fons. La exposició estarà estructurada en diversos nivells, complementaris entre ells que tractaran els continguts amb la metodologia museogràfica més adequada per apropar els continguts de la forma més eficient i atractiva. L’espai ha de ser flexible i dinàmic sense una línia argumental rígida.

2. DESCRIPCIÓ DE CONTINGUTS

El concepte general és l’evolució dels ordinadors i s’ha d’estructurar a partir de tres grans eixos:

1. l’origen del càlcul i el càlcul a les cultures2. orígen i evolució dels grans ordinadors3. del PC a les xarxes socials: el futur

L’exposició ha de tenir dues lectures: una més ràpida per poder-la fer completa i una més extensa orientada a interessats en el tema. Aquestes dues lectures no han d’interferir l’una amb l’altra, sinó ser complementàries; una més enfocada a públic interessant desconeixedors de la evolució i funcioament d’aquests aparells i l’altra a interssants per la conservació d’aquests interessants equipaments i la seva tecnologia. També cal anar deixant pistes, oferint informació per poder respondre preguntes quotidianes: què és la memòria? Què vol dir digitalitzar?, etc.

L’espai ha de donar un punt de vista diferent i complementari als coneixements i les experiències pròpies, mitjançant la col·lecció única d’aparells exposats.

3

GUIÓ I PROPOSTA DE CONTINGUTSL’Enigma de l’ordinador és una exposició cronològica que té com a objectiu principal mostrar la col·lecció d’ordinadors del mNACTEC i explicar la història dels ordinadors. El recorregut cronològic començarà amb un repàs a la història del càlcul per desembocar posteriorment en el naixement dels primers ordinadors. El gruix de l’exposició es centrarà en els grans ordinadors (mainframes) i desembocarà en el naixement de l’ordinador personal i el seu desenvolupament. L’exposició tancarà amb un àmbit dedicat a les tecnologies d’avui dia i una visió respecte les futures aplicacions. Els ordinadors, grans protagonistes de l’exposició, estaran contextualitzats amb imatges i documents corresponents a la seva època.

ÍNDEX D’ÀMBITS0. INTRODUCCIÓ1. XIFRES I CÀLCULS2. EL CÀLCUL MECÀNIC3. LES TABULADORES: EL GRAN PROBLEMA DEL CENS4. LA GUERRA5. L’ORDINADOR S’OBRE AL MÓN6. CONNECTA AMB LA CIÈNCIA7. LA GRAN REVOLUCIÓ S’INTEGRA A L'EMPRESA8. L'ORDINADOR PERSONAL9. PRESENT I FUTUR

INTRODUCCIÓ

De l’edat de pedra, l’edat del ferro, l’edat del ferro colat a ... l’era del silici

Al neolític, quan els humans vivien de l’agricultura i la ramaderia, ja es necessitava calcular el nombre d’enemics per lluitar o fugir, intercanviar ramats o mesurar la dimensió d’un territori.

Audiovisual.Projecció en la que es recollirà la història de les comunicacions i el càlcul, repassant tota la història dels ordinadors de forma breu i impactant en forma de flashos conceptuals. Es tractaran tres temes transversals fonamentals: Enginyeria, Comerç i Comunicació.

Objecte: Oblea de silici. Càpsula tecnològica amb una oblea de silici. Element simbòlic.

1. XIFRES I CÀLCULSEl càlcul, impulsat per diverses necessitats al llarg de la història, ha estat una eina clau en el progrés de la humanitat. Des del concepte simbòlic dels números fins a les més sofisticades eines digitals, es crearà tot un conjunt de màquines que neixen, evolucionen, es transformen, desapareixen, ... i permetran construir les grans piràmides, enviar un astronauta a l’espai, conèixer el nostre genoma o recrear com serà el futur del planeta.

1.1. El CàlculLa paraula càlcul prové del llatí calculi, quer vol dir pedra, en referència a les pedretes que s’utilitzaven a l’antiguitat per realitzar el que avui dia coneixem com a càlculs. Abans

4

s’havien utilitzat talls o incisions fetes de fusta o pedra, nusos fets en cordes, taules amb sorra i tota mena de ginys.Reproducció Calculi. (Àbac no manipulable). Explica l’origen de la paraula càlcul. Les diferents pedretes es col·locaran en un llit de sorra amb dibuix lineal representant ordre numèric

1.2. L’àbac.Un àbac (del llatí abăcus, i grec άβαξ-ακος, que significa taula) és una eina per al càlcul manual d'operacions aritmètiques, que consisteix en un marc amb filferros paral·lels per on es fan córrer boles. S'hi poden representar nombres enters o decimals. Per a representar un nombre es fa servir la base decimal a on cada fil de boles representa les unitats, desenes, centenes, etcètera. L'àbac es pot utilitzar per a fer qualsevol tipus d'operació aritmètica. Però la seva utilitat més gran es troba en les operacions bàsiques: suma, resta, multiplicació i divisió.

Objecte- Àbacs: 3280- element d’interacció: Àbac gegant (ja construït, no inclòs en el projecte)

1.3. L’Astrolabi.Un astrolabi és un instrument de navegació, que mesurava l'altura del sol o de l'estrella polar, depenent si era de dia o de nit, i mitjançant una sèrie de càlculs els mariners podien saber la latitud a la qual es trobaven.

Objecte- Astrolabi: 9164

1.4. Les varetes de NapierQuè és un logaritme? Al 1614 John Napier va descobrir el logaritme mitjançant el qual era possible fer multiplicacions i divisions en forma de suma i resta. D’aquí en van sorgir les varetes de Napier, que tenien cada una de les cares, una columna de la taula de multiplicar, amb la xifra corresponent a la part superior. Per cada producte de la taula, una diagonal separa les desenes de les unitats.

Objecte- Varetes de Napier (reproducció). - Taula de logaritmes

1.5. Les regles de càlculInventades per el matemàtic Edmund Gunter Oxford al 1620, les regles de càlcul estaven basades en el procediment de Napier, però eren molt més pràctiques. Van ser l’eina bàsica dels enginyers fins a l’aparició de les primeres calculadores electròniques cap al 1970.

Objectes:- Regles de càlcul: Col·lecció mNACTEC

1.6. Ramon LlullPolifacètic filòsof i estudiós del segle XIII reconegut mundialment per les seves obres de temàtica extensa i variada. Les seves obres sobre l’Art Combinatòria estan referenciades

5

com a fonaments de la moderna informàtica i interessants quan a la mecanització dels raonaments.

Objectes:- Gràfica dels cercles de Ramon Llull

1.7. El càlcul i les culturesTaula interactiva Ydreams. Taula tàctil a través de la qual es pot navegar per conèixer les diferents cultures i les maneres amb les que han desenvolupat el càlcul al llarg dels anys (ja està instal.lada i no forma part d’aquest concurs).

Vídeo Odòmetre.

RESUM MUSEOGRÀFICAquest àmbit està pensat com un espai introductori al concepte del càlcul. La interactivitat serà un element important que es potenciarà a través de l’àbac gegant, manipulable, i de la taula interactiva a través de la qual es podrà fer un recorregut per els diferents sistemes de càlcul que s’han utilitzat al llarg de la història. Aquests elements interactius aniran acompanyats de diversos objectes històrics (àbacs, astrolabi, regles de càlcul)

2. CÀLCUL MECÀNICA principis del segle XIX, el desenvolupament de la banca i el comerç van crear la necessitat de construir estris de càlcul automàtic. Thomas de Colmar va crear l’Aritmòmetre, una màquina que amb engranatges podia sumar, restar, multiplicar i dividir. Reconeguda mundialment a la Exposició Internacional de Londres de 1862, en un any es van vendre més de mil unitats. Va ser imprescindible durant 100 anys. L’aparició d’aquesta i d’altres màquines suposarà la industrialització dels estris de càlcul.

2.1. Les màquines de calcular Blaise Pascal el 1642 va inventar la Pascalina, la primera màquina sumadora de la història i eina fonamental pels llargs i continus càlculs d’impostos que havia de fer el seu pare, recaptador d’impostos del cardenal Richelieu. A principis del segle XIX, el desenvolupament de la banca, les assegurances, l’enginyeria i el comerç va crear la necessitat de màquines de calcular efectives. Thomas de Colmar va desenvolupar l’Aritmòmetre, màquina de calcular que podia sumar, restar multiplicar i dividir, que es va convertir en una màquina imprescindible durant 100 anys.

Objecte- Aparells de càlcul mecànics; tipus Pascaline, Smith, Aritmòmetre- Calculadores: calculadores i caixa registradora seleccionades de la col·lecció del

mNACTEC

Interactiu: sumadora d’engranatges interactiva. Text d’instrucció

2.2. Babbage i les fitxes perforadesPerquè pot servir una fitxa de cartró plena de foradets? Des de 1801 el sistema de fitxes perforades, ideat per Jean Marie Jacquard, s’utilitzava com a patró per als telers tèxtils del mateix nom. Aquest invent va ser reconvertit al 1822 per Charles Babbage per idear la

6

primera màquina computadora, una gran calculadora automàtica mecànica amb capacitat per prendre decisions basades en resultats previs, que no va arribar a construir-se però que ha esdevingut una fita. La màquina de Babbage a més preveia la impressió de les dades.

- Videos Babbage / Jaquard: www.computerhistory.org / www.sciencemuseum.org- Vídeo teler Jaquard. A la web del museu.- Plànols analytical engine, difference engine. Science museum/computerhistory.

Text frase destacada:The Analytical Engine waves algebraic patterns as the Jaquard loom weaves flowers and leaves. Ada Lovelace, 1843.

2.3. El primer programa informàticAda Lovelace, filla de Lord Byron, va escriure les primeres normes per al funcionament de la màquina de Charles Babbage abans de ser construïda, document que es considera el primer programa informàtic.

- Imatges de Babbage i Ada Lovelace. Science Museum / Computerhistory

- Muntanya amb fitxes perforades Jaquard / ordenador- Interactiu sobre les fitxes perforades.

Objectes:- Rellotge engranatges Sant a Maria D’Olost. mNACTEC - Fulls que representen el primer programa d’Ada Lovelace - Maqueta de la màquina Jaquard mNACTEC

Arts de guerra: A partir del s. XVII es creen les primeres escoles militars de matemàtiques per a treballar en millorar els càlculs destinats a la construcció de fortificacions i el càlcul balístic de l’artilleria.

- fotografia acadèmia militar de matemàtiques de Barcelona

RESUM MUSEOGRÀFICAquest àmbit suposa l’evolució natural de l’anterior i pretén mostrar la importància dels ginys mecànics utilitzats per calcular abans de la creació dels ordinadors. Es podrien contraposar dos vídeos: Teler Jaquard en funcionament vs. Difference Engine Babbage. El vincle entre les dues màquines es podria establir a partir de les fitxes perforades jacquard. Més enllà d’aquests elements és important també poder mostrar una selecció de les màquines de calcular del museu amb la seva informació pertinent.

3. LES TABULADORES: EL GRAN PROBLEMA DEL CENSLes tabuladores eren aparells electromecànics que efectuaven càlculs senzills de tipus estadístic, nòmines, etc. que llegien fitxes perforades. Herman Hollerith, considerat el pare de la computació moderna, va construir el 1890 la primera tabuladora de targes perforades i màquines de classificació. Podien llegir entre 100 i 150 fitxes per minut i van permetre fer el recompte censal dels EUA de 1890 en sis setmanes, suposant un estalvi de 5 milions de dollars.

7

3.1 El cens americà i Herman HolleritzEl recompte de població d’un país tant extens com els EUA es un treball complex. Des de 1790 i seguint la Constitució, els EUA han realitzat un cens de població cada 10 anys. El recompte d’aquestes dades va esdevenir un veritable maldecap durant molts anys, ja que esdevenia un procés car i etern, que finalitzava gairebé quan ja començava el següent recompte. Es necessitava doncs, un mecanisme, que agilitzes tot el procés.

La solució al problema del cens americà va arribar de la mà de Herman Hollerith, treballador de l’Oficina Censal, que juntament amb John Shaw Billings va idear una màquina capaç de fer el recompte de forma automàtica. Aquesta màquina, anomenada tabuladora, funcionava amb un sistema de fitxes perforades, inventat 100 anys abans i que s’utilitzava en el patronatge dels telers. Les tabuladores van resultar un èxit, ja que el següent recompte, al 1890, es va realitzar en només 6 setmanes! En conseqüència Hollerith va fundar la Tabulating Machine

- Imatges cens americà / Hollerith. Arxiu IBM.- Audiovisual? Sr. Hollerith. Explica el problema del cens i la solució que ell proposa , les tabuladores.- Interactiu cens expositiu. Realitzar sistema cens sobre els visitants de l’exposició mitjançant algun sistema senzill de creació i comptabilitat de fitxes.- Fitxa Hollerith de mida gegant, per captar bé com funcionava, les opcions que tenia, etc.- Gravat del cens – Revista Scientifican American

3.2 Les tabuladoresLes tabuladores, concebudes per comptabilitzar i classificar les dades obtingudes en els censos dels EUA a finals del segle XIX, es van convertir en veritables devoradores de dades. Amb un sistema de classificació innovador, les tabuladores van fer el seu curs paral·lelament amb els primers ordinadors. James Powers va competir amb Herman Holleritz i va guanyar el contracte pel cens de 1910. L’any següent Powers va patentar les seves màquines, competint directament amb la Holleritz Tabulating Machine.

Objecte- Conjunt: SAMAS (perforadora, classificadors, tabuladora, fitxes powers, paper impressora) - Imatges SAMAS a l’Ajuntament de Barcelona. Hemeroteca La Vanguardia.- Vídeo SAMAS. Aconseguir-lo http://ftvdb.bfi.org.uk/sift/title/10688.

3.3 Les màquines de registre unitari (UR)Els centres de càlcul de registre unitari dels anys 1940-1960 estan formats per diverses màquines: la calculadora electromecànica podia sumar, restar, multiplicar i dividir a una velocitat de procés de 100 fitxes per minut. Abans de processar les targetes perforades, les classificadores tenien la funció d’ordenar les targetes, segons els conceptes a analitzar, a una velocitat de 650 targetes per minut.

Objecte- UR IBM. Conjunt intercaladora, perforadora, classificadora, tabuladora.- Ambientació amb el rellotge IBM i perforadora IBM (llegat Pujol) SAM Girona

Càpsula tecnològica interactiva: El relé

8

Inventat per Joseph Henry al 1885 el relé és un dispositiu electromecànic que funciona com un interruptor i que permet tancar o obrir circuits elèctrics independents (ja produït, no forma part d’aquest concurs)

3.4 Inicis d’IBM Thomas J. Watson, funda EL 1914 la Computing Tabulation Recording que acabará denominatse IBM (International Business Machines). Les primeres màquines que construirà IBM seran rellotges i bàscules per a carnisseries.

Objecte- Rellotge de peu IBM, col.lecció mNACTEC

4. LA GUERRAEl gran avenç que fa que apareguin els primers ordinadors es dona a la II Guerra Mundial, convertint la tecnologia del càlcul automatitzat en una arma de guerra. Els múltiples equips d’investigadors internacionals i els avenços tecnològics, com ara l’aparició del díode i les vàlvules de buit, treballen en la mateixa línia: elaborar càlculs fiables a gran velocitat. Es construiran els primers grans ordinadors, grans equips que han passar a la història: l’ENIAC i els COLOSSUS.

Necessitat de càlcul en temps de guerra: La II Guerra Mundial va desencadenar la necessitat de càlculs d’alta velocitat. Aquests càlculs destinats a elaborar taules balístiques per orientar les trajectòries dels míssils i desxifrar els missatges secrets de l’exèrcit van fer sorgir una nova generació de màquines de càlcul mil vegades més ràpides que les utilitzades en generacions anteriors.

4.1. El càlcul balístic: l’ENIACLes guerres desencaden la necessitat d'elaborar una gran quantitat de càlculs destinats a elaborar taules balístiques. Durant la II Guerra Mundial, aquesta necessitat juntament amb la de desxifrar els missatges secrets de l’exèrcit van fer sorgir una nova generació de màquines de càlcul mil vegades més ràpides que les utilitzades en generacions anteriors. Un d'aquests primers ordinadors fou l'ENIAC (Electronic Numerical Integrator Caluclator), creat per l'exèrcit americà.

L’ENIAC estava construït a partir de 18.000 vàlvules de vuit, 6.000 interruptors i 500 terminals, amb un total de mig milió de connexions soldades.

Objecte- Vídeo ENIAC. Exèrcit Americà. El tenim al museu.- Imatges ENIAC, Clossus, etc. www.codesandciphers.org.uk. Bletchley Park- ambientació espai ENIAC i ambientació II Guerra Mundial

4.2 Desencriptar missatges: el COLOSSUS A Anglaterra, dins del centre de criptografia de Bletchley Park, es va desenvolupar el Colossus Mark I amb l’objectiu de desencriptar els missatges del bàndol alemany. L'encriptació de missatges és una arma clau en temps de guerra, ja que permet la comunicació d'informació entre els components d'un mateix bàndol amb la seguretat de no ser descoberts per l'adversari. Una tasca primordial dins dels diferents bàndols serà doncs la

9

d'aconseguir sistemes d'encriptació d'alta seguretat i d'altra banda, desencriptadors capaços de treure l'entrellat a missatges aparentment indesxifrables.

Objecte:- ENIGMA. Ministerio de Defensa.- Interactiu. Desencriptació ENIGMA ((ja produït, no forma part d’aquest concurs)

4.3. El projecte Manhattan: l’EDVACLa cursa per el control de la tecnologia va dur les grans potències a la creació de centres d’investigació per tal d’evolucionar les màquines de càlcul. Després de l’ENIAC, desenvolupat per l’exèrcit dels EUA, es va desenvolupar l’EDVAC, sota la supervisió de Von Neumann. Primera computador electrònica amb uns 6.000 tubs de buit i 12.000 díodes. Trenta persones s’ocupaven del seu funcionament. Va tenir un paper en el desenvolupament de la bomba atòmica dins el Projecte Manhattan.

Audiovisual: LA CREACIÓ DELS PRIMERS GRANS ORDINADORS. Els personatges protagonistes discutiran sobre quin va ser el primer ordenador.

4.4. Guanyar velocitat: les vàlvules de buitUna vàlvula de buit és un dispositiu electrònic que permet el pas de la corrent elèctrica en una única direcció. Els díodes estan constituïts per dos o més elèctrodes rodejats de buit en un tub de cristall, amb un aspecte semblant al de les làmpades incandescents. Els ordenadors de la primera generació, amb la utilització de les vàlvules de buit enlloc de relés, aconseguien fer els càlculs mil vegades més ràpid.

Objectes:Col·lecció vàlvules de buit.

Frases destacadesUn dels primers ordinadors, l’ENIAC, ocupava 167 m², pesava 27 tones i operava amb un total de 17.468 tubs de buit. L’ordinador podia realitzar prop de 5000 sumes i 300 multiplicacions per segon.

Degut al secretisme generat entorn de les noves tecnologies relacionades amb la guerra gran part dels tècnics involucrats no van poder anotar mai al seu currículum laboral l'experiència en la construcció dels primers grans ordinadors.

RESUM MUSEOGRÀFICEl naixement de l’ordinador no és clar i suposa en aquest cas, explicar la història de diversos països, personatges, objectius i noves tecnologies. Objectualment, l’element més important que tenim és l’ENIGMA, que pot servir per explicar les necessitats de l’exèrcit de desencriptar i el propi naixement de l’ordinador. Els vídeos de l’ENIAC així com l’interactiu de personatges històrics en 3D serviràn perquè el visitant entengui la complexitat històrica del moment i el paper de cada un dels participants.

5. L’ ORDINADOR S’OBRE AL MÓNA la dècada dels anys 1950 i 1960 el transistor incrementarà la velocitat dels ordinadors i la memòria de ferrites ampliarà la seva capacitat. Els nous ordinadors proporcionen serveis des dels centres de càlcul propis i d’empreses externes que ofereixen elaborar càlculs a

10

mida. Inicialment de grans dimensions, molt cars i amb memòries magnètiques molt petites milloraran les seves prestacions ràpidament. Els ordinadors es van fent el seu lloc fora de l'àmbit bèl·lic i es començaran a utilitzar a la indústria i l’empresa.

5.1 Què és un ordinador? Una màquina programable que respon a un sistema concreto de instruccions, segons uns paràmetres definits, que es poden gravar para ser executades. A partir de la definició de Von Neumann, un ordinador disposarà sempre de la mateixa estructura: unitats d’entrada i sortida de dades, una memòria i una unitat central de processament, totes aquestes parts unides amb elements de connexió anomenats bussos.

Element gràfic: L’estructura de l’ordinador: VON NEUMANN

5.2 Els centres de càlculDurant la dècada dels anys 50 es produeix el llançament definitiu i imparable de la informàtica: els ordinadors comencen a ser imprescindibles per a les empreses i administracions. Sorgeixen alhora els anomenats centres de càlcul, empreses que oferien serveis de càlcul a d’altres basant-se en la nova tecnologia dels ordinadors. La tecnologia i programació d’aquests ordinadors estarà enfocada a funcions com ara la facturació de les empreses, el càlcul de nòmines, etc

L'IBM 650, el primer ordinador de l'estat español, podia emmagatzemar dades per valor d'1Kb.

Objectes- IBM 650 (1954) RENFE (amb tubs de buit). Provinent del Museo de la Ciencia de Madrid. Segurament substituït per un PACER- Conjunt Bull GE 400. (1965

Què és la memòria d’un ordinador? Conservar informació mitjançant suports electromecànics, targetes, plàstics o magnètics ha estat tot un repte que ha vingut a denominar-se “memòria” per analogia al funcionament del nostre cervell.

Objectes:Memòries de ferrita i diversos suports.

6. CONNECTA AMB LA CIÈNCIALa necessitat de fer càlculs aplicats a l’enginyeria o la ciència espacial van derivar en la creació d’ordinadors capaços de mostrar dades en format d’imatges gràfiques sobre una pantalla d’oscil·loscopi o un plotter, els anomenats ordinadors analògics. Aquests ordinadors sovint no donaven resultats tancats sinó variables respecte les quals es podia estudiar la trajectòria dels coets espacials o la resistència en un lloc concret d’un pont. Varen ser també els primers ordinadors a introduir-se en l'àmbit universitari, substituïts en poc temps pels ordinadors digitals, més ràpids i amb millor capacitat de càlcul.

6.1 Càlculs per a la cursa espacial i l’enginyeriaOrdinadors dissenyats per a aplicacions de càlcul científic apropiat per a entorns de computació intensiva; com l’educació o l’enginyeria. Es van fer populars a l’entorn universitari gràcies al baix cost i suposà el primer apropament de moltes persones als computadors personals.

11

Objectes- Conjunt IBM 1620 de l’Escola d’Enginyers industrials- IBM 1130

El nom de HAL, l'ordinador de la pel·licula de ciència ficció "2001, una odisea en l'espai" no és un nom aleatori sinó una combinació de lletres, l'antecedent de les quals forma la paraula IBM. Un homenatge per a la empresa informàtica pionera a l'època.

Objectes- Ordinador EAI de l’Escola d’Enginyers.- Conjunt EAI-Pacer:

- Imatges de l’època. Cursa espacial, laboratoris, enginyeria, etc- Científic explicant els avantatges dels ordinadors - Vídeos de context època- Objectes: col·lecció de transistors.

6.2 Programar. Seqüència d’instruccions necessàries per efectuar una determinada tasca informàtica. Però, com s’elaboren aquests sistemes de programació? En els primers ordinadors com l’ENIAC, les instruccions s’introduïen a través de fitxes perforades. Ben aviat es va pensar en desenvolupar una màquina complementaria que inclogués les instruccions i al final es va desenvolupar el que coneixem com a software o programari, és a dir un dispositiu dins la màquina que dicta les ordres a l’ordinador.

RESUM MUSEOGRÀFICL’àmbit constarà de cinc escenografies principals que emmarcaran els cinc ordinadors. Aquests conjunts d’ordinadors estaran separats entre aquells que s’utilitzaven per fer càlculs en empreses o centres de càlcul i aquells que emulaven efectes físics, utilitzats per funcions properes a la enginyeria i que per tant feien operacions de càlcul més complicades. Tot anirà acompanyat dels textos d’àmbit, catàlegs de l’època, notícies de diari i els interactius que ens explicaran els principals avenços tecnològics que s’incorporaran als ordinadors de l’època.

7. LA GRAN REVOLUCIÓ S’INTEGRA A L'EMPRESAAls anys 60 els ordinadors ja són instruments necessaris per a qualsevol empresa i s’adapten a les seves necessitats. Les grans empreses necessitaran ordinadors molt potents i de grans dimensions, els anomenats mainframes, mentre que a les grans empreses, les mitjanes i l’entorn científic i universitari utilitzaran els miniordinadors. Es diversifiquen també els usos i apareix la formació reglada i els primers especialistes: els informàtics. Les facturadores i calculadores electròniques acompanyaran en molts casos els nous ordinadors per a la realització de les tasques més bàsiques.

Els ordinadors electrònics –primer fets amb vàlvules de buit i després amb transistors han començat a introduir-se a les empreses i a l’administració, però encara són massa cars i de manteniment difícil. Les tabuladores electromecàniques són encara les màquines més populars per fer comptabilitats i estadístiques. Però a meitat dels seixantes es comencen a fabricar ordinadors amb circuits integrats, que redueixen els costos de fabricació, milloren la fiabilitat i multipliquen per 6 la velocitat de càlcul de les màquines a transistors.

12

Càpsula tecnològica interactiva: el transistorEl transistor, inventat el 1947, és un dispositiu electrònic amb tres terminals. El voltatge entre dos terminals es pot controlar mitjançant l’aplicació de corrent al tercer terminal, això permet que el dispositiu actuï com un amplificador de senyals elèctriques o com a commutador elèctric.

Diferents realitats, diferents ordinadors: A la dècada dels seixanta els ordinadors comencen a fer-se presents en diferents àmbits de treball. Depenent de les necessitats de cada lloc de treball s’utilitzaran diferents tipologies d’ordinador. Així per exemple, les empreses grans utilitzaran els anomenats mainframes mentre que les mitjanes i l’entorn científic i universitari, faran servir sobretot els microprocessadors. D’altra banda, la major part d’empreses més petites no aplicaran ordinadors i utilitzaran facturadores i calculadores electròniques.

Definició dels diferents tipus d’ordinadors:Superordenadors: Poden ser utilitzats simultaniament per molts usuaris, en càlculs científics o de simulació. El seu cost és de desenes de millons d’euros i la seva velocitat és enorme.Mainframes o grans ordenadors: Són equips dedicats a la gestió, i admeten una gran quantitat de treball simultània com per exemple controlar una red de terminals a les sucursals de les empreses o una xarxa de caixers automàtics...Miniordenadors: són equips en principi dedicats a tasques departamentals dins d’una empresa. La seva capacitat principal es la de suportar una gran quantitat de terminals, ja que estan orientats a la gestió. Donat el seu baix preu en comparació amb els gransordenadors, estan captant una gran quota de mercat.MUSEOGRAFIAExplicar per a què es van utilitzar els ordinadors en diferents àmbits: grans empreses / pimes i departaments / indústries / comunicacions o Explicar les principals tipologies d’ordinadors i per a què servien exactament dins de cada àmbit.

Elements museogràfics:Notícies i imatges de les empreses amb els ordinadors in situ. Cada ordinador pot anar ambientat amb el tipus d’indústria /empresa al qual pertanyia o Imatges dels ordinadors en el seu lloc de treball. Anuncis premsa i imatges de contextualització de l’època

7.1 Ordinadors a les grans empresesCap als anys 60, uns estranys companys d’oficina apareixen a les empreses... Per primer cop a la història, els ordinadors es converteixen en instruments necessaris per al dia a dia de qualsevol empresa que vulgui optimitzar els seus recursos.

IBM va anunciar a mitjans del 1964 la sèrie d’ordinadors IBM 360. Aquí va començar la Tercera Generació d’ordinadors, ja que es fabricava amb circuits integrats. Va ser un autèntic èxit comercial. Gràcies a un disseny magistral, aquest criteri de compatibilitat s’ha anat mantenint vigent fins a les actual màquines de les sèries grans d’IBM al llarg de quasi cinc dècades de grans canvis tecnològics. L’èxit del Sistema 360 va donar la primacia en aquest segment del mercat a IBM, que la ha conservat fins a l’actualitat.

13

Objectes:-IBM 360 : 11280, 11283, 11457, 11470, 11473, 11491, 3290, 5115 -IBM 4341 (1979-1986): 11461, 11462, 11474, 11475 -IBM 4381 ( 1983-1992): 11278, 11279, 11407, 11443, 11444, 11445, 11446, 11447, 11448, 11449, 11450, 11451, 11452 i 11453

7.2 Les altres marquesAl 1960, la revista Fortune, un dels principals referents del món dels negocis, va publicar la llista dels sectors amb més possibilitats per la dècada que començava....La informàtica ni tant sols apareixia a la llista! A finals dels 60s, un gran nombre de marques competia per obrir-se pas en aquest sector que estava creixent de forma exponencial...

Objectes: Conjunt Philips, Conjunt AEG, Conjunt Burroughs, Conjunt Olivetti

7.3 Telesincro: una empresa catalana de fabricació d’ordinadorsTelesincro, empresa fundada l’any 1963 a Barcelona per Joan Majó Cruzate, Joan Peracaula i Antoni Clavell és un dels pocs casos d’empreses del nostre país amb la decisió de competir en el naixent mercat de la informàtica.

Objectes- Selecció de les màquines de Telesincro.

7.4 La saga dels minis d’IBMEls miniordinadors, parents petits dels mainframes tenen la seva història pròpia i paral·lela. Al no estar suportats per un equip humà gran com els dels mainframes, un element que caracteritza els miniordinadors és la facilitat d’ús i de programació, molts cops limitada a una única mena d’aplicacions (facturadores, processadores de text, comptabilitat, etc.), i també la utilització preferent de programes Standard.

ObjectesDiagrama d’anuncis dels sistemes. Anunci amb els diferents ordinadors i les seves prestacions. (Refer-lo gràficament destacant les peces que tenim)- Conjunt IBM System/3- IBM System/34- Conjunt IBM System/38: 11463, 11467, 11468 - Conjunt IBM System/36: 11642, 11644, 11645, 11647, 11650- P13 impressora ibm 5225- P14 terminal ibm 5291- P16 Ordinador IBM 5360- Conjunt IBM AS/400: 11643, 11646, 11648, 11649

7.5 Miniordinadors a PIMES i departamentsUn element que caracteritza els miniordinadors és la facilitat d’ús i de programació, molts cops limitada a una única mena d’aplicacions (facturadores, processadores de text, comptabilitat, etc.), i també la utilització preferent de programes standard. La formació dels tècnics en informàtica a principis dels anys seixanta es limitava als cursos d’especialització que organitzaven les pròpies empreses de fabricants d’ordinadors. Més

14

tard, al 1969, es va crear a Madrid l’Institut d’Informàtica i posteriorment, al 1976, es van crear les facultats d’Informàtica de Barcelona, Madrid i Bilbao.

Objectes:- Selecció de facturadores disponibles (NCR9, Daro, Olivetti)- Processador de text Philips- DEC (Digital equipment Corporation) PDP de la facultat d’Informàtica. Màquines molt utilitzades en l’entorn universitari.

Imatges de l’Escola d’Enginyers Industrials (quan s’hi feien els estudis d’informàtica) / de la Facultat de Barcelona. Decret llei ensenyament d’informàtica a Espanya.

7.6 L’ordinador a l’indústria Stocks, control de personal, automatització de processos industrials… La informàtica ben aviat va obrir-se camí dins de la fàbrica, ajudant al control de la producció i dels processos industrials més complexes. Les noves velocitats varen permetre no tant sols enregistrar el progrés dels processos i les seves incidències, sinó també interaccionar-hi a temps de corregir-ne desviacions i optimitzar-ne els resultats... Havia nascut el procés de dades en temps real !

Objectes- Sistema IBM de control de producció i de presència en planta. Control de rendiment. Publicitat: 11629-11633- Sistema Foxboro de control de processos: discs i manuals, 4373, 4374, 4375, 4376- semàfor automatisme EYSSA

8. L’ORDINADOR PERSONALDos joves en un garatge amb una caixa, circuits i xips per fer nàixer el primer ordinador d'ús personal. Els primers PC varen ser dissenyats als anys setanta i construïts per fanàtics de l’electrònica digital i de la programació. Entre els joves tècnics representà una rebel·lió contra l’”establishment” de les grans empreses tecnològiques que va obrir un nou mercat al món empresarial i industrial. L’ordinador entrarà al món domèstic com a processador de texts, processador de càlcul i jocs.

Per què no posem un ordinador en un xip? Al 1968 es funda la companyia Intel. Al 1969, el fabricant de calculadores japonès Busicom els hi encomana el desenvolupament d’un processador integrat per una calculadora programable i Intel amb quatre xips crea la primera unitat central de procés –CPU- d’ús generalitzat, amb 2.300 transistors integrats. Havia nascut el primer microprocessador de 4 bits!. El microprocessador és com el cor d’un ordinador. Per convertir-lo amb un microordinador cal donar-li un cos, un cervell i unes extremitats.

La integració del xip: una cursa que no es pot aturar: Els microprocessadors es varen utilitzar inicialment com a components de circuïts d’automatismes programables per a tota mena d’aplicacions, i també com a processadors per a instrumentació i control industrial.

Display:- eixos de transistors per xip i d’anys, il·lustrant la Llei de Moore amb exemples reals.- Conjunt Intellec, Sistema de Desenvolupament Intel

15

- L’ordinador Maps : una creació industrial catalana.- El microprocessador 4004. - Fotografia microscòpica ampliada de les interioritats del Xip- ordinador obert amb les diferents parts

8.1 Els precursors: uns freakies en un garatge.

Els ordinadors personals aviat van adaptar-se per complir diferents funcions i arribar a un públic majoritari en pocs anys. Tres de les funcions més importants foren les de processador de textos, la del full de càlcul i com no podria ser d'altra manera, la part lúdica: els jocs!

Display:- Muntatge “El vici dels “freakies”...” Portades de revistes (hi han de ser Radio-Electronics amb el Mark-8 i també el Popular Electronics amb l’Altair). Fotos de Ed Roberts i de l’Altair (simulador), fotos dels joves Steve Jobs, Paul Allen, Bill Gates, etc. La “Home Computer Trinity” de la revista Byte:

Objectes- Commodore - Tandy (Radio Shack TRS-80)- Apple ( preferentment un Apple II), Osborne 1 (CG), Amstrad, Amiga, Atari, Sinclair

8.2 Els jocsPong, Pacman, Space invaders, Tetris…!! Els jocs d'ordinador van aportar una vessant lúdica a les màquines. Ja fos en les famoses sales recreatives o en els pc's domèstics els ordinadors van guanyar-se al públic més jove gràcies a una nova forma d'interactuar amb la tecnologia.

8.3 La Saga AppleApple va ser fundada el 1976 per Steve Jobs, Steve Wozniak i Ronald Wayne, per vendre un kit anomenat Apple I, composat per una placa base amb processador, memòria i xips diversos, tot pel simpàtic preu de 666,66 dòlars per unitat! Ha estat sempre un referent de qualitat i estètica, molt apreciada pels sectors del disseny i la creativitat, als qui van adreçades les seves millors aplicacions.

Display:- Diagrama de temps amb els models d’Apple- Col·lecció Apple (CG).

8.4 IBM Personal Computer: una revolució industrialAl llarg del 1980 es va dissenyar el prototip de l’IBM PC i el mateix any IBM i Microsoft comercialitzen el PC-DOS del que no en manté l’exclusiva. L’Ordinador Personal d’IBM crea un standard de sistema obert que permet la fàcil entrada al mercat de centenars de fabricants de components i de màquines clòniques. Els grans volums de fabricació i la forta competència provoquen una contínua davallada de preus que ben aviat permet que el Personal Computer passi a ser Home Computer, entrant a totes les llars. Això també crea una revolució industrial, afectant profundament al mercat i a tot el sector informàtic.

Display:

16

- Posters/muntatge d’anunci del PC a Europa (Campanya Charlot)- Portada de la revista Time: “PC, Home de l’any”

- Objectes:- PCs més característics- Clònics- Components i plaques base- Muntatge: Comparació amb el Model de Von Neumann i el Mainframe

8.5 Un nou gegant del software: MicrosoftMicrosoft, l’actual gegant del software, va ser constituïda de resultes d’un acord entre Bill Gates i Paul Allen. Els grans volums de llicències –primer de DOS i després de Windows-, associades amb la pràctica totalitat de marques que fabriquen PCs, ha proporcionat a Microsoft una amplíssima base de negoci.

Display:- Muntatge amb logotips, manuals, discs i màquines, il·lustrant els sistemes i interfícies d’usuari:- CP/M- MS-DOS i/o PC/DOS, OS/2 o WARP d’IBM, Linux

8.6 IBM Barcelona revoluciona les oficines bancàries del món!Just abans de l’anunci de l’IBM PC, a IBM Espanya se’n va adonar de les possibilitats de l’ordinador personal com a estació de treball intel·ligent, adequada per defensar les seves xarxes de terminals bancaris.

Display:- Muntatge: fotos i objectes:- Terminal bancari antic (si el trobem)- Tarja adaptadora d’impressora bancària.- PC com a terminal bancari.- Manuals i diskettes de LANDP- Terminal de punt de venda més modern (si el trobem)

8.7 Les comunicacions Els ordinadors, fins als anys 70s, solien utilitzar un teletip o màquina d’escriure semblant per comunicar-se amb l’operador. Ben aviat, a principis dels 60s, es va pensar en comunicar-lo a distàncies remotes, fora de la sala d’operació, en altres edificis o en altres ciutats. La xarxa telefònica va proporcionar una infraestructura adequada, sempre que es convertís aquesta interacció entre màquines en una conversa telefònica...Per això es va crear el Mòdem

Objectes- Muntatge amb mòdem i aparells de comunicacions- Panell explicatiu del funcionament del mòdem

El teleprocés i les transmissions de dadesLa CTNE va rebre la primera comanda de línies per a transmissió de dades al 1960, per la USAF. Es tractava de 4 línies de 2.400/4.800 bits per segon, entre la base americana de

17

Rota i Washington, probablement per a integrar la base al projecte estratègic SAGE de defensa antiaèria de les forces aèries nord-americanes. El 1971 s’anuncià un nou servei de “Red Especial de Transmisión de Datos” (RETD), tècnicament molt avançat –el primer públic del món d’aquestes característiques - , amb tarifes molt interessants, i que va començar a funcionar un any més tard.

El 1963, “la Caixa” va inaugurar un nou servei electrònic comptable, basat en un ordinador IBM 1410. El mateix any, els seus directius varen tenir notícia de la possibilitat de gestionar les operacions d’atenció al públic amb terminals connectats telefònicament amb un ordinador. Aquesta aplicació era tècnicament molt avançada i només iniciada al Canadà.

Display:- Diagrames i explicacions de la RETD- Comparació amb X.25- Diagrama d’evolució- Muntatge amb fotografies i diagrames d’una xarxa de l’època.

Objectes:- 11491 - Controlador de comunicacions IBM 2702- 11407 - Controlador de comunicacions IBM 3745 51A- 12473 - Mòdem acústic Anderson-Jacobson, Inc., model 311- 11990 - Passarel·la (més conegut pel terme anglès Gateway) IBM 3172- 4676 - terminal de producció  (o d’entrada de dades) PCS PCT 800

Internet: la xarxa de xarxesObjectiu:Explicar: Origen i història de l’Arpanet, Evolució i conversió en Internet, Organització, Protocols i Funcions, Creixement

Display- Element creatiu per simbolitzar la connexió social mundial en xarxa

9. PRESENT I FUTURMés de mil milions d’ordinadors personals permeten desenvolupar les tasques més diverses: navegar per Internet, programar el rentaplats, comunicar-nos a través de les xarxes socials, llegir llibres en format digital, … Alhora, on han quedat els grans ordinadors anomenats mainframes? L'enigma de l'ordinador es dissol i es ramifica en mil aparells que usen d'una manera o altra la seva tecnologia. Ordinadors quàntics, bioenginyeria digital ...? Què més en podem esperar?

9.1 Els grans repositoris d’informacióOn s'emmagatzemen i es gestionen les nostres dades bancàries? Les nostres vides laborals? Els nostres comptes amb hisenda? Efectivament els mainframes, sempre en vigència des dels anys seixanta, però equipats amb les més altes tecnologies actuals, son els encarregats de dur a terme aquestes tasques d'alt nivell. Aquestes màquines d'altes prestacions són les úniques que poden garantir la confidencialitat i seguretat necessàries en aquests casos...per tant, encara que no les veiguem sovint...existeixen i ho saben tot de nosaltres!

18

Objecte: - ES 9030- Il·lustrar to l’anterior amb el conjunt de màquines modernes, adequadament comentades.- Ordinador IBM ES-9000 (Dos mòduls)- Connectors IBM 9034 ESCON converter (2 unitats)- Braç de robot de cintes storagetek- EMC Symmetrix 4800, emmagatzematge intel·ligent amb tecnologia RAID.- EMC Symmetrix 3430.- Storagetek 9710 Library Sorage Module, sitge de cartutxos de cinta amb robot de gestió.- Fotografies/pel·lícula d’un IBM System z10, especialment del microprocessador i la CPU.- Fotografies de l’interior d’un gran centre de càlcul modern.? Quin?- Gran panell amb eixos: càlculs per segon/1000$, anys i tecnologies.

9.2 Mare nostrumL'estudi del genoma humà, el canvi climàtic, els disseny de nous fàrmacs i altres investigacions de caire científic requereixen de la potència de càlcul i simulació del que anomenem supercomputadors. Aquests grans centres, utilitzen la tecnologia més avançada per tal de que universitats, centres d'investigació i empreses d'arreu n'utilitzin les seves potencialitats per avançar a passos de gegant en investigacions científiques més importants que es gesten al món.

El marenostrum, el supercomputador més gran de Catalunya, té una capacitat XXXXX superior a la dels nostres ordinadors personals.

9.3 El futur?La investigació a les Facultats d'informàtica de Catalunya, així com a la resta del món, no només es basa en l'avenç de la pròpia tecnologia informàtica sinó també de les seves aplicacions. Estudis en la visió per computador, robòtica, … son algunes de les aplicacions que ens arriben de la nova informàtica d'avui dia.

Objectes:-diversos gatges que incorporen elements de procés digital

RESUM MUSEOGRÀFICS’incorpora el material patrimonial i objectes que inclouen suports digitals per controlar les seves funcions. Es distribueixen diverses taules de treball amb ordinadors i connexió a Internet per tal de fer consultes i acció educativa.

19