L’energia és la capacitat d’un cos per a fer un treball
71
L’energia és la capacitat d’un cos per a fer un treball • I a I a la natura es pot manifestar de maneres diferents
-
Upload
vaughan-dunn -
Category
Documents
-
view
42 -
download
3
description
L’energia és la capacitat d’un cos per a fer un treball. I a. I a la natura es pot manifestar de maneres diferents. Energia Mecànica : cinètica + potencial. I a. Energia Química. Energia Tèrmica. Energia Electrica. I a. Energia Lluminosa. Energia magnètica. - PowerPoint PPT Presentation
Transcript of L’energia és la capacitat d’un cos per a fer un treball
Lrsquoenergia eacutes la capacitat drsquoun cos per a fer un treballbull I a
I a la natura es pot manifestar de maneres diferents
Energia Mecagravenica cinegravetica + potencial
bull I a
Energia Quiacutemica
Energia Tegravermica
Energia Electrica
bull I a
Energia
magnegravetica
Energia Lluminosa
El progreacutes tecnologravegic ens ha permeacutes
TRANSFORMAR la ENERGIA que te el nostre planeta i utilitzar-la per aconseguir
TREBALL
Per a poder utilitzar i transformar la energia quan ens faccedila falta seragrave de vital importancia poder emmagatzemar-la o disposar drsquoella fagravecilment
Les FONTS drsquoENERGIA a partir de les quals obtenim la major part de la energia que consumim son
HIDRAgraveULICA
EOgraveLICA
SOLAR
PETROLI
CARBOacute
GAS NATURAL
NUCLEAR
GEOTEgraveRMICA
MAREMOTRIU
BIOMASA
Les FONTS drsquoENERGIA es poden
CLASSIFICAR de diverses maneres
HIDRAgraveULICA
EOgraveLICASOLAR
PETROLICARBOacute
GAS NATURALNUCLEAR
GEOTEgraveRMICAMAREMOTRIU
BIOMASA
1 Capacitat de regeneracioacute de la natura
Renovables
No Renovables
HIDRAgraveULICA
EOgraveLICASOLAR
PETROLICARBOacute
GAS NATURALNUCLEAR
GEOTEgraveRMICA
MAREMOTRIU
BIOMASA
2 Situacioacute de desenvolupament de la tecnologia utilitzada per a la transformacioacute de la energia
No Convencional
Convencional
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Tegravermica
Vapor deagua Turbina
El funcionament duna central convencional eacutes molt semblant a la duna olla de pressioacute En el seu interior es produiumlx vapor daigua que escapa per un orifici a gran velocitat i pressioacute Este vapor mou una turbina que eacutes la que fa funcionar el generador delectricitat
Que
mad
or d
elco
mbu
stib
le
Serpentiacutenrecalentador
Chim enea
Turb
ina
Gen
erad
or
Refrigeracioacuten
Tran
sfor
mad
orD istribucioacuten
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Elements drsquouna Central Tegravermica
CALDERA
TURBINA
CONDENSADOR
Vore animacioacute
ALTERNADOREVAPORADOR
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Tipus de Combustibles
Aquestes centrals es situen a prop de les mines per evitar costos de transport si es tracta de carboacute nacional o prop dels centres de consum si es importat
Carboacute
Fuel
Gas Natural
Aquestes centrals es situen prop de la costa i preferentment dels refineries
Arriba a la central en gasoductes a alta pressioacute
Les centrals que estan dissenyades per utilitzar diferents combustibles per exemple carboacute i gas natural sanomenen termoelegravectriques mixtes
Hi ha molts tipus de calderes i les calderes disposaran de cremadors adequats al tipus de combustible que utilitzen
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Turbines
El vapor a alta temperatura i pressioacute sintrodueix a la turbina en el cos dalta pressioacute formada per centenars dagraveleps petits A mesura que el vapor srsquoexpandeix i perd pressioacute va cap a la zona de baixa pressioacute amb dagraveleps meacutes grans
Transformen lenergia cinegravetica del vapor daigua en energia cinegravetica rotatograveria en el rodet
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Xemeneies
Teacute la funcioacute drsquoevacuar a latmosfera els gasos procedents de la combustioacute
Disposen de filtres meacutes o menys sofisticats per eliminar al magravexim els elements contaminats abans dalliberar els gasos a latmosfera
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Torres Refrigeracioacute
Serveixen per refredar laigua del condensador i poden ser
Tancats En ells eacutes imprescindible refredar laigua per tornar-la a utilitzar
Oberts Utilitzen aigua de riu eacutes necessari per no afectar la fauna que es retorni al riu amb la temperatura meacutes semblant possible a la de laigua del riu
Condensador
Per augmentar el rendiment termodinagravemic de la transformacioacute laigua per vaporitzar ha dentrar a la caldera en estat liacutequid En el condensador el vapor procedent de les turbines es condensa abans de tornar a entrar a la caldera per tal de repetir el cicle
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Elevat rendiment
Accessibilitat de les mategraveries primesCarboacute fuel o gas natural
Baix cost de manteniment comparat amb una nuclear(Produccioacute gt 50)
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Produccioacute amb recursos no renovables
Emissioacute de gasos provenents de la combustioacuteCO2 Efecte hivernacleNOx SOx Pluja agravecida
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Radioactivitat
La radioactivitat eacutes el fenomen segons el qual determinats materials (pe Urani) emeten radiacions espontagraveniament
Tipus de radiacions
Alfa (Masa 4u)
Beta (electrons)
Gamma (radiacions
electromagnegravetiques
drsquoalta frequumlegravencia)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Radioactivitat Estabilidad Nuclear
Segons la proporcioacute entre protons i neutrons dun nucli este eacutes estable o no
Si el nucli eacutes estable lelement no eacutes radioactiu perograve quan la relacioacute entre els components del nucli no eacutes ladequada este emet partiacutecules i radiacions electro-magnegravetiques fins a aconseguir lestabilitat
Es criden isogravetops radioactius tots aquells isogravetops que emeten radiacions (pe el carboni- 14)Eacutes possible aconseguir que un nucli estable es transforme en radioactiu si li arriba una partiacutecula amb suficient energia i ho desestabilitza (radioactivitat artificial)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Radioactivitat Desintegracioacute
El periacuteode de semidesintegracioacuten duna substagravencia radioactiva eacutes el temps necessari perquegrave es desintegre la meitat dels nuclis presents en una mostra de la dita substagravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Utilitats de Isotops radioactius
Generacioacute drsquoelectricitat Centrals Nuclears
Medicina Tractament contra zones canceriacutegenes
Datacioacute arqueologravegica (Carbono 14)
Perills dels Isotops radioactius
- Cagravencer de tiroide destoacutemac pulmons mamella recte cogravelon tiroide medulmiddotla ogravessia i del sistema limfagravetic- Trastorns cardiovasculars i del sistema limfagravetic - Problemes amb la circulacioacute de la sang i leucegravemia- Impactes sobre laparell reproductor impotegravencia en els hogravemens retard del desenvolupament sexual trastorns del cicle menstrual anegravemia durant i despreacutes del part anomalies en el part i ruptura prematura dels aiguumles
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Nuclear
Lenergia nuclear eacutes aquella que sallibera com a resultat de qualsevol reaccioacute nuclear
Aquesta energia es pot obtindre per fissioacute o per fusioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fussioacute
Una reaccioacute de fusioacute nuclear eacutes un proceacutes segons el qual sunixen nuclis lleugers o intermedis per a formar nuclis meacutes pesats obtenint-se energia
La fusioacute dun nucli de deuteri 2H amb un nucli de triti 3H doacutena lloc a la formacioacute dun nucli dheli-4 4He a meacutes dun neutroacute i una energia dc 176 MeV que es despreacuten en forma de calor
Al sogravel la temperatura eacutes suficient perquegrave es produeixi la fusioacute Aixograve doacutena origen a lEnergia que el sol irradia per tot el sistema planetari
2H + 3H ----gt 4He+ 1 neutroacuten + 176 MeV
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fissioacute
Al reactor nuclear el que es produeix eacutes una reaccioacute en cadena en la qual un neutroacute colpeja un agravetom produeix la fissioacute i en aquest moment srsquoallibera energia caloriacutefica i srsquoalliberen meacutes neutrons que van colpejant posteriorment altres agravetoms i alliberant meacutes energia caloriacutefica
235U + 1 neutroacuten ----gt 142Ba + 91Kr + 3neutrones + 210 MeV
(nota 1 eV =16 10-19 Julio)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear de Fissioacute
La generacioacute drsquoenergia elegravectrica es faragrave tambeacute a partir drsquouna turbina i un alternador la turbina es mouragrave per lrsquoaccioacute del vapor generat al calfar lrsquoaigua drsquouna caldera La particularitat de les centrals nuclears eacutes que el calor necessari srsquoobteacuten de la FISSIOacute drsquoun nucli atogravemic (pe Urani)
Turb
ina
Ge
ne
rad
or
Refrigeracioacuten
Tra
nsf
orm
ad
or
Distribucioacuten
Circuitosecundario
Circuitoprimario
Condensador
Combustiblenuclear
I ntercam biador
Funcionament
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fissioacute Reactor
El reactor nuclear estagrave constituiumlt pel
Vas del reactor Moderador Barres de control i
Refrigerant
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Parts del Reactor
Vas del reactor Forma el nucli del reactor i la font de neutrons (que permet iniciar la reaccioacute en cadena) i el combustible nuclear (lurani natural oi enriquit i el plutoni)
Moderador Redueix la velocitat dels neutrons per assegurar el seu impacte sobre els altres nuclis durani (laiguai el grafit)
Barres de control fabricades amb aleacions de bot cadmi i hafni regulen el nombre de fissions que eacutes produeixen (la temperatura eacutes direct proporcional al nombre de fissions)
El refrigerant teacute la funcioacute de refrigerar el reactor evitant el sobreescalfament i transportar la calor generat en forma de vapor al grup turbina alternador
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Torres de refrigeracioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Elevat rendiment durant la fissioacute srsquoalcancen uarr temperatures
No srsquoalliberen a lrsquoatmosfera gasos de combustioacute
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Produccioacute amb recursos no renovables
Produccioacute de residus radiactius
uarr cost de manteniment
Emissioacute de gran quantitat de vapor drsquoaigua + uarr Humitat de la zona+ uarr Temperatura de la zona+ uarr Temperatura dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS HIDRAgraveULIQUES
La energia hidragraveulica es basa en aprofitar la caiguda de laigua des de certa altura Lenergia potencial es convertix en cinegravetica Laigua passa per les turbines a gran velocitat provocant un moviment de rotacioacute que es transforma en energia elegravectrica per mitjagrave dels generadors
Turbinas y generadores
Canal de salida
Compuerta
Compuerta
Aliviadero
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINES HIDRAgraveULIQUES
En el diseny de les turbines drsquouna central hidragraveulica influiumlxen bagravesicament dos factors CABDAL i ALTURA DEL BOT
TURBINA FRANCIS
TURBINA PELTON
HEgraveLICE Altura Cabdal
Altura Cabdal
Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA FRANCIS Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA PELTON Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
HEgraveLICE Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TIPUS DE CENTRALSAigua corrent
No tenen aiguumla embassada i la produccioacute drsquoenergia depeacuten directament del cabdal del riu
Aigua embassada
Lrsquoaigua srsquoutilitza en funcioacute de la demanda
bull De regulacioacute
De acumulacioacute (bombeig)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
Produccioacute amb recursos renovables
Regulacioacute del cabdal dels rius (pot evitar inundacions)
Transformacioacute a zones de regadiu
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Permet realitzar activitats de recreacioacute (rem banyar-se etc)
INCONVENIENTS
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Inundacioacute de la zona afectada pegraverdua patrimoni histograveric i cultural
Dependegravencia del any hidrologravegic
Alteracioacute del curs natural dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS EOgraveLIQUES
Laire calent (al voltant de lequador) eacutes meacutes lleuger que laire fred per la qual cosa pujaragrave fins a una altura aproximada de 10 km i sestendragrave cap al nord i cap al sud
Ex Brisa marina Durant el dia la terra es calfa meacutes ragravepidament que el mar calfa lrsquoaire terrestre i aquest puja deixant lloc al vent que ve de la mar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AerogeneradorsUn aerogenerador funciona al convertir la forccedila del vent en una forccedila de gir que actua sobre les pales del rotor
La velocitat del vent eacutes molt important
Pot = 12 p v3 pi r2
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
PARTS DrsquoUN AEROGENERADOR
Pales del rotor
Multimplicador
de velocitat (x50)
Generador
500-3000kW
Controlador electrogravenic de posicioacute
Anemoacutemetre i veleta
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Torres
Els aerogeneradors poden tindre les torres dacer formigoacute zelosia o un mastil
La altura dels magravestils pot oscilar entre 30 i 80 metres i una volta colocades les pales la altura total del aeorogenerador podragrave ser de meacutes de 100 metres
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proceacutes de fabricacioacute drsquouna torre drsquoacer
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Les pales del rotor dun aerogenerador sassemblen molt a les ales dun avioacute i estan fabricades amb poliegravester o epoxy reforccedilat amb fibra de vidre
Els aerogeneradors estan dissenyats per a rendir al magravexim a velocitats al voltant de 15 ms Eacutes millor no dissenyar aerogeneradors que maximitzen el seu rendiment a vents meacutes forts ja que els vents tan forts no soacuten comuns
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proba a fatiga de les pales
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Multiplicador de velocitat
Lrsquoeix de la turbina giraragrave molt meacutes lent que lrsquoeix del generador ja que si connectarem directament els dos eixos les pales haurien de girar entre 1000 i 3000 rpm aixoacute pales de meacutes de 45 metres i la velocitat del extrem de la pala seria dos voltes la velocitat del sograve
Generador i rectificacioacute
El generador transforma la rotacioacute del seu eix en electricitat
Com la velocitat de rotacioacute del eix no es constant despreacutes es necessitaragrave rectificar la ona per a que tinga la frequumlegravencia de la red elegravectrica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Produccioacute amb recursos renovables
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Baix Rendiment
Depegraven de la continuiumltat i forccedila del vent
Fort impacte paisatgiacutestic sobre la zona en la que srsquoinstalmiddotla el parc
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
La Radiacioacute Solar
La Radiacioacute Solar arriba a la terra en forma de
Genera gran quantitat denergia tegravermica que srsquoemmagatzema a latmosfera al sogravel i a laigua i la que provoca els vents i el cicle de laigua
Radiacioacute Visible
40De ella depegraven la vida a la terra la fotosiacutentesi i per tant la produccioacute doxigen i biomassa
Radiacioacute Infraroja
57
Radiacioacute Ultravioleta 3
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia SolarSistemes daprofitament de lenergia solar
Via tegravermica
Transformacioacute de la radiacioacute solar en energia tegravermica (Rendiment 65)
Conversioacute fotovoltaica
Transformacioacute de la radiacioacute directament en energia elegravectrica (Rendiment 15)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Transforma directament la radiacioacute solar en energia elegravectrica mitjanccedilant cegravelmiddotlules fotovoltaiques
Les cegravelmiddotlules fotovoltaiques estan construiumldes per una lagravemina de material semiconductor (silici) que teacute la propietat de produir electricitat quan hi incideixen els fotons de les radiacions
La tensioacute magravexima que sobteacute eacutes duns 058V comercialment es fabriquen mograveduls connectats en segraverie i paralel per obtindre la tensioacute i intensitat que necessites
S ilic io PS ilic io p u ro
S ilic io NB a se
R a d ia c io n e s so la re s
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Bagravesicament estan construiumldes per
Plaques fotovoltaiques
Inversor (DCAC)
Transformador
A vegades disposen dun sistema dacumulacioacute i regulacioacute de la carrega si les instalmiddotlacions estagraven aiumlllades de la xarxa comercial
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica Utilitzacions
Instalmiddotlacions connectades a la xarxa
Centrals fotovoltaiques
Sistemes integrats en edificis
Instalmiddotlacions aiumlllades de la xarxa
Electrificacions rurals
Senyalitzacioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Energia Solar Fotovoltaica
Font Renovable
Costos de fabricacioacute siguin molt elevats
El rendiment de la transformacioacute eacutes molt baix del 10 al 15
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica
El panell solar tegravermic esta format per
Plaques planes aiumlllades amb un vidreEn linterior porta tubs en serpentiacute pel qual circula laigua impulsada per la gravetat o per una bomba Lintercambiador tegravermic transferix la calor del sistema primari al acumulador convencional que eacutes el que deu subministrar el consum daigua en qualsevol moment encara que no existisca radiacioacute solar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica Usos
Aigua calenta sanitagraveria
Calefaccioacute
Climatitzacioacute de piscines cobertes i descobertes
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Centrals termosolarsObtenen energia elegravectrica a traveacutes de lenergia tegravermica obtinguda de la radiacioacute solar
La radiacioacute solar es concentra sobre un fluid (aigua oli tegravermic sodietc) aquest passa per un intercanviador i produeix el vapor que acciona la turbina i el generador en el qual sobteacute lenergia elegravectrica con en qualsevol central tegravermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes Heliocegraventrics
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes de Torre central
Aquestes instalmiddotlacions arriben fins a 5MW de potegravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font denergia neta i Gratuiumlta
Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions danys)
La radiacioacute arriba de manera dispersa i inconstant i sha de transformar en el moment en energia tegravermica o elegravectrica ja que no es disposa de cap sistema demmagatzematge Soacuten necessaris sistemes de captacioacute de gran superfiacutecie
Inversioacute inicial elevada ateacutes que els sistemes de captacioacute encara soacuten relativament cars
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Energia Mecagravenica cinegravetica + potencial
bull I a
Energia Quiacutemica
Energia Tegravermica
Energia Electrica
bull I a
Energia
magnegravetica
Energia Lluminosa
El progreacutes tecnologravegic ens ha permeacutes
TRANSFORMAR la ENERGIA que te el nostre planeta i utilitzar-la per aconseguir
TREBALL
Per a poder utilitzar i transformar la energia quan ens faccedila falta seragrave de vital importancia poder emmagatzemar-la o disposar drsquoella fagravecilment
Les FONTS drsquoENERGIA a partir de les quals obtenim la major part de la energia que consumim son
HIDRAgraveULICA
EOgraveLICA
SOLAR
PETROLI
CARBOacute
GAS NATURAL
NUCLEAR
GEOTEgraveRMICA
MAREMOTRIU
BIOMASA
Les FONTS drsquoENERGIA es poden
CLASSIFICAR de diverses maneres
HIDRAgraveULICA
EOgraveLICASOLAR
PETROLICARBOacute
GAS NATURALNUCLEAR
GEOTEgraveRMICAMAREMOTRIU
BIOMASA
1 Capacitat de regeneracioacute de la natura
Renovables
No Renovables
HIDRAgraveULICA
EOgraveLICASOLAR
PETROLICARBOacute
GAS NATURALNUCLEAR
GEOTEgraveRMICA
MAREMOTRIU
BIOMASA
2 Situacioacute de desenvolupament de la tecnologia utilitzada per a la transformacioacute de la energia
No Convencional
Convencional
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Tegravermica
Vapor deagua Turbina
El funcionament duna central convencional eacutes molt semblant a la duna olla de pressioacute En el seu interior es produiumlx vapor daigua que escapa per un orifici a gran velocitat i pressioacute Este vapor mou una turbina que eacutes la que fa funcionar el generador delectricitat
Que
mad
or d
elco
mbu
stib
le
Serpentiacutenrecalentador
Chim enea
Turb
ina
Gen
erad
or
Refrigeracioacuten
Tran
sfor
mad
orD istribucioacuten
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Elements drsquouna Central Tegravermica
CALDERA
TURBINA
CONDENSADOR
Vore animacioacute
ALTERNADOREVAPORADOR
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Tipus de Combustibles
Aquestes centrals es situen a prop de les mines per evitar costos de transport si es tracta de carboacute nacional o prop dels centres de consum si es importat
Carboacute
Fuel
Gas Natural
Aquestes centrals es situen prop de la costa i preferentment dels refineries
Arriba a la central en gasoductes a alta pressioacute
Les centrals que estan dissenyades per utilitzar diferents combustibles per exemple carboacute i gas natural sanomenen termoelegravectriques mixtes
Hi ha molts tipus de calderes i les calderes disposaran de cremadors adequats al tipus de combustible que utilitzen
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Turbines
El vapor a alta temperatura i pressioacute sintrodueix a la turbina en el cos dalta pressioacute formada per centenars dagraveleps petits A mesura que el vapor srsquoexpandeix i perd pressioacute va cap a la zona de baixa pressioacute amb dagraveleps meacutes grans
Transformen lenergia cinegravetica del vapor daigua en energia cinegravetica rotatograveria en el rodet
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Xemeneies
Teacute la funcioacute drsquoevacuar a latmosfera els gasos procedents de la combustioacute
Disposen de filtres meacutes o menys sofisticats per eliminar al magravexim els elements contaminats abans dalliberar els gasos a latmosfera
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Torres Refrigeracioacute
Serveixen per refredar laigua del condensador i poden ser
Tancats En ells eacutes imprescindible refredar laigua per tornar-la a utilitzar
Oberts Utilitzen aigua de riu eacutes necessari per no afectar la fauna que es retorni al riu amb la temperatura meacutes semblant possible a la de laigua del riu
Condensador
Per augmentar el rendiment termodinagravemic de la transformacioacute laigua per vaporitzar ha dentrar a la caldera en estat liacutequid En el condensador el vapor procedent de les turbines es condensa abans de tornar a entrar a la caldera per tal de repetir el cicle
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Elevat rendiment
Accessibilitat de les mategraveries primesCarboacute fuel o gas natural
Baix cost de manteniment comparat amb una nuclear(Produccioacute gt 50)
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Produccioacute amb recursos no renovables
Emissioacute de gasos provenents de la combustioacuteCO2 Efecte hivernacleNOx SOx Pluja agravecida
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Radioactivitat
La radioactivitat eacutes el fenomen segons el qual determinats materials (pe Urani) emeten radiacions espontagraveniament
Tipus de radiacions
Alfa (Masa 4u)
Beta (electrons)
Gamma (radiacions
electromagnegravetiques
drsquoalta frequumlegravencia)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Radioactivitat Estabilidad Nuclear
Segons la proporcioacute entre protons i neutrons dun nucli este eacutes estable o no
Si el nucli eacutes estable lelement no eacutes radioactiu perograve quan la relacioacute entre els components del nucli no eacutes ladequada este emet partiacutecules i radiacions electro-magnegravetiques fins a aconseguir lestabilitat
Es criden isogravetops radioactius tots aquells isogravetops que emeten radiacions (pe el carboni- 14)Eacutes possible aconseguir que un nucli estable es transforme en radioactiu si li arriba una partiacutecula amb suficient energia i ho desestabilitza (radioactivitat artificial)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Radioactivitat Desintegracioacute
El periacuteode de semidesintegracioacuten duna substagravencia radioactiva eacutes el temps necessari perquegrave es desintegre la meitat dels nuclis presents en una mostra de la dita substagravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Utilitats de Isotops radioactius
Generacioacute drsquoelectricitat Centrals Nuclears
Medicina Tractament contra zones canceriacutegenes
Datacioacute arqueologravegica (Carbono 14)
Perills dels Isotops radioactius
- Cagravencer de tiroide destoacutemac pulmons mamella recte cogravelon tiroide medulmiddotla ogravessia i del sistema limfagravetic- Trastorns cardiovasculars i del sistema limfagravetic - Problemes amb la circulacioacute de la sang i leucegravemia- Impactes sobre laparell reproductor impotegravencia en els hogravemens retard del desenvolupament sexual trastorns del cicle menstrual anegravemia durant i despreacutes del part anomalies en el part i ruptura prematura dels aiguumles
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Nuclear
Lenergia nuclear eacutes aquella que sallibera com a resultat de qualsevol reaccioacute nuclear
Aquesta energia es pot obtindre per fissioacute o per fusioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fussioacute
Una reaccioacute de fusioacute nuclear eacutes un proceacutes segons el qual sunixen nuclis lleugers o intermedis per a formar nuclis meacutes pesats obtenint-se energia
La fusioacute dun nucli de deuteri 2H amb un nucli de triti 3H doacutena lloc a la formacioacute dun nucli dheli-4 4He a meacutes dun neutroacute i una energia dc 176 MeV que es despreacuten en forma de calor
Al sogravel la temperatura eacutes suficient perquegrave es produeixi la fusioacute Aixograve doacutena origen a lEnergia que el sol irradia per tot el sistema planetari
2H + 3H ----gt 4He+ 1 neutroacuten + 176 MeV
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fissioacute
Al reactor nuclear el que es produeix eacutes una reaccioacute en cadena en la qual un neutroacute colpeja un agravetom produeix la fissioacute i en aquest moment srsquoallibera energia caloriacutefica i srsquoalliberen meacutes neutrons que van colpejant posteriorment altres agravetoms i alliberant meacutes energia caloriacutefica
235U + 1 neutroacuten ----gt 142Ba + 91Kr + 3neutrones + 210 MeV
(nota 1 eV =16 10-19 Julio)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear de Fissioacute
La generacioacute drsquoenergia elegravectrica es faragrave tambeacute a partir drsquouna turbina i un alternador la turbina es mouragrave per lrsquoaccioacute del vapor generat al calfar lrsquoaigua drsquouna caldera La particularitat de les centrals nuclears eacutes que el calor necessari srsquoobteacuten de la FISSIOacute drsquoun nucli atogravemic (pe Urani)
Turb
ina
Ge
ne
rad
or
Refrigeracioacuten
Tra
nsf
orm
ad
or
Distribucioacuten
Circuitosecundario
Circuitoprimario
Condensador
Combustiblenuclear
I ntercam biador
Funcionament
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fissioacute Reactor
El reactor nuclear estagrave constituiumlt pel
Vas del reactor Moderador Barres de control i
Refrigerant
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Parts del Reactor
Vas del reactor Forma el nucli del reactor i la font de neutrons (que permet iniciar la reaccioacute en cadena) i el combustible nuclear (lurani natural oi enriquit i el plutoni)
Moderador Redueix la velocitat dels neutrons per assegurar el seu impacte sobre els altres nuclis durani (laiguai el grafit)
Barres de control fabricades amb aleacions de bot cadmi i hafni regulen el nombre de fissions que eacutes produeixen (la temperatura eacutes direct proporcional al nombre de fissions)
El refrigerant teacute la funcioacute de refrigerar el reactor evitant el sobreescalfament i transportar la calor generat en forma de vapor al grup turbina alternador
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Torres de refrigeracioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Elevat rendiment durant la fissioacute srsquoalcancen uarr temperatures
No srsquoalliberen a lrsquoatmosfera gasos de combustioacute
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Produccioacute amb recursos no renovables
Produccioacute de residus radiactius
uarr cost de manteniment
Emissioacute de gran quantitat de vapor drsquoaigua + uarr Humitat de la zona+ uarr Temperatura de la zona+ uarr Temperatura dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS HIDRAgraveULIQUES
La energia hidragraveulica es basa en aprofitar la caiguda de laigua des de certa altura Lenergia potencial es convertix en cinegravetica Laigua passa per les turbines a gran velocitat provocant un moviment de rotacioacute que es transforma en energia elegravectrica per mitjagrave dels generadors
Turbinas y generadores
Canal de salida
Compuerta
Compuerta
Aliviadero
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINES HIDRAgraveULIQUES
En el diseny de les turbines drsquouna central hidragraveulica influiumlxen bagravesicament dos factors CABDAL i ALTURA DEL BOT
TURBINA FRANCIS
TURBINA PELTON
HEgraveLICE Altura Cabdal
Altura Cabdal
Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA FRANCIS Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA PELTON Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
HEgraveLICE Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TIPUS DE CENTRALSAigua corrent
No tenen aiguumla embassada i la produccioacute drsquoenergia depeacuten directament del cabdal del riu
Aigua embassada
Lrsquoaigua srsquoutilitza en funcioacute de la demanda
bull De regulacioacute
De acumulacioacute (bombeig)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
Produccioacute amb recursos renovables
Regulacioacute del cabdal dels rius (pot evitar inundacions)
Transformacioacute a zones de regadiu
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Permet realitzar activitats de recreacioacute (rem banyar-se etc)
INCONVENIENTS
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Inundacioacute de la zona afectada pegraverdua patrimoni histograveric i cultural
Dependegravencia del any hidrologravegic
Alteracioacute del curs natural dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS EOgraveLIQUES
Laire calent (al voltant de lequador) eacutes meacutes lleuger que laire fred per la qual cosa pujaragrave fins a una altura aproximada de 10 km i sestendragrave cap al nord i cap al sud
Ex Brisa marina Durant el dia la terra es calfa meacutes ragravepidament que el mar calfa lrsquoaire terrestre i aquest puja deixant lloc al vent que ve de la mar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AerogeneradorsUn aerogenerador funciona al convertir la forccedila del vent en una forccedila de gir que actua sobre les pales del rotor
La velocitat del vent eacutes molt important
Pot = 12 p v3 pi r2
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
PARTS DrsquoUN AEROGENERADOR
Pales del rotor
Multimplicador
de velocitat (x50)
Generador
500-3000kW
Controlador electrogravenic de posicioacute
Anemoacutemetre i veleta
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Torres
Els aerogeneradors poden tindre les torres dacer formigoacute zelosia o un mastil
La altura dels magravestils pot oscilar entre 30 i 80 metres i una volta colocades les pales la altura total del aeorogenerador podragrave ser de meacutes de 100 metres
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proceacutes de fabricacioacute drsquouna torre drsquoacer
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Les pales del rotor dun aerogenerador sassemblen molt a les ales dun avioacute i estan fabricades amb poliegravester o epoxy reforccedilat amb fibra de vidre
Els aerogeneradors estan dissenyats per a rendir al magravexim a velocitats al voltant de 15 ms Eacutes millor no dissenyar aerogeneradors que maximitzen el seu rendiment a vents meacutes forts ja que els vents tan forts no soacuten comuns
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proba a fatiga de les pales
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Multiplicador de velocitat
Lrsquoeix de la turbina giraragrave molt meacutes lent que lrsquoeix del generador ja que si connectarem directament els dos eixos les pales haurien de girar entre 1000 i 3000 rpm aixoacute pales de meacutes de 45 metres i la velocitat del extrem de la pala seria dos voltes la velocitat del sograve
Generador i rectificacioacute
El generador transforma la rotacioacute del seu eix en electricitat
Com la velocitat de rotacioacute del eix no es constant despreacutes es necessitaragrave rectificar la ona per a que tinga la frequumlegravencia de la red elegravectrica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Produccioacute amb recursos renovables
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Baix Rendiment
Depegraven de la continuiumltat i forccedila del vent
Fort impacte paisatgiacutestic sobre la zona en la que srsquoinstalmiddotla el parc
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
La Radiacioacute Solar
La Radiacioacute Solar arriba a la terra en forma de
Genera gran quantitat denergia tegravermica que srsquoemmagatzema a latmosfera al sogravel i a laigua i la que provoca els vents i el cicle de laigua
Radiacioacute Visible
40De ella depegraven la vida a la terra la fotosiacutentesi i per tant la produccioacute doxigen i biomassa
Radiacioacute Infraroja
57
Radiacioacute Ultravioleta 3
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia SolarSistemes daprofitament de lenergia solar
Via tegravermica
Transformacioacute de la radiacioacute solar en energia tegravermica (Rendiment 65)
Conversioacute fotovoltaica
Transformacioacute de la radiacioacute directament en energia elegravectrica (Rendiment 15)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Transforma directament la radiacioacute solar en energia elegravectrica mitjanccedilant cegravelmiddotlules fotovoltaiques
Les cegravelmiddotlules fotovoltaiques estan construiumldes per una lagravemina de material semiconductor (silici) que teacute la propietat de produir electricitat quan hi incideixen els fotons de les radiacions
La tensioacute magravexima que sobteacute eacutes duns 058V comercialment es fabriquen mograveduls connectats en segraverie i paralel per obtindre la tensioacute i intensitat que necessites
S ilic io PS ilic io p u ro
S ilic io NB a se
R a d ia c io n e s so la re s
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Bagravesicament estan construiumldes per
Plaques fotovoltaiques
Inversor (DCAC)
Transformador
A vegades disposen dun sistema dacumulacioacute i regulacioacute de la carrega si les instalmiddotlacions estagraven aiumlllades de la xarxa comercial
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica Utilitzacions
Instalmiddotlacions connectades a la xarxa
Centrals fotovoltaiques
Sistemes integrats en edificis
Instalmiddotlacions aiumlllades de la xarxa
Electrificacions rurals
Senyalitzacioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Energia Solar Fotovoltaica
Font Renovable
Costos de fabricacioacute siguin molt elevats
El rendiment de la transformacioacute eacutes molt baix del 10 al 15
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica
El panell solar tegravermic esta format per
Plaques planes aiumlllades amb un vidreEn linterior porta tubs en serpentiacute pel qual circula laigua impulsada per la gravetat o per una bomba Lintercambiador tegravermic transferix la calor del sistema primari al acumulador convencional que eacutes el que deu subministrar el consum daigua en qualsevol moment encara que no existisca radiacioacute solar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica Usos
Aigua calenta sanitagraveria
Calefaccioacute
Climatitzacioacute de piscines cobertes i descobertes
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Centrals termosolarsObtenen energia elegravectrica a traveacutes de lenergia tegravermica obtinguda de la radiacioacute solar
La radiacioacute solar es concentra sobre un fluid (aigua oli tegravermic sodietc) aquest passa per un intercanviador i produeix el vapor que acciona la turbina i el generador en el qual sobteacute lenergia elegravectrica con en qualsevol central tegravermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes Heliocegraventrics
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes de Torre central
Aquestes instalmiddotlacions arriben fins a 5MW de potegravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font denergia neta i Gratuiumlta
Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions danys)
La radiacioacute arriba de manera dispersa i inconstant i sha de transformar en el moment en energia tegravermica o elegravectrica ja que no es disposa de cap sistema demmagatzematge Soacuten necessaris sistemes de captacioacute de gran superfiacutecie
Inversioacute inicial elevada ateacutes que els sistemes de captacioacute encara soacuten relativament cars
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Energia Electrica
bull I a
Energia
magnegravetica
Energia Lluminosa
El progreacutes tecnologravegic ens ha permeacutes
TRANSFORMAR la ENERGIA que te el nostre planeta i utilitzar-la per aconseguir
TREBALL
Per a poder utilitzar i transformar la energia quan ens faccedila falta seragrave de vital importancia poder emmagatzemar-la o disposar drsquoella fagravecilment
Les FONTS drsquoENERGIA a partir de les quals obtenim la major part de la energia que consumim son
HIDRAgraveULICA
EOgraveLICA
SOLAR
PETROLI
CARBOacute
GAS NATURAL
NUCLEAR
GEOTEgraveRMICA
MAREMOTRIU
BIOMASA
Les FONTS drsquoENERGIA es poden
CLASSIFICAR de diverses maneres
HIDRAgraveULICA
EOgraveLICASOLAR
PETROLICARBOacute
GAS NATURALNUCLEAR
GEOTEgraveRMICAMAREMOTRIU
BIOMASA
1 Capacitat de regeneracioacute de la natura
Renovables
No Renovables
HIDRAgraveULICA
EOgraveLICASOLAR
PETROLICARBOacute
GAS NATURALNUCLEAR
GEOTEgraveRMICA
MAREMOTRIU
BIOMASA
2 Situacioacute de desenvolupament de la tecnologia utilitzada per a la transformacioacute de la energia
No Convencional
Convencional
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Tegravermica
Vapor deagua Turbina
El funcionament duna central convencional eacutes molt semblant a la duna olla de pressioacute En el seu interior es produiumlx vapor daigua que escapa per un orifici a gran velocitat i pressioacute Este vapor mou una turbina que eacutes la que fa funcionar el generador delectricitat
Que
mad
or d
elco
mbu
stib
le
Serpentiacutenrecalentador
Chim enea
Turb
ina
Gen
erad
or
Refrigeracioacuten
Tran
sfor
mad
orD istribucioacuten
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Elements drsquouna Central Tegravermica
CALDERA
TURBINA
CONDENSADOR
Vore animacioacute
ALTERNADOREVAPORADOR
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Tipus de Combustibles
Aquestes centrals es situen a prop de les mines per evitar costos de transport si es tracta de carboacute nacional o prop dels centres de consum si es importat
Carboacute
Fuel
Gas Natural
Aquestes centrals es situen prop de la costa i preferentment dels refineries
Arriba a la central en gasoductes a alta pressioacute
Les centrals que estan dissenyades per utilitzar diferents combustibles per exemple carboacute i gas natural sanomenen termoelegravectriques mixtes
Hi ha molts tipus de calderes i les calderes disposaran de cremadors adequats al tipus de combustible que utilitzen
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Turbines
El vapor a alta temperatura i pressioacute sintrodueix a la turbina en el cos dalta pressioacute formada per centenars dagraveleps petits A mesura que el vapor srsquoexpandeix i perd pressioacute va cap a la zona de baixa pressioacute amb dagraveleps meacutes grans
Transformen lenergia cinegravetica del vapor daigua en energia cinegravetica rotatograveria en el rodet
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Xemeneies
Teacute la funcioacute drsquoevacuar a latmosfera els gasos procedents de la combustioacute
Disposen de filtres meacutes o menys sofisticats per eliminar al magravexim els elements contaminats abans dalliberar els gasos a latmosfera
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Torres Refrigeracioacute
Serveixen per refredar laigua del condensador i poden ser
Tancats En ells eacutes imprescindible refredar laigua per tornar-la a utilitzar
Oberts Utilitzen aigua de riu eacutes necessari per no afectar la fauna que es retorni al riu amb la temperatura meacutes semblant possible a la de laigua del riu
Condensador
Per augmentar el rendiment termodinagravemic de la transformacioacute laigua per vaporitzar ha dentrar a la caldera en estat liacutequid En el condensador el vapor procedent de les turbines es condensa abans de tornar a entrar a la caldera per tal de repetir el cicle
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Elevat rendiment
Accessibilitat de les mategraveries primesCarboacute fuel o gas natural
Baix cost de manteniment comparat amb una nuclear(Produccioacute gt 50)
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Produccioacute amb recursos no renovables
Emissioacute de gasos provenents de la combustioacuteCO2 Efecte hivernacleNOx SOx Pluja agravecida
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Radioactivitat
La radioactivitat eacutes el fenomen segons el qual determinats materials (pe Urani) emeten radiacions espontagraveniament
Tipus de radiacions
Alfa (Masa 4u)
Beta (electrons)
Gamma (radiacions
electromagnegravetiques
drsquoalta frequumlegravencia)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Radioactivitat Estabilidad Nuclear
Segons la proporcioacute entre protons i neutrons dun nucli este eacutes estable o no
Si el nucli eacutes estable lelement no eacutes radioactiu perograve quan la relacioacute entre els components del nucli no eacutes ladequada este emet partiacutecules i radiacions electro-magnegravetiques fins a aconseguir lestabilitat
Es criden isogravetops radioactius tots aquells isogravetops que emeten radiacions (pe el carboni- 14)Eacutes possible aconseguir que un nucli estable es transforme en radioactiu si li arriba una partiacutecula amb suficient energia i ho desestabilitza (radioactivitat artificial)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Radioactivitat Desintegracioacute
El periacuteode de semidesintegracioacuten duna substagravencia radioactiva eacutes el temps necessari perquegrave es desintegre la meitat dels nuclis presents en una mostra de la dita substagravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Utilitats de Isotops radioactius
Generacioacute drsquoelectricitat Centrals Nuclears
Medicina Tractament contra zones canceriacutegenes
Datacioacute arqueologravegica (Carbono 14)
Perills dels Isotops radioactius
- Cagravencer de tiroide destoacutemac pulmons mamella recte cogravelon tiroide medulmiddotla ogravessia i del sistema limfagravetic- Trastorns cardiovasculars i del sistema limfagravetic - Problemes amb la circulacioacute de la sang i leucegravemia- Impactes sobre laparell reproductor impotegravencia en els hogravemens retard del desenvolupament sexual trastorns del cicle menstrual anegravemia durant i despreacutes del part anomalies en el part i ruptura prematura dels aiguumles
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Nuclear
Lenergia nuclear eacutes aquella que sallibera com a resultat de qualsevol reaccioacute nuclear
Aquesta energia es pot obtindre per fissioacute o per fusioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fussioacute
Una reaccioacute de fusioacute nuclear eacutes un proceacutes segons el qual sunixen nuclis lleugers o intermedis per a formar nuclis meacutes pesats obtenint-se energia
La fusioacute dun nucli de deuteri 2H amb un nucli de triti 3H doacutena lloc a la formacioacute dun nucli dheli-4 4He a meacutes dun neutroacute i una energia dc 176 MeV que es despreacuten en forma de calor
Al sogravel la temperatura eacutes suficient perquegrave es produeixi la fusioacute Aixograve doacutena origen a lEnergia que el sol irradia per tot el sistema planetari
2H + 3H ----gt 4He+ 1 neutroacuten + 176 MeV
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fissioacute
Al reactor nuclear el que es produeix eacutes una reaccioacute en cadena en la qual un neutroacute colpeja un agravetom produeix la fissioacute i en aquest moment srsquoallibera energia caloriacutefica i srsquoalliberen meacutes neutrons que van colpejant posteriorment altres agravetoms i alliberant meacutes energia caloriacutefica
235U + 1 neutroacuten ----gt 142Ba + 91Kr + 3neutrones + 210 MeV
(nota 1 eV =16 10-19 Julio)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear de Fissioacute
La generacioacute drsquoenergia elegravectrica es faragrave tambeacute a partir drsquouna turbina i un alternador la turbina es mouragrave per lrsquoaccioacute del vapor generat al calfar lrsquoaigua drsquouna caldera La particularitat de les centrals nuclears eacutes que el calor necessari srsquoobteacuten de la FISSIOacute drsquoun nucli atogravemic (pe Urani)
Turb
ina
Ge
ne
rad
or
Refrigeracioacuten
Tra
nsf
orm
ad
or
Distribucioacuten
Circuitosecundario
Circuitoprimario
Condensador
Combustiblenuclear
I ntercam biador
Funcionament
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fissioacute Reactor
El reactor nuclear estagrave constituiumlt pel
Vas del reactor Moderador Barres de control i
Refrigerant
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Parts del Reactor
Vas del reactor Forma el nucli del reactor i la font de neutrons (que permet iniciar la reaccioacute en cadena) i el combustible nuclear (lurani natural oi enriquit i el plutoni)
Moderador Redueix la velocitat dels neutrons per assegurar el seu impacte sobre els altres nuclis durani (laiguai el grafit)
Barres de control fabricades amb aleacions de bot cadmi i hafni regulen el nombre de fissions que eacutes produeixen (la temperatura eacutes direct proporcional al nombre de fissions)
El refrigerant teacute la funcioacute de refrigerar el reactor evitant el sobreescalfament i transportar la calor generat en forma de vapor al grup turbina alternador
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Torres de refrigeracioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Elevat rendiment durant la fissioacute srsquoalcancen uarr temperatures
No srsquoalliberen a lrsquoatmosfera gasos de combustioacute
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Produccioacute amb recursos no renovables
Produccioacute de residus radiactius
uarr cost de manteniment
Emissioacute de gran quantitat de vapor drsquoaigua + uarr Humitat de la zona+ uarr Temperatura de la zona+ uarr Temperatura dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS HIDRAgraveULIQUES
La energia hidragraveulica es basa en aprofitar la caiguda de laigua des de certa altura Lenergia potencial es convertix en cinegravetica Laigua passa per les turbines a gran velocitat provocant un moviment de rotacioacute que es transforma en energia elegravectrica per mitjagrave dels generadors
Turbinas y generadores
Canal de salida
Compuerta
Compuerta
Aliviadero
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINES HIDRAgraveULIQUES
En el diseny de les turbines drsquouna central hidragraveulica influiumlxen bagravesicament dos factors CABDAL i ALTURA DEL BOT
TURBINA FRANCIS
TURBINA PELTON
HEgraveLICE Altura Cabdal
Altura Cabdal
Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA FRANCIS Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA PELTON Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
HEgraveLICE Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TIPUS DE CENTRALSAigua corrent
No tenen aiguumla embassada i la produccioacute drsquoenergia depeacuten directament del cabdal del riu
Aigua embassada
Lrsquoaigua srsquoutilitza en funcioacute de la demanda
bull De regulacioacute
De acumulacioacute (bombeig)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
Produccioacute amb recursos renovables
Regulacioacute del cabdal dels rius (pot evitar inundacions)
Transformacioacute a zones de regadiu
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Permet realitzar activitats de recreacioacute (rem banyar-se etc)
INCONVENIENTS
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Inundacioacute de la zona afectada pegraverdua patrimoni histograveric i cultural
Dependegravencia del any hidrologravegic
Alteracioacute del curs natural dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS EOgraveLIQUES
Laire calent (al voltant de lequador) eacutes meacutes lleuger que laire fred per la qual cosa pujaragrave fins a una altura aproximada de 10 km i sestendragrave cap al nord i cap al sud
Ex Brisa marina Durant el dia la terra es calfa meacutes ragravepidament que el mar calfa lrsquoaire terrestre i aquest puja deixant lloc al vent que ve de la mar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AerogeneradorsUn aerogenerador funciona al convertir la forccedila del vent en una forccedila de gir que actua sobre les pales del rotor
La velocitat del vent eacutes molt important
Pot = 12 p v3 pi r2
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
PARTS DrsquoUN AEROGENERADOR
Pales del rotor
Multimplicador
de velocitat (x50)
Generador
500-3000kW
Controlador electrogravenic de posicioacute
Anemoacutemetre i veleta
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Torres
Els aerogeneradors poden tindre les torres dacer formigoacute zelosia o un mastil
La altura dels magravestils pot oscilar entre 30 i 80 metres i una volta colocades les pales la altura total del aeorogenerador podragrave ser de meacutes de 100 metres
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proceacutes de fabricacioacute drsquouna torre drsquoacer
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Les pales del rotor dun aerogenerador sassemblen molt a les ales dun avioacute i estan fabricades amb poliegravester o epoxy reforccedilat amb fibra de vidre
Els aerogeneradors estan dissenyats per a rendir al magravexim a velocitats al voltant de 15 ms Eacutes millor no dissenyar aerogeneradors que maximitzen el seu rendiment a vents meacutes forts ja que els vents tan forts no soacuten comuns
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proba a fatiga de les pales
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Multiplicador de velocitat
Lrsquoeix de la turbina giraragrave molt meacutes lent que lrsquoeix del generador ja que si connectarem directament els dos eixos les pales haurien de girar entre 1000 i 3000 rpm aixoacute pales de meacutes de 45 metres i la velocitat del extrem de la pala seria dos voltes la velocitat del sograve
Generador i rectificacioacute
El generador transforma la rotacioacute del seu eix en electricitat
Com la velocitat de rotacioacute del eix no es constant despreacutes es necessitaragrave rectificar la ona per a que tinga la frequumlegravencia de la red elegravectrica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Produccioacute amb recursos renovables
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Baix Rendiment
Depegraven de la continuiumltat i forccedila del vent
Fort impacte paisatgiacutestic sobre la zona en la que srsquoinstalmiddotla el parc
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
La Radiacioacute Solar
La Radiacioacute Solar arriba a la terra en forma de
Genera gran quantitat denergia tegravermica que srsquoemmagatzema a latmosfera al sogravel i a laigua i la que provoca els vents i el cicle de laigua
Radiacioacute Visible
40De ella depegraven la vida a la terra la fotosiacutentesi i per tant la produccioacute doxigen i biomassa
Radiacioacute Infraroja
57
Radiacioacute Ultravioleta 3
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia SolarSistemes daprofitament de lenergia solar
Via tegravermica
Transformacioacute de la radiacioacute solar en energia tegravermica (Rendiment 65)
Conversioacute fotovoltaica
Transformacioacute de la radiacioacute directament en energia elegravectrica (Rendiment 15)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Transforma directament la radiacioacute solar en energia elegravectrica mitjanccedilant cegravelmiddotlules fotovoltaiques
Les cegravelmiddotlules fotovoltaiques estan construiumldes per una lagravemina de material semiconductor (silici) que teacute la propietat de produir electricitat quan hi incideixen els fotons de les radiacions
La tensioacute magravexima que sobteacute eacutes duns 058V comercialment es fabriquen mograveduls connectats en segraverie i paralel per obtindre la tensioacute i intensitat que necessites
S ilic io PS ilic io p u ro
S ilic io NB a se
R a d ia c io n e s so la re s
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Bagravesicament estan construiumldes per
Plaques fotovoltaiques
Inversor (DCAC)
Transformador
A vegades disposen dun sistema dacumulacioacute i regulacioacute de la carrega si les instalmiddotlacions estagraven aiumlllades de la xarxa comercial
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica Utilitzacions
Instalmiddotlacions connectades a la xarxa
Centrals fotovoltaiques
Sistemes integrats en edificis
Instalmiddotlacions aiumlllades de la xarxa
Electrificacions rurals
Senyalitzacioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Energia Solar Fotovoltaica
Font Renovable
Costos de fabricacioacute siguin molt elevats
El rendiment de la transformacioacute eacutes molt baix del 10 al 15
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica
El panell solar tegravermic esta format per
Plaques planes aiumlllades amb un vidreEn linterior porta tubs en serpentiacute pel qual circula laigua impulsada per la gravetat o per una bomba Lintercambiador tegravermic transferix la calor del sistema primari al acumulador convencional que eacutes el que deu subministrar el consum daigua en qualsevol moment encara que no existisca radiacioacute solar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica Usos
Aigua calenta sanitagraveria
Calefaccioacute
Climatitzacioacute de piscines cobertes i descobertes
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Centrals termosolarsObtenen energia elegravectrica a traveacutes de lenergia tegravermica obtinguda de la radiacioacute solar
La radiacioacute solar es concentra sobre un fluid (aigua oli tegravermic sodietc) aquest passa per un intercanviador i produeix el vapor que acciona la turbina i el generador en el qual sobteacute lenergia elegravectrica con en qualsevol central tegravermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes Heliocegraventrics
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes de Torre central
Aquestes instalmiddotlacions arriben fins a 5MW de potegravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font denergia neta i Gratuiumlta
Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions danys)
La radiacioacute arriba de manera dispersa i inconstant i sha de transformar en el moment en energia tegravermica o elegravectrica ja que no es disposa de cap sistema demmagatzematge Soacuten necessaris sistemes de captacioacute de gran superfiacutecie
Inversioacute inicial elevada ateacutes que els sistemes de captacioacute encara soacuten relativament cars
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
El progreacutes tecnologravegic ens ha permeacutes
TRANSFORMAR la ENERGIA que te el nostre planeta i utilitzar-la per aconseguir
TREBALL
Per a poder utilitzar i transformar la energia quan ens faccedila falta seragrave de vital importancia poder emmagatzemar-la o disposar drsquoella fagravecilment
Les FONTS drsquoENERGIA a partir de les quals obtenim la major part de la energia que consumim son
HIDRAgraveULICA
EOgraveLICA
SOLAR
PETROLI
CARBOacute
GAS NATURAL
NUCLEAR
GEOTEgraveRMICA
MAREMOTRIU
BIOMASA
Les FONTS drsquoENERGIA es poden
CLASSIFICAR de diverses maneres
HIDRAgraveULICA
EOgraveLICASOLAR
PETROLICARBOacute
GAS NATURALNUCLEAR
GEOTEgraveRMICAMAREMOTRIU
BIOMASA
1 Capacitat de regeneracioacute de la natura
Renovables
No Renovables
HIDRAgraveULICA
EOgraveLICASOLAR
PETROLICARBOacute
GAS NATURALNUCLEAR
GEOTEgraveRMICA
MAREMOTRIU
BIOMASA
2 Situacioacute de desenvolupament de la tecnologia utilitzada per a la transformacioacute de la energia
No Convencional
Convencional
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Tegravermica
Vapor deagua Turbina
El funcionament duna central convencional eacutes molt semblant a la duna olla de pressioacute En el seu interior es produiumlx vapor daigua que escapa per un orifici a gran velocitat i pressioacute Este vapor mou una turbina que eacutes la que fa funcionar el generador delectricitat
Que
mad
or d
elco
mbu
stib
le
Serpentiacutenrecalentador
Chim enea
Turb
ina
Gen
erad
or
Refrigeracioacuten
Tran
sfor
mad
orD istribucioacuten
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Elements drsquouna Central Tegravermica
CALDERA
TURBINA
CONDENSADOR
Vore animacioacute
ALTERNADOREVAPORADOR
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Tipus de Combustibles
Aquestes centrals es situen a prop de les mines per evitar costos de transport si es tracta de carboacute nacional o prop dels centres de consum si es importat
Carboacute
Fuel
Gas Natural
Aquestes centrals es situen prop de la costa i preferentment dels refineries
Arriba a la central en gasoductes a alta pressioacute
Les centrals que estan dissenyades per utilitzar diferents combustibles per exemple carboacute i gas natural sanomenen termoelegravectriques mixtes
Hi ha molts tipus de calderes i les calderes disposaran de cremadors adequats al tipus de combustible que utilitzen
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Turbines
El vapor a alta temperatura i pressioacute sintrodueix a la turbina en el cos dalta pressioacute formada per centenars dagraveleps petits A mesura que el vapor srsquoexpandeix i perd pressioacute va cap a la zona de baixa pressioacute amb dagraveleps meacutes grans
Transformen lenergia cinegravetica del vapor daigua en energia cinegravetica rotatograveria en el rodet
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Xemeneies
Teacute la funcioacute drsquoevacuar a latmosfera els gasos procedents de la combustioacute
Disposen de filtres meacutes o menys sofisticats per eliminar al magravexim els elements contaminats abans dalliberar els gasos a latmosfera
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Torres Refrigeracioacute
Serveixen per refredar laigua del condensador i poden ser
Tancats En ells eacutes imprescindible refredar laigua per tornar-la a utilitzar
Oberts Utilitzen aigua de riu eacutes necessari per no afectar la fauna que es retorni al riu amb la temperatura meacutes semblant possible a la de laigua del riu
Condensador
Per augmentar el rendiment termodinagravemic de la transformacioacute laigua per vaporitzar ha dentrar a la caldera en estat liacutequid En el condensador el vapor procedent de les turbines es condensa abans de tornar a entrar a la caldera per tal de repetir el cicle
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Elevat rendiment
Accessibilitat de les mategraveries primesCarboacute fuel o gas natural
Baix cost de manteniment comparat amb una nuclear(Produccioacute gt 50)
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Produccioacute amb recursos no renovables
Emissioacute de gasos provenents de la combustioacuteCO2 Efecte hivernacleNOx SOx Pluja agravecida
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Radioactivitat
La radioactivitat eacutes el fenomen segons el qual determinats materials (pe Urani) emeten radiacions espontagraveniament
Tipus de radiacions
Alfa (Masa 4u)
Beta (electrons)
Gamma (radiacions
electromagnegravetiques
drsquoalta frequumlegravencia)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Radioactivitat Estabilidad Nuclear
Segons la proporcioacute entre protons i neutrons dun nucli este eacutes estable o no
Si el nucli eacutes estable lelement no eacutes radioactiu perograve quan la relacioacute entre els components del nucli no eacutes ladequada este emet partiacutecules i radiacions electro-magnegravetiques fins a aconseguir lestabilitat
Es criden isogravetops radioactius tots aquells isogravetops que emeten radiacions (pe el carboni- 14)Eacutes possible aconseguir que un nucli estable es transforme en radioactiu si li arriba una partiacutecula amb suficient energia i ho desestabilitza (radioactivitat artificial)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Radioactivitat Desintegracioacute
El periacuteode de semidesintegracioacuten duna substagravencia radioactiva eacutes el temps necessari perquegrave es desintegre la meitat dels nuclis presents en una mostra de la dita substagravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Utilitats de Isotops radioactius
Generacioacute drsquoelectricitat Centrals Nuclears
Medicina Tractament contra zones canceriacutegenes
Datacioacute arqueologravegica (Carbono 14)
Perills dels Isotops radioactius
- Cagravencer de tiroide destoacutemac pulmons mamella recte cogravelon tiroide medulmiddotla ogravessia i del sistema limfagravetic- Trastorns cardiovasculars i del sistema limfagravetic - Problemes amb la circulacioacute de la sang i leucegravemia- Impactes sobre laparell reproductor impotegravencia en els hogravemens retard del desenvolupament sexual trastorns del cicle menstrual anegravemia durant i despreacutes del part anomalies en el part i ruptura prematura dels aiguumles
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Nuclear
Lenergia nuclear eacutes aquella que sallibera com a resultat de qualsevol reaccioacute nuclear
Aquesta energia es pot obtindre per fissioacute o per fusioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fussioacute
Una reaccioacute de fusioacute nuclear eacutes un proceacutes segons el qual sunixen nuclis lleugers o intermedis per a formar nuclis meacutes pesats obtenint-se energia
La fusioacute dun nucli de deuteri 2H amb un nucli de triti 3H doacutena lloc a la formacioacute dun nucli dheli-4 4He a meacutes dun neutroacute i una energia dc 176 MeV que es despreacuten en forma de calor
Al sogravel la temperatura eacutes suficient perquegrave es produeixi la fusioacute Aixograve doacutena origen a lEnergia que el sol irradia per tot el sistema planetari
2H + 3H ----gt 4He+ 1 neutroacuten + 176 MeV
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fissioacute
Al reactor nuclear el que es produeix eacutes una reaccioacute en cadena en la qual un neutroacute colpeja un agravetom produeix la fissioacute i en aquest moment srsquoallibera energia caloriacutefica i srsquoalliberen meacutes neutrons que van colpejant posteriorment altres agravetoms i alliberant meacutes energia caloriacutefica
235U + 1 neutroacuten ----gt 142Ba + 91Kr + 3neutrones + 210 MeV
(nota 1 eV =16 10-19 Julio)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear de Fissioacute
La generacioacute drsquoenergia elegravectrica es faragrave tambeacute a partir drsquouna turbina i un alternador la turbina es mouragrave per lrsquoaccioacute del vapor generat al calfar lrsquoaigua drsquouna caldera La particularitat de les centrals nuclears eacutes que el calor necessari srsquoobteacuten de la FISSIOacute drsquoun nucli atogravemic (pe Urani)
Turb
ina
Ge
ne
rad
or
Refrigeracioacuten
Tra
nsf
orm
ad
or
Distribucioacuten
Circuitosecundario
Circuitoprimario
Condensador
Combustiblenuclear
I ntercam biador
Funcionament
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fissioacute Reactor
El reactor nuclear estagrave constituiumlt pel
Vas del reactor Moderador Barres de control i
Refrigerant
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Parts del Reactor
Vas del reactor Forma el nucli del reactor i la font de neutrons (que permet iniciar la reaccioacute en cadena) i el combustible nuclear (lurani natural oi enriquit i el plutoni)
Moderador Redueix la velocitat dels neutrons per assegurar el seu impacte sobre els altres nuclis durani (laiguai el grafit)
Barres de control fabricades amb aleacions de bot cadmi i hafni regulen el nombre de fissions que eacutes produeixen (la temperatura eacutes direct proporcional al nombre de fissions)
El refrigerant teacute la funcioacute de refrigerar el reactor evitant el sobreescalfament i transportar la calor generat en forma de vapor al grup turbina alternador
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Torres de refrigeracioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Elevat rendiment durant la fissioacute srsquoalcancen uarr temperatures
No srsquoalliberen a lrsquoatmosfera gasos de combustioacute
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Produccioacute amb recursos no renovables
Produccioacute de residus radiactius
uarr cost de manteniment
Emissioacute de gran quantitat de vapor drsquoaigua + uarr Humitat de la zona+ uarr Temperatura de la zona+ uarr Temperatura dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS HIDRAgraveULIQUES
La energia hidragraveulica es basa en aprofitar la caiguda de laigua des de certa altura Lenergia potencial es convertix en cinegravetica Laigua passa per les turbines a gran velocitat provocant un moviment de rotacioacute que es transforma en energia elegravectrica per mitjagrave dels generadors
Turbinas y generadores
Canal de salida
Compuerta
Compuerta
Aliviadero
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINES HIDRAgraveULIQUES
En el diseny de les turbines drsquouna central hidragraveulica influiumlxen bagravesicament dos factors CABDAL i ALTURA DEL BOT
TURBINA FRANCIS
TURBINA PELTON
HEgraveLICE Altura Cabdal
Altura Cabdal
Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA FRANCIS Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA PELTON Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
HEgraveLICE Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TIPUS DE CENTRALSAigua corrent
No tenen aiguumla embassada i la produccioacute drsquoenergia depeacuten directament del cabdal del riu
Aigua embassada
Lrsquoaigua srsquoutilitza en funcioacute de la demanda
bull De regulacioacute
De acumulacioacute (bombeig)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
Produccioacute amb recursos renovables
Regulacioacute del cabdal dels rius (pot evitar inundacions)
Transformacioacute a zones de regadiu
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Permet realitzar activitats de recreacioacute (rem banyar-se etc)
INCONVENIENTS
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Inundacioacute de la zona afectada pegraverdua patrimoni histograveric i cultural
Dependegravencia del any hidrologravegic
Alteracioacute del curs natural dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS EOgraveLIQUES
Laire calent (al voltant de lequador) eacutes meacutes lleuger que laire fred per la qual cosa pujaragrave fins a una altura aproximada de 10 km i sestendragrave cap al nord i cap al sud
Ex Brisa marina Durant el dia la terra es calfa meacutes ragravepidament que el mar calfa lrsquoaire terrestre i aquest puja deixant lloc al vent que ve de la mar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AerogeneradorsUn aerogenerador funciona al convertir la forccedila del vent en una forccedila de gir que actua sobre les pales del rotor
La velocitat del vent eacutes molt important
Pot = 12 p v3 pi r2
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
PARTS DrsquoUN AEROGENERADOR
Pales del rotor
Multimplicador
de velocitat (x50)
Generador
500-3000kW
Controlador electrogravenic de posicioacute
Anemoacutemetre i veleta
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Torres
Els aerogeneradors poden tindre les torres dacer formigoacute zelosia o un mastil
La altura dels magravestils pot oscilar entre 30 i 80 metres i una volta colocades les pales la altura total del aeorogenerador podragrave ser de meacutes de 100 metres
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proceacutes de fabricacioacute drsquouna torre drsquoacer
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Les pales del rotor dun aerogenerador sassemblen molt a les ales dun avioacute i estan fabricades amb poliegravester o epoxy reforccedilat amb fibra de vidre
Els aerogeneradors estan dissenyats per a rendir al magravexim a velocitats al voltant de 15 ms Eacutes millor no dissenyar aerogeneradors que maximitzen el seu rendiment a vents meacutes forts ja que els vents tan forts no soacuten comuns
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proba a fatiga de les pales
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Multiplicador de velocitat
Lrsquoeix de la turbina giraragrave molt meacutes lent que lrsquoeix del generador ja que si connectarem directament els dos eixos les pales haurien de girar entre 1000 i 3000 rpm aixoacute pales de meacutes de 45 metres i la velocitat del extrem de la pala seria dos voltes la velocitat del sograve
Generador i rectificacioacute
El generador transforma la rotacioacute del seu eix en electricitat
Com la velocitat de rotacioacute del eix no es constant despreacutes es necessitaragrave rectificar la ona per a que tinga la frequumlegravencia de la red elegravectrica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Produccioacute amb recursos renovables
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Baix Rendiment
Depegraven de la continuiumltat i forccedila del vent
Fort impacte paisatgiacutestic sobre la zona en la que srsquoinstalmiddotla el parc
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
La Radiacioacute Solar
La Radiacioacute Solar arriba a la terra en forma de
Genera gran quantitat denergia tegravermica que srsquoemmagatzema a latmosfera al sogravel i a laigua i la que provoca els vents i el cicle de laigua
Radiacioacute Visible
40De ella depegraven la vida a la terra la fotosiacutentesi i per tant la produccioacute doxigen i biomassa
Radiacioacute Infraroja
57
Radiacioacute Ultravioleta 3
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia SolarSistemes daprofitament de lenergia solar
Via tegravermica
Transformacioacute de la radiacioacute solar en energia tegravermica (Rendiment 65)
Conversioacute fotovoltaica
Transformacioacute de la radiacioacute directament en energia elegravectrica (Rendiment 15)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Transforma directament la radiacioacute solar en energia elegravectrica mitjanccedilant cegravelmiddotlules fotovoltaiques
Les cegravelmiddotlules fotovoltaiques estan construiumldes per una lagravemina de material semiconductor (silici) que teacute la propietat de produir electricitat quan hi incideixen els fotons de les radiacions
La tensioacute magravexima que sobteacute eacutes duns 058V comercialment es fabriquen mograveduls connectats en segraverie i paralel per obtindre la tensioacute i intensitat que necessites
S ilic io PS ilic io p u ro
S ilic io NB a se
R a d ia c io n e s so la re s
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Bagravesicament estan construiumldes per
Plaques fotovoltaiques
Inversor (DCAC)
Transformador
A vegades disposen dun sistema dacumulacioacute i regulacioacute de la carrega si les instalmiddotlacions estagraven aiumlllades de la xarxa comercial
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica Utilitzacions
Instalmiddotlacions connectades a la xarxa
Centrals fotovoltaiques
Sistemes integrats en edificis
Instalmiddotlacions aiumlllades de la xarxa
Electrificacions rurals
Senyalitzacioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Energia Solar Fotovoltaica
Font Renovable
Costos de fabricacioacute siguin molt elevats
El rendiment de la transformacioacute eacutes molt baix del 10 al 15
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica
El panell solar tegravermic esta format per
Plaques planes aiumlllades amb un vidreEn linterior porta tubs en serpentiacute pel qual circula laigua impulsada per la gravetat o per una bomba Lintercambiador tegravermic transferix la calor del sistema primari al acumulador convencional que eacutes el que deu subministrar el consum daigua en qualsevol moment encara que no existisca radiacioacute solar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica Usos
Aigua calenta sanitagraveria
Calefaccioacute
Climatitzacioacute de piscines cobertes i descobertes
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Centrals termosolarsObtenen energia elegravectrica a traveacutes de lenergia tegravermica obtinguda de la radiacioacute solar
La radiacioacute solar es concentra sobre un fluid (aigua oli tegravermic sodietc) aquest passa per un intercanviador i produeix el vapor que acciona la turbina i el generador en el qual sobteacute lenergia elegravectrica con en qualsevol central tegravermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes Heliocegraventrics
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes de Torre central
Aquestes instalmiddotlacions arriben fins a 5MW de potegravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font denergia neta i Gratuiumlta
Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions danys)
La radiacioacute arriba de manera dispersa i inconstant i sha de transformar en el moment en energia tegravermica o elegravectrica ja que no es disposa de cap sistema demmagatzematge Soacuten necessaris sistemes de captacioacute de gran superfiacutecie
Inversioacute inicial elevada ateacutes que els sistemes de captacioacute encara soacuten relativament cars
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Per a poder utilitzar i transformar la energia quan ens faccedila falta seragrave de vital importancia poder emmagatzemar-la o disposar drsquoella fagravecilment
Les FONTS drsquoENERGIA a partir de les quals obtenim la major part de la energia que consumim son
HIDRAgraveULICA
EOgraveLICA
SOLAR
PETROLI
CARBOacute
GAS NATURAL
NUCLEAR
GEOTEgraveRMICA
MAREMOTRIU
BIOMASA
Les FONTS drsquoENERGIA es poden
CLASSIFICAR de diverses maneres
HIDRAgraveULICA
EOgraveLICASOLAR
PETROLICARBOacute
GAS NATURALNUCLEAR
GEOTEgraveRMICAMAREMOTRIU
BIOMASA
1 Capacitat de regeneracioacute de la natura
Renovables
No Renovables
HIDRAgraveULICA
EOgraveLICASOLAR
PETROLICARBOacute
GAS NATURALNUCLEAR
GEOTEgraveRMICA
MAREMOTRIU
BIOMASA
2 Situacioacute de desenvolupament de la tecnologia utilitzada per a la transformacioacute de la energia
No Convencional
Convencional
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Tegravermica
Vapor deagua Turbina
El funcionament duna central convencional eacutes molt semblant a la duna olla de pressioacute En el seu interior es produiumlx vapor daigua que escapa per un orifici a gran velocitat i pressioacute Este vapor mou una turbina que eacutes la que fa funcionar el generador delectricitat
Que
mad
or d
elco
mbu
stib
le
Serpentiacutenrecalentador
Chim enea
Turb
ina
Gen
erad
or
Refrigeracioacuten
Tran
sfor
mad
orD istribucioacuten
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Elements drsquouna Central Tegravermica
CALDERA
TURBINA
CONDENSADOR
Vore animacioacute
ALTERNADOREVAPORADOR
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Tipus de Combustibles
Aquestes centrals es situen a prop de les mines per evitar costos de transport si es tracta de carboacute nacional o prop dels centres de consum si es importat
Carboacute
Fuel
Gas Natural
Aquestes centrals es situen prop de la costa i preferentment dels refineries
Arriba a la central en gasoductes a alta pressioacute
Les centrals que estan dissenyades per utilitzar diferents combustibles per exemple carboacute i gas natural sanomenen termoelegravectriques mixtes
Hi ha molts tipus de calderes i les calderes disposaran de cremadors adequats al tipus de combustible que utilitzen
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Turbines
El vapor a alta temperatura i pressioacute sintrodueix a la turbina en el cos dalta pressioacute formada per centenars dagraveleps petits A mesura que el vapor srsquoexpandeix i perd pressioacute va cap a la zona de baixa pressioacute amb dagraveleps meacutes grans
Transformen lenergia cinegravetica del vapor daigua en energia cinegravetica rotatograveria en el rodet
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Xemeneies
Teacute la funcioacute drsquoevacuar a latmosfera els gasos procedents de la combustioacute
Disposen de filtres meacutes o menys sofisticats per eliminar al magravexim els elements contaminats abans dalliberar els gasos a latmosfera
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Torres Refrigeracioacute
Serveixen per refredar laigua del condensador i poden ser
Tancats En ells eacutes imprescindible refredar laigua per tornar-la a utilitzar
Oberts Utilitzen aigua de riu eacutes necessari per no afectar la fauna que es retorni al riu amb la temperatura meacutes semblant possible a la de laigua del riu
Condensador
Per augmentar el rendiment termodinagravemic de la transformacioacute laigua per vaporitzar ha dentrar a la caldera en estat liacutequid En el condensador el vapor procedent de les turbines es condensa abans de tornar a entrar a la caldera per tal de repetir el cicle
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Elevat rendiment
Accessibilitat de les mategraveries primesCarboacute fuel o gas natural
Baix cost de manteniment comparat amb una nuclear(Produccioacute gt 50)
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Produccioacute amb recursos no renovables
Emissioacute de gasos provenents de la combustioacuteCO2 Efecte hivernacleNOx SOx Pluja agravecida
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Radioactivitat
La radioactivitat eacutes el fenomen segons el qual determinats materials (pe Urani) emeten radiacions espontagraveniament
Tipus de radiacions
Alfa (Masa 4u)
Beta (electrons)
Gamma (radiacions
electromagnegravetiques
drsquoalta frequumlegravencia)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Radioactivitat Estabilidad Nuclear
Segons la proporcioacute entre protons i neutrons dun nucli este eacutes estable o no
Si el nucli eacutes estable lelement no eacutes radioactiu perograve quan la relacioacute entre els components del nucli no eacutes ladequada este emet partiacutecules i radiacions electro-magnegravetiques fins a aconseguir lestabilitat
Es criden isogravetops radioactius tots aquells isogravetops que emeten radiacions (pe el carboni- 14)Eacutes possible aconseguir que un nucli estable es transforme en radioactiu si li arriba una partiacutecula amb suficient energia i ho desestabilitza (radioactivitat artificial)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Radioactivitat Desintegracioacute
El periacuteode de semidesintegracioacuten duna substagravencia radioactiva eacutes el temps necessari perquegrave es desintegre la meitat dels nuclis presents en una mostra de la dita substagravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Utilitats de Isotops radioactius
Generacioacute drsquoelectricitat Centrals Nuclears
Medicina Tractament contra zones canceriacutegenes
Datacioacute arqueologravegica (Carbono 14)
Perills dels Isotops radioactius
- Cagravencer de tiroide destoacutemac pulmons mamella recte cogravelon tiroide medulmiddotla ogravessia i del sistema limfagravetic- Trastorns cardiovasculars i del sistema limfagravetic - Problemes amb la circulacioacute de la sang i leucegravemia- Impactes sobre laparell reproductor impotegravencia en els hogravemens retard del desenvolupament sexual trastorns del cicle menstrual anegravemia durant i despreacutes del part anomalies en el part i ruptura prematura dels aiguumles
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Nuclear
Lenergia nuclear eacutes aquella que sallibera com a resultat de qualsevol reaccioacute nuclear
Aquesta energia es pot obtindre per fissioacute o per fusioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fussioacute
Una reaccioacute de fusioacute nuclear eacutes un proceacutes segons el qual sunixen nuclis lleugers o intermedis per a formar nuclis meacutes pesats obtenint-se energia
La fusioacute dun nucli de deuteri 2H amb un nucli de triti 3H doacutena lloc a la formacioacute dun nucli dheli-4 4He a meacutes dun neutroacute i una energia dc 176 MeV que es despreacuten en forma de calor
Al sogravel la temperatura eacutes suficient perquegrave es produeixi la fusioacute Aixograve doacutena origen a lEnergia que el sol irradia per tot el sistema planetari
2H + 3H ----gt 4He+ 1 neutroacuten + 176 MeV
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fissioacute
Al reactor nuclear el que es produeix eacutes una reaccioacute en cadena en la qual un neutroacute colpeja un agravetom produeix la fissioacute i en aquest moment srsquoallibera energia caloriacutefica i srsquoalliberen meacutes neutrons que van colpejant posteriorment altres agravetoms i alliberant meacutes energia caloriacutefica
235U + 1 neutroacuten ----gt 142Ba + 91Kr + 3neutrones + 210 MeV
(nota 1 eV =16 10-19 Julio)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear de Fissioacute
La generacioacute drsquoenergia elegravectrica es faragrave tambeacute a partir drsquouna turbina i un alternador la turbina es mouragrave per lrsquoaccioacute del vapor generat al calfar lrsquoaigua drsquouna caldera La particularitat de les centrals nuclears eacutes que el calor necessari srsquoobteacuten de la FISSIOacute drsquoun nucli atogravemic (pe Urani)
Turb
ina
Ge
ne
rad
or
Refrigeracioacuten
Tra
nsf
orm
ad
or
Distribucioacuten
Circuitosecundario
Circuitoprimario
Condensador
Combustiblenuclear
I ntercam biador
Funcionament
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fissioacute Reactor
El reactor nuclear estagrave constituiumlt pel
Vas del reactor Moderador Barres de control i
Refrigerant
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Parts del Reactor
Vas del reactor Forma el nucli del reactor i la font de neutrons (que permet iniciar la reaccioacute en cadena) i el combustible nuclear (lurani natural oi enriquit i el plutoni)
Moderador Redueix la velocitat dels neutrons per assegurar el seu impacte sobre els altres nuclis durani (laiguai el grafit)
Barres de control fabricades amb aleacions de bot cadmi i hafni regulen el nombre de fissions que eacutes produeixen (la temperatura eacutes direct proporcional al nombre de fissions)
El refrigerant teacute la funcioacute de refrigerar el reactor evitant el sobreescalfament i transportar la calor generat en forma de vapor al grup turbina alternador
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Torres de refrigeracioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Elevat rendiment durant la fissioacute srsquoalcancen uarr temperatures
No srsquoalliberen a lrsquoatmosfera gasos de combustioacute
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Produccioacute amb recursos no renovables
Produccioacute de residus radiactius
uarr cost de manteniment
Emissioacute de gran quantitat de vapor drsquoaigua + uarr Humitat de la zona+ uarr Temperatura de la zona+ uarr Temperatura dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS HIDRAgraveULIQUES
La energia hidragraveulica es basa en aprofitar la caiguda de laigua des de certa altura Lenergia potencial es convertix en cinegravetica Laigua passa per les turbines a gran velocitat provocant un moviment de rotacioacute que es transforma en energia elegravectrica per mitjagrave dels generadors
Turbinas y generadores
Canal de salida
Compuerta
Compuerta
Aliviadero
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINES HIDRAgraveULIQUES
En el diseny de les turbines drsquouna central hidragraveulica influiumlxen bagravesicament dos factors CABDAL i ALTURA DEL BOT
TURBINA FRANCIS
TURBINA PELTON
HEgraveLICE Altura Cabdal
Altura Cabdal
Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA FRANCIS Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA PELTON Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
HEgraveLICE Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TIPUS DE CENTRALSAigua corrent
No tenen aiguumla embassada i la produccioacute drsquoenergia depeacuten directament del cabdal del riu
Aigua embassada
Lrsquoaigua srsquoutilitza en funcioacute de la demanda
bull De regulacioacute
De acumulacioacute (bombeig)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
Produccioacute amb recursos renovables
Regulacioacute del cabdal dels rius (pot evitar inundacions)
Transformacioacute a zones de regadiu
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Permet realitzar activitats de recreacioacute (rem banyar-se etc)
INCONVENIENTS
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Inundacioacute de la zona afectada pegraverdua patrimoni histograveric i cultural
Dependegravencia del any hidrologravegic
Alteracioacute del curs natural dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS EOgraveLIQUES
Laire calent (al voltant de lequador) eacutes meacutes lleuger que laire fred per la qual cosa pujaragrave fins a una altura aproximada de 10 km i sestendragrave cap al nord i cap al sud
Ex Brisa marina Durant el dia la terra es calfa meacutes ragravepidament que el mar calfa lrsquoaire terrestre i aquest puja deixant lloc al vent que ve de la mar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AerogeneradorsUn aerogenerador funciona al convertir la forccedila del vent en una forccedila de gir que actua sobre les pales del rotor
La velocitat del vent eacutes molt important
Pot = 12 p v3 pi r2
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
PARTS DrsquoUN AEROGENERADOR
Pales del rotor
Multimplicador
de velocitat (x50)
Generador
500-3000kW
Controlador electrogravenic de posicioacute
Anemoacutemetre i veleta
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Torres
Els aerogeneradors poden tindre les torres dacer formigoacute zelosia o un mastil
La altura dels magravestils pot oscilar entre 30 i 80 metres i una volta colocades les pales la altura total del aeorogenerador podragrave ser de meacutes de 100 metres
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proceacutes de fabricacioacute drsquouna torre drsquoacer
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Les pales del rotor dun aerogenerador sassemblen molt a les ales dun avioacute i estan fabricades amb poliegravester o epoxy reforccedilat amb fibra de vidre
Els aerogeneradors estan dissenyats per a rendir al magravexim a velocitats al voltant de 15 ms Eacutes millor no dissenyar aerogeneradors que maximitzen el seu rendiment a vents meacutes forts ja que els vents tan forts no soacuten comuns
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proba a fatiga de les pales
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Multiplicador de velocitat
Lrsquoeix de la turbina giraragrave molt meacutes lent que lrsquoeix del generador ja que si connectarem directament els dos eixos les pales haurien de girar entre 1000 i 3000 rpm aixoacute pales de meacutes de 45 metres i la velocitat del extrem de la pala seria dos voltes la velocitat del sograve
Generador i rectificacioacute
El generador transforma la rotacioacute del seu eix en electricitat
Com la velocitat de rotacioacute del eix no es constant despreacutes es necessitaragrave rectificar la ona per a que tinga la frequumlegravencia de la red elegravectrica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Produccioacute amb recursos renovables
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Baix Rendiment
Depegraven de la continuiumltat i forccedila del vent
Fort impacte paisatgiacutestic sobre la zona en la que srsquoinstalmiddotla el parc
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
La Radiacioacute Solar
La Radiacioacute Solar arriba a la terra en forma de
Genera gran quantitat denergia tegravermica que srsquoemmagatzema a latmosfera al sogravel i a laigua i la que provoca els vents i el cicle de laigua
Radiacioacute Visible
40De ella depegraven la vida a la terra la fotosiacutentesi i per tant la produccioacute doxigen i biomassa
Radiacioacute Infraroja
57
Radiacioacute Ultravioleta 3
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia SolarSistemes daprofitament de lenergia solar
Via tegravermica
Transformacioacute de la radiacioacute solar en energia tegravermica (Rendiment 65)
Conversioacute fotovoltaica
Transformacioacute de la radiacioacute directament en energia elegravectrica (Rendiment 15)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Transforma directament la radiacioacute solar en energia elegravectrica mitjanccedilant cegravelmiddotlules fotovoltaiques
Les cegravelmiddotlules fotovoltaiques estan construiumldes per una lagravemina de material semiconductor (silici) que teacute la propietat de produir electricitat quan hi incideixen els fotons de les radiacions
La tensioacute magravexima que sobteacute eacutes duns 058V comercialment es fabriquen mograveduls connectats en segraverie i paralel per obtindre la tensioacute i intensitat que necessites
S ilic io PS ilic io p u ro
S ilic io NB a se
R a d ia c io n e s so la re s
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Bagravesicament estan construiumldes per
Plaques fotovoltaiques
Inversor (DCAC)
Transformador
A vegades disposen dun sistema dacumulacioacute i regulacioacute de la carrega si les instalmiddotlacions estagraven aiumlllades de la xarxa comercial
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica Utilitzacions
Instalmiddotlacions connectades a la xarxa
Centrals fotovoltaiques
Sistemes integrats en edificis
Instalmiddotlacions aiumlllades de la xarxa
Electrificacions rurals
Senyalitzacioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Energia Solar Fotovoltaica
Font Renovable
Costos de fabricacioacute siguin molt elevats
El rendiment de la transformacioacute eacutes molt baix del 10 al 15
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica
El panell solar tegravermic esta format per
Plaques planes aiumlllades amb un vidreEn linterior porta tubs en serpentiacute pel qual circula laigua impulsada per la gravetat o per una bomba Lintercambiador tegravermic transferix la calor del sistema primari al acumulador convencional que eacutes el que deu subministrar el consum daigua en qualsevol moment encara que no existisca radiacioacute solar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica Usos
Aigua calenta sanitagraveria
Calefaccioacute
Climatitzacioacute de piscines cobertes i descobertes
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Centrals termosolarsObtenen energia elegravectrica a traveacutes de lenergia tegravermica obtinguda de la radiacioacute solar
La radiacioacute solar es concentra sobre un fluid (aigua oli tegravermic sodietc) aquest passa per un intercanviador i produeix el vapor que acciona la turbina i el generador en el qual sobteacute lenergia elegravectrica con en qualsevol central tegravermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes Heliocegraventrics
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes de Torre central
Aquestes instalmiddotlacions arriben fins a 5MW de potegravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font denergia neta i Gratuiumlta
Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions danys)
La radiacioacute arriba de manera dispersa i inconstant i sha de transformar en el moment en energia tegravermica o elegravectrica ja que no es disposa de cap sistema demmagatzematge Soacuten necessaris sistemes de captacioacute de gran superfiacutecie
Inversioacute inicial elevada ateacutes que els sistemes de captacioacute encara soacuten relativament cars
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Les FONTS drsquoENERGIA es poden
CLASSIFICAR de diverses maneres
HIDRAgraveULICA
EOgraveLICASOLAR
PETROLICARBOacute
GAS NATURALNUCLEAR
GEOTEgraveRMICAMAREMOTRIU
BIOMASA
1 Capacitat de regeneracioacute de la natura
Renovables
No Renovables
HIDRAgraveULICA
EOgraveLICASOLAR
PETROLICARBOacute
GAS NATURALNUCLEAR
GEOTEgraveRMICA
MAREMOTRIU
BIOMASA
2 Situacioacute de desenvolupament de la tecnologia utilitzada per a la transformacioacute de la energia
No Convencional
Convencional
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Tegravermica
Vapor deagua Turbina
El funcionament duna central convencional eacutes molt semblant a la duna olla de pressioacute En el seu interior es produiumlx vapor daigua que escapa per un orifici a gran velocitat i pressioacute Este vapor mou una turbina que eacutes la que fa funcionar el generador delectricitat
Que
mad
or d
elco
mbu
stib
le
Serpentiacutenrecalentador
Chim enea
Turb
ina
Gen
erad
or
Refrigeracioacuten
Tran
sfor
mad
orD istribucioacuten
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Elements drsquouna Central Tegravermica
CALDERA
TURBINA
CONDENSADOR
Vore animacioacute
ALTERNADOREVAPORADOR
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Tipus de Combustibles
Aquestes centrals es situen a prop de les mines per evitar costos de transport si es tracta de carboacute nacional o prop dels centres de consum si es importat
Carboacute
Fuel
Gas Natural
Aquestes centrals es situen prop de la costa i preferentment dels refineries
Arriba a la central en gasoductes a alta pressioacute
Les centrals que estan dissenyades per utilitzar diferents combustibles per exemple carboacute i gas natural sanomenen termoelegravectriques mixtes
Hi ha molts tipus de calderes i les calderes disposaran de cremadors adequats al tipus de combustible que utilitzen
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Turbines
El vapor a alta temperatura i pressioacute sintrodueix a la turbina en el cos dalta pressioacute formada per centenars dagraveleps petits A mesura que el vapor srsquoexpandeix i perd pressioacute va cap a la zona de baixa pressioacute amb dagraveleps meacutes grans
Transformen lenergia cinegravetica del vapor daigua en energia cinegravetica rotatograveria en el rodet
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Xemeneies
Teacute la funcioacute drsquoevacuar a latmosfera els gasos procedents de la combustioacute
Disposen de filtres meacutes o menys sofisticats per eliminar al magravexim els elements contaminats abans dalliberar els gasos a latmosfera
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Torres Refrigeracioacute
Serveixen per refredar laigua del condensador i poden ser
Tancats En ells eacutes imprescindible refredar laigua per tornar-la a utilitzar
Oberts Utilitzen aigua de riu eacutes necessari per no afectar la fauna que es retorni al riu amb la temperatura meacutes semblant possible a la de laigua del riu
Condensador
Per augmentar el rendiment termodinagravemic de la transformacioacute laigua per vaporitzar ha dentrar a la caldera en estat liacutequid En el condensador el vapor procedent de les turbines es condensa abans de tornar a entrar a la caldera per tal de repetir el cicle
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Elevat rendiment
Accessibilitat de les mategraveries primesCarboacute fuel o gas natural
Baix cost de manteniment comparat amb una nuclear(Produccioacute gt 50)
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Produccioacute amb recursos no renovables
Emissioacute de gasos provenents de la combustioacuteCO2 Efecte hivernacleNOx SOx Pluja agravecida
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Radioactivitat
La radioactivitat eacutes el fenomen segons el qual determinats materials (pe Urani) emeten radiacions espontagraveniament
Tipus de radiacions
Alfa (Masa 4u)
Beta (electrons)
Gamma (radiacions
electromagnegravetiques
drsquoalta frequumlegravencia)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Radioactivitat Estabilidad Nuclear
Segons la proporcioacute entre protons i neutrons dun nucli este eacutes estable o no
Si el nucli eacutes estable lelement no eacutes radioactiu perograve quan la relacioacute entre els components del nucli no eacutes ladequada este emet partiacutecules i radiacions electro-magnegravetiques fins a aconseguir lestabilitat
Es criden isogravetops radioactius tots aquells isogravetops que emeten radiacions (pe el carboni- 14)Eacutes possible aconseguir que un nucli estable es transforme en radioactiu si li arriba una partiacutecula amb suficient energia i ho desestabilitza (radioactivitat artificial)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Radioactivitat Desintegracioacute
El periacuteode de semidesintegracioacuten duna substagravencia radioactiva eacutes el temps necessari perquegrave es desintegre la meitat dels nuclis presents en una mostra de la dita substagravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Utilitats de Isotops radioactius
Generacioacute drsquoelectricitat Centrals Nuclears
Medicina Tractament contra zones canceriacutegenes
Datacioacute arqueologravegica (Carbono 14)
Perills dels Isotops radioactius
- Cagravencer de tiroide destoacutemac pulmons mamella recte cogravelon tiroide medulmiddotla ogravessia i del sistema limfagravetic- Trastorns cardiovasculars i del sistema limfagravetic - Problemes amb la circulacioacute de la sang i leucegravemia- Impactes sobre laparell reproductor impotegravencia en els hogravemens retard del desenvolupament sexual trastorns del cicle menstrual anegravemia durant i despreacutes del part anomalies en el part i ruptura prematura dels aiguumles
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Nuclear
Lenergia nuclear eacutes aquella que sallibera com a resultat de qualsevol reaccioacute nuclear
Aquesta energia es pot obtindre per fissioacute o per fusioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fussioacute
Una reaccioacute de fusioacute nuclear eacutes un proceacutes segons el qual sunixen nuclis lleugers o intermedis per a formar nuclis meacutes pesats obtenint-se energia
La fusioacute dun nucli de deuteri 2H amb un nucli de triti 3H doacutena lloc a la formacioacute dun nucli dheli-4 4He a meacutes dun neutroacute i una energia dc 176 MeV que es despreacuten en forma de calor
Al sogravel la temperatura eacutes suficient perquegrave es produeixi la fusioacute Aixograve doacutena origen a lEnergia que el sol irradia per tot el sistema planetari
2H + 3H ----gt 4He+ 1 neutroacuten + 176 MeV
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fissioacute
Al reactor nuclear el que es produeix eacutes una reaccioacute en cadena en la qual un neutroacute colpeja un agravetom produeix la fissioacute i en aquest moment srsquoallibera energia caloriacutefica i srsquoalliberen meacutes neutrons que van colpejant posteriorment altres agravetoms i alliberant meacutes energia caloriacutefica
235U + 1 neutroacuten ----gt 142Ba + 91Kr + 3neutrones + 210 MeV
(nota 1 eV =16 10-19 Julio)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear de Fissioacute
La generacioacute drsquoenergia elegravectrica es faragrave tambeacute a partir drsquouna turbina i un alternador la turbina es mouragrave per lrsquoaccioacute del vapor generat al calfar lrsquoaigua drsquouna caldera La particularitat de les centrals nuclears eacutes que el calor necessari srsquoobteacuten de la FISSIOacute drsquoun nucli atogravemic (pe Urani)
Turb
ina
Ge
ne
rad
or
Refrigeracioacuten
Tra
nsf
orm
ad
or
Distribucioacuten
Circuitosecundario
Circuitoprimario
Condensador
Combustiblenuclear
I ntercam biador
Funcionament
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fissioacute Reactor
El reactor nuclear estagrave constituiumlt pel
Vas del reactor Moderador Barres de control i
Refrigerant
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Parts del Reactor
Vas del reactor Forma el nucli del reactor i la font de neutrons (que permet iniciar la reaccioacute en cadena) i el combustible nuclear (lurani natural oi enriquit i el plutoni)
Moderador Redueix la velocitat dels neutrons per assegurar el seu impacte sobre els altres nuclis durani (laiguai el grafit)
Barres de control fabricades amb aleacions de bot cadmi i hafni regulen el nombre de fissions que eacutes produeixen (la temperatura eacutes direct proporcional al nombre de fissions)
El refrigerant teacute la funcioacute de refrigerar el reactor evitant el sobreescalfament i transportar la calor generat en forma de vapor al grup turbina alternador
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Torres de refrigeracioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Elevat rendiment durant la fissioacute srsquoalcancen uarr temperatures
No srsquoalliberen a lrsquoatmosfera gasos de combustioacute
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Produccioacute amb recursos no renovables
Produccioacute de residus radiactius
uarr cost de manteniment
Emissioacute de gran quantitat de vapor drsquoaigua + uarr Humitat de la zona+ uarr Temperatura de la zona+ uarr Temperatura dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS HIDRAgraveULIQUES
La energia hidragraveulica es basa en aprofitar la caiguda de laigua des de certa altura Lenergia potencial es convertix en cinegravetica Laigua passa per les turbines a gran velocitat provocant un moviment de rotacioacute que es transforma en energia elegravectrica per mitjagrave dels generadors
Turbinas y generadores
Canal de salida
Compuerta
Compuerta
Aliviadero
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINES HIDRAgraveULIQUES
En el diseny de les turbines drsquouna central hidragraveulica influiumlxen bagravesicament dos factors CABDAL i ALTURA DEL BOT
TURBINA FRANCIS
TURBINA PELTON
HEgraveLICE Altura Cabdal
Altura Cabdal
Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA FRANCIS Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA PELTON Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
HEgraveLICE Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TIPUS DE CENTRALSAigua corrent
No tenen aiguumla embassada i la produccioacute drsquoenergia depeacuten directament del cabdal del riu
Aigua embassada
Lrsquoaigua srsquoutilitza en funcioacute de la demanda
bull De regulacioacute
De acumulacioacute (bombeig)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
Produccioacute amb recursos renovables
Regulacioacute del cabdal dels rius (pot evitar inundacions)
Transformacioacute a zones de regadiu
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Permet realitzar activitats de recreacioacute (rem banyar-se etc)
INCONVENIENTS
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Inundacioacute de la zona afectada pegraverdua patrimoni histograveric i cultural
Dependegravencia del any hidrologravegic
Alteracioacute del curs natural dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS EOgraveLIQUES
Laire calent (al voltant de lequador) eacutes meacutes lleuger que laire fred per la qual cosa pujaragrave fins a una altura aproximada de 10 km i sestendragrave cap al nord i cap al sud
Ex Brisa marina Durant el dia la terra es calfa meacutes ragravepidament que el mar calfa lrsquoaire terrestre i aquest puja deixant lloc al vent que ve de la mar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AerogeneradorsUn aerogenerador funciona al convertir la forccedila del vent en una forccedila de gir que actua sobre les pales del rotor
La velocitat del vent eacutes molt important
Pot = 12 p v3 pi r2
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
PARTS DrsquoUN AEROGENERADOR
Pales del rotor
Multimplicador
de velocitat (x50)
Generador
500-3000kW
Controlador electrogravenic de posicioacute
Anemoacutemetre i veleta
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Torres
Els aerogeneradors poden tindre les torres dacer formigoacute zelosia o un mastil
La altura dels magravestils pot oscilar entre 30 i 80 metres i una volta colocades les pales la altura total del aeorogenerador podragrave ser de meacutes de 100 metres
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proceacutes de fabricacioacute drsquouna torre drsquoacer
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Les pales del rotor dun aerogenerador sassemblen molt a les ales dun avioacute i estan fabricades amb poliegravester o epoxy reforccedilat amb fibra de vidre
Els aerogeneradors estan dissenyats per a rendir al magravexim a velocitats al voltant de 15 ms Eacutes millor no dissenyar aerogeneradors que maximitzen el seu rendiment a vents meacutes forts ja que els vents tan forts no soacuten comuns
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proba a fatiga de les pales
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Multiplicador de velocitat
Lrsquoeix de la turbina giraragrave molt meacutes lent que lrsquoeix del generador ja que si connectarem directament els dos eixos les pales haurien de girar entre 1000 i 3000 rpm aixoacute pales de meacutes de 45 metres i la velocitat del extrem de la pala seria dos voltes la velocitat del sograve
Generador i rectificacioacute
El generador transforma la rotacioacute del seu eix en electricitat
Com la velocitat de rotacioacute del eix no es constant despreacutes es necessitaragrave rectificar la ona per a que tinga la frequumlegravencia de la red elegravectrica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Produccioacute amb recursos renovables
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Baix Rendiment
Depegraven de la continuiumltat i forccedila del vent
Fort impacte paisatgiacutestic sobre la zona en la que srsquoinstalmiddotla el parc
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
La Radiacioacute Solar
La Radiacioacute Solar arriba a la terra en forma de
Genera gran quantitat denergia tegravermica que srsquoemmagatzema a latmosfera al sogravel i a laigua i la que provoca els vents i el cicle de laigua
Radiacioacute Visible
40De ella depegraven la vida a la terra la fotosiacutentesi i per tant la produccioacute doxigen i biomassa
Radiacioacute Infraroja
57
Radiacioacute Ultravioleta 3
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia SolarSistemes daprofitament de lenergia solar
Via tegravermica
Transformacioacute de la radiacioacute solar en energia tegravermica (Rendiment 65)
Conversioacute fotovoltaica
Transformacioacute de la radiacioacute directament en energia elegravectrica (Rendiment 15)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Transforma directament la radiacioacute solar en energia elegravectrica mitjanccedilant cegravelmiddotlules fotovoltaiques
Les cegravelmiddotlules fotovoltaiques estan construiumldes per una lagravemina de material semiconductor (silici) que teacute la propietat de produir electricitat quan hi incideixen els fotons de les radiacions
La tensioacute magravexima que sobteacute eacutes duns 058V comercialment es fabriquen mograveduls connectats en segraverie i paralel per obtindre la tensioacute i intensitat que necessites
S ilic io PS ilic io p u ro
S ilic io NB a se
R a d ia c io n e s so la re s
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Bagravesicament estan construiumldes per
Plaques fotovoltaiques
Inversor (DCAC)
Transformador
A vegades disposen dun sistema dacumulacioacute i regulacioacute de la carrega si les instalmiddotlacions estagraven aiumlllades de la xarxa comercial
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica Utilitzacions
Instalmiddotlacions connectades a la xarxa
Centrals fotovoltaiques
Sistemes integrats en edificis
Instalmiddotlacions aiumlllades de la xarxa
Electrificacions rurals
Senyalitzacioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Energia Solar Fotovoltaica
Font Renovable
Costos de fabricacioacute siguin molt elevats
El rendiment de la transformacioacute eacutes molt baix del 10 al 15
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica
El panell solar tegravermic esta format per
Plaques planes aiumlllades amb un vidreEn linterior porta tubs en serpentiacute pel qual circula laigua impulsada per la gravetat o per una bomba Lintercambiador tegravermic transferix la calor del sistema primari al acumulador convencional que eacutes el que deu subministrar el consum daigua en qualsevol moment encara que no existisca radiacioacute solar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica Usos
Aigua calenta sanitagraveria
Calefaccioacute
Climatitzacioacute de piscines cobertes i descobertes
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Centrals termosolarsObtenen energia elegravectrica a traveacutes de lenergia tegravermica obtinguda de la radiacioacute solar
La radiacioacute solar es concentra sobre un fluid (aigua oli tegravermic sodietc) aquest passa per un intercanviador i produeix el vapor que acciona la turbina i el generador en el qual sobteacute lenergia elegravectrica con en qualsevol central tegravermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes Heliocegraventrics
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes de Torre central
Aquestes instalmiddotlacions arriben fins a 5MW de potegravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font denergia neta i Gratuiumlta
Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions danys)
La radiacioacute arriba de manera dispersa i inconstant i sha de transformar en el moment en energia tegravermica o elegravectrica ja que no es disposa de cap sistema demmagatzematge Soacuten necessaris sistemes de captacioacute de gran superfiacutecie
Inversioacute inicial elevada ateacutes que els sistemes de captacioacute encara soacuten relativament cars
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
HIDRAgraveULICA
EOgraveLICASOLAR
PETROLICARBOacute
GAS NATURALNUCLEAR
GEOTEgraveRMICA
MAREMOTRIU
BIOMASA
2 Situacioacute de desenvolupament de la tecnologia utilitzada per a la transformacioacute de la energia
No Convencional
Convencional
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Tegravermica
Vapor deagua Turbina
El funcionament duna central convencional eacutes molt semblant a la duna olla de pressioacute En el seu interior es produiumlx vapor daigua que escapa per un orifici a gran velocitat i pressioacute Este vapor mou una turbina que eacutes la que fa funcionar el generador delectricitat
Que
mad
or d
elco
mbu
stib
le
Serpentiacutenrecalentador
Chim enea
Turb
ina
Gen
erad
or
Refrigeracioacuten
Tran
sfor
mad
orD istribucioacuten
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Elements drsquouna Central Tegravermica
CALDERA
TURBINA
CONDENSADOR
Vore animacioacute
ALTERNADOREVAPORADOR
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Tipus de Combustibles
Aquestes centrals es situen a prop de les mines per evitar costos de transport si es tracta de carboacute nacional o prop dels centres de consum si es importat
Carboacute
Fuel
Gas Natural
Aquestes centrals es situen prop de la costa i preferentment dels refineries
Arriba a la central en gasoductes a alta pressioacute
Les centrals que estan dissenyades per utilitzar diferents combustibles per exemple carboacute i gas natural sanomenen termoelegravectriques mixtes
Hi ha molts tipus de calderes i les calderes disposaran de cremadors adequats al tipus de combustible que utilitzen
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Turbines
El vapor a alta temperatura i pressioacute sintrodueix a la turbina en el cos dalta pressioacute formada per centenars dagraveleps petits A mesura que el vapor srsquoexpandeix i perd pressioacute va cap a la zona de baixa pressioacute amb dagraveleps meacutes grans
Transformen lenergia cinegravetica del vapor daigua en energia cinegravetica rotatograveria en el rodet
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Xemeneies
Teacute la funcioacute drsquoevacuar a latmosfera els gasos procedents de la combustioacute
Disposen de filtres meacutes o menys sofisticats per eliminar al magravexim els elements contaminats abans dalliberar els gasos a latmosfera
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Torres Refrigeracioacute
Serveixen per refredar laigua del condensador i poden ser
Tancats En ells eacutes imprescindible refredar laigua per tornar-la a utilitzar
Oberts Utilitzen aigua de riu eacutes necessari per no afectar la fauna que es retorni al riu amb la temperatura meacutes semblant possible a la de laigua del riu
Condensador
Per augmentar el rendiment termodinagravemic de la transformacioacute laigua per vaporitzar ha dentrar a la caldera en estat liacutequid En el condensador el vapor procedent de les turbines es condensa abans de tornar a entrar a la caldera per tal de repetir el cicle
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Elevat rendiment
Accessibilitat de les mategraveries primesCarboacute fuel o gas natural
Baix cost de manteniment comparat amb una nuclear(Produccioacute gt 50)
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Produccioacute amb recursos no renovables
Emissioacute de gasos provenents de la combustioacuteCO2 Efecte hivernacleNOx SOx Pluja agravecida
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Radioactivitat
La radioactivitat eacutes el fenomen segons el qual determinats materials (pe Urani) emeten radiacions espontagraveniament
Tipus de radiacions
Alfa (Masa 4u)
Beta (electrons)
Gamma (radiacions
electromagnegravetiques
drsquoalta frequumlegravencia)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Radioactivitat Estabilidad Nuclear
Segons la proporcioacute entre protons i neutrons dun nucli este eacutes estable o no
Si el nucli eacutes estable lelement no eacutes radioactiu perograve quan la relacioacute entre els components del nucli no eacutes ladequada este emet partiacutecules i radiacions electro-magnegravetiques fins a aconseguir lestabilitat
Es criden isogravetops radioactius tots aquells isogravetops que emeten radiacions (pe el carboni- 14)Eacutes possible aconseguir que un nucli estable es transforme en radioactiu si li arriba una partiacutecula amb suficient energia i ho desestabilitza (radioactivitat artificial)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Radioactivitat Desintegracioacute
El periacuteode de semidesintegracioacuten duna substagravencia radioactiva eacutes el temps necessari perquegrave es desintegre la meitat dels nuclis presents en una mostra de la dita substagravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Utilitats de Isotops radioactius
Generacioacute drsquoelectricitat Centrals Nuclears
Medicina Tractament contra zones canceriacutegenes
Datacioacute arqueologravegica (Carbono 14)
Perills dels Isotops radioactius
- Cagravencer de tiroide destoacutemac pulmons mamella recte cogravelon tiroide medulmiddotla ogravessia i del sistema limfagravetic- Trastorns cardiovasculars i del sistema limfagravetic - Problemes amb la circulacioacute de la sang i leucegravemia- Impactes sobre laparell reproductor impotegravencia en els hogravemens retard del desenvolupament sexual trastorns del cicle menstrual anegravemia durant i despreacutes del part anomalies en el part i ruptura prematura dels aiguumles
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Nuclear
Lenergia nuclear eacutes aquella que sallibera com a resultat de qualsevol reaccioacute nuclear
Aquesta energia es pot obtindre per fissioacute o per fusioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fussioacute
Una reaccioacute de fusioacute nuclear eacutes un proceacutes segons el qual sunixen nuclis lleugers o intermedis per a formar nuclis meacutes pesats obtenint-se energia
La fusioacute dun nucli de deuteri 2H amb un nucli de triti 3H doacutena lloc a la formacioacute dun nucli dheli-4 4He a meacutes dun neutroacute i una energia dc 176 MeV que es despreacuten en forma de calor
Al sogravel la temperatura eacutes suficient perquegrave es produeixi la fusioacute Aixograve doacutena origen a lEnergia que el sol irradia per tot el sistema planetari
2H + 3H ----gt 4He+ 1 neutroacuten + 176 MeV
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fissioacute
Al reactor nuclear el que es produeix eacutes una reaccioacute en cadena en la qual un neutroacute colpeja un agravetom produeix la fissioacute i en aquest moment srsquoallibera energia caloriacutefica i srsquoalliberen meacutes neutrons que van colpejant posteriorment altres agravetoms i alliberant meacutes energia caloriacutefica
235U + 1 neutroacuten ----gt 142Ba + 91Kr + 3neutrones + 210 MeV
(nota 1 eV =16 10-19 Julio)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear de Fissioacute
La generacioacute drsquoenergia elegravectrica es faragrave tambeacute a partir drsquouna turbina i un alternador la turbina es mouragrave per lrsquoaccioacute del vapor generat al calfar lrsquoaigua drsquouna caldera La particularitat de les centrals nuclears eacutes que el calor necessari srsquoobteacuten de la FISSIOacute drsquoun nucli atogravemic (pe Urani)
Turb
ina
Ge
ne
rad
or
Refrigeracioacuten
Tra
nsf
orm
ad
or
Distribucioacuten
Circuitosecundario
Circuitoprimario
Condensador
Combustiblenuclear
I ntercam biador
Funcionament
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fissioacute Reactor
El reactor nuclear estagrave constituiumlt pel
Vas del reactor Moderador Barres de control i
Refrigerant
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Parts del Reactor
Vas del reactor Forma el nucli del reactor i la font de neutrons (que permet iniciar la reaccioacute en cadena) i el combustible nuclear (lurani natural oi enriquit i el plutoni)
Moderador Redueix la velocitat dels neutrons per assegurar el seu impacte sobre els altres nuclis durani (laiguai el grafit)
Barres de control fabricades amb aleacions de bot cadmi i hafni regulen el nombre de fissions que eacutes produeixen (la temperatura eacutes direct proporcional al nombre de fissions)
El refrigerant teacute la funcioacute de refrigerar el reactor evitant el sobreescalfament i transportar la calor generat en forma de vapor al grup turbina alternador
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Torres de refrigeracioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Elevat rendiment durant la fissioacute srsquoalcancen uarr temperatures
No srsquoalliberen a lrsquoatmosfera gasos de combustioacute
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Produccioacute amb recursos no renovables
Produccioacute de residus radiactius
uarr cost de manteniment
Emissioacute de gran quantitat de vapor drsquoaigua + uarr Humitat de la zona+ uarr Temperatura de la zona+ uarr Temperatura dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS HIDRAgraveULIQUES
La energia hidragraveulica es basa en aprofitar la caiguda de laigua des de certa altura Lenergia potencial es convertix en cinegravetica Laigua passa per les turbines a gran velocitat provocant un moviment de rotacioacute que es transforma en energia elegravectrica per mitjagrave dels generadors
Turbinas y generadores
Canal de salida
Compuerta
Compuerta
Aliviadero
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINES HIDRAgraveULIQUES
En el diseny de les turbines drsquouna central hidragraveulica influiumlxen bagravesicament dos factors CABDAL i ALTURA DEL BOT
TURBINA FRANCIS
TURBINA PELTON
HEgraveLICE Altura Cabdal
Altura Cabdal
Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA FRANCIS Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA PELTON Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
HEgraveLICE Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TIPUS DE CENTRALSAigua corrent
No tenen aiguumla embassada i la produccioacute drsquoenergia depeacuten directament del cabdal del riu
Aigua embassada
Lrsquoaigua srsquoutilitza en funcioacute de la demanda
bull De regulacioacute
De acumulacioacute (bombeig)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
Produccioacute amb recursos renovables
Regulacioacute del cabdal dels rius (pot evitar inundacions)
Transformacioacute a zones de regadiu
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Permet realitzar activitats de recreacioacute (rem banyar-se etc)
INCONVENIENTS
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Inundacioacute de la zona afectada pegraverdua patrimoni histograveric i cultural
Dependegravencia del any hidrologravegic
Alteracioacute del curs natural dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS EOgraveLIQUES
Laire calent (al voltant de lequador) eacutes meacutes lleuger que laire fred per la qual cosa pujaragrave fins a una altura aproximada de 10 km i sestendragrave cap al nord i cap al sud
Ex Brisa marina Durant el dia la terra es calfa meacutes ragravepidament que el mar calfa lrsquoaire terrestre i aquest puja deixant lloc al vent que ve de la mar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AerogeneradorsUn aerogenerador funciona al convertir la forccedila del vent en una forccedila de gir que actua sobre les pales del rotor
La velocitat del vent eacutes molt important
Pot = 12 p v3 pi r2
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
PARTS DrsquoUN AEROGENERADOR
Pales del rotor
Multimplicador
de velocitat (x50)
Generador
500-3000kW
Controlador electrogravenic de posicioacute
Anemoacutemetre i veleta
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Torres
Els aerogeneradors poden tindre les torres dacer formigoacute zelosia o un mastil
La altura dels magravestils pot oscilar entre 30 i 80 metres i una volta colocades les pales la altura total del aeorogenerador podragrave ser de meacutes de 100 metres
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proceacutes de fabricacioacute drsquouna torre drsquoacer
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Les pales del rotor dun aerogenerador sassemblen molt a les ales dun avioacute i estan fabricades amb poliegravester o epoxy reforccedilat amb fibra de vidre
Els aerogeneradors estan dissenyats per a rendir al magravexim a velocitats al voltant de 15 ms Eacutes millor no dissenyar aerogeneradors que maximitzen el seu rendiment a vents meacutes forts ja que els vents tan forts no soacuten comuns
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proba a fatiga de les pales
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Multiplicador de velocitat
Lrsquoeix de la turbina giraragrave molt meacutes lent que lrsquoeix del generador ja que si connectarem directament els dos eixos les pales haurien de girar entre 1000 i 3000 rpm aixoacute pales de meacutes de 45 metres i la velocitat del extrem de la pala seria dos voltes la velocitat del sograve
Generador i rectificacioacute
El generador transforma la rotacioacute del seu eix en electricitat
Com la velocitat de rotacioacute del eix no es constant despreacutes es necessitaragrave rectificar la ona per a que tinga la frequumlegravencia de la red elegravectrica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Produccioacute amb recursos renovables
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Baix Rendiment
Depegraven de la continuiumltat i forccedila del vent
Fort impacte paisatgiacutestic sobre la zona en la que srsquoinstalmiddotla el parc
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
La Radiacioacute Solar
La Radiacioacute Solar arriba a la terra en forma de
Genera gran quantitat denergia tegravermica que srsquoemmagatzema a latmosfera al sogravel i a laigua i la que provoca els vents i el cicle de laigua
Radiacioacute Visible
40De ella depegraven la vida a la terra la fotosiacutentesi i per tant la produccioacute doxigen i biomassa
Radiacioacute Infraroja
57
Radiacioacute Ultravioleta 3
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia SolarSistemes daprofitament de lenergia solar
Via tegravermica
Transformacioacute de la radiacioacute solar en energia tegravermica (Rendiment 65)
Conversioacute fotovoltaica
Transformacioacute de la radiacioacute directament en energia elegravectrica (Rendiment 15)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Transforma directament la radiacioacute solar en energia elegravectrica mitjanccedilant cegravelmiddotlules fotovoltaiques
Les cegravelmiddotlules fotovoltaiques estan construiumldes per una lagravemina de material semiconductor (silici) que teacute la propietat de produir electricitat quan hi incideixen els fotons de les radiacions
La tensioacute magravexima que sobteacute eacutes duns 058V comercialment es fabriquen mograveduls connectats en segraverie i paralel per obtindre la tensioacute i intensitat que necessites
S ilic io PS ilic io p u ro
S ilic io NB a se
R a d ia c io n e s so la re s
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Bagravesicament estan construiumldes per
Plaques fotovoltaiques
Inversor (DCAC)
Transformador
A vegades disposen dun sistema dacumulacioacute i regulacioacute de la carrega si les instalmiddotlacions estagraven aiumlllades de la xarxa comercial
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica Utilitzacions
Instalmiddotlacions connectades a la xarxa
Centrals fotovoltaiques
Sistemes integrats en edificis
Instalmiddotlacions aiumlllades de la xarxa
Electrificacions rurals
Senyalitzacioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Energia Solar Fotovoltaica
Font Renovable
Costos de fabricacioacute siguin molt elevats
El rendiment de la transformacioacute eacutes molt baix del 10 al 15
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica
El panell solar tegravermic esta format per
Plaques planes aiumlllades amb un vidreEn linterior porta tubs en serpentiacute pel qual circula laigua impulsada per la gravetat o per una bomba Lintercambiador tegravermic transferix la calor del sistema primari al acumulador convencional que eacutes el que deu subministrar el consum daigua en qualsevol moment encara que no existisca radiacioacute solar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica Usos
Aigua calenta sanitagraveria
Calefaccioacute
Climatitzacioacute de piscines cobertes i descobertes
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Centrals termosolarsObtenen energia elegravectrica a traveacutes de lenergia tegravermica obtinguda de la radiacioacute solar
La radiacioacute solar es concentra sobre un fluid (aigua oli tegravermic sodietc) aquest passa per un intercanviador i produeix el vapor que acciona la turbina i el generador en el qual sobteacute lenergia elegravectrica con en qualsevol central tegravermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes Heliocegraventrics
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes de Torre central
Aquestes instalmiddotlacions arriben fins a 5MW de potegravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font denergia neta i Gratuiumlta
Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions danys)
La radiacioacute arriba de manera dispersa i inconstant i sha de transformar en el moment en energia tegravermica o elegravectrica ja que no es disposa de cap sistema demmagatzematge Soacuten necessaris sistemes de captacioacute de gran superfiacutecie
Inversioacute inicial elevada ateacutes que els sistemes de captacioacute encara soacuten relativament cars
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Tegravermica
Vapor deagua Turbina
El funcionament duna central convencional eacutes molt semblant a la duna olla de pressioacute En el seu interior es produiumlx vapor daigua que escapa per un orifici a gran velocitat i pressioacute Este vapor mou una turbina que eacutes la que fa funcionar el generador delectricitat
Que
mad
or d
elco
mbu
stib
le
Serpentiacutenrecalentador
Chim enea
Turb
ina
Gen
erad
or
Refrigeracioacuten
Tran
sfor
mad
orD istribucioacuten
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Elements drsquouna Central Tegravermica
CALDERA
TURBINA
CONDENSADOR
Vore animacioacute
ALTERNADOREVAPORADOR
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Tipus de Combustibles
Aquestes centrals es situen a prop de les mines per evitar costos de transport si es tracta de carboacute nacional o prop dels centres de consum si es importat
Carboacute
Fuel
Gas Natural
Aquestes centrals es situen prop de la costa i preferentment dels refineries
Arriba a la central en gasoductes a alta pressioacute
Les centrals que estan dissenyades per utilitzar diferents combustibles per exemple carboacute i gas natural sanomenen termoelegravectriques mixtes
Hi ha molts tipus de calderes i les calderes disposaran de cremadors adequats al tipus de combustible que utilitzen
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Turbines
El vapor a alta temperatura i pressioacute sintrodueix a la turbina en el cos dalta pressioacute formada per centenars dagraveleps petits A mesura que el vapor srsquoexpandeix i perd pressioacute va cap a la zona de baixa pressioacute amb dagraveleps meacutes grans
Transformen lenergia cinegravetica del vapor daigua en energia cinegravetica rotatograveria en el rodet
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Xemeneies
Teacute la funcioacute drsquoevacuar a latmosfera els gasos procedents de la combustioacute
Disposen de filtres meacutes o menys sofisticats per eliminar al magravexim els elements contaminats abans dalliberar els gasos a latmosfera
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Torres Refrigeracioacute
Serveixen per refredar laigua del condensador i poden ser
Tancats En ells eacutes imprescindible refredar laigua per tornar-la a utilitzar
Oberts Utilitzen aigua de riu eacutes necessari per no afectar la fauna que es retorni al riu amb la temperatura meacutes semblant possible a la de laigua del riu
Condensador
Per augmentar el rendiment termodinagravemic de la transformacioacute laigua per vaporitzar ha dentrar a la caldera en estat liacutequid En el condensador el vapor procedent de les turbines es condensa abans de tornar a entrar a la caldera per tal de repetir el cicle
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Elevat rendiment
Accessibilitat de les mategraveries primesCarboacute fuel o gas natural
Baix cost de manteniment comparat amb una nuclear(Produccioacute gt 50)
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Produccioacute amb recursos no renovables
Emissioacute de gasos provenents de la combustioacuteCO2 Efecte hivernacleNOx SOx Pluja agravecida
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Radioactivitat
La radioactivitat eacutes el fenomen segons el qual determinats materials (pe Urani) emeten radiacions espontagraveniament
Tipus de radiacions
Alfa (Masa 4u)
Beta (electrons)
Gamma (radiacions
electromagnegravetiques
drsquoalta frequumlegravencia)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Radioactivitat Estabilidad Nuclear
Segons la proporcioacute entre protons i neutrons dun nucli este eacutes estable o no
Si el nucli eacutes estable lelement no eacutes radioactiu perograve quan la relacioacute entre els components del nucli no eacutes ladequada este emet partiacutecules i radiacions electro-magnegravetiques fins a aconseguir lestabilitat
Es criden isogravetops radioactius tots aquells isogravetops que emeten radiacions (pe el carboni- 14)Eacutes possible aconseguir que un nucli estable es transforme en radioactiu si li arriba una partiacutecula amb suficient energia i ho desestabilitza (radioactivitat artificial)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Radioactivitat Desintegracioacute
El periacuteode de semidesintegracioacuten duna substagravencia radioactiva eacutes el temps necessari perquegrave es desintegre la meitat dels nuclis presents en una mostra de la dita substagravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Utilitats de Isotops radioactius
Generacioacute drsquoelectricitat Centrals Nuclears
Medicina Tractament contra zones canceriacutegenes
Datacioacute arqueologravegica (Carbono 14)
Perills dels Isotops radioactius
- Cagravencer de tiroide destoacutemac pulmons mamella recte cogravelon tiroide medulmiddotla ogravessia i del sistema limfagravetic- Trastorns cardiovasculars i del sistema limfagravetic - Problemes amb la circulacioacute de la sang i leucegravemia- Impactes sobre laparell reproductor impotegravencia en els hogravemens retard del desenvolupament sexual trastorns del cicle menstrual anegravemia durant i despreacutes del part anomalies en el part i ruptura prematura dels aiguumles
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Nuclear
Lenergia nuclear eacutes aquella que sallibera com a resultat de qualsevol reaccioacute nuclear
Aquesta energia es pot obtindre per fissioacute o per fusioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fussioacute
Una reaccioacute de fusioacute nuclear eacutes un proceacutes segons el qual sunixen nuclis lleugers o intermedis per a formar nuclis meacutes pesats obtenint-se energia
La fusioacute dun nucli de deuteri 2H amb un nucli de triti 3H doacutena lloc a la formacioacute dun nucli dheli-4 4He a meacutes dun neutroacute i una energia dc 176 MeV que es despreacuten en forma de calor
Al sogravel la temperatura eacutes suficient perquegrave es produeixi la fusioacute Aixograve doacutena origen a lEnergia que el sol irradia per tot el sistema planetari
2H + 3H ----gt 4He+ 1 neutroacuten + 176 MeV
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fissioacute
Al reactor nuclear el que es produeix eacutes una reaccioacute en cadena en la qual un neutroacute colpeja un agravetom produeix la fissioacute i en aquest moment srsquoallibera energia caloriacutefica i srsquoalliberen meacutes neutrons que van colpejant posteriorment altres agravetoms i alliberant meacutes energia caloriacutefica
235U + 1 neutroacuten ----gt 142Ba + 91Kr + 3neutrones + 210 MeV
(nota 1 eV =16 10-19 Julio)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear de Fissioacute
La generacioacute drsquoenergia elegravectrica es faragrave tambeacute a partir drsquouna turbina i un alternador la turbina es mouragrave per lrsquoaccioacute del vapor generat al calfar lrsquoaigua drsquouna caldera La particularitat de les centrals nuclears eacutes que el calor necessari srsquoobteacuten de la FISSIOacute drsquoun nucli atogravemic (pe Urani)
Turb
ina
Ge
ne
rad
or
Refrigeracioacuten
Tra
nsf
orm
ad
or
Distribucioacuten
Circuitosecundario
Circuitoprimario
Condensador
Combustiblenuclear
I ntercam biador
Funcionament
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fissioacute Reactor
El reactor nuclear estagrave constituiumlt pel
Vas del reactor Moderador Barres de control i
Refrigerant
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Parts del Reactor
Vas del reactor Forma el nucli del reactor i la font de neutrons (que permet iniciar la reaccioacute en cadena) i el combustible nuclear (lurani natural oi enriquit i el plutoni)
Moderador Redueix la velocitat dels neutrons per assegurar el seu impacte sobre els altres nuclis durani (laiguai el grafit)
Barres de control fabricades amb aleacions de bot cadmi i hafni regulen el nombre de fissions que eacutes produeixen (la temperatura eacutes direct proporcional al nombre de fissions)
El refrigerant teacute la funcioacute de refrigerar el reactor evitant el sobreescalfament i transportar la calor generat en forma de vapor al grup turbina alternador
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Torres de refrigeracioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Elevat rendiment durant la fissioacute srsquoalcancen uarr temperatures
No srsquoalliberen a lrsquoatmosfera gasos de combustioacute
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Produccioacute amb recursos no renovables
Produccioacute de residus radiactius
uarr cost de manteniment
Emissioacute de gran quantitat de vapor drsquoaigua + uarr Humitat de la zona+ uarr Temperatura de la zona+ uarr Temperatura dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS HIDRAgraveULIQUES
La energia hidragraveulica es basa en aprofitar la caiguda de laigua des de certa altura Lenergia potencial es convertix en cinegravetica Laigua passa per les turbines a gran velocitat provocant un moviment de rotacioacute que es transforma en energia elegravectrica per mitjagrave dels generadors
Turbinas y generadores
Canal de salida
Compuerta
Compuerta
Aliviadero
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINES HIDRAgraveULIQUES
En el diseny de les turbines drsquouna central hidragraveulica influiumlxen bagravesicament dos factors CABDAL i ALTURA DEL BOT
TURBINA FRANCIS
TURBINA PELTON
HEgraveLICE Altura Cabdal
Altura Cabdal
Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA FRANCIS Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA PELTON Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
HEgraveLICE Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TIPUS DE CENTRALSAigua corrent
No tenen aiguumla embassada i la produccioacute drsquoenergia depeacuten directament del cabdal del riu
Aigua embassada
Lrsquoaigua srsquoutilitza en funcioacute de la demanda
bull De regulacioacute
De acumulacioacute (bombeig)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
Produccioacute amb recursos renovables
Regulacioacute del cabdal dels rius (pot evitar inundacions)
Transformacioacute a zones de regadiu
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Permet realitzar activitats de recreacioacute (rem banyar-se etc)
INCONVENIENTS
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Inundacioacute de la zona afectada pegraverdua patrimoni histograveric i cultural
Dependegravencia del any hidrologravegic
Alteracioacute del curs natural dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS EOgraveLIQUES
Laire calent (al voltant de lequador) eacutes meacutes lleuger que laire fred per la qual cosa pujaragrave fins a una altura aproximada de 10 km i sestendragrave cap al nord i cap al sud
Ex Brisa marina Durant el dia la terra es calfa meacutes ragravepidament que el mar calfa lrsquoaire terrestre i aquest puja deixant lloc al vent que ve de la mar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AerogeneradorsUn aerogenerador funciona al convertir la forccedila del vent en una forccedila de gir que actua sobre les pales del rotor
La velocitat del vent eacutes molt important
Pot = 12 p v3 pi r2
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
PARTS DrsquoUN AEROGENERADOR
Pales del rotor
Multimplicador
de velocitat (x50)
Generador
500-3000kW
Controlador electrogravenic de posicioacute
Anemoacutemetre i veleta
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Torres
Els aerogeneradors poden tindre les torres dacer formigoacute zelosia o un mastil
La altura dels magravestils pot oscilar entre 30 i 80 metres i una volta colocades les pales la altura total del aeorogenerador podragrave ser de meacutes de 100 metres
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proceacutes de fabricacioacute drsquouna torre drsquoacer
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Les pales del rotor dun aerogenerador sassemblen molt a les ales dun avioacute i estan fabricades amb poliegravester o epoxy reforccedilat amb fibra de vidre
Els aerogeneradors estan dissenyats per a rendir al magravexim a velocitats al voltant de 15 ms Eacutes millor no dissenyar aerogeneradors que maximitzen el seu rendiment a vents meacutes forts ja que els vents tan forts no soacuten comuns
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proba a fatiga de les pales
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Multiplicador de velocitat
Lrsquoeix de la turbina giraragrave molt meacutes lent que lrsquoeix del generador ja que si connectarem directament els dos eixos les pales haurien de girar entre 1000 i 3000 rpm aixoacute pales de meacutes de 45 metres i la velocitat del extrem de la pala seria dos voltes la velocitat del sograve
Generador i rectificacioacute
El generador transforma la rotacioacute del seu eix en electricitat
Com la velocitat de rotacioacute del eix no es constant despreacutes es necessitaragrave rectificar la ona per a que tinga la frequumlegravencia de la red elegravectrica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Produccioacute amb recursos renovables
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Baix Rendiment
Depegraven de la continuiumltat i forccedila del vent
Fort impacte paisatgiacutestic sobre la zona en la que srsquoinstalmiddotla el parc
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
La Radiacioacute Solar
La Radiacioacute Solar arriba a la terra en forma de
Genera gran quantitat denergia tegravermica que srsquoemmagatzema a latmosfera al sogravel i a laigua i la que provoca els vents i el cicle de laigua
Radiacioacute Visible
40De ella depegraven la vida a la terra la fotosiacutentesi i per tant la produccioacute doxigen i biomassa
Radiacioacute Infraroja
57
Radiacioacute Ultravioleta 3
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia SolarSistemes daprofitament de lenergia solar
Via tegravermica
Transformacioacute de la radiacioacute solar en energia tegravermica (Rendiment 65)
Conversioacute fotovoltaica
Transformacioacute de la radiacioacute directament en energia elegravectrica (Rendiment 15)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Transforma directament la radiacioacute solar en energia elegravectrica mitjanccedilant cegravelmiddotlules fotovoltaiques
Les cegravelmiddotlules fotovoltaiques estan construiumldes per una lagravemina de material semiconductor (silici) que teacute la propietat de produir electricitat quan hi incideixen els fotons de les radiacions
La tensioacute magravexima que sobteacute eacutes duns 058V comercialment es fabriquen mograveduls connectats en segraverie i paralel per obtindre la tensioacute i intensitat que necessites
S ilic io PS ilic io p u ro
S ilic io NB a se
R a d ia c io n e s so la re s
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Bagravesicament estan construiumldes per
Plaques fotovoltaiques
Inversor (DCAC)
Transformador
A vegades disposen dun sistema dacumulacioacute i regulacioacute de la carrega si les instalmiddotlacions estagraven aiumlllades de la xarxa comercial
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica Utilitzacions
Instalmiddotlacions connectades a la xarxa
Centrals fotovoltaiques
Sistemes integrats en edificis
Instalmiddotlacions aiumlllades de la xarxa
Electrificacions rurals
Senyalitzacioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Energia Solar Fotovoltaica
Font Renovable
Costos de fabricacioacute siguin molt elevats
El rendiment de la transformacioacute eacutes molt baix del 10 al 15
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica
El panell solar tegravermic esta format per
Plaques planes aiumlllades amb un vidreEn linterior porta tubs en serpentiacute pel qual circula laigua impulsada per la gravetat o per una bomba Lintercambiador tegravermic transferix la calor del sistema primari al acumulador convencional que eacutes el que deu subministrar el consum daigua en qualsevol moment encara que no existisca radiacioacute solar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica Usos
Aigua calenta sanitagraveria
Calefaccioacute
Climatitzacioacute de piscines cobertes i descobertes
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Centrals termosolarsObtenen energia elegravectrica a traveacutes de lenergia tegravermica obtinguda de la radiacioacute solar
La radiacioacute solar es concentra sobre un fluid (aigua oli tegravermic sodietc) aquest passa per un intercanviador i produeix el vapor que acciona la turbina i el generador en el qual sobteacute lenergia elegravectrica con en qualsevol central tegravermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes Heliocegraventrics
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes de Torre central
Aquestes instalmiddotlacions arriben fins a 5MW de potegravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font denergia neta i Gratuiumlta
Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions danys)
La radiacioacute arriba de manera dispersa i inconstant i sha de transformar en el moment en energia tegravermica o elegravectrica ja que no es disposa de cap sistema demmagatzematge Soacuten necessaris sistemes de captacioacute de gran superfiacutecie
Inversioacute inicial elevada ateacutes que els sistemes de captacioacute encara soacuten relativament cars
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Elements drsquouna Central Tegravermica
CALDERA
TURBINA
CONDENSADOR
Vore animacioacute
ALTERNADOREVAPORADOR
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Tipus de Combustibles
Aquestes centrals es situen a prop de les mines per evitar costos de transport si es tracta de carboacute nacional o prop dels centres de consum si es importat
Carboacute
Fuel
Gas Natural
Aquestes centrals es situen prop de la costa i preferentment dels refineries
Arriba a la central en gasoductes a alta pressioacute
Les centrals que estan dissenyades per utilitzar diferents combustibles per exemple carboacute i gas natural sanomenen termoelegravectriques mixtes
Hi ha molts tipus de calderes i les calderes disposaran de cremadors adequats al tipus de combustible que utilitzen
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Turbines
El vapor a alta temperatura i pressioacute sintrodueix a la turbina en el cos dalta pressioacute formada per centenars dagraveleps petits A mesura que el vapor srsquoexpandeix i perd pressioacute va cap a la zona de baixa pressioacute amb dagraveleps meacutes grans
Transformen lenergia cinegravetica del vapor daigua en energia cinegravetica rotatograveria en el rodet
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Xemeneies
Teacute la funcioacute drsquoevacuar a latmosfera els gasos procedents de la combustioacute
Disposen de filtres meacutes o menys sofisticats per eliminar al magravexim els elements contaminats abans dalliberar els gasos a latmosfera
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Torres Refrigeracioacute
Serveixen per refredar laigua del condensador i poden ser
Tancats En ells eacutes imprescindible refredar laigua per tornar-la a utilitzar
Oberts Utilitzen aigua de riu eacutes necessari per no afectar la fauna que es retorni al riu amb la temperatura meacutes semblant possible a la de laigua del riu
Condensador
Per augmentar el rendiment termodinagravemic de la transformacioacute laigua per vaporitzar ha dentrar a la caldera en estat liacutequid En el condensador el vapor procedent de les turbines es condensa abans de tornar a entrar a la caldera per tal de repetir el cicle
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Elevat rendiment
Accessibilitat de les mategraveries primesCarboacute fuel o gas natural
Baix cost de manteniment comparat amb una nuclear(Produccioacute gt 50)
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Produccioacute amb recursos no renovables
Emissioacute de gasos provenents de la combustioacuteCO2 Efecte hivernacleNOx SOx Pluja agravecida
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Radioactivitat
La radioactivitat eacutes el fenomen segons el qual determinats materials (pe Urani) emeten radiacions espontagraveniament
Tipus de radiacions
Alfa (Masa 4u)
Beta (electrons)
Gamma (radiacions
electromagnegravetiques
drsquoalta frequumlegravencia)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Radioactivitat Estabilidad Nuclear
Segons la proporcioacute entre protons i neutrons dun nucli este eacutes estable o no
Si el nucli eacutes estable lelement no eacutes radioactiu perograve quan la relacioacute entre els components del nucli no eacutes ladequada este emet partiacutecules i radiacions electro-magnegravetiques fins a aconseguir lestabilitat
Es criden isogravetops radioactius tots aquells isogravetops que emeten radiacions (pe el carboni- 14)Eacutes possible aconseguir que un nucli estable es transforme en radioactiu si li arriba una partiacutecula amb suficient energia i ho desestabilitza (radioactivitat artificial)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Radioactivitat Desintegracioacute
El periacuteode de semidesintegracioacuten duna substagravencia radioactiva eacutes el temps necessari perquegrave es desintegre la meitat dels nuclis presents en una mostra de la dita substagravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Utilitats de Isotops radioactius
Generacioacute drsquoelectricitat Centrals Nuclears
Medicina Tractament contra zones canceriacutegenes
Datacioacute arqueologravegica (Carbono 14)
Perills dels Isotops radioactius
- Cagravencer de tiroide destoacutemac pulmons mamella recte cogravelon tiroide medulmiddotla ogravessia i del sistema limfagravetic- Trastorns cardiovasculars i del sistema limfagravetic - Problemes amb la circulacioacute de la sang i leucegravemia- Impactes sobre laparell reproductor impotegravencia en els hogravemens retard del desenvolupament sexual trastorns del cicle menstrual anegravemia durant i despreacutes del part anomalies en el part i ruptura prematura dels aiguumles
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Nuclear
Lenergia nuclear eacutes aquella que sallibera com a resultat de qualsevol reaccioacute nuclear
Aquesta energia es pot obtindre per fissioacute o per fusioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fussioacute
Una reaccioacute de fusioacute nuclear eacutes un proceacutes segons el qual sunixen nuclis lleugers o intermedis per a formar nuclis meacutes pesats obtenint-se energia
La fusioacute dun nucli de deuteri 2H amb un nucli de triti 3H doacutena lloc a la formacioacute dun nucli dheli-4 4He a meacutes dun neutroacute i una energia dc 176 MeV que es despreacuten en forma de calor
Al sogravel la temperatura eacutes suficient perquegrave es produeixi la fusioacute Aixograve doacutena origen a lEnergia que el sol irradia per tot el sistema planetari
2H + 3H ----gt 4He+ 1 neutroacuten + 176 MeV
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fissioacute
Al reactor nuclear el que es produeix eacutes una reaccioacute en cadena en la qual un neutroacute colpeja un agravetom produeix la fissioacute i en aquest moment srsquoallibera energia caloriacutefica i srsquoalliberen meacutes neutrons que van colpejant posteriorment altres agravetoms i alliberant meacutes energia caloriacutefica
235U + 1 neutroacuten ----gt 142Ba + 91Kr + 3neutrones + 210 MeV
(nota 1 eV =16 10-19 Julio)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear de Fissioacute
La generacioacute drsquoenergia elegravectrica es faragrave tambeacute a partir drsquouna turbina i un alternador la turbina es mouragrave per lrsquoaccioacute del vapor generat al calfar lrsquoaigua drsquouna caldera La particularitat de les centrals nuclears eacutes que el calor necessari srsquoobteacuten de la FISSIOacute drsquoun nucli atogravemic (pe Urani)
Turb
ina
Ge
ne
rad
or
Refrigeracioacuten
Tra
nsf
orm
ad
or
Distribucioacuten
Circuitosecundario
Circuitoprimario
Condensador
Combustiblenuclear
I ntercam biador
Funcionament
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fissioacute Reactor
El reactor nuclear estagrave constituiumlt pel
Vas del reactor Moderador Barres de control i
Refrigerant
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Parts del Reactor
Vas del reactor Forma el nucli del reactor i la font de neutrons (que permet iniciar la reaccioacute en cadena) i el combustible nuclear (lurani natural oi enriquit i el plutoni)
Moderador Redueix la velocitat dels neutrons per assegurar el seu impacte sobre els altres nuclis durani (laiguai el grafit)
Barres de control fabricades amb aleacions de bot cadmi i hafni regulen el nombre de fissions que eacutes produeixen (la temperatura eacutes direct proporcional al nombre de fissions)
El refrigerant teacute la funcioacute de refrigerar el reactor evitant el sobreescalfament i transportar la calor generat en forma de vapor al grup turbina alternador
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Torres de refrigeracioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Elevat rendiment durant la fissioacute srsquoalcancen uarr temperatures
No srsquoalliberen a lrsquoatmosfera gasos de combustioacute
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Produccioacute amb recursos no renovables
Produccioacute de residus radiactius
uarr cost de manteniment
Emissioacute de gran quantitat de vapor drsquoaigua + uarr Humitat de la zona+ uarr Temperatura de la zona+ uarr Temperatura dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS HIDRAgraveULIQUES
La energia hidragraveulica es basa en aprofitar la caiguda de laigua des de certa altura Lenergia potencial es convertix en cinegravetica Laigua passa per les turbines a gran velocitat provocant un moviment de rotacioacute que es transforma en energia elegravectrica per mitjagrave dels generadors
Turbinas y generadores
Canal de salida
Compuerta
Compuerta
Aliviadero
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINES HIDRAgraveULIQUES
En el diseny de les turbines drsquouna central hidragraveulica influiumlxen bagravesicament dos factors CABDAL i ALTURA DEL BOT
TURBINA FRANCIS
TURBINA PELTON
HEgraveLICE Altura Cabdal
Altura Cabdal
Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA FRANCIS Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA PELTON Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
HEgraveLICE Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TIPUS DE CENTRALSAigua corrent
No tenen aiguumla embassada i la produccioacute drsquoenergia depeacuten directament del cabdal del riu
Aigua embassada
Lrsquoaigua srsquoutilitza en funcioacute de la demanda
bull De regulacioacute
De acumulacioacute (bombeig)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
Produccioacute amb recursos renovables
Regulacioacute del cabdal dels rius (pot evitar inundacions)
Transformacioacute a zones de regadiu
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Permet realitzar activitats de recreacioacute (rem banyar-se etc)
INCONVENIENTS
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Inundacioacute de la zona afectada pegraverdua patrimoni histograveric i cultural
Dependegravencia del any hidrologravegic
Alteracioacute del curs natural dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS EOgraveLIQUES
Laire calent (al voltant de lequador) eacutes meacutes lleuger que laire fred per la qual cosa pujaragrave fins a una altura aproximada de 10 km i sestendragrave cap al nord i cap al sud
Ex Brisa marina Durant el dia la terra es calfa meacutes ragravepidament que el mar calfa lrsquoaire terrestre i aquest puja deixant lloc al vent que ve de la mar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AerogeneradorsUn aerogenerador funciona al convertir la forccedila del vent en una forccedila de gir que actua sobre les pales del rotor
La velocitat del vent eacutes molt important
Pot = 12 p v3 pi r2
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
PARTS DrsquoUN AEROGENERADOR
Pales del rotor
Multimplicador
de velocitat (x50)
Generador
500-3000kW
Controlador electrogravenic de posicioacute
Anemoacutemetre i veleta
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Torres
Els aerogeneradors poden tindre les torres dacer formigoacute zelosia o un mastil
La altura dels magravestils pot oscilar entre 30 i 80 metres i una volta colocades les pales la altura total del aeorogenerador podragrave ser de meacutes de 100 metres
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proceacutes de fabricacioacute drsquouna torre drsquoacer
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Les pales del rotor dun aerogenerador sassemblen molt a les ales dun avioacute i estan fabricades amb poliegravester o epoxy reforccedilat amb fibra de vidre
Els aerogeneradors estan dissenyats per a rendir al magravexim a velocitats al voltant de 15 ms Eacutes millor no dissenyar aerogeneradors que maximitzen el seu rendiment a vents meacutes forts ja que els vents tan forts no soacuten comuns
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proba a fatiga de les pales
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Multiplicador de velocitat
Lrsquoeix de la turbina giraragrave molt meacutes lent que lrsquoeix del generador ja que si connectarem directament els dos eixos les pales haurien de girar entre 1000 i 3000 rpm aixoacute pales de meacutes de 45 metres i la velocitat del extrem de la pala seria dos voltes la velocitat del sograve
Generador i rectificacioacute
El generador transforma la rotacioacute del seu eix en electricitat
Com la velocitat de rotacioacute del eix no es constant despreacutes es necessitaragrave rectificar la ona per a que tinga la frequumlegravencia de la red elegravectrica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Produccioacute amb recursos renovables
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Baix Rendiment
Depegraven de la continuiumltat i forccedila del vent
Fort impacte paisatgiacutestic sobre la zona en la que srsquoinstalmiddotla el parc
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
La Radiacioacute Solar
La Radiacioacute Solar arriba a la terra en forma de
Genera gran quantitat denergia tegravermica que srsquoemmagatzema a latmosfera al sogravel i a laigua i la que provoca els vents i el cicle de laigua
Radiacioacute Visible
40De ella depegraven la vida a la terra la fotosiacutentesi i per tant la produccioacute doxigen i biomassa
Radiacioacute Infraroja
57
Radiacioacute Ultravioleta 3
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia SolarSistemes daprofitament de lenergia solar
Via tegravermica
Transformacioacute de la radiacioacute solar en energia tegravermica (Rendiment 65)
Conversioacute fotovoltaica
Transformacioacute de la radiacioacute directament en energia elegravectrica (Rendiment 15)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Transforma directament la radiacioacute solar en energia elegravectrica mitjanccedilant cegravelmiddotlules fotovoltaiques
Les cegravelmiddotlules fotovoltaiques estan construiumldes per una lagravemina de material semiconductor (silici) que teacute la propietat de produir electricitat quan hi incideixen els fotons de les radiacions
La tensioacute magravexima que sobteacute eacutes duns 058V comercialment es fabriquen mograveduls connectats en segraverie i paralel per obtindre la tensioacute i intensitat que necessites
S ilic io PS ilic io p u ro
S ilic io NB a se
R a d ia c io n e s so la re s
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Bagravesicament estan construiumldes per
Plaques fotovoltaiques
Inversor (DCAC)
Transformador
A vegades disposen dun sistema dacumulacioacute i regulacioacute de la carrega si les instalmiddotlacions estagraven aiumlllades de la xarxa comercial
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica Utilitzacions
Instalmiddotlacions connectades a la xarxa
Centrals fotovoltaiques
Sistemes integrats en edificis
Instalmiddotlacions aiumlllades de la xarxa
Electrificacions rurals
Senyalitzacioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Energia Solar Fotovoltaica
Font Renovable
Costos de fabricacioacute siguin molt elevats
El rendiment de la transformacioacute eacutes molt baix del 10 al 15
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica
El panell solar tegravermic esta format per
Plaques planes aiumlllades amb un vidreEn linterior porta tubs en serpentiacute pel qual circula laigua impulsada per la gravetat o per una bomba Lintercambiador tegravermic transferix la calor del sistema primari al acumulador convencional que eacutes el que deu subministrar el consum daigua en qualsevol moment encara que no existisca radiacioacute solar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica Usos
Aigua calenta sanitagraveria
Calefaccioacute
Climatitzacioacute de piscines cobertes i descobertes
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Centrals termosolarsObtenen energia elegravectrica a traveacutes de lenergia tegravermica obtinguda de la radiacioacute solar
La radiacioacute solar es concentra sobre un fluid (aigua oli tegravermic sodietc) aquest passa per un intercanviador i produeix el vapor que acciona la turbina i el generador en el qual sobteacute lenergia elegravectrica con en qualsevol central tegravermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes Heliocegraventrics
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes de Torre central
Aquestes instalmiddotlacions arriben fins a 5MW de potegravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font denergia neta i Gratuiumlta
Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions danys)
La radiacioacute arriba de manera dispersa i inconstant i sha de transformar en el moment en energia tegravermica o elegravectrica ja que no es disposa de cap sistema demmagatzematge Soacuten necessaris sistemes de captacioacute de gran superfiacutecie
Inversioacute inicial elevada ateacutes que els sistemes de captacioacute encara soacuten relativament cars
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Tipus de Combustibles
Aquestes centrals es situen a prop de les mines per evitar costos de transport si es tracta de carboacute nacional o prop dels centres de consum si es importat
Carboacute
Fuel
Gas Natural
Aquestes centrals es situen prop de la costa i preferentment dels refineries
Arriba a la central en gasoductes a alta pressioacute
Les centrals que estan dissenyades per utilitzar diferents combustibles per exemple carboacute i gas natural sanomenen termoelegravectriques mixtes
Hi ha molts tipus de calderes i les calderes disposaran de cremadors adequats al tipus de combustible que utilitzen
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Turbines
El vapor a alta temperatura i pressioacute sintrodueix a la turbina en el cos dalta pressioacute formada per centenars dagraveleps petits A mesura que el vapor srsquoexpandeix i perd pressioacute va cap a la zona de baixa pressioacute amb dagraveleps meacutes grans
Transformen lenergia cinegravetica del vapor daigua en energia cinegravetica rotatograveria en el rodet
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Xemeneies
Teacute la funcioacute drsquoevacuar a latmosfera els gasos procedents de la combustioacute
Disposen de filtres meacutes o menys sofisticats per eliminar al magravexim els elements contaminats abans dalliberar els gasos a latmosfera
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Torres Refrigeracioacute
Serveixen per refredar laigua del condensador i poden ser
Tancats En ells eacutes imprescindible refredar laigua per tornar-la a utilitzar
Oberts Utilitzen aigua de riu eacutes necessari per no afectar la fauna que es retorni al riu amb la temperatura meacutes semblant possible a la de laigua del riu
Condensador
Per augmentar el rendiment termodinagravemic de la transformacioacute laigua per vaporitzar ha dentrar a la caldera en estat liacutequid En el condensador el vapor procedent de les turbines es condensa abans de tornar a entrar a la caldera per tal de repetir el cicle
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Elevat rendiment
Accessibilitat de les mategraveries primesCarboacute fuel o gas natural
Baix cost de manteniment comparat amb una nuclear(Produccioacute gt 50)
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Produccioacute amb recursos no renovables
Emissioacute de gasos provenents de la combustioacuteCO2 Efecte hivernacleNOx SOx Pluja agravecida
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Radioactivitat
La radioactivitat eacutes el fenomen segons el qual determinats materials (pe Urani) emeten radiacions espontagraveniament
Tipus de radiacions
Alfa (Masa 4u)
Beta (electrons)
Gamma (radiacions
electromagnegravetiques
drsquoalta frequumlegravencia)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Radioactivitat Estabilidad Nuclear
Segons la proporcioacute entre protons i neutrons dun nucli este eacutes estable o no
Si el nucli eacutes estable lelement no eacutes radioactiu perograve quan la relacioacute entre els components del nucli no eacutes ladequada este emet partiacutecules i radiacions electro-magnegravetiques fins a aconseguir lestabilitat
Es criden isogravetops radioactius tots aquells isogravetops que emeten radiacions (pe el carboni- 14)Eacutes possible aconseguir que un nucli estable es transforme en radioactiu si li arriba una partiacutecula amb suficient energia i ho desestabilitza (radioactivitat artificial)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Radioactivitat Desintegracioacute
El periacuteode de semidesintegracioacuten duna substagravencia radioactiva eacutes el temps necessari perquegrave es desintegre la meitat dels nuclis presents en una mostra de la dita substagravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Utilitats de Isotops radioactius
Generacioacute drsquoelectricitat Centrals Nuclears
Medicina Tractament contra zones canceriacutegenes
Datacioacute arqueologravegica (Carbono 14)
Perills dels Isotops radioactius
- Cagravencer de tiroide destoacutemac pulmons mamella recte cogravelon tiroide medulmiddotla ogravessia i del sistema limfagravetic- Trastorns cardiovasculars i del sistema limfagravetic - Problemes amb la circulacioacute de la sang i leucegravemia- Impactes sobre laparell reproductor impotegravencia en els hogravemens retard del desenvolupament sexual trastorns del cicle menstrual anegravemia durant i despreacutes del part anomalies en el part i ruptura prematura dels aiguumles
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Nuclear
Lenergia nuclear eacutes aquella que sallibera com a resultat de qualsevol reaccioacute nuclear
Aquesta energia es pot obtindre per fissioacute o per fusioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fussioacute
Una reaccioacute de fusioacute nuclear eacutes un proceacutes segons el qual sunixen nuclis lleugers o intermedis per a formar nuclis meacutes pesats obtenint-se energia
La fusioacute dun nucli de deuteri 2H amb un nucli de triti 3H doacutena lloc a la formacioacute dun nucli dheli-4 4He a meacutes dun neutroacute i una energia dc 176 MeV que es despreacuten en forma de calor
Al sogravel la temperatura eacutes suficient perquegrave es produeixi la fusioacute Aixograve doacutena origen a lEnergia que el sol irradia per tot el sistema planetari
2H + 3H ----gt 4He+ 1 neutroacuten + 176 MeV
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fissioacute
Al reactor nuclear el que es produeix eacutes una reaccioacute en cadena en la qual un neutroacute colpeja un agravetom produeix la fissioacute i en aquest moment srsquoallibera energia caloriacutefica i srsquoalliberen meacutes neutrons que van colpejant posteriorment altres agravetoms i alliberant meacutes energia caloriacutefica
235U + 1 neutroacuten ----gt 142Ba + 91Kr + 3neutrones + 210 MeV
(nota 1 eV =16 10-19 Julio)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear de Fissioacute
La generacioacute drsquoenergia elegravectrica es faragrave tambeacute a partir drsquouna turbina i un alternador la turbina es mouragrave per lrsquoaccioacute del vapor generat al calfar lrsquoaigua drsquouna caldera La particularitat de les centrals nuclears eacutes que el calor necessari srsquoobteacuten de la FISSIOacute drsquoun nucli atogravemic (pe Urani)
Turb
ina
Ge
ne
rad
or
Refrigeracioacuten
Tra
nsf
orm
ad
or
Distribucioacuten
Circuitosecundario
Circuitoprimario
Condensador
Combustiblenuclear
I ntercam biador
Funcionament
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fissioacute Reactor
El reactor nuclear estagrave constituiumlt pel
Vas del reactor Moderador Barres de control i
Refrigerant
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Parts del Reactor
Vas del reactor Forma el nucli del reactor i la font de neutrons (que permet iniciar la reaccioacute en cadena) i el combustible nuclear (lurani natural oi enriquit i el plutoni)
Moderador Redueix la velocitat dels neutrons per assegurar el seu impacte sobre els altres nuclis durani (laiguai el grafit)
Barres de control fabricades amb aleacions de bot cadmi i hafni regulen el nombre de fissions que eacutes produeixen (la temperatura eacutes direct proporcional al nombre de fissions)
El refrigerant teacute la funcioacute de refrigerar el reactor evitant el sobreescalfament i transportar la calor generat en forma de vapor al grup turbina alternador
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Torres de refrigeracioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Elevat rendiment durant la fissioacute srsquoalcancen uarr temperatures
No srsquoalliberen a lrsquoatmosfera gasos de combustioacute
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Produccioacute amb recursos no renovables
Produccioacute de residus radiactius
uarr cost de manteniment
Emissioacute de gran quantitat de vapor drsquoaigua + uarr Humitat de la zona+ uarr Temperatura de la zona+ uarr Temperatura dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS HIDRAgraveULIQUES
La energia hidragraveulica es basa en aprofitar la caiguda de laigua des de certa altura Lenergia potencial es convertix en cinegravetica Laigua passa per les turbines a gran velocitat provocant un moviment de rotacioacute que es transforma en energia elegravectrica per mitjagrave dels generadors
Turbinas y generadores
Canal de salida
Compuerta
Compuerta
Aliviadero
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINES HIDRAgraveULIQUES
En el diseny de les turbines drsquouna central hidragraveulica influiumlxen bagravesicament dos factors CABDAL i ALTURA DEL BOT
TURBINA FRANCIS
TURBINA PELTON
HEgraveLICE Altura Cabdal
Altura Cabdal
Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA FRANCIS Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA PELTON Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
HEgraveLICE Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TIPUS DE CENTRALSAigua corrent
No tenen aiguumla embassada i la produccioacute drsquoenergia depeacuten directament del cabdal del riu
Aigua embassada
Lrsquoaigua srsquoutilitza en funcioacute de la demanda
bull De regulacioacute
De acumulacioacute (bombeig)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
Produccioacute amb recursos renovables
Regulacioacute del cabdal dels rius (pot evitar inundacions)
Transformacioacute a zones de regadiu
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Permet realitzar activitats de recreacioacute (rem banyar-se etc)
INCONVENIENTS
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Inundacioacute de la zona afectada pegraverdua patrimoni histograveric i cultural
Dependegravencia del any hidrologravegic
Alteracioacute del curs natural dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS EOgraveLIQUES
Laire calent (al voltant de lequador) eacutes meacutes lleuger que laire fred per la qual cosa pujaragrave fins a una altura aproximada de 10 km i sestendragrave cap al nord i cap al sud
Ex Brisa marina Durant el dia la terra es calfa meacutes ragravepidament que el mar calfa lrsquoaire terrestre i aquest puja deixant lloc al vent que ve de la mar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AerogeneradorsUn aerogenerador funciona al convertir la forccedila del vent en una forccedila de gir que actua sobre les pales del rotor
La velocitat del vent eacutes molt important
Pot = 12 p v3 pi r2
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
PARTS DrsquoUN AEROGENERADOR
Pales del rotor
Multimplicador
de velocitat (x50)
Generador
500-3000kW
Controlador electrogravenic de posicioacute
Anemoacutemetre i veleta
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Torres
Els aerogeneradors poden tindre les torres dacer formigoacute zelosia o un mastil
La altura dels magravestils pot oscilar entre 30 i 80 metres i una volta colocades les pales la altura total del aeorogenerador podragrave ser de meacutes de 100 metres
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proceacutes de fabricacioacute drsquouna torre drsquoacer
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Les pales del rotor dun aerogenerador sassemblen molt a les ales dun avioacute i estan fabricades amb poliegravester o epoxy reforccedilat amb fibra de vidre
Els aerogeneradors estan dissenyats per a rendir al magravexim a velocitats al voltant de 15 ms Eacutes millor no dissenyar aerogeneradors que maximitzen el seu rendiment a vents meacutes forts ja que els vents tan forts no soacuten comuns
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proba a fatiga de les pales
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Multiplicador de velocitat
Lrsquoeix de la turbina giraragrave molt meacutes lent que lrsquoeix del generador ja que si connectarem directament els dos eixos les pales haurien de girar entre 1000 i 3000 rpm aixoacute pales de meacutes de 45 metres i la velocitat del extrem de la pala seria dos voltes la velocitat del sograve
Generador i rectificacioacute
El generador transforma la rotacioacute del seu eix en electricitat
Com la velocitat de rotacioacute del eix no es constant despreacutes es necessitaragrave rectificar la ona per a que tinga la frequumlegravencia de la red elegravectrica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Produccioacute amb recursos renovables
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Baix Rendiment
Depegraven de la continuiumltat i forccedila del vent
Fort impacte paisatgiacutestic sobre la zona en la que srsquoinstalmiddotla el parc
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
La Radiacioacute Solar
La Radiacioacute Solar arriba a la terra en forma de
Genera gran quantitat denergia tegravermica que srsquoemmagatzema a latmosfera al sogravel i a laigua i la que provoca els vents i el cicle de laigua
Radiacioacute Visible
40De ella depegraven la vida a la terra la fotosiacutentesi i per tant la produccioacute doxigen i biomassa
Radiacioacute Infraroja
57
Radiacioacute Ultravioleta 3
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia SolarSistemes daprofitament de lenergia solar
Via tegravermica
Transformacioacute de la radiacioacute solar en energia tegravermica (Rendiment 65)
Conversioacute fotovoltaica
Transformacioacute de la radiacioacute directament en energia elegravectrica (Rendiment 15)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Transforma directament la radiacioacute solar en energia elegravectrica mitjanccedilant cegravelmiddotlules fotovoltaiques
Les cegravelmiddotlules fotovoltaiques estan construiumldes per una lagravemina de material semiconductor (silici) que teacute la propietat de produir electricitat quan hi incideixen els fotons de les radiacions
La tensioacute magravexima que sobteacute eacutes duns 058V comercialment es fabriquen mograveduls connectats en segraverie i paralel per obtindre la tensioacute i intensitat que necessites
S ilic io PS ilic io p u ro
S ilic io NB a se
R a d ia c io n e s so la re s
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Bagravesicament estan construiumldes per
Plaques fotovoltaiques
Inversor (DCAC)
Transformador
A vegades disposen dun sistema dacumulacioacute i regulacioacute de la carrega si les instalmiddotlacions estagraven aiumlllades de la xarxa comercial
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica Utilitzacions
Instalmiddotlacions connectades a la xarxa
Centrals fotovoltaiques
Sistemes integrats en edificis
Instalmiddotlacions aiumlllades de la xarxa
Electrificacions rurals
Senyalitzacioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Energia Solar Fotovoltaica
Font Renovable
Costos de fabricacioacute siguin molt elevats
El rendiment de la transformacioacute eacutes molt baix del 10 al 15
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica
El panell solar tegravermic esta format per
Plaques planes aiumlllades amb un vidreEn linterior porta tubs en serpentiacute pel qual circula laigua impulsada per la gravetat o per una bomba Lintercambiador tegravermic transferix la calor del sistema primari al acumulador convencional que eacutes el que deu subministrar el consum daigua en qualsevol moment encara que no existisca radiacioacute solar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica Usos
Aigua calenta sanitagraveria
Calefaccioacute
Climatitzacioacute de piscines cobertes i descobertes
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Centrals termosolarsObtenen energia elegravectrica a traveacutes de lenergia tegravermica obtinguda de la radiacioacute solar
La radiacioacute solar es concentra sobre un fluid (aigua oli tegravermic sodietc) aquest passa per un intercanviador i produeix el vapor que acciona la turbina i el generador en el qual sobteacute lenergia elegravectrica con en qualsevol central tegravermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes Heliocegraventrics
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes de Torre central
Aquestes instalmiddotlacions arriben fins a 5MW de potegravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font denergia neta i Gratuiumlta
Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions danys)
La radiacioacute arriba de manera dispersa i inconstant i sha de transformar en el moment en energia tegravermica o elegravectrica ja que no es disposa de cap sistema demmagatzematge Soacuten necessaris sistemes de captacioacute de gran superfiacutecie
Inversioacute inicial elevada ateacutes que els sistemes de captacioacute encara soacuten relativament cars
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Turbines
El vapor a alta temperatura i pressioacute sintrodueix a la turbina en el cos dalta pressioacute formada per centenars dagraveleps petits A mesura que el vapor srsquoexpandeix i perd pressioacute va cap a la zona de baixa pressioacute amb dagraveleps meacutes grans
Transformen lenergia cinegravetica del vapor daigua en energia cinegravetica rotatograveria en el rodet
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Xemeneies
Teacute la funcioacute drsquoevacuar a latmosfera els gasos procedents de la combustioacute
Disposen de filtres meacutes o menys sofisticats per eliminar al magravexim els elements contaminats abans dalliberar els gasos a latmosfera
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Torres Refrigeracioacute
Serveixen per refredar laigua del condensador i poden ser
Tancats En ells eacutes imprescindible refredar laigua per tornar-la a utilitzar
Oberts Utilitzen aigua de riu eacutes necessari per no afectar la fauna que es retorni al riu amb la temperatura meacutes semblant possible a la de laigua del riu
Condensador
Per augmentar el rendiment termodinagravemic de la transformacioacute laigua per vaporitzar ha dentrar a la caldera en estat liacutequid En el condensador el vapor procedent de les turbines es condensa abans de tornar a entrar a la caldera per tal de repetir el cicle
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Elevat rendiment
Accessibilitat de les mategraveries primesCarboacute fuel o gas natural
Baix cost de manteniment comparat amb una nuclear(Produccioacute gt 50)
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Produccioacute amb recursos no renovables
Emissioacute de gasos provenents de la combustioacuteCO2 Efecte hivernacleNOx SOx Pluja agravecida
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Radioactivitat
La radioactivitat eacutes el fenomen segons el qual determinats materials (pe Urani) emeten radiacions espontagraveniament
Tipus de radiacions
Alfa (Masa 4u)
Beta (electrons)
Gamma (radiacions
electromagnegravetiques
drsquoalta frequumlegravencia)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Radioactivitat Estabilidad Nuclear
Segons la proporcioacute entre protons i neutrons dun nucli este eacutes estable o no
Si el nucli eacutes estable lelement no eacutes radioactiu perograve quan la relacioacute entre els components del nucli no eacutes ladequada este emet partiacutecules i radiacions electro-magnegravetiques fins a aconseguir lestabilitat
Es criden isogravetops radioactius tots aquells isogravetops que emeten radiacions (pe el carboni- 14)Eacutes possible aconseguir que un nucli estable es transforme en radioactiu si li arriba una partiacutecula amb suficient energia i ho desestabilitza (radioactivitat artificial)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Radioactivitat Desintegracioacute
El periacuteode de semidesintegracioacuten duna substagravencia radioactiva eacutes el temps necessari perquegrave es desintegre la meitat dels nuclis presents en una mostra de la dita substagravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Utilitats de Isotops radioactius
Generacioacute drsquoelectricitat Centrals Nuclears
Medicina Tractament contra zones canceriacutegenes
Datacioacute arqueologravegica (Carbono 14)
Perills dels Isotops radioactius
- Cagravencer de tiroide destoacutemac pulmons mamella recte cogravelon tiroide medulmiddotla ogravessia i del sistema limfagravetic- Trastorns cardiovasculars i del sistema limfagravetic - Problemes amb la circulacioacute de la sang i leucegravemia- Impactes sobre laparell reproductor impotegravencia en els hogravemens retard del desenvolupament sexual trastorns del cicle menstrual anegravemia durant i despreacutes del part anomalies en el part i ruptura prematura dels aiguumles
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Nuclear
Lenergia nuclear eacutes aquella que sallibera com a resultat de qualsevol reaccioacute nuclear
Aquesta energia es pot obtindre per fissioacute o per fusioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fussioacute
Una reaccioacute de fusioacute nuclear eacutes un proceacutes segons el qual sunixen nuclis lleugers o intermedis per a formar nuclis meacutes pesats obtenint-se energia
La fusioacute dun nucli de deuteri 2H amb un nucli de triti 3H doacutena lloc a la formacioacute dun nucli dheli-4 4He a meacutes dun neutroacute i una energia dc 176 MeV que es despreacuten en forma de calor
Al sogravel la temperatura eacutes suficient perquegrave es produeixi la fusioacute Aixograve doacutena origen a lEnergia que el sol irradia per tot el sistema planetari
2H + 3H ----gt 4He+ 1 neutroacuten + 176 MeV
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fissioacute
Al reactor nuclear el que es produeix eacutes una reaccioacute en cadena en la qual un neutroacute colpeja un agravetom produeix la fissioacute i en aquest moment srsquoallibera energia caloriacutefica i srsquoalliberen meacutes neutrons que van colpejant posteriorment altres agravetoms i alliberant meacutes energia caloriacutefica
235U + 1 neutroacuten ----gt 142Ba + 91Kr + 3neutrones + 210 MeV
(nota 1 eV =16 10-19 Julio)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear de Fissioacute
La generacioacute drsquoenergia elegravectrica es faragrave tambeacute a partir drsquouna turbina i un alternador la turbina es mouragrave per lrsquoaccioacute del vapor generat al calfar lrsquoaigua drsquouna caldera La particularitat de les centrals nuclears eacutes que el calor necessari srsquoobteacuten de la FISSIOacute drsquoun nucli atogravemic (pe Urani)
Turb
ina
Ge
ne
rad
or
Refrigeracioacuten
Tra
nsf
orm
ad
or
Distribucioacuten
Circuitosecundario
Circuitoprimario
Condensador
Combustiblenuclear
I ntercam biador
Funcionament
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fissioacute Reactor
El reactor nuclear estagrave constituiumlt pel
Vas del reactor Moderador Barres de control i
Refrigerant
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Parts del Reactor
Vas del reactor Forma el nucli del reactor i la font de neutrons (que permet iniciar la reaccioacute en cadena) i el combustible nuclear (lurani natural oi enriquit i el plutoni)
Moderador Redueix la velocitat dels neutrons per assegurar el seu impacte sobre els altres nuclis durani (laiguai el grafit)
Barres de control fabricades amb aleacions de bot cadmi i hafni regulen el nombre de fissions que eacutes produeixen (la temperatura eacutes direct proporcional al nombre de fissions)
El refrigerant teacute la funcioacute de refrigerar el reactor evitant el sobreescalfament i transportar la calor generat en forma de vapor al grup turbina alternador
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Torres de refrigeracioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Elevat rendiment durant la fissioacute srsquoalcancen uarr temperatures
No srsquoalliberen a lrsquoatmosfera gasos de combustioacute
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Produccioacute amb recursos no renovables
Produccioacute de residus radiactius
uarr cost de manteniment
Emissioacute de gran quantitat de vapor drsquoaigua + uarr Humitat de la zona+ uarr Temperatura de la zona+ uarr Temperatura dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS HIDRAgraveULIQUES
La energia hidragraveulica es basa en aprofitar la caiguda de laigua des de certa altura Lenergia potencial es convertix en cinegravetica Laigua passa per les turbines a gran velocitat provocant un moviment de rotacioacute que es transforma en energia elegravectrica per mitjagrave dels generadors
Turbinas y generadores
Canal de salida
Compuerta
Compuerta
Aliviadero
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINES HIDRAgraveULIQUES
En el diseny de les turbines drsquouna central hidragraveulica influiumlxen bagravesicament dos factors CABDAL i ALTURA DEL BOT
TURBINA FRANCIS
TURBINA PELTON
HEgraveLICE Altura Cabdal
Altura Cabdal
Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA FRANCIS Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA PELTON Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
HEgraveLICE Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TIPUS DE CENTRALSAigua corrent
No tenen aiguumla embassada i la produccioacute drsquoenergia depeacuten directament del cabdal del riu
Aigua embassada
Lrsquoaigua srsquoutilitza en funcioacute de la demanda
bull De regulacioacute
De acumulacioacute (bombeig)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
Produccioacute amb recursos renovables
Regulacioacute del cabdal dels rius (pot evitar inundacions)
Transformacioacute a zones de regadiu
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Permet realitzar activitats de recreacioacute (rem banyar-se etc)
INCONVENIENTS
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Inundacioacute de la zona afectada pegraverdua patrimoni histograveric i cultural
Dependegravencia del any hidrologravegic
Alteracioacute del curs natural dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS EOgraveLIQUES
Laire calent (al voltant de lequador) eacutes meacutes lleuger que laire fred per la qual cosa pujaragrave fins a una altura aproximada de 10 km i sestendragrave cap al nord i cap al sud
Ex Brisa marina Durant el dia la terra es calfa meacutes ragravepidament que el mar calfa lrsquoaire terrestre i aquest puja deixant lloc al vent que ve de la mar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AerogeneradorsUn aerogenerador funciona al convertir la forccedila del vent en una forccedila de gir que actua sobre les pales del rotor
La velocitat del vent eacutes molt important
Pot = 12 p v3 pi r2
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
PARTS DrsquoUN AEROGENERADOR
Pales del rotor
Multimplicador
de velocitat (x50)
Generador
500-3000kW
Controlador electrogravenic de posicioacute
Anemoacutemetre i veleta
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Torres
Els aerogeneradors poden tindre les torres dacer formigoacute zelosia o un mastil
La altura dels magravestils pot oscilar entre 30 i 80 metres i una volta colocades les pales la altura total del aeorogenerador podragrave ser de meacutes de 100 metres
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proceacutes de fabricacioacute drsquouna torre drsquoacer
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Les pales del rotor dun aerogenerador sassemblen molt a les ales dun avioacute i estan fabricades amb poliegravester o epoxy reforccedilat amb fibra de vidre
Els aerogeneradors estan dissenyats per a rendir al magravexim a velocitats al voltant de 15 ms Eacutes millor no dissenyar aerogeneradors que maximitzen el seu rendiment a vents meacutes forts ja que els vents tan forts no soacuten comuns
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proba a fatiga de les pales
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Multiplicador de velocitat
Lrsquoeix de la turbina giraragrave molt meacutes lent que lrsquoeix del generador ja que si connectarem directament els dos eixos les pales haurien de girar entre 1000 i 3000 rpm aixoacute pales de meacutes de 45 metres i la velocitat del extrem de la pala seria dos voltes la velocitat del sograve
Generador i rectificacioacute
El generador transforma la rotacioacute del seu eix en electricitat
Com la velocitat de rotacioacute del eix no es constant despreacutes es necessitaragrave rectificar la ona per a que tinga la frequumlegravencia de la red elegravectrica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Produccioacute amb recursos renovables
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Baix Rendiment
Depegraven de la continuiumltat i forccedila del vent
Fort impacte paisatgiacutestic sobre la zona en la que srsquoinstalmiddotla el parc
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
La Radiacioacute Solar
La Radiacioacute Solar arriba a la terra en forma de
Genera gran quantitat denergia tegravermica que srsquoemmagatzema a latmosfera al sogravel i a laigua i la que provoca els vents i el cicle de laigua
Radiacioacute Visible
40De ella depegraven la vida a la terra la fotosiacutentesi i per tant la produccioacute doxigen i biomassa
Radiacioacute Infraroja
57
Radiacioacute Ultravioleta 3
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia SolarSistemes daprofitament de lenergia solar
Via tegravermica
Transformacioacute de la radiacioacute solar en energia tegravermica (Rendiment 65)
Conversioacute fotovoltaica
Transformacioacute de la radiacioacute directament en energia elegravectrica (Rendiment 15)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Transforma directament la radiacioacute solar en energia elegravectrica mitjanccedilant cegravelmiddotlules fotovoltaiques
Les cegravelmiddotlules fotovoltaiques estan construiumldes per una lagravemina de material semiconductor (silici) que teacute la propietat de produir electricitat quan hi incideixen els fotons de les radiacions
La tensioacute magravexima que sobteacute eacutes duns 058V comercialment es fabriquen mograveduls connectats en segraverie i paralel per obtindre la tensioacute i intensitat que necessites
S ilic io PS ilic io p u ro
S ilic io NB a se
R a d ia c io n e s so la re s
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Bagravesicament estan construiumldes per
Plaques fotovoltaiques
Inversor (DCAC)
Transformador
A vegades disposen dun sistema dacumulacioacute i regulacioacute de la carrega si les instalmiddotlacions estagraven aiumlllades de la xarxa comercial
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica Utilitzacions
Instalmiddotlacions connectades a la xarxa
Centrals fotovoltaiques
Sistemes integrats en edificis
Instalmiddotlacions aiumlllades de la xarxa
Electrificacions rurals
Senyalitzacioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Energia Solar Fotovoltaica
Font Renovable
Costos de fabricacioacute siguin molt elevats
El rendiment de la transformacioacute eacutes molt baix del 10 al 15
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica
El panell solar tegravermic esta format per
Plaques planes aiumlllades amb un vidreEn linterior porta tubs en serpentiacute pel qual circula laigua impulsada per la gravetat o per una bomba Lintercambiador tegravermic transferix la calor del sistema primari al acumulador convencional que eacutes el que deu subministrar el consum daigua en qualsevol moment encara que no existisca radiacioacute solar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica Usos
Aigua calenta sanitagraveria
Calefaccioacute
Climatitzacioacute de piscines cobertes i descobertes
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Centrals termosolarsObtenen energia elegravectrica a traveacutes de lenergia tegravermica obtinguda de la radiacioacute solar
La radiacioacute solar es concentra sobre un fluid (aigua oli tegravermic sodietc) aquest passa per un intercanviador i produeix el vapor que acciona la turbina i el generador en el qual sobteacute lenergia elegravectrica con en qualsevol central tegravermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes Heliocegraventrics
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes de Torre central
Aquestes instalmiddotlacions arriben fins a 5MW de potegravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font denergia neta i Gratuiumlta
Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions danys)
La radiacioacute arriba de manera dispersa i inconstant i sha de transformar en el moment en energia tegravermica o elegravectrica ja que no es disposa de cap sistema demmagatzematge Soacuten necessaris sistemes de captacioacute de gran superfiacutecie
Inversioacute inicial elevada ateacutes que els sistemes de captacioacute encara soacuten relativament cars
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Xemeneies
Teacute la funcioacute drsquoevacuar a latmosfera els gasos procedents de la combustioacute
Disposen de filtres meacutes o menys sofisticats per eliminar al magravexim els elements contaminats abans dalliberar els gasos a latmosfera
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Torres Refrigeracioacute
Serveixen per refredar laigua del condensador i poden ser
Tancats En ells eacutes imprescindible refredar laigua per tornar-la a utilitzar
Oberts Utilitzen aigua de riu eacutes necessari per no afectar la fauna que es retorni al riu amb la temperatura meacutes semblant possible a la de laigua del riu
Condensador
Per augmentar el rendiment termodinagravemic de la transformacioacute laigua per vaporitzar ha dentrar a la caldera en estat liacutequid En el condensador el vapor procedent de les turbines es condensa abans de tornar a entrar a la caldera per tal de repetir el cicle
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Elevat rendiment
Accessibilitat de les mategraveries primesCarboacute fuel o gas natural
Baix cost de manteniment comparat amb una nuclear(Produccioacute gt 50)
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Produccioacute amb recursos no renovables
Emissioacute de gasos provenents de la combustioacuteCO2 Efecte hivernacleNOx SOx Pluja agravecida
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Radioactivitat
La radioactivitat eacutes el fenomen segons el qual determinats materials (pe Urani) emeten radiacions espontagraveniament
Tipus de radiacions
Alfa (Masa 4u)
Beta (electrons)
Gamma (radiacions
electromagnegravetiques
drsquoalta frequumlegravencia)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Radioactivitat Estabilidad Nuclear
Segons la proporcioacute entre protons i neutrons dun nucli este eacutes estable o no
Si el nucli eacutes estable lelement no eacutes radioactiu perograve quan la relacioacute entre els components del nucli no eacutes ladequada este emet partiacutecules i radiacions electro-magnegravetiques fins a aconseguir lestabilitat
Es criden isogravetops radioactius tots aquells isogravetops que emeten radiacions (pe el carboni- 14)Eacutes possible aconseguir que un nucli estable es transforme en radioactiu si li arriba una partiacutecula amb suficient energia i ho desestabilitza (radioactivitat artificial)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Radioactivitat Desintegracioacute
El periacuteode de semidesintegracioacuten duna substagravencia radioactiva eacutes el temps necessari perquegrave es desintegre la meitat dels nuclis presents en una mostra de la dita substagravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Utilitats de Isotops radioactius
Generacioacute drsquoelectricitat Centrals Nuclears
Medicina Tractament contra zones canceriacutegenes
Datacioacute arqueologravegica (Carbono 14)
Perills dels Isotops radioactius
- Cagravencer de tiroide destoacutemac pulmons mamella recte cogravelon tiroide medulmiddotla ogravessia i del sistema limfagravetic- Trastorns cardiovasculars i del sistema limfagravetic - Problemes amb la circulacioacute de la sang i leucegravemia- Impactes sobre laparell reproductor impotegravencia en els hogravemens retard del desenvolupament sexual trastorns del cicle menstrual anegravemia durant i despreacutes del part anomalies en el part i ruptura prematura dels aiguumles
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Nuclear
Lenergia nuclear eacutes aquella que sallibera com a resultat de qualsevol reaccioacute nuclear
Aquesta energia es pot obtindre per fissioacute o per fusioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fussioacute
Una reaccioacute de fusioacute nuclear eacutes un proceacutes segons el qual sunixen nuclis lleugers o intermedis per a formar nuclis meacutes pesats obtenint-se energia
La fusioacute dun nucli de deuteri 2H amb un nucli de triti 3H doacutena lloc a la formacioacute dun nucli dheli-4 4He a meacutes dun neutroacute i una energia dc 176 MeV que es despreacuten en forma de calor
Al sogravel la temperatura eacutes suficient perquegrave es produeixi la fusioacute Aixograve doacutena origen a lEnergia que el sol irradia per tot el sistema planetari
2H + 3H ----gt 4He+ 1 neutroacuten + 176 MeV
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fissioacute
Al reactor nuclear el que es produeix eacutes una reaccioacute en cadena en la qual un neutroacute colpeja un agravetom produeix la fissioacute i en aquest moment srsquoallibera energia caloriacutefica i srsquoalliberen meacutes neutrons que van colpejant posteriorment altres agravetoms i alliberant meacutes energia caloriacutefica
235U + 1 neutroacuten ----gt 142Ba + 91Kr + 3neutrones + 210 MeV
(nota 1 eV =16 10-19 Julio)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear de Fissioacute
La generacioacute drsquoenergia elegravectrica es faragrave tambeacute a partir drsquouna turbina i un alternador la turbina es mouragrave per lrsquoaccioacute del vapor generat al calfar lrsquoaigua drsquouna caldera La particularitat de les centrals nuclears eacutes que el calor necessari srsquoobteacuten de la FISSIOacute drsquoun nucli atogravemic (pe Urani)
Turb
ina
Ge
ne
rad
or
Refrigeracioacuten
Tra
nsf
orm
ad
or
Distribucioacuten
Circuitosecundario
Circuitoprimario
Condensador
Combustiblenuclear
I ntercam biador
Funcionament
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fissioacute Reactor
El reactor nuclear estagrave constituiumlt pel
Vas del reactor Moderador Barres de control i
Refrigerant
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Parts del Reactor
Vas del reactor Forma el nucli del reactor i la font de neutrons (que permet iniciar la reaccioacute en cadena) i el combustible nuclear (lurani natural oi enriquit i el plutoni)
Moderador Redueix la velocitat dels neutrons per assegurar el seu impacte sobre els altres nuclis durani (laiguai el grafit)
Barres de control fabricades amb aleacions de bot cadmi i hafni regulen el nombre de fissions que eacutes produeixen (la temperatura eacutes direct proporcional al nombre de fissions)
El refrigerant teacute la funcioacute de refrigerar el reactor evitant el sobreescalfament i transportar la calor generat en forma de vapor al grup turbina alternador
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Torres de refrigeracioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Elevat rendiment durant la fissioacute srsquoalcancen uarr temperatures
No srsquoalliberen a lrsquoatmosfera gasos de combustioacute
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Produccioacute amb recursos no renovables
Produccioacute de residus radiactius
uarr cost de manteniment
Emissioacute de gran quantitat de vapor drsquoaigua + uarr Humitat de la zona+ uarr Temperatura de la zona+ uarr Temperatura dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS HIDRAgraveULIQUES
La energia hidragraveulica es basa en aprofitar la caiguda de laigua des de certa altura Lenergia potencial es convertix en cinegravetica Laigua passa per les turbines a gran velocitat provocant un moviment de rotacioacute que es transforma en energia elegravectrica per mitjagrave dels generadors
Turbinas y generadores
Canal de salida
Compuerta
Compuerta
Aliviadero
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINES HIDRAgraveULIQUES
En el diseny de les turbines drsquouna central hidragraveulica influiumlxen bagravesicament dos factors CABDAL i ALTURA DEL BOT
TURBINA FRANCIS
TURBINA PELTON
HEgraveLICE Altura Cabdal
Altura Cabdal
Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA FRANCIS Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA PELTON Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
HEgraveLICE Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TIPUS DE CENTRALSAigua corrent
No tenen aiguumla embassada i la produccioacute drsquoenergia depeacuten directament del cabdal del riu
Aigua embassada
Lrsquoaigua srsquoutilitza en funcioacute de la demanda
bull De regulacioacute
De acumulacioacute (bombeig)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
Produccioacute amb recursos renovables
Regulacioacute del cabdal dels rius (pot evitar inundacions)
Transformacioacute a zones de regadiu
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Permet realitzar activitats de recreacioacute (rem banyar-se etc)
INCONVENIENTS
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Inundacioacute de la zona afectada pegraverdua patrimoni histograveric i cultural
Dependegravencia del any hidrologravegic
Alteracioacute del curs natural dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS EOgraveLIQUES
Laire calent (al voltant de lequador) eacutes meacutes lleuger que laire fred per la qual cosa pujaragrave fins a una altura aproximada de 10 km i sestendragrave cap al nord i cap al sud
Ex Brisa marina Durant el dia la terra es calfa meacutes ragravepidament que el mar calfa lrsquoaire terrestre i aquest puja deixant lloc al vent que ve de la mar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AerogeneradorsUn aerogenerador funciona al convertir la forccedila del vent en una forccedila de gir que actua sobre les pales del rotor
La velocitat del vent eacutes molt important
Pot = 12 p v3 pi r2
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
PARTS DrsquoUN AEROGENERADOR
Pales del rotor
Multimplicador
de velocitat (x50)
Generador
500-3000kW
Controlador electrogravenic de posicioacute
Anemoacutemetre i veleta
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Torres
Els aerogeneradors poden tindre les torres dacer formigoacute zelosia o un mastil
La altura dels magravestils pot oscilar entre 30 i 80 metres i una volta colocades les pales la altura total del aeorogenerador podragrave ser de meacutes de 100 metres
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proceacutes de fabricacioacute drsquouna torre drsquoacer
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Les pales del rotor dun aerogenerador sassemblen molt a les ales dun avioacute i estan fabricades amb poliegravester o epoxy reforccedilat amb fibra de vidre
Els aerogeneradors estan dissenyats per a rendir al magravexim a velocitats al voltant de 15 ms Eacutes millor no dissenyar aerogeneradors que maximitzen el seu rendiment a vents meacutes forts ja que els vents tan forts no soacuten comuns
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proba a fatiga de les pales
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Multiplicador de velocitat
Lrsquoeix de la turbina giraragrave molt meacutes lent que lrsquoeix del generador ja que si connectarem directament els dos eixos les pales haurien de girar entre 1000 i 3000 rpm aixoacute pales de meacutes de 45 metres i la velocitat del extrem de la pala seria dos voltes la velocitat del sograve
Generador i rectificacioacute
El generador transforma la rotacioacute del seu eix en electricitat
Com la velocitat de rotacioacute del eix no es constant despreacutes es necessitaragrave rectificar la ona per a que tinga la frequumlegravencia de la red elegravectrica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Produccioacute amb recursos renovables
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Baix Rendiment
Depegraven de la continuiumltat i forccedila del vent
Fort impacte paisatgiacutestic sobre la zona en la que srsquoinstalmiddotla el parc
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
La Radiacioacute Solar
La Radiacioacute Solar arriba a la terra en forma de
Genera gran quantitat denergia tegravermica que srsquoemmagatzema a latmosfera al sogravel i a laigua i la que provoca els vents i el cicle de laigua
Radiacioacute Visible
40De ella depegraven la vida a la terra la fotosiacutentesi i per tant la produccioacute doxigen i biomassa
Radiacioacute Infraroja
57
Radiacioacute Ultravioleta 3
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia SolarSistemes daprofitament de lenergia solar
Via tegravermica
Transformacioacute de la radiacioacute solar en energia tegravermica (Rendiment 65)
Conversioacute fotovoltaica
Transformacioacute de la radiacioacute directament en energia elegravectrica (Rendiment 15)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Transforma directament la radiacioacute solar en energia elegravectrica mitjanccedilant cegravelmiddotlules fotovoltaiques
Les cegravelmiddotlules fotovoltaiques estan construiumldes per una lagravemina de material semiconductor (silici) que teacute la propietat de produir electricitat quan hi incideixen els fotons de les radiacions
La tensioacute magravexima que sobteacute eacutes duns 058V comercialment es fabriquen mograveduls connectats en segraverie i paralel per obtindre la tensioacute i intensitat que necessites
S ilic io PS ilic io p u ro
S ilic io NB a se
R a d ia c io n e s so la re s
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Bagravesicament estan construiumldes per
Plaques fotovoltaiques
Inversor (DCAC)
Transformador
A vegades disposen dun sistema dacumulacioacute i regulacioacute de la carrega si les instalmiddotlacions estagraven aiumlllades de la xarxa comercial
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica Utilitzacions
Instalmiddotlacions connectades a la xarxa
Centrals fotovoltaiques
Sistemes integrats en edificis
Instalmiddotlacions aiumlllades de la xarxa
Electrificacions rurals
Senyalitzacioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Energia Solar Fotovoltaica
Font Renovable
Costos de fabricacioacute siguin molt elevats
El rendiment de la transformacioacute eacutes molt baix del 10 al 15
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica
El panell solar tegravermic esta format per
Plaques planes aiumlllades amb un vidreEn linterior porta tubs en serpentiacute pel qual circula laigua impulsada per la gravetat o per una bomba Lintercambiador tegravermic transferix la calor del sistema primari al acumulador convencional que eacutes el que deu subministrar el consum daigua en qualsevol moment encara que no existisca radiacioacute solar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica Usos
Aigua calenta sanitagraveria
Calefaccioacute
Climatitzacioacute de piscines cobertes i descobertes
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Centrals termosolarsObtenen energia elegravectrica a traveacutes de lenergia tegravermica obtinguda de la radiacioacute solar
La radiacioacute solar es concentra sobre un fluid (aigua oli tegravermic sodietc) aquest passa per un intercanviador i produeix el vapor que acciona la turbina i el generador en el qual sobteacute lenergia elegravectrica con en qualsevol central tegravermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes Heliocegraventrics
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes de Torre central
Aquestes instalmiddotlacions arriben fins a 5MW de potegravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font denergia neta i Gratuiumlta
Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions danys)
La radiacioacute arriba de manera dispersa i inconstant i sha de transformar en el moment en energia tegravermica o elegravectrica ja que no es disposa de cap sistema demmagatzematge Soacuten necessaris sistemes de captacioacute de gran superfiacutecie
Inversioacute inicial elevada ateacutes que els sistemes de captacioacute encara soacuten relativament cars
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Torres Refrigeracioacute
Serveixen per refredar laigua del condensador i poden ser
Tancats En ells eacutes imprescindible refredar laigua per tornar-la a utilitzar
Oberts Utilitzen aigua de riu eacutes necessari per no afectar la fauna que es retorni al riu amb la temperatura meacutes semblant possible a la de laigua del riu
Condensador
Per augmentar el rendiment termodinagravemic de la transformacioacute laigua per vaporitzar ha dentrar a la caldera en estat liacutequid En el condensador el vapor procedent de les turbines es condensa abans de tornar a entrar a la caldera per tal de repetir el cicle
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Elevat rendiment
Accessibilitat de les mategraveries primesCarboacute fuel o gas natural
Baix cost de manteniment comparat amb una nuclear(Produccioacute gt 50)
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Produccioacute amb recursos no renovables
Emissioacute de gasos provenents de la combustioacuteCO2 Efecte hivernacleNOx SOx Pluja agravecida
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Radioactivitat
La radioactivitat eacutes el fenomen segons el qual determinats materials (pe Urani) emeten radiacions espontagraveniament
Tipus de radiacions
Alfa (Masa 4u)
Beta (electrons)
Gamma (radiacions
electromagnegravetiques
drsquoalta frequumlegravencia)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Radioactivitat Estabilidad Nuclear
Segons la proporcioacute entre protons i neutrons dun nucli este eacutes estable o no
Si el nucli eacutes estable lelement no eacutes radioactiu perograve quan la relacioacute entre els components del nucli no eacutes ladequada este emet partiacutecules i radiacions electro-magnegravetiques fins a aconseguir lestabilitat
Es criden isogravetops radioactius tots aquells isogravetops que emeten radiacions (pe el carboni- 14)Eacutes possible aconseguir que un nucli estable es transforme en radioactiu si li arriba una partiacutecula amb suficient energia i ho desestabilitza (radioactivitat artificial)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Radioactivitat Desintegracioacute
El periacuteode de semidesintegracioacuten duna substagravencia radioactiva eacutes el temps necessari perquegrave es desintegre la meitat dels nuclis presents en una mostra de la dita substagravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Utilitats de Isotops radioactius
Generacioacute drsquoelectricitat Centrals Nuclears
Medicina Tractament contra zones canceriacutegenes
Datacioacute arqueologravegica (Carbono 14)
Perills dels Isotops radioactius
- Cagravencer de tiroide destoacutemac pulmons mamella recte cogravelon tiroide medulmiddotla ogravessia i del sistema limfagravetic- Trastorns cardiovasculars i del sistema limfagravetic - Problemes amb la circulacioacute de la sang i leucegravemia- Impactes sobre laparell reproductor impotegravencia en els hogravemens retard del desenvolupament sexual trastorns del cicle menstrual anegravemia durant i despreacutes del part anomalies en el part i ruptura prematura dels aiguumles
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Nuclear
Lenergia nuclear eacutes aquella que sallibera com a resultat de qualsevol reaccioacute nuclear
Aquesta energia es pot obtindre per fissioacute o per fusioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fussioacute
Una reaccioacute de fusioacute nuclear eacutes un proceacutes segons el qual sunixen nuclis lleugers o intermedis per a formar nuclis meacutes pesats obtenint-se energia
La fusioacute dun nucli de deuteri 2H amb un nucli de triti 3H doacutena lloc a la formacioacute dun nucli dheli-4 4He a meacutes dun neutroacute i una energia dc 176 MeV que es despreacuten en forma de calor
Al sogravel la temperatura eacutes suficient perquegrave es produeixi la fusioacute Aixograve doacutena origen a lEnergia que el sol irradia per tot el sistema planetari
2H + 3H ----gt 4He+ 1 neutroacuten + 176 MeV
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fissioacute
Al reactor nuclear el que es produeix eacutes una reaccioacute en cadena en la qual un neutroacute colpeja un agravetom produeix la fissioacute i en aquest moment srsquoallibera energia caloriacutefica i srsquoalliberen meacutes neutrons que van colpejant posteriorment altres agravetoms i alliberant meacutes energia caloriacutefica
235U + 1 neutroacuten ----gt 142Ba + 91Kr + 3neutrones + 210 MeV
(nota 1 eV =16 10-19 Julio)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear de Fissioacute
La generacioacute drsquoenergia elegravectrica es faragrave tambeacute a partir drsquouna turbina i un alternador la turbina es mouragrave per lrsquoaccioacute del vapor generat al calfar lrsquoaigua drsquouna caldera La particularitat de les centrals nuclears eacutes que el calor necessari srsquoobteacuten de la FISSIOacute drsquoun nucli atogravemic (pe Urani)
Turb
ina
Ge
ne
rad
or
Refrigeracioacuten
Tra
nsf
orm
ad
or
Distribucioacuten
Circuitosecundario
Circuitoprimario
Condensador
Combustiblenuclear
I ntercam biador
Funcionament
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fissioacute Reactor
El reactor nuclear estagrave constituiumlt pel
Vas del reactor Moderador Barres de control i
Refrigerant
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Parts del Reactor
Vas del reactor Forma el nucli del reactor i la font de neutrons (que permet iniciar la reaccioacute en cadena) i el combustible nuclear (lurani natural oi enriquit i el plutoni)
Moderador Redueix la velocitat dels neutrons per assegurar el seu impacte sobre els altres nuclis durani (laiguai el grafit)
Barres de control fabricades amb aleacions de bot cadmi i hafni regulen el nombre de fissions que eacutes produeixen (la temperatura eacutes direct proporcional al nombre de fissions)
El refrigerant teacute la funcioacute de refrigerar el reactor evitant el sobreescalfament i transportar la calor generat en forma de vapor al grup turbina alternador
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Torres de refrigeracioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Elevat rendiment durant la fissioacute srsquoalcancen uarr temperatures
No srsquoalliberen a lrsquoatmosfera gasos de combustioacute
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Produccioacute amb recursos no renovables
Produccioacute de residus radiactius
uarr cost de manteniment
Emissioacute de gran quantitat de vapor drsquoaigua + uarr Humitat de la zona+ uarr Temperatura de la zona+ uarr Temperatura dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS HIDRAgraveULIQUES
La energia hidragraveulica es basa en aprofitar la caiguda de laigua des de certa altura Lenergia potencial es convertix en cinegravetica Laigua passa per les turbines a gran velocitat provocant un moviment de rotacioacute que es transforma en energia elegravectrica per mitjagrave dels generadors
Turbinas y generadores
Canal de salida
Compuerta
Compuerta
Aliviadero
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINES HIDRAgraveULIQUES
En el diseny de les turbines drsquouna central hidragraveulica influiumlxen bagravesicament dos factors CABDAL i ALTURA DEL BOT
TURBINA FRANCIS
TURBINA PELTON
HEgraveLICE Altura Cabdal
Altura Cabdal
Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA FRANCIS Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA PELTON Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
HEgraveLICE Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TIPUS DE CENTRALSAigua corrent
No tenen aiguumla embassada i la produccioacute drsquoenergia depeacuten directament del cabdal del riu
Aigua embassada
Lrsquoaigua srsquoutilitza en funcioacute de la demanda
bull De regulacioacute
De acumulacioacute (bombeig)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
Produccioacute amb recursos renovables
Regulacioacute del cabdal dels rius (pot evitar inundacions)
Transformacioacute a zones de regadiu
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Permet realitzar activitats de recreacioacute (rem banyar-se etc)
INCONVENIENTS
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Inundacioacute de la zona afectada pegraverdua patrimoni histograveric i cultural
Dependegravencia del any hidrologravegic
Alteracioacute del curs natural dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS EOgraveLIQUES
Laire calent (al voltant de lequador) eacutes meacutes lleuger que laire fred per la qual cosa pujaragrave fins a una altura aproximada de 10 km i sestendragrave cap al nord i cap al sud
Ex Brisa marina Durant el dia la terra es calfa meacutes ragravepidament que el mar calfa lrsquoaire terrestre i aquest puja deixant lloc al vent que ve de la mar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AerogeneradorsUn aerogenerador funciona al convertir la forccedila del vent en una forccedila de gir que actua sobre les pales del rotor
La velocitat del vent eacutes molt important
Pot = 12 p v3 pi r2
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
PARTS DrsquoUN AEROGENERADOR
Pales del rotor
Multimplicador
de velocitat (x50)
Generador
500-3000kW
Controlador electrogravenic de posicioacute
Anemoacutemetre i veleta
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Torres
Els aerogeneradors poden tindre les torres dacer formigoacute zelosia o un mastil
La altura dels magravestils pot oscilar entre 30 i 80 metres i una volta colocades les pales la altura total del aeorogenerador podragrave ser de meacutes de 100 metres
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proceacutes de fabricacioacute drsquouna torre drsquoacer
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Les pales del rotor dun aerogenerador sassemblen molt a les ales dun avioacute i estan fabricades amb poliegravester o epoxy reforccedilat amb fibra de vidre
Els aerogeneradors estan dissenyats per a rendir al magravexim a velocitats al voltant de 15 ms Eacutes millor no dissenyar aerogeneradors que maximitzen el seu rendiment a vents meacutes forts ja que els vents tan forts no soacuten comuns
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proba a fatiga de les pales
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Multiplicador de velocitat
Lrsquoeix de la turbina giraragrave molt meacutes lent que lrsquoeix del generador ja que si connectarem directament els dos eixos les pales haurien de girar entre 1000 i 3000 rpm aixoacute pales de meacutes de 45 metres i la velocitat del extrem de la pala seria dos voltes la velocitat del sograve
Generador i rectificacioacute
El generador transforma la rotacioacute del seu eix en electricitat
Com la velocitat de rotacioacute del eix no es constant despreacutes es necessitaragrave rectificar la ona per a que tinga la frequumlegravencia de la red elegravectrica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Produccioacute amb recursos renovables
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Baix Rendiment
Depegraven de la continuiumltat i forccedila del vent
Fort impacte paisatgiacutestic sobre la zona en la que srsquoinstalmiddotla el parc
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
La Radiacioacute Solar
La Radiacioacute Solar arriba a la terra en forma de
Genera gran quantitat denergia tegravermica que srsquoemmagatzema a latmosfera al sogravel i a laigua i la que provoca els vents i el cicle de laigua
Radiacioacute Visible
40De ella depegraven la vida a la terra la fotosiacutentesi i per tant la produccioacute doxigen i biomassa
Radiacioacute Infraroja
57
Radiacioacute Ultravioleta 3
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia SolarSistemes daprofitament de lenergia solar
Via tegravermica
Transformacioacute de la radiacioacute solar en energia tegravermica (Rendiment 65)
Conversioacute fotovoltaica
Transformacioacute de la radiacioacute directament en energia elegravectrica (Rendiment 15)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Transforma directament la radiacioacute solar en energia elegravectrica mitjanccedilant cegravelmiddotlules fotovoltaiques
Les cegravelmiddotlules fotovoltaiques estan construiumldes per una lagravemina de material semiconductor (silici) que teacute la propietat de produir electricitat quan hi incideixen els fotons de les radiacions
La tensioacute magravexima que sobteacute eacutes duns 058V comercialment es fabriquen mograveduls connectats en segraverie i paralel per obtindre la tensioacute i intensitat que necessites
S ilic io PS ilic io p u ro
S ilic io NB a se
R a d ia c io n e s so la re s
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Bagravesicament estan construiumldes per
Plaques fotovoltaiques
Inversor (DCAC)
Transformador
A vegades disposen dun sistema dacumulacioacute i regulacioacute de la carrega si les instalmiddotlacions estagraven aiumlllades de la xarxa comercial
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica Utilitzacions
Instalmiddotlacions connectades a la xarxa
Centrals fotovoltaiques
Sistemes integrats en edificis
Instalmiddotlacions aiumlllades de la xarxa
Electrificacions rurals
Senyalitzacioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Energia Solar Fotovoltaica
Font Renovable
Costos de fabricacioacute siguin molt elevats
El rendiment de la transformacioacute eacutes molt baix del 10 al 15
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica
El panell solar tegravermic esta format per
Plaques planes aiumlllades amb un vidreEn linterior porta tubs en serpentiacute pel qual circula laigua impulsada per la gravetat o per una bomba Lintercambiador tegravermic transferix la calor del sistema primari al acumulador convencional que eacutes el que deu subministrar el consum daigua en qualsevol moment encara que no existisca radiacioacute solar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica Usos
Aigua calenta sanitagraveria
Calefaccioacute
Climatitzacioacute de piscines cobertes i descobertes
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Centrals termosolarsObtenen energia elegravectrica a traveacutes de lenergia tegravermica obtinguda de la radiacioacute solar
La radiacioacute solar es concentra sobre un fluid (aigua oli tegravermic sodietc) aquest passa per un intercanviador i produeix el vapor que acciona la turbina i el generador en el qual sobteacute lenergia elegravectrica con en qualsevol central tegravermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes Heliocegraventrics
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes de Torre central
Aquestes instalmiddotlacions arriben fins a 5MW de potegravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font denergia neta i Gratuiumlta
Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions danys)
La radiacioacute arriba de manera dispersa i inconstant i sha de transformar en el moment en energia tegravermica o elegravectrica ja que no es disposa de cap sistema demmagatzematge Soacuten necessaris sistemes de captacioacute de gran superfiacutecie
Inversioacute inicial elevada ateacutes que els sistemes de captacioacute encara soacuten relativament cars
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Elevat rendiment
Accessibilitat de les mategraveries primesCarboacute fuel o gas natural
Baix cost de manteniment comparat amb una nuclear(Produccioacute gt 50)
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Produccioacute amb recursos no renovables
Emissioacute de gasos provenents de la combustioacuteCO2 Efecte hivernacleNOx SOx Pluja agravecida
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Radioactivitat
La radioactivitat eacutes el fenomen segons el qual determinats materials (pe Urani) emeten radiacions espontagraveniament
Tipus de radiacions
Alfa (Masa 4u)
Beta (electrons)
Gamma (radiacions
electromagnegravetiques
drsquoalta frequumlegravencia)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Radioactivitat Estabilidad Nuclear
Segons la proporcioacute entre protons i neutrons dun nucli este eacutes estable o no
Si el nucli eacutes estable lelement no eacutes radioactiu perograve quan la relacioacute entre els components del nucli no eacutes ladequada este emet partiacutecules i radiacions electro-magnegravetiques fins a aconseguir lestabilitat
Es criden isogravetops radioactius tots aquells isogravetops que emeten radiacions (pe el carboni- 14)Eacutes possible aconseguir que un nucli estable es transforme en radioactiu si li arriba una partiacutecula amb suficient energia i ho desestabilitza (radioactivitat artificial)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Radioactivitat Desintegracioacute
El periacuteode de semidesintegracioacuten duna substagravencia radioactiva eacutes el temps necessari perquegrave es desintegre la meitat dels nuclis presents en una mostra de la dita substagravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Utilitats de Isotops radioactius
Generacioacute drsquoelectricitat Centrals Nuclears
Medicina Tractament contra zones canceriacutegenes
Datacioacute arqueologravegica (Carbono 14)
Perills dels Isotops radioactius
- Cagravencer de tiroide destoacutemac pulmons mamella recte cogravelon tiroide medulmiddotla ogravessia i del sistema limfagravetic- Trastorns cardiovasculars i del sistema limfagravetic - Problemes amb la circulacioacute de la sang i leucegravemia- Impactes sobre laparell reproductor impotegravencia en els hogravemens retard del desenvolupament sexual trastorns del cicle menstrual anegravemia durant i despreacutes del part anomalies en el part i ruptura prematura dels aiguumles
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Nuclear
Lenergia nuclear eacutes aquella que sallibera com a resultat de qualsevol reaccioacute nuclear
Aquesta energia es pot obtindre per fissioacute o per fusioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fussioacute
Una reaccioacute de fusioacute nuclear eacutes un proceacutes segons el qual sunixen nuclis lleugers o intermedis per a formar nuclis meacutes pesats obtenint-se energia
La fusioacute dun nucli de deuteri 2H amb un nucli de triti 3H doacutena lloc a la formacioacute dun nucli dheli-4 4He a meacutes dun neutroacute i una energia dc 176 MeV que es despreacuten en forma de calor
Al sogravel la temperatura eacutes suficient perquegrave es produeixi la fusioacute Aixograve doacutena origen a lEnergia que el sol irradia per tot el sistema planetari
2H + 3H ----gt 4He+ 1 neutroacuten + 176 MeV
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fissioacute
Al reactor nuclear el que es produeix eacutes una reaccioacute en cadena en la qual un neutroacute colpeja un agravetom produeix la fissioacute i en aquest moment srsquoallibera energia caloriacutefica i srsquoalliberen meacutes neutrons que van colpejant posteriorment altres agravetoms i alliberant meacutes energia caloriacutefica
235U + 1 neutroacuten ----gt 142Ba + 91Kr + 3neutrones + 210 MeV
(nota 1 eV =16 10-19 Julio)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear de Fissioacute
La generacioacute drsquoenergia elegravectrica es faragrave tambeacute a partir drsquouna turbina i un alternador la turbina es mouragrave per lrsquoaccioacute del vapor generat al calfar lrsquoaigua drsquouna caldera La particularitat de les centrals nuclears eacutes que el calor necessari srsquoobteacuten de la FISSIOacute drsquoun nucli atogravemic (pe Urani)
Turb
ina
Ge
ne
rad
or
Refrigeracioacuten
Tra
nsf
orm
ad
or
Distribucioacuten
Circuitosecundario
Circuitoprimario
Condensador
Combustiblenuclear
I ntercam biador
Funcionament
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fissioacute Reactor
El reactor nuclear estagrave constituiumlt pel
Vas del reactor Moderador Barres de control i
Refrigerant
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Parts del Reactor
Vas del reactor Forma el nucli del reactor i la font de neutrons (que permet iniciar la reaccioacute en cadena) i el combustible nuclear (lurani natural oi enriquit i el plutoni)
Moderador Redueix la velocitat dels neutrons per assegurar el seu impacte sobre els altres nuclis durani (laiguai el grafit)
Barres de control fabricades amb aleacions de bot cadmi i hafni regulen el nombre de fissions que eacutes produeixen (la temperatura eacutes direct proporcional al nombre de fissions)
El refrigerant teacute la funcioacute de refrigerar el reactor evitant el sobreescalfament i transportar la calor generat en forma de vapor al grup turbina alternador
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Torres de refrigeracioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Elevat rendiment durant la fissioacute srsquoalcancen uarr temperatures
No srsquoalliberen a lrsquoatmosfera gasos de combustioacute
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Produccioacute amb recursos no renovables
Produccioacute de residus radiactius
uarr cost de manteniment
Emissioacute de gran quantitat de vapor drsquoaigua + uarr Humitat de la zona+ uarr Temperatura de la zona+ uarr Temperatura dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS HIDRAgraveULIQUES
La energia hidragraveulica es basa en aprofitar la caiguda de laigua des de certa altura Lenergia potencial es convertix en cinegravetica Laigua passa per les turbines a gran velocitat provocant un moviment de rotacioacute que es transforma en energia elegravectrica per mitjagrave dels generadors
Turbinas y generadores
Canal de salida
Compuerta
Compuerta
Aliviadero
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINES HIDRAgraveULIQUES
En el diseny de les turbines drsquouna central hidragraveulica influiumlxen bagravesicament dos factors CABDAL i ALTURA DEL BOT
TURBINA FRANCIS
TURBINA PELTON
HEgraveLICE Altura Cabdal
Altura Cabdal
Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA FRANCIS Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA PELTON Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
HEgraveLICE Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TIPUS DE CENTRALSAigua corrent
No tenen aiguumla embassada i la produccioacute drsquoenergia depeacuten directament del cabdal del riu
Aigua embassada
Lrsquoaigua srsquoutilitza en funcioacute de la demanda
bull De regulacioacute
De acumulacioacute (bombeig)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
Produccioacute amb recursos renovables
Regulacioacute del cabdal dels rius (pot evitar inundacions)
Transformacioacute a zones de regadiu
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Permet realitzar activitats de recreacioacute (rem banyar-se etc)
INCONVENIENTS
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Inundacioacute de la zona afectada pegraverdua patrimoni histograveric i cultural
Dependegravencia del any hidrologravegic
Alteracioacute del curs natural dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS EOgraveLIQUES
Laire calent (al voltant de lequador) eacutes meacutes lleuger que laire fred per la qual cosa pujaragrave fins a una altura aproximada de 10 km i sestendragrave cap al nord i cap al sud
Ex Brisa marina Durant el dia la terra es calfa meacutes ragravepidament que el mar calfa lrsquoaire terrestre i aquest puja deixant lloc al vent que ve de la mar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AerogeneradorsUn aerogenerador funciona al convertir la forccedila del vent en una forccedila de gir que actua sobre les pales del rotor
La velocitat del vent eacutes molt important
Pot = 12 p v3 pi r2
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
PARTS DrsquoUN AEROGENERADOR
Pales del rotor
Multimplicador
de velocitat (x50)
Generador
500-3000kW
Controlador electrogravenic de posicioacute
Anemoacutemetre i veleta
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Torres
Els aerogeneradors poden tindre les torres dacer formigoacute zelosia o un mastil
La altura dels magravestils pot oscilar entre 30 i 80 metres i una volta colocades les pales la altura total del aeorogenerador podragrave ser de meacutes de 100 metres
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proceacutes de fabricacioacute drsquouna torre drsquoacer
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Les pales del rotor dun aerogenerador sassemblen molt a les ales dun avioacute i estan fabricades amb poliegravester o epoxy reforccedilat amb fibra de vidre
Els aerogeneradors estan dissenyats per a rendir al magravexim a velocitats al voltant de 15 ms Eacutes millor no dissenyar aerogeneradors que maximitzen el seu rendiment a vents meacutes forts ja que els vents tan forts no soacuten comuns
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proba a fatiga de les pales
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Multiplicador de velocitat
Lrsquoeix de la turbina giraragrave molt meacutes lent que lrsquoeix del generador ja que si connectarem directament els dos eixos les pales haurien de girar entre 1000 i 3000 rpm aixoacute pales de meacutes de 45 metres i la velocitat del extrem de la pala seria dos voltes la velocitat del sograve
Generador i rectificacioacute
El generador transforma la rotacioacute del seu eix en electricitat
Com la velocitat de rotacioacute del eix no es constant despreacutes es necessitaragrave rectificar la ona per a que tinga la frequumlegravencia de la red elegravectrica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Produccioacute amb recursos renovables
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Baix Rendiment
Depegraven de la continuiumltat i forccedila del vent
Fort impacte paisatgiacutestic sobre la zona en la que srsquoinstalmiddotla el parc
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
La Radiacioacute Solar
La Radiacioacute Solar arriba a la terra en forma de
Genera gran quantitat denergia tegravermica que srsquoemmagatzema a latmosfera al sogravel i a laigua i la que provoca els vents i el cicle de laigua
Radiacioacute Visible
40De ella depegraven la vida a la terra la fotosiacutentesi i per tant la produccioacute doxigen i biomassa
Radiacioacute Infraroja
57
Radiacioacute Ultravioleta 3
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia SolarSistemes daprofitament de lenergia solar
Via tegravermica
Transformacioacute de la radiacioacute solar en energia tegravermica (Rendiment 65)
Conversioacute fotovoltaica
Transformacioacute de la radiacioacute directament en energia elegravectrica (Rendiment 15)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Transforma directament la radiacioacute solar en energia elegravectrica mitjanccedilant cegravelmiddotlules fotovoltaiques
Les cegravelmiddotlules fotovoltaiques estan construiumldes per una lagravemina de material semiconductor (silici) que teacute la propietat de produir electricitat quan hi incideixen els fotons de les radiacions
La tensioacute magravexima que sobteacute eacutes duns 058V comercialment es fabriquen mograveduls connectats en segraverie i paralel per obtindre la tensioacute i intensitat que necessites
S ilic io PS ilic io p u ro
S ilic io NB a se
R a d ia c io n e s so la re s
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Bagravesicament estan construiumldes per
Plaques fotovoltaiques
Inversor (DCAC)
Transformador
A vegades disposen dun sistema dacumulacioacute i regulacioacute de la carrega si les instalmiddotlacions estagraven aiumlllades de la xarxa comercial
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica Utilitzacions
Instalmiddotlacions connectades a la xarxa
Centrals fotovoltaiques
Sistemes integrats en edificis
Instalmiddotlacions aiumlllades de la xarxa
Electrificacions rurals
Senyalitzacioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Energia Solar Fotovoltaica
Font Renovable
Costos de fabricacioacute siguin molt elevats
El rendiment de la transformacioacute eacutes molt baix del 10 al 15
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica
El panell solar tegravermic esta format per
Plaques planes aiumlllades amb un vidreEn linterior porta tubs en serpentiacute pel qual circula laigua impulsada per la gravetat o per una bomba Lintercambiador tegravermic transferix la calor del sistema primari al acumulador convencional que eacutes el que deu subministrar el consum daigua en qualsevol moment encara que no existisca radiacioacute solar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica Usos
Aigua calenta sanitagraveria
Calefaccioacute
Climatitzacioacute de piscines cobertes i descobertes
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Centrals termosolarsObtenen energia elegravectrica a traveacutes de lenergia tegravermica obtinguda de la radiacioacute solar
La radiacioacute solar es concentra sobre un fluid (aigua oli tegravermic sodietc) aquest passa per un intercanviador i produeix el vapor que acciona la turbina i el generador en el qual sobteacute lenergia elegravectrica con en qualsevol central tegravermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes Heliocegraventrics
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes de Torre central
Aquestes instalmiddotlacions arriben fins a 5MW de potegravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font denergia neta i Gratuiumlta
Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions danys)
La radiacioacute arriba de manera dispersa i inconstant i sha de transformar en el moment en energia tegravermica o elegravectrica ja que no es disposa de cap sistema demmagatzematge Soacuten necessaris sistemes de captacioacute de gran superfiacutecie
Inversioacute inicial elevada ateacutes que els sistemes de captacioacute encara soacuten relativament cars
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Radioactivitat
La radioactivitat eacutes el fenomen segons el qual determinats materials (pe Urani) emeten radiacions espontagraveniament
Tipus de radiacions
Alfa (Masa 4u)
Beta (electrons)
Gamma (radiacions
electromagnegravetiques
drsquoalta frequumlegravencia)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Radioactivitat Estabilidad Nuclear
Segons la proporcioacute entre protons i neutrons dun nucli este eacutes estable o no
Si el nucli eacutes estable lelement no eacutes radioactiu perograve quan la relacioacute entre els components del nucli no eacutes ladequada este emet partiacutecules i radiacions electro-magnegravetiques fins a aconseguir lestabilitat
Es criden isogravetops radioactius tots aquells isogravetops que emeten radiacions (pe el carboni- 14)Eacutes possible aconseguir que un nucli estable es transforme en radioactiu si li arriba una partiacutecula amb suficient energia i ho desestabilitza (radioactivitat artificial)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Radioactivitat Desintegracioacute
El periacuteode de semidesintegracioacuten duna substagravencia radioactiva eacutes el temps necessari perquegrave es desintegre la meitat dels nuclis presents en una mostra de la dita substagravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Utilitats de Isotops radioactius
Generacioacute drsquoelectricitat Centrals Nuclears
Medicina Tractament contra zones canceriacutegenes
Datacioacute arqueologravegica (Carbono 14)
Perills dels Isotops radioactius
- Cagravencer de tiroide destoacutemac pulmons mamella recte cogravelon tiroide medulmiddotla ogravessia i del sistema limfagravetic- Trastorns cardiovasculars i del sistema limfagravetic - Problemes amb la circulacioacute de la sang i leucegravemia- Impactes sobre laparell reproductor impotegravencia en els hogravemens retard del desenvolupament sexual trastorns del cicle menstrual anegravemia durant i despreacutes del part anomalies en el part i ruptura prematura dels aiguumles
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Nuclear
Lenergia nuclear eacutes aquella que sallibera com a resultat de qualsevol reaccioacute nuclear
Aquesta energia es pot obtindre per fissioacute o per fusioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fussioacute
Una reaccioacute de fusioacute nuclear eacutes un proceacutes segons el qual sunixen nuclis lleugers o intermedis per a formar nuclis meacutes pesats obtenint-se energia
La fusioacute dun nucli de deuteri 2H amb un nucli de triti 3H doacutena lloc a la formacioacute dun nucli dheli-4 4He a meacutes dun neutroacute i una energia dc 176 MeV que es despreacuten en forma de calor
Al sogravel la temperatura eacutes suficient perquegrave es produeixi la fusioacute Aixograve doacutena origen a lEnergia que el sol irradia per tot el sistema planetari
2H + 3H ----gt 4He+ 1 neutroacuten + 176 MeV
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fissioacute
Al reactor nuclear el que es produeix eacutes una reaccioacute en cadena en la qual un neutroacute colpeja un agravetom produeix la fissioacute i en aquest moment srsquoallibera energia caloriacutefica i srsquoalliberen meacutes neutrons que van colpejant posteriorment altres agravetoms i alliberant meacutes energia caloriacutefica
235U + 1 neutroacuten ----gt 142Ba + 91Kr + 3neutrones + 210 MeV
(nota 1 eV =16 10-19 Julio)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear de Fissioacute
La generacioacute drsquoenergia elegravectrica es faragrave tambeacute a partir drsquouna turbina i un alternador la turbina es mouragrave per lrsquoaccioacute del vapor generat al calfar lrsquoaigua drsquouna caldera La particularitat de les centrals nuclears eacutes que el calor necessari srsquoobteacuten de la FISSIOacute drsquoun nucli atogravemic (pe Urani)
Turb
ina
Ge
ne
rad
or
Refrigeracioacuten
Tra
nsf
orm
ad
or
Distribucioacuten
Circuitosecundario
Circuitoprimario
Condensador
Combustiblenuclear
I ntercam biador
Funcionament
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fissioacute Reactor
El reactor nuclear estagrave constituiumlt pel
Vas del reactor Moderador Barres de control i
Refrigerant
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Parts del Reactor
Vas del reactor Forma el nucli del reactor i la font de neutrons (que permet iniciar la reaccioacute en cadena) i el combustible nuclear (lurani natural oi enriquit i el plutoni)
Moderador Redueix la velocitat dels neutrons per assegurar el seu impacte sobre els altres nuclis durani (laiguai el grafit)
Barres de control fabricades amb aleacions de bot cadmi i hafni regulen el nombre de fissions que eacutes produeixen (la temperatura eacutes direct proporcional al nombre de fissions)
El refrigerant teacute la funcioacute de refrigerar el reactor evitant el sobreescalfament i transportar la calor generat en forma de vapor al grup turbina alternador
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Torres de refrigeracioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Elevat rendiment durant la fissioacute srsquoalcancen uarr temperatures
No srsquoalliberen a lrsquoatmosfera gasos de combustioacute
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Produccioacute amb recursos no renovables
Produccioacute de residus radiactius
uarr cost de manteniment
Emissioacute de gran quantitat de vapor drsquoaigua + uarr Humitat de la zona+ uarr Temperatura de la zona+ uarr Temperatura dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS HIDRAgraveULIQUES
La energia hidragraveulica es basa en aprofitar la caiguda de laigua des de certa altura Lenergia potencial es convertix en cinegravetica Laigua passa per les turbines a gran velocitat provocant un moviment de rotacioacute que es transforma en energia elegravectrica per mitjagrave dels generadors
Turbinas y generadores
Canal de salida
Compuerta
Compuerta
Aliviadero
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINES HIDRAgraveULIQUES
En el diseny de les turbines drsquouna central hidragraveulica influiumlxen bagravesicament dos factors CABDAL i ALTURA DEL BOT
TURBINA FRANCIS
TURBINA PELTON
HEgraveLICE Altura Cabdal
Altura Cabdal
Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA FRANCIS Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA PELTON Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
HEgraveLICE Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TIPUS DE CENTRALSAigua corrent
No tenen aiguumla embassada i la produccioacute drsquoenergia depeacuten directament del cabdal del riu
Aigua embassada
Lrsquoaigua srsquoutilitza en funcioacute de la demanda
bull De regulacioacute
De acumulacioacute (bombeig)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
Produccioacute amb recursos renovables
Regulacioacute del cabdal dels rius (pot evitar inundacions)
Transformacioacute a zones de regadiu
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Permet realitzar activitats de recreacioacute (rem banyar-se etc)
INCONVENIENTS
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Inundacioacute de la zona afectada pegraverdua patrimoni histograveric i cultural
Dependegravencia del any hidrologravegic
Alteracioacute del curs natural dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS EOgraveLIQUES
Laire calent (al voltant de lequador) eacutes meacutes lleuger que laire fred per la qual cosa pujaragrave fins a una altura aproximada de 10 km i sestendragrave cap al nord i cap al sud
Ex Brisa marina Durant el dia la terra es calfa meacutes ragravepidament que el mar calfa lrsquoaire terrestre i aquest puja deixant lloc al vent que ve de la mar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AerogeneradorsUn aerogenerador funciona al convertir la forccedila del vent en una forccedila de gir que actua sobre les pales del rotor
La velocitat del vent eacutes molt important
Pot = 12 p v3 pi r2
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
PARTS DrsquoUN AEROGENERADOR
Pales del rotor
Multimplicador
de velocitat (x50)
Generador
500-3000kW
Controlador electrogravenic de posicioacute
Anemoacutemetre i veleta
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Torres
Els aerogeneradors poden tindre les torres dacer formigoacute zelosia o un mastil
La altura dels magravestils pot oscilar entre 30 i 80 metres i una volta colocades les pales la altura total del aeorogenerador podragrave ser de meacutes de 100 metres
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proceacutes de fabricacioacute drsquouna torre drsquoacer
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Les pales del rotor dun aerogenerador sassemblen molt a les ales dun avioacute i estan fabricades amb poliegravester o epoxy reforccedilat amb fibra de vidre
Els aerogeneradors estan dissenyats per a rendir al magravexim a velocitats al voltant de 15 ms Eacutes millor no dissenyar aerogeneradors que maximitzen el seu rendiment a vents meacutes forts ja que els vents tan forts no soacuten comuns
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proba a fatiga de les pales
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Multiplicador de velocitat
Lrsquoeix de la turbina giraragrave molt meacutes lent que lrsquoeix del generador ja que si connectarem directament els dos eixos les pales haurien de girar entre 1000 i 3000 rpm aixoacute pales de meacutes de 45 metres i la velocitat del extrem de la pala seria dos voltes la velocitat del sograve
Generador i rectificacioacute
El generador transforma la rotacioacute del seu eix en electricitat
Com la velocitat de rotacioacute del eix no es constant despreacutes es necessitaragrave rectificar la ona per a que tinga la frequumlegravencia de la red elegravectrica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Produccioacute amb recursos renovables
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Baix Rendiment
Depegraven de la continuiumltat i forccedila del vent
Fort impacte paisatgiacutestic sobre la zona en la que srsquoinstalmiddotla el parc
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
La Radiacioacute Solar
La Radiacioacute Solar arriba a la terra en forma de
Genera gran quantitat denergia tegravermica que srsquoemmagatzema a latmosfera al sogravel i a laigua i la que provoca els vents i el cicle de laigua
Radiacioacute Visible
40De ella depegraven la vida a la terra la fotosiacutentesi i per tant la produccioacute doxigen i biomassa
Radiacioacute Infraroja
57
Radiacioacute Ultravioleta 3
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia SolarSistemes daprofitament de lenergia solar
Via tegravermica
Transformacioacute de la radiacioacute solar en energia tegravermica (Rendiment 65)
Conversioacute fotovoltaica
Transformacioacute de la radiacioacute directament en energia elegravectrica (Rendiment 15)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Transforma directament la radiacioacute solar en energia elegravectrica mitjanccedilant cegravelmiddotlules fotovoltaiques
Les cegravelmiddotlules fotovoltaiques estan construiumldes per una lagravemina de material semiconductor (silici) que teacute la propietat de produir electricitat quan hi incideixen els fotons de les radiacions
La tensioacute magravexima que sobteacute eacutes duns 058V comercialment es fabriquen mograveduls connectats en segraverie i paralel per obtindre la tensioacute i intensitat que necessites
S ilic io PS ilic io p u ro
S ilic io NB a se
R a d ia c io n e s so la re s
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Bagravesicament estan construiumldes per
Plaques fotovoltaiques
Inversor (DCAC)
Transformador
A vegades disposen dun sistema dacumulacioacute i regulacioacute de la carrega si les instalmiddotlacions estagraven aiumlllades de la xarxa comercial
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica Utilitzacions
Instalmiddotlacions connectades a la xarxa
Centrals fotovoltaiques
Sistemes integrats en edificis
Instalmiddotlacions aiumlllades de la xarxa
Electrificacions rurals
Senyalitzacioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Energia Solar Fotovoltaica
Font Renovable
Costos de fabricacioacute siguin molt elevats
El rendiment de la transformacioacute eacutes molt baix del 10 al 15
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica
El panell solar tegravermic esta format per
Plaques planes aiumlllades amb un vidreEn linterior porta tubs en serpentiacute pel qual circula laigua impulsada per la gravetat o per una bomba Lintercambiador tegravermic transferix la calor del sistema primari al acumulador convencional que eacutes el que deu subministrar el consum daigua en qualsevol moment encara que no existisca radiacioacute solar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica Usos
Aigua calenta sanitagraveria
Calefaccioacute
Climatitzacioacute de piscines cobertes i descobertes
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Centrals termosolarsObtenen energia elegravectrica a traveacutes de lenergia tegravermica obtinguda de la radiacioacute solar
La radiacioacute solar es concentra sobre un fluid (aigua oli tegravermic sodietc) aquest passa per un intercanviador i produeix el vapor que acciona la turbina i el generador en el qual sobteacute lenergia elegravectrica con en qualsevol central tegravermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes Heliocegraventrics
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes de Torre central
Aquestes instalmiddotlacions arriben fins a 5MW de potegravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font denergia neta i Gratuiumlta
Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions danys)
La radiacioacute arriba de manera dispersa i inconstant i sha de transformar en el moment en energia tegravermica o elegravectrica ja que no es disposa de cap sistema demmagatzematge Soacuten necessaris sistemes de captacioacute de gran superfiacutecie
Inversioacute inicial elevada ateacutes que els sistemes de captacioacute encara soacuten relativament cars
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Radioactivitat Estabilidad Nuclear
Segons la proporcioacute entre protons i neutrons dun nucli este eacutes estable o no
Si el nucli eacutes estable lelement no eacutes radioactiu perograve quan la relacioacute entre els components del nucli no eacutes ladequada este emet partiacutecules i radiacions electro-magnegravetiques fins a aconseguir lestabilitat
Es criden isogravetops radioactius tots aquells isogravetops que emeten radiacions (pe el carboni- 14)Eacutes possible aconseguir que un nucli estable es transforme en radioactiu si li arriba una partiacutecula amb suficient energia i ho desestabilitza (radioactivitat artificial)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Radioactivitat Desintegracioacute
El periacuteode de semidesintegracioacuten duna substagravencia radioactiva eacutes el temps necessari perquegrave es desintegre la meitat dels nuclis presents en una mostra de la dita substagravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Utilitats de Isotops radioactius
Generacioacute drsquoelectricitat Centrals Nuclears
Medicina Tractament contra zones canceriacutegenes
Datacioacute arqueologravegica (Carbono 14)
Perills dels Isotops radioactius
- Cagravencer de tiroide destoacutemac pulmons mamella recte cogravelon tiroide medulmiddotla ogravessia i del sistema limfagravetic- Trastorns cardiovasculars i del sistema limfagravetic - Problemes amb la circulacioacute de la sang i leucegravemia- Impactes sobre laparell reproductor impotegravencia en els hogravemens retard del desenvolupament sexual trastorns del cicle menstrual anegravemia durant i despreacutes del part anomalies en el part i ruptura prematura dels aiguumles
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Nuclear
Lenergia nuclear eacutes aquella que sallibera com a resultat de qualsevol reaccioacute nuclear
Aquesta energia es pot obtindre per fissioacute o per fusioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fussioacute
Una reaccioacute de fusioacute nuclear eacutes un proceacutes segons el qual sunixen nuclis lleugers o intermedis per a formar nuclis meacutes pesats obtenint-se energia
La fusioacute dun nucli de deuteri 2H amb un nucli de triti 3H doacutena lloc a la formacioacute dun nucli dheli-4 4He a meacutes dun neutroacute i una energia dc 176 MeV que es despreacuten en forma de calor
Al sogravel la temperatura eacutes suficient perquegrave es produeixi la fusioacute Aixograve doacutena origen a lEnergia que el sol irradia per tot el sistema planetari
2H + 3H ----gt 4He+ 1 neutroacuten + 176 MeV
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fissioacute
Al reactor nuclear el que es produeix eacutes una reaccioacute en cadena en la qual un neutroacute colpeja un agravetom produeix la fissioacute i en aquest moment srsquoallibera energia caloriacutefica i srsquoalliberen meacutes neutrons que van colpejant posteriorment altres agravetoms i alliberant meacutes energia caloriacutefica
235U + 1 neutroacuten ----gt 142Ba + 91Kr + 3neutrones + 210 MeV
(nota 1 eV =16 10-19 Julio)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear de Fissioacute
La generacioacute drsquoenergia elegravectrica es faragrave tambeacute a partir drsquouna turbina i un alternador la turbina es mouragrave per lrsquoaccioacute del vapor generat al calfar lrsquoaigua drsquouna caldera La particularitat de les centrals nuclears eacutes que el calor necessari srsquoobteacuten de la FISSIOacute drsquoun nucli atogravemic (pe Urani)
Turb
ina
Ge
ne
rad
or
Refrigeracioacuten
Tra
nsf
orm
ad
or
Distribucioacuten
Circuitosecundario
Circuitoprimario
Condensador
Combustiblenuclear
I ntercam biador
Funcionament
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fissioacute Reactor
El reactor nuclear estagrave constituiumlt pel
Vas del reactor Moderador Barres de control i
Refrigerant
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Parts del Reactor
Vas del reactor Forma el nucli del reactor i la font de neutrons (que permet iniciar la reaccioacute en cadena) i el combustible nuclear (lurani natural oi enriquit i el plutoni)
Moderador Redueix la velocitat dels neutrons per assegurar el seu impacte sobre els altres nuclis durani (laiguai el grafit)
Barres de control fabricades amb aleacions de bot cadmi i hafni regulen el nombre de fissions que eacutes produeixen (la temperatura eacutes direct proporcional al nombre de fissions)
El refrigerant teacute la funcioacute de refrigerar el reactor evitant el sobreescalfament i transportar la calor generat en forma de vapor al grup turbina alternador
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Torres de refrigeracioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Elevat rendiment durant la fissioacute srsquoalcancen uarr temperatures
No srsquoalliberen a lrsquoatmosfera gasos de combustioacute
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Produccioacute amb recursos no renovables
Produccioacute de residus radiactius
uarr cost de manteniment
Emissioacute de gran quantitat de vapor drsquoaigua + uarr Humitat de la zona+ uarr Temperatura de la zona+ uarr Temperatura dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS HIDRAgraveULIQUES
La energia hidragraveulica es basa en aprofitar la caiguda de laigua des de certa altura Lenergia potencial es convertix en cinegravetica Laigua passa per les turbines a gran velocitat provocant un moviment de rotacioacute que es transforma en energia elegravectrica per mitjagrave dels generadors
Turbinas y generadores
Canal de salida
Compuerta
Compuerta
Aliviadero
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINES HIDRAgraveULIQUES
En el diseny de les turbines drsquouna central hidragraveulica influiumlxen bagravesicament dos factors CABDAL i ALTURA DEL BOT
TURBINA FRANCIS
TURBINA PELTON
HEgraveLICE Altura Cabdal
Altura Cabdal
Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA FRANCIS Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA PELTON Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
HEgraveLICE Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TIPUS DE CENTRALSAigua corrent
No tenen aiguumla embassada i la produccioacute drsquoenergia depeacuten directament del cabdal del riu
Aigua embassada
Lrsquoaigua srsquoutilitza en funcioacute de la demanda
bull De regulacioacute
De acumulacioacute (bombeig)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
Produccioacute amb recursos renovables
Regulacioacute del cabdal dels rius (pot evitar inundacions)
Transformacioacute a zones de regadiu
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Permet realitzar activitats de recreacioacute (rem banyar-se etc)
INCONVENIENTS
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Inundacioacute de la zona afectada pegraverdua patrimoni histograveric i cultural
Dependegravencia del any hidrologravegic
Alteracioacute del curs natural dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS EOgraveLIQUES
Laire calent (al voltant de lequador) eacutes meacutes lleuger que laire fred per la qual cosa pujaragrave fins a una altura aproximada de 10 km i sestendragrave cap al nord i cap al sud
Ex Brisa marina Durant el dia la terra es calfa meacutes ragravepidament que el mar calfa lrsquoaire terrestre i aquest puja deixant lloc al vent que ve de la mar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AerogeneradorsUn aerogenerador funciona al convertir la forccedila del vent en una forccedila de gir que actua sobre les pales del rotor
La velocitat del vent eacutes molt important
Pot = 12 p v3 pi r2
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
PARTS DrsquoUN AEROGENERADOR
Pales del rotor
Multimplicador
de velocitat (x50)
Generador
500-3000kW
Controlador electrogravenic de posicioacute
Anemoacutemetre i veleta
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Torres
Els aerogeneradors poden tindre les torres dacer formigoacute zelosia o un mastil
La altura dels magravestils pot oscilar entre 30 i 80 metres i una volta colocades les pales la altura total del aeorogenerador podragrave ser de meacutes de 100 metres
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proceacutes de fabricacioacute drsquouna torre drsquoacer
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Les pales del rotor dun aerogenerador sassemblen molt a les ales dun avioacute i estan fabricades amb poliegravester o epoxy reforccedilat amb fibra de vidre
Els aerogeneradors estan dissenyats per a rendir al magravexim a velocitats al voltant de 15 ms Eacutes millor no dissenyar aerogeneradors que maximitzen el seu rendiment a vents meacutes forts ja que els vents tan forts no soacuten comuns
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proba a fatiga de les pales
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Multiplicador de velocitat
Lrsquoeix de la turbina giraragrave molt meacutes lent que lrsquoeix del generador ja que si connectarem directament els dos eixos les pales haurien de girar entre 1000 i 3000 rpm aixoacute pales de meacutes de 45 metres i la velocitat del extrem de la pala seria dos voltes la velocitat del sograve
Generador i rectificacioacute
El generador transforma la rotacioacute del seu eix en electricitat
Com la velocitat de rotacioacute del eix no es constant despreacutes es necessitaragrave rectificar la ona per a que tinga la frequumlegravencia de la red elegravectrica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Produccioacute amb recursos renovables
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Baix Rendiment
Depegraven de la continuiumltat i forccedila del vent
Fort impacte paisatgiacutestic sobre la zona en la que srsquoinstalmiddotla el parc
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
La Radiacioacute Solar
La Radiacioacute Solar arriba a la terra en forma de
Genera gran quantitat denergia tegravermica que srsquoemmagatzema a latmosfera al sogravel i a laigua i la que provoca els vents i el cicle de laigua
Radiacioacute Visible
40De ella depegraven la vida a la terra la fotosiacutentesi i per tant la produccioacute doxigen i biomassa
Radiacioacute Infraroja
57
Radiacioacute Ultravioleta 3
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia SolarSistemes daprofitament de lenergia solar
Via tegravermica
Transformacioacute de la radiacioacute solar en energia tegravermica (Rendiment 65)
Conversioacute fotovoltaica
Transformacioacute de la radiacioacute directament en energia elegravectrica (Rendiment 15)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Transforma directament la radiacioacute solar en energia elegravectrica mitjanccedilant cegravelmiddotlules fotovoltaiques
Les cegravelmiddotlules fotovoltaiques estan construiumldes per una lagravemina de material semiconductor (silici) que teacute la propietat de produir electricitat quan hi incideixen els fotons de les radiacions
La tensioacute magravexima que sobteacute eacutes duns 058V comercialment es fabriquen mograveduls connectats en segraverie i paralel per obtindre la tensioacute i intensitat que necessites
S ilic io PS ilic io p u ro
S ilic io NB a se
R a d ia c io n e s so la re s
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Bagravesicament estan construiumldes per
Plaques fotovoltaiques
Inversor (DCAC)
Transformador
A vegades disposen dun sistema dacumulacioacute i regulacioacute de la carrega si les instalmiddotlacions estagraven aiumlllades de la xarxa comercial
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica Utilitzacions
Instalmiddotlacions connectades a la xarxa
Centrals fotovoltaiques
Sistemes integrats en edificis
Instalmiddotlacions aiumlllades de la xarxa
Electrificacions rurals
Senyalitzacioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Energia Solar Fotovoltaica
Font Renovable
Costos de fabricacioacute siguin molt elevats
El rendiment de la transformacioacute eacutes molt baix del 10 al 15
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica
El panell solar tegravermic esta format per
Plaques planes aiumlllades amb un vidreEn linterior porta tubs en serpentiacute pel qual circula laigua impulsada per la gravetat o per una bomba Lintercambiador tegravermic transferix la calor del sistema primari al acumulador convencional que eacutes el que deu subministrar el consum daigua en qualsevol moment encara que no existisca radiacioacute solar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica Usos
Aigua calenta sanitagraveria
Calefaccioacute
Climatitzacioacute de piscines cobertes i descobertes
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Centrals termosolarsObtenen energia elegravectrica a traveacutes de lenergia tegravermica obtinguda de la radiacioacute solar
La radiacioacute solar es concentra sobre un fluid (aigua oli tegravermic sodietc) aquest passa per un intercanviador i produeix el vapor que acciona la turbina i el generador en el qual sobteacute lenergia elegravectrica con en qualsevol central tegravermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes Heliocegraventrics
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes de Torre central
Aquestes instalmiddotlacions arriben fins a 5MW de potegravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font denergia neta i Gratuiumlta
Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions danys)
La radiacioacute arriba de manera dispersa i inconstant i sha de transformar en el moment en energia tegravermica o elegravectrica ja que no es disposa de cap sistema demmagatzematge Soacuten necessaris sistemes de captacioacute de gran superfiacutecie
Inversioacute inicial elevada ateacutes que els sistemes de captacioacute encara soacuten relativament cars
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Radioactivitat Desintegracioacute
El periacuteode de semidesintegracioacuten duna substagravencia radioactiva eacutes el temps necessari perquegrave es desintegre la meitat dels nuclis presents en una mostra de la dita substagravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Utilitats de Isotops radioactius
Generacioacute drsquoelectricitat Centrals Nuclears
Medicina Tractament contra zones canceriacutegenes
Datacioacute arqueologravegica (Carbono 14)
Perills dels Isotops radioactius
- Cagravencer de tiroide destoacutemac pulmons mamella recte cogravelon tiroide medulmiddotla ogravessia i del sistema limfagravetic- Trastorns cardiovasculars i del sistema limfagravetic - Problemes amb la circulacioacute de la sang i leucegravemia- Impactes sobre laparell reproductor impotegravencia en els hogravemens retard del desenvolupament sexual trastorns del cicle menstrual anegravemia durant i despreacutes del part anomalies en el part i ruptura prematura dels aiguumles
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Nuclear
Lenergia nuclear eacutes aquella que sallibera com a resultat de qualsevol reaccioacute nuclear
Aquesta energia es pot obtindre per fissioacute o per fusioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fussioacute
Una reaccioacute de fusioacute nuclear eacutes un proceacutes segons el qual sunixen nuclis lleugers o intermedis per a formar nuclis meacutes pesats obtenint-se energia
La fusioacute dun nucli de deuteri 2H amb un nucli de triti 3H doacutena lloc a la formacioacute dun nucli dheli-4 4He a meacutes dun neutroacute i una energia dc 176 MeV que es despreacuten en forma de calor
Al sogravel la temperatura eacutes suficient perquegrave es produeixi la fusioacute Aixograve doacutena origen a lEnergia que el sol irradia per tot el sistema planetari
2H + 3H ----gt 4He+ 1 neutroacuten + 176 MeV
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fissioacute
Al reactor nuclear el que es produeix eacutes una reaccioacute en cadena en la qual un neutroacute colpeja un agravetom produeix la fissioacute i en aquest moment srsquoallibera energia caloriacutefica i srsquoalliberen meacutes neutrons que van colpejant posteriorment altres agravetoms i alliberant meacutes energia caloriacutefica
235U + 1 neutroacuten ----gt 142Ba + 91Kr + 3neutrones + 210 MeV
(nota 1 eV =16 10-19 Julio)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear de Fissioacute
La generacioacute drsquoenergia elegravectrica es faragrave tambeacute a partir drsquouna turbina i un alternador la turbina es mouragrave per lrsquoaccioacute del vapor generat al calfar lrsquoaigua drsquouna caldera La particularitat de les centrals nuclears eacutes que el calor necessari srsquoobteacuten de la FISSIOacute drsquoun nucli atogravemic (pe Urani)
Turb
ina
Ge
ne
rad
or
Refrigeracioacuten
Tra
nsf
orm
ad
or
Distribucioacuten
Circuitosecundario
Circuitoprimario
Condensador
Combustiblenuclear
I ntercam biador
Funcionament
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fissioacute Reactor
El reactor nuclear estagrave constituiumlt pel
Vas del reactor Moderador Barres de control i
Refrigerant
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Parts del Reactor
Vas del reactor Forma el nucli del reactor i la font de neutrons (que permet iniciar la reaccioacute en cadena) i el combustible nuclear (lurani natural oi enriquit i el plutoni)
Moderador Redueix la velocitat dels neutrons per assegurar el seu impacte sobre els altres nuclis durani (laiguai el grafit)
Barres de control fabricades amb aleacions de bot cadmi i hafni regulen el nombre de fissions que eacutes produeixen (la temperatura eacutes direct proporcional al nombre de fissions)
El refrigerant teacute la funcioacute de refrigerar el reactor evitant el sobreescalfament i transportar la calor generat en forma de vapor al grup turbina alternador
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Torres de refrigeracioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Elevat rendiment durant la fissioacute srsquoalcancen uarr temperatures
No srsquoalliberen a lrsquoatmosfera gasos de combustioacute
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Produccioacute amb recursos no renovables
Produccioacute de residus radiactius
uarr cost de manteniment
Emissioacute de gran quantitat de vapor drsquoaigua + uarr Humitat de la zona+ uarr Temperatura de la zona+ uarr Temperatura dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS HIDRAgraveULIQUES
La energia hidragraveulica es basa en aprofitar la caiguda de laigua des de certa altura Lenergia potencial es convertix en cinegravetica Laigua passa per les turbines a gran velocitat provocant un moviment de rotacioacute que es transforma en energia elegravectrica per mitjagrave dels generadors
Turbinas y generadores
Canal de salida
Compuerta
Compuerta
Aliviadero
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINES HIDRAgraveULIQUES
En el diseny de les turbines drsquouna central hidragraveulica influiumlxen bagravesicament dos factors CABDAL i ALTURA DEL BOT
TURBINA FRANCIS
TURBINA PELTON
HEgraveLICE Altura Cabdal
Altura Cabdal
Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA FRANCIS Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA PELTON Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
HEgraveLICE Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TIPUS DE CENTRALSAigua corrent
No tenen aiguumla embassada i la produccioacute drsquoenergia depeacuten directament del cabdal del riu
Aigua embassada
Lrsquoaigua srsquoutilitza en funcioacute de la demanda
bull De regulacioacute
De acumulacioacute (bombeig)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
Produccioacute amb recursos renovables
Regulacioacute del cabdal dels rius (pot evitar inundacions)
Transformacioacute a zones de regadiu
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Permet realitzar activitats de recreacioacute (rem banyar-se etc)
INCONVENIENTS
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Inundacioacute de la zona afectada pegraverdua patrimoni histograveric i cultural
Dependegravencia del any hidrologravegic
Alteracioacute del curs natural dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS EOgraveLIQUES
Laire calent (al voltant de lequador) eacutes meacutes lleuger que laire fred per la qual cosa pujaragrave fins a una altura aproximada de 10 km i sestendragrave cap al nord i cap al sud
Ex Brisa marina Durant el dia la terra es calfa meacutes ragravepidament que el mar calfa lrsquoaire terrestre i aquest puja deixant lloc al vent que ve de la mar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AerogeneradorsUn aerogenerador funciona al convertir la forccedila del vent en una forccedila de gir que actua sobre les pales del rotor
La velocitat del vent eacutes molt important
Pot = 12 p v3 pi r2
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
PARTS DrsquoUN AEROGENERADOR
Pales del rotor
Multimplicador
de velocitat (x50)
Generador
500-3000kW
Controlador electrogravenic de posicioacute
Anemoacutemetre i veleta
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Torres
Els aerogeneradors poden tindre les torres dacer formigoacute zelosia o un mastil
La altura dels magravestils pot oscilar entre 30 i 80 metres i una volta colocades les pales la altura total del aeorogenerador podragrave ser de meacutes de 100 metres
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proceacutes de fabricacioacute drsquouna torre drsquoacer
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Les pales del rotor dun aerogenerador sassemblen molt a les ales dun avioacute i estan fabricades amb poliegravester o epoxy reforccedilat amb fibra de vidre
Els aerogeneradors estan dissenyats per a rendir al magravexim a velocitats al voltant de 15 ms Eacutes millor no dissenyar aerogeneradors que maximitzen el seu rendiment a vents meacutes forts ja que els vents tan forts no soacuten comuns
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proba a fatiga de les pales
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Multiplicador de velocitat
Lrsquoeix de la turbina giraragrave molt meacutes lent que lrsquoeix del generador ja que si connectarem directament els dos eixos les pales haurien de girar entre 1000 i 3000 rpm aixoacute pales de meacutes de 45 metres i la velocitat del extrem de la pala seria dos voltes la velocitat del sograve
Generador i rectificacioacute
El generador transforma la rotacioacute del seu eix en electricitat
Com la velocitat de rotacioacute del eix no es constant despreacutes es necessitaragrave rectificar la ona per a que tinga la frequumlegravencia de la red elegravectrica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Produccioacute amb recursos renovables
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Baix Rendiment
Depegraven de la continuiumltat i forccedila del vent
Fort impacte paisatgiacutestic sobre la zona en la que srsquoinstalmiddotla el parc
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
La Radiacioacute Solar
La Radiacioacute Solar arriba a la terra en forma de
Genera gran quantitat denergia tegravermica que srsquoemmagatzema a latmosfera al sogravel i a laigua i la que provoca els vents i el cicle de laigua
Radiacioacute Visible
40De ella depegraven la vida a la terra la fotosiacutentesi i per tant la produccioacute doxigen i biomassa
Radiacioacute Infraroja
57
Radiacioacute Ultravioleta 3
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia SolarSistemes daprofitament de lenergia solar
Via tegravermica
Transformacioacute de la radiacioacute solar en energia tegravermica (Rendiment 65)
Conversioacute fotovoltaica
Transformacioacute de la radiacioacute directament en energia elegravectrica (Rendiment 15)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Transforma directament la radiacioacute solar en energia elegravectrica mitjanccedilant cegravelmiddotlules fotovoltaiques
Les cegravelmiddotlules fotovoltaiques estan construiumldes per una lagravemina de material semiconductor (silici) que teacute la propietat de produir electricitat quan hi incideixen els fotons de les radiacions
La tensioacute magravexima que sobteacute eacutes duns 058V comercialment es fabriquen mograveduls connectats en segraverie i paralel per obtindre la tensioacute i intensitat que necessites
S ilic io PS ilic io p u ro
S ilic io NB a se
R a d ia c io n e s so la re s
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Bagravesicament estan construiumldes per
Plaques fotovoltaiques
Inversor (DCAC)
Transformador
A vegades disposen dun sistema dacumulacioacute i regulacioacute de la carrega si les instalmiddotlacions estagraven aiumlllades de la xarxa comercial
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica Utilitzacions
Instalmiddotlacions connectades a la xarxa
Centrals fotovoltaiques
Sistemes integrats en edificis
Instalmiddotlacions aiumlllades de la xarxa
Electrificacions rurals
Senyalitzacioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Energia Solar Fotovoltaica
Font Renovable
Costos de fabricacioacute siguin molt elevats
El rendiment de la transformacioacute eacutes molt baix del 10 al 15
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica
El panell solar tegravermic esta format per
Plaques planes aiumlllades amb un vidreEn linterior porta tubs en serpentiacute pel qual circula laigua impulsada per la gravetat o per una bomba Lintercambiador tegravermic transferix la calor del sistema primari al acumulador convencional que eacutes el que deu subministrar el consum daigua en qualsevol moment encara que no existisca radiacioacute solar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica Usos
Aigua calenta sanitagraveria
Calefaccioacute
Climatitzacioacute de piscines cobertes i descobertes
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Centrals termosolarsObtenen energia elegravectrica a traveacutes de lenergia tegravermica obtinguda de la radiacioacute solar
La radiacioacute solar es concentra sobre un fluid (aigua oli tegravermic sodietc) aquest passa per un intercanviador i produeix el vapor que acciona la turbina i el generador en el qual sobteacute lenergia elegravectrica con en qualsevol central tegravermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes Heliocegraventrics
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes de Torre central
Aquestes instalmiddotlacions arriben fins a 5MW de potegravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font denergia neta i Gratuiumlta
Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions danys)
La radiacioacute arriba de manera dispersa i inconstant i sha de transformar en el moment en energia tegravermica o elegravectrica ja que no es disposa de cap sistema demmagatzematge Soacuten necessaris sistemes de captacioacute de gran superfiacutecie
Inversioacute inicial elevada ateacutes que els sistemes de captacioacute encara soacuten relativament cars
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Utilitats de Isotops radioactius
Generacioacute drsquoelectricitat Centrals Nuclears
Medicina Tractament contra zones canceriacutegenes
Datacioacute arqueologravegica (Carbono 14)
Perills dels Isotops radioactius
- Cagravencer de tiroide destoacutemac pulmons mamella recte cogravelon tiroide medulmiddotla ogravessia i del sistema limfagravetic- Trastorns cardiovasculars i del sistema limfagravetic - Problemes amb la circulacioacute de la sang i leucegravemia- Impactes sobre laparell reproductor impotegravencia en els hogravemens retard del desenvolupament sexual trastorns del cicle menstrual anegravemia durant i despreacutes del part anomalies en el part i ruptura prematura dels aiguumles
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Nuclear
Lenergia nuclear eacutes aquella que sallibera com a resultat de qualsevol reaccioacute nuclear
Aquesta energia es pot obtindre per fissioacute o per fusioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fussioacute
Una reaccioacute de fusioacute nuclear eacutes un proceacutes segons el qual sunixen nuclis lleugers o intermedis per a formar nuclis meacutes pesats obtenint-se energia
La fusioacute dun nucli de deuteri 2H amb un nucli de triti 3H doacutena lloc a la formacioacute dun nucli dheli-4 4He a meacutes dun neutroacute i una energia dc 176 MeV que es despreacuten en forma de calor
Al sogravel la temperatura eacutes suficient perquegrave es produeixi la fusioacute Aixograve doacutena origen a lEnergia que el sol irradia per tot el sistema planetari
2H + 3H ----gt 4He+ 1 neutroacuten + 176 MeV
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fissioacute
Al reactor nuclear el que es produeix eacutes una reaccioacute en cadena en la qual un neutroacute colpeja un agravetom produeix la fissioacute i en aquest moment srsquoallibera energia caloriacutefica i srsquoalliberen meacutes neutrons que van colpejant posteriorment altres agravetoms i alliberant meacutes energia caloriacutefica
235U + 1 neutroacuten ----gt 142Ba + 91Kr + 3neutrones + 210 MeV
(nota 1 eV =16 10-19 Julio)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear de Fissioacute
La generacioacute drsquoenergia elegravectrica es faragrave tambeacute a partir drsquouna turbina i un alternador la turbina es mouragrave per lrsquoaccioacute del vapor generat al calfar lrsquoaigua drsquouna caldera La particularitat de les centrals nuclears eacutes que el calor necessari srsquoobteacuten de la FISSIOacute drsquoun nucli atogravemic (pe Urani)
Turb
ina
Ge
ne
rad
or
Refrigeracioacuten
Tra
nsf
orm
ad
or
Distribucioacuten
Circuitosecundario
Circuitoprimario
Condensador
Combustiblenuclear
I ntercam biador
Funcionament
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fissioacute Reactor
El reactor nuclear estagrave constituiumlt pel
Vas del reactor Moderador Barres de control i
Refrigerant
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Parts del Reactor
Vas del reactor Forma el nucli del reactor i la font de neutrons (que permet iniciar la reaccioacute en cadena) i el combustible nuclear (lurani natural oi enriquit i el plutoni)
Moderador Redueix la velocitat dels neutrons per assegurar el seu impacte sobre els altres nuclis durani (laiguai el grafit)
Barres de control fabricades amb aleacions de bot cadmi i hafni regulen el nombre de fissions que eacutes produeixen (la temperatura eacutes direct proporcional al nombre de fissions)
El refrigerant teacute la funcioacute de refrigerar el reactor evitant el sobreescalfament i transportar la calor generat en forma de vapor al grup turbina alternador
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Torres de refrigeracioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Elevat rendiment durant la fissioacute srsquoalcancen uarr temperatures
No srsquoalliberen a lrsquoatmosfera gasos de combustioacute
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Produccioacute amb recursos no renovables
Produccioacute de residus radiactius
uarr cost de manteniment
Emissioacute de gran quantitat de vapor drsquoaigua + uarr Humitat de la zona+ uarr Temperatura de la zona+ uarr Temperatura dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS HIDRAgraveULIQUES
La energia hidragraveulica es basa en aprofitar la caiguda de laigua des de certa altura Lenergia potencial es convertix en cinegravetica Laigua passa per les turbines a gran velocitat provocant un moviment de rotacioacute que es transforma en energia elegravectrica per mitjagrave dels generadors
Turbinas y generadores
Canal de salida
Compuerta
Compuerta
Aliviadero
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINES HIDRAgraveULIQUES
En el diseny de les turbines drsquouna central hidragraveulica influiumlxen bagravesicament dos factors CABDAL i ALTURA DEL BOT
TURBINA FRANCIS
TURBINA PELTON
HEgraveLICE Altura Cabdal
Altura Cabdal
Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA FRANCIS Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA PELTON Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
HEgraveLICE Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TIPUS DE CENTRALSAigua corrent
No tenen aiguumla embassada i la produccioacute drsquoenergia depeacuten directament del cabdal del riu
Aigua embassada
Lrsquoaigua srsquoutilitza en funcioacute de la demanda
bull De regulacioacute
De acumulacioacute (bombeig)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
Produccioacute amb recursos renovables
Regulacioacute del cabdal dels rius (pot evitar inundacions)
Transformacioacute a zones de regadiu
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Permet realitzar activitats de recreacioacute (rem banyar-se etc)
INCONVENIENTS
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Inundacioacute de la zona afectada pegraverdua patrimoni histograveric i cultural
Dependegravencia del any hidrologravegic
Alteracioacute del curs natural dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS EOgraveLIQUES
Laire calent (al voltant de lequador) eacutes meacutes lleuger que laire fred per la qual cosa pujaragrave fins a una altura aproximada de 10 km i sestendragrave cap al nord i cap al sud
Ex Brisa marina Durant el dia la terra es calfa meacutes ragravepidament que el mar calfa lrsquoaire terrestre i aquest puja deixant lloc al vent que ve de la mar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AerogeneradorsUn aerogenerador funciona al convertir la forccedila del vent en una forccedila de gir que actua sobre les pales del rotor
La velocitat del vent eacutes molt important
Pot = 12 p v3 pi r2
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
PARTS DrsquoUN AEROGENERADOR
Pales del rotor
Multimplicador
de velocitat (x50)
Generador
500-3000kW
Controlador electrogravenic de posicioacute
Anemoacutemetre i veleta
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Torres
Els aerogeneradors poden tindre les torres dacer formigoacute zelosia o un mastil
La altura dels magravestils pot oscilar entre 30 i 80 metres i una volta colocades les pales la altura total del aeorogenerador podragrave ser de meacutes de 100 metres
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proceacutes de fabricacioacute drsquouna torre drsquoacer
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Les pales del rotor dun aerogenerador sassemblen molt a les ales dun avioacute i estan fabricades amb poliegravester o epoxy reforccedilat amb fibra de vidre
Els aerogeneradors estan dissenyats per a rendir al magravexim a velocitats al voltant de 15 ms Eacutes millor no dissenyar aerogeneradors que maximitzen el seu rendiment a vents meacutes forts ja que els vents tan forts no soacuten comuns
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proba a fatiga de les pales
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Multiplicador de velocitat
Lrsquoeix de la turbina giraragrave molt meacutes lent que lrsquoeix del generador ja que si connectarem directament els dos eixos les pales haurien de girar entre 1000 i 3000 rpm aixoacute pales de meacutes de 45 metres i la velocitat del extrem de la pala seria dos voltes la velocitat del sograve
Generador i rectificacioacute
El generador transforma la rotacioacute del seu eix en electricitat
Com la velocitat de rotacioacute del eix no es constant despreacutes es necessitaragrave rectificar la ona per a que tinga la frequumlegravencia de la red elegravectrica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Produccioacute amb recursos renovables
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Baix Rendiment
Depegraven de la continuiumltat i forccedila del vent
Fort impacte paisatgiacutestic sobre la zona en la que srsquoinstalmiddotla el parc
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
La Radiacioacute Solar
La Radiacioacute Solar arriba a la terra en forma de
Genera gran quantitat denergia tegravermica que srsquoemmagatzema a latmosfera al sogravel i a laigua i la que provoca els vents i el cicle de laigua
Radiacioacute Visible
40De ella depegraven la vida a la terra la fotosiacutentesi i per tant la produccioacute doxigen i biomassa
Radiacioacute Infraroja
57
Radiacioacute Ultravioleta 3
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia SolarSistemes daprofitament de lenergia solar
Via tegravermica
Transformacioacute de la radiacioacute solar en energia tegravermica (Rendiment 65)
Conversioacute fotovoltaica
Transformacioacute de la radiacioacute directament en energia elegravectrica (Rendiment 15)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Transforma directament la radiacioacute solar en energia elegravectrica mitjanccedilant cegravelmiddotlules fotovoltaiques
Les cegravelmiddotlules fotovoltaiques estan construiumldes per una lagravemina de material semiconductor (silici) que teacute la propietat de produir electricitat quan hi incideixen els fotons de les radiacions
La tensioacute magravexima que sobteacute eacutes duns 058V comercialment es fabriquen mograveduls connectats en segraverie i paralel per obtindre la tensioacute i intensitat que necessites
S ilic io PS ilic io p u ro
S ilic io NB a se
R a d ia c io n e s so la re s
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Bagravesicament estan construiumldes per
Plaques fotovoltaiques
Inversor (DCAC)
Transformador
A vegades disposen dun sistema dacumulacioacute i regulacioacute de la carrega si les instalmiddotlacions estagraven aiumlllades de la xarxa comercial
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica Utilitzacions
Instalmiddotlacions connectades a la xarxa
Centrals fotovoltaiques
Sistemes integrats en edificis
Instalmiddotlacions aiumlllades de la xarxa
Electrificacions rurals
Senyalitzacioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Energia Solar Fotovoltaica
Font Renovable
Costos de fabricacioacute siguin molt elevats
El rendiment de la transformacioacute eacutes molt baix del 10 al 15
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica
El panell solar tegravermic esta format per
Plaques planes aiumlllades amb un vidreEn linterior porta tubs en serpentiacute pel qual circula laigua impulsada per la gravetat o per una bomba Lintercambiador tegravermic transferix la calor del sistema primari al acumulador convencional que eacutes el que deu subministrar el consum daigua en qualsevol moment encara que no existisca radiacioacute solar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica Usos
Aigua calenta sanitagraveria
Calefaccioacute
Climatitzacioacute de piscines cobertes i descobertes
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Centrals termosolarsObtenen energia elegravectrica a traveacutes de lenergia tegravermica obtinguda de la radiacioacute solar
La radiacioacute solar es concentra sobre un fluid (aigua oli tegravermic sodietc) aquest passa per un intercanviador i produeix el vapor que acciona la turbina i el generador en el qual sobteacute lenergia elegravectrica con en qualsevol central tegravermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes Heliocegraventrics
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes de Torre central
Aquestes instalmiddotlacions arriben fins a 5MW de potegravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font denergia neta i Gratuiumlta
Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions danys)
La radiacioacute arriba de manera dispersa i inconstant i sha de transformar en el moment en energia tegravermica o elegravectrica ja que no es disposa de cap sistema demmagatzematge Soacuten necessaris sistemes de captacioacute de gran superfiacutecie
Inversioacute inicial elevada ateacutes que els sistemes de captacioacute encara soacuten relativament cars
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Nuclear
Lenergia nuclear eacutes aquella que sallibera com a resultat de qualsevol reaccioacute nuclear
Aquesta energia es pot obtindre per fissioacute o per fusioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fussioacute
Una reaccioacute de fusioacute nuclear eacutes un proceacutes segons el qual sunixen nuclis lleugers o intermedis per a formar nuclis meacutes pesats obtenint-se energia
La fusioacute dun nucli de deuteri 2H amb un nucli de triti 3H doacutena lloc a la formacioacute dun nucli dheli-4 4He a meacutes dun neutroacute i una energia dc 176 MeV que es despreacuten en forma de calor
Al sogravel la temperatura eacutes suficient perquegrave es produeixi la fusioacute Aixograve doacutena origen a lEnergia que el sol irradia per tot el sistema planetari
2H + 3H ----gt 4He+ 1 neutroacuten + 176 MeV
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fissioacute
Al reactor nuclear el que es produeix eacutes una reaccioacute en cadena en la qual un neutroacute colpeja un agravetom produeix la fissioacute i en aquest moment srsquoallibera energia caloriacutefica i srsquoalliberen meacutes neutrons que van colpejant posteriorment altres agravetoms i alliberant meacutes energia caloriacutefica
235U + 1 neutroacuten ----gt 142Ba + 91Kr + 3neutrones + 210 MeV
(nota 1 eV =16 10-19 Julio)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear de Fissioacute
La generacioacute drsquoenergia elegravectrica es faragrave tambeacute a partir drsquouna turbina i un alternador la turbina es mouragrave per lrsquoaccioacute del vapor generat al calfar lrsquoaigua drsquouna caldera La particularitat de les centrals nuclears eacutes que el calor necessari srsquoobteacuten de la FISSIOacute drsquoun nucli atogravemic (pe Urani)
Turb
ina
Ge
ne
rad
or
Refrigeracioacuten
Tra
nsf
orm
ad
or
Distribucioacuten
Circuitosecundario
Circuitoprimario
Condensador
Combustiblenuclear
I ntercam biador
Funcionament
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fissioacute Reactor
El reactor nuclear estagrave constituiumlt pel
Vas del reactor Moderador Barres de control i
Refrigerant
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Parts del Reactor
Vas del reactor Forma el nucli del reactor i la font de neutrons (que permet iniciar la reaccioacute en cadena) i el combustible nuclear (lurani natural oi enriquit i el plutoni)
Moderador Redueix la velocitat dels neutrons per assegurar el seu impacte sobre els altres nuclis durani (laiguai el grafit)
Barres de control fabricades amb aleacions de bot cadmi i hafni regulen el nombre de fissions que eacutes produeixen (la temperatura eacutes direct proporcional al nombre de fissions)
El refrigerant teacute la funcioacute de refrigerar el reactor evitant el sobreescalfament i transportar la calor generat en forma de vapor al grup turbina alternador
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Torres de refrigeracioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Elevat rendiment durant la fissioacute srsquoalcancen uarr temperatures
No srsquoalliberen a lrsquoatmosfera gasos de combustioacute
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Produccioacute amb recursos no renovables
Produccioacute de residus radiactius
uarr cost de manteniment
Emissioacute de gran quantitat de vapor drsquoaigua + uarr Humitat de la zona+ uarr Temperatura de la zona+ uarr Temperatura dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS HIDRAgraveULIQUES
La energia hidragraveulica es basa en aprofitar la caiguda de laigua des de certa altura Lenergia potencial es convertix en cinegravetica Laigua passa per les turbines a gran velocitat provocant un moviment de rotacioacute que es transforma en energia elegravectrica per mitjagrave dels generadors
Turbinas y generadores
Canal de salida
Compuerta
Compuerta
Aliviadero
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINES HIDRAgraveULIQUES
En el diseny de les turbines drsquouna central hidragraveulica influiumlxen bagravesicament dos factors CABDAL i ALTURA DEL BOT
TURBINA FRANCIS
TURBINA PELTON
HEgraveLICE Altura Cabdal
Altura Cabdal
Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA FRANCIS Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA PELTON Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
HEgraveLICE Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TIPUS DE CENTRALSAigua corrent
No tenen aiguumla embassada i la produccioacute drsquoenergia depeacuten directament del cabdal del riu
Aigua embassada
Lrsquoaigua srsquoutilitza en funcioacute de la demanda
bull De regulacioacute
De acumulacioacute (bombeig)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
Produccioacute amb recursos renovables
Regulacioacute del cabdal dels rius (pot evitar inundacions)
Transformacioacute a zones de regadiu
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Permet realitzar activitats de recreacioacute (rem banyar-se etc)
INCONVENIENTS
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Inundacioacute de la zona afectada pegraverdua patrimoni histograveric i cultural
Dependegravencia del any hidrologravegic
Alteracioacute del curs natural dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS EOgraveLIQUES
Laire calent (al voltant de lequador) eacutes meacutes lleuger que laire fred per la qual cosa pujaragrave fins a una altura aproximada de 10 km i sestendragrave cap al nord i cap al sud
Ex Brisa marina Durant el dia la terra es calfa meacutes ragravepidament que el mar calfa lrsquoaire terrestre i aquest puja deixant lloc al vent que ve de la mar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AerogeneradorsUn aerogenerador funciona al convertir la forccedila del vent en una forccedila de gir que actua sobre les pales del rotor
La velocitat del vent eacutes molt important
Pot = 12 p v3 pi r2
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
PARTS DrsquoUN AEROGENERADOR
Pales del rotor
Multimplicador
de velocitat (x50)
Generador
500-3000kW
Controlador electrogravenic de posicioacute
Anemoacutemetre i veleta
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Torres
Els aerogeneradors poden tindre les torres dacer formigoacute zelosia o un mastil
La altura dels magravestils pot oscilar entre 30 i 80 metres i una volta colocades les pales la altura total del aeorogenerador podragrave ser de meacutes de 100 metres
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proceacutes de fabricacioacute drsquouna torre drsquoacer
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Les pales del rotor dun aerogenerador sassemblen molt a les ales dun avioacute i estan fabricades amb poliegravester o epoxy reforccedilat amb fibra de vidre
Els aerogeneradors estan dissenyats per a rendir al magravexim a velocitats al voltant de 15 ms Eacutes millor no dissenyar aerogeneradors que maximitzen el seu rendiment a vents meacutes forts ja que els vents tan forts no soacuten comuns
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proba a fatiga de les pales
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Multiplicador de velocitat
Lrsquoeix de la turbina giraragrave molt meacutes lent que lrsquoeix del generador ja que si connectarem directament els dos eixos les pales haurien de girar entre 1000 i 3000 rpm aixoacute pales de meacutes de 45 metres i la velocitat del extrem de la pala seria dos voltes la velocitat del sograve
Generador i rectificacioacute
El generador transforma la rotacioacute del seu eix en electricitat
Com la velocitat de rotacioacute del eix no es constant despreacutes es necessitaragrave rectificar la ona per a que tinga la frequumlegravencia de la red elegravectrica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Produccioacute amb recursos renovables
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Baix Rendiment
Depegraven de la continuiumltat i forccedila del vent
Fort impacte paisatgiacutestic sobre la zona en la que srsquoinstalmiddotla el parc
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
La Radiacioacute Solar
La Radiacioacute Solar arriba a la terra en forma de
Genera gran quantitat denergia tegravermica que srsquoemmagatzema a latmosfera al sogravel i a laigua i la que provoca els vents i el cicle de laigua
Radiacioacute Visible
40De ella depegraven la vida a la terra la fotosiacutentesi i per tant la produccioacute doxigen i biomassa
Radiacioacute Infraroja
57
Radiacioacute Ultravioleta 3
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia SolarSistemes daprofitament de lenergia solar
Via tegravermica
Transformacioacute de la radiacioacute solar en energia tegravermica (Rendiment 65)
Conversioacute fotovoltaica
Transformacioacute de la radiacioacute directament en energia elegravectrica (Rendiment 15)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Transforma directament la radiacioacute solar en energia elegravectrica mitjanccedilant cegravelmiddotlules fotovoltaiques
Les cegravelmiddotlules fotovoltaiques estan construiumldes per una lagravemina de material semiconductor (silici) que teacute la propietat de produir electricitat quan hi incideixen els fotons de les radiacions
La tensioacute magravexima que sobteacute eacutes duns 058V comercialment es fabriquen mograveduls connectats en segraverie i paralel per obtindre la tensioacute i intensitat que necessites
S ilic io PS ilic io p u ro
S ilic io NB a se
R a d ia c io n e s so la re s
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Bagravesicament estan construiumldes per
Plaques fotovoltaiques
Inversor (DCAC)
Transformador
A vegades disposen dun sistema dacumulacioacute i regulacioacute de la carrega si les instalmiddotlacions estagraven aiumlllades de la xarxa comercial
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica Utilitzacions
Instalmiddotlacions connectades a la xarxa
Centrals fotovoltaiques
Sistemes integrats en edificis
Instalmiddotlacions aiumlllades de la xarxa
Electrificacions rurals
Senyalitzacioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Energia Solar Fotovoltaica
Font Renovable
Costos de fabricacioacute siguin molt elevats
El rendiment de la transformacioacute eacutes molt baix del 10 al 15
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica
El panell solar tegravermic esta format per
Plaques planes aiumlllades amb un vidreEn linterior porta tubs en serpentiacute pel qual circula laigua impulsada per la gravetat o per una bomba Lintercambiador tegravermic transferix la calor del sistema primari al acumulador convencional que eacutes el que deu subministrar el consum daigua en qualsevol moment encara que no existisca radiacioacute solar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica Usos
Aigua calenta sanitagraveria
Calefaccioacute
Climatitzacioacute de piscines cobertes i descobertes
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Centrals termosolarsObtenen energia elegravectrica a traveacutes de lenergia tegravermica obtinguda de la radiacioacute solar
La radiacioacute solar es concentra sobre un fluid (aigua oli tegravermic sodietc) aquest passa per un intercanviador i produeix el vapor que acciona la turbina i el generador en el qual sobteacute lenergia elegravectrica con en qualsevol central tegravermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes Heliocegraventrics
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes de Torre central
Aquestes instalmiddotlacions arriben fins a 5MW de potegravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font denergia neta i Gratuiumlta
Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions danys)
La radiacioacute arriba de manera dispersa i inconstant i sha de transformar en el moment en energia tegravermica o elegravectrica ja que no es disposa de cap sistema demmagatzematge Soacuten necessaris sistemes de captacioacute de gran superfiacutecie
Inversioacute inicial elevada ateacutes que els sistemes de captacioacute encara soacuten relativament cars
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fussioacute
Una reaccioacute de fusioacute nuclear eacutes un proceacutes segons el qual sunixen nuclis lleugers o intermedis per a formar nuclis meacutes pesats obtenint-se energia
La fusioacute dun nucli de deuteri 2H amb un nucli de triti 3H doacutena lloc a la formacioacute dun nucli dheli-4 4He a meacutes dun neutroacute i una energia dc 176 MeV que es despreacuten en forma de calor
Al sogravel la temperatura eacutes suficient perquegrave es produeixi la fusioacute Aixograve doacutena origen a lEnergia que el sol irradia per tot el sistema planetari
2H + 3H ----gt 4He+ 1 neutroacuten + 176 MeV
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fissioacute
Al reactor nuclear el que es produeix eacutes una reaccioacute en cadena en la qual un neutroacute colpeja un agravetom produeix la fissioacute i en aquest moment srsquoallibera energia caloriacutefica i srsquoalliberen meacutes neutrons que van colpejant posteriorment altres agravetoms i alliberant meacutes energia caloriacutefica
235U + 1 neutroacuten ----gt 142Ba + 91Kr + 3neutrones + 210 MeV
(nota 1 eV =16 10-19 Julio)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear de Fissioacute
La generacioacute drsquoenergia elegravectrica es faragrave tambeacute a partir drsquouna turbina i un alternador la turbina es mouragrave per lrsquoaccioacute del vapor generat al calfar lrsquoaigua drsquouna caldera La particularitat de les centrals nuclears eacutes que el calor necessari srsquoobteacuten de la FISSIOacute drsquoun nucli atogravemic (pe Urani)
Turb
ina
Ge
ne
rad
or
Refrigeracioacuten
Tra
nsf
orm
ad
or
Distribucioacuten
Circuitosecundario
Circuitoprimario
Condensador
Combustiblenuclear
I ntercam biador
Funcionament
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fissioacute Reactor
El reactor nuclear estagrave constituiumlt pel
Vas del reactor Moderador Barres de control i
Refrigerant
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Parts del Reactor
Vas del reactor Forma el nucli del reactor i la font de neutrons (que permet iniciar la reaccioacute en cadena) i el combustible nuclear (lurani natural oi enriquit i el plutoni)
Moderador Redueix la velocitat dels neutrons per assegurar el seu impacte sobre els altres nuclis durani (laiguai el grafit)
Barres de control fabricades amb aleacions de bot cadmi i hafni regulen el nombre de fissions que eacutes produeixen (la temperatura eacutes direct proporcional al nombre de fissions)
El refrigerant teacute la funcioacute de refrigerar el reactor evitant el sobreescalfament i transportar la calor generat en forma de vapor al grup turbina alternador
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Torres de refrigeracioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Elevat rendiment durant la fissioacute srsquoalcancen uarr temperatures
No srsquoalliberen a lrsquoatmosfera gasos de combustioacute
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Produccioacute amb recursos no renovables
Produccioacute de residus radiactius
uarr cost de manteniment
Emissioacute de gran quantitat de vapor drsquoaigua + uarr Humitat de la zona+ uarr Temperatura de la zona+ uarr Temperatura dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS HIDRAgraveULIQUES
La energia hidragraveulica es basa en aprofitar la caiguda de laigua des de certa altura Lenergia potencial es convertix en cinegravetica Laigua passa per les turbines a gran velocitat provocant un moviment de rotacioacute que es transforma en energia elegravectrica per mitjagrave dels generadors
Turbinas y generadores
Canal de salida
Compuerta
Compuerta
Aliviadero
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINES HIDRAgraveULIQUES
En el diseny de les turbines drsquouna central hidragraveulica influiumlxen bagravesicament dos factors CABDAL i ALTURA DEL BOT
TURBINA FRANCIS
TURBINA PELTON
HEgraveLICE Altura Cabdal
Altura Cabdal
Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA FRANCIS Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA PELTON Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
HEgraveLICE Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TIPUS DE CENTRALSAigua corrent
No tenen aiguumla embassada i la produccioacute drsquoenergia depeacuten directament del cabdal del riu
Aigua embassada
Lrsquoaigua srsquoutilitza en funcioacute de la demanda
bull De regulacioacute
De acumulacioacute (bombeig)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
Produccioacute amb recursos renovables
Regulacioacute del cabdal dels rius (pot evitar inundacions)
Transformacioacute a zones de regadiu
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Permet realitzar activitats de recreacioacute (rem banyar-se etc)
INCONVENIENTS
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Inundacioacute de la zona afectada pegraverdua patrimoni histograveric i cultural
Dependegravencia del any hidrologravegic
Alteracioacute del curs natural dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS EOgraveLIQUES
Laire calent (al voltant de lequador) eacutes meacutes lleuger que laire fred per la qual cosa pujaragrave fins a una altura aproximada de 10 km i sestendragrave cap al nord i cap al sud
Ex Brisa marina Durant el dia la terra es calfa meacutes ragravepidament que el mar calfa lrsquoaire terrestre i aquest puja deixant lloc al vent que ve de la mar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AerogeneradorsUn aerogenerador funciona al convertir la forccedila del vent en una forccedila de gir que actua sobre les pales del rotor
La velocitat del vent eacutes molt important
Pot = 12 p v3 pi r2
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
PARTS DrsquoUN AEROGENERADOR
Pales del rotor
Multimplicador
de velocitat (x50)
Generador
500-3000kW
Controlador electrogravenic de posicioacute
Anemoacutemetre i veleta
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Torres
Els aerogeneradors poden tindre les torres dacer formigoacute zelosia o un mastil
La altura dels magravestils pot oscilar entre 30 i 80 metres i una volta colocades les pales la altura total del aeorogenerador podragrave ser de meacutes de 100 metres
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proceacutes de fabricacioacute drsquouna torre drsquoacer
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Les pales del rotor dun aerogenerador sassemblen molt a les ales dun avioacute i estan fabricades amb poliegravester o epoxy reforccedilat amb fibra de vidre
Els aerogeneradors estan dissenyats per a rendir al magravexim a velocitats al voltant de 15 ms Eacutes millor no dissenyar aerogeneradors que maximitzen el seu rendiment a vents meacutes forts ja que els vents tan forts no soacuten comuns
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proba a fatiga de les pales
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Multiplicador de velocitat
Lrsquoeix de la turbina giraragrave molt meacutes lent que lrsquoeix del generador ja que si connectarem directament els dos eixos les pales haurien de girar entre 1000 i 3000 rpm aixoacute pales de meacutes de 45 metres i la velocitat del extrem de la pala seria dos voltes la velocitat del sograve
Generador i rectificacioacute
El generador transforma la rotacioacute del seu eix en electricitat
Com la velocitat de rotacioacute del eix no es constant despreacutes es necessitaragrave rectificar la ona per a que tinga la frequumlegravencia de la red elegravectrica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Produccioacute amb recursos renovables
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Baix Rendiment
Depegraven de la continuiumltat i forccedila del vent
Fort impacte paisatgiacutestic sobre la zona en la que srsquoinstalmiddotla el parc
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
La Radiacioacute Solar
La Radiacioacute Solar arriba a la terra en forma de
Genera gran quantitat denergia tegravermica que srsquoemmagatzema a latmosfera al sogravel i a laigua i la que provoca els vents i el cicle de laigua
Radiacioacute Visible
40De ella depegraven la vida a la terra la fotosiacutentesi i per tant la produccioacute doxigen i biomassa
Radiacioacute Infraroja
57
Radiacioacute Ultravioleta 3
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia SolarSistemes daprofitament de lenergia solar
Via tegravermica
Transformacioacute de la radiacioacute solar en energia tegravermica (Rendiment 65)
Conversioacute fotovoltaica
Transformacioacute de la radiacioacute directament en energia elegravectrica (Rendiment 15)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Transforma directament la radiacioacute solar en energia elegravectrica mitjanccedilant cegravelmiddotlules fotovoltaiques
Les cegravelmiddotlules fotovoltaiques estan construiumldes per una lagravemina de material semiconductor (silici) que teacute la propietat de produir electricitat quan hi incideixen els fotons de les radiacions
La tensioacute magravexima que sobteacute eacutes duns 058V comercialment es fabriquen mograveduls connectats en segraverie i paralel per obtindre la tensioacute i intensitat que necessites
S ilic io PS ilic io p u ro
S ilic io NB a se
R a d ia c io n e s so la re s
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Bagravesicament estan construiumldes per
Plaques fotovoltaiques
Inversor (DCAC)
Transformador
A vegades disposen dun sistema dacumulacioacute i regulacioacute de la carrega si les instalmiddotlacions estagraven aiumlllades de la xarxa comercial
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica Utilitzacions
Instalmiddotlacions connectades a la xarxa
Centrals fotovoltaiques
Sistemes integrats en edificis
Instalmiddotlacions aiumlllades de la xarxa
Electrificacions rurals
Senyalitzacioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Energia Solar Fotovoltaica
Font Renovable
Costos de fabricacioacute siguin molt elevats
El rendiment de la transformacioacute eacutes molt baix del 10 al 15
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica
El panell solar tegravermic esta format per
Plaques planes aiumlllades amb un vidreEn linterior porta tubs en serpentiacute pel qual circula laigua impulsada per la gravetat o per una bomba Lintercambiador tegravermic transferix la calor del sistema primari al acumulador convencional que eacutes el que deu subministrar el consum daigua en qualsevol moment encara que no existisca radiacioacute solar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica Usos
Aigua calenta sanitagraveria
Calefaccioacute
Climatitzacioacute de piscines cobertes i descobertes
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Centrals termosolarsObtenen energia elegravectrica a traveacutes de lenergia tegravermica obtinguda de la radiacioacute solar
La radiacioacute solar es concentra sobre un fluid (aigua oli tegravermic sodietc) aquest passa per un intercanviador i produeix el vapor que acciona la turbina i el generador en el qual sobteacute lenergia elegravectrica con en qualsevol central tegravermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes Heliocegraventrics
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes de Torre central
Aquestes instalmiddotlacions arriben fins a 5MW de potegravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font denergia neta i Gratuiumlta
Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions danys)
La radiacioacute arriba de manera dispersa i inconstant i sha de transformar en el moment en energia tegravermica o elegravectrica ja que no es disposa de cap sistema demmagatzematge Soacuten necessaris sistemes de captacioacute de gran superfiacutecie
Inversioacute inicial elevada ateacutes que els sistemes de captacioacute encara soacuten relativament cars
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fissioacute
Al reactor nuclear el que es produeix eacutes una reaccioacute en cadena en la qual un neutroacute colpeja un agravetom produeix la fissioacute i en aquest moment srsquoallibera energia caloriacutefica i srsquoalliberen meacutes neutrons que van colpejant posteriorment altres agravetoms i alliberant meacutes energia caloriacutefica
235U + 1 neutroacuten ----gt 142Ba + 91Kr + 3neutrones + 210 MeV
(nota 1 eV =16 10-19 Julio)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear de Fissioacute
La generacioacute drsquoenergia elegravectrica es faragrave tambeacute a partir drsquouna turbina i un alternador la turbina es mouragrave per lrsquoaccioacute del vapor generat al calfar lrsquoaigua drsquouna caldera La particularitat de les centrals nuclears eacutes que el calor necessari srsquoobteacuten de la FISSIOacute drsquoun nucli atogravemic (pe Urani)
Turb
ina
Ge
ne
rad
or
Refrigeracioacuten
Tra
nsf
orm
ad
or
Distribucioacuten
Circuitosecundario
Circuitoprimario
Condensador
Combustiblenuclear
I ntercam biador
Funcionament
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fissioacute Reactor
El reactor nuclear estagrave constituiumlt pel
Vas del reactor Moderador Barres de control i
Refrigerant
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Parts del Reactor
Vas del reactor Forma el nucli del reactor i la font de neutrons (que permet iniciar la reaccioacute en cadena) i el combustible nuclear (lurani natural oi enriquit i el plutoni)
Moderador Redueix la velocitat dels neutrons per assegurar el seu impacte sobre els altres nuclis durani (laiguai el grafit)
Barres de control fabricades amb aleacions de bot cadmi i hafni regulen el nombre de fissions que eacutes produeixen (la temperatura eacutes direct proporcional al nombre de fissions)
El refrigerant teacute la funcioacute de refrigerar el reactor evitant el sobreescalfament i transportar la calor generat en forma de vapor al grup turbina alternador
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Torres de refrigeracioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Elevat rendiment durant la fissioacute srsquoalcancen uarr temperatures
No srsquoalliberen a lrsquoatmosfera gasos de combustioacute
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Produccioacute amb recursos no renovables
Produccioacute de residus radiactius
uarr cost de manteniment
Emissioacute de gran quantitat de vapor drsquoaigua + uarr Humitat de la zona+ uarr Temperatura de la zona+ uarr Temperatura dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS HIDRAgraveULIQUES
La energia hidragraveulica es basa en aprofitar la caiguda de laigua des de certa altura Lenergia potencial es convertix en cinegravetica Laigua passa per les turbines a gran velocitat provocant un moviment de rotacioacute que es transforma en energia elegravectrica per mitjagrave dels generadors
Turbinas y generadores
Canal de salida
Compuerta
Compuerta
Aliviadero
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINES HIDRAgraveULIQUES
En el diseny de les turbines drsquouna central hidragraveulica influiumlxen bagravesicament dos factors CABDAL i ALTURA DEL BOT
TURBINA FRANCIS
TURBINA PELTON
HEgraveLICE Altura Cabdal
Altura Cabdal
Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA FRANCIS Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA PELTON Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
HEgraveLICE Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TIPUS DE CENTRALSAigua corrent
No tenen aiguumla embassada i la produccioacute drsquoenergia depeacuten directament del cabdal del riu
Aigua embassada
Lrsquoaigua srsquoutilitza en funcioacute de la demanda
bull De regulacioacute
De acumulacioacute (bombeig)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
Produccioacute amb recursos renovables
Regulacioacute del cabdal dels rius (pot evitar inundacions)
Transformacioacute a zones de regadiu
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Permet realitzar activitats de recreacioacute (rem banyar-se etc)
INCONVENIENTS
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Inundacioacute de la zona afectada pegraverdua patrimoni histograveric i cultural
Dependegravencia del any hidrologravegic
Alteracioacute del curs natural dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS EOgraveLIQUES
Laire calent (al voltant de lequador) eacutes meacutes lleuger que laire fred per la qual cosa pujaragrave fins a una altura aproximada de 10 km i sestendragrave cap al nord i cap al sud
Ex Brisa marina Durant el dia la terra es calfa meacutes ragravepidament que el mar calfa lrsquoaire terrestre i aquest puja deixant lloc al vent que ve de la mar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AerogeneradorsUn aerogenerador funciona al convertir la forccedila del vent en una forccedila de gir que actua sobre les pales del rotor
La velocitat del vent eacutes molt important
Pot = 12 p v3 pi r2
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
PARTS DrsquoUN AEROGENERADOR
Pales del rotor
Multimplicador
de velocitat (x50)
Generador
500-3000kW
Controlador electrogravenic de posicioacute
Anemoacutemetre i veleta
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Torres
Els aerogeneradors poden tindre les torres dacer formigoacute zelosia o un mastil
La altura dels magravestils pot oscilar entre 30 i 80 metres i una volta colocades les pales la altura total del aeorogenerador podragrave ser de meacutes de 100 metres
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proceacutes de fabricacioacute drsquouna torre drsquoacer
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Les pales del rotor dun aerogenerador sassemblen molt a les ales dun avioacute i estan fabricades amb poliegravester o epoxy reforccedilat amb fibra de vidre
Els aerogeneradors estan dissenyats per a rendir al magravexim a velocitats al voltant de 15 ms Eacutes millor no dissenyar aerogeneradors que maximitzen el seu rendiment a vents meacutes forts ja que els vents tan forts no soacuten comuns
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proba a fatiga de les pales
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Multiplicador de velocitat
Lrsquoeix de la turbina giraragrave molt meacutes lent que lrsquoeix del generador ja que si connectarem directament els dos eixos les pales haurien de girar entre 1000 i 3000 rpm aixoacute pales de meacutes de 45 metres i la velocitat del extrem de la pala seria dos voltes la velocitat del sograve
Generador i rectificacioacute
El generador transforma la rotacioacute del seu eix en electricitat
Com la velocitat de rotacioacute del eix no es constant despreacutes es necessitaragrave rectificar la ona per a que tinga la frequumlegravencia de la red elegravectrica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Produccioacute amb recursos renovables
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Baix Rendiment
Depegraven de la continuiumltat i forccedila del vent
Fort impacte paisatgiacutestic sobre la zona en la que srsquoinstalmiddotla el parc
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
La Radiacioacute Solar
La Radiacioacute Solar arriba a la terra en forma de
Genera gran quantitat denergia tegravermica que srsquoemmagatzema a latmosfera al sogravel i a laigua i la que provoca els vents i el cicle de laigua
Radiacioacute Visible
40De ella depegraven la vida a la terra la fotosiacutentesi i per tant la produccioacute doxigen i biomassa
Radiacioacute Infraroja
57
Radiacioacute Ultravioleta 3
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia SolarSistemes daprofitament de lenergia solar
Via tegravermica
Transformacioacute de la radiacioacute solar en energia tegravermica (Rendiment 65)
Conversioacute fotovoltaica
Transformacioacute de la radiacioacute directament en energia elegravectrica (Rendiment 15)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Transforma directament la radiacioacute solar en energia elegravectrica mitjanccedilant cegravelmiddotlules fotovoltaiques
Les cegravelmiddotlules fotovoltaiques estan construiumldes per una lagravemina de material semiconductor (silici) que teacute la propietat de produir electricitat quan hi incideixen els fotons de les radiacions
La tensioacute magravexima que sobteacute eacutes duns 058V comercialment es fabriquen mograveduls connectats en segraverie i paralel per obtindre la tensioacute i intensitat que necessites
S ilic io PS ilic io p u ro
S ilic io NB a se
R a d ia c io n e s so la re s
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Bagravesicament estan construiumldes per
Plaques fotovoltaiques
Inversor (DCAC)
Transformador
A vegades disposen dun sistema dacumulacioacute i regulacioacute de la carrega si les instalmiddotlacions estagraven aiumlllades de la xarxa comercial
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica Utilitzacions
Instalmiddotlacions connectades a la xarxa
Centrals fotovoltaiques
Sistemes integrats en edificis
Instalmiddotlacions aiumlllades de la xarxa
Electrificacions rurals
Senyalitzacioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Energia Solar Fotovoltaica
Font Renovable
Costos de fabricacioacute siguin molt elevats
El rendiment de la transformacioacute eacutes molt baix del 10 al 15
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica
El panell solar tegravermic esta format per
Plaques planes aiumlllades amb un vidreEn linterior porta tubs en serpentiacute pel qual circula laigua impulsada per la gravetat o per una bomba Lintercambiador tegravermic transferix la calor del sistema primari al acumulador convencional que eacutes el que deu subministrar el consum daigua en qualsevol moment encara que no existisca radiacioacute solar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica Usos
Aigua calenta sanitagraveria
Calefaccioacute
Climatitzacioacute de piscines cobertes i descobertes
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Centrals termosolarsObtenen energia elegravectrica a traveacutes de lenergia tegravermica obtinguda de la radiacioacute solar
La radiacioacute solar es concentra sobre un fluid (aigua oli tegravermic sodietc) aquest passa per un intercanviador i produeix el vapor que acciona la turbina i el generador en el qual sobteacute lenergia elegravectrica con en qualsevol central tegravermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes Heliocegraventrics
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes de Torre central
Aquestes instalmiddotlacions arriben fins a 5MW de potegravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font denergia neta i Gratuiumlta
Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions danys)
La radiacioacute arriba de manera dispersa i inconstant i sha de transformar en el moment en energia tegravermica o elegravectrica ja que no es disposa de cap sistema demmagatzematge Soacuten necessaris sistemes de captacioacute de gran superfiacutecie
Inversioacute inicial elevada ateacutes que els sistemes de captacioacute encara soacuten relativament cars
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear de Fissioacute
La generacioacute drsquoenergia elegravectrica es faragrave tambeacute a partir drsquouna turbina i un alternador la turbina es mouragrave per lrsquoaccioacute del vapor generat al calfar lrsquoaigua drsquouna caldera La particularitat de les centrals nuclears eacutes que el calor necessari srsquoobteacuten de la FISSIOacute drsquoun nucli atogravemic (pe Urani)
Turb
ina
Ge
ne
rad
or
Refrigeracioacuten
Tra
nsf
orm
ad
or
Distribucioacuten
Circuitosecundario
Circuitoprimario
Condensador
Combustiblenuclear
I ntercam biador
Funcionament
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fissioacute Reactor
El reactor nuclear estagrave constituiumlt pel
Vas del reactor Moderador Barres de control i
Refrigerant
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Parts del Reactor
Vas del reactor Forma el nucli del reactor i la font de neutrons (que permet iniciar la reaccioacute en cadena) i el combustible nuclear (lurani natural oi enriquit i el plutoni)
Moderador Redueix la velocitat dels neutrons per assegurar el seu impacte sobre els altres nuclis durani (laiguai el grafit)
Barres de control fabricades amb aleacions de bot cadmi i hafni regulen el nombre de fissions que eacutes produeixen (la temperatura eacutes direct proporcional al nombre de fissions)
El refrigerant teacute la funcioacute de refrigerar el reactor evitant el sobreescalfament i transportar la calor generat en forma de vapor al grup turbina alternador
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Torres de refrigeracioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Elevat rendiment durant la fissioacute srsquoalcancen uarr temperatures
No srsquoalliberen a lrsquoatmosfera gasos de combustioacute
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Produccioacute amb recursos no renovables
Produccioacute de residus radiactius
uarr cost de manteniment
Emissioacute de gran quantitat de vapor drsquoaigua + uarr Humitat de la zona+ uarr Temperatura de la zona+ uarr Temperatura dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS HIDRAgraveULIQUES
La energia hidragraveulica es basa en aprofitar la caiguda de laigua des de certa altura Lenergia potencial es convertix en cinegravetica Laigua passa per les turbines a gran velocitat provocant un moviment de rotacioacute que es transforma en energia elegravectrica per mitjagrave dels generadors
Turbinas y generadores
Canal de salida
Compuerta
Compuerta
Aliviadero
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINES HIDRAgraveULIQUES
En el diseny de les turbines drsquouna central hidragraveulica influiumlxen bagravesicament dos factors CABDAL i ALTURA DEL BOT
TURBINA FRANCIS
TURBINA PELTON
HEgraveLICE Altura Cabdal
Altura Cabdal
Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA FRANCIS Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA PELTON Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
HEgraveLICE Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TIPUS DE CENTRALSAigua corrent
No tenen aiguumla embassada i la produccioacute drsquoenergia depeacuten directament del cabdal del riu
Aigua embassada
Lrsquoaigua srsquoutilitza en funcioacute de la demanda
bull De regulacioacute
De acumulacioacute (bombeig)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
Produccioacute amb recursos renovables
Regulacioacute del cabdal dels rius (pot evitar inundacions)
Transformacioacute a zones de regadiu
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Permet realitzar activitats de recreacioacute (rem banyar-se etc)
INCONVENIENTS
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Inundacioacute de la zona afectada pegraverdua patrimoni histograveric i cultural
Dependegravencia del any hidrologravegic
Alteracioacute del curs natural dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS EOgraveLIQUES
Laire calent (al voltant de lequador) eacutes meacutes lleuger que laire fred per la qual cosa pujaragrave fins a una altura aproximada de 10 km i sestendragrave cap al nord i cap al sud
Ex Brisa marina Durant el dia la terra es calfa meacutes ragravepidament que el mar calfa lrsquoaire terrestre i aquest puja deixant lloc al vent que ve de la mar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AerogeneradorsUn aerogenerador funciona al convertir la forccedila del vent en una forccedila de gir que actua sobre les pales del rotor
La velocitat del vent eacutes molt important
Pot = 12 p v3 pi r2
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
PARTS DrsquoUN AEROGENERADOR
Pales del rotor
Multimplicador
de velocitat (x50)
Generador
500-3000kW
Controlador electrogravenic de posicioacute
Anemoacutemetre i veleta
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Torres
Els aerogeneradors poden tindre les torres dacer formigoacute zelosia o un mastil
La altura dels magravestils pot oscilar entre 30 i 80 metres i una volta colocades les pales la altura total del aeorogenerador podragrave ser de meacutes de 100 metres
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proceacutes de fabricacioacute drsquouna torre drsquoacer
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Les pales del rotor dun aerogenerador sassemblen molt a les ales dun avioacute i estan fabricades amb poliegravester o epoxy reforccedilat amb fibra de vidre
Els aerogeneradors estan dissenyats per a rendir al magravexim a velocitats al voltant de 15 ms Eacutes millor no dissenyar aerogeneradors que maximitzen el seu rendiment a vents meacutes forts ja que els vents tan forts no soacuten comuns
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proba a fatiga de les pales
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Multiplicador de velocitat
Lrsquoeix de la turbina giraragrave molt meacutes lent que lrsquoeix del generador ja que si connectarem directament els dos eixos les pales haurien de girar entre 1000 i 3000 rpm aixoacute pales de meacutes de 45 metres i la velocitat del extrem de la pala seria dos voltes la velocitat del sograve
Generador i rectificacioacute
El generador transforma la rotacioacute del seu eix en electricitat
Com la velocitat de rotacioacute del eix no es constant despreacutes es necessitaragrave rectificar la ona per a que tinga la frequumlegravencia de la red elegravectrica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Produccioacute amb recursos renovables
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Baix Rendiment
Depegraven de la continuiumltat i forccedila del vent
Fort impacte paisatgiacutestic sobre la zona en la que srsquoinstalmiddotla el parc
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
La Radiacioacute Solar
La Radiacioacute Solar arriba a la terra en forma de
Genera gran quantitat denergia tegravermica que srsquoemmagatzema a latmosfera al sogravel i a laigua i la que provoca els vents i el cicle de laigua
Radiacioacute Visible
40De ella depegraven la vida a la terra la fotosiacutentesi i per tant la produccioacute doxigen i biomassa
Radiacioacute Infraroja
57
Radiacioacute Ultravioleta 3
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia SolarSistemes daprofitament de lenergia solar
Via tegravermica
Transformacioacute de la radiacioacute solar en energia tegravermica (Rendiment 65)
Conversioacute fotovoltaica
Transformacioacute de la radiacioacute directament en energia elegravectrica (Rendiment 15)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Transforma directament la radiacioacute solar en energia elegravectrica mitjanccedilant cegravelmiddotlules fotovoltaiques
Les cegravelmiddotlules fotovoltaiques estan construiumldes per una lagravemina de material semiconductor (silici) que teacute la propietat de produir electricitat quan hi incideixen els fotons de les radiacions
La tensioacute magravexima que sobteacute eacutes duns 058V comercialment es fabriquen mograveduls connectats en segraverie i paralel per obtindre la tensioacute i intensitat que necessites
S ilic io PS ilic io p u ro
S ilic io NB a se
R a d ia c io n e s so la re s
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Bagravesicament estan construiumldes per
Plaques fotovoltaiques
Inversor (DCAC)
Transformador
A vegades disposen dun sistema dacumulacioacute i regulacioacute de la carrega si les instalmiddotlacions estagraven aiumlllades de la xarxa comercial
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica Utilitzacions
Instalmiddotlacions connectades a la xarxa
Centrals fotovoltaiques
Sistemes integrats en edificis
Instalmiddotlacions aiumlllades de la xarxa
Electrificacions rurals
Senyalitzacioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Energia Solar Fotovoltaica
Font Renovable
Costos de fabricacioacute siguin molt elevats
El rendiment de la transformacioacute eacutes molt baix del 10 al 15
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica
El panell solar tegravermic esta format per
Plaques planes aiumlllades amb un vidreEn linterior porta tubs en serpentiacute pel qual circula laigua impulsada per la gravetat o per una bomba Lintercambiador tegravermic transferix la calor del sistema primari al acumulador convencional que eacutes el que deu subministrar el consum daigua en qualsevol moment encara que no existisca radiacioacute solar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica Usos
Aigua calenta sanitagraveria
Calefaccioacute
Climatitzacioacute de piscines cobertes i descobertes
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Centrals termosolarsObtenen energia elegravectrica a traveacutes de lenergia tegravermica obtinguda de la radiacioacute solar
La radiacioacute solar es concentra sobre un fluid (aigua oli tegravermic sodietc) aquest passa per un intercanviador i produeix el vapor que acciona la turbina i el generador en el qual sobteacute lenergia elegravectrica con en qualsevol central tegravermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes Heliocegraventrics
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes de Torre central
Aquestes instalmiddotlacions arriben fins a 5MW de potegravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font denergia neta i Gratuiumlta
Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions danys)
La radiacioacute arriba de manera dispersa i inconstant i sha de transformar en el moment en energia tegravermica o elegravectrica ja que no es disposa de cap sistema demmagatzematge Soacuten necessaris sistemes de captacioacute de gran superfiacutecie
Inversioacute inicial elevada ateacutes que els sistemes de captacioacute encara soacuten relativament cars
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Fissioacute Reactor
El reactor nuclear estagrave constituiumlt pel
Vas del reactor Moderador Barres de control i
Refrigerant
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Parts del Reactor
Vas del reactor Forma el nucli del reactor i la font de neutrons (que permet iniciar la reaccioacute en cadena) i el combustible nuclear (lurani natural oi enriquit i el plutoni)
Moderador Redueix la velocitat dels neutrons per assegurar el seu impacte sobre els altres nuclis durani (laiguai el grafit)
Barres de control fabricades amb aleacions de bot cadmi i hafni regulen el nombre de fissions que eacutes produeixen (la temperatura eacutes direct proporcional al nombre de fissions)
El refrigerant teacute la funcioacute de refrigerar el reactor evitant el sobreescalfament i transportar la calor generat en forma de vapor al grup turbina alternador
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Torres de refrigeracioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Elevat rendiment durant la fissioacute srsquoalcancen uarr temperatures
No srsquoalliberen a lrsquoatmosfera gasos de combustioacute
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Produccioacute amb recursos no renovables
Produccioacute de residus radiactius
uarr cost de manteniment
Emissioacute de gran quantitat de vapor drsquoaigua + uarr Humitat de la zona+ uarr Temperatura de la zona+ uarr Temperatura dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS HIDRAgraveULIQUES
La energia hidragraveulica es basa en aprofitar la caiguda de laigua des de certa altura Lenergia potencial es convertix en cinegravetica Laigua passa per les turbines a gran velocitat provocant un moviment de rotacioacute que es transforma en energia elegravectrica per mitjagrave dels generadors
Turbinas y generadores
Canal de salida
Compuerta
Compuerta
Aliviadero
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINES HIDRAgraveULIQUES
En el diseny de les turbines drsquouna central hidragraveulica influiumlxen bagravesicament dos factors CABDAL i ALTURA DEL BOT
TURBINA FRANCIS
TURBINA PELTON
HEgraveLICE Altura Cabdal
Altura Cabdal
Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA FRANCIS Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA PELTON Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
HEgraveLICE Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TIPUS DE CENTRALSAigua corrent
No tenen aiguumla embassada i la produccioacute drsquoenergia depeacuten directament del cabdal del riu
Aigua embassada
Lrsquoaigua srsquoutilitza en funcioacute de la demanda
bull De regulacioacute
De acumulacioacute (bombeig)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
Produccioacute amb recursos renovables
Regulacioacute del cabdal dels rius (pot evitar inundacions)
Transformacioacute a zones de regadiu
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Permet realitzar activitats de recreacioacute (rem banyar-se etc)
INCONVENIENTS
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Inundacioacute de la zona afectada pegraverdua patrimoni histograveric i cultural
Dependegravencia del any hidrologravegic
Alteracioacute del curs natural dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS EOgraveLIQUES
Laire calent (al voltant de lequador) eacutes meacutes lleuger que laire fred per la qual cosa pujaragrave fins a una altura aproximada de 10 km i sestendragrave cap al nord i cap al sud
Ex Brisa marina Durant el dia la terra es calfa meacutes ragravepidament que el mar calfa lrsquoaire terrestre i aquest puja deixant lloc al vent que ve de la mar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AerogeneradorsUn aerogenerador funciona al convertir la forccedila del vent en una forccedila de gir que actua sobre les pales del rotor
La velocitat del vent eacutes molt important
Pot = 12 p v3 pi r2
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
PARTS DrsquoUN AEROGENERADOR
Pales del rotor
Multimplicador
de velocitat (x50)
Generador
500-3000kW
Controlador electrogravenic de posicioacute
Anemoacutemetre i veleta
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Torres
Els aerogeneradors poden tindre les torres dacer formigoacute zelosia o un mastil
La altura dels magravestils pot oscilar entre 30 i 80 metres i una volta colocades les pales la altura total del aeorogenerador podragrave ser de meacutes de 100 metres
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proceacutes de fabricacioacute drsquouna torre drsquoacer
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Les pales del rotor dun aerogenerador sassemblen molt a les ales dun avioacute i estan fabricades amb poliegravester o epoxy reforccedilat amb fibra de vidre
Els aerogeneradors estan dissenyats per a rendir al magravexim a velocitats al voltant de 15 ms Eacutes millor no dissenyar aerogeneradors que maximitzen el seu rendiment a vents meacutes forts ja que els vents tan forts no soacuten comuns
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proba a fatiga de les pales
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Multiplicador de velocitat
Lrsquoeix de la turbina giraragrave molt meacutes lent que lrsquoeix del generador ja que si connectarem directament els dos eixos les pales haurien de girar entre 1000 i 3000 rpm aixoacute pales de meacutes de 45 metres i la velocitat del extrem de la pala seria dos voltes la velocitat del sograve
Generador i rectificacioacute
El generador transforma la rotacioacute del seu eix en electricitat
Com la velocitat de rotacioacute del eix no es constant despreacutes es necessitaragrave rectificar la ona per a que tinga la frequumlegravencia de la red elegravectrica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Produccioacute amb recursos renovables
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Baix Rendiment
Depegraven de la continuiumltat i forccedila del vent
Fort impacte paisatgiacutestic sobre la zona en la que srsquoinstalmiddotla el parc
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
La Radiacioacute Solar
La Radiacioacute Solar arriba a la terra en forma de
Genera gran quantitat denergia tegravermica que srsquoemmagatzema a latmosfera al sogravel i a laigua i la que provoca els vents i el cicle de laigua
Radiacioacute Visible
40De ella depegraven la vida a la terra la fotosiacutentesi i per tant la produccioacute doxigen i biomassa
Radiacioacute Infraroja
57
Radiacioacute Ultravioleta 3
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia SolarSistemes daprofitament de lenergia solar
Via tegravermica
Transformacioacute de la radiacioacute solar en energia tegravermica (Rendiment 65)
Conversioacute fotovoltaica
Transformacioacute de la radiacioacute directament en energia elegravectrica (Rendiment 15)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Transforma directament la radiacioacute solar en energia elegravectrica mitjanccedilant cegravelmiddotlules fotovoltaiques
Les cegravelmiddotlules fotovoltaiques estan construiumldes per una lagravemina de material semiconductor (silici) que teacute la propietat de produir electricitat quan hi incideixen els fotons de les radiacions
La tensioacute magravexima que sobteacute eacutes duns 058V comercialment es fabriquen mograveduls connectats en segraverie i paralel per obtindre la tensioacute i intensitat que necessites
S ilic io PS ilic io p u ro
S ilic io NB a se
R a d ia c io n e s so la re s
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Bagravesicament estan construiumldes per
Plaques fotovoltaiques
Inversor (DCAC)
Transformador
A vegades disposen dun sistema dacumulacioacute i regulacioacute de la carrega si les instalmiddotlacions estagraven aiumlllades de la xarxa comercial
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica Utilitzacions
Instalmiddotlacions connectades a la xarxa
Centrals fotovoltaiques
Sistemes integrats en edificis
Instalmiddotlacions aiumlllades de la xarxa
Electrificacions rurals
Senyalitzacioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Energia Solar Fotovoltaica
Font Renovable
Costos de fabricacioacute siguin molt elevats
El rendiment de la transformacioacute eacutes molt baix del 10 al 15
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica
El panell solar tegravermic esta format per
Plaques planes aiumlllades amb un vidreEn linterior porta tubs en serpentiacute pel qual circula laigua impulsada per la gravetat o per una bomba Lintercambiador tegravermic transferix la calor del sistema primari al acumulador convencional que eacutes el que deu subministrar el consum daigua en qualsevol moment encara que no existisca radiacioacute solar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica Usos
Aigua calenta sanitagraveria
Calefaccioacute
Climatitzacioacute de piscines cobertes i descobertes
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Centrals termosolarsObtenen energia elegravectrica a traveacutes de lenergia tegravermica obtinguda de la radiacioacute solar
La radiacioacute solar es concentra sobre un fluid (aigua oli tegravermic sodietc) aquest passa per un intercanviador i produeix el vapor que acciona la turbina i el generador en el qual sobteacute lenergia elegravectrica con en qualsevol central tegravermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes Heliocegraventrics
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes de Torre central
Aquestes instalmiddotlacions arriben fins a 5MW de potegravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font denergia neta i Gratuiumlta
Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions danys)
La radiacioacute arriba de manera dispersa i inconstant i sha de transformar en el moment en energia tegravermica o elegravectrica ja que no es disposa de cap sistema demmagatzematge Soacuten necessaris sistemes de captacioacute de gran superfiacutecie
Inversioacute inicial elevada ateacutes que els sistemes de captacioacute encara soacuten relativament cars
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Parts del Reactor
Vas del reactor Forma el nucli del reactor i la font de neutrons (que permet iniciar la reaccioacute en cadena) i el combustible nuclear (lurani natural oi enriquit i el plutoni)
Moderador Redueix la velocitat dels neutrons per assegurar el seu impacte sobre els altres nuclis durani (laiguai el grafit)
Barres de control fabricades amb aleacions de bot cadmi i hafni regulen el nombre de fissions que eacutes produeixen (la temperatura eacutes direct proporcional al nombre de fissions)
El refrigerant teacute la funcioacute de refrigerar el reactor evitant el sobreescalfament i transportar la calor generat en forma de vapor al grup turbina alternador
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Torres de refrigeracioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Elevat rendiment durant la fissioacute srsquoalcancen uarr temperatures
No srsquoalliberen a lrsquoatmosfera gasos de combustioacute
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Produccioacute amb recursos no renovables
Produccioacute de residus radiactius
uarr cost de manteniment
Emissioacute de gran quantitat de vapor drsquoaigua + uarr Humitat de la zona+ uarr Temperatura de la zona+ uarr Temperatura dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS HIDRAgraveULIQUES
La energia hidragraveulica es basa en aprofitar la caiguda de laigua des de certa altura Lenergia potencial es convertix en cinegravetica Laigua passa per les turbines a gran velocitat provocant un moviment de rotacioacute que es transforma en energia elegravectrica per mitjagrave dels generadors
Turbinas y generadores
Canal de salida
Compuerta
Compuerta
Aliviadero
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINES HIDRAgraveULIQUES
En el diseny de les turbines drsquouna central hidragraveulica influiumlxen bagravesicament dos factors CABDAL i ALTURA DEL BOT
TURBINA FRANCIS
TURBINA PELTON
HEgraveLICE Altura Cabdal
Altura Cabdal
Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA FRANCIS Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA PELTON Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
HEgraveLICE Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TIPUS DE CENTRALSAigua corrent
No tenen aiguumla embassada i la produccioacute drsquoenergia depeacuten directament del cabdal del riu
Aigua embassada
Lrsquoaigua srsquoutilitza en funcioacute de la demanda
bull De regulacioacute
De acumulacioacute (bombeig)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
Produccioacute amb recursos renovables
Regulacioacute del cabdal dels rius (pot evitar inundacions)
Transformacioacute a zones de regadiu
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Permet realitzar activitats de recreacioacute (rem banyar-se etc)
INCONVENIENTS
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Inundacioacute de la zona afectada pegraverdua patrimoni histograveric i cultural
Dependegravencia del any hidrologravegic
Alteracioacute del curs natural dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS EOgraveLIQUES
Laire calent (al voltant de lequador) eacutes meacutes lleuger que laire fred per la qual cosa pujaragrave fins a una altura aproximada de 10 km i sestendragrave cap al nord i cap al sud
Ex Brisa marina Durant el dia la terra es calfa meacutes ragravepidament que el mar calfa lrsquoaire terrestre i aquest puja deixant lloc al vent que ve de la mar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AerogeneradorsUn aerogenerador funciona al convertir la forccedila del vent en una forccedila de gir que actua sobre les pales del rotor
La velocitat del vent eacutes molt important
Pot = 12 p v3 pi r2
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
PARTS DrsquoUN AEROGENERADOR
Pales del rotor
Multimplicador
de velocitat (x50)
Generador
500-3000kW
Controlador electrogravenic de posicioacute
Anemoacutemetre i veleta
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Torres
Els aerogeneradors poden tindre les torres dacer formigoacute zelosia o un mastil
La altura dels magravestils pot oscilar entre 30 i 80 metres i una volta colocades les pales la altura total del aeorogenerador podragrave ser de meacutes de 100 metres
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proceacutes de fabricacioacute drsquouna torre drsquoacer
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Les pales del rotor dun aerogenerador sassemblen molt a les ales dun avioacute i estan fabricades amb poliegravester o epoxy reforccedilat amb fibra de vidre
Els aerogeneradors estan dissenyats per a rendir al magravexim a velocitats al voltant de 15 ms Eacutes millor no dissenyar aerogeneradors que maximitzen el seu rendiment a vents meacutes forts ja que els vents tan forts no soacuten comuns
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proba a fatiga de les pales
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Multiplicador de velocitat
Lrsquoeix de la turbina giraragrave molt meacutes lent que lrsquoeix del generador ja que si connectarem directament els dos eixos les pales haurien de girar entre 1000 i 3000 rpm aixoacute pales de meacutes de 45 metres i la velocitat del extrem de la pala seria dos voltes la velocitat del sograve
Generador i rectificacioacute
El generador transforma la rotacioacute del seu eix en electricitat
Com la velocitat de rotacioacute del eix no es constant despreacutes es necessitaragrave rectificar la ona per a que tinga la frequumlegravencia de la red elegravectrica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Produccioacute amb recursos renovables
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Baix Rendiment
Depegraven de la continuiumltat i forccedila del vent
Fort impacte paisatgiacutestic sobre la zona en la que srsquoinstalmiddotla el parc
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
La Radiacioacute Solar
La Radiacioacute Solar arriba a la terra en forma de
Genera gran quantitat denergia tegravermica que srsquoemmagatzema a latmosfera al sogravel i a laigua i la que provoca els vents i el cicle de laigua
Radiacioacute Visible
40De ella depegraven la vida a la terra la fotosiacutentesi i per tant la produccioacute doxigen i biomassa
Radiacioacute Infraroja
57
Radiacioacute Ultravioleta 3
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia SolarSistemes daprofitament de lenergia solar
Via tegravermica
Transformacioacute de la radiacioacute solar en energia tegravermica (Rendiment 65)
Conversioacute fotovoltaica
Transformacioacute de la radiacioacute directament en energia elegravectrica (Rendiment 15)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Transforma directament la radiacioacute solar en energia elegravectrica mitjanccedilant cegravelmiddotlules fotovoltaiques
Les cegravelmiddotlules fotovoltaiques estan construiumldes per una lagravemina de material semiconductor (silici) que teacute la propietat de produir electricitat quan hi incideixen els fotons de les radiacions
La tensioacute magravexima que sobteacute eacutes duns 058V comercialment es fabriquen mograveduls connectats en segraverie i paralel per obtindre la tensioacute i intensitat que necessites
S ilic io PS ilic io p u ro
S ilic io NB a se
R a d ia c io n e s so la re s
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Bagravesicament estan construiumldes per
Plaques fotovoltaiques
Inversor (DCAC)
Transformador
A vegades disposen dun sistema dacumulacioacute i regulacioacute de la carrega si les instalmiddotlacions estagraven aiumlllades de la xarxa comercial
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica Utilitzacions
Instalmiddotlacions connectades a la xarxa
Centrals fotovoltaiques
Sistemes integrats en edificis
Instalmiddotlacions aiumlllades de la xarxa
Electrificacions rurals
Senyalitzacioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Energia Solar Fotovoltaica
Font Renovable
Costos de fabricacioacute siguin molt elevats
El rendiment de la transformacioacute eacutes molt baix del 10 al 15
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica
El panell solar tegravermic esta format per
Plaques planes aiumlllades amb un vidreEn linterior porta tubs en serpentiacute pel qual circula laigua impulsada per la gravetat o per una bomba Lintercambiador tegravermic transferix la calor del sistema primari al acumulador convencional que eacutes el que deu subministrar el consum daigua en qualsevol moment encara que no existisca radiacioacute solar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica Usos
Aigua calenta sanitagraveria
Calefaccioacute
Climatitzacioacute de piscines cobertes i descobertes
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Centrals termosolarsObtenen energia elegravectrica a traveacutes de lenergia tegravermica obtinguda de la radiacioacute solar
La radiacioacute solar es concentra sobre un fluid (aigua oli tegravermic sodietc) aquest passa per un intercanviador i produeix el vapor que acciona la turbina i el generador en el qual sobteacute lenergia elegravectrica con en qualsevol central tegravermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes Heliocegraventrics
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes de Torre central
Aquestes instalmiddotlacions arriben fins a 5MW de potegravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font denergia neta i Gratuiumlta
Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions danys)
La radiacioacute arriba de manera dispersa i inconstant i sha de transformar en el moment en energia tegravermica o elegravectrica ja que no es disposa de cap sistema demmagatzematge Soacuten necessaris sistemes de captacioacute de gran superfiacutecie
Inversioacute inicial elevada ateacutes que els sistemes de captacioacute encara soacuten relativament cars
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Nuclear Torres de refrigeracioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Elevat rendiment durant la fissioacute srsquoalcancen uarr temperatures
No srsquoalliberen a lrsquoatmosfera gasos de combustioacute
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Produccioacute amb recursos no renovables
Produccioacute de residus radiactius
uarr cost de manteniment
Emissioacute de gran quantitat de vapor drsquoaigua + uarr Humitat de la zona+ uarr Temperatura de la zona+ uarr Temperatura dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS HIDRAgraveULIQUES
La energia hidragraveulica es basa en aprofitar la caiguda de laigua des de certa altura Lenergia potencial es convertix en cinegravetica Laigua passa per les turbines a gran velocitat provocant un moviment de rotacioacute que es transforma en energia elegravectrica per mitjagrave dels generadors
Turbinas y generadores
Canal de salida
Compuerta
Compuerta
Aliviadero
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINES HIDRAgraveULIQUES
En el diseny de les turbines drsquouna central hidragraveulica influiumlxen bagravesicament dos factors CABDAL i ALTURA DEL BOT
TURBINA FRANCIS
TURBINA PELTON
HEgraveLICE Altura Cabdal
Altura Cabdal
Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA FRANCIS Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA PELTON Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
HEgraveLICE Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TIPUS DE CENTRALSAigua corrent
No tenen aiguumla embassada i la produccioacute drsquoenergia depeacuten directament del cabdal del riu
Aigua embassada
Lrsquoaigua srsquoutilitza en funcioacute de la demanda
bull De regulacioacute
De acumulacioacute (bombeig)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
Produccioacute amb recursos renovables
Regulacioacute del cabdal dels rius (pot evitar inundacions)
Transformacioacute a zones de regadiu
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Permet realitzar activitats de recreacioacute (rem banyar-se etc)
INCONVENIENTS
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Inundacioacute de la zona afectada pegraverdua patrimoni histograveric i cultural
Dependegravencia del any hidrologravegic
Alteracioacute del curs natural dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS EOgraveLIQUES
Laire calent (al voltant de lequador) eacutes meacutes lleuger que laire fred per la qual cosa pujaragrave fins a una altura aproximada de 10 km i sestendragrave cap al nord i cap al sud
Ex Brisa marina Durant el dia la terra es calfa meacutes ragravepidament que el mar calfa lrsquoaire terrestre i aquest puja deixant lloc al vent que ve de la mar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AerogeneradorsUn aerogenerador funciona al convertir la forccedila del vent en una forccedila de gir que actua sobre les pales del rotor
La velocitat del vent eacutes molt important
Pot = 12 p v3 pi r2
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
PARTS DrsquoUN AEROGENERADOR
Pales del rotor
Multimplicador
de velocitat (x50)
Generador
500-3000kW
Controlador electrogravenic de posicioacute
Anemoacutemetre i veleta
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Torres
Els aerogeneradors poden tindre les torres dacer formigoacute zelosia o un mastil
La altura dels magravestils pot oscilar entre 30 i 80 metres i una volta colocades les pales la altura total del aeorogenerador podragrave ser de meacutes de 100 metres
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proceacutes de fabricacioacute drsquouna torre drsquoacer
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Les pales del rotor dun aerogenerador sassemblen molt a les ales dun avioacute i estan fabricades amb poliegravester o epoxy reforccedilat amb fibra de vidre
Els aerogeneradors estan dissenyats per a rendir al magravexim a velocitats al voltant de 15 ms Eacutes millor no dissenyar aerogeneradors que maximitzen el seu rendiment a vents meacutes forts ja que els vents tan forts no soacuten comuns
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proba a fatiga de les pales
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Multiplicador de velocitat
Lrsquoeix de la turbina giraragrave molt meacutes lent que lrsquoeix del generador ja que si connectarem directament els dos eixos les pales haurien de girar entre 1000 i 3000 rpm aixoacute pales de meacutes de 45 metres i la velocitat del extrem de la pala seria dos voltes la velocitat del sograve
Generador i rectificacioacute
El generador transforma la rotacioacute del seu eix en electricitat
Com la velocitat de rotacioacute del eix no es constant despreacutes es necessitaragrave rectificar la ona per a que tinga la frequumlegravencia de la red elegravectrica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Produccioacute amb recursos renovables
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Baix Rendiment
Depegraven de la continuiumltat i forccedila del vent
Fort impacte paisatgiacutestic sobre la zona en la que srsquoinstalmiddotla el parc
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
La Radiacioacute Solar
La Radiacioacute Solar arriba a la terra en forma de
Genera gran quantitat denergia tegravermica que srsquoemmagatzema a latmosfera al sogravel i a laigua i la que provoca els vents i el cicle de laigua
Radiacioacute Visible
40De ella depegraven la vida a la terra la fotosiacutentesi i per tant la produccioacute doxigen i biomassa
Radiacioacute Infraroja
57
Radiacioacute Ultravioleta 3
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia SolarSistemes daprofitament de lenergia solar
Via tegravermica
Transformacioacute de la radiacioacute solar en energia tegravermica (Rendiment 65)
Conversioacute fotovoltaica
Transformacioacute de la radiacioacute directament en energia elegravectrica (Rendiment 15)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Transforma directament la radiacioacute solar en energia elegravectrica mitjanccedilant cegravelmiddotlules fotovoltaiques
Les cegravelmiddotlules fotovoltaiques estan construiumldes per una lagravemina de material semiconductor (silici) que teacute la propietat de produir electricitat quan hi incideixen els fotons de les radiacions
La tensioacute magravexima que sobteacute eacutes duns 058V comercialment es fabriquen mograveduls connectats en segraverie i paralel per obtindre la tensioacute i intensitat que necessites
S ilic io PS ilic io p u ro
S ilic io NB a se
R a d ia c io n e s so la re s
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Bagravesicament estan construiumldes per
Plaques fotovoltaiques
Inversor (DCAC)
Transformador
A vegades disposen dun sistema dacumulacioacute i regulacioacute de la carrega si les instalmiddotlacions estagraven aiumlllades de la xarxa comercial
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica Utilitzacions
Instalmiddotlacions connectades a la xarxa
Centrals fotovoltaiques
Sistemes integrats en edificis
Instalmiddotlacions aiumlllades de la xarxa
Electrificacions rurals
Senyalitzacioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Energia Solar Fotovoltaica
Font Renovable
Costos de fabricacioacute siguin molt elevats
El rendiment de la transformacioacute eacutes molt baix del 10 al 15
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica
El panell solar tegravermic esta format per
Plaques planes aiumlllades amb un vidreEn linterior porta tubs en serpentiacute pel qual circula laigua impulsada per la gravetat o per una bomba Lintercambiador tegravermic transferix la calor del sistema primari al acumulador convencional que eacutes el que deu subministrar el consum daigua en qualsevol moment encara que no existisca radiacioacute solar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica Usos
Aigua calenta sanitagraveria
Calefaccioacute
Climatitzacioacute de piscines cobertes i descobertes
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Centrals termosolarsObtenen energia elegravectrica a traveacutes de lenergia tegravermica obtinguda de la radiacioacute solar
La radiacioacute solar es concentra sobre un fluid (aigua oli tegravermic sodietc) aquest passa per un intercanviador i produeix el vapor que acciona la turbina i el generador en el qual sobteacute lenergia elegravectrica con en qualsevol central tegravermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes Heliocegraventrics
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes de Torre central
Aquestes instalmiddotlacions arriben fins a 5MW de potegravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font denergia neta i Gratuiumlta
Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions danys)
La radiacioacute arriba de manera dispersa i inconstant i sha de transformar en el moment en energia tegravermica o elegravectrica ja que no es disposa de cap sistema demmagatzematge Soacuten necessaris sistemes de captacioacute de gran superfiacutecie
Inversioacute inicial elevada ateacutes que els sistemes de captacioacute encara soacuten relativament cars
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Elevat rendiment durant la fissioacute srsquoalcancen uarr temperatures
No srsquoalliberen a lrsquoatmosfera gasos de combustioacute
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Produccioacute amb recursos no renovables
Produccioacute de residus radiactius
uarr cost de manteniment
Emissioacute de gran quantitat de vapor drsquoaigua + uarr Humitat de la zona+ uarr Temperatura de la zona+ uarr Temperatura dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS HIDRAgraveULIQUES
La energia hidragraveulica es basa en aprofitar la caiguda de laigua des de certa altura Lenergia potencial es convertix en cinegravetica Laigua passa per les turbines a gran velocitat provocant un moviment de rotacioacute que es transforma en energia elegravectrica per mitjagrave dels generadors
Turbinas y generadores
Canal de salida
Compuerta
Compuerta
Aliviadero
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINES HIDRAgraveULIQUES
En el diseny de les turbines drsquouna central hidragraveulica influiumlxen bagravesicament dos factors CABDAL i ALTURA DEL BOT
TURBINA FRANCIS
TURBINA PELTON
HEgraveLICE Altura Cabdal
Altura Cabdal
Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA FRANCIS Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA PELTON Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
HEgraveLICE Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TIPUS DE CENTRALSAigua corrent
No tenen aiguumla embassada i la produccioacute drsquoenergia depeacuten directament del cabdal del riu
Aigua embassada
Lrsquoaigua srsquoutilitza en funcioacute de la demanda
bull De regulacioacute
De acumulacioacute (bombeig)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
Produccioacute amb recursos renovables
Regulacioacute del cabdal dels rius (pot evitar inundacions)
Transformacioacute a zones de regadiu
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Permet realitzar activitats de recreacioacute (rem banyar-se etc)
INCONVENIENTS
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Inundacioacute de la zona afectada pegraverdua patrimoni histograveric i cultural
Dependegravencia del any hidrologravegic
Alteracioacute del curs natural dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS EOgraveLIQUES
Laire calent (al voltant de lequador) eacutes meacutes lleuger que laire fred per la qual cosa pujaragrave fins a una altura aproximada de 10 km i sestendragrave cap al nord i cap al sud
Ex Brisa marina Durant el dia la terra es calfa meacutes ragravepidament que el mar calfa lrsquoaire terrestre i aquest puja deixant lloc al vent que ve de la mar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AerogeneradorsUn aerogenerador funciona al convertir la forccedila del vent en una forccedila de gir que actua sobre les pales del rotor
La velocitat del vent eacutes molt important
Pot = 12 p v3 pi r2
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
PARTS DrsquoUN AEROGENERADOR
Pales del rotor
Multimplicador
de velocitat (x50)
Generador
500-3000kW
Controlador electrogravenic de posicioacute
Anemoacutemetre i veleta
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Torres
Els aerogeneradors poden tindre les torres dacer formigoacute zelosia o un mastil
La altura dels magravestils pot oscilar entre 30 i 80 metres i una volta colocades les pales la altura total del aeorogenerador podragrave ser de meacutes de 100 metres
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proceacutes de fabricacioacute drsquouna torre drsquoacer
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Les pales del rotor dun aerogenerador sassemblen molt a les ales dun avioacute i estan fabricades amb poliegravester o epoxy reforccedilat amb fibra de vidre
Els aerogeneradors estan dissenyats per a rendir al magravexim a velocitats al voltant de 15 ms Eacutes millor no dissenyar aerogeneradors que maximitzen el seu rendiment a vents meacutes forts ja que els vents tan forts no soacuten comuns
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proba a fatiga de les pales
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Multiplicador de velocitat
Lrsquoeix de la turbina giraragrave molt meacutes lent que lrsquoeix del generador ja que si connectarem directament els dos eixos les pales haurien de girar entre 1000 i 3000 rpm aixoacute pales de meacutes de 45 metres i la velocitat del extrem de la pala seria dos voltes la velocitat del sograve
Generador i rectificacioacute
El generador transforma la rotacioacute del seu eix en electricitat
Com la velocitat de rotacioacute del eix no es constant despreacutes es necessitaragrave rectificar la ona per a que tinga la frequumlegravencia de la red elegravectrica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Produccioacute amb recursos renovables
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Baix Rendiment
Depegraven de la continuiumltat i forccedila del vent
Fort impacte paisatgiacutestic sobre la zona en la que srsquoinstalmiddotla el parc
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
La Radiacioacute Solar
La Radiacioacute Solar arriba a la terra en forma de
Genera gran quantitat denergia tegravermica que srsquoemmagatzema a latmosfera al sogravel i a laigua i la que provoca els vents i el cicle de laigua
Radiacioacute Visible
40De ella depegraven la vida a la terra la fotosiacutentesi i per tant la produccioacute doxigen i biomassa
Radiacioacute Infraroja
57
Radiacioacute Ultravioleta 3
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia SolarSistemes daprofitament de lenergia solar
Via tegravermica
Transformacioacute de la radiacioacute solar en energia tegravermica (Rendiment 65)
Conversioacute fotovoltaica
Transformacioacute de la radiacioacute directament en energia elegravectrica (Rendiment 15)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Transforma directament la radiacioacute solar en energia elegravectrica mitjanccedilant cegravelmiddotlules fotovoltaiques
Les cegravelmiddotlules fotovoltaiques estan construiumldes per una lagravemina de material semiconductor (silici) que teacute la propietat de produir electricitat quan hi incideixen els fotons de les radiacions
La tensioacute magravexima que sobteacute eacutes duns 058V comercialment es fabriquen mograveduls connectats en segraverie i paralel per obtindre la tensioacute i intensitat que necessites
S ilic io PS ilic io p u ro
S ilic io NB a se
R a d ia c io n e s so la re s
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Bagravesicament estan construiumldes per
Plaques fotovoltaiques
Inversor (DCAC)
Transformador
A vegades disposen dun sistema dacumulacioacute i regulacioacute de la carrega si les instalmiddotlacions estagraven aiumlllades de la xarxa comercial
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica Utilitzacions
Instalmiddotlacions connectades a la xarxa
Centrals fotovoltaiques
Sistemes integrats en edificis
Instalmiddotlacions aiumlllades de la xarxa
Electrificacions rurals
Senyalitzacioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Energia Solar Fotovoltaica
Font Renovable
Costos de fabricacioacute siguin molt elevats
El rendiment de la transformacioacute eacutes molt baix del 10 al 15
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica
El panell solar tegravermic esta format per
Plaques planes aiumlllades amb un vidreEn linterior porta tubs en serpentiacute pel qual circula laigua impulsada per la gravetat o per una bomba Lintercambiador tegravermic transferix la calor del sistema primari al acumulador convencional que eacutes el que deu subministrar el consum daigua en qualsevol moment encara que no existisca radiacioacute solar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica Usos
Aigua calenta sanitagraveria
Calefaccioacute
Climatitzacioacute de piscines cobertes i descobertes
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Centrals termosolarsObtenen energia elegravectrica a traveacutes de lenergia tegravermica obtinguda de la radiacioacute solar
La radiacioacute solar es concentra sobre un fluid (aigua oli tegravermic sodietc) aquest passa per un intercanviador i produeix el vapor que acciona la turbina i el generador en el qual sobteacute lenergia elegravectrica con en qualsevol central tegravermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes Heliocegraventrics
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes de Torre central
Aquestes instalmiddotlacions arriben fins a 5MW de potegravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font denergia neta i Gratuiumlta
Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions danys)
La radiacioacute arriba de manera dispersa i inconstant i sha de transformar en el moment en energia tegravermica o elegravectrica ja que no es disposa de cap sistema demmagatzematge Soacuten necessaris sistemes de captacioacute de gran superfiacutecie
Inversioacute inicial elevada ateacutes que els sistemes de captacioacute encara soacuten relativament cars
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS HIDRAgraveULIQUES
La energia hidragraveulica es basa en aprofitar la caiguda de laigua des de certa altura Lenergia potencial es convertix en cinegravetica Laigua passa per les turbines a gran velocitat provocant un moviment de rotacioacute que es transforma en energia elegravectrica per mitjagrave dels generadors
Turbinas y generadores
Canal de salida
Compuerta
Compuerta
Aliviadero
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINES HIDRAgraveULIQUES
En el diseny de les turbines drsquouna central hidragraveulica influiumlxen bagravesicament dos factors CABDAL i ALTURA DEL BOT
TURBINA FRANCIS
TURBINA PELTON
HEgraveLICE Altura Cabdal
Altura Cabdal
Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA FRANCIS Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA PELTON Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
HEgraveLICE Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TIPUS DE CENTRALSAigua corrent
No tenen aiguumla embassada i la produccioacute drsquoenergia depeacuten directament del cabdal del riu
Aigua embassada
Lrsquoaigua srsquoutilitza en funcioacute de la demanda
bull De regulacioacute
De acumulacioacute (bombeig)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
Produccioacute amb recursos renovables
Regulacioacute del cabdal dels rius (pot evitar inundacions)
Transformacioacute a zones de regadiu
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Permet realitzar activitats de recreacioacute (rem banyar-se etc)
INCONVENIENTS
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Inundacioacute de la zona afectada pegraverdua patrimoni histograveric i cultural
Dependegravencia del any hidrologravegic
Alteracioacute del curs natural dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS EOgraveLIQUES
Laire calent (al voltant de lequador) eacutes meacutes lleuger que laire fred per la qual cosa pujaragrave fins a una altura aproximada de 10 km i sestendragrave cap al nord i cap al sud
Ex Brisa marina Durant el dia la terra es calfa meacutes ragravepidament que el mar calfa lrsquoaire terrestre i aquest puja deixant lloc al vent que ve de la mar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AerogeneradorsUn aerogenerador funciona al convertir la forccedila del vent en una forccedila de gir que actua sobre les pales del rotor
La velocitat del vent eacutes molt important
Pot = 12 p v3 pi r2
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
PARTS DrsquoUN AEROGENERADOR
Pales del rotor
Multimplicador
de velocitat (x50)
Generador
500-3000kW
Controlador electrogravenic de posicioacute
Anemoacutemetre i veleta
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Torres
Els aerogeneradors poden tindre les torres dacer formigoacute zelosia o un mastil
La altura dels magravestils pot oscilar entre 30 i 80 metres i una volta colocades les pales la altura total del aeorogenerador podragrave ser de meacutes de 100 metres
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proceacutes de fabricacioacute drsquouna torre drsquoacer
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Les pales del rotor dun aerogenerador sassemblen molt a les ales dun avioacute i estan fabricades amb poliegravester o epoxy reforccedilat amb fibra de vidre
Els aerogeneradors estan dissenyats per a rendir al magravexim a velocitats al voltant de 15 ms Eacutes millor no dissenyar aerogeneradors que maximitzen el seu rendiment a vents meacutes forts ja que els vents tan forts no soacuten comuns
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proba a fatiga de les pales
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Multiplicador de velocitat
Lrsquoeix de la turbina giraragrave molt meacutes lent que lrsquoeix del generador ja que si connectarem directament els dos eixos les pales haurien de girar entre 1000 i 3000 rpm aixoacute pales de meacutes de 45 metres i la velocitat del extrem de la pala seria dos voltes la velocitat del sograve
Generador i rectificacioacute
El generador transforma la rotacioacute del seu eix en electricitat
Com la velocitat de rotacioacute del eix no es constant despreacutes es necessitaragrave rectificar la ona per a que tinga la frequumlegravencia de la red elegravectrica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Produccioacute amb recursos renovables
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Baix Rendiment
Depegraven de la continuiumltat i forccedila del vent
Fort impacte paisatgiacutestic sobre la zona en la que srsquoinstalmiddotla el parc
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
La Radiacioacute Solar
La Radiacioacute Solar arriba a la terra en forma de
Genera gran quantitat denergia tegravermica que srsquoemmagatzema a latmosfera al sogravel i a laigua i la que provoca els vents i el cicle de laigua
Radiacioacute Visible
40De ella depegraven la vida a la terra la fotosiacutentesi i per tant la produccioacute doxigen i biomassa
Radiacioacute Infraroja
57
Radiacioacute Ultravioleta 3
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia SolarSistemes daprofitament de lenergia solar
Via tegravermica
Transformacioacute de la radiacioacute solar en energia tegravermica (Rendiment 65)
Conversioacute fotovoltaica
Transformacioacute de la radiacioacute directament en energia elegravectrica (Rendiment 15)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Transforma directament la radiacioacute solar en energia elegravectrica mitjanccedilant cegravelmiddotlules fotovoltaiques
Les cegravelmiddotlules fotovoltaiques estan construiumldes per una lagravemina de material semiconductor (silici) que teacute la propietat de produir electricitat quan hi incideixen els fotons de les radiacions
La tensioacute magravexima que sobteacute eacutes duns 058V comercialment es fabriquen mograveduls connectats en segraverie i paralel per obtindre la tensioacute i intensitat que necessites
S ilic io PS ilic io p u ro
S ilic io NB a se
R a d ia c io n e s so la re s
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Bagravesicament estan construiumldes per
Plaques fotovoltaiques
Inversor (DCAC)
Transformador
A vegades disposen dun sistema dacumulacioacute i regulacioacute de la carrega si les instalmiddotlacions estagraven aiumlllades de la xarxa comercial
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica Utilitzacions
Instalmiddotlacions connectades a la xarxa
Centrals fotovoltaiques
Sistemes integrats en edificis
Instalmiddotlacions aiumlllades de la xarxa
Electrificacions rurals
Senyalitzacioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Energia Solar Fotovoltaica
Font Renovable
Costos de fabricacioacute siguin molt elevats
El rendiment de la transformacioacute eacutes molt baix del 10 al 15
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica
El panell solar tegravermic esta format per
Plaques planes aiumlllades amb un vidreEn linterior porta tubs en serpentiacute pel qual circula laigua impulsada per la gravetat o per una bomba Lintercambiador tegravermic transferix la calor del sistema primari al acumulador convencional que eacutes el que deu subministrar el consum daigua en qualsevol moment encara que no existisca radiacioacute solar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica Usos
Aigua calenta sanitagraveria
Calefaccioacute
Climatitzacioacute de piscines cobertes i descobertes
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Centrals termosolarsObtenen energia elegravectrica a traveacutes de lenergia tegravermica obtinguda de la radiacioacute solar
La radiacioacute solar es concentra sobre un fluid (aigua oli tegravermic sodietc) aquest passa per un intercanviador i produeix el vapor que acciona la turbina i el generador en el qual sobteacute lenergia elegravectrica con en qualsevol central tegravermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes Heliocegraventrics
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes de Torre central
Aquestes instalmiddotlacions arriben fins a 5MW de potegravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font denergia neta i Gratuiumlta
Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions danys)
La radiacioacute arriba de manera dispersa i inconstant i sha de transformar en el moment en energia tegravermica o elegravectrica ja que no es disposa de cap sistema demmagatzematge Soacuten necessaris sistemes de captacioacute de gran superfiacutecie
Inversioacute inicial elevada ateacutes que els sistemes de captacioacute encara soacuten relativament cars
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINES HIDRAgraveULIQUES
En el diseny de les turbines drsquouna central hidragraveulica influiumlxen bagravesicament dos factors CABDAL i ALTURA DEL BOT
TURBINA FRANCIS
TURBINA PELTON
HEgraveLICE Altura Cabdal
Altura Cabdal
Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA FRANCIS Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA PELTON Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
HEgraveLICE Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TIPUS DE CENTRALSAigua corrent
No tenen aiguumla embassada i la produccioacute drsquoenergia depeacuten directament del cabdal del riu
Aigua embassada
Lrsquoaigua srsquoutilitza en funcioacute de la demanda
bull De regulacioacute
De acumulacioacute (bombeig)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
Produccioacute amb recursos renovables
Regulacioacute del cabdal dels rius (pot evitar inundacions)
Transformacioacute a zones de regadiu
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Permet realitzar activitats de recreacioacute (rem banyar-se etc)
INCONVENIENTS
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Inundacioacute de la zona afectada pegraverdua patrimoni histograveric i cultural
Dependegravencia del any hidrologravegic
Alteracioacute del curs natural dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS EOgraveLIQUES
Laire calent (al voltant de lequador) eacutes meacutes lleuger que laire fred per la qual cosa pujaragrave fins a una altura aproximada de 10 km i sestendragrave cap al nord i cap al sud
Ex Brisa marina Durant el dia la terra es calfa meacutes ragravepidament que el mar calfa lrsquoaire terrestre i aquest puja deixant lloc al vent que ve de la mar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AerogeneradorsUn aerogenerador funciona al convertir la forccedila del vent en una forccedila de gir que actua sobre les pales del rotor
La velocitat del vent eacutes molt important
Pot = 12 p v3 pi r2
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
PARTS DrsquoUN AEROGENERADOR
Pales del rotor
Multimplicador
de velocitat (x50)
Generador
500-3000kW
Controlador electrogravenic de posicioacute
Anemoacutemetre i veleta
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Torres
Els aerogeneradors poden tindre les torres dacer formigoacute zelosia o un mastil
La altura dels magravestils pot oscilar entre 30 i 80 metres i una volta colocades les pales la altura total del aeorogenerador podragrave ser de meacutes de 100 metres
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proceacutes de fabricacioacute drsquouna torre drsquoacer
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Les pales del rotor dun aerogenerador sassemblen molt a les ales dun avioacute i estan fabricades amb poliegravester o epoxy reforccedilat amb fibra de vidre
Els aerogeneradors estan dissenyats per a rendir al magravexim a velocitats al voltant de 15 ms Eacutes millor no dissenyar aerogeneradors que maximitzen el seu rendiment a vents meacutes forts ja que els vents tan forts no soacuten comuns
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proba a fatiga de les pales
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Multiplicador de velocitat
Lrsquoeix de la turbina giraragrave molt meacutes lent que lrsquoeix del generador ja que si connectarem directament els dos eixos les pales haurien de girar entre 1000 i 3000 rpm aixoacute pales de meacutes de 45 metres i la velocitat del extrem de la pala seria dos voltes la velocitat del sograve
Generador i rectificacioacute
El generador transforma la rotacioacute del seu eix en electricitat
Com la velocitat de rotacioacute del eix no es constant despreacutes es necessitaragrave rectificar la ona per a que tinga la frequumlegravencia de la red elegravectrica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Produccioacute amb recursos renovables
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Baix Rendiment
Depegraven de la continuiumltat i forccedila del vent
Fort impacte paisatgiacutestic sobre la zona en la que srsquoinstalmiddotla el parc
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
La Radiacioacute Solar
La Radiacioacute Solar arriba a la terra en forma de
Genera gran quantitat denergia tegravermica que srsquoemmagatzema a latmosfera al sogravel i a laigua i la que provoca els vents i el cicle de laigua
Radiacioacute Visible
40De ella depegraven la vida a la terra la fotosiacutentesi i per tant la produccioacute doxigen i biomassa
Radiacioacute Infraroja
57
Radiacioacute Ultravioleta 3
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia SolarSistemes daprofitament de lenergia solar
Via tegravermica
Transformacioacute de la radiacioacute solar en energia tegravermica (Rendiment 65)
Conversioacute fotovoltaica
Transformacioacute de la radiacioacute directament en energia elegravectrica (Rendiment 15)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Transforma directament la radiacioacute solar en energia elegravectrica mitjanccedilant cegravelmiddotlules fotovoltaiques
Les cegravelmiddotlules fotovoltaiques estan construiumldes per una lagravemina de material semiconductor (silici) que teacute la propietat de produir electricitat quan hi incideixen els fotons de les radiacions
La tensioacute magravexima que sobteacute eacutes duns 058V comercialment es fabriquen mograveduls connectats en segraverie i paralel per obtindre la tensioacute i intensitat que necessites
S ilic io PS ilic io p u ro
S ilic io NB a se
R a d ia c io n e s so la re s
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Bagravesicament estan construiumldes per
Plaques fotovoltaiques
Inversor (DCAC)
Transformador
A vegades disposen dun sistema dacumulacioacute i regulacioacute de la carrega si les instalmiddotlacions estagraven aiumlllades de la xarxa comercial
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica Utilitzacions
Instalmiddotlacions connectades a la xarxa
Centrals fotovoltaiques
Sistemes integrats en edificis
Instalmiddotlacions aiumlllades de la xarxa
Electrificacions rurals
Senyalitzacioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Energia Solar Fotovoltaica
Font Renovable
Costos de fabricacioacute siguin molt elevats
El rendiment de la transformacioacute eacutes molt baix del 10 al 15
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica
El panell solar tegravermic esta format per
Plaques planes aiumlllades amb un vidreEn linterior porta tubs en serpentiacute pel qual circula laigua impulsada per la gravetat o per una bomba Lintercambiador tegravermic transferix la calor del sistema primari al acumulador convencional que eacutes el que deu subministrar el consum daigua en qualsevol moment encara que no existisca radiacioacute solar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica Usos
Aigua calenta sanitagraveria
Calefaccioacute
Climatitzacioacute de piscines cobertes i descobertes
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Centrals termosolarsObtenen energia elegravectrica a traveacutes de lenergia tegravermica obtinguda de la radiacioacute solar
La radiacioacute solar es concentra sobre un fluid (aigua oli tegravermic sodietc) aquest passa per un intercanviador i produeix el vapor que acciona la turbina i el generador en el qual sobteacute lenergia elegravectrica con en qualsevol central tegravermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes Heliocegraventrics
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes de Torre central
Aquestes instalmiddotlacions arriben fins a 5MW de potegravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font denergia neta i Gratuiumlta
Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions danys)
La radiacioacute arriba de manera dispersa i inconstant i sha de transformar en el moment en energia tegravermica o elegravectrica ja que no es disposa de cap sistema demmagatzematge Soacuten necessaris sistemes de captacioacute de gran superfiacutecie
Inversioacute inicial elevada ateacutes que els sistemes de captacioacute encara soacuten relativament cars
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA FRANCIS Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA PELTON Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
HEgraveLICE Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TIPUS DE CENTRALSAigua corrent
No tenen aiguumla embassada i la produccioacute drsquoenergia depeacuten directament del cabdal del riu
Aigua embassada
Lrsquoaigua srsquoutilitza en funcioacute de la demanda
bull De regulacioacute
De acumulacioacute (bombeig)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
Produccioacute amb recursos renovables
Regulacioacute del cabdal dels rius (pot evitar inundacions)
Transformacioacute a zones de regadiu
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Permet realitzar activitats de recreacioacute (rem banyar-se etc)
INCONVENIENTS
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Inundacioacute de la zona afectada pegraverdua patrimoni histograveric i cultural
Dependegravencia del any hidrologravegic
Alteracioacute del curs natural dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS EOgraveLIQUES
Laire calent (al voltant de lequador) eacutes meacutes lleuger que laire fred per la qual cosa pujaragrave fins a una altura aproximada de 10 km i sestendragrave cap al nord i cap al sud
Ex Brisa marina Durant el dia la terra es calfa meacutes ragravepidament que el mar calfa lrsquoaire terrestre i aquest puja deixant lloc al vent que ve de la mar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AerogeneradorsUn aerogenerador funciona al convertir la forccedila del vent en una forccedila de gir que actua sobre les pales del rotor
La velocitat del vent eacutes molt important
Pot = 12 p v3 pi r2
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
PARTS DrsquoUN AEROGENERADOR
Pales del rotor
Multimplicador
de velocitat (x50)
Generador
500-3000kW
Controlador electrogravenic de posicioacute
Anemoacutemetre i veleta
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Torres
Els aerogeneradors poden tindre les torres dacer formigoacute zelosia o un mastil
La altura dels magravestils pot oscilar entre 30 i 80 metres i una volta colocades les pales la altura total del aeorogenerador podragrave ser de meacutes de 100 metres
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proceacutes de fabricacioacute drsquouna torre drsquoacer
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Les pales del rotor dun aerogenerador sassemblen molt a les ales dun avioacute i estan fabricades amb poliegravester o epoxy reforccedilat amb fibra de vidre
Els aerogeneradors estan dissenyats per a rendir al magravexim a velocitats al voltant de 15 ms Eacutes millor no dissenyar aerogeneradors que maximitzen el seu rendiment a vents meacutes forts ja que els vents tan forts no soacuten comuns
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proba a fatiga de les pales
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Multiplicador de velocitat
Lrsquoeix de la turbina giraragrave molt meacutes lent que lrsquoeix del generador ja que si connectarem directament els dos eixos les pales haurien de girar entre 1000 i 3000 rpm aixoacute pales de meacutes de 45 metres i la velocitat del extrem de la pala seria dos voltes la velocitat del sograve
Generador i rectificacioacute
El generador transforma la rotacioacute del seu eix en electricitat
Com la velocitat de rotacioacute del eix no es constant despreacutes es necessitaragrave rectificar la ona per a que tinga la frequumlegravencia de la red elegravectrica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Produccioacute amb recursos renovables
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Baix Rendiment
Depegraven de la continuiumltat i forccedila del vent
Fort impacte paisatgiacutestic sobre la zona en la que srsquoinstalmiddotla el parc
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
La Radiacioacute Solar
La Radiacioacute Solar arriba a la terra en forma de
Genera gran quantitat denergia tegravermica que srsquoemmagatzema a latmosfera al sogravel i a laigua i la que provoca els vents i el cicle de laigua
Radiacioacute Visible
40De ella depegraven la vida a la terra la fotosiacutentesi i per tant la produccioacute doxigen i biomassa
Radiacioacute Infraroja
57
Radiacioacute Ultravioleta 3
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia SolarSistemes daprofitament de lenergia solar
Via tegravermica
Transformacioacute de la radiacioacute solar en energia tegravermica (Rendiment 65)
Conversioacute fotovoltaica
Transformacioacute de la radiacioacute directament en energia elegravectrica (Rendiment 15)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Transforma directament la radiacioacute solar en energia elegravectrica mitjanccedilant cegravelmiddotlules fotovoltaiques
Les cegravelmiddotlules fotovoltaiques estan construiumldes per una lagravemina de material semiconductor (silici) que teacute la propietat de produir electricitat quan hi incideixen els fotons de les radiacions
La tensioacute magravexima que sobteacute eacutes duns 058V comercialment es fabriquen mograveduls connectats en segraverie i paralel per obtindre la tensioacute i intensitat que necessites
S ilic io PS ilic io p u ro
S ilic io NB a se
R a d ia c io n e s so la re s
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Bagravesicament estan construiumldes per
Plaques fotovoltaiques
Inversor (DCAC)
Transformador
A vegades disposen dun sistema dacumulacioacute i regulacioacute de la carrega si les instalmiddotlacions estagraven aiumlllades de la xarxa comercial
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica Utilitzacions
Instalmiddotlacions connectades a la xarxa
Centrals fotovoltaiques
Sistemes integrats en edificis
Instalmiddotlacions aiumlllades de la xarxa
Electrificacions rurals
Senyalitzacioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Energia Solar Fotovoltaica
Font Renovable
Costos de fabricacioacute siguin molt elevats
El rendiment de la transformacioacute eacutes molt baix del 10 al 15
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica
El panell solar tegravermic esta format per
Plaques planes aiumlllades amb un vidreEn linterior porta tubs en serpentiacute pel qual circula laigua impulsada per la gravetat o per una bomba Lintercambiador tegravermic transferix la calor del sistema primari al acumulador convencional que eacutes el que deu subministrar el consum daigua en qualsevol moment encara que no existisca radiacioacute solar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica Usos
Aigua calenta sanitagraveria
Calefaccioacute
Climatitzacioacute de piscines cobertes i descobertes
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Centrals termosolarsObtenen energia elegravectrica a traveacutes de lenergia tegravermica obtinguda de la radiacioacute solar
La radiacioacute solar es concentra sobre un fluid (aigua oli tegravermic sodietc) aquest passa per un intercanviador i produeix el vapor que acciona la turbina i el generador en el qual sobteacute lenergia elegravectrica con en qualsevol central tegravermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes Heliocegraventrics
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes de Torre central
Aquestes instalmiddotlacions arriben fins a 5MW de potegravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font denergia neta i Gratuiumlta
Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions danys)
La radiacioacute arriba de manera dispersa i inconstant i sha de transformar en el moment en energia tegravermica o elegravectrica ja que no es disposa de cap sistema demmagatzematge Soacuten necessaris sistemes de captacioacute de gran superfiacutecie
Inversioacute inicial elevada ateacutes que els sistemes de captacioacute encara soacuten relativament cars
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TURBINA PELTON Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
HEgraveLICE Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TIPUS DE CENTRALSAigua corrent
No tenen aiguumla embassada i la produccioacute drsquoenergia depeacuten directament del cabdal del riu
Aigua embassada
Lrsquoaigua srsquoutilitza en funcioacute de la demanda
bull De regulacioacute
De acumulacioacute (bombeig)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
Produccioacute amb recursos renovables
Regulacioacute del cabdal dels rius (pot evitar inundacions)
Transformacioacute a zones de regadiu
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Permet realitzar activitats de recreacioacute (rem banyar-se etc)
INCONVENIENTS
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Inundacioacute de la zona afectada pegraverdua patrimoni histograveric i cultural
Dependegravencia del any hidrologravegic
Alteracioacute del curs natural dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS EOgraveLIQUES
Laire calent (al voltant de lequador) eacutes meacutes lleuger que laire fred per la qual cosa pujaragrave fins a una altura aproximada de 10 km i sestendragrave cap al nord i cap al sud
Ex Brisa marina Durant el dia la terra es calfa meacutes ragravepidament que el mar calfa lrsquoaire terrestre i aquest puja deixant lloc al vent que ve de la mar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AerogeneradorsUn aerogenerador funciona al convertir la forccedila del vent en una forccedila de gir que actua sobre les pales del rotor
La velocitat del vent eacutes molt important
Pot = 12 p v3 pi r2
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
PARTS DrsquoUN AEROGENERADOR
Pales del rotor
Multimplicador
de velocitat (x50)
Generador
500-3000kW
Controlador electrogravenic de posicioacute
Anemoacutemetre i veleta
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Torres
Els aerogeneradors poden tindre les torres dacer formigoacute zelosia o un mastil
La altura dels magravestils pot oscilar entre 30 i 80 metres i una volta colocades les pales la altura total del aeorogenerador podragrave ser de meacutes de 100 metres
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proceacutes de fabricacioacute drsquouna torre drsquoacer
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Les pales del rotor dun aerogenerador sassemblen molt a les ales dun avioacute i estan fabricades amb poliegravester o epoxy reforccedilat amb fibra de vidre
Els aerogeneradors estan dissenyats per a rendir al magravexim a velocitats al voltant de 15 ms Eacutes millor no dissenyar aerogeneradors que maximitzen el seu rendiment a vents meacutes forts ja que els vents tan forts no soacuten comuns
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proba a fatiga de les pales
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Multiplicador de velocitat
Lrsquoeix de la turbina giraragrave molt meacutes lent que lrsquoeix del generador ja que si connectarem directament els dos eixos les pales haurien de girar entre 1000 i 3000 rpm aixoacute pales de meacutes de 45 metres i la velocitat del extrem de la pala seria dos voltes la velocitat del sograve
Generador i rectificacioacute
El generador transforma la rotacioacute del seu eix en electricitat
Com la velocitat de rotacioacute del eix no es constant despreacutes es necessitaragrave rectificar la ona per a que tinga la frequumlegravencia de la red elegravectrica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Produccioacute amb recursos renovables
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Baix Rendiment
Depegraven de la continuiumltat i forccedila del vent
Fort impacte paisatgiacutestic sobre la zona en la que srsquoinstalmiddotla el parc
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
La Radiacioacute Solar
La Radiacioacute Solar arriba a la terra en forma de
Genera gran quantitat denergia tegravermica que srsquoemmagatzema a latmosfera al sogravel i a laigua i la que provoca els vents i el cicle de laigua
Radiacioacute Visible
40De ella depegraven la vida a la terra la fotosiacutentesi i per tant la produccioacute doxigen i biomassa
Radiacioacute Infraroja
57
Radiacioacute Ultravioleta 3
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia SolarSistemes daprofitament de lenergia solar
Via tegravermica
Transformacioacute de la radiacioacute solar en energia tegravermica (Rendiment 65)
Conversioacute fotovoltaica
Transformacioacute de la radiacioacute directament en energia elegravectrica (Rendiment 15)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Transforma directament la radiacioacute solar en energia elegravectrica mitjanccedilant cegravelmiddotlules fotovoltaiques
Les cegravelmiddotlules fotovoltaiques estan construiumldes per una lagravemina de material semiconductor (silici) que teacute la propietat de produir electricitat quan hi incideixen els fotons de les radiacions
La tensioacute magravexima que sobteacute eacutes duns 058V comercialment es fabriquen mograveduls connectats en segraverie i paralel per obtindre la tensioacute i intensitat que necessites
S ilic io PS ilic io p u ro
S ilic io NB a se
R a d ia c io n e s so la re s
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Bagravesicament estan construiumldes per
Plaques fotovoltaiques
Inversor (DCAC)
Transformador
A vegades disposen dun sistema dacumulacioacute i regulacioacute de la carrega si les instalmiddotlacions estagraven aiumlllades de la xarxa comercial
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica Utilitzacions
Instalmiddotlacions connectades a la xarxa
Centrals fotovoltaiques
Sistemes integrats en edificis
Instalmiddotlacions aiumlllades de la xarxa
Electrificacions rurals
Senyalitzacioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Energia Solar Fotovoltaica
Font Renovable
Costos de fabricacioacute siguin molt elevats
El rendiment de la transformacioacute eacutes molt baix del 10 al 15
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica
El panell solar tegravermic esta format per
Plaques planes aiumlllades amb un vidreEn linterior porta tubs en serpentiacute pel qual circula laigua impulsada per la gravetat o per una bomba Lintercambiador tegravermic transferix la calor del sistema primari al acumulador convencional que eacutes el que deu subministrar el consum daigua en qualsevol moment encara que no existisca radiacioacute solar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica Usos
Aigua calenta sanitagraveria
Calefaccioacute
Climatitzacioacute de piscines cobertes i descobertes
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Centrals termosolarsObtenen energia elegravectrica a traveacutes de lenergia tegravermica obtinguda de la radiacioacute solar
La radiacioacute solar es concentra sobre un fluid (aigua oli tegravermic sodietc) aquest passa per un intercanviador i produeix el vapor que acciona la turbina i el generador en el qual sobteacute lenergia elegravectrica con en qualsevol central tegravermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes Heliocegraventrics
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes de Torre central
Aquestes instalmiddotlacions arriben fins a 5MW de potegravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font denergia neta i Gratuiumlta
Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions danys)
La radiacioacute arriba de manera dispersa i inconstant i sha de transformar en el moment en energia tegravermica o elegravectrica ja que no es disposa de cap sistema demmagatzematge Soacuten necessaris sistemes de captacioacute de gran superfiacutecie
Inversioacute inicial elevada ateacutes que els sistemes de captacioacute encara soacuten relativament cars
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
HEgraveLICE Altura Cabdal
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TIPUS DE CENTRALSAigua corrent
No tenen aiguumla embassada i la produccioacute drsquoenergia depeacuten directament del cabdal del riu
Aigua embassada
Lrsquoaigua srsquoutilitza en funcioacute de la demanda
bull De regulacioacute
De acumulacioacute (bombeig)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
Produccioacute amb recursos renovables
Regulacioacute del cabdal dels rius (pot evitar inundacions)
Transformacioacute a zones de regadiu
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Permet realitzar activitats de recreacioacute (rem banyar-se etc)
INCONVENIENTS
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Inundacioacute de la zona afectada pegraverdua patrimoni histograveric i cultural
Dependegravencia del any hidrologravegic
Alteracioacute del curs natural dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS EOgraveLIQUES
Laire calent (al voltant de lequador) eacutes meacutes lleuger que laire fred per la qual cosa pujaragrave fins a una altura aproximada de 10 km i sestendragrave cap al nord i cap al sud
Ex Brisa marina Durant el dia la terra es calfa meacutes ragravepidament que el mar calfa lrsquoaire terrestre i aquest puja deixant lloc al vent que ve de la mar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AerogeneradorsUn aerogenerador funciona al convertir la forccedila del vent en una forccedila de gir que actua sobre les pales del rotor
La velocitat del vent eacutes molt important
Pot = 12 p v3 pi r2
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
PARTS DrsquoUN AEROGENERADOR
Pales del rotor
Multimplicador
de velocitat (x50)
Generador
500-3000kW
Controlador electrogravenic de posicioacute
Anemoacutemetre i veleta
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Torres
Els aerogeneradors poden tindre les torres dacer formigoacute zelosia o un mastil
La altura dels magravestils pot oscilar entre 30 i 80 metres i una volta colocades les pales la altura total del aeorogenerador podragrave ser de meacutes de 100 metres
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proceacutes de fabricacioacute drsquouna torre drsquoacer
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Les pales del rotor dun aerogenerador sassemblen molt a les ales dun avioacute i estan fabricades amb poliegravester o epoxy reforccedilat amb fibra de vidre
Els aerogeneradors estan dissenyats per a rendir al magravexim a velocitats al voltant de 15 ms Eacutes millor no dissenyar aerogeneradors que maximitzen el seu rendiment a vents meacutes forts ja que els vents tan forts no soacuten comuns
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proba a fatiga de les pales
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Multiplicador de velocitat
Lrsquoeix de la turbina giraragrave molt meacutes lent que lrsquoeix del generador ja que si connectarem directament els dos eixos les pales haurien de girar entre 1000 i 3000 rpm aixoacute pales de meacutes de 45 metres i la velocitat del extrem de la pala seria dos voltes la velocitat del sograve
Generador i rectificacioacute
El generador transforma la rotacioacute del seu eix en electricitat
Com la velocitat de rotacioacute del eix no es constant despreacutes es necessitaragrave rectificar la ona per a que tinga la frequumlegravencia de la red elegravectrica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Produccioacute amb recursos renovables
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Baix Rendiment
Depegraven de la continuiumltat i forccedila del vent
Fort impacte paisatgiacutestic sobre la zona en la que srsquoinstalmiddotla el parc
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
La Radiacioacute Solar
La Radiacioacute Solar arriba a la terra en forma de
Genera gran quantitat denergia tegravermica que srsquoemmagatzema a latmosfera al sogravel i a laigua i la que provoca els vents i el cicle de laigua
Radiacioacute Visible
40De ella depegraven la vida a la terra la fotosiacutentesi i per tant la produccioacute doxigen i biomassa
Radiacioacute Infraroja
57
Radiacioacute Ultravioleta 3
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia SolarSistemes daprofitament de lenergia solar
Via tegravermica
Transformacioacute de la radiacioacute solar en energia tegravermica (Rendiment 65)
Conversioacute fotovoltaica
Transformacioacute de la radiacioacute directament en energia elegravectrica (Rendiment 15)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Transforma directament la radiacioacute solar en energia elegravectrica mitjanccedilant cegravelmiddotlules fotovoltaiques
Les cegravelmiddotlules fotovoltaiques estan construiumldes per una lagravemina de material semiconductor (silici) que teacute la propietat de produir electricitat quan hi incideixen els fotons de les radiacions
La tensioacute magravexima que sobteacute eacutes duns 058V comercialment es fabriquen mograveduls connectats en segraverie i paralel per obtindre la tensioacute i intensitat que necessites
S ilic io PS ilic io p u ro
S ilic io NB a se
R a d ia c io n e s so la re s
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Bagravesicament estan construiumldes per
Plaques fotovoltaiques
Inversor (DCAC)
Transformador
A vegades disposen dun sistema dacumulacioacute i regulacioacute de la carrega si les instalmiddotlacions estagraven aiumlllades de la xarxa comercial
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica Utilitzacions
Instalmiddotlacions connectades a la xarxa
Centrals fotovoltaiques
Sistemes integrats en edificis
Instalmiddotlacions aiumlllades de la xarxa
Electrificacions rurals
Senyalitzacioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Energia Solar Fotovoltaica
Font Renovable
Costos de fabricacioacute siguin molt elevats
El rendiment de la transformacioacute eacutes molt baix del 10 al 15
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica
El panell solar tegravermic esta format per
Plaques planes aiumlllades amb un vidreEn linterior porta tubs en serpentiacute pel qual circula laigua impulsada per la gravetat o per una bomba Lintercambiador tegravermic transferix la calor del sistema primari al acumulador convencional que eacutes el que deu subministrar el consum daigua en qualsevol moment encara que no existisca radiacioacute solar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica Usos
Aigua calenta sanitagraveria
Calefaccioacute
Climatitzacioacute de piscines cobertes i descobertes
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Centrals termosolarsObtenen energia elegravectrica a traveacutes de lenergia tegravermica obtinguda de la radiacioacute solar
La radiacioacute solar es concentra sobre un fluid (aigua oli tegravermic sodietc) aquest passa per un intercanviador i produeix el vapor que acciona la turbina i el generador en el qual sobteacute lenergia elegravectrica con en qualsevol central tegravermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes Heliocegraventrics
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes de Torre central
Aquestes instalmiddotlacions arriben fins a 5MW de potegravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font denergia neta i Gratuiumlta
Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions danys)
La radiacioacute arriba de manera dispersa i inconstant i sha de transformar en el moment en energia tegravermica o elegravectrica ja que no es disposa de cap sistema demmagatzematge Soacuten necessaris sistemes de captacioacute de gran superfiacutecie
Inversioacute inicial elevada ateacutes que els sistemes de captacioacute encara soacuten relativament cars
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
TIPUS DE CENTRALSAigua corrent
No tenen aiguumla embassada i la produccioacute drsquoenergia depeacuten directament del cabdal del riu
Aigua embassada
Lrsquoaigua srsquoutilitza en funcioacute de la demanda
bull De regulacioacute
De acumulacioacute (bombeig)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
Produccioacute amb recursos renovables
Regulacioacute del cabdal dels rius (pot evitar inundacions)
Transformacioacute a zones de regadiu
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Permet realitzar activitats de recreacioacute (rem banyar-se etc)
INCONVENIENTS
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Inundacioacute de la zona afectada pegraverdua patrimoni histograveric i cultural
Dependegravencia del any hidrologravegic
Alteracioacute del curs natural dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS EOgraveLIQUES
Laire calent (al voltant de lequador) eacutes meacutes lleuger que laire fred per la qual cosa pujaragrave fins a una altura aproximada de 10 km i sestendragrave cap al nord i cap al sud
Ex Brisa marina Durant el dia la terra es calfa meacutes ragravepidament que el mar calfa lrsquoaire terrestre i aquest puja deixant lloc al vent que ve de la mar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AerogeneradorsUn aerogenerador funciona al convertir la forccedila del vent en una forccedila de gir que actua sobre les pales del rotor
La velocitat del vent eacutes molt important
Pot = 12 p v3 pi r2
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
PARTS DrsquoUN AEROGENERADOR
Pales del rotor
Multimplicador
de velocitat (x50)
Generador
500-3000kW
Controlador electrogravenic de posicioacute
Anemoacutemetre i veleta
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Torres
Els aerogeneradors poden tindre les torres dacer formigoacute zelosia o un mastil
La altura dels magravestils pot oscilar entre 30 i 80 metres i una volta colocades les pales la altura total del aeorogenerador podragrave ser de meacutes de 100 metres
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proceacutes de fabricacioacute drsquouna torre drsquoacer
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Les pales del rotor dun aerogenerador sassemblen molt a les ales dun avioacute i estan fabricades amb poliegravester o epoxy reforccedilat amb fibra de vidre
Els aerogeneradors estan dissenyats per a rendir al magravexim a velocitats al voltant de 15 ms Eacutes millor no dissenyar aerogeneradors que maximitzen el seu rendiment a vents meacutes forts ja que els vents tan forts no soacuten comuns
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proba a fatiga de les pales
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Multiplicador de velocitat
Lrsquoeix de la turbina giraragrave molt meacutes lent que lrsquoeix del generador ja que si connectarem directament els dos eixos les pales haurien de girar entre 1000 i 3000 rpm aixoacute pales de meacutes de 45 metres i la velocitat del extrem de la pala seria dos voltes la velocitat del sograve
Generador i rectificacioacute
El generador transforma la rotacioacute del seu eix en electricitat
Com la velocitat de rotacioacute del eix no es constant despreacutes es necessitaragrave rectificar la ona per a que tinga la frequumlegravencia de la red elegravectrica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Produccioacute amb recursos renovables
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Baix Rendiment
Depegraven de la continuiumltat i forccedila del vent
Fort impacte paisatgiacutestic sobre la zona en la que srsquoinstalmiddotla el parc
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
La Radiacioacute Solar
La Radiacioacute Solar arriba a la terra en forma de
Genera gran quantitat denergia tegravermica que srsquoemmagatzema a latmosfera al sogravel i a laigua i la que provoca els vents i el cicle de laigua
Radiacioacute Visible
40De ella depegraven la vida a la terra la fotosiacutentesi i per tant la produccioacute doxigen i biomassa
Radiacioacute Infraroja
57
Radiacioacute Ultravioleta 3
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia SolarSistemes daprofitament de lenergia solar
Via tegravermica
Transformacioacute de la radiacioacute solar en energia tegravermica (Rendiment 65)
Conversioacute fotovoltaica
Transformacioacute de la radiacioacute directament en energia elegravectrica (Rendiment 15)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Transforma directament la radiacioacute solar en energia elegravectrica mitjanccedilant cegravelmiddotlules fotovoltaiques
Les cegravelmiddotlules fotovoltaiques estan construiumldes per una lagravemina de material semiconductor (silici) que teacute la propietat de produir electricitat quan hi incideixen els fotons de les radiacions
La tensioacute magravexima que sobteacute eacutes duns 058V comercialment es fabriquen mograveduls connectats en segraverie i paralel per obtindre la tensioacute i intensitat que necessites
S ilic io PS ilic io p u ro
S ilic io NB a se
R a d ia c io n e s so la re s
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Bagravesicament estan construiumldes per
Plaques fotovoltaiques
Inversor (DCAC)
Transformador
A vegades disposen dun sistema dacumulacioacute i regulacioacute de la carrega si les instalmiddotlacions estagraven aiumlllades de la xarxa comercial
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica Utilitzacions
Instalmiddotlacions connectades a la xarxa
Centrals fotovoltaiques
Sistemes integrats en edificis
Instalmiddotlacions aiumlllades de la xarxa
Electrificacions rurals
Senyalitzacioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Energia Solar Fotovoltaica
Font Renovable
Costos de fabricacioacute siguin molt elevats
El rendiment de la transformacioacute eacutes molt baix del 10 al 15
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica
El panell solar tegravermic esta format per
Plaques planes aiumlllades amb un vidreEn linterior porta tubs en serpentiacute pel qual circula laigua impulsada per la gravetat o per una bomba Lintercambiador tegravermic transferix la calor del sistema primari al acumulador convencional que eacutes el que deu subministrar el consum daigua en qualsevol moment encara que no existisca radiacioacute solar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica Usos
Aigua calenta sanitagraveria
Calefaccioacute
Climatitzacioacute de piscines cobertes i descobertes
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Centrals termosolarsObtenen energia elegravectrica a traveacutes de lenergia tegravermica obtinguda de la radiacioacute solar
La radiacioacute solar es concentra sobre un fluid (aigua oli tegravermic sodietc) aquest passa per un intercanviador i produeix el vapor que acciona la turbina i el generador en el qual sobteacute lenergia elegravectrica con en qualsevol central tegravermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes Heliocegraventrics
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes de Torre central
Aquestes instalmiddotlacions arriben fins a 5MW de potegravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font denergia neta i Gratuiumlta
Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions danys)
La radiacioacute arriba de manera dispersa i inconstant i sha de transformar en el moment en energia tegravermica o elegravectrica ja que no es disposa de cap sistema demmagatzematge Soacuten necessaris sistemes de captacioacute de gran superfiacutecie
Inversioacute inicial elevada ateacutes que els sistemes de captacioacute encara soacuten relativament cars
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
Produccioacute amb recursos renovables
Regulacioacute del cabdal dels rius (pot evitar inundacions)
Transformacioacute a zones de regadiu
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Permet realitzar activitats de recreacioacute (rem banyar-se etc)
INCONVENIENTS
Impacte ambiental en la seua construccioacute
Inundacioacute de la zona afectada pegraverdua patrimoni histograveric i cultural
Dependegravencia del any hidrologravegic
Alteracioacute del curs natural dels rius
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS EOgraveLIQUES
Laire calent (al voltant de lequador) eacutes meacutes lleuger que laire fred per la qual cosa pujaragrave fins a una altura aproximada de 10 km i sestendragrave cap al nord i cap al sud
Ex Brisa marina Durant el dia la terra es calfa meacutes ragravepidament que el mar calfa lrsquoaire terrestre i aquest puja deixant lloc al vent que ve de la mar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AerogeneradorsUn aerogenerador funciona al convertir la forccedila del vent en una forccedila de gir que actua sobre les pales del rotor
La velocitat del vent eacutes molt important
Pot = 12 p v3 pi r2
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
PARTS DrsquoUN AEROGENERADOR
Pales del rotor
Multimplicador
de velocitat (x50)
Generador
500-3000kW
Controlador electrogravenic de posicioacute
Anemoacutemetre i veleta
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Torres
Els aerogeneradors poden tindre les torres dacer formigoacute zelosia o un mastil
La altura dels magravestils pot oscilar entre 30 i 80 metres i una volta colocades les pales la altura total del aeorogenerador podragrave ser de meacutes de 100 metres
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proceacutes de fabricacioacute drsquouna torre drsquoacer
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Les pales del rotor dun aerogenerador sassemblen molt a les ales dun avioacute i estan fabricades amb poliegravester o epoxy reforccedilat amb fibra de vidre
Els aerogeneradors estan dissenyats per a rendir al magravexim a velocitats al voltant de 15 ms Eacutes millor no dissenyar aerogeneradors que maximitzen el seu rendiment a vents meacutes forts ja que els vents tan forts no soacuten comuns
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proba a fatiga de les pales
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Multiplicador de velocitat
Lrsquoeix de la turbina giraragrave molt meacutes lent que lrsquoeix del generador ja que si connectarem directament els dos eixos les pales haurien de girar entre 1000 i 3000 rpm aixoacute pales de meacutes de 45 metres i la velocitat del extrem de la pala seria dos voltes la velocitat del sograve
Generador i rectificacioacute
El generador transforma la rotacioacute del seu eix en electricitat
Com la velocitat de rotacioacute del eix no es constant despreacutes es necessitaragrave rectificar la ona per a que tinga la frequumlegravencia de la red elegravectrica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Produccioacute amb recursos renovables
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Baix Rendiment
Depegraven de la continuiumltat i forccedila del vent
Fort impacte paisatgiacutestic sobre la zona en la que srsquoinstalmiddotla el parc
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
La Radiacioacute Solar
La Radiacioacute Solar arriba a la terra en forma de
Genera gran quantitat denergia tegravermica que srsquoemmagatzema a latmosfera al sogravel i a laigua i la que provoca els vents i el cicle de laigua
Radiacioacute Visible
40De ella depegraven la vida a la terra la fotosiacutentesi i per tant la produccioacute doxigen i biomassa
Radiacioacute Infraroja
57
Radiacioacute Ultravioleta 3
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia SolarSistemes daprofitament de lenergia solar
Via tegravermica
Transformacioacute de la radiacioacute solar en energia tegravermica (Rendiment 65)
Conversioacute fotovoltaica
Transformacioacute de la radiacioacute directament en energia elegravectrica (Rendiment 15)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Transforma directament la radiacioacute solar en energia elegravectrica mitjanccedilant cegravelmiddotlules fotovoltaiques
Les cegravelmiddotlules fotovoltaiques estan construiumldes per una lagravemina de material semiconductor (silici) que teacute la propietat de produir electricitat quan hi incideixen els fotons de les radiacions
La tensioacute magravexima que sobteacute eacutes duns 058V comercialment es fabriquen mograveduls connectats en segraverie i paralel per obtindre la tensioacute i intensitat que necessites
S ilic io PS ilic io p u ro
S ilic io NB a se
R a d ia c io n e s so la re s
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Bagravesicament estan construiumldes per
Plaques fotovoltaiques
Inversor (DCAC)
Transformador
A vegades disposen dun sistema dacumulacioacute i regulacioacute de la carrega si les instalmiddotlacions estagraven aiumlllades de la xarxa comercial
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica Utilitzacions
Instalmiddotlacions connectades a la xarxa
Centrals fotovoltaiques
Sistemes integrats en edificis
Instalmiddotlacions aiumlllades de la xarxa
Electrificacions rurals
Senyalitzacioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Energia Solar Fotovoltaica
Font Renovable
Costos de fabricacioacute siguin molt elevats
El rendiment de la transformacioacute eacutes molt baix del 10 al 15
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica
El panell solar tegravermic esta format per
Plaques planes aiumlllades amb un vidreEn linterior porta tubs en serpentiacute pel qual circula laigua impulsada per la gravetat o per una bomba Lintercambiador tegravermic transferix la calor del sistema primari al acumulador convencional que eacutes el que deu subministrar el consum daigua en qualsevol moment encara que no existisca radiacioacute solar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica Usos
Aigua calenta sanitagraveria
Calefaccioacute
Climatitzacioacute de piscines cobertes i descobertes
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Centrals termosolarsObtenen energia elegravectrica a traveacutes de lenergia tegravermica obtinguda de la radiacioacute solar
La radiacioacute solar es concentra sobre un fluid (aigua oli tegravermic sodietc) aquest passa per un intercanviador i produeix el vapor que acciona la turbina i el generador en el qual sobteacute lenergia elegravectrica con en qualsevol central tegravermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes Heliocegraventrics
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes de Torre central
Aquestes instalmiddotlacions arriben fins a 5MW de potegravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font denergia neta i Gratuiumlta
Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions danys)
La radiacioacute arriba de manera dispersa i inconstant i sha de transformar en el moment en energia tegravermica o elegravectrica ja que no es disposa de cap sistema demmagatzematge Soacuten necessaris sistemes de captacioacute de gran superfiacutecie
Inversioacute inicial elevada ateacutes que els sistemes de captacioacute encara soacuten relativament cars
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
CENTRALS EOgraveLIQUES
Laire calent (al voltant de lequador) eacutes meacutes lleuger que laire fred per la qual cosa pujaragrave fins a una altura aproximada de 10 km i sestendragrave cap al nord i cap al sud
Ex Brisa marina Durant el dia la terra es calfa meacutes ragravepidament que el mar calfa lrsquoaire terrestre i aquest puja deixant lloc al vent que ve de la mar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AerogeneradorsUn aerogenerador funciona al convertir la forccedila del vent en una forccedila de gir que actua sobre les pales del rotor
La velocitat del vent eacutes molt important
Pot = 12 p v3 pi r2
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
PARTS DrsquoUN AEROGENERADOR
Pales del rotor
Multimplicador
de velocitat (x50)
Generador
500-3000kW
Controlador electrogravenic de posicioacute
Anemoacutemetre i veleta
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Torres
Els aerogeneradors poden tindre les torres dacer formigoacute zelosia o un mastil
La altura dels magravestils pot oscilar entre 30 i 80 metres i una volta colocades les pales la altura total del aeorogenerador podragrave ser de meacutes de 100 metres
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proceacutes de fabricacioacute drsquouna torre drsquoacer
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Les pales del rotor dun aerogenerador sassemblen molt a les ales dun avioacute i estan fabricades amb poliegravester o epoxy reforccedilat amb fibra de vidre
Els aerogeneradors estan dissenyats per a rendir al magravexim a velocitats al voltant de 15 ms Eacutes millor no dissenyar aerogeneradors que maximitzen el seu rendiment a vents meacutes forts ja que els vents tan forts no soacuten comuns
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proba a fatiga de les pales
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Multiplicador de velocitat
Lrsquoeix de la turbina giraragrave molt meacutes lent que lrsquoeix del generador ja que si connectarem directament els dos eixos les pales haurien de girar entre 1000 i 3000 rpm aixoacute pales de meacutes de 45 metres i la velocitat del extrem de la pala seria dos voltes la velocitat del sograve
Generador i rectificacioacute
El generador transforma la rotacioacute del seu eix en electricitat
Com la velocitat de rotacioacute del eix no es constant despreacutes es necessitaragrave rectificar la ona per a que tinga la frequumlegravencia de la red elegravectrica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Produccioacute amb recursos renovables
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Baix Rendiment
Depegraven de la continuiumltat i forccedila del vent
Fort impacte paisatgiacutestic sobre la zona en la que srsquoinstalmiddotla el parc
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
La Radiacioacute Solar
La Radiacioacute Solar arriba a la terra en forma de
Genera gran quantitat denergia tegravermica que srsquoemmagatzema a latmosfera al sogravel i a laigua i la que provoca els vents i el cicle de laigua
Radiacioacute Visible
40De ella depegraven la vida a la terra la fotosiacutentesi i per tant la produccioacute doxigen i biomassa
Radiacioacute Infraroja
57
Radiacioacute Ultravioleta 3
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia SolarSistemes daprofitament de lenergia solar
Via tegravermica
Transformacioacute de la radiacioacute solar en energia tegravermica (Rendiment 65)
Conversioacute fotovoltaica
Transformacioacute de la radiacioacute directament en energia elegravectrica (Rendiment 15)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Transforma directament la radiacioacute solar en energia elegravectrica mitjanccedilant cegravelmiddotlules fotovoltaiques
Les cegravelmiddotlules fotovoltaiques estan construiumldes per una lagravemina de material semiconductor (silici) que teacute la propietat de produir electricitat quan hi incideixen els fotons de les radiacions
La tensioacute magravexima que sobteacute eacutes duns 058V comercialment es fabriquen mograveduls connectats en segraverie i paralel per obtindre la tensioacute i intensitat que necessites
S ilic io PS ilic io p u ro
S ilic io NB a se
R a d ia c io n e s so la re s
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Bagravesicament estan construiumldes per
Plaques fotovoltaiques
Inversor (DCAC)
Transformador
A vegades disposen dun sistema dacumulacioacute i regulacioacute de la carrega si les instalmiddotlacions estagraven aiumlllades de la xarxa comercial
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica Utilitzacions
Instalmiddotlacions connectades a la xarxa
Centrals fotovoltaiques
Sistemes integrats en edificis
Instalmiddotlacions aiumlllades de la xarxa
Electrificacions rurals
Senyalitzacioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Energia Solar Fotovoltaica
Font Renovable
Costos de fabricacioacute siguin molt elevats
El rendiment de la transformacioacute eacutes molt baix del 10 al 15
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica
El panell solar tegravermic esta format per
Plaques planes aiumlllades amb un vidreEn linterior porta tubs en serpentiacute pel qual circula laigua impulsada per la gravetat o per una bomba Lintercambiador tegravermic transferix la calor del sistema primari al acumulador convencional que eacutes el que deu subministrar el consum daigua en qualsevol moment encara que no existisca radiacioacute solar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica Usos
Aigua calenta sanitagraveria
Calefaccioacute
Climatitzacioacute de piscines cobertes i descobertes
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Centrals termosolarsObtenen energia elegravectrica a traveacutes de lenergia tegravermica obtinguda de la radiacioacute solar
La radiacioacute solar es concentra sobre un fluid (aigua oli tegravermic sodietc) aquest passa per un intercanviador i produeix el vapor que acciona la turbina i el generador en el qual sobteacute lenergia elegravectrica con en qualsevol central tegravermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes Heliocegraventrics
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes de Torre central
Aquestes instalmiddotlacions arriben fins a 5MW de potegravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font denergia neta i Gratuiumlta
Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions danys)
La radiacioacute arriba de manera dispersa i inconstant i sha de transformar en el moment en energia tegravermica o elegravectrica ja que no es disposa de cap sistema demmagatzematge Soacuten necessaris sistemes de captacioacute de gran superfiacutecie
Inversioacute inicial elevada ateacutes que els sistemes de captacioacute encara soacuten relativament cars
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AerogeneradorsUn aerogenerador funciona al convertir la forccedila del vent en una forccedila de gir que actua sobre les pales del rotor
La velocitat del vent eacutes molt important
Pot = 12 p v3 pi r2
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
PARTS DrsquoUN AEROGENERADOR
Pales del rotor
Multimplicador
de velocitat (x50)
Generador
500-3000kW
Controlador electrogravenic de posicioacute
Anemoacutemetre i veleta
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Torres
Els aerogeneradors poden tindre les torres dacer formigoacute zelosia o un mastil
La altura dels magravestils pot oscilar entre 30 i 80 metres i una volta colocades les pales la altura total del aeorogenerador podragrave ser de meacutes de 100 metres
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proceacutes de fabricacioacute drsquouna torre drsquoacer
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Les pales del rotor dun aerogenerador sassemblen molt a les ales dun avioacute i estan fabricades amb poliegravester o epoxy reforccedilat amb fibra de vidre
Els aerogeneradors estan dissenyats per a rendir al magravexim a velocitats al voltant de 15 ms Eacutes millor no dissenyar aerogeneradors que maximitzen el seu rendiment a vents meacutes forts ja que els vents tan forts no soacuten comuns
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proba a fatiga de les pales
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Multiplicador de velocitat
Lrsquoeix de la turbina giraragrave molt meacutes lent que lrsquoeix del generador ja que si connectarem directament els dos eixos les pales haurien de girar entre 1000 i 3000 rpm aixoacute pales de meacutes de 45 metres i la velocitat del extrem de la pala seria dos voltes la velocitat del sograve
Generador i rectificacioacute
El generador transforma la rotacioacute del seu eix en electricitat
Com la velocitat de rotacioacute del eix no es constant despreacutes es necessitaragrave rectificar la ona per a que tinga la frequumlegravencia de la red elegravectrica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Produccioacute amb recursos renovables
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Baix Rendiment
Depegraven de la continuiumltat i forccedila del vent
Fort impacte paisatgiacutestic sobre la zona en la que srsquoinstalmiddotla el parc
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
La Radiacioacute Solar
La Radiacioacute Solar arriba a la terra en forma de
Genera gran quantitat denergia tegravermica que srsquoemmagatzema a latmosfera al sogravel i a laigua i la que provoca els vents i el cicle de laigua
Radiacioacute Visible
40De ella depegraven la vida a la terra la fotosiacutentesi i per tant la produccioacute doxigen i biomassa
Radiacioacute Infraroja
57
Radiacioacute Ultravioleta 3
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia SolarSistemes daprofitament de lenergia solar
Via tegravermica
Transformacioacute de la radiacioacute solar en energia tegravermica (Rendiment 65)
Conversioacute fotovoltaica
Transformacioacute de la radiacioacute directament en energia elegravectrica (Rendiment 15)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Transforma directament la radiacioacute solar en energia elegravectrica mitjanccedilant cegravelmiddotlules fotovoltaiques
Les cegravelmiddotlules fotovoltaiques estan construiumldes per una lagravemina de material semiconductor (silici) que teacute la propietat de produir electricitat quan hi incideixen els fotons de les radiacions
La tensioacute magravexima que sobteacute eacutes duns 058V comercialment es fabriquen mograveduls connectats en segraverie i paralel per obtindre la tensioacute i intensitat que necessites
S ilic io PS ilic io p u ro
S ilic io NB a se
R a d ia c io n e s so la re s
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Bagravesicament estan construiumldes per
Plaques fotovoltaiques
Inversor (DCAC)
Transformador
A vegades disposen dun sistema dacumulacioacute i regulacioacute de la carrega si les instalmiddotlacions estagraven aiumlllades de la xarxa comercial
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica Utilitzacions
Instalmiddotlacions connectades a la xarxa
Centrals fotovoltaiques
Sistemes integrats en edificis
Instalmiddotlacions aiumlllades de la xarxa
Electrificacions rurals
Senyalitzacioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Energia Solar Fotovoltaica
Font Renovable
Costos de fabricacioacute siguin molt elevats
El rendiment de la transformacioacute eacutes molt baix del 10 al 15
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica
El panell solar tegravermic esta format per
Plaques planes aiumlllades amb un vidreEn linterior porta tubs en serpentiacute pel qual circula laigua impulsada per la gravetat o per una bomba Lintercambiador tegravermic transferix la calor del sistema primari al acumulador convencional que eacutes el que deu subministrar el consum daigua en qualsevol moment encara que no existisca radiacioacute solar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica Usos
Aigua calenta sanitagraveria
Calefaccioacute
Climatitzacioacute de piscines cobertes i descobertes
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Centrals termosolarsObtenen energia elegravectrica a traveacutes de lenergia tegravermica obtinguda de la radiacioacute solar
La radiacioacute solar es concentra sobre un fluid (aigua oli tegravermic sodietc) aquest passa per un intercanviador i produeix el vapor que acciona la turbina i el generador en el qual sobteacute lenergia elegravectrica con en qualsevol central tegravermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes Heliocegraventrics
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes de Torre central
Aquestes instalmiddotlacions arriben fins a 5MW de potegravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font denergia neta i Gratuiumlta
Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions danys)
La radiacioacute arriba de manera dispersa i inconstant i sha de transformar en el moment en energia tegravermica o elegravectrica ja que no es disposa de cap sistema demmagatzematge Soacuten necessaris sistemes de captacioacute de gran superfiacutecie
Inversioacute inicial elevada ateacutes que els sistemes de captacioacute encara soacuten relativament cars
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
PARTS DrsquoUN AEROGENERADOR
Pales del rotor
Multimplicador
de velocitat (x50)
Generador
500-3000kW
Controlador electrogravenic de posicioacute
Anemoacutemetre i veleta
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Torres
Els aerogeneradors poden tindre les torres dacer formigoacute zelosia o un mastil
La altura dels magravestils pot oscilar entre 30 i 80 metres i una volta colocades les pales la altura total del aeorogenerador podragrave ser de meacutes de 100 metres
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proceacutes de fabricacioacute drsquouna torre drsquoacer
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Les pales del rotor dun aerogenerador sassemblen molt a les ales dun avioacute i estan fabricades amb poliegravester o epoxy reforccedilat amb fibra de vidre
Els aerogeneradors estan dissenyats per a rendir al magravexim a velocitats al voltant de 15 ms Eacutes millor no dissenyar aerogeneradors que maximitzen el seu rendiment a vents meacutes forts ja que els vents tan forts no soacuten comuns
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proba a fatiga de les pales
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Multiplicador de velocitat
Lrsquoeix de la turbina giraragrave molt meacutes lent que lrsquoeix del generador ja que si connectarem directament els dos eixos les pales haurien de girar entre 1000 i 3000 rpm aixoacute pales de meacutes de 45 metres i la velocitat del extrem de la pala seria dos voltes la velocitat del sograve
Generador i rectificacioacute
El generador transforma la rotacioacute del seu eix en electricitat
Com la velocitat de rotacioacute del eix no es constant despreacutes es necessitaragrave rectificar la ona per a que tinga la frequumlegravencia de la red elegravectrica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Produccioacute amb recursos renovables
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Baix Rendiment
Depegraven de la continuiumltat i forccedila del vent
Fort impacte paisatgiacutestic sobre la zona en la que srsquoinstalmiddotla el parc
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
La Radiacioacute Solar
La Radiacioacute Solar arriba a la terra en forma de
Genera gran quantitat denergia tegravermica que srsquoemmagatzema a latmosfera al sogravel i a laigua i la que provoca els vents i el cicle de laigua
Radiacioacute Visible
40De ella depegraven la vida a la terra la fotosiacutentesi i per tant la produccioacute doxigen i biomassa
Radiacioacute Infraroja
57
Radiacioacute Ultravioleta 3
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia SolarSistemes daprofitament de lenergia solar
Via tegravermica
Transformacioacute de la radiacioacute solar en energia tegravermica (Rendiment 65)
Conversioacute fotovoltaica
Transformacioacute de la radiacioacute directament en energia elegravectrica (Rendiment 15)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Transforma directament la radiacioacute solar en energia elegravectrica mitjanccedilant cegravelmiddotlules fotovoltaiques
Les cegravelmiddotlules fotovoltaiques estan construiumldes per una lagravemina de material semiconductor (silici) que teacute la propietat de produir electricitat quan hi incideixen els fotons de les radiacions
La tensioacute magravexima que sobteacute eacutes duns 058V comercialment es fabriquen mograveduls connectats en segraverie i paralel per obtindre la tensioacute i intensitat que necessites
S ilic io PS ilic io p u ro
S ilic io NB a se
R a d ia c io n e s so la re s
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Bagravesicament estan construiumldes per
Plaques fotovoltaiques
Inversor (DCAC)
Transformador
A vegades disposen dun sistema dacumulacioacute i regulacioacute de la carrega si les instalmiddotlacions estagraven aiumlllades de la xarxa comercial
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica Utilitzacions
Instalmiddotlacions connectades a la xarxa
Centrals fotovoltaiques
Sistemes integrats en edificis
Instalmiddotlacions aiumlllades de la xarxa
Electrificacions rurals
Senyalitzacioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Energia Solar Fotovoltaica
Font Renovable
Costos de fabricacioacute siguin molt elevats
El rendiment de la transformacioacute eacutes molt baix del 10 al 15
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica
El panell solar tegravermic esta format per
Plaques planes aiumlllades amb un vidreEn linterior porta tubs en serpentiacute pel qual circula laigua impulsada per la gravetat o per una bomba Lintercambiador tegravermic transferix la calor del sistema primari al acumulador convencional que eacutes el que deu subministrar el consum daigua en qualsevol moment encara que no existisca radiacioacute solar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica Usos
Aigua calenta sanitagraveria
Calefaccioacute
Climatitzacioacute de piscines cobertes i descobertes
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Centrals termosolarsObtenen energia elegravectrica a traveacutes de lenergia tegravermica obtinguda de la radiacioacute solar
La radiacioacute solar es concentra sobre un fluid (aigua oli tegravermic sodietc) aquest passa per un intercanviador i produeix el vapor que acciona la turbina i el generador en el qual sobteacute lenergia elegravectrica con en qualsevol central tegravermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes Heliocegraventrics
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes de Torre central
Aquestes instalmiddotlacions arriben fins a 5MW de potegravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font denergia neta i Gratuiumlta
Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions danys)
La radiacioacute arriba de manera dispersa i inconstant i sha de transformar en el moment en energia tegravermica o elegravectrica ja que no es disposa de cap sistema demmagatzematge Soacuten necessaris sistemes de captacioacute de gran superfiacutecie
Inversioacute inicial elevada ateacutes que els sistemes de captacioacute encara soacuten relativament cars
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Torres
Els aerogeneradors poden tindre les torres dacer formigoacute zelosia o un mastil
La altura dels magravestils pot oscilar entre 30 i 80 metres i una volta colocades les pales la altura total del aeorogenerador podragrave ser de meacutes de 100 metres
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proceacutes de fabricacioacute drsquouna torre drsquoacer
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Les pales del rotor dun aerogenerador sassemblen molt a les ales dun avioacute i estan fabricades amb poliegravester o epoxy reforccedilat amb fibra de vidre
Els aerogeneradors estan dissenyats per a rendir al magravexim a velocitats al voltant de 15 ms Eacutes millor no dissenyar aerogeneradors que maximitzen el seu rendiment a vents meacutes forts ja que els vents tan forts no soacuten comuns
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proba a fatiga de les pales
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Multiplicador de velocitat
Lrsquoeix de la turbina giraragrave molt meacutes lent que lrsquoeix del generador ja que si connectarem directament els dos eixos les pales haurien de girar entre 1000 i 3000 rpm aixoacute pales de meacutes de 45 metres i la velocitat del extrem de la pala seria dos voltes la velocitat del sograve
Generador i rectificacioacute
El generador transforma la rotacioacute del seu eix en electricitat
Com la velocitat de rotacioacute del eix no es constant despreacutes es necessitaragrave rectificar la ona per a que tinga la frequumlegravencia de la red elegravectrica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Produccioacute amb recursos renovables
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Baix Rendiment
Depegraven de la continuiumltat i forccedila del vent
Fort impacte paisatgiacutestic sobre la zona en la que srsquoinstalmiddotla el parc
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
La Radiacioacute Solar
La Radiacioacute Solar arriba a la terra en forma de
Genera gran quantitat denergia tegravermica que srsquoemmagatzema a latmosfera al sogravel i a laigua i la que provoca els vents i el cicle de laigua
Radiacioacute Visible
40De ella depegraven la vida a la terra la fotosiacutentesi i per tant la produccioacute doxigen i biomassa
Radiacioacute Infraroja
57
Radiacioacute Ultravioleta 3
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia SolarSistemes daprofitament de lenergia solar
Via tegravermica
Transformacioacute de la radiacioacute solar en energia tegravermica (Rendiment 65)
Conversioacute fotovoltaica
Transformacioacute de la radiacioacute directament en energia elegravectrica (Rendiment 15)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Transforma directament la radiacioacute solar en energia elegravectrica mitjanccedilant cegravelmiddotlules fotovoltaiques
Les cegravelmiddotlules fotovoltaiques estan construiumldes per una lagravemina de material semiconductor (silici) que teacute la propietat de produir electricitat quan hi incideixen els fotons de les radiacions
La tensioacute magravexima que sobteacute eacutes duns 058V comercialment es fabriquen mograveduls connectats en segraverie i paralel per obtindre la tensioacute i intensitat que necessites
S ilic io PS ilic io p u ro
S ilic io NB a se
R a d ia c io n e s so la re s
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Bagravesicament estan construiumldes per
Plaques fotovoltaiques
Inversor (DCAC)
Transformador
A vegades disposen dun sistema dacumulacioacute i regulacioacute de la carrega si les instalmiddotlacions estagraven aiumlllades de la xarxa comercial
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica Utilitzacions
Instalmiddotlacions connectades a la xarxa
Centrals fotovoltaiques
Sistemes integrats en edificis
Instalmiddotlacions aiumlllades de la xarxa
Electrificacions rurals
Senyalitzacioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Energia Solar Fotovoltaica
Font Renovable
Costos de fabricacioacute siguin molt elevats
El rendiment de la transformacioacute eacutes molt baix del 10 al 15
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica
El panell solar tegravermic esta format per
Plaques planes aiumlllades amb un vidreEn linterior porta tubs en serpentiacute pel qual circula laigua impulsada per la gravetat o per una bomba Lintercambiador tegravermic transferix la calor del sistema primari al acumulador convencional que eacutes el que deu subministrar el consum daigua en qualsevol moment encara que no existisca radiacioacute solar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica Usos
Aigua calenta sanitagraveria
Calefaccioacute
Climatitzacioacute de piscines cobertes i descobertes
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Centrals termosolarsObtenen energia elegravectrica a traveacutes de lenergia tegravermica obtinguda de la radiacioacute solar
La radiacioacute solar es concentra sobre un fluid (aigua oli tegravermic sodietc) aquest passa per un intercanviador i produeix el vapor que acciona la turbina i el generador en el qual sobteacute lenergia elegravectrica con en qualsevol central tegravermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes Heliocegraventrics
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes de Torre central
Aquestes instalmiddotlacions arriben fins a 5MW de potegravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font denergia neta i Gratuiumlta
Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions danys)
La radiacioacute arriba de manera dispersa i inconstant i sha de transformar en el moment en energia tegravermica o elegravectrica ja que no es disposa de cap sistema demmagatzematge Soacuten necessaris sistemes de captacioacute de gran superfiacutecie
Inversioacute inicial elevada ateacutes que els sistemes de captacioacute encara soacuten relativament cars
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proceacutes de fabricacioacute drsquouna torre drsquoacer
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Les pales del rotor dun aerogenerador sassemblen molt a les ales dun avioacute i estan fabricades amb poliegravester o epoxy reforccedilat amb fibra de vidre
Els aerogeneradors estan dissenyats per a rendir al magravexim a velocitats al voltant de 15 ms Eacutes millor no dissenyar aerogeneradors que maximitzen el seu rendiment a vents meacutes forts ja que els vents tan forts no soacuten comuns
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proba a fatiga de les pales
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Multiplicador de velocitat
Lrsquoeix de la turbina giraragrave molt meacutes lent que lrsquoeix del generador ja que si connectarem directament els dos eixos les pales haurien de girar entre 1000 i 3000 rpm aixoacute pales de meacutes de 45 metres i la velocitat del extrem de la pala seria dos voltes la velocitat del sograve
Generador i rectificacioacute
El generador transforma la rotacioacute del seu eix en electricitat
Com la velocitat de rotacioacute del eix no es constant despreacutes es necessitaragrave rectificar la ona per a que tinga la frequumlegravencia de la red elegravectrica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Produccioacute amb recursos renovables
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Baix Rendiment
Depegraven de la continuiumltat i forccedila del vent
Fort impacte paisatgiacutestic sobre la zona en la que srsquoinstalmiddotla el parc
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
La Radiacioacute Solar
La Radiacioacute Solar arriba a la terra en forma de
Genera gran quantitat denergia tegravermica que srsquoemmagatzema a latmosfera al sogravel i a laigua i la que provoca els vents i el cicle de laigua
Radiacioacute Visible
40De ella depegraven la vida a la terra la fotosiacutentesi i per tant la produccioacute doxigen i biomassa
Radiacioacute Infraroja
57
Radiacioacute Ultravioleta 3
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia SolarSistemes daprofitament de lenergia solar
Via tegravermica
Transformacioacute de la radiacioacute solar en energia tegravermica (Rendiment 65)
Conversioacute fotovoltaica
Transformacioacute de la radiacioacute directament en energia elegravectrica (Rendiment 15)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Transforma directament la radiacioacute solar en energia elegravectrica mitjanccedilant cegravelmiddotlules fotovoltaiques
Les cegravelmiddotlules fotovoltaiques estan construiumldes per una lagravemina de material semiconductor (silici) que teacute la propietat de produir electricitat quan hi incideixen els fotons de les radiacions
La tensioacute magravexima que sobteacute eacutes duns 058V comercialment es fabriquen mograveduls connectats en segraverie i paralel per obtindre la tensioacute i intensitat que necessites
S ilic io PS ilic io p u ro
S ilic io NB a se
R a d ia c io n e s so la re s
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Bagravesicament estan construiumldes per
Plaques fotovoltaiques
Inversor (DCAC)
Transformador
A vegades disposen dun sistema dacumulacioacute i regulacioacute de la carrega si les instalmiddotlacions estagraven aiumlllades de la xarxa comercial
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica Utilitzacions
Instalmiddotlacions connectades a la xarxa
Centrals fotovoltaiques
Sistemes integrats en edificis
Instalmiddotlacions aiumlllades de la xarxa
Electrificacions rurals
Senyalitzacioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Energia Solar Fotovoltaica
Font Renovable
Costos de fabricacioacute siguin molt elevats
El rendiment de la transformacioacute eacutes molt baix del 10 al 15
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica
El panell solar tegravermic esta format per
Plaques planes aiumlllades amb un vidreEn linterior porta tubs en serpentiacute pel qual circula laigua impulsada per la gravetat o per una bomba Lintercambiador tegravermic transferix la calor del sistema primari al acumulador convencional que eacutes el que deu subministrar el consum daigua en qualsevol moment encara que no existisca radiacioacute solar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica Usos
Aigua calenta sanitagraveria
Calefaccioacute
Climatitzacioacute de piscines cobertes i descobertes
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Centrals termosolarsObtenen energia elegravectrica a traveacutes de lenergia tegravermica obtinguda de la radiacioacute solar
La radiacioacute solar es concentra sobre un fluid (aigua oli tegravermic sodietc) aquest passa per un intercanviador i produeix el vapor que acciona la turbina i el generador en el qual sobteacute lenergia elegravectrica con en qualsevol central tegravermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes Heliocegraventrics
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes de Torre central
Aquestes instalmiddotlacions arriben fins a 5MW de potegravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font denergia neta i Gratuiumlta
Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions danys)
La radiacioacute arriba de manera dispersa i inconstant i sha de transformar en el moment en energia tegravermica o elegravectrica ja que no es disposa de cap sistema demmagatzematge Soacuten necessaris sistemes de captacioacute de gran superfiacutecie
Inversioacute inicial elevada ateacutes que els sistemes de captacioacute encara soacuten relativament cars
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Les pales del rotor dun aerogenerador sassemblen molt a les ales dun avioacute i estan fabricades amb poliegravester o epoxy reforccedilat amb fibra de vidre
Els aerogeneradors estan dissenyats per a rendir al magravexim a velocitats al voltant de 15 ms Eacutes millor no dissenyar aerogeneradors que maximitzen el seu rendiment a vents meacutes forts ja que els vents tan forts no soacuten comuns
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proba a fatiga de les pales
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Multiplicador de velocitat
Lrsquoeix de la turbina giraragrave molt meacutes lent que lrsquoeix del generador ja que si connectarem directament els dos eixos les pales haurien de girar entre 1000 i 3000 rpm aixoacute pales de meacutes de 45 metres i la velocitat del extrem de la pala seria dos voltes la velocitat del sograve
Generador i rectificacioacute
El generador transforma la rotacioacute del seu eix en electricitat
Com la velocitat de rotacioacute del eix no es constant despreacutes es necessitaragrave rectificar la ona per a que tinga la frequumlegravencia de la red elegravectrica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Produccioacute amb recursos renovables
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Baix Rendiment
Depegraven de la continuiumltat i forccedila del vent
Fort impacte paisatgiacutestic sobre la zona en la que srsquoinstalmiddotla el parc
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
La Radiacioacute Solar
La Radiacioacute Solar arriba a la terra en forma de
Genera gran quantitat denergia tegravermica que srsquoemmagatzema a latmosfera al sogravel i a laigua i la que provoca els vents i el cicle de laigua
Radiacioacute Visible
40De ella depegraven la vida a la terra la fotosiacutentesi i per tant la produccioacute doxigen i biomassa
Radiacioacute Infraroja
57
Radiacioacute Ultravioleta 3
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia SolarSistemes daprofitament de lenergia solar
Via tegravermica
Transformacioacute de la radiacioacute solar en energia tegravermica (Rendiment 65)
Conversioacute fotovoltaica
Transformacioacute de la radiacioacute directament en energia elegravectrica (Rendiment 15)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Transforma directament la radiacioacute solar en energia elegravectrica mitjanccedilant cegravelmiddotlules fotovoltaiques
Les cegravelmiddotlules fotovoltaiques estan construiumldes per una lagravemina de material semiconductor (silici) que teacute la propietat de produir electricitat quan hi incideixen els fotons de les radiacions
La tensioacute magravexima que sobteacute eacutes duns 058V comercialment es fabriquen mograveduls connectats en segraverie i paralel per obtindre la tensioacute i intensitat que necessites
S ilic io PS ilic io p u ro
S ilic io NB a se
R a d ia c io n e s so la re s
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Bagravesicament estan construiumldes per
Plaques fotovoltaiques
Inversor (DCAC)
Transformador
A vegades disposen dun sistema dacumulacioacute i regulacioacute de la carrega si les instalmiddotlacions estagraven aiumlllades de la xarxa comercial
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica Utilitzacions
Instalmiddotlacions connectades a la xarxa
Centrals fotovoltaiques
Sistemes integrats en edificis
Instalmiddotlacions aiumlllades de la xarxa
Electrificacions rurals
Senyalitzacioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Energia Solar Fotovoltaica
Font Renovable
Costos de fabricacioacute siguin molt elevats
El rendiment de la transformacioacute eacutes molt baix del 10 al 15
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica
El panell solar tegravermic esta format per
Plaques planes aiumlllades amb un vidreEn linterior porta tubs en serpentiacute pel qual circula laigua impulsada per la gravetat o per una bomba Lintercambiador tegravermic transferix la calor del sistema primari al acumulador convencional que eacutes el que deu subministrar el consum daigua en qualsevol moment encara que no existisca radiacioacute solar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica Usos
Aigua calenta sanitagraveria
Calefaccioacute
Climatitzacioacute de piscines cobertes i descobertes
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Centrals termosolarsObtenen energia elegravectrica a traveacutes de lenergia tegravermica obtinguda de la radiacioacute solar
La radiacioacute solar es concentra sobre un fluid (aigua oli tegravermic sodietc) aquest passa per un intercanviador i produeix el vapor que acciona la turbina i el generador en el qual sobteacute lenergia elegravectrica con en qualsevol central tegravermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes Heliocegraventrics
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes de Torre central
Aquestes instalmiddotlacions arriben fins a 5MW de potegravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font denergia neta i Gratuiumlta
Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions danys)
La radiacioacute arriba de manera dispersa i inconstant i sha de transformar en el moment en energia tegravermica o elegravectrica ja que no es disposa de cap sistema demmagatzematge Soacuten necessaris sistemes de captacioacute de gran superfiacutecie
Inversioacute inicial elevada ateacutes que els sistemes de captacioacute encara soacuten relativament cars
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Proba a fatiga de les pales
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Multiplicador de velocitat
Lrsquoeix de la turbina giraragrave molt meacutes lent que lrsquoeix del generador ja que si connectarem directament els dos eixos les pales haurien de girar entre 1000 i 3000 rpm aixoacute pales de meacutes de 45 metres i la velocitat del extrem de la pala seria dos voltes la velocitat del sograve
Generador i rectificacioacute
El generador transforma la rotacioacute del seu eix en electricitat
Com la velocitat de rotacioacute del eix no es constant despreacutes es necessitaragrave rectificar la ona per a que tinga la frequumlegravencia de la red elegravectrica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Produccioacute amb recursos renovables
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Baix Rendiment
Depegraven de la continuiumltat i forccedila del vent
Fort impacte paisatgiacutestic sobre la zona en la que srsquoinstalmiddotla el parc
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
La Radiacioacute Solar
La Radiacioacute Solar arriba a la terra en forma de
Genera gran quantitat denergia tegravermica que srsquoemmagatzema a latmosfera al sogravel i a laigua i la que provoca els vents i el cicle de laigua
Radiacioacute Visible
40De ella depegraven la vida a la terra la fotosiacutentesi i per tant la produccioacute doxigen i biomassa
Radiacioacute Infraroja
57
Radiacioacute Ultravioleta 3
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia SolarSistemes daprofitament de lenergia solar
Via tegravermica
Transformacioacute de la radiacioacute solar en energia tegravermica (Rendiment 65)
Conversioacute fotovoltaica
Transformacioacute de la radiacioacute directament en energia elegravectrica (Rendiment 15)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Transforma directament la radiacioacute solar en energia elegravectrica mitjanccedilant cegravelmiddotlules fotovoltaiques
Les cegravelmiddotlules fotovoltaiques estan construiumldes per una lagravemina de material semiconductor (silici) que teacute la propietat de produir electricitat quan hi incideixen els fotons de les radiacions
La tensioacute magravexima que sobteacute eacutes duns 058V comercialment es fabriquen mograveduls connectats en segraverie i paralel per obtindre la tensioacute i intensitat que necessites
S ilic io PS ilic io p u ro
S ilic io NB a se
R a d ia c io n e s so la re s
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Bagravesicament estan construiumldes per
Plaques fotovoltaiques
Inversor (DCAC)
Transformador
A vegades disposen dun sistema dacumulacioacute i regulacioacute de la carrega si les instalmiddotlacions estagraven aiumlllades de la xarxa comercial
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica Utilitzacions
Instalmiddotlacions connectades a la xarxa
Centrals fotovoltaiques
Sistemes integrats en edificis
Instalmiddotlacions aiumlllades de la xarxa
Electrificacions rurals
Senyalitzacioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Energia Solar Fotovoltaica
Font Renovable
Costos de fabricacioacute siguin molt elevats
El rendiment de la transformacioacute eacutes molt baix del 10 al 15
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica
El panell solar tegravermic esta format per
Plaques planes aiumlllades amb un vidreEn linterior porta tubs en serpentiacute pel qual circula laigua impulsada per la gravetat o per una bomba Lintercambiador tegravermic transferix la calor del sistema primari al acumulador convencional que eacutes el que deu subministrar el consum daigua en qualsevol moment encara que no existisca radiacioacute solar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica Usos
Aigua calenta sanitagraveria
Calefaccioacute
Climatitzacioacute de piscines cobertes i descobertes
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Centrals termosolarsObtenen energia elegravectrica a traveacutes de lenergia tegravermica obtinguda de la radiacioacute solar
La radiacioacute solar es concentra sobre un fluid (aigua oli tegravermic sodietc) aquest passa per un intercanviador i produeix el vapor que acciona la turbina i el generador en el qual sobteacute lenergia elegravectrica con en qualsevol central tegravermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes Heliocegraventrics
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes de Torre central
Aquestes instalmiddotlacions arriben fins a 5MW de potegravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font denergia neta i Gratuiumlta
Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions danys)
La radiacioacute arriba de manera dispersa i inconstant i sha de transformar en el moment en energia tegravermica o elegravectrica ja que no es disposa de cap sistema demmagatzematge Soacuten necessaris sistemes de captacioacute de gran superfiacutecie
Inversioacute inicial elevada ateacutes que els sistemes de captacioacute encara soacuten relativament cars
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Multiplicador de velocitat
Lrsquoeix de la turbina giraragrave molt meacutes lent que lrsquoeix del generador ja que si connectarem directament els dos eixos les pales haurien de girar entre 1000 i 3000 rpm aixoacute pales de meacutes de 45 metres i la velocitat del extrem de la pala seria dos voltes la velocitat del sograve
Generador i rectificacioacute
El generador transforma la rotacioacute del seu eix en electricitat
Com la velocitat de rotacioacute del eix no es constant despreacutes es necessitaragrave rectificar la ona per a que tinga la frequumlegravencia de la red elegravectrica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Produccioacute amb recursos renovables
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Baix Rendiment
Depegraven de la continuiumltat i forccedila del vent
Fort impacte paisatgiacutestic sobre la zona en la que srsquoinstalmiddotla el parc
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
La Radiacioacute Solar
La Radiacioacute Solar arriba a la terra en forma de
Genera gran quantitat denergia tegravermica que srsquoemmagatzema a latmosfera al sogravel i a laigua i la que provoca els vents i el cicle de laigua
Radiacioacute Visible
40De ella depegraven la vida a la terra la fotosiacutentesi i per tant la produccioacute doxigen i biomassa
Radiacioacute Infraroja
57
Radiacioacute Ultravioleta 3
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia SolarSistemes daprofitament de lenergia solar
Via tegravermica
Transformacioacute de la radiacioacute solar en energia tegravermica (Rendiment 65)
Conversioacute fotovoltaica
Transformacioacute de la radiacioacute directament en energia elegravectrica (Rendiment 15)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Transforma directament la radiacioacute solar en energia elegravectrica mitjanccedilant cegravelmiddotlules fotovoltaiques
Les cegravelmiddotlules fotovoltaiques estan construiumldes per una lagravemina de material semiconductor (silici) que teacute la propietat de produir electricitat quan hi incideixen els fotons de les radiacions
La tensioacute magravexima que sobteacute eacutes duns 058V comercialment es fabriquen mograveduls connectats en segraverie i paralel per obtindre la tensioacute i intensitat que necessites
S ilic io PS ilic io p u ro
S ilic io NB a se
R a d ia c io n e s so la re s
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Bagravesicament estan construiumldes per
Plaques fotovoltaiques
Inversor (DCAC)
Transformador
A vegades disposen dun sistema dacumulacioacute i regulacioacute de la carrega si les instalmiddotlacions estagraven aiumlllades de la xarxa comercial
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica Utilitzacions
Instalmiddotlacions connectades a la xarxa
Centrals fotovoltaiques
Sistemes integrats en edificis
Instalmiddotlacions aiumlllades de la xarxa
Electrificacions rurals
Senyalitzacioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Energia Solar Fotovoltaica
Font Renovable
Costos de fabricacioacute siguin molt elevats
El rendiment de la transformacioacute eacutes molt baix del 10 al 15
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica
El panell solar tegravermic esta format per
Plaques planes aiumlllades amb un vidreEn linterior porta tubs en serpentiacute pel qual circula laigua impulsada per la gravetat o per una bomba Lintercambiador tegravermic transferix la calor del sistema primari al acumulador convencional que eacutes el que deu subministrar el consum daigua en qualsevol moment encara que no existisca radiacioacute solar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica Usos
Aigua calenta sanitagraveria
Calefaccioacute
Climatitzacioacute de piscines cobertes i descobertes
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Centrals termosolarsObtenen energia elegravectrica a traveacutes de lenergia tegravermica obtinguda de la radiacioacute solar
La radiacioacute solar es concentra sobre un fluid (aigua oli tegravermic sodietc) aquest passa per un intercanviador i produeix el vapor que acciona la turbina i el generador en el qual sobteacute lenergia elegravectrica con en qualsevol central tegravermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes Heliocegraventrics
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes de Torre central
Aquestes instalmiddotlacions arriben fins a 5MW de potegravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font denergia neta i Gratuiumlta
Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions danys)
La radiacioacute arriba de manera dispersa i inconstant i sha de transformar en el moment en energia tegravermica o elegravectrica ja que no es disposa de cap sistema demmagatzematge Soacuten necessaris sistemes de captacioacute de gran superfiacutecie
Inversioacute inicial elevada ateacutes que els sistemes de captacioacute encara soacuten relativament cars
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Produccioacute amb recursos renovables
ldquoNo contaminardquo (no emet gasos hivernacle ni provoca pluja agravecida)
Baix Rendiment
Depegraven de la continuiumltat i forccedila del vent
Fort impacte paisatgiacutestic sobre la zona en la que srsquoinstalmiddotla el parc
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
La Radiacioacute Solar
La Radiacioacute Solar arriba a la terra en forma de
Genera gran quantitat denergia tegravermica que srsquoemmagatzema a latmosfera al sogravel i a laigua i la que provoca els vents i el cicle de laigua
Radiacioacute Visible
40De ella depegraven la vida a la terra la fotosiacutentesi i per tant la produccioacute doxigen i biomassa
Radiacioacute Infraroja
57
Radiacioacute Ultravioleta 3
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia SolarSistemes daprofitament de lenergia solar
Via tegravermica
Transformacioacute de la radiacioacute solar en energia tegravermica (Rendiment 65)
Conversioacute fotovoltaica
Transformacioacute de la radiacioacute directament en energia elegravectrica (Rendiment 15)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Transforma directament la radiacioacute solar en energia elegravectrica mitjanccedilant cegravelmiddotlules fotovoltaiques
Les cegravelmiddotlules fotovoltaiques estan construiumldes per una lagravemina de material semiconductor (silici) que teacute la propietat de produir electricitat quan hi incideixen els fotons de les radiacions
La tensioacute magravexima que sobteacute eacutes duns 058V comercialment es fabriquen mograveduls connectats en segraverie i paralel per obtindre la tensioacute i intensitat que necessites
S ilic io PS ilic io p u ro
S ilic io NB a se
R a d ia c io n e s so la re s
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Bagravesicament estan construiumldes per
Plaques fotovoltaiques
Inversor (DCAC)
Transformador
A vegades disposen dun sistema dacumulacioacute i regulacioacute de la carrega si les instalmiddotlacions estagraven aiumlllades de la xarxa comercial
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica Utilitzacions
Instalmiddotlacions connectades a la xarxa
Centrals fotovoltaiques
Sistemes integrats en edificis
Instalmiddotlacions aiumlllades de la xarxa
Electrificacions rurals
Senyalitzacioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Energia Solar Fotovoltaica
Font Renovable
Costos de fabricacioacute siguin molt elevats
El rendiment de la transformacioacute eacutes molt baix del 10 al 15
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica
El panell solar tegravermic esta format per
Plaques planes aiumlllades amb un vidreEn linterior porta tubs en serpentiacute pel qual circula laigua impulsada per la gravetat o per una bomba Lintercambiador tegravermic transferix la calor del sistema primari al acumulador convencional que eacutes el que deu subministrar el consum daigua en qualsevol moment encara que no existisca radiacioacute solar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica Usos
Aigua calenta sanitagraveria
Calefaccioacute
Climatitzacioacute de piscines cobertes i descobertes
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Centrals termosolarsObtenen energia elegravectrica a traveacutes de lenergia tegravermica obtinguda de la radiacioacute solar
La radiacioacute solar es concentra sobre un fluid (aigua oli tegravermic sodietc) aquest passa per un intercanviador i produeix el vapor que acciona la turbina i el generador en el qual sobteacute lenergia elegravectrica con en qualsevol central tegravermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes Heliocegraventrics
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes de Torre central
Aquestes instalmiddotlacions arriben fins a 5MW de potegravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font denergia neta i Gratuiumlta
Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions danys)
La radiacioacute arriba de manera dispersa i inconstant i sha de transformar en el moment en energia tegravermica o elegravectrica ja que no es disposa de cap sistema demmagatzematge Soacuten necessaris sistemes de captacioacute de gran superfiacutecie
Inversioacute inicial elevada ateacutes que els sistemes de captacioacute encara soacuten relativament cars
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
La Radiacioacute Solar
La Radiacioacute Solar arriba a la terra en forma de
Genera gran quantitat denergia tegravermica que srsquoemmagatzema a latmosfera al sogravel i a laigua i la que provoca els vents i el cicle de laigua
Radiacioacute Visible
40De ella depegraven la vida a la terra la fotosiacutentesi i per tant la produccioacute doxigen i biomassa
Radiacioacute Infraroja
57
Radiacioacute Ultravioleta 3
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia SolarSistemes daprofitament de lenergia solar
Via tegravermica
Transformacioacute de la radiacioacute solar en energia tegravermica (Rendiment 65)
Conversioacute fotovoltaica
Transformacioacute de la radiacioacute directament en energia elegravectrica (Rendiment 15)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Transforma directament la radiacioacute solar en energia elegravectrica mitjanccedilant cegravelmiddotlules fotovoltaiques
Les cegravelmiddotlules fotovoltaiques estan construiumldes per una lagravemina de material semiconductor (silici) que teacute la propietat de produir electricitat quan hi incideixen els fotons de les radiacions
La tensioacute magravexima que sobteacute eacutes duns 058V comercialment es fabriquen mograveduls connectats en segraverie i paralel per obtindre la tensioacute i intensitat que necessites
S ilic io PS ilic io p u ro
S ilic io NB a se
R a d ia c io n e s so la re s
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Bagravesicament estan construiumldes per
Plaques fotovoltaiques
Inversor (DCAC)
Transformador
A vegades disposen dun sistema dacumulacioacute i regulacioacute de la carrega si les instalmiddotlacions estagraven aiumlllades de la xarxa comercial
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica Utilitzacions
Instalmiddotlacions connectades a la xarxa
Centrals fotovoltaiques
Sistemes integrats en edificis
Instalmiddotlacions aiumlllades de la xarxa
Electrificacions rurals
Senyalitzacioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Energia Solar Fotovoltaica
Font Renovable
Costos de fabricacioacute siguin molt elevats
El rendiment de la transformacioacute eacutes molt baix del 10 al 15
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica
El panell solar tegravermic esta format per
Plaques planes aiumlllades amb un vidreEn linterior porta tubs en serpentiacute pel qual circula laigua impulsada per la gravetat o per una bomba Lintercambiador tegravermic transferix la calor del sistema primari al acumulador convencional que eacutes el que deu subministrar el consum daigua en qualsevol moment encara que no existisca radiacioacute solar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica Usos
Aigua calenta sanitagraveria
Calefaccioacute
Climatitzacioacute de piscines cobertes i descobertes
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Centrals termosolarsObtenen energia elegravectrica a traveacutes de lenergia tegravermica obtinguda de la radiacioacute solar
La radiacioacute solar es concentra sobre un fluid (aigua oli tegravermic sodietc) aquest passa per un intercanviador i produeix el vapor que acciona la turbina i el generador en el qual sobteacute lenergia elegravectrica con en qualsevol central tegravermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes Heliocegraventrics
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes de Torre central
Aquestes instalmiddotlacions arriben fins a 5MW de potegravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font denergia neta i Gratuiumlta
Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions danys)
La radiacioacute arriba de manera dispersa i inconstant i sha de transformar en el moment en energia tegravermica o elegravectrica ja que no es disposa de cap sistema demmagatzematge Soacuten necessaris sistemes de captacioacute de gran superfiacutecie
Inversioacute inicial elevada ateacutes que els sistemes de captacioacute encara soacuten relativament cars
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia SolarSistemes daprofitament de lenergia solar
Via tegravermica
Transformacioacute de la radiacioacute solar en energia tegravermica (Rendiment 65)
Conversioacute fotovoltaica
Transformacioacute de la radiacioacute directament en energia elegravectrica (Rendiment 15)
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Transforma directament la radiacioacute solar en energia elegravectrica mitjanccedilant cegravelmiddotlules fotovoltaiques
Les cegravelmiddotlules fotovoltaiques estan construiumldes per una lagravemina de material semiconductor (silici) que teacute la propietat de produir electricitat quan hi incideixen els fotons de les radiacions
La tensioacute magravexima que sobteacute eacutes duns 058V comercialment es fabriquen mograveduls connectats en segraverie i paralel per obtindre la tensioacute i intensitat que necessites
S ilic io PS ilic io p u ro
S ilic io NB a se
R a d ia c io n e s so la re s
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Bagravesicament estan construiumldes per
Plaques fotovoltaiques
Inversor (DCAC)
Transformador
A vegades disposen dun sistema dacumulacioacute i regulacioacute de la carrega si les instalmiddotlacions estagraven aiumlllades de la xarxa comercial
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica Utilitzacions
Instalmiddotlacions connectades a la xarxa
Centrals fotovoltaiques
Sistemes integrats en edificis
Instalmiddotlacions aiumlllades de la xarxa
Electrificacions rurals
Senyalitzacioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Energia Solar Fotovoltaica
Font Renovable
Costos de fabricacioacute siguin molt elevats
El rendiment de la transformacioacute eacutes molt baix del 10 al 15
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica
El panell solar tegravermic esta format per
Plaques planes aiumlllades amb un vidreEn linterior porta tubs en serpentiacute pel qual circula laigua impulsada per la gravetat o per una bomba Lintercambiador tegravermic transferix la calor del sistema primari al acumulador convencional que eacutes el que deu subministrar el consum daigua en qualsevol moment encara que no existisca radiacioacute solar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica Usos
Aigua calenta sanitagraveria
Calefaccioacute
Climatitzacioacute de piscines cobertes i descobertes
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Centrals termosolarsObtenen energia elegravectrica a traveacutes de lenergia tegravermica obtinguda de la radiacioacute solar
La radiacioacute solar es concentra sobre un fluid (aigua oli tegravermic sodietc) aquest passa per un intercanviador i produeix el vapor que acciona la turbina i el generador en el qual sobteacute lenergia elegravectrica con en qualsevol central tegravermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes Heliocegraventrics
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes de Torre central
Aquestes instalmiddotlacions arriben fins a 5MW de potegravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font denergia neta i Gratuiumlta
Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions danys)
La radiacioacute arriba de manera dispersa i inconstant i sha de transformar en el moment en energia tegravermica o elegravectrica ja que no es disposa de cap sistema demmagatzematge Soacuten necessaris sistemes de captacioacute de gran superfiacutecie
Inversioacute inicial elevada ateacutes que els sistemes de captacioacute encara soacuten relativament cars
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Transforma directament la radiacioacute solar en energia elegravectrica mitjanccedilant cegravelmiddotlules fotovoltaiques
Les cegravelmiddotlules fotovoltaiques estan construiumldes per una lagravemina de material semiconductor (silici) que teacute la propietat de produir electricitat quan hi incideixen els fotons de les radiacions
La tensioacute magravexima que sobteacute eacutes duns 058V comercialment es fabriquen mograveduls connectats en segraverie i paralel per obtindre la tensioacute i intensitat que necessites
S ilic io PS ilic io p u ro
S ilic io NB a se
R a d ia c io n e s so la re s
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Bagravesicament estan construiumldes per
Plaques fotovoltaiques
Inversor (DCAC)
Transformador
A vegades disposen dun sistema dacumulacioacute i regulacioacute de la carrega si les instalmiddotlacions estagraven aiumlllades de la xarxa comercial
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica Utilitzacions
Instalmiddotlacions connectades a la xarxa
Centrals fotovoltaiques
Sistemes integrats en edificis
Instalmiddotlacions aiumlllades de la xarxa
Electrificacions rurals
Senyalitzacioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Energia Solar Fotovoltaica
Font Renovable
Costos de fabricacioacute siguin molt elevats
El rendiment de la transformacioacute eacutes molt baix del 10 al 15
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica
El panell solar tegravermic esta format per
Plaques planes aiumlllades amb un vidreEn linterior porta tubs en serpentiacute pel qual circula laigua impulsada per la gravetat o per una bomba Lintercambiador tegravermic transferix la calor del sistema primari al acumulador convencional que eacutes el que deu subministrar el consum daigua en qualsevol moment encara que no existisca radiacioacute solar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica Usos
Aigua calenta sanitagraveria
Calefaccioacute
Climatitzacioacute de piscines cobertes i descobertes
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Centrals termosolarsObtenen energia elegravectrica a traveacutes de lenergia tegravermica obtinguda de la radiacioacute solar
La radiacioacute solar es concentra sobre un fluid (aigua oli tegravermic sodietc) aquest passa per un intercanviador i produeix el vapor que acciona la turbina i el generador en el qual sobteacute lenergia elegravectrica con en qualsevol central tegravermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes Heliocegraventrics
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes de Torre central
Aquestes instalmiddotlacions arriben fins a 5MW de potegravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font denergia neta i Gratuiumlta
Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions danys)
La radiacioacute arriba de manera dispersa i inconstant i sha de transformar en el moment en energia tegravermica o elegravectrica ja que no es disposa de cap sistema demmagatzematge Soacuten necessaris sistemes de captacioacute de gran superfiacutecie
Inversioacute inicial elevada ateacutes que els sistemes de captacioacute encara soacuten relativament cars
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica
Bagravesicament estan construiumldes per
Plaques fotovoltaiques
Inversor (DCAC)
Transformador
A vegades disposen dun sistema dacumulacioacute i regulacioacute de la carrega si les instalmiddotlacions estagraven aiumlllades de la xarxa comercial
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica Utilitzacions
Instalmiddotlacions connectades a la xarxa
Centrals fotovoltaiques
Sistemes integrats en edificis
Instalmiddotlacions aiumlllades de la xarxa
Electrificacions rurals
Senyalitzacioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Energia Solar Fotovoltaica
Font Renovable
Costos de fabricacioacute siguin molt elevats
El rendiment de la transformacioacute eacutes molt baix del 10 al 15
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica
El panell solar tegravermic esta format per
Plaques planes aiumlllades amb un vidreEn linterior porta tubs en serpentiacute pel qual circula laigua impulsada per la gravetat o per una bomba Lintercambiador tegravermic transferix la calor del sistema primari al acumulador convencional que eacutes el que deu subministrar el consum daigua en qualsevol moment encara que no existisca radiacioacute solar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica Usos
Aigua calenta sanitagraveria
Calefaccioacute
Climatitzacioacute de piscines cobertes i descobertes
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Centrals termosolarsObtenen energia elegravectrica a traveacutes de lenergia tegravermica obtinguda de la radiacioacute solar
La radiacioacute solar es concentra sobre un fluid (aigua oli tegravermic sodietc) aquest passa per un intercanviador i produeix el vapor que acciona la turbina i el generador en el qual sobteacute lenergia elegravectrica con en qualsevol central tegravermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes Heliocegraventrics
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes de Torre central
Aquestes instalmiddotlacions arriben fins a 5MW de potegravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font denergia neta i Gratuiumlta
Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions danys)
La radiacioacute arriba de manera dispersa i inconstant i sha de transformar en el moment en energia tegravermica o elegravectrica ja que no es disposa de cap sistema demmagatzematge Soacuten necessaris sistemes de captacioacute de gran superfiacutecie
Inversioacute inicial elevada ateacutes que els sistemes de captacioacute encara soacuten relativament cars
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Fotovoltaica Utilitzacions
Instalmiddotlacions connectades a la xarxa
Centrals fotovoltaiques
Sistemes integrats en edificis
Instalmiddotlacions aiumlllades de la xarxa
Electrificacions rurals
Senyalitzacioacute
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Energia Solar Fotovoltaica
Font Renovable
Costos de fabricacioacute siguin molt elevats
El rendiment de la transformacioacute eacutes molt baix del 10 al 15
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica
El panell solar tegravermic esta format per
Plaques planes aiumlllades amb un vidreEn linterior porta tubs en serpentiacute pel qual circula laigua impulsada per la gravetat o per una bomba Lintercambiador tegravermic transferix la calor del sistema primari al acumulador convencional que eacutes el que deu subministrar el consum daigua en qualsevol moment encara que no existisca radiacioacute solar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica Usos
Aigua calenta sanitagraveria
Calefaccioacute
Climatitzacioacute de piscines cobertes i descobertes
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Centrals termosolarsObtenen energia elegravectrica a traveacutes de lenergia tegravermica obtinguda de la radiacioacute solar
La radiacioacute solar es concentra sobre un fluid (aigua oli tegravermic sodietc) aquest passa per un intercanviador i produeix el vapor que acciona la turbina i el generador en el qual sobteacute lenergia elegravectrica con en qualsevol central tegravermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes Heliocegraventrics
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes de Torre central
Aquestes instalmiddotlacions arriben fins a 5MW de potegravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font denergia neta i Gratuiumlta
Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions danys)
La radiacioacute arriba de manera dispersa i inconstant i sha de transformar en el moment en energia tegravermica o elegravectrica ja que no es disposa de cap sistema demmagatzematge Soacuten necessaris sistemes de captacioacute de gran superfiacutecie
Inversioacute inicial elevada ateacutes que els sistemes de captacioacute encara soacuten relativament cars
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Energia Solar Fotovoltaica
Font Renovable
Costos de fabricacioacute siguin molt elevats
El rendiment de la transformacioacute eacutes molt baix del 10 al 15
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica
El panell solar tegravermic esta format per
Plaques planes aiumlllades amb un vidreEn linterior porta tubs en serpentiacute pel qual circula laigua impulsada per la gravetat o per una bomba Lintercambiador tegravermic transferix la calor del sistema primari al acumulador convencional que eacutes el que deu subministrar el consum daigua en qualsevol moment encara que no existisca radiacioacute solar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica Usos
Aigua calenta sanitagraveria
Calefaccioacute
Climatitzacioacute de piscines cobertes i descobertes
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Centrals termosolarsObtenen energia elegravectrica a traveacutes de lenergia tegravermica obtinguda de la radiacioacute solar
La radiacioacute solar es concentra sobre un fluid (aigua oli tegravermic sodietc) aquest passa per un intercanviador i produeix el vapor que acciona la turbina i el generador en el qual sobteacute lenergia elegravectrica con en qualsevol central tegravermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes Heliocegraventrics
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes de Torre central
Aquestes instalmiddotlacions arriben fins a 5MW de potegravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font denergia neta i Gratuiumlta
Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions danys)
La radiacioacute arriba de manera dispersa i inconstant i sha de transformar en el moment en energia tegravermica o elegravectrica ja que no es disposa de cap sistema demmagatzematge Soacuten necessaris sistemes de captacioacute de gran superfiacutecie
Inversioacute inicial elevada ateacutes que els sistemes de captacioacute encara soacuten relativament cars
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica
El panell solar tegravermic esta format per
Plaques planes aiumlllades amb un vidreEn linterior porta tubs en serpentiacute pel qual circula laigua impulsada per la gravetat o per una bomba Lintercambiador tegravermic transferix la calor del sistema primari al acumulador convencional que eacutes el que deu subministrar el consum daigua en qualsevol moment encara que no existisca radiacioacute solar
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica Usos
Aigua calenta sanitagraveria
Calefaccioacute
Climatitzacioacute de piscines cobertes i descobertes
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Centrals termosolarsObtenen energia elegravectrica a traveacutes de lenergia tegravermica obtinguda de la radiacioacute solar
La radiacioacute solar es concentra sobre un fluid (aigua oli tegravermic sodietc) aquest passa per un intercanviador i produeix el vapor que acciona la turbina i el generador en el qual sobteacute lenergia elegravectrica con en qualsevol central tegravermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes Heliocegraventrics
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes de Torre central
Aquestes instalmiddotlacions arriben fins a 5MW de potegravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font denergia neta i Gratuiumlta
Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions danys)
La radiacioacute arriba de manera dispersa i inconstant i sha de transformar en el moment en energia tegravermica o elegravectrica ja que no es disposa de cap sistema demmagatzematge Soacuten necessaris sistemes de captacioacute de gran superfiacutecie
Inversioacute inicial elevada ateacutes que els sistemes de captacioacute encara soacuten relativament cars
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Energia Solar Tegravermica Usos
Aigua calenta sanitagraveria
Calefaccioacute
Climatitzacioacute de piscines cobertes i descobertes
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Centrals termosolarsObtenen energia elegravectrica a traveacutes de lenergia tegravermica obtinguda de la radiacioacute solar
La radiacioacute solar es concentra sobre un fluid (aigua oli tegravermic sodietc) aquest passa per un intercanviador i produeix el vapor que acciona la turbina i el generador en el qual sobteacute lenergia elegravectrica con en qualsevol central tegravermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes Heliocegraventrics
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes de Torre central
Aquestes instalmiddotlacions arriben fins a 5MW de potegravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font denergia neta i Gratuiumlta
Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions danys)
La radiacioacute arriba de manera dispersa i inconstant i sha de transformar en el moment en energia tegravermica o elegravectrica ja que no es disposa de cap sistema demmagatzematge Soacuten necessaris sistemes de captacioacute de gran superfiacutecie
Inversioacute inicial elevada ateacutes que els sistemes de captacioacute encara soacuten relativament cars
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Centrals termosolarsObtenen energia elegravectrica a traveacutes de lenergia tegravermica obtinguda de la radiacioacute solar
La radiacioacute solar es concentra sobre un fluid (aigua oli tegravermic sodietc) aquest passa per un intercanviador i produeix el vapor que acciona la turbina i el generador en el qual sobteacute lenergia elegravectrica con en qualsevol central tegravermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes Heliocegraventrics
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes de Torre central
Aquestes instalmiddotlacions arriben fins a 5MW de potegravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font denergia neta i Gratuiumlta
Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions danys)
La radiacioacute arriba de manera dispersa i inconstant i sha de transformar en el moment en energia tegravermica o elegravectrica ja que no es disposa de cap sistema demmagatzematge Soacuten necessaris sistemes de captacioacute de gran superfiacutecie
Inversioacute inicial elevada ateacutes que els sistemes de captacioacute encara soacuten relativament cars
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes Heliocegraventrics
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes de Torre central
Aquestes instalmiddotlacions arriben fins a 5MW de potegravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font denergia neta i Gratuiumlta
Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions danys)
La radiacioacute arriba de manera dispersa i inconstant i sha de transformar en el moment en energia tegravermica o elegravectrica ja que no es disposa de cap sistema demmagatzematge Soacuten necessaris sistemes de captacioacute de gran superfiacutecie
Inversioacute inicial elevada ateacutes que els sistemes de captacioacute encara soacuten relativament cars
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Solar Elegravectrica
Sistemes de Torre central
Aquestes instalmiddotlacions arriben fins a 5MW de potegravencia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font denergia neta i Gratuiumlta
Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions danys)
La radiacioacute arriba de manera dispersa i inconstant i sha de transformar en el moment en energia tegravermica o elegravectrica ja que no es disposa de cap sistema demmagatzematge Soacuten necessaris sistemes de captacioacute de gran superfiacutecie
Inversioacute inicial elevada ateacutes que els sistemes de captacioacute encara soacuten relativament cars
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font denergia neta i Gratuiumlta
Inesgotable (es calcula que la vida del Sol es prolongaria fins uns 6000 milions danys)
La radiacioacute arriba de manera dispersa i inconstant i sha de transformar en el moment en energia tegravermica o elegravectrica ja que no es disposa de cap sistema demmagatzematge Soacuten necessaris sistemes de captacioacute de gran superfiacutecie
Inversioacute inicial elevada ateacutes que els sistemes de captacioacute encara soacuten relativament cars
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Srsquoanomena biomassa a les restes drsquoanimals plantes i RSU que poden utilitzar-se per obtindre energia
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Biomasa
Directament Com a
combustible
BiogagravesBiocombustible
Per a obtindre combustibles
Liacutequids o gasosos
Biomassa
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Ajuda a desfer-nos dels nostres propis residus i per tant a reciclar i reutilitzar
Cost de transport de la materia prima
La combustioacute suposa laparicioacute de productes contaminants
Patiacutecules CO CO2 SOx NOx (menys que en els combustibles fogravessils)Residus sogravelids Residus liacutequids
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Maremotriu
EstuarioEstuarioM ar
M ar
M area alta M area baja
Els sistemes bagravesics sobre els que sestagrave aprofundint per aprofitar lenergia mareomotriu soacuten middot Lenergia de les marees middot Lenergia de les ones
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
AVANTATGES
INCONVENIENTS
Font Renovable
Efecte corrosiu de laigua salada sobre les parts metagravelmiddotliques de les instalmiddotlacions
Condicions atmosfegraveriques adverses
Dificultat en el transport de lenergia produiumlda fins als punts de consum
Elevats costos que representen la majoria dinstalmiddotlacions
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Central Geotermiques
Geotermica
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Distribucio electrica
Geotermica
380 kV110 kV
40 kV380 V
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Centrals Tegravermiques
CentralsNuclears
Centrals Hidragraveuliques
Centrals Eograveliques
Biomasa
Maremotriu
Centrals Solars
Potencia electrica
Geotermica
La potencia elegravectrica drsquoun aparell eacutes la velocitat a la que aquest aparell
consumeix energia per a poder funcionar es mesura en watts (w)
Moltes voltes usarem muacuteltiples del watt (1kw = 1000 w)
Lrsquoenergia que consumeix un aparell es mesura en Kwh
1 kwh significa que un aparell de 1kw de potegravencia ha estat funcionant durant 1h
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Termino de potencia 3kW x 2meses x 14152centeurokW mes 849 euro
Termino de energia 758 kWh x 80401 centeurokWh 6094 euro
Impto sobre electricidad 4864s6943 x 105113 355 euro
Alquiler equipos de medida 2 meses x 54 centeuromes 108 euro
IVA 16 s7406 1185 euro
IMPORTE 8591 euro
Potencia contratada
Energia consumida
Precio
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
1200 w
180 w
800 w
200 w
1600 w 150 w
100 w
20 w
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Termino de potencia 345kW x 30 dias x 00565 eurokW dia 585 euroTermino de energia 256 kWh x 01177 eurokWh 3015 euroImpto sobre electricidad 4864 s36 x 105113 184 euroAlquiler equipos de medida 30dias x 001874 eurodia 056 euroIVA 18 691 euro
IMPORTE 4531 euro
Quant costa tindre la llum durant 4 hores diaries durant un mes I si gastem una pereta de baix consum de 20w
100 w
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Les magravequines necessiten energia per funcionar aquesta pot ser de diverses formes segons la constitucioacute de la magravequina
MAgraveQUINAENERGIA 1 ENERGIA 2
ENERGIA PERDUDA
Lrsquoenergia i les magravequines
(Pe Elegravectrica) (Pe Mecagravenica)
(Pe caloriacutefica)
(Pe MOTOR)
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Cal diferenciar primer que res 3 conceptes diferents
No eacutes el mateix
El Treball (W)
La Potegravencia (P)
El rendiment (n)
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Es considera el treball com la forccedila que cal fer sobre algun objecte per desplaccedilar-lo una certa distancia
bull Eacutes una forma drsquoenergia ja que les altres formes drsquoenergia poden transformar-se en treball
bull Es mesura en joules (J) que equival a un Newton per metre
El treball
W = F x d
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
Cagravelcul del treball realitzat
50 Kg55 Kg
50 Kg
2 m
50 Kg25 Kg
F=55Kg d=2mW=55 x 2 = 110 Kgm
F=25Kg d=0mW=55 x 0 = 0 Kgm
Nota 1 kilograacutemetro (kgm) = 98 julios (J)
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
La potencia eacutes la quantitat de treball que es capaccedil de fer una magravequina en un temps determinat
bull La potencia es mesura en watts (w) que equival a un joule per segon
t
WP
La Potegravencia
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
No tota lrsquoenergia que entra en una magravequina es fa servir per a fer treball sinoacute que una part drsquoaquesta es perd
El rendiment es defineix com la relacioacute que hi ha entre el treball uacutetil srsquoobteacute i lrsquoenergia que se subministra per obtindrersquol
Subm
util
E
W
El rendiment
- Slide 1
- Slide 2
- Slide 3
- Slide 4
- Slide 5
- Slide 6
- Slide 7
- Slide 8
- Slide 9
- Slide 10
- Slide 11
- Slide 12
- Slide 13
- Slide 14
- Slide 15
- Slide 16
- Slide 17
- Slide 18
- Slide 19
- Slide 20
- Slide 21
- Slide 22
- Slide 23
- Slide 24
- Slide 25
- Slide 26
- Slide 27
- Slide 28
- Slide 29
- Slide 30
- Slide 31
- Slide 32
- Slide 33
- Slide 34
- Slide 35
- Slide 36
- Slide 37
- Slide 38
- Slide 39
- Slide 40
- Slide 41
- Slide 42
- Slide 43
- Slide 44
- Slide 45
- Slide 46
- Slide 47
- Slide 48
- Slide 49
- Slide 50
- Slide 51
- Slide 52
- Slide 53
- Slide 54
- Slide 55
- Slide 56
- Slide 57
- Slide 58
- Slide 59
- Slide 60
- Slide 61
- Slide 62
- Slide 63
- Slide 64
- Slide 65
- Slide 66
- Slide 67
- Slide 68
- Slide 69
- Slide 70
- Slide 71
-
