L’Empar

de l‘Obrer«un per tots, tots per a un»

Façana de l’Empar de l’Obrer

Primer local de l’Empar de l’Obrer, al carrer Premià (1913)

Font: Arxiu Històric de Sants

La Societat Cooperativa Col·lectiva l’Empar de l’Obrer va ser fundada al carrer Premià l’any 1909. Després de molts canvis i en un altre context històric, el 1947 esdevingué la Popular Santsenca. Actualment, l’edifici és la seu de les diferents federacions de cooperatives (treball, consum, serveis i transports)

Balanç econòmic de L’Empar de l’Obrer, el primer semestre del 1910

Del capital col·lectiu, un 20% es dedicava a l’educacióFont: SERVICOOP

L’Empar de l’Obrer tingué un naixement vinculat als co-rrents subterranis de la maçoneria i l’espiritisme, molt presents en el moviment obrer català del segle XIX.

En el seu primer local del carrer Premià, s’hi reunia -cap a 1911- un grup de tradició llibertària, naturista i vegetariana, que practicava “la camaraderia amorosa” -l’amor lliure o el polia-mor- preconitzada per autors de l’anarquisme individualista com Hans Ryner o Emile Armand.

Amb Armand, precisament, hi treballaria el membre de la cooperativa Josep Elizalde, que als anys vint visqué a França en el projecte de l’anarquista francès. Elizalde, a la seva tornada, conferencià habitualment -sovint a l’Empar de l’Obrer- sobre temàtiques com les llengües internacio-nals.

Orígens espiritistes i maçons

Acte organitzat per la Secció Coral i l’Agrupació Cultural de l’Empar de l’Obrer,

el 3 de febrer de 1934

Els actors i cantaires eren membres de la cooperativa, com Neus Martí, dona activa també a l’Agrupació Femenina

Font: Arxiu Històric de Sants

Carnet de Fausto Giner, de la Secció Coral, als anys 30

Font: Arxiu Històric de Sants

El 1920, la Cooperativa adquirí en propie-tat un nou edifici als números 13 i 15 del mateix carrer Premià, una casa de planta, entresòl i dos pisos, construïda el 1872 per Joan Costa i Almirall en una parcel·la de 360 m2.

En el nou edifici s’hi amplià la cooperativa de consum, i es promogué una secció de cultura molt activa sobretot als anys 20 i 30, on s’hi feren des de classes d’ido –una va-riant més mediterrània de l’esperanto- fins a corals i excursions a la natura.

Disposaven de sala de teatre, biblioteca i d’una escola dirigida pel professor Solé, que defensava que «las escuelas coope-ratistas pueden y deben ir creando no ya los compañeros, sino los hombres hermanos unidos por un ideal común».

Nou edifici i vida cultural activa

«¿Desterraremos de nosotros todos los rencores propios de indi-viduos inconscientes, no de compañeros, que sólo deben desear la emancipación moral e intelectual de la masa productora? Con todas nuestras fuerzas, con toda nuestra pasión, hemos de im-pulsar a los niños hacia el compañerismo, y que sus fuerzas las dirijan todos hacia el bien de la libertad humana. Dejando como si hubiese sido una pesadilla todos nuestros individualismos, los cuales no conducen a nada práctico»

L’Empar de l’Obrer (1928), a Acción Cooperatista

L’any 1933 les dones de la cooperativa crea-ren l’Agrupació Femenina, presidida per Neus Martí, que es coordinà amb les dones de l’Agrupació Femenina de Propaganda Cooperatista, on les feministes de les coope-ratives s’organitzaven en l’àmbit català. Anys després, les cooperatives de Sants reteren un homenatge a Martí.

L’Empar de l’Obrer estava federada amb la resta de cooperatives barcelonines, i participà del grup que fixà els criteris a adoptar en les compres en comú de les cooperatives.

Formava part també del Grup de Sants, amb el qual coordinava des de la compra conjun-ta de carbó fins a actes propagandístics com el Dia de la Cooperació.

Dins d’aquesta filosofia d’implicació en el moviment cooperativista -o, com es deia ales-hores, cooperatista-, també es relacionà amb grups internacionals, com expressa la recolli-da de diners que féu entre els socis per a unes cooperatives de Bulgària afectades per un de-sastre natural.

El lema de l’Empar de l’Obrer, com en mol-tes altres cooperatives catalanes, era «Un per tots, tots per a un!», que sintetitzava els seus objectius: la fraternitat obrera.

Implicació cooperatista

Text que celebra el 25è aniversari de l’Empar de l’Obrer i la Festa Internacional de la Cooperació (1934)

Font: Arxiu Històric de Sants

La botiga de queviures de l’Empar de l’Obrer no tancà durant els anys de la Guerra Civil, però l’arribada del franquisme suposà la fi de la seva activitat sociopolítica i la seva pràctica dissolució.

El 1939 fou absorbida com a sucursal de la Flor de Maig, i el 1947, amb 73 socis, passà a denominar-se la Popular Santsenca.

La Popular hagué d’afrontar un moment en què els buròcrates franquis-tes dilapidaven de forma fraudulenta el patrimoni cooperatiu. L’any 1954, el seu president Ramon Batllle, conjuntament amb altres cooperativistes com Albert Pérez Baró, exigí que la Unión Territorial de Coopera-tivas, l’estructura franquista que integrava les cooperatives catalanes, retés comptes de la situació econòmica i patrimonial del moment.

Pervisqué els anys més durs del franquisme, en un context de declivi general i de tancament de cooperatives, i ho féu amb un dèficit econòmic només pal·liat amb actes festius com els balls de diumenge, fins que la cooperativa s’anà diluint cap els anys 80. Avui, l’edifici és la seu de la Con-federació de Cooperatives de Catalunya, la Federació de Cooperatives de Treball, la Federació de Transports i Serveis de Catalunya, la Fede-ració de Cooperatives de Consumidors i Usuaris; així com les coopera-tives Aposta, Ara_Coop, el Grup Clade i la Fundació Seira.

De la guerra a la Popular Santsenca

Les seus més emblemàtiques

L’Empar de l’Obrer (1913)Font: Arxius Històric de Sants, fons propi

La Popular Santsenca (1991)Font: Arxius Històric de Sants, fons propi

El rètol del Celler de Sants on encara es pot llegir que havia sigut de

la cooperativa la Popular Santsenca (2009)Fotografia: La Ciutat Invisible

La seu de les federacions de cooperatives al carrer Premià (2009)Fotografia: La Ciutat Invisible