Psicocat Orientació

JORNADA SOBRE DIFICULTATS EN LECTOESCRIPTURA:

DETECCIÓ I INTERVENCIÓ

Martorell 23 de novembre 2013

LECTURA IV

Als hiverns de molt fred, quan la temperaturaaconsegueix molts graus sota zero, no fa estrany sentirles canonades de la conducció de l’aigua han espetegat.Això passa perquè l’aigua s’hi gela i una manera d’evitar-ho és no tancar del tot les aixetes i deixar quel’aigua baixi per tal que no arribi a gelar-se.Perquè, a diferència d’altres casos que amb el freds’encongeixen, l’aigua augmenta de volum en gelar-se. Podràs comprovar-ho si omples d’aigua freda un flascó

de vidre, el tanques hermèticament i el poses al congelador de la nevera durant dos o tres dies.

• “...car en aquell moment exacte vaig renunciar a examinar-me perquè el terror que em produïa, el dolor físic que se’n deriva, el descontrol que en seguia, la secreció de saliva, de suor de llàgrimes, era un preu massa alt i vaig acceptar covardament el coixí de la benevolència familiar. ¿No t’agrada? Doncs deixem-ho córrer. El més greu era que m’agradava, però no ho vaig dir a ningú.

• Maria Aurèlia Capmany “Mala memòria” 1987

TRASTORNS ESPECÍFICS DEL DESENVOLUPAMENT RESOLUCIÓ ENS/1544/2013

Llenguatge Conducta Aprenentatge

La dislèxia és una dificultat significativa en la forma escrita del llenguatge, que és independent de qualsevol causa emocional, cultural o intel·lectual

ES UNA DISFUNCIÓ NO UN RETARD MADURATIU

. Shaywitz 2003 Dystexia Pediatrics in Review 24(5) 147

El seu origen és neurològic

Estudi coordinat per el Dr. E. Paulesu.

– Es van estudiar persones dislèctiques de parla anglesa, francesa i italiana, en les tres llengües van presentar una menor activació en les àrees cerebrals de l’hemisferi esquerre que els seus homòlegs del grup control

En la dislèxia s’observa un alt component genètic.

• La història familiar és un dels factors de risc més important

MODEL CAUSAL DE LA DISLÈXIA U.FRITH (1997)

S. Defior i F. Serrano

Anomalia

Neurológica-genéticaNivell biològic

Aprenentatge pobre Dèficit

Lecto-escritura específic

Nivell cognitiu

HabilitatsAlfabètiques AlteracionsPobres específiques

Nivell comportament

AMBIENT

NIVELL COGNITIU EN LA DISLÈXIA

Es una disfunció específica del llenguatge que afecta al processament fonològic

LLENGUAJE LECTURA

CONCIENCIA FONOLÒGICA

FONOLOGIA

SEMÀNTICA

SINTÀXIS

PRAGMÀTICA

DECODIFICACIÓ

COMPRENSIÓ

La realitat és:

L'objectiu és:

Que l’alumne/a aconsegueixi suficients competències per arribar a una velocitat i precisió en la descodificació per que aquests factors no limitin la comprensió del text

Això s’aconsegueix amb una velocitat de 90/100 p.m. i menys del 20% d’errors

Sempre presentaran:

- Dificultats en el llenguatge escrit

– Dificultats en l’escriptura

– Dificultats significatives en l’ortografia

• Sovint presenten:• Dificultats en

matemàtiques especialment en el aprenentatge de símbols i sèries de xifres com taules de multiplicar

• Problemes de memòria a curt termini i d’organització

• Dificultats per seguir instruccions i seqüències complexes

• Fluctuacions de capacitat

• Tenen dificultats per respondre a les exigències escolars en totes les àrees d’estudi

• Poden presentar carències d’aprenentatge

• Potser, carències en les habilitats socials

• Baixa autoestima que influeix negativament en l’aprenentatge

L’ensenyament sistemàtic i explícit de base fonètica:

Millora significativament el reconeixement i l’escriptura de paraules dels nens d’infantil i primer cicle.

Millora la comprensió lectora dels alumnes És eficaç per les nenes i nens procedents de nivells socials i

econòmics diversos Es particularment beneficiós per les nens que tenen

dificultats para aprendre a llegir i que presenten risc de desenvolupar problemes de lectura

Es més eficaç quan s’introdueix ben aviat, s’ha d’adquirir a Educació Infantil i primer cicle de Educació Primària

Les lectures orals repetides i controlades milloren la fluïdesa lectora y el reconeixement lector general

Les alumnes llegeixen i rellegeixen un text diverses vegades o fins arribar a un nivell determinat de fluïdesa

La pràctica de la lectura oral millora amb àudio, programes informàtics lectors, ajuda de companys, etc.

No hi ha evidencia científica que confirmi que el temps que es dedica a la lectura silenciosa i independent, amb poca ajuda, millori la fluïdesa i el rendiment lector general.

Una nit de lluna plenatramuntàrem la carena,lentament, sense dir res...Si la lluna feia el pletambé el féu la nostra pena.

L'estimada m'acompanyade pell bruna i aire greu(com una Mare de Déuque han trobat a la muntanya).

Perquè ens perdoni la guerra,que l'ensagna, que l'esguerra.Abans de passar la ratlla,m'ajec i beso la terrai l'acarona amb l'espatlla.

A Catalunya deixíel dia de ma partidamitja vida condormida;l'altra meitat vingué amb miper no deixar-me sense vida.

Avui en terres de Françai demà més lluny potser,no em moriré d'enyorançaans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallèstres turons fan una serra,quatre pins un bosc espès,cinc quarteres massa terra.«Com el Vallès no hi ha res.»

Que els pins cenyeixin la cala,l'ermita dalt del pujol;i a la plana un tenderolque batega com una ala.

Una esperança desfeta,una recança infinita,i una pàtria tan petitaque la somio completa.

És difícil comprendre el que llegim si no entenem les paraules del text

El 1926 Alexandre Galí en la seva obra “L’ensenyament de l’ortografia als infants” va establir la divisió entre ortografia natural i ortografia arbitrària

Ortografia natural: respon sempre a un problema en el procés del llenguatge

/r/ per /rr/ Ortografia

arbitrària: respon a dèficits en la memòria ortogràfica

/-/ per /r/

La seva ortografia és inconsistent,indistintament utilitza una grafia correctament o comet un error

La representació que té la Maria en el seu llenguatge intern correspon a la forma correcta (/jugar/)

La Maria entén la paraula “jugar” no reconeix la paraula “cucar”

Falla en l’etiquetatge verbal, en “endevinar” la grafia que correspon a cada so

Paraula clau per a les persones adultes dislèctiques:

ACCESSIBILITAT

EFECTE PIGMALIÓ Rosenthal

Les expectatives dels pares amb els seus fills, dels mestres amb els alumnes tenen tendència a complir-se.

L’experiment Rosenthal En una escola es va fer un test d'intel·ligència a varies classes. Sense corregir-lo, Rosenthal va seleccionar un 20% d'alumnes de cada classe i va dir als professors que aquest 20% era el grup més intel·ligent.

Aquest grup a final de curs va avantatjar als seus companys en quatre punts el seu coeficient intel·lectual.

Quant s’espera més de una persona se li ofereix més atenció, més informació, més exigència, se li donen més oportunitats para fer preguntes i consultes.

El Nen/a Necessita:– Donar el temps necessari– Establir un temps màxim de deures a casa

– Sempre que sigui possible, ajustar o adaptar els

materials escrits a les característiques i nivell del nen. – Llegir amb regularitat als nens. El fet de no llegir amb

fluïdesa no ha d’impedir que pugui gaudir i seguir la lectura d’una altra persona.

– Disposar de materials diversos i adaptats a les característiques i necessitats dels nens amb dificultats (llibres de lectura fàcil, contes gravats, etc.)

– Fer un ús adequat de les noves tecnologies (lectors de llibres, etc.).

– No corregir dues vegades el mateix error, etc..

Associació Lectura Fàcilwww.lecturafacil.net/

H. G. Wells, L’home invisible

Beneficis de llegir al nen/a

Llegir en veu alta al nen/a i escoltar al nen quan ens llegeix millora el temps compartit i contribueix al seu desenvolupament de diferents maneres: Crea un vincle entre el nen i l’adult Ajuda a millorar les habilitats de comprensió i d’atenció Incrementa el període d’atenció del nen L’ajuda a construir i/o ampliar el seu vocabulari L’ajuda a millorar la qualitat gramatical en les feines

escolars Amplia els seus coneixements i la seva informació

Article 82Article 82

Criteris d’organització dels Criteris d’organització dels centres per a atendre els centres per a atendre els alumnes amb trastorns alumnes amb trastorns d’aprenentatge o de d’aprenentatge o de comunicació relacionats comunicació relacionats amb l’aprenentatge amb l’aprenentatge escolarescolar

Quines eines tenim actualment?

Les adaptacions curriculars: Són les decisions referides a la programació

o a les activitats de classe que: seleccionar, prioritzar, temporalitzar, referides a un determinat alumne/a o a un grup d’alumnes.

Pla individualitzat (PI): És una programació, una metodologia o uns

criteris d’avaluació, de vegades també un emplaçament, que sols utilitzarem per a un determinat alumne/a

RESOLUCIÓ ENS/1544/2013, de 10 de juliol, de l’atenció educativa a l’alumnat amb trastorns de l’aprenentatge.

No podem demanar a un alumne que faci allò que no es capaç de fer, però no deixeu de demanar-li allò que si pot fer

Empatia, compassió, necessitat de sentir-se estimat i acceptat; són emociones y universals

A través de

• 1) Intervenció a l’escola per la comprensió i acceptació dels T.E.A.E. Si fa falta s’hauran de fer adaptacions en les avaluacions i l’estudi

• 2) Suport a la família per què doni al nen/nena una atenció emocional adequada i l’ajudin en la qualitat i quantitat de l’estudi

BIBLIOGRAFIA

El arte de leer – Jose Morais. Ed Visor Mal d’escola – Daniel Pennac. Ed

Empúries Guía para padres de niños dislèxicos –

Neus Buisán. Ed. Síntesis

García Marquez pide la jubilación de la ortografía en el Congreso de Zacatecas (7/4/1997)

“Jubilemos la ortografía, terror del ser humano desde la cuna”, “simplifiquemos la gramática”, “humanicemos sus leyes”, Eran las consignas del escritor “como botellas arrojadas a la mar, con la esperanza de que lleguen al dios de las palabras”