LECTURA A L’AULA

9
Maragarida Aritzeta - Col·lecció Gran Angular - número 143. AIGÜES DE TARDOR LECTURA A L’AULA ESO. Nivell 2 INCLOU LES ACTIVITATS PER A LA VERSIÓ ADAPTADA LOU TIVITATS A VERSIÓ PTADA

Transcript of LECTURA A L’AULA

Page 1: LECTURA A L’AULA

Maragarida Aritzeta - Col·lecció Gran Angular - número 143.

AIGÜES DE TARDOR

LECTURA A L’AULAESO. Nivell 2

INCLOULES ACTIVITATS

PER A LA VERSIÓADAPTADA

LOUTIVITATSA VERSIÓPTADA

Page 2: LECTURA A L’AULA

L’autora: Margarida Aritzeta

Va néixer a Valls (Alt Camp) el juliol de 1953. Es va doctorar en filologia catalana després d’estudiarmagisteri, història moderna i contemporània, filologia i belles arts. És professora de teoria de la litera-tura a la Universitat Rovira i Virgili. Ha publicat assaig literari i històric i ha tingut cura d’edicions crítiquesde diversos autors. La seva primera obra publicada és un assaig: Carrasclet-Veciana (1979). Ha escritliteratura per a adults, camp en què ha guanyat el premi Víctor Català de contes i narracions l'any 1980i el premi Sant Joan de novel·la el 1983. Des d'aleshores ha publicat nombroses obres, sobretotnovel·les, algunes de les quals van adreçades al públic infantil i juvenil, com ara:

- Emboscades al Gran Nord, Ed. 62, 1997.- Emboscadas no Gran Norte, Ed. Galaxia, 1997.- Un rock d'estiu, Ed. Columna, 1992- Udarako rocka, Ed. Desclée de Brouwer, 1992.- La volta al món de Gilbert, el lloro, Ed. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995- El castell del Tascó, Ed. Pirene, 1988.

I a l’Editorial Cruïlla ha publicat dues de les seves obres juvenils més venudes: L’aiguamoll dels coco-drils i El castell del cor menjat, sèrie Vermella de la col·lecció El Vaixell de Vapor.

AIG

ÜES

DE

TAR

DO

R

2

RECURSOSPER AL

PROFESSOR

Fitxa tècnica

Lectura recomanada per alumnes de 2nd’ESOMalgrat que el tema principal que es presentapugui resultar allunyat de la realitat dels joves, nodeixa de ser un tema d’actualitat i que a alhoras’hi relacionen altres temes amb situacions enquè qualsevol jove s’hi pot sentir identificat.

Novel·la realistaTemes que tracta:• La violència• La violència de gènere• Fugir de responsabilitats• La immigració• La solidaritat

Títol: Aigües de tardorAutora: Margarida AritzetaCol·lecció: Gran AngularSèrie i número: 143ISBN: 84-661-1372-XPàgines: 167

Page 3: LECTURA A L’AULA

Fitxatècnica

AIG

ÜES

DE

TAR

DO

R

3

RECURSOSPER AL

PROFESSOR

ARGUMENT

La vida de l’Elisenda ha transcorregut fins ara sense sobresalts: se’n surt en elsestudis, és ben acceptada per la colla del bar, juga a bàsquet, té un xicot, enToni, que sembla que se l’estima molt... Alguna cosa, però, ha fet dubtar la noiad’aquesta relació... I ara, la vida de l’Elisenda travessa una tempesta. Quan hadit a en Toni que vol distanciar-se’n, que vol aclarir els seus sentiments, al xicotse li desmunta el seu món i reacciona amb violència. Llavors, l’Elisenda, enmigd’un temporal de tardor trobarà en René en una situació límit: en René, l’exci-rurgià de Metges Sense Fronteres, el rodamón que ha abandonat el benestar ila família, obsedit per la violència que va viure a la guerra de Cambodja, queara es dedica a voltar pel món tocant la guitarra. En aquesta trobada l’Elisendai en René optaran per sobreposar-se als fets i donar-se cadascun una novaoportunitat.

Page 4: LECTURA A L’AULA

AIG

ÜES

DE

TAR

DO

R

4

RECURSOSPER AL

PROFESSOR

OBJECTIUS DIDÀCTICS DE LA LECTURA

• Llegir un text literari en veu alta, de manera expressiva i amb el ritme i l’entonació adequats.• Aplicar les estratègies i les habilitats necessàries per a una bona comprensió lectora.• Saber identificar l'estructura formal d'un text literari: parts, flash-backs, tipus de narrador.• Recrear-se en la lectura com a font de plaer per convertir la lectura literària en una activitat de lleure.• Transmetre a través de la lectura valors d’amistat, respecte, estimació i confiança.

TEMES

Guia didàctica

La violènciaÉs el tema principal de la novel·la,tot i que sota formes diferents. Elsdos personatges principals i unaltre d'important són víctimes de laviolència, d'una manera o unaaltra: l'Elisenda pateix l'agressió delseu xicot, en René pateix encara lesconseqüències de la guerra deCambodja i l'Ahmed és agredit alfinal per gent del poble.

Violència de gènereEn Toni agredeix la seva xicota,l'Elisenda, al mercat. Aquest fet ésel desencadenant de tota l'acció.Després va a cercar-la i la troba enun camí solitari. Aquí ella per pri-mer cop té por del noi i fuig, i elxicot enamorat, divertit i sociableapareix de sobte com un noi peri-llós, capaç de qualsevol cosa.Després d'aquests fets, es presen-ten les reflexions i els punts devista dels dos implicats, agressor ivíctima (pàgs. 102-110 i 78-82,respectivament), i això ens permetconèixer que el primer és tambévíctima del seu entorn familiar i

que és un ésser insegur que actuacom ho fa per amagar la sevafeblesa. Veiem, per una banda, queen Toni no és un monstre, sinó unnoi que no ha tingut sort amb laseva família i que s'equivoca en lamanera d'intentar superar les sevesmancances; de l'altra, quel'Elisenda se sent desconcertada,angoixada i sola, i es debat entrel'amor d’en Toni i la por d'unesreaccions que no pot entendre.

Fugir de responsabilitatsEn René ha patit tot l'horror de laguerra de Cambodja, on va anarcom a cooperant mèdic vint anysenrere. Ha quedat traumatitzatespecialment per la mort de ladona que ell estimava, en un bom-bardeig. Després ha intentat duruna vida convencional, a París, ons'ha casat i ha tingut tres filles, peròno n'ha estat capaç i ha fugit, aban-donant la família i la feina. Aquestainformació no la tenim fins al final(pàg. 96-99), tot i que al llarg de lanovel·la hi ha tot un seguit de refe-rències.

La immigracióTant en René, francès i rodamón,com l'Ahmed, marroquí, despertenles sospites de la gent del poblesense altre fonament que el fet deser diferents a la majoria. Això elsporta a agredir l'Ahmed per error,creient que ha fet un mal que real-ment no ha fet.

La solidaritatEn diferents moments hi ha perso-natges que mostren generositat isolidaritat davant els altres. Lasituació més evident és quan enRené arrisca la vida per salvarl'Elisenda, però també n'hi ha demenys transcendents: aquestdefensa la noia de l'agressió delseu xicot, acompanya la vellaGertrudis perquè no estigui sola lanit de la castanyada, la cura quanes fa mal, l'Ahmed acompanya enRené amb la camioneta per estal-viar-li problemes, l'Elisenda li volregalar la seva guitarra a en René.Són actes de generositat, gratuïts,que no esperen recompensa.

Page 5: LECTURA A L’AULA

AIG

ÜES

DE

TAR

DO

R

5

RECURSOSPER AL

PROFESSOR

CONTEXTUALITZACIÓ

L’obra es situa en un context molt proper a la nostra realitat geogràfica i en un temps molt actual. La part prin-cipal de la novel·la es situa en zones d'horts que hi ha al voltant de moltes poblacions catalanes: més o menysplanes, properes a un riu o un canal, amb xarxes de camins que condueixen a diferents parcel·les; i el des-enllaç, en un molí tradicional mogut per la força de l'aigua, sovint amb dos o tres pisos, en algun talús al cos-tat del corrent, molts d'ells ara abandonats.

Però malgrat aquesta proximitat també hi ha referències a altres realitats més allunyades i no per això menysreals: la guerra de Cambodja amb la intervenció dels khmer rojos, la presència de personatges d’altres païsosi referents a cançons que canta el personatge d’en René com ara: els Lieder de Schubert i fragments de leslletres (J.W. Goethe, Wilhelm Meister).

VOCABULARI

Encara que el lèxic d'aquesta obra no és difícil per a alumnes adolescents, seria interessant assegurar-se queconeixen el significat d'alguns mots potser menys usats: marjades, bardissa, traüt, ranera, balbes, debades,esfereïda, arraulit, inerme, marrada, rieral, estimbar, esvoranc, esllavissar...

SUGGERIMENTS I ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

• Animeu els alumnes a buscar informació sobre Valls i l'Alt Camp, els seus costums i les seves tradicions (cal-çots, castellers...) i la seva situació geogràfica, amb les serres que delimiten la comarca i d'on recull l'aiguael Francolí.

• Proposeu de fer un petit estudi del clima mediterrani, concretament del seu règim pluviomètric, a partir dedades de Valls mateix o d'altres poblacions catalanes pròximes al litoral.

• Documenteu-vos sobre la guerra de Cambodja i recolliu dades sobre la geografia, la història, Angkor...

Guiadidàctica

Page 6: LECTURA A L’AULA

AIG

ÜES

DE

TAR

DO

R

6

RECURSOSPER AL

PROFESSOR

Classe: Data:

Alumnes Mecànica lectora Comprensió Valoració general(pronúncia, velocitat directa del text

i entonació)

Avaluar de l’1 al 5

Avaluació competència lectora

Page 7: LECTURA A L’AULA

Avaluació competència lectora

AIG

ÜES

DE

TAR

DO

R

7

Qui va entrar a l’habitació?a) El sotsinspector i la mare de la dispesera.b) El sotsinspector i la filla de la dispesera.c) El sotsinspector i en René.

Què és el que va trobar buit l’inspector?a) La funda de la guitarra.b) La motxilla dels llibres.c) Una bossa per les botes.

Qui tenia el rostre marcat per la tragèdia?a) En René.b) El sotsinspector.c) La dispesera.

Què és el que podria passar si no se n’hagués anat en René?a) Explicaria els motius de la seva tragèdia.b) Parlaria amb la dispesera.c) Li faria una abraçada tendra i delicada.

EL SOTSINSPECTOR CIURANA de la policia municipal va agafar la funda de la guitar-

ra del Pirata amb un gest mecànic. [...]. Però ara la bossa era buida, inútil, com la

pell d’una serp abandonada a la vora del camí.

–No tenia res més?

–Una motxilleta amb uns quants llibres, roba per canviar-se i un parell de botes.–va

respondre la mare de la dispesera, que l’havia acompanyat a l’habitació.

–Ho ha pres tot aquest matí o ha tornat més tard?– va preguntar en Ciurana.

La dona es va arronsar d’espatlles. [...]

–Semblava bon home. Era net i endreçat, llegia llibres i diaris. Sempre pagava pun-

tualment. A la meva filla li agradava. Com a client, vull dir. Parlava sempre en veu

baixa i a més a més, cantava unes cançons precioses.

I pensa que el trobarà a faltar. En René li recordava el seu difunt marit quan era

jove. El seu rostre marcat per la tragèdia li provocava els mateixos sentiments que

el del seu marit quan estava malalt. I tenia l’esperança que algun dia li ho explica-

ria tot, i ella el podria consolar amb una abraçada tendra i delicada. Però si se n’ha

anat, això ja no podrà passar. El sotsinspector es va adonar que la vella no diria res

més i que ho hauria de provar amb la filla.

(Pàg. 31)

Llegeix amb atenció aquest text, extret del llibre Aigües de tardor de Margarida Aritzeta, i encercla la res-posta adequada:

3

2

1

4

Page 8: LECTURA A L’AULA

AIG

ÜES

DE

TAR

DO

R

8

RECURSOSPER AL

PROFESSOR

OBJECTIUS

L'activitat proposada consisteix a buscar la millor imatge artística d'horts o molins, amb la finalitat d'ajudar elsalumnes a imaginar els indrets on es desenvolupa l'acció de la novel·la. Aquesta imatge pot consistir en unapintura, un dibuix o una fotografia.

MATERIAL

Cercadors d'Internet i pàgines web relacionades amb l'art.

DESENVOLUPAMENT

En una aula amb ordinadors i connexió a Internet, demaneu que els alumnes busquin, per parelles, les imat-ges indicades més amunt i triïn de comú acord una d'un molí i una d'horts. Caldrà valorar quina imatge ésmés representativa i alhora agrada més.

A continuació, feu que busquin amb un cercador noves imatges artístiques d'horts i molins i les imprimeixinper ensenyar-les als companys. Si això no fos possible, doneu l'adreça electrònica de la imatge trobada alscompanys perquè la puguin valorar. Finalment, que votin quina imatge d'entre totes prefereix la classe. Es potimprimir i penjar-la a l'aula.

DURADA

Una sessió d'una hora pot ser suficient: un quart per buscar les imatges indicades i fer-ne la tria per parelles,mitja hora per buscar-ne de noves i un quart per posar-les en comú i votar, aproximadament.

Animació lectora

Page 9: LECTURA A L’AULA

LECTURA A L’AULA

El projecte compta amb una proposta de treball que recull, en primer lloc, les informacions, les

orientacions didàctiques i els recursos necessaris perquè el professorat pugui treballar

adequadament la lectura de l’obra a l’aula; i, en segon lloc, s’adjunten les activitats de treball

individual per als alumnes que han estat organitzades d’acord a tres moments del procés lector:

activitats d’anticipació lectora, activitats de comprensió lectora i, finalment, activitats de síntesi

lectora. Les versions adaptades també tenen una proposta d'activitats específica.

La proposta de treball, recollida en aquest quadern, es troba a www.cruilla.cat.

Projecte: Editorial CruïllaAutor: Joan Ramon PerellóEdició i disseny: comgràfic

2007, Editorial CruïllaBalmes, 245 - 08006 Barcelona

Telèfon d’Atenció al Client: 902 12 33 36www.cruilla.cat

ESO. Nivell 1

L’altra cara de la veritat, Beverly Naidoo. El Vaixell de Vapor, sèrie Vermella 125

Fora de joc, Jordi Sierra i Fabra. Gran Angular 139Fora de joc adaptació. Versió de Maria Pau Roca

ESO. Nivell 2

Amics de mort, Emili Teixidor. Gran Angular 119

Aigües de tardor, Margarida Aritzeta. Gran Angular 143Aigües de tardor adaptació. Versió d’Anna Vilà

ESO. Nivell 3

No és la fi del món, Geraldine McCaughrean. Gran Angular 141

Quan tot comença, Pere Pons. Gran Angular 146Quan tot comença adaptació. Versió de Josep M. Codony

El projecte LECTURA A L’AULA neix amb la intenció d’ajudar al professorat en el treball de formar els noisi les noies en la seva dimensió literària, a la qual es dóna un especial èmfasi en els nous currículums. Lalectura, més enllà de ser una eina indispensable en el procés d’aprenentatge, esdevé una peça vital per ala formació integral de la persona.

Els títols que us fem arribar són el resultat d’un procés de selecció que en garanteix tant la qualitat literària

com l’adequació pedagògica a les característiques de l’alumnat a qui s’adreça. Un equip de docents enactiu n’ha valorat els aspectes de competència lingüística (lèxic, estructura, comprensió, etc.) així comd’altres que incideixen en els àmbits de desenvolupament personal i social dels alumnes. Els títols escollits

s’han agrupat en tres nivells de dificultat lectora amb la intenció de donar resposta a la diversitat existenten les aules. Per aquest mateix motiu, en cada un dels nivells s’ha seleccionat una de les obres per fer-ne una versió adaptada que permet una lectura més fàcil encara que respectant la qualitat de l’obra

original.

1147

58