LBII Llibre Blanc Valencia

LLIBRE BLANC DE LS DEL VALENCI - IIINICIATIVES PER AL FOMENT DEL VALENCI

VALNCIA 2008

COLLECCI RECERCA, 9 ELS AUTORS ACADMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA Edita: Publicacions de lACADMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA Avinguda de la Constituci, 284. 46019 Valncia [email protected] - www.avl.gva.es Supervisi general: Secci de Foment de ls del Valenci Coordinador: Honorat Ros i Pardo Disseny i maquetaci: Espirelius Impressi: Grfiques Vimar ISBN: 978-84-482-5060-7 Depsit legal: V-4310-2008

SUMARI GENERAL

Prembul Sinopsi

I. ANLISIS GLOBALS II. ESTUDIS PER MBITS III. RECAPITULACI DINICIATIVES PER AL FOMENT DEL VALENCI

Abstracts Resmenes ndex general

Totes les administracions pbliques haurien de prendre en consideraci els dictmens o informes que, respecte a la situaci sociolingstica actual del valenci, han elaborat darrerament diferents institucions. Estos informes destaquen la prdua de vitalitat del valenci i plantegen la necessitat daplicar actuacions urgents. En este sentit, cal assenyalar que encara no shan aplicat satisfactriament algunes disposicions de la Llei ds i Ensenyament del Valenci, el 25 aniversari de la qual sesdevindr el 2008. La Generalitat hauria de propiciar que les institucions valencianes i les organitzacions poltiques, sindicals i ciutadanes, formalitzen un ample pacte cvic pel foment del valenci, encoratjant la societat valenciana a aprofundir en els drets lingstics i a renovar el comproms per a promoure ls del valenci en tots els mbits socials. A este respecte, s desitjable que es produsca una convergncia solidria entre les institucions valencianes, les associacions cviques i els grups implicats en el foment del valenci, a fi de coordinar mesures pragmtiques i positives en favor del seu s normal. LAcadmia Valenciana de la Llengua soferix a tota la societat valenciana a participar activament en este procs.

de la Declaraci Institucional de lAcadmia Valenciana de la Llengua de 29 de juny del 2007. Cal un nou impuls per a fomentar ls del valenci

PREMBUL

25 Anys de la Llei ds i Ensenyament del Valenci

El 23 de novembre de 1983, desprs de dos-cents setanta-sis anys de la supressi de ls oficial i pblic del valenci, les Corts Valencianes, sense cap vot en contra, aprovaren a Alacant la Llei ds i Ensenyament del Valenci (LUEV). Enguany fa vint-i-cinc anys. Laprovaci de la llei va ser una fita histrica ja que, coincidint amb una llarga reivindicaci de la nostra societat, el valenci deix legalment de ser marginat i la Generalitat inici un procs de promoci i foment de la llengua amb lobjectiu primordial dassolir lequiparaci efectiva amb el castell i garantir ls normal i oficial dambds idiomes en condicions digualtat. Es posaven aix les bases de la convivncia lingstica dels valencians. El fet de celebrar els primers vint-i-cinc anys de la vigncia de la llei no pot reduir-se a ponderar lesfor que aleshores feren els diputats de les Corts Valencianes per a superar les discrepncies i aprovar un marc unitari per a aplicar la poltica lingstica. Tampoc no pot circumscriures a exalar la fidelitat dels milers de valencians fidels a lidioma, o a homenatjar els qui al llarg de cinc lustres han vetlat, des dels diferents governs, per laplicaci de la llei. Al contrari, s un bon moment per a fer balan i una nova oportunitat per a insistir en laplicaci dels manaments de la LUEV, dacord amb larticle 6 de lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana, en qu es proclama que la llengua prpia de la Comunitat Valenciana s el valenci.Llibre blanc de ls del valenci-I

LAcadmia Valenciana de la Llengua, en la declaraci institucional que aprov amb motiu del 20 aniversari de la LUEV, va manifestar que a pesar que hi ha hagut etapes i ritmes daplicaci diferents, el balan general s positiu, b que encara no satisfactori () i cal propiciar un nou impuls per a aconseguir una situaci de plena normalitat i va insistir en el requisit que perqu la recuperaci del valenci siga efectiva cal, de nou i com sempre, el concurs de tota la societat valenciana. Amb aquell motiu, lAVL es va fixar lobjectiu delaborar un llibre blanc en qu es documentara lestat de ls del valenci. Aquella iniciativa es basava en les competncies que figuren en la Llei de Creaci de lAVL, consistents en vetlar per ls normal del valenci i elaborar les observacions i propostes pertinents en qualsevol de les seues manifestacions, les quals hauran delevar-se, principalment, al Consell de la Generalitat i a les Corts Valencianes. Els objectius del Llibre blanc-I foren els segents: Avaluar, des de perspectives diferents, el que sha aconseguit fins ara en la recuperaci i promoci del valenci, i destacar-ne les mancances en relaci amb les previsions de la Llei ds i Ensenyament. Analitzar les perspectives de futur del valenci, tenint en compte les expectatives, les implicacions i les esperances dels diferents sectors de la societat valenciana. El Llibre blanc I shavia plantejat com un instrument per a propiciar encontres cvics, com ms amplis millor, a fi dincidir en la promoci del valenci. I, sobretot, havia de proporcionar elements indiscutibles8

PREMBUL

per a proposar al Consell de la Generalitat i a les Corts Valencianes noves actuacions poltiques, seguint els manaments de la Llei ds i Ensenyament del Valenci. En conseqncia, era imprescindible comptar amb un coneixement precs de la situaci sociolingstica valenciana. Tenint present que des de feia anys no disposvem de dades generals sobre el coneixement i s del valenci, lAVL va decidir promoure i realitzar una enquesta general sobre la situaci social de la llengua, en la lnia de les que havia elaborat la Conselleria de Cultura i Educaci (denominaci actual) els anys 1985, 1989, 1992 i 1995. Este primer pas era absolutament necessari per a conixer de primera m la competncia lingstica dels valencians, els mbits i nivells ds (oral i escrit), les actituds lingstiques, les valoracions i les perspectives de futur. Noms a partir dels resultats es podria analitzar levoluci de la situaci actual del valenci, comparant-la amb les dades sociolingstiques anteriors, i elaborar un informe concret. En aix va consistir el treball que es va presentar amb el ttol LLIBRE BLANC DE LS DEL VALENCI-I. Enquesta sobre la situaci social del valenci. 2004. En lelaboraci del Llibre blanc de ls del valenci lAcadmia Valenciana de la Llengua pretenia, a ms, implicar els diversos agents socials compromesos amb la llengua. Calia propiciar, per tant, el concurs dentitats cviques i de persones rellevants preocupades per la promoci del valenci, aix com de tcnics en sociolingstica, a fi de compilar una documentaci especfica sobre lestat del valenci i la seua perspectiva de futur en els diferents mbits socials. Es tractava de propiciar una anlisi qualitativa de la situaci sociolingstica valenciana que aportara elements plurals suficients perqu lAVL poguera elaborar les observacions i propostes pertinents a fi de millorar ls del valenci en qualsevol de les seues manifestacions. Este projecte lhem situat en la celebraci del 25 aniversari de la Llei ds i Ensenyament del Valenci. El LLIBRE BLANC DE LS DEL VALENCI-II. Iniciatives per al foment de ls del valenci que teniu a les mans ns el fruit.Llibre blanc de ls del valenci-II

El Llibre blanc de ls del valenci-II aplega les aportacions de 63 collaboradors que, des de la seua responsabilitat intellectual i la plena llibertat dexpressi, presenten les seues anlisis i opinions en relaci el procs que fa vint-i-cinc anys obr la LUEV, reflexionen sobre la situaci actual del valenci i aporten elements per a introduir una innovaci necessria. Entre ells hi ha: setze professors universitaris (especialistes en dret, filologia, antropologia, economia, sociologia, sociolingstica, traducci i comunicaci, sistemes informtics), dotze tcnics en poltica lingstica, cinc presidents dentitats professionals o associacions cviques, cinc tcnics en administraci educativa, quatre tcnics en noves tecnologies, quatre periodistes, tres directius del mn editorial, tres escriptors, dos cantautors, dos telegs, dos tcnics en immigraci, dos tcnics en comunicaci audiovisual, un actor, un productor daudiovisuals, un gestor de cooperativisme, un llibrer, un tcnic en investigaci social Tots sn especialistes i capdavanters compromesos, en diferents vessants, en la promoci del valenci.9

Des de les seues conviccions i maneres de dir ens han donat resposta a la requesta. Sn les seues paraules, els seus balanos i les seues propostes. Sn paraules compromeses, des de diferents vessants i visions, amb el foment del valenci. Des de la pluralitat ens aproximen a la realitat complexa de la situaci sociolingstica valenciana. Hi ha elogis i crtiques, esperances i urgncies, valoracions de mancances i propostes de futur Tot plegat sn noves iniciatives per al foment del valenci. Entenem que en el seu conjunt ens mostren nous camins i bones prctiques perqu la nostra llengua supere la asimetria social a qu es troba sotmesa i perqu el seu s recupere la normalitat que la normativa legal establix com a dret que cal garantir. s per aix que ens proposem difondre-les, des de la plena convicci que el futur del valenci solament ser possible si la societat valenciana assumix plenament el que assenyala el prembul de la Llei ds i Ensenyament del Valenci: La llengua valenciana s part substancial del patrimoni cultural de tota la nostra societat, i la recuperaci i extensi del seu s com un dels factors de retrobament de la nostra identitat com a poble, ens pertoca a tots els valencians.

Honorat Ros i Pardo / Coordinador del Llibre blanc de ls del valenci10

SINOPSI

El Llibre blanc de ls del valenci-II, a ms dels elements introductoris i els de carcter orientatiu per al lector, presenta lestructura segent: I. QUATRE TEMES GENERALS SOBRE LA SITUACI SOCIOLIGSTICA: Reptes actuals de la normalitzaci lingstica Lestatus jurdic del valenci Etapes del procs de recuperaci del valenci Levoluci social del valenci II. CATORZE ESTUDIS PER MBITS: Referents a la famlia, les administracions pbliques, lensenyament, lmbit jurdic, els mitjans de comunicaci, el mn del llibre, els espectacles, la can, la immigraci, el mn associatiu, el mn festiu, les confessions religioses, el mn econmic i les noves tecnologies. En cada mbit participen quatre collaboradors: un dells realitza un estudi general i els altres tres han escrit articles sobre altres aspectes parcials. III. RECAPITULACI DINICIATIVES PER AL FOMENT DE LS DEL VALENCI: s un resum, elaborat per la Secci de Foment de ls del Valenci de lAVL, de les innovacions que els autors consideren oportunes perqu els objectius del nostre estatus lingstic sacomplisquen plenament. Ats que els collaboradors hi fan reiteradament referncia, incloem ac part els documents segents: Dictamen del Consell Valenci de Cultura sobre la Llengua (1998), Pacte pel Valenci dels grups majoritaris de les Corts Valencianes (2001) i part del Captol VII Recapitulaci: Una invitaci a continuar avanant del Llibre blanc de ls del valenci- I Enquesta sobre la situaci social del valenci 2004. ABSTRACTS I RESMENES: s un resum, en castell i en angls, dels quatre temes generals, dels catorze estudis per mbits i de la recapitulaci diniciatives.11

I. ANLISIS GLOBALS

I.1

14

I.1 I.2 I.3

REPtEs actUaLs dE La noRMaLItzacI LEstatUs jURdIc dEL vaLEncI EtaPEs dEL PRocs dE REcUPERacI dEL vaLEncI 1.3.1 Punta de llana del futur del valenci (1982-1995) 1.3.2 Balan de la promoci del valenci (1995-2007)

I.4

anLIsI dE LEvoLUcI socIaL dEL vaLEncI (1983-2005)

I.1 REPTES ACTUALS DE LA NORMALITZACI

ELS REPTES DE LA NORMALITZACI: SOCIETAT, ECONOMIA I LLENGUARafael-llus NiNyoles MoNlloR doctor en sociologIa

I.1

RafaEL-LLUs nInyoLEs MonLLoR(Valncia, 1943)

Llicenciat per la Universitat de Salamanca i doctor en Sociologia per la Universitat de Valncia. Ha sigut professor al Departament de Sociologia en la Facultat de Ciencis Econmiques (1972-1999) de la Universitat de Valncia i de la Univertitat dAlacant. Ha dut a terme la seua activitat com a cap de servici destudis en diferents institucions pbliques (1973-2008). Durant la dictadura franquista va ser assidu collaborador del diari Madrid (19968-1971) i va publicar en algunes de les principipals revistes espanyoles: Cuadernos para el Dilogo, Triunfo, Revista de la Opinin Pblica, Revista del Instituto de Estudios Polticos, etc. Collabor activament en les revistes Gorg, Serra dOr, Telestel, etc. s autor duna mplia bibliografia, publicada en nombrosos idiomes, en la qual destaquen llibres com: Idioma i poder social (1972), Estructura social y poltica lingstica (1975), Cuatro Idiomas para un Estado (1977) i Madre Espaa: aproximacin al nacionalismo espaol (1979).

18

REPtEs actUaLs dE La noRMaLItzacI

I.1

ELS REPTES DE LA NORMALITZACI: SOCIETAT, ECONOMIA I LLENGUARafael-llus NiNyoles MoNlloR

La nostra contribuci vol enfocar levoluci del valenci a partir dels factors dordre social, econmic i territorial que han estat presents durant els 25 anys de vigncia de la LUEV. Amb aquest propsit, es tracen els distints perodes en qu, la interrelaci daquests factors socials, econmics, lingistics--cobra, amb caracterstiques prpies, una particular significaci. Es remarquen alguns dels components valoratius i ideolgics que, juntament amb els canvis materials, han concorreguten al desplegament de les diferents poltiques lingstiques i del procs social de normalitzaci.

SUMARI 1. Larrancada: dels anys seixanta i setanta 2. Els anys vuitanta 3. El punt dinflexi: 1992-1993 4. Daltres horitzons: 1995-2000/2005 5. I sobre el futur

19

I.1

La commemoraci dels 25 anys de vigncia de la Llei ds i Ensenyament del Valenci invita a reflexionar, amb la perspectiva que els anys transcorreguts ens permet, sobre un dels processos de major transcendncia i complexitat que la societat valenciana ha experimentat al llarg de la seua histria: lempresa de rehabilitaci social de la llengua prpia (desprs de tres segles de proscripci i relegament social), dins dun context histric on la nostra societat ha viscut transformacions profundes de la societat i la cultura en el trnsit de la dictadura a la democratitzaci de la vida poltica. La nostra contribuci voldria apuntar algunes idees generals sobre lestat actual de la llengua en funci de levoluci dels factors dordre social, econmic i territorial que han condicionat el desenvolupament del valenci i la poltica lingstica al curs dels darrers 25 anys. Per ens convindr que retrocedim a la situaci dels anys 60 com a punt de partida i que fem tamb alguna consideraci final en direcci al futur. Hem examinat en diferents ocasions la qesti de les relacions entre el factors lingstics amb els tipus destructura social i econmica.1 Els processos socials, els canvis econmics i les transformacions hagudes al nostre el territori sn, sens dubte, a la base de levoluci en la situaci social de la llengua i de les decisions pbliques. Bastar que reiterem, com a punt de partida, que 1) la posici social afecta i s, al seu torn, afectada per la capacitat lingstica en la mesura que el llenguatge juga un paper significatiu dins lestructura social i de leconomia, que 2) la importncia del factor competncia lingstica, en tant que determinant de posicions econmiques i estatus de prestigi, varia notablement dun tipus a un altre destructura social, dun a un altre tipus dactivitat econmica, que 3) el problema de la llengua esdev, finalment, font de preocupaci pblica en la mesura que ls duna llengua predetermina els ingressos, les expectatives o les demandes de poder i prestigi per part dindividus i grups. El problema de la llengua remet a daltres lnies de tensi social.

Passant ja als interrogants concrets: Quina relaci hi ha entre lespeculaci urbanstica i ls de la llengua? Fins a quin punt s compatible el creixement immobiliari amb el progrs de recuperaci del valenci? O els usos lingstics amb els usos del sl (agricultura, indstria o turisme)? Resulta banal o prescindible tenir en compte les relacions entre aquests espais (espais lingstics, economia i territori) per a la configuraci del nostre mbit lingstic i cultural dins dels eixos de desenvolupament dEuropa? Va a poder una societat sense inversi en cincia i tecnologia estendre a aquests mateixos sectors, i a daltres mbits, ls de la seua llengua? I qu t a veure aix amb la qesti identitria? En definitiva, com ha pogut traduir-se al pla de la llengua i de la poltica lingstica el fet que lestructura social valenciana haja passat duna formaci social dominada als anys 50 pel capitalisme agromercantilista a la industrialitzaci dels 60 i 70, i a travs duns processos de canvi (desagraritzaci-industrialitzaci, immigraci econmica, recomposici orgnica de la fora de treball, desenvolupament de les forces productives i creixement econmic) arribar a una situaci que ja es postulava a les darreries dels 80, en funci del trnsit duna economia de producci de bns a una economia de serveis, com a part duna societat postindustrial, modernitzada, dacord amb les caracterstiques econmiques, culturals i poltiques de les societats occidentals ms avanades?2 Perqu no sn ja els canvis descenari, sin la velocitat amb qu shan produt i que han anat mudant-se els actors el que ha fet de la nostra situaci social una realitat complexa.1. LARRANCADA: DELS ANyS SEIxANTA I SETANTA

En el primer tram, hi trobarem el perode de take off o arrancada del moviment global social dels anys 60 i 70. Dues dcades de prehistria institucional, lluita per les llibertats democrtiques i de mobilitza-

1. Estructura social i poltica lingstica, Bromera, Alzira, 1989 (1 ed. cast. 1975); Cuatro idiomas para un Estado, Cambio 16, Madrid, 1977; El Pas Valenci a leix mediterrani, LEixam, 1992. 20

2. R. Ll. Ninyoles (ed.): La societat valenciana: estructura social i institucional, Bromera, Alzira, 2000.


I.1

ci cultural extrasistema, de revoluci dexpectatives que posen les condicions per a la promulgaci de la LUEV del 1983. No hi ha dubte que els anys 60 signifiquen un punt dinflexi transcendental per a lorganitzaci sociolingstica valenciana. El procs de desagraritzaci i industrialitzaci, el fort creixement demogrfic (i larribada dun elevat contingent de m dobra dorigen migratori), la tendncia a les concentracions urbanes o el reforament dels desequilibris territorials intra i interregionals, juntament amb lentramat dinstitucions poltiques que fan crisi, ens porten als inicis dun nou moviment de vindicaci lingstica. Ens trobem en un perode de take off o darrancada, que sestn amb un model econmic, descrit per E. Lluch en les seues caracterstiques bsiques (desenvolupament endogen, petita i mitjana empresa, etc.), i arribem al comenament de la crisi del model pymes (1975) coincident amb la mort de Franco. La situaci valenciana guardava parallelismes interessants amb els casos que llavors remarcrem de Quebec i Blgica: transformaci econmica, canvi de signe demogrfic, sorgiment dunes noves elits intellectuals entre la joventut universitria, conflicte cultural, el secessionisme lingstic davant de la unitat idiomtica del neerlands (Flandes) i francs (Quebec), etc. Per a una economia fonamentalment agrria com lexistent el 1950 (en qu el 50% de la poblaci treballava al sector de lagricultura i el model de producci capitalista havia arribat al 77% de la poblaci), la llengua oral hi predomina per el factor competncia lingstica no pot jugar sin un paper molt relatiu, en ra de lactivitat econmica predominant i en ra que lanalfabetisme s omnilinge: no importa en quina llengua no se sap llegir ni escriure. En lactivitat manual o en la basada en lenergia fsica laptitud lingstica, el problema de la llengua, s difcil que arribe a manifestar-se en tensions extremes. El manteniment lingstic duna llengua popular (amb la superposici del castell com a llengua escrita, formal) tendeix a una situaci relativament estable, com la diglssia tradicional. La transmissi lingstica, a travs de les funcions socials de famlia tradicional, t el seu paper preeminent. I amb aquest, el de llengua materna daltra banda, al nostre cas, proscrita en lesfera pblica.

Aquesta situaci va a canviar de manera radical: la poblaci laboral valenciana arriba a industrialitzar-se i terciaritzar-se a un ritme ms rpid que el conjunt espanyol i per davant de Catalunya. Baste advertir que de 1960 a 1970, quan el sector de major creixement a lestat espanyol s el de serveis, en el conjunt valenci tenint en compte el pes del turisme la poblaci industrial augmenta encara ms rpidament que el sector terciari. El ritme de creixement fabril passa a installar-nos al primer lloc dEuropa. Daltra banda, durant el perode 1965-1975 la poblaci valenciana augmenta ms que en qualsevol altre moment de la histria, i el nostre territori passa a convertir-se, juntament amb Catalunya, el Pas Basc i Madrid, en un important centre datracci migratria procedent de les regions castellanoparlants. El nou component demogrfic, amb un saldo migratori histric brut de 326.426 persones de 1961 a 1970, introdueix una important variable en la situaci lingstica que pot resseguir-se fins avui. El pes daquesta antiga immigraci pot encara advertir-se dins del segment de poblaci major de 65 anys que no parla en valenci. Lalfabetitzaci (serventa de lindustrialisme) i el paper fonamental que ha dassolir la competncia en el llenguatge escrit dins dels processos durbanitzaci i terciaritzaci situaven el futur del valenci en uns altres escenaris. s en el rerefons de canvis socials i econmics i en el nou panorama dexpectatives democrtiques que va poder obrir-se cam una altra manera de veure la situaci lingstica: la via duna normalitzaci basada sobre una conscincia lingstica industrial i urbana, vinculada a les expectatives de la democratitzaci de lestat, la societat i la cultura i associada al procs de modernitzaci. Les noves elits de joves universitaris sorgits, en la seua major part, de les classes mitjanes urbanes, i no en escassa mesura de llengua materna castellana, marcaran alguns dels trets bsics del discurs que, havent estat molt de temps predominants, encara ens podr orientar, des del moment actual, cap al futur. Ara b, encara que els canvis socials, el desplegament dun moviment cultural o els innegables avanos qualitatius en ls del valenci per diferents sectors i la legitimaci social del valenci sobre21

I.1

Taula 1. Rehabilitaci social del valenci.

Taula 2. Transmissi lingstica familiar.

noves bases ideolgiques modernitzaci, cohesi social, valors pblics sense ignorar del tot una tmida liberalitzaci (amb consulta prvia) de les publicacions en les llenges regionals, levoluci havia de ser, lgicament, molt problemtica. La situaci del valenci el 1970 ha quedat descrita al I Informe sociolgico sobre la situacin social de Espaa, dirigit per Amando de Miguel (Fundacin Foessa).3 Una informaci que hauria de ser de notable inters per a lavaluaci de tot aquest procs, ats que ens proporciona les primeres dades procedents de consulta directa a lmbit de la sociologia espanyola. Aquest estudi ens podria aproximar, dalguna manera, al panorama existent a finals dels 60 com a punt de referncia per a una possible avaluaci del procs de normalitzaci. Per hem desperar quinze anys fins que apareguen dades ms segures i fidedignes: la primera enquesta general sobre coneixement i s del valenci (1985) i els resultats dels padrons municipals (1986). No obstant aix, subscrivim les paraules del mateix A. De Miguel quan, en una participaci molt recent en la FAES (Sobre la validez de las encuestas sociolingusticas) recordava que: s un axioma cientfico que es mejor conocer defectuosamente que no conocer.4 Dissortadament, les dades no sn comparatives, per ens donen, almenys, alguna imatge intutiva sobre el sentit daquesta evoluci, malgrat el biaix que pot representar una mostra extreta del collectiu de mestresses de casa. No sembla, en qualsevol cas, que la rehabilitaci social del valenci anara precisament cara laire (taula 1). Un segon i sorprenent indicador com a mostra de la transmissi lingstica familiar (taula 2). El 1975 anuncia el canvi del sistema poltic espanyol i la crisi del model econmic dels anys 60. La crisi oberta amb ladaptaci al nou context del la poltica econmica, lajustament dels sectors3. Fundacin FOESSA (dir. Amando de Miguel), Informe sociolgico sobre la situacin social de Espaa, 1970. 4. Amando de Miguel, Sobre la validez de las encuestas sociolingsticas, dins de Polticas lingsticas y nacionalismos en Espaa, FAES, 2007, pp. 237-260.

22


I.1

productius i les reconversions industrials ens acompanyen des del 1975 fins al 1986. Passem, doncs, de la prehistria (la vintena preparatria dels anys 60 i 70) a la histria que volem referir.2. ELS ANyS VUITANTA

Una visi general sobre la dinmica del sistema entre 1982 i 1993 ens faria recordar que es tracta dun perode de profunda reorganitzaci on totes les estructures poltiques de lEstat han experimentat considerables canvis. Transcorreguts vint anys des de la mort de Franco i dsset des de les primeres eleccions generals, amb majoria socialista en el Parlament, comena un nou cicle poltic guiat per lintent dequilibri i la poltica de pactes. Espanya ingressa en la Comunitat Europea (1986), per roman a lAliana Atlntica. Hi ha un canvi profund en la configuraci poltica i leconomia mundial amb lenfonsament dels sistemes comunistes de planificaci central de leconomia i la societat, amb la fita histrica de la caiguda del mur de Berln (el novembre de 1989). La confluncia daquests factors situa Espanya en una nova posici, on economia social de mercat (llibertat diniciativa econmica amb democrcia industrial i un estat social que controla ms del 50% de la despesa nacional, model europeu de la postguerra) dna pas a leconomia lliure de mercat. En lordre intern remarquem: juliol de 1982, amb lEstatut dAutonomia, i febrer del 1983, amb la Llei ds i Ensenyament del Valenci. Formulat el model constitucional duna sola llengua oficial de lEstat i el reconeixement de lestatus cooficial daltres llenges dins la seua demarcaci autonmica, es decideix finalment, amb una frmula mixta, la disjuntiva entre els principis de la personalitat i de la territorialitat dels drets lingstics. Aquestes dues posicions estan representades respectivament per J. Linz Storch i per lautor daquest article. No s ac el lloc per a discutir-ne la reavaluaci feta recentment daquell debat.5 El marc5. Una anlisi recent de les posicions de J. J. Linz i R. Ll. Ninyoles referit a la situaci

constitucional era, al capdavall, el de la II Repblica, i els arguments no gaire distints. La LUEV va ser una llei progressista pel context en vigor: shi podia pensar de tot, per calia posar-se en cam. I la llei ens hi posava. Aquesta llei no sols significava la devoluci histrica de lestatus juridicopoltic del valenci, sin el resultat de tot un moviment intellectual i cultural arrelat a la dcada dels 60. La llengua podia ser legalment assumida com a vehicle de cultura actual, com a factor del canvi social i a la vegada com a element cohesionador duna societat orientada pels valors democrtics i la modernitat. La dialctica entre el reconeixement social de la identitat prpia i lavan cap a la modernitat, perfectament analitzada en Els temps moderns dAdolf Beltran, situen la mal anomenada qesti lingstica en el nus mateix de la tensi poltica, cultural i social alimentada al postfranquisme. No resulta un fet estrany: un canvi social i poltic daquest volum histric no anava a produir-se sense tensions i conflictes, reals o induts en diferents circumstncies. El 1969 ho advertem: que el grau de rellevncia dels conflictes, com es demostraria al cas valenci, saccentua amb el procs de democratitzaci de la societat, de lEstat i de la cultura. Laguditzaci del conflicte lingstic diem s, aix i per contradictori que ens semble, un ndex probable de lavan democrtic: aquest limpulsa i el condiciona.6 En definitiva, limpuls i els condicionaments que anava a trobar el procs efectiu dextensi de ls del valenci havia dacusar com a caracterstica fonamental no ja la polititzaci duna qesti lingstica, sin la lingitzaci duna confrontaci poltica. El 1983 va obrir, aix, un decenni de forta empenta en el desenvolupament del valenci, un perode definit per un increment constant en la competncia lingstica de la poblaciactual: Andrs Barrera Gonzlez, La diversidad de lenguas en Espaa en los ltimos 25 aos, en Llengua, Societat i Comunicaci 2, pp. 10-21, Universitat de Barcelona, 2004. 6. R. Ll. Ninyoles, Conflicte lingstic valenci: substituci lingstica i ideologies diglssiques, Eliseu Climent, Valncia, 1969. 23

I.1

a travs de la implantaci del valenci al sistema educatiu, la formaci dadults, la introducci de la llengua al mercat de treball, al sector pblic i a lempresa privada, o la presncia als nous espais de comunicaci. Hi ha molta informaci quantitativa que ens mostra, des de fonts estadstiques ben diverses, una evoluci, certament heterognia i contradictria, per que tot plegat indica un avan formidable en extensi del valenci a totes les dimensions que afecten la competncia lingstica i amb lincrement significatiu lgicament, a un ritme ms lent en ls social als mbits de relaci personal. El mn de ladministraci pblica i alguns dels sectors ms dinmics, com ho s especialment el sector terciari, assenyalen, des de contextos molt diferents, aquesta direcci. Per no cal dir que all que sha anomenat el procs de normalitzaci lingstica no s un procs de carcter lineal, sin que implica tot un conjunt delements que actuen en direccions diverses o situades en contradirecci, de sectors que avancen a ritmes diferents o de parts que impulsen o retarden lextensi de la llengua a totes les expressions de la vida social. No s el nostre propsit de comentar dades procedents de les enquestes generals i sectorials que, des de perspectives distintes, sn objecte danlisi en aquest mateix llibre. El lector especialitzat t, a ms, la possibilitat de resseguir, dia a dia, la marxa dinformacions que fan al cas a travs dels 270.000 que integren el fons de documentaci del SIES. Daltra banda, la literatura sociolingstica de qualsevol origen s molt considerable. Aix doncs, ni ens falten dades de tota mena ni anem escassos didees de qualsevol classe, per, de vegades, hi sorgeix el problema de si les interpretacions arriben a encaixar les idees amb les dades o a la inversa. Daquest conjunt dinformacions (i per sobre de la confrontaci sobre la llengua que regna als ambients poltics i meditics) es desprn que les actituds respecte a lextensi del valenci, lavaluaci positiva dels progressos que van produint-se en aquesta direcci, les perspectives de futur i les preferncies explcites indiquen un ampli marge de suport o, si ms no, dacceptabilitat de24

les mesures que es podria esperar veure instrumentades durant aquesta etapa al camp de la poltica lingstica. En tot cas, i a la vista daquestes informacions, resulta paradoxal constatar que la lnia dinterpretaci ms estesa durant el perode dels 80 (a travs de diaris, llibres o publicacions acadmiques) haja fet particular mfasi sobre el procs de castellanitzaci i de substituci lingstica no pas sobre les lnies de recuperaci o normalitzaci. No pocs van subscriure un procs en qu el valenci es precipitava cap a lextinci. La transmissi familiar ha estat un assumpte molt insistit. LInforme Foessa de 1970 ja ens deixava, com hem vist, una imatge autnticament quilistica. Creiem, per, que no seria legtim inferir la situaci social de la llegua a partir dels canvis observats en les funcions lingstiques de la famlia sense advertir que els canvis en la mateixa estructura familiar grandria, composici i funcions acusen les transformacions de lestructura social, i no al contrari. Els espais de la vida pblica, les institucions educatives, poltiques, administratives i econmiques, organitzacions ciutadanes o moviments socials i associacions en defensa del valenci, mitjans de comunicaci i informaci, etc., van contribuir o van desentendres del procs global on la transmissi del valenci entre distintes generacions havia de produir-se. Lespai pblic haur de jugar un paper encara ms determinant atesa la dinmica demogrfica i lestructura, funcions socials, orgens i composici actual de les famlies. Aix no minva linters i la importncia que lestudi de la transmissi lingstica familiar t en lanlisi en lmbit microsociolgic de levoluci lingstica. La teoria de lextinci de la llengua, projectada al conjunt del procs, semblaria haver de tenir lefecte destimular una acci institucional i poltica ms decidida i efica de foment del valenci a ms de subministrar una mena delectroxocs sistemtics en la conscincia de la societat civil, per potser refermava en no poca mesura la coartada segons la qual lescassa demanda lingstica no podia resistir sense conflictes dosis ms elevades doferta pblica. Un tipus doferta ms


I.1

aviat limitada o restringida en ra duna turmentosa situaci poltica i, sens dubte, a la pressi que un sector meditic no havia deixat dexercir des dels temps de la fi de la dictadura. Per limpacte social desmobilitzador de la profecia que sautodestrueix lanunci duna situaci social indesitjable per tal que la reacci que provoca acabe desmentint all que hom diu en la profecia sol ser lefecte no calculat de les utopies pessimistes. En aquest sentit, i al marge dels resultats comptables i canvis qualitatius i de la mateixa percepci social respecte al futur de la llengua, la normalitzaci del valenci semblava anar pel cam daquelles nobles causes perdudes que hom pot contemplar amb el dolor amb qu es contempla la injustcia, amb sentiment dimpotncia o amb resignaci, per no amb el coratge i la confiana amb qu es defensa una causa social operant, recobrada per la conscincia pblica i expressi dun llarg trajecte en la conscincia social. La Llei ds i Ensenyament (1983) no havia arribat, ja ho viem, en un mal moment a lhoritz econmic: superada la crisi del 1975-1985, amb lajustament dels sectors productius i reconversions industrials difcil escenari on es promulga la llei sobri un altre perode de recuperaci econmica, liberalitzaci i obertura exterior, amb lingrs a la Comunitat Europea (1986) i un etapa de creixement econmic (fins que arribarem a la recessi del 1992-93). El cicle poltic, amb el Partit Socialista en el Govern central i en la Generalitat havia anunciat lempresa de la modernitzaci com a lema dominant. Lideal de llengua com a vehicle de modernitzaci i cohesi social, quallada als cercles dels 60, tenia una oportunitat histrica de posar-se a prova. Una part de la protoelit daquella accedia a llocs de govern i dinfluncia social. La societat valenciana arribar a ocupar un lloc de privilegi en la cursa de modernitzaci de ciutats i autonomies espanyoles segons la prpia valoraci. Per els anys 80 signifiquen tamb una etapa en la transformaci profunda del sistema social de valors. Davant de la

imatge triomfalista (modernitzaci, creixement econmic, estabilitzaci democrtica, autonomia, redreament lingstic), la societat dels 80 va experimentar una major debilitat en larticulaci social i en el teixit associatiu, apatia democrtica, menor implicaci en la cultura cvica i passivitat participativa, dins un sistema social de valors que sorienta cap a la privacitat, a laugment de la desconfiana interpersonal i social, que aclama lxit econmic per damunt del valor de treball, lindividualisme consumista, i reala en tot cas els drets individuals per damunt dels drets collectius. Per exemple, lactitud de desconfiana social i interpersonal que expressa aquesta dada: la idea que hoy se puede fiar uno de muy poca gente augmenta al conjunt espanyol dun 53% en 1980 a un 76% en 1990. Per ms expressius que aquesta mena dindicadors subjectius sn els indicadors objectivables del mn associatiu. En aquest sentit, trobem que la taxa general dassociacionisme (aix s, el nivell de pertinena a associacions de distints tipus) passa en aquest perode dun 31% (1981) a un 22% (1993). Per al cas valenci, com ja vam advertir en Sociologia de la ciutat de Valncia, 7 es produeix un fenomen especialment significatiu, extrapolable a moltes ciutats valencianes. En efecte, malgrat la desestructuraci del teixit associatiu, en qu podrem inferir daltres indicadors, la taxa dassociacionisme sestabilitza situant-se en el 23% del conjunt espanyol. Lincrement notable de lassociacionisme fester, particularment al mn de les organitzacions falleres, triplica (1985-1993) els efectius dins la ciutat de Valncia, i la massa dassociacions no minva al conjunt valenci, per a costa del deteriorament que experimenta la qualitat del teixit associatiu: amb laugment dimplicaci festera i de caire religis, la caiguda en les associacions i organitzacions de carcter socialment vindicatiu, poltic i amb vergonyosa lectura de les associacions culturals. Una evoluci lgicament compatible amb la millora que observen les7. R. Ll. Ninyoles, Sociologia de la ciutat de Valncia, Germania, Alzira, 1999. 25

I.1

Taula 3. Associacionisme.

associacions professionals o sindicals. Les variacions en les diferents formes dassociacionisme sn certament una rellevant expressi dels canvis qualitatius i del sistema de valors que estan afectant el conjunt de la vida social (taula 3). Fins a quin punt un procs de recuperaci lingstica pot sustentar-se duna perspectiva aliena al sistema de valors i al comproms pblic, no ja individual, que impliquen uns objectius socialment definits i uns beneficis de carcter collectiu? Ara: els valors que han impulsat els moviments socials i vindicatius han estat difosos i acceptats, en bona part, per lopini publica. Davant de lestancament de lassociacionisme formal, despunten i prenen cada cop un major relleu daltres espais, un tercer sector: entorn a objectius com la implantaci del valenci, lecologisme, la igualtat de gnere, la defensa dels drets socials de grups marginals, difcilment formalitzable. Els moviments o organitzacions a favor del valenci, com la Federaci dEscola Valenciana, que ara commemora els 25 anys de saludable trajectria, han esdevingut un fenomen amb constant vigncia i comprovada capacitat de mobilitzaci social al llarg de les tres legislatures del Partit Socialista i les quatre del Partit Popular al Govern de la Generalitat.3. EL PUNT DINFLExI: 1992-1993

Grfic 1. Percepci social/avaluaci general de ls del valenci (1991-1992-1995). 26

Arribem al comenament de la dcada dels 90. Sabem que Europa experimenta algunes de les transformacions ms fonamentals de la seua histria: la reestructuraci poltica en nous estats independents sorgits de lantiga Uni Sovitica, Txecoslovquia i Iugoslvia. La mundialitzaci ens referma en el lloc on ja rem situats i entrem al nou ordre mundial que imposa els seus efectes fins avui. Amb tot, la realitat dEuropa podria ser entesa des dunes altres perspectives, a part de la histria poltica. En 1992, en el nostre treball El Pas Valenci a leix mediterrani vam parlar del conjunt de relacions que observava la configuraci europea sobre els grans eixos de desenvolupament econmic, de les diferents articulacions territorials i els sistemes de ciutats i del reconeixement duns espais culturals i lingstics de creixent rellevncia


I.1

poltica. Les relacions entre espais lingstics, economia i territori semblaven dinters cabdal per a una reconsideraci del lloc que corresponia a aquest pas dins de leix mediterrani, la seua posici respecte a Catalunya i en la nova articulaci que estava produintse a la resta de lestat en funci daquelles connexions. El desenvolupament duna llengua i de les seus potencialitats no creiem, doncs, que es puga arribar a entendre sense aclarir que s all que la llengua implica al marge daquest enfocament. Arribats als inicis dels 90, rebrem alguns senyals que el procs dextensi del valenci podria estar acostant-se a un punt dinflexi. De fet, la lnia devoluci que hem observat des del 1985 prossegueix, almenys, fins a completar el decenni. Per hi ha indicis que rectificarien la imatge del procs. Les variacions se situarien, al meu entendre, a partir dels indicadors mbils o ms sensibles a la conjuntura i que afecten, com hem dit, valoracions, opinions o preferncies explcites. I que, per tant, tindran un valor indicatiu o anticipatori dun canvi de tendncia al conjunt. Ens reduirem a una sola mostra, extreta dels sondejos del SIES en lmbit de la televisi (1991, 1992, 1994), suficient per a situar la idea en el precs interval cronolgic (grfics 1 i 2). No s, com hem dit, que a partir del 1992 es trenque la tendncia en les variables referents a competncia i a ls social, ja que de fet aquestes dimensions sestenen, o sestabilitzen com podrem comprovar ms tard amb seguretat, fins al 1995. Lanlisi de les dades procedents de les enquestes generals del 1992 al 1995 aix ho revela. El canvi, doncs, de percepci i perspectives s preocupant en la mesura que podia indicar un gir possible en tot el procs posterior. Tornant al panorama general, la dinmica de la mundialitzaci econmica, sense daltres referents geogrfics fora del mn concret del neoliberalisme econmic, eixampla, sens dubte, els aspectes de lorganitzaci social, sistemes valoratius i de conducta que apuntvem a lapartat anterior. Ens arriba la recessi econmica del 1992-1993, els efectes de la qual, b que socialment notables, no podrien actuar, lgicament, en la inflexi, coincident en el temps, de levoluci lingstica. Per els principis del

Grfic 2. Perspectives respecte a ls en el futur del valenci (1991-1992-1994).

27

I.1

neoliberalisme pur, que ja havien guanyat posicions molt fermes, dominaran el panorama subsegent desprs de la caiguda del mur de Berln i la fi del model econmic dels pasos socialistes, i comencen a cristallitzar en el que seria tot un corrent ideolgic de deslegitimaci dels principis de la poltica lingstica i la planificaci lingstica com a instruments de la normalitzaci duna llengua en desavantatge. En nom dels drets lingstics individuals, de la lliure elecci lingstica i decisi, hi ha lintent de desregularitzaci de les llenges fora, s clar, de la llengua oficial de lEstat. El nou discurs comena a difondres a travs de collectius que sorganitzen per primera vegada entorn a una ideologia neoliberal i que, com el Foro de Babel, van a poder magnificar-lo a travs de la seua notable influncia als mitjans de comunicaci. Ara b: lapellaci a les lleis de leconomia lliure de mercat i al lliure joc de loferta i la demanda no deixa de causar sorpresa si observem que, traslladant els principis del model deconomia de lliure mercat al camp de competncia entre les llenges, el nostre mercat lingstic no sols estaria regulat, sin prcticament intervingut en benefici del castell.4. DALTRES hORITZONS: 1995-2000/2005

El panorama canviaria en distints sentits cap a mitjan dels anys noranta. El 1995 inaugura un altre cicle poltic. Desprs de tretze anys de govern socialista, el Partit Popular presideix el Govern de la Generalitat i un any desprs es posar al capdavant del Govern espanyol. Leconomia inicia la recuperaci el 1994, i el procs dadaptaci i dajustament econmic exigit per lapertura a lexterior va inaugurar una altra poca histrica: el boom de la construcci i del turisme de masses, com a pilars bsics del model de creixement econmic i clau de volta del miracle espanyol des del 1997 fins avui. Lestructura demogrfica va quedar profundament alterada fonamentalment pel factor migratori. Durant la dcada dels 90 la immigraci ha arribat a constituir, per primera vegada, el component principal del creixement demogrfic valenci. Lenvelliment de la poblaci, lescassa natalitat, una baixa taxa de fecunditat diferencial respecte als28

nascuts fora de la CV marquen la dinmica de poblaci. El corrent migratori procedent de la resta de lestat (principalment de Castella - la Manxa, Andalusia i Arag) ha estat el contingent ms ampli i tradicional de la immigraci histrica, juntament amb el desplaament de poblaci de les comarques de linterior de parla castellana al litoral valencianoparlant. Per la diversitat lingstica, mai no ha cristallitzat, a diferncia de Catalunya, en tensions lingstiques, i menys encara ha transcendit al discurs ideolgic. El valenci no ha donat, certament, massa joc a la llengua com a instrument de la concepci burgesa: a la vista est. A partir, per, de la segona meitat dels 90, lentrada dun nombre cada cop major de poblacions immigrades des de pasos situats fora de la UE, amb caracterstiques socials molt diverses i de llenges i cultura distintes, canvia substancialment els termes del problema. s clar que el nombre i la composici demogrfica no pot sin tenir efectes comptables i immediats sobre lestructura sociolingstica bsica. Per, daltra banda, continua creixent en volum i diversitat dorgens el conjunt de poblacions procedents de lEuropa comunitria, amb caracterstiques prpies de localitzaci i assentaments i densa concentraci en els nuclis costaners de les comarques del sud valenci, particularment a la Marina. Dos estudis sobre actituds i situaci social del valenci entre la poblaci resident estrangera daquesta procedncia (2000, 2008) ajuden a definir els trets actuals daquests collectius, la escassssima integraci en el teixit social del seu entorn i els consegents efectes pel que fa a la llengua. El contingent daquesta poblaci resident estrangera ja es duplica al llarg de la dcada dels 90. Pel que fa a la immigraci econmica, la integraci social i lingstica acusa diferncies ben definides a travs duns treballs pioners dEmpar Morell.8 Segons shi posa en relleu, lorigen daquestes migracions, tant com les caracterstiques dels llocs dassentament i lactivitat econmica, decideixen en gran mesura8 Empar Morell, Actituds de la poblaci migrant davant del valenci, en Treballs de sociolingstica catalana, Eliseu Climent, 2002, pp. 241-254.


I.1

la seua actitud respecte al valenci. La immigraci procedent del continent afric, especialment de Magrib, mostra una disposici a aprendre, usar i educar els fill en valenci: treballen sobretot a lagricultura en poblacions on, lgicament, aquesta llengua s majoritria. Els immigrants procedents de pasos de lEst sassenten, preferentment, a la ciutat de Valncia i a lrea Metropolitana: estan dacord que els seus fills reben lensenyament del valenci a lescola, per, daquests sols un 50% estarien disposats a aprendrel ells mateixos. Quant a la immigraci llatinoamericana, treballa principalment a la ciutat de Valncia en serveis domstics les dones, en la construcci els homes i una majoria daquesta poblaci sembla disposada a aprendre el valenci, per dividida davant la qesti que els seus fills hagen de rebre classes de valenci a lescola. Finalment, la immigraci dels pasos asitics especialment xinesa valora molt poc el valenci i mostra una actitud adversa al seu s. Aquesta breu descripci podria illustrar algun dels enunciats que hem formulat molt sumriament en la introducci del text. s clar que lexpansi immobiliria a partir del 1997, el tipus dassentament amb la demanda residencial, la rendibilitat dinversions, la baixada de tipus dinters, marxen per un cam molt distanciat al de la lgica de les necessitats socials: com ara, la necessitat de lhabitatge, les necessitats dequipament venal, la conservaci i rehabilitaci de zones marginals o de barris tradicionals i llocs pblics, i qualitat de vida ciutadana i cultura cvica en el seu conjunt espais simblics, memria urbana, lectura duna ciutat intervinguda per construccions emblemtiques. I la recuperaci duna llengua naix del mateix sistema de valors en virtut del qual la necessitat social (dhabitatges, per exemple) ha de ser satisfeta al marge de la lgica de loferta, la demanda i el dret a la llibertat del consumidor. Aquests canvis profunds en lespai urb, amb la destrucci dels quadres tradicionals dassentament sobre la base venal i de la ciutat i lafebliment de la relaci comunicativa carcter segmentari de les relacions impersonals, lanonimat, el creixent predomini de la privacitat, guardada dins el petit apartament, la caseta adossada, la urba-

nitzaci residencial, el creixement inorgnic de les ciutats o la deriva del mateix urbanisme com a forma de vida en poc ajuden a reestablir un marc de relacions favorables a ls social del valenci. No oblidem que, en efecte, en el punt darrancada del procs de recuperaci del valenci ens trobvem, precisament, al mig del boom turstic dels 60, per tamb, com hem recordat, ens trobvem en un procs de desenvolupament amb agricultura, amb serveis i indstria en expansi. Si llavors el procs durbanitzaci, lligat al model industrial, va poder incidir positivament, com criem, en el canvi cultural, el creixement immobiliari i el turisme de masses difcilment compatibles amb els avanos de la situaci social de la llengua es produeixen en un escenari de precarietat dels sectors de lagricultura tradicional i de la indstria. Veiem, ara, quina es la situaci contreta. En primer lloc, no hi ha dades que ens puguen autoritzar a donar una imatge precisa de levoluci estadstica referent a ls del valenci des del 1995 fins al 2004-2005 sobre la base de fonts comparatives dabast general. Noms amb la publicaci de les enquestes, realitzades el 2004 per lAVL i pel mateix SIES el 2005, arribem a establir de manera fiable les variacions en levoluci des de 1995 fins al 2005. No obstant aix, el contrast entre els resultats del CIS de 1993 i 1998 indiquen el canvi negatiu en ls del valenci dins alguns mbits que aquesta font utilitza (taula 4).

Taula 4. Idioma usat segons lmbit o entorn. 29

I.1

Des de la penombra estadstica, la difusi dels resultats del cens ens feien veure al 2001, amb tot, una important recomposici de la situaci (1986-1991-2001) en les dimensions que queden, lgicament, limitades al camp dinformaci de lINE: la competncia lingstica. I dins aquest marge, les tendncies generals poden resumir-se en: igualaci segons grups de gnere; rejoveniment de la pirmide dedats, amb la inversi de la forma inicial V (directament proporcional a ledat) a A (inversament proporcional a ledat, encara que segmentada a nivell de ledat ms jove); increments a les zones castellanoparlants i als nuclis urbans ms importants (a les ciutats dElx, Castell, Valncia i, molt ms remarcables, a la ciutat dAlacant, que presenta un increment superior al conjunt valenci, al de la provncia i al de la mateixa comarca de lAlacant); un retrocs en algunes zones tradicionalment valencianoparlants, en particular algunes comarques prximes a Castell, amb la tendncia a la integraci amb la immigraci interior, que contrasta amb la molt escassa adaptaci entre els residents procedents de la Uni Europea, la qual cosa sacusa a les zones costaneres amb notables impactes al litoral (particularment a la Marina), etc. El canvi de tendncia va quedar reflectit el 1998 (CIS). Per no resulta fcil determinar en quin moment es produeix la inflexi o el canvi de velocitat en el descens si no suplim la manca de dades generals del SIES entre 1995 i 2005 amb les informacions del 1993 (CIS), 1995 (SIES) i 1998 (CIS), 2001 (CIS) i 2004 (AVL), 2005 (SIES). En tot cas, hi podrem entreveure que el declivi del coneixement del valenci en les variables de comprensi i aptitud de parla i del conjunt dindicadors ds social es produeix a un ritme ms rpid del 1995 al 2000 que durant el primer lustre del segle. Segons les hiptesis que hem anant considerant, s ben probable que el concurs de factors que han alterat les constants dordre demogrfic, social i econmic a la segona meitat dels 90, tot mantenint-se la constant poltica al llarg del cicle del Partit Popular, hagen causat un major impacte sobre lorga30

nitzaci sociolingstica durant el perode 1995-2000 que no un cop establerta la nova situaci. Diem de la nova situaci: la dara, ja queda marcada per la fi del cicle econmic, la crisi del model de creixement construcci, turisme, serveis, economia submergida, precarietat dels sectors industrial i agrcola, de la investigaci i innovaci tecnolgica i de la poltica demogrfica i immigratria.5. I SOBRE EL FUTUR

Els moments actuals no semblen, doncs, gaire favorables per a establir prospeccions de futur. Nec Babylonios numeros temptaris (Horaci, Carmina, 1,11), ni tracteu descodrinyar el futur a les entranyes dels ordinadors. La reconsideraci dalgunes qestions dordre general podrien donar-nos el sentit de lorientaci. La societat valenciana ha canviat, per les idees que impulsaren, des dels inicis, el procs de normalitzaci sn aquelles que han contribut a portar endavant lempresa: ha estat una imatge prospectiva, i no retrospectiva, del valenci lligada al progrs social, econmic i cultural i de transformaci democrtica. s amb aquest ideal que, al llarg de tot el cam recorregut, sha pogut comptar amb el suport social dalguns dels sectors ms dinmics i dels agents que han pogut materialitzar el canvi. Tamb contra aquest ideal de llengua shan trobat les resistncies i tensions dels sectors oposats a tot all que el valenci realment comprometia democratitzaci, modernitzaci, cohesi i progrs social. El discurs conflictivista, arrelat als canvis de la transici democrtica, ha volgut situar la qesti de la llengua en una zona de permanent tensi i de confrontaci poltica, els orgens del qual cal buscar-los al lloc on pertoca. Aquest discurs conflictivista ha anat perdent la seua base social, orfe dels sectors sociolgics molt concrets que lalimentaven i dels actors poltics o meditics que shi han posat al front.


I.1

La derrota que el valenci ha seguit en aquest cam s clara si, sense necessitat dexcedir els lmits de la mera sociologia aplicada, valorem els aspectes qualitatius que comporta la igualaci en els grups de gnere, lampliaci de la base dusuaris en les generacions ms joves, el paper determinant del nivell de coneixements i estudis en ls de la llengua, el sentit dels desplaaments experimentats als diferents sectors dactivitat econmica i la situaci laboral, o el perfil de la llengua en pirmide ocupacional, el grau dimplicaci segons la ideologia, les actituds i les expectatives de futur. I, finalment, voldrem subratllar sols una dada: lnic collectiu que, al llarg de tota la srie estadstica disponible, amb tot de nmeros reals, sencers i positius des del 1985 fins al 2005, que mostra un creixement constant en el grau de competncia i augmenta en ls del valenci s el collectiu format per persones joves, que han arribat als estudis universitaris i que es declaren dideologia progressista. Hi trobarem, salvades les distncies, un perfil no gaire lluny al de la generaci duniversitaris dels 60. En aquest punt, la investigaci en cincia i tecnologia s, ara mateix, un factor important per a rectificar lincert futur associat a la crisi dun model econmic del qual han derivat efectes tan problemtics per al curs de la llengua: un bon cam, com molts daltres, per a leconomia i tamb per al futur del valenci.

31

I.2 LESTATUS JURDIC DEL VALENCI

RGIM JURDIC DE LA LLENGUA PRPIA I DE LA COOFICIALITAT LINGSTICA A LA COMUNITAT VALENCIANAMaNuel alcaRaz RaMos Professor titular de dret constitucional de la Universitat dalacant

I.2

ManUEL aLcaRaz RaMos(Alacant, 1958)

Doctor en Dret per la Universitat dAlacant i Premi Extraordinari de Doctorat. s professor titular de Dret Constitucional de la Universitat dAlacant. Autor o director de 10 llibres i de ms de 30 articles sobre nacionalisme, pluralisme lingstic, dret autonmic i de la informaci, poltiques culturals, corrupci poltica, etc. Ha estat regidor de Cultura de lAjuntament dAlacant, vocal de Cultura de la Comissi Gestora de les Fogueres de Sant Joan, cap del Serveis Tcnics de RTVE a la Comunitat Valenciana, vocal del Consell dAdministraci de RTVV, diputat a Corts Generals i director de la seu Ciutat dAlacant Centre Cultural de la Universitat dAlacant. En lactualitat s president de lorganitzaci cvica Plataforma dIniciatives Ciutadanes i collaborador habitual dInformacin dAlacant, dEl Correo de Bilbao i de Radio Alicante-SER.

34

LEstatUs jURdIc dEL vaLEncI

I.2

RGIM JURDIC DE LA LLENGUA PRPIA I DE LA COOFICIALITAT LINGSTICA A LA COMUNITAT VALENCIANAMaNuel alcaRaz RaMosSUMARI 1. El marc constitucional del pluralisme lingstic 1.1 El significat de la incorporaci del pluralisme lingstic en el ttol preliminar 1.2 El sistema de doble oficialitat 1.3 El principi de modulaci de loficialitat per a les llenges prpies de les comunitats autnomes 2. El rgim de doble oficialitat en lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana 2.1 El valenci i la doble oficialitat en lEstatut dAutonomia de 1982 2.2 El valenci i la doble oficialitat en el text reformat de 2006 2.2.1 Declaraci del valenci com a llengua prpia de la Comunitat Valenciana 2.2.2 Declaraci de la doble oficialitat 2.2.3 La modulaci de ls oficial de les llenges 2.2.4 Utilitzaci de la reserva de llei en el desenvolupament estatutari en matria lingstica 2.2.5 El reconeixement de lAcadmia Valenciana de la Llengua com a autoritat lingstica i el problema de la denominaci de la llengua

El treball analitza els principals trets de la regulaci jurdica de les llenges a la Comunitat Valenciana (CV). Per a fer-ho comena alludint a les novetats que en matria doficialitat lingstica va comportar la CE de 1978 i els criteris que va establir per a lacceptaci de llenges cooficials diferents del castell. Aix, el complex normatiu de larticle tres de la CE es convertix en el terreny de joc per a qualsevol poltica de desenvolupament de les llenges prpies de les comunitats autnomes. No obstant aix, la interpretaci de tot el que indica este article no sempre ha sigut pacfica i les STC han hagut de precisar nombroses qestions. Tot aix ha incidit en la regulaci del valenci com a llengua prpia i cooficial a la CV, que ha tingut dos moments especialment notables: laprovaci de lEACV el 1982 i la reforma del 2006. Les anlisis que es facen destos texts no poden deixar de banda les dificultats dndole poltica i identitria que, des de la Transici, planegen sobre la llengua dels valencians, circumstncia que, en nombroses qestions, llastra els processos de normalitzaci lingstica. No obstant aix, tant els texts estatutaris com les normes que els despleguen singularment la LUEV i, desprs, la Llei de Creaci de lAVL han anat obrint portes a millores diverses, a la promoci del valenci i, en definitiva, al reconeixement ple desta llengua com a cooficial, amb les seues implicacions en matries decisives com lensenyament o el funcionament de les administracions pbliques radicades a la CV. Malgrat tot, subsistixen unes quantes qestions problemtiques, la ms important de les quals s labsncia de reconeixement legal que valenci i catal sn parts constitutives duna mateixa llengua.

35

I.2

ABREVIATURES AVL: Acadmia Valenciana de la Llengua AP: Aliana Popular CA: comunitat autnoma CV: Comunitat Valenciana CE: Constituci espanyola DOGV: Diari Oficial de la Generalitat Valenciana EACV: Estatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana EA: estatut dautonomia FJ: fonament jurdic GV: Generalitat Valenciana LO: llei orgnica LUEV: Llei ds i ensenyament del valenci PCPV: Partit Comunista del Pas Valenci PP: Partit Popular PSPV-PSOE: Partit Socialista del Pas Valenci - Partit Socialista Obrer Espanyol STC: Sentncia del Tribunal Constitucional TC: Tribunal Constitucional

1. EL MARC CONSTITUCIONAL DEL PLURALISME LINGSTIC

Qualsevol anlisi sobre la regulaci jurdica del valenci ha de partir de la configuraci que la CE del 1978 va fer de loficialitat lingstica quan va haver demprendre la tasca de definir un marc estable per a la pluralitat lingstica, enfront de lobligat uniformisme del franquisme. En realitat, la dictadura havia portat al paroxisme la preferncia pel castell, que ja es va delinear en el segle xix com un dels components de la nacionalitzaci de lestat. Amb independncia de moments conjunturals de conflicte o de tolerncia, els aparells de lEstat i les elits dirigents no van sentir la necessitat de regular legalment les qestions lingstiques. La polititzaci que en les primeres dcades del segle xx es va anar produint dels fets diferencials va provocar que la qesti es reformulara des de parmetres diferents amb la II Repblica, que en larticle quart de la seua Constituci declarava idioma oficial de la Repblica el castell, del qual afirmava que tot espanyol t lobligaci de saber i el dret dusar-lo. Tamb afirmava que aquesta declaraci sefectuava sens perjudici dels drets que les lleis de lestat reconeguen a les llenges de les provncies o regions. Com veiem, la qesti sajornava fins a la presa de decisions per les Corts de la Repblica i no per rgans autonmics i no pressuposava relacions digualtat entre loficialitat pregonada del castell i la de les llenges regionals o provincials, ja que un ltim pargraf aclaria que, excepte el que disposaren lleis especials, ning seria obligat a conixer o usar aquestes llenges.1 Si en el cas que acabem de comentar el reconeixement del pluralisme era una conseqncia de la constellaci de forces que va fer possible ladveniment de la Repblica, el constituent del 1978 es va veure confrontat amb el fet que noms un pluralisme arrelat en la distribuci territorial del poder garantia la democrcia, i que aix havia de tenir un reflex adequat en la definici de la pluralitat de1. Per la seua banda, larticle 50 reconeixia a les regions autnomes la possibilitat dorganitzar lensenyament en les seues llenges, per obligant a lensenyament del castell.

36


I.2

llenges. Per aquest reconeixement no es podia fer sense suscitar noves suspiccies ni atiar vells temors. Els sectors ms reaccionaris, supervivents del franquisme, temien que el desenvolupament dun sistema poltic que sinclinara massa a favor de les autonomies poltiques per no parlar del fantasma del federalisme significaria la ruptura dEspanya. I aquestes mateixes cauteles es van estendre al reconeixement de la cooficialitat per a llenges distintes del castell: en cert sentit, el factor lingstic es veia com una pea essencial del que es considerava nacional espanyol, com un element nodal en el manteniment de la unitat dEspanya. Tot aix va provocar uns equilibris caracterstics que es verifiquen en larticle 2 CE:La Constituci es fonamenta en la indissoluble unitat de la naci espanyola, ptria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a lautonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.

Una succinta anlisi daquesta redacci ens ofereix el panorama segent: 1.1 El significat de la incorporaci del pluralisme lingstic en el ttol preliminar Encara que es puguen observar trets derivats de la Constituci del 1931, trobem un text original que, en gran mesura, dedueix per a la regulaci lingstica les conseqncies dels canvis en lestat al qual sacabar denominant estat autonmic. Les anlisis sobre loficialitat lingstica que s el fet nuclear de la regulaci no es poden desprendre daquest component poltic: el factor plural-lingstic s bsic en la nova configuraci democrtica de lestat i no un mer accessori, ja que, com reconeixer el TC, incideix sobre matries de considerable importncia, simblica i afectiva, en lestructuraci autonmica de lestat.3 I aix queda confirmat pel fet que la definici lingstica sincorpora en el ttol preliminar, que estableix els principis principals que ordenen lestat i el sistema poltic. I ac el principi bsic s el del pluralisme. Es podria haver optat per un altre tipus de regulaci. Aix, a una indicaci general sobre loficialitat de les llenges, podria haver seguit, en el ttol I sobre els drets fonamentals, una allusi als drets relacionats amb les llenges. Aquesta opci hauria aportat claredat a uns quants assumptes que shan hagut de delimitar, no sense dificultats, per via jurisprudencial, que va definir a posteriori i de forma analgica els drets de contingut lingstic, sobretot en relaci amb matries com lensenyament o laccs a la funci pblica. 1.2 El sistema de doble oficialitat Larticle que comentem fixa amb claredat quin s lidioma oficial de lestat i, alhora, estableix que les altres llenges si es declarara aix en els respectius EA podran ser-ho en el seu mbit territorial. Daltra banda, el pargraf 1 fixa el contingut essencial de loficialitat atribuda al castell: el deure de conixer-lo i el dret dusar-lo. s predicable un contingut idntic per a les altres llenges cooficials? En principi considerem que s, i sobretot desprs que el TC precisara3. FJ7 de la STC 205/1990, de 13 de desembre. 37

Aquest esperit dequilibri t continutat immediata en larticle 3:1. El castell s la llengua espanyola oficial de lestat. Tots els espanyols tenen el deure de conixer-la i el dret dusar-la. 2. Les altres llenges espanyoles seran tamb oficials en les respectives comunitats autnomes dacord amb els seus estatuts. 3. La riquesa de les diferents modalitats lingstiques dEspanya s un patrimoni cultural que ser objecte despecial respecte i protecci.2

2. Aquesta referncia constitucional es pot completar amb: a) La voluntat expressada en el prembul de protegir tots els espanyols i pobles dEspanya en lexercici dels drets humans, les seues cultures i tradicions, llenges i institucions, declaraci que no passa de ser un principi interpretatiu molt genric. b) El mandat, incls en larticle 20.3, que obliga a fer que les lleis que regulen els mitjans de comunicaci pblics respecten el pluralisme de la societat i de les diverses llenges dEspanya. c) El reconeixement, incls en larticle 148.17, que les comunitats autnomes podran tenir competncia en el foment de la cultura, de la recerca i, si escau, de lensenyament de la llengua de la comunitat autnoma. d) La disposici final que acordava la publicaci del text constitucional tamb en les altres llenges de lestat; en relaci amb aix, conv recordar que, segons la mateixa CE, havien de ser les comunitats autnomes, llavors formalment inexistents, les que decidiren quines havien de ser les llenges cooficials hi trobem un signe especfic de lpoca, que, en el cas del Pas Valenci, va donar lloc a algun conflicte concret en lelecci del vocabulari i lortografia utilitzats per a la versi en valenci, que no sajustaven a les prescripcions cientfiques admeses.

I.2

que s oficial una llengua, independentment de la seua realitat i del seu pes com a fenomen social, quan s reconeguda pels poders pblics en i entre aquests i en la seua relaci amb els subjectes privats, amb plena validesa i efectes jurdics.4 Una interpretaci directa del precepte constitucional que, a ms, integre el principi digualtat davant de la llei article 14 CE i el principi de remoci dels obstacles que dificulten la plenitud de la igualtat article 9.2 CE ens permet concloure que el nivell de disponibilitat de les comunitats autnomes hauria darribar fins a la possibilitat dequiparar la llengua prpia amb el castell, amb lestabliment de lobligaci de conixer-la i el dret dusar-la. No obstant aix, hi trobem un escull: des que va jutjar les lleis de normalitzaci lingstica del Pas Basc, Catalunya i Galcia,5 el TC ha afirmat que, si b no es podia objectar res al dret ds, les lleis esmentades no podien incloure el deure del coneixement. De llavors en, la doctrina sha referit a una cooficialitat asimtrica que, amb independncia de les implicacions sociolgiques o poltiques, estableix un factor de discriminaci formal favorable al castell.6 Daltra banda, la redacci de larticle 3 sembla establir compartiments estancs per a les llenges diferents del castell;7 aix, mentre que el castell ha destar present arreu de lEstat conjunt dinstitucions i territori, les altres llenges noms es podrien emprar en lmbit institucional i geogrfic de la respectiva CA. No han escassejat les veus que han reclamat que aquesta concepci no sadiu amb el desenvolupament de lestat autonmic, de4. FJ2 de la STC 82/1986, de 26 de juny. 5. STC 82, 83 i 84/1986, de 26 de juny. Aquestes STC i especialment la primera, a la qual ens remetrem en diverses ocasions continuen sent les que van fixar jurisprudncia en la majoria de matries fonamentals relacionades amb la doble oficialitat. 6. No obstant aix, cal esmentar un mats dinters: lEA de Catalunya, aprovat el 2006, ha incls en larticle 6.1 un marc dobligatorietat en el coneixement que equipara el catal amb el castell. Aquest Estatut ha sigut objecte de recurs davant del TC i una de les causes s aquest article. No obstant aix, no han faltat veus que indiquen que anteriorment el que el TC havia considerat inconstitucional no era tant lobligaci de conixer les llenges distintes del castell, sin ms aviat el fet que aquesta obligatorietat sestablira en una llei i no en el mateix text estatutari; si el TC ho considerara aix, sobririen noves possibilitats interpretatives. 7. Vegeu el FJ2 de la STC 82/1986, de 26 de juny. 38

manera que hi ha hagut intents dassegurar una certa presncia en institucions com el Senat, o destendre ls de les llenges cooficials a les relacions dels ciutadans amb unes quantes institucions, i tamb promoure ls daquestes llenges en organismes internacionals. No podem aturar-nos en aquests aspectes; noms hi direm que es constata la tendncia que no est lliure de reculades episdiques cap a una interpretaci ms oberta de la redacci constitucional i, en definitiva, cap a la consideraci del pluralisme lingstic com un valor intrnsec que cal potenciar per damunt de les fronteres autonmiques. Per a defensar aquestes idees sha invocat el pargraf 3 de larticle. No obstant aix, a parer nostre, la seua redacci sha dinterpretar com una apellaci genrica a la protecci de modalitats lingstiques que no queden emparades per la declaraci estricta de llenges cooficials, o que, tot i ser-ho en alguna CA, en una altra o en altres comunitats autnomes no disposen daquest estatus. Fet i fet, es tracta dassegurar alguna manera dempara per a aquest patrimoni cultural, si b queda per dilucidar el nivell de protecci que troben els parlants en el seu s. 1.3 El principi de modulaci de loficialitat per a les llenges prpies de les comunitats autnomes Del que sha dit fins ara podem concloure que la CE possibilita, en els respectius estatuts dautonomia, la declaraci doficialitat per a una llengua diferent del castell, per que no obliga a fer-ho. Sestableix aix una reserva destatut, s a dir: cap altre tipus de norma ni de lEstat ni de les comunitats autnomes pot establir aquesta oficialitat. Daquesta manera, el constituent va considerar que aquesta declaraci s un component essencialssim de lautonomia poltica, ra per la qual concedeix total capacitat dautonormaci a cada CA. Aquesta capacitat no solament arriba a aquesta declaraci, sin que tamb inclou els seus trets principals. En principi noms hi ha una prohibici: la dexcloure el castell del seu propi


I.2

carcter oficial en el territori autnom. Daltra banda, acabem dexaminar la qesti de si s possible establir lobligatorietat del coneixement, i no cal que hi tornem. Tamb cal que ens referim a un altre lmit de facto: la regulaci en aquesta matria no pot comportar cap discriminaci ni atemptar contra cap dels drets constitucionals, encara que insistir-hi, com de vegades sha fet, implica continuar mantenint el prejudici ideolgic que aquestes llenges i no el castell poden ser una causa sospitosa de desigualtat. Daltra banda, cada EA s lliure de modular el contingut mateix de loficialitat en diversos sentits: a) Denominaci de la llengua prpia i definici duna autoritat lingstica reguladora. b) Extensi geogrfica de les normes i les decisions sobre aix en el territori propi. c) Defensa dels drets dels parlants. d) Nivells de competncia lingstica en laccs a llocs de treball de carcter pblic. e) Mesures de foment i promoci en camps especfics: ensenyament, mitjans de comunicaci, cultura, s social i institucional, etc., i tamb en tot all que afecte el coneixement o ls fora del seu territori. Un EA no pot contenir totes aquestes matries, per s necessari que la redacci possibilite el desenvolupament normatiu propi. Tot aix es refereix al doble carcter de tota llengua com a vehicle de comunicaci interpersonal i com a smbol identitari: menysprear qualsevol daquests factors incrementar els conflictes potencials. Finalment, remarquem que algunes de les mesures que els poders autonmics adoptaran no poden ser considerades, noms, com a factors de protecci genrica de la llengua, sin com a realitats derivades de la mateixa declaraci jurdica doficialitat, ja que pel fet de generar aquestes obligacions i expectatives en els ciutadans, en les seues relacions entre si i, sobretot, amb les administracions pbliques, exigeixen decisions de les institucions radicades a la CA que permeten el compliment daquelles.

2. EL RGIM DE DOBLE OFICIALITAT EN LESTATUT DAUTONOMIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA

No cal insistir en labsncia multisecular de regulaci jurdica del valenci: tot just podem anotar un tmid i estrany Decret de bilingisme en la Transici que no va tardar a ser superat per la realitat. Les apellacions a les referncies al valenci en els projectes histrics dEA no passen de ser ancdotes, ja que no van arribar a cap resultat durant la II Repblica, mentre que alguns intents ben intencionats en el mateix perode deixida de la dictadura no van obtenir un eco social notable ni van condicionar les realitzacions posteriors. Tot aix va convergir amb una forta presa de conscincia en els estudis filolgics, en la sociolingstica i, fins i tot, en les reflexions explcitament poltiques, sobre el decament del valenci que, per cert, incloa un consens pessimista sobre labsncia de conscincia collectiva sobre el problema. No obstant aix, des de la dcada de 1960, i sovint coincidint amb altres iniciatives desenvolupades a Catalunya i, en menor mesura, a les Balears, sobserva un inters creixent per aquesta qesti, si b circumscrit a unes quantes comarques i a mbits universitaris o professionals. Aquests estrats crtics prcticament mai van reflexionar sobre els aspectes jurdics instrumentals relacionats amb la recuperaci del valenci, tot i que van desenvolupar un utillatge conceptual que, ms endavant, estar disponible per a contribuir a la regulaci. Amb larribada de la Transici, la societat valenciana es va veure immersa en un cmul dindesitjables conflictes que afectaven, en definitiva, la definici identitria prpia. No podem aturar-nos en la multiplicitat de matisos, que reflectien alteracions socials molt complexes, per s que cal insistir en el fet que una de les principals fonts denfrontament va ser la llengua dels valencians. I ac no hi va haver acords bsics sobre la seua recuperaci: a la dualitat histrica shi van afegir fenmens demogrfics de nou tipus i lescassa conscincia idiomtica va ser el terreny de joc en el qual van competir els defensors del consens cientfic entorn de la unitat lingstica i els39

I.2

que creien que el valenci era una llengua distinta. Sense entrar ara en una avaluaci daquestes posicions, cal insistir en el fet que, no poques vegades, els valedors de la primera tesi defensaven, en la teoria i en la prctica, una recuperaci integral de la llengua, mentre que els defensors de les posicions secessionistes o els seus aliats tctics savenien amb massa facilitat a abandonar ls de la llengua, si ms no en els mbits pblics i institucionals. Probablement, aquest fet va ser ms important que el debat nominalista, tan ple de bones intencions com de paranys. Aquest conjunt de falsos dilemes va ser utilitzat amb finalitats poltiques no sempre legtimes i generar un desencantament que afavorir fenmens de desvertebraci o desinters davant de les poltiques concretes de promoci del valenci. Tot aix va repercutir directament en el descrdit de les institucions preautonmiques, al mateix temps que feia impossible que el Pas Valenci arribara al mxim nivell dautogovern en primera instncia, desmobilitzava els sectors ms compromesos amb la modernitzaci valenciana i dificultava fins a lexasperaci la redacci de lEACV. No va ser precisament el millor perode de la histria dels valencians i cal que ac deixem constncia de tot aix, ja que ens ajuda a entendre alguns dels elements que condicionaran la regulaci jurdica del valenci, en la norma estatutria primer i en altres disposicions o en la seua absncia, de vegades, ms tard. 2.1 El valenci i la doble oficialitat en lEstatut dAutonomia de 19828 La plasmaci concreta del debat autonmic en matria lingstica la trobem en larticle 7:1. Els dos idiomes oficials de la Comunitat Valenciana sn el valenci i el castell. Tothom t dret a conixer-los i a usar-los. 2. La Generalitat Valenciana garantir ls normal i oficial de les dues llenges i adoptar les mesures necessries per a assegurar-ne el coneixement. 3. Ning podr ser discriminat per ra de la seua llengua. 4. Es concedir especial protecci a la recuperaci del valenci. 5. La llei establir els criteris daplicaci de la llengua prpia en ladministraci i en lensenyament.8. LO 5/1982, de l1 de juliol. DOGV nm. 74, de 15 de juliol de 1982. 40

6. Mitjanant llei es determinaran els territoris en els quals predomine ls duna llengua o de laltra, i tamb els qui puguen exceptuar-se de lensenyament i ls de la llengua prpia de la Comunitat.

No s difcil advertir lintent de buscar una certa aspsia que permeta superar bloquejos. Per aix sobserva un cert rebuscament expressiu en un article que s ms llarg que els similars daltres estatuts de comunitats autnomes amb llenges prpies. Igualment sadverteix el desig dapuntalar uns equilibris innecessaris, jurdicament, a la vista de la regulaci que cont la mateixa CE entre la defensa del valenci i la por a la postergaci del castell. No escassegen tampoc les ambigitats sobretot, de nou, si comparem amb altres estatuts dautonomia, com la via indirecta per a qualificar el valenci de llengua prpia, o les indeterminades garanties sobre ls normal i oficial de les dues llenges. I, per descomptat, molts crtics van apuntar la indefinici essencial: no reconixer el valenci com a part integrant duna llengua compartida amb altres comunitats autnomes ni precisar lautoritat lingstica, dues deficincies que van ser considerades, molt raonablement, com un greu obstacle per als processos de normalitzaci que sapuntaven en lEACV. Malgrat aquests defectes, certament tamb es podia afirmar que per primera vegada el valenci disposava dun instrument jurdic que en possibilitava la recuperaci. A favor de la redacci hi havia el mateix reconeixement legal de la cooficialitat del valenci reconeixement essencialment irreversible, i tamb la generaci duna reserva de llei que obligava les Corts a promoure poltiques concretes per a promourel. O altrament dit: la redacci de larticle 7 oferia un marc obert a ulteriors dissenys de les poltiques lingstiques, fins llavors inexistents, enteses com a conjunts integrals de disposicions legals i tcniques per a la normalitzaci lingstica. I normalitzaci, en la mesura en qu del text estatutari era possible deduir, en qualsevol cas, que el naixent poder autonmic valenci considerava postergada la llengua prpia i que decidia arbitrar mesures positives que garantiren els drets lingstics dels valencianoparlants, fins llavors en una situaci objectiva de discriminaci, al mateix temps que protegien un patrimoni identitari i cultural in-

LEstatUs jURdIc vaLEncI

I.2

substituble: tots dos aspectes seran sempre les dues cares de qualsevol poltica que se seguisca. Fruit daix va ser la LUEV, a la qual alludirem ms tard. 2.2 El valenci i la doble oficialitat en el text reformat de 2006 La reforma de lEACV duta a terme el 2006 va ser el resultat de lacord entre les dues forces majoritries, el PP i el PSPV-PSOE, en el marc ms ampli de les reformes estatutries obert des del 2004 amb el Govern de Rodrguez Zapatero, desprs del precedent de lelaboraci dun nou estatut a Catalunya. Semblava que havia arribat lhora dajustar el text estatutari a una realitat poltica molt diferent, que tamb tenia el reflex en el terreny lingstic, sobretot amb la dilatada experincia daplicaci de diverses normes jurdiques i del desplegament de nombroses iniciatives de poltica lingstica sense entrar a valorar ara leficcia i la perseverana en laplicaci. Com veurem, la reforma incloa allusions a normes anteriors, i era parcialment sensible a algunes de les crtiques que havia rebut el text anterior. No faltaven tampoc les veus que manifestaven que locasi era propcia per a un nou impuls en la normalitzaci lingstica, encara que algunes van acabar opinant que havia sigut una altra ocasi essencialment perduda. La nostra opini s que el text millora lanterior. Per s una reforma massa cautelosa, sense que shagen acordat qestions que haurien pogut solucionar conflictes enquistats. En molts sentits s continuista i les millores, en definitiva, es limiten a la precisi sobre la llengua prpia i a la indicaci de lautoritat lingstica. Continuem movent-nos en una paradoxa: cada vegada que hi ha la possibilitat dadoptar determinacions jurdiques que superen els conflictes del passat aflora la por que aquests es tornen a obrir. No s aquest el lloc per a valorar polticament aquesta dinmica, per s que s imprescindible que ens hi referim per a entendre labast limitat de la reforma.99. La sensaci de limitaci s ms gran perqu s inevitable relacionar el fet a la CV amb els canvis introduts en lEstatut catal, larticle 6 del qual disposa: 1. La llengua prpia de Catalunya s el catal. Com a tal, el catal s la llengua ds normal i preferent de les administracions pbliques i dels mitjans de comunicaci pblics de Catalunya, i s tamb la llengua normalment utilitzada com a vehicular

En tot cas, larticle 6 del text reformat10 estableix:1. La llengua prpia de la Comunitat Valenciana s el valenci. 2. Lidioma valenci s loficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho s el castell, que s lidioma oficial de lestat. Tots tenen dret a conixer-los i a usar-los i a rebre lensenyament del, i en, idioma valenci. 3. La Generalitat garantir ls normal i oficial de les dues llenges, i adoptar les mesures necessries per a assegurar-ne el coneixement. 4. Ning podr ser discriminat per ra de la seua llengua. 5. Satorgar especial protecci i respecte a la recuperaci del valenci. 6. La llei establir els criteris daplicaci de la llengua prpia en ladministraci i lensenyament. 7. Es delimitaran per llei els territoris en els quals predomine ls duna llengua o de laltra, aix com els que puguen ser exceptuats de lensenyament i de ls de la llengua prpia de la Comunitat Valenciana. 8. LAcadmia Valenciana de la Llengua s la instituci normativa de lidioma valenci.

Ara podem intentar una aproximaci sistemtica als principis que regeixen el marc de la doble oficialitat lingstica i la promoci del valenci en lEACV.

i daprenentatge en lensenyament. 2. El catal s la llengua oficial de Catalunya. Tamb ho s el castell, que s la llengua oficial de lEstat espanyol. Totes les persones tenen el dret dutilitzar les dues llenges oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conixer-les. Els poders pblics de Catalunya han destablir les mesures necessries per a facilitar lexercici daquests drets i el compliment daquest deure. Dacord amb el que disposa larticle 32, no hi pot haver discriminaci per ls de qualsevol de les dues llenges. 3. La Generalitat i lEstat han demprendre les accions necessries per al reconeixement de loficialitat del catal a la Uni Europea i la presncia i la utilitzaci del catal en els organismes internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingstic. 4. La Generalitat ha de promoure la comunicaci i la cooperaci amb les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen patrimoni lingstic amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i lEstat, segons correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres mecanismes de collaboraci per a la promoci i la difusi exterior del catal. 5. La llengua occitana, denominada arans a lAran, s la llengua prpia daquest territori i s oficial a Catalunya, dacord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalitzaci lingstica. Cal recordar que, en aquest moment, el text s objecte de recurs davant del TC. 10. En realitat s larticle sis del text refs, i s larticle set de la LO 1/2006, de 10 dabril, que reformava lEACV; DOGV nm. 5238, de 11 dabril de 2006. 41

I.2

2.2.1 Declaraci del valenci com a llengua prpia de la Comunitat Valenciana

Com apuntem, en la primera redacci de lEACV no quedava prou clar que el valenci fra la llengua prpia de la CV, encara que una integraci sistemtica del precepte permetia arribar a aquesta conclusi. En tot cas, si ens atenem al dret comparat s preferible que larticle comence ara amb aquesta afirmaci. No s una mera enunciaci duna qesti bvia, ja que la doctrina ha establit que aquesta declaraci implica: a) el ple reconeixement de lexistncia duna llengua privativa de la societat que disposa de lautogovern autnom, s a dir, duna llengua distinta del castell, encara que, lgicament, siga una llengua que, amb independncia de la seua denominaci, siga compartida amb la que s tamb prpia daltres comunitats autnomes; b) lassumpci duna defensa activa daquesta llengua per les institucions pbliques radicades a la CA. s en aquest doble sentit que incideix el que disposen els pargrafs 5 i 6. En efecte: lespecial respecte i protecci que tindr el valenci, segons la norma estatutria, s la plasmaci concreta del que hem indicat, i s plenament congruent amb la nova redacci de larticle 12: La Generalitat vetlar per la protecci i defensa de la identitat i els valors i interessos del poble valenci i el respecte a la diversitat cultural de la Comunitat Valenciana i el seu patrimoni histric []. Aquesta declaraci mereix algunes objeccions, com la de ser ms apropiada per a un prembul que no per a un text articulat, o que imprpiament sha incls en el ttol dedicat a drets, o que barreja elements diferents, com identitat, valors i interessos. No obstant aix, pot servir per a buscar una millor integraci de la normalitzaci lingstica en aquest marc identitari de referncia. En resum: la declaraci de llengua prpia i la conseqent necessitat despecial protecci marca una preferncia pel valenci. Per aquesta preferncia, que haur de plasmar-se en mesures posteriors referides a ls, no comporta una discriminaci per als castellanoparlants. La redacci del pargraf 4 Ning podr ser discriminat per ra de la seua llengua, heretada del text de42

1982, s innecessria, ja que no hi ha cap motiu per a desconfiar per endavant de les poltiques lingstiques. Ms aviat cal establir la presumpci que els castellanoparlants no seran discriminats, ja que disposen, de facto, del mxim nivell de protecci, que s el que fixa la CE, a part duna realitat social que continua sent favorable a la seua llengua. Una cosa diferent s lexistncia de certes crregues que poden haver dassumir per viure a la CV, per exemple, quant a lobligaci de conixer el valenci per a determinats oficis o funcions. Per aix no constitueix, per se, discriminaci, i noms des danlisis basades en la prepotncia de grups identitriament forts es pot sostenir la tesi contrria. La prohibici de discriminaci, doncs, sha de referir als valencianoparlants, i es pot enunciar en termes de correcci duna tendncia histrica que ha provocat la fragilitat de la llengua incloent-hi episodis de substituci lingstica, absncia dinstruments informatius o culturals suficients, etc., amb el conseqent perjudici per a aquests valencianoparlants. Des daquest punt de vista, les mesures de promoci del valenci es poden incardinar en el mandat de larticle 9.2 CE: Correspon als poders pblics promoure les condicions perqu la llibertat i la igualtat de lindividu i dels grups en qu sintegra siguen reals i efectives; remoure els obstacles que nimpedisquen o en dificulten la plenitud i facilitar la participaci de tots els ciutadans en la vida poltica, econmica, cultural i social. Per aquesta promoci de condicions i aquesta remoci dobstacles no requereixen ben b prohibicions, que sn aplicables a tot lordenament jurdic, sin ms aviat la precisi de normes de desenvolupament i daccions poltiques precises. Daltra banda, el conjunt del sistema apunta a un desig tal com saclarir en la LUEV: una societat de bilinges, cosa que evita aquests dubtes sobre possibles discriminacions.2.2.2 Declaraci de la doble oficialitat

El castell, pel fet de ser oficial en tot lestat per decisi constitucional, i el valenci, pel fet de ser la llengua prpia de la CV, sn les llenges oficials que proclama lEACV, el qual, en la seua


I.2

reforma, no ha alterat lasimetria que el TC va establir respecte de la no obligatorietat del coneixement de les llenges prpies.11 Com a novetat sha incls en el mateix pargraf 2 el dret a rebre lensenyament del, i en, idioma valenci. La declaraci s adequada: lliga lensenyament del valenci a la mateixa declaraci doficialitat, ja que promoure aquest ensenyament s una obligaci dels poders pblics competents en aquest cas, la GV perqu possibilita que les relacions entre les administracions pbliques i els ciutadans es puguen fer en valenci, ats que aquests quedarien desemparats si no coneixen la llengua; aix explica, tamb, lincs del pargraf 4, pel qual la GV assumeix lobligaci dadoptar les mesures necessries per a assegurar-ne el coneixement. Daquesta manera, lensenyament no s un dret abstracte, sin un dret que es produeix i es pot exigir en lmbit de les relacions bsiques de ciutadania. Cal r

LBII Llibre Blanc Valencia

Documents

Transcript of LBII Llibre Blanc Valencia