Beatificacionscontra lamemòriahistòricaEl Vaticà i la ConferènciaEpiscopal Espanyola bea-tifiquen 498 màrtirs de laGuerra Civil mentre igno-ren les seues víctimesassessinades per Francopàg. 08

ESTAT

La repressiópolítica s’estén pels EUAImpactant testimoni de laperiodista i activista femi-nista Naomi Wolf sobre elcontrol de la població perpart del govern de GeorgeBush pàg. 06-07

INTERNACIONAL

El futur d’EsquerraUnida, cada voltamés incertpàg. 12

+ Notícies

EN IMATGES

Josep Renaupàgines centrals

26 D’OCTUBRETardor 2007

1,5 euroswww.lavanc.com

#136

Marina Albiol li dóna la paraula a la República a les Cortspàg. 13

L’Hort dels Mestres,símbol de resistència

NOU MIL!LENNI LLANERA CONTRA LES CORDES

Les zones grises de Joan Ignasi PlaLa revelació periodística que ha precipitat la dimissió de Joan Ignasi Pla es tracta d’un cas més en l’allau d’escàndols en la trajectòria de qui es presentava com l’alternativa al Partit Popular pàg. 10

La destrucció de l’Hort dels Mestres de Catarroja ha provocat una immediata mobilització social per a la seua defensa i reconstrucció, contra els interessos dels especuladors pàg. 18

02 L’Avanç informació, 26 d’octubre de 2007

ROSA LUXEMBURG

“La llibertat no és res

quan es converteix en un privilegi”

EMILI OLMOS Professor i POETA

Aquell 14 d'octubre mentre ce-lebràvem el 25 aniversari dela riuada del 1957 començà a

ploure, s'inaugurà un preciós monu-ment recordatori a la capital de l'Hor-ta amb flama eterna i pocs dies des-prés arribà la pantanada de Tous. Laflama s'extingí eternament. Ara elnou aniversari també ha arribat pren-yat d'emocions desbocades. Les plu-ges torrencials d'un octubre insensatestan dificultant les obres del circuit.L'empresa UTE FCC-Pavasal-Becsalluitarà qual lleona draconiana pertindre tot llest el 24 de març del 2008.Les treballadores ja saben que no po-dran ni veure la cremà de les fallesper la tele. El govern central ha apro-vat ajudes per a 70 localitats. El nos-tre Camps anuncia 60 milions d'aju-des amb crèdit il·limitat. És altamentgenerós i ho fa sense que s'haja for-mat cap plataforma per exigir elsdrets de les damnificades, això sí quedóna gust, ell és un polític com cal.Llàstima que la inundació del metrovalencià aquell 3 de juliol del 2006encara estiga enfangada. El nostrepresi acusa Narbona d'insultar els va-lencians de forma permanent. Fatemps que m'assalta un dubte, quanuna política fa una actuació brutal-ment antiètica es defensa acusantqui li acusa, del mateix fet. És un in-sult prou miserable dir-li a la minis-tra que es dedica a insultar quan to-tes sabem que el País Valencià és el3r o 4t país del món on més s'ha cons-truït i depredat en el darrer decenni,per tant la ministra no conta menti-des. I el dubte és si el contraatac an-tiètic es fa conscientment o sense és-ser conscient. L'Ajuntament de Calp

parla de 160 milions de pèrdues i cul-pabilitza dels danys a la manca deplanificació urbanística i a la satura-ció constructiva dels darrers 40 anys.Producte de l'esclafit urbanístic la sé-quia que recorria les salines i prote-gia la inundació d'aquestes front al'aigua dolça de barrancs es taponàper un bloc de 24 adossades. Les em-presàries d'Alacant demanen decla-rar persona non grata a Narbona perdir que la construcció depredadoraés corresponsable de les pluges. Sónparaules -diuen- fora de lloc i sobre-tot en un moment tan trist i dolorós.Estic d'acord amb les empresàriesmeridionals, estem vivint un momenttrist que pot esdevenir dolorós per-què si ara no pogueren continuarconstruint, com anaven a pagar elmanteniment de les corbates? I aCamps li faltà temps per declararNarbona persona non grata. Li reco-manem al presi el DVD elaborat perla Uni de València, saber que fou eldictador en persona qui decidí l'op-ció del Pla Sud quan hi havia altresalternatives menys costoses o dolo-roses, constatar que el nou llit del Tú-ria -amb un volum de 5.000 metrescúbics per segon- no ens salvaria d'u-na riuada com la del 1957, a més dequè seria molt més devastadora jaque trobaria moltíssims impedi-ments per arribar a la mar: edificisconstruïts al llarg de 600 mesos. Po-dem fer una reflexió senzilla, quanl'aigua cau a un camp o bosc és ab-sorbida per la terra en part, si cau aun camp de bàsquet cal una conduc-ció de clavegueram que la porte a lamar, tots els pobles i ciutats asfalta-des de l'univers tenen aquest proble-

ma, per tant a major extensió de lespoblacions major problema i majorcatàstrofe, i no diré que un abúsconstructiu altera el clima per si elpresi em personifica non gratament.Per cert queda tan bé l'exèrcit reple-gant fang i canyars empastifats! Si hofa la brigada de l'ajuntament ja no éstan solidari, és el seu treball. Elsbraus soldats espanyols han cons-truït un pont a Beniarbeig en 7 dies.L'agraïment més profund del poble atots els qui ens heu ajudat a no estarincomunicats més temps, digué l'al-calde. Ha estat un honor i un orgullservir colze amb colze amb els ciuta-dans digué el tinent coronel F.G. dela H. Ignorava que els soldats són unaONG i no cobren. Aquella riuada, lade Tous o les d'aquesta tardor supu-ren moltes altres coses: l'olor nause-abunda a fang, tarquim i animalsmorts que s'encasta als epitelis de lamemòria, els estris personals violatsper les aigües, diaris escrits, llibres,mobles i roba de familiars que ja noexisteixen o el plor insistent en la fos-cor moribunda de la nit d'un nadóque vol pit i amor, la mare ja record.Per tot açò quan el nostre impresi-dent no vol saber res del Protocol deKioto, de crítiques a les seues ami-gues constructores, de canvis climà-tiques o de planificar sense depredar,aquest home està apostant per lamort de noves persones, per l'èxit denoves catàstrofes, per la dilapidaciódel territori. Ha passat per tant a lacategoria d'Honorable Dictador i de-manem desbocadament la seua di-missió, pel futur de les nostres filles,pels arbres que no han nascut. Mer-da de tarquim i suc!

Entre gotes

COORDINACIO: Guillem Carreras REDACCIO: Rubén Fernàndez, Xavier Ginés, Miquel Ramos,David Segarra, Xavier Sarrià, Tòfol Cruz, Xavier Martínez, Carles Senso, Moixama, Anna Coll,Lucas Marco, Kike Navarro, Jordi Muñóz, Sandra Quintero, Òscar Bornay COL!LABORADORS:Emili Olmos, César Lledó, Pere Fuset, Josefina Juste, Toni Cucarella, Toni Mestre, Laia Altarriba,David Sastre, Sussanna Anglés, Marc Peris, Pau Caparrós, Iñaki Aicart Altre Castelló- DossiersCrítics, Cultura Obrera, Vicent Usó, Estel Ortells, Ferran Vilafranca i Salvem El Desert,CORRECCIO: Jordi Caballero. L’Avanç és membre de l’Associació de Publicacions Periòdiques enCatalà (APPEC).

L’Avanç S.L Carrer Tomasos, 17 pta. ICP 46006 València ! 96 333 93 68redaccio@lavanc.org ! www.lavanc.org

El que ha passat a València amb JoanIgnasi Pla és paradigmàtic del pes de lapolítica valenciana al conjunt de l’Estat.

Els partits espanyols establerts en la nostraterra fan i desfan al seu antull sense contar ambnosaltres. Ja en la primera elecció de Pla comSecretari General dels socialistes valencians, vahaver una cacicada orquestrada des de Madridque va obligar al nou mandatari a dimitir, enanul·lar el Congrés en què aquest havia eixitvencedor. En més de 8 anys al capdavant de PSOEvalencià Joan Ignasi no ha fet altra cosa queaplicar les polítiques que li manaven des deMadrid. Va pactar amb la dreta un Estatut devergonya per als valencians amb vistes a queservís d'exemple per a les altres comunitats iaquestes moderaren el seu afany sobiranista.Evidentment no va funcionar i cada comunitatva plasmar en la seua carta magna el que vaconsiderar oportú per al seu desenvolupament.Però els valencians ens quedem amb un estatutde segona regional. Tant en política urbanísticacom en la resta de posicionaments polítics, elPSOE valencià apuntalà, quan no va avalardirectament, les polítiques del PP, i tot aixòamb el vist-i-plau de Madrid. Algunes vegades els socialistes valencians vansuar per a poder explicar les polítiques quese'ns imposava des de Madrid, polítiques fetesen la nostra contra i que van ajudar bé poc queemergís el PSOE en les nostres terres. Quedaclar que sent la segona federació més gran del'Estat espanyol, la valenciana no té la mésminima incidència en el partit a Madrid. Però la marge del rif-raf intern dels socialistes,una cosa ens ha quedat clar als valencians:Només som notícia quan servim als interessosde Madrid. Algú a Madrid va pensar que sobravaJoan Ignasi i va fer el possible per despatxar-loamb l'ajuda del Grup Prisa. Mai abans s'haviaescoltat parlar tant del País Valencià en mitjansestatals com aquests dies. Ni els casos deFabra, Cartagena i Terra Mítica van arribar atenir la presència en dits mitjans del que hatingut el cas Pla. Així doncs, mentre el PSC faostentació de la seua autonomia dintre delPSOE espanyol, el PSPV amb molts mésmilitants no fa altra cosa que oferir novesglòries a Espanya i així els va: de derrota enderrota. Ara falta veure a qui ens col·loquen,des de Madrid per descomptat, al capdavantdels socialistes valencians. Amb tot aquest afer,molts són els què han manifestat la seuallàstima cap a l'exsecretari general del PSPV.Però la veritat és que els peons en els escacsestan per a ser sacrificats, i per a Madrid, elsvalencians no som més que això peonssusceptibles de ser canviats o sacrificats pel bégeneral.

L’afer Pla

Hi ha un lloc sense noms en el qual els mitjans decomunicació tenen recursos i suficient falta d'escrúpolscom per a tombar direccions de partits o forçar pactes

electorals, veure al PSPV de Plá i Compromís. Al cap i a la fi, per amodelar el sistema de partits a la seua conveniència, encara quepartits i dirigents polítics són responsables en última instància dela situació de subsidiaretat en la que es troben respecte alsconglomerats empresarials que detenen els mitjans decomunicació. En una setmana passen per l'Audiència Nacional,tribunal d'excepció únic a Europa, una dotzena de xavals peractes simbòlics com cremar la foto del rei o hissar una banderarepublicana en un edifici públic; direccions de partits polítics comBatasuna empresonades per i en una reunió; periodistes demitjans tan innocus com Deia o El Jueves per fer crítica per mitjàde caricatures a la monarquia. Un Tribunal Constitucional que perdamunt de la suposada sobirania popular representada en elparlament decidix si s'aproven estatuts d'autonomia i qualsevolllei, lleis que abans de ser efectives han de ser firmades per eixemonarca que porta als seus crítics davant d'un tribunald'excepció. Milers demilitars d'eixe mateix llocdefenen la políticaimperial dels Estats Unitsper a espedaçar països nosotmesos com ho eraIugoslàvia, recolzarl'expansió sionista a Líbano construir gaseoductes iafavorir el tràfic dedrogues a Afganistan, perno parlar d'Haití i el Congo.En eixe mateix lloc sense noms, centenars de milers de persones esqueden sense trens de rodalia per a anar a estudiar o treballar perque és necessari que la puta classe empresarial i pijos de tot pelatgepuguen anar en Nadal de Madrid a Barcelona en AVE. En una altraciutat d'eixe lloc sense noms, la que patim, es projecten i executena ritme vertiginosos circuits de Fòrmula 1 i espectacles diversosmentres es queda sense llits d'hospital durant dies o tarda anys aacabar les infraestructures d'uns accessos diàriament col·lapsatsper a eixos estudiants i treballadors que, com a Barcelona, han decedir el seu temps i diners a favor d'empresaris i pijos.Un lloc que no té noms i en el que molesta la memòria. Llei deMemòria Històrica aprovada per eixa esquerra parlamentària queestà en mans dels grups empresarials i els seus mitjans decomunicació, aprovada també per la dreta nacionalista de distintsllocs, inclosa part de la dreta que va recolzar el franquisme. Unallei que convertix el monument feixista del Valle de los Caídos enpatrimoni “de tots”, que diuen despolititzar-lo amb esta novadefinició, això sí sense desenterrar d'allí al dictador i assassí nivolar la creu que posa guinda al monument delnacionalcatolicisme victoriós. Una llei que deixa tot com estàintentant una vegada més esborrar la memòria i tancar les fissuresde la ja malparada Transició. Mentres seguim sense noms, ni Espanya ni Estat espanyol, termescom Comunitat Valenciana s'intercalen amb País Valencià,Catalunya, Països Catalans i els sorprenents Regne de València oPrincipat. Josep Lluís o Jose Luis, debat al·lucinant noméscomprensible en el 30 aniversari dels Pactes de la Moncloa,d'aquels pols... Mentrestant, l'orgull de ser espanyol ressona coma mal acudit però sobretot com a amenaça en un lloc en el que,encara que sense noms i quasi sense memòria, sempre es fa lamateixa política perquè sempre manen els mateixos, governe quigoverne.

MARIANO RAJOY El president del PP en la seua política del “todovale”, s’ha burlat del canvi climàtic. Elconservador diu que ningú pot saber quepassarà d’ací a 300 anys. Però la realitat és queel Canvi Climàtic ja ens està afectant. I semblaque a alguns els afecta al cervell.

JOSEP LLUIS CAROD-ROVIRAPugem al Vicepresident de la GeneralitatCatalana per la seua actuació en el programade TV1 “Tengo una pregunta para usted”. Hopodia haver dit més alt però no més clar.Durant uns minuts el republicà es va convertiren representant dels catalans.

03OPINIÓL’Avanç informació, 26 d’octubre de 2007

Un lloc sense noms

LA MARJAL

CESAR LLEDO

Mentrestant, l'orgull de serespanyol ressona com a mal acudit però sobretot com a amenaça en un lloc en el que, encara que sense noms i quasi sense memòria, sempre es fa la mateixa

Antivalencianistes i violents

GUILLEM FONT

JOSEP VICENT BERGON

Guaitant a internet en unad’eixes nits d’insomni quede tant en tant em sovinte-

gen em vaig trobar l’altre dia ambuna notícia que em va sorprendre: «Nacionalistes d’Esquerra seconstituye como corriente críticai autocrítica». I més endavant afe-gia que «dins d’Esquera Unida delPaís Valencià amb els objectiusd’enriquir el nacionalisme dins elpartit» –ignore quin dels partitsque composen EUPV, tot i que hoimagine– així com “impulsar ydesarrollar el movimiento querepresenta EUPV como un espa-cio de diálogo y convivencia, conclara vocación de crecer dentrode la organización” Fins ací tot bé i no res que objec-tar. Tant de bo al meu entendreque es tracte de consolidar o rea-fermar aquest enunciat, indestria-ble per a mi en els seus vessants:esquerra i nacionalisme, tot i lapalesa pluralitat de la primera,provinent de vegades de la incor-poració amb matisos d’eixesdeterminades sensibilitats quedemanda la societat actual i enaltres no tant, i les objeccions que

darrerament està sofrint el terme“nacionalisme”, tan plural com lesesquerres. A un nacionalisme valencià/català,per exemple, i ja som molts elsque ho hem dit, sempre s’oposaràun nacionalisme castellà/espan-yol. (Recentment i a un programatelevisiu, Carod-Rovira feia unaclariment al respecte.) Doncs bé, després d’aquestadigresió i sense entrar a valorar lainiciativa més amunt esmentada,sí m’agradaria aclarir comple-mentàriament que Nacionalistesd’Esquerra ja existeix, i no com acorrent sinó ans bé com a partit, icom a tal es troba enregistrat alministeri de Govern des de l’any1994. (I vaja açò, a més d’allòesmentat a les primeries, per laparticipació d’aquest corrent ambla seua denominació errònia quepodria donar lloc a equívocs,creiem que per desconeiximent, auna jornada de reflexió convocadaper EUPV) A l’any següent a més i tractantd’aportar el nostre vessant nacio-nalista, a més d’esquerrà –el

mateix que segons sembla pretenfer aquesta iniciativa–,Nacionalistes d’Esquerra del PaísValencià va signar un acord elec-toral amb EUPV –la còpia del qualconserve–, de resultes del qualparticipàrem com assessors de lacoalició a l’ajuntament deValència.I tot i que més endavant acabàremintegrant-se al corrent d’Esquerrai País, sense perdre la nostra iden-titat que continua vigent, no capdubte que estem parlant d’unsaltres temps, la palesa diferènciadels quals amb els d’ara mateix,allunyat com estic de la militànciaactiva, no vaig a entrar a jutjar.Amb tot i compartint al 100% tantla fustració com les considera-cions de Joan Oleza a un articlerecentment publicat a LEVANTE-EMV, si diré no obstant, com aexemple ben significatiu, quealeshores la coalició hi tenia aValència cinc regidors i ara cap.I així hem anat i anem, amb enroco sense ell, estant o veient, aques-ta esquerra que obviant la realitatvol ser paradoxalment transfor-madora de la mateixa.

De les esquerres i els nacionalismes, ara i ací

L’Avanç és un dels pocs mit-jans de comunicació escriten català al País Valencià. Ha

rebut amenaces al web suposada-ment des d’ordinadors de la policiaespanyola; Guillem Rosado, delBloc de Mislata, ha sigut recent-ment agredit per una colla de fei-xistes. Ha tractat de posar unadenúncia a la policia, dita nacional,en una llengua oficial, el valencià, ino li han atés; la vespra del 9 d’oc-tubre, a la matinada, descobreixenun artefacte en la seu del Bloc. 9litres de gasolina i un detonador.Podria haver causat importantsdanys materials i potser personals.Les bombes tenen estes coses.De moment, que jo sàpia, capdetenció, cap acusat. Delinquircontra els nacionalistes valencians

ix debades o molt barat. LaConstitució espanyola afirmasolemnement que ningú no pot serdiscriminat ni menys encara agre-dit per les seues idees. Però l’estatde dret no és efectiu en aquestscasos. Probablement som perce-buts com a desafectes i al “gobier-no de España” (dirigit pel PSOE,convé no oblidar-ho) i al seu dele-gat ací aquests afers no li interes-sen massa.¿Són tots ells tan sols fets aïllats?Doncs no. Des de la transiciódemocràtica ençà s’ha exercit unaviolència més o menys intensaperò continuada contra els quidefensem la sobirania del nostrepaís i l’ús de la llengua pròpia. Unaviolència de baixa intensitat si esvol, però dissortadament efectiva.

Qualsevol sabem que si, per exem-ple, ens posem una enganxina alnostre vehicle amb les sigles PVtenim garantit algun vidre trencato alguna roda punxada. Cortesiade la intolerància antivalencianis-ta.En la manifestació del 9 d’octubreels il·luminats de sempre reparti-ren pamflets on demanaven que“no dixes (sic) que els catalanistespassen pels nostres carrers”.Demòcrates ells de tota la vida.Manolo Latorre, president del GAVi vicepresident de la CoalicióValenciana, i una colleta insultaveni provocaven. A ell i als seus elgansterisme que practiquen fa 25anys els ha resultat impune: unainvitació no sols a continuar-nesinó a intensificar-ho.

OPINIÓ04 L’Avanç informació, 26 d’octubre de 2007

La Històriarepeteix lavergonya

JOSEFINA JUSTE

En 1935, la superfície de boscos de laprovíncia de Santa Fé (Argentina)arribava a 59 mil quilòmetres qua-

drats. Avui, només a 8.253, o siga que es vaperdre el 86 % del que hi havia. Darrere delsaqueig estan els permisos atorgats per l'Es-tat a favor de l'explotació incontrolada de re-cursos. També les històries més amagadesdel suposat enlairament (per fi!!!) econòmicde la zona, afavorit per molts. Al mateixtemps es van produir tres processos d'explo-tació irracional dels recursos naturals: elquebracho colorado, l'eucaliptus blanc i eltalat indiscriminat que ara serveix per aplantar soia en regions abans insospitades.“La Forestal” es va fundar amb capital anglèsi un emprèstit espuri del Banc Provincial deSanta Fé en la dècada de 1870. Basta llegirl'imprescindible llibre de Gastón Gori “LaForestal: la tragedia del quebracho colorado”per a saber que, a més, els anglesos vanaprofitar la seua presència comercial en lazona per a interferir en la política local d'a-cord als seus interessos. Després, més tard,arribaria la presència nord-americana. Peròja és altra història. També van estar les va-gues heroiques dels obrers i llenyataires de1919 i 1921, reprimides amb salvatgisme queintentava controlar els reclams dels treballa-dors explotats. “Celulosa Argentina” va ser fundada ambpoc capital italià i molts crèdits del BancProvincial de Santa Fé en 1929. Anys méstard, s'associaria amb l'alemanya Duperial.L'objectiu era produir pasta de cel·lulosa.També, elaborar productes derivats del clorsobrants de l'elaboració del paper. I, perdescomptat, ser un dels principals referentsen la història argentina contemporània(cosa que van assolir a l'associar-se al CityBank, avui principal creditor extern delpaís). Ja en el segle XXI, Botnia i Ence segueixenels passos d'aquells pioners en instal·lar-seen l'altra ribera del riu Uruguai, en altre país(Uruguai), gairebé enfront dels avantpassatsprecursors en això de l'explotació d'un mo-noproducte sense massa demanda de màd'obra. Botnia s'està distingint de tots els al-tres coneguts fins a ara pel seu tancamentsen enclavaments estretament vigilats perguàrdies de seguretat privada i funcionarispolicials. Botnia és propietària de 160 milhectàrees, en les quals ha instal·lat les seuesplantacions. Ence, si de cas, es va mudar al-guns quilòmetres riu amunt. Encara no vaarribar l'engegada de les fàbriques, per laqual cosa els vilatjans no saben què els ofe-rirà el futur d'ací a 50 anys. Però mentres-tant, es mobilitzen, fan assemblees multitu-dinàries, tallen les rutes i els accessos alsponts internacionals locals. Saben que lesempreses estrangeres mai han promogut elbenestar nacional sense dur-se molt a canvi.Ací està, davant, la misèria del bosc de SantaFe per a donar fe d'això. Diuen, que la histò-ria mai es repeteix dues vegades…

L’AMERICA

Vespres d’eleccions, estem ja en la tempora-da d’ofertes i promeses. Per altra banda,en juliol es publicava la nova llei del sol,

una llei de l’estat que afecta al conjunt del seus te-rritori i intenta introduir uns criteris que aturenl’urbanització galopant que patim. Aquesta normaen la seua aplicació pot comportar l’exigència decondicions de major sostensibilitat al nostres mu-nicipis.Així i tot, la regulació especifica depèn de les au-tonomies, al nostre cas ,tenim un paquet de nor-mes que permeten figures tan controvertidescom la del agent urbanitzador, les requalificacionsde terrenys no urbanitzables en aptes per a cons-truir, i, finalment dels PAI. El Conseller Garcia An-tón sembla que vol unificar les lleis valencianes, do-nada la seua dispersió i dificultats practiques, les

quals han conduir a la ineficacia i al caos.Davant del difícil accés a l’habitatge el govern cen-tral ha fet ofertes segons diuen, per afavorir el llo-guer, tals com les famoses ajudes. L’oposició de dre-tes es partidària de construir encara més . La novallei del sol que hem comentat aposta per la reser-va del 30 per cent a del sol municipal a vivendessocials. El problema, però, del creixement senselímits del parc immobiliari continua essent el nu-cli central.Les ciutats i els pobles creien i els seus centreshistòrics i tradicionals es buiden. Proliferen urba-nitzacions tant a l’interior com a la costa. Al meuparer calen mesures radicals que aturen l’expan-sió del sol edificat, destruït l’entorn rural, cas del’horta per exemple, en tant, es fan lleis, la majoriade les quals no s’apliquen.. Hi ha, tanmateix, me-

canismes legals que podrien pal·liar la situació,encara que com observem manca voluntat políti-ca. Des del Consell Valencià de Cultura alertaremsobre el tema no fa gaire, es va recomanar a les nos-tres institucions que feren ús de les normes quepermeten posar en ús les vivendes buides o aban-donades, hem predicat en el desert, resulta mésrentable fer ofertes, promeses electorals. Ja veu-rem en que queda tot això.El legislador estatal ha millorat el sistema, ara res-taria la seua concreció i aplicació, i tot això depèndels ajuntaments i de les autonomies. Des de la ciu-tadania, especialment des d’aquella que no vol re-soldre el problema que tenim, manca d’habitatgei creixement del parc immobiliari, caldrà exigir, vi-gilar i no quedar-se a les simples promeses pree-lectorals.

Urbanisme i habitatge

VICENT ÁLVAREZCONSELL VALENCIÀ DE CULTURA

Els comunistes estem acostumats a llui-tar contracorrent. Ho vam fer sota elfranquisme, i ho fem actualment sota

l’actual règim de monarquia parlamentària. Enaquestes condicions, s’enten que a alguns ex-companys la resistència al sistema els esgote iabandonen les nostres rengles. Tanmateix, éshabitual que els ex-comunistes cerquen coarta-des ideològiques i vulguen reconstruir orwe-llianament la seua biografia com si intentarenfer-se perdonar els seus passats pecats.Joan Ribó ha estat el darrer cas. Ara es retro-trau 30 anys per a dir que ja quan va ingressar alPCE "dubtava de la voluntat democràtica d’a-quest partit" fent referència a "la manca de lli-bertat en la URSS". És singular que ara es jac-te de la seua falta d’informació d’aleshores, quanel PCE feia anys que criticava la falta de liber-tats democràtiques als països de l’Est i havia con-demnat la invasió de Txecoslovàquia. També essingular que acuse al PCPV d’oblidar la sosteni-bilitat, quan fa poc criticava les nostres reservesdavant una candidatura municipal corresponsa-ble d’un pla d’urbanització ambientalment insos-

tenible. Com és singular que oblide que quan ellera secretari general del PCPV li semblava moltbé que el seu Partit actués de forma cohesiona-da al si d’EU, enfront de la majoria mecànicaformada per EiP i per la gent de Nova Esquerraque després se’n va anar al PSOE. La mateixa co-hesió que ara ens retrau al PCPV, quan les nos-tres posicions, junt amb les d’altres companys,són majoritàries en EUPV: aquesta condició demajoritaris sembla que és ara el nostre major pe-cat. Curiosa manera d’entendre la democràcia.Però més revelador encara de la seua concep-ció de la democràcia és que considere "un certmenyspreu al mateix sistema democràtic" elfet de presentar-se per a candidata a la Presidèn-cia de govern sense haver estat prèviament cà-rrec públic, menyspreant una llarga experièn-cia en treball social, sindical i polític no institu-cional. Podriem respondre demanant quina eral’experiència de gestió de Felipe González, Za-patero, Gaspar Llamazareso el mateix Joan Ribó(amb el suport del PCPV) quan es van presen-tar com a candidats, o recordar l’acudit sobre els40 anys d’experiència dels dirigents d’AlianzaPopular en les primeres eleccions democràti-ques. Però la qüestió és més de fons: revel·la una

concepció elitista de la política, restringida alsque, com ell, han detentat càrrecs públics du-rant molts anys.I sembla pensar també que per a presentar "unacandidatura amb caràcter més alternatiu"hi ha un límit d’edat, com si el ser alternatiufora una condició que es curés amb els anys.Davant de tot això, li diem públicament a JoanRibó que no es busque justificacions: si, com ellmateix diu, ja no és comunista, és normal quees vaja del Partit Comunista. Però molts altrescontinuem essent comunistes, i davant les in-justícies del sistema capitalista, les agressions ales llibertats democràtiques, els règims dinàs-tics i polítiques socialment i ambientalment in-sostenibles, i des del nostre compromís per lademocràcia participativa, continuem apostantper Esquerra Unida i Izquierda Unida com a mo-viment polític i social plural i alternatiu d’esque-rres, i lluitem per una societat alternativa ambplena llibertat i igualtat, per la república, pel so-cialisme i per una humanitat pacífica i solidària,en harmonia amb si mateixa i amb la natura, sen-se classes ni Estats, que són els nostres objec-tius emancipatoris com a comunistes. Per això,venim de lluny i anem més lluny encara.

ComunistesRafael Pla

i 19 signatures més

Conten les cròniques de l'època que, a l'a-rribada dels anomenats conquistadors al'actual Amèrica, els pobles mesoameri-

cans, en un esforç per comprendre el que estavaocorrent, van confondre aquell desembarcamentamb el profetiztat retorn de Quetzalcoatl o Ku-kulkán, la serp emplomada, l'antic senyor queretornava al seu poble després del seu exili a l'o-rient. Només podem arribar a a imaginar la desorienta-ció que l'arribada d'un grup humà d'aspecte tandiferent, vestit amb estranyes vestidures, proveïtamb armes mai abans vistes i muntat en bèstiesimpossibles, podria causar en aquelles societats(i en les nostres pròpies, si aquests fets es pro-duïssin a dia d'avui). I també en punts altres po-bles indígenes que al llarg de la Història han anat“sent descoberts” per l'avanç modernizador deles potències europees. A dia d'avui sabem que aquests processos van aca-bar amb milions de vides i desenes de pobles i cul-

tures, les quals segurament tindrien ara moltque aportar al conjunt de la Humanitat. No obstant això, són molts els pobles indígenesque, actualment i en els cinc continents, seguei-xen vius i mantenen el seu propi model de vida ide desenvolupament, encara a pesar dels embatshomogeneïtzadors de la globalització. Pobles que,recollint l'aprenentatge de generacions, han es-tablert una relació harmoniosa amb la naturale-sa que els acull i amb altres societats del seu en-torn, contribuint de manera decisiva a la conser-vació de la riquesa biològica i a la preservació dela diversitat cultural del planeta. Pobles, en la seua gran majoria, sense Estat queels represente; sotmesos a la repressió de governsi grups de poder econòmic; que no veuen reco-negudes ni les seues llengües, ni les seues lleis, niles seues formes de govern; despullats sistemàti-cament dels territoris als quals pertanyen i queels garanteixen la seua reproducció cultural i ma-terial; empesos a una situació d'exclusió tan pro-funda que posa en risc la seua pròpia viabilitat.En definitiva, pobles que no han estat mai reco-

negut com a tals... fins a avui. I és que el passat 13 de setembre va ser aprova-da en l'Assemblea General de l'ONU, la Declara-ció de les Nacions Unides de Drets dels Pobles In-dígenes, amb el vot favorable de la immensa ma-joria dels països del món i alguns vots en contramolt significatius (els d'Austràlia, Nova Zelanda,Canadà... i EEUU). En la mateixa, es reconeix queaquests pobles són subjectes del dret a la lliuredeterminació – un dret internacionalment assu-mit – és a dir, “determinen lliurement la seua con-dició política i persegueixen lliurement el seudesenvolupament econòmic, social i cultural”. Les crítiques que es poden fer són moltes i diver-ses, però el valor d'aquesta recopilació general dedrets és inconmensurable. Perquè reconeix la veuals pobles que mai la van tenir i perquè trenca unacadena d'esclavitud, discriminació i explotacióque té tant en la seua arrel, com en la seua apli-cació, una naturalesa eminentment racista. Per-què reconeix alguna cosa tan senzill com que elspobles indígenes existeixen. I tenen dret a seguirexistint.

Una declaració per als pobles exclososDiego Jiménez

ACSUD-LAS SEGOVIAS PAIS VALENCIA

05OPINIOL’Avanç informació, 26 d’octubre de 2007

Ni l’atur ni les hipoteques, ni tampocles cues als ambulatoris ni els barra-cons dels col·legis. Zapatero i Rajoy

ja no parlen d’altra cosa que no siga de ban-deres. Una densa boira “rojigualda” hacobert les nostres vides i amenaça amb noescampar en mesos. Les pensions, les guar-deries i la factura de la llum no ocupen ni unminut als informatius de les televisions.L’actualitat la protagonitzen les combus-tibles imatges del monarca i la cabra de lalegió.A partir d’ara, haurem de suportar un monò-ton guirigall dia rere dia. Una competiciópatètica entre populars i socialistes per veu-re qui és més espanyol, qui penja més pen-dons a les finestres i qui fa més reverènciaal rei. Un debat estèril perquè només potargumentar-se en un sentit. L’altra posició,la republicana, és perseguida i penada amb,fins i tot, dos anys de presó.Si realment els hi preocupara l’opinió delsciutadans i les ciutadanes sobre el modeld’estat, seria tant senzill de resoldre comconvocar un referèndum. Una consultapopular on cadascú de nosaltres optara lliu-rement per la monarquia o la república. Però no es tracta d’això. Ni uns ni altresestan preocupats per l’opció de la majoria.El sainet no és més que una enorme cortina

de fum per amagar els seus vertadersacords. Aquells que provoquen que no arri-bem a final de mes, que les rendes més altespaguen menys impostos i que els llocs defeina siguen cada vegada més precaris.Socialistes i populars es barallen per la ban-

dera perquè no els queda res pel que discu-tir: han arribat a un consens general. Que convoquen un referèndum i així resol-drem d’una vegada per totes l’etern debat iens podrem dedicar a allò que realment ésfonamental.

Banderes i pendons

MARINA ALBIOLDIPUTADA D’ESQUERRA UNIDA I COMPROMÍS

Un dels quecreenpobresa…

JORDI MARTIFONT

El dimecres 17 d’octubre, vaiganar a escoltar una conferèn-cia a l'Obra Social de 'la Cai-

xa'. Hi parlava Luis Servén, doctor enEconomia i director del Programa deRecerca sobre Macroeconomia i Crei-xement del Banc Mundial.La xerrada portava per títol 'Creixe-ment i reducció de la pobresa' i era laprimera del cicle de pensament con-temporani 'Reptes de la globalitzacióeconòmica' que l’Obra Social de ‘laCaixa’ ha organitzat a Tarragona. Arribava tard i baixant per la RamblaNova em vaig trobar l'Amadeu i la Sò-nia que plegaven la parada de Qui deua Qui, mentre jo em dirigia a la xerra-da d'un dels membres del Banc Mun-dial, curiosa la coincidència. Hi vaig arribar tard, però el que vaigsentir no tenia palla, tot el contrari,teca i de la bona per pensar-hi llarga-ment. Servén es va dedicar a explicarles virtuds de la “feina” que el BancMundial realitza arreu del món per talde mantenir l'estabilitat del sistema,deixant clar la bondat del creixementeconòmic per combatre la pobresa inegant cap altra possibilitat que no si-gui el capitalisme en la seva actualfase, que jo anomeno ultraliberal.Vaja, que explicava com els del BancMundial posen pegats perquè els seuscol·legues del FMI no ens estrangulinabans d'hora... i com després els co-bren. I també, com s’ha de reduir ladespesa pública perquè “s’ha demos-trat que pot ser font de corrupció”;com la privada pensava jo, però si laprimera va destinada a sanitat, escola,habitatge o transports ajuda a deixarde ser pobre i de quina manera, men-tre que la reducció d’impostos per re-distribuir les rendes mai no afavoreixningú més que als que ja són rics.El col·loqui va tombar sobre aspectesconcrets de la seva intervenció i lespreguntes interessants que hi va ha-ver les ha desviat amb soltura. El Ser-vén tenia taules, no se li pot negar, idomini del llenguatge. Ara bé, la defensa que ell i l’entitat pera la qual treballa fan de l’establert, del’estabilitat, té trampa, ja que incloufer impossible cap canvi que avanciper fer desapaèixer la pobresa que ellens volia convèncer que el creixementajuda a combatre. Intocables eren elcapitalisme multinacional, la propietatprivada, els terratinents, les mutina-cionals... I clar, si res no es pot tocar jaés lògic que el Banc Mundial paguialgú com ell per explicar, tot i que elsnúmeros tampoc siguin per fer volarcoets, que el creixement farà desa-parèixer la pobresa.

DE PROP

Dimarts passat el lehendakari JuanJosé Ibarretxe va haver d'anar unavegada més, això sí amb el cap ben

alt, a traslladar-li al president José LuísRodríguez Zapatero que el Govern que pre-sideix amb majoria al País Basc té la inten-ció de convocar una consulta el proper 25d'octubre del 2008, amb la finalitat que elsbascos i les basques decidisquen quinamena de relació volen tindre amb l'Estatespanyol. El lehendakari, que ja té l'expe-riència d'altres vegades, sap quin és eltarannà dels socialistes i, de bestreta, sabiael què li contestaria Zapatero.Uns dies abans de la visita la caverna medià-tica més espanyolista ja s'encarregà d'esva-lotar el galliner amb titulars incendiaris, totsells per a sucar i mullar. Els portaveus delPP i del PSOE, i perquè no en quedés capdubte, van advertir el president basc que nofeia falta que anara a Madrid. Angel Acebesdeia que “l'amenaça d'Ibarretxe és real “ ique “aquest referèndum o consulta és unautèntic desafiament a l'Estat”.Declaracions d'aquesta mena per part delspopulars ja no ens estranyen, per a la dretaespanyolista qualsevol nacionalisme que nosiga espanyol ha sigut sempre, i continuasent, una amenaça per a la sacrosanta “uni-dad de la patria”. Ara bé, per a un partitque es diu socialista i que fins no fa massaanys tenia contemplat en els seus estatuts eldret a l'autodeterminació, és increïble lesraons que argumenta per negar-li als bascosun dret internacionalment reconegut.Així,el secretari d'Organització del PSOE JoséBlanco, deia que la consulta que vol celebrar

el lehendakari Ibarretxe no s'hi pot celebrarperquè “ xoca amb la realitat, la raó polí-tica i la Constitució”El senyor Blanco hauria de tenir presentque l'única realitat és que el problema polí-tic d'Euskal Herria el venim arrastrant jamassa anys, més de trenta, i cap Govern l'hasolucionat. La proposta d'Ibarretxe, i comque l'Estat espanyol no vol donar un valentpas endavant, pretén precisament agafar elbou per les banyes i obrir veritables caminsque porten la pau al poble basc. I avui, enca-ra que als espanyolistes no els agrade, alPaís Basc hi ha una majoria que està a favord'aquesta consulta.Blanco diu que xoca contra “ la raó políti-ca”. Quina raó? Es tindre raó política noacceptar la plurinacionalitat de l'Estatespanyol? És tindre la raó política no accep-tar que democràticament un poble pugadecidir el seu futur? Quina mena de socialis-me és aquest que nega l'alliberament delspobles? Jo tenia entés que el socialismedemocràtic ha portat a més d'un poble a laseua llibertat. Que ho diga la dreta és unaaltra cosa, doncs l'argument que semprehan fet servir és que la majoria dels espan-yols no volen. Clar, ells entenen la raó polí-tica com la llei de l'embut, doncs és evidentque mai es posaran d'acord i per tant mai hoaconseguiran. És a dir que si hom vol sepa-rar-se, per posar un exemple, de la seu pare-lla ha d'esperar que ella, els sogres, els fills iels amics es posen d'acord. De segur que siimplantaren aquesta llei s'acabaven elsdivorcis i separacions de la nit al matí. Peròanem a veure, que Euskadi no és un paísque té una llengua, història, cultura,govern… propis i, el més important, ha

demostrat sempre la voluntat de ser unpoble lliure. Doncs, amb quin dret els anda-lusos, castellans, valencians, catalans,gallecs, murcians… poden negar-los el dreta decidir?Segurament el Govern de Zapatero no elsdeixarà celebrar aquesta consulta. Però siper alguna d'aquelles ho aconseguiren nopodem ni imaginar-se com reaccionarial'Espanya més profunda. Alguns, com “elcarpintero” Alfonso Guerra, proposà quecaldria anul·lar l'autonomia basca i d'altresja es freguen les mans només de pensar enla possibilitat d'enviar l'exèrcit.De tot plegat, el veritable problema és quefins ara l'Estat espanyol ha volgut solucio-nar el problema polític basc amb mesurespolicials i no ho ha aconseguit. En canvi, ellehendakari Ibarretxe ha fet una propostaagosarada, pacífica , on l'única eina és laforça de la paraula.I això els espanyolistesho saben i els fa por. Por a quedar en ridículdavant l'opinió internacional, por a quedar-se sense arguments en constatar com enuna consulta popular la majoria del poblebasc els diria que ja en tenen prou, quevolen la pau i que desitgen, com qualsevolpoble, construir el seu futur.Al llarg dels segles els bascos, els catalans…s'han esforçat en explicar-li a Espanya la irre-nunciable voluntat de decidir el seu futur.Tots els esforços han estat fallits i han trobat,com diu Víctor Alexandre en el seu llibre “ Laparaula contra el mur”, una única resposta: cerrazón . Espanya podrà continuar amb laseua cerrazón, però de la mateixa maneraque ni els romans, ni els musulmans, ni elsvisigots van sotmetre el poble basc, tampocho aconseguiran els espanyols.

La paraula contra el murVicent Luna i Sirera

NAOMI WOLF

Des de fa diversos mesos estic re-corrent Estats Units, de Colorado aCalifòrnia, i conversant amb nord-americans de totes les capes de lasocietat sobre la qüestió de les lli-bertats, sobre els atacs que aques-tes estan sofrint en aquest momenti sobre el programa en deu etapesque s'està aplicant per convertiraquest país en una societat tancadai repressiva

La bona notícia és que els nord-americans han despertat i són cons-cients dels perills que els aguaiten.Quan vaig començar, vaig creureque trobaria oposició, resistència ocom a mínim incredulitat quan par-lés de la foscor que lentament s'es-tén sobre el nostre país i del llegatde llibertat que ens van deixar elsnostres avantpassats.

Però resulta que estic parlant da-vant gent que ja està inquieta, en-cara abans d'escoltar-me. Són gentque té por, que s'han adonat des defa temps del creixent perill i del ti-pus de societat que els estan pre-parant.

Per al meu consol, he redesco-

bert una societat nord-americanaintel·ligent i alerta, valerosa i indo-mable, gent que no té por d'escol-tar dolentes notícies i d'actuar con-forme a elles. Es tracta a més de pa-triotes, de veritables patriotes quevolen el seu país pels valors sobreels quals aquest ha estat construït.

Patisc no obstant això per leshistòries que acaben de contar-medurant aquestes reunions. I els co-rreus electrònics que he rebut por-ten tants testimonis aclaparadorsque no aconseguisc llegir-los en elsúltims temps.

I onsevulla que vaig, sempre, al-menys una vegada al dia, hi ha unapersona de l'auditori que s'aixecaper a parlar. Sempre és algú d'as-pecte sòlid i fort, valerós… i de sob-te aquesta persona es posa a plorar,sumida en la por, enmig del seu tes-timoni.

L'altre dia, a Boulder, una jove,mare de dos fills, d'uns trenta anys,la imatge de la jove nord-americanadinàmica, es va enfonsar mentre emparlava: "Estic escandalitzada pertot el que escolte i el que veig. Comm'agradaria fer alguna cosa! Peròtinc tanta por. Mire als meus fills i

tinc por. Com lluitar contra la porque han sembrat dintre de nosal-tres? Què és el millor per a avenir iper a la seguretat dels meus fills?Per ventura he d'actuar i tractar decanviar les coses, o he de callar-mei evitar que es fixen en mi? Tinc tan-ta por que em fitxen en cap lloc...".

A Washington DC, la setmanapassada, un director d'un servei ad-ministratiu, ex jugador de futbol, unhome ben format, probablementmembre del Partit Republicà, em vaconfessar, lluny dels micròfons, quetenia por de signar el paper que au-toritza a l'FBI a tenir accés a tota lainformació sobre ell, com li aconse-lla l'agència antiterrorista. "Però almateix temps, tinc por de no signar-lo. Si no ho faig, patisc el risc de per-dre el meu treball, la meua casa…és com a Alemanya, quan es fitxavaals funcionaris", em va dir amb veuresignada.

Aquest matí, a Denver, vaig par-lar durant més d'una hora amb unmolt alt i molt valerós oficial del'exèrcit, que ha rebut altes conde-coracions, i que es va trobar ambquè estava en la llista de personesvigilades (i a les quals se'ls prohi-

beix viatjar amb avió) per haver cri-ticat la política de l'administracióBush. Em va mostrar els documentsque proven no només que està sentvigilat pels serveis secrets sinó quetota la seua família està sent tambéobjecte d'espionatge i de fustigació.A través de tota la seua carrera coma militar aquest oficial ha complertnombroses missions molt perillosesal servei del seu país. Però avui,mentre em parla del seu temor queels seus fills siguen assetjats pel go-vern per causa de les seues opi-nions, la veu se li trenca.

En un altre lloc, m'aborda una ju-rista que treballava per al Departa-ment de Justícia. Un dia es va opo-sar a "l'interrogatori fort" d'un de-tingut que era objecte d'una tècni-ca reconeguda com tortura. No no-més la van enviar a una comissió dis-ciplinària sinó que a més va ser ob-jecte d'una investigació criminal,van rebaixar-la de categoria laboral,li van revisar la computadora i li vanesborrar els correus electrònics… iara està en la llista negra i ja no potviatjar per avió.

Durant una conversa en una vet-llada, un tècnic en informàtica que

00 L’Avanç Informació, 26 d’octubre de 200706

Resistència democràtica als EUAGeorge Bush. L’actual president dels EUA està deixant sota mínims les llibertats civils de la ciutadania. ARXIU

TESTIMONI! LA REPRESSIO POLITICA SEGUEIX ESTENENT-SE ALS ESTATS UNITS

L'aplicació dels projectes de llei sobre seguretat que van aprovar-se després de l'11-S està intimidant, assetjant i ofe-gant les veus dels opositors a George Bush. La periodista i escriptora feminista Naomi Wolf recull en aquest articletestimonis de la repressió i tracta de mobilitzar els seus conciutadans en la defensa de les seues llibertats.

La bona notícia és que els nord-americans han despertat i són conscients dels perills que els aguaiten

“No vull signar el paper que autoritza l’FBI a tenir accès a tota la informació sobre mi, però tinc por a perdre el meu treball”

07L’Avanç Informació, 26 d’octubre de 2007 INTERNACIONAL

treballa per a una important com-panyia aèria –i que no amaga la seuasimpatia pel partit Republicà– m'ex-plica que després que algú estigainscrit en la llista, és impossible ei-xir d'ella. "Encara que et diguen queel teu nom ha estat esborrat, no ésveritat. Tenim un doble sistema quemai esborra res".

Elisabeth Grant, de la Coaliciócontra la Guerra, va mostrar durantuna conferència de premsa la notamanuscrita i la bandereta nord-americana trobades dintre de laseua maleta després d'un viatge peravió. La nota deia que a l'agència an-titerrorista no li agradava el que ellallegia.

Com en l'època del mur de Ber-lín, quan faig la cua perquè em re-gistren en els aeroports, em sor-prenc a mi mateixa passant nova-ment revista al contingut de la meuabossa.

L'altre dia, a Nova York, van ha-ver d'obligar-me a llençar a les es-combraries un exemplar de l'últimllibre de Tara McKelvey Monsteringque estava llegint. A pesar que ha-via comprat el llibre a una gran lli-breria de la ciutat… mai se sap, pot-ser conté informació "classificada" ipodrien acusar-me de fer-li el joc alsterroristes al llegir-la. (…) En elpaís que vaig conèixer en l'escola,ningú es comporta d'aquesta ma-nera. (...) I tot el món em fa la ma-teixa pregunta: què podem fer?

Aquest devessall de testimonisd'abusos i de violacions de les lli-bertats dels ciutadans nord-ameri-cans demostra clarament que unaxarxa criminal i de vigilància estàatrapant en les seues malles cadavegada més i més ciutadans inno-cents. És evident que res d'això téres a veure amb la democràcia –nitan sols amb l'acostumada corrup-ció de la democràcia. Està clar queanem a necessitar una acció mésenèrgica que el simple enviamentde cartes al nostre congressista.

Qui ve a oferir testimoni no sónbojos anarquistes. Són gents de di-ferents tendències polítiques, con-servadors, apolítics, progressistes.La primera regla d'una societat enprocés de tancament o ja tancadaés que el teu alineament polític ambel partit polític en el poder no etprotegeix en l'absolut; en un veri-table Estat policial, ningú està forade perill.

Llig el periòdic i no isc de la meuasorpresa:

• Set soldats van publicar unacarta al New York Times criticant laguerra. Poc temps després, dos vanmorir, un d'ells d'un tret en el capdisparat a boca de canó.

• Una comptable de l'exèrcit quevolia denunciar els abusos i desvia-ments financers va morir en la seuabarraca, al rebre un tret en el cap,també a boca de canó.

• Pat Tillman va escriure a unamic un correu electrònic on es-mentava la possibilitat de denunciarcrims de guerra dels quals ell haviasigut testimoni. Una bala en el cap.

• Donald Vance, empleat del'exèrcit que havia denunciat tràficsd'armes a l'interior de l'exèrcit a l'I-raq. Segrestat per soldats nord-americans dins de l'embaixadad'Estats Units a Bagdad, tancat i

torturat durant setmanes a unabase militar nord-americana, senseaccés a un advocat, i oficialmentamenaçat amb les pitjors represà-lies si parlava amb algú al seu retornal país.

• I en el darrer número de VanityFair un contractista de l'exèrcit quehavia denunciat malversacions con-ta que va ser segrestat per soldatsnord-americans emmascarats i ar-mats, copejat durant tota una nit enun local prefabricat abans de ser ex-pulsat de l'Iraq a l'endemà. L'admi-nistració militar es nega a escoltarla seua queixa i va expulsar-lo de l'o-ficina.

Aquest matí, el New York Timesescriu que el Departament d'Estat(contratista dels mercenaris deBlackwater USA) es nega oficial-ment a cooperar amb el Departa-ment de Justícia o amb l'FBI en elmarc de la investigació sobre l'as-sassinat de 17 civils iraquians inno-cents. La Casa Blanca dóna suporta l'actitud del Departament d'Estatcap a la justícia d'aquest país.

No es tracta d'una notícia banal.Els meus lectors, que recorden una

mica de la història del segle 20, sesentiran horroritzats però no sor-presos. La "Segona Fase" del tanca-ment d'una societat oberta és la de-mostració als ciutadans, per part del'Estat, que la força paramilitar estàper sobre de les lleis del país i quela llei ja no pot servir de refugi pera la dissidència.

Al permetre que l'FBI i la CIAarresten a qualsevol ciutadà nord-americà i el priven dels seus dretslegals, el secretari de Justícia ha fetque els ciutadans nord-americansentenguen una lliçó molt simple:cap de vostès està lliure de l'arbi-trarietat de l'Estat. Podem arribarcom ens done la gana, tirar baix lateua porta i fer-te desaparèixer pera… sempre ,de forma totalment le-gal.

(...) Si l'administració d'aquestpaís anuncia públicament que nocastigarà els actes criminals delsseus propis empleats a l'Iraq i queobstaculitzarà l'acció de la justícia,tindran llavors els membres delCongrés el coratge de plantar caraals actes similars de Blackwaterquan aquesta empresa obtinga el

contracte que ambiciona, el de la se-guretat interna als Estats Units?

O serà aquesta força paramilitar[que gaudeix de la protecció de l'Es-tat,] prou poderosa com per a inti-midar els nostres representants, i anosaltres mateixos?

Ens atrevirem encara a fer mani-festacions als carrers si sabem queens arrisquem a rebre el mateixtracte que els civils de Bagdad, me-trallats des dels helicòpters deBlackwater? S'atrevirà cap con-gressista a proposar una llei contraBlackwater si sap que pot ser as-sassinat d'una bala en el cap, impu-nement?

(...) No oblide vostè que, en la si-tuació actual, el Departament de laSeguretat de la Pàtria (HomelandSecurity) té el dret legal de desple-gar els mercenaris de la companyiaBlackwater en la ciutat on vostè viu,aquesta mateixa nit.

*Periodista i escriptora feminista. Laseua última obra publicada: The End ofAmerica: A Letter of Warning To A YoungPatriot (La fi d'Estats Units, una cartad'advertiment per a un jove patriota).

Tensió als carrers. La policia reprimeix durament les protestes al carrer contra la guerra.

Un comptable de l’exèrcit que volia denunciar abusos financers va aparéixer mort d’un tret al cap

L’empresa dels paramilitars que actuen a Iraq, Blackwater, espera un contracte per actuar a l’interior dels EUA

08 L’Avanç Informació, 26 d’octubre de 2007

J.M.C.

El Vaticà i la Conferència Episco-pal Espanyola responen a la Llei dela memòria històrica, que s’està tra-mitant al Congrés dels Diputats, i a ladel memorial democràtic, que es de-bat al Parlament de Catalunya, ambun solemne acte de beatificació de498 màrtirs de la Guerra Civil, que secelebrarà aquest 28 de novembre a lavaticana plaça de Sant Pere amb lapresència del papa Benet XVI.

Des del 1987, s’havien celebratonze cerimònies com aquesta, en lesquals s’havien beatificat 479 màrtirsde la guerra, dels quals onze ja sónsants, però ara, d’una tongada, se’nbeatificaran 498, una xifra superior ala registrada en els últims vint anys.En un polèmic “missatge” que es vafer públic a l’abril passat, la Con-ferència Episcopal Espanyola reco-neixia implícitament que aquestesbeatificacions són una reacció a la po-lítica del Govern: “Ho necessitem demanera especial en aquests momentsen què, al mateix temps que es difonla mentalitat laïcista, la reconciliaciósembla amenaçada en la nostra so-cietat”. L’episcopat espanyol s’oposaa les lleis de memòria històrica i delmemorial democràtic per considerarque reobrin les ferides de la GuerraCivil, al mateix temps que carregacontra la nova assignatura escolard’educació per a la ciutadania pel seucaràcter laïcista. Curiosament, el do-cument dels bisbes evita l’expressió“Guerra Civil”, ja que en tot momentes refereix a les beatificacions de lesvíctimes de “la persecució religiosadels anys trenta del segle XX”.

Hilari Raguer, frare benedictí i his-toriador, afirmava en una recent en-trevista a La Vanguardia que l’epis-copat espanyol hauria de “demanarperdó per la seua complicitat i pel seusilenci amb la repressió franquista”.Raguer hi afegia que s’oposa a aques-tes beatificacions pel fet de tractar-se d’un “acte injust i equivocat: in-justificable des de l’òptica teològica iinoportú des de la sociopolítica”, jaque “màrtir és aquell que és assassi-nat per la seva fe cristiana”, mentreque “aquells religiosos els van matarper pugna política, no per la seua fecristiana!”. En aquells anys, el clergatestava tan estretament associat a ladreta política que “Església i dreta jaeren termes sinònims per a la gent”.

Ningú no té cap dubte de la fe cris-tiana dels 498 nous beats, però pro-bablement la majoria van ser assas-

sinats, de manera cruel, perquè elsseus botxins identificaven l’Esglésiaamb els sectors reaccionaris.

La Conferència Episcopal ha ela-borat una relació dels futurs beats,ordenada per causes, que està en-capçalada pel carmelità descalç Llucde Sant Josep –Josep Tristany Pujol(Su, Solsonès, 1872 - Barcelona,1936)–, una figura religiosa de granrellevància en el seu temps, però po-líticament molt marcada. Josep Tris-tany estava vinculat al tradicionalis-me carlista, com no podia ser d’una

altra manera en una nissaga familiarque ha donat cabdills guerrillers comBenet (1794-1847) i Rafael Tristany(1814-1899). Aquest últim va lluitaren les tres guerres carlines, en l’últi-ma de les quals, en qualitat de capitàgeneral de Catalunya.

Josep Tristany era superior majordels carmelitans descalços de Cata-lunya quan, en fracassar l’Alzamien-to del 18 de juliol a Barcelona, unnombrós grup de militars revoltats esva refugiar al convent carmelità de laDiagonal. Tristany va negociar ambles autoritats republicanes la rendi-ció dels militars rebels; però, quan el20 de juliol va abandonar el convent,vestit de seglar i escortat per dosguàrdies civils, algun incontrolat li vadisparar un tret per l’esquena. El car-melità va morir en la cruïlla de la Dia-gonal amb el carrer del Bruc.

Lluc de Sant Josep era un reputatpredicador i escriptor de llibres reli-giosos que, junt amb el seu germà Me-litó Tristany –Ludovic dels SagratsCors (Su, Solsonès, 1867 - Àvila,1920), va estendre l’orde teresià delscarmelitans a Mèxic i als Estats Unitsen el primer quart del segle passat.Josep Tristany va fundar un conventa Tucson (Arizona), on va establir laresidència, i va ordenar la creació del

de Washington. A l’orde carmelità, vaocupar les més altes responsabilitats,ja que va ser definidor general i, perdues vegades, superior major de laprovíncia de Catalunya, de la qual de-penien els convents i les parròquiesde l’Amèrica del Nord.

El de la llista de beats de la Con-ferència Episcopal era un religiós defe indestructible, però també teniauna significació política i social enaquells temps de conflicte. Dins del’Església catalana i en els sectors debase de la valenciana hi ha moltesveus que consideren que aquestsprocessos de beatificació tampoc noajuden a la reconciliació perquè, perser vertadera, ha d’incloure les vícti-mes dels dos bàndols de la Guerra Ci-vil. El monjo montserratí Hilari Ra-guer afirma públicament que “l’epis-copat espanyol manté la ideologiafranquista” i es declara partidari deles lleis de la memòria històrica i delmemorial democràtic, així com del’assignatura d’educació per a la ciu-tadania.

Algunes diòcesis espanyoles, es-pecialment la de València, fan unagran campanya aprofitant les beati-ficacions del 28 de novembre; en d’al-tres, tot i donar-hi suport, aquest en-tusiasme és més temperat, sense que

se’n deriven pressions cap a les polí-tiques governamentals. La major partdels bisbes catalans ni tan sols erenpresents quan la Conferència Epis-copal va aprovar el polèmic «missat-ge”.

El pare Lledó, oblidatRespecte a la beatificació de 498 màr-tirs aquest 28 d’octubre, la revista ElSenyal, editada pel bisbat de Girona,apunta en l’article editorial de l’últimnúmero que “convindria” que els mis-sioners gironins Joan Alsina i Joa-quim Vallmajó reberen un “cert re-coneixement” de l’Església catòlica.

Joan Alsina va morir afusellat peruna patrulla militar a Xile el 19 de se-tembre de 1973, una setmana des-prés del cop d’Estat del general Au-gusto Pinochet. El sacerdot Alsinaestava vinculat a organitzacions obre-res i treballava a l’Hospital San Juande Dios de Santiago de Xile.

Joaquim Vallmajó va ser assassinata l’abril de 1994 en les guerres ètni-ques de Ruanda, país on estava demissioner des de feia 28 anys. Vall-majó era un destacat defensor delsdrets humans i col·laborador d’Am-nistia Internacional.

Alsina i Vallmajó també eren ho-mes de fe, però les altes jerarquies del’Església espanyola sempre ha tin-gut més interès pels “màrtirs” de laGuerra Civil que pels religiosos as-sassinats en altres conflictes. Peraquelles casualitats, Alsina dóna noma un grup de clerques progressistesde la diòcesi de Girona, el Fòrum JoanAlsina, que ha irritat alguns sectorseclesiàstics per les seues opinions fa-vorables al sacerdoci femení i a l’ac-ceptació d’homosexuals dins de l’Es-glésia i per les seves crítiques a l’os-tentació.

Els sectors progressistes delscatòlics gironins, entre els quals des-taquen el Fòrum Joan Alsina i elcol·lectiu Església Plural, estan enplena campanya perquè el Vaticà no-mene un bisbe obert, evangèlic i ca-talà ara que Carles Soler Perdigó seràrellevat en complir els 75 anys el 12de setembre passat. Aquests sectorss’oposen al possible nomenament delvalencià Vicente Juan, un espanyo-lista pròxim al PP i al cardenal Rou-co Varela.

Un altre oblit flagrant és del pareLledó, el valencià que va ser assassi-nat per les tropes de Pinoxet en elcop d’estat contra Allende. La jerar-quia catòlica el manté oblidat al baüldels records.

Beatificacions a manta contra la llei de la Memòria Històrica

ESGLESIA! TORNA EL NACIONAL CATOLICISME

Agustín García-Gasco. L’arquebisbe de València és un dels principals impulsors de les beatificacions.

En una tongada es beatificaran més màrtirs de la guerra que els 479 que s’han beatificat des de 1987

L’episcopat s’oposa a les lleis de la memòria històrica i del memorial democràtic alhora que ‘ressucita’ els seus morts

09ESTATL’Avanç Informació, 26 d’octubre de 2007

JOAN PALOMES

Popular TV, la marca audiovisualde la COPE, acaba de triomfar tam-bé a les Canàries, en obtenir una deles dues llicències autonòmiquesde televisió digital terrestre(TDT). L’altra adjudicatària ha es-tat Antena 3. La cadena bisbal acu-mula ja cinc cadenes autonòmi-ques de televisió: La Rioja, Múrcia,Galícia, País Valencià i, ara, lesCanàries, comunitats governadespels populars (a Galícia encara hiera el PP quan la va obtenir).

Des que l’1 de gener de 2004 laflaire d’encens va començar a es-tendre’s a través de Madritel finsavui, Popular TV –amb el suportentusiasta i incondicional de la ca-verna– ha esdevingut la xarxa detelevisions digitals locals amb la co-bertura més àmplia del sistema di-gital terrestre, per davant de Lo-calia i de Vocento. Cobertura, peròno pas audiències. A Catalunya,que és on es consumeix més tele-visió local de tot l’Estat, hi ha un5,1% de quota de pantalla, en-capçalant la graella la nobiliàriaTd8, de Godó. En la resta de les co-munitats autònomes, Localia, delgrup Prisa, és la televisió més vis-ta, mentre que Popular TV tanca

els rànquings, tot i que el seu crei-xement comença a ser sorprenent:un 14% més d’audiències des del’abril d’aquest any.

Però és al Madrid d’EsperanzaAguirre on Popular TV va trobar enel seu moment totes les facilitats

del món –“per amiguisme i afinitatspolítiques”, com diu amb una cer-ta obvietat Miguel Ángel Sacaluga,responsable de comunicació delssocialistes de Madrid. La presiden-ta madrilenya va concedir 30llicències amb el clar propòsit d’es-

timular la “pluralitat informativa”.Vejam: entre els beneficiaris des-taca la majoritària presència degrups de comunicació lleials o fi-dels al PP; quatre llicències per alsbisbes de la COPE i una més per al’arquebisbat de Madrid. LibertadDigital i Losantos, quatre llicènciesmés; El Mundo, de Pedro J. tambéva arreplegar una llicència; TV Di-gital de Madrid, del president del’Atlètic de Madrid, Enrique Cere-zo, va emportar-se un bon pessic:10 llicències. I també van sucar elsdel grup Intereconomía, vinculat al’opusdeista Julio Ariza, OndaCero, Kiss TV, de Blas Herrero, iCanal 7 TV, entre d’altres. El millorde cada casa... Localia no va obte-nir cap de les dues llicències quesol·licitava. Un panorama “plural”que s’ha anat reproduint al País Va-lencià –de les 44 llicències, nomésuna per a Localia– i a Múrcia.

Els arguments que la mateixacadena Popular TV esgrimeix pera la seua fulminant introducció entantes i tantes llars apunten a “con-tinguts de qualitat i aptes per a totala família”. Un exemple de la seuamorigerada programació matinalun dia qualsevol: “10.00 hores: Di-buixos animats: La Bíblia / 12.00hores: Àngelus i Santa Missa”. I la

graella vespertina inclou la jovení-vola Fama, a les 13.55, o la sèried’edificants principis La casa de lapradera. I, tot alternant ambaquesta flonja programació, elscrits espantosos i els insults delstertulians i els espais de debat quedestil·len sense escarafalls unanostàlgia d’aspra ferum feixista.

La lluita pel control de la comu-nicació no és un anhel inconfessa-ble de la modernitat. Ja l’any 1774,Edmund Burke estrenava des delseu escó, tot referint-se a la prem-sa, allò del “quart poder, el més im-portant de tots”. En temps forçacontemporanis, el cas Watergatedemostrava com un periodismelliure i independent podia doblegarla corrupció política. I, tanmateix,ahir, com aquell que diu, trobem elmagnat australià Rupert Murdochen plena ofensiva ultraconserva-dora per la concentració de mit-jans. Cal recordar que l’expresi-dent Aznar forma part del conselld’administració del molt ultra-muntà News Corporation, vaixellinsígnia de l’imperi del multimilio-nari en la seva croada redemptora.

“La manipulació de cervells ésun mecanisme de conquesta”, diuel professor de la Universitat deCalifòrnia Herbert Schiller. Unaxioma que els bisbes han practi-cat amb diversos mètodes al llargdels segles amb èxit més que nota-ble. La reeixida ofensiva mediàticadels sectors integristes de la so-cietat porta vents de dolor i d’an-gúnia. Hi ha comunicadors que ensrecorden aquella brillant verborrea–i, tanmateix, d’exaltació assassi-na– del feixista Queipo de Llanodes de les ones de Radio Sevilla,animant les forces de Franco a ata-car la República.

L’imperi televisiu del PP

Esperanza Aguirre. Ha repartit la TDT entre els amics.

MANIPULACIO! LA DRETA CONTROLA LES TELES LOCALS ALLA ON GOVERNA

Cinc cadenes autonòmiques i la majoria de llicències de TDT a Madrid, País Valencià i Múrcia són el resultat de l’agressiva ofensiva mediàtica dels amplis sectors ultramuntansde l’Església i dels populars, en la seua lluita per controlar les ones hertzianes

10 L’Avanç Informació, 26 d’octubre de 2007

REDACCIO

Que tot un secretari general delPSPV-PSOE reba un aparent tractede favor d’una constructora és un as-sumpte tèrbol que justifica la seuadimissió. Però sembla paradòxic queaquest siga l’afer que haja acabatamb la carrera política de Joan Ig-nasi Pla, un home que s'ha vist es-guitat pels escàndols i les sospitesde corrupció des del mateix dia delseu nomenament.Qui es presentava com l'alternativaètica al Partit Popular va accedir ala primera línia de la política valen-ciana de la mà de Joan Romero.Aquell que fóra capdavanter socia-lista fins la seua sonada dimissióabans de les eleccions de 1999 va de-signar-lo responsable d'Organitzaciói Finances del partit l’any 1997, i du-rant gairebé dos anys va ocuparaquesta responsabilitat. Temps des-prés, l’entorn més proper a Romerojustifica la marxa precipitada en que“allò semblava la cova d’Ali Babà”.

Primera relliscadaPla va ser triat secretari general l’any1999. Però el càrrec li va durar pocmés de 60 hores. Després d'una reu-nió amb el llavors capdavanter delPSOE, Joaquín Almunia, Pla i JoanLerma (llavors president del partit)ambdós van afanyar-se a deixar elcàrrec. El diari Levante-EMV sostéque Almunia li hauria mostrar a Plaun informe financer sobre els costosde la rehabilitació de l'immoble onavui se situa la seu del PSPV, al ca-rrer Blanqueries. I que els desvia-ments de diners van provocar laseua renúncia.

El cas AlaquàsLa relliscada no li va llevar a Pla lesganes de liderar el partit i l’any 2000va imposar-se per un estret marge aJosé Luis Ábalos. Poc després, exac-tament a l'octubre de 2001, es va pu-

blicar una carta signada per l'exal-calde d'Alaquàs, Adrián Hernándezen la qual acusava Pla d'haver-lipressionat el 1998, quan era secre-tari d'Organització del partit, perquès'adjudiqués a una empresa una

obra pública i solucionar així pro-blemes de finançament del par-tit. Pla va capejar la polèmicacom va poder, i va sortir-ne in-demne.

“Passar la safata”Més endavant, a l’exlíder socia-lista va esquitxar-lo també, enca-

ra que de forma indirecta, la polè-mica per les relacions empresa-rials de l’exregidor de Calp Joan

Morató, persona de la seua màximaconfiança, de qui es va ver públicque figurava com administrador de

quatre sempresesdedicades

a la construcció i a la promoció ur-banística, i d'una que té per objectela gestió, promoció i construcció decentres de la tercera edat. Però la polèmica més sonada va serla plantejada per l’exportaveu delpartit a Oriola, Francisco García Or-tuño, qui va proclamar que durantl’etapa de Pla com a responsabled’Organització i Finances, aquest vaemplaçar-lo a dirigir-se a determi-nats empresaris segons paraulestextuals d’Ortuño, “a passar la safa-ta”.

Una reunió oportunaMenys esbombada per la premsaperò igual de polèmica ha estat laseua relació amb l’amo de Marinad’Or i amic de Carlos Fabra, JesúsGer. Setmanes abans de les elec-cions de 2003 Pla va visitar l’empre-sari per fer-se una foto somrient ambell. Dies després, els regidors socia-listes de Cabanes canviaven de pa-rer i aprovaven la requalificació del

PAI Torre la Sal, que permitial’ampliació pel nord del comple-xe de Marina d’Or i eliminava ladarrera platja verge del litoral

de Castelló. L'última acusació,la que ha provocat la dimissió

de Joan Ignasi Pla, repre-senta una prova més quedifícilment pot ser alter-nativa al PP un partit di-rigit per un home amb

l’expedient tacat.

El darrer escàndol acaba amb la carrera de Joan Ignasi Pla

TRAJECTORIA! LES ZONES GRISES DE L’EXLIDER SOCIALISTA

La revelació periodísticaque ha precipitat ladimissió de Joan Ignasi Pla es tracta d’una simple gota en latrajectòria de qui espresentava coml’alternativa ètica al Partit Popular

Claus de la polèmica que hamotivat la dimissió de Pla

La cadena Ser (grup Prisa)desvela que la constructoraVillegas havia avançat elpagament dels 78.000euros de les obres dereforma del pis de Pla aValència

Villegas és una empresacentrada en obres públiques iamb contractes en ajuntamentssocialistes

Pla nega tracte de favor,denuncia un atac contra ell ianuncia que no dimitirà

24 hores després, davant elbuït de Ferraz i deBlanqueries,presenta ladimissió

L’afer Villegas

Abandonat. A l’exsecretari general del PSPV-PSOE l’han deixat de costat els seus companys.

ANNA COLL VALENCIA

Des de la mateixa moció de censuraque va pujar-lo a l’alcaldia de Beni-dorm fins el crèdit multimilionarique va concedir-li Bancaixa percomprar-se un pis a Madrid, la tra-jectòria ètica d‘Eduardo Zaplana haestat més que qüestionada, i tam-mateix lluny de dimitir el seu ascensen el Partit Popular ha estat cons-tant, fins convertir-se en el seu por-taveu al Congrès espanyol. A di-ferència d’altres companys seus departit, Zaplana no ha estat imputatper cap delicte, tot i els escàndols deTerra Mítica i el contracte a JulioIglesias. Tampoc podria haver supo-sat això un obstacle important per ala seua carrera. La dreta està farci-da de càrrecs públics envoltats perla polèmica, alguns d’ells imputatsper la justícia en eterns processosjudicials. La majoria dels políticsqüestionats segueixen mantenintaferrissadament el càrrec, sinó quevan revalidar-lo a les passades elec-cions de maig. A continuació us ofe-rim una mostra representativa delscasos més cridaners.

Luis Díaz AlperiL'alcalde d'Alacant, Luis Díaz Alperiestà imputat pel sobrecost i adjudi-cació irregular de tres aparcamentsadjudicats al promotor i amic Enri-que Ortiz. També se l’implica en lesirregularitats comptables de l'em-presa municipal de capital mixt Mer-calicante. Ni això ni les irregularitatsi les crítiques pel PAI de Rabassa hanevitat que revalide el càrrec.

Carlos FabraEl cas més paradigmàtic de crrupció"popular ha sigut el del president dela diputació de Castelló, Carlos Fa-bra, qui fa tres anys va ser conduït alstribunals per l'empresari i examic Vi-cente Vilar, en un llarg procès farcitde canvis en el titolar dels jutgats en-carregat del cas i al qual s'han afegitla Fiscalia Anticorrupció i l'AgènciaTributària. Lluny de ser castigats perles urnes a les comarques de Caste-lló, els populars hi han guanyat votsi un diputat més a costa del PSPV-PSOE.

Francisco TarazonaIgual d'escandalòs ha sigut el cas de

Riba-roja. L'alcalde Francisco Tara-zona ha rebut diverses demandes ju-dicials per aprovar un PAI al paratgede Porxinos que beneficia diversosfamiliars seus i suposa un pilotassourbanístic per al València C.F. Llunyd'amagar-se, Tarazona ha centrat laseua campanya en Porxinos i ha re-validat la majoria absoluta amb mésdel 50 per cent dels vots. L'alcalde jaha anunciat que el primer que faràserà acabar d'enllestir el projecte.

Francisco MartínezA la localitat de Vall d'Alba l'alcaldeFrancisco Martínez, mà dreta de Car-los Fabra, ha protagonitzat unescàndol de corrupció al saber-seque és propietari de grans extensionsde sòl "donades" per particulars. Amés a més se l'acusa d'haver unflatels censos de la població, promoventl'empadronament irregular de dese-nes de persones alienes al poble. Oels censos unflats han sigut molts oen realitat no calien: el PP ha acon-seguit una majoria aplastant del 68,12per cent dels vots.

Alfonso Rus

L’lcalde de Xàtiva i president la Di-putació de València ha sigut denun-ciat als tribunals per irregularitats enla rehabillitació de la plaça de bous

Pedro Hernández Mateo L'alcalde de Torrevella, Pedro Her-nández Mateo, està implicat en unacompravenda il·legal de terrenys a

l'Almoradí. A més a més el seu con-sistori està sent investigat per tolerari potenciar la tortura i l'extorsió alsimmigrants. Malgrat tot, HernándezMateo, que porta 20 anys al front dela localitat, ha vist refrendat el recol-zament de la població a l'aconseguir,una volta més, la majoria absolutaamb el 53 per cent dels vots.

ESCANDOLS! ACI NO DIMITEIX NINGU

Estar sota sospita decorrupció porta premi

11COMARQUES L’Avanç Informació, 26 d’octubre de 2007

COMARQUES12 L’Avanç Informació, 26 d’octubre de 2007

Política

! “Un estudi aproximat alcomportament electoral va-lencià ens diu que els vo-tants d’esquerres difícil-ment canvien el sentit delseu vot. Les decepcions po-lítiques les solen transfor-mar en abstenció”. Les pa-raules són de Miquel Real,d’IPV, en un article publicatal Levante-EMV. Amb el gui-rigai actual de l’esquerravalenciana semblen profè-tiques, tot i que aquesta nosiga la intenció de l’autor.

L’abstencionismed’esquerres que ve

! El sector majoritari d’Es-querra Unida també va vo-ler escenificar la divisió in-terna amb unes jornadesde reflexió a les quals novan poder assistir els mili-tants d’Iniciativa perquèaquell dia i a la mateixahora es trobaven fundantel partit. Tractaren la situa-ció de l’esquerra al PV, elsproblemes i propostes mu-nicipals, i les alternativesde l’esquera a nivell glo-bal, i es comptà amb lapresència dels seus aliatsa IU i el Compromís.

EU respon ambunes jornades

! Un dels efectes més no-cius de l'explosió del Com-promís i la lluita interna aEU és que l'ona expansivaarribe als moviments so-cials, cívics i culturals quevan ser els veritables forja-dors de la candidatura. Demoment hi ha calma i pre-dominen l'equidistància i elrespecte . Així, Eliseu Cli-ment hagué de desdoblar-se el passat 20 d'octubre idigué unes paraules tant alcongrès fundacional d'IPVcom a les jornades d’EU.

Eliseu Climent es desdobla

! On sí que s’ha desente-rrat la destral de guerra ésen els municipis on EU tél’alcaldia. La majoria delsalcaldes del partit, cinc deset, ha posat el crit en elcel pel candidat escollitper la direcció a represen-tar-los a la Federació Va-lenciana de Municipis iProvíncies (FVMP), i prefe-reixen l’alcalde d’Otos,Emili Mira, l’únic que vaguanyar les eleccions permajoria absoluta.

La bronca arribaals alcaldes

LLUIS ADELL

El naixement d'Iniciativa del PobleValencià (IdPV), que aspira a con-vertir-se en “el referent d'esque-rres, valencianista i ecologista delPaís Valencià", ha obert més incòg-nites si cap sobre el futur del partitque l’acull, Esquerra Unida (EU), isobre les candidatures que podensorgir de les forces que antany vanforjar el Compromís.

La formació dels crítics amb lacoordinadora d’EU, Glòria Marcos,va néixer oficialment el passat 20d'octubre en una assemblea cons-tituent que va omplir el saló d'actesde la facultat d'Història de Valèn-cia, i en el qual van participar re-presentants d'Izquierda Unida (IU)federal, el Bloc i la formació ger-mana Iniciativa per Catalunya-Verds (IC-V).

A pesar d'unes declaracions an-teriors del dirigent castellonenc Al-fonso Grau anunciant que la inten-ció és romandre a EU, el documentde principis aprovat pels militantsassenyala que la permanència en unpartit estatal solament serà possi-ble si "entra en un procés de reno-vació ideològica i recerca de la seuapròpia identitat". Això implica eltriomf a IU de les posicions del seuactual coordinador general, GasparLlamazares, qui s'enfronta a uneseleccions internes que decidiranqui representarà Izquierda Unidaen les pròximes eleccions estatals,i més tard a un congrés decisiu ones dilucidarà el futur de la forma-ció.

Si els militants nomenen candi-data a la valenciana Marga Sanz, su-posaria una clatellada monumentalper als llamazaristes que podriaobrir la porta d'eixida d'IdPV i quisap si la de l'actual secretari gene-ral i els seus seguidors. Però si Lla-mazares es manté com a candidattampoc està gens clar quin seria elfutur immediat dels ecosocialistesvalencians. En minoria en la fede-ració valenciana i clarament en-frontats amb la direcció de GlòriaMarcos, es veurien obligats a acatarla disciplina de partit o a donar su-port externament a la candidaturaalternativa que propugnen amb elBloc, una operació força complica-da que deixaria un reguer d'expul-sions pel camí. I Llamazares neces-sita a la gent d'IdPV per consolidarla seua majoria en el congrés quecelebrarà IU després de les estatals.

L’opció que cada volta guanyamés sencers seria l'expulsió d'EU ila conversió d'IdPV en el referentd'IU al País Valencià, quelcom sem-blant però amb diferents rols al que

va ocórrer a Catalunya amb la mar-xa d'Iniciativa per Catalunya i lacreació d'Esquerra Unida i Alter-nativa (EiUA) com el referent del'organització federal. Així, hi hau-ria dues llistes separades disputant-se la marca EU, una d’elles, l’ecosi-cialista, encapçalada per l’actual di-putada al Congrès, Isaura Navarro.

Voluntat federalEl que està clar és que l'aspiraciód'IdPV passa per formar part d'unprojecte d'àmbit estatal, la qualcosa casa amb els plantejaments fe-deralistes de la formació. Si unacosa va quedar evident al Congrèsconstituent és que la seua ruta de

treball és compartida a curt i a llargtermini amb la de l'actual direcciód'IU federal i la d'IC-V. Al seu torn,això complica les relacions amb elBloc, qui li vendria millor a les seuesbases el pacte amb un partit d'es-tricta obediència valenciana.

En tot cas, mentre el PP valen-cià es frega les mans i fa llenya del'arbre caigut amb declaracionscom la d'un hipòcrita GonzálezPons expressant la seua "preocu-pació" pels conflictes interns de l’a-la progressista de les Corts, l'es-querra valenciana amb vocaciótransformadora sembla advocada aun escenari de fragmentació abso-luta.

El difícil encaix d’IniciativaANÀLISI! LA INCOGNITA ESQUERRA UNIDA

El part d'Iniciativa del Poble Valencià (IPV), que es presenta com el referent “d’esquerres,valencianista i ecologista”, ha obert més incògnites si cap sobre el futur d'Esquerra Unida iles candidatures que poden sorgir de les forces que antany van forjar el Compromís

Congrès fundacional. Mònica Oltra i Paco Garcia seran els portaveus de la nova formació. ANNANOTICIES

IdPV aspira a compartir un espai polític estatal amb IC-Verds i els sectors propers a Llamazares a IU

Cada volta agafa més força la possibilitat de dues candidatures separades disputant-se el llegat d’EU

Com a novetat respecte a altresformacions, Iniciativa del PobleValencià (IdPV) renuncia a tindrepresident i secretari general. Se-gons afirmen, la intenció és tren-car amb la dinàmica interna de lesformacions polítiques tradicio-nals. El partit s’estructura en torn a qua-tre òrgans de representació, go-vern, administració i assessora-ment: el Congrés General, la MesaNacional i el Consell, d’on s’ele-geixen dos portaveus del partitbuscant la paritat de gènere. En elcongrès fundacional van ser esco-

llits per a aquesta funció MónicaOltra, la polèmica síndica del grupparlamentari del Compromís, iPaco García, regidor de l’Ajunta-ment de Llíria per Compromís. Ideològicament, el partit apostapel federalisme i s’alinea dins l’e-cosocialisme dels seus companysd’Iniciativa per Catalunya i delgrup de Gaspar Llamazares a Iz-quierda Unida. La nova formacióaspira a ser “el referent al País Va-lencià de l’esquerra, el valencia-nisme i l’ecologisme, obert a pac-tes que ajuden a trencar amb el bi-partidisme”.

Sense líders però amb portaveus

13COMARQUES L’Avanç Informació, 26 d’octubre de 2007

MARNA ALBIOL

(...)De totes formes jo avui no te-nia que estar parlant del parking del'hospital general, per molt importantque sigue el tema, que ho és.

La Proposió no de llei que jo haviapresentat per a que es debatira avuien aquest plenari parlava de la lli-bertat d'expresió i la llibertat de ide-ologia. Però quina paradoxa, no sem'ha permés defensar aquestos dosvalors en esta cambra, no se m'hapermitit eixir a defensar la llibertatd'expressió, la veritat és que el fet deque s'impedisca qualsevol debat alsrepresentants del poble és el millorexemple que em podieu donar queaquesta iniciativa ere totalment ne-cessaria.

Es una persecució més als repu-blicans i republicanes i a les nostresidees. Per part dels dos partits majo-ritaris, del Partit Popular i especial-ment del Partit Socialista, que ja heuperdut fins i tot el respecte als vos-tres avantpasats, vos recorde quemolts d'ells van morir lluitant per lallibertat ,que avui vosaltres negueu.Si els fundadors del PSOE alçaren elcap i vegeren en que s'hau convertitse'ls cauria la cara de vergonya.

A pesar que la Constitució espan-yola al seu article 16.1 garanteix la lli-bertat ideològica i l'article 20.1 reco-neix i protegis el dret a expressar idifondre lliurement els pensaments,les idees i les opinions mitjançant laparaula, l'escriptura o qualsevol altremitjà& als darrers mesos estem as-sistint a tot un seguit de lamentablesfets que posen en dubte aquests dosdrets fonamentals: tant el de la lli-bertat d'expressió com el de profes-sar qualsevol ideologia amb llibertat.

Per tot això, avui des d'EsquerraUnida i el Compromís voliem dema-nar a Les Corts Valencianes que ins-ten al Congrés dels Diputats a des-penalitzar les "injuries al Rei" ambl'objectiu de salvaguardar la llibertatd'expressió i garantir el dret a la lli-bertat ideològica dels republicans iles republicanes.

Si vertaderament voleu tindre eldebat, ha de ser un debat honest. Jaestà bé del monòton guirigall al quepopulars i socialistes ens teniu acos-tumats. Una competició patètica perveure qui és més espanyol, qui pen-ja més pendons a les finestres i qui famés reverència al rei. Un debat estè-ril perquè només pot argumentar-seen un sentit. L'altra posició, la nos-tra, la republicana, és perseguida ipenada, fins i tot, amb dos anys depresó.

Ni l'atur ni les hipoteques, ni tam-poc les cues als ambulatoris ni els ba-rracons dels col"legis. PP i PSOE ja

no parleu d'altra cosa que no siga debanderes. Una densa boira "rojigual-da" ha cobert les nostres vides i ame-naça amb no escampar en mesos. Lespensions, les guarderies i la facturade la llum no ocupen ni un minut delvostre temps. L'actualitat la prota-gonitzen les combustibles imatgesdel monarca i la cabra de la legió.

Si realment us preocupara l'opiniódels ciutadans i les ciutadanes sobreel model d'estat, seria tant senzill deresoldre com convocar un referèn-dum. Una consulta popular on ca-dascú de nosaltres optara lliurementper la monarquia o per la república.

Però no es tracta d'això. Ni uns nialtres esteu preocupats per l'opció dela majoria. El sainet no és més queuna enorme cortina de fum per ama-gar els vertaders acords. Aquells queprovoquen que la majoria no arribe afinal de mes, que les rendes més al-tes paguen menys impostos i que elsllocs de feina siguen cada vegada mésprecaris. Socialistes i populars us ba-ralleu per la bandera perquè no usqueda res pel que discutir: heu arri-bat a un consens general.

Però ja està bé de parlar d'ana-cronismes, al monàrquic em referisc,com no. Perquè avui m'he proposatparlar de futur. Posar la meua veu alservei dels centenars de milers de re-publicanes i republicans que veuenimpotents aquestes setmanes com

se'ls nega, fins i tot, els drets més bà-sic, inclosos el de la llibertat d'ex-pressió i d'ideari. I entre tots ells, eldret més important de tots, a triarlliurement, el mateix que se'ns ve ne-gant des de fa 30 anys. I, per mi, éstot un orgull poder fer-ho al Palau deBenicarló que va acollir el gabinet re-publicà de Largo Caballero ara fa pocmés de 70 anys.

Any rere any, a tot arreu es multi-pliquen les plataformes i els actes quesobrepassen els intents del podereconòmic, polític i mediàtic per aca-llar la veu del republicanisme. I això,perquè la tricolor continua espantantals qui han convertit el sistema enuna gran ruleta de joc i mantenen lavoluntat popular segrestada a puntade bitllets.

Elegir mitjançant el vot al màximrepresentant de l'Estat, no és cap ca-pritx, és una imperiosa necessitat desalut democràtica, tot i que els valorsrepublicans van molt més enllà.

República significa, en primer llocDemocràcia, perquè si no se'ns re-coneixen tots els nostres drets indi-viduals i col"lectius podrem parlar dedictadura o de despotisme, però nomai de Democràcia. Però també voldir llibertat, igualtat i solidaritat. Unsistema just, un camí cap a l'emanci-pació.

Però, segur que ho entendreu mi-llor a les paraules d'un vell clàssic:

"Al nostre país volem substituir l'e-goisme per la moral, l'honor perl'honradesa, els costums pels princi-pis, les conveniències pels deures, latirania de la moda pel govern de laraó, el menyspreu de la desgràcia pelmenyspreu del vici, la insolència perl'orgull, la vanitat per la grandesa d'à-nim, l'amor als diners per l'amor a laglòria, la bona societat per les bonesgents, la intriga pel mèrit, la pre-sumpció per la intel"ligència, l'apa-rença per la veritat, el tedi del plaervoluptuós per l'encant de la felicitat,la menudesa dels "grans" per la gran-desa de l'home; i un poble "amable",frívol i miserable per un poble magnà-nim, poderós i feliç; és a dir, tots elsvicis i totes les ridiculeses de la Mo-narquia per totes les virtuts i tots elsmiracles de la República" .

ARTICLE THE TIMESVaig a llegir una notícia aparegu-

da a la premsa internacional:Juan Carlos I, Rei d'Espanya, perd

recolzament entre els seus súbditsDurant 30 anys ha estat idolatrat,

mentre viatjava en costosos iats, feiacarreres de motos, gaudia d'una vidaluxosa i rebia un tractament respec-tuós que altres monarquies europe-es ni tan sols poden imaginar. Peròara, tot i això, hi ha indicis que el ReiJuan Carlos corre el risc de perdre elfavor dels seus súbdits.

Davant la creixent pressió de lescrítiques, el Rei s'ha vist obligat a no-menar un auditor per controlar ladespesa de la Família Reial, una xifraque es manté oculta a l'opinió públi-ca. La casa Reial ha tractat de mini-mitzar la importància d'aquest fetqualificant-la de "burocràtica. Unadecisió de caràcter intern".

Segons els crítics republicans:"Les finances de la Casa Reial sonavui un enorme forat negre, però eltabú sobre la monarquia està co-mençant a desaparèixer" .

Diferents partits han estat fentcampanya per obligar a la Casa Reiala explicar en que gasten 8 milionsd'euros cada any dels pressupostosdels contribuents. Des d'algunesinstàncies ara es va més enllà i es re-clama que l'auditor reial presente alCongrés les seues conclusions i, tam-bé, que el Rei pague impostos en fun-ció de la seua renda privada. (...)

Per al monarca espanyol, coronatper ordre del dictador Franco a laseva mort el 1975, les coses no van,darrerament, pel camí que desitjaria.El passat octubre, les autoritats de laregió russa de Vologda començavenuna investigació per les informacionsaparegudes segons les quals JuanCarlos I havia disparat a un ós dòcilal que s'havia donat vodka per facili-

tar la feina al monarca. El Rei, un àvidcaçador, ha estat acusat per ecolo-gistes de disparar a espècies prote-gides en el passat. Però la història so-bre l'assassinat d'un ós borratxo, ano-menat Mitrofan, sembla molestarmolt a la Família Reial. Un portaveudesestimava l'informe existent comabsurd, mentre es negava a parlard'alguns detalls.

Aquest any les sensibilitats reialshan estat també ofeses per El Jueves,una revista satírica, que va publicaruna caricatura del Princep Heureu al'alcova. El dibuix representava l'he-reu al tron, el príncep Felipe d'Astú-ries practicant el sexe amb la seuadona, la princesa Letizia, mentre deia"Te n'adones que si et quedes emba-rassada serà la cosa més propera atreballar que he fet en la meua vida?",en referència a una decisió del Go-vern d'otorgar 2,500 euros a les ma-res per cada xiquet que tinguen.

Continue llegint la noticia:Un jutge ordenava els dibuixants

comparèixer al jutjat per iniciativa dela fiscalia de l'Estat i ordenava el se-grest de la publicació. Insultar unmembre de la Família Reial o "fermalbé el prestigi de la Corona" és undelicte a Espanya, punible amb dosanys a la presó com a màxim. La me-sura va ser un error, llançava la pu-blicació a l'atenció internacional i feiaesclatar un debat a escala nacional.Les còpies de la revista arribaren aposar-se en venda a través d'internetper 2,000 euros.

El judici està previst que tinga lloceste mateix any i la Família Reial esprepara per a una altra ronda de pu-blicitat negativa. En eixe moment, unsenador basc, participava del debattrencant el tabú en contra de criticarla Família Reial i els descrivia com aun "grapat de malfainers". Aquest po-lític assegura que "A Gran Bretanya,per contra, la Família Reial tolera lescrítiques perquè viuen en una de-mocràcia veritable però ací són into-cables". (...)

Jo supose que si The Times es pu-blicara a Espanya la fiscalia hagueradenunciat la publicació d'ofici i algunjutje haguera decretat el segrest dela publicació però, afortunament, a laresta d'Europa existeix llibertat d'ex-pressió. I, ara, amb internet, ja no enspot amagar cap informació ni cap opi-nió.

La veritat és que després de llegirl'article del diari britànic, sincera-ment objectiu sobre l'actual momentde popularitat de la monarquia, a nin-gú li pot estranyar que hagen apare-gut manifestacions antimonàrqui-ques protagonitzades especialmentper gent jove a tot l'Estat. Un movi-ment espontani que ha provocat unnou capítol de repressió protagonit-zat per la Fiscalia de l'Estat a l'ordred'un govern teòricament socialista.Les cremes simbòliques de la mo-narquia estan portant davant el jut-ge diverses persones pel fet, senzi-llament, de pensar de diferent ma-nera. Però clar, la monarquia es in-violable, ni les vinyetes ni els ence-nedors estan permesos a l'Estat es-panyol. (...)! ! !

+info: marinaalbiol.blogspot.com

La veu de la RepúblicaDISCURS! CRITIQUES A LA MONARQUIA A LES CORTS

Pel seu interès, reproduïm un extracte del discurs que va oferir la diputada a les Corts Mari-na Albiol qüestionant la monarquia i en defensa de la República, malgrat l’intent del PP i elPSOE perquè no s’hi produís.. Finalment, la presidenta de les Corts va tallar-li la veu.

Marina Albiol. Diputada a les Corts per EU-Compromís.

Josep Renau va estudiar en-tre 1919 i 1925 Belles Arts aValència. Va guanyar el seuprimer concurs de cartellsamb 18 anys. Va treballartambé com a fotògraf i mura-lista i els seus cartells cine-matogràfics eren apreciats entot el món. Militant del PartitComunista d'Espanya des de1931 i fundador de la Uniód'Escriptors i Artistes Prole-taris (1932), la seua celebri-tat es consolida amb els car-tells editats per a recolzar a laRepública durant la GuerraCivil Espanyola. Va ser pro-fessor de Belles Arts en laUniversitat de València. L'any1936 va ser nomenat directorgeneral de Belles Arts, sentqui va encarregar a Picasso larealització del Guernica l'any1937 per a l'Exposició Inter-nacional d'Arts i Tècniquesde París i qui va decidir eltrasllat a les Torres de Serransde València part de l'obra delMuseu del Prado per a salvar-la dels bombardejos de Ma-drid organitzant amb poste-rioritat el seu trasllat a Suïs-sa. Va ocupar el càrrec fins alfinal de la contesa el 1939. Enacabar la guerra, passa aFrança i és internat en uncamp de refugiats a Argelers.Aconsegueix un visat per aMèxic al maig de 1939, on tre-ballarà per a revistes espan-yoles en l'exili i on col·labo-rarà amb David Alfaro Si-queiros. D'aquest període da-ten els murals del Casino deCuernavaca.L'any 1958 deixa Mèxic per ainstal·lar-se a Berlín Oriental(República Democràtica Ale-manya). Ací realitzarà muralsi fotomuntatges (Fata Morga-na USA 1967 i The americanWay of life 1977 ). Beneficiatper l'aministia general de1976 tornarà a Espanya, perònomés ocasionalment. Va mo-rir a la RDA.

Els seus fons van ser llegats al'Institut Valencià d'Art Mo-dern.Josep Renau és una figuraclau per entendre el compor-tament de la cultura espan-yola del segle XX. Fins a l’ex-trem que la seua biografiacom a artista, responsable depolítica cultural i, sobretot,intel·lectual compromès ambtot allò que competeix el pre-sent en el disseny de l’esde-venidor, simbolitza un delspols d’aquesta acarnissadadialèctica entre puresa i com-promís que va marcar l’esde-venir de la nostra cultura con-temporània.La seua concepció de l’art i lacultura com a factors d’agita-ció, encara més, com a einesindispensables per transfor-mar en una direcció de pro-grés les estructures que re-geixen les relacions socials,fan d’ell un símbol alternatiuque es resisteix a entrar encap mausoleu, perquè conti-nua vigent com el gen més ac-tiu entre tots aquells que vanimpulsar l’Edat de la Raó.Activista polític, intel·lectualcompromès més enllà delsprincipis generals, polemistainfatigable i encertat, grafis-ta, pintor, cartellista, foto-muntador, muralista… ens hallegat (simbòlicament, peròtambé de iure i de facto) unaobra immensa l’excel·lènciade la qual mereix una con-templació museística lúcidaperò, sobretot, una reinsercióactiva en la consciència i enl’imaginari col·lectius.El centenari del seu naixe-ment constitueix una perfec-ta excusa per revisar i ferconèixer ideològicament, in-tel·lectualment i estètica-ment la seua figura i el seu lle-gat. És per això que té lloc,aquest 2007, una exposicióantològica al Centre de Cul-tura Contemporània Octubre

RenauCENTENARI AL CENTRE CULTURAL CONTEMPORANI OCTUBRE

15EN IMATGESL’Avanç Informació, 26 d’octubre de 2007EN IMATGES14 L’Avanç Informació, 26 d’octubre de 2007

COMARQUES16 L’Avanç Informació, 26 d’octubre de 2007

REDACCIO

En tan sols una setmana, l’ajunta-ment de València ha passat de prohi-bir la celebració de Festa per la In-dependència a permetre-la. Orga-nitzada cada any des de 1990 perl’organització independentista Mau-lets, només s’havia interromput unavolta i va ser a causa de la pluja. L’a-larma va saltar el 19 d’octubre quanMaulets va nemetre un comunicatdenunciant que el consistori de RitaBarberà havia decidit que no per-metria la celebració de la XVII Fes-ta per la Independència amb l’únic(i, això sí, sincer) argument que era“per motius polítics”. Finalment,però, les coses han canviat. “ !Hemaconseguit que l'ajuntament deValència canvie la seua opinió ja quedesprés d'haver negat el permís enreiterades ocasions al llarg de la pas-sada setmana i d'haver negat a rebrea les persones de Maulets que de-manaven el permís, a principis d'a-questa setmana s'han posat en con-tacte amb nosaltres per tal d'asse-gurar-nos que ens cedien l'espai dela plaça Viriat (una de les dues de-manades)“.Segons afirma l'organització inde-pendentista, !aquest canvi d'opinióno haguera sigut possible sense lapressió social exercida i que ha duta més de 300 persones a adherir-seen sols 3 dies al manifest de recolza-ment penjat al web nacional de Mau-lets, a diferents organitzacions icol·lectius a signar aquest manifest ials serveis jurídics de Maulets a po-

sar-se en funcionament per denun-ciar als jutjats aquesta censura. Des de Maulets agraeixen a totes lespersones adherides el suport rebutaixí com les organitzacions que els

han donat recolzament davant d'a-questa censura i als diaris alternatiusque han donat cobertura a la de-núncia, entre els quals hi ha hagut laplana web de L'Avanç. Al mateix

temps volen agrair als grups que to-caran a aquesta Festa: Pepet i Ma-rieta, Malagana, Verd Cel i Un EntreTants, per la paciència mantingudadurant aquests dies i per l'esforç quehan fet.!Malgrat aquesta victòria, des deMaulets continuen denunciant lacensura patida per part de l'ajunta-ment d'aquesta ciutat ja que desprésde negar-nos el permís en reiteradesocasions i d'assegurar-nos queaquest no se'ns donaria per “motiuspolítics”, finalment han cedit i enshan donat el permís (3 dies abans dela Festa) a la plaça Viriat dificultantel màxim possible la difusió d'aquestconcert així com la contractació detots els grups i la infraestructura ne-cessària per fer-lo possible.Maulets afirma que, “amb l'esforç re-alitzat per la nostra organització hemaconseguit muntar aquesta Festaper la Independència al barri del Car-me tot i els nombrosos impedimentsamb els quals ens hem trobat.Tor-nem a fer una crida a les joves cata-lanes a participar a tots els actes quecelebrem aquest dissabte al barri delCarme emmarcats dins d'aquesta17ena Festa per la Independènciaper fer front a la censura dels nos-tres carrers i per recuperar-los"“.La Festa per la Independència, ques’ha convertit en tot un clàssic queacompanya la cloenda dels premisOctubre i precedeix el Darrer Diu-menge al Puig, s’ha caracteritzatsempre per la festa, la lluita, la rei-vindicació i per oferir, segons elsseus promotors, “a les joves catala-

nes una alternativa a l'oci consumis-ta que es troben cap de setmana rerecap de setmana arreu dels pobles iciutats de la nostra terra”. La festa ha dut al mateix barri delCarme a grups com Obrint Pas, LaGossa Sorda, Desgavell i altres mú-sics en català i que ha servit, al ma-teix temps, per reivindicar que elscarrers d'aquesta ciutat són tambéde les joves compromeses i no d'a-quells que manen i dirigeixen aques-ta ciutat des dels seus despatxos.Una festa que ha sabut conjugar fes-ta i lluita ja que les xerrades sobrediferents temes, els murals, les cer-caviles, les accions, les performan-ces.... també són una constant en lacelebració d'aquesta festa per la in-dependència. Tammateix, la prohibició inicial del’Ajuntament no hauria impedit ques’hagués celebrat la XVII Festa perla Independència. Amb un formatmés reduït, Maulets havia contem-plat la possibilitat de traslladar-la albarri de Benimaclet, amb una xerra-da, una cercavila que transcorririapels seus carrers, el sopar popular iun concert més reduït. Per a l’organització independentis-ta, els darrers responsables de l’in-tent de censura són Maria Jose Bell-ver, tècnica del servei de descentra-lització de l'ajuntament de València,que va negar-se a rebre'ls durant unasetmana, i els regidors de l'ajunta-ment de València competents enaquesta matèria: Ramon Isidro San-chis Mangriñan, president de la co-missió de descentralització i Alfon-so Novo, regidor de Tràfic, els qualshaurien donat en un primer momentles ordres oportunes perquè des dela burocràcia de l'ajuntament es po-saren totes les traves per impedir lacelebració de la 17ena Festa per laIndependència.

CENSURA! L’AJUNTAMENT RECTIFICA

La pressió social permet mantindre la Festa per la Independència

17COMARQUESL’Avanç Informació, 26 d’octubre de 2007

REDACCIO

La Coordinadora d’Estudis Eòlicsdel Comtat ha enviat una carta atots els ajuntaments de la comarcaper tal d’informar-los que els pro-motors eòlics molt prompte co-mançaran a demanar llicències mu-nicipals i que si algun municipi n'a-torgara (en la fase administrativaen la que es troba el projecte) in-correria en prevaricació. La im-portància dels ajuntaments enaquesta fase del projecte és crucial.

La Coordinadora va adquirir elcompromís amb els alcaldes d'in-formar-los de tota la normativa queafectava a la consecució de lesllicències municipals. Una volta fetun estudi en profunditat, la Coor-dinadora ha elaborat un informeque s'està enviant per carta a totsels alcaldes de la comarca per a quèen siguen sabedors.

La importància dels pobles enaquest punt del projecte és capitalja que, segons la Coordinadora, ellstenen en la seua mà la decisió deparar el projecte. De fet així ho hareconegut Mónica Lorente, la por-taveu del grup Popular de la Dipu-tació d’Alacant, que ha admés enl’últim plenari que tota la respon-sabilitat en l’execució de l’últimafase de la zona 14 és dels ajunta-ments.

Possible prevaricacióPerò no només això, ja que, a horesd’ara, no solament es pot no ator-gar llicències municipals a l’empre-sa promotora sinó que, si algunajuntament ho fera, la Coordinado-ra entèn que s'incorreria en preva-ricació ja que ni l’empresa ni con-selleria no han acabat tots els seustràmits administratius (ni tenentemps material de fer-ho, recordem

que ni tan sols han contestat les40.000 al·legacions i el termini pera cobrar les quantioses primes s’a-caba el 31 de desembre d’enguany).

En altres zones l'empresa ha fetsignar a l'ajuntament un documentde compromís on se l'obliga a no po-sar problemes, quan arribe el mo-ment, en l'atorgament de llicènciesa canvi de certes compensacions.La Coordinadora considera queaquesta mena de xecs en blanc sónsummament perillosos perquè,arribades les responsabilitats pe-nals, l'empresa es llava les mans i

tot recau sobre l'ajuntament i l'al-calde o alcaldessa de torn.

La Coordinadora fa una crida alsalcaldes dels pobles afectats a servalents i a dir ara, ben clar i ben fort,el que ja van ratificar en els seusplenaris fa uns anys: que la comar-ca no vol molins perquè són un pro-jecte irracional basat en l’especula-ció privada i sense cap justificacióambiental i d’eficiència energètica.La zona 14 pot evitar-se. Els ajun-taments tenen ara la paraula.! ! !

+info: www.zona14.org

EL COMTAT! AEROGENERADORS, NO GRACIES

Zona 14, elsajuntaments tenen la darreraparaula

La darrera fase d’execució del plà eòlic de lazona 14 despén de l’aprovació d’unes llicènciesque els ajuntaments poden rebutjar

Projecció. Fotomuntatge de la Coordinadora sobre l’efecte paisatgístic del pla.

Sobirania

! Mentre uns celebren el‘Dia de la Hispanitat’ el 12d’octubre hi ha qui celebrala campanya ‘Un cim, unaestelada’, que consisteix apujar cada any a un cimdel País Valencià “per de-nunciar l’ocupació espan-yola”. Enguany l’assem-blea d’Endavant a la Valld’Albaida, amb la col!labo-ració del Centre Excursio-nista Benicadell de Caste-lló de Rugat, han organit-zat la pujada al Mondúver.

Un cim, una este-lada, a Mondúver

! El portal d'internet de lacampanya "Sumem-nos alMapa per un Estat Propi",Estatpropi.cat, ha aconse-guit en tan sols sis mesosadherir en un mapa 15.000persones que votarien ine-quívocament a favor de laindependència dels poblecatalà. Algunes dades sor-prenents són la seua in-cidència a nivell local, queha aconseguit mobilitzar en103 municipis (alguns demés de 5.000 habitants)més de l'1% de la població,superant-ne el 5% en 3 (Fu-lleda, Cava-Ansovell i la To-rre de Fontaubella).

Estatpropi.cat suma i segueix

COMARQUES18 L’Avanç Informació, 26 d’octubre de 2007

REDACCIO VALENCIA

La destrucció provocada de l’Hortdels Mestres de Catarroja (L'HortaSud) i la immediata mobilització so-cial per a la seua defensa i recons-trucció, han convertit aquesta ma-sia del segle XVIII en un símbol de laresistència dels moviments socialscontra el macroprojecte urbanísticNou Mil·lenni. Es tracta d'un edificiamb un gran valor històric i culturalque va pertànyer a la família delsBorbons i que es trobava en tràmitsde ser declarada Bé d’Interès Cultu-ral (BIC) per part de la GeneralitatValenciana.

Juntament amb altres 5 cinc ma-sies centenàries, l'Hort dels Mestreses troba en el centre de l'espai agrí-cola amenaçat pel PAI Nou Mil·len-ni, responsabilitat d'una empresamixta integrada per la promotoraLlanera i l'Institut Valencià de l'Ha-bitatge (IVVSA), amb la col·labora-ció dels partits del govern munici-pal, PP i Unió Valenciana.

Aquesta actuació triplicarà la po-blació de Catarroja amb 12.000 ha-bitatges nous, un camp de golf i uncentre comercial, i quedarà destruï-da l’última zona d'horta que quedaal terme. El creixement anòmal quesuposarà la construcció del NouMil·lenni no solament augmentaràles ja existents deficiències socialsdel poble, sinó que també suposaràun atac frontal al patrimoni cultural,històric i natural de la comarca.

La viabilitat del projecte ha sigutposada en dubte per professionalsen diverses ocasions per qüestionsrelacionades amb l'abastiment d'ai-gua i el perill d'inundació de la zona.

Ensorrament provocatEl cap de setmana del 9 d'Octu-

bre, coincidint amb el pont i les for-tes pluges, l'alqueria va aparèixerparcialment ensorrada, amb la cu-riositat que els enderrocs estavenorganitzats en grups de materials,separats perfectament.

Els grups d’oposició a NouMil·lenni compten amb desenes deproves que assenyalen almenys laconnivència entre l’ajuntament deCatarroja i les promotores del PAI en

l’autoria de l’agressió.L'alcalde, Francisco Chirivella

(PP), va tractar de minimitzar-la toti atribuïnt-la a una conseqüència delaiguats i explicant que, degut a l’es-tat de conservació de la masia, tardo d’hora havia de passar.

La protecció (en procés) de les 6masies de la zona pot posar en pe-rill, o com a mínim obligar a refor-mular, la construcció del NouMil·lenni. És un risc que les promo-tores i els beneficiaris econòmics de

l'operació no estan disposats a ac-ceptar. Més encara si tenim encompte de la delicada situacióeconòmica de Llanera, que ha hagutd’enfrontar la suspensió de paga-ments de la majoria de les seues fi-lials i Nou Mil·lenni es tracta de l’ú-nic PAI que té aprova en l’actualita.

Organització de la resistènciaDes de l'aparició de l'amenaça deNou Mil·lenni sobre el poble de Ca-tarroja, ara ja fa més d'un any, di-

versos col·lectius i persones s'hanorganitzat entorn a la Plataforma"Salvem Catarroja", com ara l'orga-nització juvenil Maulets, per tal demobilitzar i conscienciar la població,aconseguint gran suport mitjançantla recollida de signatures i diversesconvocatòries.

Dissabte i diumenge desenes depersones passaren al llarg del dia perla zona per informar-se de la situa-ció i protestar contra l'enderroca-ment il·legal, amb la col·locació depancartes contra Nou Mil·lenni, amblemes com "Catarroja Resisteix" o"L'alcalde destrueix el nostre patri-moni", aquesta última signada perMaulets.

A més, un grup de persones, diri-giren per Miquel Martí, arqueòlegdel poble, començaren sense l’ajudade cap institució pública les obres dereconstrucció.

L'ajuntament es desemmascara Dilluns de matí el treball de recons-trucció es va veure interromput perla presència de tècnics de l'ajunta-ment, que en un primer moment vanconfondre els voluntaris amb mem-bres de l'empresa de demolició i esdirigiren a ells per saber si ja havienacabat el seu treball. En assabentar-se que s'havien desemmascarat da-vant de l'oposició avisaren a la poli-cia i ordenaren precintar la zona,produïnt-se literalment amenacesde mort contra els veïns que protes-taven. Entre els agressors es troba-va precisament un familiar de l'al-calde.

Per acabar de confirmar la impli-cació de l'Ajuntament en els esde-veniments, molts assistents pogue-ren sentir clarament com l'alcaldepreguntava als policies per la ràdiosi ja s'havia aconseguit enfonsar de-finitivament la casa.

A partir d'aquest moment, dese-nes de persones porten aquests diesconcentrades contínuament les 24hores del dia davant de la masia, vi-gilades per policies i operaris enviatsper l'Ajuntament, i rebent la solida-ritat constant d'habitants de tota lacomarca. En els moments més com-plicats, provocats per la pluja, comp-ten amb la complicitat dels veïns(principals perjudicats pel projectei part més activa del moviment deprotesta) que s'han encarregat devigilar que les màquines no acaba-ren el seu treball.

Un dels episodis més emotius esva viure la matinada del 15 al 16 d'oc-tubre, quan un grup voluntaris pas-saren tota la nit davant de l'alqueriai reberen la solidaritat esporàdica demolts veïns de la comarca que elsacompanyaren en moments pun-tuals i que amenitzaren també la vet-llada amb música d'artistes de lazona, que interpretaren cançonspròpies i altres versions tradicionals.L’Hort dels Mestres ha esdevinguttot un focus de resistència, símbolde les xicotetes lluites que se suc-ceeixen al llarg i ample del País Va-lencià en contra de tantes altresagressions urbanístiques com NouMil·lenni.! ! !

+info: www.lavanc.com

Reconstrucció. Els opositors a Nou Mil!lenni s’han plantejat la reconstrucció de l’edifici.

DESTROSSES! L’AJUNTAMENT SOTA SOSPITA

L'Hort dels Mestres, símbol dela resistència a 'Nou Mil!lenni'

Els opositors al PAI de Llanera demanen una investigació sobre l’autoria de l’ensorramentde l’edifici històric i munten guàrdies junt amb els veïns per evitar més destrosses

19COMARQUESL’Avanç Informació, 26 d’octubre de 2007

Comunicació

! El grups Planeta i Godó,propietat de José ManuelLara i el compte de Godórespectivament, han deci-dit prescindir dels serveisde qui ha estat el directordel diari Avui durant els da-rrers anys, el valencià Vi-cent Sanchis. El cessa-ment obri la incògnita so-bre la futura línia editorialdel diari. Godó també éspropietari de La Vanguar-dia, mentre que Planetaedita La Razón.

Vicent Sanchismarxa de l’Avui

! El Govern espanyol hacedit a les pretensions dela Generalitat valenciana iconcedirà un multiplex dequatre canals extra peraquelles comunitats autò-nomes que acorden inter-canviar les emissions deles seues televisions, delsquals dos seran de lliureús per a les administra-cions implicades. Així, alPaís Valencià podrien veu-re’s legalment TV3 i Canal33. Ara només queda queel Consell complisca laseua paraula.

Via lliure a unacord sobre TV3

! Malgrat que l’acord so-bre TV3 entre els governsvalencià i català siga immi-nent, el PP segueix entes-tat a fer-li pagar a AccióCultural la multa de300.000 euros per lesemissions dels seus repe-tidors. L’entitat ha encetatuna campanya per aconse-guir els diners a través del’ajuda de la societat civil,amb aportacions de deueuros. També farà servirobres donades pel pintorTàpies.

Art per pagar lamulta a ACPV

! El primer estudi de mer-cat de la Fundació Audièn-cies de la Comunicació i laCultura (FUNDACC) apuntaa un molt baix consum demitjans en valencià perpart de la joventut valen-ciana. De fet,la FUNDACCadverteix al seu informeque el consum jove depremsa i revistes en valen-cià és pràcticament inexis-tent al nostre territori imolt baix pel que fa a ràdioi televisió.

La premsa en valencià invisible

REDACCIO VALENCIA

Els ultres de José Luís Roberto hantornat a amenaçar amb una flagrantimpunitat. En aquest cas ha estat elperiodista de L’AVANÇ, Lluís Adell,encarregat de la informació sobrel’extrema dreta i que en les darreressetmanes havia publicat un detallatarticle sobre la trama ultra al LlevantU.E. que informava sobre empresarismolt propers a Roberto. Però els ul-tres, que mai han destacat per la seua

intel·ligència, s’han equivocat i hanamenaçat un altre ciutadà amb el ma-teix nom i cognom, el DNI del qual vantrobar a un document del Ministerid’Educació, disponible amb una sim-ple recerca al Google.

El partit de l’empresari José LuísRoberto España 20000 torna a ame-naçar des del seu fòrum a Internet. Enaquest cas ha estat el periodista deL’AVANÇ Lluís Adell, encarregat de lainformació sobre extrema dreta. Enuna entrada del passat 8 d’Octubre,

un usuari anomenat “DPS” (Direcciónde Protección y Seguridad, un grupparapolicial liderat pel fill del dirigentultra, Miguel Roberto), va escriure unmissatge titulat “a Lluís Adell”: un nú-mero de DNI, seguit de la paraula: “sa-ludos”. Cap comentari acompanyavaaquesta entrada –d’estil mafiós- delfòrum ultra que dies després continuaallotjant l’amenaça. Però els ultres notenen moltes llums. El que va passarés senzill de relatar: amb una simplerecerca al Google, van trobar un do-

cument oficial del Ministeri d’Educa-ció que detallava nom, cognoms i DNId’un ciutadà que no tenia res a veureamb el nostre company. Els ultres, denou, tornen a demostrar la seua ino-perància. El missatge, claramentamenaçador, es deu més que proba-blement a un article publicat pel pe-riodista sota el títol “ La trama ultraen el Llevant Unió Esportiva”, en elqual es detallaven les fosques cone-xions entre el club granota i l’ultra-dreta valenciana controlada per Ro-berto i vinculada al milionari negocide la prostitució. No és la primera ve-gada que el fòrum d’aquest partit ul-tra amenaça ciutadans valencians, es-pecialment activistes polítics de l’es-querra. Tampoc és la primera vegadaque l’entorn de Roberto amenaça pe-riodistes. Fou el cas del setmanari ElTemps arran d’una sèrie de reportat-ges sobre l’ultradreta publicats pocdesprés de l’assassinat del jove inde-pendentista Guillem Agulló.

Després que la web de L’AVANÇdonés a conéixer el missatge i l’erra-da en la punteria dels seus autors, elsadministradors del fòrum d’España2000 han negat l’autoria i l’atribuei-xen a algun provocador proper al pe-riòdic.

Més impunitatAquest greu fet s’afegeix a la llargallista d’amenaçes i agressions impu-nes de l’extrema dreta al País Valen-cià. En el cas de L’AVANÇ és el segoncas d’amenaçes. Aquest clima deviolència ultra ha fet que en les da-rreres setmanes diversos represen-tants polítics valencians denunciarenla situació. La diputada d’EsquerraUnida Isaura Navarro s’ha reunit ambel ministre de l’Interior, després d’ha-ver fet diverses intervencions parla-mentàries, com el diputat d’ERC,Agustí Cerdà, sobre la violència ultraal País Valencià. Per la seua banda elsecretari general del Bloc, Enric Mo-rera, ha anunciat que el seu partit acu-dirà a instàncies europees per a de-nunciar l’impunitat de l’extrema dre-ta valenciana, arran de l’intent d’a-temptat contra la seu del partit na-cionalista la matinada del dilluns 8 aldimarts 9 d’Octubre a València.Atemptat que el Partit Popular enca-ra no ha condemnat. Tot i aquests mo-viments, i malgrat les afirmacions deDelegació del Govern, segons lesquals s’iniciaria una investigació so-bre la trama ultra, la impunitat i lesamenaçes de l’extrema dreta de Ro-berto contra la informació indepen-dent continuen al País Valencià. ma-teixes constructores.! ! !

+info: www.lavanc.com

INTERNET! EN EL PUNT DE MIRA

Amenaces ultres contra un periodista de L’Avanç

Apareix un missatge al fòrum d’España 2000 amb les dades d’un home de Castelló que té el mateix nom i cognom que el periodista i company del periòdic Lluís Adell

20 L’Avanç Informació, 26 d’octubre de 2007

ABRE POLLOCK

La majoria dels països pobres noavancen prou per arribar als Objec-tius de Desenvolupament de les Na-cions Unides per al Mil·lenni en matè-ria de pobresa, fam i mortalitat in-fantil, va advertir l'Institut d'Investi-gacions sobre Política Alimentària(Ifpri).

L'Assemblea General de l'Orga-nització de les Nacions Unides(ONU) va adoptar el 2000 vuit metesque han d'arribar-se en 2015, peròfins ara moltes nacions en desenvo-lupament no mostren grans progres-sos per a reduir la pobresa i la fam ala meitat i la mortalitat infantil en dosterços per a aquesta data.

L'informe de 60 pàgines, titulat "ElDesafiament de la Fam 2007", emprauna eina coneguda com Índex Globalde la Fam per avaluar els avanços re-alitzats per 118 països cap a la con-creció d'aquests objectius.

L'índex els medeix a partir de tresindicadors: mortalitat infantil, des-nutrició infantil i el percentatge depersones l'alimentació de les qualsno inclou suficients calories.

Segons aquesta anàlisi, nomésAmèrica Llatina, el Carib, l'àrea delPacífic i el sud-est d'Àsia van realit-zar els avanços necessaris. Les qua-lificacions per a les altres regions delmón van des de "progressant però noen el bon camí" fins a "estancament"i, àdhuc pitjor, "ràpida reculada".

"Si no s'accelera el ritme del pro-grés, alguns països no arribaran alsobjectius”, va dir Doris Wiesmann, lainvestigadora de l’Ifpri que va elabo-rar l'índex.

En Amèrica Llatina, Cuba és quimés avanços va realitzar. Veneçuelaapareix entre els últims deu països,el que indica un "reculada lenta".

La majoria de les nacions ressaga-des pertanyen a Àfrica subsahariana.Trenta-vuit dels 42 països d'aquestaregió estan malament encaminadesen el que fa a la mortalitat infantil, 35en desnutrició infantil i 27 respecte

de reduir el percentatge de poblacióamb insuficients calories.

Nou dels 10 països amb els majorsnivells de fam també es troben enaquesta regió d'Àfrica, segons l'estu-di.

No obstant això, Ghana i Moçam-bic van realitzar "avanços considera-bles" per a reduir la fam. Segons elsexperts, això es deu al fet que Gha-na té estabilitat política i Moçambics'està recobrant de dècades de gue-rra civil. La violència política i la co-rrupció freqüentment no només de-terminen el nivell general de benes-tar d'una nació, sinó que també con-tribuïxen en la incidència de la fam iles deficiències nutricionals, segonsl'informe.

Burundi i República Democràticadel Congo, que apareixen en els úl-tims llocs de l'índex, van sofrir dèca-des de violència ètnica. Corea delNord figura entre els últims cinc acausa del seu aïllament, mal maneigde l'economia i la militarització de lasocietat, assenyala l'estudi.

A més de la inestabilitat política,altres factors que contribuïxen a per-petuar la fam són la discriminació deles dones, l'epidèmia de sida, la faltad'educació i l'absència d'infraestruc-tura de salut, diuen els experts.

Mentre països del sud d'Àsia, comBangla Desh, Índia, Nepal i Pakistantenen menors taxes de mortalitat in-fantil que Àfrica subsahariana i unmajor percentatge de població queingereix diàriament les calories ne-cessàries, al mateix temps es regis-tren allí els casos més greus de des-nutrició infantil. Más de la meitat delsbebés que neixen amb baix pes en elmón ho fan en aquesta regió.

Les cultures del sud d'Àsia fre-qüentment afavoreixen als homesper sobre les dones, indica l'informe.En parts d'Índia, per exemple, els ho-mes mengen primer, deixant a les do-nes el que ells no van ingerir. Els fillsde mares desnodrides o anèmiquestenen major possibilitat de néixeramb baix pes.

En països com Swazilàndia, la fam

es manté a causa d'altres problemesde salut vinculats amb la pobresa i lainadequada infraestructura sanità-ria. Aquest país ha estat devastat perl'epidèmia de sida en els últims anysi apareix avantpenúltim en l'índexquant al seu progrés cap als objec-tius.

Wiesmann va afirmar que, per asuperar els problemes de països comSwazilàndia, "una revolució verda aÀfrica seria de gran ajuda, tal com enel cas del sud d'Àsia dècades enre-re".

Es referia a l'espectacular aug-ment de la producció agrícola en elsanys 70 i principis dels 80, quan lafam en aquesta regió era llavors finsi tot major que a Àfrica subsaharia-na.

Experts de tot el món col·laborenper a desenvolupar estratègies d'au-tosuficiència nutricional, com en elscasos dels denominats "centres d'a-tenció terapèutica", que ara són unapràctica acceptada per l'Organitza-ció Mundial de la Salut.

A diferència dels centres que esdediquen específicament a la nutri-ció, que freqüentment es troben adistància considerable dels llogarets,els de "atenció terapèutica" funcio-nen dintre d'elles a càrrec de profes-sionals de la salut locals.

Per tant, els pacients "ja no han depassar fins a 30 dies lluny de les se-ves cases" per al seu tractament, vaassenyalar l'informe.

"Al setembre de 2000, líders de189 països van adoptar la Declaraciódel Mil·lenni, un pla per a atendre lesnecessitats de les persones més po-bres i famolenques del món per a2015", va dir *Wiesmann. "Ara estema mitjan camí d'aquesta data límit."

"Al cridar l'atenció sobre les na-cions i regions que no estan bé en-caminades per a l'assoliment de lesmetes de reduir la fam i la mortalitatinfantil, tenim l'esperança que l'ín-dex motivi als líders locals i mundialsa prendre les mesures necessàriesperquè es concretin aquests objec-tius", va concloure Wiesman.

La fam està guanyant la batalla al món

ANALISI! LA POBRESA CREIX

La majoria dels païsospobres no estanavançant prou percomplir els objectius deDesenvolupament de lesNacions Unides per alMil!leni a causa deproblemes estructurals

21ECONOMIAL’Avanç Informació, 26 d’octubre de 2007

COS

La idea i el model sindical que defen-sem a la COS és totalment diferent delque puguen fer la resta d’organitza-cions presents als Països Catalans (enles diferents “autonomies” i territorisque conformen el país), fins i totaquells que es consideren més “alter-natius”. Per aquesta raó, i donada laimpossibilitat, donades les nostresforces d’una banda i de l'altra a que noés aquest el model sindical que de-fensem, el plantejament que presen-tem avança en una línia diferent. Pre-tenem avançar no des de la denúnciai la reivindicació “legal” (que també)sinó aportant una visió diferent de lalluita sindical convertint-la en eina ge-neradora d´una nova pedagogia.

Com podem ensenyar el que sónels Països Catalans, la seua llengua ila seua cultura si ho fem emprant ma-terial que ens venen de França i Es-panya? Un llibre fet a Burgos i traduïtal català pot ser la nostra eina per tre-ballar coneixement del medi?, delnostre medi? Què fem si no hi ha gent(o poca i de forma aïllada) que editematerials sobre la nostra realitat so-cial i nacional? Es què no són dignesd´estudi la nostra música popular, lanostra cultura, les nostres festes, lanostra gastronomia, la nostra geogra-fia nacional, comarcal o local? Compodem acollir nouvinguts i fer-los par-tíceps de la nostra realitat sense einespròpies, sense oferir-los la nostra llen-gua i obrir-los la nostra cultura per talque l'estimen i se la facen seua? Com?

Davant d’aquest seguit de pregun-tes, que són habituals en qualsevolambient militant, i sobre tot en aquellscercles d’ensenyants, mestres, peda-gogs i gent de la cultura en general,compromeses amb la nostra llengua,cultura i país, ens hem plantejataquest projecte / proposta de FeCat,el qual el centraríem (almenys en laseua primera fase de desenvolupa-ment, organització i expansió) en dosaspectes:

1. Denúncia pública de les realitatsactuals, provant sempre de donar al-ternatives a les situacions concretes.

2. El més important: creació d'unaXarxa de Recursos Pedagògics delsPaïsos Catalans (des de la mateixaweb de la COS, enllaçant a una planapròpia de la FeCat, o de la mateixaXarxa), i on es pogueren anar penjantmaterials, llibres, Unitats Didàcti-ques... de qualsevol tema, en català iamb una visió el més propera possiblea la de l'àmbit nacional complet. Ambaçò podrem lligar, coordinar i donarmajor eixida a les feines de molta genti col·lectius. Posant a la disposició delsdocents, materials sobre cultura po-pular dels Països Catalans (podent-

ho comarcalitzar fins i tot, per a faci-litar l'organització i el coneixement detot el país), com la música, la gastro-nomia, etc... podent posar en contac-te materials com els de la revista Ca-ramella, amb les tasques del Col·lec-tiu Ovidi Montllor de Músics en va-lencià, o les tasques de les jornades desociolingüística i autoestima, amb lestasques de coneixement del medi i delpaís que fa la gent de El Camí, o ambplataformes de defensa del territori...i tot això a més, amb les feines dels di-ferents Moviments de Renovació Pe-dagògica, associacions de pares i ma-res de xiquets i xiquetes amb situa-cions físiques i /o psíquiques especials,etc.

En definitiva, un treball que facili-taria eines de treball, de coneixementde la nostra cultura i país, per tractar

problemàtiques concretes, etc. quefacilitaria la participació i treball con-junt d'ensenyants, escriptors, sociò-legs, psicòlegs, naturalistes, historia-dors, excursionistes, músics, pintors,etc. De forma molt senzilla i natural...I per als quals la COS seria el vehiclei nexe d'unió de tot plegat.

Es tractaria d´una banda de crearuna xarxa de recursos didàctics/pe-dagògics per a tots aquells relacionatsamb el món de l´educació formal o no(ensenyaments no reglats, etc.) i pera tots els nivells educatius (des del´educació obligatòria, les escolesd´adults, FT, tallers ocupacionals, es-plais, universitats populars,etc.) divi-dits per blocs temàtics i organitzatsper pobles, comarques i/o a nivell na-cional de Països Catalans.

L´objectiu és el de crear una alter-nativa educativa als models espanyoli francés i oferir als docents unes ei-nes que tinguen com a marc els Paï-sos Catalans (en el seu conjunt o demanera local o comarcal, però fent re-ferència a la nostra realitat).

Volem uns Països Catalans inde-pendents, antipatriarcals, ecològics isocialment justos i ens calen eines perpoder transmetre aquest missatge desde les diferents vessants de la docèn-cia/ensenyament. Trenquem amb elsesquemes que ens imposen. Generemel nostre pròpi curriculum. Cal queens qüestionem el model educatiu delque formem part i que entre totes itots sigam capaços de generar-ne unde propi i alternatiu que trenque ambel currículum (ocult o no) que ens

oprimeix com a poble i com a classe.De res ens valdrà educar les noves ge-neracions en català si ho fem repro-duint un missatge socialitzador basaten el capitalisme i els imperialismesespanyol i francés.

Es tracta doncs de crear una xar-xa de recursos basat en unitats didàc-tiques i projectes de treball preparatsper als diferents nivells educatius, quede forma gratuïta es puguen desca-rregar per tal de fer-los servir imme-diatament.

D´altra banda també disposar d´unfons de recursos “alternatius” ambuna base igualment d´unitats didàcti-ques i projectes, però vinculats ambobres d´art (pintura, esculptura, lite-ratura, teatre, dansa, audiovisual, mú-sica...) on, a més de la unitat didàcti-ca, oferir material complementari comexpossicions, presentacions, mos-tres... amb la col·laboració de la gentde la cultura i la seua implicació enmajor o menor grau segons disponi-bilitat. Igualment oferir una àmpliaguia bibliogràfica sobre les més di-verses temàtiques (cultura popular,saviesa popular, música actual en ca-talà, excursionisme, dfensa del terri-tori, etc.), centrant-nos en la renova-ció pedagògica, l´educació popular oles experiències educatives alternati-ves,etc. Crear una secció d´enllaços apàgines web amb recursos ja existentsde materials didàctics/pedagògics encatalà, així com jocs,etc.

El projecte és interessant i fins i totm´atreviria a dir que és imprescindi-ble i que no podem deixar-lo per més

endavant. Ara bé, com tot, cal que co-mencem a treballar.

El primer pot ser crer un comptede correu de FeCat per tal de poderanar recollint les idees i els primersmaterial didàctics.

Crear un grup de treball que revi-se i analitze els diferents materials pertal de fer-ne la millor classificació pertema, comarca i nivell educatiu.

Donar la possibilitat de crear espaisde col·laboració i contacte per a la re-alització de grups de treball per a pro-jectes i unitats didàctiques,etc. Unabona eina podria ser un forum per adocents i gent de la cultura al que uns´hauria de registrar per a evitar en-trades de curiosos malintencionats,així com un moderador/a d’aquest fò-rum (o grup de correu).

En segón lloc amb els planteja-ments ja fixats es podria començar jaa dissenyar l´estructura de la web iveure els requeriments i les formes defer-la fàcil i accessible per tothom.

En tercer lloc fer-hi la carta de pre-sentació del que és i quins són els ob-jectius de FeCat per començar a im-pulsar el grup d´”intel·lectuals” quedonen suport i col·laboren amb el pro-jecte.

Impulsar la creació de grups de tre-ball per a l´elaboració de nous mate-rials o per al debat sobre una novaeducació popular per als Països Cata-lans.

Reunir-se i presentar-se a col·lec-tius i entitats del món de l´educació oafins per tal de fer-los partíceps de laproposta i convidar-los a participar delprojecte (SEPC, Escola Valenciana,MRP-PV (Moviment de renovació pe-dagògica del País Valenciá), Servei dePólitica Lingüística UVEG, Volunta-riat pel Valencià, Escola d´estiu Mari-na-Safor MRP,Universitat Comunistadels Països Catalans, revista de cul-tura popular dels Països Catalans –Caramella, Fundació Pedrolo, etc.)

Tota aquesta feina tindria com apunt álgid del seu recorregut la con-vocatòria (annual...) d´un Congrés dedocents i ensenyants del Països Ca-talans.

(La temporalització d´un projectecom aquest depen i variarà en funcióde la implicació dels diferents esta-ments que hi intervenen i de la seuaresposta, però podria estar enllestitalmenys en un estadi inicial per al pro-per curs escolar amb la web ja en mar-xa, una xarxa de recursos mínima comper fer-la interessant i atractiva i unabona bibliografia de consulta així comla secció d´enllaços plenament opera-tiva. Amb aquesta estructura i amb lacarta de presentació de què és i quèvolem que siga FeCat i amb quin ob-jectiu es poden anar teixint els con-tactes amb les diferents entitats i ferque el projecte cresca i estiga sufi-cientment madur, com per fer-hi uncongrés per al curs o l´estiu següent(2009-2010), i convertir FeCat en unreferent de la renovació pedagògica ide l´alliberament nacional i social delsPaïsos Catalans; i la COS, en el seuconjunt, en una demostració real i pal-pable que un món millor és possible ique hi ha sindicalisme fora del sindi-calisme groc i dels pseudoprogres desofà! ! !

+info: www.sindicat-cos.org

Cap a la FeCat-COSDOCUMENT! PROPOSTA ORGANITZATIVA POLITICA

Manifestació independentista.

Cal crear una Xarxa de Recursos Pedagògics dels PPCC que ajude a crear una alternativa al sistema espanyol

La intenció és convertir FeCat en un referent de la renovació pedagògica i de l’alliberament nacional i social

La Coordinadora Obrera Socialista (COS) està impulsant el naixement de la Federació de lesTreballadores i Treballadors de l'Ensenyament i la Cultura dels Països Catalans (FeCat), unaorganització del treball que pretén convertir la lluita sindical en “eina generadora d’una novapedagogia”. Aquesta és la presentació que en fa el seu grup impulsor.

XAVI CASTILLO DUU EL SEU NOU ESPECTACLECANVI CLIMATIC CIRCUS AL TEATRE EL MICALET

Des del passat 24 d’octubre Xavi Castillo i Pot de Plom Te-atre, porta al Teatre Micalet el nou espectacle Canvi Climà-tic Circus. Un monòleg que manifesta l’abús de la humani-tat cap a la Natura. Xavi Castillo tractarà temes diversoscom l’efecte hivernacle, la pujada del nivell del mar, el des-glaçament dels polos o les sequeres, entre altres.

Canvi Climàtic Circus, que es representarà fins el 18 denovembre, continua amb la línea àcida i divertida de Cas-tillo i a més incorpora cançons en directe de la mà de Nú-ria Martín.

“Una historieta sobre el Canvi Climàtic, un espectacle cò-mic-apocalíptic que jugarà amb el calfament global, l’efec-te hivernacle, la pujada del nivell del mar, el desglaçamentdels polos, les sequeres, la revolució de la fauna i flora, ladeforestació, el G-8… en resum: la Terra està calenta!”

+info:www.teatremicalet.comwww.potdeplom.com

L’Avanç Informació, 26 d’octubre de 2007

REDACCIÓ

El divendres 23 de novembre arri-ba a la sala El Loco de València unacuriosa iniciativa que barreja elsritmes més negres, cultura de ca-rrer i cultura d'arrel. El festivalpretén cobrir un buit a la progra-mació ja que al nostre país hi hacada volta més grups que fan músi-ca negra en la nostra llengua. Espodrà gaudir d'una degustació deproductes de la terra i diferents ti-pus d'arròs negre, una de les ex-celències de la nostra cuina, aixícom els grups més representatius:Soul Atac, Rapsodes i Panotxa,una sessió de música negra a cà-rrec de Dj Rocksteadybeatz i exhi-bició de breakdance amb Emilio &Nelson són algunes de les propos-tes que completen la nit.

En aquesta primera edició delfestival "Arròs & Negre" es podràgaudir de les actuacions de SoulAtac, la jove formació de funk-rocki soul que ha barrejat amb èxit lescadències de la música negra amblletres en català. A principis d'anyvan publicar el seu primer dischomònim, un luxós digipack autoe-ditat amb col·laboradors com Mi-quel Ramos (d'Obrint Pas), LuisPrado (M-Clan) i Carlos Mandievus(The Naturals). També han guan-yat el premi Foment, atorgat peldiari L'Avanç al grup que més hatreballat per la normalització lin-güística al llarg del 2007, als da-rrers premis del COM. Altres guar-dons són: Premi de la regidoria decultura en la Llotja de música urba-

na 2006, 1er premi Fesmuva 2005 iel Circuït de música en valencià al2004. El secret: l’aposta per les tresveus femenines que lideren el grup(Anna Franco, Marga Landete i Ma-noli Alandes), un so contundentinspirat en les macro-formacionsde funk dels anys 70 i una posadaen escena desenfadada i divertida.Una proposta de casa nostra queno amaga les seues clares influèn-cies negres... Panotxa, una interes-sant proposta que barreja sensecomplexes el folk, el blues i altresestils amb una gran solvència sobrel’escenari. El grup l’integren unbon grapat de veterans de l’escenalocal (músics que han tocat amb ElCau del Llop, Mississipi Aligators,Miquel Gil, Òscar Briz, CristinaBlasco, Gerinola, Ca Manué, Cen-draires,....). Ells diuen que s’ajun-ten per la necessitat de gaudir i ba-rrejar l’experiència de cadascú ifer-se unes cerveses però la veritatés que representen una manera di-ferent d’entendre la música d’arrelbarrejada amb música negra, ambmolt d’humor i amb instrumentscom ara el violí o l’harmònica queels donen una sonoritat pròpia.Rapsodes, una de les propostesmés serioses del hip hop en catalàdel nostre país. Alguns dels seusintegrants ja duen algun temps fentun bon treball a Bakanal (“Tot perl’aire” -2007) però en tan sols dosanys aquesta formació de dos Mc’ss’ha consolidat com un dels refe-rents de la música negra en la nos-tra llengua. El grup arriva des de lacomarca del Camp del Túria, co-mença a fer els primers temes allà

per l’any 2005 però que no és finsel 2007 quan es posa seriosament atreballar els temes i a donar-li can-ya per a preparar el que serà el seuprimer cd autoeditat, que vorà lallum d’ací a molt poc de temps…Van guanyar el premi a la millormaqueta dels Premis Ovidi Mont-llor 2007.

Emilio & Nelson, veterans delbreakdance local, Emilio & Nelsontreballen des de fa temps en dife-rents grups de breakdance elsquals han aconseguit guardons im-portants. Col·laboren habitualmentamb el grup de funk-rock Soul Ataci han aparegut a l’últim videoclipd’Obrint Pas. Estan demostrant acasa nostra que el breakdance comdisciplina artística no té perque es-tar relegat només a circuïts margi-nals i especialitats sinó que, fins itot, s’hauria de poder anar a veurea un teatre o a un gran escenari.Sense dubte, un espectacle de luxeque ens acompanyarà al llarg de lanit. Dj Rocksteadybeatz, els Dj’s deRocksteady Beatz s’autodefineixencom cuiners del ritme i són de casanostra: Stupendo Kalamar, SuzukiZuriaga i Fonki Cheff treballen ba-rrejes impossibles de sons de totsels racons del planeta: Hip Hop,Funk i Reggae amb Drum & Bass,Electro i, fins i tot, Pasdoble, mit-jançant les tècniques i posada enescena dels dj’s del hip hop: turnta-blism, scratch, beat juglin etc... Endirecte són 3 dj’s però per l’ocasióens oferiran una sessió de músicanegra que, de segur, serà el final defesta perfecte per al "1er Arròs &Negre".

SOUL ATAC SERÀ EL CAP DE CARTELL DEL PRIMER ARRÒS & NEGRE FESTIVAL A LA SALA EL LOCO FOTO: XEPO WALTER SANCHES

ARROS & NEGREMOSTRA DE MUSICA NEGRA

I CULTURA D’ARREL

L’Avanç Informació, 26 d’octubre de 2007 23

“L’edifici sencer de l’educaciópública s’està ensorrant”

BORJA VILLA MADRID

Si es compara el vostre lli-bre amb els manuals pu-blicats per a l'assignatu-

ra, el vostre té molt menys'bon rotllet'. No es discuteix sical ser tolerant o no, i d'unamanera molt més acadèmicaapareixen argumentacions dePlató o Kant. Com t'expliquesque s'haja pogut veure en elvostre llibre un "manual deZapatero"? La vacuitat dels manuals pre-parats per a l'assignatura és

insòlita. Un no ix de la seuasorpresa al comprovar quepoden llençar-se temes sen-cers explicant als "xavals" (aqui tracten com infrapárvuls)que els bons amics són bons, iconvé tenir-los, i els dolentsamics són dolents, i convé evi-tar-los (perquè són dolentesamistats); o que els païsosrics són rics perquè els haanat bé el negoci i els pobressón pobres perquè els ha anatmalament. A més, basta mirarel currículum oficial dissenyatper a l'assignatura per a com-

provar que no pretén anarmolt més allà d'això i no técap intenció d'abordar laqüestió de la ciutadania ba-sant-se en Plató, Kant o Marx,o siga, en els majors caps queal llarg de la història s'han de-dicat a pensar l'assumpte (ique no es dediquen a dir xim-pleries). La nostra intencióera escriure un text de filoso-fia, no de 'bon rotllet', i, pertant, prendre'ns molt seriosa-ment les raons de Plató, Kanto Marx. Si s'ha presentat comel manual "de Zapatero" ha es-

tat per una qüestió puramentpropagandística: a la dretamediàtica li venia bé contar lamentida que l'argumentacióque defensem, de caràcter es-sencialment marxista, era elque realment s'ocultava des-prés de l'assignatura, i així in-tentar presentar a Zapaterocom un radical d'extrema es-querra.

Quan es va anunciar el projec-te del Govern de substituirl'assignatura de Filosofia en 1ºde Batxillerat per Educació

CARLOS FERNÁNDEZ LIRIACOAUTOR DEL LLIBRE “EDUCACION PARA LA CIUDADANIA”“

En els últims temps, pocs llibres han causat la revolada mediàtica que ha provocat “Educación para la ciudadanía”. El llibre,precedent d'un manual de text que els mateixos autors (Luis Alegre, Carlos i Pedro Fernández Llíria) estan escrivint, ha estatutilitzat per l'extrema dreta com un arma per llençar en el debat sobre la nova assignatura. Tampoc ha estat del gustd'alguns defensors de l'assignatura, que han vist en la seua reivindicació anticapitalista del concepte de 'ciutadania' unamostra de "sectarisme ideològic". Reproduïm l’entrevista del periòdic Diagonal a un dels seus autors. Carlos Fernàndez Líria.El professor i escriptor assenyala en la conversa una tendència a la dissolució de perfils científics en les assignatures

“La nostra intenció eraescriure un text de filosofia, no debon rotlleti prendre’ns seriosamentKant, Plató i Marx”

“L’educació és substituïda per una mena d’assistència social en la qual hi ha pedagogs i psicòlegs i després hi haurà policies

per a la Ciutadania, vas partici-par en el moviment de protestacontra aquest canvi. Quinseren llavors les teues raons pera oposar-te a aquesta reforma?En què consistia per a tu unaoposició d'esquerres a aquestaassignatura? Ens vam oposar a aqueixasubstitució perquè aquesta as-signatura mancava per com-plet de perfil acadèmic o cien-tífic. Açò és una cosa molt pe-rillosa i un símptoma inequívocde l'estat de ruïna al que prete-nen dur a l'educació: si els per-fils científics de les assignatu-res tendeixen a dissoldre's ésperquè l'edifici sencer de l'en-senyament públic s'està enfon-sant, sent cada vegada méssubstituït per una espècie d'as-sistència social en la qual pre-dominen els pedagogs i elspsicòlegs (en el seu momentpredominaran els policies).Substituir els continguts disci-plinars pel 'bon rollito', comdeies abans, és un atemptatcontra el sistema s'instrucciópública que no es pot consen-tir. Aquelles manifestacions ales quals et refereixes forenacusades de corporativisme,com si es tractara d'una baralladels professors de filosofia pelsseus llocs de treball. No obs-tant això, crec que es tractavamés aviat d'una mobilitzacióciutadana en defensa del dreta l'ensenyament de contingutsdisciplinars enfront de l'adoc-trinament en valors, per moltprogressistes que siguen.

El vostre llibre reivindica comirrenunciables coses tan il·lus-trades com l'Estat de dret, la

divisió de poders o la mateixaciutadania. Com et situes en-front d'aquesta tradició?La tradició marxista va come-tre un gran error al caure en elparany que li va tendir la ideo-logia liberal. Aquesta sempreha fet els majors esforços persostenir que el dret, la ciutada-nia, etc. i el capitalisme vansempre tan indissolublementunits que, en el fons, cap dirque són el mateix. Si piquesaqueix ham et trobes amb que,per a atacar el capitalisme,tens al mateix temps que re-butjar totes aqueixes exigèn-cies de la raó que va localitzarla millor tradició il·lustrada,amb la qual cosa s'obri la portaals majors disbarats teòrics ials pitjors despropòsits polí-tics. El que nosaltres tractemde defensar és que el dret estroba necessàriament segres-tat pel capitalisme i que, pertant, resulta impossible realit-zar el primer sense desactivarabans el segon. Cree que caltenir açò clar per a no tornar acometre els errors dels qualshauríem d'haver ja escarmen-tat.

Posicions anticapitalistas as-senyalen que en els països ricsno té sentit parlar de ciutada-nia sinó de 'multituds'. Els mo-viments polítics poden seguirarticulats sobre la noció de'ciutadania'? El problema del concepte de'multitud' és que multituds leshi ha a palades i d'allò més va-riat. Per exemple, l'oposicióveneçolana, amb les seuescaçolades, les seues bochin-xes, les seues convocatòries

per sms, les seues xarxes hete-rogènies... responen amb bas-tant precisió al concepte polí-tic de 'multitud', i ací és obvique no cap reconèixer ni elprojecte polític que defensemels marxistes ni a l'agent capaçde portar-lo a terme. Ara bé,un concepte polític que no ser-veix per a definir ni l'objectiuni a l'agent capaç de defensar-lo, és un concepte polític queno serveix per res. I el cas ésque el concepte de 'multitud',a la nostra manera de veure, téaqueix doble problema: per adefinir a l'agent dels canvis, és

un mal negocie renunciar alconcepte de 'classe social' i,per descomptat, per a definirel contingut del que volem de-fensar, és un negoci criminalprescindir del concepte de'ciutadania' i del projecte polí-tic il·lustrat que li correspon.Creec que, si prescindim delconcepte de 'classe social', ensquedem sense comprendrequasi gens i, si prescindim delconcepte de 'ciutadania', ensquedem sense gens que defen-sar. ! ! !

+info: www.akal.com

24 L’Avanç Informació, 26 d’octubre de 2007

Alguns mitjans han consideratel vostre llibre sectari per sostenirque l'Estat de dret és una il!lusiósota condicions capitalistes deproducció o per defensar la revolu-ció bolivariana de Chávez. Per quècreus que els ideals de la Il!lustra-ció només poden portar-se a termeallí on la ciutadania està protegidadel lliure moviment dels mercats?

En el llibre tractem de raonaraqueixa postura amb bastant dete-niment i, per descomptat, cap delsqui ens ha anomenat sectaris s'hapres la molèstia de rebatre ni un soldels arguments que defensem.S'han limitat a insultar i a apel!lar ala presumpta evidència que identifi-ca capitalisme amb Estat de dret isocialisme amb totalitarisme. Noobstant això, el que constitueix unfet incontrovertible (tan sols cal fer

un cop d'ull a la història del segle XX)és que la compatibilitat entre de-mocràcia i capitalisme ha estat sem-pre il!lusòria: sota condicions capi-talistes, els parlaments poden fer-sela il!lusió que decideixen, però sem-pre que se'ls ocorre una iniciativaque perjudique a les grans corpora-cions és bloquejada pels represen-tants econòmics (ja siguen ministresnacionals o representants del FMI ol'OMC) o, si de totes maneres s'obs-tinen en portar-la a terme, no hi hahagut ni un sol cas en que un colpd'estat militar no haja donat al trastamb l'ordenament constitucionalcomplet. El cas de la revolució boli-variana, en la mesura que va acon-seguir sobreviure al corresponentcolp d'estat en 2002, constitueixuna fascinant excepció a aquesta lleide ferro.

RESPOSTA FILOSOFICA A LES ACUSACIONS DE SECTARISME

“Cap dels qui ens ha anomenat sectaris s’hapres la molèstia de rebatre ni un solargument que defensem”

“El que constitueïx un fet incontrovertible ésque la compatibilitatentre democràcia i capitalisme és il!lusòria”

Il!lustració i drets socials

L’Avanç Informació, 26 d’octubre de 2007 25

PROGRAMACIO ràdio i televisió

Ràdio Klara renova la webL’emissora lliure i llibertària de València, queemet al 104.4 de la FM, ha renovat el seu espaiweb, des d’on es pot escoltar en directe la seuaemissió, descarregar arxius d’audio amb lesdarreres entrevistes, novetats a la seuaprogramació, informació del món llibertàri ialternatiu. Alhora es pot participar a les seuesenquestes i la seua àgora.

Televisió

La televisió pública balear IB3 emetrà AutoindefinitsIB3| www.ib3.es

La comèdia de sketchesAutoindefinits, produïda perAlbena Teatre i Conta ContaProduccions, ja es veu en IB3després que la televisió balear hajacomprat a Canal 9 els drets de lasegona i tercera temporada.També s'emet des de l'estiu en lacadena XTV catalana. L'any passattambé es va poder veure a TV3 i ala Televisió d'Andorra. Ambaquesta venda, la sèrie es veu atots els territoris de parla catalana.

La primera emissió va tenir lloc eldissabte, 29 de setembre, i aquestcap de setmana la sèrie s'ha inclòstant en la programació especial deldivendres, 12 d'octubre, quan vaaconseguir superar àmpliament lamitjana d'audiència de la cadena,així com també el diumenge a lanit. La venda d'aquesta sèrie a latelevisió autonòmica balear sesuma a la que es va produir aquestestiu a la cadena d'emissoreslocals catalanes XTV, que ha inclòs

Autoindefinits en la seua franjanocturna. La comèdia valencianaha pogut veure's així en 18 canalscomarcals catalans, la coberturadels quals arriba a quasi tot elterritori de la comunitatautònoma. Autoindefinits ja es vaemetre, el passat any, tant en latelevisió autonòmica de Catalunya,TV3, com en la Televisiód'Andorra. La seua venda a IB3converteix a Autoindefinits en unade les primeres produccions

valencianes que es pot gaudir entres comunitats autònomesdiferents. Autoindefinits estàemetent, en aquests moments, laseua vuitena temporadaconsecutiva en el prevalga-estafede Canal 9. En els més de 230programes emesos fins al momentha aconseguit una mitjanad'audiència superior als 16 puntsde share, superant els 180.000espectadors de mitjana en cadaprograma.

21.15. Para Taula.21.30. L’Info.22.05. L’Oratge.22.10. Tenim Paraula.22.12. Animailades.22.15. L’Info. (Anàlisi)22.50. Els Debats d’Info TV al Micalet.

Presenta Ignasi Munyoz.23.15. Watts. (Videoclips).23.45. Els Reportatges d’Info TV.00.05. L’Info (Redifusió).

01.00. L’Info. L’Anàlisi.01.30 La Nit d’Info TV

DIVENDRES14.45. Para Taula15.00. L’Info.Primera Edició.

Presenta: Lucía Calvo. 15.25. L'oratge.15.30. Programació de Vesprada18.00. L’Info. Primera Edició

(Repetició)

18.30. Programació de Vesprada.19.50. Meninfo TV.

Presenta Pau Blanco. (Espai d’Humor).

20.10. Els Debats d’Info TV.Des del Teatre El Micalet de València.

21.15. Para Taula.21.30. L’Info. Presenta Juli Esteve.22.10. Animailades.

R

R

InfoTVCanal 42 d’UHF+ info: www.infotelevisio.com

DILLUNS I DIMECRES 14.45. PARA TAULA

(Espai de Cuina)15.00. L’INFO. Primera Edició.

Presenta: Lucía Calvo. 15.30. PROGRAMACIO DE VESPRADA.18.00. L’INFO. Primera Edició 18.25. L’ORATGE. 19.00. UNIVERSITAT OBERTA.

Presenta Artur Balaguer.19.45. CASABLANCA.

Presenta Blanca Gras. (Espai de Cinema)

20.10. LES MUSIQUES D’INFO TV. Presenta Clara Esteve.

20.45. L’INFO. L’ENTREVISTA.21.20. PARA TAULA.

(Espai de Cuina)

21.30. L’INFO. Presenta Juli Esteve. Inclou L’Infoesport amb M. Àlamo.

22.10. L’ORATGE.22.15. TENIM PARAULA.22.17. ANIMAILADES.22.20. L’INFO. ANALISI22.45. VEUS LITERARIES.23.15. L’INFOBORSA.23.20. LES MUSIQUES D’INFO TV23.50. ESPECIAL.00.30. L’INFO 01.10. L’INFO. L’ANALISI 01.30. LA NIT D’INFO TV

DIMARTS I DIJOUS14.45. Para Taula.15.00. L’INFO. PRIMERA EDICIO.

Presenta: Lucía Calvo. 15.30. Programació de Vesprada.18.00. L’Info. Primera Edició. 18.45. Especial.19.30. L’Info. L’Anàlisi. 20.00. Veus Literàries.20.30. Les Músiques d’Info TV.

R

R

R

R

R

R

R

R

22.15. Universitat Oberta.23.00. Casablanca.23.30. Infoborsa.23.35. Les Músiques d’Info TV.00.10. L’Info (Inclou L’Anàlisi) 01.30 La Nit d’Info TV

DISSABTE14.00. La Setmana. Infomigdia.16.00. Programació de Vesprada.

18.00. CasaBlanca. programa dedicat a la informació cinematogràfica i a l'emissió de curtmetratges.

Presenta: Blanca Gras.

19.45. L’Info (Anàlisi) 21.00. Els Debats d’Info TV.22.15. Les Músiques d’Info TV.23.20. Meninfo TV.00.50. La nit d'InfoTV.

Els millors moments de la programació d'InfoTV.

DIUMENGE14.00. La Setmana. Infomigdia. 16.00. Programació de Vesprada.20.00. La Setmana.

Noticiaris Nocturns i de l’Infosport.

00.00. Casablanca 00.30. La nit d'InfoTV.

Els millors moments de la programació d'InfoTV.

NOTES1.- Durant la resta del dia InfoTV emet els espais Lesmúsiques d'InfoTV, Les entrevistes d'InfoTV, Els debatsd'InfoTV i MeninfoTV, que recuperen els moments mésinteressants de la programació més recent. Entreprograma i programa sempre va intercalat un capítol deTenim Paraula.2.- Info TV emet pel canal 42 a València i l’àreametropolitana. En cas de tindre a casa una antenacol!lectiva, s’hi ha de col!locar un mòdul amplificador.Consulteu l’antenista. A La Safor i a determinades àreesde La Marina Alta i de La Ribera Alta, a algunes horesdel dia, Info TV es pot vore a través de Gandia TV. I aOntinyent i part de la Vall d’Albaida, a través de laTelevisió d’Ontinyent.3.- Durant el cap de setmana Info TV emet amb lacol!laboració de Gandia TV els partits del GandiaBàsquet.

R

R

R

R

R

R

R

R

R

Del 29 d’octubre a l’11 de novembre de 2007Majors de 7 anys Majors de 13 anys Majors de 18 anys Repetició Subtitols per a sords SR18137

PluraliaTVwww.pluralia.tv

NOTÍCIES PRÒPIESReflexions sobre la vivenda, Obradordóna suport a la rebe!lió

ULTIMES NOTICIESRussafa notícia, Entrevista Irak

NOUS MITJANSCol!lectiu “Bajo el asfalto está lahuerta”

TREBALLADORSMango tango, Lluita Treballadors Mc Donalds, Precaris en lluita

MICHAEL MOORENova edició

AUTOREntrevista a Miriam Ciscar, Documental“Ganga del Cel a la Terra”

CREACIO

Super TV, Bill Viola, Vicent (Tim Burton)

SOMRIUCàlico enamorat, contra els marcians...

RESUM EDICIONSResum de les edicions anteriors ambels millors vídeos

CURTSSecció especial de curtsmetratges

RàdioKlara104.4 FM València+ info: www.radioklara.org

DILLUNS06:00 - 13:30 Lliure Directe (Info)13:30 - 14:30 Africania 16:30 - 18:00 El Jardín de Epícuro 19:00 - 20:00 Hora Roja (Joves EUPV)20:00 - 22:00 Maldición de Malinche22:00 - 22:30 El Vaivén22:30 - 00:30 El Perito Pirómano

DIMARTS06:00 - 13:30 Lliure Directe 13:30 - 14:30 Radio Insurgente EZLN16:30 - 17:00 Radio Ciencia19.00 - 20:00 Nosotras en el Mundo20:00 - 21.30 Poesia/El taller de etc. 21:30 - 23:00 Argento23:00 - 01:00 La Descoberta

DIMECRES06:00 - 13:30 Lliure Directe 16:00 - 18:00 Acció Directa/Dones Lliures

DIJOUS06:00 - 13:30 Lliure Directe 13:30 - 14:30 Taller de Folk 17:00 - 19:00 La Passió pel Teatre 19:00 - 20:00 La Vereda 20:00 - 22:00 Club amigos del crimen 22:00 - 00:00 Klartelera (Cinema)

DIVENDRES06:00 - 13:30 Lliure Directe 13:30 - 14:30 Cajas Negras 20:30 - 21:30 La Caixa de Música00:30 - 02:00 Con otro acento

DISSABTE09:00 - 12:00 Comentarios y Música 12:00 - 13:30 Nautilus 16:30 - 18:30 Café con vistas

DIUMENGE20:00 - 22:00 Cinema Film obert 22:00 - 00:00 Dilluns Tempestuos

NOTES1. El Magazine diari Lliure Directe inclou entrevistes apersonatges de l’actualitat, espais d’opinió, els informatiusDemocracy Now, Red Con Voz, BBC Notícies i Radio FrançaInternacional.2.- La resta del dia Ràdio Klara emet redifussions dels programesmés interessants de la seua graella.

00 L’Avanç Informació, 30 de setembre de 200526 L’Avanç Informació, 26 d’octubre de 2007

REDACCIO VALENCIAJa està tot preparat i enllestit. In-quiet - Festival de Cinema en Va-lencià 2007 ja ha pres la forma de-finitiva i camina perquè Picassentsiga, des del 22 de novembre fins al’1 de desembre, la capital mundialdel cinema en valencià. Després deles 133 obres presentades, el comi-té de selecció de l’organització hadecidit quines son les pel·lículesque concursaran en la tercera edi-ció d’este festival que s’ha consoli-dat com el gran referent del cine-ma en la nostra llengua. Molts sónels noms més reconeguts que llui-taran per ser el millor llargmetrat-ge en valencià de 2007, guardonsque ja van rebre el 2005 SigfridMonleón i Marta Balletbó i el 2006Marc Recha. Enguany a la seccióoficial de llargs el llistat de selec-cionats és:"La Vida Abismal deVentura Pons, "Ficció de Cesc Gay,"Pactar amb el gat de Joan Mari-mon, "Després de la Pluja d'AgustíVillalonga, "El Pallasso i el Fhürerd'Eduard Cortés, "La Torre de Ba-bel de Giovanna Ribes, "Cartes deSorolla de José Antono Escriva, "ElCoronel Macià de Josep M. Forn.

"Esta és tal vegada la secció méscompetitiva de la història del festi-val en llargmetratges de ficció.Això es deu que en este prolífic2007 els directors més destacatshan estrenat obres de qualitat,però també a l'augment de la pro-ducció en la nostra llengua, i tam-bé sens dubte que Inquiet és elgran referent, actualment, del ci-nema en valencià", ha assenyalatFrancesc Felipe, director de l'In-quiet.

Resta de seccionsEsta secció oficial es completa ambdocumentals, curtmetratges i lasecció Inquieta. La secció de docu-mentals és una aposta per la reali-tat i per la qüalitat, prova d'això ésla temàtica dels documentals quees projectaran en esta edició: "Es-tira i Arronsa”, "Ja en tenim prou”, "La RiuàValència 1957 de la Universitat deValència, "13 d'octubre del 57”d’Info TV, "Lizania, "Mur Viu”, "Larecerca del Greal (no opta a premieconòmic). A la secció Inquietaper als més menuts, també s'ha ob-servat una pujada significativa de

les obres presentades de les esco-les valencianes. Un augment moltimportant perquè la gran majoriade la producció és en valencià, igràcies al paper que ha jugat elFestival Inquiet de Picassent en elsdarrers anys. Els seleccionats són:"El món de xicutel (no opta a pre-mi econòmic), "Els texans de So-malí”, "Hi havia una vegada”, "Car-men, recorde que...”, "Perquè totssom iguals”, "Blanc / Negre”, "Mis-sió Impossible 4”, "Sense Títol 2”,"Just a Gigoló”, "Bela Lugosi ésmort”, "Fílies, fòbies i atzars”, "L'ig-norat”, "Flashback”, "Negocis delCor”, "In-somni”, "T'estim”, "Rein-cidències”, "Sam Sam promo” (noopta a premi econòmic). En totfestival de cinema els curtmetrat-ges suposen una part fresca i ima-ginativa dins de l'agenda de projec-cions i el Festival de cinema en va-lencià no podia ser-ne menys. Elscurtmetratges seleccionats són:"Nàufrags”, "Desiderium”, "Nitbus”, "Humildad”, "La Moma”, "L'edatideal”, "El destí”, "Temerari”,

+ info: www.inquiet.org

L’INQUIET JA TE CANDIDATSEl Festival de Cinema en Valencià “Inquiet” arriba a la seua tercera edició d’ací unmes a Picassent i València amb 133 obres presentades en les diferents seccions

REDACCIO VALENCIADivendres 26 d'octubre a les 23h, al Centre de Cultura ContemporàniaOctubre de València, tindrà lloc el primer dels tres concerts que posa-ran punt i final a la gira de presentació del primer disc de Soul Atac.Aquesta primera actuació estarà emmarcada en la programació de "Lesnits dels Premis Octubre" i estarà caracteritzada per un esperit acústicon es podran apreciar tots el matisos expressius de la formació i el seucostat més jazzístic. El dissabte 3 de novembre Soul Atac portarà el seuso méscontundent a Vila-real per participar en la celebració del 5è ani-versari de Jamaican Memories. A partir de les 23h, el segell castellonencha organitzat una gran festa a la Sala Japan. Soul Atac donarà per fina-litzada aquesta mini gira organitzant al Loco Club de València el festival"Arròs&Negre". El divendres 23 de novembre a les 22.30h començaràaquest esdeveniment que reunirà per primera vegada a músics, balla-rins i artistes plàstics que troben la seua inspiració en la cultura negra ien la d'arrel valenciana. La nit comptarà amb una degustació de dife-rents tipus d'arròs negre, grafitties, exhibició de breakdance de la mà d'Emilio&Nelson, i les actuacions de Dj Rocksteadybeatz, Rapsodes, Pa-notxa i Soul Atac. Amb l'organització d'aquest festival, Soul Atac posaràpunt i final a una temporada molt intensa. La banda valenciana ha parti-cipat en festivals com l'Acampada Jove (Sant Celoni) o el Rock a la Mar(Dénia), on va celebrar el seu concert número 100. Ha fet la seua pri-mera incursió en la televisió composant la banda sonora de la sitcomper a TVV "Maniàtics", produïda per Albena Teatre i ContaConta Pro-duccions. També ha rebut el premi Foment, atorgat pel diari L'Avanç algrup que més ha treballat per la normalització lingüística, als darrerspremis del Col·lectiu Ovidi Montllor. L'últim any ha estat un períodemolt productiu. El secret: la aposta per les tres veus femenines que li-deren el grup, un so contundent inspirat en les macro-formacions defunk dels anys 70 i una posada en escena desenfadada i divertida. Unaproposta de casa nostra que no amaga les influències negres.

SOUL ATAC TANCALA TEMPORADAAmb 2000 discos venuts i més de 30 concerts en un any