S’incremental’espionatgecontra l’esque-rra abertzlaePortaveus de Batasunadestapa l’increment d’escoltes als seus diri-gents i militants que s’haproduït durant les últimessetmanes a Euskadipàg. 08

ESTAT

“Els paramili-tars són dolori autoritaris-me”Parlem amb YolandaBecerrra, de l’OrganitzacióFemenina Popular deColòmbia, sobre la situa-ció al seu paíspàg. 06-07

INTERNACIONAL

El conflicte del gasfa esclatar les Terres del Séniapàg. 16

+ Notícies

EN IMATGES

Arrels’07pàgines centrals

28 DE SETEMBRETardor 2007

1,5 euroswww.lavanc.com

#134

El Psoe deixa la Copadel Llevant en mansdel que diga la Lligapàg. 18

El sentiment antiborbònics’estén com una flama

DETENCIONS DOS JOVES I UN FOTOGRAF DECLAREN A L’AUDIENCIA NACIONAL

La Generalitat torna a atacar Acció CulturalAmb l’excusa d’aturar les emissions de TV3, el Govern de Camps tracta d’enfonsar l’entitat cultural d’Eliseu Climents, considerada durant anys com la béstia negra del Partit Popular pàg. 13

Quadern

CENT ANYS DE RENAULa Nau de la Universitat i el Centre de CulturaContemporània Octubre celebren el centenari de JosepRenau dels artistes plàstics valencians més importants

La repressió policial i judicial a la crema d’un retrat de Joan Carles de Borbó a una manifestacióa Girona provoca una onada de protestes, autoinculpacions i mostres de solidaritat pàg. 10-11

02 L’Avanç informació, 28 de setembre de 2007

ANONIM

“La monarquia és la

burla de la democràcia”

EMILI OLMOS Professor i POETA

Afrofite una connexió del noucanal TVA -Televisió Avanç-per oferir opinions d'actualitat

brutal. Eliseu de Morella -Els Ports-ens diu: Sempre he pensat que vivima un país on les llibertats o els drets es-tan dosificats per no acostumar-s'himassa. Podem tindre el nom en va-lencià però no el cognom. És trist nopoder cognomenar-se dignament peròun bon dia vaig intuir la part positiva,hi ha persones silencioses com és elcas del nostre bicampió FranciscoCamps que desitja vehementment tra-duir-se el cognom però està impedit,incapacitat, indocumentat. Agustinetl'arquebisbe li diu que si ho fera esta-ria en pecat venial i per això cada nitli costa conciliar la son carregat d'undesassossec que impregna el moment.Fou una matinada d'insomni quan livingué la inspiració, farem Educacióper la Ciutadania en anglés i entra-rem a Europa i Amèrica per la portagran, formarem ciutadans universalis-tes, l'anglés és la principal llengua vehi-cular del Sistema Solar, i a més si acon-seguim que poca gent s'entere de l'as-signatura, objectiu acomplit. Buix li hadonat suport i li ha exhortat a dir-li elnom de mares o alumnes que s'opo-sen. A més En Francesc Campos ja tépensat un profe honoris causa per im-partir l'assignatura, un ciutadà -ambmajúscula- que coneixia aquest secretfa més de 3 anys i marxà als EUA perentrenar-se desinteressadament. Comles nostres telespectadores hauran in-tuït parlem de l'entranyable expresi-dent de Les Espanyes Josemari. D'al-tra banda Font de Mora diu que l'apre-nentatge en diversos valors democrà-tics amb els quals coincidim origina el

risc d'un adoctrinament obvi. És veri-tat que educar en el no consumisme,no sexisme o igualtat de la dona con-diciona el caduc adoctrinament catò-lic. Connectem ara amb Vicentico del'Horta: Jo agraisc aquesta oportunitatque m'ofereix TVA de parlar en direc-te i anomenaré les coses pel seu nom,és de molt mal gust allò que ha dit Ig-nasi Pla, l'assignatura que cal estu-diar en anglés és religió. Què sap ell dereligió? si de segur serà ateu. A més lareligió que practiquen a Anglaterra ésl'anglicanisme, només ens faltaria això!També és un insult a les nostres en-tranyables Reines Catòliques -Ferrani Isabel-. L'audiència coneixerà que ca-saren la preciosa Caterina -pobreta, ique en la glòria la tinga Nostre Senyor-amb Enric VIII d'Anglaterra, i quanaquest es cansà d'ella volgué anul·larel sacrament del matrimoni -sacrí-leg!-, mes com a Roma li digueren queno era possible -sort que tenim Papescom cal!- s'inventà una nova religióon sí podia casar-se amb una altradona. Això no ho hem pogut perdo-nar mai a Anglaterra, ni tampoc quedurant el franquisme sempre ensguanyaren al futbol, i no parlarem deGibraltar per no allargar la connexió.Pla hauria de ser més menys orgullósi podria disculpar-se. A més resultamolt més ecològic ensenyar en anglésque estudiar en el caduc valencià, ésmés, acabaríem amb els problemes desi català o valencià. Per tant the presi-dent of the Valencian Generality seriaun visionari de la seua època enavançar-se més de 50 anys a una rea-litat que inundarà el planeta. Ara in-tervé Marta de Tírig -Alt Maestrat-. Jaestà bé de prendre'ns el pèl. Estaran

les paperetes de les properes eleccionsen anglés? No hem d'oblidar que l'an-glés és la llengua de l'imperi i estudiant-la engrandim l'estúpid poderiu ianquii anglés. Jo estic estudiant 4t de Se-cundària i em pregunte si a Camps seli ha acudit demanar-nos opinió. Quanpodrem decidir alguna cosa importanta l'institut? Lucía de Benimaurell -LaMarina Alta- ens afirma que l'assigna-tura serà impartida per profes de Filo-sofia i Història, i hauran de reciclar-sea ritme delerant. Preferiríem dedicarel nostre temps a temes més pedagò-gics. Ja està bé de marejar-nos i engan-yar-nos. Portar la Generalitat d'un paísno és dirigir un club nàutic privat, ésuna cosa molt més seriosa. Totes sa-bem que el darrer caprici de FrancisFields està motivat pel seu tarannà fei-xista de fer costat a l'església -una deles principals culpables de la Guerra Ci-vil i de més de mig milió de mortes- pererosionar el Partit Socialista i tombar-lo davant les imminents eleccions delproper març. Vull dir-li al nostre anglò-fil president que és democràtic desit-jar el guany peperil de les eleccions ge-nerals però és feixisme utilitzar el cà-rrec que té per boicotejar la democrà-cia. De pas li recordaré que tinc una fi-lla en Secundària i realment a la gentjove li cal un reforç d'Educació en Va-lors davant el nefast descontrol -capi-talista i sexista- dels mitjans de comu-nicació i de la propaganda que ensinunda fins a la tassa del wàter. Per totaixò, Francis Fields, li demane unaimmediata dimissió i el trasllat a alguncomtat anglés per passar la resta delsanys en l'anonimat i sobretot sense in-terferir amb la vida democràtica de lesvalencianes. Budells i almorranes!

Francis Fields en directe

COORDINACIO: Guillem Carreras REDACCIO: Rubén Fernàndez, Xavier Ginés, Miquel Ramos,David Segarra, Xavier Sarrià, Tòfol Cruz, Xavier Martínez, Carles Senso, Moixama, Anna Coll,Lucas Marco, Kike Navarro, Jordi Muñóz, Sandra Quintero, Òscar Bornay COL!LABORADORS:Emili Olmos, César Lledó, Pere Fuset, Josefina Juste, Toni Cucarella, Toni Mestre, Laia Altarriba,David Sastre, Sussanna Anglés, Marc Peris, Pau Caparrós, Iñaki Aicart Altre Castelló- DossiersCrítics, Cultura Obrera, Vicent Usó, Estel Ortells, Ferran Vilafranca i Salvem El Desert,CORRECCIO: Jordi Caballero.

L’Avanç S.L Carrer Tomasos, 17 pta. ICP 46006 València ! 96 333 93 68redaccio@lavanc.org ! www.lavanc.org

Diuen que allò tipificat com delicte d'opinióno té cabuda en democràcia. I quan parlemd'opinió ens referim a qualsevol forma

d'expressar els principis de qualsevol personasense que això supose una agressió a uns altres.Doncs bé, sembla ser que a l'Estat espanyoll'opinió no és lliure i està subjecta a censura oenjudiciament. Primer va ser la revista satírica El Jueves la qual vaacudir als tribunals per una vinyeta en la quèsegons la fiscalia de l'estat s'atemptava contral'honor de la família reial. I ara amb méscontundència el fiscal general de l’estat en senyorGran Marlasca sembla obsessionat per perseguir atots aquells que menyscaben la figura de la nostrarègia família amb mini falles improvisades. A totaixò sorprèn l'actitud dels mass media oficials, quelluny de convertir-se en l’avantguarda de lamalmesa llibertat d'expressió, consenteixen, quanno aplaudeixen les actuacions del fiscal en la seuacroada per a restablir l'honor a aquesta família,que per consens, ens ha tocat patir. Quan lafamosa portada d’El Jueves, es van apressar a diren editorials, articles d'opinió i tertúlies vàries, quel'acudit en qüestió havia estat de molt mal gust ique no es podia fer aquest tipus de bromes amb lafamília reial, tot i que amb els nostres presidents, iaquests si son triats pel poble, la revistahumorística havia estat molt més contundent. Peròaquests defensors de la llibertat d'expressió s'hanregirat amb violència contra els radicals, beneïtsubstantiu, per haver cremat fotos de les seuesintocables alteses, sense adonar-se’n que amb laseua actitud no fan altra cosa que augmentar elrebuig de molts ciutadans a una família reial, lautilitat de la qual no es veu per cap lloc, i la seuasolidaritat amb aquells que estan sent perseguitsper expressar de forma pacífica, cremar unafotografia no comporta cap violència, les seuesopinions. Aquesta brunete mediàtica, controlada per quatreempresaris, va riure amb grolleres riallades elsacudits sobre Mahoma i va posar el crit en el celdavant la airada i violenta resposta dels barbutsadoradors de l'Islam. Però vet ací que quan estracta del nostre rei, aquest està molt per sobre dequalsevol profeta i sobretot de qualsevol ciutadàdel carrer d'aquest Estat. I per a ells no existeixmés llibertat d'expressió que la què ix de les seuesbutxaques en forma d'editorials articles d'opinió otertúlies maniquees. Davant la falta de llibertat d'expressió en aquestpaís, una proposta vàlida seria la crema massiva defotografies reials en la intimitat de les nostres llarsper aquells que no ens sentim representats per unamonarquia que van consensuar altres. Encara quetal com està el pati no seria d'estranyar que lafiscalia general de l'Estat nomenés un cos d'agentsper a perseguir la incineració íntima de la nostratrempada família real.

Jo també creme la foto dels reis

Hi ha espècies animals que dèbils numèricament –a pesar de lesseues proles borbòniques- i falts d'un espai natural favorable peral seu desenvolupament, estan en perill d'extinció reial i neces-

siten per a la seua supervivència l'ajuda externa i la creació d'un entornartificial però segur. En la fauna ibèrica, una espècie que es troba en estasituació és el voltor, animal que no treballa per a menjar si no que viu deltreball d'altres i basa en l'infortuni de la majoria la seua supervivència. Lamonarquia espanyola s'haja en una situació semblant, a pesar de la seuaportentosa prole són espècie endogàmica en el context internacional, amés el seu espai vital és hostil ja que el poble aspira majoritàriament a lademocràcia, realitat incompatible amb la seua existència.La judicatura espanyola ha acudit ràpida, com els conservacionistes méscompromesos, en auxili de la monarquia. Detencions per plantar unabandera tricolor o cre-mar fotos reials, segrestde revistes per bromejaramb algun membre dela família… són conse-qüència del zel protec-cionista. El govern delPSOE recolza estes ac-cions, de fet ha animat aelles a través de la seuavicepresidenta i del fis-cal general. La previstareforma constitucionalper a reforçar politica-ment la monarquia –era necessari un ratificació popular- permetent queen un futur regnara una dona també s'engloba en l'estratègia conserva-cionista. La reforma constitucional després del renaixement en el carrerdel republicanisme ha sigut guardat en el congelador. La monarquia, es-pantada per eixe renaixement, ha desencadenat l'estratègia d'Estat pera reprimir i entorpir el desenvolupament del republicanisme organitzat.Com a exemple del renaiximent, al País Valencià centenars d'actes repu-blicans, i no és una exageració, s'han desenvolupat en els últims dosanys. Actes, uns de caràcter commemoratiu i altres reivindicatius, quetenen com a guinda la Convenció republicana en què al febrer la majoriade partits polítics d'esquerra van aprovar documents en què afirmavenel seu compromís amb la república i la coordinació, i el tren republicàque va portar a milers de persones a Alacant el passat abril.La monarquia, com a element més dèbil per antidemocràtic de l'Estatparit pel franquisme, es balanceja de tal forma que ningú aposta pelseu sosteniment en cas d'una crisi política profunda, crisi que per unaltre costat no es divisa, almenys d'eixes proporcions. Que l'indepen-dentisme català faça front la monarquia fa témer a l'Estat que la dislo-cació mantinguda entre l'esquerra de les distintes nacionalitats de l'es-tat s'atenue fins a desaparéixer. Fins a Madrid es veu amb simpatia lacrema de fotos reials a Girona. El segon element, que també per anti-democràtic, posa en escac a l'Estat espanyol són les autonomies i elsmalparits estatuts. En la mesura que el moviment republicà articulaten coordinadores ha assumit el dret a l'autodeterminació, aquest de-bat en una república i baix paràmetres democràtics té solució a pesarde les distintes posicions de les organitzacions republicanes. O conver-gix la lluita antimonàrquica i republicana amb la nacional creant siner-gies o com fins la data els ideòlegs de l'estatus quo mantenen la falsadisputa entre republicans i nacionalistes restant forces a uns i aïllantfins a la inoperància als altres. O això o el 9 d'Octubre ens declaremsúbdits dels descendents de Jaume I.

JOSE LUIS JUAN Baixem a l’alcalde d’Aielo de Malferit peradjudicar-se un sou brut anual superior als60.000 euros. Quantitat superior a la que cobraun diputat de les Corts Valencianes. El municipité només 4.500 habitants. Sembla que donenmolta feina al senyor alcalde.

ELS 300 DE GIRONAEl passat cap de setmana unes 300 personescremaven fotografies de la família reial davantl’ajuntament gironí, solidaritzant-se amb el jovede banyoles detingut pel mateix motiu. Semblauna iniciativa valenta davant el monarquismetot poderós.

03OPINIÓL’Avanç informació, 28 de setembre de 2007

La monarquia, espècie en perilld’extinció

LA MARJAL

CESAR LLEDO

Que l'independentisme català faça front la monarquia fa témer a l'Estat que la dislocació mantinguda entre l'esquerra de les distintes nacionalitats de l'estat s'atenue fins a desaparéixer. Fins a Madrid es veu amb simpatia la crema de fotos reials a Girona.

El PSOE no és de fiarGUILLEM FONT

JORDI CONESA SENTÍSVINARÒS

Vinaròs vol el projecte Castor.Així ho ha expressat el seualcalde Jordi Romeu (Partit

Socialista del País Valencià) com laoposició (Partit Popular). Això sí,sempre que es canvie la ubicacióinicial de la regasificadora (la plan-ta terrestre del projecte). Per partde l’Ajuntament hi ha un interésmanifest en que la planta s’ubiqueen terrenys de Vinaròs, tot i quesiga la totalitat del territori delSénia qui en súrtiga perjudicat. Ohe de dir beneficiat?Els polítics vinarossencs no volendeixar perdre el sucós beneficieconòmic que suposa el projecteCastor. Tot i que és un projecteque, de realitzar-se, a banda d’afec-tar en major o menor mesura granpart de les activitats de la zona (l’a-gricultura, la pesca i el turisme),representa tot un atemptat alsvalors paisatgístics del territorisituat a les dues ribes del riu Sénia.A banda hi hauran les repercus-sions mediambientals, tot i que elspromotors del projecte, com acos-tuma a passar, minimitzen la conta-minació i els perills que comportauna instal·lació d’aquestes caracte-rístiques. I després del Castor,quan el territori ja haja estat “vio-lentat” de tal manera, qui sapquants altres projectes arribaran.Perquè si alguna cosa representael projecte Castor és el trencamentamb tots els potencials de creixe-

ment que actualment tenen lesTerres del Sénia.Crec que els polítics de Vinaròsdemostren tenir molt poca cons-ciència de territori quan es tractad’un projecte que tindrà una afec-tació general sobre tots els munici-pis del Sénia. Que la Taula delSénia no es pronuncie en contrade dit projecte (diuen que senzilla-ment no es pronuncia) és fruit

d’eixa, permeteu-me la expressió,misèria política.I això no hauria de sorprendre alsque coneixem la realitat vinaros-senca, amb una acció de governque destaca per la seua negligèn-cia, arbitrarietat, falta de criteri,tràfic d’interessos i per atemptarcontínuament contra la qualitat devida i el benestar dels seus conciu-tadans.

Projecte Castor, perjudici o benfici

El PSOE no és de fiar. Malgrat que al-guns els ho perdonen tot, ha demos-trat amb reiteració que diu unes cosesi fa unes altres. De vegades exacta-ment el contrari. El cas de Navarra hasigut el darrer episodi. El PP hi gover-narà gràcies als socialistes, que hanprohibit entendre’s amb Nafarroa Baii que, tot i haver tret més vots que noells, s’havien mostrat favorables a in-vestir el candidat del PSOE.La cosa, però, no ve d’ara. Als inicisde transició democràtica afirmaven es-tar a favor de l’autodeterminació delspobles de l’estat i el 1978 contribuï-ren decisivament a la conformació d’u-na constitució nacionalista espanyola.Alguns exemples més ens refrescaran

la memòria: en campanya electoralproclamaven que “OTAN, d’entrada,no” i proposaren un referèndum, tram-pós a més, per entrar-hi; afirmaven de-mocratitzar l’aparell repressiu i apos-taren per la guerra bruta dels GAL...Les mentides, però, no són exclusi-ves del període de Felipe González. Za-patero es comprometé a aprovar l’Es-tatut tal com vinguera de Catalunya(es veu que aleshores no imaginava es-devenir president) i el PSOE a Madridagafà les estisores. Ara, a més a més,no compleix allò aprovat (i ratificatpels ciutadans catalans!) i dilata eltransvasament de competències.A Navarra, contràriament al que enshan dit, ha pogut més la cursa espan-

yolista amb el PP que no la visió d’es-tat. Els ha importat ben poc donarnovament arguments al món batasu-no, que reitera que a Espanya no hiha vies democràtiques per als objec-tius abertzales, i deixar en evidènciaAralar, que trencà amb la violència po-lítica i apostà per les vies institucio-nals, clau de l’èxit de Na Bai.El PSOE ens demostra que no és defiar. No podem confiar en què repre-senten els nostres interessos. Ni al PaísValencià ni a l’estat. D’ací uns mesostenim eleccions generals i ens vindranamb el conte de sempre: si no ens vo-teu a nosaltres vindrà la dreta. Sedui-ran novament a molts amb aquestahistòria. A tu també?

OPINIÓ04 L’Avanç informació, 28 de setembre de 2007

Sense medi ambient i sense drets

JOSEFINA JUSTE

Els països de l’anomenat "Primer Món" han de-cidit que és de vital importància ocupar-se deltema del medi ambient...encara que sembla

que, ara com ara, és només un tema (el Protocol deKioto no ha estat subscrit pels EUA, ara per ara, laprimera potència planetària). I ja sabem que el queWashington no aprova no té èxit. Això sembla no sermassa criticable, encara que si ho és que els païsosdel Tercer Món no tinguen política mediambiental (oalmenys no dissimulen la seua absència). El que a ho-res d'ara si sabem tots (Primer i Tercer Món inclosos)és que la política que funcionarà serà la què estiga be-neïda per les grans potències. I en medi ambient noés diferent. Els països centrals juguen el joc de redac-tar desmanegades declaracions i acords (per des-comptat, no vinculants, o siga, no obligatoris) quesemblen situar-los en un Olimp d'equitat i justícia queels obri la porta per a demandar als països depenentsuna adscripció i un compliment que ells estan moltlluny d'acatar. Prova d'això és l'actitud que, a manerad'exemple, ha pres el govern argentí pel que fa a laseua política mediambiental (si és que alguna vegadala va tenir). La setmana passada, la secretària deMedi Ambient Romina Piccolotti va declarar cessanta l'ambaixador Dr. Raúl Estrada Oyuela, a càrrec delstemes mediambientals de la cancelleria (Ministeri deRelacions Exteriors) d'aquest país. El Dr. Estrada vatenir una actitud molt compromesa tant amb els ha-bitants de Gualeguaychú (recolzant-los en contra dela instal·lació de les papereres) com també amb lesassociacions denunciants pel desastre ecològic en laconca dels rius Matanza i Rierol (sumant-se al plante-jament veïnal). El pretext van ser les declaracions del'ambaixador respecte de l'absència d'una políticamediambiental per part del seu govern, la qual cosadeixa a aquest a la intempèrie i a la mercè de les em-preses multinacionals. En veu més baixa, es va comu-nicar la desaparició de l’àrea de medi ambient d'a-questa Cancelleria. I és ací on es creuen les decisions(per descomptat, sobiranes) dels països centrals ambles possibles decisions dels països depenents (que,per descomptat també, haurien de ser sobiranes). Elsprimers, decideixen quins són els límits de les seuesempreses quant a vulneració del medi ambient es re-fereix, però no posen límits a l'incompliment per partd'aquestes mateixes empreses en tercers països(exemple: l'espanyola ENCE va ser sancionada aPontevedra i se’n va anar a produir a territori uru-guaià; la finlandesa BOTNIA va ser també sancionadapel seu govern i també se’n va anar a instal·lar a Uru-guai; la minera canadenca BARRICK GOLD, té minesa cel obert, vetades en el seu país d'origen, en la fron-tera argentí-xilena i en diferents punts d'Argentina).Tot això hauria de ser tingut en compte, en aquestcas, pel govern del president Kirchner i hauria de serobligatòriament respectat pels governs d'origen detotes aquestes empreses. Es reclama als govern delspaïsos depenents que exerceixen els seus drets icompleixen amb polítiques fortament necessàries peral desenvolupament de les seues poblacions...que lesempreses multinacionals no van a complir a pesard'haver estat sancionades pel seu incompliment enmatèria mediambiental en els seus països d'origen!!!!.La responsabilitat per la política que porta a terme enla matèria, és responsabilitat, en el cas argentí, delpresident Kirchner. De qui és la responsabilitat perincompliment i vulneració sistemàtica dels drets detercers?. Potser siga hora que el Tribunal Pensal In-ternacional s'encarregue d'altres tipus de genocidi.

L’AMERICA

El Grup municipal d'EsquerraUnida-Arc Iris de l'Ajuntament deSimat ha presentat per al seu

debat un codi de Comportament Èticdels Regidors. Aquets codi, basat en elsentit comú i en aspectes establerts en laConstitució, arreplega una sèrie de prin-cipis com ara la incompatibilitat decàrrecs, la lluita contra la corrupció, elrebuig al transfuguisme, la transparènciainformativa......l'escrupolosa gestió dels fons públics,la separació institucional entre església iestat, el compromís de compliment delsprogrames electorals, el correcte ús deles infraestructures municipals (telèfon,ordinadors, despatxs, transports), etc.Doncs bé, la primera resposta rebuda vaser la de l'alcalde (PP), que només llegirel títol de la proposta, literalment, va dir:“Amb el treball que tenim, ara veniu pre-sentant açò”.Però no es queden arrere la resta degrups polítics de la denominada “esque-rra” local. Cada grup se sent molest ambdeterminats aspectes, en funció de lesacusacions rebudes o de les actuacionsrealitzades en els últims mesos.A un grup li molesta el punt de la corrup-ció i el clientelisme, perquè durant lacampanya electoral van aparéixer unasèrie de factures, que res demostraven,però si podien induir a sospites.Un altre grup, només posa pegues altema del transfuguisme, perquè durant lalegislatura anterior, algun regidor vaactuar i finalment es va presentar, ennom d'un partit distint pel que haviasigut triat.A altres regidors els molesta la separacióentre església i estat, perquè pareix queuna de les seues màximes aspiracions ésla de tancar les processons catòliques,exhibint la vara de comandament. Dic joque si algun dia convivim amb una comu-nitat musulmana, també l'ajuntamentparticiparà en el Ramadà.Finalment, hi ha un altre grup, que ni tantan sols es pronuncia, agafat per sorpre-sa davant d'un tema com el de l'ètica, a la

que mai van tindre en compte, perquè detots és conegut la seua facilitat per a feri desfer acords o participar en reunionsnocturnes i clandestines a diverses ban-des.No s'adonen, que davant de qualsevolactuació, del tipus que siga, el primer ésl'ètica, perquè si tot quant es realitza(PAI's, pressupostos, projectes, convo-catòries, etc), es fera amb un comporta-ment ètic, tot resultaria molt millor, mésfàcil i més comprensible, més correcte,inclús més humà.Que en un ajuntament com el de Simat,on 7 dels 11 regidors es reclamen d'es-querres, una proposta de comportamentètic, tan ajustada al sentit comú, hajaalçat tal polèmica i tinga problemes per ala seua aprovació, és un greu símptomadel fang moral en què s'afona una esque-rra que cada vegada ho és menys (unsvolen caminar al centre, altres cap a laindependència i altres depén de cada anyo de cada elecció).És un greu símptoma del cúmul d'inte-ressos personals o partidistes, moltsd'ells ocults o inconfessables, que impe-dixen la posada en pràctica d'un mínimcomportament ètic.I voldria equivocar-me, però tinc laimpressió que este ombriu panorama pera l'ètica, no és exclusiu de l'Ajuntamentde Simat, sinó que està prou estés, mésenllà inclús, del nivell municipal.A propòsit de tot açò, voldria recordaruna cosa que a molta gent, per raonsdiverses, li convé oblidar. I és que per aser d'esquerres, és necessari (encara queno suficient), tindre uns determinatsprincipis, uns ideals, uns valors i un com-portament ètic impecable. Mentres queper a ser de dretes, com tot el mon sap,només fa falta una cosa: Tindre interes-sos.Algú podrà dir que la dreta també téprincipis i valors, pero la diferència, ésque la'esquerra no pot prescindir d'ells,mentre que la dreta, segons la situació,no els necessita.Llavors, quan no hi ha principis, ni ideals,ni valors, ni un comportament ètic, ésindiferent el reclamar-se d'esquerres o

de dretes, perquè el resultat és el mateix,i a partir d'ací, s'expliquen algunes cir-cumstàncies que d'una altra forma resul-tarien inexplicables:S'explica que la majoria que es diu d'es-querres en un ajuntament, siga incapaçd'arribar a acords per a governar amb unprograma comú, basat en eixos principisi valors que com a esquerra que esdiuen haurien de professar.S'explica que l'esquerra majoritària d'unajuntament, siga incapaç de posar-se d'a-cord en un mínim comportament èticdels seus regidors.S'explica que un ajuntament que esreclama d'esquerres, siga incapaç de ferun “urbanisme ètic”, afavorint no obstantaixò, un “urbanisme especulatiu” quearrasa territori i només beneficia a unspocs.I així, podríem continuar explicant mol-tes altres situacions, que aparentment,només aparentment, resulten “inexplica-bles”, com per exemple el resultat en l'e-lecció de molts alcaldes.Tant en la vida de les persones, com deles institucions, en determinatsmoments, ú es troba en un encreuamenten què cal prendre certes decisions. Isegons quina siga la decisió presa, esposa de manifest, quines són les nostresprioritats, els nostres principis i els nos-tres ideals. Si en un encreuament decamins, vull anar a l'esquerra, simple-ment he de girar a l'esquerra, encara quesempre hi haja qui gira a la dreta ambl'excusa de voler anar a l'esquerradonant una volta.Per al grup municipal d'Esquerra Unida-Arc Iris de Simat, el Codi deComportament Ètic, suposa un d'estosencreuaments, com en el seu dia ja ho vaser, en la legislatura passada, l'aprovaciódel Reglament de Participació Ciutadana,presentat per l'Agrupació Ciutadana ArcIris.Amb un poc de salut i un molt d'ètica,potser faríem el que hauríem de fer iseria més fàcil arribar a on hauríem d'a-rribar.

Doncs això, salut i ètica.

L’ètica i l’inexplicable

No. Més aviat trobe que la pre-sidència de la nostra Generalitatl’ostenta un integrista catòlic,

tot i que tampoc no deu ser incompati-ble. No sé si algú se n’ha ocupat, però elpes de l’integrisme catòlic en el governvalencià actual pot ser fins i tot més ele-

vat que en el d’alguns dels governs del’anterior jefe el Estado. Si a aixòsumem que aquest home pensa -i sobre-tot després de l’últim resultat electoral-que tot li para bé, les declaracions queacaba de fer respecte a Educació per ala ciutadania, en què diu que al PaísValencià aquesta assignatura s’impartiràen anglés, no ens haurien pas de sor-prendre. Ara, ¿les hauríem de prendre,aquestes paraules, com una boutade

del president o com un assaig de sabo-tatge al currículum bàsic -educatiu- del’estat?Aquest senyor, que més que de boutadesentén de cabotades, no sembla un gàngs-ter com un expresident que tothomtenim al cap. Aquest senyor és realmentl’arquebisbe Garcia-Gasco elegit presi-dent de la Generalitat. De la GeneralitatexValenciana. D’açò últim, però, en par-larem un altre dia.

Educatión for cityzenship. Oh, my God!.N’ocupa un bromista la presidència?

Xavier HervàsEXECUTIVA NACIONAL DEL BLOC

Marc CabanillesAGRUPACIO CIUTADANA ARC IRIS

ALTRES VEUS

…si tot quant es realitza (PAI's, pressupostos, projectes, convocatòries, etc), es fera ambun comportament ètic, tot resultaria molt millor, més fàcil i més comprensible…

05OPINIOL’Avanç informació, 28 de setembre de 2007

Ara fa més d´un any des que el 3 dejuliol del 2006 és va produir el pre-visible i evitable accident del metro

de la línia 1 de FGV. Ara fa un any que vanmorir 43 persones, van resultar ferides 47,i un total de 90 famílies van quedar desfe-tes.

Ara fa un any que l’administració delgovern valencià no ha donat cap explicacióraonable als familiars afectats, malgrat quehan demanat entrevistar-se amb el “nostrepresident” en varies ocasions. Sempre hanobtingut un no per resposta.

Ara fa un any que aquelles promeses derecolzament i suport incondicional anun-ciats pels responsables polítics al canal 9,s’han convertit en ignorància, sordesa isilenci.

Les visites al tanatori, a la boca delmetro de Jesús, als hospitals...han esdevin-gut oblit i menyspreu quan tots els dies 3de cada mes els i les familiars s’han con-centrat per exigir explicacions i responsa-bilitats i la “nostra televisió pública i valen-ciana” no ha fet ni una breu menció d’a-questos nombrosos actes.

Soc usuària diària del metro des de famolt de temps perquè tinc el convenci-ment que cal utilitzar el transport públiccom a opció de lluita contra l’escalfamentglobal del planeta, i és precisament peraixò que no puc sinó mostrar la meuarepulsa per la manca de resposta i solu-cions del govern valencià. Un govern queés capaç d’organitzar una competició comla Copa del Amèrica i, tanmateix, és inca-paç de realitzar una investigació en profun-ditat sobre què va passar realment el 3 dejuliol, qui són els responsables i, sobre tot,quins mecanismes posar en marxa per a

evitar que torne a passar.Com s’explica que hi haja diners per a

muntar un circuit de “fórmula U” aValència i no hi haja diners per a col·locaruna balisa de 3.000 eus a la curva de–Jesús-, necessària per a protegir la vidadels milers de ciutadans que cada dia utilit-zem i paguem el servei?. S’haguera pogutevitar la mort d’aquelles 43 persones amb3.000 eus?. I si és així, quí és el responsa-ble?

Malgrat que no estic d’acord amb elsprojectes faraònics d’aparador propagan-dístic que estan destrossant la nostra terra,puc entendre que hi ha un sector de gentque sí ho volen i així ho han demostrat a lesurnes aquelles persones que votaren PPper a tindre un “Circuit de fórmula U”. Pelcontrari algunes persones preferim tindreuna “Línia 1” de serveis de campionat.

Però estic segura que aquestes personestambé els agradaria que el senyor “MoltHonorable Camps” fera el necessari per adonar explicacions als familiars que li hoestan demanant des de fa un any i que noels done l’esquena. És o no és elPresidentes de tots els valencians/es ? Aixího demostren les 13.000 signatures quel’Associació de Víctimes del Metro hanrecollit entre la ciutadania i varen lliurar ales Corts el proppassat 28 de Juny.

Considere un despropòsit que desprèsd’un succés tan greu com aquest cap res-ponsable haja dimitit ni haja alçat el cul dela seua poltrona, més be al contrari, hantingut la gosadia de culpar al conductoruna vegada mort.

Si es realitza un seguiment de premsaes pot veure que quasi totes les setmaneshi ha un incident o altre al metro de FGV,incloses també les unitats noves. A més lagent que l’utilitzem patim la manca defreqüència dels trens; els retards horaris,

la saturació que ens obliga a anar com asardines en llauna...els i les maquinisteses veuen obligats a anar a molta velocitatper recuperar el temps perdut i compliramb els horaris que marca l’empresa.

Els “gestors” d’aquesta empresa deuriensaber que totes aquestes deficiències no espoden solucionar a costa d’explotar els tre-balladors ni a costa de la seguretat de lesusuàries, sinó amb inversions suficients pera obtenir un metro segur, de qualitat i efi-caç, de la mateixa manera que s’inverteixen altres esdeveniments menys necessaris.

Durant aquest any hem pogut veureque els problemes i les deficiències almetro de FGV no s’han acabat, que lespeticions dels familiars per a obrir unanova investigació no s’han escoltat, que elsenyor M.H.President, que tantes palma-detes a l’esquena donava als familiars,s’ha oblidat d’ells una vegada passat el“morbo” dels primers i dolguts dies i l’in-terès dels mitjans de comunicació... Talvegada pensaven que amb les indemnit-zacions econòmiques els familiars calla-rien i podrien omplir el buit que provocaesperar a una persona estimada i no tor-nar-la a veure mai.

Però no ha segut així, els familiars nohan callat i s’han concentrat els dies 3 decada mes, igual com ho faran també el 3 dejuliol, un any després. I també ho farem lespersones que considerem que el governvalencià ? te l’obligació de posar els meca-nismes necessaris per a tenir un transportpúblic segur i de qualitat.

Ara fa més d´un any que aquelles 43companyes de viatge van ser obligades abaixar en una parada que encara no era laseua, per culpa de la incompetència, d´unspolítics provincians. Cal exigir que no estorne a repetir. Perquè el passat no es potcanviar, però el futur sí.

3 de juliol, més d’un any sense resposta

Encarna Canet Benavent

El tema de la Tabaquera i el del noucamp del València club de Futbols’han reactivat. El prestigiós arqui-

tecte Salvador Vila no ha volgut ser còm-plice en la malifeta que es pretén fer ambl’edifici de la Tabaquera i s’ha sumat a lesopinions que defensem el mantenimentdel conjunt d’aquest rellevant immoble, unpeça quasi única de l’arquitectura indus-trial modernista a les nostres terres.Els dos temes tenen un fil conductor, els

dos apunten a una operació especulativaimmobiliària, una més encara!. Es tractade tota la trama feta per traslladar elcamps de futbol del Valencia, obrint unespai immobiliari a l’actual emplaçament,la qual afectaria al carrar on esta situadala part darrera de la Tabaquera i que espretén destruir, possibilitant l’edificacióde dos noves torres de vivendes.

Salvador Vila és un arquitecte imagina-tiu, autor de projectes que en ocasionshan estat polèmics, cas del trasllat delpatí del ambaixador Vich, dels àngels icúpula de la Seu de València, i del con-junt de Santa Maria de la Valldigna. Comes veu un professional que gaudeix de laconfiança dels poders, així i tot, deguemde considerar que és un tècnic molt sen-sible a la conservació del patrimoni i moltpreocupat en buscar alternatives i solu-cions.Doncs bé, Salvador Vila s’ha sumat de

forma decidida i molt raonada a les veusque clamen en favor de la conservaciód’un bé, al que se li vol amputar una parten benefici del negoci privat. Les seuspropostes han aparegut publicades a unrotatiu valencià, i donen solucions altema, sempre partint de la necessitat de

conservar el conjunt, puix la destrucciód’una part afecta al conjunt negativa-ment, essent a més a més, un fet irrever-sible.Aquesta presa de posició, honesta i cla-

ra, coincideix en el temps amb l´ inicidels treballs per la construcció del nouestadi al meu barri Campanar- elManhatan local-, uns treballs que hanevidenciat una vegada més com el llocelegit no és el adequat, les protestesper les incomoditats generades son elpreludi del que ocorrerà amb el nouestadi, en un barri molt saturat de nousgrans edificis i eixides viaries de la ciu-tat.Caldria rectificar, els vots han donat la

victòria a Rita, la raó no es pot mesuraren vots. Dos temes ciutadans que dema-nen seny i trellat.

La tabaquera i les operaccionsimmobiliàries

VICENT ÁLVAREZCONSELL VALENCIÀ DE CULTURA

Compre(mis)

VICENTLUNA

Aquest estiu hem pogut seguir pelsmitjans de comunicació, i a horesd'ara encara continua, el procés

de fragmentació, ruptura o ja no sé comanomenar-lo, de la coalició Compromíspel País Valencià. La veritat és que totsaquells valencians i valencianes que, ambmolta il·lusió, vam donar suport aaquesta coalició en les darrereseleccions, estem força decebuts. Jasabíem que les relacions entre tots elspartits membres del Compromís, EU,Bloc, Els Verds i IR, no anaven a ser uncamí de roses, però el que ningú podiaimaginar-se (o alguns ja ho estavenpreparant?) és que durés tant poc, fins itot no han arribat ni a començar el noucurs polític.Pel que hem pogut llegir, l'espurna queva fer esclatar pels aires la coalició va serla designació del candidat al conselld'administració de RTVV. Hom espregunta si aquest és el veritable motiu oha estat l'excusa per donar eixida a unasituació que ja venia de lluny. I de llunyés conegut que a dintre d'EU hi havia unsector crític a la direcció, sempre enmans del PCPV, que estava esperant elseu moment. La designació d'AmadeuSanchis, per part de la coordinadorageneral d'EU, per ocupar el càrrec enl'esmentat consell d'administració, no vaagradar aquest sector crític que, amb elsuport del Bloc, a més de no votar-lo vandestituir Glòria Marcos com a portaveudel Compromís.Els argument dels uns idels altres són per sucar. Per una bandael Bloc i els crítics d'EU, que a l'octubrees constituiran en partit sota les siglesd'Esquerra i País (EiP) , argumenten queGlòria Marcos escollí, unilateralment,Amadeu Sanchis sense consultar-los.Percontra, la coordinadora general d'EU elsrecorda que en el pacte del Comprimísestà escrit que la designació d'aquestcàrrec era competència d'EU.Doncs bé, els ciutadans que els hi vamfer costat, aquells que els hi vam donarsuport en les darreres eleccions, no ensacabem de creure que per la designaciód'un càrrec hagen de trencar palletes imalbaratar tantes il·lusions i esforços.Ésel moment d’exigir que uns revisen elseu dogmatisme i autoritarisme i elsaltres l'oportunisme antidemocràtic.Totaquest procés ens ha fet molt quepensar, i si no són capaços de posar unamica de trellat i reconduir la situació,hom no podrà més que estar d'acord ambaquells que no dubtaven que elCompromís era una olla de grills i quel'objectiu no era altre que vendre unaimatge. Com aquells concursos demisses, on es busques les xiques mésguapes i atractives, sense parar capatenció en l'interior. Si el Compromís eraaixò, Compre(mis) no tindrà gaire futuri, el més greu de tot, hauran malbaratatl'esperança, il·lusió i compromís demilers i milers de valencians ivalencianes.

LA MARJAL

(43 morts + 47 ferits = 0 responsables

00 L’Avanç Informació, 28 de setembre de 200706

“Els paramilitarsrepresentenmort, dolor iautoritarisme”AURORA MORA/LUCAS MARCO

Quins són les vostres línies detreball a Colòmbia? Ambquines dificultats us trobeu

per a portar-lo a terme? L'Organització Femenina Popularté 35 anys d'història i aglutina unterme mitjà de tres mil dones alMagdalena Medio, a Meiva i Bogo-tá, tres regions del país. Fem l'èm-fasi en els drets humans de les do-nes, però com entenem a la donaarticulada en un context social,també són drets humans del pobleen general. Actuem sota dos prin-cipis: solidaritat i autonomia. Ensorganitzem en comitès de base i te-nim una escola de lideratge, on femtot un procés de formació políticaperquè les dones siguem subjectespolítics dintre i fora de la casa, entots els espais, individuals i comu-nitaris. En aquest sentit, per a no-saltres l'acció és molt important, to-tes les nostres exigències les fem através de la mobilització i la de-núncia.

El panorama a Colòmbia és moltdifícil perquè existeix un conflictesocial i armat des de fa més de 50anys i no hi ha voluntat política perpart del govern de donar sortida aaquesta situació, al contrari, és unestat militaritzat i autoritari, oncada dia s'enforteix més tota la sevaproposta de guerra. Però a més te-nim l'empobriment de les comuni-tats, on entre els pobres les més po-bres som les dones. Una realitatmolt difícil on a més el govern téuna estratègia contrainsurgent, iper a ell tot el que siga oposició, im-mediatament és assenyalat comguerriller i això duu a una persecu-ció als moviments socials, organit-zacions obreres, de dones… on l’es-tigmatització, l'assassinat, la tortu-ra, la desaparició, el desplaçamentés la forma de control i de mante-nir el poder.

En què ha canviat la situació de lasocietat civil colombiana des de l'a-

rribada al poder d'Álvaro Uribe? Ha canviat per a pitjor. Diuen quea Álvaro Uribe li va molt bé però alpoble li va molt mal. És un governautoritari que no deixa possibilitatd'una construcció distinta i total-ment tancat a donar una solució po-lítica al conflicte colombià. Real-ment hi ha molt més empobrimenten tots els sentits, no només en l'e-conòmic sinó també en drets; peròhi ha una altra cosa molt greu i ésque hem perdut totalment la sobi-rania. En Colòmbia es lliura tot, nohi ha un sentit d'identitat de la clas-se política, el que permet que tots'acomode jurídica i políticamentals interessos econòmics dels go-verns estrangers i les multinacio-nals: estem lliurant el petroli, l'or,l'aigua, les terres... Realment ésmolt greu el que està ocorrent aColòmbia.

Quines conseqüències implica laguerra quant a la violència contrales dones? Ara es parla d'un "procés de pau"amb els paramilitars. Realment nohi ha una negociació perquè els pa-ramilitars són una estratègia deguerra creada per l'Estat perquèfessin el treball brut que no podienfer les institucions de l'Estat. Par-lar d'una negociació, significa legi-timar la paramilitarització de l'Es-tat. La forma que s'ha donat aques-ta desmobilització no suposa unadesmobilització real, no s'ha desar-ticulat l'estructura militar dels pa-ramilitars, perquè continuen ac-tuant amb altres noms: Águilas Ne-gras, els anomenats grups emer-gents... continuen desapareixent,assassinant, amenaçant i manejanttota l'economia il·legal, tant de lagasolina com del narcotràfic. El quehan fet és reorganitzar-se, però lesorganitzacions i les dones ja no te-nim a qui denunciar, quan arribes ales autoritats a dir els paramilitarsem van matar a algú o em van fertal cosa et contesten que ja no hi haparamilitars a Colòmbia. Tot ho

converteixen en delictes comuns iestan garantint un marc jurídicd'impunitat on no hi ha cap veritat,i on no hi ha veritat no hi ha justí-cia i si no hi ha justícia, no hi ha re-paració. Les organitzacions no tro-bem molt clara la forma de la ma-teixa denúncia. Quan nosaltres de-nunciem a nivell internacional ensdiuen: però és que ja no hi ha para-militars, ja hi ha pau! perquè hi hahagut una estratègia molt bé dis-senyada per l'Estat colombià per avendre al món que allí ja estem enpost-conflicte, i això és una granmentida, a Colòmbia hi ha conflic-te social i armat i violació constantdels drets humans.

I com afecta això a la violència con-tra les dones i, en aquest sentit, quèdestacaries d'una banda de laviolència dels paramilitars i, d'altrabanda, de la violència de la guerri-lla? Som creadores de vida i el que as-sassinen, el que es desapareix, elque es tortura, el que es desplaçatots els dies és la vida. És a dir, sónels nostres fills, germans, com-panys, amants, veïns… Nosaltresacompanyem, com organització dedones, a les dones en la seva re-cerca constant en el riu, en el camp,en el carrer, buscant el desapare-

gut o l'assassinat. Moltes vegadeshem d'estar hores i hores amb lesseves mares, amb esposes o fillesbuscant el familiar que van llençaral riu, esperant que suri. Però ellestambé han de carregar amb tota laresponsabilitat social buscant-limenjar als seus fills, manant-los alcol·legi, no deixant-los morir en unhospital… perquè a Colòmbia totsels dies es creen nous batallons icontingents de soldats professio-nals, però tots els dies es tanquenhospitals, es tanquen col·legis, pujael preu dels serveis públics, pertant, com resol vostè el problemad'un mort i el dels vius que queden?Quan assassinen a una persona o ladesapareixen, ella ha de donar-li laseguretat a la resta de la famíliaperquè no siguen assassinats o per-què no els desapareguen. Enaquest moment, amb el procés delegalització del paramilitarisme, enles reunions trobes dones quediuen: m'han matat quatre vega-des, o siga que li han matat quatrefills en plena impunitat, no sap resperò tampoc pot reclamar, perquèel dia que ho faça, també li ame-naçaran la resta de fills que té, lla-vors ha de pensar o busque la veri-tat d'aquest fill o em maten els al-tres que tinc.

L'altra cosa és la que té a veure

YOLANDA BECERRAOrganización Femenina Popular (Colòmbia)“

“El govern té una estratègia contrainsurgent, i per a ell tot el que siga oposició,immediatament és assenyalat com guerriller”

“Ara, quan denuncies la desaparició d’un familiar, les autoritats et responen que els paramilitars no existeixen”

07L’Avanç Informació, 28 de setembre de 2007 INTERNACIONAL

amb l'organització, per exemple, enla nostra ens han assassinat a trescompanyes de l'equip de coordina-ció perquè denunciem, perquè somoposició, perquè no estem d'acordamb la injustícia, perquè som re-sistència enfront d'una proposta demort i d'autoritarisme com és el pa-ramilitarisme, protegida per les ins-titucions governamentals en tots elsespais de la vida quotidiana. Llavors,per a les dones organitzar-se i volerdenunciar és un símbol de mort, mo-bilitzar-se és arriscar-se, les donessaben que quan ens mobilitzem ensestem arriscant, de fet com OFP te-nim 138 fets d'agressió que van desde la telefonada fins a l'assassinat.És un context molt dur tant per a ladona comuna i corrent com per a lesorganitzades.

En els mitjans de comunicació es-panyols i europeus es presenta elconflicte colombià en termes de pa-ramilitars i escamot, però s'incideixmés en la violència guerrillera. Desdel seu punt de vista, com afectenambdues violències a les dones aColòmbia? A Colòmbia hi ha insurrecció, hi hagrups armats de l’ELN i de les FARCfa molts anys. Van ser creats comresposta a un problema estructurald'injustícia social. La insurrecció hacomès fets d'infracció al DIH, hasotmès a comunitats i assassinat amolta gent però això no justifica quel'Estat haja creat una estratègia comla del paramilitarisme, que ha prèsel control social, polític i econòmicdel país en unes regions on han pa-cificat pobles complets per mitjà de

l'assassinat, de la massacre, de la de-saparició, dels desplaçaments i del'expropiació de terres, que aColòmbia ha estat molt forta. No hiha una confrontació entre paramili-tarisme i guerrilla, sinó del parami-litarisme contra la població civil, elmateix que algunes institucions del'Estat, com les forces armades. Enla seua proposta contrainsurgent elque es fa és llevar-li l'aigua al peix,llavors han anat acabant amb poblessencers, han anat acabant amb lespossibilitats d'oposició política pú-blica, el cas de la Unión Patriótica,el cas d' Aluchard... En aquest mo-ment el Polo, que és una propostaque està tractant de sorgir, que estàintentant crear-se una iniciativa ambuna esperança des del mateix espaique brinda la constitució nacional,un espai democràtic com són leseleccions i tot el moviment alterna-tiu ja està amenaçat, ja han hagutmorts i és molt poca la possibilitat,realment. La guerrilla existeix i està,però els què es moren tots els diessom els què donem la cara fent lesreunions públiques i no perquèaquests moviments siguem la basede la guerrilla, sinó perquè fem opo-sició i tot el que siga oposició aColòmbia és catalogat com guerri-ller. Això justifica la judicialització,l'assassinat i tot el que ja sabem quepot passar-li a una defensora delsdrets humans.

Com valoreu les propostes del PoloDemocrático? Com a esperança i proposta quepermetria construir realment des del'alternatiu un espai, però el que una

sent realment és que l'espai es tan-ca, que no va a ser tan fàcil, sobre-tot en la discussió en aquest momentde la campanya electoral, que és pelpoder local. Ja en aquest moment lasituació no és gens fàcil, a pesar, nonomés de les amenaces, sinó perquèla ultradreta, el paramilitarisme facampanya amb un munt de diners iamb un recolzament institucionalque fa molt difícil poder discutir desde l'alternatiu el poder local.

No obstant això, si comparem elPolo Democrático amb el cas de laUnión Patriòtica, el panorama actualés més positiu, sobretot si tenim encompte que és la primera vegadaque una força d'esquerra arriba auna proporció important dels vots.En aquest sentit, quines possibilitatshi ha que el Polo pogués canviar elpanorama polític a Colòmbia, a pe-sar dels obstacles que has esmen-tat? Hi ha possibilitats. Com assolir-ho

és el repte. Com enfrontar-se aaquests problemes a més dels pro-blemes que hi ha, doncs realment elsmoviments socials estan molt cope-jats, molt desarticulats per tot el ques'ha hagut d'assumir històricamenti en els últims anys i també perquède tota manera tenim debilitats coma propostes i com a éssers humansque som: les mesquineses políti-ques, el creure que només un gruppot salvar un poble, tot el que l'és-ser humà té i que desgraciadamenttenim, que perjudica els processoscol·lectius, que és altre dels reptesque tenim, com superar-los i comengrandir políticament i de cons-truir com a poble més que com a mi-litants o com a partits. Això és unrepte que tenim a més de tot allò al-

tre que havia dit. Cal esperar, s'estàtreballant amb totes les limitacionsque hi ha, no és fàcil de preveure enun panorama com el de Colòmbia onla conjuntura canvia tots els dies, noés fàcil preveure resultats o l'èxitd'una proposta com aquesta, però elfet de plantejar-la ja és un guany.

Des del punt de vista de l'Organit-zació Femenina Popular, quin ésl'objectiu prioritari a aconseguir ac-tualment?L'exigència de la solució del con-

flicte social i armat per la via políti-ca i no per mitjà de la força. Ja hemposat molts morts i hem pagat uncost molt alt. L'estat colombià ha detenir voluntat política i garantiesperquè això realment es puga donar.

“Moltes vegades hem d'estar hores i hores amb les mares, esposes o filles buscant el familiar que van llençar al riu”

“La nostra organització ha patit 138 fets d'agressió que van des de la telefonada fins a l'assassinat”

En l'actual procès de pau ambels paramilitars a Colòmbia, la lleide justícia i pau ha estat l'instru-ment amb el què s'ha definit acla-rir la veritat i aplicar la justícia i lareparació. Tanmateix, una sèried'organitzacions colombianes de-fensores de drets humans han ex-pressat la seua disconformitatamb aquesta llei, no sols per l'afa-voriment que fa als victimaris i l'o-blit en què deixa les víctimes, sinóper la impunitat que d'ella es des-pren, la qual cosa fa que aquestprocés de negociació no conduis-

ca a un procés de pau real. Una de les organitzacions que

denuncien la falsedat del què espresenta com una desmovilitzacióde les estructures paramilitars, ésla Organización Femenina Popular(OFP), una organització que treba-lla per la defensa dels drets hu-mans a algunes de les regions méscolpejades per la violència para-militar a Colòmbia. En aquesta en-trevista, l’Avanç conversa amb Yo-landa Becerra, activista de l'OFPsobre la terrible situació que es viual país llatinoamericà.

DONES COLOMBIANES CONTRA LA IMPUNITAT

De prop

08 L’Avanç Informació, 28 de setembre de 2007

JORNADES ANTIFEIXISTES A MADRIDLes jornades contra el 20-N de l’AssembleaAntifeixista de Madrid, amb el lema "MadridAntifascista, Anticapitalista, Antirracista",s’enceten aquest 20 d'octubre amb el directede Banda Bassoti a La Traba i seguiran ambdiversos actes, trobades i xerrades.

ALEX ROMAGUERA

L’habitual concurs de focs artifi-cials havia posat el colofó a la passa-da Aste Nagusia de Sant Sebastià, unade les festivitats més trepidants del’estiu. Era la nit del 18 d’agost, el ma-teix moment en què, amb els seuscompanys de pis, Aritz Saéz Insaustiposava cura a netejar el menjador delsefectes inherents a una celebració onles tapes, el bon beure i les tradicionsbasques arriben a qualsevol llar de lacapital guipuscoana. Ves per on, però,sota el sofà, sobresortia una punta finade cablatge que l’aspiradora no haviapogut engolir.

L’intent d’arrencar aquella cua d’a-lumini “ens va portar a 2 metres decable en el qual hi havia incorporat unmicròfon que, segons els expertselectrònics, era d’àudio”, explicaAritz, militant de l’esquerra abertza-le detingut al maig de 2002 en unaoperació contra un suposat comandod’ETA a Sant Sebastià. Llavors, totjust havia complert els 20 anys d’edat,i cinc estius després, es trobava de-nunciant davant els mitjans de co-municació que l’utensili aparegut sotael sofà, aparentment inofensiu, és laprova del seguiment del qual havienestat objecte, ell i els seus companysde pis, per part dels “serveisd’intel·ligència espanyols”. De fet, lainvestigació ha demostrat “la conne-xió del cable amb alguna instal·lacióelèctrica en el pis inferior”, deshabi-tat des de feia mesos, motiu pel qualfa pensar als advocats dels tres jovesen “l’existència d’un mecanisme d’es-coltes il·legals”. Dues setmanes des-prés de destapar-ho, Aritz Sáez vaconèixer a través dels mitjans afins almón abertzale i contrainformatiusl’espionatge a un altre expresoner po-lític basc, Mario Zapata. En aquestaocasió, aquest independentista nas-cut fa trenta anys a Pamplona haviadescobert un “objecte sospitós” ad-herit amb cinta aïllant a la part baixadel seu vehicle l’endemà mateix deser parat en un control de la GuàrdiaCivil quan tornava de vacances.

Acompanyat per representantsd’Askatasuna, moviment antirepres-siu de l’esquerra abertzale, Zapataal·ludia al cas d’Aritz Sáez per anun-ciar la presentació d’una denúncia perla col·locació del petit aparell electrò-nic, que, al seu entendre, “anava des-tinat al meu seguiment”. Era un ginymolt similar al que s’havia trobat elcol·laborador de la comissió interna-cional de Batasuna a Brussel·les, UnaiFano, al mes de febrer. Per espiarFano, la policia havia instal·lat entrela matrícula i el para-xocs del seu cot-

xe un GPS subjectat per dos imants,amb antena amplificadora, activat percontacte telefònic i que utilitzava elsistema elèctric del motor per al seufuncionament. Menys precís, peròigualment eficaç, que el localitzat enel vehicle particular d’un altre allibe-rat de l’oficina que l’esquerra abert-zale té oberta a la seu del ParlamentEuropeu el 2002.

Atac al procés de pauEls casos d’Aritz Sáez i de Mario Za-pata formen part de la dotzena de jo-ves independentistes que, segons As-katasuna, han patit alguna mena d’es-pionatge electrònic els darrers mesos,a part dels 10 casos registrats per l’or-ganisme antirepressiu de personesque s’han trobat els seus cotxes ambindicis d’haver estat regirats o forçatsúltimament. Sense comptar-hi altresmilitants a qui han col·locat disposi-tius d’escoltes telefòniques al pis o almateix despatx on treballen. Els dosúltims, curiosament, membres de l’a-parell que la il·legalitzada Batasunaha constituït l’últim any i mig a Brus-sel·les amb l’objectiu de buscar su-ports polítics a l’exterior i donar aconèixer les claus del conflicte basc:Juliano Cavaterra, detingut durant al-guns dies d’agost i conegut per haver

denunciat el setge que patia en mansde diversos agents, i Gorka Elejaba-rrieta, amb qui Unai Fano ha treballaten la comissió internacional i que a lafi de 2006 va descobrir, per casualitat,un sofisticat aparell electrònic entrela paret i l’armari de l’apartament ons’allotja a la capital belga.

L’espionatge no s’ha limitat a qua-dres de la formació il·legalitzada. Ele-jabarrieta i Fano són el segon esgraód’una estratègia de seguiment ques’ha incrementat sobre els màxims di-rigents independentistes d’ençà del2004, quan Batasuna va marcar unpunt d’inflexió amb la seua famosaproposta de resolució de conflicte“Orain herria, orain bakea”, presen-tada el 14 de novembre d’aquell anyen el Velòdrom d’Anoeta, a Sant Se-bastià, davant d’unes 15.000 perso-nes. Tres mesos abans de l’acte, i enplena gestió del document, dos ho-mes identificats com a operaris d’Eus-kaltel es van presentar a la casa d’Ar-naldo Otegi a Elgoibar (Biscaia), ad-duint que havien de gravar imatgesde l’habitatge per ampliar la xarxa defibra òptica, si bé un familiar del diri-gent abertzale va observar que tam-bé gravaven, de manera dissimulada,l’interior del domicili. Otegi va esbri-nar el mateix dia que la companyia te-

lefònica no havia encarregat a capequip tècnic aquest tipus d’instal·la-ció. Un altre diputat de SozialistaAbertzaleak a la Cambra basca, JonSalaberria, també havia estat seguitamb cotxe durant aquelles setmanes,i, poc abans de la represa del curs po-lític, una “nota informativa” del Cen-tre Nacional d’Intel·ligència confir-mava les escoltes telefòniques sobreOtegi, el lehendakari Ibarretxe, Rafa-el Larreina (d’Eusko Alkartasuna) iJosep-Lluís Carod-Rovira el 13 demarç, vigília de les eleccions a lesCorts Generals. Punta de l’icebergd’una pràctica habitual que a l’agostpassat va esquinçar el plàcid estiud’Aritz Sáez i dels seus companys depis.

Estat espiaL’esplèndid llargmetratge ‘La vida delsaltres’, en el qual el realitzador Flo-rian Henckel evoca l’espionatge quela STASI –serveis secrets de l’Ale-manya comunista– practicava contrala dissidència, serveix per il·lustrar lapersecució de què són víctimes l’in-dependentisme i diferents agents po-lítics i socials de l’Espanya postfran-quista. Un estil de guerra bruta queva prolongant-se amb especial inten-sitat quan “els agents interessats aconstruir un escenari de converses ide negociacions favorables a una so-lució democràtica del conflicte bascmovem fitxa”. Així s’expressava aljuny passat Arnaldo Otegi, poquessetmanes abans de ser empresonatper un presumpte delicte d’enalti-ment del terrorisme. El portaveuabertzale, que va citar les escoltes deles quals va ser objecte el líder delSinn Féin, Gerry Adams, durant lesconverses de pau a Irlanda del Nord,es referia concretament a l’espionat-ge perpetrat en la gestió del pacte deLizarra-Garazi, de la proposta d’Ano-eta o en dos períodes especialmentclau: l’any 1994, quan agents del CE-SID van requisar material a la seud’Herri Batasuna de Sant Sebastià, ol’any 1998, durant el qual, en pocs diesde diferència, tècnics contractats perl’esquerra independentista van des-cobrir dispositius d’escoltes il·legalsals pisos superiors de les seus de Bil-bao i de Vitòria. Sobre aquest darrercas, els exdirectors del CESID EmilioManglano i Javier Calderón van sercondemnats a tres anys de presó i vuitd’inhabilitació, si bé al cap de pocsmesos el Tribunal Suprem els va ab-soldre en considerar “dèbil i indefi-nits” els indicis delictius.

S’incrementa l’espionatge contra l’esquerra abertzale

EUSKAL HERRIA! NOUS ATACS AL PROCES DE PAU

Batasuna destapal’increment d’escoltes alsseus dirigents i militantsmitjançant la col!locaciód’aparells en els seuspisos, vehicles particularso locals polítics durant lesúltimes setmanes

Manifestació. Acte reivindicatiu de l’esquerra abertzale a Donostia.

Els darrers mesos, una dotzena de joves independentistes han detectat que estaven sent espiats

A mes a més, Askatasuna ha detectat 10 casos de cotxes manipulats i desenes d’escoltes telefòniques

09ESTATL’Avanç Informació, 28 de setembre de 2007

JOSEP SORT

Segons testimonis presencials, l’exe-cució per afusellament d’en Txiki, mi-litant d’ETA, va desenvolupar-se demanera força heterodoxa. El fet vatenir lloc a Cerdanyola, ara fa trenta-dos anys. L’escamot d’execució esta-va compost, segons sembla, per vo-luntaris de la policia armada –algu-nes fonts diuen de la Guardia Civil.Volien venjar la mort de companysseus en accions armades anteriors.Tanmateix, quan l’oficial donà l’ordrede disparar sobre el condemnat, re-peteixo sempre segons testimonispresencials, no sonà, com era d’es-perar, una descàrrega tancada queacabés ràpidament amb la vida i el so-friment psicològic del reu. No. Els del’escamot de voluntaris, sense capdubte conxorxats, van anar disparantun després de l’altre, de manera queen Txiki va patir una mort lenta. Amesura que el cos queia anava rebentimpactes de bala. Ignoro si quan varebre el tret de gràcia, ja era mort.Però el cert és que els seus darrerssegons de vida van ser dolorosos. Elseu germà, si no vaig errat, presentcom a testimoni, va insultar, ple d’o-di i de dolor, els de l’escamot.

Aquest detall monstruós, ens in-dica ben clarament, que el règimfranquista, el mes de setembre del1975, no només no havia perdut elcostum de causar dolor i patiment.Sinó que els seus braços executorsestaven assedegats de sang. De fet,aquell 27 de setembre , a més a mésd’en Txiki, tingueren lloc quatre afu-sellaments més. Otaegi, un altremembre d’ETA, va ser afusellat aBurgos, mentre que tres membresdel FRAP, Baena Alonso, SanchezBravo i Garcia Sanz, ho van ser a Ma-drid. Tots cinc van passar a ser co-neguts com els darrers morts deFranco.

Naturalment, i atesa la maneracom s’ha produït la transició de la dic-tadura al règim actual, titllat de mo-narquia constitucional, cap dels res-ponsables d’aquestes morts ha hagutde passar comptes. Ni els jutges queels van condemnar, ni els policies, niels responsables polítics. De fet, le-galment, tant aquests cinc, com an-teriorment, el cas d’en Puig Antich, imolts altres, continuen sent consi-derats criminals, atès que les sevessentències no han estat anul.lades ini tan sols s’ha accedit a fer-ne unarevisió. D’aquesta manera, l’Estat es-panyol és l’únic, si més no a escala eu-ropea, on no s’ha procedit a una de-rogació legal i a una rehabilitació deles víctimes d’un règim que triomfàamb l’ajuda de les potències feixis-tes.

Probablement, una de les raonssubjacents en la no revisió d’aques-tes 5 sentències de mort, rau en l’ac-tuació del llavors Príncep d’Espanya,i successor a la xefatura de l’Estat, envirtut de la Llei fonamental de 1969.

Em refereixo, és clar, a Joan Carlesde Borbó i Borbó. Efectivament, caltenir en compte que ja feia mesos quel’estat de salut del dictador Franco,n’anunciaven la seva mort imminent–que tingué lloc, com es prou cone-

gut, el 20 de novembre. Això féu queja a l’estiu del 1974, Joan Carles as-sumís durant un mes i mig, interina-ment la xefatura de l’estat. Tenintpresent aquest precedent, si tant“demòcrata de tota la vida” era, com

se’ns ha volgut vendre al llarg d’a-quests trenta-dos darrers anys, coms’explica que no mogués un dit perevitar aquestes cinc execucions? TéJoan Carles de Borbó tacades lesmans de sang per activa o per passi-va? Hauria pogut pressionar Franco,amenaçant amb anar-se’n a casa, perexemple. No em consta que res d’aixòfes. Cal tenir en compte que enaquells anys, i contràriament , denou, als relats apologètics de la sevafigura, ningú no donava un duro perla seva consolidació al capdavant dela xefatura de l’Estat, i doncs com asuccessor de Franco. Començantpels propis Estats Units, autèntics va-ledors del règim franquista –conjun-tament amb el Vaticà- des dels acordsdel 1951-53.

Cal també tenir present que l’acti-tud d’una part important de les for-ces anti-franquistes, probablementacoquinades per la reacció repressi-va posterior a la mort per acció d’E-TA, de Carrero Blanco, el primer iúnic president del govern nomenatper Franco, va ser més aviat feble. Aanys llum de la que havia tingut llocarran de les nou condemnes a mortimposades en el procés de Burgos(1970), i que acabaren en indults.Llavors la mobilització a l’interior i al’exterior de l’Estat, fou enorme. Cincanys després, i amb el precedent del’assassinat d’en Puig Antich (1974),res d’això no passà.

Probablement, alguns ja estavenmés preocupats en trobar un bon llocal sol en l’escenari del post-franquis-me, que ja s’albirava i escalfaven elsmotors per passar de la lluita al ca-rrer a la submissió a un full de ruta,que es diu ara, que en gran mesurava estar sempre marcat des de lespròpies elits franquistes. La traïciódels líders, estava servida.

Una execució a Cerdanyola27 DE SETEMBRE! LES ULTIMES MORTS DE FRANCO

Fa trenta-dos anys, el 27 de setembre de 1975, un escamot policial executava a Burgos dos membres d’ETA i tresdel FRAP, que serien les darreres execucions de la dictadura. Aquest crim d’estat s’hauria pogut evitar si el llavorsPríncep d’Astúries, Joan Carles de Borbó, hagués demanat la revisió de les condemnes a mort dels cinc joves

Afussellats. Sánchez Bravo, Baena, García Sanz, Otaegui i Txiqui

REDACCIO

La fiscalia de l'Audiència Nacionalva decidir el passat divendres 14 desetembre obrir diligències per la cre-ma de fotografies de la família reialen el transcurs d'una concentracióque va tenir lloc el dia anterior a laplaça del Vi, davant l'Ajuntament deGirona, per protestar contra lapresència del Rei Joan Carles a laciutat. Segons la fiscalia, els res-ponsables de la crema de les foto-grafies podien ser autors d'un delic-te d'injúries a la Corona.

Arran de la decisió de la fiscaliade l'Audiència Nacional, uns 400membres de diferents col·lectius del'Esquerra Independentista com laCUP, Maulets, JAG o Endavant vantornar a concentrar-se a la plaça delVi en solidaritat amb els indepen-dentistes que van cremar les foto-grafies dels borbons i per protestarcontra la decisió de la fiscalia. En laconcentració, van sentir-se consig-nes com "Els catalans no tenim rei","Jo també cremo la corona espan-yola", "Canya contra Espanya" i "Elborbó, pim pam pum". També vancremar-se un centenar de retratsreials i una fotografia gegant amb laimatge dels monarques espanyols.

De moment hi ha imputades duespersones només pels fets de la visi-ta reial. El militant de les CUP a Ban-yoles Jaume Roure i el jove gironíEnric Stern, de 19 anys i estudiantde Física a la Universitat de Barce-lona. Com ja va fer Roure fa una set-mana, que va ser alliberat sensefiança tot i mantindre’s l’acusaciócontra ell, Stern ha passat a decla-rar per l’Audiència Nacional.

Jaume Roure va reconéixer serl’autor material de la crema d'imat-ges i es va acollir al dret al silenci pelque fa a la identitat de l'altre enca-putxat que va acompanyar-lo a l'ho-ra de calar-hi foc. Finalment aquest,pressumptament Stern, ha estatidentificat pels Mossos d'Esquadrade la mateixa manera que el seucompany Roure: a través de la roba

i comparant imatges prèvies i pos-teriors al fets.

Enric Stern s'enfronta, com el seucompany, a una acusació d'injúriesgreus a la màxima institució de l'es-tat que l'article 490 del Codi Penalcastiga amb un interval de 6 mesosa 2 anys de presó. El jutge que s’en-carrega del cas, Pedraz, en l'escritque va emetre després d'interrogarRoure va argumentar que imputavael banyolí per considerar que cremaruna fotografia dels reis és "inneces-sari i desproporcionat per la forma-

ció de l'opinió pública: l'opinió pú-blica no necessitava que es cremes-sin les imatges, només calia la ma-nifestació sota el lema".

Una tercera persona ha acabat enels tribunals. Es tracta del periodis-ta gironí Jordi Ribot, en aquest cascom a testimoni tot i que podria acu-sar-se’l de negar-se a col·laborar ambla justícia. Ribot va rebutjar facili-tar les fotografies al jutge, segonsAlerta Solidaria, per considerar queera necessària una ordre judicial onse li demanés. Al fotògraf l’assesso-ra Xavier Campà, un advocat delCol·legi de Periodistes de Catalun-ya.

Precisament la Junta Directivadel Col·legi es va manifestar en uncomunicat "contra les pressions po-licials i judicials sobre els fotògrafs".El Col·legi de Periodistes de Cata-lunya considera que la professió hade mostrar el seu rebuig 'perquè elsperiodistes no som confidents poli-cials sinó garants del dret a la infor-mació de la ciutadania'.

Prop de 70 professionals del pe-riodisme van participar en manifes-tació en suport de Ribot i de Rourea Girona, on van plantar les seuescàmeres al terra de la plaça, i vanpenjat pancartes on es podia llegir

"Per la llibertat d'informació i el se-cret professional dels periodistes".

Futures detencionsEl jutge de l'Audiència Nacional Fer-nando Grande Marlaska va demanarla setmana passada als Mossos d’Es-quadra que se li enviés tota la docu-mentació de què disposen de tots elsactes de protesta que hi ha hagut perles detencions.

La fiscalia ja havia advertit quemantindrà la pressió i sol·licitarà elprocessament dels qui protagonit-zin aquest tipus cremes de retratsreials perquè entén, seguint la juris-prudència espanyola, que són cons-titutius de delictes d'injúries a la Co-rona, penats amb fins a dos anys depresó.

La sol·licitud de Marlaska fa es-pecial atenció a la identificació deles persones que van participar enels dos actes de solidaritat amb Jau-me Roura.

SolidaritatEl que anava a ser la típica manifes-tació de protesta davant la visita deJoan Carles de Borbó a Girona haacabat esdevenint una rebel·lió an-timonàrquica en tota regla que haanat trascendint el moviment es-

tricte des d’on va eixir el foc, l’Es-querra Indepedentista, per arreple-gar (a banda de les tradicionals re-cances institucionals i monàrqui-ques) simpaties per moltes bandes.

A banda dels comunicats i lesmostres de suport de tota l’Esque-rra Independentista, dos dirigentsd’Esquerra s’han autoinculpat de lacrema del retrat en solidaritat ambels detinguts. Un fet que ha sigut tit-llat “d’oportunista” pel mateix Rou-re en un comunicat.

Al País Valencià, Estat Valenciàha emès un comunicat explícit desuport, tot i que les mostres de su-port s’estan donant en el si de total’esquerra nacionalista.

La solidaritat i les declaracions derecolzament als independentistesdetinguts arriben de fet des de totl’Estat espanyol. El cas, sumat a lesdenúncies contra la revista El Jue-ves i el periòdic Deia per injúries ala Corona, està provocant una ona-da de rebuig a la monarquia, just enel moment que els mitjans de co-municació estan silenciant una nova“borbonada”: el regal d’un nou Bri-bó, el megaiat de la família reial, queun grup d’empresaris mallorquins liacaben d’oferir a Joan Carles. Enagraïment als serveis prestats.

10 L’Avanç Informació, 28 de setembre de 2007

La crítica als Borbons s’estén comuna flama per tot el territori

DETENCIONS! DOS JOVES ACUSATS D’INJURIES A LA CORONA

La repressió judicial haconvertit el que anava aser la típica manifestacióde protesta davant lavisita de Joan Carles deBorbó a Girona en unauna veritable rebel!lióantimonàrquica

Manifestacions. La repressió per la crema de banderes ha provocat una onada de protestes.

El jutge de l’Audiència Nacional Grande-Marlasca està investigant tots els actes de protesta

La solidaritat i el recolzament als independentistes detinguts arriben des de tot l’Estat espanyol

11COMARQUES L’Avanç Informació, 28 de setembre de 2007

PEP MARTI

Una mena de cort dels miracles.La Zarzuela és un niu d’intrigues,negocis foscos i liaisons perilloses,segons Josep Carles Clemente, es-pecialista en els Borbons i autor delllibre 'El pecado original de la fa-milia real española' (Styria), queacaba d’aparèixer. L’obra té el mè-rit d’aplegar el gros de la informa-ció més crítica apareguda els da-rrers anys sobre els integrants dela família reial, afegint dades al querecopila el memorable ‘Un Rei copper cop” que va editar el periodis-ta Pepe Rei i ara es pot trobar gra-tuïtament a internet. Una de les co-ses que cal agrair al llibre és el seuatreviment. Com a novetat hi ha lamanera desacomplexada com na-rra les suposades infidelitats del reiJoan Carles.

Sempre havien corregut rumorssobre les «sortides» del monarca,que tant havien neguitejat l’anticcap de la Casa Reial, el general Sa-bino Fernández Campo. Aquestfins i tot havia suggerit que JoanCarles canviés el destí de les sevesvacances, Mallorca, per Santander.Però no se’n va sortir.

Marta GayàEl nom de la catalana Marta Gayàés el que apareix més en el llibre.Filla d’una família acabalada de lesIlles, amb do de gents i estil aris-tocràtic, Gayà hauria entrat de pleen la vida del Borbó, de qui s’hau-ria convertit en una mena de musa.Es dedica a la representació demarques de joies i assessora em-preses de decoració en qüestió d’i-matge. La seva discreció va blindardurant algun temps la seva amistatamb el rei. Clemente esmenta al-tres noms en el llibre. Un d’ells ésel de Bárbara Rey, sempre presentquan es parla dels amors del mo-narca i que en algun moment sem-bla que va pressionar el monarcaper aconseguir alguna contrapres-tació.

L’autor narra una llarga absènciadel monarca durant l’etapa del Go-vern de Felipe González. El 1992,estant Fernández Ordóñez a lesportes de la mort, va demanar al lí-der socialista la seva sortida del mi-nisteri d’Exteriors. Javier Solanaera el substitut. Però, de manera

estranya, el nomenament s’ajorna-va enmig dels rumors. En una tro-bada amb periodistes, Felipe Gon-zález va dir de manera enigmàtica:«El rey no está». Finalment, el vanpoder localitzar. Segons l’autor,possiblement estava amb MartaGayà fora d’Espanya.

Amics per sortir correntUn dels capítols més sucosos del lli-bre és el que fa referència a lesamistats del rei, una veritable ga-leria de personatges poc recoma-nables. És coneguda la relació ínti-ma entre el monarca i el desapare-gut Manuel Prado y Colón de Car-vajal. Clemente també esmenta Ja-vier de la Rosa, la relació del qualamb el rei ha estat sempre envol-tada per la rumorologia. De la Rosava ser un dels deu empresaris quevan regalar al rei un Porsche ambmotiu d’un dels seus aniversaris.Sembla que va costar uns 24 mi-lions de pessetes. Es dóna el casque va ser amb aquest cotxe que elrei i la infanta Cristina van patir unpetit accident de carretera quananaven a Vaquèira-Beret. Com ex-plica l’autor, la causa de l’accidentva ser l’excés de velocitat del con-ductor, que no era altre que el ma-teix monarca

Mario Conde és un altre dels quivan tenir accés a palau. En aquestcas, va ser a través d’En Joan, a quiva seduir amb la seva simpatia,aprofitant-se d’una certa soledatque patia. Clemente insinua queConde va pagar l’elevada factura dela clínica navarresa on va morir quimai no va regnar.

Felip, xoc amb el reiEl futur de la monarquia espanyo-la és un enigma. Segons Clemente,

el príncep Felip ha causat moltsmaldecaps als reis. Quan era unjove estudiant, les seves males no-tes van arribar a angoixar els pares,que finalment el van obligar a es-tudiar l’equivalent al COU en uncentre canadenc, on també va per-feccionar el seu anglès, idioma ambel qual es comunica amb la mare.

Del llibre traspua un príncep he-reu molt frívol, envoltat sempre denens pijos de casa bona que se’n vo-len aprofitar. Esmenta molts nomsdels habituals de Felip, entre ellsJavier Hidalgo, un empresari ambfama de tronera que dirigeix Glo-balia, que aplega Halcón Viajes, AirEuropa i Ecuador. En l’entornd’Hidalgo pul·lulen persones comRonaldo, i l’advocat Fernando Gó-mez-Acebo. Un altre amic de fes-tes i de reunions és Javier Merino,marit de Mar Flores, copropietaride Magic, una agència de modelson va treballar Eva Sannum, exxi-cota del príncep. Tot plegat, un es-cenari ben poc seriós.

L'oficial que va embarassar Isa-bel

A El pecado original de la fami-lia real española, s’apunta el nomd’Enric Puigmoltó i de Mayans coma rebesavi de Joan Carles I.En ladissoluta vida de la reina Isabel II,molts van ser els homes que vanpoder penetrar en les habitacionsmés íntimes de la reina. Molts his-toriadors han assegurat que Puig-moltó va ser el pare d’Alfons XII,una tesi que Clemente subratlla.

Enric Puigmoltó i de Mayans vanéixer a Ontinyent, Vall d’Albaida,el 1829 i va morir el 1900. De bonafamília, va ingressar en la carreramilitar i va ascendir dins el cosd’enginyers com un fidel isabelí, elsector més dretà dels liberals. Va

intervenir a Catalunya contra elscarlins en la Guerra dels Matiners,el 1848. La reina el va fer un delsseus favorits i li atorgà el títol deprimer vescomte de Miranda. Des-prés, va heretar el comtat de To-rrefiel. Va continuar la carrera mi-litar després del derrocament d’I-sabel II durant la Revolució de Se-tembre de 1868. Aleshores es vaenrolar en les tropes que lluitavencontra els republicans, fins a arri-bar a general de brigada. Quan elsBorbons van tornar a Espanya el1874, els va servir un altre cop.Però en aquell moment, Isabel II,que vivia a l’exili, estava ja massadesprestigiada per poder ser ac-ceptada de nou en el tron. Per aPuigmoltó, servir de nou la dinas-tia era una manera de posar-se a lesordres del seu fill, Alfons XII, sihem de creure la versió del llibre.Va ser comandant militar de Bar-celona.

La crua ‘guerra’ amb AznarDe tots els presidents del Governque ha tingut Joan Carles, aquellamb qui pitjor s’ha dut ha estat JoséMaría Aznar. A la manca de quími-ca personal entre tots dos, s’hi vaafegir el malestar que el rei sempreva mostrar per l’estratègia d’acosoy derribo del PP enfront FelipeGonzález, amb qui el monarca sesentia molt còmode. Amb moltesdecisions d’Aznar, el rei hi discre-pava, com va passar en la crisi dePerejil, que Joan Carles veia peri-llosa per a les relacions amb el her-mano de Rabat. Després que LaZarzuela tapés la imatge d’una en-trevista d’Aznar amb Bush amb l’a-nunci del casament de la infantaCristina, Aznar ja no li consultariamai més els nomenaments militars.

BORBONS! UNA MONARQUIA QUESTIONADA

Un nou llibre espolsa tots els draps bruts del rei Joan CarlesDes d’amistats ambnegociants de pocasolvència fins aaventures sentimentals,amb Marta Gayà alcapdavant, passant perintrigues per entrar enel cercle del monarca,La Zarzuela hi surtesquitxada

Nomenat per Franco. Joan Carles amb el seue padrí polític.

Hi ha espais que, pel que siga,situen les nostres vivències

en un lloc físic, però també enun d’emocional. El record filaexperiències que ens han dut onsom, que ens han fet com som.Quan naveguem a la deriva pelmón, sovint girem la mirada capa aquests indrets, que ens fan debruixola, ens marquen d’on ve-nim com un estel de foc als ulls.Aquests indrets estableixen lli-gams entre les persones. Lligamsde solidaritat; no aquesta con-demnada a una solitària buidorde contingut, sinò una solidaritattangible, que parteix del treball,de la il·lusió i d’hores dedicadesa una causa. Avui en dia les cau-ses són condemnades per la postmodernitat a l’oblit, però nosal-tres ens hi implicàrem fins lescelles. Evidentment parle del Te-rra, a Benimaclet. El Terra, des-prés de tants anys, corre perill.Com sempre, l’especulació volacabar amb aquest somni. Comsempre, hi ha companyes quedediquen el seu temps, feina iimaginació a donar continuïtatal projecte. Durant anys el Terraha fet honor al seu nom i s’ha im-plicat amb les lluites veïnals i elsdiferents moviments socials dela ciutat de València i dels PaïsosCatalans. A més, ha alimentat lesconsciències i els estòmacs delpoble en lluita de manera econò-mica i deliciosa (gràcies Potxo icia). La carta del Terra és unadeclaració d’amor cap al nostrepaïs (qui no ha tastat els entre-pans Campanar, Mariola, Fustero Cabanyal?), amb una cuinasenzilla, però plena de sabor icaràcter.Nombroses idees i lluites s’hantrobat al Terra durant anys: sin-dicats, vells lluitadors maquis,indígenes, joves, estudiants,agrupacions de dones, ecologis-tes, immigrants, poetes, cantau-tors i gairebé una infinitat mésque m’és impossible anomenar.Aquests espais del cor són vitalsper a les nostres vides, ens arti-culen com a poble més enllàd’abstraccions i ens ubiquen enuna praxis diària de solidaritat,tendresa, i treball. Locals com elTerra, el Racó de la Corbella, laPepika al Cabanyal, o Ca Revolta( amenaçada, perseguida i tirote-jada pels feixistes de carrer o elstecnòcrates ), entre d’altres, hangenerat un vertader teixit socialde resistència i pensament crític,en moments de subdesenvolupa-ment mental a la nostra ciutat.Aquesta és la València optimista,lluitadora i rebel. Aquesta és laValència que estime.! ! !

+info: desdelilla.blogspot.com

Des de l’illa

Terra

MARC PERIS Professor

COMARQUES12 L’Avanç Informació, 28 de setembre de 2007

Drets

! Donar-se de baixa del’Església a València ésgairebé impossible. De les67 peticions d’apostasiaque ha tramitat enguanyl’Agència de Protecció deDades, el cent per cent haestat denegat per l’Arque-bisbat de València. La cú-ria local argumenta queles partides de bateig te-nen un valor històric, men-tre alhora les esgrimeixenper demanar-li més sub-vencions a l’Estat.

Cap apostasia a València

! El judici contra els qua-tre activistes acusats decausar desordres i atacarla policia a la manifestacióantifeixista del 2 de marçde 2002 a Russafa, co-mençarà aquest 16 d’octu-bre. Els processats s’en-fronten a la petició de laFiscalia d’una condemnade quatre anys de presó i40.000 euros per a totsells. Mentre dure el judici,hi ha convocada una con-centració des de les 9,30del matí a les portes de laCiutat de la Justícia.

Fiscalia dura ambl’antifeixisme

! La diputada d’EU IsauraNavarro li ha presentat alGovern espanyol una bate-ria de preguntes sobre lesamenaces que els lectorsde la web de L’Avanç hanestat rebent des d’IPs rela-cionades amb les forcesde seguretat de l’Estat.Dies abans, responsablesdel periòdic van poder reu-nir-se, junt amb GlòriaMarcos, amb el subdelegatdel Govern a València perdenunciar els fets i exigiruna investigació.

Les amenacesarriben a Madrid

! La policia va rebentar eldissabte 15 de setembreuna concentració delcol!lectiu "Ciutadans delmon" davant el centred'internament de l'Avingu-da doctor Waskman deValència per denunciar laprivació de llibertat demés d'un centenar de per-sones. Els agents vanarrencar-li la càmera de fo-tos a un dels concentrats iel condugueren a de-pendències policials.

Abusos policialsa un acte pacífic

REDACCIO VALENCIA

La Generalitat valenciana ha de-cidit no donar treva a Acció Cultu-ral del País Valencià (ACPV) i li hadonat un ultimàtum de deu dies hà-bils per tancar els repetidors quepermeten les emissions de TV3.Acció Cultural va rebre el passat 24de setembre un comunicat oficialdel Govern autonòmic en què se liadverteix que, si no compleix l'or-dre en aquest termini, "es proce-dirà a l'execució forçosa de la re-solució". El passat 10 de setembre,el Govern del PP va anunciar quedesestimava el recurs d'Acció Cul-tural contra la resolució que li im-posava una sanció de 300.000 eu-ros i instava a cessar les emissionsde TV3.

L’entitat que presideix EliseuCliment ja ha anunciat que no estàdisposada a cedir al nou xantatgedel Govern valencià.

Per portar a terme l'execucióforçosa, la Generalitat ha de de-manar permís per accedir a les ins-tal·lacions reemissores als jutjatsdel contenciós administratiu deValència, Alacant i Castelló.

En el cas d'aconseguir el vist iplau dels tribunals, la visita delsoperaris a les instal·lacions d'AccióCultural es faria pocs dies abans dela data simbòlica del 9 d'octubre.El primer intent de censurar TV3va produïr-se al voltant del passat25 d'abril, la qual cosa dóna unaidea del caràcter polític de l'asset-jament.

Objectiu: Acció CulturalEl Govern espanyol i les Generali-tat valenciana i catalana estan ne-gociant la reciprocitat de TV3 i Ca-nal 9 a les respectives comunitatsautònomes. Unes negociacions quesegons totes les parts marxen perbon camí. L'acord mantindria TV3al País Valencià però deixaria enl'aire la continuïtat de la resta decanals de Televisió de Catalunya ala TDT valenciana.

L’executiu de Camps ha volgutdesvincular en tot moment aques-tes negociacions del conflicte obertamb Acció Cultural. La tesi és que,independentment de l’acord a quès’arribe, les emissions actuals sónil·legals i esdevenen una infraccióadministrativa que cal multar i po-sar-li punt i final.

L’estratègia suposa un atac fron-tal contra Acció Cultural, amb TV3com a excusa argumental. El majorque mai abans havia patit l’asso-ciació cultural per part del PP. Alcapdavall, a la clausura dels repe-

tidors que l’entitat va posar en fun-cionament i manté gràcies a l’es-forç dels seus socis i el recolzamentd’una part de la societat civil, calafegir la multa de 300.000 eurosque hauria de pagar si la justícia lidóna finalment la raó a Camps.

Solidaritat En el pols permanent amb la Ge-neralitat Valenciana, l’entitat no estroba sola. A les mocions a favorseu i de TV3 aprovades per cente-nars d’ajuntaments de tot l’àmbitlingüístic s’han d’afegir les mostresde suport de desenes d’entitats,personalitats i ciutadans del nostrepaís rebudes en les darreres set-

manes.“La resolució del govern au-

tonòmic valencià significa una con-culcació dels més elementals dretsdemocràtics, un atac a llibertatd’expressió i a la pluralitat infor-mativa sense precedents a l’Euro-pa occidental, i una agressió a lallengua”, expressa l’organització enun comunicat on anuncia que enpocs dies farà públiques les inicia-tives que posarà en marxa per com-batre l’assetjament. Mentre, alsdespatxos de la Generalitat escompten els minuts perquè arribel’hora de desconnectar TV3. ! ! !

+info: www.acpv.net

Activista i editor. Les activitats d’Eliseu Climent incomoden el Partit Popular.

Mentre que el primer ultimàtum va ser pel 25 d’abril, el nou atac del Consell coincideix amb el 9 d’octubre

El Govern valencià pretén mantenir l’assetjament a Acció Cultural al marge de quin siga l’acord per rebre el senyal de TV3

ASSETJAMENT! LA LLIBERTAT D’EXPRESSIO EN PERILL

Ultimàtum a Acció Cultural pertancar els repetidors de TV3

Amb l’excusa de les emissions, el govern de Camps tracta d’enfonsar l’entitat culturald’Eliseu Climent, considerada des de fa molts anys com la béstia negra del Partit Popular

Des que el Partit Popular és a lesinstitucions valencianes, la relaciód’aquestes amb Acció Cultural hanestat d’assetjament constant. Amés de negar-li subvencions, li van-denegar el permís per celebrar elspremis Octubre a la Fira de Mos-tres. També han vetat els concertsdel 25 d’abril a la plaça de bous deValència i han posat mil entre-brancs per a la posada en marxa del’edifici El Segle. L’entitat i EliseuCliment s’han convertit en les bés-ties negres del Govern valencià,que ha fet seu l’odi de la dreta anti-catalanista cap a una de les orga-

nitzacions que més han fet per larecuperació de la llengua al nostrepaís. A banda de les diferènciesideològiques, no li perdonen havermuntat els Casals Jaume I arreu delterritori valencià i les mobilitza-cions que va impulsar al 1995 perevitar que Eduardo Zaplana arribésa la presidència de la Generalitat.Les emissions de TV3 també vanser objecte de persecució per partdel predecessor de FrancescCamps en el que va ser una guerraper les audiències del futbol, ambepisodis de sabotatge per part d’o-peraris propers a la Generalitat.

En el punt de mira del Govern valencià

LLUIS ADELL

A finals dels anys 70 Andy Warholva predir que en el futur tothom tin-dria dret a quinze minuts de fama ala televisió. Amb l'actual Canal 9,això és senzillament impossible. Latelevisió pública valenciana estàpermanentment vetada per als sec-tors socials que desentonen amb laValència triomfal del PP. Més enca-ra per qui s'atrevisca a protestar.

Front a la censura i la manipula-ció permanents, hi ha col·lectiusque es neguen a la resignació i apro-fiten les escletxes que puga oferir-los la televisió valenciana per donara conéixer les seues reivindicacions.Aquest és el cas d’un grup de jovesque van ser convidats a la taulad’ERPV al dinar de les darreres Pa-elles Internacionals de Sueca. Al

veure una locutora de Canal 9 par-lant davant la càmera, una jove vaalçar-se de la taula i va situar-se alcostat de la periodista amb un car-tell improvisat on posava “Sí a TV3”.Els pocs segons que el realitzador d’‘A la fresca”, el programa que feia ladesconnexió en directe, va perme-tre que es pogués veure l’escena,constitueixen el temps màxim queuna opinió favorable a les emissionsde TV3 ha aparegut en les pantallesde la televisió valenciana. L’episodiacabà en trifulca amb els assistentsdel PP, que llençaren tovalloles alsjoves i amb una actitud xul·lescaproferiren amenaces de mort con-tra la protagonista de l’acció.

Trencant el silenciNo és la primera volta que l’enginydels silenciats trenca el discurs mo-nolític d’un ens que ha acabat con-vertit en televisió de partit. Les des-connecions en directe constituei-xen l’àmbit ideal per colar imatgesno planejades per Canal 9. Així,s’han pogut sentir protestes i pan-cartes en alguns directes del Tele-notícies 9. Els programes realitzatsen exteriors també conviden a lasubversió informativa Aquest va serel cas de ‘Canta, Canta’, un progra-

ma de karaoke presentat per MariaAbradelo a mitjans dels anys 90 onen algunes gravacions els realitza-dors havien de fer veritables vir-gueries tècniques perquè no se sen-tiren els crits ni es veieren les pan-cartes dels joves independentistesque voltaven l’escenari. Hi ha altresestratègies, com portar samarretes

amb missatge als platós dels estu-dis de Burjassot. Una de les darre-res veus lliures que hi havia a laTVV, el programa ‘Solidaris’, acabade botar de Punt 2 després de deuanys en antena. El pecat: haver-seatrevit a donar-li veu als immigrantsque vivien baix del pont del llit delTúria.

13COMARQUES L’Avanç Informació, 28 de setembre de 2007

Censor. Regidor del PP fent d’indignat editor de continguts de Canal 9

Comunicació

! Acaba d’aparéixer unnou diari electrònic en va-lencià, Pàgina26.com. Sor-git de l’entorn del Bloc deConvergència (corrent cen-trista del Bloc), aquestmitjà, encara en períodede proves, aposta per unmodel d’informació gene-ral amb més informacióinstitucional i econòmicaque de reivindicació políti-ca, un espai que estavaper cobrir a l’internet envalencià.

Neix un nou diaridigital en valencià

! El diari de Mediapro, ‘Pú-blico’ ja ha vist la llum. Dis-senyat pels mateixos au-tors del redisseny de l’Avui,tractarà de fer-li la com-petència per l’esquerra albuc insígnia del grup Prisa,el diari El País i guanyarlectors entre el públic jovei compromès. Amb un preude venda de 50 cèntims iDVDs de promoció, se l’a-cusa d’estar al servei deZP. El temps dirà.

A El País li surtun competidor

Combatent el silenciCENSURA! ESTRATEGIES PER FER-SE SENTIR A CANAL 9

El vet i la manipulaciópermanents a Canal 9 de col!lectius i reivindicacionscontràries al PP,provoquen accionsinformatives com la queva ocórrer a Sueca

15EN IMATGESL’Avanç Informació, 28 de setembre de 2007EN IMATGES14 L’Avanç Informació, 28 de setembre de 2007

Arrels’07 Aplec per la terraARRELS

Des del Col·lectiu Arrels con-siderem tot un èxit la partici-pació multitudinària a l'Aplecper la Terra celebrat a Xàbiaels dies 17 i 18 d'agost.

Tots els actes van comptaramb molta gent. Començantper divendres i, malgrat l'a-menaça de la pluja,, més de300 persones arribaven alParc Montaner, on estava ha-bilitada la zona d'acampada.Ja per la nit, 600 persones esvan donar cita a la Plaça del'Església per tal d'assaborirl'espectacle que oferiren Bu-rrera Comprimida, Miquel Gili Feliu Ventura.

Les activitats de dissabtecomençaren amb 2 actes quevan plenar el saló d'actes dela Casa de Cultura: una xe-rrada sobre agriculturaecològica i per la tarda l'actecentral, una taula rodonaamb presència de col·lectiuscom Runar, Acció EcologistaAgró, Veïns de Parcent, No al'Alta Tensió per la Valldigna,etc, on es va apostar per launió de tots els col·lectius,

mobilització i persistència enla lluita diària, per tal de de-fensar el nostre territori i lanostra cultura, tenint semprepresent que és possible con-seguir-ho, com il·lustren elsexemples nombrosos de pa-ralitzacions de PAIs.

A les 7 de la vesprada sor-tia una cercavila des de lazona d'acampada fins a laplatja de la Grava on, a les 8,va tindre lloc una cadena hu-mana baix el lema "SALVEMEL LITORAL VALENCIÀ, NOA L'AMPLIACIÓ DELPORT". L'afluència i la res-posta dels veïns va ser con-tundent, 3000 persones vanomplir la platja i van escoltarels manifestos d'Arrels i d'al-tres col·lectius en contra del'ampliació del Port de Xàbia.

Per la nit, a les 21:30 s’o-brien les portes de la pistad'atletisme del Graüll, que esconvertiren en un corredorcontinu de gent fins a arribara un aforament de més de3000 persones. La nit la vananimar Pinka, Aspencat, LaGossa Sorda, Obrint Pas i In-sershow, en un concert que

s'allargava fins a les 5:30.Hem de destacar que no hi

va haver cap incidència du-rant els dos dies de l'Aplec i,per tant, el balanç ha de serpositiu i complet.

Arrels de la Marina, conti-nuarà plantant cara als espe-culadors, i els fons amb elsque contem es destinaran acobrir les despeses que açòsupose, tant a nivell de mobi-litzacions socials com d'ac-cions judicials. Seguirme aixípromovent l'esperit de l'A-rrels.

Sols ens queda agrair alpoble de Xàbia la bona acolli-da, destacant als comerçoscol·laboradors. Especial-ment, agrair a Vicent Buigues(tècnic de l'Ajuntament deXàbia) l'ajuda desinteresadaque ens ha brindat i sense elqual ningun dels dos anyss'haguera pogut fer l'Aplec.Gràcies també als mitjans decomunicació que ens han do-nat cobertura, molt especial-ment a Ràdio Pego.

I gràcies a tota la gent queheu participat, vosaltres tam-bé formeu part de l'èxit.

COMARQUES16 L’Avanç Informació, 28 de setembre de 2007

Poder

! Quan encara no ha pas-sat ni un any de la reformaestatutària que pactarenpopulars i socialistes, leshosts de Camps han des-cobert que si la Generali-tat no rep més diners del’Estat és, en part, pel nouEstatut d’autonomia. AraCamps demana incorporaruna disposició adicionalque permeta que les inver-sions arriben de forma"equitativa" d’acord amb elcriteri de població.

El PP s’arrepen-teix de l’Estatut

! Les trifulques a EU s’hantraslladat a la direcció fe-deral d’IU, on la portaveudel grup parlamentari delCompromís Mònica Oltraha aconseguit ser membredel Consell Polític per undia. Expulsada d’EU, la di-recció de Llamazares noreconeix la mesura. La set-mana passada va donarun pas enllà incorporant-laal màxim òrgan de direccióentre congressos, però elsecretari d’Organització,proper al PCE, ha deixat ensuspens l’operació.

La bronca a EUarriba a Madrid

! Aquesta setmana comen-cen les obres del circuit deFórmula 1 a València, en-voltades per un secretismeabsolut pel que fa al seuimpacte ambiental, el plade contractacions i les mo-dificacions que podrien al-terar el PGOU. Diverses en-titats valencianes, en-capçalades per Compromíspel Territori, li han exigit persegona vegada consecuti-va a la Generalitat que lesdone a conéixer, peròaquesta s’hi nega.

La F1 oculta lesseues dades

! Els temps estan canvianten el mercat immobiliarivalencià. Primer va caureAstroc, l’empori de l’em-presari amic del PP d’Enri-que Bañuelos, i ara acabade fer-ho Llanera. Ambdú-es empreses representa-ven el rostre més depreda-dor de l’urbanisme valen-cià. Van fent-se d’or com-prant sól no urbanitzableque posteriorment era re-qualificat, i ara el negociha deixat de rutllar.

Llanera segueixel camí d’Astroc

JORDI CONESA SENTIS VINAROS

Vinaròs vol el projecte Castor. Així hoha expressat el seu alcalde Jordi Ro-meu (PSPV-PSOE) com la oposició(PP). Això sí, sempre que es canvie laubicació inicial de la regasificadora (laplanta terrestre del projecte). Perpart de l’Ajuntament hi ha un interésmanifest en que la planta s’ubique enterrenys de Vinaròs, tot i que siga latotalitat del territori del Sénia qui ensúrtiga perjudicat. O he de dir bene-ficiat? Els polítics vinarossencs no vo-len deixar perdre el sucós beneficieconòmic que suposa el projecte Cas-tor. Tot i que és un projecte que, derealitzar-se, a banda d’afectar en ma-jor o menor mesura gran part de lesactivitats de la zona (l’agricultura, lapesca i el turisme), representa tot unatemptat als valors paisatgístics delterritori situat a les dues ribes del riuSénia. A banda hi hauran les reper-cussions mediambientals, tot i que elspromotors del projecte, com acostu-ma a passar, minimitzen la contami-nació i els perills que comporta unainstal·lació d’aquestes característi-ques. I després del Castor, quan el te-rritori ja haja estat “violentat” de talmanera, qui sap quants altres projec-tes arribaran.Perquè si alguna cosarepresenta el projecte Castor és eltrencament amb tots els potencials decreixement que actualment tenen lesTerres del Sénia. Crec que els políticsde Vinaròs demostren tenir molt pocaconsciència de territori quan es trac-ta d’un projecte que tindrà una afec-tació general sobre tots els municipisdel Sénia. Que la Taula del Sénia noes pronuncie en contra de dit projec-te (diuen que senzillament no es pro-nuncia) és fruit d’eixa, permeteu-mela expressió, misèria política. I això nohauria de sorprendre als que conei-xem la realitat vinarossenca, amb unaacció de govern que destaca per laseua negligència, arbitrarietat, faltade criteri, tràfic d’interessos i peratemptar contínuament contra laqualitat de vida i el benestar dels seusconciutadans.

ANALISI! BENEFICI O PERJUDICI?

Un projecte gasístic recolzat per Psoe i PP amenaça les terres del Sénia

" Mig miler de vehicles van partici-par el passat diumenge 16 de se-tembre en una marxa lenta convo-cada a Vinaròs per la PlataformaCiutadana en Defensa de les Te-rres del Sénia.

" La marxa va començar a les 10del matí, des del Centre Cívic d'Al-canar, va seguir la N-340 fins a Vi-naròs, per donar la volta i anar finsa Sant Carles de la Ràpita. L'accióreivindicativa va acabar a les 13 h.a Alcanar.

" Durant prop de dues hores hi vahaver retencions a la N-340, en unsentit i després en l'altre. Els cos-sos de Guàrdia Civil, Policies Localsi Mossos d'Esquadra van dirigir eltrànsit en els punts conflictius, sen-se que s'haja de destacar cap inci-dent.

" Durant La citada Plataforma s'o-posa al Projecte Castor i continuaràles accions en defensa del territoridel Sénia, nexe d'unió entre Cata-lunya i el País Valencià.

MARXA CONTRA EL PROJECTE A VINARÒS

Mobilitzacions

Marxa lenta. Va provocar retencions a la N-340

Ala gent que vivim entre Cata-lunya i el País Valencià se’ns

vol imposar un macro-projectede dipòsit submarí: el projecteCastor. Aquest projecte repre-senta una greu agressió pels pe-rills que comporta, per l’afecta-ció i l’hipoteca de futur que tin-dria sobre tots els sectors econò-mics que intenten desenvolupar-se al territori i per ser un atemp-tat al nostre medi, la nostra saluti seguretat, i als valors naturals ipaisagístics a l’entorn del riu Sé-nia. El projecte vol aprofitar elsantics jaciments petroliers da-vant la costa per emmagatzemar-hi 1’3 bilions de metres cúbics degas presuritzat (600 vegades mésimflamable que el gas liquat),una estació regasificadora te-rrestre (d’una extensió equiva-lent a 18 camps de futbol, ambdos fumerals de 50 m. d’altura iun cremador de 60 m.) i totes lesconduccions marines i terrestresque unirien el dipòsit, la estacióregasificadora i la xarxa estatalde gasoductes. Per tot això, perla seua proximitat a nuclis ur-bans i per tot el que a més a méspot comportar la realització delprojecte Castor, la Plataforma enDefensa de les Terres del Sénia,atenent als valors del territori, lasalut i la seguretat de les perso-nes, en defensa de l’agricultura ila pesca, per un desenvolupa-ment sostenible i respectuósamb el medi, ens oposem a la to-talitat d’un projecte que durantmés de deu anys s’ha estat ges-tant d’esquenes a la ciutadania.

Manifest

No al Projecte Castora les Terres del Sénia

PLATAFORMA EN DEFENSADE LES TERRES DEL SENIAplataformapelsenia@gmail.com

17COMARQUESL’Avanç Informació, 28 de setembre de 2007

ENCARNA CANET

El passat dissabte unes 200 perso-nes van participar en la SegonaConcentració Antitaurina d’Alge-mesí (Ribera Alta), convocada pelCol·lectiu Folgança, un col·lectiuque porta anys celebrant en aques-ta població unes festes alternatives,més culturals i menys sanguinàriesque les organitzades per l’Ajunta-ment, finançades amb diners detota la ciutadania. Aquesta concen-tració va rebre el suport actiu del’assemblea del Moviment de De-fensa de la Terra (MDT) de Valèn-cia.

Les “becerrades” o curses de ve-dells se celebren en setembre du-rant les festes del municipi i con-sisteixen a deixar anar a la plaça debous entre cinc i deu vedelletes de-pocs mesos de edat. Una part defesters i festeres, gent molt jove,

van picant elsanimalets amb ban-derilles i arpons d’acer mentreaquests xisclen desesperadamentintentant escapar-se. Finalment,cauen a terra mig morts i amb con-vulsions mentre u ngrapat de fes-ters i festeres riuen i es diverteixencompletament beguts.

És molt poca la gent d’Algemesíque acudeix a aquestes festes san-guinàries, on determinats individustorturen i maten uns animals inde-fensos per diversió. Tal comfeial’anterior consistori, a mans delPSOE, l’actual, a mans del PP, con-tinua mantenint aquesta “festa”.

Es tripliquen els assistentsCal destacar que la convocatòria an-titaurina d’enguany ha estat un èxitperquè malgratles amenaces i la in-tensa pluja, s’ha triplicat el nombrede persones participants (ambcla-ra majoria de dones) vingudes d’Al-

gemesí, de la Ribera, de València,de les Terres de l’Ebre i fins i tot unadelegació d’Euskal Herria.

Juntament amb la concentraciócontra el maltractament animal vaaparèixer un grup de festers i fes-teres que, com si d’una diversió mésde les festes és tractés, es dedica-ren aprovocar les persones con-centrades amb passada de torero ia insultar violentament i deixaranar tot tipus d’improperis amb elgot de alcohol a la mà. Aquest gru-pet violent de festers i festeres esdividien entre jovenets en edat decursar l’ESO que cantaven el“Viva

Espanya”, mentre que els i les an-titaurins feien sonar la Muixeranga(originald’Algemesí), i homes ja en-tradets en edat amb puro i panxaprominents, que bramaven agres-sivament donant exemple a la jo-venalla. Cal destacar que també hihavia molta policia, espanyola peròtambé local, el cap de la qual esta-va molt acalorat.

Sortosament, les persones parti-cipants en la concentració pel seucomportament exemplar en res-pondre amb dignitat a les provoca-cions del grupet violent i al llança-ment d’objectes sense identificar.

ALGEMESI! FESTES SALVATGES

Dues-centespersones participena la II ConcentracióAntitaurina

Per segon any consecutiu les ‘becerrades’ d’Al-gemesí apleguen un munt de gent antitaurinaper protestar per la celebració de les festes

A la plaça. Els bous d’Algemesí

Antifa

! Al crit d’“Arriba España”,quatre homes van agredirla setmana passada el capde llista del Bloc a Mislata,Santi Rosado. L’agressióes produeix dies setmanesdesprés que la jutgessa deMislata absolguera Espa-ña 2000 per haver penjatal fòrum de la seua webles dades de Santiago ins-tant a que se li fera “unavisita”. A l’eixida dels jut-jats, J.L. Roberto va dir-lique es veurien prompte.

Apallissen unmembre del Bloc

! Un any més, la formacióEspaña 2000 ha obtingutel permís de la Delegaciódel Govern per celebrar elDia de la Hispanitat pelscarrrers de València ambuna manifestació d’exhal-tació espanyolista. L’actecomptarà amb tots els ele-ments que acompanyenles manifestacions del par-tit del líder ultradretà J.L.Roberto: jura de banderacol!lectiva, els sons de lesValkíries de Wagner (elcompositor preferit de Hi-tler) i una nodrida presèn-cia de caps rapats portantuna bandera gegant.

Nova mani ultraper al 12-O

COMARQUES18 L’Avanç Informació, 28 de setembre de 2007

ANNA COLL VALENCIA

El 26 de setembre de 2007 seràuna data que restarà per sempreen la memòria sentimental dels se-guidors granotes. Es tracta del diaen què el Congrès espanyol va re-conéixer la validesa de l’únic tro-feu que l’humil Llevant U.E. pos-seeix en el seu palmarès: la Copade la República que -per a majorglòria- va arrabassar-li el 18 de ju-liol de 1937 a qui després ha estatl’etern rival, el València C.F. Des-prés vindria el franquisme i amb elll’eliminació de qualsevol referèn-cia al trofeu, que va desaparéixerdel mapa com si mai hagués exis-tit.

Han calgut cinquanta anys per-què aquesta Copa invisible siga tin-guda en compte per les autoritats.

La diputada d’EU Isaura Nava-rro, premiada l’any passat per lapenya granota Tòtil pel seu llevan-tinisme, va presentar al Congrèsuna proposta de resolució que lidemanava als seus companys quereconegueren l’oficialitat del títol.La moció, que va ser aprovada perunanimitat, va rebre el suport delPartit Popular gràcies al diputat Vi-cente Martínez Pujalte, que ha si-gut vicepresident del Llevant. Noobstant això, el Psoe ha imposatuna clàusula que supedita el reco-neixement oficial del títol al quediga la Lliga de Futbol Professio-nal.

Tot i que es dóna per fet que elpronunciament serà favorable alLlevant U.E., la condició franquis-ta de molts del dirigents de la Lli-ga espanyola podria donar unasorpresa d’última hora i obligar aguardar el cava a la nevera. LaCopa de la República de 2007 vacelebrar-se en el bàndol republicàen plena guerra civil, i a banda d’unreconeixement esportiu per amolts seguidors granotes la seuaoficialitat significa un reconeixe-ment a la II República.

Equip guanyador. La Copa també és coneguda com de l’Espanya lliure

RECONEIXEMENT! DESPRES DE 50 ANYS

El Psoe deixa la Copade la República enmans de la Lliga

La Lliga és un cau de franquistes que, tot i la unanimitat del Congrès, podrien negar-se a reconéixer el títol

19COMARQUESL’Avanç Informació, 28 de setembre de 2007

Lluites

! Els brigadistes rurals deValència han dit prou. Elpassat dijous 27 de setem-bre van fer una vaga dequatre hores en protestaper la política forestal i la-boral de la Diputació. Esqueixen que existeix un plamultimilionari que preténacomiadar 276 persones isubstituir-les per treballa-dors temporals ambmenys formació. El pla co-pia el model gallec, que haacabat sent un desastre.

Els brigadistesrurals diuen no

! En precampanya electo-ral Camps va dedicar unapartida pressupostària de65,4 milions d’euros a aju-da internacional i va des-plegar una campanya pu-blicitària anunciant queera la primera autoritat del’Estat que complia amb el0,7. A l’agost, però, la mei-tat d’eixos diners ha sigutdesviada a altres activi-tats, com ara la Copa Amè-rica. Setanta-dues ONG va-lencianes se senten esta-fades, parlen de colapse iexigeixen els diners.

La Copa Amèricaes menja el 0,7%

! La lluita al Cabanyal con-tinua. La setmana passa-da veïns del barri van reha-bilitar simbòlicament unsolar de 500 m2 com ac-ció de protesta davant del’abandonament que l’A-juntament de Rita Barberàté per a la zona, on hi hadesenes de solars sem-blants. Armats amb pales,guants i amb l’ajuda d’untractor, els veïns “urbanit-zaren de forma subsidià-ria” un solar prop del futurbulevar de sant Pere.

Solar ‘alliberat’ al Cabanyal

! La Universitat Comunistadels Països Catalans,<www.universitat.cat>,proposa estudis de quatreanys de durada sobre teo-ria marxista que es desen-voluparan al llarg de dife-rents dissabtes i pretén es-devenir una eina de l’Es-querra Independentistaper a millorar la formaciópolítica per a totes aque-lles persones interessa-des. El primer curs tindràlloc enguany.

Arriba la Univer-sitat Comunista

REDACCIO VALENCIA

L’inici de curs ve marcat un any mésper la manca d’interés per part del’Administració valenciana de pro-moure l’ensenyament en valencià.Aquest curs tan sols el 24,9% delsalumnes d’Infantil, Primària i Se-cundària tenen l’oportunitat d’estu-diar en valencià. A infantil i Primà-ria el percentatge és d’un 30% i, a se-cundària, d’un 17,7%.

Segons Diego Gómez, presidentd’Escola Valenciana, “les dades sónbaixes si es té en compte que a no-vembre la Llei d’Ús i Ensenyamenten valencià acomplirà 25 anys i querespecte al curs passat només haaugmentat en un punt el nombre dematriculats en línies en valencià”.

Més de la meitat de col·legis d’In-fantil, Primària i Secundària no ofer-ten ensenyament en valencià.

Tal com indica el president d’Es-cola Valenciana, “una de les claus perpotenciar l’ensenyament en valenciàés promoure activament des de l’Ad-ministració la creació de més líniesd’ensenyament en valencià”. Enaquest sentit, dels vora 2000 col·le-gis públics i privats d’Infantil i Primà-ria existents, 774 oferten línies d’en-senyament en valencià, és a dir,menys de la meitat. Pel que fa a se-cundària l’oferta encara és més bai-xa, dels quasi 800 centres sols 295donen l’oportunitat de matricular-seen valencià. En aquest sentit, DiegoGómez apunta que dels centres queoferten l’ensenyament en la nostrallengua per majoria aclaparadora sónpúblics, ja que l’ensenyament privati concertat no mostra cap interés i laConselleria d’Educació tampoc prencap iniciativa per tal que s’impliquen.

Així mateix, Escola Valenciana varealitzar fa uns mesos la campanya‘Matricula en futur, matricula en va-lencià’, que va tindre una àmplia di-fusió a través dels mitjans de comu-nicació i que va comptar amb lacol·laboració de Núria Roca per tald’informar els pares i mares sobre elsavantatges de matricular els fills envalencià i sobre els passos a seguirper a fer-ho, ja que des de la Conse-lleria d’Educació no s’ha fet cap ti-pus de promoció en este sentit deforma seriosa.

“He matriculat el meu fill en va-lencià i ara em diuen que no pot ser”

Aquesta frase és habitual entremolts pares i mares que matriculenen valencià els fills a Infantil. Peraixò, Escola Valenciana està posanta disposició dels pares i mares queho sol·liciten assessorament jurídicpel fet que s’estan donant casos de

sol·licituds de matriculació en va-lencià que no s’han acomplert.

L’exemple del col·legi públic VillarPalasí de Sagunt n’és ben clar, 15alumnes que havien sol·licitat l’en-senyament en valencià es van que-dar fora i gràcies a la pressió dels pa-res i mares assessorats per l’advocatd’Escola Valenciana han aconseguitque es cree una nova línia d’ensen-yament en valencià per acollir els xi-quets i xiquetes que volen estudiaren la nostra llengua.

Per una altra banda, la Conselle-ria d’Educació s’ha negat a obrir unaaltra línia d’ensenyament en valen-cià al col·legi 9 d’octubre d’Alcàsseri, com a conseqüència, de les famí-

lies que havien escollit la matricula-ció en valencià, 15 s’han quedat forai obligatòriament els seus fills han ha-gut d’incorporar-se a una línia en cas-tellà on només hi havia 7 alumnesque l’havien sol·licitat.

A Secundària s’afegeix una altraproblemàtica pel fet que l’Adminis-tració valenciana no exigeix la capa-citació en valencià al professorat. Enconseqüència, molts alumnes matri-culats en línies en valencià pateixenirregularitats de professors que esneguen a donar la classe en valenciài inclús a seguir llibres de text escritsen valencià. ! ! !

+info: www.fev.org

Escola Valenciana. Pancarta del 25 d’abril.

Educació s’ha negat a obrir una altra línia en valencià al col!legi 9 d’Octubre d’Alcàsser, malgrat la demanda

A Secundària s’afegeix el problema quel’Administració no exigeix capacitació al professorat

EDUCACIO! EL VALENCIA, MARGINAT DE NOU

Més de la meitat de l’oferta delnou curs escolar és en castellà

El valencià és futur malgrat la manca de política lingüística de la Generalitat valenciana. Un any més hi ha més demanda de matriculació en valencià que oferta als centres.

En ple debat sobre l’assignaturad’Educació per la Ciutadania, quel’Església i el PP no volen veure nien pintura, Camps ha tingut unaocurrència: que al País Valenciàs’impartisca en anglès. Així elsalumnes aprofitaran per reforçarels seus coneixements de l’idiomade Shakespeare practicant-lo aclasse (i de pas se li restarà im-portància als odiats continguts del’assignatura). Les reaccions al quesembla una broma del Presidenthan estat variades, fins i tot alPSOE. Al mateix temps que Ignasi

Pla desqualificava la idea, la minis-tra d’Educació la celebrava. Potsersiga una bona manera de reforçarles classes d’anglès, potser sigauna excel!lent via perquè els estu-diants no aprenguen els contingutsde la matèria. La proposta d’impar-tir assignatures amb una llenguaque no siga el castellà no és nova.Escola Valenciana i moltes associa-cions en defensa de la llengua por-ten anys proposant-ho per al valen-cià. El president Camps ha preferit,una volta més (recordeu la Ciutatde les Llengües) l’anglès.

Camps prefereix l’anglès

20 L’Avanç Informació, 28 de setembre de 2007

MANEL ROS

Tots els governs del PSOE en la histò-ria han estat triats sobre la base depromeses de feines millors i més es-tables, millors sous i una millor quali-tat de vida per als treballadors. La re-alitat és que quan el capital ha neces-sitat una reestructuració del mercatde treball per a augmentar els seusbeneficis, aquí estaven Felipe Gonzá-lez o Zapatero per a complir, aquestavegada de debò, les altres promesesfetes a les classes dirigents.

Amb el primer govern de FelipeGonzález, en els anys vuitanta, tantl'estratègia empresarial com les lleislaborals imposades pel PSOE tenienl'objectiu de reestructurar profunda-ment la indústria. Felipe González,Miguel Boyer, ministre d'Economia,Carlos Solchaga, ministre d'Indústriai una alta representació de la patro-nal CEOE signaven al 1984 l'AcordNacional d'Ocupació. La promesaelectoral de crear 800.000 llocs de tre-ball, no solament no es complia, sinóque la reconversió industrial suposa-va la destrucció de centenars de mi-lers de llocs de treball. Solament a Ga-lícia, Astúries, el País Valencià i Eus-kadi es van veure afectades peraquesta reestructuració més de650.000 persones. Drassanes Espan-yoles, que al 1984 comptava amb propde 25.000 treballadors, tot just comp-ta en l'actualitat amb 5.000.

Destrucció d'ocupacióAvui dia l'executiu de Zapatero, noobstant el seu “tarannà” està impul-sant un altra reestructuració de la in-dústria. Només l'any passat es vandestruir en el sector industrial 94.800llocs de treball. En el primer trimes-tre d'aquest any el nombre de treba-lladors que s'han vist afectats per Ex-pedients de Regulació d'Ocupació(ERO) va ascendir a 21.374, un aug-ment del 75’9% respecte a l'any an-terior, segons dades del Butlletí d'Es-tadístiques Laborals del Ministeri deTreball.

Tot això contrasta amb les xifres

que va presentar fa poc Zapatero coma “excel·lents”, en el seu flamant In-forme Econòmic, davant de tots elsempresaris a la Borsa de Madrid. L'es-cenari de presentació ens pot donaruna clara idea de per a qui i en bene-fici de qui va dirigit aquest informe.Costa d'imaginar a Zapatero presen-tant aquest informe davant els treba-lladors en vaga de Deplhi. Més difícilencara sembla que el PSOE s'atrevísa presentar enfront dels treballadors,el seu altre gran informe elaborat perla seva Secretària Econòmica: “Espa-ña en el mundo: motivos para el opti-mismo”. On no solament exposa laseua idea que l'economia espanyolava bé per a tots i totes, sinó que pre-sumeix del fet que a l'Estat espanyolels impostos per als rics són dels mésbaixos d'Europa i els beneficis de lesempreses que inverteixen aquí estanentre els més alts de la UE.

Més hores, més beneficisLes últimes dades publicades perl'Institut Nacional d'Estadística afir-men que l'economia espanyola no dei-xa de créixer. A pesar d'això els tre-balladors han perdut un 4’4% de po-der adquisitiu. Mentre les famíliesmés riques han multiplicat per 3 el seupatrimoni, constituint un procés deconcentració de riquesa escandalós,

sent l’Estat amb major creixement delnombre de milionaris d'Europa al cos-tat de la Rússia de Putin.

Però el més contradictori és que elsector que més ha crescut segons l'In-forme és el de la indústria (5’1%) perdavant del de la construcció (4’9%).Com pot ser que un dels sectors on esdestrueix més ocupació siga un delsque creix més? La resposta està en lespolítiques econòmiques que ha seguitel PSOE seguint els “consells” de lapatronal. La idea és tan vella com elpropi capitalisme: els treballadors hande treballar més i més hores, és a dirmés explotació laboral. Com indical'Informe Econòmic del Govern s'hande “combinar millor” les hores treba-llades i la productivitat. L'últim tri-mestre del 2006 la productivitat perhores treballades en la indústria vaaugmentar un 4’6%. Això, segons lateoria capitalista hauria de repercu-tir en un augment del treball i els sous.Res més lluny de la realitat.

L'única cosa que augmenta és latemporalitat i la precarietat en el tre-ball. Molts dels acomiadaments sónprovocats per a més tard contractaraltra vegada a treballadors ambmenys drets i en condicions molt pit-jors. Amb la taxa de temporalitat mésalta d'Europa i amb la creació d'ocu-pació fixa en condicions molt pitjors

que abans, els “motius per a l'opti-misme” només són per a una minoriade rics.

Globalització i deslocalitzacióPerò davant aquest panorama d'aco-miadaments i deslocalitzacions: compoden lluitar els treballadors? Les es-perances que moltes vegades posenels sindicats en les administracions —per exemple en la Junta d'Andalusiai la jutgessa que duia el cas Deplhi—mostren la falta de confiança en lesvagues com a forma de lluita i re-sistència. Molts treballadors i sindi-calistes es pregunten: quin sentit té

una vaga si s’enduran la fàbrica a unaaltra banda? La idea que ja no és pos-sible lluitar perquè sinó s’enduen lesempreses a un altre lloc està molt es-tesa, però no deixa de ser una simpli-ficació de la situació. Una de les ca-racterístiques de la globalització és laconnexió de la producció en diferentsllocs del món per a fer un mateix pro-ducte final. Això a l'hora de la veritatfa encara més vulnerables a qualsevoltipus d'acció o vaga a les companyies.

El millor exemple d'això ho tenimen la vaga de les diferents plantes deDeplhi per tota Europa on van pararmés de 15.000 treballadors en solida-ritat amb els seus companys de Puer-to Real, però també perquè saben queels pròxims poden ser ells. Les atura-des van durar poques hores, però l'ex-tensió d'aquesta vaga podria haver es-tat un primer pas cap a una mobilit-zació molt més gran. Les recents va-gues dels treballadors de Delphi a Mè-xic són un altre exemple de les possi-bilitats de la globalització de les re-sistències.

Un altre exemple més proper és larecent victòria contra la precarietatdels treballadors del sector naval aVigo. Després de 10 dies de vaga i ac-cions van aconseguir forçar l'empre-sa a passar el 45% dels seus treballa-dors temporals a fixos. Una de les ra-ons d'aquesta victòria és la por queels va entrar al cos al Govern i la pa-tronal quan els treballadors els vananunciar que si no s'arribava a l'acordanunciat, la convocatòria s’ampliariaa tot el sector del metall, i a l'endemàs'unirien Citroën i Indugasa. D'haver-se portat a terme aquesta convocatò-ria, la vaga es podria haver estès a mésde 40.000 treballadors.

En aquests processos l'ocupació dela fàbrica és un punt clau, ja que evi-ta que l'empresa desmunte les mà-quines i se les enduga a una altra ban-da. A més és un mètode per a pres-sionar al Govern i reclamar la nacio-nalització. La fàbrica de Deplhi va re-bre ajudes per valor de 14,3 milionsd'euros. Per què no optar per la cre-ació directa d'ocupació pública en llocde subvencionar a empresaris quemés aviat o més tard s’enduran l'em-presa? Però per aconseguir tot aixòes necessita mobilització, conscien-ciació i solidaritat. La globalització iles seues deslocalitzacions no signifi-quen que la resistència no siga possi-ble. Al contrari, si es lluita, l'impactepot ser molt més gran. ! ! !

+info: fabrica.cat

L'economia del Psoe i la lluitacontra els acomiadaments

Continuisme. La política econòmica de Solbes no es diferencia molt de la del seu predecessor, Rodrigo Rato.

ANALISI! EINES CONTRA LA DESLOCALITZACIO

Seguint l’estela de Felipe González, Zapatero està impulsantuna nova reestructuracióde la indústria

La idea que ja no és possible lluitar perquèsinó s’enduen lesfàbriques a un altre llocestà molt estesa

Zapatero presumeix delfet que a l'Estat espanyolels impostos per als ricssón dels més baixosd'Europa i els beneficisde les empresesinversores estan entreels més alts de la UE

L'ACR CONSTANTI LLOMBART EDITA LES TESIS SOBRE LAFILOSOFIA DE LA HISTORIA DE WALTER BENJAMIN

"El 27 de setembre de 1940 Walter Benjamin se suïcidava en un ho-tel de Portbou. Fugint de la Gestapo alemanya, la policia espanyo-la l'havia interceptat per a lliurar-lo als seus perseguidors. En la ma-leta que portava anaven uns escrits i un quadre. Els papers eren lesseues tesis sobre el concepte d'història; el quadre era una aqua-rel·la del pintor suís Paul Klee que Benjamin, en la seua tesi IX,descriu així: "Hi ha un quadre de Klee que s'anomena Àngelus No-vus. En ell veiem un àngel que sembla allunyar-se d'alguna cosa men-tre la mira fixament. Té els ulls desorbitats, la boca oberta i les alesdesplegades. Aquest és l'aspecte que ha de mostrar necessàriamentl'àngel de la història. El seu rostre està tornat cap el passat. On a no-saltres se'ns presenta una cadena d'esdeveniments, ell només veuuna sola i única catàstrofe, que no deixa d'amuntegar ruïnes sobreruïnes que són llançades als seus peus. Voldria aturar-se, despertarels morts i reparar allò destruït. Però des del Paradís bufa una tem-pesta que s'ha aferrat a les seues ales, tan forta que ja no pot tan-car-les. La tempesta l'empeny irresistiblement cap el futur, al qualli dóna l'esquena, mentre que enfront d'ell les ruïnes s'amunteguenfins el cel. Aquesta tempesta és allò que anomenem progrés." "El 27de setembre de 1975 el gallec Xose Humberto Baena Alonso, el mur-cià José Luis Sánchez Bravo, l'aragonès Ramón García Sanz, i elsbascos Ángel Otaegui i Juan Paredes Manot "Txiki", aquest de fa-mília extremenya, tots els cinc, també d'esquenes al futur, amb lamirada al front -al present i al passat de tots-, rebien el "progrés" enforma de bales que segaven les seues vides. Van ser els darrers afu-sellats pel règim de Franco. Amb aquest motiu l'ACR Constantí Llom-bart ha editat per primera vegada en valencià les tan comentades,al temps que desconegudes, Tesis sobre la Filosofia de la Històriade Walter Benjamin que van ser presentades en Portbou, en elmarc del Memorial 27 de setembre, acte que l'ACR Constantí Llom-bart de València i l'asociació Mar Vella de Barcelona, han convocatdemà dijous per retre homenatge a totes les persones que en elsdarrers temps han mort per la llibertat i també en el marc dels ac-tes que al voltant de Walter Benjamin ha organitzat l'ajuntament dePortbou.

+ info: http://www.constantillombart.org

L’Avanç Informació, 28 de setembre de 2007

REDACCIÓ

Josep Renau és una figura clau perentendre el comportament de lacultura espanyola del segle XX.Fins a l'extrem que la seua biogra-fia com a artista, responsable depolítica cultural i, sobretot,intel·lectual compromès amb totallò que competeix el present en eldisseny de l'esdevenidor, simbolit-za un dels pols d'aquesta acarnis-sada dialèctica entre puresa i com-promís que va marcar l'esdevenirde la nostra cultura contemporà-nia.

La seua concepció de l'art i lacultura com a factors d'agitació,encara més, com a eines indispen-sables per transformar en una di-recció de progrés les estructuresque regeixen les relacions socials,fan d'ell un símbol alternatiu quees resisteix a entrar en cap mauso-leu, perquè continua vigent com elgen més actiu entre tots aquellsque van impulsar l'Edat de la Raó.

Activista polític, intel·lectualcompromès més enllà dels princi-pis generals, polemista infatigablei encertat, grafista, pintor, carte-

llista, fotomuntador, muralista…ens ha llegat (simbòlicament, peròtambé de iure i de facto) una obraimmensa l'excel·lència de la qualmereix una contemplació museís-tica lúcida però, sobretot, unareinserció activa en la consciènciai en l'imaginari col·lectius.

El centenari del seu naixementconstitueix una perfecta excusaper revisar i fer conèixer ideològi-cament, intel·lectualment i estèti-cament la seua figura i el seu lle-gat. És per això que té lloc, aquest2007, aquesta exposició antològica

Aquesta exposició està organit-zada i coproduïda per a Univesitatde València i la Societat Estatal deCommemoracions Culturals(SECC), i comissariada per JaimeBrihuega, que aplega més de duescentes obres, entre pintures, di-buixos, esbossos, fotomuntatges icartells; a més d'abundant mate-rial documental i bibliogràfic (fo-tografies, cartes, revistes, catàlegsd'exposicions, llibres i altres docu-ments).

Tot això es completa amb mate-rial divers sobre suport audiovi-sual, a través del qual podem acce-

dir a filmacions de caràcter docu-mental, audicions musicals i, tam-bé, a la projecció en gran formatd'imatges dels murals realitzatsper l'artista a Mèxic i Alemanya.

La mostra s'estructura en cua-tre seccions. En paral·lel, el dis-curs expositiu s'articula en quatregrans apartats adaptats conve-nientment als esmentats espais:

Temps de República: entre laformació i el compromís (1926-1931): Sala Martínez Guerricabei-tia. Espanya en guerra (1936-1939): Sala Thesaurus. Creuantl'oceà: l'exili a Mèxic (1939-1958):Sala Estudi General. Imatges mésenllà del mur: Renau a la Repúbli-ca Democràtica Alemana (1958-1982): Centre Octubre

En cadascun d'aquests apartatses combinen les obres originalsamb el material documental i lesprojeccions audiovisuals, tant d'o-bra associada a l'arquitectura i al'espai urbà, com de textos de Re-nau que sintetitzen la seua posturaintel·lectual. Aquesta exposició espresentarà al Centro Cultural Con-de Duque (Madrid), en desembrede 2007 fins a març de 2008

CENTENARI JOSEP RENAU A LA NAU I L’OCTUBRE

22 L’Avanç Informació, 28 de setembre de 2007

COMU CASTELLO

L’escenari de l’edició musical semblaque ha anat agafant un altre ritme alsdarrers anys. Des de l’experiència itrajectòria de Comú al camp de l’e-dició i distribució alternativa, ens hasemblat interessant fer algunesaportacions que poden resultar tam-bé d’interès per aquells grups de mú-sica (o altres propostes editorials)que es mouen per l’escena de la Pla-na, o d’altres comarques del país.

A qualsevol persona interessadaal món de la música no li sonarà, o nohauria de sonar-li estrany aquestsentiment de canvi. Ara bé, que nin-gú s’enganye, aquestes línies no vanen la línia alarmista de “la músicaestà en perill” creada des de les filesde la indústria discogràfica (segellsconvencionals, multinacionals deldisc, dinosaures i estrellats de la mú-sica, SGAE,...). Açò va més en el sen-tit de fer una mica d’anàlisi, crítica iautocrítica -especialment orientadaals grups que comencen-, i cercarposar-nos les piles entre tots i totes.

L’estat de la cosaQuè està passant a les distris amb eltema de l’edició musical? En un pe-ríode de 15 anys, el temps que por-ta Comú funcionant -juntament ambel que es considera la “segona ona-da de distribuïdores alternatives”-,l’escenari ha canviat considerable-ment. Fem una mica d’història ràpi-da: fa 15 anys l’escena apareixia for-mada per un volum molt inferior debandes, que generaven una quanti-tat d’edicions (vinils i cassettes, i pocdesprés CDs) molt per baix del ques’edita a l’actualitat. L’opció d’editarresultava molt més costosa; hi haviaun procés “natural”: primer un grupeditava una maqueta (la típica cas-sette), i després, si hi havia conti-nuïtat de la banda, s’acabava per edi-tar un vinil. Alhora, un cop al “mer-cat”, l’edició de material no es tro-bava amb l’actual saturació d’edi-cions o accés lliure a la música quepermet internet.

A l’actualitat la cosa ha canviatconsiderablement. El nombre debandes, dins i fora d’això difús queanomenem “escena alternativa”, s’hamultiplicat de forma brutal. Existeixun panorama de grups abismal, tro-bant-nos que a qualsevol poblet per-dut existeix un grupet de xavals ques’ajunten per fer soroll –i ens semblade luxe-. L’accés a un equip bàsic pertocar s’ha facilitat. D’igual manera,l’enregistrament de treballs s’ha fetmolt més accessible: qualsevol per-

sona vinculada al món de la música,amb una mínima inversió en equip iordinador, pot començar a enregis-trar a casa seua. A la vegada, el pro-cés d’edició també s’ha fet molt mésaccessible: editar un CD avui no su-posa fer molt més esforços dels quesuposava abans editar una cassette.La inversió de diners a la fàbrica pertreure un CD no és superior a la pas-ta que s’havia de posar per treureuna cinta. Ja no et dic si comparema l’esforç que podia suposar treureun vinil.

Paral·lelament ens trobem ambl’actual “democratització” de l’accésa les noves tecnologies: l’impacted’internet a l’espai musical. Aquestha suposat un accés gratuït i geniala la música mitjançant l’intercanvi ales xarxes P2P, les descàrregues gra-

tuïtes, el fenomen myspace, etc.Aquest fet, que des d’ací reivindi-quem i gaudim, cal veure com tam-bé ha suposat un canvi de compor-taments a la gent que gaudeix i con-sumeix música. Breument, podríemassenyalar unes qüestions bàsiques:desvalorització del suport físic (deldisc, amb la seua carpeta, treball grà-fic i de textos,...) i saturació de mú-sica descarregada per escoltar. Això,afegit a un encariment del preu de lavida ens pot ajudar a entendre quela gent jove poc a poc deixe de com-prar discos.Alhora, amb aquest canvi de com-portament del “consum” musical,trobem com des dels grups i segellseditors s’ha dut un ritme d’edicionsalt, sense atendre a com està fun-cionant el pati, i de vegades rebai-

xant el nivell de criteri editorial. Ambaixò tenim que Comú, igual que al-tres distribuïdores alternatives, enstrobem amb una saturació d’stocksde materials. Una situació que enaquest context de canvi, ens fallençar algunes reflexions, especial-ment orientades als grups que ensresulten propers; posar una micad’ordre a la forma de pensar l’ediciói distribució alternativa de materialsmusicals.

Cal repensar el tema de la músi-ca, afrontar els reptes de la nova si-tuació i ser una mica exigents; d’i-gual manera que cal també repensarcom s’han vingut fent algunes de lesnostres edicions, assumint també lanostra part de responsabilitat. Edi-cions a les que inconscientmentsemblen quedar reflectides errades

derivades d’algunes de les qüestionsabans assenyalades.

Des de Comú trobem que cal seruna mica més exigents, delicats i au-tocrítics a l’hora de treure un disc.Deixant a banda la qüestió estricta-ment musical -que això ja és qüestióde qui fa la música-, voldríem assen-yalar alguns punts delicats que devegades sembla queden oblidats,però que tanmateix influencien al re-sultat final del producte. "Punts de-licats", sovint menyspreats, però quetanmateix moltes vegades acabenper condicionar la imatge d'una ban-da, i de rebot també oportunitats pereixir a tocar més fora, possibilitatsde concerts,... Ací us llencen unspunts mínims i delicats de revisió i/odebat. Veiem:

1-Els textos. Aquesta és unqüestió delicada en la que moltíssi-mes bandes novells cauen. I és queestem farts, d’una banda, de veurellibrets de discos amb faltes d’orto-grafia. Trobem que aquesta és unaerrada que cometen molts grups del’escena alternativa. Treure un tre-ball amb faltes d’ortografia suposauna desvalorització del propi treball,així com una especial irresponsabi-litat quan es treu un treball en unallengua minoritzada com el català.Grups que es reivindiquen d’una su-posada ”escena alternativa” no hau-rien de caure en aquesta mena de pa-ranys que acaben per oferir unaimatge “cutre” del treball propi aixícom del col·lectiu que recolza l’edi-ció. Per solucionar aquesta menad’errades, només cal aplicar un co-rrector de textos, o passar-li tots elstextos a altres persones per tal queels revisen amb un mínim d’interès.I quan diem tots els textos, són tots:lletres de cançons o articles, expli-cacions, dades tècniques del disc,llistat d’agraïments, etc.

2-El discurs. Tot i que tocant acíja una mica temes “personals”, tro-bem com es dóna una saturació deles temàtiques i la forma de tractarel contingut dels textos; una satura-ció als discursos. Resulta ja recarre-gant repassar les lletres del 80% delsgrups “alternatius” que tenim a lesnostres prestatgeries, i veure comsempre es toquen els mateixos te-mes i de la mateixa forma, repetint-se esquemes i consignes sense gransreflexions. Trobem que en generales dóna una manca de recerca a no-ves possibilitats aplicades als textos,una manca de desig investigador,trencador, incisiu o reflexiu. No sa-bem ben bé quines poden ser les ra-ons d’açò, però si que ens atreviríema assenyalar algunes orientacionsper polir els discursos.

D’una banda, el recurs a la litera-tura; i en concret, per bandes ambintenció d’oferir un “discurs crític”,sempre resulta enriquidor llegir lli-bres eixits d’editorials alternatives(per posar exemples: Virus, Likinia-no, Traficantes de sueños, Muturre-ko, El Jonc,...) i -no caldrà recordar-moguts també mitjançant distribuï-dores alternatives. Comentem aixòperquè trobem que les editorials es-mentades, amb les seues novetats enllibres serveixen tenir accés a inte-ressant informació i formació que es

El món de l’edició musical –alternativa o no- ha agafat nous ritmes. Una nova situació queimplica agafar aire i repensar com es fan les coses. Des d’aquestes línies, el col!lectiucastellonenc d’edició i distribució Comú, llença alguns apunts orientats especialment abandes amateurs i a l’escena alternativa de les nostres comarques.

Repensant l’edició musical alternativa des de Comú

REFLEXIO FER-SE VISIBLES EN L’ERA DIGITAL

L’Avanç Informació, 28 de setembre de 2007 23

correspon amb debats d’actualitat alsmoviments socials. No estem dientres de nou, només cal revisar perexemple els llibrets dels discos d’ElCorazón del sapo per trobar-nos ambreferències bibliogràfiques que guia-ven les seues cançons. I de la matei-xa manera que assenyalem la litera-tura, es pot agafar el cinema, el tea-tre, la premsa, etc. com altres fontsde referència i reflexió. Bo, i deixartambé clar en aquest punt, que leseditorials esmentades tampoc sóncap bíblia, cada persona ha de sabertriar les seues referències més enri-quidores. Reflexionem: la música d’ungrup s’enriqueix de l’esforç de l’assaigi les diverses influències sonores quearriben als membres de l’esmentadabanda; els textos igual, guanyaran abase de lectures diverses i recerca devocabulari.

Per altra banda, trobem com im-plicar-se i participar de debats alscol·lectius també pot ser un enriqui-ment a l’hora d’agafar referències pelstextos. Des de la participació a col·lec-tius de base ens formem d’un voca-bulari, qüestions i debats que són re-als al nostre espai més immediat.

Continuant amb el tema del dis-curs, no ens voldríem oblidar de to-car la progressiva imposició d’un “ma-carrisme barat” en algunes bandes del“rotllo” que sovint cauen en el sexis-me o el culte a l’estètica de la violèn-cia perquè sí i sense cap mena de re-flexió darrere o pràctica concreta. Ac-tituds i discursos que a la fi i a la capacaben per visualitzar un masclismelatent o una “estètica per l’estètica”als nostres cercles.

No sabem ben bé si açò ho llegireucom un exercici de pedanteria, peròel que desitgem és punxar una micaal personal. Una escena musical al-ternativa -entenem nosaltres- hauriade ser capaç d’oferir alternatives dequalitat, mantenir un esperit crític,una actitud oberta i un desig d’incidiramb veu pròpia.

3-La imatge. El disseny i maque-

tació exterior que presenten els dis-cos resulten una carta de presentaciódel grup, la seua música i les seuesidees. Per una persona que no haja es-coltat un determinat grup, trobar-seamb la portada o el format del disc su-posa fer-se una primera idea que li potcondicionar a adquirir o no el disc, re-cordar-lo,... De la mateixa forma queals textos, a la imatge de molts discoseixits a traves distris alternatives, tro-bem com també s’estan donant man-cances; portades que repeteixen es-quemes, refregits d’idees utilitzadesen altres treballs de música similar,portades que no diuen res, errades demaquetació, desproporció al tamanydels textos, utilització de tipografiesde dificultosa legibilitat, combinaciód’infinites tipografies sense cap in-tencionalitat, desproporció a les com-binacions de segells, manca de co-herència al disseny integral,... Tot unseguit d’errades que denoten deixa-desa, manca de cultura visual i unadesvalorització fins i tot del treballpropi. D’acord, moltes d’aquesteserrades també són fruit de la bona in-tenció: “hi ha un al grup o tinc uncol·lega que controla una mica dePhotoshop; ell ens farà el disseny!”.Per fer el disseny i maquetació d’undisc cal veure que es necessita algu-na cosa més que domini de progra-mes de disseny; aspectes com unacultura visual i musical, coneixementde les expressions artístiques vincu-lades a un determinat estil de músi-ca, coneixement d’algunes regles bà-siques de maquetació o normes ti-pogràfiques (s’utilitzen o no), unamica d’intuïció, desig d’investigar i in-novar, ens poden ajudar per obtenirresultats més ambiciosos a l’estèticadel disc. Si es busca un tècnic o pro-ductor a l’hora d’enregistrar el discperquè controla els aparells i tècni-ques de so, per què no es fa el mateixamb el disseny? I amb els textos igualés una mica exagerat demanar un filò-leg, però bo, com a mínim tenir un mí-nim de cura.

4-Autoria i llicències CreativeCommons. Tal com està la indústriacultural de pesada amb el tema delsdrets d’autor i la criminalització de lacirculació lliure de música, ens sem-bla interessant que des de les bandesque es mouen pel circuit alternatius’aposte per aquestes llicències copy-left, les Creative Commons. Alhoraque protegiu la vostra autoria i no li-

miteu la difusió de la vostra música,esteu dotant d’un posicionament pú-blic i explícit al vostre treball davantdel debat intencionat, manipulat ialarmista d’institucions com la SGAEi artistes afins a aquest bunker. A més,suposa donar-li una coherència al tre-ball d’acord a una filosofia d’edició almarge dels valors estrictament mer-cantilistes. En aquest punt cal re-conèixer, a nivell valencià, per exem-ple la iniciativa de bandes com Orxa-ta Sound System o Bakanal. Dues deles primeres bandes valencianes enpujar-se al carro de les llicències Cre-ative Commons.

ResumintComençàvem aquest escrit fent unbreu repàs històric de 15 anys enre-re. No hem comentat que fa 10-15anys, també dins d’aquest escenaridescrit, existia una ebullició de fanzi-nes de temàtica politico-musical, ones posaven de relleu debats que lla-vors existien al voltant de l’escenamusical alternativa: denúncia de lle-

tres i actituds sexistes en “bandes delrotllo”, els balls violents als concertsen espais alliberats, l’entrada de nousformats com el CD, crítica i denúnciade la SGAE,... Debats que van teniruna repercussió més que ressenya-ble. Avui en dia, el tema del fanzinesde temàtica politico-musical que ser-veixen com a fòrum de debats o perfer visibles una determinada “esce-na”, està una mica cru, exceptuant al-guns casos com l’interessant Tupa deBilbao, o el Refuse o Heartattack enanglès. És per això, que davant lamançança d’espais de debat com fan-zines o altres publicacions accessi-bles, ens hem atrevit a fer els ante-riors apunts.

Lluny de voler exposar uns plan-tejaments elitistes, el que desitgemdes d’aquestes línies és fer aporta-cions en positiu a la nostra escena mu-sical més pròxima; així com mostraruna autocrítica que també serveix perComú, que quede clar. Una escena debandes, amb molt bones intencions iactituds compromeses, però en ge-neral, amb autolimitacions i, algunesvegades, sense gaires desigs ruptu-ristes en allò vinculat al seu espai cul-tural i/o contracultural. I diem “auto-limitacions” perquè pensem que en elque hem estat assenyalant: treure undisc sense faltes d’ortografia, amb undisseny més o menys apanyat i sensegambazos tècnics, i amb un posicio-nament polític com són les llicènciesCreative Commons no suposa ni in-vertir 5 cèntims més al procés d’edi-ció. És només posar ganes i ser unamica més exigents, com se n’és d’exi-gent a l’hora d’enregistrar la música al’estudi.

Des de Comú assumim part d’a-questes errades també com a pròpies,perquè ens sentim propers a les per-sones vinculades als diferents col·lec-tius musicals d’ací i d’altres indrets. Iamb això, sentim la responsabilitatd’incidir en positiu a treballs que te-nen una repercussió pública dins laxarxa de col·lectius de les nostres co-

marques i fora d’aquestes.Per altra banda, no volem tancar

aquesta parcial “descripció de pano-rama” sense deixar de reconèixer eltreball que moltes bandes han fet du-rant anys en suport de diferentscol·lectius dels nostres pobles.Col·lectius ecologistes, autònoms, lli-bertaris, associacions de veïns i veï-nes, associacions culturals i en de-fensa de la nostra llengua, centres so-cials, etc. han contat sempre amb elsuport desinteressat de gran quanti-tat de bandes per tal d’obtenir suporteconòmic, amenitzar actes, o simple-ment per autogestionar-se un oci di-ferent. Agraviats, Ánima alba, Baka-nal, Cólera, Contratempo, El Súper,Gargamboig, Ghetto, Inòpia, La aci-dia, La karraska, Nativa, OrxataSound System o Prisoners of war ensón un bon exemple de música i soli-daritat.

Per últim, afegir que aquestes va-loracions no només són fruit de re-pensar l’edició musical al nostre espaimés immediat. Aquestes idees tambésón resultat d’anàlisi i intercanvi in-formal d’impressions prou coinci-dents amb membres d’altres distri-buïdores alternatives, de Castelló i al-tres llocs diferents com València, Bil-bao, Gasteiz o Madrid. I les sensacionsresulten prou semblants: o fem auto-crítica i mirem de girar la truita poc apoc, o pleguem. Les distribuïdores ieditores alternatives no podem cau-re al parany de ser ONGs o segells sen-se criteris que acaben projectant unaimatge de reducte “guay” per grupsmaqueters. Més que res perquè vo-lem pensar que estem molt més aprop de les dinàmiques i posiciona-ments dels col·lectius polítics de base,que de les aspiracions i funcionamentsegells musicals convencionals. Es-perem que la gent dels grups impli-cats entengueu aquestes línies; el de-bat queda obert.

+info:www.myspace.com/districomu

24 L’Avanç Informació, 28 de setembre de 2007

ANTONI RICO GARCIA GIRONA

Des de fa uns anys observem,molts cops amb una mica de per-plexitat, un cert interès acadèmicsobre l'evolució i existència del'Esquerra Independentista catala-na. Des dels llibres publicats pelperiodista David Bassa, molt cen-trats en la repressió que ha patit elmoviment, al darrer publicat pelsociòleg Roger Buch, s'han dit mol-tes coses i molts cops amb una po-bre anàlisi de la realitat. De fet, desdel meu humil punt de vista, llevatdels llibres del senyor Bassa i elspropis escrits per diferents orga-nitzacions del moviment -recor-dem ‘Tornen els grisos’, publicatper Alternativa Estel, o l'exhaustiurecull de l'experiència indepen-dentista estudiantil editat per laCEPC-, la resta són pura pallapseudoacadèmica. No voldriasemblar prepotent ni dogmàtic,però sincerament és el quepense. Un exemple: ‘La tempta-ció armada a Catalunya’ de Ri-card Vilaragut. Aquest llibre,molt més documentat que d'al-tres posteriors, acaba realitzantuna reflexió gairebé messiànicaon se sentencia dient, més omenys, que l'aparició d'una or-ganització armada de caràcterindependentista i revolucionà-ria als Països Catalans és unail·lusió de quatre il·luminatsque la societat catalana mai ac-ceptaria. Aquesta reflexió, dig-na d'un futuròleg més que d'uncientífic social, em sembla to-talment gratuïta i, fins i tot,acientífica. Els fets històrics,l'aparició de segons quins fenò-mens socials com pot ser la llui-ta armada o d'altres, no deixende ser conseqüència o productedel moment històric en què es pro-dueixen. Intentar analitzar el futurdes d'una visió purament presen-tista no aporta res ni al debatacadèmic ni a la realitat social. Noseré jo qui afirme el contrari queVilaragut, però el que si que tincclar és que no és la meva feina en-devinar el futur d'aquest país. Notinc aquesta capacitat visionària. Però centrem-nos en el darrer lli-bre editat sobre aquest tema:

‘L'Esquerra Independentista avui’de Roger Buch. Jordi Porta ens diual pròleg que Buch "fa una anàlisirigorosa i exhaustiva del que hadonat de si el moviment indepen-dentista en gairebé totes les sevespossibles manifestacions". No ésaquesta la sensació que ens haquedat després de llegir-lo, la veri-tat. Publicat a escassos dies de lesdarreres eleccions municipals, eldia 27 de maig a les dotze de la nitja li quedava caduc un dels capí-tols: el dedicat a la Candidaturad'Unitat Popular. És el que té par-lar sobre fets que no estan tancatsi acabats. Analitzar el present com-porta aquestes sorpreses d'últimahora: els resultats de les europeesno van alimentar cap "al·lèrgia ha-bitual" del moviment respecte a lesurnes. Però hi ha coses més inte-

ressants en aquest llibre que m'a-gradaria ressaltar. S'ha de dir,però, que el propi autor ja es curaen salut en la introducció quan diuque "aquest llibre no té ànim cien-tífic, és eminentment divulgatiu" i,fins i tot, reconeix que molts copsestà més basat en la interpretacióque l'anàlisi. Però clar, com pot di-ferenciar el lector aquelles partsinspirades en la realitat i aquellesque són pura interpretació? Primerproblema, doncs. De fet, el títol del

llibre, tenint en compte el seu con-tingut, s'apropa més a la interpre-tació que a la realitat. M'explique.Teòricament ens trobem davantd'un llibre que parla i descriu l'Es-querra Independentista catalanaactual. Malgrat tot, quan comen-

cem a llegir veiem que allò quel'autor considera objecte d'es-tudi dins d'aquest terme tanconcret és força ample i cen-trat, sobretot, en la necessitatpersonal d'omplir pàgines. Percomençar ajunta dos sectorsde l'independentisme que, al-menys que jo sàpiga, actual-ment no formen part d'un ma-teix moviment. I és que l'Es-querra Independentista és unacosa i ERC i les seves joventutsuna altra. Jugar a la confusióno ajuda res a solucionar totsels dubtes que el propi autordiu voler aclarir al lector. Peròel cacao mental més gran co-mença quan a banda de les or-ganitzacions polítiques citades,també apareixen en escena lesJNC o Unió de Joves, pel sim-ple fet de fer servir l'esteladacom a símbol. No estàvem par-lant de l'Esquerra Independen-

tista? Doncs això. Si el senyorBuch volia fer un llibre sobre l'in-dependentisme en general o sobrel'anomenat independentisme so-ciològic, ho tenia molt fàcil: ja el téfet, només li ha de canviar el títol. Per altra banda, també voldria par-lar sobre "l'anàlisi rigorosa i ex-haustiva" que fa l'autor. Per co-mençar trobem errades en els pro-pis noms de les organitzacions quevol analitzar: la CAJEI és la Coordi-nadora d'Assemblees de Joves de

l'Esquerra Independentista nod'Assemblees Juvenils com afirmaBuch. Però no sols això. Trobemerrades també quan se li adjudi-quen certes activitats a segonsquins col·lectius i organitzacionsconcretes. Per exemple, al llibre esdiu que el Casal Independentista elForn organitza Festes Majors. Nosé si l'autor es refereix a les FiresAlternatives organitzades per dife-rents sectors de l'esquerra gironi-na com a Festes Majors. Si és així,l'errada esdevé fruït altre cop de lainterpretació i caldria especificarmillor l'objecte sobre el qual estemparlant. De la mateixa manera, el 5de juny de 2006, no va entrar captrentena de joves maulets a la salaon els membres de l'aleshores pla-taforma d'intel·lectuals espanyolis-tes Ciudadanos de Cataluña voliafer una xerrada a Girona. Final-ment, tampoc és cert que sigaMaulets, una organització juvenil,la que mobilitze i convoque de ma-nera exclusiva la manifestació dedues mil persones de l'11 de se-tembre a Girona. No senyor Buch.La convocatòria gironina es fa desde fa uns quants anys conjunta-ment entre la CUP -que a Gironal'EI considera el referent polític- iMaulets -la nostra organització ju-venil. Aquest fet de convocar i or-ganitzar junts és el que ha ajudat acrear un moviment estructuratamb certa capacitat mobilitzadora.De fet, totes aquestes errades queesmente, que segurament seranmoltíssimes més, em dóna la sen-sació que són fruït d'una certa fle-xibilitat a l'hora de recollir les da-des. Flexibilitat produïda per dosmotius: per la manca de cientifici-

tat -no s'ha entrevistat ni consultata cap militant de l'EI de les zonesesmentades al llibre per exemple-i, per altra banda, per la pura inter-pretació de tot aquell material queha caigut en mans de l'autor. I clar,totes aquestes febleses es veuenmultiplicades quan l'autor intentaanalitzar la realitat de l'EI de zonesdel país com les Illes o el País Va-lencià. No vull acabar el meu article senseanimar als militants de l'EsquerraIndependentista a posar sobre lataula la seva opinió respecte el lli-bre. Fer això ajudarà a entendremillor el que s'ha escrit o, com amínim, a explicar la realitat d'unmoviment que és molt més com-plex que el que es puga dir en 314pàgines. És d'agrair que, en unmón on tot allò que no és política-ment correcte o no forma part delsistema és directament censurat iamagat, es parle d'opcions políti-ques com la que representa l'EI ca-talana. Encetar un debat sobre elfutur de l'Esquerra Independentis-ta i la seua praxis política és impor-tant si volem avançar en els nos-tres objectius. Fins i tot, podríemdir que és necessari. Reflexionar ifer autocrítica és un dels eixos fo-namentals en tot procés de canvipolític i de construcció nacional.Però una sola cosa: fem-ho amb ri-gorositat.

Antoni Rico i GarciaLlicenciat en Història Contemporà-nia i Antropologia socialMilitant de la CUP de Girona

+ info:

L’esquerraindependentistaactual, entre lainterpretació i la realitat

LLIBRE ASSAIG FALLIT SOBRE L’INDEPENDENTISME CATALA REVOLUCIONARI

L’Avanç Informació, 28 de setembre de 2007 25

PROGRAMACIO ràdio i televisió

AutoindefinitsDilluns a Dijous 21:45|Canal 9El retorn d’Autoindefinits a les pantalles vasuperar els 375.000 espectadors amb un sharedel 19,5 convertint-se en el programa més vistde TVV, superant programes d’altres cadenescom El Intermedio, El Hormiguero, Mira quienBaila i La Família Mata. La producció d’Albenainicia la vuitena temporada

Televisió

Bat a Bat respón les acusacions del CAC sobre el documental de Terra LliureTVC| www.tv3.cat

La productora Bat a Bat acontestat les acusacions delConsell de l’Audiovisual Català(CAC) sobre la imparcialitat deldocumental que al voltant deTerra Lliure va emetre Canal 33 fauns mesos. Des de Batabat deixenclar que el vocabulari utilitzat enel documental és el mésconsensuat tant acadèmicament ijurídicament comperiodísticament. Com a exempled’això, aquest paràgraf del llibre

d’estil de la BBC, model i referentdel periodisme televisiuoccidental: “La paraula terroristaés, en ella mateixa, una barreraper a la comprensió d’unadescripció informativa. Hemd’intentar evitar-la sempre a l’horad’informar. Així, si hi ha hagut untiroteig, parlarem de pistolers. Siha hagut un segrest, parlarem desegrestadors. Si hi ha hagut unassalt, d’assaltants. Si hi ha hagutun robatori, de lladres”. Un criteri

que comparteixen la televisióFrance 3 i els diaris Le Monde,Libération, La Reppublica o TheGuardian, entre molts d’altres.Davant d’això, tant el director deldocumental, el periodista DavidBassa, com la productora Batabat,van decidir seguir el criteriinternacional amb l’objectiud’elaborar un fil conductor –veuen off- el màxim de neutre iassèptica possible, fugint delterme “terrorista” que, tal com

expliquen els diccionaris, és unconcepte polític. Aquesta era unade les principals que el CAC feia ala productora, així com la mancade pluralitat, de la que laproductora de l’audiovisual replicaque hi surten al mateix gent tandispar com Jordi Pujol, BaltasarGarzón, polcies... I els que no hisurten és senzillament per que novolen, com és el cas de JiménezLosantos o familiars de la únicavíctima mortal de Terra Lliure.

21.15. Para Taula.21.30. L’Info.22.05. L’Oratge.22.10. Tenim Paraula.22.12. Animailades.22.15. L’Info. (Anàlisi)22.50. Els Debats d’Info TV al Micalet.

Presenta Ignasi Munyoz.23.15. Watts. (Videoclips).23.45. Els Reportatges d’Info TV.00.05. L’Info (Redifusió).

01.00. L’Info. L’Anàlisi.01.30 La Nit d’Info TV

DIVENDRES14.45. Para Taula15.00. L’Info.Primera Edició.

Presenta: Lucía Calvo. 15.25. L'oratge.15.30. Programació de Vesprada18.00. L’Info. Primera Edició

(Repetició)

18.30. Programació de Vesprada.19.50. Meninfo TV.

Presenta Pau Blanco. (Espai d’Humor).

20.10. Els Debats d’Info TV.Des del Teatre El Micalet de València.

21.15. Para Taula.21.30. L’Info. Presenta Juli Esteve.22.10. Animailades.

R

R

InfoTVCanal 42 d’UHF+ info: www.infotelevisio.com

DILLUNS I DIMECRES 14.45. PARA TAULA

(Espai de Cuina)15.00. L’INFO. Primera Edició.

Presenta: Lucía Calvo. 15.30. PROGRAMACIO DE VESPRADA.18.00. L’INFO. Primera Edició 18.25. L’ORATGE. 19.00. UNIVERSITAT OBERTA.

Presenta Artur Balaguer.19.45. CASABLANCA.

Presenta Blanca Gras. (Espai de Cinema)

20.10. LES MUSIQUES D’INFO TV. Presenta Clara Esteve.

20.45. L’INFO. L’ENTREVISTA.21.20. PARA TAULA.

(Espai de Cuina)

21.30. L’INFO. Presenta Juli Esteve. Inclou L’Infoesport amb M. Àlamo.

22.10. L’ORATGE.22.15. TENIM PARAULA.22.17. ANIMAILADES.22.20. L’INFO. ANALISI22.45. VEUS LITERARIES.23.15. L’INFOBORSA.23.20. LES MUSIQUES D’INFO TV23.50. ESPECIAL.00.30. L’INFO 01.10. L’INFO. L’ANALISI 01.30. LA NIT D’INFO TV

DIMARTS I DIJOUS14.45. Para Taula.15.00. L’INFO. PRIMERA EDICIO.

Presenta: Lucía Calvo. 15.30. Programació de Vesprada.18.00. L’Info. Primera Edició. 18.45. Especial.19.30. L’Info. L’Anàlisi. 20.00. Veus Literàries.20.30. Les Músiques d’Info TV.

R

R

R

R

R

R

R

R

22.15. Universitat Oberta.23.00. Casablanca.23.30. Infoborsa.23.35. Les Músiques d’Info TV.00.10. L’Info (Inclou L’Anàlisi) 01.30 La Nit d’Info TV

DISSABTE14.00. La Setmana. Infomigdia.16.00. Programació de Vesprada.

18.00. CasaBlanca. programa dedicat a la informació cinematogràfica i a l'emissió de curtmetratges.

Presenta: Blanca Gras.

19.45. L’Info (Anàlisi) 21.00. Els Debats d’Info TV.22.15. Les Músiques d’Info TV.23.20. Meninfo TV.00.50. La nit d'InfoTV.

Els millors moments de la programació d'InfoTV.

DIUMENGE14.00. La Setmana. Infomigdia. 16.00. Programació de Vesprada.20.00. La Setmana.

Noticiaris Nocturns i de l’Infosport.

00.00. Casablanca 00.30. La nit d'InfoTV.

Els millors moments de la programació d'InfoTV.

NOTES1.- Durant la resta del dia InfoTV emet els espais Lesmúsiques d'InfoTV, Les entrevistes d'InfoTV, Els debatsd'InfoTV i MeninfoTV, que recuperen els moments mésinteressants de la programació més recent. Entreprograma i programa sempre va intercalat un capítol deTenim Paraula.2.- Info TV emet pel canal 42 a València i l’àreametropolitana. En cas de tindre a casa una antenacol!lectiva, s’hi ha de col!locar un mòdul amplificador.Consulteu l’antenista. A La Safor i a determinades àreesde La Marina Alta i de La Ribera Alta, a algunes horesdel dia, Info TV es pot vore a través de Gandia TV. I aOntinyent i part de la Vall d’Albaida, a través de laTelevisió d’Ontinyent.3.- Durant el cap de setmana Info TV emet amb lacol!laboració de Gandia TV els partits del GandiaBàsquet.

R

R

R

R

R

R

R

R

R

De l’1 al 14 d’octubre de 2007Majors de 7 anys Majors de 13 anys Majors de 18 anys Repetició Subtitols per a sords SR18137

PluraliaTVwww.pluralia.tv

NOTÍCIES PRÒPIESReflexions sobre la vivenda, Obradordóna suport a la rebe!lió

ULTIMES NOTICIESRussafa notícia, Entrevista Irak

NOUS MITJANSCol!lectiu “Bajo el asfalto está lahuerta”

TREBALLADORSMango tango, Lluita Treballadors Mc Donalds, Precaris en lluita

MICHAEL MOORENova edició

AUTOREntrevista a Miriam Ciscar, Documental“Ganga del Cel a la Terra”

CREACIO

Super TV, Bill Viola, Vicent (Tim Burton)

SOMRIUCàlico enamorat, contra els marcians...

RESUM EDICIONSResum de les edicions anteriors ambels millors vídeos

CURTSSecció especial de curtsmetratges

RàdioKlara104.4 FM València+ info: www.radioklara.org

DILLUNS06:00 - 13:30 Lliure Directe (Info)13:30 - 14:30 Africania 16:30 - 18:00 El Jardín de Epícuro 19:00 - 20:00 Hora Roja (Joves EUPV)20:00 - 22:00 Maldición de Malinche22:00 - 22:30 El Vaivén22:30 - 00:30 El Perito Pirómano

DIMARTS06:00 - 13:30 Lliure Directe 13:30 - 14:30 Radio Insurgente EZLN16:30 - 17:00 Radio Ciencia19.00 - 20:00 Nosotras en el Mundo20:00 - 21.30 Poesia/El taller de etc. 21:30 - 23:00 Argento23:00 - 01:00 La Descoberta

DIMECRES06:00 - 13:30 Lliure Directe 16:00 - 18:00 Acció Directa/Dones Lliures

DIJOUS06:00 - 13:30 Lliure Directe 13:30 - 14:30 Taller de Folk 17:00 - 19:00 La Passió pel Teatre 19:00 - 20:00 La Vereda 20:00 - 22:00 Club amigos del crimen 22:00 - 00:00 Klartelera (Cinema)

DIVENDRES06:00 - 13:30 Lliure Directe 13:30 - 14:30 Cajas Negras 20:30 - 21:30 La Caixa de Música00:30 - 02:00 Con otro acento

DISSABTE09:00 - 12:00 Comentarios y Música 12:00 - 13:30 Nautilus 16:30 - 18:30 Café con vistas

DIUMENGE20:00 - 22:00 Cinema Film obert 22:00 - 00:00 Dilluns Tempestuos

NOTES1. El Magazine diari Lliure Directe inclou entrevistes apersonatges de l’actualitat, espais d’opinió, els informatiusDemocracy Now, Red Con Voz, BBC Notícies i Radio FrançaInternacional.2.- La resta del dia Ràdio Klara emet redifussions dels programesmés interessants de la seua graella.

00 L’Avanç Informació, 30 de setembre de 200526 L’Avanç Informació, 28 de setembre de 2007

CARLES ENGUIX

D'un temps ençà vinc reflexionantsobre si al País Valencià existeix re-alment afició per la música que ano-menem “Música Negra”, això és; lamúsica basada en els ritmes afro-americans com són el Jazz, el Blues,el Soul, etc.etc. interpretada en va-lencià. En castellà no em cap dubteque sí que existeix afició i no poca.

És conegut per tots l'evolucióque va tenir al Principat la músicaque ja a principi dels seixanta erainterpretada en català. Uns s'homuntaven des de la música i in-fluències de la cançó francesa.Exemples en tenim molts. Tots ba-sats en els cantautors francesosmolt influents no sols per a la cançóen català sinó també per a la cançód'autor a tot Europa.

Amb aquestes influències varennàixer els Setze Jutges; grup o agru-pament, millor dit, format per can-tautors que musicaven poemes pro-pis i d'altres autors. Per la qual cosahi serviren de propagadors en moltscasos dels nostres poetes tant clàs-sics com moderns i de lletres prò-pies que el mateix cantautor escri-via i musicava.

Però ensems amb aquests can-tautors varen aparèixer –parle delprincipi dels seixanta-, grups i can-tants que bevien de les influènciesde la música angloxasona. Més viaEstats Units que no pas via EuropaCentral i Anglaterra.

Grups i cantants que, a la vista dedeclaracions fetes en aquells anys,se'n volien diferenciar dels altrescantautors –d’Els Setze Jutges, etc.-, i que tant per l'estètica referida a lavestimenta i l'escenografia com a lamúsica, es veia clarament que se'ndiferenciaven d'aquells a moltadistància. No obstant, sí que és certque tots, uns i altres, hi passaren a

formar part del que se'n va anome-nar “La Nova Cançó”.

Si analitzem aquells temps des dela perspectiva actual, comprovaremque si en principi l’escena musicalhavia estat una onada de cantantsen català reivindicadors polititzatscom Raimon, Joan Manuel Serrat,Quico Pí de la Serra, Maria del MarBonet i d'altres, cosa que anysabans era impensable que se'n do-nés aquest efecte, aquesta va estarensems també envaïda per músics icantants amb clares referències dela música Pop, Rock i Música Negra.Exemples en tenim també un bongrapat: Jaume Sisa, Pau Riba, OriolTramvia i també Quico Pí de la Serrai uns quants més.

Però i al País Valencià? Què pas-sava en aquells primers temps de lacançó en català?

Si no vaig errat, poca cosa enquant al naixement de grups i can-tants amb referències de la MúsicaNegra. Per contra, l'efecte en cas-tellà al nostre País sí que era palpa-ble: La Masa Gris (amb Julio Galceràde líder); Union Pacífic, Els CincXics (per cert, un dels seus compo-nents va ser Remigi Palmero), quemalgrat que el repertori del grup eraen castellà i anglés, gravaren untema de Percy Sledge en valenciàamb el títol “Quan un home vol auna dona”.

En canvi grups o solistes única-ment en valencià només existirenalguns isolats que feren tímidamentpinets en el Pop com l'Ovidi Mont-llor; atenció: des de Barcelona. Des-prés, als anys setanta i vuitantaapareixerien grups com Cotó-en-Pel, Pep Laguarda o Pantaix.

Tot això, que no és ni de bon trosni ho pretenc que siga una referèn-cia molt il·lustrada i exhaustiva so-bre la història de la Música Negraen català al País Valencià, ho vinc a

contar; perquè malgrat aquest ba-gatge encara que poc en valencià imolt en castellà, hi va amarar en unsector molt ample de joves d'aquellaèpoca. Joves que es varen valencia-nitzar en molts dels casos i que sesuposa no abandonaren per això elgust per sentir aquest tipus de mú-sica en qualsevol llengua. I encaraaixò, a hores d'ara, malgrat l'e-xistència de grups valencians quedes de fa uns anys usen aquest estilen la nostra llengua; l'eco entre elsprogramadors i públic és molt min-so.

Potser cantar en valencià en unestil que ve de mar enllà, no ha calattotalment al meu parer entre la so-cietat valenciana que s'expressa envalencià. Naturalment que en el sec-tor que s'expressa en castellà,aquest estil en valencià ha calatmenys encara.

Tots aquests anys en què ha ro-dat pel país la música feta en valen-cià amb referències negres, no hainfluït massivament en el públic engeneral. I és que ací, com possible-ment a altres llocs del món, s'identi-fica nacionalisme o regionalismeamb la música folk pròpia. Més en-cara, la Música Folk no és més queel reflex de la mentalitat musicaltradicional d'un país. Això és la defi-nició de la música Folk o el correntmusical folklòric que el representa. Icom que el nacionalisme o la menta-litat autonomista és la que abraça lamúsica en valencià amb clara men-talitat tradicional en quant a lesarrels sonores és en aquest sectoron manca sensibilitat per la MúsicaNegra i sí que hi ha una forta atrac-ció per la música Folk.

A l'hora de triar grups per con-tractar o fer un seguiment d'ells,que s'expressen en valencià, es tétendència a buscar grups de claramusicalitat arrelada al nostre folklo-re tradicional, més que no pas elscorrents musicals que com he ditadés, conviuen entre nosaltres desde fa alguns anys des de la interpre-tació en valencià.

No vull ficar-me ni estendre'm so-bre el caràcter valencià,- enten-

gueu-me: no vull tractar sobre laseua idiosincràsia-; però em fa l'e-fecte que la nostra és una societatencara molt arrelada al fet rural nonomés en la música sinó en altresqüestions, les quals jo només us lespodria descriure des de la meua ig-norància i que per tant, per mancad'arguments i coneixements evi-dentment tampoc no ho faré. Usparle només de les meues observa-cions com a músic amb influènciesde la Música Negra i també del Rocko del Pop.

És penós que després de l'esforçde molts grups i solistes que inten-ten donar-li a aquesta societat eltreball jo diria que investigador iaglutinador de corrents musicalsd'altres països i, atenció –estèticaescenogràfica moderna també!-, elnostre caràcter no ens permeta re-colzar tota aqueixa força que, comen altres aspectes, ens hauria decol·locar sempre des de la nostrallengua en el lloc que ens correspondintre de la música mundial POPU-LAR! (extensió del'abreviatura:POP)

La música evoluciona, ensemsque evoluciona un poble, des de laseua idiosincràsia.

No participar amb la nostra llen-gua utilitzant els estils que des de famolt de temps i actualment ens arri-ben d'altres països; sense comple-xos de quin és el continent o el país

d'origen, aquesta societat (la delssector catalanoparlant), està desti-nada a tancar-li les portes a altresaspectes i corrents de pensamentmusical i a d'altres disciplines del'escena.

Si usem impermeable per als co-rrents musicals que ens vénen defora i que alguns grups i solistes uti-litzem per a enriquir la nostra músi-ca “moderna”, disculpeu; però no ésjustificable que en el folk sí queexistisquen ritmes vinguts d'altresllocs : Seguidilles murcianes o man-xegues, boleros andalusos, polquesetc. etc.

És la meua visió de l'estat de lescoses des de la meua perspectivacom a músic i cantant i em dol com-provar dia rere dia i a hores d'ara, lafalta d'atenció d'aquesta societatvers la Música Negra en aquest cas.I no em digueu que això passa permanca d'uns mitjans de comunica-ció que ens presten atenció. Quepotser els que interpreten músicaFolk sí que disposen d'ells? Quepotser els programadors i el públices guien per la programació musicalen valencià de la nostra inefableTVV?

Em preocupa i ens hauria de pre-ocupar això a tots; car ens afecta enuna cosa bàsica per a evolucionar iés tenir una visió ben oberta delpresent i del futur en tots els aspec-tes.

País-FolkMUSICA EN VALENCIA