Volen imposarla llei delsilenci a Sant JordiL’alcalde amenaça un veídel poble, oposat alsseus projectes urbanísti-ques, que ha rebut pinta-des amenaçants al seulloc de treball pàg. 12

COMARQUES

L’AVT fa unnou tomb capa l’extremadretaDiverses entitatsautonòmiques -ara aple-gades en una federació-denuncien que l’AVTnomés es dedica a l’a-gitació política.pàg. 09

ESTAT

El PP intenta acabaramb la pluralitat deRàdio Pegopàg. 17

+ Notícies

ESPECIAL

Palestina contra l’oblitpàg. 06-07

26 DE GENERHivern 2007

1,5 euroswww.lavanc.com

#119

Campanya ultra d’intoxicació xenòfoba a Valènciapàg. 18

La policia posa en elpunt de mira els ‘okupes’

CRIMINALITZACIÓ ALDARULLS EN EL CABANYAL I BENIMACLET

“Zaplana i el Pocero tenen relació”Parlem amb l’alcalde de Seseña, Manuel Fuentes, d’Izquierda Unida, de les relacions de José Bono iEduardo Zaplana amb el fosc constructor Paco el Pocero que amenaça el seu poble pàgines centrals

Les forces de seguretat acusen tres joves amb l’única prova de l’existència de pintades enel lloc dels incidents i els mitjans de comunicació els declaren culpables sense judici pàg. 10

Quadern

COM A PEDRESL’espectacle de la companyia El Pont Flotant torna a mesclar realitat i ficció al Teatro de LosManantiales, del 25 de Gener al 4 de Febrer

02 L’Avanç informació, 26 de gener de 2007

OPINIÓDUC DE LA ROCHEFOUCAULD

“Solem perdonar als què ens avorreixen,

però no perdonem als què avorrim”

COORDINACIÓ: Guillem Carreras REDACCIÓ: Rubén Fernàndez, Xavier Ginés, Miquel Ramos,David Segarra, Xavier Sarrià, Tòfol Cruz, Xavier Martínez, Carles Senso, Moixama, Anna Coll,Lucas Marco, Kike Navarro, Jordi Muñóz, Sandra Quintero, Òscar Bornay, Marc Peris.COL·LABORADORS: Emili Olmos, César Lledó, Pere Fuset, Josefina Juste, Toni Cucarella, ToniMestre, Laia Altarriba, David Sastre, Susanna Anglés, Pau Caparrós, Iñaki Aicart Altre Castelló-Dossiers Crítics, Cultura Obrera, Vicent Usó, Estel Ortells, Ferran Vilafranca i Salvem El Desert,CORRECCIÓ: Jordi Caballero. L’Avanç és membre de l’Associació Catalana de PublicacionsPeriòdiques (APPEC) i del Gremi d’Editors del País Valencià. 88. Amb el suport de l’AcadèmiaValenciana de la Llengua (AVL).

L’Avanç S.L Carrer Tomasos, 17 pta. ICP 46006 València · 96 333 93 68redaccio@lavanc.org · www.lavanc.org

Segons l'última enquesta publicada per un diaride València, el PP perdria la majoria absoluta enel cas que a dia d'avui se celebraren les

eleccions autonòmiques. Segons aquesta enquesta elPP trauria 46 diputats enfront dels 41 que obtindria elPSOE i els 12 de Compromís pel País Valencià.L'enquesta reflecteix tan sols la intenció de vot del72% dels enquestats, percentatge que es corresponamb aquells que ja tenen decidit el vot. El 28%restant, a hores d’ara, encara no té clar el color de laseua papereta. Encara que aquest 28% puga fàcilment decantar labalança, i més si tenim en compte la capacitat de ladreta de mobilitzar al seu electorat, l'enquesta si quereflecteix un fet important i és el continu degoteig devots que al PP se li escapen de les urnes. Marca unatendència ininterrompuda de perduda de suport perpart dels populars. Tot i que el poder desgasta, lescauses d'aquesta tendència a la perduda per part delPP vénen donades d'una banda per la dolenta gestióde govern valencià de cara als sectors quetradicionalment li han donat suport. Les ingerènciesdel Partit Popular en l'Associació Valencianad'Agricultors i en l'Associació Valencianad'Empresaris, no han sentat gens bé en els cerclesempresarials. També la postura de contínua oposicióal govern central, responent més als interessos del PPespanyol que als del País Valencià, ha estat visualitzatpels principals actors econòmics locals com unabandó de les responsabilitats de govern per part deCamps. Per altra banda la tirada que podria produir ellíder estatal del PP, Mariano Rajoy, és contraproduentja que a hores d’ara es troba en un dels registres mésbaixos de popularitat de tota la seua carrera. Altrefactor a tenir en compte és la divisió interna delsconservadors entre zaplanistas i campistas que ha dutal desgovern a més d'un ajuntament i als campistesdesautoritzar llistes locals zaplanistas a favor d'altresmés afins al president de la Generalitat encara quefora en contra de les agrupacions locals. D'aquestamanera la major baixada del PP es produïxprecisament allí on l'enfrontament és major: en lescomarques d'Alacant, on en les passades eleccions elPP va obtenir els seus millors resultats. Per l'altra banda ens trobem amb un PSOE que noarriba a despegar per la incapacitat dels líders delPSPV, que confien en les resolucions judicials (casFabra, Torrevella, etc…) i que el bon cartell de ZP elsdone alguns beneficis sense la necessitat de plantejarunes polítiques diferenciades de les delsconservadors. Qui si despega i amb força és la coalició Compromíspel País Valencià, que lluny de sumar estrictament elsvots de les seues dos principals formacions, aglutinael vot de molts abstencionistas desil·lusionats de lapolítica i altres que practicaven el vot útil. El fet quela coalició parteixi amb una intenció de vot que liatorgaria 12 diputats no fa més que corroborar allò deque en política 2 i 2 no són 4. I en aquest cas en sónbastants més.

El Partit Populara la baixa

TONI MOLLÀESCRIPTOR

Els diaris i el noticiaris ho han do-nat, llevat d’excepcions, quasicom un breu. I, a mi, em sem-

bla que hauria de ser notícia de cober-ta i de sumari, d’anàlisi, d’opinió i de se-guiment periodístic. La constituciód’un grup parlamentari d’extrema dre-ta al Parlament Europeu és una nove-tat ben noticiable, un fet preocupant.L’experiència ens hauria d’ensenyarque és, precisament, a les institucions,per paradoxal que semble, on s’hangestat i consolidat els gran movimentsfeixistes europeus. Mentrestant, LePen es prepara per a assaltar, de nou,la presidència de la República france-sa. També és cert que s’ha d’anar ambtacte. No sé ben bé quina és la políticaparlamentària que el pot combatre. L’a-corralament de la bèstia sempre aug-menta les seues simpaties i els seus su-ports dins de la gàbia. El nacionalismeinterior és un seu caldo de cultiu quecreix amb les suposades amenaces ex-teriors. La ingerència exterior --ni quesiga de la Unió Europea-- s’interpretasempre com un desafiament. L’orgullpatri s’exacerba per l’existència de l”al-tre”. Real o imaginat, que això tant seval. Són comportaments de manual, re-gulars ací i allà. Però em fa l’efecte queels moviments feixistes, com els arbres,s’han d’adreçar de menuts. En acabant,es fa molt i molt complicat. Per mitjàdel seu populisme solen arrelar entreles classes mitjanes, que són les que de-terminen les majories electorals i par-lamentàries. Arribats en aquest punt,hem begut oli. Tot això sense comptarque, sovint, són alimentats pels uns ipels altres, per la dreta i per la suposa-da esquerra per allò d’erosionar el su-port electoral i social de l’adversari.

Però la bèstia té vida pròpia i no atènd’agraïments i de circumstàncies. Enel seu moment, els interessos tàcticsde Miterrand ja van fer engreixar elFront National de Le Pen. I tots sa-bem quin ha estat el resultat de lescomplicitats més o menys inconfessa-bles amb el blaverisme. És una estratè-gia suïcida. El monstre, en crèixer, es-devé incontrolable i el resultat, a Àus-tria, va ser Haider. A França, és Le Pen.I a Itàlia, hi ha la neta de Mussolini, peròtambé Gianfranco Fini i Umberto Bos-si, no ens enganyem. Ací .... El fenomen és atàvic, certament. Ésl’explotació política de la por: de la poral canvi, de la por a les pèrdues, de lapor a l’avenir. Ara multiplicades perfenòmens inèdits davant dels qual elciutadà benestant se sent indefens.La globalització, amb fenòmens comara la delocalització i les migracionsde diferent procedènca en són les mésvisibles. Els populismes de diferentcara hi troben saó renovada. La nove-tat és que el rovell de l’ou del seu dis-curs ja no és només territorialista i so-beranista, sinó social. Saben perfecta-ment que els sectors socials “ame-naçats” per la nova mà d’obra d’im-portació, poc preparada, són les clas-ses subalternes autòctones. D’ací el re-curs a enfrontar els seus interessos iels seus drets com a treballadors ambel dels “nous forasters” que els ame-nacen en forma de competència des-lleial en les formes de treball, salaris iformes de contractació. No solamentestà en perill la vostra identitat, sinótambé el vostre lloc de treball, semblala darrera consigna. Ho vam veure tam-bé a Flandes, per exemple, amb el crei-xement del Vlaams Blok, especialment

a ciutats benestants com Gant i Am-bers de més del 30% de l’electorat. Itambé a Noruega, amb el Partit delProgrès, o Dinamarca, amb el Partit delPoble Danès, països amb un Estat delBenestar sòlid i universal, de contin-guts radicalment populistes i xenòfovs.També a Finlàndia i a Suècia o Suïssa,amb Unió Democràtica del Centre, s’hidóna aquesta nou feixisme del benes-tar. Tot això no seria possible sense la poratàvica a la diferència, sense l’acudit dejueus, de negres, d’andalusos, de ca-talans o d’homosexuals o, senzillament,tot allò que és aliè o diferent. Jo, comdic, no en sé el contraverí, que no sigal’esforç il•lustrat, l’educació pedagògi-ca pacient des de l’escola, des dels mit-jans de comunicació --des dels “apa-rells ideològics d’estat”, que en dèiemabans--, des de la fàbrica, des de la fa-mília, des de la trona de les esglésies -- ai ! -- i la societat civil. Però, això pot-ser són somnis d’antic mestre d’esco-la, de moralista més o menys d’esque-rres: un deliri enmig d’una lògica into-xicada en què no hi ha lloc per a segonsquè. Els nous reptes imposen nousvalors --i el de la diversitat és el més im-portant de tot. El darwinisme social haimpregnat les nostres ments fins a con-vertir-nos en guardians de la nostra su-perioritat imaginada. La convivèncias’esgarra perquè la “solidaritat social”està només agafada amb pinzes. Peròno mirem cap a un altre costat. La po-lítica democràtica és una part de la so-lució. Però també el treball des de lasocietat civil, des dels mitjans de co-municació i els blogs. No, no mirem capa un altre lloc perquè els bàrbars jasón ací, entre nosaltres, els europeus.

El feixisme, al Parlament Europeu

Ni una paraula s'ha escoltat aquests dies sobre el problemapolític de fons origen de l'actual situació a euskalerria i, enúltima instància, de la ruptura, segons el Govern, del

procés de pau. Autodeterminació, definició del subjecte desobirania, marc polític i constitució no acceptada pels bascos, etc.Pot paréixer paradoxal, però que en el debat originat després dela bomba de Barajas cap d'aquests elements siguen posats sobrela taula, pel govern les forces polítiques espanyoles i els mitjansde comunicació, en la pràctica suposa atorgar a l'esquerraabertzale la raó, almenys sobre la justicia dels seus objectiusnacionals. Tot queda reduït a la desqualificació de la violènciacom a ferramenta política, crítica de principis contra la violènciaque no obstant no pot obviar l'èxit que aquesta té com ainstrument per a mantindre viu el conflicte i fer girar la políticade l'Estat entorn d'ell.Aquesta situació no implica no obstant que ETA estiga pròxima ala victòria, les bombes en Barajas com a Bagdad no són suficientsper a aconseguir-la, encara que l'esquerra abertzale a diferènciadels nord-americans són conscients d'això. Mentrestant, la barallaoriginada per la dretaespanyola a conte de laruptura del procés depau és continuació dela muntada a comptede l'obertura del mateixfa uns mesos, la derivadel govern de Zapateroen aquest tema, com enquasi tots, evident.Pot paréixer unaexageració però elsdirigents polítics isocials de la dretaespanyola no atorguenvalidesa al torn de partits que se suposa han de governar enalternança. Aquest model els era útil quan l'esquerra erahegemònica socialment, ara que eixa hegemonia està com a menysen disputa no accepten compartir la gestió del govern amb lasocialdemocràcia, encara que el marc polític que ambdós defenensiga en essència el mateix. El govern del PSOE no entén la posicióde força del seu oponent, i actua en totes les qüestions derellevància buscant un acord impossible, fins al punt de fer lapolítica que farien els altres. En el cas d'Euskalerría tampocpareixen entendre res, han portat la negociació amb ETA com quinegocia amb un partiducho que es ven per uns llocs d'eixida en lesllistes o un consell d'administració de qualsevol empresa amb quèa base de primes substancials als seus integrants tot estàsolucionat. 40 anys de clandestinitat i prop de 1.000 presoshaurien de ser prova de la solidesa i serietat dels etarres,l'incompliment d'acords per part del Govern ha sigut la causaúltima de l'actual situació.Que l'esquerra abertzale no es puga presentar a les eleccionsmunicipals, que els presos no tinguen perspectives encoratjadoreso que la pressió policial s'intensifique no són suficients per a forçarun acord. La sorpresa de Rubalcaba per la bomba de Barajasdenota la seua incomprensió total de la situació, perquè com va dir“els paràmetres polítics d'ETA són altres”, i encara que ara pareixconscient d'això el que no sap encara és quins paràmetres sóneixos. Els dos únics elements que juguen a favor d'una reactivaciódel procés de pau a la què ETA està disposada és d'una part salvarde la crema a una nova generació de jóvens bascos, carn de presósi tot seguix així, i el temor de Zapatero i els seus a tindre 30morts damunt de la taula a finals d'any.

LIDL Baixem l’empresa d’alimentació per estar, se-gons les organitzacions agràries, venent taron-ges per baix del preu de cost com a reclam da-vant els consumidors per a la venda d’altresproductes i provocar l’enfonsament del mercatde cítrics.

MANUEL FUENTESPugem a l’alcalde de Seseña per la valentiaque ha demostrat enfrontant-se a la mafiaimmobiliaria al seu municipi. Manuel potno tornar a eixir com alcalde per les manio-bres d’el pocero, però prefereix ser cohe-rent que mantindre el càrrec.

03OPINIÓL’Avanç informació, 26 de gener de 2007

Els paràmetres polítics

LA MARJAL

CÉSAR LLEDÓ

Tot queda reduït a la desqualificació de la violència com a ferramenta política, crítica de principis contra la violència que no obstant no pot obviar l'èxit que aquesta té com a instrument per a mantindre viu el conflicte i fer girar la política de l'Estat entorn d'ell.

EMILI OLMOS Professor i POETA

Podem sentir-nos felices deviure a la millor terreta delmón: la comarca de l'Horta i

el goig. I qui no visca ací és perquèno vol, cases i edificis en té algalop. Aquella tristor incontroladaque deixà la sobtada partença delpapa catòlic -nazi- ha estat ara jaultraoblidada per l'arribada delbiespanyolíssim, perdó, bicampio-níssim Alonso. He de reconéixerque se'm posaren els pèls en posi-ció bífida quan vaig veure com elnostre Honorable President parla-va amb ell i li donava les gràcies perla presència a la capital d'Amèrica.Llàstima que Blasco Ibáñez hajamort perquè podria haver escrit LaBarraca de les Arts i les Ciències oArroz y cemento, entre d'altres.Aquell dilluns generenc passarà ala història valenciana com el mésencertat dels darrers segles. Lesavingudes esclataven repletesd'autèntiques patriotes valencia-nes, algunes amb 5 hores d'esperaper gaudir 30 minuts de frenesí.Després només van ser-ne 8 i mig,però tant se val i escaig.Entranyables paraules de DavidSerra, secretari autonòmicd'Esports, tindreu, valencianets,mitja hora de fórmula 1 debades. Itot seguit va signar un taló d'1'2milions, és a dir, 2.353 euros percada segon gratuït. La portaveusocialista a les Corts diu que és elpressupost anual de 56 federa-cions. Bo, Segarra, no és per a tant,deixem la política per un dia, estractava d'un poc d'esport i goig.Però les càbales de RaimundoTarín -alcalde de Xest- podriendonar sentit al brutal balafiament.La Gene vol vendre el Circuit aMcLaren i li fa la pilota. AEcclestone -gran magnat de fórmu-la 1- se li ofereix una dàrsena per aiots de luxe, a canvi aquest modifi-ca els estatuts de fórmula 1 i per-met als circuits tota l'explotaciópublicitària de les carreres, aixíMacLaren compra definitivamentel circuit Ricardo Tormo i tot acabaamb una paella de cloenda un diade falles entre Arts i dofines.Haurien de tancar a tots a la presód'Albocàsser encara que hi ha unapart atractiva de la jugada, el cir-cuit de Xest costà 32 milions i man-tindre'l es xucla el 70% del pressu-post d'Esports, per tant si passaraa mans privades guanyaríem totes,llevat de Tarín. Realment Alonsono és Benet XVI, al juliol pagaren6000 monedes per un balcó i aratan sols 2000 mísers euros. Però joem pregunte, som totes igual

davant la llei? Sí, Pep de l'Hortalluità i destruí l'execrable poderdels senyors, acabà amb els privile-gis. Per què aleshores Alonso potcircular a 300 quilòmetres per horai jo no? Està violant l'article 1 i 7dels Drets Humans i el 14 de laConstitució. El meu objectiu ésguanyar el mundial. Cobra 30milions a l'any. Aconseguir que l'a-lumnat aprenga geografia és l'ob-jectiu d'una proletària del'Ensenyament. Alonso no arriscamolt, si perd no ha de telefonar ales mares per dir que l'alumna noestava atenta, ni rebrà la visita dela inspectora perquè les programa-cions estaven incompletes.Aconseguir que l'alumnat es res-pecte i no s'insulte, que interpre-ten la realitat de forma crítica, queno siguen consumistes ni sexistes,que no destrossen el material, quevegen la tele de forma responsable.Però Alonso també té problemesamb la premsa rosa, -horror!- ho hedonat tot per Espanya i em tractenaixí. La proletària del'Ensenyament porta un miler d'ho-res fent materials de Socials i devegades li boicotegen una classe,he donat tot pel País Valencià i emtracten així. Miren la tele i quedenalonsades d'èxtasi, intenten imitar-lo com passà a l'esplanada del barrion visc quan un cotxe començà adonar voltes ebri de velocitat finsque la policia el neutralitzà. Caldriaeixir en defensa de la conductoraperquè simplement tenia alonsitis iera un valor molt digne que li haviatransmés la tele sota la direcció

generalera. Posem en marxa unaactivitat pionera pel que fa a cir-cuits mundials. Frase extreta deldossier enviat a les escoles per laGene amb la intenció de què l'a-lumnat realitze una jornada de tre-ball pedagògic al circuit RicardoTormo a l'assequible preu de 4euros. I volen posar càmeres pervigilar els instituts, i cada dia l'a-lumnat és més rebel i odia allò queestudia o la realitat que l'envolta.Cada cop l'abisme que hi ha entreel món televisiu i el de la vida realés més abrupte, més abusiu, méscínic, més miserable, més obscé,més buit, més irreal, més violent,més consumista, més bèl·lic, mésegoista, més inviable. A les proletà-ries de l'Ensenyament ja no ensdeixen educar, sinó tan sols edul-corar en valors. Com lluitar contraels mitjans de comunicació, l'alum-nat, les famílies o les conselleriesper dur endavant les nostres pro-gramacions, per educar en valors?Transport públic o privat era elcol·loqui de la setmana passada enuna classe on ni l'amenaça del can-vi climàtic inspirava una tendènciaal transport públic. El monoplaçad'Alonso és transport públic? Enstransporta la Conselleriad'Educació algun valor públic?Voldrà introduir aquestaConselleria l'automobilisme comun esport a practicar en EducacióFísica? Això sí, qui no tinga 18anys, copilota però menys nota.Quin atreviment el de les proletà-ries del món i l'Ensenyament!Carabasses i vent!.

Edulcorar en valors

OPINIÓ04 L’Avanç informació, 26 de gener de 2007

ALTRES VEUS

El president(e) Camps ha insistit, enel seu discurs de cap d’any, en allòde agua para todos... Vull entendre

que es referia als milions de persones que,segons l’informe de la PNUD, de desenvo-lupament humà -recollit pel Financial

Times- no tenen accés a l’aigua potable nia una higiene decent. La mateixa fontassegura que la falta d’aigua en condicionsd’higiene mínima és la causa de què1.800.000 infants moren cada any, al món,de diarrees i altres malalties evitables.També és la causa de què desenes demilions de dones i xiquets es passen, la

major part del dia, carregant aigua des dedistàncies considerables, impedint-los aixía elles treballar o dedicar-se als fills i, alsmés menuts, anar a l’escola.El sr. Camps és una persona sensible isolidària i se n’ocupa de les carències delsmés necessitats. I nosaltres sense agrair-li-ho prou.

Agua para todosMarc Antoni Adell

PSICÒLEG

Afins del 2006, vaig tenir el rar pri-vilegi de passar un llarg i calorósmes a Buenos Aires. A pesar de la

intensa calor, els què tenien aire condi-cionat, no ho usaven i els què volien deci-dir-se a comprar-lo, ho seguien pensant.Tots, invariablement, havien regressat enel temps a les pràctiques i costums delsseus pares i avis: intentar refrescar-se demanera menys costosa però també efec-tiva...almenys fins que va aparèixer l'airecondicionat. Aquest fet (simple, en apa-rença) em va permetre posar-me en con-tacte amb altres variables de la realitatargentina que no havia tingut en comptefins a aquest moment. Tots els mitjanslocals i internacionals insisteixen sobremillorament de les variables macroe-

conòmiques que van començar a produir-se a partir de 2002 en aquelles latituds, laqual cosa és totalment cert. També éscert que aquesta millora no va arribarfins a la gran majoria de la població,sepultada per la crisi polític-econòmicade desembre de 2001. La meitat de lapoblació roman en condicions econòmi-ques que oscil·len entre allò greu i allòpreocupant, a la qual cosa se suma eldesastre educatiu, el desmantellamentsanitari, la falta d'oportunitats laborals,la precarització de tota mena, la violènciaquotidiana com a resultat, la vulneracióde tots els drets dels què van quedar enel pou de la fallida social...llavors: de qui-nes millores macro-econòmiques estemparlant?, de les què no arriben i mai arri-baran a les víctimes?. Les empreses pre-ses i ocupades pels seus treballadors van

despertar algun tipus d'expectatives, queel transcurs del temps va obligant a rede-finir per a adequar a la realitat d’allò queles autoritats i el govern van a permetreque succeesca. Allò que continua senseoferir qüestionaments és el pagament deldeute il·legítim a l’FMI i la falta de desa-catament al Banc Mundial i a l'OMC (apesar del que es declama), encara que ésjust dir que la política de drets humansque està intentant dur endavant l'actualgovern, fent justícia amb els genocidessense judici que van participar en la dic-tadura de 1976/1983 dóna com per a gau-dir d'alguna bocanada d'aire fresc. Aixíva ser com, a principis de desembre, vaigregressar a València: pensant en cosesque, segurament, en altres moments jahem plantejat però que la realitat d’allòquotidià continua mantenint en lluita.

Dubtes i certesesJosefina Juste

EXPROFESSORA U. MARES PLAÇA MAIG

La gestió dels principals aeroportsde l’Estat està centralitzada enAENA. Aquest model de gestió (no

tocat des de 1960) és minoritari dins dela Unió Europea atès que a la majoriadels països membres de la unió els gransaeroports tant regionals com de conne-xió estan gestionats pels governs regio-nals, per la ciutat de la qual depenen oper tots dos alhora. Tampoc és estranyala participació en els organismes gestorsde les infraestructures aeroportuàriesd'organitzacions privades que estiguinrelacionades amb la potenciació de lafunció comercial o turística que tenenaquestes infraestructures.A França, sense anar més lluny, i modelde centralisme per als jacobins de tot elmón, a banda que les cambres de comerçja participen activament en la gestió delsaeroports, la polèmica està servida: elsaeroports francesos proposen la creacióde “societats anònimes” encarregades dela gestió i estan demanant una separacióclara de les responsabilitats de l’Estat ide la gestió aeroportuària.Al Regne Unit, hi ha una gran participa-ció accionarial de les municipalitats iregions, i, la tònica predominant és queels aeroports estiguin en mans privades i

el pes de les institucions locals/regionalsés sempre major que les estatals.La posició d’AENA està, doncs, posadaen dubte: no sols està fora del que éshabitual en el món global (que implicauna descentralització radical per tal depoder competir), sinó que les sevesactuacions demostren que els criterisrectors obeeixen més a criteris políticsque econòmics.L’enorme inversió que ha realitzat a la T-4 de Barajas ha condicionat el pressupostde l’agència i les inversions a la resta delsterritoris. L’anàlisi de les xifres demostraque per nombre de passatgers i mercade-

ries transportades tots els aeroportsperifèrics haurien d’haver rebut inver-sions semblats a la madrilenya. Senseoblidar que son els aeroports dels PaïsosCatalans (els valencians, per tant, inclo-sos) els que tenen un major potencial decreixement no sols d’Europa si no tambéde tot el mediterrani.No tenir aeroports ben comunicats impli-ca la pèrdua de moltes oportunitats enl’àmbit turístic i, sobre tot, en el delsnegocis.Per al País Valencià és estratègicamentvital fer front comú amb Catalunya i lesIlles Balears per tal d’aconseguir eltraspàs de tots els aeroports del “frontaeroportuari” del mediterrani. Tant solsper adonar-nos de la transcendència d’a-questa reivindicació compartida cal con-sultar l’informe que la principal majoristade viatges britànica “Thomson”, titulat“Holiday 2016”: quatre de les deu ciutatsmés desitjades pels professionals brità-nics que tenen previst canviar deresidència estan a l’EURAM. Per ordred’importància: Barcelona, Palma, Alacant(sisè lloc) i València (desè). Estem,doncs al mateix vaixell.Hi ha molts diners en joc. L’aproximacióa Europa que els nostres empresarisestan demanant no acaba, doncs, a lesautovies, el tren d’alta velocitat i l’amplà-ria europea. Cal no oblidar els aeroports.

Els aeroports són tan importantscom els transports per carretera

Celestí Gimeno i BrochERPV

Batasuna

DIEGO FERNÁNDEZ

PERIODISTA

Encara que ho semble pel títol del’article, avui no parlaré delconflicte basc. Ho faré sobre la

irrupció de la formació de l’esquerraabertzale a la precampanya electoralvalenciana. Un protagonisme involuntarique res té a veure amb el trencamentde la treva, sinó amb les paranoies queinunden l’executiu de Camps.Vicente Rambla, flamant portaveu delPeculiar Partit que ens governa, vaestar l’encarregat de saludar elCompormís pel País Valencià. L’endemàque les formacions d’esquerresanunciaren l’acord, el gris políticsentencià: “Comunistas másNacionalistas igual a Batasuna”.Una senzilla equació que el valedor delConsell va aprendre de ben menut,supose, a un col·legi de pago de la màd’un capellà franquista. Les rialles delsperiodistes el van fer tallar ací, perquèen realitat tenia preparat tot un discursben enllestit. Un repàs històric sobreles causes de la decadència espanyolades de la derrota de l’armadainvencible, atribuïble exclusivament a laConspiración Judeo–Masónica-Comunista-Internacional.Tants anys intentant centrar el missatgeper acabar reproduït, fil per randa, lesensenyances de Paquito, El SepultureroMayor dels versos de Sabina. Perquèdarrere de tanta parafernàlia ipropaganda institucional s’amaga ladreta de sempre, la de tota la vida. Elsmateixos que feien preguntar-se a lamare, en la cançó de Maria del MarBonet: “Què volen aquesta gent quetruquen de matinada? (...) del seu fillestudiant, que ben compromèsn’estava”.El Compromís ha encès totes lesalarmes. Cada dia sona el telèfondirecte de la Generalitat i el MoltHonorable ja no sap com tranquil·litzarals Ortiz, Lubasa, Llanera, Roig, Soler icompanyia. En joc hi ha molt. Milionsde metres quadrats esperen la seuareclassificació. Plusvàlues milionàriesque acaben en paradisos fiscals camí dela butxaca d’algun bon amic.L’esquerra anuncia la fi del capitalismede casino i les rates s’afanyen aabandonar el vaixell amb el botí sota elbraç. Zaplana, com no, ha estat elprimer i els socialistes han tornat apicar. Sense el poder polític, la festa potcontinuar amb el control de les caixesd’estalvi. I el Machote està decidit afotre-li’l als seus socis amb l’ajuda deJoan Ignasi Pla, El Rey Pasmado.Als comicis podem donar un pas degegant per recuperar el nostre Paísassetjat pels lladres. Però no ensequivoquem, farà falta molt més perdesfer la trama que ha teixit la burgesiaparasitària. Els Fabra nodesapareixeran de la nit al matí el 27 demaig si no apostem per un canvi des del’arrel.

PER L’ESQUERRA

ALTRES VEUS

05OPINIÓL’Avanç informació, 26 de gener de 2007

Asimetriesvalencianes

VICENT ÁLVAREZ

CVC

Aquestos dies ha fet tres visites apoblamacions del nostre país, perraons de la meua tasca, i he pogut

comprovar “in situ” allò de les diferencies iles identitats. Alacant, Alpuente, i Teulada,han estat el llocs objecte de visita. Alacantrepresenta el cas més cridaner, la capitaldel Sud, on podem trobar un centre políticimportant i en aquestos moments en mansdel sector més afí a Zaplana A Alacant esrespira un poder molt “provincialista”, onla seua Diputació intenta representaralguna cosa davant del poder de“Valencia”.Alacant és un lloc on l’ús de la nostrallengua sols el poder veure als rètols delexcel·lent Museu d’arqueologia de laDiputació, y poca cosa més. Malgrat tot, hiha gent que vol ser part del país, i ho facom pot i a la seua manera. La ciutat ésuna ciutat amb la llum i el tarannà delnostre país, on podem contemplar elmateix gòtic que tenim a Teulada, partit demajoria, també del PP, i on el valencià ésd’ús normal i general, o a Morella i altresllocs. Des del cap i casal, però, ni pensemmai en el sud, en Alacant per exemple,especialment el valencianisme polític s´enoblida d´ eixa realitat, una realitat on elmodel urbanístic del sol i platja es fa moltpatent, i al qual estem fent oposició. En contrast, com ja he apuntat, elpatrimoni d´ un poble menut com Teulada,presenta elements identitàris del mateixabast que he vist a l´ alacantí. Alpuente,però, amb l’austeritat de l’interior, de parlacastellana, ens planteja altra realitat bendiferent: el despoblament, l’explotaciósalvatge de les terres per extreure argilaper les industries del taulell, un paisatgeobert i tanmateix diferent.Aquestes coses ens porten a plantejar-mecom poden abordar la nostra vertebració,sense renunciar a la nostra diversitat compaís. Les nostres asimetries son reals, ipodem a anar a més, no podem oblidarcom a les zones costaneres, tant delcentre com del sud, tenim importantsgrups humans vinguts de molts llocs, tantd’Europa com del nord d’Africà. Lesnostres asimetries històriques son reals, vahaver.-hi ara altres noves. Sabem quel’element idioma compta, però, donada lanostra asimetria real no podem quedar-nosen això. El sentit de país i les voluntat deser-ho exigeix més coses.Des del nacionalisme cal obrir mésperspectives, més elements d’autoestima id´ identitat. Abordar des d´ opcionsd’equilibri urbà el futur és important,també, des de les identitats culturals ipatrimonials, des sensibilitats, i, també,des del paisatge. Sense presènciainstitucional tot resultarà difícil,òbviament, els moviments cívics jugen unpaper, cal, però una reformulació i unaampliació del marc de referènciesidentitàries. Cal guanyar vies institucionalsamb claredat d’objectius.

L’APUNT

Les malalties que es produeixen ambels nivells legals d'emissions de moltalta tensió tarden anys a desencade-

nar-se, i aquí radica la gran dificultat: no te-nen un efecte immediat. Però cap càncer noapareix ni per atzar ni per càstig diví. " Un dels aspectes que s'han tractat menysen relació amb la línia de molt alta tensió(MAT) és de quina manera pot afectar la sa-lut de les persones. No entrarem en altresconsideracions de com pot impactar en al-tres aspectes, mediambientals, paisatgís-tics, activitats agrícoles i forestals, activitatsde turisme rural, etc., ja que s'ha escrit idebatut força en relació amb tots aquestsaltres temes. Sorprèn que en el suplement de la revistaInfo-Catalunya núm. 7, publicat per la Ge-neralitat de Catalunya (estiu del 2005),s'afirmi, fent referència a la línia Sentme-nat-Bescanó-Baixàs, que no té cap efectesobre la salut i que és una línia d'interès prio-ritari. Tot això, acompanyat d'una foto enquè es veu un nounat dins una incubadora,transmetent, intencionadament i implícita-ment, un missatge demagògic i partidista.Sorprèn, però, encara més saber que s'hanrepartit més de dos milions d'exemplars d'a-questa revista, i que el seu cost ha superatels 75.000 euros, que hem pagat tots els ciu-tadans amb els nostres impostos. Sabem que el fenomen físic de la generaciódels camps electromagnètics (CEM) de bai-xa freqüència (50 Hz) al voltant de les línieselèctriques és causat per l'existència d'unatensió entre els conductors i un corrent quehi circula. Aquestes pertorbacions es com-porten com ones formades per un campelèctric (relativament estable i fàcil de dis-torsionar) i un de magnètic (inestable i di-fícil d'aïllar). Aquest darrer, el magnètic, ésel que actua a l'interior del cos humà, alte-rant moviments elèctrics en l'intercanvi dela membrana cellular, deformant estructu-res cellulars (nombrosos treballs científicsho avalen: Wertheimer i Leeper, l'InstitutKarolinska d'Estocolm, Green...). Els efec-tes produïts en els éssers vius pels CEMdepenen de la intensitat del camp generat,la distància i la durada del temps d'exposi-ció. Per això es recomana deixar una distàn-cia, en una línia de 400.000 volts, de 400 me-tres de seguretat a cada costat. És fàcil d'i-maginar, doncs, l'impacte visual i paisatgís-tic que tindrà una amplada de 800 metres.Si tenim en compte els quilòmetres de llar-gada d'aquesta línia, aquest impacte seràconsiderable. Sorprèn, també, que aquestadistància de seguretat es tingui en comptequan la línia passa per nuclis poblats i que,en canvi, només és deixin cent metres dedistància quan es tracta de cases o masiesaïllades. És que als seus inquilins no els afec-tarà tant? L'Organització Mundial de la Salut (OMS)va definir (1993) la salut com la suma defactors mediambientals que porten la per-sona a l'absència de malaltia i a la qualitatde vida; un perfecte equilibri entre els àm-bits físic, psíquic i social. Hi ha establerta una escala de valors límitd'exposició als CEM, regulada pel decret1006/2001. El màxim està fixat en 100 mi-

crotesles. Aquests valors no són iguals entots els països de la Comunitat Europea. AItàlia i Suïssa, per exemple, són molt infe-riors als nostres. Tothom ha de tenir encompte, però, que aquests nivells legals dequè parla l'administració no són sinònimsde seguretat sanitària. Les malalties que es produeixen amb elsnivells legals d'emissions tarden anys a de-sencadenar-se, i aquí radica la gran dificul-tat: no tenen un efecte immediat. El càncers'origina quan una cèllula comença a créi-xer descontroladament i no respecta el codigenètic de la persona. Per això el Grup Re-port BEIR (reconegut per l'OMS) el 2005insistia que «la irradiació del teixit cellularprovoca la formació de radicals lliures, H2O2entre molts altres, a partir de la dissociacióde les molècules d'H2O, que ataquen quí-micament l'ADN, amb el resultat d'altera-cions que poden provocar càncer». Cap càncer ni cap malaltia no apareix ni peratzar ni per càstig diví. Simplement, la nos-tra societat no és conscient dels riscos dela industrialització sobre la salut. El càncerés una malaltia d'origen multifactorial, i sónmúltiples els factors inductors. La tendèn-cia de l'administració és dir que no passares; però l'evidència científica demostra queel càncer té, en el seu origen, un percentat-ge molt elevat (60-70%, segons el Lancet enun estudi epidemiològic del 2004) en fac-tors mediambientals que incideixen sobreel genoma humà. Segons l'OMS, les etapesi grups de persones més vulnerables als con-taminants són: l'etapa fetal, l'edat infantil ila juvenil, les dones i la gent gran. Però enel coneixement de les sinergies (efectes si-nergètics) entre substàncies químiques iamb contaminants d'origen fisicoquímic, obé entre interaccions físiques amb altres fac-tors mediambientals, com els metalls pe-sants, que poden provocar càncer, s'avançalentament. L'aspecte preventiu de la medi-cina no es promociona prou perquè els re-cursos tan sols s'apliquen a tractar malalts(només cal mirar el rànquing que ocupem

en investigació en la UE). Així, en la Reso-lució de Benevento (Italia), del febrer del2006, la Comissió Internacional per la Segu-retat Electromagnètica va fer palès que: Noves evidències acumulades indiquen quehi ha efectes adversos per a la salut com aresultat de l'exposició laboral i pública alsCEM, en els nivells d'exposició actuals. Ésnecessari, tot i que encara no s'ha realitzat,un examen comprensiu, independent itransparent de les proves puntuals que as-senyalen aquest risc potencial emergent pera la salut pública. Els recursos i mitjans necessaris per feraquesta investigació són totalment inade-quats. Hi ha evidències que les fonts actuals de fi-nançament desvirtuen i desvien les anàli-sis i la interpretació dels resultats de les in-vestigacions, en el sentit de posar èmfasique hi ha un mínim risc per a la salut de lespersones. Els arguments segons els quals els CEM debaixa intensitat no poden afectar sistemesbiològics són molt discutits i no represen-ten el conjunt actual de l'opinió científica. Els estudis epidemiològics i de laboratori -in vivo i in vitro- demostren que l'exposiciói el contacte permanent amb línies elèctri-ques de baixa freqüència poden fer augmen-tar el risc de càncer (leucèmies) en nens iinduir altres malalties (recomano els arti-cles de la British Medical Journal, del juliol2005, dels metges Gerald Daper, Tim Vin-cent et cols., i de la British Journal of Can-cer del 2006, de Foliart De et cols.). S'ha d'adoptar una normativa marc per al'exposició pública i laboral als CEM, ambel principi de precaució, tal com ordena lamateixa CE en els tractats de Maastricht iAmsterdam. Altres efectes dels CEM són: l'efecte coro-na (ionització de l'aire situat al voltant delcable de la línia, i la producció d'ozó, ambaugment de conjuntivitis i crisis asmàti-ques), migranyes, acúfens, alteració d'apa-rells electrònics incorporats al cos ( mar-capassos, etc.), en el que ara reconeix i de-fineix la mateixa OMS (2006) com a «hiper-sensibilitat als camps electromagnètics». Enel congrés celebrat a Praga l'octubre del2004, diversos científics també van confir-mar aquests fenòmens. Més important que l'anterior és l'acumula-ció en el camp ionitzat de matèria radioac-tiva, productes descendents del gas radio-actiu radó, omnipresents en les capes bai-xes de la biosfera i que ionitzats són atretsper la diferència de potencial elèctric quegenera l'efecte corona. El coneixementcientífic tendeix actualment a corresponsa-bilitzar els elements radioactius que es for-men d'alguns efectes cancerígens registratsen zones properes a les línies d'alta tensió(definides en funció de la intensitat de campelectromagnètic). Per tant pensem que les administracions nopoden parlar tan lleugerament sobre quinsseran els efectes de la MAT sobre la salut isobre el territori. Per quines raons no volen obrir un autènticdebat democràtic, imparcial i científic? Pot-ser per amagar negocis, exclusivament co-mercials, amb guanys milionaris nomésper a uns quants?... No anem pas bé ".

MAT i la salutJoan Martí

PLATAFORMA NO A LA MAT

06 L’Avanç Informació, 26 de gener de 2007

INTERNACIONAL

SANDRA ZUHURDALO XSP-PV

Per definir la qüestió cal distingir en-tre les diferents situacions que pa-teixen els refugiats, generalment enfunció del moment històric en quèforen expulsats de la seva terra i deles zones d’acollida. Així parlem de:

RReeffuuggiiaattss ddeell 4488: Actualment 6 mi-lions de persones són refugiades coma conseqüència de la invasió de 1948,any de la creació de l’Estat d’Israel,que els palestins anomenen “Al Nak-ba” (el Desastre). La població de 530ciutats i aldees va ser desallotjada del77% de la terra de la Palestina histò-rica, passant a mans d’Israel. 900.000persones que vivien a Palestina vanser despatriades convertint-se en re-fugiats.

RReeffuuggiiaattss ddeell 6677: durant la guerraàrab-israelí de 1967, 400.000 pales-tins foren forçades a abandonar lesseves cases. Sota aquesta denomi-nació es comptabilitzen avui 834.000persones.

DDeessppllaaççaattss iinntteerrnnss: els que en1948 continuaren vivint dins de lazona que es va convertir en l’Estatd’Israel i els seus descendents, quesumen ara 355.000 persones. Altres60.000 persones són els desplaçatsen l’interior dels territoris ocupatsper Israel a 1967, com a conseqüèn-

cia de la demolició de les seves vi-vendes, la construcció de colònies,la revocació del seu dret de residèn-cia a Jerusalem, o la construcció delmur de l’apartheid (que ja afecta al’estatut de 15.000 persones que arri-baran a 100.000 a la seua finalitza-ció).

La UNRWALa UNRWA (United Nations ReliefWorks Agency for PalestineRefugees), Agencia de NacionsUnides per als refugiats palestins enl’Orient Pròxim, es creà en 1950 per

tal de suplir temporalment unasituació d’emergència amb la missióde proveir els camps de serveisbàsics d’educació, sanitat, ajuda hu-manitària i serveis socials. Segons laUNRWA són refugiades les personesque vivien a Palestina entre l’1 dejuny de 1946 i el 15 de maig de 1948que perderen les seves cases com aconseqüència de la invasió i es refu-giaren en algun dels països o regionson la UNRWA opera, i els seus de-scendents per línia masculina.Per tant, segons la definició de laUNRWA queden exclosos de laconsideració de refugiat tots els des-plaçats en 1967, els que viuen enaquestos països però no reben ajudahumanitària, els que viuen forad’aquestes zones, els refugiats del’interior de Israel o desplaçats dinso fora de Jerusalem, la població quees trobava fora de Palestina quant vaesclatar la guerra, les persones queemigraren durant els anys posteriorsa la guerra i tots els descendents pa-lestins per línia materna. Així, lesdades registrals de la UNRWA reco-neixen només 4.300.000 refugiats,deixant-ne 1.700.000 sense dret a as-sistència.

On són els palestins?Des de 1948 la major part viuen a Sí-

ria, Jordània, Liban, Egipte i altresnacions àrabs.

Dels refugiats reconeguts per laUNRWA, un terç viu encara a avuí en59 camps de refugiats oficials a lescinc zones d’operacions : Jordània,Líban, Síria, Cisjordània i Gaza, i un3% en camps no oficials. Els altresdos terços als extraradis de les ciu-tats dels països amfitrions i als vol-tants dels camps oficials a Cisjordà-nia i Gaza.

Així, en l’actualitat la major partd’ells es troben a menys de 100 km.de les fronteres d’Israel i les sevesllars originàries. La resta viuen re-partits arreu del món.

La situació actual dels refugiats ésben diferent en funció de les mesu-res polítiques que cadascun dels paï-sos receptors va posar en marxa pertal d’enfrontar-se a la qüestió a par-tir de 1948. Mentre Siria els oferídrets civils i polítics -excepte els re-lacionats amb les eleccions- Jordà-nia els va acollir com a ciutadans deple dret desenvolupant però, un pro-cés d’assimilació que minoritzava laseva cultura originària, la qual cosacomportà en els refugiats amb el pasdel temps un progressiu abandona-ment del sentiment de pertinyençaal seu poble i, a poc a poc la identi-tat nacional palestina es va esvanintde la seva mentalitat col·lectiva.

Ben diferent és el cas del Líban,on des del moment la seva immigra-ció forçosa, se’ls va negar la ciutada-nia privant-los dels seus drets fona-mentals, socials, civils i polítics i re-legant-los a viure en la marginalitatdels camps de refugiats.

Els refugiats palestins al LíbanDels 900.000 expulsats en 1948,110.000 persones, principalmentprocedents de les costes i Galilea,emigraren al Líban i s’establiren encamps al llarg de tot el país, la majo-ria d’ells prop de Beirut, Trípoli, Si-don i Tiro.

EEllss iinnffaannttss hhaann ddeeiixxaatt ddee jjuuggaarr. SANDRA ZUHUR DALO

Memòria contra l’oblitLa població palestina mundial es calcula en 9.700.000 persones. 6.500.000, és a dir el 70%, són refugiats. La situació dels refu-giats palestins és una de les més prolongades en el temps, constitueixen un terç de la població refugiada al món i a hores d’arani Israel ni la comunitat internacional han trobat una solució digna segons les normes de Dret Internacional.

La pau veritable no arribarà sense justícia, imai una pau no serà justa si no assoleix conscient i plenament laqüestió dels refugiats.

Israel, un estat queproclama el deure de no oblidar, haurà de reconèixer que aquestmateix deure és Universal i aplicable a tots els pobles per igual

07INTERNACIONALL’Avanç Informació, 26 de gener de 2007

Va nàixer en 1936 a Ghawair AbuShouchi, Tiberias, Palestina. Expul-sat en 1948 amb la seva familia al Lí-ban, visqué la seva infantessa al campde refugiats Ain Al-Helweh, al Sud.Lluitador compromès i pensador co-herent, és un dels liders més benvol-guts i respectats a la comunitat pa-lestina al Líban i una figura repre-sentativa de la intel·lectualitat de ba-talla. Començà la seva trajectòria alMoviment Nacionalista Àrab i va fun-dar l’organització de la Joventut ÀrabPalestina i el Sindicat General Pales-tí, del que va ser triat secretari. En-tre 1964 i 1967, líder de l’OLP a Bei-rut, des d’on treballà per reivindicarels drets dels refugiats davant les po-lítiques discriminatòries del govern ila UNRWA. Fundador del FPLP en1967 junt amb George Habash, Ah-med Al-Yamanni, Abu Ali Mustafa iWadee Hadad i membre del ComitèCentral. Des de 1970 és membre delParlament Palestí i des de fa vint anysdel Comitè Permanent de Refugiats.Durant 10 anys fou el representantde la OLP en el Front Àrab de Coo-peració. Li honra la seva indiscutibleaportació a la política palestina coma negociador internacional delegatde la OLP a rellevants meses com araa 1973 amb els delegats militars delgovern libanès, al 1975 amb les fa-langes libaneses, o al 1985 amb el par-tit libanès Amal designat pel Frontper a la Salvació de Palestina i l’OLPper detindre la guerra contra els re-fugiats palestins. Forma part de laCAN, la Conferència Àrab Naciona-lista, integrada per més de 500 in-tel·lectuals i polítics àrabs.Treballador incansable de la re-sistència palestina, les seves reivin-dicacions pels Drets Humans, Civils,Socials i Polítics dels refugiats l’hanportat al reconeixement internacio-nal després d’haver patit 5 atemp-tats i presó 3 vegades a Siria i 19 alLíban. D’entre els galardons a la sevameritòria vida ha obtingut les pla-ques honorífiques del Fòrum Na-

cionalista Àrab, la Unió de Dones deJordania, l’Associació Juvenil deGaza, o el reconeixement de l’am-baixada de Cuba, signat per FidelCastro. Enguany recollirà el PremiJuan Maria Bandés de CEAR a la De-fensa del Dret a l’Asil i la Solidaritatamb els Refugiats.

De semblant afable i posat elegant iseré, flexible en el diàleg però con-tundent en els plantejaments, tras-llueix en el seu mirar una il·lusió qua-si naïf. És com si sota la seva cortidapell de veterà hi haguera un adoles-cent bru i fornit que lluita per reeixir-se’n amb una pedra en la mà, percomençar de nou. Com la lluita pa-lestina, que renaix en cada genera-ció de resistents. Conèixer Salah Sa-lah- què ha volgut anomenar AJIAL(generacions) a la seva organitzaciósocial, i que avui dedica el seu tempsa treballar amb joves palestins refu-giats des del convenciment de queells portaràn Palestina de la mà capal futur- és del tipus d’experiènciesque t’arrela a la realitat, donant-li sen-tit a la història i concreció a les ideo-logies. Perquè al seu rostre pots des-cobrir les escletxes que dibuixa unavida de lluita per la dignitat. Quan elpensament i la paraula guarden unaestricta coherència amb les accions,en la política es pot parlar d’un granlíder; en la vida, d’un home excep-cional. Salah Salah, refugiat palestí.

Actualment els palestins refugiatsal Líban sumen uns 400.000. Això ésun 12% de la població libanesa queno gaudeix, ni de facto, ni de jure delsdrets de ciutadania. Hi ha 12 campsde refugiats oficials. De la seva as-sistència s’ocupa la UNRWA des defa ja 5 generacions.

Les polítiques discriminatòries i larestrictiva legislació social, econò-mica i política del govern libanès,amb la seva exclusió de les institu-cions públiques i la vida social ha por-tat els refugiats a l’alarmant situacióhumanitària en què es troben avui.

Segons la legislació libanesa, l’ad-ministració dels camps correspon alDepartament de Afers sobre els Re-fugiats Palestins que controla i re-gistra qualsevol activitat social i so-ciològica incloent naixements, ma-trimonis, canvis de residència, su-pervisa els documents d’identitat iconcedeix o denega les ajudeseconòmiques a les persones portant,a més, un acurat registre de perfilsdels refugiats en funció del grau deperill que representen segons el cri-teri del Departament.

Com a estrangers, els palestins nogaudeixen del Dret al Treball i estancategòricament exclosos de 72 pro-fessions. Només se’ls permet treba-llar amb una llicencia oficial i tan solsen un nombre limitat d’activitats pro-fessionals. Excloent-los legalmentde la població activa libanesa, esveuen abocats a treballar als sectorsde més baixa remuneració com araels oficis de la construcció i l’agri-cultura. Les xifres d’atur arriben al60% i 3/4 parts de la població viuenen la pobresa.

Els palestins tampoc tenen accésal Servei Públic de Salut libanès, i re-cau la responsabilitat en la UNRWA,la Mitja Lluna Roja i les ONG’s. L’a-tenció sanitària és de tot punt precà-ria. El càncer és endèmic i la morta-litat infantil arriba a quotes alar-mants. Si per als ciutadans libanesosla proporció doctor/pacient és de1/318, el dels palestins arriba a1/1.166.

Durant èpoques els ha estat prohi-bit viatjar des de i fins al Líban lliu-rement i encara avui dia no poden ei-xir del territori libanès o tornar sen-se una visa de dificultós accés i 6 me-sos de duració com a màxim.

Confinats als camps es perpetual’enguetització -tenen prohibit ad-quirir vivendes i bens immobiliaris-,amb manca d’instal·lacions i submi-nistres elèctrics i d’aigua corrent,materials de construcció efímers i uncreixement de la taxa de natalitat, is’endureixen cada dia més les con-dicions d’insalubritat i marginaciósocial.

Les excuses que argüeix el governlibanès per generar i manteniraquesta calamitosa situació sónd’allò més insostenible políticament,però en la pràctica condemnen elspalestins refugiats a nàixer i moriratrapats en una cruïlla maquiavèl·licaentre les polítiques segregacionistesdel país amfitrió, l’ocupació israelia-na de les seves terres i la indiferèn-cia de la comunitat internacional.

AntecedentsAl llarg dels quasi 60 anys de la sevaexistència, els habitants dels campsde refugiats han estat sotmesos a la

violència i la repressió de forma con-tínua i sistemàtica. Des del seu esta-bliment van ser objectiu de les pràc-tiques repressives del Deuxième Bu-reau, els serveis interns de segure-tat libanesos. La seva arribada va es-tar considerada per la Falange Cris-tiana Libanesa com una amenaça, ila que va ser una de les principals or-ganitzacions armades del país, alia-da amb Israel convertí entre 1975-76els camps de refugiats en focus pre-ferencials dels seus hostigaments–alguns completament destruits,com Tel el-Za’atar-. Alguns sectorsde la societat libanesa continuenconsiderant els palestins un catalit-zador responsable d’una part de laguerra civil libanesa.

Quan el 1978 Israel ocupà la fran-ja sud del Líban els camps foren fo-cus preferencial de les agressions del’exèrcit.

Al llarg de 3 dies a setembre de1982, les milícies falangistes cristia-nes libaneses entraren als camps deSabra i Shatila sota les ordres del’exèrcit d’Israel, en l’operació « Paua Galilea » liderada per Ariel Sharon,assassinant 2.500 refugiats en una deles més sanguinàries massacres de lahistòria de la humanitat. Alguns anysdesprés els camps de Beirut eren de

nou atacats, aquesta vegada per lesmilícies xiïtes del partit Amal.

Tant les diferents guerres àrab-is-raelianes i els acords d’Oslo, com lespolítiques segregacionistes del go-vern libanès i la seva fràgil situació,han assotat des de sempre la pobla-ció civil, convertint en un infern laseva realitat i en un cementeri la sevamemòria col·lectiva.

Amb la darrera invasió del Líbanen juliol de 2006 Israel arrassà les in-fraestructures del Sud i assassinàmés de 1.200 persones, resultantmés de 4.000 ferides, 256.000 des-plaçades i 15.000 vivendes destruï-des.

El camp palestí d’Ain-Al Helwe ésel més gran i poblat del Líban, onviuen al voltant de 45.000 persones.Durant els bombardejos, milers defamílies libaneses desplaçades per laguerra van haver de recórrer a la so-lidaritat dels refugiats palestins delcamp per protegir-se. Van ser els ha-bitants d’Ain-el Helwe qui els pro-porcionaren acollida a les seves ca-ses i ajuda d’emergència. Un bonnombre de refugiats protagonitzarenel moviment de voluntariat ciutadàque durant aquells dies va proveird’aliments i medicines als ciutadanslibanesos damnificats.

Mohammad Salah Salah

EELL PPEERRFFIILL

SSaallaahh SSaallaahh. a un seminari d’AJIAL 12/06. SANDRA ZUHUR DALO

Conèixer Salah Salah és del tipusd’experiències quet’arrela a la realitat,donant-li sentit a lahistòria i concreció ales ideologies

““• Les normes de dret interna-cional que regulen els dretsdels refugiats, principalment laConvenció de Ginebra de 1951;el Protocol sobre l’estatut delsRefugiats de 1967; la Convenciósobre l’estatut dels apàtrides de1954 i la Convenció Internacio-nal sobre l’eliminació de totesles formes de discriminació ra-cial de 1965, són contínuamentviolades amb impunitat quan estracta dels refugiats palestins.A més a més Israel els ha negatal llarg del temps el seu inalie-nable Dret al Retorn, que cons-titueix una pedra angular en lesreivindicacions històriques.• El Dret al Retorn dels refu-giats forma part dels procla-mats a la Carta Internacional deDrets Humans de 1948 al seuart. 13, on estableix el dret decada individu d’eixir i tornar alseu país; així com del Pacte In-ternacional sobre Drets Civils iPolítics.• La IV Convenció de Ginebraatorga el dret “d’una col·lectivi-tat a ser protegida en la seva in-tegritat en cas de conflicte iagressió o d’ocupació armadaper part d’altres” així com el de“protegir al poble en la sevasubstància col·lectiva”. Així ma-teix prohibeix explícitament lestransferències forçoses de po-blació, individual o massiva-ment, i reclama que les perso-nes transferides siguen torna-des a les seves llars tan aviatcom cessen les hostilitats a l’à-rea en qüestió.

• El Principi d’Autodetermina-ció de NN.UU. de 1947 garan-teix el dret a la propietat i do-micili en el propi país.• Quan Israel nega als palestinsel Dret al Retorn viola, a més amés, la Convenció Internacio-nal per a l’eliminació de totesles formes de discriminació ra-cial.• La Resolució 194 de NacionsUnides reconeix el dret a la re-patriació dels refugiats pales-tins i els seus descendents a lesseves llars, així com a rebrecompensacions per les pèrduesgenerades. El Consell de Segu-retat va aprovar el 1967 la reso-lució 237 per la qual “prega a Is-rael que facilite el retorn delshabitants que es refugiaren acausa de les hostilitats”.• Al llarg dels anys l’AssembleaGeneral de NN.UU. ha adoptatunes 50 resolucions que reco-neixen del Dret al Retorn. • La legislació internacionaldictamina que ni l’ocupació nila sobirania disminueixen eldret a la propietat. Per tant, laterra dels palestins els pertanyi tenen el dret inalienable i im-prescriptible de tornar a ella.Tanmateix en la pràctica, elcurs dels esdeveniments i elsavatars en les negociacions po-lítiques dels plans de pau rele-guen aquesta complexa qües-tió als temes a tractar en un hi-potètic futur “estatus final”. Defet, els Acords d’Oslo de 1993tenen la peculiaritat de no pro-posar una solució al problema.

El Dret Internacional i el Dret al Retorn

INTERNACIONAL08 L’Avanç Informació, 26 de gener de 2007

Ràdio Maria, responsablede l’auge ultra a Polònia

PROPAGANDA L’EMISSORA S’HA CONVERTIT EN TOT UN FENOMEN COMUNICATIU

JOAN PALOMÉS

La dimissió de l’arquebisbe deVarsòvia, Stanislau Wielgus, per laseua vinculació amb els serveis se-crets comunistes polonesos, totjust un més després del seu nome-nament pel Sant Pare, no és mésque la conseqüència del delirantclima inquisitorial que s’ha desfer-mat a Polònia. Una caça de bruixesque ja ningú no controla i que, finsi tot, està trobant carn fresca per ala foguera entre aquell sector queun dia la va beneir, ad maiorem glo-riam Wojtyla.

Les conseqüències encara estanper venir. Però, d’entrada, sorprènla moderació sol·licitada des de lesones de la ultramuntana Ràdio Ma-ria, sorpresos els membres de l’e-missora pels irats vents que ellstambé han ajudat a aixecar –i com!–i que han començat a pertorbar elplàcid paradís dels bisbes polone-sos. Fins i tot, Benet XVI havia es-tat objecte de les crítiques de la rà-dio fonamentalista per la seva tem-perància i moderació.

La COPE polonesa va néixerl’any 1991 de la mà d’un capellà re-demptorista, Tadeusz Rydzyk, queha anat aixecant un empori medià-tic ultraconservador que ha suratd’allò més entre els carques post-comunistes. Amb una audiència de

2 a 4 milions –en això, les fonts con-sultades no s’hi posen d’acord; tantse val: és la més elevada del país–,el seu poder és creixent i espantala mateixa Església. Cal recordarque la ràdio és propietat d’un ca-pellà i no de la Conferència Epis-copal: força còmoda amb el seu zelintegrista, però incòmoda –i con-sentidora, en algunes ocasions–amb els recurrents exabruptes an-tisemites, el llenguatge agressiu iviolent, la xenofòbia, l’ultranacio-nalisme, l’antieuropeisme... La claude volta del triomf ultradretà del

partit Llei i Justícia (PiS), dels ger-mans Kaczynski, juntament ambdos partits més de l’extrema dretaultracatòlica, ha estat, precisa-ment, el fervorós i incondicional su-port de Ràdio Maria. Polònia és,avui, un país fonamentalista, stric-to sensu.

Les angoixants similituds entreRàdio Maria i la Cadena de OndasPopulares no és mera coincidència.La fórmula ha resultat força exito-sa i el Vaticà l’analitza amb cura,més enllà de les concessions a la ga-leria. Una ràdio amb forta implan-

tació i audiència és poder, i enaquests temps descreguts, laics iirreverents que corren l’Esglésianecessita un refugi terrenal. I ésque l’altra fórmula radiofònica cle-rical –la francesa Ràdio Nôtre Dameo la nostra Ràdio Estel, entre mol-tíssimes d’altres–, amable, devota-ment rància, d’àngelus a les dotze irosaris a dojo, ja no commou la be-atitud. Creix l’islam i reneix la ve-lla Europa. Una coincidència: la xe-nofòbia feixista tindrà grup propien el Parlament Europeu. Alabatsiga Déu.

UUnn iimmppeerrii mmeeddiiààttiiccdd’’oorriiggeenn dduubbttóóssTadeusz Rydzyk, capellàredemptorista, és el director ifundador de Ràdio Maria ipropietari d’un empori mediàticque inclou una escola deperiodisme, el diari NaszDziennik, amb una tirada de250.000 exemplars, i la televisióTrwam.

El quarter general d’aquest santvaró que ha esdevingut elJiménez Losanto polonés, ambforça més poder que aquest, estroba a Torun, a 180 quilòmetresal nord de Varsòvia, i pàtria delgran astrònom Copèrnic. En lesinstal·lacions de l’emissora,rodejades d’alts murs de dosmetres i envoltades per càmeresde vigilància, rep nombrososmembres del Govern i altsfuncionaris que hi arriben amblimusines luxoses. La formidableaudiència de Ràdio Maria -entre2 i 4 milions d’oients- prové,bàsicament, de les zones rurals,d’allò anomenat ‘Polòniaprofunda’. També és la mésescoltada entre la diàsporapolonesa, d’on procedeixenquantioses almoines idonacions.

Hi ha moltes preguntes sobrel’origen de l’imperi mediàtic delcapellà Rydzyk, que,constantment, al·ludeix a lesformidables donacions anònimesi a la bondat del seu fidel públic.Oficialment, però, ningú no sapni on no quan ni per què el seufinançament -pretesament ambdonacions- mai no ha estatcontrolat per la hisendapolonesa.

D’altra banda, a Polònia ningú nosap tampoc on són els milionsde zlotys que Rydzyk va rebredels seus oients per salvar lesdrassanes de Gdansk, bressolde Solidarnosk, actualment enfallida.

Rydzyk

L’emissora manté unideari antisemita,xen+ofob,ultranacionalista iantieuropeu amb unllenguatge virulent iagressiu que connectaamb una audiència quees troba, bàsicament, ala ‘Polònia profunda’

Tadeusz Rydzyk amb membres de l'extrema dreta polonesa

09ESTAT L’Avanç Informació, 26 de gener de 2007

ESTAT

E.L.

Per si en quedava algun dubte, l’a-temptat d’ETA de Barajas ha servitper desemmascarar l’Associació deVíctimes del Terrorisme (AVT) ideixar en evidència la deriva poli-titzada que està imprimint a aques-ta entitat el seu actual home fort,Francisco José Alcaraz. Alcaraz hadut l’AVT a un carreró sense sorti-da i a una radicalització de discurs,no ja al servei del PP, sino identifi-cat amb el sector més ultra i reac-cionari de la dreta espanyola.

L’entitat que teòricament hauriade representar i prestar assistènciaa les víctimes de qualsevol forma deterrorisme ha esdevingut una menade milícia d’agitació i propagandadedicada bàsicament a predicarpels carrers contra la política anti-terrorista de l’actual Govern de l’Es-tat. El seu discurs és calcat del delPP: no a cap forma de negociació,que per a ells és una «genuflexiónante los terroristas», no a la possi-ble legalització de Batasuna, culte ala Llei de partits com si fos la Bíbliai compliment al peu de la lletra delPacte per les llibertats i contra el te-rrorisme, impulsat pel Govern d’Az-nar i recolzat pel PSOE quan era al’oposició. Robert Manrique, vice-president de l’Associació Catalanade Víctimes d’Organitzacions Te-rroristes, escindida de l’AVT, creuque l’entitat, avui, “parla més delGovern que d’ETA” i que “ja no re-presenta les víctimes”.

L’aïllament de l’AVT ha quedatdel tot palès amb la seua tossuderiade no sumar-se a la manifestaciócontra el terrorisme convocada pelssindicats UGT i CCOO i la Federa-ció Nacional d’Entitats Equatoria-nes d’Espanya el passat 13 de genera Madrid. Per a Alcaraz, “una ma-niobra partidista de quienes apoyannegociar con los asesinos”. De pocva servir que a darrera hora els or-ganitzadors decidiren incloure la

paraula ‘libertad’ al manifest, comdemanava l’AVT per afegir-s’hi.

En canvi, l’organització que con-trola Alcaraz ha decidit fer palesa laseua protesta fent costat a les con-centracions que en diverses ciutatsespanyoles convoca cada dia 11 elpintoresc grupuscle Peons Negres,que, a part de rebutjar el diàleg ambETA, defensa que els atemptats del’11-M no van ser només cosa d’isla-mistes i que al darrere, d’alguna for-ma, hi ha l’organització indepen-dentista basca, com van fer el dijous11 de gener a Barcelona.

EscissionsLa irrupció d’Alcaraz i de la seuagent i el gir a la ultradreta de l’AVThan provocat una ruptura que sem-bla irreconciliable al si del movi-ment de víctimes del terrorisme.Durant els últims anys han anat pre-nent forma diverses entitats alter-natives que s’han anat distanciantde l’AVT per la seua politització iperquè consideren que ja no serveixla finalitat que marquen els seus es-tatuts: l’assistència i el suport sani-tari, psicològic i econòmic als afec-tats.

L’Associació Catalana de Vícti-mes d’Organitzacions Terroristes(ACVOT) es va fer autònoma del’AVT l’any 2002, enmig d’una crisieconòmica que va fer saltar la di-rectiva que llavors presidia l’orga-nització estatal. Actualment, però,l’associació de Catalunya, presididaper Santos Santamaria (pare d’unmosso assassinat el 2001), funcionade forma totalment independent dela que presideix Alcaraz i defensa aultrança el caràcter apolític. “Servíctima d’ETA no ens dóna dret amarcar la política de cap govern”,creu Manrique, que va ser ferit a Hi-percor.

L’associació catalana recalca elseu caràcter bàsicament assisten-cial i també el suport a víctimes d’al-tres organitzacions terroristes quehan actuat a Catalunya a part d’E-TA (dels GRAPO a Terra Lliure,passant per les d’ultradreta o fins itot per accions mai reivindicades,com la de Scala). Diuen que l’AVTdeixa de banda aquestes víctimesperquè només li interessa el discursantietarra. Això explicaria que lagran majoria d’afectats pels atemp-tats de l’11-M no s’hagen integrat al’entitat d’Alcaraz, sinó que han cre-at la seua pròpia associació d’afec-tats, que presideix Pilar Manjón,una de les obsessions de l’AVT i delsseus corifeus mediàtics.

Com a Catalunya, en altres auto-nomies han sorgit entitats indepen-dents. Algunes, com l’andalusa,

també són molt crítiques amb lasenda empresa per l’equip d’Alca-raz. Altres, com la valenciana o lagallega, tenen un discurs política-ment més pròxim a l’AVT, però de-fensen la descentralització perquèpermet un repartiment més equà-nime dels ajuts a les víctimes. Fi-nalment, l’associació de les Canàrieses va crear abans de l’estiu i aplegabàsicament víctimes d’accions del’MPAIAC als anys setanta, menys-tingudes –diuen– per l’AVT i perl’Administració.

Ara fa alguns mesos, les diversesentitats alternatives a l’AVT, junta-ment amb l’Associació 11-M de Víc-times del Terrorisme, s’han aplegaten una Federació Autonòmica deVíctimes del Terrorisme, que presi-deix el president de l’agrupació va-lenciana, Juan Domínguez. Diuenque representen 1.200 famílies,mentre que l’AVT assegura que n’a-plega 1.400. És veritat que hi ha per-sones afiliades a dues associacionsalhora.

La guerra de xifres n’amaga unaaltra que pot esclatar en els propersmesos. En el pressupost del 2007 hiha destinada una partida d’1 miliód’euros per a suport a víctimes delterrorisme, i caldrà veure com es re-parteix. De fet, fa poc l’AVT ja va po-sar el crit al cel perquè el Govern liva retirar la subvenció especial querebia per la via de l’IRPF en enten-dre que no tenia la representació detotes les víctimes.

Feixistes durant una manifestació convocada per l’AVT.

L’Associació de Víctimes delTerrorisme és un cau de fatxes

DIÀLEG L’ACTUAL PRESIDENT, FRANCISCO JOSÉ ALCARAZ, HA ESDEVINDUT UNA TITELLA EN MANS DEL PP

En els últims anys hansorgit diverses entitatsautonòmiques -araaplegades en unafederació- que denuncienque l’AVT ha abandonatla seua funcióassistencial i només esdedica a l’agitació política

Les entitats crítiquesamb l’AVT diuen queAlcaraz ha marginat els afectats que no són víctimes d’ETA

UUNNAA AASSCCEENNSSIIÓÓ PPOOLLÈÈMMIICCAAL’escalada de Francisco JoséAlcaraz fins a la cúpula del’Associació de Víctimes delTerrorisme ha anat envoltadade polèmica. Un germà i duesnebodes seues van morir enl’atemptat a la caserna de laGuàrdia Civil a Saragossa, el1987. Amb tot, durant anys nose li va conèixer cap vincleamb l’AVT. A Jaén va crear unaentitat de víctimes pròpia,Verde Esperanza, que vaacabar denunciada perl’Associació Andalusa deVíctimes. Una altra dadacuriosa és la seua pertinençadurant uns anys a la sectaultrarreligiosa Testimonis deJehovà. L’any 2002, desprésde la dimissió de la presidentallavors de l’AVT, Ana MaríaVidal-Abarca, en detectar-seirregularitats econòmiques al’entitat, Alcaraz entra a formarpart de la junta gestorapresidida per Luis Postigo, fillde l’expresident del TSJandalús mort per ETA el 1990.Postigo abandona lapresidència el 2004 perocupar un càrrec al PP andalúsi avui també és molt crític ambAlcaraz. Aquest va ratificar elseu càrrec l’any passat en unamoguda assemblea a la qualtambé es presentava PabloBroseta (fill del valenciàManuel Broseta, exsenadord’UCD assassinat el 1992). Lacampanya contra Brosetaorquestrada des de sectorspolítics va ser de tal magnitudque va acabar retirant lacandidatura. Jaime MayorOreja va arribar a dir que“ofende la figura de su padre”.I Gotzone Mora va insinuar queera un tapat de GregorioPeces-Barba, llavors AltComissionat del Govern per ales Víctimes del Terrorisme. Elfill de Mora, Unai Urrueta, éscap de premsa de l’AVT,mentre que la dona d’Alcaraz,María del Carmen Álvarez,porta l’assessoria jurídica, toti que no té reconegut l’estatusde víctima.

Alcaraz

ESTAT10 L’Avanç Informació, 26 de gener de 2007

COMARQUES

Intensa campanya de criminalitzaciódels moviments llibertaris valencians

LLUÍS ADELL

Si un extraterrestre vingués aValència i llegís la premsa d’aquestsdies arribaria a la conclusió que hiha una classe d’humans, els ano-menats ‘okupes’, que són uns san-guinaris vàndals antisistema quecremen contenidors i cotxes de tre-balladors, agredeixen alcaldes i om-plin barris de pintades amenaça-dores contra la ciutadania pacífica.Aquest és el perfil que ha dibuixatla majoria dels mitjans de comuni-cació sobre un fenomen tan com-plex i divers com el moviment oku-pa, arran dels incidents ocorregutsen el dessallotjament del C.S.O Ma-las Pulgas a València i la posterior“agressió” a l’alcalde d’Albaida, elpopular Juan José Beneyto, per dosjoves membres del C.S.A. L’Estació.Dos fets que no tenen cap conne-xió entre ells però que units i ma-nipulats convenientment serveixenper reescriue el guió d’uns vàndalsinsolents que aterroritzen la pobla-ció i s’atreveixen a desafiar la lleide la propietat immobiliària i crearespais i codis propis de convivèn-cia.

La plutja fina amb què els mit-jans de comunicació i la policiaacostumen a criminalitzar l’activis-me llibertari que envolta el món del’okupació ha esdevingut tempestaamb el dessallotjament del MalasPulgas. Fins i tot ha calat en sectorssocials tradicionalment més pro-pers al moviment okupa, on hi haveus que donen per vàlida la versióoficial, fins i tot entre gent que hanhagut de patir alguna vegada en laseua vida la medicina de la crimi-nalització policial i mediàtica.

La campanya està sent intensifi-cada sobretot per la televisió va-lenciana i el diari conservador LasProvincias, en un moment en quèla precampanya electoral semblavacentrar-se en els casos de corrup-ció del Partit Popular i el debat so-bre política urbanística i l’accès a l’-habitatge. De l’1 al 24 de gener, el

rotatiu de Vocento ha publicat 21articles sobre el moviment okupa,gairebé un per dia, i en cap d’ellsofereix la versió dels seus suposatsprotagonistes. Només la de les au-toritats implicades, les forces poli-cials i el conmovedor testimoni devíctimes que han vist el seu cotxeincendiat “pressumptament” a cau-sa dels incidents, que mou a soli-daritza-rse amb elles però no a cer-car falsos caps de turc.

Si l’extraterrestre poguera par-lar amb algú del ‘moviment okupa’es trobaria amb què les coses nosón tan clares com li les han contat.En primer lloc hi ha la manipulacióde la generalització: si un francésdelinqueix és un delinqüent, peròno tots els francesos són uns delin-qüents. El fet de ser francés no téres a veure amb la delinqüència.Igualment, el que puguen fer ungrup d’okupes no afecta al conjuntdel moviment, ni tan sols al seucol·lectiu local. Com en qualsevolgrup humà n’hi ha de tot, i en qual-sevol moment un company pot anar

per lliure. Però és que a més hi haunes proves inconsistents: l’únicaque aporta la policia és que junt aalguns dels 13 vehicles i els conte-nidors incendiats “hi havia pintadesokupes”. En uns barris com els delCabanyal i Benimaclet, on hi ha de-senes de pintades okupes, i en unaciutat com València, on periòdica-ment apareixen cotxes incendiatsen la foscor de la nit, la coincidèn-cia en el temps d’un dessallotja-ment i aquests incidents no és prouconsistent per relacionar l’un ambels altres. Fer pintades no és cre-mar cotxes ni incendiar conteni-dors.

Basant-se en aquesta relació pin-tada-incendi, la policia ha detinguttres membres del C.S.O Malas Pul-gas. En una carta diriga al veïnat delCabanyal un d’ells afirma que lesacusacions “són rotundament fal-ses”, que ell i els seus companys “ei-xírem del barri del Cabanyal i co-mençàrem a fer pintades al barridel Cedre, un cotxe de policia s’a-turà davant nostre i, pensant que

buscaven a la gent de les pintades,llençàrem a córrer. Vam ser detin-guts en les immediacions del Mer-cat del Cabanyal i va ser quan ensenteràrem que se’ns acusava d’ha-ver cremat contenidors i cotxes”.De fet, “ens trobem molt dolgutsper la falsa imatge que es dóna. Almeu entendre la crema de cotxesdel veïnat no és la manera de reac-cionar front al dessallotjament delMalas Pulgas donat que el nostreobjectiu és cercar el suport i ente-niment amb el veïnat i no el seu re-buig i malestar”.

Una preocupació que també éscompartida per la mateixa assem-blea del Malas Pulgas, que en un co-municat deixa ben clar que “és obvique cremar cotxes del nostre veï-nat no és la nostra forma d’actuar iva en contra dels nostres interes-sos”. Així, denuncien que “s’hacreat una farsa mediàtica que nonomés ha sentenciat injustificada-ment aquests tres joves sinó que haintentat crear un enfrontament en-tre veïnat i ‘okupes’”.

Assenyalen els culpables:“Aquest any és clau per als inte-ressos polítics i econòmics que es-tan en joc en relació amb el barri: amaig hi ha eleccions, a juliol la CopaAmèrica, i és probable que la posa-da en marxa del pla del Cabanyals’accelere durant aquest temps.Per això -segueixen- aprofitenqualsevol oportunitat per atacartota l’oposició que s’hi puguen tro-bar. Al final els únics que estan ei-xint beneficiats són les empreses iinstitucions que hi ha darrere delpla del Cabanyal”.

Podrien haver-hi unes altres ra-ons més pregones: en un momenten què el debat sobre el dret a l’ha-bitatge està calant amb força, es-pecialment entre la joventut, i queel moviment per la vivenda co-mença a prendre força, amb un fortcomponent okupa sobretot a Bar-celona i Madrid, caldria evitar pertotes les maneres que això ocorre-guera també a València, la ciutat delparadís immobiliari. Una via senzi-lla i natural és la criminalització.

DESMENTIT “ÉS OBVI QUE LA NOSTRA FORMA D’ACTUAR NO ÉS CREMAR COTXES DEL VEÏNAT”

La policia acusa tres jovesdels aldarulls al Cabanyal iBenimaclet amb l’únicaprova de l’existència depintades en el lloc delsincidents i els mitjans decomunicació els declarenculpables sense judici

11COMARQUES L’Avanç Informació, 26 de gener de 2007

LL’’iinnssttiiggaaddoorr ddee llaa ddeennúúnncciiaa ééss uunn ddiirriiggeenntt aannttiiccaattaallaanniissttaa

ENDAVANT

El proper 7 de febrer es cele-brarà el judici a la Ciutat de la Jus-tícia de València. S’acusa els tresjoves, militants del SEPC i Mau-lets, de faltes per lesions i ame-naces, Alerta Solidària convoca ala concentració que, en suportd’aquests joves, es celebrarà elmateix dia 7 de febrer a les 11:30hores a les portes de la Ciutat dela Justícia de València.

Els fets que donen origen aaquest procés ocorregueren elpassat 29 de novembre de 2006,dins del marc de les eleccions aclaustre que es celebren tots elsanys a la Universitat de València.Eixe dia, i davant les constantsamenaces de que eren objecte di-versos membres del SEPC a dife-rents facultats, per part de gru-puscles d'extrema dreta (Estu-diantes por la libertad), es pro-duiren moments de tensió i en-frontaments verbals que desem-bocaren en 4 espitjons que els bla-vers, dins del seu discurs plé dementides i manipulacions, arri-ben a qualificar d'agressió brutal(res més lluny de la realitat). Unavegada més, l'independentismehagué d'alçar la veu contraaquells que repetidament hanprotagonitzat atacs a la Universi-tat: pintades a les façanes en con-tra de la unitat de la llengua,agressions feixistes durant leseleccions l'any passat a Taron-gers.... i que enguany participa-ven de les amenaces, un cop més,per intentar boicotejar les claus-trals.

Un dia després, les forces poli-cials entraren a la universitat deValència a la recerca i captura dedos estudiants, militants delSEPC i Maulets, assenyalats ar-bitràriament per un membred'Estudiantes por la Libertad unvell conegut en el món universi-tari valencià per haver protago-nitzat incidents violents i ame-naçar en diverses ocasions a es-tudiants dels sindicats d’esque-

rres (especialment a militants delSindicat d’Estudiants dels PaïsosCatalans, del BEA i A Contraco-rrent). Una de les agressions méssonades protagonitzades peraquest estudiant d’extrema dre-ta tingué lloc l’1 de Desembre delpassat 2005, durant la jornadaelectoral del passat curs acadè-mic, quan es va presentar ambuna vintena de coneguts militantsultres del món de l’extrema dre-ta i del blaverisme amenaçant iagredint altres estudiants, i arri-bant a amenaçar a personal de laUniversitat de València (UV).

Com a resultat la setmana d’e-leccions al Claustre de la Univer-sitat de València es va saldar amb3 militants independentistes de-tinguts durants 5 hores a la Jefa-tura Superior de Policia de Valèn-cia, havent estat assenyalats perun conegut militant d’un sindicatultradretà expedientat per inten-tar rebentar la jornada electoraldel passat 2005.

Davant aquests fets, Alerta So-lidària, organització anti-repres-siva de l’esquerra independentis-ta, manifesta:

Tot el seu suport als tres jovesindependentistes jutjats.

Que un cop més l'independen-tisme ha sigut represaliat per do-nar resposta als atacs continus deque és objecte per part de l'ex-trema dreta i el feixisme blaverque encara roman a les aules deles universitats.

Denunciar l'actuació policialdirigida a criminalitzar i vexar demanera totalment il·legal les per-sones encausades. La repressiópolicial, mostra la seua connivèn-cia i servitud cap aquells grupus-cles que, des del poder, actuenamb impunitat i amb total lliber-tat alhora d'agredir-nos i crimina-litzar-nos.

Finalment, vos convoquem atotes i a tots a la concentració queen suport dels tres militantstindrà lloc dimecres 7 de febrer ales 11:30 hores a les portes de laCiutat de la Justícia.

MMAANNIIFFEESSTT

Jutgen els estudiantspels incidents de leseleccions a la UV

REDACCIÓ

El dissabte 13 de gener pel matí,l'artesà Abelardo Ripoll va trobar-se amb una pintada a la porta delseu taller amb l'expressió “Hijo deputa”. En la denúncia que aquestveí de Sant Jordi (el Maestrat) hapresentat davant la Guàrdia Civilconsta que durant la nit d'aquell diael possible autor o autors de l'actevandàlic van saltar la tanca peri-metral de l’empresa per realitzar lapintada. Abelardo Ripoll és mem-bre de l'associació “Veïns Foravilade Sant Jordi”, un col·lectiu creatper defensar els interessos delspropietaris d'uns terrenys que elPla General del municipi preveu re-qualificar com urbanitzables.

La polèmica creada per aquestamodificació urbanística ha arribat acrear situacions de màxima tensiói fins i tot d'amenaces verbals cap amembres d'aquesta associació perpart de l'alcalde de Sant Jordi, LuisTena, del Partit Popular. Ripoll des-coneix qui o qui han estat els autorsde la pintada insultant, encara quecreu que està directament relacio-nada amb la polèmica per la requa-lificació de terrenys i el Pla Gene-ral.

Soltar “els gossos”Respecte a les amenaces verbals, eldenunciant de l'acte vandàlic afir-ma que Tena va citar en el seu des-patx dos membres de l'associació,als quals va avisar-los que Ripoll ha-via d'anar amb compte amb el quedeia “perquè li soltaria als gossos”.En una altra ocasió, i durant eltranscurs d'un ple a Sant Jordi, l'al-calde es va referir a l'associació i ala polèmica urbanística dient que“quan se m'acabe la paciència javeurem com acabarà”.

L'associació “Veïns Foravila deSant Jordi” lamenta que s’haja arri-bat a aquests extrems d'intoleràn-cia i agressivitat, i espera que es tro-ben els causants d'aquest tipusd'actuacions.

El PAI de la polèmicaL’origen de les tensions radica enl’oposició d’un grup de veïns i afec-tats als plans d'actuació integrada(PAI) que està impulsant l’alcaldede Sant Jordi, el contingut delsquals canviaria d'una manera radi-cal la fisonomia del poble. El modeldel futur Sant Jordi impulsat per l'a-juntament pretén requalificar el47% del terme municipal i fer-lo ur-banitzable amb totes les conse-qüències que això comporta. Així,

el paisatge passaria del tradicionald'un municipi d'interior a altre do-minat pels greens i les urbanitza-cions, amb una oferta que supera-ria a la de municipis turístics del'entitat de Peníscola i comparablea tota l'oferta de golf i urbanitza-cions que es plantegen en la co-marca del Maestrat.

En total, els crítics amb els plansurbanístics de l’alcalde, ha presen-tat 411 al·legacions al Concert Pre-vi del Pla General d'Ordenació Urbà(PGOU), que actualment es trobaen revisió.

L'actual situació de sòl urbàLas al·legacions plantejades desta-quen “l'excel·lent qualitat de vidaexistent al municipi, amb els seuspaisatges típics del Maestrat intac-tes, sense aglomeracions urbanísti-ques, així com la bona relació exis-tent entre els 600 veïns de la loca-litat”, la qual cosa al seu judici po-dria perdre's amb el futur pla. Se-gons recorden, el poble de Sant Jor-di fomenta les tradicions i el turis-me rural, aspectes que confereixenoriginalitat, una destinació turísti-ca diferenciat i autèntic que no obli-da els seus orígens. “Prova d'això ésla fira d'artesans que es realitzaanualment i la gran quantitat d'a-llotjaments rurals que s'han createn poc temps, el que augura lapresència en la localitat d'un tipusde turisme de classe alta i que res-pectuosa amb les tradicions locals”.Les al·legacions reclamen la revisió

del Concert Previ de l'actual PGOUper a garantir un entorn del nucliurbà lliure d'urbanitzacions, el quepermetrà seguir avançant en elmanteniment de la nostra identitati cultura.

Contingut del concert previParal·lelament a l'exposició públi-ca del Concert Previ el Consistoriva redactar el futur PGOU, segonsva explicar Luís Tena, alcalde deSant Jordi. Entre els projectes estroben els camps de golf de 18 clotsde Sant Jordi Golf i Nova Panorà-mica 2, la Carrasca Golf, propietatde Porcelanosa i una urbanitzacióde 240.000 metres quadrats pro-pietat de l'empresa Mecano. ElPGOU contindrà a més una CiutatSènior, una urbanització i geriàtricpensada per als ciutadans jubil·latsde l'Europa del nord. El concertprevi inclou uns 10.000 habitatges,148 d’VPO, un polígon industrial ifins a sis camps de golf que consu-mirien el 47 per cent del terme mu-nicipal. Alguns veïns van denunciaren el seu moment “desinformació”,un aspecte rebutjat pel primer edili vicepresident de la Diputació, LuísTena.

En un poble del tamany de SantJordi les requalificacions de te-rrenys impulsades pel l’alcalde po-den suposar beneficis milionarisper a unes quanters persones quepoden estar molt nervioses si veuenla possibilitat que se’ls acabe esca-pant el tren dels diners.

IINNTTIIMMIIDDAACCIIÓÓ MEMBRE D’UNA ASSOCIACIÓ CONTRA DIVERSOS PAI

Amenaces contra un críticamb l’alcalde de Sant JordiEl consistori preténrequalificar gairebé el 42 per cent del terme municipal d’unpoble de 600 habitants

COMARQUES12 L’Avanç Informació, 26 de gener de 2007

PPiinnttaaddeess aall ttaalllleerr ddee ll’’aaccttiivviissttaa aammeennaaççaatt..

13COMARQUES L’Avanç Informació, 26 de gener de 2007

REDACCIÓ

Per molt disbaratat que semble, lamanca de garanties per poder abas-tir-se d’aigua no li ha suposat a laGeneralitat valenciana cap impedi-ment per donar llum verda a moltsdels centenars de projectes urba-nístics que assolen el territori va-lencià, que han estat posats en elpunt de mira pels moviments eco-logistes i el ministeri de Medi Am-bient per haver estat aprovats sen-se que estiga gens clar si els arri-barà el líquid de primera necessi-tat. Aquest és el cas d’un Pla d’Ac-tuació Integrada (PAI) al municipid’Ador (la Safor) que va ser para-litzat la setmana passada pel Tri-bunal Superior de Justícia (TSJ)del País Valencià, amb una sentèn-cia històrica que deixa en l’airemolts altres projectes urbanísticsen una situació semblant, algunsd’ells de l’envergadura del Man-hattan de Cullera o el PAI delValència C.F. a Porxinos.

L’alcalde d’Ador, Juan Vicente

Estruch, del Partit Popular, va con-cedir-li el passat estiu a la promo-tora Construcciones Avilés, que témolts altres projectes en ajunta-ments governats pel PP, l’aprova-ció d’un PAI que transformava63.600 m2 de sól industrial en re-sidencial, a una zona conegudacom el Pinaret. El projecte va re-bre immediatament el vist i plau dela conselleria de Territori, una de-cisió que va provocar un recurs perpart de la Confederació Hidrogrà-fica del Xúquer, que va sol·licitar-ne la paralització perquè l’empre-sa urbanitzadora no havia donatprou garanties que la urbanitzaciópoguera tindre subministramentd’aigua.

Segons l'aute del TSJ, que lidóna la raó a l’advocat de l’Estat,les Administracions tenen el deu-re d'exigir, i les entitats col·labora-dores o empreses d'emetre, un in-forme raonat sobre l'existènciad'aigua, tipus, qualitat, disponibili-tat present o futura, necessitat ono de tractament i obres d'infraes-tuctura necessàries.

En el cas que ens pertoca, laConfederació va emetre un infor-me negatiu on manifestava queamb les dades que li havien apor-tat era impossible arribar a capconclusió. Per la seua banda, l'em-presa va fer un informe que, segonsel tribunal, era “manifestament in-suficient” i no permetia “mínima-ment analitzar la perspectiva de laurbanització” que es pretenia.

La Sala entén com a principi quel'empresa que proposa un instru-ment de planejament “ha d'acredi-tar ‘prima facie’ que compta ambels recursos hídrics per a l'esmen-tat Pla”, i que en aquest cas no s'hadut a terme “mínimament aquestaacreditació”.

Sobre el caràcter vinculant delsinformes de la Confederació Hi-drogràfica del Xúquer, defensat pelGovern espanyol contra el criteride la Generalitat valenciana, lasentència estableix la seua pre-ceptivitat, tot i no ser vinculants siexisteixen altres informes queacrediten clarament l'accés a l'ai-gua, i que si es produeix silenci ad-ministratiu davant d'un projecteurbanístic per part de la Confede-ració aquest no té per què enten-dre's en un sentit desfavorable.

Aquesta darrera part de lasentència, el caràcter no vinculantdels informes de la ConfederacióHidrogràfica del Xúquer, li ha ser-vit al conseller de Territori, Esté-

ban González Pons, per donar-li lavolta a la truïta i eixir del pas de labufetada judicial anunciant que lasentència "avala" el seu posiciona-ment respecte al caràcter políticd'eixos informes, i que “ara, per fi,els ajuntaments governats pel PPsón iguals en drets i oportunitatsals del PSOE”. Unes declaracionsque al subdelegat del Govern, LuísFelipe Martínez, li han fet dubtar,irònicament, de la salut del conse-ller.

La realitat és que amb aquestnou colp judicial contra la políticaurbanística de la Generalitat, pro-jectes com el del Manhattan de Cu-llera, impulsat pel mateix Consell,tenen al seu davant un escull im-portant. No hi ha prou amb què laGeneralitat considere que una em-presa urbanitzadora justifica sufi-cientment l’accès a l’aigua. Si hi haindicis d’ambigüitat o un informecontrari per part d’alguna altra ins-titució, els tribunals poden acabardeixant en suspens el PAI.

UURRBBAANNIISSMMEE EL TSJ PARALITZA UN PAI DE 63.600 M2

Una sentènciahistòrica del TSJobliga a garantirl’aigua dels PAIL’aute judicial deixa enl’aire la posada en marxad’altres polèmicsprojectes urbanístics comel de l’anomenatManhattan de Cullera o elpilotasso que pretén ferel València C.F. a Porxinos

AAjjuunnttaammeenntt dd’’AAddoorr..

FFrree aa ll’’uurrbbaanniissmmee ddeell PPPPNi la censura de la UnióEuropea, ni les crítiques delGovern espanyol, l’oposició ales Corts i els movimentssocials, estan impedint eldesenvolupament de la políticaurbanística del PP. L’únicorganisme que estàaconseguint barrar-li el pasestan sent els tribunals dejustícia. La sentència del TSJvalencià se suma a unveredicte anterior del mateixtribunal que paralitzava unprojecte urbanístic argumentantque desfigurafa la filosofia delPGOU municipal i permetia“l’urbanisme descontrolat”. Arala conselleria es mira amb lupacada projecte per tal que noacabe tombat.

Tribunals

15ENTREVISTAL’Avanç Informació, 26 de gener de 2007ENTREVISTA14 L’Avanç Informació, 26 de gener de 2007

TTeenniiuu aallgguunnaa mmeennaa ddee ppoorr qquuee""EEll PPoocceerroo"" eess ppuuggaa ccoonnvveerrttiirr eennuunn nnoouu JJeessúúss GGiill ??

Doncs seria lamentable, que amés és puguera permetre que pu-guera tenir incidència en la políti-ca, més directa que la que té ac-tualment, perquè té a regidors tre-ballant directament per a d'ell.Eixa connexió entre el PP i elPSOE amb Eduardo Zaplana i JoséBono, també s'ha donat a Seseña,ha aconseguit unir-los per a quereivindicaren que es tramitarenmés urgentment els seus plans ur-banístics. Jo tinc la por que es su-plante la sobirania popular per unempresari privat. A més té un clarparalelisme amb el que ha passata Alacant amb un PAI de 15.000 vi-vendes. Com Paco Hernando duu

els seus traballadors a l'Ajunta-ment a manifestar-se contra l'al-calde reclamant llicències i comaquests treballadors ací a Alacantvan a l'Ajuntament a reivindicarque s'aprove un PAI per al seu pa-tró, perquè al final no és per ad'ells. Ells el que hauran de fercom qualsevol treballador és bus-car treball on millor els convinga.

DDee qquuiinnaa mmaanneerraa aaqquueessttaa ffeebbrraaddee ll''eessppeeccuullaacciióó iimmmmoobbiilliiààrriiaa ??

Les plusvalies han d'anar alsajuntaments, la llei de sòl cal mo-dificar-la i també s'han de cons-truir moltíssimes més vivendes deprotecció oficial. Hem de rivalizarels poders públics contra l'espe-culació dels empresaris privatsque volen guanyar diners a totacosta. Podriem fer la inversió delque s'està fent, l'empresari privat

que faça vivendes de protecció ofi-cial que té un preu marcat i l'ad-ministració ja ens encarreguem deconstruir vivenda de renda lliure.Hi ha moltes coses inadmissibles,com que hi haja 8 milions de vi-vendes que estan buides, 3 milionsque estan buides totalment i 5 mi-lions que son segona, tercera oquarta residència que s'habiten 15dies a l'any. Això és inadmissiblequan tenim un munt de joves imarginats que no tenen dret a lavivenda perquè no tenen capacitateconòmica. Això hi ha que modifi-car-ho. En quant que nosaltres si-gam competència dels empresarisprivats que van a especular, pugamser competència al sòl i la vivenda,posiblement solucionarem moltd'aquest problema.

MMoollttss aallccaallddeess jjuussttiiffiiqquueenn bbaarr--bbaarriittaattss uurrbbaannííssttiiqquueess ii ddeessttrroosssseessmmeeddiiaammbbiieennttaallss ccoomm lleess qquuee eess--tteemm vveeiieenntt aa mmoollttss ppoobblleess ppeell ddeeuu--ttee qquuee tteenneenn mmoollttss aajjuunnttaammeenntt..QQuuiinnaa rreeffoorrmmaa nneecceessssiittaa eell ffii--nnaannççaammeenntt mmuunniicciippaall ppeerr aa nnoo aaccaa--bbaarr ddeeppeenneenntt ddeellss PPAAII''SS ??

A mi em tiren en cara els com-panys de corporació del partit so-cialista i del partit popular que novull el progrés, que no vull la mo-dernitat perquè no tramite PAU'Sde residències. I eixe és el granerror, perquè estem condicionantper una banda el desenvolupa-ment dels pobles a eixa falsa mo-dernitat, que després ens va a cre-ar un problema, perquè estem dis-senyant uns municipis que son in-vivibles i que no s'està agust enells. Per tant el finançament és im-portantíssim, per què ? Doncs per-què no tenim solvència financeraals ajuntament, tenim la facultatde dispossar del 12 % de la des-pessa pública per a donar un muntde serveis, però al no haver clari-tat competencial, alguns d'ells elshi estem suplantant a les comuni-tats autònomes i estan obligant alsajuntaments a demanar almoina ales comunitats autònomes, ja quesi els ajuntaments tenim el 12 %,les comunitats autònomes tenen el37 %, el 51 % el té l'estat. Que pas-sa ? Doncs que si nosaltres volemconstruir un pabelló cubert o unapiscina o un camp de gespa artifi-cial, finalment has d'anar a dema-nar subvenció a la junta de comu-nitats, anar a una concertació i l'a-juntament paga el 50 % i la juntaun altre 50 %. Tan sols els ajunta-ments que tinguen capacitateconòmica podran aportar la partque els correspon. Hi ha un dese-quilibri territorial, ja que tan solsels ajuntaments que tinguen in-gressos per l'urbanisme podenarribar a eixa concertació. I elsajuntaments que mantinguen unservilisme i un amiguisme amb elsque estan governant a la junta tin-dran més subvenció o menys sub-venció. A mi de fet em van dir quesi ens portavem bé, ens donarientracte d'ajuntament socialista.Això és lamentable i és un delsgrans problemes dels municipis. Apart de que els polítics no estan ac-tuant honestament en molts casos.Hi han alcaldes que per a arribar alfinal de la legislatura i traure la

seua gestió a la vista dels ciuta-dans, el que volen és diners per afer inversions i després poder dirque han fet una nova casa de la cul-tura o que han fet un cartell debous per a les festes amb primeresespasses. I tot això perquè s'in-gresa diners dels promotors. Hi haauèntiques aberraciones que no sesap com es poden desenvolupar.Hi ha pobles que durant l'any pro-gramen bous amb una despessa deprobablemt de 100 milions de lesantigues pessetes. D'on surtaquest diners ? Si no surt de les ar-ques municipals. Que passa quealgú ho està finançant ? Però a can-vi de que ? Perquè si és un promo-tor immobiliària el que ha finançateixes festes, no ho farà debades.

AAiixxòò ppooddrriiaa ccaannvviiaarr aammbb llaa ppuu--bblliiccaacciióó ddee lleess ddeeccllaarraacciioonnss ddeebbeennss ddeellss ccààrrrreeccss ppúúbblliiccss,, ccoomm ss''hhaaffeett rreecceennttmmeenntt aall PPaaííss VVaalleenncciiàà ppeerrppaarrtt ddeell PPSSPPVV--PPSSOOEE ii EEUUPPVV ??

Deu haver un codi ètic i una lleid'incompatibilitats. Un càrrec pú-blic no pot ser constructor i ques'autoimposse a si mateix que ha

d'aprovar un PAU, és a dir que sigajutje i part. I això està passant . Joconec uns quants regidors d'urba-nisme que tenen interessos en laconstrucció. Això hi ha que evitar-ho. Pel que fa a la publicació delpatrimoni, es fa als ajuntaments,però crec que serveix de poc. Al-guns alcaldes i regidors que s'en-duen comissions per la reclassifi-cació del sòl és dificil pillar-los.Sempre intentaran ocultar els di-ners. Llevat del cas de l'alcalde deCiempozuelos que va cometre l'e-rror de presentar un document.

“Que Zaplana i el ‘Pocero’ tenen una bona relació, això és segur”

R.FERNÀNDEZ/X.MARTÍNEZ VALÈN-CIA

QQuuiinnaa ééss llaa ssiittuuaacciióó ddee ll''aacc--ttuuaall pprrooccééss aammbb FFrraanncciissccooHHeerrnnaannddoo ""EEll PPoocceerroo"" ??

A hores d'ara té una urbanitza-ció aprovada com agent urbanit-zador, té llicències per constuir5.000 vivendes i actualment tenimparalitzades les llicències per aconstruir més vivendes en el PAU.Per altra banda té una denúncia ala Fiscalia Anticorrupció per unssupossats tractes de favor i altresirregularitats en el PAU i s'estantramitant alguns instruments delpla especial d'infrestructures, comel projecte de l'aigua i el projectede subministrament d'energiaelèctrica. Francisco Hernando elque fa és exercir una pressió cap al'Ajuntament i l'Alcalde i l'equip degovern d'Izquierda Unida de Sese-ña, col·locant-nos querellas, tenima hores d'ara fins a tres querellesinterpossades, una d'elles per pre-varicació, precisament per haverdesestimat un PAU industrial de laseua empresa, ens té recussat pera alguns asumptes que es van atractar en ple. Alhora tenim als re-gidors del partit socialista que tre-ballen per a d'ell, per a la seua em-presa, presentant sol·licituds deplens municipals extraordinaris.Per altra banda, Paco "El Pocero"té un mitjà de comunicació privat,del que va amenaçar que l'anava allançar a propòsit per a anar encontra de l'Alcalde de Seseña icontra Izquierda Unida, sobretotper tal de forçar que no tornem asortir triats perquè ara mateix li

molestem. Hi ha una situació decrisi a l'Ajuntament enorme, ambtres regidors del PSOE que van di-mitir, precissament perquè no es-taven d'acord amb els seus com-panys perquè estaven defensantels interessos privats d'aquest em-presari, que res tenien a veure ambels de la resta de la població. El PPli ha obert expedient disciplinarials seus quatre regidors i dos d'ellsja han dimitit. A banda tenim sos-pites de que s'ha produït perquèhavien presentat un escrit defen-sant a "El Pocero" i defensant quees traguera endavant un PAU in-dustrial sense haver comptat ambel consens del seu grup municipalni del seu grup polític. Tenim unasituació molt complexa al poble. Joara no puc tenir una relació nor-malitzada amb l'empresari, i no emd'oblidar que és ell el que més vi-vendes està construint al munici-pi. Alhora l'impacte social, econò-mic i medi ambiental de la cons-

trucció que està fent Paco "El Po-cero" a Seseña és ingestionable.Un poble de 3500 vivendes no potaprovar, com es va aprovar pelPSOE el mateix dia que comença-va la campaña electoral, un PAU de13.500 vivendes noves. Finalmentla Junta de Castilla La Mancha larecolzat, perquè sense el recolza-ment de la Junta, tot açò no ha-guera eixit endavant. De tota ma-nera, dinamitar, com diuen alguns,els edificis, no és això el que pre-tén Izquierda Unida, perquè hi hancompradors de vivendes de la Co-munitat de Madrid preferentment,i no els podem deixar al carrer ara,ells no tenen perquè ser les vícti-mes d'una mala planificació urba-nística.

QQuuee eennss ppoott ccoonnttaarr ddee llaa rreellaacciióóeennttrree llaa CCaajjaa ddee AAhhoorrrrooss ddeell MMeeddii--tteerraanneeoo ((CCAAMM)),, EEdduuaarrddoo ZZaappllaannaaii PPaaccoo ""EEll PPoocceerroo"" ??

Que Eduardo Zaplana i Francis-co Hernando ("El Pocero") tenenrelació, això és segur. Perquè nos'han amagat. I a més hi ha una ca-sualitat, el mateix dia que es pre-senta el PAI a Seseña, Eduardo Za-plana demana un crèdit d'un miliósis-cents-mil euros per a compraruna vivenda a la CAM, i ha de pa-gar 8.000 euros al mes quan ell téun sou per ser ministre de treballde 6.000 euros. Independentmenta açò, la medalla al mèrit al treballla va atorgar Eduardo Zaplana, justuna setmana abans d'abandonar elministeri a Paco "El Pocero", queja havia adelantat en l'any 2002que li anaven a atorgar aquestamedalla. Qui li ho havia dit si el que

la signa és Eduardo Zaplana ? Po-dria ser una brabuconada, però fi-nalment li la donaren. Tot és moltextrany. A més hi ha relació, per-què a més els han vist en mes d'u-na ocasió en un restaurant dinantjunts. Ha passat el mateix ambJosé Bono, que quan es va publi-car que entre ells hi havia una re-lació, aquest ho va desmentir, peròfinalment va reconèixer que si quehavia dinat amb ell en diversesocasions. I a més es va demostrarque "El Pocero" li havia fet unaobra en Hípica Almenara, que ésuna societat de la família de Bono,una obra important, i que no sé sili ho haurà pagat, jo en això no vaiga entrar, però si que es demostraque hi havia eixa relació. Per tant,hi ha una connexió entre aquestestres persones. Tal vegada quanFrancisco Hernando, "El Pocero",

deia que tenia molt de poder hi quehi havia gent molt important queel recolzava tal vegada estava par-lant d'ells.

II llaa CCaajjaa ddee AAhhoorrrrooss ddeell MMeeddiittee--rrrraanneeoo ((CCAAMM)) qquuee ppiinnttaa eenn ttoottaaqquueesstt eennttrraammaatt ??

La CAM és una de les entitats fi-nanceres que més capital ha apor-tat a la urbanització de "El Poce-ro" de fet ve anunciada en el pe-riòdic particular de Paco Hernan-do i a més té la oficina en un edificque és propietat de Paco Hernan-do, on els té llogats. Paco Hernan-do ha de recabar el finançamentsuficient per a poder construir, pera poder desenvolupar la tasca queté ell com a agent urbanitzador,perquè son obres importants d'ur-banització, externes i internes i ne-cessita tenir una gran capacitateconòmica.

MANUEL FFUUEENNTTEESSALCALDE DE SESEÑA“

Seseña és un xicotet poble de Toledo que ha emergit de l’anonimat pera convertir-se en protagonista de centenars de portades dels mitjans decomunicació des de que un constructor, Francisco Hernado “El Pocero”decidira que anava a multiplicar de manera exponencial la seuapoblació amb una urbanització. Fins ací res que no conegam. Peròl’alcalde, d’IU, va decidir que això no podia ser i es va enfrontar a d’ell

“Sempre he sentit dirque Zaplana i Bono tenen una bona amistatno sé qui dels dos va dur a l’altre a El Pocero”

“El Pocero li va fer una obra a José Bono a la Hípica Almenara que és una societat de la famíliadel propi Bono”

“José Bono també vadesmentir des d’un primer moment que tinguera cap relació ambPocero,ara ho reconeix”

“La CAM és una de lesentitats financeres quemés capital ha aportata la urbanització de Paco El Pocero”

“El mateix dia que es presenta el PAI a SeseñaZaplana li demana uncrèdit a la CAM d’un milió sis-cents-mil ”

“Zaplana una setmana abans d’abandonar elMinisteri de Treball liatorga la Medalla del mèrit al treball a Pocero”

17COMARQUES L’Avanç Informació, 26 de gener de 2007

ANNA COLL

El passat 11 de gener de 2007 vapresentar-se al registre de l´Ajunta-ment de Pego una petició per con-vocar la Junta General d´Accionistesde l´ens públic Ràdio Pego. L’objec-tiu és renovar la composició delsmembres del Consell d´Administra-ció de l´emissora per un nou tàndemque procedira a cessar l´actual di-rector de Ràdio Pego, el periodistaindependent César Monzonís.Aquest, en un comunicat remés a lapremsa assegura que “mentre sigadirector de Ràdio Pego continuaràla llibertat d´expressió i el respectea la Constitució com a màxim valorsde l´emissora”.

No és la primera vegada que el re-gidor popular que va presentar el do-cument al consistori, Eduardo Sís-car, fa oficial la seua postura davantla gestió de la ràdio pública. El 29 desetembre de 2006 va presentar alplenari ordinari una proposta quedemanava el canvi dels membres delConsell d´Administració de RàdioPego. En aquell moment la seua pe-tició no va ser debatuda en la sessióplenària.

La nova demanda està signadaper Eduardo Síscar, el portaveu del

Partit Popular, i els 8 regidors d´Ini-ciativa Independent, la formaciópropera a l’anterior alcalde CarlosPascual. Amb la presentaciód´aquest escrit conjunt es fa oficiall´enteniment entre un sector delPartit Popular i Iniciativa Indepen-dent i pren cos la proposta que vallançar el president popular de Pego,Fernando Gil, d´aglutinar a tota ladreta del municipi. Carlos Pascualva governar amb mà fèrria Pego du-rant dues legislatures, primer ambUV i després amb el PP, fins passar-

se a un grup independent desprésde l’enèmisa polèmica que va prota-gonitzar, quan va anomenar “puta” iva amenaçar de mort una regidorade l’oposició. Després de les elec-cions de 2003 es comformà un tri-partit antinatura de PSOE, PP i Blocperquè no governés la llista més vo-tada, que va ser la dels seguidors deCarlos Pascual. Les evidents ten-sions entre la coalició s’han vistagreujades amb la recent condemnacontra l’exalcalde per haver aterratil·legalment part de la marjal de Pego

i el seu futur ingrès a presó, que hanacabat unint un sector del PP ambel de “Barret”, malnom pel qual Pas-cual és conegut al poble, enfrontatinternament amb el que lidera l’ac-tual alcalde del municipi, el popularCarmelo Ortolà.

L’opa hostil pel control de la ràdiomunicipal de Pego, el director de laqual és proper al Bloc, significa elprimer episodi d’aquesta nova ente-sa que podria trencar l’equip de go-vern i trasvassar els vots necessarisper retornar l’ajuntament a l’òrbita

de Carlos Pascual a les eleccions demaig.

Pau Folqués, regidor de comuni-cació i actual president de RàdioPego defensa que durant tot aquesttemps s´ha garantit la llibertat d´ex-pressió a Ràdio Pego i apuntava quel'acord entre Siscar, Gil, Pilar Ortolài els seguidors de Carlos Pasqualrespon a altres interessos.

Al respecte d´aquest tema, JoanCarles Cambrils, el portaveu delBloc, expressava que intentaranaconseguir que continue la plurali-tat a l´emissora municipal. AnnaAparici, portaveu del PSPV de Pego,també ha opinat al respecte de l´es-crit registrat a l´Ajuntament per acanviar el òrgans de govern del´emissora municipal i ha discrepatde la decició que considera un "ataca la democràcia"

L´alcalde Ortolà, fins el momentha declinat fer cap declaració al res-pecte, fins que no se sàpiguen méscoses sobre com actuar davant la de-manda presentada.

FEIXISME UN SECTOR DELS CONSERVADORS FA PINÇA AMB EL PARTIT DE L’EXALCALDE CARLOS PASCUAL

El PP intenta acabar amb la pluralitat de Ràdio Pego

CCééssaarr MMoonnzzoonnííss aappaarreeiixx eennmmiigg eennttrreevviissttaanntt eell ccaapp ddee lllliissttaa ddeell ttrriippaarrttiitt,, ll’’aallccaallddee,, eell ppooppuullaarr CCaarrmmeelloo OOrrttoollàà

El portaveu municipaldel Partit Popular,Eduardo Siscar, signaamb els vuit regidorsd’Iniciativa Independentuna petició per destituirel director de l’emissoraarran de les crítiques al’antic batlle

UUnnaa aalleennaaddaa ddee lllliibbeerrttaattLa marxa de l’exalcalde CarlosPascual de l’Ajuntament,governant des de 2003 per untripartit format per partits tandiferents com el PSOE, el PP i elBloc, ha convertit l’emissora deràdio municipal, Ràdio Pego, enun oasi de llibertat i pluralitatinformativa on hi tenen cabuda,amb programa propi, des delPartit Popular fins l’esquerraindependentista, a qui l’alcaldeha volgut tancar la boca en mésd’una ocasió. A través de lesseues ones és on s’han sentitles crítiques més fortes contraun Projecte d’Ampliació Integrada(PAI) aprovat per l’actual equip degovern amb l’abstenció del Bloc.Un espai de llibertat que arapodria desaparéixer.

Pluralitat

COMARQUES18 L’Avanç Informació, 26 de gener de 2007

LLUÍS ADELL

El mecanisme és tan vell com lestècniques de desinformació entemps de pau i de guerra. Consis-teix a atemorir la població distri-buint falsa propaganda de l’enemicper tal de predisposar-la en contrad’ell. Els quintacolumnistes fran-quistes l’empraren per desestabilit-zar la reraguarda republicana i elssoldats nazis ompliren l’Europaocupada de falsos pamflets de la re-sistència comunista perquè la po-blació s’hi tornés en contra. Just elmateix que està fent l’organitzacióneonazi Democracia Nacional (DN)en diversos indrets de l’Estat es-panyol, que des de fa unes setma-nes està distribuint unes enganxi-nes de color verd i amb caractersàrabs on, amb uns enormes lletresroges, s’hi llegeix el lema “Nosotrosllegamos en patera pero vosotros oslargaréis de aquí nadando”. Unacampanya de manipulació propa-gandística destinada a crear un am-bient de por i confusió entre el veï-nat dels barris afectats, l’autoria dela qual ha estat reconeguda pel pro-pi dirigent de l’organització, ManuelCanduela, a la pàgina web de DN<www.democracianacional.org>.

El passat 12 de gener militantsd’aquest grupuscleompliren la zona

de la Plaça Xúquer i de la Mesquitade València d’aquestes enganxines,amb el resultat que no només cau-saren alarma i confusió entre unapart del veïnat, que sempre s’ha ca-racteritzat per la convivència pací-fica entre persones inmigrants pro-vinents del món àrab i islàmic i laresta de veïns autòctons, sinó queels redactors de l’edició valencianad’‘El Mundo’ hi caigueren de mans ipeus, esdevenint un immillorable al-taveu de la desinformació feixista.

Als cinc dies la secció valencianadel rotatiu de Pedro J. Ramírez re-collia les denúncies de diversosveïns, els quals no s’identificavensuposadament per “por a les re-presàlies”. El periòdic dedicava partde l'article a la Mesquita de Xúquersota el títol “Un centro religioso sindemasiados conflictos”, relligantaixí l'aparició de les enganxines“amenaçants contra els veïns” ambel centre religiós.En una següentedició s’hi publicava una informacióa dues columnes insistint en la ver-sió manipulada. Així, el rotatiu re-collia les declaracions dels repre-sentants del Centre Islàmic, queafirmaven haver-se enterat dels es-deveniments per la informació pu-blicada anteriorment per ‘El Mun-do’ i es desvinculaven totalmentdels fets atribuint-los “a un acte in-dividual”. La notícia incloia una fo-tografia de la polèmica enganxina iestava acompanyada d'una peçamolt significativa en la qual, sota eltítol “Asistencia para nuevos euro-peos” s'explicava la pròxima reunióentre el Conseller de Sanitat, Rafa-el Blasco i el president de la Dipu-tació de Castelló, Carlos Fabra amb17 associacions d'inmigrants de paï-sos de l'Europa de l'Est.

En el moment de redactar aquest

article, sembla que els periodistesd'El Mundo no s'han adonat de latrampa del grupuscle neonazi. Encanvi, el Centre Cultural Islàmic deValència (CCIV) ha manifestat aL'AVANÇ la seua indignació per lanefasta cobertura periodística queel diari li ha donat a la campanya. Lavicepresidenta del CCIV, EmparSánchez, considera que la campan-ya de les enganxines és una clara in-citació a la discriminació i l'odi ra-cial, delicte contemplat pel Codi Pe-nal, que a més ha aconseguit el seuefecte gràcies a ‘El Mundo’, al qualacusa de poca professionalitat perno estar al corrent de l'autoria deles mateixes quan les forces de se-

guretat sí que ho estan. El col·lec-tiu estudia ara la possibilitat d'efec-tuar la denúncia pertinent contraels autors de les enganxines. De fet,la campanya ha motivat la dimissióde qui fins el moment era el res-ponsable jurídic de Democracia Na-cional, Manuel Novalvos Sanz, queha considerat que és il·legal i “po-dria ocasionar-li problemes al par-tit”.

Democracia NacionalDemocràcia Nacional és un partitneonazi dirigit pel valencià ManuelCanduela Serrano, ex militant delgrup paraterrorista Acción Radical(responsable de la violència d'ul-tradreta de principis dels anys 90)i líder del grup musical neonazi 'Di-visión 250'. Dintre de la dinàmica delluites intestines pròpia de l’.ultra-dreta espanyola, els integrants deDN i els d'España 2000 mantenennombrosos xocs dialèctics i no ocul-ten la seua enemistat. Les enganxi-nes estan disponibles en la web deDN en paquets de 100 exemplars a10 euros cadascú. El grupuscle ne-onazi ja va protagonitzar una polè-mica similar a Salamanca, on Es-querra Unida va presentar una de-núncia contra la campanya. Tot iaixò, el dirigent neonazi ManuelCanduela va declarar en una entre-vista al rotatiu local La Tribuna deSalamanca que la campanya conti-nuava. Des de la web de DN afirmenque la tirada de les enganxines ésde 25.000 exemplars. Pel que sem-bla, aquesta setmana li ha tocat aValència patir la campanya de ma-nipulació racista del grup neonazi.

IINNTTOOXXIICCAACCIIÓÓ AGITACIÓ DE LA XENOFÒBIA

‘El Mundo’ cau en el parany d’unacampanya dedesinformació ultraLa formació d’extremadreta DemocraciaNacional està duent aterme una campanya depublicitat agressiva perconfondre la població ifomentar l’odi alsimmigrants d’origenislàmic

EEnnggaannxxiinnaa qquuee vvaa ttrroobbaarr--ssee eell vveeïïnnaatt ddee llaa zzoonnaa XXúúqquueerr ii MMeessqquuiittaa

El retorn a l'illa, després delparèntesi nadalenc, el vaig

recòrrer aquesta vegada en vai-xell, i açò em dugué al port devalència. Envoltat de murs decontenidors, en la solitud de l'es-pai immens, la nit pareixia encaramés fosca. Aleshores se m'acudípensar en les persones en trànsitcom jo. Famílies senceres, sensegaire recursos, amb les seues po-sessions a sobre, xiquets, gats igossos, esperaven l'autobús.Arrosegant el nostre bagatgeamunt i avall, el trajecte cap alvaixell descobreix les entranyesd'un entorn colossal i fantas-magòric, on només som formi-gues. En moments com aquest és quanun és conscient de la nostra esca-sa importància front al tràfec demercaderies i capitals. Els portscreixen, paral·lelament o en de-triment, de les ciutats, però elseu espai no és vivible, no ésValència. És la porta d'entrada (o aspira a ser-ho ) de mercade-ries a preus que fan riure, i quehan arruïnat el nostre camp i in-dústria. España i Europa devorenel fruit de l'esclavatge, quan node l'expoli. Mentre creix la deso-cupació i la precarietat al nostreentorn, els països productors ba-llen en la corda fluixa de les fluc-tuacions de mercat. Des de facinc cents anys, els ports han fetflorir efímeres glòries, i aquesteshan recaigut en les mateixesmans. Sempre ha habut desgra-ciats que, pensant que els plou-rien les riqueses a les butxaques,les revisen incrèduls per si s'hanforadat sense adonar-se'n. Açòpassarà amb aquest País. De mo-ment l'únic que collim són lesmases de pobres que aconseguei-xen colar-se al paradís fugint deldestí incert. Són altre tipus demercaderia. La mà d'obra baratatambé roda pel món en trànsitpermanent des que es segresta-ven esclaus a Àfrica per dur-los aAmèrica.Ací a Mallorca hi ha el port deCala Figuera. De vegades enaquesta illa descobrisc llocs quepareixen de conte. Cala Figuera,un entorn que el turisme d'ale-manys i l'amor propi de la gentd'allà ha mantingut com conge-lat. Un port menut, encalçat em-mig del poble. Malgrat que pocagent viu ja de la mar, encara esveu qui arregla les xarxes seienten una cadira. Les cases tenenuna porta des d'on les barques esfan a la mar. L'aigua és transpa-rent, s'hi pot veure el fons i pas-sar els bancs de peixos. Les ro-ques protegeixen el poble, comho han fet durant segles. Les per-sones tenen un nom, i les bar-ques un altre. Els dos són iguald'importants.

Des de l’illa

Ports

MARC PERIS Professor

PPuubblliicciittaatt ffaallssaa:: les enganxinesde Democracia Nacionalvenen sense signar i pretenenfer creure una falsa autoriaislàmica

IInncciittaacciióó aa llaa xxeennooffòòbbiiaa:: el seucontingut és clarament unintent d’incitar a la xenofòbia,un comportament codificatcom a delicte pel Codi Penal

RReeaacccciioonnss:: Amadeu Sanchis,candidat d’EU a l’alcaldia deValència, li ha demanat aldelegat de govern una acciócontundent. El Centre CulturalIslàmic de València estudiapresentar una querella judicial

Acció delictiva

19COMARQUES L’Avanç Informació, 26 de gener de 2007

TRIBUNA.CAT

El 25 d’abril farà 300 anys de la des-feta d’Almansa i l’ocupació castella-na de l’antic Regne de València,cosa que va suposar la pèrdua delsusos i costums i la imposició del De-cret de Nova Planta. En relació aaquesta data són moltes les inicia-tives que es preparen, però aquest2007 hi ha un repte especialmentimportant al País Valencià: uneseleccions municipals i autonòmi-

ques transcendentals en moltscamps, com el lingüístic, el territo-rial i l’econòmic. Amb un acord, perfi, entre el Bloc i Esquerra Unida, iun possible pacte posterior entreaquests i el PSPV, els resultats po-drien permetre per primera vega-da des del 1995 expulsar la dretaespanyolista del govern valencià.

Des d’Acció Cultural del País Va-lencià ja fa temps que es treballaper fer front a aquests reptes desde diverses vessants. Una de les ini-ciatives més destacables són lesjornades de formació que s’orga-nitzen per als delegats territorials imembres de les juntes gestoresdels Casals Jaume I. La d’enguany,que serà la quarta, cobra doncs es-pecial rellevància. Tindrà lloc al re-centment estrenat Octubre Centrede Cultura Contemporània, aValència, i serà aquest dissabte 27de gener. Estructurada en quatreeixos de treball (política lingüísti-

ca, política territorial, memòriahistòrica i iniciativa ciutadana iconstrucció nacional), la jornadacomptarà amb les intervencions dediversos especialistes en els temes.

D’altra banda, aquests dies s’estàdonant a conèixer també una novamanera de commemorar el 25 d’a-bril d’enguany. La iniciativa sorgeixde l’Institut d’Estudis de la Valld’Albaida (IEVA) i, sota el títol “Acíestem”, es proposa a tothom quivulgui que la mitjanit del 24 al 25 espugi a llocs elevats de cada zona is’encenguin llums elèctrics, “a lamanera de les antigues alimaresd’avís”, per tal que, amb una“abraçada de llum entre gents i po-bles” es demostri que, malgrat tot,“encara estem ací”. L’IEVA vol im-plicar en aquesta original iniciativael màxim nombre de persones icol.lectius possible, d’una manera“aglutinadora, sumativa i no exclo-ent”.

‘‘AACCÍÍ EESSTTEEMM’’ L’HORITZÓ 2007, A LA CANTONADA

València es prepara de caraals 300 anys d’AlmansaEl 25 d’abril farà 300anys de la desfetad’Almansa, un aniversaritràgic que enguany estaràemmarcat per laproximitat de leseleccions locals ivalencianes de maig

2255 dd’’aabbrriill ddee 22000044. Mirant cap al 2007.

CCeelleebbrraacciióó.. En el moment de ser nomenada. JOAQUÍN DE HARO/ELPAIS

REDACCIÓ VALÈNCIA

Etelvina Andreu, aspirant socia-lista a l’alcaldia d’Alacant, combinala seua candidatura amb el càrrecde subdelegada del Govern a Ala-cant. Una atalaia des d’on ha pogutdonar-se a conéixer i crear-se unaimatge a les comarques del sudperò que alhora li ha fet xocar ambels moviments socials. El Grup An-timilitarista Tortuga ha emès un co-municat expressant la seua “sor-presa i neguit” davant la canduda-tura dZ. El grup afirma estar “des-content per la gestió de la senyoraAndreu com a subdelegada del Go-vern a Alacant”. Els motius d’a-questa mala relació es remunten almaig de 2006. Els antimilitaristes,“en representació de diversoscol·lectius conservacionistas, paci-fistes, ecologistes, excursionistes idefensors de la cultura autòctona”,van sol·licitar-li una reunió que maiha tingut lloc. “En la nostra sol·lici-tud, correctament tramitada en elregistre de la Subdelegació del Go-vern, se sol·licitava a la sra. subde-legada que cités i rebés a una dele-gació de representants dels es-

mentats moviments socials de laprovíncia a fi de dialogar sobre lainstal·lació militar de la base de ra-dars d'Aitana en un dels punts méssensibles i de major valor mediam-biental i emblemàtic de la provín-cia”, expliquen des del col·lectiu.

Els pacifistes volien que Andreu,posada en contacte amb el Minis-teri de Defensa, pogués informar-los de la funció de la instal·lació mi-litar a la Serra d’Aitana, el tempsque s'estima que hi puga romandre,la possible perillositat de la tecno-logia i armament allí emmagatze-mat i les mesures que s'estan pre-nent o deixant de prendre per apreservar el medi ambient d'unainstal·lació “tan agressiva i perillo-sa”. Però l’actual candidata no vavoler atendre’ls. “A dia d'avui, mésde vuit mesos després, encara es-tem esperant que la sra. Andreu esdigne a contestar simplement jus-tificant la recepció de la nostrasol·licitud i acceptant o denegantaquesta entrevista”.És per això quees sorprenen que “un partit políticde la importància del PSOE diposi-te la seua confiança en una perso-na” com ella.

QQUUEEIIXXAA S’HA NEGAT A REUNIR-SE AMB ELLS

El Grup Tortugacritica la candidatadel PSOE a Alacant

COMARQUES20 L’Avanç Informació, 26 de gener de 2007

BIM POBLA DE VALLBONA

EEnn llíínniieess ggeenneerraallss,, qquuiinnaa vvaalloorraacciióó ffeeuuddeellss vvoorraa ddooss aannyyss ddee ggoovveerrnn aa llaa PPoo--bbllaa??Jo en faig una valoració positiva per-què hem demostrat que hi ha una al-tra forma de governar i de gestionarels assumptes del poble que resultenmolt més eficaces que la forma ques’estaven fent fins ara. Estos dos anyshan demostrat que calia l’alternàn-cia democràtica per fer front a les ne-cessitats d’una ciutadania que dema-va que les coses es feren d’una altramanera. Els canvis han sigut visiblesen moltes àrees, i pense que al pobleli ha agradat este canvi d’estil no au-toritari en la formes i que a poc a pocresol els problemes dels veïns.

QQuuiinnaa ddiirreeuu qquuee hhaa eessttaatt ll''aappoorrttaacciióóoo lleess aappoorrttaacciioonnss pprriinncciippaallss ddeell BBllooccaall ggoovveerrnn ddee llaa PPoobbllaa ddee VVaallllbboonnaa??Hem aportat responsabilitat i com-promís donant estabilitat a la coalicióde govern. Crec que el nostre partitha jugat un paper clau perquè esteequip de govern funcione de manerasatisfactòria per la ciutadania. D’altrabanda, estem ben satisfets de la fae-na que hem fet en les regidories quehem gestionat, com per exemple laregidoria de joventut que amb l’an-terior govern estava morta i la regi-doria de Desenvolupament Local.M’agradaria destacar també la tascade la regidoria de nova creació, comés la d’Ús i Promoció del Valencià, unaaposta personal del Bloc en esta le-gislatura, que pensem que era unaobligació moral per un Ajuntamentd’un poble tan valencià com és la Po-bla de Vallbona.

CCoomm vvaalloorraarrííeeuu ll''eexxppeerriièènncciiaa ddee ggoo--vveerrnnaarr eenn ccooaalliicciióó??És una experiència dura que neces-sita de molta capacitat de compromísi de molta altura de mires. Hi ha pos-tures a priori allunyades però que alfinal acaben convergint tenint sem-

pre com a objectiu el millor per als in-teressos del poble. Per portar la naua bon port cal tindre capacitat de dià-leg i sentit de responsabilitat de-mocràtica, virtuts de les quals la gentdel Bloc pot presumir. Al final, estaunió dels diferents punts de vista en-riqueix la democràcia i redunda enuna forma més plural i oberta de ges-tionar els assumptes del poble. Ací aValència la cultura de la coalició po-lítica encara sembla estranya, però endemocràcies ben consolidades comara França, Itàlia i Alemanya són benhabituals le coalicions governamen-tals.

LLaa RReeggiiddoorriiaa dd''ÚÚss ii PPrroommoocciióó ddeell VVaa--lleenncciiàà hhaa ssuuppoossaatt ttoottaa uunnaa iinnnnoovvaacciióóeenn llaa hhiissttòòrriiaa dd''eessttee mmuunniicciippii ttaann vvaa--lleenncciiàà.. CCoomm vvaalloorreeuu eell ttrreebbaallll qquuee hhaadduutt aa tteerrmmee eessttaa ooffiicciinnaa??A la Pobla, pel valencià, pràcticamentno s'havia fet res, per tant calia co-mençar des de zero. És a dir, caliacomençar per muntar físicament l'O-ficina d'Ús i Promoció del Valencià iplanificar una sèrie d’actuacions ten-dents a salvaguardar, potenciar i dig-nificar la nostra llengua. Malgrat laseua recent creació, durant l'any i es-caig que funciona, l'Oficina s'ha tor-nat un referent per a molts ajunta-ments valencians que es fixen en lesnostres activitats per tal d’importar-les als seus municipis. En eixe sentit,hem rebut felicitacions des de diver-sos pobles valencians i el casal JaumeI de Llíria ens ha donat un premi peltreball realitzat. Les dades són bensignificatives: més de 200 personesvan assistir als cursos de valencià. Elnostre cicle de concerts ha portat amés d'11 grups o cantants en valen-cià, hem fet diverses presentacionsde llibres d’autors valencians en va-lencià, i hem impulsat el Reglamentd'Ús i Promoció del Valencià pel quals’ha de regir l’Ajuntament per fer delvalencià una llengua d’ús normal entots els àmbits. En un poble d’arreltan valenciana com el nostre, sorpren

i avergonyeix que açò no s’haja feten els vint i pico anys anteriors, peròbé, ací estava el Bloc per reparar esteoblit històric.

QQuuiinneess aaccttuuaacciioonnss ddeessttaaccaarrííeeuu ddee lleessqquuee hhaa dduutt aa tteerrmmee llaa RReeggiiddoorriiaa ddee JJoo--vveennttuutt dduurraanntt eessttooss 22 aannyyss??L’anterior govern municipal li haviagirat l’esquena a la joventut de la Po-bla, i nosaltres estem esforçant-nosen corregir eixe gravíssim error. Arapodem dir que la Regidoria de Jo-ventut està oberta als jóvens de la Po-bla, ja que abans només comptavaamb un despatxet a la segona plantadel Centre Social i no era fàcil tro-bar-lo. Nosaltres hem obert l'EspaiJove amb accés gratuït a internet,jocs, taula de ping pong, billar, revis-tes, fullets d'infomació sobre mil ac-tivitats i hem augmentat considera-blement les activitats adreçades alsjóvens com ara editar una guia per-què tinguen en pocs fulls a l’abast totala informació que els interessa. S’-han organitzat intercanvis organitzatspels mateixos jóvens perquè, a ban-da de conéixer un altre país i gentnova i també divertir-se, descobris-quen que esforçar-se per realitzar ini-ciatives sempre és una satisfaccióquan veus els resultats i és un bonaprenentage per a altres àrees de lavida.

QQuuiinnaa ééss llaa llíínniiaa dd''aaccttuuaacciióó ddee ll''AAggèènn--cciiaa ddee DDeesseennvvoolluuppaammeenntt ii qquuiinneess aacc--ttiivviittaattss ccoonnccrreetteess eenn ddeessttaaccaarrííeeuu??L’Agència de Desenvolupament Lo-cal és una eina importantíssima perdinamitzar diferent àrees que van aser fonamentals per al futur del nos-tre poble. Des d’allí, estem lluitant

de valent contra l’atur al nostre mu-nicipi a través del nostre centre as-sociat al Servef, dels programes delPla Integral d’Ocupació que atenen amés d’un centenar persones, i delsPlans de Garantia Social adreçats afomentar l’eixida professional delsmés joves. També es porten a termeactuacions importants de cara a l’em-presariat del poble, ajudant-los en to-tes aquelles coses que precisen perpart de l’administració. Destacariatambé les actuacions en l’àrea de pa-trimoni i història del poble, i la posa-da al dia de mecanismes destinats acompatibilitzar l’activitat empresarialamb el respecte al medi ambient.Quant a les noves tecnologies, estaAgència és un referent tant en cursosd’alfabetització informàtica com enels tallers OPAL, on s’imparteixenclasses teòriques i pràctiques sobretemes tan diversos com programa-ció de bases de dades, creació de pà-gines web o disseny gràfic, entre d’al-tres. Nosaltres el que hem canviat hasigut la manera d’informar a la gentperquè les ofertes de treball i cursosforen accessibles. Així hem ampliatels terminis de presentació de sol·li-cituds d’un parell de dies a 10 ó 15 pera tots i els llocs on es difon la dita in-formació. Ara l’Agència és accessi-ble a tots els veïns.

LLaa qqüüeessttiióó uurrbbaannííssttiiccaa ééss uunn tteemmaadd''aaccttuuaalliittaatt ii qquuee pprreeooccuuppaa mmoolltt llaacciiuuttaaddaanniiaa.. QQuuiinn mmooddeell uurrbbaannííssttiiccpprrooppoossaa eell BBlloocc ppeerr aa llaa PPoobbllaa ddee VVaallll--bboonnaa??El Bloc Nacionalista Valencià par-teix d’una premisa molt clara: en elmodel urbanístic de la Pobla de Vall-bona ha de primar la qualitat de vida

Josep Vicent Garcia

“Governar encoalició necessitamolta capacitat de compromís”

JJOOSSEEPP VVIICCEENNTT GGAARRCCIIAAREGIDOR DE LA POBLA DE VALLBONA“

“Hem demostrat que hi ha una altra forma degovernar i de gestionar elsassumptes del poble queresulten molt més eficaces”

“Destaque la tasca de laregidoria de nova creació,com és la d’Ús i Promociódel Valencià, una apostapersonal del Bloc”

Josep Vicent Garcia, regidor del Bloc NacionalistaValencià a la Pobla de Vallbona, parla sobre lesactivitats que porten a terme les regidories que ostentael Bloc al municipi, entre les quals destaca la creacióde la primera regidoria d’Ús i Promoció del Valencià,que ha estat premiada pel Casal Jaume I de Llíria perla seua intensa activitat. Un extracte d’aquestaentrevista ha sigut publicat al BIM de la població

21COMARQUES L’Avanç Informació, 26 de gener de 2007

de la gent que viu en este municipiper sobre d’interessos de qualsevolaltra mena. Els canvis bruscos sem-pre provoquen desequilibris, ja queresultarà que ni els servicis educatius,ni els sanitaris ni els socials podranaugmentar al mateix ritme que creixla població creant molts problemestant a la gent del poble de tota la vida,com a aquells que estan triant el nos-tre municipi per portar endavant elseu projecte de vida. En cap momentestem dient que la Pobla no haja decréixer, som conscients que eixe ésel nostre futur. Però és evident queno estem d'acord amb un creixementsense ordre ni concert del que noméstraguen profit tres o quatre grans em-preses que, a més, no són ni valen-cianes i, ni que eixe creixement tin-ga lloc en un període molt curt detemps. No volem en quatre dies hi-potecar la Pobla per sempre. La so-lució que aplicarà el Bloc és l’aprova-ció de PAI’s a un ritme responsable,de manera que no es pare mai el pro-grés i el desenvolupament del poble,però que done temps a les adminis-tracions a planificar infraestructures(sanitàries, educatives, viàries, am-ples zones verdes, etc…) que donenresposta a les necessitats d’una po-blació creixent. D’això se’n diu urba-nisme sostenible, i és el nostre pro-jecte de futur que els nostres fills i les

generacions futures ens agrairan.

QQuuaanntt aa llaa ssiittuuaacciióó eessccoollaarr ddeell mmuunnii--cciippii,, qquuiinneess ddiiffeerrèènncciieess hhii hhaa eennttrree eess--ttooss ddooss aannyyss ii eellss aannyyss aanntteerriioorrss ii qquuiinnééss eell ffuuttuurr qquuee ttéé eenn pprroojjeeccttee eell BBlloocceenn eessttaa mmaattèèrriiaa??El problema de la massificació és l’a-menaça més gran que tenen els nos-tres escolars. S’ha fet tan malamentla faena en els anys anteriors, hi hahagut tal manca de planificació, queara és molt complicat redreçar en dosanys una situació tan caòtica. La Po-bla necessita, urgentment, una ter-cera escola pública i un segon insti-tut de secundària, però per fer fronta totes estes necessitats cal que s’im-pliquen les administracions valen-cianes a tots els nivells, tant la Gene-ralitat com la Diputació, i que no mi-ren cap a un altre costat. Que no ensgiren l’esquena, perquè ho pagaremtots els poblans. En el futur el Blocimpulsarà fonamentalment les esco-les públiques com una prioritat, espotenciaran les línies en valencià, iper damunt de tot treballarà per ga-rantir un sistema educatiu digne i delque els poblans puguem sentir-nosorgullosos. Per portar a terme tots es-tos projectes caldrà, com ja he dit,que la Generalitat Valenciana ens re-colze i que no deixe abandonats elsnostres fills hipotecant el seu futur.

CCoomm ppeennsseeuu qquuee ccaallddrriiaa aaffrroonnttaarr llaaiinntteeggrraacciióó ddee lleess ppeerrssoonneess iimmmmiiggrraannttssqquuee ccaaddaa vvoollttaa ttrriieenn mmééss llaa PPoobbllaa ppeerrvviiuurree--hhii ii ttrreebbaallllaarr??Hem de ser tolerants i respectuososamb les maneres de viure i de pensardels nouvinguts, i alhora ser capaçosd’integrar-los plenament a la formade ser i de viure dels poblans, a laforma de ser i de viure dels valen-cians. Estes actuacions pasen per ac-tuacions a nivell escolar on els fillsdels immigrants aprenguen la nostrallengua, la nostra cultura i la nostrahistòria, i a nivell laboral i social fent-los sentir-se part de la societat delnostre poble. Les mesures que calprendre són de diversa índole i afec-ten estaments molt diversos i neces-sitaran de molts recursos, a més d’-haver-se de fer amb un seriós projec-te de futur a llarg termini. No hem detindre curtedat de mires i hem d’a-conseguir impulsar la integració desde les institucions però implicanttambé a la població. Com he dit alprincipi la problemàtica de la immi-gració nosaltres l’afrontem amb men-talitat oberta però sense perdre lesnostres arrels. Tots tenim drets i obli-gacions.

EEnn mmaattèèrriiaa ssaanniittààrriiaa,, ccoomm ccrreeuu qquuee sseess''hhaann ddee ssoollvveennttaarr eellss pprroobblleemmeess qquueehhii hhaauurràà,, eenn bbrreeuu,, eenn uunnaa ppoobbllaacciióó qquueeccrreeiixx ttaanntt ccoomm ééss llaa PPoobbllaa ddee VVaallllbboo--nnaa??Ben senzill: amb un aument d’infra-estructures i de personal. No hi ha capaltra manera. Hem de crear un se-gon ambulatori ja per tal d’absorbir lademanda que dia a dia creix en la nos-tra població, i pressionar a qui co-rresponga perquè es cree un hospitalcomarcal que abaste el Camp de Tú-ria. No pot ser que una comarca queestà experimentant un aument de-mogràfic tan impressionant no dis-pose d’un autèntic Hospital Comar-cal com cal. I si no s’ha fet fins ara, no-saltres des de la nostra responsabili-tat de govern treballarem al màximper aconseguir que tant el Camp deTúria com la Pobla de Vallbona figu-ren com a prioritàries en l’agenda dela Generalitat Valenciana en estetema tan necessari. Volem ser co-partíceps en les decisions en temessanitaris perquè construir estes in-fraestructures no depenga exclusi-vament de la Generalitat.

LLaa sseegguurreettaatt cciiuuttaaddaannaa ééss uunnaa qqüüeess--ttiióó ddee pprriimmeerr oorrddrree ppeerr aa llaa ssoocciieettaattvvaalleenncciiaannaa.. QQuuiinneess llíínniieess vvooll sseegguuiirr eellBBlloocc ppeerr ggaarraannttiirr llaa ttrraannqquuiill··lliittaatt ddeellsshhaabbiittaannttss ddee llaa PPoobbllaa??Qui millor coneix els problemes delspoblans som els mateixos poblansperquè els patim, i la inseguretat ésun problema que afecta molt el nos-tre poble. Sobretot a partir del mo-del urbanístic que hem tingut que haafavorit que augmente la delinqüèn-cia. Nosaltres pensem, per tant, quela policia local de la Pobla, com la res-ta de policies locals, hauria de tindremés competències en seguretat, jaque coneixen molt bé el lloc en el quetreballen i la gent que hi viu. I tambéreivindiquem la figura del sereno, quetanta tranquil·litat ha aportat històri-cament als veïns. Esta figura ja s’estàreimplantant a altres poblacions delPaís Valencià amb molt bona acollida.

PPeennsseeuu qquuee ddeess ddee llaa GGeenneerraalliittaatt VVaa--lleenncciiaannaa ii llaa DDiippuuttaacciióó ss''aajjuuddaa aall ddee--sseennvvoolluuppaammeenntt ddeell nnoossttrree mmuunniicciippii,,aassssuummiinntt llaa rreessppoonnssaabbiilliittaatt qquuee eellssppeerrttooccaa,, oo eessttaann mmiirraanntt ccaapp aa uunnaa aall--ttrree ccoossttaatt??La política tant de la Generalitat Va-lenciana com de la Diputació no ha si-gut gens generosa amb el nostre mu-nicipi. Però no ho ha sigut ni tan solsquan al poble governava el mateixpartit que a eixes institucions, ja queal llarg d’estos últims anys la Pobla deVallbona ha patit de deixadesa i aban-donament a l’hora de fer actuacionsd’infraestructures tals com carrete-res, hospitals, centres educatius,etc… Els governants anteriors delnostre poble no han sigut capaços defer que les institucions governadespels seus companys de partit facenres pel benestar dels habitants delnostre poble. Nosaltres no entenemeixa comprensió i eixa falta d’impulsa l’hora de defensar les necessitats delnostre poble davant el Govern Va-lencià, però puc assegurar-li a la gentque ens llig que el nostre partit junt iels seus socis municipals estem pres-sionant de valent per tal d’aconseguirque la Generalitat Valenciana es pre-ocupe més dels problemes dels mu-nicips valencians que governa, i notant del que passa a Madrid o a altresllocs de l’Estat.

FFiinnaallmmeenntt,, qquuiinneess ppeennsseeuu qquuee ssóónn lleessvviirrttuuttss ffoonnaammeennttaallss ddeell sseeuu ppaarrttiitt ppeerrgguuaannyyaarr--ssee llaa ccoonnffiiaannççaa ddeellss cciiuuttaa--ddaannss ddee llaa PPoobbllaa??Trobe que les virtuts que qualifiquenla gent del meu partit és l'honestedat,la integritat i el treball. Nosaltres es-tem en política perquè pensem queels valencians, sense una força es-trictament valenciana que defensefermament els nostres interessos tanten els ajuntaments, diputacions, ge-neralitat, parlament de l'estat i d'Eu-ropa, etc… no tindrem força, ja quedes de Madrid sempre decidiran pernosaltres. Tant se val si a Madridmana el PP o el PSOE, els valencianssempre estem a la cúa en la seuaagenda de prioritats. Si la gent delBloc tinguera com a objectiu fer no-més carrera política personal ho tin-dria ben fàcil entrant a militar en elPP o el PSOE, però nosaltres, a di-ferència d'ells ens estimem el nostrepaís i la nostra gent, i eixa és la nos-tra prioritat per damunt d’interessospersonals o partidistes. Els militantsi simpatitzants del Bloc som, sobre-tot, gent compromesa i que enscreiem allò que diguem.

. ARXIU.

“La Pobla necessita unatercera escola pública i un segon institut desecundària, i per a això cal l’ajuda del Consell”

“El model urbanístic quehem tingut fins el canviha afavorit que augmentela delinqüència al poble”

22 L’Avanç Informació, 26 de gener de 2007

ANNA COLL

L’agricultura valenciana no comp-ta per a la Unió Europea. Almenysaixò és el que interpreta la Unió deLlauradors i Ramaders (La Unió-Coag) després d’haver-se llegit la pro-posta de reforma de l’OrganitzacióComuna de Mercat (OCM) de fruitesi hortalisses que la Comissió Europeava fer públic el passat 24 de gener. Peral sindicat suposa, ni més ni menys,que “la punta” per a la desaparició del’agricultora valenciana. La raó prin-cipal, que ignora la petició d’apostarper la defensa de les seues rendes en-mig de la crisi de preus més greu dela història. Una crisi que podria serl’estocada final per a un sector ago-nitzant.

Las proposta legislativa de refor-ma es presentarà oficialment als mi-nistres d'Agricultura de la Unió el pro-

per 29 de gener, i es preveu que elConsell l’aprove durant el mes de junysota presidència alemanya, a fi que elnou reglament de l’OCM poguera en-trar en vigor al gener de 2008.

Segons el parer de la Unió, la re-forma tracta discriminatòriament l’a-gricultura valenciana dins del pres-supost de la PAC respecte a altressectors agrícoles de caràcter méscontinental, a més de basar-se en l'an-terior OCM, “que no ha complit elsseus objectius de millorar la renda iconcentrar l'oferta”. El pressupostque atorga al sector de fruites i hor-talisses estatalsol és de només 167milions d'euros mentre el mateix re-presenta el 35% de la Producció Fi-nal Agrària Estatal, amb un valor de13.100 milions. Al País Valencià lesfruites i hortalisses representen el60% de la Producció Final Agrària,del qual quasi un 40% li correspon alscítrics.

La reforma incideix a més en altresdiscriminacions respecte a la resta deproductors europeus de cítrics pelque fa a la transformació de cítrics ifins i tot respecte als d'altres comu-nitats autònomes, ja que els perme-tria plantar cítrics i cobrar ajudes delpagament únic procedents d'altrescultius com el cotó.

Mèsures polèmiquesLes mesures que han provocat la re-acció dels agricultors valencians sóndiverses. La reforma inclou una me-sura mitjançant la qual les subven-cions directes només s’otorgaran acultius de tomaques, peres i cítricsque vagen destinats a conserveres,quan la majoria de la producció va-lenciana està destinada directamental consum, on el preu dels cítrics ésrelativament més alt.

La reforma hi aplicarà, a més, elmateix “pagament únic” vigent en elssectors de l’oliva, el cotó i els cereals.Així, el recolzament només anirà al’explotació per superfície i no per co-llita, castigant l’alta productivitat va-lenciana.

Com ja s’ha destacat, amb el nousistema de la Comissió Europea l’Es-tat espanyol podria rebre un màximde 167 milions d’euros en ajudes. Elsrepresentants del sector considerenque eixa quantitat és insuficient jaque suposaria molts pocs euros perhectàrea. Brusel·les pretèn tambéque es financie la meitat del cost delas mesures adoptades en situació decrisis. No obstant això, proposa la re-tirada del mecanisme que financiavael 100 por cent de les retirades de pro-ducció sobrante.

Unió ha instat al Govern central atreballar a Brussel·les, juntament ambel sector, per a canviar aquesta refor-ma clarament lesiva per als interessosvalencians, i es planteja mobilitzacionsde no millorar-se aquestaproposta ini-cial que no contempla cap mesura quegarantisca la renda dels agricultors.

La Unió Europea contral’agricultura valenciana

ECONOMIAAMENAÇA MENYS RENTA AMB LA REFORMA DE L’OCM DE FRUITES I HORTALISSES

La Unió-Coag insta elGovern espanyol adefensar a Brusel·lesels interessos delsproductors valencians

1. Liberalització de terres per a plan-tar cítrics i cobrar ajudes: permetre elcultiu de fruites, hortalisses i creïllaen altres terres que van generar dretsde pagament únic, (cas de terres de-dicades al cultiu de remolatxa, cotó,dacsa, tabac, etc…), pot tenir conse-qüències desestabilitzadores per alsmercats i distorsions que no han es-tat avaluades. LA UNIÓ critica que elsllauradors valencians es veurien dis-criminats respecte als d'altres comu-nitats autònomes que podrien plantarcítrics i cobrar també les ajudes delpagament únic."Aquells productors que entren al sec-tor de fruites i hortalisses procedentsd'altres sectors, que ja conten ambuna ajuda desacoblada pels drets depagament únic generats mitjançantel cultiu d'altres produccions, tindranun avantatge competitiu clara sobreels llauradors tradicionals de fruites ihortalisses, que seguiran cultivant, enla majoria dels casos, sense el "ma-talàs econòmic" del que disposen elsprimers", ha apuntat Joan Brusca, se-cretari general de LA UNIÓ-COAG.

2. Desacoblament de les ajudes a latransformació, (pagament deslligat dela producció als llauradors en funcióde les ajudes rebudes en els anys pre-cedents). LA UNIÓ-COAG continuaapostant perquè les ajudes estiguenlligades a la producció o al fet de pro-duir i per tant no es considera ade-quada l'opció del desacoblament jaque suposaria la desaparició del sec-tor en algunes zones productores.Este nou sistema prima a aquells pro-ductors que han produït en exclusivaper a la indústria, com per exemple elsd'Itàlia o Grècia, on any rere any hansuperat els llindars de transformacióestablits per la Unió Europea. Es pre-mia així als que no han produït quali-tat durant els últims anys en perjudi-ci dels que hem dedicat esforços pera oferir al consumidor uns cítrics ambuna qualitat òptima, com és el cas delscitricultors valencians. Ser els primersproductors i exportadors en fresc dela Unió Europea i els que més hemapostat per una producció de qualitatdurant els últims anys no serveix mésque per a penalitzar-nos.

3.- Eliminació de les retirades de pro-ductes del mercat: LA UNIÓ critica quela Comissió Europea no plantege me-canismes amb finançament suficientper a la gestió de les crisis conjuntu-rals del sector, qüestió que repercu-tirà directament sobre l'estabilitat deles rendes dels llauradors. Únicamentpreveu destinar a cada Organitzacióde Productors un terç del fons opera-tiu, el que a més de ser una quantitatmolt baixa i depenent del valor de laproducció li restarà diners per a in-versions en la millora de les estructu-res (instal·lacions, estructura produc-tiva, etc).4.- Importacions de tercers països: LAUNIÓ observa amb decepció el fet quela Comissió no present millores en laseua proposta respecte a les impor-tacions, un dels principals problemesque afecten al sector. La Comissió noaposta per contenir les concessionscomercials a països tercers que vul-neren la preferència comunitària. Ésnecessari assegurar que les produc-cions de països tercers que s'impor-ten a la UE compleixen els mateixos

requisits de qualitat i seguretat querespecten els llauradors europeus, enbenefici dels consumidors i de la se-guretat alimentària.5.- Poder de la gran distribució: LAUNIÓ veu positiu que es reforce el pa-per de les Organitzacions de Produc-tors en la proposta per a la nova OCM,però considera que no s'estan posanten marxa mecanismes eficaços decara a controlar el poder de la distri-bució sobre la cadena de valor, ni so-bre el repartiment dels beneficis quegeneren els productes hortofrutícoles,dels que s'aprofiten molts agents dela cadena, i dels quals el llaurador par-ticipa en molt poca mesura,(en la ma-joria dels casos per baix del 25% delpreu final que adquireix el producte).LA UNIÓ considera un error la no cons-titució d'un Observatori Públic a nivellcomunitari, que permeta conèixer elspreus i les pràctiques comercials alllarg de la cadena de distribució, ins-trument molt útil per a reforçar el pa-per de les interprofessionals, que peraltra banda no veuen millorada la seuasituació en la proposta.

VALORACIÓ DE LA UNIÓ DE LES PRINCIPALS PROPOSTES DE LA REFORMA DE IMPULSA LA UE

Informe

EL CINEMA EN VALENCIÀ JA TÉ ESPAI A LA XARXA

El Cinema en Valencià calenta motors. Ja ha estat iniciadala versió en proves de la web www.cinemaenvalencia.org.Amb aquest portal tindrem accès a totes les estrenes de ci-nema en valencià d’arreu del País. Tot i que, com ja he dit,encara està en període de proves, en breu disposarem detota la informació referent a les diverses iniciatives que esprodueixen amb l’objectiu de fomentar i normalitzar el va-lencià al cinema. No falta res per tenir disponibles totes les dates de projec-cions de les campanyes de les universitats públiques va-lencianes i de la que llançarà Escola Valenciana, Cinema al'Escola, que amb la col·laboració de diversos ajuntamentscom Torrent, Alcoi, Gandia, Dénia, Xàtiva, Alzira, Sagunt,Sueca... portarà pel·lícules com Salvador, La Bicicleta, HappyFeet... a les sales de projecció dels pobles. Aquest campanyaposarà a l'abast dels escolars les més recents produccionscinematogràfiques realitzades i doblades a la nostra llen-gua. Cinema en Valencià, per fi, al nostre abast. En definitiva,un nou espai a la xarxa que cal visitar, quasi, a diari.

+ info: www.cinemaenvalencia.org

L’Avanç Informació, 26 de gener de 2007

REDACCIÓ

Com la majoria de vosaltres ja hau-reu comprovat el web de L’Avançha estat renovat durant els últimsdies. Amb una imatge més elabora-da i un disseny més accessible, la-vanc.com segueix sent un dels re-ferents de webs en valencià. La nova estructura del web enspermetrà mantindre un ordre so-bre les notícies publicades, aixícom un recull de les més antigues. Nova agenda, enllaços útils, i la re-centment incorporada a la xarxa,secció d’Opinió. No oblideu a mésque, a partir d’ara, podreu rellegir

en PDF el número anterior al quetrobes als quioscs cada quinze díes.Així doncs, avui mateix, ja podeufer una ullada al número 18 de L’A-vanç.Per descomptat, continuem amb lanostra columna de lliure publica-ció, de la qual esperem fer-ne unbon ús.Però L’Avanç ha estat ocupat, tam-bé, en un altre web. El web de laMúsica en Valencià és un projectedel Col·lectiu Ovidi Montllor deMúsics i Cantants en Valencià.Per fi, un índex actualitzat d’agru-pacions i solistes ens proporcionales dades necessàries per estar a

l’última en qüestions musicals. Dis-tingint entre cinc grups d’estilsmusicals diferents (Rock-Pop,Folck-Noves Músiques, Cançòd’autor, Electrònica, Jazz-Blues)podem cercar amb facilitat qualse-vol grup del panorama musical va-lencià.Les seccions Notícies, Treballs,Concerts, Festivals, Estudis i Al-tres, aconsegueixen fer d’aquestespai web una eina útil, fins i tot,de cara a institucions públiques,que ja no podran dir que no trobeninformació dels músics i cantants.+ info: www.lavanc.com+ info: www.musicaenvalencia.org

L’AVANC LLANÇA DOS NOUS WEBS:MÚSICA EN VALENCIÀ I L’AVANÇ

DEF CON DOS, L’HAM DE FOC I FELIU VENTURA SON ALGUNA DE LES ATRACCIONS DE NOU EL FESTIVAL ES FARÀ A ONTINYENT

24 L’Avanç Informació, 26 de gener de 2007

LUCAS MARCO VALÈNCIA

Nascut a Pinsk (aleshores Polò-nia, avui Bielorrússia) l'any 1932,Kapuscinski va patir la SegonaGuerra Mundial en primera perso-na. Després d'estudiar Història ala Universitat de Varsòvia es vadecantar pel periodisme. Així co-mençava l'obsessió del jove perio-dista per la frontera. La fronteraentre Polònia i la resta d'Europa,entre Europa i Àfrica, entre lescultures i els pobles. La seua pas-sió majúscula i l'objectiu de laseua vida era creuar la frontera.Avorrit dels seus primers treballsfinalment fou enviat com a co-rresponsal a l'Àfrica en una èpocaon les revolucions s'encadenavenamb la caiguda de les autoritatscolonials. Paralelament a l'allibe-rament nacional, es respirava unclima embriagat pel socialisme.Fou en un primer moment la viaafricana al socialisme. Kapuscins-ki fou un dels cronistes indiscuti-bles d'aquells anys. Va viure enpersona 27 revolucions i va cobrir12 guerres. Però el seu estil qües-tionava constantment eixa màxi-ma segons la qual el corresponsalde guerra ha d'evitar el perill. Ka-puscinski no feia cas a les ordresde l'Agència Polonesa de Premsaen la que treballava i s'endinsavaconstantment en les zones mésperilloses del conflicte. La seualògica era que el periodista ha deviure els fets en primera persona.Això el va portar a situacions ex-tremes en innumerables ocasions:a punt de ser fusilat al Congo o apunt de ser cremat viu per com-batents de la UPGA en plena gue-rra civil a Nigèria l'any 1966, elperiodista va estar prop de lamort en diversos moments (enu-merar les aventures de Kapus-cinski resulta, senzillament, im-possible). Aquestes vivències el

portaren a la literatura (quan jahavia publicat algun llibre de poe-sia). I Kapuscinski creà un estil li-terari únic, fet a la mesura de laseua vida i de la seua tasca perio-dística. Crònica periodística, re-portatge, antropologia, històriasón alguns dels ingredients quecuinen els seus llibres i que el si-

tuen just entre Kafka i GarciaMárquez, en paraules de Lawren-ce Wescher. John LeCarré el qüa-lificava com "l'enviat de Déu",Paul Auster el considerava "l'es-criptor, novelista, poeta i assagis-ta més interessant del nostretemps" Ryszard Kapuscinski ésun autèntic escriptor de culte. Elsseus llibres són una droga dura.Embriagat pel seu estil i per la in-tensitat de les seues vivències, ellector necessita continuar llegintquan acaba la darrera pàgina. Noimporta per quin llibre començe,de segur acabarà necessitant lle-gir la resta. Afortunadament po-dem gaudir de la majoria delsseus llibres en castellà en la Edi-torial Anagrama i tres traduccionsal català en Empúries.

GGuueerrrraa ii rreevvoolluucciióó 'Un dia més de vida' (Empúrieseditorial), escrit l'any 1976 era

considerat per Kapuscinski el seumillor llibre. Durant la guerrad'Angola, després de la proclama-ció de la independència l'11 deNovembre del 1975, el periodistaveu com en un primer moment elsblancs començen a abandonar elpaís fins el moment en el qual l'ú-nic blanc que queda al país és ell.En aquest moment s'endinsa enel conflicte. 'La guerra del fútbol'(Anagrama) compila alguns delsmillors reportatges del periodistaa l'Àfrica i a l'Amèrica Llatina. Lainsurrecció del Congo del 1960, elcolp d'Estat d'Argèlia del 1965 ola breu guerra entre El Salvador iHonsuras. 'La guerra del fútbol'és el llibre més periodístic de Ka-puscinski, al qual s'hi afegeixengrans dosi d'aventura. Una obraque converteix el reportatge enart. 'Eben' (Empúries) també ésun dels llibres claus en la tra-jectòria del periodista. Una mira-da retrospectiva i autobiogràfica

sobre l'Àfrica, un concepte única-ment geogràfic per a Kapuscinskique va conèixer en profunditatdurant anys. Potser el llibre mésantropològic i literari -poètic-dels que ha escrit el periodista.Finalment 'El Imperio' (Anagra-ma) narra els contactes de Ka-puscinski en diferents moment dela història de la Unió Soviètica.Amb grans dosis d'autobiografia,'El Imperio' narra un punt fona-mental de la URSS, el momentprevi a la seua caiguda, però tam-bé vivències de la Segona GuerraMundial i dels seus primers tre-balls de corresponsal.

RReettrraattss ddeell ppooddeerr:: IIrraann ii EEttiiooppiiaa'El emperador' (Anagrama) reculla través dels testimonis dels seusantics col·laboradors més propersla vida de Haile Selassie a Etiopia,gran emperador del país derrocatl'any 1974 per un Consell Revolu-cionari. Una mirada en profundi-tat a la figura de Selassie amb unestil literari transformador. 'ElSha' (Anagrama), l'altre retrat delpoder, retrata el final del Sha Mo-hamed Reza Pahlevi de l'Iran, elterrible dictador aliat del EstatsUnits i derrocat finalment per laRevolució Islàmica, després d'ha-ver liquidat gran part de la dis-sidència de l'esquerra i islamista.Els darrers anys al poder del Sha il'ambient prerevolucionari a l'Iranfan d'aquest llibre un retrat fona-mental per entendre una de les fi-gures que han marcat la històriadel país fins avui dia.

PPeerriiooddiissmmee ii hhiissttòòrriiaaEls seus darrers llibres se centrenen reflexions posteriors a la seuavida de corresponsal. De recentaparició, 'Viatges amb Heròdot'(Empúries) resulta un llibre in-classificable d'una extraordinàriaqualitat. Homenatge a Heròdot, elprimer historiador de la Història,que el va acompanyar a tots elsseus viatges, l'últim llibre publi-cat per Kapuscinski rememora al-guns dels seus viatges i la influèn-cia del seu mestre. 'El mundo dehoy' i 'Lapidarium IV' (Anagra-ma) són antologies de reflexionsdel periodista sobre el món que elrodeja i la història que ha viscut.Retalls de conferències, d'articleso apunts al seu diari, aporten unamirada lúcida i reflexiva al passatmés recent i al present. 'Los cíni-cos no sirven para este oficio'(Anagrama), format per una en-trevista en produnditat i per undiàleg de Kapuscinski amb el na-rrador i crític d'art John Berger,se centra en el periodisme. Quèenten Kapuscinski per bon perio-disme i què és la literatura.

RYSZARD KAPUSCINSKI

Aquesta setmana moriaRyszard Kapuscinski, totun referent del periodismecontemporàni. El passat17 de juny va ser investitDoctor Honoris Causa perla Univeristat Ramon Llullde Barcelona. A mésd’haver estat un destacatreporter, també va destcarcom a pensador de laprofessió periodística i deles seues repercusions enla societat moderna.Repasemla seua vidalligada a la seua obra

Cròniques de guerra i revolució

Kapuscinky va ser enviat com corresponsal a l’Àfrica en una època on les revolucionss’encadenaven

A Angola va viure com els blancs hagueren d’abandonar el paísi l’únic blanc que s’hi quedà va ser ell

L’Avanç Informació, 26 de gener de 2007 25

REDACCIÓ

Com a Pedres és una creació dePau Pons, Joan Collado i JesúsMuñoz que indaga en el món de lainfantesa, una mirada al nostrepassat i també un viatge al futur,amb un especial sentit de l’humorque provoca el riure i l’emoció,mostrant a tres persones- les quehi ha darrere dels actors- amb lesquals l’espectador s’hi sent identi-ficat.

L’espectacle comença amb unjoc temporal: els actors avancen iretrocedeixen, es queden enstop, acceleren o ralentitzen els

seus moviments. Tot seguit se’nspresenten a sí mateixos i evoquenun moment de la seua infantesa.A través de projeccions audiovi-suals veiem fragments del seupassat. Tot seguit, un xiquet espe-ra en un portal amb la seua pilota.Comença doncs el joc: les bara-lles, jugar a ser majors, l’aborri-ment de no saber a què jugar, vo-ler volar com superman, ser elprimer en les carreres i aguantarhores i hores dins de la piscina al’estiu. L’eixida de la piscina elsconverteix en l’adult actual expo-sant al públic les seues preocupa-cions: quin record tenim del pas-

sat? Per què no podem fer les co-ses més a poc a poc? Com podemaprofitar més este temps quese’ns en va? Després d’això, unanova sorpresa: el públic és convi-dat a l’aniversari d’un dels actors,el primer d’una cadena d’aniver-saris que ens porten a un viatgeimparable cap a un futur on esveu passar la vida que es troba decara amb la mort. Un missatgeque contrasta amb l’optimismeexpressat en forma d’epíleg ambel qual es tanca la funció.

Milan Kundera, Paul Auster,Eduardo Punset o Alejandro Jo-dorovski han sigut alguns dels au-tors que han inspirat als seus cre-adors. El tema dels records, el pasde temps, la felicitat, la recercad’allò subtil, d’allò que ens parlade les persones, d’allò més íntim,d’allò que no es veu, dels somnis.

Teatre d’investigació amb unllenguatge propi Pau Pons, Joan Collado i JesúsMuñoz són els creadors i els ac-tors que intervenen en Com a pe-dres. Un espectacle que parteixde la necessitat de mesclar llen-guatges: el de l’audiovisual, el deltext i el del cos de l’actor.

Des què els membres de lacompanyia decidiren unir-se coma grup de treball, sempre els hamarcat un objectiu comú a totesles seues activitats teatrals: la dela investigació i recerca d’un llen-guatge propi. Com a Pedres és elresultat d’un procés d’investigaciósobre el temps, sobre els records,sobre com transmetre eixos re-cords en escena, sobre com evo-car un passat i un futur des delpresent. Trobar, al cap i a la fi, no-ves formes de comunicació ambl’espectador en cada una de lesseues creacions.

Si hem de parlar del perquèd’aquesta obra, crec que hi hatres raons fonamentals: la neces-sitat del grup de refugiar-se en laseua sala de treball per a recupe-rar el seu esperit d’investigació,de l’espai laboratori, fora de pres-sions i condicionaments per a lacreació; la necessitat de reflexio-nar sobre temes que ens obsessio-

nen pel moment personal de cadaun de nosaltres; i, la tercera , queés al cap i a la fi, el resultat d’a-questes dos primeres i, de segurla més important: gaudir fent tea-tre.

Com a Pedres està dirigida a unpúblic totalment general quepodrà vore a l’espai escènic un re-vulsiu, un espill que li tornarà laimatge de la societat en què vivimi que sovint acceptem sense méspreguntes. Un públic que de se-gur haurà viscut situacions sem-

blants i aquest quadre no li resul-tarà gens aliè.

Sis anys de treball Després de dos anys com a grupde treball i investigació sobre latècnica de l’actor, els seus mem-bres decideixen formar una com-panyia i començar a treballar enel seu primer proyecte teatral:What a wonderful war!, que va serestrenat al novembre del 2002 a laSala Teatro de los Manantiales. Untreball de creació col·lectiva diri-git per Pau Pons, que va ser reco-negut tant a les comarques valen-cianes (Millor espectacle i milloractriu al festival Escènia, deFoios) com a la resta de l’Estatespanyol (Finalista al Premio Na-cional de Teatro para directorasde escena de Torrejón de Ardoz,Madrid) i que ha participat en im-portants festivals nacionals comel de Cos, a Reus.

Al setembre de 2004, la com-

panyia inaugura la XIV Mostra deMim de Sueca amb el seu segonmuntatge: Trànsit, el viatge deJuanillo Cabeza és també un tre-ball de creació col·lectiva dirigitper Pau Pons, on la companyia as-sumeix la creació total del mun-tatge: des de la escriptura fins a laposada en escena i amb el qualhan recorregut els escenaris d’al-gunes comarques valencianes, en-tre elles, per segona vegada, laSala Teatro de los Manantiales.

La companyia va estrenar elpassat Febrer Com a Pedres a laseua pròpia sala. Aquelles cincsfuncions al seu espai van ser unapart més del procés d’investigacióque havien iniciat feia mesos.L’espai era el mateix, però no elcontext. Les reaccions dels espec-tadors els van ajudar a tindre unavisió més objectiva sobre allò queestàvem oferint i els va donar lapossibilitat de continuar fent can-vis d’una funció a un altra. El re-duït número d’espectadors quecabien a la sala va facilitar un am-bient d’intimitat que va ajudar acrèixer al muntatge i els va desve-lar algunes de les claus d’aquest. ”Comenten els seus creadors.

L’equip d’El pont Flotant, for-mat per Pau Pons, Jesús Muñoz,Paco Martínez, Joan Collado iAlex Cantó, desenvolupa una tas-ca paral·lela a la Sala flotant- es-pai teatral, situada al carrer Baróde Patraix on s’encarreguen d'or-ganitar i participar en activitatsde caire pedagògic relacionadesdirecta o indirectament amb el fetteatral.

De Com a Pedres s’ha parlatmolt poc als mitjans, de fet nomésho ha fet un mitjà, i ha sigut al se-manari el El Punt on Mariví Mar-tín a través de la seua columnad’opinoió l’Altra galta ha dit: “Unteatre de la veritat, un teatre nuque ha sigut parit des de la volun-tat de donar-ho tot, generosa-ment. Un teatre hàbil, amb aques-ta transparència subtil que no etdeixa veure la rellotgeria de l’es-pectacle. Teatre llunyà d’artificis ide bambolles de sabó, tan autèn-tic com el mateix sentit de l’hu-mor.” .

COM A PEDRESL’ESPAI DE LAMEMÒRIA La companyia teatral valenciana El Pont Flotant exhibiràl’espectacle Com a pedres del 25 de Gener al 4 deFebrer, a Teatro de los Manantiales. !"#$%$&'()'* ésuna reflexió sobre el pas del temps i la memòria quemescla realitat i ficció i que juga amb el temps real, eltemps de la memòria i el de la pròpia representació. Tresactors comparteixen el seu particular àlbum defotografies on l’espectador es veu reflexat. L’evocació d’unpassat amb l’ajuda d’imatges i un espai acollidor querecull estètiques dels últims trenta anys és l’habitat íntim ilúdic d’aquests tres personatges.

Milan Kundera, PaulAuster, Eduardo Punset oAlejandro Jodorovski hansigut alguns dels autorsque han inspirat l’obra

L’espectacle parteix de lanecessitat de mesclar llenguatges: el del’audiovisual, el del text iel del cos de l’actor

TEATRE

00 L’Avanç Informació, 30 de setembre de 200526 L’Avanç Informació, 26 de gener de 2007

A DOS DE 30

Els Reglaments de la Pilota Valencia-na diuen del trinquet que n'és un re-cinte tancat d'entre 55 i 60 metres dellargada i uns 10 metres d'amplària.Afortunadament, les mesures d'untrinquet depenen de molts factors, ino romanen limitades estrictament.En aquestos recintes, es juga expres-sament a Escala i Corda i a Raspall altrinquet (doncs també hi ha al ca-rrer). La seua proliferació inicial es vaaturar amb la crisi de la Pilota de faunes dècades. Hui en dia tornen aobrir les portes trinquets antics i se'nconstrueixen de nous. Bàsicament,direm del trinquet que és un rectan-gle de joc on trobem diferents ele-ments que passem a explicar. Històri-cament, als trinquets es jugava a Llar-gues, per això segurament encara

perduren els números pintats a lamuralla i que s'anomenen 'blaus'.Aquestos números, actualment, ser-vixen poc més que de referència vi-sual. Això sí, els trinquets estan for-mats per dos parets llargues anome-nades 'muralles' i per dos als extremsdites 'frontis'. Dintre d'aquest rectan-gle, en tots els casos, trobem: Galeriadel dau (la que hi ha dalt del dau a lafoto segona): a la galeria s'asseu lagent i, en principi, els jugadors d'Es-cala i Corda i de Raspall busquen en-calar-la allí per aconseguir el quinze.Galeria del Rest (la que es veu a laprimera foto): també s'asseu la gent.En Raspall no es pot encalar.Galeria Llarga: és la que uneix perdalt ambdós galeries. No es pot enca-lar mai. Escala: forma part del joc i eson s'asseu més gent. Té quatre esca-lons, llevat d'excepcions, i presentacerta inclinació per a que caiga la pi-lota i continue el joc.Dau: quadrat pintat que servix de re-ferència per als inicis dels quinzes enEscala i Corda i en RaspallPalquet i Llotgeta (es veuen a la sego-na foto). Lloc on s'asseuen tant lesautoritats com les persones veteranes

del trinquet i amb ganes de travessardiners. Tamborins: bisells que maten els an-gles formats pel sòl i els frontis. A Es-cala i Corda són 'aire' i a Raspall quin-ze directe.Els trinquets representen una partimportant de les instal·lacions del jocde Pilota Valenciana. Dificultada lapràctica al carrer, els trinquets, junta-ment amb els carrers artificials, do-nen eixida a les necessitats de fer ro-dar la pilota de vaqueta. Hui en dia hiha una dotzena de trinquets on s'ofe-rixen partides regularment de nivellprofessional, tant d'Escala i Cordacom de Raspall. Per a la primera po-dem anar a Massamagrell, Llíria, Al-beric, Guadassuar, Benidorm, Pedre-guer, Benissa i, com no, a la cartedral,al trinquet de Pelayo. Per a Raspallens hem de desplaçar a Bellreguard,La Llosa de Ranes, el Genovés, Caste-lló de la Ribera o el Zurdo de Gandia.En tots ells ens cridarà l'atenció elbar d'entrada, l'olor a fum, els anellsd'or, els bitllets... De totes maneres,de trinquets n'hi ha molts, tots ellsamb la seua història... com aquestd'Estivella...

Aquest proppassat 28 de desembre es jugà a Pelayo la se-gona semifinal del Trofeu de Nadal. Mezquita i Dani jugarencontra el trio Núñez (que substituïa Víctor lesionat), Mel-xor i Pedrito. Per al de Vila-real era la primera partida d'im-portància després d'un temps lesionat que l'ha mantingutfora del circuit Bancaixa. L'ambient hivernal acompanyàuna partida no massa interessant. La parella no arribà encap moment a fer perillar un marcador sempre favorableals blaus. Dani, jugant de mitger, estigué molt irregular icombinà quinzes inspirats amb altres en els quals no sabétallar pilotades massa compromeses per un Mezquita quesemblava insegur a l'hora de llançar-se a per totes. PotserMezquita no volgué forçar després de la lesió quan, el diaquatre de gener, tornà al Bancaixa. Una llàstima perquè téun dels jocs al rebot més elegants i segurs que es podencontemplar en la modalitat. Només a meitat de partida hihagué un xicotet miratge durant el qual semblà que hi haviapartida però durà ben poc. L'ambient en les travesses tam-bé semblà estar gelat i de tota la partida només es pot res-catar el joc voluntariòs i segur d'un Melxor que per mo-ments semblà que jugara ell a soles contra la parella. Núñezi Pedrito només aportaren estar al seu lloc i limitar-se a tor-nar-les sense passió. Finalment Pedro, Jesús i Oñate es pro-clamaren campions del Trofeu Nadal de Pelayo després devèncer en la final davant Núñez, Melxor i Pedrito per 60-40.Mezquita ha tornat finalment al Bancaixa i ací sí que se lesha jugades totes. Junt amb Sarasol II i Oñate (equip de Vila-real) es confirmen com el millor equip del torneig desprésde guanyar a l'equip de l'Eliana (Álvaro i Tato) en una dis-putadíssima partida. A hores de tancar l'edició només l'e-quip de València (Núñez, Melxor i Tino) està classificat.Quan llegiu aquest article estarà concloent la primera fasedel Bancaixa. Us animem a gaudir-lo.

Trofeu de Nadal. Mezquita torna a jugar

TEXT: DANIEL MARTOS, JOSEP PÉREZ, PAU SERRANO

ESPAIS DE JOC DE LA PILOTA:EL TRINQUET 2. LA CANXAContinuem parlant-vos del Trinquet com a espai de joc de la pilota. En lessegüents setmanes també us parlarem d’altres com el frontó, el frare...

En primer terme la part del rest del trinquet d’alberic i la part del dau del trinquet de Guadassuar i baix una partida d’aficionats

Hui en dia tornen a obrirles portes trinquetsantics i se’n contrueixende nous, superant aixíla crisi de fa dècades

L’Avanç Informació, 26 de gener de 2007 27

PROGRAMACIÓ RÀDIO I TELEVISIÓ

DILLUNS

15.30. Programació de Vesprada

20.30. Ací Pintem Tots (Redifusió).

21.25. Europocket News.

21.30. L’Info. Amb Juli Esteve.

22.15. L’Oratge.

22.20 Animailades

22.25 L’Anàlisi. Amb Sequi Castellano

23.00 Els debats amb Ignasi Muñoz

00.10.Europocket News. (Redifusió)

00.15. L’Info (Redifusió)

01.00 La Nit d’Info TV

DIMARTS

15.30. Programació de Vesprada

19.50. L’Anàlisi (Redifusió)

20.25. Els Debats d’Info (Redifusió)

21.25. Europocket News

21.30. l’Info. Amb Juli Esteve

22.15. L’Oratge

22.18. Tenim Paraula.

22.20. Animailades

22.25. L’Anàlisi amb Ignasi Muñoz.

23.00. Watts. Clips Musicals.

23.30. Ací Pintem Tots (Redifusió)

00.30. Europocket News (Redifusió)

00.35. L’Info (Redifusió)

01.10. La Nit d’Info TV.

DIMECRES

15.30. Programació de Vesprada.

19.15. Ací Pintem Tots. (Redifusió).

20.15. L’Anàlisi. (Redifusió).

21.00. Watts. (Redifusió).

21.25. Europocket News.

21.30. L’Info amb Juli Esteve.

22.15. L’Oratge.

22.18. Tenim Paraula.

22.20. Animailades.

22.25. L’Anàlisi amb Anna Gimeno.

23.00. Els Especials d’Info TV.

23.25. Els Reportatges d’Info TV.

00.30. Europocket News. (Redifusió)

00.35. L’Info (Redifusió)

01.15. La Nit d’Info TV

DIJOUS

15.30. Programació de Vesprada.

19.45. Els Reportatges d’Info TV

20.30. L’Anàlisi amb Anna Gimeno.

21.30. L’Info amb Juli Esteve.

22.15. L’Oratge.

22.18. Tenim Paraula.

22.20. Animailades.

22.25. L’Anàlisi. Amb Salvador Enguix

23.00. Els Debtas d’Info TV.

00.15. Europocket News. (Redifusió)

00.20. L’Info (Redifusió)

01.00 La Nit d’Info TV.

DIVENDRES

15.30. Programació de Vesprada

19.50. L’Anàlisi (Redifusió)

20.20. Els Debats (Redifusió)

21.25. Europocket News.

21.30. L’Info. Amb Juli Esteve.

22.15. L’Oratge.

22.18. Tenim Paraula.

22.20. Animailades.

22.30. Ací Pintem Tots.(Redifusió)

23.55. Europocket News. (Redifusió).

00.00. L’Info. (Redifusió).

00.45. La Nit d’Info TV.

DISSABTE

16.00. Programació de Vesprada.

18.00. Els Anàlisi d’Info TV (Redifusió)

20.00. Els Debats (Redifusió).

22.30. Watts. Clips Musicals. (R)

23.00. Especial Festes: Quilapayun aPalau. Concert gravat a Barcelona.

00.45. La Nit d’Info TV.

DIUMENGE

16.00. Programació de Vesprada.

18.30. Corts Valencianes.

18.45. La Setmana. Noticiaris (R)

22.15. Especial Festes. “Envit aVares” Concert d’Al Tall.

01.00. La Nit d’Info TV.

NOTES

1.- Durant la resta del dia InfoTV emetels espais Les músiques d'InfoTV, Lesentrevistes d'InfoTV, Els debatsd'InfoTV i MeninfoTV, que recuperenels moments més interessants de laprogramació més recent. Entreprograma i programa sempre vaintercalat un capítol de TenimParaula.

2.- Info TV emet pel canal 42 aValència i l’àrea metropolitana. Encas de tindre a casa una antenacol·lectiva, s’hi ha de col·locar unmòdul amplificador. Consulteul’antenista. A La Safor i adeterminades àrees de La MarinaAlta i de La Ribera Alta, a alguneshores del dia, Info TV es pot vore através de Gandia TV. I a Ontinyent ipart de la Vall d’Albaida, a través dela Televisió d’Ontinyent.

3.- Durant el cap de setmana Info TVemet amb la col·laboració de GandiaTV els partits del Gandia Bàsquet.

4. Aquesta quinzena destaca lareincorporació a la nit dels dimarts dela tertúlia d’expolítics des del TeatreEl Micalet, presentada per IgnasiMunyoz amb Pere Mayor, JoaquímAzagra, Albert Taberner i José RafaelGarcía-Fuster.

5. Aquesta quinzena, destaca laprogramació especial de Nadal, ambconcerts i documentals d’altaqualitat, en lloc dels Anàlisis i elsDebats habituals, que es recuperarana partir del 8 de gener. Destaca elreportatge d’elaboració pròpia sobreel polèmic traçat de l’AVE a l’HortaNord.

++ iinnffoo:: www.infotelevisio.com

DILLUNS

06:00 - 13:30 Lliure Directe (Info)

13:30 - 14:30 Africania

16:30 - 18:00 El Jardín de Epícuro

19:00 - 20:00 Hora Roja (Joves EUPV)

20:00 - 22:00 Maldición de Malinche

22:00-22:30 El Vaivén

22:30 - 00:30 El Perito Pirómano

DIMARTS

06:00 - 13:30 Lliure Directe

13:30 - 14:30 Radio Insurgente EZLN

16:30 - 17:00 Radio Ciencia

19.00 - 20:00 Nosotras en el Mundo

20:00 - 21.30 Poesia/El taller de etc.

21:30 - 23:00 Argento

23:00 - 01:00 La Descoberta

DIMECRES

06:00 - 13:30 Lliure Directe

16:00 - 18:00 Acció Directa/DonesLliures (Espai Sindical de la CGT)

21:00 - 22:30 La mujer Pajaro

DIJOUS 19

06:00 - 13:30 Lliure Directe

13:30 - 14:30 Taller de Folk

17:00 - 19:00 La Passió pel Teatre

19:00 - 20:00 La Vereda

20:00 - 22:00 Club amigos del crimen

22:00 - 00:00 Klartelera (Cinema)

DIVENDRES

06:00 - 13:30 Lliure Directe

13:30 - 14:30 Cajas Negras

20:30 - 21:30 La Caixa de Música

00:30 - 02:00 Con otro acento

DISSABTE

09:00 - 12:00 Comentarios y Música

12:00 - 13:30 Nautilus

16:30 - 18:30 Café con vistas

DIUMENGE

20:00 - 22:00 Cinema Film obert

22:00 - 00:00 Dilluns Tempestuos

NOTES

1. El Magazine diari Lliure Directe inclouentrevistes a personatges del’actualitat, espais d’opinió, elsinformatius Democracy Now, Red ConVoz, BBC Notícies i Radio FrançaInternacional.

2.- La resta del dia Ràdio Klara emetredifussions dels programes mésinteressants de la seua graella.

++ iinnffoo:: www.radioklara.org

ACTUALITAT

Entrevista lidr Oaxaca,Conferència Chomsky...

ACTUALITAT VALÈNCIA

El cas stanic, EscolaValenciana, FerranTorrent, Xavi Castillo

CREACIÓ

Entrevista MíriamCíscar, Perles dePasqual Serrano...

ANIVERSARI VOT DONA

Por nosotras, Segle XXfemení, Vot femení

BARRIS

Barri del Crist, Cabanyal

VEUS CONTRA LAGLOBALITZACIÓ

Tots els capítols de lasèrie de TVE

CORRUPCIÓINMOBILIÀRIA

Informe Semanal,Compromís pel Territori

REPORTATGES DEPRODUCCIÓ PRÒPIA

Escàndol Urbanístic,Nou Mestalla, MemòriaHistòrica, Immigració

ARXIU DOCUMENTALS

A Tornallom, Ràdio Pica,SINTEl, Un mon perguanyar, Loose Change

EDICIONS ANTERIORS

Reportatges de lesedicions anteriors de lesproduccions de PluràliaTelevisió

Info Televisió emet al Canal 42 d’UHF

www.pluralia.tv