El franquismeencara és present amolts carrersDesenes de casos inunden el territori valencià amb la connivència i la protecciódels alcaldes del PartitPopular pàg. 13

COMARQUES

L’estratègiade la tensióde la Copefractura el PPL’obsessió del nucli durde la dreta per deslegiti-mar les eleccions 2004basant-se en fantasiosesteories conspirativesamenaça de trencar el PPpàg. 11

ESTAT

València, capitalcreixent del moviment neonazipàg. 18

+ Notícies

ENTREVISTA

Francesc Felipepàgines centrals

13 D’OCTUBRETardor 2006

1,5 euroswww.lavanc.com

#112

Un grapat de ricstreu partit de la compra d’Endesapàg. 21

Els carrers de Valènciaclamen per la unitat

9 D’OCTUBRE FORTA PRESÈNCIA INDEPENDENTISTA

Els dos rostres enfrontats del sandinismeAmb motiu de les eleccions a Nicaragua del 5 de novembre, entrevistem dos membres històrics del’FSLN que després de la fractura opten per cadascuna de les candidatures enfrontades pàg. 06-10

Quadern

ALFABETS DE FUTURFeliu Ventura presenta el seu nou Alfabets de Futur,un disc que continua la línia del so acústic deBarricades de Paper mirant cap al futur

Milers de persones es manifestaren pels carrers de València el passat 9 d'octubre, en el quèha estat la manifestació més gran de la diada dels valencians dels darrers anys pàg. 16

02 L’Avanç informació, 13 d’octubre de 2006

OPINIÓSIMÓN BOLIVAR

“L’art de vèncer s’apren en les derrotes”

COORDINACIÓ: Guillem Carreras REDACCIÓ: Rubén Fernàndez, Xavier Ginés, Miquel Ramos,David Segarra, Xavier Sarrià, Tòfol Cruz, Xavier Martínez, Carles Senso, Moixama, Anna Coll,Lucas Marco, Kike Navarro, Jordi Muñóz, Sandra Quintero, Òscar Bornay, Marc Peris.COL·LABORADORS: Emili Olmos, César Lledó, Pere Fuset, Josefina Juste, Toni Cucarella, ToniMestre, Laia Altarriba, David Sastre, Susanna Anglés, Pau Caparrós, Iñaki Aicart Altre Castelló-Dossiers Crítics, Cultura Obrera, Vicent Usó, Estel Ortells, Ferran Vilafranca i Salvem El Desert,CORRECCIÓ: Jordi Caballero. L’Avanç és membre de l’Associació Catalana de PublicacionsPeriòdiques (APPEC) i del Gremi d’Editors del País Valencià.

L’Avanç S.L Carrer Tomasos, 17 pta. ICP 46006 València · 96 333 93 68redaccio@lavanc.org · www.lavanc.org

Aquest era el lema més corejat durant la manifestacióque va tenir lloc el passat 9 d’octubre a València. Allòque tant associacions culturals com moviments

ciutadans vénen exigint des de la primavera passada, s’haconvertit ara en un clam popular. Tant EUPV com el Bloc van poder sentir aquest clam enboca dels manifestants en un intent desesperat per forçar ales dues organitzacions polítiques a arribar a un acord quepermeta desplaçar al PP de les institucions valencianes. Segons una enquesta publicada el 8 d’octubre per unperiòdic de tiratge nacional. En aquests moments el PPavantatja al PSOE en 11 punts en intenció de vot.L’enquesta no incloïa les dades que podria arribar a obteniruna coalició de partits com la què es ve reclamant aquestsúltims mesos per part d’organitzacions socials i culturals del’esquerra. Segons aquesta enquesta, per separat EU i elBloc traurien un 7% i un 4,5% respectivament i apunta quesi ambdues formacions concorregueren conjuntament nonomés sumarian els seus vots sinó que al voltant d’un 3%dels enquestats que han manifestat la seua intenció de votaral PSOE, canviarien la seua opció per una altra onestigueren representats els partits a l’esquerra del PSOE. Una de les conclusions que es pot treure amb les dades del’enquesta realitzada per l’institut Opina, és la incapacitatdel PSOE de despuntar i aconseguir rebaixar la diferènciaque li separa del PP. Ans al contrari, el PP augmentaria enintenció de vot mentre que els socialistes s’estancarien. Elsmotius d’aquest estancament del PSOE després de més 12anys en l’oposició i la seua incapacitat per a il·lusionar al’electorat vénen donats per la política de concessions quemanté aquesta formació política pel que fa a la dretaautòctona. Si bé és cert que la generalitat Valencianasembla més una sucursal de la seu central del PP a Madrid,no és menys cert que el PSOE del País Valencià ha actuaten els últims anys en clau estatal. Un exemple clar ésl’aprovació de l’Estatut. On el PSPV ha claudicat davant elgovern de Zapatero perquè la carta magna dels valenciansservira com fre a les inquietuds autonomistes d’altresterritoris de l’estat. Fent-lo ha claudicat també davant unPP que entén el govern autonòmic com una espècie deDelegació de Govern en províncies. Aquesta estratègia hamolestat molt a l’electorat més d’esquerres i nacionalista delPSOE, que han vist com l’antic PSPV desapareixiacompletament a efectes pràctics en el nostre país.L’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la proliferació de PAIsen ajuntaments governats pels socialistes i com dèiem mésamunt, la aprovació de l’estatut ha desmotivat a una part del’electorat del PSOE i possiblement també a aquells quepractiquen el vot útil contra la dreta, que han vist com laseua “possible taula de salvació” s’aliava en les qüestionscrucials amb la dreta a la qual volen combatre. Altreassumpte a tenir en compte és la falta de carisma del líderdels socialistes valencians, Joan Ignaci Pla, que en unmoment que podria i hauria d’aprofitar l’efecte Zapatero, esveu incapacitat per a fer ombra al líder del PP. Al marge però, de les possibilitats de remuntada del PSOE aValència, una cosa deixa clara l’enquesta i és el beneficiósque seria per a EU i Bloc arribar a un acord que il·lusionaraa l’electorat d’esquerres i nacionalista. Les organitzacionssocials ho han vist, la gent del carrer també. Seran elsdirigents d’aquests partits capaços de veure-ho?

Unitat, unitat! EMILI OLMOSProfessor i POETA

La mania de beure, dutxar-se orentar roba acabarà amb el pla-neta. Per què no dicten lleis con-

tundents que prohibisquen els 3 hàbitsdestrellatats? Durant el Paleolític i Ne-olític la gent no es dutxava ni rentavamolt la roba. Isabel l’Atea, una gran eco-logista, no es llevà la samarreta ni esbanyà fins que matxucà i conquerí elregne musulmà de Granada. Li podrí-em suggerir a Buix que no es canviaraels calçotets ni es dutxara fins queguanye la guerra afganesa i iraquiana.Però aquestes accions simbòliques nosón suficients. Està ben clar que podrí-em desfer-nos de la mania de dutxar-nos o rentar roba però la de beure cos-taria més eradicar-la. Caldrà aleshoresveure l’aigua que tenim, mirar les ne-cessitats que podem cobrir i buscar me-canismes per racionalitzar l’ús. El con-tinent europeu alberga el 8% de l’aiguaplanetària i el 13 % de la població mun-dial. Partim per tant ja d’un problemaestructural, encara que no tan greucom Àsia que té el 36% de l’aigua exis-tencial i el 60% d’habitants planetaris.Europa té l’agreujant de ser un conti-nent molt primermundista i la penyaamb pela es ratlla-vull dir amb euritis-. Una persona d’ingressos mitjans potconsumir a casa més de 150 litres delíquid transparent per dia mentre quea un barri marginal a penes 10. Jo re-corde de menut -anys 50 i 60 del seglepassat- quan la dutxa no existia, comma mare escalfava aigua en perols i dis-sabte ens banyava en una safa a 4 o 5germanes amb la mateixa aigua. Aques-ta pràctica no era un invent de ma maresinó una tècnica de supervivència moltarrelada a les comarques del País Va-lencià i més enllà. Quants litres d’aigua

ha estalviat al planeta la meua genera-ció? Entre aquesta actitud i la d’aque-lla alumna adolescent que declarà enun col·loqui dutxar-se 5 vegades al dia-era el mes de juny- haurem de trobarun punt equidistant i de seny, perexemple prohibir la dutxa diària o do-nar-ne 10 litres setmanals. Però el pro-blema és que el planeta ha perdut elSud. L’invent de la gespa urbana o gol-fera en països no nòrdics exigeix uncontingent d’aigua intolerable per alsrecursos hídrics del planeta. Les aixe-tes automàtiques amb temporalitzadorper segons llancen milers de litres a l’a-bisme amb la fantasia -antieducativa-de veure com l’aigua s’escola per la picaen un acte estúpid i irrepetible. La mi-serable política pepera d’Aigua per atots és feixisme. Enganyen a 4 llaura-dores perquè demanen el transvasa-ment de l’Ebre i el dia que es cometaaquest crim ecològic l’aigua potenciarànecròpolis turístiques i camps de mer-da inundats de golf. El Xúquer viu unsmínims hídrics històrics, el Segura ésla claveguera del País Valencià, el Tú-ria fa anys que no passa per València.El problema de l’aigua no és l’escasse-sa sinó el seu estat putrefacte. L’agri-cultura amb els seus adobs químicscontamina aigües subterrànies, i recu-perar-les costa bilions d’euros als ajun-taments fins a l’actual caos que pateixl’àrea metropolitana de l’Horta on l’al-tre dia els organismes públics compe-tents no podien assegurar la potabili-tat. Quan se li acudirà a una políticavalenciana o extraplanetària prohibirels adobs químics o gravar a les trafi-cantes de la mort -que els elaboren i co-mercien- el preu de la recuperació deles aigües? Però això és anar contra el

capitalisme -obtindre el màxim bene-fici a costa del que siga, com ara carre-gar-se l’Horta i les seues habitants ambun lent verí-. Per què no podem dema-nar a l’ajuntament aigua de l’aixeta po-table i bebible? Quantes tones de plàs-tic evitaríem? Però les multinacionalsde l’aigua -el negoci més brutal de l’u-nivers- desapareixerien. El preu d’unabotella d’aigua multiplica per mil elseu cost inicial. Ah! I caldria perseguiraquella colla d’insolidàries -jo inclosa-que carreguen el cotxe de garrafes i se’nvan a la muntanya a furtar aigua. Esburlen dels mecanismes que han posatels ajuntaments perquè no extraguenaigua de les fonts o dels cartells queprohibeixen endur-se’n més de 20 li-tres, i el pitjor de tot, no paguen ni uncèntim. Quants llocs de treball s’hau-ran perdut per culpa d’aquesta penyapassota? Quan disposarem a les casesd’aigua no potable per a activitats noculinàries? Quan tindrem un dipòsit onvaja l’aigua de la dutxa o l’escuradaper poder reutilitzar-la? En els darrers10 anys la fusió de glaciars ha estat alar-mant i açò repercutirà en els recursoshídrics planetaris. Cada any mor 1’5 mi-lions de xiquetes al món per manca d’ai-gua potable. Si els diners utilitzats endutxes per a banyistes de platja tingue-ra un altre ús! Que torne la botija ja!Ací ens pringuem totes o qualsevol diacomençarà la Guerra -amb armament,eh!- de l’Aigua. Tindrà lloc a Sudamè-rica amb el 6% de penya mundial i el 26% d’aigua planetària. I encara no he ditel pitjor, la gent beu molt poc, és im-prescindible beure’n 2 litres diaris.Quan la gent li done més importànciaa açò que a la tele l’Amassones s’asse-carà. Fang i desert de sal.

Aigua per a ningú

Que el sistema econòmic que regix el món, el capitalisme, enla pràctica és l’economia mafiosa institucionalitzada és jaconegut. El seu objectiu, el major lucre en el menor temps

possible, unes lleis fetes per a protegir els interessos dels grupsoligàrquics que detenen el poder econòmic, i un aparell militar irepressiu adequat per a mantindre a ratlla a qui es moga i per acastigar, fer xantatge i donar colps de mà en les zones del planetaon hi haja un mercat que guanyar o que arrabassar a un altre grupoligàrquic. Ara, i amb els Estats Units al cap, el crim, a costa delsdrets polítics i socials, en forma de segrest, tortures i presó tambés’oficialitza.Estats Units acaba d’aprovar un paquet de lleis que atorga a lesseues forces armades i a la CIA el dret de segrestar persones enqualsevol país del món, que protegixen amb immunitat als agentsque exercisquen la tortura i que envien a juí militar a tota personadel planeta sospitosa de terrorisme. Sí, ja ho sé, no és res de nou,és el que vénen fent des de fa dècades. Guantánamo, els vols de laCIA només estan per a refrescar la memòria. Per això el correcteés parlar institucionalitzar el delicte.Estat d’excepciómundial, només falta feroficial el fet.Curiosament, EstatsUnits està en Guerra desde fa cinc anys, i sotaeixa premissa oficialitzenels juís militars, lestortures i els segrestos.L’estat d’excepció no estàprevist en la constituciónord-americana i peraixò no definixen la novabateria de mesures així,però això ja és unaqüestió menor, els fetssón els fets.Després d’aquestagenialitat no sorprén que als Estats Units no hagen esclatatprotestes massives per part d’eixe baluard de la democràcia en elmón que és la seua ciutadania o que els seus jutges i fiscals nohagen iniciat un procés de reprovació a Bush per vulnerar elsdrets fonamentals. A nivell internacional, no és que no hagenexpulsat als Estats Units de l’ONU, ni tan sols hi ha hagut unaprotesta formal de l’altra pota de la democràcia en el món, la UnióEuropea.La Unió Europea, com a conseqüència del seu propidesenvolupament capitalista, té interessos enfrontats als delsEstats Units. Però, a banda que en tot nucli imperialista, lesmesures d’excepció són ben rebudes com a instrument de controlde la dissidència política, a Europa hi ha una quinta columna quealmenys en l’ideològic presta total cobertura a l’extrema dretanord-americana. D’aquesta quinta columna, el PP espanyol és elsubaltern més còmic i la CDU de Merkel el més perillós, sempreamb permís del subtil Sarkozy.Mentrestant, la Bolívia d’Evo Morales –en la llista de terroristesdels Estats Units-, com Veneçuela, suportant una estratègia dedesestabilització política i militar. Al Qaeda denunciada pelsgoverns àrabs laics, i pel mateix Iran, com a instrument dedesestabilització i terrorisme en mans dels Estats Units. I Coreadel Nord, que ja fa 13 anys va extraure lectures de la Guerra delGolfo i va eixir de l’acord de no proliferació d’armes nuclears,mostra la seua capacitat nuclear com a única defensa eficaçenfront d’una nova invasió de l’Imperi.

DELEGACIÓ DEL GOVERN Baixem a aquesta institució per autoritzar unamanifestació amb continguts racistes i xenò-fobs. La permisivitat amb aquests grupusclesde l’extrema dreta tenen com a conseqüènciaincidents com el darrer amb skins apallissant ajoves pel carrer.

FELIU VENTURA El cantautor xativí acaba de traure a lavenda l’últim disc ‘Alfabets de futur’. Feliués, a hores d’ara, el més exitòs cantautoren llengua catalana. El concert depresentació oficial del disc serà el 25 denovembre, a l’Auditori de Barcelona.

03OPINIÓL’Avanç informació, 13 d’octubre de 2006

Estat d’excepció mundial

LA MARJAL

CÉSAR LLEDÓ

La Unió Europea, té interessos enfrontats als

dels Estats Units. Però, a banda que en tot nucli imperialista, les mesures d’excepció són ben rebudes com a instrument de control de la dissidència política, a Europa hi ha una quinta columna que almenys en l’ideològic presta total cobertura a l’extrema dreta nord-americana

VORO TORRIJOSELS VERDS DEL PAÍS VALENCIÀ

Sembla que el presidentCamps(–de–golf?) ens estàpreparant una de ben grossa

sobre el que queda d’horta. Abombo i platerets ens anuncia lafutura redacció d’un pla de pro-tecció d’una part de la malmesacomarca, aquesta vegada sensecorbata ni jaqueta. Però alerta: etconeixem peixet, que et dius aba-deget. Així que, després de diversoscops d’efecte ecomediàtics propi-nats pel seu conseller de “mig”ambient (perquè de l’altra meitat,entre ells i els antecessors, jas’han encarregat de carregar-se’l!), volen donar a entendre –ala població sensibilitzada amb lapatètica situació del medi naturalvalencià– que, d’ecologistes, ensón més que ningú. I vaja si tenenbarra que, no només ho escenifi-quen d’una manerasensacional(ista) sinó que, a més,pretenen buidar de contingutqualsevol discurs reivindicatiudels diferents col·lectius socialsque darrerament s’han assenyalatcom a valedors d’una futura inecessària Sostenibilitat del PaísValencià, i que cada vegada ambmés força s’estan manifestantamb un nítid compromís pel nos-tre territori. L’horta, com tothom sap, es trobaen una situació lamentable. Lesxifres ho diuen tot: d’una superfí-cie total de 63’105 km2 o, el que ésel mateix, de les 63.105 Ha queabracen els 44 municipis que con-formen la comarca, el govern delPP pretén disminuir a terres nourbanitzables només unes 9.000Ha, quan no fa ni 30 anys, entrePicassent i Torrent ja en sumavenmés de 9.600 de cultivades, i ésclar, si de debò es tractara de ferpossible un futur sostenible, ambaquestes previsions no en tindrí-em ni per a començar.Per tant, si la casta política i elsseus senyorets de la rajola seguei-xen amb la seua dèria cimentado-ra, totes les altres 54.000 Ha que-darien com a sòl susceptible per ala realització de successives plani-ficacions urbanístiques. Quasi resporta el diari!. Per fi, sota unacamuflada proposta protectora,en el fons, el que estan plantejantdescaradament és la futura dispo-sició de provisió inesgotable deterra per als seus negocis immobi-liaris. Ni més ni menys que se’nreservarien un percentatge del86% del total per a fer i desfer alseu aire, mentre que l’altre 14%

restaria com una mena de parctemàtic a expenses de futuresrequalificacions, com ha anat pas-sant fins ara. Mentre permetemque seguisquen manant els d’ara(o els d’abans: quasi “tanto mon-ta, monta tanto”), que estan acos-tumats a fer el doble joc, resulta-ria com deixar en mans dels pirò-mans la vigilància dels boscos, ocom posar el llop a cura de lesgallines. Si que la faríem bona!I per a confondre una mica més,ens aporten amb aquesta propos-ta una guinda gens menyspreable:les terres que quedarien enaquesta espècie de guaret immo-biliari es repartiran gratuïtamententre la població agrícola. Déun’hi do!. Resulta tan sospitós comcontradictori que, de sobte, apa-reguen com una mena demoderns desamortitzadors deterres i a més que propugnen elcultiu ecològic. I, a més, dos ousdurs!, com deien els Marx.Però, si mirem cap a l’altre partitamb possibles de governar laGeneralitat en un futur no gairellunyà, la cosa no pinta moltmillor, que diguem. Per la seuabanda, el PSOE del País Valenciàtambé s’està destacant per la seuaabúlia sobre el tema, per dir-ho enparaules suaus. Si els fets i lespropostes dels socialistes han decontrarestar les desfetes del PP,bona nit cresol!. Ha quedat benpalès que durant els darrers tren-

ta anys han deixat morir l’hortadels municipis que han governatsota l’excusa que l’horta estavasent abandonada a poc a poc, laqual cosa els venia bé per a justi-ficar les successives requalifica-cions que han fet sobre unesterres que, segons els seus PGOUde principis del anys noranta,assenyalaven com a sòls agrícolesprotegits. Si l’alternativa a lasituació actual passa per mantenirles polítiques dels partits majori-taris als municipis durant aques-tos darrers anys, de segur que elnostre possible goig es quedaràsense cap alegria. Per això, cal que fem un esforç iguanyem, poble a poble, el sentitcomú suficient com per a aplicaruna política que puga salvar l’hor-ta d’una mort anunciada. Això noserà possible mentre no es tingaclar que la Sostenibilitat i el futurdel País Valencià passa inexora-blement per la recuperació i revi-talització de l’horta: que puga ferrealitat l’assoliment de les màxi-mes quotes d’autosuficiència ali-mentària comarcal, la creació demilers de llocs de treball que se’nderivarien i l’obtenció d’una millo-ra més que necessària de la quali-tat de vida, que suposaria l’alimen-tació ecològica generalitzada, laproximitat de la producció bàsica ila recuperació d’una cultura ques’està perdent al mateix ritme quedesapareix cada pam de terra.

Ultimatum a l’Horta

OPINIÓ04 L’Avanç informació, 13 d’octubre de 2006

ALTRES VEUS

Oaxaca noretrocedeix

LAURA MASIÀ

ACSUD-PV

Ja han pasat 127 dies des de que el Sindicatmagisterial, Secció 22, ocupara la ciutat deOaxaca, per tal d’exigir millores en la

situació laboral del professorat i de lescondicions educatives . Des d’aleshores lescoses s’han complicat i ha hagut momentsd’enfrontament amb la policia, com fou eldesallotjament violent que tingué lloc el dia 14de juny per part de la Policia FederalPreventiva. A més a més de la PFP, estàpresent l’exèrcit i policia que va de incògnit.També hi ha presència de diversos grupsarmats.En aquest temps s’ha configurat la “AsambleaPopular de los Pueblos de Oaxaca” (APPO),integrada per diferents sectors, units per laseua demanda de dimisió del governador UlisesRuiz.S’ha establert un diàleg entre el govern i laAPPO per tal d’arribar a un acord, però lacondició de la APPO és la destitució delgovernador i aquest requisit encara no s’haconseguit.Recentment s’ha realitzat una marcha al DF perexigir la sortida del governador, que amenaçàals professors i professores per a que aquestdilluns retornaren a les aules, ja que a aquellsque no ho feren se’ls “aplicaria la llei”. A més a més advertí del possible ús de la forçapública per tal d’establir l’ordre.El diumenge 24 de setembre hi haguerendispars i agressions per part de la policia, jaque s’havia estés la noticia de que Ulises Ruizestava a la ciutat i la gent s’havia arrimat pertal d’exigir que se n’anara. Per una altra banda han sorgit crítiques dediferents sectors a la APPO, i fins i tot deintegrants d’aquesta, per tindre una direccióperredista i es parla de negociacions no masaclares amb el govern, encara que aquestainformació no ha segut confirmada.Dins d’aquest maremagnum asociatiu que ésOaxaca, apareix un petit sector de col·lectius iindividus, alguns dels quals són adherents a“La Otra Campaña” que s’han unit per ocuparun antic quartel de la policia municipal, creantun espai, anomenat OIR, “OcupaciónIntecultural en Resistencia”, per realitzaractivitats culturals i des d’on denunciar lasituació de Oaxaca. Entre les seuesrehibindicacions esta la lliberació dels pres@spolítics, entre els que està Catarino TorresPereda, membre del Comité de DefensaCiudadana, CODECI i integrant de la APPO iadherent a “La Otra Campaña”, així com elspresos Loxicha, que estan des de 1996 al penalde Ixcotel, en Oaxaca, per delictes prefabricatspel govern del PRI, acusats de pertanyer algrup armat “Ejercito Popular Revolucionario”,EPR. Una altra presa política loxicha és IsabelAlmaráz Matías, detinguda en 2002 tambéacusada de pertanyer al mateix moviment.La situació a Oaxaca és complicada i ja s’haarribat a una situació de ingovernabilitat.Esperem que que el dièleg permeta arribar a lasolució del conflicte. El que està clar és que elsoaxaquenys no retrocediesen en la seua lluïtaper la justicia.

APUNTS

El proper 19 d’octubre a les 10 del matí,el Jutjat Penal de Lleida jutjarà l’Al-bert Ferré. L’IRTA i la Universitat de

Barcelona l’acusen d’haver participat en ladestrucció d’un camp experimental de blattransgènic de titularitat pública el 3 de julioldel 2003 a la localitat de Gimenells. Li de-manen 500.000 euros d’indemnització queinclouen 12 mesos de pena-multa. L’acció dequè se l’acusa va ser convocada i reivindica-da per la Plataforma Transgènics Fora, hi vanparticipar setanta persones i obeïa a l’espe-rit de les accions que arreu del món els és-sers humans conscients estem desenvolu-pant contra la destrucció organitzada de l’a-gricultura tradicional i la seva conversió enun gran negoci a mans de les multinacionalsagroalimentàries. A l’Estat espanyol, les mul-tinacionals del menjar i l’agricultura comp-

ten amb la inestimable col·laboració de la Ge-neralitat de Catalunya i de les universitats,que han entès perfectament aquelles frasesque tots els que hi hem passat vam sentir tan-tes vegades i que deien que calia “lligar elmón del saber amb el món de l’empresa”.Aquí el saber va dirigit a crear, per exemple,arròs que pugui resistir els plaguicides més

potents o llavors que només serveixin un cop;o posats a dissenyar, llavors que eliminin lesque no siguin transgèniques i esdevinguin lesúniques possibles d’un aliment –que ells ano-menen producte- determinat. Sona avançatperò aplicat a la realitat fa retrocedir bonapart de la població mundial que viu de l’agri-cultura a la fam i la misèria, a la dependèn-cia del mercat. L’acció de Transgènics Fora responia a la de-fensa de la vida davant la seva mercantilit-zació, era el que Henry David Thoreau ano-menava la transgressió necessària de la lleiquan aquesta és injusta, la transgressió ques’enfronta a la injustícia malgrat costi a quiho faci fins i tot la presó. No vull dir ambaixò que l’Albert sigui responsable de l’accióde Gimenells –fet que desconec-, però sí quedes d’aquí, com a represaliat per ella, vull do-nar-li la meva total solidaritat.

Judici per una acció exemplar a Gimenells

Jordi Martí Font

Una gran majoria de les personesde bé del nostre país, els PaïsosCatalans, continuen creient que

a l’Estat espanyol s’ha produït unaTransició democràtica respecte a laDictadura feixista prèvia. Tot i així,existeixen diversos elements analitzatshistòricament i objectiva que demos-tren que en realitat el que s’hi ha donatha estat una Restauració borbònica, lasegona, amb el beneplàcit dels feixistesde sempre i les renúncies i complicitatsde les esquerres, diguem-ne“intel·ligents”. Malgrat aquests ele-ments i aquests fets, la sensació que aravivim en “democràcia” encara és majo-ritària.I això passa també gràcies al silenci delsgrans mitjans de comunicació, que allòque detecten que no és interessant perles cúpules partidàries o empresarials dellurs direccions ho amaguen, ho neguen,ho oculten...A hores d’ara en les entranyes de la bès-tia s’està donant un fet que per si mateixseria notícia, però que, a més, té una lec-tura que el fa encara més destacable. Enple Procés Polític de solució del conflic-te entre Euskal Herria i els Estats espan-yol i francès, després que l’organitzacióarmada ETA hagi decidit un “Alto al FocPermanent” unilateral, l’Estat espanyol,lluny d’estar en treva, ha decidit mostrarles seves urpes.M’estic referint al cas del Pres PolíticBasc, Iñaki de Juana Chaos, que haventcomplert la condemna marcada per la(in)justícia espanyola, hauria d’haverestat posat en llibertat fa més d’un any.Així, lluny de complir les seves pròpies

lleis, en generen de noves i fan resolu-cions ad hoc, com la doctrina Parot, perpoder demanar-li 96 anys més de presó(en realitat una cadena perpètua) perhaver escrit 2 articles d’opinió.Penso que és important destacar aquestcas perquè ens mostra la bèstia sensemàscara, ens mostra l’Estat espanyol enla seva autèntica essència, deixant laseva genètica a la vista de tothom que hivulgui mirar. Sí, ens mostra d’aquestamanera, com en d’altres més mediàti-ques, l’essència de l’aparell políticomili-tar de l’Estat, o sigui, allò que és clara-ment conegut amb el nom d’Espanya.Iñaki de Juana Chaos, com el poble delqual és part, no s’ha rendit i pensa conti-nuar lluitant per la llibertat fins al final.Per aquesta raó, va decidir emprendreuna nova lluita, ppaaccííffiiccaa,, contraEspanya, contra l’Espanya que explotatreballadors i treballadores i mata (o hointenta) nacions i tortura, i envaeix paï-sos. Sí, l’Iñaki va iniciar fa més de 40 dies(que es diu ràpid) una vaga de fam perdemanar quelcom tan simple com la sevallibertat un cop havia complert la con-demna de la legislació espanyola. Aravolia sortir al carrer i poder cridar queno l’havien pogut guanyar. Espanya nol’havia vençut!Lluny d’acceptar aquesta derrota, l’Estatespanyol ha decidit vulnerar la decisiód’Iñaki de mantenir aquesta actitudcoherent, arriscada i digna, i l’ha ingres-sat a l’Hospital d’Algecires el passatdimarts19 per alimentar-lo contra laseva voluntat, amb la qual cosa se li haimpedit el seu dret de protestar. Aquestadecisió pretén aturar també la creixentmobilització amb què els i les basqueshan mostrat la seva solidaritat amb el

company Iñaki de Juana Chaos. Encarahi ha manifestacions i concentracions acada racó d’Euskal Herria; es fan procla-mes i recordatoris arreu del seu país,però també fora. No han trigat a aparèi-xer missatges de solidaritat a d’altrespaïsos, i també en el nostre. Fins i tot,els i les persones del col·lectiu de presospolítics bascs i basques han començat aorganitzar protestes dins les presonsespanyoles i franceses.I als Països Catalans, durant la Diada del’11 de setembre, als actes que se cele-braren per commemorar la caiguda deBarcelona a les mans de les tropes caste-llanes de Felip V de Borbó, ens vam refe-rir a la seva persona i a la seva lluita.L’Esquerra Independentista es va solida-ritzar amb ell i amb la seva lluita des delsnostres petits (que cada volta han de serindiscutiblement més grans) espais.I per què? Simplement, per solidaritaten la lluita, però també perquè aquestaactitud de l’Iñaki de Juana Chaos ensmostra l’essència de la lluita per la lli-bertat des dels principis, dels delsvalors, des de la dignitat i es contrapo-sa, a l’essència, la genètica i els antiva-lors d’Espanya, que igual que ara nodubta a posar en greu perill de mortl’Iñaki, no dubtaria a mostrar les sevesurpes quan les catalanes i els catalansdel nord i del sud vulguem decidir elnostre futur, aquell que ja estem cons-truint dia a dia.Aquesta és la bèstia, Espanya, que ensempresona col·lectivament i ens preténesborrar del mapa, i que sens dubtequan se senti més forta ens voldrà clavarles seves urpes. Es veu venir: cal que ensorganitzem per poder escapar dels seusmurs i vèncer-la.

No el deixen ni protestar

Favier Martí i LluchMEMBRE DE L’MDT

…En ple procés de solució del conflicte entre Euskal Herria i els Estatsespanyol i francès, l’Estat espanyol ha decidit mostrar les seves urpe…

ALTRES VEUS

05OPINIÓL’Avanç informació, 13 d’octubre de 2006

Dispareu contral’AVL

TONI

CUCARELLA

Setmanes arrere alguns col·laboradors de larevista Lletres Valencianes, que publica laGeneralitat Valenciana, denunciaren que

els seus escrits havien estat “corregits”. Algunsd’aquests col·laboradors acusaren la Generalitatde “censurar”. Aquests dies, el periòdic LLeevvaanntteeha publicat un article firmat per diversos d’a-quests col·laboradors que denuncien de nouaquell acte arbitrari, sobretot perquè aviat eixiràpublicat un nou exemplar de la revista que in-clourà articles que foren enviats abans de lapolèmica i preveuen que també patiran el “cepi-llado”, que diria el Guerra. Dic jo que haurien po-gut reclamar que els tornaren els articles si nohavien de publicar-se d’acord amb la normativaamb què havien estat escrits originalment. Pot-ser els han reclamat i els responsables de la re-vista els han fet el cas del porc.Era de preveure una actuació així. I si algú nose l’esperava és perquè no és d’aquest món i havingut a festes. Amb tot, en l’article de denunciadels autors afectats per la “censura” trobe afaltar més contundència contra l’AVL. Alcapdavall se’ls ha aplicat la seua normativa.Potser no han recordat la faula de la granota il’escorpí, en la que aquest clava el fiçó mortal ala granota que l’ajudava a tavessar el riu i sen’excusa apel·lant a la seua inevitablenaturalesa d’animal verinós. Vull dir: el PP els“esmena” l’article amb la normativa de l’AVL, jaque aquesta normativa s’ha aprovat per seracomplida. Per a què us pensàveu que serveixl’AVL i per què hi paguen uns salaris tanmilionaris?Tot i amb això, als qui hem advertit en el desertcontra l’AVL i les seues funestes conseqüènciesno se’ns alegra el caràcter quan passen aquestescoses. De fet, se’ns queda cara de Cassandra:aquella fetillera que fou condemnada pels déusgrecs a dir coses que s’esdevindran i no sercreguda mai. I disculpeu-me l’arrogància de lacomparació.Demane disculpes perquè no em puc estar derecuperar un paràgraf de l’article que vaigpublicar al número 40 de la revista LLlleenngguuaaNNaacciioonnaall, en la tardor del 2002. El títol i elsubtítol de l’article diuen així: LAPARCEL·LACIÓ DE LA LLENGUA. El nousecessionisme no nega la unitat del català, peròpropugna la parcel·lació de la llengua en taifesautonòmiques. I el paràgraf que vull recuperardiu açò: «Dies després de l’aprovació per partdel Consell valencià de la normativa “oficial” del’AVL, els titulars de premsa gosaren proclamarla fi del secessionisme lingüístic. A partir d’ara -afirmaren-, la Generalitat Valenciana no podràcontinuar subvencionant les entitats que usennormatives distintes de l’aprovada per l’AVL. Noels va passar pel cap, però, que aquest decrettambé afectarà els qui, des de la lleialtat a lacatalanitat del “valencià”, s’atreviran -ensatrevirem- a continuar usant opcions lèxiquesalternatives a les “reconegudes i autoritzades”(aquest, servei, desenvulopulament, càstig...)». Em pose al costat dels qui han patit la censura.Però els dic: el PP és culpable, sí; però tambél’AVL. Si no es denuncien les conseqüències dela seua existència, la queixa és inútil.

LA TRINXERA

Una vegada més, un any més, cele-brem al País Valencià la nostra Dia-da, el 9 d’Octubre. Una Diada que

per a les institucions, i els partits políticsque viuen d’elles, serà de grandiloqüentsdiscursos allunyats de la precària realitatque vivim les treballadores valencianes, ver-muts a l’ombra dels tarongers de Palau, iràncies soflames d’amor patri a la senyera.El 9 d’Octubre d’Alperi, Fabra, Medina, Her-nández Mateo, Soler, Ortiz o Llanerano és el 9 d’Octubre de les immigrants iprecàries, de les defensores del Xúquer, deles lluitadores de la Valldigna, de les llau-radores amenaçades per l’enèsim PAI. Lesclasses populars vivim ben lluny de políticscorruptes i d’empresaris mafiosos que con-tinuen en la seua desenfrenada cursa peromplir-se les butxaques a costa de destruirel País Valencià i explotar les treballadores.Si bé entenem que és un objectiu fonamen-tal fer fora al PP de les institucions valencia-nes, no podem donar el nostre vist-i-plau aun canvi de cromos, esperant que tot vajauna mica millor perquè ja no pot anar pitjor.Canviar el PP pel PSOE és expulsar de les

institucions uns lladres per a introduir-neuns altres. Aquests dos partits només esdiferencien en les formes de fer política, jaque el fons és compartit: el Psoe és l’autorde la Lrau, va congelar durant 10 anys la Lleid’Ús i Ensenyament del Valencià, i l’actualestatut valencià, una piltrafa competencial,és producte d’un pacte entre els dos granspartits espanyols. D’altra banda, no podemser ingènues davant la probable coalicióelectoral Bloc-EUPV-Verds-ERPV, el darrerintent d’aquests partits d’estar presents a

les institucions valencianes i, de pas, lliu-rar el govern de la Generalitat al Psoe. Res,per tant, de mobilitzar i donar veu a les gentsde progrés i a les lluites populars; ans al con-trari, l’únic que persegueix aquest pacte ésel d’assegurar-se unes còmodes poltrones,uns bonics despatxos i uns lustrosos salarisper a fer de les institucions un mitjà de viu-re, i no un mitjà de lluita. Un pacte que su-posarà mantenir en essència l’actual estatde coses canviant únicament el gestor deles nostres misèries quotidianes.Des d’Endavant ens refermem en l’apostaper la construcció de la Unitat Popular alsPaïsos Catalans, en la feina de base, fermai constant, que ens permeta constituir can-didatures municipals rupturistes, denun-ciant la repressió i defensant les preses po-lítiques, dinamitzant els casals, participantdel sindicat d’estudiants, coneixent les re-alitats revolucionàries d’arreu el món, in-tegrant les campanyes unitàries, difonentels mitjans contrainformatius, enfortint leslluites antifeixistes, oposant els tancamentsde fàbriques, aprofundint en el treball an-tipatriarcal, o denunciant l’especulació.Perquè el moviment el demostrem cami-nant, endavant amb les lluites populars.

Pel 9 d’octubre, endavant amb la lluita popular

Aquil·les RubioENDAVANT (OSAN)

Des del dia 28 de juny Israel ha tornat aentrar a la Franja de Gaza. Aquest petit te-rritori al sud de Palestina és un dels dos queli queden al poble palestí (l’altre és Cisjordà-nia). A Gaza hi viuen 1 milió i mig de pales-tins. Per descomptat que n’hi ha molts mésa l’exili. Es calcula que uns 4’5 milions, peròaquests sembla que no compten. Bé, tam-poc els que hi viuen conten massa, no uspenseu, al menys per a Israel i el seu padrí,els EUA, que no para de donar diners imés diners a aquest mató de barri que limanté l’ordre en la zona i compleix moltbé el paper que li han assignat en aquestencàrrec que no és un altre que servir elsseus interessos. I per fer bé aquesta feina,els EUA li han donat a Israel, des de l’any1973, la res menyspreable xifra de 1’6 bi-lions de dòlars, és a dir, més del doble delque va costar la Guerra del Vietnam, segonsels càlculs efectuats l’any 2002 per ThomasStauffer i exposats en una conferència or-ganitzada pel US Army War College a la Uni-versitat de Maine. Aquest recent atac no és un mer acte demanca de respecte i represàlia cap a Pales-tina, els palestins i el seu govern, sinó unaacció més en la llarga llista d’un procés, unllarg procés, que data des del 1947 quan Is-rael va començar a gestar el futur de l’Es-tat d’Israel -cosa que s’esdevingué l’any se-güent amb la seua proclamació-, sinó unacte més d’ocupació, després de simular quees retirava de Ghaza i de Cisjordània, a fi derentar una mica la seua imatge pública i dis-treure la bona fe dels qui guarden una cer-

ta esperança perquè Israel acomplesca al-guna vegada les decisions de l’ONU, la qual,des del 1947, ha estat constantment amo-nestant i denunciant la política expansio-nista israeliana, d’ocupació i confiscació delsterritoris palestins, així com d’espoli terri-torial i dels recursos, cosa que nosaltres nopodem sinó esmentar pel nom real del quèaçò significa: política genocida, política d’ex-termini del poble palestí, en definitiva. I proude circumloquis, prou de cinisme i prou d’-hipocresia. Aquesta ocupació, aquest espo-li i genocidi que venen de l’any 1947, es con-sumaren quan, el 1967, en produir-se la“Guerra dels 6 dies”, Israel ocupà els Altsdel Golam, no sense expulsar abans 400 milhabitants palestins d’aquest lloc on aquestshi vivien i controlar els recursos hídrics, fo-namentals per a la supervivència a qualse-vol lloc d’Israel i de Palestina. I es reblarenquan Sharon fingí sortir de Ghaza, en reali-tat per assegurar-se la confiscació de terresa Cisjordània i Jerusalem est, estenent l’as-sentament de més i més colons, i prolongarel “mur de la vergonya” que separa pales-tins d’israelians. I ni retirada, ni acompli-ment de les resolucions 242 i 338 de l’ONU,ni Mapa de Ruta, ni consultes ni conversesbilaterals, ni res de res. L’expansionisme israelià ha arribat a ocu-par pràcticament tot el territori palestí, elpoble del qual viu, ara mateix, controlat iasfixiat, ocupant tan sols el 14% d’una te-rra –Palestina- que havia estat durant se-gles seua. Als palestins se’ls regateja (mésaviat se’ls nega) l’aigua, el dret a la terra, eldret al comerç lliure i a realitzar els seus in-tercanvis sense intromissions entre ells i

la resta del món, a organitzar-se cívica ipolíticament tal i com ho desitgen, a esco-llir els seus governants, que és tant com dirque se’ls nega el dret a la vida, a una existèn-cia en llibertat i dignitat, i a decidir els pro-pis assumptes i a que es respecte el seu te-rritori, les seues fronteres i les personesque hi viuen, a més de les que hi tornariende l’exili si no hagueren estat forçades aemigrar a altres països. En la circumstància criminal a la que Isra-el els hi ha abocat, el poble palestí és, enl’actualitat, i amb bastant seguretat, al cap-davant dels països més pobres i de majornivell de misèria del món per tal com solsl’atur abasta un 60% de la població i aques-ta depèn per a poder viure, en la seua to-talitat, dels israelians, els quals com ja sa-bem de fa temps han portat els palestins atancar-los en territoris totalment contro-lats i desproveïts del més necessari perpoder subsistir amb un mínim de dignitat idecorositat. Estem parlant dels bantustans,aquell invent dels colons europeus esde-vinguts els amos de Sud-àfrica, territoris enterra de ningú i mancats de qualsevol pos-sibilitat de supervivència, amb el que elsnouvinguts obsequiaren a la majoria negra,els seus autèntics amos, durant segles devergonyant dominació, on la pobresa, lesmalalties, la desesperació i la mort eren elpare nostre de cada dia, davant la miradaindiferent i el silenci còmplice d’una Euro-pa i un món absent i mut, com el que aratambé li professen als palestins en no de-nunciar les bestieses que un estat terroris-ta ha estat cometent i comet encara sobreaquest dissortat poble.

Açò d’Israel no té nomS. Llàtzer i J. Antón

COL·LECTIU L’ALQUIBLA

06 L’Avanç Informació, 13 d’octubre de 2006

INTERNACIONAL

SERGIO DE CASTRO NICARAGUA

Per primera vegada en la històriade la democràcia nicaragüenca,unes eleccions no estaran polarit-zades en dues opcions: la sandinis-ta i l'antisandinista. Des que el 1990la Unión Nacional Opositora (U)liderada per Violeta Chamorro icomposta per més de 20 organitza-cions i partits, guanyés les elec-cions sorpresivament a l'FSLN, totsels comicis s'han caracteritzat peruna lluita del partit sandinista con-tra una opció de caràcter neolibe-ral.

Però les coses seran diferents enaquesta ocasió. En el cas del sandi-nisme a l'FSLN, liderat per DanielOrtega (que ha perdut ja en tresocasions) i amb l'antic somociste imembre de la Contra, Jaime Mora-les Carazo com a candidat a la vice-presidència, se li suma l'AliançaMoviment per la Renovació delSandinisme (MRS) que, encara queja va concórrer a les eleccions de1996, només ara ho fa amb nivellssignificatius de previsió de vot. Lescontrovertides polítiques d'aliancesde Daniel Ortega i les conseqüentssortides d'un gran nombre de qua-dres històrics del Front han fet aaquesta formació calar en unapoblació que, donat el caire social-demòcrata d'alguns dels seus mem-bres, busca un terme mig entre elneoliberalisme dels últims 16 anys il'FSLN. La mort de Herty Lewitesel 2 de juliol, al voltant de qui s'ha-

via construït l'Aliança, va deixarpas a Edmundo Jarquín (antic fun-cionari del BID) i al cantautor Car-los Mejía Godoy com a candidats ala presidència i la vicepresidènciarespectivament.

La dreta neoliberal també acu-dirà dividida per primera vegada apesar de les pressions dels EUA.Els casos de corrupció i els interes-sos dividits han provocat la sortidadel Partit Liberal Constitucionalista

(PLC) de l'expresident ArnoldoAlemán (ara complint a casa seua20 anys de presó per corrupció) dequi va ser el seu vicepresident iactualment presideix Nicaragua,Enrique Bolaños. Eduardo Montea-legre, que acudeix com candidat del'Aliança Liberal Nicaragüenca(ALN) amb el suport de Bolaños idels EUA, suposaria una política decontinuïtat de l'actual presidentbasada en les privatitzacions i la

submissió a la ingerència històricaa Nicaragua del país de les hambur-gueses. El PLC presentarà com acandidat a José Rizo, peça clau del'acció política que Arnoldo Alemánexecuta des del seu confinamentde luxe.

Donades les crítiques que harebut l'FSLN des de l'esquerra perles seves relacions amb Alemán, lajerarquia catòlica, el somocisme i elseu suposat aburguesament i

corrupteles sobre la base dels inte-ressos econòmics d'alguns delsseus dirigents, L'Avanç, ha tractat,a través de les entrevistes quesegueixen, mostrar quins són elsarguments tant d'aquells que vandecidir abandonar el partit pel qualvan arriscar les seues vides, com elsd'aquells que, malgrat tot, seguei-xen veient en l'FSLN l'única via delluita possible a Nicaragua contraels interessos del neoliberalisme.

El sandinisme es presenta dividita les eleccions de novembre

Els rostres enfrontats del sandinisme. El moviment sandinista orbita entonr les candidatures de Daniel Ortega (dreta) i Edmundo Jarquín (esquerra).

ESPECIAL BATALLA ELECTORAL A NICARAGUA

Amb motiu dels comicisque se celebraran elpròxim 5 de novembre enel país centreamericà,L’Avanç publica duesentrevistes amb doshistòrics membres delFront Sandinistad'Alliberament Nacional(FSLN) que, a partir delsseus orÌgens lligats al'esquerra delsandinisme, han optatper dues opcionsdistintes després de larecent fractura que s'hadonat en el partitsandinista.

ARXIU

07INTERNACIONAL L’Avanç Informació, 13 d’octubre de 2006

SERGIO DE CASTRO

Quina és, segons la seua opinió,la raó que ha produït l'actual rup-tura en el sandinisme? La revolució va ser possible per unaaliança de l'oligarquia conservado-ra i l'FSLN. En aquesta aliança elsfills de l'oligarquia conservadoraapareixien com revolucionaris. Iefectivament ho eren, però d'unarevolució democràtica contraSomoza. A ella pertany Pedro Joa-quín Chamorro que va formar laUnión Democràtica Nicaragüenca(UDEL), l'executiu de la qual eraEdmundo Jarquín i que pregona-ven un somocisme sense Somoza. Amb el triomf molts dels fills de l'o-ligarquia conservadora ocupen elsllocs més alts en les institucionsgovernamentals i en l'AssembleaSandinista. Quan l'FSLN perd elpoder, molts d'ells comencen aabandonar-lo, així com una sèried'intel·lectuals progressistes comSergio Ramírez o Gioconda Belli,amb unes posicions similars aintel·lectuals com Vargas Llosa quevan ser demòcrates antidictatorialsi que després van dir que el socia-lisme havia fracassat i vancomençar a trobar en les anomena-des “terceres vies” una majorexpectativa. Aquest desprenimentde gent arriba fins als nostres dies,en els quals l'oligarquia conserva-dora s'ha passat en part a l'ANL i enpart a l'MRS.

Però per a molts la raó de la seuasortida és l'acumulació de poderque ha fet Daniel Ortega a l'FSLN. Daniel Ortega té un lideratge gaire-bé absolut en l'FSLN. I els liderat-ges són producte d'una correlacióde forces. Ho dic jo que vinc d'unaformació anarquista i que per aixòno he ocupat càrrecs al Front mal-grat haver participat en totes lesseues batalles polítiques. Que josàpia Luis XVI no va cridar Robes-piere per a donar-li l'espai. Emsembla una ingenuïtat. En els par-tits polítics els espais es guanyenno amb virtuts, sinó amb una corre-lació de forces en la qual tu tens lamajoria.

Llavors per què no va permetre aLewites presentar-se a primàries? En aquest cas, la direcció del Frontva sotmetre la candidatura deDaniel Ortega al Congrés, on 570persones van poder dir perfecta-ment “no volem a Daniel, volem aLewites”. Perquè al Front, enaquell moment estàvem discutintles candidatures. I la nostra pro-posta era la de Daniel Ortega com apresident i Herty Lewites com a

vicepresident. Però Lewites, senseconsultar, llança la seua candidatu-ra. I llavors Daniel llança també laseua i la duu al Congrés, que l'a-prova. No és democràtic, però hoés més que un Congrés aprove lacandidatura de Daniel que Lewitesimpose la seua.

Llavors no va ser expulsat? Va ser expulsat després, perquè ellja s'havia plantejat una lluita frontal

amb el Front. Però l'expulsió va serproposada en un congrés. Quèestan plens d'artimanyes i d'in-fluències? És el més probable. Peròen quin partit polític els líders nobusquen com guanyar? Per això ésque a mi no m'agrada ficar-me enaquestes coses, perquè he decomençar a mentir, a enganyar, aapassionar-me per algú, i encara nom'he apassionat per ningú.

Ara, la democratització del Frontés una necessitat. I només endinses pot assolir, si és que s'assoleix.Si em preguntes a mi, jo estic alFront no perquè siga perfectedemocràticament parlant. Crec que

és més democràtic que qualsevolaltre partit a Nicaragua. A l'MRStampoc va haver-hi primàries, noobstant això exigeixen al Front queles faça ell. Tot i que cal democra-titzar-lo encara més, jo estic en elFront per les seues posicions políti-ques i perquè en ell estan totes lesorganitzacions socials de Nicara-gua, amb les quals treballe.

Però aquesta és una altra de lescoses que se'ls critica, el tenir elcontrol de totes les organitza-cions socials. Si les relacions entre les organitza-cions socials i el partit són bones ono, és un altre problema que hande resoldre elles. Jo tinc la meuaposició, que cal tenir més autono-mia, però no vaig a eixir-me'n per-què hi haja una major o menorautonomia. Jo lluite per l'autono-mia de les organitzacions, peròtambé lluite per l'aliança d'ellesamb el partit perquè sinó, com haocorregut en tota Amèrica Central,són desbaratades. I part de la seuaforça és estar amb l'FSLN ambtotes les limitacions i debilitats queaixò suposa.

Què ocorreria a nivell polític ieconòmic en cas que guanyésl'MRS? Lamentablement no governarial'MRS, sinó el seu president. Sigovernés Mónica Baltodano lescoses serien semblants a comserien si guanyés el Front. Però quiva a governar és Edmundo Jarquínque sí és un neoliberal. Ell no haqüestionat el neoliberalisme. Per aell tot el problema de Nicaragua ésl'FSLN. Edmundo Jarquín va estar10 anys al Banc Interamericà deDesenvolupament (BID) i mai livan semblar malament les seuespolítiques envers Amèrica Llatina,que són polítiques neoliberals. Jar-quín ve de l'UDEL de Pedro Joa-quín Chamorro, i no ha anat cap al'esquerra, tot el contrari. Per aixòmolta gent de l'MRS se sent més aprop de Montealegre que deDaniel. El portaveu de l'MRS va dirla setmana passada que "mai anema fer aliança amb l’FSLN", però sí lafarà (ho deia Herty, ho diu Edmun-do) amb Montealegre, que és unrepresentant de l'oligarquia.

Però una de les crítiques quese'ls fa és precisament que el seu

ORLANDO NÚÑEZSOCIÒLEG I IDEÒLEG DEL FRONT SANDINISTA D’ALLIBERAMENT NACIONAL“EL VERITABLE PACTE ÉS QUAN VAM ACCEPTAR

DISPUTAR EL PODER A TRAVÉS DE LES ELECCIONS

LA DEMOCRATITZACIÓ DEL FRONT NOMÉS ÉS POT ACONSEGUIR DES DE DINS

“Orlando Núñez, sociòleg i director del Centre per la Promoció, la Investigació i el Desenvolupament Rural i Social (CIPRES), està considerat com undels ideòlegs més importants del sandinisme. Des de la seua posició allunyada dels llocs de poder del Front Sandinista d'Alliberament Nacional (FSLN)s'ha mostrat sempre proper a les veus més esquerranes del seu partit. Davant l'eixida de gran nombre de membres històrics del Front davant lesnoves eleccions del 5 de novembre, Orlando Núñez ens mostra en aquesta entrevista la raó per la qual, a pesar de les contradiccions internes ques'han produït a l'interior de l'FSLN, ell segueix donant suport a Daniel Ortega com a candidat a la presidència de Nicaragua.

Orlando Núñez. Defensa la vàlua del FSLN com a moviment d’esquerres. S.C.

discurs antiimperialista no vaacompanyat amb els fets, com enel cas del TLC. El Front va votar en contra del TLCperò està en minoria a l'AssembleaNacional. Es podia impedir amb lesmasses, però no estaven a l'alçadade les circumstàncies. La majoriade la gent estava d'acord amb elTLC. Que és perquè estan desmo-bilitzades les masses i és culpa nos-tra? Com vulgues. Però no teníemla correlació de forces per aturar-lo.

Nosaltres estem alfabetitzantamb els cubans i els veneçolans,distribuint urea i portant petroliamb els veneçolans, estem fent co-inversió amb les cooperatives deVeneçuela i Cuba i manant becats aaquests països. Aquestes accionsno són pur discurs, però són criti-cades per l'MRS per estar el Front

darrere de tot això. Però és que a més, les aliances

amb Cuba comencen amb el dis-curs, encara que siguen incohe-rents. El discurs és part dels fetspolítics. Criticar els EUA i donarsuport a Cuba amb un comunicatcada 15 dies, és un fet polític.

Però aquestes crítiques estanmés centrades en dos fets vincu-lats a l'acció política del Front: la“piñata” i el pacte amb Alemán. La “piñata” ha estat la principalbandera de la dreta. Els de l'MRSno la van qüestionar fins que es vansortir del Front, i són tan "piñate-ros" com els que hi ha en el Front.Jo la defenso. No els abusos, peròque li donaren casa a tota la classemitjana, a qui duia 10 anys vivint enuna casa…

No, però em referia als abusos. En això estem en desacord tots,però els abusos són tant de gent delFront com de l'MRS. Això no em faestar en contra de Cuba o del'FSLN. Jo dissentisc de moltescoses del Front des que hi vaigentrar, perquè jo, ateu, anarquista,enemic de la democràcia burgesa ide la família monogámica, et potsimaginar el que és entrar en aques-ta església d'ultratomba. Però jo hed'estar amb el sector més progres-sista que hi ha, el que està contraels gringos, a favor de Cuba, encontra de la dictadura, i m'he demenjar els gripaus que haja dintre.Si puc busque com eliminaraquests gripaus, però no és tanfàcil…

Pel que fa al tema del pacte, aixòem sembla una ridiculesa. El pacteés un acord entre dues forces majo-

ritàries a Nicaragua. O tens 56 votsa l'Assemblea o fas arranjamentsamb l'altra gent per aconseguir-los.Que el líder del partit liberal és unmalvat i un pervers? I és que laresta no ho són? Si tots són iguals.Tots són lladres, per a nosaltres. Inosaltres per a ells som tots assas-sins. És normal. Digues-me unacord polític que es fa amb unadversari bo. Són contes de l'oligar-quia conservadora i els gringos per-què els negrets es van començar aajuntar i aprovar lleis que no elsvan agradar. Per exemple, Bolañosvolia privatitzar-lo tot, i gràcies aaquest pacte, és a dir, a aquestsacords parlamentaris, hem aturatalgunes d'aquestes lleis.

Però ací el veritable pacte és eldel 90 en què l'esquerra va accep-tar disputar el poder a través de leseleccions. En el Protocol de Transi-ció vam acceptar disputar el podersolament a través de les eleccions. Iacceptem viure en una economiade mercat. A partir d'ací tot el quepassa està contra nosaltres. No espot ser tan pur. Si ho fórem nohaguérem signat el Protocol deTransició. Estaríem com abans:guerra al mercat i guerra a lademocràcia burgesa. Però vam per-dre la batalla electoral i signem elProtocol de Transició i estem treba-llant dins del sistema: en el mercati a través de les eleccions.

Com interpreta la reconciliacióque pregona el Front cristal·litza-da en la candidatura a vicepresi-dent de l'antic somocista i mem-bre de la Contra, Jaime MoralesCarazo, i en les noves relacionsd'amistat amb l'alta jerarquia del'Església Catòlica, enemigahistòrica del sandinisme? Primer, meravellosa. Perquè si etdonen a escollir entre tenir a l'Es-glésia i als ex-guàrdies somocistescom a enemics o que et donensuport, què diries? Que et donensuport.

Depèn… Depèn del discurs amb que et van adonar suport. Si el teu discurs éscontra els banquers i contra l'impe-rialisme, contra l'oligarquia conser-vadora i contra els gringos, aquestés el discurs del Front. Si escoltes aJaime Morales Carazo, és qui mésfustiga als banquers, i ell va ser unbanquer. Llavors, per què bara-llem?, per cares boniques? per pas-sats?, o per posicions polítiques?Quan Sandino lluitava, i també hofèiem nosaltres, demanava a laGuàrdia que se sumés. Feia bé?

Però sí ha tingut alguns costos,com per exemple l'oposició delFront a l'avortament terapèutic. L'avortament que defensa un grupde dones és l'avortament terapèu-tic. La meua posició és que lesdones són les úniques responsablesd'aquesta decisió, i que si volenavortar, que ho facen per motiusterapèutics o no. Ara, a Nicaraguael públic és catòlic. I és possibleque totes les noies intenten avortarencara que et diguen que no, per-què està desqualificat. Jo tinc posi-cions més fortes que l'avortamentterapèutic. Però, t'imagines que joli digués a la gent que pot avortaren qualsevol cas?

Però la posició de Murillo, que ésla cap de campanya, és la d'estar encontra de l'avortament i a favor dela vida. Per a molta gent, sobretotper als europeus, és una posiciómolt reaccionària. Ací ho és menys.Tots els demòcrates diuen que calexpressar el que el poble vol. O sigaque és pur conte. Llavors, quinessón les coses que has de dir encampanya? T'imagines que jo iscaamb el meu discurs anarquista ique diga que les Esglésies cal con-vertir-les en cases de solters? Lademocràcia electoral no és uncamp de batalla revolucionari total-ment. És un passet i has de sotme-tre't a certs codis i a certa correla-ció de forces. És horrible perquècamines venent-te...

INTERNACIONAL08 L’Avanç Informació, 13 d’octubre de 2006

NOSALTRES ESTEM ALFABETITZANT AMB L’AJUDA DELS CUBANS I DELS VENEÇOLANS

“

Tradició i futur. L’FSLN enfronta el futur sense oblidar el passat. ARXIU

09INTERNACIONAL L’Avanç Informació, 13 d’octubre de 2006

SERGIO DE CASTRO

Quin és, en la seua opinió, la raóde la ruptura que s'ha donat al'FSLN?La ruptura es deu a un procés per-llongat de suspensió de debat interni de formació política en el qual elpartit va passar a ser controlat peruna sola persona: Daniel Ortega. Através de processos de desqualifi-cació i exclusió s’hi va anar apar-tant una sèrie de companys que alfinal ens hem agrupat i que ara cons-tituïm una altra força. Va prevaldretant en Daniel Ortega com en el grupque li ha acompanyat sempre un ex-cessiu interès en el control d'espaisde poder, reduïnt la política al con-trol i a tenir poder. Això té a veuretambé amb què es va anar creantun grup econòmic, els interessos delqual van ser els que prevalien.Aquesta va ser la raó central. Des-prés ja van venir altres coses, per-què precisament per aquest afanyde poder, el 1998 Daniel no va dub-tar a pactar amb Arnaldo Alemán,la qual cosa va provocar que altresmés se n'anaren, inclosa jo. Perquèestàvem totalment en contra que,sense importar que estàvem parlantamb un senyor de dretes a més a mésabsolutament corrupte, hi haguéscomponendes amb propòsit d'aca-parar més poder.

La ruptura està lligada a la nega-tiva de Daniel a fer primàries per adecidir el candidat a les eleccionsd'aquest any 2006. Herty Lewites,que havia estat alcalde de Mana-gua, es va postular al pensar que se-ria millor candidat pel recolzamentpopular que tenia. I la resposta vaser expulsar-lo a ell i a qui va prote-gir-lo, tancant les primàries que es-tatuariàment estaven establertes, ies va proclamar de nou Daniel Or-tega com a candidat. La diferènciaamb altres processos semblants vaser que els expulsats van decidirseguir en la lluita i van formar l'A-liança MRS. Una força que no és no-més sandinista. Ve gent d'altres sec-tors i el votant és en la seua majoriaun votant sense partit, encara que elnucli és del sandinisme.

Quina opinió té de la política dereconciliació del Front que li ha duta acostar-se el somocisme i a lesaltes jerarquies de l'Església catò-lica? El problema central és que Daniel iel grup que l'envolta han convertitel poder en la raó de ser absoluta de

la seua vida. Quan tu situes el con-trol del poder com el control de lesinstitucions com a únic objectiu, i noel poder per transformar la realitat,això et val per qualsevol cosa. Del 90al 96 la manera de conservar poderque tenia Daniel va ser la mobilitza-ció de les masses, la lluita del poble.

Ell tenia capacitat de moure a lagent. La gent no se n’adonava, no-saltres mateixos no se n’adonàvem,jo això ho he comprès després. Elsresultats eren que la gent cada ve-gada tenia menys i va començar aperdre força la capacitat de Danielper mobilitzar a les masses i paralit-zar el país. A partir d'ací Daniel vapassar a pensar en com tenir poderper mitjà de la transacció. I es va tro-bar amb Alemán. Amb el poder delCongrés del 98 que li va votar per

unanimitat, Daniel va decidir fer elpacte sense haver-ho discutit ambningú. Fixa't que el Congrés no vadiscutir aquest tema, i en el discursde clausura Daniel ja va parlar delpacte sense que s'hagués parlat pera res en el Congrés.Llavors, anem a eleccions. Danielsap que ell només no guanya leseleccions. Ja ho ha provat. Llavorsestà en una desesperació per ajun-tar el que puga ajuntar. I crec que elFront està acabant per ser un partitconservador en la seua pràctica po-lítica, encara que conserve un dis-curs virulent d'esquerres. És l'únicpartit que ha declarat estar en con-tra de l'avortament terapèutic, men-tre la majoria de les dones del Frontho reivindiquen com una qüestió jus-ta. I en aquesta involució diu "perguanyar he d'acostar-me a l'Esglé-sia"; i comença a demanar perdó, abesar anells, i li dóna la presidènciadel Consell Suprem Electoral a unafí del Cardenal Obando.

I finalment, dur de vicepresidenta un senyor que va ser amic perso-nal de Somoza (Jaime Morales Ca-razo), organitzador i gestor de laContrarrevolució, amic personal iassessor seu durant la presidènciad'Alemán. L'acostament al somocis-me és evident. Els magistrats da-nielistes li van donar una cimenteraa un Somoza. I ara han pactat ambel Partit Liberal somocista (el PLN),que és la força més recalcitrant delsomocisme.

Com interpreta llavors el suportdels països anomenats antiimpe-rialistes a Daniel Ortega i en con-cret de Veneçuela i el seu petroli? Quant al tema del petroli, Veneçue-la ha proposat crear una societat perpoder vendre'l en condicions con-cessionals, podent pagar una bonapart en 25 anys amb un interès moltbaix. Però això no és si guanya Da-niel Ortega. Ells diuen que ho podenfer ja. Nosaltres hem dit que estemdisposats a fer realitat aquest acord.Herty ja va manifestar públicamentque volia viatjar a Veneçuela per aexposar la seua voluntat de fer rea-litat un acord que ha estat torpede-jat pel govern de Bolaños per unaqüestió purament ideològica i el seuservilisme a Bush.

Ara bé, és evident que els governsde Veneçuela i Cuba veuen amb bonsulls un triomf de Daniel Ortega, atès

MÓNICA BALTODAN0CANDIDATA PER MANAGUA DEL MOVIMENT PER LA RENOVACIÓ DEL SANDINISME“DANIEL ORTEGA VA CONVERTIR EL PODER EN LA

RAÓ DE SER ABSOLUTA DE LA SEUA VIDAMónica Baltodano pertany al grup de membres històrics del Front Sandinista d'Alliberament Nacional (FSLN) que ha abandonat les seues files perunir-se a l'aliança Moviment per la Renovació del Sandinisme (MRS). Una participació en el sandinisme que va començar en els anys de la revolucióamb actuacions clau liderant el famós replegament de Managua a Masaya o la recuperació de Granada o Jinotepe, i que va tenir la seua continuïtaten alts càrrecs del govern sandinista primer, i del partit després de la derrota del 90. Representant de l'ala més esquerrana del Front, el seu correntEsquerra Democràtica va jugar un paper important el 1994 quan Sergio Ramírez i uns altres van plantejar la necessitat que es donés un gir cap a lasocialdemocràcia. No obstant això recentment ha decidit abandonar les files del Front per a aliar-se amb qui aquell 94 van sortir derrotats de l'FSLN.

DANIEL VA DECIDIR PACTAR AMB ALEMÁN SENSE CONSULTAR NINGÚ

“

Mónica Baltodano. Dirigent històrica del sandinisme. S.C.

que prefereixen un govern que va atenir relacions harmonioses amb ellsque un govern de dretes que, comels d'ara, no tenen ni ambaixada aL'Havana, la qual cosa impedeix finsi tot la realització de projectes decooperació als quals Cuba està ama-tent. Herty i Edmundo han dit queobririen una ambaixada a L'Havana.Amb qui tenen relacions oficials elPartit Comunista de Cuba o el Go-vern de Veneçuela? Amb el Front.Perquè és l'organització que ha apa-regut històricament d'esquerres.Nosaltres no hem tingut l'oportuni-tat d'informar ni de mantenir lesrelacions perquè som una forçanova. Això fa que per a nosaltres sigadifícil fer veure que som una forçad'esquerres, però ho som.

Què és el que tenen en comú i quèés el que els diferencia del MRS? Tenim en comú un espai democrà-tic, però també l'interès per guanyaraquestes eleccions i fer reformesconstitucionals que modifiquen co-ses claus com els megasalaris (un di-putat guanya 5000 dòlars al mes i unmestre 70), no té per què haver 16magistrats i agrupar-se en bancadesi actuar conforme manen els cabdillsde cadascun dels partits, estem d'a-cord que hem de restablir mecanis-mes de participació com el referèn-dum o el plebiscit en qüestions claude l'economia, ambdós estem preo-cupats pel rescat de principis i va-lors sandinistes com la fraternitat il'honestedat que han estat abando-nats per gent que es diu sandinistaperò que són deshonestos, lladres,corruptes…

Què ens diferencia? No és una di-

ferència tallant. Hi ha gent que re-coneix la Revolució Cubana com unreferent i fins i tot a Fidel (com no-saltres), però hi ha altres que no. Te-nim diferències en el nostre pensa-ment neoliberal. Jo almenys pensoque no hi ha possibilitats de donarresposta a les necessitats dels po-bres en el marc del mercat capita-lista. Cal treballar per la construc-ció d'un socialisme com un referentutòpic. Uns altres no ho pensen així.Però els nostres plantejaments elsdevem lluitar en l'interior d'aques-ta força i buscar una correlació nonomés endins, sinó fora, que és laforça principal. Daniel Ortega potparlar contra el neoliberalisme, peròquanta educació política ha fet per-què les masses abracen les lluitescontra les privatitzacions? Jo crecque el primer és treballar i crear unacorrelació social, que és molt millorque tenir un discurs antineoliberal iuna pràctica de dretes.

Des del Front se'ls acusa de seruna agrupació neoliberal. La nostra posició és antineoliberal.Ho hem dit clarament. Per a nosal-tres Daniel Ortega no és antineoli-beral, i ho podem demostrar amb laseua pràctica política dels últims15 anys.

I el fet que Edmundo Jarquín vingadel BID? Però és com el cas de Stiglitz, queve del Fons Monetari Internacionali no obstant això precisament peraixò té claríssim que aquestes polí-tiques han estat nefastes per al nos-tre poble. El fet que Jarquín haja tre-ballat al BID no significa que tinga

un pensament neoliberal, tal com haexpressat clarament en les seuespresentacions públiques. A més, lesconductes d'un president no van aestar determinades principalmentper la seua pròpia formació. El de-terminant que un ha de veure és lapràctica política i no les històries. Isinó vegem el cas de Daniel Ortega.

Sempre ha defensat la utopia comreferent de l'acció política, se-gueix fent-ho?

Si, i precisament per això estem enaquesta lluita. A cada moment calbuscar la manera més adequada percanviar la realitat. Nosaltres estemfent d'aquesta campanya una cam-panya que siga capaç de tornar aconcitar les ganes de treballar i llui-tar per un canvi més profund que elde canviar un president. En les con-verses amb la gent jo els dic: ni Mun-do, ni Carlos Mejía, ni nosaltresanem a fer els canvis, els canvis elsha de fer la gent, i per això necessi-tem que vostès s'involucren i sàpienmés de qüestions econòmiques, deresistència, de lluita des de les or-ganitzacions. Podem tenir un governd'esquerres, però si no hi ha un po-

ble empenyent i lluitant per lesseues reivindicacions, acaben ac-tuant com un govern de dretes.

Però s'ha donat una gran desmobi-lització social a Nicaragua. El Front té coptades les organitza-cions a través de prebendes als seusdirigents. La majoria d'ells són dipu-tats o tenen els seus "carguitos". Leslluites que es veuen són quan algunacosa l'interessa a Daniel Ortega. Aixòdesmobilitza perquè a la gent no liagrada lluitar perquè algú aliè acon-seguisca prebendes, però d'altra ban-da quan intentem fer organitzacionsautònomes hi ha una lluita terribleper desbaratar-les.

INTERNACIONAL10 L’Avanç Informació, 13 d’octubre de 2006

UNA ALTERNATIVA D’ESQUERRES HA DE TINDREEN COMPTE LES PECULIARITATS DE C0LÒMBIA

“

MRS. Baltodano defensa la posició antineoliberal del seu partit renovador S.C.

11ESTAT L’Avanç Informació, 13 d’octubre de 2006

ÀLEX ROMAGUERA

Feia anys que la dreta espanyolano estava tan dividida com ara. L'es-tratègia d'oposició al Govern socia-lista basada en l'agressivitat i la ten-sió permanent ha obert una guerrasoterrada al si del Partit Popular, quecada cop es fa més evident i que po-dria acabar esclatant a mitjà termini.La deslegitimació del Govern sobrela base de la tesi del "cop d'Estat" quehaurien suposat els atemptats del'11-M és la punta de llança d'una lí-nia d'atac a l'adversari que troba cadadia que passa més adversaris en lesrengles dels populars. Les mobilitza-cions dels peons negres són un ele-ment més d'aquesta estratègia histè-rica dels conservadors.

Que dins del PP hi ha un ampli sec-tor que s'oposa al búnquer és unaevidència, malgrat que el temord'expressar la discrepància i el con-trol amb mà de ferro que exerceix l'a-parell de les ordres del secretari ge-neral, Ángel Acebes, han impedit quehagen aflorat les discrepàncies.

Dijous passat, a les pàgines d'opi-nió d'El País, el diputat del PP perValència Joaquín Calomarde escriviaun article que era una declaració deprincipis i un avís a l'ala dura. El tí-tol era "Elogio de la moderación", idefensava que el tema de l'11-M esdeixés en mans dels tribunals, que esfes un gran esforç per aconseguir lapau a Euskadi i fins i tot deixava anarparaules d'elogi dels nacionalismes.Un article del tot sorprenent, peròque no pot passar desapercebut enl'actual context.

L'esquerra es fa més granLes declaracions del president delPP català, Josep Piqué, davant unauditori universitari en què es vamostrar autocrític amb la guerra del'Iraq, tot reclamant que el seu par-tit reconegués algun error, s'han de

situar enmig d'una veritable batallacampal interna entre els falcons i elscoloms de la formació. De fet, lacampanya al Parlament evidenciaràles diferències internes al PP, ja queel candidat català per força haurà demarcar un perfil propi i s'haurà d'ex-plicar cada dia sobre els diversosfronts d'oposició que ha obert el PP.

L'acord entre l'Executiu de Ro-dríguez Zapatero i l'Església sobre eltema del finançament ha estat, enaquesta línia, una gran jugada d'es-cacs. El fet que la cúpula episcopal,incloent-hi el dur arquebisbe de To-ledo Antonio Cañizares, haja mostratla seua satisfacció pel pacte al quals'ha arribat és un cop que ajuda l'alamés moderada del PP a parar elspeus als ultres.

La guerra té en el pla mediàtic elseu principal escenari en la batallade COPE-El Mundo contra ABC. Elsrumnors que l'empresari australiàRupert Murdoch estaria sospesant lapossibilitat d'aconseguir el controldel vell diari monàrquic de Madrid,ara propietat de Vocento, serien unepisodi important d'aquesta lluita;l'expresident José María Aznar seriaal darrere d'aquest intent de sotme-tre ABC als dicats del búnquer.

La nova extrema dreta

La deriva feixistitzant del sector ul-tra es va explicitar fa pocs dies en lapresentació d'un llibre de Justino Si-nova. L'obra tracta de la censura...durant la República. A la taula hi ha-via Enrique Múgica, Defensor delPoble, i Pedro J. Ramírez. Aquest vaarribar a dir que una possible inter-pretació del franquisme seria que vaser una llarga transició cap a la de-mocràcia. No deixa de ser patèticque un personatge com Múgica s'ha-ja afegit -no és d'ara- a l'ofensiva ul-tra amb la presentació d'un recursd'inconstitucionalitat contra l'Esta-tut davant el Tribunal Constitucio-nal.

La tergiversació de la història haestat un dels elements més agosaratsd'aquesta "nova extrema dreta". Pre-sentar el franquisme com un règimque "preparava" el camí vers la de-mocràcia s'ha convertit ja en un tò-pic del discurs conservador. D'altrabanda, la República és el compendide tots els mals.

Quan Rodríguez Zapatero es va re-ferir recentment a una "nova extre-ma dreta" que es volia apoderar delPP, no deia cap disbarat. A Europahan consolidat posicions forces d'ex-trema dreta que, sense presentar-secom a feixistes de manera explícita,acceptant formalment les regles del

joc democràtic i fins i tot desmar-cant-se del nazifeixisme, s'han fet unespai propi amb el qual la dreta tra-dicional ha de comptar per fer majo-ries de dretes. És el cas dels postfei-xistes d'Aliança Nacional, a Itàlia; delpartit ultranacionalista de Haider, aÀustria, i de formacions populistes aDinamarca i a Holanda. Segonsaquesta tesi, el PP maldaria per unasuma de Partit Conservador britànici Aliança Nacional italiana.

'Síndrome Almunia'Mariano Rajoy sembla assistir al pa-norama com si es tractés d'un ob-servador. Administra els seus gestosi el seu discurs en funció de com veula correlació de forces. En les seuesintervencions parlamentàries dónaales als més intransigents, però es faescàpol d'una sessió en què el porta-veu Eduardo Zaplana insisteix en lesteories conspiratives de l'11-M. Isempre que pot mostra el seu suport,o si més no a la seua comprensió, versPiqué i Alberto Ruíz-Gallardón.

Fins ara, l'estil de Rajoy ha estatun manual de superviència per evi-tar riscos innecessaris; però, si la ten-sió continua i no es produeix una ei-xida negativa al procés de negocia-ció del Govern amb ETA, Rajoy potacabar sent víctima de la 'síndrome

Almúnia' li va passar una cosa sem-blant al que li pot ocórrer al cap delPP. Candidat del PSOE el 2000, vaaparèixer com un gestor d'una eta-pa de transició entre l'era felipista iel nou socialisme de ZP. És a dir, undirigent que succeeix un líder fort, ique no és capaç de consolidar la seuaposició. Un element de transició en-tre la pervivència de l'aznarisme, queencara té corda, i l'aparició d'un noucartell amb més possibilitats detriomf.

El nom de Rajoy estava programatper guanyar uns eleccions, no pasper dur la seua formació pel camí del'oposició. Però el gallec, que és unparlamentari eficaç, té una paperetamolt difícil, i és complicat que espuga escapar d'haver escollit entreel bloc Acebes-Zaplana i una aliançamés nítica amb els qui, com el cap delPP de Galícia, Núñez Feijoo, Ruíz-Gallardón o el mateix Piqué, li recla-men que faça un pas endavant en di-recció al centre real.

L’estratègia de la tensió quelidera la COPE fractura el PP

ESTATDDRREETTAA LES DIVERGÈNCIES, CADA COP MÉS AGUDES, AFEBLEIXEN

L’obsessió del nucli durde l’oposició perdeslegitimar la victòriadel PSOE en leseleccions de l’any 2004basant-se enfantasioses teoriesconspiratives amenaçade deixar elsconservadors fora dejoc durant anys

PPOOSSSSIIBBLLEE TTAAPPAATTEls qui desitgen que el PP façaun veritable gir al centre pensenen un nom per liderar el PP post-Aznar: Rodrigo Rato, actualdirector del Fons MonetariInternacional. L'exvicepresidenteconòmic del govern del PP hatingut cura de romandre almarge de la política espanyola iconsolidar el seu prestigiinternacional, un capital que elpot fer un home imprescindibleper al seu partit si la formaciódretana perd clarament lesproperes eleccions generals idecideix, finalment, girar full.

Com és ben sabut, Rato vaperdre les seues possiblitats desucceïr a Aznar quan es vamostrar clarament contrari a laintervenció a l'Iraq. La carta deRuíz-Gallardón és molt arriscada.L'alcalde de Madrid és vistmassa heterodox en els renglespeperos i té una col·lecciód'enemics que el fa una opcióimprobable. En canvi, Ratoconnecta molt millor amb el bloccentral del partit i pot garantiruna marca conservadora i alhoradonar una imatge de rupturaamb el passat.

Des del búnquer, la cartadesitjada és Esperanza Aguirre,gran enemiga de Ruíz-Gallardóna Madrid. Sense tenir elcomponent clerical d'un Acebes.Espe és una noeliberal i unanacionalista espanyola moltrecalcitrant que fa les delícies dela caverna i dels tertulians de laCOPE. El futur del P és unaguerra entre Espe i Rato.

Rato

ESTAT12 L’Avanç Informació, 13 d’octubre de 2006

PEP MARTÍ

No era un simple agraïment. El no-menament de l'expresident espanyolJosé María Aznar com a conseller deNews Corporation, l'imperi mediàticde l'australià Rupert Murdoch, formapart d'una estratègia de penetraciód'aquest empresari en els països lla-tins, on la seua presència encara ésdèbil. Segons els analistes, l'objectiués apoderar-se d'algun mitjà espan-yol i col·locar-lo en l'òrbita murdo-chiana. L'operació no és solamenteconòmica: el Grup Murdoch té unalínia marcadament ultra conserva-dora i molts dels seus mitjans des-prenen un discurs exacerbat i fins itot groller, del qual és una mostra lacadena nord-americana Fox News(vegeu la peça).

Durant els darrers mesos s'ha es-peculat amb els passos d'Aznar enl'univers mediàtic. En un primermoment va córrer el rumor que l'om-bra de l'australià planava sobre An-tena 3, en mans de José Manuel Larai Planeta. L'acord era versemblant:les relacions entre Aznar i Lara i unacerta sintonia ideològica. Però ara elfocus dels interessos de la parellaMurdoch-Aznar sembla que està cen-trat en el diari ABC, propietat de Vo-cento. El desig d'aconseguir el con-

trol del rotatiu fundat per la famíliaLuca de Tena tindria un sentit espe-cial, ja que en aquests momentsl'ABC és l'exponent del sector méstemperat de la dreta espanyola.

El diari que dirigeix José AntonioZarzalejos manté des de fa temps unaguerra oberta contra la Cope i, espe-cialment, contra les tropes que acab-dilla Federico Jimñénez Losantos. Undels punts calents d'aquesta singularcontesa dins la dreta hispana és la in-terpretació dels atemptats de l'11-M.L'ABC ha rebutjat les teories conspi-ratòries llençades des de l'emissorai, especialment, des d'El Mundo

Dreta globalNews Corporation és el cap de pontde la dreta globalitzadora més radi-cal. El component ideològic de l'im-peri liderat per l'empresari australiàés molt acusat i, en aquest ambient,Aznar s'hi deu trobar, com qui diu,com a casa. Els mitjans de Murdochhan pres posició a favor de la guerraa l'Iraq i han donat suport als repu-blicans als EUA i als conservadors aAustràlia. A la Gran Bretanya -onposseeix, entre d'altres, The Times iThe Sun-, van ser aliats dels conser-vadors fins a l'arribada de Tony Blair,amb qui Murdoch va pactar. Per això

s'assegura que, quan el premierbritànic es jubile, que serà aviat, estrobarà al consell de News Corpora-tion amb el seu vell amic Aznar.

El Grup Vocento ix a la Borsaaquest octubre i, segons el digital Pr-noticias, Aznar estaria en aquestsmoments darrere de les accions deGuillermo Luca de Tena, el presidentd'honor de l'ABC. Això podria impli-car l'entrada del govern de l'expre-sident del Govern en el consell d'ad-ministració de Vocento. Altres fontsasseguren que una altra opció per aNews Corporation seria el diari LaRazón, en mans de José Manuel

Lara. Però és possible que l'amo dePlaneta vulga mantenir el control so-bre dos rotatius tan allunyats com LaRazón i l'Avui.

Aznar busca construïr un imperique puga superar la força de PRISA.Sap que seria important en el camppolític. Allà on el Grup Murdoch s'haconsolidat, les esquerres no han ai-xecat durant el cap durant temps.

News Corporation té uns actiusvalorats en uns 55.000 milions de dò-lars i una ingressos de 25.000 mi-lions.

‘CAVERNA’ VOLEN ERIGIR UN IMPERI MEDIÀTIC QUE SUPERE A PRISA

Aznar exerceix d’agent del Grup Murdoch a Espanya

IInnccoommpplliimmeenntt.. Espanya segueix lluny de complir el propocol de Kyoto. GREENPEACE

L’expresident del Governtreballa perquèl’empresariultraconservador,propietari de NewsCorporation, obtinga elcontrol d’algun mitjà decomunicació espanyol,preferiblement l’ABC

LLaa CCooppee ddeellss EEUUAALa Cope no ha inventat res.L'estil d'informar i de manipular,l'agressivitat en el to, laideologia reaccionària i unagrapa innegable per al'espectacle són marca de lacasa Fox News, la cadena detelevisió nord-americana que haplantat cara amb èxit a la CNN.

Durant l'inici de la guerra del'Iraq, el paper de Fox va serdecisiu per estendre pels EUA unsentiment de patriotisme primarique va consolidar la popularitatde George Bush. El paper delsseus periodistes ha estat clauper reforçar l'extrema dretarepublicana.

I, si la Fox és la Cope dels EUA,el Jiménez Losantos nord-americà és Bill O'Reilly. Descarati fatxa fins al límit, és elperiodista estrella de la cadena isol generar escàndols per lesseues diatribes. Recentment, vaprovocar una nota de lesNacions Unides en què se liexigia que es disculpés, ja queva dir que el Katrina hauriad'haver impactat a la seu del'ONU i que tothom s'hi haguésofegat.

Fox News

13COMARQUES L’Avanç Informació, 13 d’octubre de 2006

REDACCIÓ

València va ser una de les prime-res ciutats que va aprovar la retira-da de les estàtues i els símbols fran-quistes dels carrers. Va ser l'abril de1979 amb el primer alcade de-mocràtic, el socialista FernandoMartínez Castellano. Però les forcesvives del règim reaccionarenamençant de traure l'exèrcit delsquarters si algú gossava de fer-ho.De fet, quan el colpista, tinent co-ronel Jaime Milan del Bosch va serinformat que el conjunt eqüestre deFranco que estava situat a la plaçadel Caudillo, ara de l'Ajuntament,anava a ser reitarada d'allí, va dirque "si la llevaven enviaría una com-panyia a defensar-la", com recordael professor de la UNED i expert ensímbols franquistes, Jesús de An-drés, que porta anys fent un catà-leg exahustiu d'aquestes emprem-tes del passat més recent i tràgicd'Espanya. Finalment, l'estàtua enqüestió no va ser retirada fins a se-tembre de 1983 amb Ricard PérezCasado.

Aquella estàtua està ara en el patide Capitania General. "Si estigueraen un museu amb un placa que di-guera que aquesta estàtua pertanya tal persona que va nàixer i va mo-

rir al tal lloc, se li lleva la càrregasimbòlica, però si està en un lloc pú-blic, no", diu De Andrés.

L'article 17 de l'avantprojecte dela llei coneguda com de la Recupe-ració de la Memòria Històrica, queel Govern té previst aprovar prom-te, obliga a retirar tots els símbolsfranquistes sempre que no hi haja"raons artístiques, arquitectòniqueso altres d'interès general que ho fa-cen improcedent".

L'any 2005 el Congrés ja va apro-

var una proposició no de llei, ambl'única abstenció del PP, perquè esllevaren dels edificis públics tots elsemblemes que no foren d'interéspatrimonial. Però molta d'aquestasimbología continua on va ser col·lo-cada perquè des les institucionss'argumenta que l'interés històricpreval sobre la càrrega simbòlica."Ja m'olore que tot es quedarà unpoc descafeinat", diu De Andrés,qui hauria preferit una prohibicióexpressa: "A Alemanya no està per-

més anar per ahí amb una banderanazi".

L'ombra de FrancoL’estatua de Franco no és ni de bontros l'únic vestigi franquista al PaísValencià. N'hi ha desenes de casosrepartits per tot el territori, algunsdels quals són fins i tot de creaciórecent, la majoria d’ells amb el de-nominador comú d’estar governatsper la dreta.

Les comarques d'Alacant és on hi

ha els més cridaners, començantper la capital, on la plaça de Calvosotelo està presidida per la Cruz delos Caídos. Calp és on més exem-ples hi ha, amb noms com el carrerJosé Antonio, Generalísimo o 18 deJulio. A Rosa de Llanes (la Costera)l'actual alcalde, Evarist Aznar, va re-tolar dos cartells de la localitat ambnoms franquistes: General Abriat iRamón Beneyto. Just el mateix queva fer fa dos anys l'alcalde de Cas-telló, dedicant-li un carrer al filona-zi Serrano Súñer, davant l’oposiciód’una bona part de la població.

Encara que pocs en comparacióa altres indrets, a la ciutat de Valèn-cia sobreviuen encara molts vesti-gis del franquisme. A edificis com elcol·legi públic Teodor LLorente, alcarrer Juan LLorens, on es encaraes conserva a la façana l'escut fran-quista.Una àliga preconstitucional iel jou i les fletxes, emblema de laFalange, presideixen l'edifici delCentre Cultural dels Exèrcits situata la plaça de Tetuan. Però l’exem-ple més sagnant és el del carrerMarco Merenciano, dedicat a l'ho-me que va delatar el rector PessetAleixandre, paral·lel a l'avingudaque porta el nom d'aquest últim.

El Fòrum per la memòria del PaísValencià té previst lliurar a Rita Nar-berà un llistat de carrers amb nomsde persones lligades al règim i li exi-girà que els canvie. "Quan el Parla-ment Europeu ha condemant elfranquisme, ja toca que ho faça",afirma Amparo Salvador, vicepresi-denta del Fòrum. I insisteix: "Comés possible que encara hi ha haja uncarrer que es diga Marco Merencia-no, quan aquesta persona va dela-tar el rector Pesset Aleixandre i perculpa seua el van afusellar?"

La simbologia franquista perviu a molts indrets del País Valencià

COMARQUES FEIXISME EL PP MANTÉ LA NOMENCLATURA I ELS SÍMBOLS DEL RÈGIM

Bust retirat. Catarroja ha retirat el darrer bust del dictador que romania al País Valencià

Aplicar la limitada llei derecuperació de lamemòria històrica seràforça complicat: desenesde casos inunden elterritori valencià amb laconnivència i protecciódels alcaldes del PartitPopular

ENTREVISTA14 L’Avanç Informació, 13 d’octubre de 2006

XAVIER MARTÍNEZ VALÈNCIA

Què és el Festival INQUIET ?Inquiet 2006 és la segona edició del

Festival de Cinema en la nostra llen-gua. Comença concretament el 16d'octubre i finalitza al 28 del mateixmes. El Festival Inquiet, és el primerfestival per a la promoció de la cre-ació en valencià en totes les seuesvarietats. És un festival nou i inquietque naix amb la vocació d'estimularno només una incipient indústria au-diovisual sinó també una cultura co-muna. Un audiovisual tal com es veui es produeix en la realitat més enllàde gèneres i formats. L'Inquiet ésplural, mesclat, ric en contrastos i enmatisos com ho són la nostra llenguai el nostre cinema. Per això és un fes-tival de ficció, de documentals, decurtmetratges, de llargmetratges oanimació en cinema o en vídeo, declips. Allò que ens interessa és el quecontem, com ho contem, per a quèho contem.

Com va sortir la idea de realitzarufestival d'aquestes caracterís-ques? La idea es va parir entre amics. Ar-tur i jo ho proposarem mig en bro-ma mig seriosament en un sopar. Apartir d'aquell moment ens posaremen marxa i una volta proposat al nos-tre equip de col·legues la cosa vaanar agafant forma fins a esdevindreInquiet 05. Pensàvem que era horade que el nostre país es fera sentir enveu pròpia i que millor llenguatgecom el del cinema per a fer-se escol-tar.

Com s'organitza l'INQUIET ?El Festival compta amb diversos de-partaments: viatges i protocol,premsa, màrqueting i disseny, cine-ma, coordinació i direcció. Sensedubte, som un equip ben compene-trat que tracta d'implicar-se al mà-xim en les tasques que du a terme.Clar està, de vegades les fronteressón massa difoses. Des d'un primermoment el departament de cinemas'encarrega de seleccionar les pel·lí-cules que aniran a concurs i a partird'aquesta matèria prima, el produc-te audiovisual, tot ve rodat. No hemd'oblidar que el paper de la gent demàrqueting i publicitat és clau tirarendavant, doncs la imatge corpora-

tiva de L'Inquiet se'ns vital com a car-ta de presentació al nostre públic.

Quant costa montar un festival així? Quan de temps porteu preparant-lo ? Quanta gent treballa en l'en-granatge de l'INQUIET ?El pressupost amb el que anem fentaquest any és de vora 55.000 euros.En comparació amb altres festivalsde cinema això no és res, però labona administració dels que dispo-sem ens permet fer les coses ambcerta dignitat, almenys des de febrerestem organitzant el festival i a me-sura que s'acosta la data el treball es-devé més i més intensiu. La fàbricade la Llum és el nom de l'entitat a laqual forma part tota la gent que tre-balla al festival. En total som 16 per-sones treballant sense parar.

Quines seccions hi trobarem en-

guany ? A diferència d'edició passada, la se-gona edició d'Inquiet estarà forma-da per cinc seccions, dos més que enel passat any, en les quals es podràgaudir des de els millors llargme-tratges en la nostra llengua fins alsmillors productes audiovisuals ela-borats pels més menuts. La SeccióOficial Inquiet 2006 s'adreça en elsseus diferents apartats als directorsi directores de curtmetratges i llarg-metratges de qualsevol format au-diovisual de ficció o documental queempren qualsevol varietat del catalài del valencià en les seues obres au-diovisuals. Una de les seccions mésoriginals del Festival serà la SeccióInquieta, que amb el patrocini de laFundació Sambori, serà la platafor-ma per a les produccions dels mésmenuts. Per últim, l'altra secció querepetirà de 2005 serà la Secció Mos-

tra, protagonitzada per VenturaPons. Les principals novetats, res-pecte a la primera edició, seran dos.D'una banda, la Secció Clip 2006,amb el patrocini de la Universitat deValència i la Universitat Politècnicade València, que servirà per establiruna plataforma per a promoure elsvideoclips fets en la nostra llengua.Per altra banda, a la Secció Free In-quiet, tal vegada la més novedosa illiure, tindran cabuda les propostesmés arriscades, inquietants i agosa-rades

Quans autors participEn en aques-ta edició ? En la secció oficial trobem a SigfridMonleón amb la pel·lícula La Bici-cleta o a Silvia Munt amb Coses quepassen. La veritat és que hi ha un fumde bons directors i directores perdescobrir.

Quins premis atorgareu ? El millor llarmetratge de la secció ofi-cial serà premiat amb 4000 euros.El millor documental amb 2000 eu-ros i el curtmetratge serà guardonatamb 1000 euros. Per altra banda elpremi Universitat serà de 1000 eu-ros, el d'Institut 800 i el d'Escola 600euros. Per últim el millor videocliptindrà una recompensa de 1000 eu-ros.

Heu realitzat presentacions de lesbases del concurs arreu dels PaïsosCatalans. Quina recepció ha tingutel festival fora del País Valencià ? A Perpinyà concretament els va sor-prendre bastant. Però a Catalunya ia Mallorca la recepció fou molt aco-llidora.

Quines novetats trobarem enguanyrespecte a la primera edició ? Doncs hem ampliat les seus de pro-jecció. A l'IVAM, la filmoteca i lesUniversitats també es podrà gaudirde les pel·lícules triades del festival.A més a més el dia 20 d'octubre peral nit en la sala Cormoran hi tindràlloc el guardó al millor clip i els con-certs dels grups Aspencat i La Tro-ba Kung-Fú. El més freak de desta-car és l'event del 25 d'octubre a lapiscina coberta de Picassent. Allí esprojectaran les pel.lis de la secciófree. Tots banyador posat i a l'aiguaa gaudir del bon cinema.

Per què heu decidit triar VenturaPons enguany per dedicar-li unamostra ? Perque creguem que és un referentdel nostre cinema. El director és undels autors cinematogràfics espan-yols més reconeguts, tant dins comfora de les nostres fronteres. L'e-lecció de Ventura Pons per part d'In-quiet per esta mostra a València, estàlligada a les fortes coincidències en-tre la idiosincràsia del festival i la deldirector. Un Ventura Pons que s'hacaracteritzat per la normalització delcinema en català dins dels cinema es-panyol, la seua vessant transforma-dora de la realitat i la seua vincula-ció a la realitat social i cultural en totl'àmbit lingüístic. Películ·les com"Ocaña, retrat intermitent" (1978) laseua opera prima i amb la que va ob-tindre el premi es-

FRANCESC FELIPEDIRECTOR DEL FESTIVAL DE CINEMA INQUIET“EL FESTIVAL INQUIET ÉS PLURAL, MESCLAT I RIC EN

MATISOS I CONTRASTOS COM LA NOSTRA LLENGUA

EL PRESSUPOST AMB EL QUE ANEM FENT L’EDICIÓ D’ENGUANY ÉS DE VORA 55.000EUROS. EN COMPARACIÓ AMB ALTRES FESTIVALS DE CINEMA, AIXÒ NO ÉS RES !

“Per segon any consecutiu, per aquestes dates arriba el Festival de Cinema en Valencià “Inquiet, amb un munt de propostes audiovisuals. Unfestival que s'ha ampliat en 8 seus repartides entre Picassent i València i que estarà actiu des del 16 d'octubre fins al 16 de novembre amb 12premis i més de 108 obres presentades. Enguany, entre molts altres, destaca la mostra dedicada a Ventura Pons amb més de 18 films.

Francesc Felipe, Vicent Partal, Ernest Benach, Pepa Ferrer i Miquel Gil Presentació a Barcelona X.M.

pecial de qualitat del ministeri decultura, o les guardonades "AmicAmat" (1998), "Anita no perd el tren"(2000) seran algunes de les obresque es podran veure. Ventura Ponss'ha caracteritzat durant els últimsanys per l'adaptació de textos lite-raris de Quim Monzó, Lluís-AntonBaulenas, Josep M. Benet i Jornet oSergi Belbel; al igual que per la cre-ació de documentals.

Sembla que enguany l'INQUIETtindrà més llocs on gaudir-se. On tro-barem la programació inquieta ?La programació es pot consultar ala pàgina web: www.inquiet.org. Allíes troba tota la informació per a qual-sevol persona interessada en el fes-tival.

Quanta gent va passar l'any passat

per les butaques del festival ? Qui-nes previsions teniu enguany ?L'any passat tinguérem la visita de12.000 escolars, sense contar la res-ta d'assistents. Aquest any esperemque vinga més gent si cap i fer-nosmés ressò.

Amb quins recolzaments conteu ?Doncs la llista és llarga: L'Ajunta-ment de Picassent, de la Universitatde València, la Universitat Politèc-nica de València, de la Universitatd'Alacant i d'Escola Valenciana. Ins-titucions com Generalitat de Cata-lunya i Generalitat Valenciana, Te-levisió Valenciana, Televisió de Ca-talunya, Institut Valencià de la Ci-nematografia, IVAM, L'AcadèmiaValenciana de la Llengua, la Funda-ció Sambori És possible el futur d'un festival de

cinema en català al País Valenciàsense el recolzament de les insti-tucions ? Doncs no, cal conscienciar a totsque s'ha de cuidar, mimar i mante-nir tota la nostra cultura. Cal creu-re en el cinema, en la cultura, enl'educació i en la societat i sobretoten el valencià.

Quins objectius us marqueu per alspropers anys ?De moment continuar existint. Vo-lem seguir fomentar la participaciód'escoles, d'estudiants d'Instituts,d'universitats, de tallers d'audiovi-suals en la creació de curtmetratgesen valencià des de la perspectivad'una cultura audiovisual oberta id'un ús més extensiu de la llenguacomuna.

15ENTREVISTAL’Avanç Informació, 13 d’octubre de 2006

EL DIRECTOR VENTURA PONS HA NORMALITZAT EL CINEMA EN CATALÀ AL SI DEL CINEMA ESPANYOL

“

Francesc Felipe director del Festival Inquiet de cinema en valencià responent els periodistes X.M.

COMARQUES16 L’Avanç Informació, 13 d’octubre de 2006

REDACCIÓ VALÈNCIA

D'un costat hi hagué el bloc delsmembres de la Comissió 9 d'Octu-bre, format pels partits d'esquerra,nacionalistes i verds, així comcol·lectius com Acció Cultural, Es-cola Valenciana o Xúquer Viu, quees convertí en un crit per la unitatd'acció front el PP de cara a leseleccions de 2007, arribant a inte-rrompre els parlaments dels polí-tics amb crits d'unitat. Milers depersones vingudes d’arreu el PaísValencià li exigiren als partits polí-tics un pacte que permeta un can-vi a la Generalitat.

Com tots els anys, el bloc inde-pendentista va ser qui més gentjove va c onvocar. Maulets va rea-litzar diferents accions al llarg de lamanifestació, entre elles una des-penjada de pancarta amb el lema:

Joves sense sostre, Joves en lluita;encartellaren i pintaren bancs,in-mobiliàries com Lubasa o Llanera irealitzaren accions simbòliques aLa Caixa i Bancaixa, simbolitzantcom ofeguen els grans bancs a lesjoves que volen emancipar-se.

Abans de cloure la manifestaciócelebraren el seu tradicional actepolític volent deixar clar la di-ferència de plantejaments exis-tents entre l'equerra independen-tista i les forces politiques institu-cionals. Es plantejà la necessitatd'enderrocar el sistema capitalistaper poder construir “els Països Ca-talans que volem: lliures, senseclasses, antipatriarcals i solidaris”.A més a més, es manifestà la vo-luntat d'avançar cap a la construc-ció de la unitat popular i s'encoratjàa les assistents a engrandir el pro-jecte de l'esquerra independentis-

ta i a les joves a formar part i parti-cipar de l'organització juvenil d'a-questa.

Endavant i CAJEI participarende la marxa amb un bloc conjunt decontingut netament independen-tista, socialista i antipatriarcal. Ellema triat fou “Amb la unitat po-pular cap a la independència i el so-cialisme”. Segons el manifest comúfet públic dies abans aquest 9 d’Oc-tubre Endavant i CAJEI remarca-ven que ”Cal que l'Esquerra Inde-pendentista endegue els seus es-forços per construir un contrapo-der popular fort i cohesionat. Ne-cessitem construir totes i tots ple-gats la unitat popular, com a primerpas per alliberar els Països Cata-lans, per erradicar la precarietat,per socialitzar la propietat i la ri-quesa, per enderrocar el patriar-cat.”

Unitat, unitat!99 DD’’OOCCTTUUBBRREE UNA DIADA DE CARA AL 2007

Milers de persones es manifestaren pels carrers de València el passat 9 d'octubre, en el què ha estat la manifestació mésgran de la diada dels valencians dels darrers anys, marcada en l’àmbit de les organitzacions institucionals pels crits d’unitat

17COMARQUES L’Avanç Informació, 13 d’octubre de 2006

REDACCIÓ VALÈNCIA

La gent d'Espai País Valencià ha en-gegat una iniciativa ciutadana perpressionar les forces d'esquerra i na-cionalistes perquè signen d'una vol-ta el pacte per al 2007. Es tracta d'unmanifest col·lectiu i una campanyade mails en cadena que se suma a lacadena d'sms encetada fa uns diesper Escola Valenciana, Acció Cultu-ral, Valencians pel Canvi i XúquerViu.Davant de l'actual conjuntura, un

nou manifest reclama a les forcespolítiques d'esquerres i nacionalis-tes que arriben a un acord per cons-tituir una candidatura unitària. El

manifest porta per títol "Si no ara,quan? Manifest generacional contrala resignació" i s'adreça a aquellespersones que quan s'aprovà l'Esta-tut de 1982 eren, encara, menorsd'edat. La intenció es visibilitzar unageneració de valencians i valencia-nes que s'ha compromés amb el Paísi que, ara, demana responsabilitat ivisió de País a les forces polítiques.El manifest es pot consultar, i signar,a la web www.sinoaraquan.net. Lamateixa web convida a difondre elmanifest i a realitzar altres accionsde pressió als partits, partint de lapremissa que, en l'actual context,tota pressió serà poca.

EMILI OLMOS VALÈNCIA

El passat 30 de setembre tinguélloc a Castelló una mani organitza-da per la Plataforma contra els abo-cadors de residus tòxics i perillo-sos de la Salzedella, les Coves deVinromà i Fanzara. L'acte de caràc-ter reivindicatiu i festiu aplegà a 5milers de persones vingudes de lescomarques septentrionals i occi-dentals del País Valencià a part delsuport que donà la capital de la Pla-na. La mani recorregué els carrerscèntrics de la ciutat un dissabte devesprada en un moment que el cen-tre neuràlgic de Castelló estava plede gent. L'abundància de pancar-tes i cartells “Ni tòxics ni perillo-sos” va fer que el públic recone-guera fàcilment el motiu de la mani.Eslògans de l'estil: l'abocador a Ma-rina d'Or, no volem cap abocador al'interior, es repetiren sense des-cans fins a la plaça de Maria Agus-tina. També cal ressaltar que al'eslògan Agua para todos que pre-sideix l'edifici de la Diputació, laplataforma elaborà un altre de con-tinuació que deia: Y residuos paraunos pocos. L'acte va ser recolzatper partits polítics com ara el Bloc,Esquerra Unida i Esquerra Repu-blicana del País Valencià. També

per entitats com Greenpeace i al-tres.

La plataforma valorà molt posi-tivament la mani, una de les mésnombroses de la història de Caste-lló de la Plana. També ens ha indi-cat que ha tingut repercussions im-portants com la moció de censuraque ha presentat el PSPV a Les Co-

ves. En aquest ajuntament gover-na el PP amb tan sols un regidor demés per damunt de l'oposició. ElPSPV aconseguí convéncer a unregidor del PP i en el ple es rebut-jaren els 3 abocadors i es demanàla retirada de l'expedient de l'abo-cador de Les Coves. Sembla que arava de veres.

ACCIÓ A LES PORTES DE L’AJUNTAMENT DE VALÈNCIA

Les comarques del nord contra els residus tòxics

WEB DE MOMENT, UNES 300 SIGNATURES

Manifest jove per launitat de cara a leseleccions de 2007

COMARQUES18 L’Avanç Informació, 13 d’octubre de 2006

LLUÍS ADELL VALÈNCIA

València s’està convertint en la ca-pital estatal del nacionalsocialisme.Una situació denunciada fins i totper la COPE i el diari El Mundo, quenecessiten tota l’extrema dretadins del PP perquè les hosts de Ma-riano Rajoy i de Camps es mantin-guen prop de les institucions. Si béEU va alertar de la celebració d’unconcert nazi a València el passatmes d’agost, el PSPV no es pro-nuncia ni la policia posa fre a lesmúltiples agressions i atacs perpe-trats pels feixistes, que han trobata València el lloc ideal per realitzarles seues activitats sense cap tipusd’impediment.

Només detencions puntuals comles efectuades el passat diumenge8 d’octubre a València, en què ungrup de 12 ultres van ser enxam-pats pràcticament amb les mans enla massa després d’una baralla noc-turna, trenquen la tònica d’una po-lítica marcada per la impunitat ambquè actuen aquests grupúscles alPaís Valencià.

Molts dels detinguts en aquellatrifulca pertanyen al partit neona-zi Alianza Nacional. Precisament,els neonazis valencians van orga-nitzar el passat divendres 29 de se-tembre un dels seus actes més im-portants en els darrers anys a la ca-pital de l’horta, al modern hotel Sil-ken de l’Avinguda del Port. Hi anàla plana major del neonazismehispà: Pedro Varela, propietari dela llibreria Europa, l’editor JuanAntonio Llopart, responsable deEdiciones Nueva República i mem-bre del Movimiento Social Republi-cano (MSR) i Antonio Vicedo, expresident del Centro de Estudis In-doeuropeos, desarticulat ara fa dosanys pel seu caràcter paramilitar iper promoure la discriminació ra-cial i fer apologia del genocidi.

Entre els organitzadors hi haviael portal neonazi NuevaOrden(www.nuevorden.net), un delsprincipals difusors de les tesis ra-cialistes en llengua espanyola i elpartit Alianza Nacional (AN), queja organit zà el passat 1 de maig unaconcentració a València on s’exhi-biren símbols racistes i que reunískinheads de tot l’Estat.

Alianza Nacional, amb seu al ca-rrer Tres Creus de la capital, te com

a principis Espanya i la raça, i es de-fineix com nacionalista social iidentitari, declarant obertament noreconèixer “com ciutadans ni es-panyols a tota aquella gent que notinga la nostra sang ni siga de lanostra raça”. El partit aglutina lamajor part dels joves skinheads ne-onazis valencians, que ja van feracte de presència a la darrera con-centració del mes d’agost contra elsatacs al Líban, i que, segons diver-ses fonts, són els responsables de

les darreres agressions com les quevan patir els assistents a un concertfa dos dissabtes a la sala Mogambo.

Els líders d’Alianza Nacional, Pe-dro Pablo Peña i Iñigo Perez de He-rrasti, es troben empresonats perun delicte de terrorisme per pre-tendre atemptar contra familiarsde presos d’ETA. Aquests perso-natges tingueren veu a la con-ferència a través d’Antonio Vicedo.

Malgrat el caràcter racista ixenòfob de l’acte, el delegat del Go-vern Antoni Bernabé optà per per-metre’l ignorant les queixes del mo-viment antifeixista i de la comuni-tat jueva, que a més a més adverti-ren de la possibilitat de futuresagressions ultres, fet que va com-firmar-se dues setmanes desprésde la conferència amb els incidentsque van produïr la detenció dels 12neonazis.

12 d’OctubreJunt amb Alianza Nacional però fu-gint com de la pesta de l’etiqueta“neonazi” hi ha el partit de l’em-presari J.L Roberto, España 2000,que la setmana passada va celebrar

la segona manifestació del 12 d’oc-tubre sota el lema “Orgulloso de serespañol; ama tus colores, defiendetu nación”, amb tota la parafernà-lia habitual amb què aquest perso-natge sol vestir les seues aparicionspúbliques. La importància d’aquesttipus de manifestacions no és el seulimitat nombre d’assistents, sinóque s’estan convertint en un delsactes més importants del calenda-ri espanyolista.

La jornada va concloure’s ambun concert a la sala Ku-Manisesdels grups neonazis Disciplina Na-cional (Barcelona), Invicta (Astu-ries) i els alemanys Nahkampf, in-serts a l’escena musical conegudacom RAC (rock anticomunista) oWhite Power Music (música del po-der blanc), tal i com els anuncien ala distribuidora nordamericanawww.condemnedrecords.com. Unapresència que contrasta una voltamés amb els intents de la formacióque lidera J.L. Roberto per deslli-gar-se de l’estigma nacional-socia-lista.

Mal avinguts

Les relacions entre Alianza Nacio-nal i España 2000 no són precisa-ment bones. AN va emetre recent-ment una nota a tots els seus mili-tants prohibint qualsevol partici-pació als actes d’España 2000 sotaamenaça d’expulsió, i en especial ala manifestació del 12 d’octubre. Lavinculació amb la prostitució a tra-vés de l’Asociación Nacional deEmpresarios de Locales de Alterne(ANELA) i els constants serveisd’immigrants que tant Levantina deSeguridad com la mateixa ANELAsol·liciten, provoquen les crítiquesdels qui veuen en els negocis de Ro-berto una porta oberta a la immi-gració que ell mateix predica com-batre, així com un atac als valorsque els ultradretans diuen defen-sar.

Les contradiccions de Robertoarriben al punt que mentre que desd’España 2000 combat el matrimo-ni homosexual i els drets dels ho-mosexuals i lesbianes, la revistaOcio Nocturno que edita ANELAcompta amb la col·laboració delcol·lectiu Lambda.

A tot això cal afegir les tradicio-nals diferències dins del camp ano-menat “patriota espanyol” entre elsfalangistes i els neonazis front elspartits que tracten de trencar ambun passat que els estigmatitza,practicant l’anomenada “autono-mia històrica”, que consisteix aabandonar -amb major o menor for-tuna- símbols i estètiques conside-rats desfasats i adoptar un discurssemblant al d’altres formacions eu-ropees com el Front Nacional de LePen, l’Alternativa Social de la nétade Mussolini o el Partit de la Lli-bertat austríac.

El creixent protagonisme queestà agafant Alianza Nacional alsmitjans de comunicació valencianstensa encara més la relació entreambdúes formacions, que compe-teixen per captar unes bases so-cials en part coincidents sobretotentre la joventut interessada pelmón “patriòtic”.

Després del comunicat d’ANcontra els actes de J.L. Roberto unadministrador del fòrum d’España2000 va replicar comunicant queels militants d’AN serien expulsatsde qualsevol acte de la formació“per les bones o per les males” i quetot membre del partit que col·labo-rés o simpatitzés amb ells seria “do-nat de baixa”. Amb missatges com“ells van ser els primers en publici-tar-ho a la seua web fa mesos in-sultant España 2000”, s’afirma que“la gent d’AN no té res a veure ambells”, que “independentment d’aixòla seua activitat és delictiva icontrària al patriotisme”, i que“quan més lluny determinats de-linqüents, millor”.

València està esdevenint lacapital estatal del neonazisme

IMPUNITAT ALIANZA NACIONAL PARTICIPA EN UNA CONFERÈNCIA

El passat diumenge 8 d’octubre las policiava detindre 12 ultrespropers a AlianzaNacional

Conferència. Pedro Pablo Peña, advocat i secretari general d’Alianza Nacional

Setmanes abansdelegació de governva permetre lacelebració d’unaconferència neonazi

Delegació de Governdeixa passar la celebraciód’actes i concerts nazissense posar fre a lesmúltiples agressions iatacs perpetrats durantles darreres setmanespels feixistes

WWW.ALIANZANACIONAL.ORG

19COMARQUES L’Avanç Informació, 13 d’octubre de 2006

REDACCIÓ VALÈNCIA

El portaveu municipal d’EU, Mi-guel Ángel Martín ha informat quedes del grup municipal es van atraslladar al seu grup parlamenta-ri un paquet d’esmenes perquè elgovern tinga en compte els inte-ressos de Sagunt en els PGE de2007.

El Grup Municipal de EsquerraUnida igual que en anys anteriors,ha preparat una sèrie d’esmenesals pressupostos generals de l’Es-tat, que seran defensades per ladiputada valenciana Isaura Nava-rro. L’objectiu de les esmenes és

corregir els desequilibris apare-guts en l’esborrany de pressupos-tos i que afecten a aquesta ciutat.La intervenció d’EU pot ser deci-siva, segons Miguel Angel Martín,ja que gràcies a les accions d’EUel passat any es va aconseguir unmilió d’euros per al patrimonihistòric i industrial.

Segons el parer d’EU, l’esbo-rrany dels pressupostos del 2007,deixa moltes qüestions de com-petència estatal en l’aire, aixídoncs, les esmenes d’EU Aniranencaminades a corregir aquestasituació en tres línies fonamen-tals: Infraestructures; Patrimoni iMedi ambient. Respecte a les in-fraestructures es donarà prioritata la millora paisatgística de l’en-trada al Port i la xarxa de saneja-ment d’Almarda.Segons el parerd’EU, aquestes són qüestions bà-siques per a Sagunt, a les qualss’espera tenir el suport del grupsocialista i del grup popular en lescorts generals.

REDACCIÓ VALÈNCIA

La controversia començà a principisd’estiu, en assabentar-se els veïns dela intenció, per part de l’ajuntament,de construir aparcaments en l’únicazona verda del barri, el parc ManuelGranero. Els arguments del consis-tori per a realitzar l’obra en aquestjardí era la necessitat de places d’a-parcament al barri de Russafa i l’aba-ratiment de l’obra, en fer-se en te-rreny municipal.

En un principi l’Associació deVeïns Russafa-Gran Via, no sols vaapostar per la construcció d’aquestparquing sino que, segons diferentsfonts, va ser l’autora de la proposta.Altra de les associacions, Gent deRussafa, també era favorable a laconstrucció d’aquesta infraestructu-ra, sempre que després es construi-

ra un jardí bioclimàtic.Per la seua banda, la Plataforma

per Russafa, organització majoritàriaal barri, es va oposar frontalment aaquesta iniciativa, desplegant unacampanya informativa i l’arreplegadad’alegacions contra el Plan RIVA, pertal de mantindre el parc. Segons fontsd’aquesta associació en menys detres mesos s’han aconseguit 2600 sig-natures d’alegacions de veïns que re-butgen el parquing al jardí de ManuelGranero. A més a més la Plataformava presentar a l’ajuntament alterna-tives per al problema de l’aparcamental barri, com ara la utilització delsvials del carrer Filipines per a la cons-trucció d’aquest equipament.

Però durant aquest últims mesosla principal lluita dels veïns i usuarisdel parc ha estat dirigida al canvi d’ac-titud de l’Associació de Veíns Russa-fa-Gran Via. Es dona la circunstànciaque un dels principals líders d’a-questa associació, Giovanni Donnini,va anar en el tercer lloc de les llistesd’EUPV a l’ajuntament de València.Tot i no eixir elegit, Donnini ocupa enl’actualitat una de les assessories deles què disposa aquest partit a l’ajun-tament. D’aquesta manera els veïnss’adreçaren a la regidora Mavi Gon-zález per informar-se de quina era lapostura dels seu partit en aquestaqüestió. González els va oferir el su-port d’EUPV, el compromís d’oposi-ció al parquing i la mediació davant

l’assessor per tal que canviara d’acti-tud.

En un primer moment tots els in-tents per part de la regidora no vanobtindre cap resultat, per la qual cosaels veïns decidiren enviar una queixaa la seu d’Esquerra Unida.

Donat que Donninni és membred’Esquerra i País mentre que la regi-dora ho és del PCE, els veïns decidi-ren pressionar a destacats membresd’aquesta corrent política davant laimposibilitat de González de donar uncolp d’atenció a un assessor que per-tany a altra sensibilitat dins del par-tit i sobre el qual la regidora no té cappoder.

Finalment, tot plegat ha fet queaquesta associació es replantege laseua actitud i defense ara la conser-vació del parc en les actuals condi-cions si es vol fer el parquing, de-manda que faria inviable la construc-ció del mateix.

La situació actual es que el PlaRIVA encara no ha estat aprovat i pertant no compten amb pressupost,però segons denuncia la Plataformaper Russafa, cap la possibilitat que ac-tuacions com la de l’aparcament deManuel Granero s’aproven de mane-ra aillada en la Junta Local de Govern.Cal recordar que el barri de Russafaamb més de 30.000 habitants noméscompta amb aquest espai verd, queara l’ajuntament amenaça amb des-truir.

REDACCIÓ VALÈNCIA

El col·lectiu del BLOC de Barx il’executiva comarcal del partithan rebutjat l’oferiment formulatpel PSOE d’efectuar una moció decensura contra l’actual alcaldes-sa de Barx, la popular Maria Her-nandis. El BLOC ha fonamentat la seuaactitud en dos arguments. Peruna banda, la proximitat de leseleccions del 2007, amb la qualcosa el nou govern duraria moltpoc, i d’altra banda la mala expe-riència que va experimentar l’ex-calde de Barx i actual regidor delBLOC Evarist Donet quan gover-nava amb els socialistes. Les difi-cultats i l’oposició interna realit-zada pels mateixos regidors so-cialistes contra Donet va provo-car la seua dimissió com alcalde. Evarist Donet ha qualificat la si-tuació de Barx de molt crítica:“l’alcaldessa té dos expedientsoberts per infraccions urbanísti-ques, no convoca els plenaris enels terminis reglamentaris, enca-ra no ha presentat la proposta depressupostos i no ha ocupat el seu

escó a la Mancomunitat de la Sa-for”. Donet ha acusat a l’actual al-caldessa del Partit Popular de“mentir, manipular la informaciói crear una situació municipal si-milar a l’Alemanya dels anystreinta” Donet ha assenyalat que la situa-ció a Barx és molt greu però quela solució no passa per una mociode censura, perquè “la vida polí-tica a Barx necessita tranquil·li-tat i no mocions de censura cadalegislatura” Per la seua banda, Facund Puig,secretari comarcal del BLOC, hamanifestat que la millor eixida alconflicte polític en Barx són leseleccions. “El poble de Barx ha dedecidir en les urnes, d’ací a 8 me-sos, quin és el seu veredicte res-pecte al que ha passat en la pre-sent legislatura”. Puig també s’hamostrat contrari a la moció decensura proposada pel PSOE per-què “no s’han de repetir les ma-niobres desestabilitzadores utilit-zades durant tota la democràcia aBarx i hi ha una experìencia ne-gativa amb la col·laboració delPSOE de Barx”.

EUPV LA POSTURA DE L’ASSESSOR CONTRADIA LA DEL SEU PARTIT

Els veïns de Russafa forcen elcanvi d’actitud del assessor d’EU

LA SAFOR PSOE OFEREIX UN PACTE AL BLOC

El Bloc rebutja unamoció de censuradel PSOE a Barx

L’assessor d’EUPV imembre destacat del’Associació de VeïnsRussafa-Gran Via, matit-za ara la posició de l’en-titat i diu que si no esmanté el parc en lesmateixes condicionsactuals, s’oposaran a laconstrucció del par-quing.

Giovanni Donninni. En un principi el dirigent veïnal reclamava l’aparcament a tota costa ARXIU

ISAURA NAVARRO PRESENTARÀ ESMENES ALS PGE

EU diu que defensaràels interessos deSagunt a les Corts

EU va abandonar l’equipde govern davant la iniciativa del PSOE i Bloc de privatitzar el servei d’aigües

21ECONOMIA L’Avanç Informació, 13 d’octubre de 2006

JOAN PALOMÉS

El serial d’Endesa continua deixantperplexos els ciutadans comuns queno entenen gaire bé aquestes manio-bres orquestrals en què participen elspolítics locals i els comunitaris, com-panyies constructores, el pèrfid jocde la Borsa, brokers sense escrúpols,Brussel·les, multinacionals diverses,analistes financers, mitjans de co-municació, presidents traïts i traidorsi, sobretot el ‘sex appeal’ del poder.El que es desprèn de tot plegat, però,és la importància estratègica de dis-posar del control energètic enaquests temps que corren i el mirat-ge europeu ancorat encara en estric-tes interessos estatals. Els anomenats“campions nacionals” europeus -laitaliana ENEL, l’alemanya E.ON, lafrancesa Gaz-Suez France...- conti-nuaran protegits i blindats pels seusrespectius estats. Exactament com elque ha passat amb la ‘joia de la coro-na’ energètica espanyola, Endesa.Fins i tot, el Govern espanyol estu-diarà una reforma de l’actual norma-tiva per tal de dificultar les adquisi-

cions per part de les empreses fora-nes.

Quan al setembre de l’any passatGas Natural va llançar l’OPA hostilcontra Endesa, les divisions que vaprovocar entre la classe política,econòmica i periodística van com-mocionar el país. “El capitán catalánamenaza la energía española”, es lle-gia en els titolars d’alguns diaris. Me-sos després, al febrer d’aquest any,l’alemanya E.On millorava conside-rablement la proposta de Gas Natu-ral i amenaçava aquell concepte quesorgiria en aquells dies de crear un“camió nacional”. Ja aleshores, José

Manuel Entrecanales, diuen que pro-per al PSOE i a PRISA, va ser cridatper José Luís Rodríguez Zapatero perintentar aturar el gegant alemany,juntament amb Gas Natural, però lesconverses no van quallar.

Des de llavors, el panoramaenergètic i els seus principals prota-gonistes s’ha reconfigurat considera-blement amb el seu respectiu ball dexifres.

Nou panorama energèticAixí, la recent compra d’un 10 percent d’Endesa per Acciona (famíliaEntrecanales), i amb pretensions

més que funfafes de quedar-se un24,9 per cent, obligarà els alemanysa millorar els 32 euros oferts per Ac-ciona. L’anunciada fusió d’Unión Fe-nosa i Iberdrola, aquesta en una si-tuació accionarial força dèbil, auspi-ciada pel propietari de la constructo-ra ACS, Florentino Pérez, podria ofe-rir un espai a la destronada Gas Na-tural. La unió de la segona i la terce-ra elèctriques espanyoles, més gasnatural, podria apropar-se al “campiónacional”, en el cas que Endesa fos fi-nalment absorbida per E.On.L’energia amb què Gas Natural vairrompre al camp de joc s’ha esvaït.

La jugada semblava rodona: la com-pra d’Endesa per Gas NAtural hauriapermès a la gasista una bona porcióde la distribució elèctrica que, junta-ment amb una fusió amb Repsol YPF-i potser Agbar- hauria proporcionata La Caixa, accionista principal de to-tes elles, un ascens a la Primera Divi-sió global.Però, qui guanya en tot aquest enre-nou? Fàcil: tots hi guanyen. La famí-lia Entrecanales, ja es queden Ende-sa, ja venguen les seues accions, s’em-porta una bona morterada, similar ala que es va endur amb Vodafone. Sivengués ara les accions comprades lasetmana passada, els beneficis seriensuperiors a 300 milions d’euros. Enuna setmana. El president d’Endesa,Manuel Pizarro, només dos diesabans de l’OPA de Gas Natural, vaaugmentar la seua participació enl’empresa. Si vengués avui la seuapart, obtindria gairebé 2 milions d’eu-ros de guanys. Florentino Pérez, pre-sident d’ACS, ha augmentat la seuaparticipació en l’empresa i la darreracompra d’accions ha estat el passat11 de setembre. Els seus beneficis,amb aquests moviments borsaris, po-den ser de més de 100 milions d’eu-ros. En pocs dies i sense moure undit. La família March -doncs sí, la ma-teixa...- es pot embutzacar uns 700milions d’euros per les seues accionsd’ACS. Especulació, informació pri-vilegiada... A més, els índexs de l’I-BEX estan en màxims històrics i els‘taurons’ es freguen les mans.

Un grapat de milionaris treu partit de la compra d’Endesa

ECONOMIAENERGIA LA FAMÍLIA ENTRECANALES ENTRA EN ACCIÓ

President d’Entrecanales.

La premsa alemanyaacusa el Govern deZapatero de ser darrerede la maniobrad’Acciona i la mateixacanllecera Merkel s’hasentit “traïda”

MUGROMAN GUANYA EL BIMROCKlEl passat dissabte 30 de setembre tingué lloc a Bon-repòs i Mirambell la final del primer concurs de músicaen valencià "BiMRock" en la que participaren els se-güents grups: Mugroman (Xixona), Verdcel (Alcoi), Dè-neu (Elx), The Garrophones (Sueca) i Caminar de Cro-manyó (Godella), acompanyats del grup local La collad'Emili, que actuava com a convidat.El concert tingué lloc en un ambient molt animat, co-mençant pels de Xixona, fins a acabar amb el grup local. Elpúblic es mostrà implicat en la festa i comentà que fou unabona iniciativa que valdria la pena repetir.Finalment i després d'una llarga deliberació, el jurat deci-dí concedir el premi al grup de Xixona "Mugroman". Moltcomentat fou el fet, per part del jurat i també del públic,l'alt nivell musical presentat per tots els grups que actura-ren, això si, cadascú dins del seu estil, cosa que li donà unagran diversitat i riquesa al concurs.

L’Avanç Informació, 13 d’octubre de 2006

REDACCIÓ

L’alfabet és el conjunt de signes ambels quals escrivim els idiomes. Ambel nou treball Alfabets de futur elcantant vol inventar nous alfabetspel futur, amb la intenció d’esborrarels llenguatges caducs que han per-dut capacitat d’expressió i acció. AAlfabets de futur continua la líniadel so acústic de Barricades de pa-per i es manté la filosofia d’arranjarles cançons en funció del que cadas-cuna d’elles demana, sense forçar-les en cap moment cap a camins ar-tificiosos. La matèria primera sónbones cançons, que es respecten iconsideren com a ens autònoms.Amb el nou disc Feliu Ventura recu-pera l’antiga manera de fer cançonsamb llenguatges nous: així, al nou

disc s’hi troben els estils més diver-sos, tot i que és un treball menyseclèctic que Barricades de paper. Enel terreny de les influències, FeliuVentura asegura que “la veritat ésque parlar de referents músicals enel 2006 és absurd tenint en compteque vivim en la era de la sobrepro-ducció i la sobreinformació i que totinflueix, fins i tot el que no vols es-coltar”. Tot i això, Ventura ha sapi-gut traçar fàcilment un pont clar en-tre l’arrel saxona (amb noms comNorah Jones, Ben Harper o Anni diFranco) i la mediterrània.El nou disc s’ha enregistrat a Porre-ra (Tarragona) amb un menut estudiportable, buscant la màxima qualitatde so amb la mínima infraestructura,sempre amb la intenció de prioritzarla sinceritat sobre l’estètica. L’estudi

s’ha instal·lat durant els mesos d’es-tiu de 2006 a un espai cedit genero-sament per Lluís Llach, que ha parti-cipat també en tres de les cançons:“El pes d’un somriure”, “Habitar-te” i“Alacant (per interior)”. Les mesclesi la masterització s’han fet a l’estudide Terrassa “Temps Record” encol·laboració amb Pep Roig a finalsd’estiu de 2006. El disc també hacomptat amb les col·laboracions mu-sicals de Àgata Casas de Dijous Pae-lla i Safànoria a la veu, Lluís Llach ales veus i pianos, Marcos Ubeda d’O-brint Pas al trombó i Miquel Gironèsd’Obrint Pas a la dolçaina, Miquel Gila les veus, Núria Lozano de La Ca-rrau a l’acordió diatònic.

+ info: www.feliuventura.com

FELIU VENTURA LLANÇA EL SEUNOU DISC ALFABETS DE FUTUR

EL CANTAUTOR XATIVÍ JA TÉ NOU DISC ALFABETS DE FUTUR ÉS EL NOU TREBALL DE FELIU VENTURA DESPRÉS DEL DISC AMB LLUÍS LLACH

L’Avanç Informació, 13 d’octubre de 2006 23

REDACCIÓ LA VALLDIGNA

Per què ha escollit el personatge deBella Lugosi per aquesta pel.licula?En un principi el projecte era fer undocumental, que resta inacabat, so-bre el personatge, es aleshores quanhem plantege tirar endavant el pro-jecte però com a història de ficció,coincidint amb el 50 aniversari de lamort de l'actor Bela Lugosi, i utilit-zant les seves últimes declaracions"... Jo soc el Compte Dràcula, el Reidels Vampirs, soc immortal ... "

Tenim entès que vostè roda amb ac-tors no professionals ?Si donades les mancances econòmi-ques a l'hora de produïr una pel·lí-cula, vaig optar per aquesta sol·lu-ció. Normalment son amics, en elsque mantinc un intens i bon contac-te, i per les històries que jo cree ivull contar, donem perfectament latalla.

En quins espais ha rodat les esce-nes de la pel.licula, i quins han es-tat el motius per escollir aquestsescenaris ?Els paratges formen part de la tra-ma, i s'han escollit per crear l'am-bient apropiat. Son llocs proper ami, que vull que formen part de leshistòries que conte. La major part aestat rodada al terme de Simat:"Font Tarda", façana del Monestir,Cementiri, carrers a la fosca, vistesgenerals. També hi han escenes ro-dades al terme de Tavernes: "Caste-llet" del Cami Reial, i imobiliaria a laplatja.

Ens ha cridat l'atenció la BSO, quil'ha composada ?Carles Estruch (el meu germà), quees compositor professional, profes-sor de Música a un institut a Barce-lona i membre de diferents orques-tres. Sol col·laborar en les BSO delsmeus treballs, però aquest cas, haestat una superació personal pertots dos, resultat de moltes hores de

conversa i treball; ens hem basat enuna tècnica particular que tenim,(composar sense veure abans lesimatges, basant-se exclusivamenten l'argument i les converses de tre-ball; per tal de que les imatges nocondicionen el treball musical).

Quins projectes de futur es planteja?En l'actualitat estic treballant en un

documental " José Escrihuela, pen-saments "; es tracta d'un familiarmeu autodidacta, que ha mort fapoc, i havia escrit llibres sobre filo-sofia. En l'ultima entrevista que enva concedir parla sobre els sueu es-crits i les seves vivències personals.El segon projecte en ment es unllargmetratge en el que pretenc feruna adaptació del relat de E.A. Poe "L'esfondrament de la casa Huser".

Te previst realitzar alguna produc-ció que parle de la situació actualque viu la Valldigna ?Actualment treballe conjuntamentde nou amb el meu germà CarlesEstruch, que te previst estrenar anova composició titulada " Per unaVall-digna ", en la propera Diada dela Valldigna (Març de 2007), i m'haencarregat la confecció de les imat-

ges visuals que acompanyaran lacomposició.

Ha sol·licitat ajuds institucionalsper tal de cobrir les despeses deproducció ?Per a mi aquest era un projecte am-biciós del que volia estar segur delresultat final, es per això que vaigesperar a que el producte hi estigue-ra acabat. Tenim pensat sol·licitarajudes a la Mancomunitat de la Vall-digna, i els Ajuntaments de Benifai-ró, Simat i Tavernes de la Valldigna.

+ info:http://belalugosipickfair5619hollywood.blogspot.com

SANTI ESTRUCHDIRECTOR DE CINEMA“

El jove director de cinema Valldignenc, Santi Estruch ha concedit una entrevista a l'Avanç, després d'haver estatseleccionada la seua darrera obra “Bela Lugosi,PICKFAIR 5619 Hollywood” al Festival de Sitges 06. L'obra rodadaprincipalment en Català, i enmarcada en paratges de la Valldigna, està protagonitzada per actors amateurs, i la BandaSonora composada pel jove compositor de Tavernes de La Valldigna i germà del director, Carles Estruch. La pel.liculaparticipa en la secció Secció Brigadoon [Sitges'06] i va ser projectada el passat dia 12 l'edifici "Miramar" de Sitges.

LA MAJOR PART DEL FILM ESTÀ RODAT A SIMAT, DELSPARATGES VOLIEM QUE FORMAREN PART DE LA TRAMA

Santi Estruch director de la pel·lícula “Bela Lugosi, Pickfair 5619 Hollywood”i el cartell del film estrenat en la present edició del festival de Sitges ARXIU

LES ÚLTIMES PARAULES DE BELA LUGOSI VAN SER: ... JO SOC ELCOMPTE DRÀCULA, EL REI DELS VAMPIRS, SOC IMMORTAL ...

“

24 L’Avanç Informació, 13 d’octubre de 2006

A DOS DE 30

Daniel aposta per definir la pilotavalenciana com un joc i no com unesport. Tot i que hi ha modalitatscom l’escala i corda i el raspall quees poden definir com a esport,aquest professor defensa la recu-peració de la pilota com a joc man-tenint altres modalitats com la ga-lotxa i les llargues i, proposa obser-var molt de prop l’experiència de lapilota basca per no cometre l’erra-da de perdre la riquesa de les mo-dalitats i la pèrdua del joc perguanyar un esport. Parlem ambDaniel Martos de la pilota als cen-tres educatius, a les aules deprimària i de secundària però tam-bé a les aules d’on ixen els futursmestres i professors de pilota.

Els futurs mestres aprenen a lesteues classes un joc i l’aplicaciódidàctica del mateix. Quines apli-cacions té la pilota a l’escola?La pilota té una important riquesamotriu i de tècnica. Aquesta rique-sa però es pot considerar semblanta la d’altres esports si no fos pertrets característics que té la pilotacom ara la història del joc en lanostra història, el lèxic i sobretotels valors que té la pilota i la im-portància d’ensenyar-los i mostrar-los a les aules, en centres educa-tius, el món de l’educació.La compensació en la pilota valen-ciana significa que els dos equipsque s’enfronten han d’estar igual-tats i per això mateix hi ha equipsque juguen dos jugadors contratres per compensar el nivell d’unequip. De vegades a un jugador seli limiten una sèrie de tocs percompensar o nivellar el jugador

contrari...i això és l’educació en va-lors que tenim com a conceptestransversals que hem d’aplicar ales nostres aules amb infants i ado-lescents.

Com està la situació de la pilotaa l’escola?Comença a treballar-se la pilotades d’un punt de vista científic. Hiha grups de treball a través delsCEFIRE’s sobre pilota valenciana.Això vol dir que hi ha professoratinteressat en investigar sobre pilo-ta valenciana en l’escola. També s’-han començat a plantejar investi-gacions com ara si s’està ensenyantals centres docents pilota i coms’està ensenyant i les raons per lesquals s’ensenya o no s’ensenya.Però dades reals tampoc hi ha. Lesdades són per llegir-les entre línies.El material sobre pilota: guants, di-dals o pilotes s’estan venent moltmés ara que fa cinc anys i això ensindica que augmenta l’interés peròdades no en tenim.El currículum de secundària al PaísValencià obliga l’ensenyament de lapilota valenciana a l’assignaturad’educació física. Tots els centresde nova construcció de primària isecundària estan obligats a tenirun minitrinquet a les novesinstal·lacions. La realitat però indi-ca que molt del professorat que had’impartir aquestes classes no sa-ben com impartir-les i d’altra ban-da, moltes de les noves instal·la-cions estan en pèssimes condi-cions.

En quin moment està el món de lapilota pel que fa al relleu genera-

cional tant en l’àmbit professio-nal com en l’àmbit d’afeccionat?Estem en un bon moment peròamb matisos. El fet que estiga alcurriculum, que es construisquentrinquets als centres educatius,que el professorat impartisca pilotaés molt positiu i en eixe sentits’està avançant molt. En l’àmbitamateur o afeccionat, cada cam-pionat bat records d’inscripcionsde clubs com ara cada campionatde galotxa augmenta de grups quecompetixen. Hi ha comissions fa-lleres que han incorporat poc a pocla recuperació de la pilota i aras’inscriuen en competicions.En el món professional hi ha un re-lleu generacional consolidat en lamodalitat d’escala i corda però noen altres modalitats. L’escala i cor-da s’està consolidant com la moda-litat reina i això de vegades impos-sibilita visibilitzar altres modalitats.

Què li falta i què li sobra a les ma-neres de promocionar la pilota?Li falta per exemple introduir lli-cenciats en Educació Física al mónde la pilota: ensenyant a escoles iinstituts, a escoles municipals depilota i entrenant els equips i elsprofessionals.D’altra banda falten estudis i inves-tigacions sobre les formes de recu-peració del joc. Tenim una gran lla-cuna i s’avança molt poc a poc, perposar un exemple, les darreres aju-des a la investigació en esportaprovades per la Conselleria hanestat sobre activitats nàutiques.El món afeccionat és la base i faltamés connexió entre la base i elmón professional.

Fa uns quants números enrere, si recordeu, vam estar es-crivint i reflexionant sobre la pilota valenciana. Ara feiatemps que volíem reprendre aquella secció que anomena-rem “ a quinzens” i que, amb la intenció de seguir la partidai avançar-la, reprenem amb el nom “a dos de 30”.A dos de 30 vol ser una nova secció del periòdic l’Avanç ontinga cabuda l’actualitat de l’esport amb aspectes didàcticsdel joc i tot allò que ens emociona quan juguem i mirempartides de pilota. El paper del públic, les travesses, lahistòria del joc, la participació de la dona, els valors de com-pensació i honradesa intrínsecs al joc, el caràcter popular,la importància motriu, la massa social preocupada per la pi-lota són entre d’altres aspectes que ens fan estimar un jocque volem defensar.

La pilota és un joc i representa ara mateix un element deresistència cultural contra la globalització. La quantitat demodalitats, el lèxic, la diversitat en la formació dels equips,la manca d’arbitratge, els contractes orals en les partides, elpatrimoni de certes instal·lacions fan d’aquest joc un refe-rent en quan a riquesa motriu i cultural.La tradició ha comportat una sèrie de trets sovint masclis-tes en el món de la pilota, la poca visibilització de les donesals trinquets n’és un exemple clar. La tradició però tambéens ha portat la compensació, la bonhomia i la honradesacom tres dels valors que han fet anomenar la pilota com un“joc de cavallers” on els jugadors mai poden renyir amb elscontraris i sempre s’han de saber repectar.

A dos de 30 trobareu un espai per la reflexió i l’opinió peròtambé un espai per les generalitats de la pilota, el segui-ment de l’actualitat i la difusió dels temes més socials rela-cionats amb el joc. Una secció a la qual ja està oberta la teuacol·laboració. Podeu escriure i suggerir temes, entrevistes,cròniques o cartes a la redacció del periòdic l’Avanç aixícom campionats i partides entre afeccionats. A dos de 30 éstambé el teu espai.

Per què pilota i no golf?

TEXT: DANIEL MARTOS, JOSEP PÉREZ, PAU SERRANO

“FALTA MÉS CONNEXIÓ ENTRE LABASE I EL MÓN PROFESSIONAL”Parlem amb Daniel Martos, nou col·laborador de l’Avanç, professor depilota valenciana i llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport

Sessiona del taller de pilota valenciana en l’edició de la Universitat d’estiu de l’horta 2006 (esquerra i dalt).

PROGRAMACIÓ RÀDIO I TELEVISIÓ

DILLUNS I DIMECRES

14.45. Para Taula. (Espai de Cuina)

15.00. L’Info.Primera Edició.Presenta: Lucía Calvo.

15.30. Programació de Vesprada.

18.00. L’Info. Primera Edició(Repetició)

18.25. L’Oratge.

19.00. Universitat Oberta. PresentaArtur Balaguer.

19.45. Casablanca. Presenta BlancaGras. (Espai de Cinema)

20.10. Les Músiques d’Info TV.Presenta Clara Esteve.

20.45. L’Info. L’Entrevista.

21.20. Para Taula. (Espai de Cuina)

21.30. L’Info. Presenta Juli Esteve.Inclou L’Infoesport amb M. Àlamo.

22.10. L’Oratge.

22.15. Tenim Paraula.

22.17. Animailades.

22.20. L’Info. (Anàlisi)

22.45. Veus Literàries.

23.15. L’Infoborsa.

23.20. Les Músiques d’Info TV

23.50. Especial.

00.30. L’Info (redifusió)

01.10. L’Info. L’Anàlisi (redifusió)

01.30 La Nit d’Info TV

DIMARTS I DIJOUS

14.45. Para Taula.

15.00. L’Info.Primera Edició.Presenta: Lucía Calvo.

15.30. Programació de Vesprada.

18.00. L’Info. Primera Edició. (R)

18.45. Especial.

19.30. L’Info. L’Anàlisi. (R)

20.00. Veus Literàries. (R)

20.30. Les Músiques d’Info TV. (R)

21.15. Para Taula. (R)

21.30. L’Info.

22.05. L’Oratge.

22.10. Tenim Paraula.

22.12. Animailades.

22.15. L’Info. (Anàlisi)

22.50. Els Debats d’Info TV alMicalet. Presenta Ignasi Munyoz.

23.15.Watts. (Videoclips).

23.45. Els Reportatges d’Info TV.

00.05. L’Info (Redifusió).

01.00. L’Info. L’Anàlisi. (Redifusió)

01.30 La Nit d’Info TV

DIVENDRES

14.45. Para Taula

15.00. L’Info.Primera Edició.Presenta: Lucía Calvo.

15.25. L'oratge.

15.30. Programació de Vesprada

18.00. L’Info. Primera Edició(Repetició)

18.30. Programació de Vesprada.

19.50. Meninfo TV. Presenta PauBlanco. (Espai d’Humor).

20.10. Els Debats d’Info TV. Des delTeatre El Micalet de València.

21.15. Para Taula.

21.30. L’Info. Presenta Juli Esteve.

22.10. Animailades.

22.15. Universitat Oberta.

23.00. Casablanca.

23.30. Infoborsa.

23.35. Les Músiques d’Info TV.

00.10. L’Info (Inclou L’Anàlisi) (R)

01.30 La Nit d’Info TV

DISSABTE

14.00. La Setmana. Infomigdia. (R)

16.00. Programació de Vesprada.

18.00. CasaBlanca. programa dedicata la informació cinematogràfica i al'emissió de curtmetratges. Presenta:Blanca Gras (redifusió).

19.45. L’Info (Anàlisi) Redifusió.

21.00. Els Debats d’Info TV. (R)

22.15. Les Músiques d’Info TV.

23.20. Meninfo TV. (R)

00.50. La nit d'InfoTV. Els millorsmoments de la programació d'InfoTV.

DIUMENGE

14.00. La Setmana. Infomigdia. (R)

16.00. Programació de Vesprada.

20.00. La Setmana. (R) NoticiarisNocturns i de l’Infosport.

00.00. Casablanca (R)

00.30. La nit d'InfoTV. Els millorsmoments de la programació d'InfoTV.

NOTES

1.- Durant la resta del dia InfoTV emetels espais Les músiques d'InfoTV, Lesentrevistes d'InfoTV, Els debatsd'InfoTV i MeninfoTV, que recuperenels moments més interessants de laprogramació més recent. Entreprograma i programa sempre vaintercalat un capítol de TenimParaula.

2.- Info TV emet pel canal 42 aValència i l’àrea metropolitana. Encas de tindre a casa una antenacol·lectiva, s’hi ha de col·locar unmòdul amplificador. Consulteul’antenista. A La Safor i adeterminades àrees de La MarinaAlta i de La Ribera Alta, a alguneshores del dia, Info TV es pot vore através de Gandia TV. I a Ontinyent ipart de la Vall d’Albaida, a través dela Televisió d’Ontinyent.

3.- Durant el cap de setmana Info TVemet amb la col·laboració de GandiaTV els partits del Gandia Bàsquet.

4. Aquesta quinzena destaca lareincorporació a la nit dels dimarts dela tertúlia d’expolítics des del TeatreEl Micalet, presentada per IgnasiMunyoz amb Pere Mayor, JoaquímAzagra, Albert Taberner i José RafaelGarcía-Fuster.

++ iinnffoo:: www.infotelevisio.com

DILLUNS

06:00 - 13:30 Lliure Directe (Info)

13:30 - 14:30 Africania

16:30 - 18:00 El Jardín de Epícuro

19:00 - 20:00 Hora Roja (Joves EUPV)

20:00 - 22:00 Maldición de Malinche

22:00-22:30 El Vaivén

22:30 - 00:30 El Perito Pirómano

DIMARTS

06:00 - 13:30 Lliure Directe

13:30 - 14:30 Radio Insurgente EZLN

16:30 - 17:00 Radio Ciencia

19.00 - 20:00 Nosotras en el Mundo

20:00 - 21.30 Poesia/El taller de etc.

21:30 - 23:00 Argento

23:00 - 01:00 La Descoberta

DIMECRES

06:00 - 13:30 Lliure Directe

16:00 - 18:00 Acció Directa/DonesLliures (Espai Sindical de la CGT)

21:00 - 22:30 La mujer Pajaro

DIJOUS 19

06:00 - 13:30 Lliure Directe

13:30 - 14:30 Taller de Folk

17:00 - 19:00 La Passió pel Teatre

19:00 - 20:00 La Vereda

20:00 - 22:00 Club amigos del crimen

22:00 - 00:00 Klartelera (Cinema)

DIVENDRES

06:00 - 13:30 Lliure Directe

13:30 - 14:30 Cajas Negras

20:30 - 21:30 La Caixa de Música

00:30 - 02:00 Con otro acento

DISSABTE

09:00 - 12:00 Comentarios y Música

12:00 - 13:30 Nautilus

16:30 - 18:30 Café con vistas

DIUMENGE

20:00 - 22:00 Cinema Film obert

22:00 - 00:00 Dilluns Tempestuos

NOTES

1. El Magazine diari Lliure Directe inclouentrevistes a personatges del’actualitat, espais d’opinió, elsinformatius Democracy Now, Red ConVoz, BBC Notícies i Radio FrançaInternacional.

2.- La resta del dia Ràdio Klara emetredifussions dels programes mésinteressants de la seua graella.

++ iinnffoo:: www.radioklara.org

ACTUALITAT

Adeu PP, EntrevistaEnric Morera, Edifici ElSegle, Linux, Oxaca

NOTÍCIES PRÒPIES

Llei Memòria Històrica

CORRUPCIÓIMMOBILIÀRIA

Compromís pel Territori

NOUS MITJANS

25 Anys de Ràdio Pica

TREBALLADORS

Mango Tango, LluitaMac Donalds

MICHAEL MOORE

Nova edició

11-S XILÈ

La Batalla de Xile, Curtde Ken Loach

TEORIESALTERNATIVES 11-S

Farenheit 9 11...

CURTS 11-S

Mira Naïr, Sean Penn

RESÚM EDICIONS

Resum de les edicionsanteriors amb elsmillors vídeos

CURTS

Secció especial decurtsmetratges

++ iinnffoo:: www.pluralia.tv

Info Televisió emet al Canal 42 d’UHF

www.pluralia.tv

L’Avanç Informació, 13 d’octubre de 2006 25

26 L’Avanç Informació, 13 d’octubre de 2006

A l’anterior capítol:N’Èrika és una seriosaaspirant a policia local.Malgrat no haver tastatl’alcohol la nit anteriors’ha alçat amb una res-saca de por i té un exa-men a l’acadèmia onprepara les oposicions.En Marcos Calatrava iMola, company de pis,també té ressaca, peròell en canvi té raons. Hoha assumit amb tran-quil·litat i fuma un canuten el sofà.L’Èrika somnia amb unaplaça de funcionària ides de fa anys treballade valent i s’aprén laconstitució espanyolaper arribar a tan alt cim.Té clar el camí, i ambressaca o sense hauràde fer front a l’examenamb garanties d’èxit.

ÉÉl bus no va arribar fins a mitja hora méstard. Coses de l’hora punta. Èrika nos’ho va pensar ni un minut a l’hora d’es-

pentar fora del seu camí uns quants jubilatsper tal de no quedar-se fora de l’autobús. Ambtanta espera s’havia acumulat una gentada ala parada i era evident que tots no cabrien al’autobús.

El camí fins a l’acadèmia no era molt llarg.Però aquell dia era un suplici. Boca pastosa,mal de cap i per acabar d’arrodonir la situa-ció les aixelles pudentes d’aquell home al’alçada del seu nas... Va fer un bot per eixirde l’autobús i es va donar un temps per tor-nar a respirar normalment. No tenia molt detemps abans de l’examen.

Quan l’Èrika arribava a l’aula, el professor esdirigia a la classe.

-Recordeu que només vos queda este examenabans de l’hora de la veritat. El proper mesés l'oposició, i vos puc dir que si ara no su-pereu la prova, podeu quedar-vos a casa elmes que ve... Hola, Èrika, passa i seu. M’a-legra que hages fet l’esforç de vindre.

En Paco Barberà i Noia era un professor quemai li havia agradat a l’Èrika. No encaixavaen aquella acadèmia; ningú no es podia ex-plicar com aquell home major de mirada se-vera, faccions marcides, veu cassallera i unaestranya dèria pel roig donara classes a jo-

venalla per un jornal d’ETT. L’Èrika li evitavala mirada des d’aquell dia en què va ser en-ganyada per anar al seu pis. S’esperava unaclasse particular de repàs i Paco li va obrir laporta vestint una curiosa combinació de cuiri metall. Paco tampoc no havia oblidat la pun-tada de peu a l’entrecuix.

L’Èrika va prendre seient i acte seguit es vanrepartir els fulls amb les preguntes. Èrika norecordava ja el mal de cap... Va agafar el bolibic amb nerviosisme i va començar a llegir:

1a pregunta: Si la petita infanta Lleonor Bour-bon i Ortiz descobreix que està en el cosequivocat i decideix fer-se un canvi de sexe,quines opcions té d’accedir al tron i quants ar-ticles i disposicions primeres entren en con-tradicció?Un 50%. L’article 23 i 45, la 1a disposició pri-mera i la 2a disposició 2a.Moltes. L’article 38 i totes les disposicionsprimeres.Cap ni una. A no ser que tinga micro-penis i elPapa done el beneplàcit a l‘operació.Totes les anteriors, ja que la Constitució al capi a la fi es pot canviar.

-Merda! -va pensar-. Una altra vegada hauréde fer una travessa!L’Èrika va fer un sospir i va seguir llegint laquinzena de preguntes amb deteniment. Vacalcular que se’n sabia bé set (7), quatre (4)li sonaven i amb la resta hauria de provar sort.

No estava malament.

En acabar l’examen, s’alçà sense massa en-tusiasme, i es va dirigir a donar-li'l al profes-sor que seia en una taula al costat de la pis-sarra de l’aula.

-Èrika, pren! -li va dir a sota veu el professor.

Era un paperet verd. L’Èrika el va agafar perinstint. No tingué temps de reaccionar. Aver-gonyida d’haver-ho fet se n’isqué de classecorrent. Fins que no va eixir de l’edifici no vaparar per mirar-se’l. Tenia curiositat: Paco noli havia fet cap tipus de mirada libidinosa comsolia fer. Li havia mirat d’una altra manera:com si allò fos realment seriós.

Espera’m al cafenet del C/ Escriptora Na Llobaina Ferrandis i Cotan-da. Tinc un treball per tu. És important.PS No té res a vore amb allò que va passarentre nosaltres.

-Quina barra! Si mai ha passat res “entre no-saltres”. Este filldeputa vol tornar a emboli-car-me!

Amb ràbia va llançar el paper a terra, no es-tava per a bromes pesades. Què voldria aquellpervertit? No li ho havia deixat ben clar? Si po-guéra li tornaria a pegar una patada ben for-ta als ous, collons!! Va pensar mentre cami-

nava sense rumb lluny de l’acadèmia.

Però potser sí que es tractava d’alguna cosade la qual poguera traure profit... Què hi teniaa perdre? Si es tractara d’una altra enganyifaseria l’excusa perfecta per gaudir veient comEn Paco s’encorbava després d’una puntadaa l’escrot! Va somriure.I per què no? No li havia fet aquella mirada dedesig malaltís. I sempre li l’havia feta...

Es girà sobtadament i va tornar sobre els seuspassos. El paperet verd seguia allí on l'haviallançat. El va arreplegar i el va tornar a llegir.

-Em sembla que vol dir la cafeteria MoroMusa...

Amb l’elegància pròpia d’una ciutadana benensenyada, l’Èrika va llançar el paper a unapaperera i amb pas ferm es va dirigir cap a lacita.

L’Avanç Informació, 13 d’octubre de 2006 27