L'ATLES DELS OCELLS DE CATALUNYA A L’HIVERN 2006-2009 ... fileocells de Catalunya a l’hivern - ,...
1
L'ATLES DELS OCELLS DE CATALUNYA A L’HIVERN 2006-2009, coordinat pels experts de l'ICO i editat per Lynx edicions, és una completa radiografiade totes les espècies d'ocells que podem veure a Catalunya durant l'hivern, ja siguin residents o hivernants procedents de països del nord d'Europa. És el fruit de 29.000 hores de treball d'un miler de voluntaris d'arreu del país, que ens indica les espècies, el seu nombre i la seva distribució al llarg del territori, una obra que es configura com un referent per a tot Europa. Per Jordi Comellas 15 Regió7 | DISSABTE, 28 DE MAIG DEL 2011 FAUNAREVISTA FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL 136 Podeu consultar totes les pàgines a: bloc.regio7.cat/fauna Catalunya UN PAÍS PER HIVERNARHI ontràriament al que podríem pensar, a Catalunya, a l’hivern, hi ha molts més ocells que no pas a l’estiu. Gairebé el doble. En realitat Catalunya acull a l’hivern milions d’ocells –entre els que són residents i els que només ens visiten–, mentre que a l’estiu n’hi ha uns milions. En canvi, el nom- bre d’espècies sí que és una mica superior a l’estiu, amb espècies, de les quals són reproductores, mentre que a l’hivern se n’han constatat , de les quals són considerades molt escasses. Aquesta apreciació errònia que a l’hivern hi ha menys ocells es deu al fet que durant l’estiu estan més repartits i ocupen tots els hàbitats, mentre que a l’hivern es concentren sobretot a les zones humides i als conreus me- diterranis, i deixen els punts més elevats dels Pirineus per a poques espècies, com ara la perdiu blanca o la gralla de bec groc. Una altra apreciació errònia seria que l’es- pècie més abundant és el pardal, que veiem tot l’any pertot arreu, quan en realitat és el pinsà comú, amb milions d’exemplars, mentre que el pardal comú ocupa el segon lloc amb milions, seguit de l’estornell vulgar, amb milions d’exemplars. Tot això ho podem saber gràcies a la confecció del recentment presentat Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern -, en el qual trobem totes les espècies d’ocells que podem observar a l’hivern a casa nostra, ja siguin espècies residents o que ve- nen a passar l’hivern aquí, fugint del fred i de la manca d’aliments dels seus territo- ris de nidificació. El llibre ha estat llarg d’elaborar, fruit del treball de molta gent i de moltes hores de dedicació. Prop d’un miler de col.laboradors –alguns de la Catalunya central– al llarg de . hores de treball voluntari, que representa, segons els res- ponsables de la publicació, «un dels èxits més grans de l’anomenada ciència de la ciu- tadania a Catalunya». El llibre, que representa una autèntica bíblia per conèixer les espècies i el nom- bre dels ocells que passen l’hivern a casa nostra, i tota una obra de referència, ha es- tat publicat per l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) i Lynx edicions, amb la col.laboració de l’Obra Social de Catalunya Caixa i el departament d’Agricultura, Ramaderia, Pes- ca, Alimentació i Medi Ambient de la Generalitat, i complementa el treball fet amb l’Atles dels ocells nidificants a Catalunya -, publicat l’any . Segons el prologuista del llibre, Ruud Foppen, president del Consell Europeu de Censos d’Ocells, les tècniques d’anàlisi que s’han utilitzat per a la seva confecció situen el nostre país a l’avantguarda d’Europa i se’l considera el primer d’una nova ge- neració d’atles i el nou referent en el qual cal- drà que es fixin la resta de països a l’hora de confeccionar els futurs atles a nivell eu- ropeu. La seva configuració és de característiques molt similars a les de l’Atles dels ocells nidificants a Catalunya. Cada espècie es presenta amb un dibuix acompanyat d’un mapa de distribució i de diferents mapes que ens donen una idea de la seva abun- dància i recuperació. Tot plegat acompanyat de textos que ens parlen de la distribució i procedència de l’espècie, els seus requeriments ecològics, l’estimació poblacional, la seva tendència, la seva problemàtica i les amenaces que pateix. El llibre té un apar- tat en anglès, amb una clara intenció d’aportar informació útil més enllà de les nos- tres fronteres, en especial si es té en compte que som destinació hivernal de moltes de les espècies que nien al centre i al nord d’Europa. Amb totes les dades obtingudes es demostra el paper crucial que té el nostre país per a la hivernada de moltes espècies que crien al centre, a l’est i al nord d’Europa, i que a l’hivern deixen aquelles terres glaçades, amb evident manca d’aliment, per trobar a casa nostra autèntics balnearis en indrets més acollidors i més temperats. Això evidencia l’èxit obtingut amb la conservació de les zones humides catalanes per a la gran majoria dels ocells aquàtics, com el delta de l’Ebre, el del Llobregat o els ai- guamolls de l’Empordà. L’atles també permet comprovar els efectes que té el canvi climàtic en espècies que fins fa ben poc resultaven desconegudes com a hivernants al nostre país, com ara la presència excepcional des de fa dos anys de dos corbs ma- rins emplomallats de la subespècie atlàntica, al pantà de la Baells, una espècie to- talment inèdita fins aleshores a Catalunya, ja que la que és present en alguns indrets de la costa és la mediterrània, i que van arribar al Berguedà procedents de les cos- tes atlàntiques arran d’un fort temporal de vent que va escombrar d’oest a est la pe- nínsula, i que va deixar en molts indrets de Catalunya espècies atlàntiques que no s’hi havien vist mai fins aleshores. Moltes d’aquestes espècies van acabar morint, però els dos corbs emplomallats romanen a hores d’ara al Berguedà. C EL PELA-ROQUES (TICHODROMA MURARIA) és un dels ocells més bonics de la nostra avifauna i dels més difícils de detectar, pels seus hàbits i pel reduït nombre d’exemplars. En l’època de cria només és present als Pirineus, però a l’hivern es pot arribar a veure en alguns indrets de les nostres comarques, com el Berguedà, Montserrat i el parc de Sant Llorenç del Munt. Al mapa d’abundància s’indica, en un degradat del roig al blau, els indrets amb més probabilitat d’aparició
Transcript of L'ATLES DELS OCELLS DE CATALUNYA A L’HIVERN 2006-2009 ... fileocells de Catalunya a l’hivern - ,...
L'ATLES DELS OCELLS DE CATALUNYA A L’HIVERN 2006-2009, coordinat pels experts de l'ICO i editat per Lynxedicions, és una completa radiografia de totes les espècies d'ocells que podem veure a Catalunya durant l'hivern, jasiguin residents o hivernants procedents de països del nord d'Europa. És el fruit de 29.000 hores de treball d'un milerde voluntaris d'arreu del país, que ens indica les espècies, el seu nombre i la seva distribució al llarg del territori, unaobra que es configura com un referent per a tot Europa. Per Jordi Comellas
15Regió7 | DISSABTE, 28 DE MAIG DEL 2011FAUNA�REVISTA
FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL 136Podeu consultar totes les pàgines a: bloc.regio7.cat/fauna
Catalunya UN PAÍS PER HIVERNARHI
ontràriament al que podríem pensar, a Catalunya, a l’hivern, hi ha moltsmés ocells que no pas a l’estiu. Gairebé el doble. En realitat Catalunya aculla l’hivern milions d’ocells –entre els que són residents i els que nomésens visiten–, mentre que a l’estiu n’hi ha uns milions. En canvi, el nom-
bre d’espècies sí que és una mica superior a l’estiu, amb espècies, de les quals són reproductores, mentre que a l’hivern se n’han constatat , de les qualssón considerades molt escasses. Aquesta apreciació errònia que a l’hivern hi ha menysocells es deu al fet que durant l’estiu estan més repartits i ocupen tots els hàbitats,mentre que a l’hivern es concentren sobretot a les zones humides i als conreus me-diterranis, i deixen els punts més elevats dels Pirineus per a poques espècies, comara la perdiu blanca o la gralla de bec groc. Una altra apreciació errònia seria que l’es-pècie més abundant és el pardal, que veiem tot l’any pertot arreu, quan en realitatés el pinsà comú, amb milions d’exemplars, mentre que el pardal comú ocupa elsegon lloc amb milions, seguit de l’estornell vulgar, amb milions d’exemplars.
Tot això ho podem saber gràcies a la confecció del recentment presentat Atles delsocells de Catalunya a l’hivern -, en el qual trobem totes les espècies d’ocellsque podem observar a l’hivern a casa nostra, ja siguin espècies residents o que ve-nen a passar l’hivern aquí, fugint del fred i de la manca d’aliments dels seus territo-ris de nidificació. El llibre ha estat llarg d’elaborar, fruit del treball de molta gent i demoltes hores de dedicació. Prop d’un miler de col.laboradors –alguns de la Catalunyacentral– al llarg de . hores de treball voluntari, que representa, segons els res-ponsables de la publicació, «un dels èxits més grans de l’anomenada ciència de la ciu-tadania a Catalunya».
El llibre, que representa una autèntica bíblia per conèixer les espècies i el nom-bre dels ocells que passen l’hivern a casa nostra, i tota una obra de referència, ha es-tat publicat per l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) i Lynx edicions, amb la col.laboracióde l’Obra Social de Catalunya Caixa i el departament d’Agricultura, Ramaderia, Pes-ca, Alimentació i Medi Ambient de la Generalitat, i complementa el treball fet ambl’Atles dels ocells nidificants a Catalunya -, publicat l’any .
Segons el prologuista del llibre, Ruud Foppen, president del Consell Europeu deCensos d’Ocells, les tècniques d’anàlisi que s’han utilitzat pera la seva confecció situen el nostre país a l’avantguardad’Europa i se’l considera el primer d’una nova ge-neració d’atles i el nou referent en el qual cal-
drà que es fixin la resta de països a l’hora de confeccionar els futurs atles a nivell eu-ropeu.
La seva configuració és de característiques molt similars a les de l’Atles dels ocellsnidificants a Catalunya. Cada espècie es presenta amb un dibuix acompanyat d’unmapa de distribució i de diferents mapes que ens donen una idea de la seva abun-dància i recuperació. Tot plegat acompanyat de textos que ens parlen de la distribuciói procedència de l’espècie, els seus requeriments ecològics, l’estimació poblacional,la seva tendència, la seva problemàtica i les amenaces que pateix. El llibre té un apar-tat en anglès, amb una clara intenció d’aportar informació útil més enllà de les nos-tres fronteres, en especial si es té en compte que som destinació hivernal de moltesde les espècies que nien al centre i al nord d’Europa.
Amb totes les dades obtingudes es demostra el paper crucial que té el nostre paísper a la hivernada de moltes espècies que crien al centre, a l’est i al nord d’Europa,i que a l’hivern deixen aquelles terres glaçades, amb evident manca d’aliment, pertrobar a casa nostra autèntics balnearis en indrets més acollidors i més temperats.Això evidencia l’èxit obtingut amb la conservació de les zones humides catalanes pera la gran majoria dels ocells aquàtics, com el delta de l’Ebre, el del Llobregat o els ai-guamolls de l’Empordà. L’atles també permet comprovar els efectes que té el canviclimàtic en espècies que fins fa ben poc resultaven desconegudes com a hivernantsal nostre país, com ara la presència excepcional des de fa dos anys de dos corbs ma-rins emplomallats de la subespècie atlàntica, al pantà de la Baells, una espècie to-talment inèdita fins aleshores a Catalunya, ja que la que és present en alguns indretsde la costa és la mediterrània, i que van arribar al Berguedà procedents de les cos-tes atlàntiques arran d’un fort temporal de vent que va escombrar d’oest a est la pe-nínsula, i que va deixar en molts indrets de Catalunya espècies atlàntiques que nos’hi havien vist mai fins aleshores. Moltes d’aquestes espècies van acabar morint, peròels dos corbs emplomallats romanen a hores d’ara al Berguedà.
C
EL PELA-ROQUES (TICHODROMAMURARIA) és un dels ocells més bonics de lanostra avifauna i dels més difícils de detectar,pels seus hàbits i pel reduït nombred’exemplars. En l’època de cria només éspresent als Pirineus, però a l’hivern es potarribar a veure en alguns indrets de les nostrescomarques, com el Berguedà, Montserrat i elparc de Sant Llorenç del Munt. Al mapad’abundància s’indica, en un degradat del roig alblau, els indrets amb més probabilitat d’aparició
�
