Comunicat de premsa

Servei Meteorològic de Catalunya Departament de Territori i Sostenibilitat Premsa@meteo.cat http://www.meteo.cat 93 567 60 90

Pàg. 1 de 8

L’hivern ha presentat precipitació irregular a

Catalunya, globalment el més plujós des de 2010

La temperatura de l’hivern 2017-2018 ha estat normal a la major part del país, però ha sigut càlid a punts del sud del territori i fred al terç nord

Ha estat l’hivern més plujós, a una gran part del país, després de set hiverns en general secs. En analitzar les sèries disponibles des de l’any 1950, es constata que al Pirineu i Prepirineu occidental i a la conca del Llobregat ha estat entre els més plujosos. Per contra, ha estat un hivern especialment sec al nord-est i a l’extrem sud de Catalunya

L’hivern del 2018 (mesos de desembre, gener i febrer) es pot qualificar de

termomètricament normal al conjunt del país, tot i que amb algunes excepcions que

presenten una clara zonificació nord-sud. L’hivern ha resultat fred al Pirineu,

Prepirineu i punts del litoral i prelitoral Nord i Central, mentre que es pot qualificar de

càlid a bona part de les Terres de l’Ebre, punts del litoral i prelitoral Sud i Central i de

l’altiplà de la Segarra. Cal esmentar el contrast entre un gener càlid i un febrer

marcadament fred.

Pel que fa a la pluviometria, ha estat irregularment distribuïda a nivell espacial i

temporal. Els extrems sud i nord-est han recollit força menys precipitació que la

mitjana, tal com va succeir durant la primavera, estiu i tardor passats, de manera que

acumulen un any de clar dèficit pluviomètric. A l’altre extrem, el Pirineu i Prepirineu,

sobretot el seu vessant nord, i també tota la conca del Llobregat, han rebut

precipitació que excedeix àmpliament la mitjana climàtica. La major part del Principat

ha enregistrat valors de precipitació semblants o per sobre de la mitjana, de manera

que cal parlar, malgrat les excepcions, d’un hivern majoritàriament plujós. El dèficit

de precipitació hivernal dels darrers anys fa que el 2017-2018 hagi estat, en termes

globals, el més plujós des del 2009-2010, el qual encara és el més plujós de la

darrera dècada en alguns punts. El mes de febrer ha contribuït particularment a

aquest balanç estacional plujós, seguit del gener. Desembre, en canvi, va ser força

sec, a excepció del Pirineu.

Comunicat de premsa

Servei Meteorològic de Catalunya Departament de Territori i Sostenibilitat Premsa@meteo.cat http://www.meteo.cat 93 567 60 90

Pàg. 2 de 8

Hivern termomètricament normal a bona part del país L’estació ha estat normal a la major part de Catalunya, amb valors de temperatura

mitjana molt semblants als climàtics corresponents. Les excepcions s’han donat als

extrems nord i sud del país, on l’hivern s’ha de qualificar de càlid i fred,

respectivament. Cal destacar que l’anomalia de temperatura, tant la positiva com la

negativa, no ha estat gaire elevada. Les anomalies més altes, superiors a +1,0  °C,

s’han donat a punts del litoral i prelitoral Sud i Central, en especial al Baix Ebre i

Montsià, i també a la mateixa ciutat de Barcelona. Les més baixes, allà on l’hivern ha

estat més fred, s’han donat al Pirineu, sobretot a zones altes del sector occidental, al

Prepirineu, i a punts del litoral i prelitoral Nord i Central.

Un gener i febrer ben diferents El balanç termomètric final de l’hivern ha estat el resultat de tres mesos en què la

temperatura s’ha comportat de forma ben diversa, en especial el gener i febrer

(figura 2). L’hivern 2017-2018 va començar amb un desembre que es pot qualificar

de normal o fred en general, tret de punts de les terres de l’Ebre i de la ciutat de

Barcelona, on va resultar càlid. Al gener, en canvi, i com a conseqüència del

desplaçament del corrent en jet al sud de la seva posició habitual, la temperatura va

estar clarament per sobre dels valors mitjans climàtics a gran part de Catalunya, i el

mes va resultar el més càlid o dels més càlids de les darreres dècades a punts del

litoral Central, de Ponent, del prelitoral Sud i a les Terres de l’Ebre. Per contra, el

febrer ha estat un mes clarament fred a Catalunya, i molt fred al Pirineu, als punts

més elevats del Prepirineu, i al massís del Port.

Comunicat de premsa

Servei Meteorològic de Catalunya Departament de Territori i Sostenibilitat Premsa@meteo.cat http://www.meteo.cat 93 567 60 90

Pàg. 3 de 8

Figura 1: Mapes de temperatura mitjana de l’hivern 2017-2018 i de diferència d’aquesta

respecte de la mitjana climàtica. Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la Xarxa

d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA), gestionada per l’SMC. No inclouen els valors de

temperatura d’una estació concreta si no es disposa del 80% de totes les dades d’aquesta estació.

Figura 2: Mapes de l’anomalia de temperatura mitjana dels mesos de l’hivern 2017-2018

(desembre, gener i febrer) respecte de la mitjana climàtica 1961-1990

Comunicat de premsa

Servei Meteorològic de Catalunya Departament de Territori i Sostenibilitat Premsa@meteo.cat http://www.meteo.cat 93 567 60 90

Pàg. 4 de 8

Pluviometria molt contrastada L’hivern de 2017-2018 ha estat ben contrastat pel que fa a pluviometria, encara que

de forma general s’ha de qualificar de plujós. Els sectors que han presentat un dèficit

pluviomètric més acusat respecte dels valors mitjans se situen al nord-est i al sud del

país. A comarques com el Montsià, el Baix Ebre, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta, així

com a l’Alt i Baix Empordà o el Maresme, la precipitació recollida ha significat només

entre un 30% i 60% de la mitjana climàtica de l’estació.

Després dels darrers hiverns, que han presentat un clar dèficit de precipitació en el

conjunt del país, aquest ha resultat, de forma global, el més plujós des del 2009-

2010, particularment al Pirineu occidental i a l’àrea de la conca de Llobregat.

A la taula 1 es mostren les dades de precipitació superior a 250 mm enregistrades a

les EMA i les estacions de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) gestionades

per l’SMC:

Nom de l’estació Comarca PPT (mm) Lac Redon (2.247 m) Val d'Aran 812,7 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 735,7 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 535,7 Bonaigua (2.266 m) Pallars Sobirà 524,2 Sasseuva (2.228 m) Val d'Aran 505,0 Vielha Val d'Aran 437,3 Ulldeter (2.410 m) Ripollès 405,1 Malniu (2.230 m) Cerdanya 401,0 Tavascan (XOM) Pallars Sobirà 370,1 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 365,1 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló Cerdanya 346,2 Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 331,4 Sant Joan de l'Erm (1.720 m) (XOM) Alt Urgell 320,3 Gisclareny Berguedà 298,6 Núria (1.971 m) Ripollès 296,9 Viu de Llevata (XOM) Alta Ribagorça 295,9 el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 290,5 Viladrau Osona 290,4 Vallirana Baix Llobregat 278,2 el Port del Comte (1.813 m) (XOM) Solsonès 271,2 Santuari de Queralt Berguedà 262,0 Alinyà Alt Urgell 260,4 la Vall de Bianya (XOM) Garrotxa 257,8 Busa - Guilanyà (XOM) Solsonès 253,7 la Vall d'en Bas (XOM) Garrotxa 252,2

Taula 1: Valors màxims de precipitació acumulada durant l’hivern 2017 - 2018

Comunicat de premsa

Servei Meteorològic de Catalunya Departament de Territori i Sostenibilitat Premsa@meteo.cat http://www.meteo.cat 93 567 60 90

Pàg. 5 de 8

Hivern molt plujós a punts del Pirineu, Prepirineu i conca del Llobregat Un cop analitzades les sèries que disposen de dades des del 1950, l’hivern 2017-

2018 ha estat dels més plujosos a punts del Pirineu i Prepirineu occidental i a la

conca del Llobregat, darrere dels plujosos 1995-1996, 1978-1979 o 1971-1972.

Així, de les sèries més llargues, a Berga (el Berguedà) i a Vielha (Val d’Aran), ha

estat el tercer hivern més plujós des del 1950-1951 (figura 3).

Figura 3: Evolució de la precipitació dels hiverns 1950-1951 a 2017-2018 a Vielha

Tres de les 57 estacions de la Xarxa d’Estacions Automàtiques (XEMA) amb més de

20 anys de dades han tingut l’hivern més plujós de la seva sèrie (Vielha, a la Val

d’Aran, la Quar, al Berguedà, i Lladurs, al Solsonès), mentre que a d’altres 8

estacions ha estat el segon més plujós de tota la sèrie (Orís i Muntanyola, a Osona,

la Seu d’Urgell, a l’Alt Urgell, Sant Salvador de Guardiola, al Bages, Sant Romà

d’Abella, al Pallars Jussà, Vilanova de Meià, a la Noguera, Pinós, al Solsonès, i

Font-rubí, a l’Alt Penedès).

Desembre sec en general, gener irregular i febrer plujós Aquest balanç final de l’hivern és el resultat de tres mesos en què la precipitació ha

estat per sobre dels valors climàtics corresponents al Pirineu occidental, en especial

Comunicat de premsa

Servei Meteorològic de Catalunya Departament de Territori i Sostenibilitat Premsa@meteo.cat http://www.meteo.cat 93 567 60 90

Pàg. 6 de 8

els mesos de gener i febrer, i al vessant nord de la serralada (figura 5). Així, al

desembre, el desplaçament de l’anticicló Atlàntic al nord de la seva ubicació habitual

va provocar una situació de bloqueig del flux atlàntic que va afavorir el pas de fronts

amb direcció nord-oest a sud-est, que va afavorir la precipitació al Pirineu, però no a

la resta del país, on va resultar molt sec en conjunt.

Al gener la precipitació va presentar una distribució molt irregular, essent un mes sec

a l’extrem nord-est i sud-oest del país, i fins i tot molt sec al delta de l’Ebre, on el

dèficit pluviomètric ja era molt marcat. En canvi, va resultar normal o plujós a la resta

de Catalunya, i molt plujós a la conca del Llobregat, sud del Maresme, massís del

Port i Pirineu.

Però ha estat el mes de febrer, un dels mesos climàticament sec a Catalunya, el què

més ha contribuït al balanç final de l’estació. Febrer s’ha caracteritzat pel pas de

diverses pertorbacions, algunes de caràcter atlàntic, i d’altres procedents de l’interior

del continent europeu, que ha deixat grans quantitats de precipitació a àmplies

zones del país, resultant molt plujós en conjunt, i en especial a les parts més

elevades del Pirineu occidental, on els gruixos de neu han estat també molt

destacats.

Comunicat de premsa

Servei Meteorològic de Catalunya Departament de Territori i Sostenibilitat Premsa@meteo.cat http://www.meteo.cat 93 567 60 90

Pàg. 7 de 8

Figura 4: Mapes de precipitació acumulada durant l’hivern 2017-2018 i de percentatge d’aquesta respecte de la mitjana climàtica.

Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA gestionades per l’SMC. No

inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi

significatiu d’aquesta estació.

Figura 5: Mapes del percentatge de precipitació respecte de la mitjana climàtica 1961-1990 dels

mesos de l’hivern 2017-2018 (desembre, gener i febrer)

Comunicat de premsa

Servei Meteorològic de Catalunya Departament de Territori i Sostenibilitat Premsa@meteo.cat http://www.meteo.cat 93 567 60 90

Pàg. 8 de 8

Irradiació solar inferior a la mitjana Els valors d’irradiació solar han estat inferiors als valors normals a pràcticament tot el

territori, i de manera molt marcada a punts del nord-est i l’extrem nord-occidental.

Aquest balanç ha estat el resultat del pas de pertorbacions direcció nord-oest a sud-

est del mes de desembre, i en menor mesura, al gener, que han afectat sobretot al

nord del país. Però ha estat el febrer, amb el pas de nombroses pertorbacions, tant

de caràcter atlàntic com mediterrani, el què més ha contribuït a aquests valors finals

(figura 6).

Figura 6: Mapa d’anomalia d’irradiació solar global de l’hivern 2017-2018 respecte de la mitjana

dels últims 10 anys

Mapes d’anomalia d’irradiació global elaborats amb les dades de les estacions integrades a la XEMA.

Les mitjanes contra les quals es comparen les dades s’han elaborat a partir de les dades de les

estacions de la XEMA dels últims 10 anys (2008-2017).

Aquesta informació s’ampliarà a través de la publicació del butlletí estacional definitiu

a partir del mes d’abril. Totes aquestes informacions es publicaran a www.meteo.cat.

12 de març de 2018