La relació entre l’art i el poderEl poder de les imatges

Pintura rupestre d’AltamiraMalgrat l’art rupestre és susceptible a diverses interpretacions, l’estudi de comunitats humanes actuals ha fet que una de les teories més acceptades sigui la que diu que tant les danses com les imatges – i tot allò artístic- pretenen aconseguir un control sobre la natura o els fets que han d’ocórrer (que plogui, que faci bon

temps, que hi hagi animals a prop per caçar...) La imatge no és, doncs, únicament una representació: la imatge té la voluntat d’incidir en la naturalesa. La imatge ostenta i pretén un control i un poder.

La mort que no ens fa iguals. Tombes de l’antiguitatL’excavació de tombes ens dóna molta informació sobre els individus que hi van ser enterrats: la seva condició social, el seu sexe, la seva feina... Les joies diferencien el rang social de les persones i ja en el neolític trobem desigualtats socials que, a través de l’art, es fan evidents. Les piràmides egípcies o els més de 8000 soldats de terracota de mida natural trobats a la tomba del primer emperador xinès en són exemples clars. L’art està al servei del poder.

Estructura socialL’estela mesopotàmica que veiem a l’esquerra deixa molt clar l’ordre social. El governant, més gran i solitari, és qui més amunt es troba en la cadena social, seguit dels soldats i demés membres de la societat. Aquesta manifestació artística plasma de manera evident l’estructura i les diferències de classe de la societat mesopotàmica, així com els valors que les legitimaven.

El tamany sí que importaGrans kuroi; petites korai

Les Korai són les estàtues gregues que representen a les dones. Sempre vestides es presenten estàtiques i quietes i moltes vegades porten una ofrena a la mà (floral, etc.)

Els Kuroi són les estàtues masculines gregues. Bastant més grans que les femenines mostren a un home orgullosament nu, sense vergonya. Amb una de les cames tirada endavant sembla ser aventurer i no tenir por.

El tamany, la nuesa i el moviment de les estàtues fa evident la supremacia de l’home en la cultura grega.

Valors morals: l’estètica de la èticaPresentat casi com un heroi, bell estèticament i de suposats costums austers i òptima generositat envers la seva ciutadania, August explota l’art per formar part i introduir-se físicament a totes les ciutats romanes importants enviant escultures o busts seus.

L’enorme columna de Trajano mostra les gestes guerreres d’aquest emperador. .

El poder de la paraulaEn algunes cultures –com la islàmica o la xinesa- el poder de la paraula escrita anava més enllà de pròpiament el seu significat. Les mesquites s’omplien de missatges que l’embellien alhora que la tatuaven significativament i l’art pictòric xinès no s’entenia sense un petit escrit.

L'impactant judici final parla per si sol del poder de l'església i la voluntat d'incidir i manipular a través de la por a les persones creients. Amb Jesucrist al mig i la seva mare, més petita, sota seu. La gent que es salva a dalt i la que no abaix la posició dels personatges en el quadre és un indicador clar.

Després de la guerra els quadres de Goya canviaren profundament. Desil·lusionat va denunciar punyent els desastres de la guerra.

Barroc enfront neoclassicismeL’art barroc mostra escenes més íntimes, interiors. Moltes vegades de temes referits a la seducció, la moralitat que mostra és lleugera, amable, benèvola. Prima la línea corva.

L’art neoclàssic pretén adoctrinar en una moral rígida, violenta i racionalista. Les línees rectes i els espais freds i exteriors, així com la pèrdua d’importància de les dones ens mostren el gran canvi respecte el barroc.

Un autor: dues èpoquesQuadre amb multitud de persones que mostra una societat horitzontal més igualitària. Composició horitzontal. Societat, revolució.

Quadre vertical: un únic individu que capitaneja la societat. Composició tensa i vertical. Jerarquia, lideratge.

Creant identitats nacionals. En la creació de les identitats nacionals l'art ha ajudat molt. Literatura, música,escultura, arquitectura...

http://youtu.be/LOEAgrBgWvo

L'obertura de Parsifal, de Wagner.

La creació d'orient: el poder sobre l'altre

L'orientalisme ha suposat una visió concreta d'orient que ha perjudicat o corrumput les característiques verdaderes de l'espai geogràfic. Fatema Mernissi amb "El harén en Occidente" o Edward Said amb "Orientalismo" en parlen. Les dones han estat les que més mitificades han acabat essent en l'art.

La moda i la manera de vestir exemplifiquen el moment social. Sand és de les primeres dones a adoptar vestimentes masculines i comportaments també masculinitzats, transgredint les fronteres i exigències socials. Coco Chanel simplifica les línees de la vestimenta femenina, eliminant el corsé i els elements recargats.

El nou art.Amb l’arribada dels nous corrents artístics la temàtica que es tracta canvia. Ja no només es plasmen les classes aristòcrates o riques, els valors a emular o els temes religiosos. Els i les treballadores són també representats.

L’art que denuncia

L’art no és quelcom innocent. L’art pot servir per visibilitzar i també per denunciar. L’art no ha d’estar al servei de ningú: amb les avantguardes s’independitza del poder.

La crítica de l’art. Associació, targiversació, apoderament