Jordi Llastarri CarbonellJacint Merino Sánchez

Col·laboradors:Pau Enrique FuertesPere de Lamo Rubio

Esteve Miguéiez Alonso

Talaia 6CIÈNCIES SOCIALS

Editorial Brau©

Coberta: Luis Mayo.

Interiors I maquataclo: MARGE

Il·lustrada: ALFA-OMEGA, FIRO-FOTOG. PEDROL

Fotccomposlció: MARGE.

Fotomecánica: ZUM-COLOR.

Imprimeix: EGEDSA.

CIÈNCIES SOCIALS, 6è. EGB© Editorial Bruño.Dipòsit legal: B. 8.263-90ISBN: 84-216-1263-8

Llibre de text per a 6è. curs d'EGBredactat de conformitat amb laprogramació i plans d'estudi pera aquesta assignatura, pel Departamentd'Ensenyament de la Generalitat deCatalunya.

Editorial BruñoAlarcón. 29 - 08930 Sant Adrià de Besòs

Tots els exercicis proposatsen aquest llibre cal realitzar-losen un quadern o fulls solts,mai damunt el mateix llibre.

,

PRESENTACIÓ.]

Aquest llibre constitueix una actualització de les CiènciesSocials al Cicle Superior d'EGB. L'hem confeccionat tenint encompte les orientacions que el Departament d'Ensenyament dela Generalitat de Catalunya ha suggerit per als nous planteja-ments d'aquesta matèria en el camp educatiu.

Es pretén que l'alumne/a assoleixi uns coneixements geogrà-fics i històrics bàsics i, alhora, prengui part activa en el seuprocés d'aprenentatge.

Els temes tractats a 6è. s'agrupen en dos blocs:

• Un primer grup de temes, de l'I al 10. treballen elsaspectes geogràfics: físics, econòmics i humans.

9 El segon bloc, temes 11 i 12, estableix les bases per al'estudi de la prehistòria i la història antiga.

El disseny del llibre i l'estructuració de les lliçons s'han rea-litzat en funció d'un aprofitament òptim dels recursos que esposen a disposició de l'alumne/a. A cada lliçó hi distingimquatre parts:

• Una doble pàgina inicial amb il·lustracions, textos, grà-fics... que presenten el tema de forma atractiva iamena.

e Els continguts, o unitats, presenten la informació delstemes de cada lliçó, cercant una assimilació comprensi-va i fàcil.

8 En acabar cada bloc temàtic, una síntesi resumeix elsaspectes més importants, destacant les idees principalsexposades a les unitats.

Iff prehistòriai les primerescivilitzacions

Abans que la terra fos terra, tot era aigua. La terra no existia, nitampoc el cel, ni ei sol ni la üuna. Déu volava al voltant. També unhome volava al voltant, i una parella d'oques negres volaven alvoltant. Déu no pensava en res, però l'home, aixecant la brisa,recollí les aigües i va llançar-les contra Déu. Aquest home ambicio-nava de situar-se en un nivell superior a Déu, però va entreBancar-se i caigué a l'aigua. Tot caient, gairebé ofegat, l'home cridà: «OhDéu, salva'm!». Déu respongué: «Aixeca't damunt l'aigua». L'ho-me s'aixecà i, tot sol, eixí fora de l'aigua. Déu digué: «Que un sòlidroquissar s'aixequi!». 1 dei fons del mar sorgí una pedra dura,damunt la qual l'home pogué instal·lar-se i on visqué amb Déu.Déu digué: «Baixa fins al fons del mar i porta'm fang». Quanl'home hagué baixat, va agafar fang amb la mà i el donà a Déu,que va llançar-lo sobre el mar tot ordenant: «Que allà hi hagi laterra».Així va fer néixer la terra.

(Relat cosmogònic dels tàrtars de l'Altea, recollit per W. Radlov)

r j : ^.r-V V"vV=?> * '-^' , -. ' ' -'-r,-'-—. ;,-.-"-"v./-...-:--~-'„-.- >: -i

'ÏSOOO.-TOOO ,'6oop 5000 -4000 3000•^ííi^^yL·^·i^'"''-^:'-Anys a;'C. -í^*--'. ESS3 Començaments de J'agricultura1 1 l Canvi a cultures dels metalls

2000 "1000 (Anys a.C.)

EXERCICIS D'OBSERVACIÓ

1. Observa els tres dibuixos de l'esquerra i esmenta les diferènciesque hi apreciïs.

2. Fes un resum del text sobre l'origen de la Terra.

3. Esmenta quins indrets de la Terra van aprendre abans les tècni-ques agràries i metal·lúrgiques.

CRONOLOGÍA

ir•ui

NAIXEMENTDE CRIST

UNITATS

1. Les grans etapes de laHistòria

2. El món prehistòric3. Les primeres civilitzacions4. Els ibers

205

GRANS ETAPES'DE- ' " * "" '• """ - "

L'estudi de l'home a través del seu passat

Ja queden pocs anys per arribar ai segle xxi. Si mires endarrere,podràs adonar-te del munt de coses que han passat durant aquestsdos mil anys, sobretot si ho compares amb la durada de la nostra vidapersonal. Així i tot, cal que tinguis present que la història va moltmés endarrere, encara. Observa:

S L'origen de la espècie humana, tal com som ara, es remuntaa uns 40 000 anys.

H La Terra té una antiguitat d'uns 4 500 milions d'anys.

H L'univers va sorgir fa uns 15 000 milions d'anys.

Fig. 1. Petjades humanes fos-silitzadesOs fòssils són els organismes, completso imcomplets, que van viure en tempspassats i que han conservat ía sevaforma natural en els materials de l'es-corça terrestre. També es considerenfòssils les empremtes, pistes, trossos,etc., d'organismes i també de les em-prentes de fenòmens climatològics,com ara la pluja, les ones, etc. (Dice, dela GEC.)

206

Què ha succeït durant tot aquest llarguíssim període? Com ha evolu-cionat, l'home? Quines civilitzacions ha creat? Quantes n'han desa-paregut?

Aquestes són les preguntes que la Història s'esforça a contestar,auxili :da per altres ciències:

ï L'Arqueologia, ciència que estudia el passat de l'home mit-•ançant l'anàlisi de la seva cultura material.

3 La Paleontologia, que estudia a través dels fòssils, els animalsi vegetals ja extingits.

B La Diplomàtica, que interpreta els documents antics.

B La Numismàtica, que estudia les monedes.

• L'Estadística, que comptabilitza i valora els fets i la sevafreqüència.

• La Demografia, que estudia la població.

Així, doncs, l'estudi de l'home en el passat es realitza des de totes lesperspectives possibles i dins de les anomenades Ciències Socials, és adir, aquelles que tenen en comú l'estudi de l'home en societat.

Les etapes de la Història

Per tal de fer més comprensible l'estudi de les civilitzacions que hanpoblat la Terra, els historiadors han establert una sèrie d'etapes:

Com pots veure en la figura 3, la frontera entre la Prehistòria i laHistòria se situa en l'aparició de l'escriptura. Així. quan una civilitza-ció ens ha deixat documents escrits se la considera plenament histò-

rica.

Flg. 2. Arqueòleg treballantsn el jaciment cslta de SantaTecla, a GalíciaL'estudi de les restes dels poblats antics(la seva arquitectura, els atuells i einesque s'hi troben i els enterraments} ensajuden a conèixer el grau de cultura itipus de civiliteació dels seus antics ha-bitants.

207

Fig. 3. Quadre de les eres his-tòriques

EDAT DE LA PEDRA

EDAT DELS METALLS

- APARICIO DE L'ESCRIPTURA

•EDAT ANTIGA (fins l'any 405 d. C.)

•EDAT MITJANA (ins l'any 1453)

-EDAT MODERNA (fins l'any 1789) •

-EDAT CONTEMPORÀNIA (fins als nostres dies)

La Prehistòria se subdivideix en dues «edats» en funció dels materialsemprats per l'home i. al seu torn. aquestes «edats» se subdivideixenen etapes segons el seu perfeccionament tècnic i la seva evoluciómaterial.

La Història es distribueix en quatre períodes que comencen i acabenen moments claus del passat europeu. Així. l'edat antiga s'inicia alfinal de l'edat dels metalls i finalitza l'any 405. quan els pobles bàr-bars envaeixen l'imperi romà. L'edat mitjana abasta des d'aquestadata fins al 1453, any en què els turcs conquereixen Constantinoble.L'edat moderna arriba fins a l'esclat de la Revolució Francesa l'any1789, i des d'aquesta data fins avui es considera edat contemporània!

Es important que tinguis presents dos factors per interpretar correc-tament aquest esquema:

H Fixa't que les dates són. les unes. a. C. i. les altres, d. C., ésa dir, «abans de Crist» í «després de Crist». Per tant. és elnaixement de Jesús el punt de referència per situar més enllà omés ençà els esdeveniments històrics.

H El canvi d'un període a un altre no és. però. un fet instanta-,m, que es produeixi de sobte, sinó que és el resultat d'un procésevolutiu en el qual intervenen factors de tipus polític, econòmicsocial i cultural.

Fig. S. L'evolució de l'home

Fïg. 4. El naixement de l'es-cripturaL'escriptura s'expressa inicialment enforma de pictogrames, en els quaiscada símbol representa un concepte.

208

- l?

i A í \

*\ ACTIVITATS DE SEGUIMENT

1 - 2 - 3 - 4 - 5 - 6

209

2.. •'• EL^MÓN""'PREHISTÒRIC

Sers anteriors als homes actuals.

Agrupacions humanes formades perindividus que tenen lligams familiars.

g. 6. Kecreació de l'home deTaíteüllA la cova de l'Aragó, dins el municipide Taiteüll (el Rosselló), es van trobarentre 1969 i 1980 diferents fragmentsd'un mateix individu del qual se suposauna antiguitat de 455 000 anys. L'ho-me de Talteüil era un ¡ove de 20 anysque morí fa gairebé mig milió d'anys;devia fer 1,65 m ï se'l pot considerar unHomo erecíus.

L'home i la vida a l'edat de la pedra

Duranr el Paleolític, l'etapa més .llarga de la humanitat, apareixen elsprimers homínioV que aniran evolucionant fins a l'home actual, l'Ho-mo sapiens sapiens. Aquest procés va ser llarg i l'afavoriren dos fets:

S L'adopció de la postura erecta (caminar només sobre lesdues cames).

8 El desenvolupament de la seva capacitat craniana.

El primer d'aquests fets li deixà les mans lliures per fer coses, i elsegon li proporcionà l'enginy i la intel·ligència per fer-les i progressarràpidament: estris, atuells, armes per caçar, defensar-se i atacar, etc.

L'home paleolític s'organitzà de la manera següent:

B Economia: L'home era, aleshores, caçador-recol·lector, és adir, com que no havia descobert encara l'art de conrear la terrani de criar animals, ho havia d'obtenir tot directament de laNaturalesa. Era, per tant, un depredador.

• Societat: Vivien en clans,* preferentment a les vores dels rius• i llacs, i en coves durant els períodes freds.

Eren nòmades, seguien els ramats d'animals que caçaven i re-col·lectaven els fruits boscans que trobaven. Quan els faltavaalguna d'aquestes fonts de subsistència deixaven el lloc on eren ien buscaven un altre de millor.

• Art: Durant el Paleolític Superior, coincidint amb el darrerperíode glacial, l'home pinta les parets de les coves. La interpre-tació d'aquestes pintures és simbòlica. Creien que pintant elsanimals que pretenien caçar «atrapaven» el seu esperit i això els rfacilitava posteriorment la seva captura. Les coves d'Altamira aEspanya i la de Lascaux a França són dos dels testimonis mésimportants d'aquest art.

• Espiritualitat: L'home de Neandertal ja creia en l'esperit.Tant és així, que fins i tot es menjava el cervell dels mortsperquè creia que d'aquesta manera adquiria la saviesa, l'expe-riència i la valentia de la persona difunta (ritus màgic).

Durant la darrera etapa del Paleolític Superior (Magdalenià)l'home esculpeix figúreles femenines, que els historiadors ano-menen «Venus», i que indiquen un culte a la fertilitat.

Durant l'EpipaleoIític l'home comença a adoptar, de manera pro-gressiva, les característiques de les societats que anomenem neolíti-ques. Aquestes progressions es caracteritzen per:

H Economia: L'home comença a conèixer l'agricultura i la ra-maderia. Per tant. la seva subsistència ja no depèn totalment del

que troba a la natura. De mica en mica, cada vegada dependràmés dels productes que ell mateix conrea i dels animals que cria.

9 Societat: Aquesta capacitat de produir el que necessiten per-met que els grups que es dediquen sobretot a l'agricultura esde-vinguin sedentaris; els que es dediquen primordialment a la criade bestiar seguiran, durant molts segles, essent nòmades, a cau-sa de la recerca de pasturatges.

8 Desenvolupament tècnic: La gran troballa és la fabricaciód'estris amb fang: la ceràmica. Posteriorment, el forn per coureles peces i el torn arrodoniran aquesta tècnica.

Fig. 7. l'home prehistòric, apartir probablement de l'Ho-me erectus, practicava ja ritusfunerarisPodien formar part d'aquest ritu e! ca-nibalisme ritual i la inhumació.

Hg. 8. La Venus de Willendorf(esquerra)Aquest tipus de figúrete* simbolitzavenla fertilitat. El culte de l'home prehistòricper la fertilitat era mòIFrmpórtant per-què de la reproducció depenia la ma-teixa supervivència del grup.

Vas campaniforme de la cultu-ra de l'Argar (dreta)D'aquesta cultura antiga, en destaca ladecoració dels atuells de ceràmicaamb dibuixos geomètrics.

210:

1

L'edat de la pedra a Catalunya

Les restes humanes més antigues conegudes a Catalunya es van tro-bar a Talteüll (ei Rosselló), a la cova de l'Aragó. Tenen una antigui-tat aproximada de 300 000 anys i pertanyen a un Homo erectus. Ambuna antiguitat d'uns 100 000 anys, es va trobar la mandíbula de Ba-nyoles, corresponent a un Homo Neanderthalensis.

Jaciments paleolítics amb restes d'estris de pedra (indústria lítica) esconserven arreu. En destaquen les coves de Montgrí. Serinyà, l'abricAgut a Capellades, Sugranyes a Reus i el Perelló, on s'han trobatdiferents objectes com còdols, raspadors, burins i, fins i tot, pecestreballades de banya i os. .

De l'Epipaleolític cal destacar la cova del Filador, a Margalef delMontsant, i el jaciment de Sant Gregori, a Falset, tots dos'ambmicròlits abundants. A més, d'aquest període cal esmentar les pintu-res rupestres d'Ulldecona (Montsià) i Cogul (les Garrigues), de ca-racterístiques molt diferents que les d'Altamira.

El Neolític català presenta dues etapes:

• Neolític de ceràmica impresa, montserratina, decorada ambimpressions fetes amb la closca de petxines del gènere Cardium,sobre el fang encara tou.

ü Neolític dels sepulcres de fossa, relacionat amb societats esta-blertes a les planes.

Fig. 9. Cova de Cogul (les Gar-rigues)Aquestes pintures rupestres represen-ten la figura humana no pas d'una ma-nera realista, sinó més aviat esquema-Hteada.

Fig. 10. Material lític del jaci-ment epipaieolític del FiladorEls fragments més petits de pedra tre-ballada que troben els arqueòlegs sesolen anomenar micròlits.

212

L'edat dels metalls

Al voltant del tercer mil·leni abans de Crist, al Pròxim Orient, l'ho-me va fer un descobriment extraordinari: la metal·lúrgia. Aquestatroballa tecnològica li va proporcionar eines resistents per treballar laterra i armes tant per a la cacera com per a les seves lluites tribals.Però el més important d'aquest descobriment va ser que introduínoves tasques a l'activitat humana (extracció del mineral metal-lifer,fosa del mineral, modelatge d'estris...) amb la qual cosa aparegué ladivisió del treball que va representar un salt qualitatiu.

Aquesta primera fase es coneix amb el nom d'Eneolític i durant elseu desenvolupament destaquen dues cultures que dominaren la me-tal·lúrgia del coure:

• La cultura megalítica. caracteritzada pels seus monumentsfuneraris de grans dimensions, com els menhirs, els dòlmens(paraula bretona que en català vol dir «taula») i els sepulcres decorredor, on es realitzaven enterraments col·lectius.

• Cultura campaniforme, pròpia de pobles comerciants de ca-ràcter nòmada, que es van estendre per Europa i deixaven peron passaven una ceràmica en forma de campana que els erapròpia.

A partir del segon mil·lenni abans de Crist, les velles cultures eneolí-tiques van descobrir que barrejant estany amb el coure (aliatge) pro-duïen un nou metall, el bronze, molt més resistent que no pas elcoure sol.

F!g. 11. La Catalunya prehis-tòricaEl mapa assenyala els diversos indretsque són testimoniatge de les eres pre-històriques: paleolític, epipaieoiífic i ne-olític.

213

Fig. 12. Conjunt megalític dela cultura talaiòfica

Fig. 13. Dolmen de PedraGentil a Arenys de MuntEls dòlmens són monuments funeraris.

Ara bé, com que l'estany escassejava al Pròxim Orient, aquests po-bles s'estengueren per Europa a la recerca de minerals i així s'iniciàun procés molt important per al nostre continent, atès que en entraren contacte amb ells conegué les seves tècniques metal·lúrgiques.A l'Estat espanyol tenim un clar exponent d'aquest fet en la culturaargàrica. situada al sud-est de la península.

Cap a finals d'aquest segon mil·lenni, a la costa sud de la mar Negra vaaparèixer el ferro. Des d'aquest nucli inicial es va estendre cap a Anato-lia. Síria. Palestina... i. a partir d'aquestes zones, avançà a través deXipre i Creta cap a Grècia, i des dels Balcans s'introduí a la restad'Europa.

Cal destacar, en aquest període, la cultura dels camps d'urnes, carac-teritzada per les seves necròpolis." formades per urnes on es diposita-ven les cendres dels difunts, ja que practicaven el ritus de la incine-ració.

Fig. 14. Les comunitats eneolí-tiques a Catalunya

214

NECRÒPOLIS .. :•Paraula d'origen grec que en català voldir «ciutat dels morts», ¿s a dir, cemen-tiris.

215

L'edat dels metalls a Catalunya

Les restes trobades a Catalunya que es poden associar a cultureseneolítiques corresponen a pobles que practicaven l'agricultura i laramaderia com a activitats fonamentals, i es caracteritzen pels seusmonuments megalítics.

Al Principat, els menhirs i els dòlmens es troben sobretot a les sevesparts nord i central, mentre que les coves amb enterraments col-lectius es troben esteses arreu. Destaquen per la seva importància el

™SéndSduS°efe?momet '°nÍ™* de dòlraens del Solsonès' com també els megàlits de I«del seu enterrament. comarques de la Selva i l'Empordà.

Tanmateix, les comunitats de l'època del bronze són freqüents. S'hitroben destrals, puntes de llança i deisageta, punyals, espases i objec-tes d'aixovars funeraris."

El ferro s'introduí, de primer, a través del Pirineu Oriental, portatper pobles que pertanyien a la cultura dels camps d'umes. D'aquestperíode destaca el jaciment de Can Bec de Baix, a Agullana (AltEmpordà), que es pot datar al voltant del 850 a. C.

Rg. 14 bis. Eines de farro tro-bades a Ullastret

'3JLES PRIMERES CIVILITZACIONS

SumerEls sumeris van fundar la primera civilització històrica que hom co-neix. A ells cal atribuir:

• L'ús de l'escriptura.

• La invenció dels vehicles de rodes.

• L'inici d'una agricultura científica, amb l'estudi de les rela-cions entre llavor, terra i aigua.

H La creació d'un estil arquitectònic on van destacar els rig-gurats.

La civilització sumèria estava formada per un conjunt de ciutats comÚruk, Lagash i Ur, bastides al voltant del 3500 a. C,, sobre elssediments que els rius Eufrates i Tigris havien dipositat a la zona quees coneix amb el nom de Mesopotamia, entre el que avui és Iraq iIran.Aquestes ciutats eren políticament independents entre si, per això seles defineix com a ciutats-estat. Això vol dir que no hi havia caplligam entre elles; tot el contrari, estaven en pugna constant i les unesvolien aprofitar-se de les altres.

AOTVÏTATS DE- SIGUIMENT

7 - 8 - 9 -10-11

Fig. 15. Mapa de Mesopo-tamiaAquesta franja de terres situades entredos rius, l'Eufrates i el Tigris, fou unmosaic de cultures molt importants.

21 &

Hg. 16. Ziggurat d'UrEls ziggurats eren torres de base qua-drada construïdes pels sumeris. Aquestpoble suposava que al capdamunt dela talaia hi vivien els déus, que prote-gien les ciutats i les persones que treba-llaven fora les muralles.

217

ciènciesSOCIALS 6

segona etapa

A.FERNÁNDEZ- M.LLORENS - R.ORTEGA-J.PONS -J.ROIG

vicens-vives"

Direcció d'edició: Anna VicensCoordinació: Josep Ortiz

Ets temes han estat escrits per aquests autors:

GEOGRAFIA:J- Pons: temes 1-14.

HISTÒRIA:A. Fernández: temes 1 i 2.M. Llorens: temes 3 i 4.R. Ortega: temes 5, 6 i 7.J. Roig: temes 8-18.

ADVERTIMENT

Totes les activitats que hi ha enaquest llibre s'han de fer en unallibreta a part.

Primera edicióSegona reimpressió. 199 Í

Dipòsiï Legal: B. 5.289-1991ISBN: 84-316-2695-xNüm. d'Ordre V.v.; F-365

Llibre autoritzat pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya d 2-2-1989 (D.O.G. 22-M9891,

© A, FERNÁNDEZSobre la pan literària

* M LLORENSSobre la pan literària

3 R- ORTEGASobre la pan literària

•C J- PONS

9 J- ROIGSobre la pan literària

O EDITORIAL VICENS-BAS ICA. S.A.Sobre la present edició

Obra protegida peí la LLEI 22/1987 d' li de novembre de Propietat Intel.lecmai. Els infractors dels dreis reconegutsmular o beneficiaris del Q podran ser demandats d'acord amb els ameles 12" a i n6 d'iouesia t Iri i nnl·li-m r -t ·̂penes assenyalades a ü Llei Orgànica 6/19K7 per ia qual es modifica ¡'anide 5?4 de! Codi Penal. Prnhihida la n

IMPRÈS A ESPANYA, PRINTED IN SPAIN

PRESEMTACIÓ

Quan hem començat a fer la revisió del text de ciènciessocials de sisè curs d'EGB ens hem proposat com a primer objectiuadaptar el programa oficial a les capacitats i als interessos dels nensde deu anys.

Per això, per desenvolupar cada tema hem escollit no pasels aspectes «més importants», sinó els que són més aptes per atreurel'interès de l'alumne i per facilitar-li l'acostament a cada tema.

A l'hora d'exposar els continguts hem mirat de fer servirun llenguatge escrit que fos descriptiu i narratiu, segons la «necessitatde les coses concretes» que hom reconeix en un alumne de sisè d'EGB.Per això la il·lustració gràfica no té pas un valor només decoratiu: alcontrari, l'hem pensada com un complement estricte del text. Així,hem programat l'ús freqüent d'un üpus de dibuix descriptiu que técom a utilitat bàsica emplenar amb imatges les descripcions verbals,que podrien resultar buides per als alumnes.

Les activitats, que en aquesta edició han estat molt amplia-des, serveixen també per completar alguns aspectes que es tracten al'exposició general i per proposar al professor uns models de treballamb què pot estimular l'interès dels alumnes.

Tot i que posem un resum final a cada lliçó, suggerim alsprofessors que no el considerin pas com «un text que l'alumne s'had'aprendre de memòria», sinó com una mena d'índex detallat delscontinguts bàsics de cada tema. En aquest sentit, pot donar a l'alumneuna primera exploració de la matèria que trobarà en el desenvolu-pament de cada lliçó.

ELS AUTORS

Editat per Editorial VJCENS-BASICA. S.A, Avda. de Sarna. 130. E-08017 Barcelona.Imprev per Graneas INSTAR. S.A. MeiaUiirgia, </n. cantonada Indústria. E-íWQllH L/HospiiaJet de Uohrciat

TLA PREHISTÒRIA Fa quaranta milions d'anys, en plena era dels dinosaures,

va aparèixer a la Terra un primat que caminava de quatrepotes i que és un avantpassat comú dels micos actuals idels homes.

Fa catorze milions d'anys el ramapitec, capaç de podertenir-se en posició vertical, amb un cervell més desen-volupat, ja se servia de les extremitats superiors per aga-far branques i pedres.

Fa cinc milions d'anys vivia a Àfrica /'australopitec, quefeia servir eines molt rudimentàries, fetes amb os o paletsde riera.

Finalment, el representant més antic de l'home, fa mésd'un milió d'anys, fabricava destrals de mà senzilles. Elcamí per arribar a l'home ha estat més llarg que el camíque ha recorregut l'home, que és el contingut d'aquestcurs.

¿Pot considerar-se humà /'australopi-tec, que va viure 3 l'Àfrica fa cinc mi-lions d'anys? De moment se'l conside-ra únicament un avantpassat, el finald'una llarga evolució que va començaramb els primats fa quaranta müionsd'anys i que ha culminat en /"home.

AUSTRALOPITECAntiguitat:5 milionsd'anys

¡1. LA PREHISTÒRIA

1.1 La importància de l'escriptura

APRIMATAntiguitat:40 milionsd'anvs

Molt sovint, quan volem que d'una cosa en quedi el record,l'escrivim. L'escriptura ens ha permès de conèixer la vida delshomes d'altres èpoques gràcies als documents escrits que s'hanconservat.

Però l'home va aprendre a escriure fa aproximadament uns sismil anys, i hi ha homes sobre la Terra des de fa dos milions d'anys.Aquest període de temps tan llarg, de centenars de mil·lennis,durant el qual encara no es coneixia l'escriptura, l'anomenemprehistòria.

1.2 Els testimonis no escrits

¿Podem conèixer la vida dels nostres avantpassats abans queconeguessin l'escriptura? De l'home prehistòric se'n conserven:

— Els ossos. Els científics, quan els estudien, estan en condicionsde saber el nombre de membres d'una tribu o el volum i laforma dels cranis de les persones.

- Els estris de pedra, os o marfil que l'home primitiu feia serviri que es troben en els enterraments al costat dels ossos. Grà-cies a això podem conèixer el tipus de treball que feien elshomes primitius.

- La casa, que primer eren uns recers naturals {coves), més tard'les van anar construint amb pedres, pells o ossos d'animalsi branques.

- Pintures. En una època més avançada l'home va pintar elsanimals que caçava, i es va pintar ell mateix disparant arcs,recollint la mel o encenent foc.

183

Durada deis períodes històrics

Antiguitat de l'home: més de dos milionsd'anys.

Primeres fases del paleolític: diversos cen-tenars de mil·lennis.

Paleolític superior: trenta-cínc mil anys.

Neolític: vuit mil anys.

Història, des de l'escriptura fins a la indus-trialització: sis mil anys.

Civilització indústria) (l'actual): dos-centsanys.

En el paleolític inferior, primer període de la pre-història, l'home va viure formant petits grups nò-mades, acampant entre ia vegetació o en conca-vitats de ¡es roques (a dalt, l'entrada de l'abricRomaní, a Capellades, Anoia). En ei paleolític su-perior va aorendre a construir cabanes (a baix),amb fulles i branques: s'hi estava temporadesbreus per resguardar-se de ¡es inclemències deltemps. De ¡es cabanes més elementals va passara construccions complicades, quan es quedava enuna mateixa zona si hi trobava molta caça. >

184

Restes i testimonis del passat

1.3 Una etapa llarga i profitosa

Per estudiar el paleolític, l'arqueò-leg disposa de diverses restes i tes-timonis del passat:

- Cranis, ossos humans.- Instruments de treball: arpons,

destrals, puntes de fletxa.

Com pots observar al dibuix, la prehistòria és molt més llarga

que la història. Aquesta fa sis mil anys que dura; en canvi, laprehistòria en va durar uns quants centenars de milers. En aquestssegles que semblen perdre's en el temps l'home va fer uns des-cobriments i uns invents transcendentals, com ara poder encendrefoc, treballar la pedra, la roda, domesticar animals í ('agricultura.

i 2. ELS PERÍODES PREHISTÒRICS j

Els temps prehistòrics es divideixen en tres períodes:

a) Paleolític (paraula grega que vol dir pedra antiga). L'home feiaestris de pedra sense polir a base de cops (pedra tallada). La

darrera fase, el paleolític superior, que va començar fa 35.000anys, és la que coneixem més bé per l'abundància de restes

que se n'han trobat.b) Neolític (pedra nova). Va començar fa 8.000 anys. L'home va

aprendre a polir la pedra i a fer que tingués tall per fregament.En aquest període es van fer descobriments com ('agriculturai la domesticació d'animals, que van modificar totalment la vida

de l'home.c) Edat dels metalls. Va començar fa uns 5.000 anys, quan l'home

va aprendre a treballar, successivament, el coure, el bronze i el

ferro.

3. EL PALEOLÍTIC SUPERIOR

3.1 Un període ric en restes

La riquesa de restes que s'han trobat del paleolític superior és

sorprenent. Als llocs on havia viscut l'home s'han trobat arpons,hams, agulles, destra/s, etc., ¡ per això no és difícil de deduir-ne

que la pesca i la caça constituïen la base de l'alimentació.

També són nombroses les restes dels ornaments corporals, fa-

bricats amb dents d'animals, petxines, ossos \ banyes.

3.2 Restes enterrades del paleolític superior

Els estris més antics que s'han trobat apareixen enterrats a unaprofunditat més gran del terra, són poc polits i gairebé exclusi-

vament de pedra.Els més moderns són més a prop de la superfície, més abun-

dants ï més diversos que els anteriors; n'hi ha de petits, i hi apa-

reixen també objectes d'os o de marfil.185

À En aquesta il·lustració es resumeix ta vida de l'home en el paleolític superior,S'esrava en una cova molt gran per tenir protecció; l'home anava a caçarmentre la dona s'ocupava dels fills i encenia el foc per cuinar els aliments. Amés de la pedra, treballava l'os, la banya i l'ivori.

Els primers homes «catalans»

Al final del segle XIX un farmacèu-tic, arqueòleg aficionat, va trobar,prop del llac de Banyoles, una man-díbula que avui es considera quepertany a un tipus d'home pre-Neandertal; té, doncs, uns 100.000anys.Encara és més antic un crani que esva trobar al Rosselló el 1971 a lacova de l'Aragó, ja que li atribueixenuna antiguitat de 300.000 anys, i peraixò hi ha alguns historiadors quel'anomenen afectuosament «el pri-mer català».

L 186

3.3 Els primers pobladors de la Península Ibèrica

Sabem ben poques coses dels homes que vivien a la Peninsula

durant el paleolític. Se n'han trobat restes materials pertanyents ales primeres etapes d'aquest període, cosa que demostra que totala Península devia estar habitada des de fa potser un milió d'anys.

Aquests primers pobladors, procedents del nord d'Àfrica o d'Eu-ropa, formaven petits grups d'unes quantes dotzenes d'individus

que recorrien el territori on vivien buscant caça i aliments.

Els fòssils humans no són tan abundants com les restes d'estris

o d'animals, i per això no coneixem bé les característiques

d'aquests homes paleolítics. Les restes més antigues han estat

trobades a terres catalanes.

Les restes humanes pertanyents al paleolític superior que han

estat trobades a la Península ja són molt més abundants, i per això

coneixem més bé l'anomenat «home de Cromanyó».

LA VIDA DE L'HOME CAÇADOR

4.1 L'home del paleolític era nòmada

A Saber encendre foc va ser un delsprimers invents i dels més decisius del'home prehistòric. El foc l'encenien fre-gant dos trossos de fusta o fent-ne girarun sobre un altre, procediment ano-menat de barrina. Pots veure aquestsdos sistemes a les il·lustracions.

•̂ En el paleolític superior l'home vaaprendre a fabricar estris punxeguts, i/a pesca es va convertir en una activitatcomplementària de la caça; els peixos,e/s enfilaven amb un pal als gorgs o ales zones on hi havia poc corrent. El focservia per cuinar, però també per pro-tegir ¡'entrada de les coves contra elsatacs nocturns de les feres.

Durant el paleolític superior a la terra es van succeir diverses

etapes de freds intensos que van alternar amb temperatures ele-vades. En uns períodes determinats el glaç va cobrir una gran part

de la superfície d'Europa.L'home del paleolític superior vivia d'una manera molt primitiva

formant petits grups nòmades, és a dir, no tenien un lloc de re-sidència fix, perquè depenien de la caça i de la recol·lecció i haviend'anar recorrent les terres per trobar aliments. La lluita per la vidaera dramàtica: havien de competir amb les feres i sofrir els rigors

d'un clima dur.

4. Poder encendre foc: una invenció decisiva

El foc, que obtenien f regant trossos de fusta, va ser la seva grandefensa contra les feres, ei fred i la nit, plena de perills. Aprenenta encendre foc l'home va poder començar a coure els aliments i

li va ser més fàcil poder treballar la fusta o els ossos.

Poder encendre foc constitueix un dels invents més decisius del

paleolític.

L'home del paleolític no coneixia l'agricultura ni la ramaderia.

La caça, la pesca, els fruits i les arrels silvestres que la natura lioferia constituïen la seva alimentació exclusiva. Per caçar acam-

187

IP'

La cova d'Altamira

Aquest és un dels bisons que decoren lesparets i el sostre de la cova d'Altamira. Lava descobrir el 1879 Marcelino de Sautuola,que anava amb la seva filla Maria, que vaser la que va observar que al sostre hí haviafigures d'animals pintats.

Sobre una superfície rugosa els artistes delpaleolític havien representat un conjunt fas-cinant de bisons, cavalls, porcs senglars ícérvols.

Tots aquests animals estan pintats amb unsentit admirable de l'observació. S'hi podendistingir les crineres, els ulls, les peüngfes.Els colors els obtenien barrejant terra, grei-xos d'animals Í fusta cremada, aquesta per.al color negre.

La sensació de moviment miraven d'acon-seguír-la fent servir les ondulacions del sos-tre, dibuixant animals amb el cap mirant en-rere o que tenien moltes potes.

Els bisons d'Altamira ens impressionen avuia causa del seu realisme extraordianri, l'har-monia dels colors Í la perfecció artística ambquè els van fer.

188

íípava al costat dels rius, on els animals anaven a beure, i ambBparanys, pals, dards i destrals de pedra els matava i n'aprofitava

Jla carn i la pell.£- La pesca era un complement de la caça; als braços dels rius

'matava els peixos a cops de pal, els sorprenia amb arpons o e/s

f'gafava amb la mà', se'ls menjava crus o rostits.

En els períodes càlids vivia a l'aire lliure o en unes cabanesjdimentàries fetes amb fusta i branques; en els períodes freds

uscava grutes i recers naturals on podia encendre foc.

A A la balma de Cabrafeixet tel Perelló, Baix Ebrel hi haaquesta pintura rupestre, de! mateix tipus de ¡es de /'escolallevantina, on veiem clarament representats dos cérvols.

-4 Pintura rupestre de l'escola llevantina, 3l recer anomenatels Cavalls, a la Valltorta (Alt Maestrat). L'escena de cacaens mostra la tècnica d'empaitar la caça. Els que l'empaiten,que aquí no es veuen, fan córrer amb crits i pedres un ramatde cérvols i les cries cap a quatre arquers; la majoria delsanimals ja estan ferits per les fletxes que han encertatAquesta pintura mostra una escena de la prehistòria moltinteressant

5. ELS PINTORS DE LES CAVERNES

IDEES BÀSIQUES l_

|j La cosa més sorprenent dels homes del paleolític superior són

ï|les seves creacions artístiques, el que s'anomena art rupestre.

; Als sostres i a les parets de les coves, al territori d'Occitània i alnord de la Peninsula, van pintar e/s animals que caçaven. I a l'estd'Espanya, en llocs arrecerats de les roques, en valls gairebé inac-cessibles, hi van gravar i pintar escenes de caça i de recol·lecció

que van restar ignorades durant milers d'anys.

5.2 Les pintures d'Altamira

La cova que té unes pintures més importants és la d'Altamira,

s a Cantàbria, al nord de la Península. (Mira el doc. de la pàg. 188.)

. Són del mateix estil les pintures de les coves d'El Castillo i La

Pasiega, també a Cantàbria, les de Pindal i Cándamo, a Astúries,

i les de Las Caus i Niaus, a Occitània.

5.3 Les pintures de llevant

Pertanyen a l'etapa final del paleolític una colla de pintures ru-

pestres fetes a les parets de pedra a l'aire lliure. Com que la majoriad'aquestes pintures s'han trobat en una franja de territori paral·lela

a la costa mediterrània reben el nom de pintures de llevant.

En aquestes pintures hi ha figures humanes i d'animals, de midapetita, en escenes de caça, dansa o pastoreig. Cal destacar-ne elsguerrers d'Alpera (Albacete) i les caceres de cérvols de Valltorta

(Alt Maestrat).Algunes d'aquestes pintures són al territori de Catalunya. Les

més famoses són les del Cogul (Garrigues).

També són importants les pintures que s'han trobat a Tivissa

(Ribera d'Ebre) i a Vandellòs (Baix Camp), amb representacions de

caceres de cabres i de cérvols.

® La prehistòria és el pe-

ríode de la vida de la huma-nitat en què l'home no co-neixia Y escriptura. Va durarmés de dos milions d'anys;

la història, en canvi, nomésfa sis mil anys que ha co-

mençat.

® Les fases de la prehistòriasón: paleolític o edat de la

pedra tallada, neolítico edatde la pedra polida i edat dels

metalls.

® Al paleolític l'home vivia

de la caça, la pesca \ la re-

col·lecció de fruits.

« A dins d'algunes coves

han aparegut pintures ad-

! mirables del paleolític. Les

.' d'Altamira són les més im-portants. Bisons, cavalls, ;

porcs senglars, cérvols, hi; són copsats amb un realisme

: que ens sorprèn.: ® Les pintures rupestres de. llevant representen figureshumanes i d 'animals de

. mida petita, amb escenes decaça, de dansa o de pasto-reig. La majoria d'aquestes

. pintures s'han trobat en una

franja de territori paral·lela a

la costa mediterrània.

189

ACTIVITATS

1. Objectes que pots contemplar en un museu arqueològic

I. Amb el vostre professor po-deu preparar una visita a un mu-seu arqueològic que sigui aprop d'allà on viviu. Fixa't queal museu hi ha una sala o unesquantes sales preparades per-què els visitants puguin obser-var les restes que ens han deixatels homes de l'era prehistòricai que s'han pogut conservar.

Un dels estris que més feia ser-vir l'home prehistòric era la des-

tral de pedra. Aquest instrument, era format per una fulla amb talli punxeguda i un mànec de fus-ta que, lògicament, no es con-serva. A través dels dibuixosque hí ha al costat pots seguirel procés de fabricació d'unadestral.

a) Comenta aquests dibuixos ila utilitat que tenia l'instru-ment que en resultava.

II. Al museu arqueològic tambéhi pots veure ornaments cor-porals, que els homes prehis-tòrics feien servint-se de dentsd'animals, petxines, banyes, pe-dres i ossos.

a) Rumia a veure quins objectespoden servir perfer-ne un or-nament i fes-lo.

III. Durant el paleolític superior,des de l'any 35.000 abans deCrist, va augmentar el nombred'instruments de què se ser-vien; al costat d'estris de pedra,hi ha també estris fets d'os i de

marfil. Al dibuix que ve ara hi haun conjunt d'arpons i de puntesd'os que també podràs trobar al _museu: ">

a) Mira de classificar-los. Hi haquatre arpons, una punxad'os per aguantar trossos decarn o fruita, un ham í unadestral amb la beina perfo-rada per posar-hí el mànec.

b) Dibuixa'ls i posa-hi el nom asota.

c) ¿Quina activitat feia l'homeamb aquests objectes?

IV. Del que no sabem gaires co-ses és dels vestits. Però tenintinformació sobre la caça potsfer una redacció i un comenta-ri a classe sobre aquestesqüestions:

a) ¿Com t'imagines que era elvestit de l'home del paleolíticsuperior?

b) ¿Etsembla que era importantl'ús de l'arc que feia l'ho-me prehistòric? ¿Per què?¿Quina relació hi havia entrela caça í el vestit?

190

TEMA 1

1. Una excursió al Cogul

Imaginem-nos que fem una ex-cursió per anar a veure les fa-moses pintures rupestres delCogul. Podem anar amb trenfins a Lleida i després agafar elcotxe de línia que va al pobletdel Cogul, a la comarca de lesGarrigues. Durant el viatge, perinformar-nos sobre el que fa-rem, llegirem la descripció queel professor Maluquer de Motesva fer sobre aquestes pintures:

«La roca o cova dels Moros del, Cogul, per la seva varietat i pro-' blemàtica, és un dels conjunts.. més importants de tota la pin-tura rupestre de les terres cata-lanes. [...] Al Cogul hi ha unesrepresentacions pintades en co-lor negre i roig de persones i ani-mals i d'estü naturalista, gra-vats i pintures ben esquemàti-ques, inscripcions ratllades a laroca en ibèric i en llatí, etc. Totfa pensar que aquest indret teniauna atracció especial, que del'època prehistòrica va continuaralmenys fins a l'època romana.

L'escena més original del Co-gul representa una dansa en quèapareixen nou dones al voltantd'un home nu. pintat de color ne-gre. Les dones són pintades denegre o roig o siluetades en ne-gre i omplertes de roig, o a lainversa. N'hi ha una. més malconservada que les altres, queporta una faldilla de color ver-mell i té petites pinzellades ne-gres pertot arreu; les camestambé són negres. [,..]

En el conjunt de pintures delCogul, a més. hi ha diversosgrups d'animals, com dos bousamb les banyes en forma de lirai un brau amb banyes obertes:l'un és süuetat amb pintura ver-mella i té tot el cos amb ratllesverticals; els altres dos són si-luetats en vermell, i mentre quel'un és omplert totalment de pin-tura negra, l'altre conserva un

rectangle amb pinzellades ver-melles. En conjunt, és una es-cena tècnicament policroma comla mateixa dansa, cas singular iextraordinari a les pintures ru-pestres llevantines. A part hi haun ramat de cérvols presidit perun mascle, i també s'hi pot veureun senglar. Dues petites cabresque corren cap a la dreta con-trasten pel seu dinamisme ambl'actitud reposada de la gran ma-joria de les figures del Cogul.També hi ha altres escenes, comun arquer que caça un animalque hi apareix com a minim trescops.»

Observa atentament aquestail·lustració de les pintures delCogul i resumeix les teves ob-servacions:

a) Descriu les figures que hi sur-ten: homes, dones, animals.

b) Característiques d'aquestespintures: mida, color, escenaque representen.

c) Observa la pintura de Vall-torta de la pàg. 188. Com-para-la amb aquesta i busca-hi semblances. ¿Per què esconsidera que pertanyen almateix estil?

d) Observa la pintura d'Alta-mira de la pàgina 188. Des-criu-la. Explica quina diferèn-cia hi ha entre les pinturesd'Altamira i les pintures delCogul.

e) Resumeix les teves impres-sions sobre l'art prehistòric isobre la importància que te-nen aquestes pintures perconèixer els homes del pa-leolític.

191

DELAMETALLS

Durant centenars de milers d'anys l'home es va limitar aviure dels aliments que trobava a la natura: caça, pescaí recol·lecció de fruits. La casa es reduïa a coves i recersnaturals.

Durant el període que anomenem neolític va aprendre a

produir aliments, gràcies a /'agricultura / la domesticació

i. d'animals, /' va començar a construir habitatges / a agru-

l¡ par-los en poblats.

pi Van ser les primeres societats organitzades, que es vanfe' formar quan l'home es va fer sedentari / va abandonar

Ü'efe inacabables i pesats recorreguts que havia de fer em-

^•çaitant la caça.

\

B¡ dolmen de Vallgorguina (Vallès Orien-tal), anomenat popularment PedraGentil, és un dels més ben conservatsentre els nombrosos monuments me-galítics de Catalunya. Observa l'estruc-tura del dolmen, a base de grans pedressense treballar, que formen un recinte,cobert amb una llosa enorme.

I. ELMEOLITIC

1. UNA REVOLUCIÓ EN LA VIDA DE L'HOME '

1.1 La importància d'un canvi de clima

Per allà l'any 8000 a.C. va tenir lloc un augment general de la

temperatura a la Terra; el glaç que cobria una gran part d'Europaes va retirar cap a les regions septentrionals i la pluja va començar

a ser escassa a la zona del Mediterrani.

En aquest període de retirada del glaç l'home va fer alguns dels

descobriments que més han influït en la seva vida.

1.2 Els grans canvis del neolític

S'ha dit que el neolític és una de les edats més revolucionàries

de la història de la humanitat. El nom de neolític ¡pedra nova) fareferència a la manera de treballar la pedra. Els instruments espoleixen \ prenen un perfil afilat que en multiplica l'eficàcia per

tallar pells, carn o fusta.

Hi ha altres invents que tenen més importància, però, que nopas polir la pedra. Abans d'estudiar-los els enumerarem:

a) Agricultura. És la innovació més important per a I''alimentació

de les tribus prehistòriques.

b) Pastura. Hi havia pobles que es dedicaven sobretot a domesticar

animals, i això va definir la seva manera de viure.

c) Ceràmica. Apareixen per primer cop objectes fets de fang.

d) Teixits. L'home va aprendre a filar i a teixir, i les pells d'animals

van ser substituïdes per vestits més còmodes.

193

DIFUSIÓ DEL NEOLÍTIC •«9 Mapa de difusió del neolític:calitats més antigues eren als límits íjmuntanyosos de Síria I Mesopotàmú '"i des d'aliè es va propagar cap a fe_ ̂va//s dels grans rius (el Tigris, l'Eufrates MieINill. Abans de l'any4000 a.C. s'hiestès cap als grans rius europeus, capa orient fins a l'Indus, i per una gran 3part del litoral mediterrani. Al tercer Ümil·lenni l'àrea de difusió ¡a eramés gran. -^

dp0.""8

En aquesta il·lustració pots observar com era la vida al neo-lític. L'home encara anava a caçar, ara ajudat eficaçment pergossos, que havia domesticat, però hi havia una nova ma-nera d'obtenir aliments, el pasturatge. Mentrestant, les do-nes, ajudades pels nens, feien les tasques agrícoles. Havienabandonat el nomadisme i la tribu vivia en poblats a lescabanes que havia construït. ' T

Repercussions de la invencióde l'agricultura

a) L'home es torna sedentari, téun habitatge fix.

b) Emmagatzema aliments, potlluitar contra la fam.

c) Millora l'alimentació.d) Organitza la seva vida segons

el ritme de les estacions i me-sura el temps.

L_

•tí a que caracteritza un jaciment del neo-Vlític és la gran varietat d'estris que hiS/ja, una prova evident de la diversitat&" ¡feines que l'home d'aquesta època

tteia. Aquí veiem alguns estris neolítics?gue s'han trobat a Catalunya. En primerïlioc, un molí de mà; al centre, un con-trapès que s'adaptava als bastons per

¿.cavar amb què es removia la terra; a&baix. un atuell de terrissa que servia per

¡ardar-hi gra o líquids. T

194

e) Fusteria. Les destrals de tall f; van possibilitartreballar els troncs

i les branques.

f ) Comerç. Sabem que les tribus neolítiques comerciaven, és adir, intercanviaven productes, perquè en poblats allunyats dela costa s'han trobat ornaments fabricats amb petxines marines,

que havien de ser transportades des del litoral.

1.3 ¿On comença la gran revolució neolítica?

Segurament en alguna regió mediterrània, a l'Àsia Menor (part

de la Turquia actual). Gairebé és segur que l'invent clau, l'agri-cultura, té el bressol a Mesopotamia (actual Iraq), la fèrtil regió

regada pels rius Eufrates i Tigris.

Z. INVENCIÓ DE L'AGRICULTURA

2.1 Un invent casual

Durant milers d'anys l'alimentació de l'home s'havia basat enla caça. Durant el neolític la terra es va convertir en la principal

font d'aliments. Potser es tracta d'un invent que va fer una dona,que era l'encarregada de recollir els fruits. Devia ser un descobri-

ment casual. Fins i tot és possible que l'home tornés als indretsque havia ocupat anteriorment per comprovar si els fruits havien

tornat a brotar, màgicament.

2.2 Els primers conreus. Els estris

Els primers productes agrícoles que l'home va aprendre a con-rear van ser els cereals (blat, civada i ordi) perquè poden créixer

sense haver de tenir-ne gaire cura; a més, ho deduïm perquè s'hantrobat grans de cereals fossilitzats (convertits en mineral) i estris

per treballar-los.Als poblats neolítics de Mesopotamia s'hi han trobat aixades.

Als de la Península són freqüents els molins de mà (per moldre

gra) i espátulas d'os (per agafar la farina).

Treballar la terra es va convertir en una activitat dura que exigiaprimer treure les males herbes, arr/garles superfícies no conreades

i, en èpoques posteriors, regar les terres. A més, calia pensar a

emmagatzemar les collites.

2.3 L'home es fa sedentari

Fins aleshores l'home havia estat nòmada, sense habitatge fix.

L'agricultura el va convertir en sedentari; a prop dels camps hi feia

l'habitatge, del qual no es podia allunyar.

195

3. DOMESTICACIÓ D'ANIMALS

3.1 ¿Com comença la domesticació d'animals?

Durant el paleolític les tribus es limitaven a caçar els animals;ara aprenen a aprofitar-los d'una manera més completa. L'homei alguns animals comencen a conviure, a viure plegats. ¡

¿Com va sorgir la domesticació? Se n'han donat diverses ex-plicacions. Recorda que a les àrees mediterrànies el neolític vacoincidir amb un període de sequera. Homes i animals anaven ales mateixes fonts. En lloc de perseguir la caça, la van poder es-perar, observar i així poder distingir els animals perillosos delsmansos.

3.2 Els primers animals domesticats

Gràcies a les restes que s'han trobat en coves neolítiques co-neixem l'ordre en què es van anar domesticant les diverses es-pècies. Primer van ser els gossos, que es van convertir en elsmillors col·laboradors de l'home; es van fer servir per atiar ¡a caça,per w'gi'/ardurant la nit, en algunes zones com a animals per arros-segar trineus.

Més tard van ser els animals que es podien traslladar quan latribu canviava d'emplaçament els poblats: per exemple, el ren, lacabra i l'ovella. Immediatament després, el bestiar vacum. Final-ment, els animals que es fan servir per al transport, com l'ase, elcavall i el camell.

Els beneficis de la domesticació van ser múltiples. A més decarn, se'n podien obtenir pells, llana i llet.

: 4. LA CERÀMICA j

4.1 La invenció de la ceràmica

La invenció de la ceràmica devia ser casual, quan van comprovarque recobrint amb terra argilosa els bols o escudelles de fusta enquè escalfaven els aliments aquests recobriments s'endurien ambel foc i quedaven uns recipients que tenien més consistència.

Quan l'home va construir les primeres rodes (un altre inventneolític), les va aplicar al treball del fang per arrodonir les formes;havien nascut els primers torns de terrisser.

Aviat es va convertir en un ofici d'artesania, la terriseria. Alprincipi els recipients eren poc refinats, després en van perfeccio-nar la forma, en van millorar la cuita i en van polir la superfície.

196

Durant el neolític la caça va continuaruna de les activitats principals denom/a. Les pintures rupestres delunya mostren sovint escenes de, com aquestes d'Ulldecona (Mont-ón es por veure un caçador queamb l'arc i la fletxa a la mà.

i aquesta pintura rupestre de Tassili,-Sàhara central, hi pots veure un grup'animals al costat d'un aixopluc.

¡esta escena representa una novañera d'aprofitar els animals. Ja no

s caçaven amb fletxes, com veies a /ainítfra de llevant de ¡a lliçó anterior,

ó que els aplegaven en ramats i, pert, n'aprofitaven més bé la carn i la

L'home del neolític va aprendrefer objectes de ceràmica. Laceràmica neolítica a Catalunya

A l'aprendre a fer objectes de cera-,mica l'home va poder millorar la pre-'̂ .paració Í la conservació dels ali-;; s|ments. Però no va ser aquest l'únicavantatge: a més, va poder fer re-cipients de volums i formes dife-rents, segons les necessitats.

Els objectes de pedra o d'os def pa-leolític s'havien d'adaptar a la formaÍ a la mida de la pedra o l'os utilitzats.'En canvi, amb la ceràmica no hi ha- •via aquest inconvenient. El terris-saire podia modelar al seu gust lamassa de fang i fabricar uns reci-pients amples o allargats, senzills oamb nanses i amb parts amples iestretes.

Observa aquests diferents objectesde ceràmica neolítica trobats a Ca-talunya: a) una gerra de ceràmicacardiai (Museu de Montserrat); bí unvas de boca quadrada (Museu d'His-tòria de ¡a ciutat, Sabadell); c) un re-cipient trobat en un sepulcre deJassa del ple neolític ¡Museu de Sa-badell); d) un vas amb nansa d'apèn-díx de botó (Museu Arqueològic deBarcelona); e) una escudella trípode{Institut d'arqueologia de !a Univer-sitat de Barcelona); f) un vas del ti-pus anomeat campaniforme (Museude Sabadell).

197

i 5. ELS PRIMERS POBLATS

tfi^x*&^3>mg!& ^mm3 b

La cova d'en Daina /Romanyà de laSelva, Baix Empordà) és un sepulcredels anomenats de galeria coberta. Ob-serva'n l'estructura: a dalt, una visió de.conjunt; a l'esquerra, el pla del monu-ment, que mostra les grans pedres quedonen forma a la galeria, que desem-boca a la cambra sepulcral. De la co-berta se'n conserven tres grans lloses,i el conjunt està envoltat per un cerclede pedres, com si fos un cromlech

„ A El menhir és el més senzill dels mo-megalítics. Aquí pots veure un

imenhir que hi ha ai Baix Empordà, proptrue Santa Cristina d'Aro.

Cromlech de Stonehenge, prop de Sa-^tjjflísburv (Anglaterra). La seva disposició

®? circular i un altar central dibuixen allò^ï que probablement va ser un santuari.

Algunes peces van ser transportadesdes d'una distància de 300 km. T

198

5.1 L'arquitectura neolítica. Els monuments funeraris

L'arquitectura va néixer al neolític. L'home, quan es va fer se-dentari, va començar a treballar la pedra en blocs per construirmonuments funeraris anomenats megàlits (que vol dir «construït

amb grans pedres»).Poden ser megàlits una simple pedra posada verticalment, o

menhir, fins a una sèrie de pedres posades en cercle, o cromlech.Un altre exemple és el dolmen, que consta d'una cambra amb unagran llosa que fa de sostre; aquest tipus de monument va evolu-cionar i va donar lloc al sepulcre de corredor.

5.2 Aparició dels primers poblats

Els habitatges es van començar a agrupar i van aparèixer elsprimers poblats. A l'hora de construir un poblat buscaven llocsfàcils de defensar, dalt d'un turó. A més dels habitatges, s'hi cons-truïa un murdefensiui edificis d'ús col·lectiu, com granersi cellers.

AI poblat tothom treballava. Les dones collien els productes delcamp i els preparaven, els homes caçaven o feien les tasques tanpesades d'artigar, els nens portaven materials o aigua. La societatneolítica ja era complicada i per això necessitava un govern i una

organització.

i 6. EL NEOLÍTIC A LA PENÍNSULA IBÈRICA j

Uns 3.000 anys a.C. devia arribar a la Península, a través delnord d'Àfrica i del Mediterrani, un poble d'origen oriental que hiva introduir les innovacions del neolític, que des de les costes delsud-est peninsular es va escampar pel llevant cap a Catalunya Iper Andalusia cap a Portugal. Aviat van sorgir els primers poblatsneolítics, entre els quals destaca el de Los Millares (Almeria).

Al territori de Catalunya no s'ha trobat cap poblat important,però sí que hi ha restes de cabanes i nombrosos jaciments neolítics,sobretot en coves i sepulcres. Aquestes troballes arqueològiquesdemostren que la cultura neolítica era escampada per tot el territorii ho podem comprovar repassant la il·lustració. Fixa't:

a) Que coneixien l'agricultura, perquè tenien eines per fer les fei-

nes agrícoles (pàg. 195).

b) Que eren capaços de fer pintures boniques (pàgs. 196-197).

c) Que fabricaven objectes de ceràmica (pàg. 197).

d) Que construïen monuments megalítics (pàgs. 198-199).

199

=d

Moltes de les ciutats més antigues de l'Orient Pròxim, aban-donades pels seus habitants 3 causa d'alguna guerra o unaaltra circumstància adversa, van ser sepultades lentamentper gruixudes capes de sorra. Això és el que l's devia pasar

Les primeres ciutats

Les primeres ciutats es consideraven un recinte sagratestaven sota la protecció d'un déu, com Ammó a Egípto Ixtar a Mesopotamia. A més, eren ciutats-estat, no dpenien d'un poder exterior.La ciutat es diferencia del poblat no sols perquè és mgran \ té més població, sinó també per unes altresracterístiques més importants:a) En primer llqc, la divisió del treball. Al poblat només^

hi havia caça'dors Í agricultors; a la ciutat ja hi troben*comerciants, escribes que apunten les operacions decanvi, paletes, soldats, sacerdots. Per governar aquestasocietat més complicada cal un rei, que acumula tots :els poders, ï una classe dirigent de nobles ï sacerdots.

b) En segon lloc, la ciutat es distingeix perla importànicaque hi tenen les obres públiques: ,,— Les primeres obres públiques es van fer per apro- %

fïtar l'aigua per a l'agricultura, com ara preses í ¿canals. ^

— Després l'esforç es va decantar cap a la defensa: ';•muralles, grans portes. ;;

— Més tard es van construir edificis í escultures mo-numentals. I, finalment, magatzems per poder guar- :'jdar-hi el gra, el vi i la fruita. ' -:

a la ciutat egípcia de Deir él-Balah, al costat de Gaza, ecamí d'Egipte a Jerusalem, que va excel·lir a partir del segle %XIV a.C. i va haver de ser abandonada cap a l'any 700 a.C. jLes primeres restes de la ciutat es van trobar el 1968. V *

f200

I. L'EDAT DELS METALLS

A A Catalunya l'àrea d'extensió de lacultura de l'edat del bronze queda benclara gràcies a les nombroses restesmeteríais que se n'han, trobat. Aquí hina unes mostres d'armes /detècniquesde treball: a dalt, dues puntes de fletxade bronze; ai centre, una fulla d'unadestral, també de bronze: i, a baix, unrnotllo de pedra per fabricar destralsque es va trobar al Solsonès.

j 7. L'HOME APRÈM A TREBALLAR ELS METALLS j

7.1 El començament de l'edat dels metalls

Per allà l'any 4500 a.C. a les planes fluvials on escassejava lapedra es va començar a treballar un metall, el coure. Els seusavantatges sobre les eines de pedra eren evidents, perquè aquesteses desgastaven ràpidament.

Però per poder fondre el coure calia aconseguir una temperaturade 1.200°C, i, per tant, es necessitaven manxes, forns i tena/tes.

Aviat van descobrir que, si fonien coure i el barrejaven ambestany, obtenien un metall molt més consistent, el bronze. Elspobles antics es van dedicar aleshores a mirar de trobar estany.

Cap a l'any 4000 a.C. l'home va construir les primeres ciutats iva inventar l'escriptura. Les primeres ciutats conegudes són situa-des a les valls dels rius Tigris i Eufrates i del Nil. Les més antiguesque es coneixen són Ur, Uruk i Lagaix, a Mesopotamia, i Memfis,

a Egipte.

Cap allà l'any 1000 a.C. hi havia molts pobles queja treballavenel ferro. La majoria coneixien l'escriptura, i ja havien entrat a la

història.

7.2 L'edat dels metalls a la Península

El poblat més famós de l'edat del bronze a la Península és eld'El Argar (Almeria), un conjunt de cases que formen carrers es-trets; hi van viure quatre-cents habitants durant un període d'un

segle i mig.

Al poblat i a la necròpolis, és a dir, la zona d'enterraments, s'hihan trobat milers d'objectes que indiquen un nivell elevat de cul-tura. Anells de marbre i de pissarra, punxons d'os, puntes de marfil,molins de pedra, petxines i ceràmica demostren que els homesd'El Argar treballaven bé tots els materials.

Però els més interessants són els estris de metall: ganivets,punyals de coure i de bronze, destrals de bronze, punxons de coure,braçalets formats per conjunts de barnilles, diademes de plata.

La cultura del bronze va ser molt important també a les ¡llesBalears, on es van construir monuments megalítics ben bonics,com l'anomenada naveta des Tudons (Menorca).

A Catalunya són abundants les troballes d'objectes de bronze,que devien introduir uns pobles que van arribar de l'Europa central

per allà l'any 1250 a.C.

201

1

:̂? r̂a?ysfc^:- í&t

A L'any 1927es va trobarà Tivissa (Ri-bera d'Ebre) un «tresor» ibèric formatper quatre pàteres {plats plans per asacrificis) de plata daurada, una copa ídos vasos, també de plata. Aquesta pá-tera té gravades unes escenes de cairereligiós i, al centre, una cap de llop, ani-mal sagrat dels ibers, amb ¡a boca VL*oberta. **

A les excavacions que es fan per tot elterritori de Catalunya sol ser freqüentde trobar-hi restes interessants de lacultura ibèrica. A l'esquerra, a dalt, po-blat ibèric anomenat el Molí de l'Espi-goí, a Tornabous (Urgell). Al centre,una làmina de plom, escrita per totesdues cares, ens mostra com era l'es-criptura ibèrica. Aquesta làmina es vatrobar a les excavacions d'Ullastret i esconserva al museu d'aquest poblat ibè-ric. Els objectes que se solen trobar méssón els d'ús corrent, especialment ce-ràmica, a vegades molt bonica (a baix).

202

H. ELS PRIMERS POBLADORS HISTÒRICS DE LA PENÍNSULA^IBÈRICA j

, Gràcies a les restes arqueològiques i als textos d'alguns escríp-jrs grecs i romans coneixem l'existència dels primers pobladorshistòrics: els ibers, que vivien a la zona mediterrània. Devien serels descendents dels homes del neolític i de l'edat del bronze, que

/ien creat una cultura molt desenvolupada.

„,_: Els ibers van ser els primers que van rebre la influència delsspobles més civilitzats que van arribar a la Península, fenicis i grecs,ïiper això van tenir una cultura, de base agrícola, minera i comer-

;al, més avançada que no pas la dels pobles de l'interior.

.Tot i que s'aplegaven en tribus independents les unes de leslaltres, hi va haver una mateixa cultura ibèrica des d'Andalusia finsfa Catalunya que englobava el litoral mediterrani i Aragó. Els ibers¡van ser dominats pels romans al segle I a.C. i van acabar adoptant

í|a civilització romana.

ft 8.1 La vida dels ibers

6 Els ibers vivien en poblats edificats dalt de turons amb una fortadefensa, on la gent que vivia als camps del voltant anava a refugiar-se quan hi havia moments de perill. En coneixem bastants,

P3¿d'aquests poblats. Alguns dels més importants són el de Castellarx (Albacete), la Serreta (Alcoi), Sant Antoni (Calaceit) i Ullastret (Baix

¿Empordà).•'_ Les tribus ibèriques practicaven l'agricultura. Coneixien el blat,' l'ordi, les oliveres, la vinya i arbres fruiters, com les figueres i els

perers. Treballaven el lli i l'espart i sabem que van arribar a cons-truir uns sistemes de regadiu molt primitius.

8.2 La cultura ibèrica

Hi ha dues manifestacions artístiques que són importants: l'es-cultura i la ceràmica. A tot el territori que van poblar els ibers s'hihan trobat nombroses estatuetes de bronze, de pedra o de fangque són, en general, no gaire ben fetes, senzilles i d'un gran rea-lisme. Però també hi ha alguna escultura d'una gran bellesa, com

ara la famosa dama d'Elx.

La ceràmica també és abundant, a vegades pintada amb ele-rnents geomètrics o amb figures humanes i d'animals.

Els ibers coneixien l'escriptura i se n'han conservat nombrosesinscripcions en bronzes, ceràmica i monedes. S'ha aconseguit dedesxifrar el valor de cada signe i, així, les inscripcions ibèriqueses poden llegir, però com que no es coneix la llengua no es potsaber quin significat tenen aquests textos.

T-j IDEES BÀSIQUES

• • Durant el neolític l'home ,I va descobrir dues maneres t1 noves de poder obtenir ali- 1'j ments: Vagrícultura i les 1

pastures.

« També es van crear tèc-niques noves: la fusteria, elsteixits, la ceràmica.

• Va començar a desenvo-lupar-se I'intercanvi de pro-ductes: comerç.

• Té lloc el naixement deI1'arquitectura i dels primerspoblats.

• El treball dels metalls pas-sa per tres fases, segons elmetall que es fa servir :coure, bronze i ferro.

» Cap a l'any 4000 a.C. vansorgir les primeres ciutats ivan començar a fer servir

; l'escriptura.

« Els ibers són els primerspobladors històrics de la Pe-nínsula ibèrica. Coneixien elferro i l'escriptura. Vivien del'agricultura i de la ramaderiai s'aplegaven formant petitspoblats edificats dalt deturons.

203

ACTIVITATS TEM A 2

1. Ara farem un museu amb estris neolíticsI. Observa aquests tres dibui-xos, que representen esque-màticament els diversos nivellsd'un jaciment neolític amb unsquants estris que hi han estattrobats i contesta les preguntessegüents pensant que els objec-tes més antics són a un nivellinferior:

a) ¿Hi notes cap evolució, a lespeces de ceràmica que hi haa la dreta dels dibuixos? Co-menta-la.

b) A l'esquerra hi ha superpo-sades fletxes í javelines, ele-ments de falç i puntes. Di-buixa-les fent-ne grups.

c) Al centre de cada dibuix hihem posat destrals: ¿quinaés la que deu tenir un tall mésfi, que talla més? ¿És la mésantiga o la més moderna, deles tres que hi ha?

d) Després d'haver estudiataquesta lliçó i de contestarles preguntes anteriors hasd'estar preparat per contes-tar correctament aquestaqüestió: ¿abans del neolíticja hi havia ceràmica i objec-tes de fang?

e) Les fletxes i les javelinesmostren que l'home conti-nuava vivint de la caça; però,¿què ens indiquen els ele-ments en forma de falç?¿Quina nova manera d'ob-tenir aliments va trobarl'home a partir del neolític?

II. Una altra innovació va serpoder polir la pedra. Els gani-vets i les destrals eren més efi-caços. A còpia d'anar fregantobtenien uns talls afilats en pe-dres de sílex i d'altres roques

204

dures, com el granit. S'ha cal-cultat que amb una destral po-lida podien tallar un pi de dissetcm de diàmetre en cinc minuts:

a) Escriu unes quantes ratllasobre els avantatges qacomportava tenir aquestirftrument i poder-lo fer ser

NEOLÍTIC RECENT

Ceràmiques

Destral

RaspadorElementsde falç

NEOLÍTIC MITJÀElements de fletxes

o de javelines

Ceràmiques

^ements dejalç Destral

Elements de fletxes •o de javefines

4 /I

NEOLÍTIC ANTIC

Destral.

%

K. Exercicis de comprensió i de síntesi__.„ has de comparar una ¡1-lustradó del tema 1 sobre el pa-geolttic amb una del tema 2 cor-

¡sponent al neolític:

¡Fa) Observa les pintures rupes-tres de la Valltorta (pàg. 188)i de Tassili (pàg. 197). ¿Perquè el pintor del paleolític varepresentar una escena decaça i el del neolític una de

re pastura? ¿Quins animals hiha representats a cada una?

b) ¿Quines armes o quins ins-truments feia servir l'homede les pintures rupestres dela Valltorta? ¿Necessitavaaquestes mateixes armes,l'home de Tassili? Raona laresposta.

c) ¿Què n'aprofitaven, dels ani-mals que caçaven? ¿Què se'npot aprofitar dels animalsdomesticats? ¿Comportencap avantatge les pastures?

Í3. Les tribus ibèriques de Catalunyatün dels pobles ibèrics més

[destacats són els üergets, que te-tnien com a ciutat principal, comfa capital, diríem ara, la ciutat deL·leida (Üerda) i que dominavenles comarques del centroest i del

Ssud-oest de Catalunya.f?. El Baix Ebre era el país delsilercaons (o ilercavons), almenys

|a. partir del segle m. Tenien elí nord del País Valencià, potser• fins a no gaire distància dei Sagunt.F Pel nord limitaven amb els, cossetaxLS, que, tal com corres-í-pon a la seva ciutat principal —?- Cosse, Cesse o Kesse, que devia*ser Tarragona—, probablement> vivien al Camp de Tarragona i al' Penedès, de la serra de Balaguer- fins al massís de Garraf.

Els laietans vivien a la costa,centrats al Pla de Barcelona, i esdevien estendre per tot el Ma-resme i el Vallès, però no podemfer-ne la delimitació precisa.

Els lacetans apareixen més al'interior, cap al Bages i potser ala Segarra, incloent-hi també elSolsonès.

Al nord dels lacetans se citenels bergistans. Evidentment, el

nom de Berga, en deriva i no sem-bla gens arriscat de suposar queeren la gent d'aquesta comarca.Al costat hi havia els ausetans,que és segur que dominaren laPlana de Vic (Ausa és Vic).

El nord-est sí que és ben de-finit: els indigetes (o inditotes)eren els de l'Empordà. La ciutatindígena que es creà a redósd'Emporion prengué el nomd'Indüca. És un dels grups mésclars, atesa la personalitat i l'ex-tensió de la comarca i la proxi-mitat als grecs d'Empúries.»

Miquel TABRADEL·L:Les arrels de Catalunya.

Quan hagis llegit el text has defer aquestes qüestions:a) Per concretar la situació

d'aquests pobles has de di-buixar primer un mapa es-quemàtic de Catalunya i si-tuar-hi després les diversestribus ibèriques:- Els ilergets, al territori de

ponent, des del Pirineu deLleida fins al Camp de Tar-ragona i penetrant a l'A-ragó.

d) Observa dues escenes: a lapàgina 186 has vist un dibuixsobre la vida de l'home al pa-leolític; a la pàgina 194, undibuix d'un poblat neolític.Indica les diferències que hivegis pel que fa al vestit, al'habitatge, a les maneresque tenen per obtenir ali-ments. Fes-ne un quadre ge-neral i després comenta cadaaspecte.

- Els ilercaons, al Baix Ebrei penetrant al nord del PaísValencià.

— Els cossetans, entorn deTarragona.

- Els laietans, a la costa, desdel Barcelonès fins al Ma-resme.

- Els lacetans, al Bages.- Els bergistans, entorn de

Berga.- Els ausetans, entorn de

Vic.- Els indigetes, a l'Empordà.

b) En aquest mapa també hi hasde situar la població princi-pal actual de cada unad'aquestes comarques. Des-prés contesta aquesta pre-gunta: ¿Quines d'aquestesciutats ja existien a l'èpocaibèrica? Escriu-ne el nom ac-tual i el nom ibèric.

c) Tenint en compte el text dela lliçó ! la il·lustració corres-ponent, resumeix les formesde vida dels pobles ibèricsque habitaven al territori dela Catalunya actual.

205

"K 1 EGBCICLE SUPERIOR

ENRIC JIMENO i FERNÁNDEZJOSEP VILARÓ I CAMPS

Obra aprovada per la Generalitat de Catalunya el17 de setembre de 1990

© 1989 by Enric Jimeno i Fernández. Josep VilaróCamps, ï Editorial Andros. SA

Coordinació: M. Dolors Bosch t Carrera

Disseny de coberta: Cutting i Gruber

Il·lustració: Cristina LosantosMargarida RuizGemma SalesMagaü Colomer

Cartografia i grafies: Pau Pascua!Rosa AragóMagalí Colomer

Fotografia: IndexFïro-FotoExpogràficJosep M. BlancoJ. CalderTPSMithraJ,M. BarresIranzoRamboiA. FortunyJordi GumiA. PladevüaClavé

ISBN: 84-7661-200-1Dipòsit legal: B-3.330-91Segona edició; agost de 1991Imprès a: índice, S.L Casp. 118-120. 08013 BarcelonaPrinted in Spain

No és permesa la reproducció total o parcial d'aquestllibre, ni el seu tractament informàtic, ni la transmissióde cap forma o per qualsevol mitjà, \a sigui electrònic,mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mèto-des, sense ei permís previ t per escrit dels titulars delCopyright.

Fa,uns 30.000 anys, els nostres avantpassats es vari refugiardins coves per protegir-se de l'Intens fred glacial. Arran de lesescasses restes arqueològiques que ens han deixat (residus demenjar i eines de sílex i d'os"), hem pogut reconstruir les sevesformes de vida. En aquella època, la esca era l'activitat més im-portant. Els animals abatuts, a més d'aliment, proporcionavenpeus, amb les quals es vestien, i ossos, que eren utilitzats en lafabricació d'estris molt diversos. Els rens, cérvols i cavalls erenles espècies més caçades. A les parets de les coves són abun-dants les representacions d'aquests animals. Quan la tempera-tura fou més benigna, abandonaren les coves i s'instal·larenen tendes, a prop de les ribes dels rius, I van recórrer amb mésfreqüència a la recol·lecció. Més tard, el descobriment de l'agri-cultura va transformar profundament aquesta forma de vida.'

Fets i protagonistes

Mitja

religiositat

Desapareixes elfl gela.adoptadlo a lee noves

Agricultura. Bamadorlsaapornnt-inrtrt nal trabanComeré, ceràmica, cistelleriataixlt, podra polida

Fa moa de 1BO.OOO2 ™i«n d'anys 0.0. C.

3B.OOOa. a. O.

18.000a.d.0.

8.000&.Í.C.

Charles Darwln (1809-1882). Científic que formula lateoría evolucionista, segons la qual les espècies d'és-sers vivents es transformen amb el temps en d'altres dediferents, en la mesura en que les condicions naturals so-lament permeten viure els millors dotats (selecció natu-ral). Per a ell, l'home va sorgir a partir de primats infe-riors. La difusió de les seves idees va estimular la recercade restes arqueològiques.

La mandíbula de Mauer: Es tracta d'una de les restesfòssils més famoses. Va ser trobada el 1909 prop d'Hei-delberg (Alemanya). Sembla ser que va pertànyer a unexemplar d'Homo erectus. hominid que ja caminavaalçat i que. fa més d'un milió d'anys, va començar a es-

tendre's pel Vell Món.

Lewis Leakey (1903-1972): Ha estat un dels arqueòlegs iantropòlegs contemporanis que més ha contribuït a l'es-tudi dels homínids. Una de les seves troballes més impor-tants fou el que ell anomenava «Homo habilis», un ho-minid anterior a «l'Homo erectus», queja fabncava es-tris i que mai abandonà l'Àfrica.

Lucy: D'aquesta manera va batejar el Sr. Johanson l'es-quelet femení d'un «Australopithecus», una espècieque ja caminava alçada des de fa més de 3,5 milionsd'anys. El descobriment va permetre de conèixer molt

millor aquest tipus d'hominids que són els més anticsdels que es té notícia. Solament van habitar el continent

africà.

«La mandíbula de Banyoles»: El 1887 es va trobar casualment a Banyoles (Girona) una mandíbula que pertanyia a un «Home de Neanderthal». A diferència dels sua-ra esmentats, aquest era ja un ésser plenament humà.cosa que queda ben palesa en la perfecció dels seus es-tris i en les seves pràctiques religioses. Habitaren en el Vell

Món.

Els pintors d'Altamira: El 1879, una nena de cinc anysanomenada Maria va descobrir en una galeria de la covad'Altamira (Santander) unes meravelloses pintures de bi-sons i d'altres animals. Tenien uns 15.000 anys d'antigui-tat í les havia realitzades «l'Homo sapiens sapiens», se-gurament per propiciar la caca. Aquest tipus d'homínídés gairebé idèntic a l'home actual, i hem trobat restes se-

ves també en el Nou Món.

L'agricultor neolític: Cap a i'anv 8000 a.C. es descobrí alPròxim Orient la manera com podia germinar una espigade blat a partir d'una llavor. Així sorgí la figura de l'agri-cultor neolític i s'inicià una transformació molt profundade les formes de vida. Fins aleshores les activitats fona-mentals havien estat les de la caca i la recol·lecció.

109

108

Aquest caçador utilitza un propulsorper a tirar la seva llança més lluny. Al'altre extrem hi ha lligada una puntad'asta dentada. Diu Acazar Godoy:«Podem comparar la vida de l'home delPaleolític Superior amb la delscacadors-recol·lectors que sobreviuenactualment. Ambdós grupscomparteixen el mateix model de vida.caracteritzat pel nomadisme que elsImpulsa a adaptar-se a les possibilitatsalimentàries ofertes per l'ambientdurant les diferents estacions de l'any.Quan escassegen els aliments, estraslladen d'un lloc a un altre, iprocuren d'endur-se el menor•equipatge» possible. Normalment unafamília np sol transportar més de 15 kgde oes. És per aquest motiu quegairebé no posseeixen béns materials.Els seus coneixements els transmetienmitjançant cançons i danses, i també através de la seva pintura».Hext adaptat de l'original).

fc-

Dlvisió del treball entre l'home i la dona.

Atzagala: Uanca o dard llancívol.

ESTRIS DEL PALEOÜTIC

«En pedra, el treball del sílex o del'obsidiana assoli una perfecció i unaespecialització sorprenents; raspadors.buriis. ganivets, perforadors, serres,puntes de variades formes.... S'haarribat a comptabilitzar fins a 96 tipusd'estns en pedra. En os. se n podendistingir un centenar i mig. entre elsquals h\ ha puntes, apágales, cisells,agulles de cosir, arcons. oastonscenmoniats. propulsors, etc.» iPencot).

112

Amb el temps es va produir una progressiva divisió del treball: el mascle adultes va dedicar a la caca, activitat per excel·lència, i la dona a les activitats do-mèstiques, tot realitzant també les tasques de recol·lecció amb l'ajuda delsnens. Els més vells eren especialment respectats i, per mitjà del Consell delsAncians, exercien la seva autoritat i vetllaven per la conservació de les tra-dicions.

El següent pas va ser que alguns clans s'unissin a d'altres per ajudar-se i pro-tegir-se recíprocament, i formessin així comunitats àmplies denominades tri-bus.

Durant tot aquest període s'observa un gradual perfeccionament en la fa-bricació de les armes i eines, tot passant del primers còdols toscament ta-llats («Choopers» i «Chopping tools») a la sofisticado i varietat que posseeixenels estris de l'homo sapiens sapiens: ganivets, puntes de llanca, propul-sors, serres, raspadors, perforadors, arpons, hams, agulles, etc; molts es vanrealitzar amb un material tan delicat com l'os o la banya.

I

Pel que fa a l'art, destaquen les anomenades pintures rupestres realitza-des a l'interior de les coves en l'etapa final del Paleolític per l'homo sapienssapiens, fa uns 20.000 anys. Els seus protagonistes solen ser cavalls, bisons,cérvols, etc; estan representats amb un gran realisme, potser per aconse-guir èxit en la seva caca. Les més importants són les de l'orla franco-cantá-brica, com les coves de lascaux a Franca o les d'Altamira a Santander. Tam-bé mereixen particular atenció unes esculturetes femenines anomenadesvenus, sembla ser que relacionades amb el culte a la fecunditat. La més co-neguda és la trobada a Willendorf (Alemanya).

Una etapa de transició: el mesolíticQuan va concloure l'última glaciació (fa uns 12.000 anys), les condicions cli-màtiques i ambientals van canviar considerablement. A Europa, per exem-ple, els gels es retiraren flns a les latituds més septentrionals, i van ser subs-tituïts per un clima càlids i humid. Tot això va suposar l'emigració cap al nordde la fauna de gran mida i l'aparició d'una frondosa cobertura vegetal.

En vista de tal canvi, alguns grups humans reaccionaren i van marxar tambécap al nord. darrera dels grans mamifers, i d'altres van adaptar les seves for-mes de vida a les noves condicions. Aquests últims van recórrer fonamen-talment a la caca menor, la pesca i la recol·lecció i reduïren la mida dels seusestris (microlits) per millorar-ne les seves possibilitats.

Aquesta mena de prolongació del paleolític en un medi natural diferent ésl'etapa que anomenem Mesolític. preludi de futures transformacions. Hipertanyen les pintures rupestres de l'àrea llevantina, caracteritzades pel seuesquematisme.

Venus de Lespugne

•«3 La vida en un ooblac mesolític i¿ ;er:del Mesolític va haver d'adaptar--:e aiscanvis en la vegetació i la faunaproduïts per les variacions climàtiquesNormalment, van construir els seuspoblats a prop de l'aigua: nus, llacs iestuaris, llocs on trobaven, a mes defruits aiversos. peixos, mol·luscs, aus imamífers

113

PLANTES I ANIMALS UTILITZATS DURANTEL NEOLÍTIC.

NUCU ORIGINARI I VIES DE DIFUSIÓ DEL iNEOLÍTIC.

A la regió que s'indica com a nuclioriginari del Neolític, hi havia lesespècies de blat i civada silvestre quemés amunt s'assenyalen, a més delsovins I cabrums salvatges que mésendavant foren domesticats, primer lacabra i l'ovella I, més tard. els bous. lesvagues i els porcs. Des del PròximOrient, a través de Grècia, pagesos ipastors ocuparen, de sud a nord i d'esta oest, les terres de conreu d'Europa.Aquest procés gradual va tenir lloc quanefe nous colonitzadors ja dominaven elsnous mètodes i tècniques que forenintroduïts durant el Neolític. A mesuraque van avançar cap a l'Europatemperada I numida. van haver d'anaradaptant les seves formes de vida a lesnoves condicions de vida.

La revolució neolíticaLa fi de les glaciacions va fer molt més difícil la subsistència dels éssers hu-mans i va comportar canvis en les formes de vida. No obstant això, amb eltemps aquesta situació va propiciar grans troballes, precisament en una de ~rles regions més àrides.

En efecte, alguns pobles del Pròxim Orient a la recerca d'aliment es van des-placar a les zones muntanyoses, on van sobreviure excepcionalment mit-jancant el conreu de cereals i la caca de petits mamífers. Però, més tard, vanveure la facilitat tan gran amb què es reproduïen aquestes espècies i de qui-na manera es podia controlar el procés. Des del moment en què es va sabercom obtenir un espiga de blat a partir d'una llavor, o una cria a partir d'unaparella de bòvids en captivitat la por a morir d'inanició va minvar conside-rablement. S'acabava de descobrir l'agricultura i la ramaderia (8000 a.c.).

Va ser un canvi realment revolucionari. A partir d'aleshores, els homes i lesdones van deixar de ser simples depredadors per a convertir-se en pro-ductors dels seus propis aliments. Els clans ja no estaven obligats a des-plapr-se contínuament (nomadlsme) per aconseguir l'aliment, i van cons-truir habitatges fixes a la vora dels camps conréate (sedentarïsme). Aixídoncs, sorgeixen els primers poblats estables. Malgrat tot la caca i la re-col·lecció es van mantenir com activitats complementàries, perquè les einesper a llaurar i sembrar eren molt ordinàries i no aconseguien gran rendiment.

Altres avenços d'aquesta època anomenada Neolític foren la ceràmica i elteixit. L'argila cuita o ceràmica, que va permetre per primer cop escalfar lí-quids, i la fabricació de robes de vestir, que va substituir les incòmodes pells,van millorar la qualitat de vida.

No obstant això, totes aquestes novetats, que tenen el seu origen en elPròxim Orient, es van difondre molt a poc a poc i van arribar a les costes oc-cidentals de la Mediterrània cap el 5000 a.C.

La vida al neolíticEncara que els clans es van mantenir, la vida en els poblats va debilitar la sevacohesió i es va reforçar el paper de cada unitat familiar, normalment pos-seïdora d'una parcel·la de terra. A poc a poc es va anar afermant la noció depropietat privada. Generalment aquests llogarrets s'encerclaven amb mursper defensar-se de possibles agressors.

L'home va continuar dedicant-se a la caca, activitat que combinava amb elpasturatge i amb els treballs que exigien forca física. La dona va augmentarles seves atribucions tot afegint a les seves anteriors activitats domestiquesel treball de la terra, la ceràmica i el teixit. La sembra, la recol·lecció i la vidaen general van seguir el ritme de les estacions.

Possiblement aquestes families neolítiques van començar aviat a donar a d'al-tres alguns dels seus productes sobrers (excedents, per exemples peces deceràmica) a canvi de béns dels que escassejaven (per exemple teixits). Aques-ta primitiva forma de comerç anomenada permuta sembla ser que es rea-litzà fins i tot entre punts forca allunyats.

Amb la pràctica de l'agricultura el-culte a la fertilitat es va intensificar en-cara més, i tots els fenòmens naturals que influïen en les collites van ser ob-jecte de pràctiques religioses.

Principals activitats dels homes i de lesdones del Neolític.

•̂ Permuta al mercat d'un poblat neolític.Per a dur a terme aquesta activitatd'intercanvi solien tnar-se llocs bencomunicats. Alguns aprofitavenl'existència d'aquests mercats idecidiren d'especialitzar-se en lafabncació de productes com els teixitsi la ceràmica. Es tractava dels artesans.D'altres, els comerciants, adquirien elsproductes dels uns per intercanviar-losamb els dels altres, amb la qual cosaobtenien un benefici.

115114

EXER

CICI

SDE SU

POR

T

1.

Qui

n t

ipus

de test

imonis

con

serv

em d

e l'

època

pre

hist

òric

a? E

n q

uine

set

apes

es

divi

deix

la P

rehi

stòr

ia i

què

és

allò

que

car

acte

ritza

cad

ascu

na d

'e-

lles?

2.

Col

·loca

a l'es

quem

a e

l nom

del

s pe

ríode

s de

la P

rehi

stòr

ia q

ue h

an e

stat

omes

os. A

ssen

yala

tam

bé le

s da

tes

que In

diqu

en e

l fin

al d

'un i

l'inic

i de l'a

ltre.

Pale

olític

infe

rior

Pale

olític

superior

Neolít

ic

II II

I!3.

U

n c

op a

caba

t l'e

xerc

ici ante

rior,

ipdi

ca q

uins

hpm

inid

s v

a e

xist

ir en

ca-

-.̂

dasc

un d

els

perio

des

esm

enta

ts. P

ots

utilitz

ar

l'esp

ai q

ue h

i ha a

sot

a de

cad

a'

S?

perio

ds.

4.

Ass

enya

la m

itjan

çant

une

s fle

txes

, qu

ines

afir

mac

ions

de la

col

umna

de

la d

reta

pod

em r

ealit

zar

dels

hom

inid

s qu

e a

pare

ixen

a l'e

sque

rra.

hom

o s

apie

ns s

apie

ns

— c

amin

ava a

lçat

hom

o e

rect

us

— d

omin

ava e

l foc

hom

e d

e N

eand

erth

al

— v

a a

parè

ixer

fa 4

o 5

milio

ns d

'any

sho

mo h

abilis

—

es

va e

scam

par

per

tot

el p

lane

taaust

ralo

pite

cus

—

va c

oexi

stir

amb l'

aust

ralo

pith

ecus

— e

s va

est

endr

e p

el v

ell

món

— é

s el

prim

er

ésse

r In

equí

voca

men

t hu

mà

— v

a v

iure

al c

ontin

ent

afric

à—

fou

el p

rimer

hom

ínid

que

ent

errà

els

seu

s di

-fu

nts

— r

ealit

zà p

intu

res r

upes

tres.

¿A q

uè a

tribu

eixe

s el

fet

que d

'uns

hom

inid

s se

'n p

ugui

rea

litza

r m

és a

fir-

mac

ions

que

del

s al

tres?

S.O

mpl

e e

l text

seg

üent

:A p

artir d

e p

rimitius g

rups

de fa

mílies

que

s'a

grup

aven

en

per

acon

segu

ir al

imen

ts,

van s

orgi

r el

s cl

ans

que r

euni

en ind

ivid

us v

incu

lats

per

Més

tard

, al

guns

cla

ns s

'uni

ren

am

b

altres

per

aju

dar-

se I

pro

tegir-

se

recí

pro

cam

ent,

i fo

rmare

n

6. M

itjan

çant

líni

es u

neix

els

con

cept

es q

ue,

sego

ns e

l teu

par

er,

estig

uin

rela

cion

ats.

Acam

pade

s a

la M

edite

rràni

a«A

vui s

abem

que

l'«

hom

e e

rect

us»

no

era

exc

lusi

vam

ent

cave

rníc

ola

ja q

uefa

uns

300

.000

any

s ac

ampa

va a

les

ries

de l

a M

edite

rràn

ia a

Ter

ra A

mat

a(N

ica)

, a

fln

als

de l

a p

rimav

era

o c

omen

çam

ents

de l'

est

iu.

El c

lima

d'a

les-

hore

s era

més

fred

que

l'act

ual i p

ins

i ave

ts e

ntap

issa

ven le

s m

unta

nyes

pro

-pe

res

a u

na p

etit

a c

ala

ober

ta a

la m

ar,

on,

any

rera

any

, el

s no

stre

s pr

ota-

goni

stes

aix

ecav

en c

aban

yes

d'un

s no

u m

etre

s de

longitu

d p

er 4

,5 d

'alç

ada,

capa

ces

d'al

lotja

r 10

ó 1

5 p

erso

nes.

Sòl

ides

est

aque

s di

spos

ades

en

file

ra s

er-

vien

com

a m

ur d

e c

onte

nció

a a

ltres

bra

nque

s m

és d

èbils

que

rec

olza

des

sobr

e a

quel

les

const

ituïe

n c

aban

yes

oval

ades

.

A d

intre

es

fabr

icav

a e

stris

de

ped

ra, s'en

ceni

a fo

c i e

s pr

epar

ava e

ls a

limen

ts:

elef

ants

, se

ngla

rs, c

onills,

pei

xos,

mar

iscs

i m

amífe

rs a

quàt

ics,

test

imonie

nqu

e l'

hom

e «

erec

tus»

caç

ava

a te

rra

fer

ma

i ta

mbé

exp

lota

va e

ls re

curs

os d

ela

mar

.

D'a

ltra b

anda

, aqu

ests

hom

es fa

rien

ús

de p

ells

per

pro

tegi

r-se

del

fred

tot

aplic

ant-l

es d

irect

am

ent so

bre

els

seu

s co

ssos

o e

n ta

piss

ant

les

pare

ts d

ele

s se

ves

caba

nyes

i,

evi

dentm

ent,

per

aje

ure-

s'hi

des

prés

de

les

cans

ades

jorn

ades

de

cac

a. A

més

a m

és h

avie

n a

dquiri

t un

cert s

entit

est

ètic

, co

mho

pal

esa

l'ocr

e d

esc

obert

en a

ques

ts a

ssen

tam

ents

, am

b e

l qua

l es

devi

enpin

tar

el c

os. A

ques

t co

stum

enc

ara

perd

ura e

ntre

pob

laci

ons

tecn

ològ

ica-

men

t prim

itive

s.

Hen

ry i

la s

eva

mulle

r M

arie

Anto

inette

de L

umle

y. c

ient

ífics

que

van

est

u-di

ar e

ls a

ssen

tam

ents

prim

aver

als

de T

erra

Am

ata,

exp

lique

n c

om, qu

an a

r-rib

ava

la ta

rdor

en a

ques

ts c

ober

ts b

uits

, el

s ve

nts

i les

plu

ges

reco

brie

n a

mb

uns

cinc

cen

tímet

res

de s

orra

les

rest

es d

el c

ampa

men

t. L'

any

següent

a la

cala

ja n

o h

avia

cap

rest

a d

e l'as

sent

amen

t an

terio

r.»

José

ALC

AZAR

GO

DO

Y, B

orig

en d

el h

om

bre

, Ed.

Pal

abra

Mad

rid 1

986.

pàg

s. 9

0-92

1.

A p

artir d

e le

s in

form

acio

ns p

rece

dent

s, f

es u

n d

ibui

x de

l que

va

pod

erse

r un

cam

pam

ent

de l'

«hom

e e

ruct

us»

a T

erra

Am

ata.

2.

Exp

lica

com

pod

ria s

er u

n d

ia q

uals

evol

en

una

fam

ília

de

Ter

ra A

mat

a.

3.

Pre

nent

com

a b

ase

els

dibu

ixos

de

les

pàg

ines

108

i 11

5 e

scriu

altr

esre

lats

sem

blan

ts s

obre

la v

ida e

n u

na c

ova

dura

nt l'ú

ltim

a g

laci

ario

i e

n u

npo

blat

neo

lític

. A

ques

ta v

egad

a ho

pot

s fe

r ta

mbé

en fo

rma

d'o

bra

de te

a-tr

e i

rep

rese

ntar

-la a

cla

sse

amb e

ls te

us

com

pany

s.

1) s

eden

taris

me

5)

Neo

lític

2)

Pal

eolít

ic6)

re

col·l

ecci

ó3)

no

mad

ism

e7)

ca

ca4)

ram

ader

ia8)

ag

ricul

tura

116

7.

Qui

n v

a s

er e

l pap

er d

e la

don

a d

ura

nt

la p

rehi

stòr

ia?

En a

uè e

s dife

ren-

ciav

a la

sev

a act

ivita

t de

la d

e l'h

om

e?

8.

A la

llis

ta s

egüe

nt a

pare

ixen

els

nom

s d'

algu

ns e

stris

, ar

mes

i e

ines

uti-

litza

ts p

er l'h

om

e p

rehis

tòric

. A

ssen

yala

am

b u

na c

reu

qui

ns e

s va

n e

mpr

ardura

nt

el P

aleo

lític

i di

buix

a'ls

al t

eu

qua

dern

.

arad

a de

stra

ls

prop

ulso

rs

agul

les

teix

itsfo

rns

tele

rs

gani

vets

lla

nces

bu

risse

rres

ra

spad

ors

arpo

ns

làm

ines

-cis

tells

reci

pien

ts d

e c

eràm

ica

llaço

s am

b b

oles

A m

és a

més

del

s es

tris,

ens

ha q

uedat

de l'hom

e p

aleo

lític

altr

es ti

pus

d'o

-br

es?

Qui

nes?

9.

Fou

ei

Mes

olíti

c un

a et

apa

revo

luci

onària

? I

el N

eolít

ic?

Rao

na l

es te

ves

resp

oste

s.

10.

Pos

a un

exe

mpl

e d

el q

ue d

evia

ser

una

per

mut

a e

n e

l mer

cat

d'un

llo

-ga

rret

neo

lític

fa 8

.000

any

s.

ACTI

VITA

TS

VÍD

EO I

FIL

MO

GR

AFIA

- La

rece

rca

de l'

hom

e fò

ssil,

vídeo

de

¡a N

ation

al G

eogr

aphic

Soc

. (VHS

.25

min

., ca

talà

) Com

orga

nitza

ries

una

expe

dició

arq

ueol

ògica

per

tro-

bar r

este

s d'h

omin

ids?

Exo

lica-

ho a

mb

tots

els

deta

lls q

ue p

ugui

s.

LLIB

RES

REC

OM

ANAT

SEi

nes,

jaci

men

ts i

form

es d

e vid

a. E

! Pal

eolít

ic, d

'A. A

raga

ll. A.

clap

es i

E,

Verd

ague

r, ed

. Gra

ó, B

arce

lona,

198

7.61

oàg

s.Le

s pr

imer

es d

vilitZ

3don

s. d

e Gi

ovan

ni Ca

selli.

ed.

Bar

cano

va, B

arce

lona,

1985

,48

Dàgs

.La

Pre

hist

òria

. D

el A

ustr

alop

ithec

us a

los

caza

dore

s de

mam

uts

, de

Jj.

Bar

-to

y, e

d. B

arce

lona

, 19

85.

64 o

àgs.