2s 3-43) Historia i Societat

L'arqueologia corn a arqueologia

Entenent l'Arqueologia corn l'estudi d e les formacions econbmico-socials del passat, de la seva evolució i d e la comple- i t a t de les relacions de producció, els autors d'aquest article proposen crear una terminologia operativa per tal d e poder

defensar l'Arqueologia corn una altra d e les ciencies socials. El present escrit fou presentat corn a ponencia a la Reunión de metodología sobre investigación en Arqueologia

Prehistorica celebrada a Soria el desembre de 1981.

L 'objectiu d'aquesta ponencia") no és tan instrumental corn podríem inferir del títol. 1, enca- ra, gosem dir que només pot resultar instrumental si acceptem les coorde- nades tebriques en que s'inspira. Pro- porcionar unes eines sense qüestio- nar l'objecte de treball és, científica- ment, una absurditat.

Per aquest motiu, la nostra contri- bució no pretén únicament d'oferir un lexic útil, que refermi l'entusiasme descriptiu dels arqueolegs i faciliti ai- xí la posterior tendencia a les tipolo- gies i a les quantificacions. Definir un terme arqueologic és alguna cosa més que ordenar les tecniques de la nostra disciplina.

És el producte d'una actitud investi- gadora, que persegueix uns fins ex- plicatius mitjancant els quals el terme esmentat, en la seva discussió con- creta i en la seva estructuració meto- dologica amb la resta de les catego- ries, esdevé un element útil i operatiu que actua en interrelacionar-se en l'e- quació arqueologica.

Cal que l'arqueologia construeixi el seu tramat tebric si vol ocupar un lloc concret entre les ciencies socials i ai- xo hauria d'ésser l'objectiu principal de tots els professionals de la nostra disciplina.

Discutir sobre les tecniques i els metodes instrumentals sense abordar primer el tema de les concepcions i dels metodes d e coneixenca que de- fineixen l'arqueologia, l'objecte de l'arqueologia, els seus objectius i la

seva ordenació científica en el camp d e les ciencies socials, ens sembla un menyspreu per la reflexió essencial de la nostra professió. Continuar tre- ballant en aquest caos tecnic, fa, d'una banda, que les tasques individuals no aportin res o gairebé res. D'altra ban- da, i aixb és més greu, no permet ni tan sols definir la nostra disciplina corn una ciencia, i tots els que hi tre- ballem no sabem d e cert si les dades que coneixem per mitja deis mate- rials que extraiem amb les nostres tecniques, exigeixen la nostra lectura o si ha d'ésser el prehistoriador -su- posat científic per excel.lencia- el qui

digui la darrera paraula. Altrament una gran fal.lAcia, ja que els entusias- tes lectors d'allb que és subjectiu no- més engendren subjectivitats. L'ar- queoleg, ~ é s únicament el «go-betwe- en» que transmet les dades perque els científics historiadors o an- tropblegs se'n serveixin, a fi d'e- levar-les a la categoria de ciencia? L'arqueoleg s'ha de definir corn a científic i per tant .ha d'elevar la seva disciplina al nivel1 exigit. Ha d'orde- nar les dades segons unes lleis o prin- cipis generals, crear una teoria i pre- cisar quins són l'objecte i els fins que pretén, per aplicar els metodes ins- trumental~ i les tecniques necessiries a fi de pervenir a una coneixenca més amplia de la realitat.

Per tot aixo, resulta imprescindible que distingirn ben clararnent qui s6n els que volen que l'arqueologia no constitueixi una ciencia i per que ens redueixen a la condició d e simples transmissors d e la informació, en un mot: en simples tecnocrates.

Nodrim de dades als prehistoria- dors i, paradoxalrnent, nosaltres, els arqueblegs, ens considerem també prehistoriadors, a causa d e la con- cepció tradicional que assenyala la prehistoria corn a ciencia i l'arqueolo- gia corn a metode o tecnica.

Comencem, doncs, discutint l'enti- tat científica d e la prehistoria, per es- brinar, finalment, que la sirnbiosi pre- historialciencia no fa més que rebai- xar la categoria de la nostra disciplina, l'arqueologia.

Prehistoria i Arqueologia

Hom ha discutit i continua discutint sobre el concepte Arqueologia. Al- guns estudiosos la consideren corn una tecnica per a l'estudi de la prehis- toria; d'altres, corn una més de les ciencies socials. Una tecnica o una ciencia que s'integra, junt amb altres (Etnologia, Sociologia.. .), en una meta- ciencia més general: la Historia (o la Prehistoria)"', una ciencia «per se», amb uns metodes propis, dedicada a l'estudi dels materials propis, i que té corn a fi l'establiment d'unes relacions de causalitat historica i el reconeixe- ment d'unes lleis.

La prehistoria és una etapa crono- Iogica del passat socio-economic hu- ma, d'uns límits mal definits corn la resta de les fases que ens proposa la historiografia.

El terme prehistoria aparegué cap al 1825, encunyat per K. Leve~ow'~), per bé que Hegel(4) ja en parlava en descriure la fase que precedeix l'es- criptura.

De Levezow (1851)(5) enea, la pre- historia, considerada corn una simple fase de la historia, esdevingué una ciencia diferenciada, caracteritzada per les seves fonts especials d'infor- mació (és a dir l'arqueologia). L'am- plitud conceptual del terme prehis- toria -que té dues accepcions: fase historica i ciencia-, evita l'ús del concepte arqueologia. És per aixo que l'arqueologia, que fou al principi el coneixement de les coses antigues, segons l'etimologia, e s transforma en un metode instrumental per trobar-les i classificar-les, cense cap altre objec- tiu.

La concepció de la prehistoria corn a ciencia, l'objecte de la qual és l'es- tudi de les societats humanes Agra- fe@) en totes les manifestacions i re- lacions economiques, socials i ideo- logiques, només es qüestiona oca- sionalment. Així, l'any 1963, Laming- ~mperaire '~) diu que resulta equívoc el terme prehistoria tractat corn una etapa cronolbgica i una ciencia alho- ra, i denuncia que «la prehistoria no té problemes ni metodes propis ja que la seva problematica és la de la historia i els seus metodes els de l'ar- queologian. D'aquesta convicció pro- vé la locució arqueologia prehstorica.

definida corn una tecnica per con&- xer el passat de la humanitat mitjan- cant l'estudi dels vestigis materials. El resultat de tot aixb fou un intent d e matisació de conceptes, bé que hom no discutí si la prehistoria havia de continuar essent clasificada corn a ciencia, ja que era entesa corn una part de la ciencia amaren -la historia- amb els problemes compartits i arnb l'ajut de nombrosos metodes i tecni- ques procedents de la geologia, d e la paleontologia, de l'etnografia i de l'ar- queologia, les tres primeres elevades a la categoria d e ciencia, i a la de me- tode, solament, la darrera.

La qüestió no ha estat pas resolta; ben al contrari, s'ha anat complicant fins a l'extrem que Rose (1972), un in- vestigador que podríem clasificar entre els «nous arqueolegs~, afirma que «l'arqueologia As una disciplina topica corn la historia de la tecnologia i la historia d e l'art, que es limiten als trets materials supervivents de la hu- manitatn. En canvi, la prehistoria, se- gons el mateix autor, és una disciplina a la qual conesponen totes les carac- terístiques humanes, incloses les es- tructures socials i les llengües que, normalment, no són representades entre les restes arqueologiques(*).

Segons Hole i Hei~er '~) , als E.U.A. hom considera la prehistoria corn una subdivisió d e l'antropologia, i l'ar- queologia, per la seva part, estudia els homes del temps passat, i la cultu- ra és l'objecte principal de la seva preocupació. Aquests autors, no obs- tant, addueixen que els prehistoria- dors no solament s'ocupen dels as- pectes culturals sinó que han de col- laborar arnb geolegs, paleontolegs, fisics, químics, bothics i astronoms, entre d'altres, els quals contribueixen a fer-nos comprendre la prehistoria humana. Allo que no ens diuen Hole i Heizer és quina tasca pertoca a l'his- toriador; és a dir, quin és l'objecte deis seus estudis i quins metodes se- gueix. D'altra banda, tampoc no defi- neixen el concepte de cultura. ¿És que potser les dades que aporten la geologia, la paleontologia o la botani- ca són «aculturals»?

Si l'objecte dels geolegs 6s l'estudi d e les formacions naturals, el dels pa- leontolegs l'estudi dels primers ani- mals, el dels paleobotanics l'estudi de les plantes antigues i els arqueo- legs l'estudi de la cultura dels homes del temps passat, si hem d'entendre la cultura corn la interacció del grup i del medi. és facil de comprendre que

l'arqueologia és la ciencia -2 s e - laborar els metodes i les tecniques de lectura per ordenar tot allb que con- cerneix l'home cultural del passat i, per tant, la dialectica home-medi. Per aixd l'arqueologia aprofita les dades de la física, de la química o de l'astro- nomia, que li permeten d'ajustar més a la realitat el binomi ésser hurna-pas- sat. Quin és el lloc de la prehistoria en tota aquesta dialectica científica? Ho- le i Heizer mostren les seves propies contradiccions en abandonar el ter- me prehistoria i arrenglerar-se entre els defensors de l'arqueologia prehis- torica.

L 'Arqueologia corn a ciencia

social

La prehistoria és únicament una fa- se cronolbgica i no constitueix cap ciencia perque esta mancada d'ob- jecte i de fins. Aquests fins els investi- guen altres ciencies: l'arqueologia, la geologia, la paleontologia, etcetera. Per tant, resulta paradoxal d'insistir en el fet que l'arqueologia, entre totes les disciplines esmentades, sigui l'úni- ca considerada corn un metode i no corn una ciencia, quan tots els que hi treballem emprem metodes diversos i un seguit interminable de tecniques per explicar les societats a partir de l'estudi de les restes materials.

Podem definir l'arqueologia corn una ciencia social pel seu objectiu fi- nal: la coneixenca del comportament huma passat i present. Es distingeix d e les altres ciencies socials perque estudia les societats i el seu desenvo- lupament per mitja de les restes ma- terial~, tant les societats i les restes materials preterites corn les actuals. Logicament, per a l'estudi d'algunes epoques, corn és ara els segles XVIII i XIX, resulta poc productiu l'ús de la ciencia arqueologica quan disposem d'informació escrita, pero la poca pro- ductivitat no significa que no puguem arribar a unes conclusions igualrnent valides per exposar el comportament social rnitjancant aquesta ciencia.

L'arqueologia té un objectiu comú a totes les ciencies historiques: la co- neixenca del desenvolupament histo- ric i les seves lleis. Aixd no obstant, es diferencia clarament de la historio-