L'Aparell L'Aparell CardiovascularCardiovascular

C4C4

ÍndexÍndex

IntroduccióIntroduccióAnatomia del corAnatomia del corFisiologia del corFisiologia del corAnatomia i fisiologia del sistema Anatomia i fisiologia del sistema vascularvascularPatologia de l'aparell cardiovascularPatologia de l'aparell cardiovascular

EL COREL COR

LOCALIZACIÓN DEL LOCALIZACIÓN DEL CORAZON EN LA CAVIDAD CORAZON EN LA CAVIDAD

TORÁCICATORÁCICA

CORAZÓN EXTERIOR CORAZÓN EXTERIOR INTERIORINTERIOR

En su interior pueden observarse cuatro cavidades, dos superiores llamadas aurícula derecha y aurícula izquierda y dos inferiores, con verdadera función de bomba, llamados ventrículo derecho y ventrículo izquierdo.

Las aurículas están separadas entre sí por un tabique o septum interauricular y los ventrículos por el septum interventricular. Ambos tabiques se continúan uno con otro, formando una verdadera pared membranosa-muscular que separa al Corazón el dos cavidades derechas y dos cavidades izquierdas. Esta separación también es funcional, ya que las cavidades derechas se conectan con la Circulación Pulmonar o circuito menor y las cavidades izquierdas, con la su Circulación General Sistémica o circuito mayor.

EL CORAZÓNEL CORAZÓN

En conclusión, a la aurícula derecha llegan las Venas Cavas superior e inferior trayendo sangre sin oxígeno (carbo-oxígenada) de todo el organismo. Pasa al ventrículo derecho, el cual al contraerse (Sístole), la envía a la Arteria Pulmonar (única arteria del organismo que lleva sangre carbo-oxigenada) la que se dirige a ambos pulmones para efectuar el intercambio gaseoso (circuito menor). La sangre oxigenada regresa a la aurícula izquierda por medio de las cuatro Venas Pulmonares (únicas Venas que transportan sangre con oxígeno) y ya en el ventrículo izquierdo, es expulsada hacia la Arteria Aorta para ser distribuida por todo el organismo (circuito mayor).

Las aurículas se comunican con los ventrículos a través de un orificio ocupado por una válvula, cuya función es abrirse ampliamente para permitir el ingreso de sangre en la cavidad, luego de cerrarse herméticamente, durante la sístole, para impedir que la misma refluya hacia atrás. Estas válvulas son la Mitral, entre aurícula y ventrículo izquierdos y la Tricúspide, entre aurícula y ventrículo derechos.La válvula Mitral está formada por dos valvas de tejido membranoso, que se insertan en el músculo del ventrículo, por medio de unas cuerdas tendinosas, cuya función es la de mantener, a modo de tirantes, las valvas cerradas, impidiendo que prolapsen hacia el interior de la aurícula, durante la sístole ventricular por lo tanto favoreciendo el cierre hermético de la misma. Por su situación anatómica se denominan valva antero-medial y póstero-medial. La válvula Tricúspide, formada por el mismo tipo de tejido, está compuesta por tres valvas, de donde deriva su nombre. La de mayor tamaño se llama valva anterior, luego le sigue la valva sep tal (por estar cercana al tabique) y por último la valva posterior que suele ser la más pequeña.

Los ventrículos vuelcan su contenido sanguíneo en las grandes arteria, Aorta para el ventrículo izquierdo y Pulmonar para el ventrículo derecho. También están separados entre sí por válvulas que cumplen la función descripta anteriormente, la válvula aórtica entre el ventrículo izquierdo y arteria Aorta y la válvula Pulmonar entre el ventrículo derecho y la arteria Pulmonar. Ambas poseen tres valvas llamadas semilunares o sigmoideas formando una especie de estrella de tres puntas.

CAPAS DE LA PARED DEL CAPAS DE LA PARED DEL CORAZÓNCORAZÓN

PERICARDIOPERICARDIO

SENTIDO DE CIRCULACIÓN DE LA SANGRE Y ZONAS SENTIDO DE CIRCULACIÓN DE LA SANGRE Y ZONAS CON SANGRE OXIGENADA Y NO OXIGENADACON SANGRE OXIGENADA Y NO OXIGENADA

14

•• El aparato circulatorio tiene El aparato circulatorio tiene varias varias funcionesfunciones sirve para llevar los sirve para llevar los alimentosalimentos y el y el oxígeno a las oxígeno a las célulascélulas, y para recoger los , y para recoger los desechos metabólicos que se han de desechos metabólicos que se han de eliminar después por los eliminar después por los riñonesriñones, en la , en la orinaorina, , y por el aire y por el aire exaladoexalado en los en los pulmonespulmones, rico , rico en dióxido de carbono (CO2).en dióxido de carbono (CO2).

••De toda esta labor se encarga la De toda esta labor se encarga la sangresangre, que , que está circulando constantemente. está circulando constantemente.

••Además, el aparato circulatorio tiene otras Además, el aparato circulatorio tiene otras destacadas funciones: interviene en las destacadas funciones: interviene en las defensas del organismodefensas del organismo, regula la , regula la temperatura corporal.temperatura corporal.

••La circulación que parte del lado derecho La circulación que parte del lado derecho asegura la oxigenación de la sangre; se llama asegura la oxigenación de la sangre; se llama Circulación Pulmonar o Circulación Menor.Circulación Pulmonar o Circulación Menor.

••La circulación que parte del lado izquierdo, La circulación que parte del lado izquierdo, asegura la circulación por todos los órganos asegura la circulación por todos los órganos y vísceras del cuerpo humano; se llama y vísceras del cuerpo humano; se llama Circulación Mayor.Circulación Mayor.

Circulación Mayor y Circulación MenorCirculación Mayor y Circulación MenorCirculación Mayor y Circulación Menor

EL DOBLE CIRCUITOEL DOBLE CIRCUITO

CIRCUITO PULMONAR O MENOR

CIRCUITO GENERAL O MAYOR

Se garantiza la separación total de la sangre venosa, pobre en oxígeno, de la sangre arterial, rica en oxígeno

Todos nuestros órganos reciben igualmente sangre rica en oxígeno y en nutrientes, sea cual sea su cercanía a los pulmones o al corazón

EL SISTEMA ELECTRICO DEL EL SISTEMA ELECTRICO DEL CORAZÓNCORAZÓN

55

99

VÍDEO DEL CORVÍDEO DEL COR

http://www.youtube.com/watch?v=Hp5Zypu1FBA

FISIOLOGIA FISIOLOGIA CARDIACACARDIACA

FISIOLOGIA CARDIACAFISIOLOGIA CARDIACA

Generació i conducció de l’impuls cardíacGeneració i conducció de l’impuls cardíac Contracció cardiacaContracció cardiaca Potencial d’acció cardíacPotencial d’acció cardíac Cicle cardíacCicle cardíac Freqüència i gast cardíac; volum sistòlicFreqüència i gast cardíac; volum sistòlic Factors responsables de la regulació del Factors responsables de la regulació del

corcor Funció valvular i sorolls cardíacsFunció valvular i sorolls cardíacs ECG components i la seva significacióECG components i la seva significació

Generació i conducció de l’impuls Generació i conducció de l’impuls cardíaccardíac

L’impuls cardíac es genera espontàniament al

Es diu que és el marcapassos fisiològic del cor.

L’impuls nerviós es propaga a totes les cèl·lules cardíaques, és una resposta del

La despolarització iniciada al node sinoauricular es propaga fins al

i es només a partir d’aquest que es pot propagar l’impuls nerviós que provoca la contracció dels ventricles.

La contracció al NAV és lenta i això provoca un retard de uns 100 ms,

RETARD NODAL AURICULOVENTRICULAR, aquest retard permet que les aurícules es contraguin i buidin totalment passant la sang als ventricles abans que aquests es contraguin.

NÒDUL SINOAURICULAR (NSA)

TOT O RES

NÒDUL AURICULOVENTRICULAR (NAV)

- Què passaria si no hi hagués aquest retard?

Generació i conducció de l’impuls Generació i conducció de l’impuls cardíac (II)cardíac (II)

Desde la part superior del tabic l’ona de despolarització es propaga pel i les seves ramificacions fins a les FEIX DE HIS FIBRES DE PUKINJE

Arriba a totes les parts dels ventricles en 0.08-0.1 s.

La despolarització s'inicia al mig del múscul ventricular i retorna després al llarg de les parets fins al solc auriculoventricular.

Es propaga de la superfície endocàrdica fins a la pericàrdica.

La ràpida conducció intraventricular té com a funció permetre que tots dos ventricles es contraguin de forma sincrònica en un curt espai de temps, AIXÒ ÉS ESENCIAL PERQUÈ EL COR FACI LA FUNCIÓ DE BOMBA DE MANERA EFICAZ

Contracció cardiacaContracció cardiacaEl múscul cardíac es estriat

Conté miofibrilles típiques amb filaments d’actina i miosina, però les cèl·lules del cor a diferència d’altres musculs estriats,

funciona com un sinciti (xarxa), les cèl·lules estan molt intimament unides de tal manera que quan una es excitada el potencial d’acció pasa d’una a l’altre.Hi ha dos sincitis, auricular i ventricular separats per teixit fibrós.

Totes les cèl·lules cardíaques són excitables, són capaces de respondre a estímuls externs generant una resposta, el POTENCIAL D’ACCIÓ CARDÍAC.Si aurícules i ventricles no es troben a la mateixa xarxa muscular. Com es transmet el impuls elèctric que fa que es contraguin els ventricles?

Potencial d’acció cardíacPotencial d’acció cardíacUn potencial d'acció o impuls elèctric és una ona de descàrrega elèctrica que viatja al llarg de la membrana de la cèl·lula. Els potencials d'acció s'utilitzen en el cos per a portar informació entre uns teixits i altres, el que fa que siguin una característica microscòpica essencial per a la vida dels animals

Sempre hi ha una diferència de potencial o potencial de membrana entre la part interna i externa de la cèl·lula

Les cèl·lules nodals tenen un potencial menys negatiu en repòs i és per això que es despolaritzen més fàcilment, estàn més a prop de l’umbral d’excitació.

Un potencial d'acció és un canvi molt ràpid en la polaritat de la membrana de negatiu a positiu i volta a negatiu, en un cicle que dura uns mil·lisegons. Cada cicle comprèn una fase ascendent, una fase descendent i finalment una fase hiperpolarizada.

Les cèl·lules nodals tenen un potencial menys negatiu en repòs i és per això que es despolaritzen més fàcilment, estàn més a prop de l’umbral d’excitació.

Les variacions potencial de membrana durant el potencial d'acció són resultat de canvis en la permeabilitat de la membrana cel·lular a ions específics (en concret, sodi i potassi) i per tant canvis en les concentracions iòniques en els compartiments intracel·lular i extracelular.

Potencial d’acció cardíacPotencial d’acció cardíac

Potencial d’acció cardíacPotencial d’acció cardíac Fase 0:Fase 0: Pas de ió Pas de ió sodisodi cap el interior de la cèl·lula aprofitant cap el interior de la cèl·lula aprofitant

gradient de concentració i gradient elèctric. gradient de concentració i gradient elèctric. Es fa positiu l’interior cel·lular i es genera un impuls Es fa positiu l’interior cel·lular i es genera un impuls

elèctric.elèctric. Fase 1:Fase 1: Es produeix una repolarització ràpida per inactivació Es produeix una repolarització ràpida per inactivació

de la corrent ràpida de sodi. de la corrent ràpida de sodi. Fase 2:Fase 2: Període de activació d’entrada de Període de activació d’entrada de calcicalci, es lent., es lent. Fase 3:Fase 3: En aquesta fase la repolarització s’accelera com a En aquesta fase la repolarització s’accelera com a

conseqüència de la inactivació de l’entrada de calci i conseqüència de la inactivació de l’entrada de calci i l’activació de la sortida de l’activació de la sortida de potassi.potassi.

Fase 4:Fase 4: Per aquest dos processos el potencial de membrana Per aquest dos processos el potencial de membrana

arriba a ser el potencial de repòs i després d’una arriba a ser el potencial de repòs i després d’una fracció de segon, la permeabilitat torna a ser com a fracció de segon, la permeabilitat torna a ser com a l’inici, i torna a passar la fase 0.l’inici, i torna a passar la fase 0.

Això es fa d’una manera cíclica.Això es fa d’una manera cíclica.

Es defineix com a període refractari el moment en el qual la cèl·lula excitable no respon davant un estímul i per tant no genera un nou potencial d'accióAl múscul cardíac, el seu ampli període refractari li permet la increïble capacitat de no tetanitzar-se.

Potencial d’acció cardíacPotencial d’acció cardíac

Les fases ascendent i descendent del potencial d'acció es denominen de vegades despolarització i hiperpolarització respectivament. Tècnicament, la despolarització és qualsevol canvi en el potencial de membrana que dugui la diferència de potencial a zero. Igualment, la hiperpolarització és qualsevol canvi de potencial que s'allunyi de zero.

Es defineix com a període refractari el moment en el qual la cèl·lula excitable no respon davant un estímul i per tant no genera un nou potencial d'accióAl múscul cardíac, el seu ampli període refractari li permet la increïble capacitat de no tetanitzar-se.

EL BATEC DEL COREL BATEC DEL COR

SÍSTOLE AURICULAR:

Contracció de les aurículas

La sang passa als ventrícles

SÍSTOLE VENTRÍCULAR:

Contracció dels ventrícles

La sangre pasa a las arterias

DIÁSTOLE:

Relaxació de les parets del miocardi

La sang omple les aurículas

Cicle cardíacCicle cardíac

http://www.youtube.com/watch?v=D_IkOh1Ghxk

El cicle cardíac inclou tots els fets que esprodueixen entre El cicle cardíac inclou tots els fets que esprodueixen entre dos batecs cardíacs consecutius en termes mecànics dos batecs cardíacs consecutius en termes mecànics consisteix en que totes les càmeres del cor passen per consisteix en que totes les càmeres del cor passen per una fase de relaxació (diàstole) i una fase de contracció una fase de relaxació (diàstole) i una fase de contracció (sístole). (sístole).

Cada cicle comença per la generació espontània d’un Cada cicle comença per la generació espontània d’un potencial d'acció al NSA, es propaga per les aurícules potencial d'acció al NSA, es propaga per les aurícules provocant una provocant una sístole auricular,sístole auricular, degut al augment de la degut al augment de la pressió intraauricular i com que estan obertes les vàlvules pressió intraauricular i com que estan obertes les vàlvules auriculoventriculars es produeix el pas de sang al ventricle, auriculoventriculars es produeix el pas de sang al ventricle, es tanca la válvula.es tanca la válvula.

Al inici de la sístole ventricular es produeix un augment de la pressió fet que permet que s’obrin les vàlvules sigmoidees passat la sang dels ventricles a les artèries

El ventricle no es buida per complet quedant un volum rersidual o volum sistòlic final (60 ml)

Comença la diastole ventricular la pressió dins el ventricle disminueix ràpidament i hi ha un retor de sang de les grans arteries que fa que es tanquin les vàlvules, tornant a ser el ventrícle una càmara tancada.

Quan la pressió ventricular baixa per sota de la auricular, s’obren la tricúspide i la mitral, els ventricles tornen a omplir-se de sang.

Quan augmenta la freqüència cardíaca la diàstole ventricular es fa més curta i disminueix el temps entre dos sístoles.

Aorta i pulmonar

Cicle cardíacCicle cardíac

Durant la Durant la diàstolediàstole les càmeres s’omplen de sang. les càmeres s’omplen de sang. Durant la Durant la sístole sístole les càmeres es contrauen i expulsen el seu contingut. les càmeres es contrauen i expulsen el seu contingut. La fase diastòlica és més llarga que la fase sistòlica.La fase diastòlica és més llarga que la fase sistòlica.

Considerem un individu amb una freqüència cardíaca de 74 batecs per minut. Considerem un individu amb una freqüència cardíaca de 74 batecs per minut. Amb esta freqüència cardíaca tot el cicle del cor tarda 0.81s en completar-se Amb esta freqüència cardíaca tot el cicle del cor tarda 0.81s en completar-se (60s (60s per 74 batecs). Del cicle cardíac total a aquest ritme, la diàstole representa per 74 batecs). Del cicle cardíac total a aquest ritme, la diàstole representa 0.50 s0.50 so el 62 % del cicle i la sístole 0.31 s o el 38 %. Quan la freqüència cardíaca o el 62 % del cicle i la sístole 0.31 s o el 38 %. Quan la freqüència cardíaca augmenta, aquestos intervals absoluts de temps es redueixen augmenta, aquestos intervals absoluts de temps es redueixen proporcionalment.proporcionalment.

Freqüència Freqüència La freqüència cardíaca és el nombre de batecs del cor o pulsacions per unitat de temps. La seva mesura es realitza en unes condicions determinades (repòs o activitat) i s'expressa en batecs per minuts. A aquesta propietat del cor se l’anomena CRONOTROPISME.

Està augmentada en situacions d’exercici, emocions, febre

Està disminuida mentre dormim.

La freqüència cardíaca en repòs depèn de la genètica, l'estat físic, l'estat psicològic, les condicions ambientals, la postura, l'edat i el sexe. Un adult sa en repòs té generalment el pols en el rang 60-100. Durant l'exercici físic, el rang pot pujar a 150-200. Durant el son i per a un atleta jove en repòs, el pols bé pot estar en el rang 40-60.

A la freqüència augmentada l’anomenem TAQUICARDIA. A la disminuida BRADICARDIA

Que sistema del nostre cos actua regulant la freqüència cardiaca?

Explica com ho fa.

Força de contraccióForça de contracció

La propietat de contractibilitat del cor s’anomena INOTROPISME

Els factors que augmenten la força de contracció inotròpics positius

Els factors que disminueixen la força de contracció inotròpics negatius

La regulació de la força depen de :

Factors intrínsecs – Adaptació als volums de sang Llei de Frank-Starling

Factors extrínsecs - SNA

Factors metabòlics – velocitat del fluxe de la sang coronaria

Gast cardiacGast cardiacEs defineix com el volum de sang bombejat pel ventricle esquerre per minut.

gast = freqüència x volum de sang en cada batec (VS)

Valor normal en un adult 6L/min aprox

Degut a que el seu valor augmenta en relació a la superficie corporal es fa servir un altre paràmetre índex cardíac, que expressa el gast cardíac per metre de superficie corporal: 3.15L/min/m2

-Depen de :

La sang que arriba a l’aurícula dreta.

-Varía amb:

L’edat, l’exercici, la postura

REGULACIÓ DEL GAST REGULACIÓ DEL GAST CARDÍACCARDÍAC

Els factors que regulen son aquells que afecten:

1. Freqüència cardíaca

Considerant el volum constant el que fa variar el gast cardíac es la estimulació del SNA.

- simpàtica=> cronotòpic + , es a dir augmenten els batecs per segon

- parasimpàtica=> cronotòpic - , es a dir disminueixen els batecs per segon

1. Volum sistólic o volum batec

Es a dir, la quantitat de sang que expulsa el cor cada vegada que es contrau.

Volum sistólic (VS)= VSF – VDF

- VDF, volum diastòlic final=> depen de la freqüència i del retorn venòs

- VSF, volum sistòlic final => depen de la força de contracció, de la presió

arterial, distensibilitat de les fibres del miocardi.

EXISTEIXEN MOLTS PUNTS DE REGULACIÓ DEL COR A DIVERSOS NIVELLS, AIXÒ ÉS DEGUT A QUE EL FUNCIONAMENT DEL COR ÉS UNA ACTIVITAT DEL NOSTRE COS QUE ESDEVÉ INPRESCINDIBLE PER LA VIDA.

Funció valvular i sorolls Funció valvular i sorolls cardíacscardíacs

Al contraure’s els ventrícles, augmenta la pressió al seu interior i es tanquen les vàlvules aurícula-ventriculars, mitral i tricuspide originant-se el primer soroll cardíac (R1). Habitualment se sent un sól soroll. Es un “lub” baix ligerament prolongat.

Inmediatament després del primer soroll, al seguir augmentant la pressió dins dels ventrícles en el transcurs de la sístole, s’obren les vàlvules semilunars (aórtica i pulmonar). Normalment aquesta apertura no deu produir soroll. Una vegada que terminen de vuidar-se els ventrícles, la seva pressió interior cau i es tanquen les vàlvules semilunars, originánt-se el segon soroll cardíac (R2). Es un “dub” més curt. En alguna condició es pot auscultar un desdoblament del segon soroll.Quan s’obren les vàlvules aurícula-ventriculars; en condicions normals no

produeixen sorolls.

D’aquesta forma, al auscultar el cor s’escolta: lub-dub, lub-dub, lub-dub

El tercer soroll (R3) es produït per vibracions que es generen al començament del ompliment ventricular, quant la sang entra des de les aurícules a un ventricle poc distensible; se ausculta després del segon soroll, al començar la diàstole.Que se considera patològic o no dependrà del context general de la persona.

ELECTROCARDIOGRAMAELECTROCARDIOGRAMAQuan l’impuls cardíac es propaga a través del cor el corrent elèctric també es propaga pels teixits que l’envolten.

L’electrocardiograma (ECG) és l’enregistrament d’aquests corrents utilitzant elèctrodes situats sobre la pell apuntant a cares oposades del cor.

ELECTROCARDIOGRAMAELECTROCARDIOGRAMA ONA P:ONA P:

Prové dels potencials elèctrics generats quan l’aurícula es despolaritza abans que Prové dels potencials elèctrics generats quan l’aurícula es despolaritza abans que comenci la contracció de les aurícules.comenci la contracció de les aurícules.

Coincideix amb l’inici de la diàstole.Coincideix amb l’inici de la diàstole.

ESPAI ENTRE ONA P I ONA Q:ESPAI ENTRE ONA P I ONA Q:

Espai PR, representa el retràs que es produeix al nodul auriculoventricular en la Espai PR, representa el retràs que es produeix al nodul auriculoventricular en la propagació de l’impuls de les aurícules als ventricles. propagació de l’impuls de les aurícules als ventricles.

COMPLEX QRS:COMPLEX QRS:

Prové dels potencials generats quan els ventricles es despolaritzen abans de Prové dels potencials generats quan els ventricles es despolaritzen abans de contraure’s, és a dir, quan l’ona de despolarització creua els ventricles.contraure’s, és a dir, quan l’ona de despolarització creua els ventricles.

Correspon amb l’inici de la sístole ventricular.Correspon amb l’inici de la sístole ventricular.

ONA T:ONA T:

Prové dels potencials quan els ventricles es recuperen de l’estat de despolarització, Prové dels potencials quan els ventricles es recuperen de l’estat de despolarització, per tant l’ona T és una ona de repolarització.per tant l’ona T és una ona de repolarització.

Los vasos sanguíneosLos vasos sanguíneosARTERIAS: llevan la sangre desde el corazón a los órganos. Paredes fuertes y elásticas ya que la presión que soportan es elevada.

VENAS: Llevan la sangre desde los órganos al corazón. La presión es baja, al contrario que en las arterias. Para evitar el retroceso de la sangre, poseen válvulas.CAPILARES: de diámetro muy pequeño. Paredes muy finas, para permitir el intercambio de sustancias con los tejidos. Forman redes en los órganos, conectando la red arterial con la venosa

ANATOMIA VASCULARANATOMIA VASCULAR

http://www.youtube.com/watch?v=tLL2ClL46C8

88

VASOS SANGUÍNEOSVASOS SANGUÍNEOS

ESTRUCTURA DE LA PARED VASCULAR

La capa íntima formada por el endotelio

La capa media formada por:

- fibras musculares lisas

- tejido conectivo rico en fibras elásticas

La capa adventicia formada principalmente por:

- colágeno

66

77

2020

Efectes de la circulació de la Efectes de la circulació de la sangsang

Pressió sanguínia és la força que efectua Pressió sanguínia és la força que efectua la sang contra les parets dels vasosla sang contra les parets dels vasos

-Pressió arterial , venosa.-Pressió arterial , venosa.- Pressió sistòlica i diastòlica.Pressió sistòlica i diastòlica.

Pols; Dilatació de les artèries fruit de Pols; Dilatació de les artèries fruit de l’arribada violenta de la sang amb cada l’arribada violenta de la sang amb cada sístole cardíaca.sístole cardíaca.

Efectes de la circulació de la Efectes de la circulació de la sangsang

Retorn venósRetorn venós

Fa referència al retorn de la sang per Fa referència al retorn de la sang per les venes al cor.les venes al cor.

Depèn:Depèn:

De la gravetat.De la gravetat.

Compressió pels músculsCompressió pels músculs

Vàlvules venoses.Vàlvules venoses.

Limfa i sistema limfàticLimfa i sistema limfàtic

Sistema limfàtic és un sistema de Sistema limfàtic és un sistema de transport de líquids , cèl·lules i de transport de líquids , cèl·lules i de molècules auxiliar de l’aparell molècules auxiliar de l’aparell circulatori.circulatori.

-Limfa-Limfa

-Vasos limfàtics-Vasos limfàtics

-Ganglis limfàtics-Ganglis limfàtics

-Tim, melsa.-Tim, melsa.

Funciones y Composición de la Funciones y Composición de la sangresangre

Composición de la sangreComposición de la sangrePLASMA PLASMA SANGUÍNEO:SANGUÍNEO:

Aspecto amarillentoAspecto amarillento

91% agua91% agua

El resto:El resto:

salessales

ProteínasProteínas

LípidosLípidos

GlucosaGlucosa

ureaurea

GLÓBULOS ROJOS, ERITROCITOS O HEMATÍESCélulas sin núcleo, cargadas de hemoglobinaTransporte de oxígenoLas células más abundantes de la sangre

CÉLULAS SANGUÍNEAS:

GLÓBULOS BLANCOS O LEUCOCITOSTienen núcleo Hay varios tiposFunción defensiva del organismo

PLAQUETAS O TROMBOCITOSFragmentos celularesColaboran en la coagulación sanguínea

3,4,5

3,4,5

Función transportadora de la Función transportadora de la sangresangre

El dióxido de carbono, los

nutrientes y los desechos, se transportan

disueltos en el plasma

El oxígeno se combina con la hemoglobina formando

oxihemoglobina

Cuando llega a los tejidos, el oxígeno se libera, y la sangre toma

un color más oscuro

6,76,7

SANG (COMPOSICIÓ)SANG (COMPOSICIÓ)

• Glòbuls vermellsGlòbuls vermells

vida: 120 dies aprox.vida: 120 dies aprox.

SANG (COMPONENTS)SANG (COMPONENTS)

• Composició aireComposició aire

SANG (COMPOSICIÓ)SANG (COMPOSICIÓ)

• Efectes del tabac:Efectes del tabac:

S’uneix el COS’uneix el CO a l’Hemoglobina a l’Hemoglobina formant el grup: formant el grup: Carbanimohemoglobina, disminuïnt, Carbanimohemoglobina, disminuïnt, per tant, l’Oper tant, l’O2 2 en sang disminueix.en sang disminueix.

SANG (COMPOSICIÓ)SANG (COMPOSICIÓ)

• Glòbuls Blancs: Glòbuls Blancs:

LINFOCITS: Productors d’anticossos que destrueixen gèrmens nocius

MONÒCITS: Poden convertir-se en cèl·lules “caçadores” que es mengen els gèrmens

NEUTRÒFILS: Es traslladen als punts d’infecció i es mengen bactèries i fongs

SANG (COMPOSICIÓ)SANG (COMPOSICIÓ)

• PlaquetesPlaquetes

SANG (CONCEPTES)SANG (CONCEPTES)

• HematòcritHematòcrit

SANG (CONCEPTES)SANG (CONCEPTES)

• Volèmia: Quantitat total de sang que Volèmia: Quantitat total de sang que hi ha a l’organisme.hi ha a l’organisme.

Una persona adulta de 75 Kg de Una persona adulta de 75 Kg de pes té al voltant de 6 l de sang.pes té al voltant de 6 l de sang.

SANG (REDISTRIBUCIÓ SANG (REDISTRIBUCIÓ DURANT L’EXERCICI)DURANT L’EXERCICI)

Durant l’activitat física la sang es Durant l’activitat física la sang es redirigeix allunyant-se d’àrees on no redirigeix allunyant-se d’àrees on no és esencial cap a àrees actives és esencial cap a àrees actives durant l’exercici.durant l’exercici.

Repòs: 15-20% Gast cardíac als Repòs: 15-20% Gast cardíac als músculsmúsculs

Exer. Esgotadors: 80-85% sang Exer. Esgotadors: 80-85% sang als músculs actius i disminueix el als músculs actius i disminueix el reg sanguini d’intestins, ronyons, reg sanguini d’intestins, ronyons, fetge i estòmac fetge i estòmac * Tall digestió* Tall digestió

ENFERMEDADESDE LA

SANGRE

ANEMIA LEUCEMIA HEMOFILIA

Fatiga y pérdida deenergía

Falta de:Glóbulos rojosHemoglobina

hierro

Cáncer:Aumento de leucocitos

Disminución de eritrocitos

Afecta a la médula Ósea: fabrica la

sangre

Problemas de Coagulación sanguínea

Herencia ligada al sexoCarecen de algunos

Factores de coagulación

44,45

44,45