L’observatori de l’entorn de l’IES Argentona · 2009-03-11 · originals de l’observatori:...

L’observatori de l’entorn de l’IES Argentona

Ús de les TIC i de la cartografia digital en el

coneixement del medi natural i cultural

Memòria del treball de la llicència d’estudis retri buïda

per al període Febrer - Juny 2007

Jordi Pérez Sánchez

Jordi Pérez Sánchez. Memòria llicència d’estudis: L’observatori de l’entorn de l’ IES Argentona

1

Índex

1. Introducció: Què és l’observatori cartogràfic 2

de l’entorn de l’ IES Argentona?

1.1. Objectius generals 2

1.2. Elements 4

2. Quin és l’Entorn de l’IES Argentona ? 5

3. Connexió amb el món local 6

4. Fonts d’inspiració 8

5. Treball previ personal 11

6. Treball realitzat durant el període de llicència d’estudis 13

6.1. Recollida d’informació 13

6.2. Operacions d’edició amb eines informàtiques 14

6.3. Reunions amb la tutora del treball 15

6.4. Reunions diverses 16

6.5. Sortides de camp 17

6.6. Cursos, conferències 18

6.7. Pàgines WEB consultades 19

7. Aplicacions del material educatiu 21

7.1. Aplicacions principals 21

7.2. Aplicacions derivades 21

8. Pla de difusió i explotació dels resultats del projecte 22

9. Bibliografia 22

Annexos 25


2

1. Introducció. Què és l’observatori cartogràfic del’entorn de l’IES Argentona?

1.1. Objectius generals

� El projecte L’observatori cartogràfic de l’entorn de l’IES Argentona constitueix

una experiència transversal d’apropament, coneixement i valoració del

medi natural i cultura l més proper al centre educatiu.

� Es parteix d’un cert desconeixement per part de molts alumnes del nostre

centre dels elements més destacables del seu entorn natural i cultural més

immediat. En general, els alumnes d’aquest centre, com segurament els de

molts altres centres de Catalunya, ignoren o tenen referències molt vagues

d’aspectes rellevants del medi natural i cultural que els envolta. Partint d’una

valoració negativa d’aquest fet, s’ha desenvolupat l’observatori de l’entorn com

una modesta eina per millorar la relació entre els alum nes i l’entorn , per

apropar els alumnes del centre a la natura que els envolta i a la història a ella

associada.

� Prenent com a punt de partida la informació existent sobre aquest entorn i

els elements cartogràfics més adients , es proposen, amb l’ús de les TIC,

activitats educatives diverses, per tal d’afavorir la relació cognitiva i afectiva

dels nostres alumnes amb el seu entorn natural i cultural més immediat.

� Paral·lelament, els materials curriculars que s’han desenvolupat sota el nom de

l’observatori cartogràfic de l’entorn de l’IES Argentona tenen com a objectiu

afavorir la implicació dels alumnes en la cura del medi natural i cultural de

l’entorn. Per aquest motiu es potencia des de les seves pàgines i activitats

proposades la participació en activitats programades per diferents institucions i

grups locals relacionats amb l’entorn, així com la possible participació en

activitats organitzades pel mateix centre educatiu.

� El projecte d’observatori de l’entorn parteix de les possibilitats que ofereixen les

noves tecnologies de la informació i comunicació per aconseguir lligar

informacions molt diverses i de diferents fonts en un format unificat, accessible

des de l’aula d’informàtica .

� Una part de la informació que els alumnes podran trobar a la WEB de

l’observatori serà el resultat de transformar informació en format no digital a


3

format digital ( textos, mapes, fotografies, gràfiques, dades estadístiques, etc).

Existeixen moltes publicacions en format paper que contenen una informació

valuosa i que considerem que és important tenir a disposició en format digital.

D’altra banda, cada cop més s’accedeix a més informació a través de la xarxa.

Tot això constitueix el primer pas de l’aplicació de les TIC al procés

d’aprenentatge en el nostre projecte: posar a l’abast d’alumnes i professors una

selecció d’informació relativa al medi natural i cultural que tots ells

comparteixen. L’ús que es pot fer d’aquesta informació pot ser molt ric i variat,

independentment del que es proposa en aquest projecte. Aconseguir ser un

punt de referència d’informació ambiental pels alum nes i, potser, per a un

grup més ampli de persones és una fita a assolir, un objectiu a mig i llarg

termini.

� El projecte de l’observatori de l’entorn pretén un ús més dinàmic de les TIC, a

partir d’aplicacions didàctiques més concretes. La idea és que l’aula

d’informàtica es converteixi en l’espai físic on treballar amb la informació per

generar nous coneixements i noves visions de l’entorn. A l’aula d’informàtica es

disposa dels programes informàtics necessaris per desenvolupar els productes

originals de l’observatori: edició d’itineraris d’interès naturalista i cultural amb la

tecnologia GPS, recerca i registre de topònims de la zona, anàlisi de l’estat de

les comunitats vegetals de la riera, estudi de l’evolució dels usos del sòl,

seguiment de l’evolució de zones cremades per incendis, ubicació de noves

pedreres al municipi, localització d’elements d’interès natural i cultural, etc.

� L’observatori de l’entorn també pot ser útil per treballar una sèrie d’eixos

transversals, com són la inclusivitat (amb activitats específiques d’introducció al

coneixement del medi local preparades per l’aula d’acollida del centre i

informació sobre activitats d’entitats locals), la cohesió social (generant noves

interrelacions entre alumnes i professors, diferents a les que usualment es

donen a l’aula, com a resultat de l’intercanvi de coneixements) i la normalització

lingüística i ús social de la llengua catalana (ja que el català serà la llengua

vehicular de l’observatori de l’entorn i s’afavorirà la difusió dels topònims de la

zona, freqüentment ignorats pels alumnes).


4

1.2. Elements

� L’observatori de l’entorn és un espai virtual de consulta i intercanvi d’informació

relativa al medi natural i cultural més immediat. El seu contingut consisteix en

un sistema de mapes digitals, fitxers d’informació i propostes activitats o

exercicis presentat en una pàgina WEB que persegueix un apropament dels

alumnes i altres membres de la comunitat educativa al coneixement i valoració

de l’entorn natural i cultural del centre educatiu. Per tant, la plataforma

informàtica per accedir a l’observatori de l’entorn és una pàgina WEB, format

HTML, on s’agrupen els diferents materials informatius i les activitats, així com

les aportacions més interessants dels alumnes. El nom de la citada pàgina

WEB és L’observatori cartogràfic de l’entorn de l’ IES Argentona . L’accés a

aquesta pàgina es pot fer a partir de la pàgina WEB de l’IES Argentona i, tot i

estar elaborada pensant en els alumnes del centre, està oberta a la consulta i

la participació de qualsevol altre persona (professor, pare o veí de la zona). Per

conèixer l’adreça electrònica, veure annex 1.

� L’element de referència de l’observatori de l’entorn és un banc de dades,

distribuït en diferents opcions de menú de la pàgina WEB. Es tracta d’un recull

d’informació en format digital sobre els elements n aturals i culturals més

destacats d’aquest l’entorn , així com dades ambientals relatives a aquest

entorn. Aquest recull ha de servir com a font de consulta per alumnes,

professors i altres membres de la comunitat educativa. Centrat en temes

naturals i culturals de l’àrea dels municipis propers al centre educatiu -

prioritzant aquelles zones de residència del alumnes-, es materialitza en un

conjunt de mapes d’elaboració pròpia, fitxers de text i imatge s, taules de

dades, enllaços WEB i un recull de cartografia digi tal, fotografia aèria i

imatges satèl·lit de la zona, així com un recull fo togràfic d’elaboració

pròpia. Aquest conjunt inicial s’anirà enriquint amb materials que els alumnes

anirien elaborant, a partir de crèdits variables o treballs de recerca.

� Sobre la base d’aquest banc de dades hi ha una sèrie de propostes

d’activitats , a realitzar principalment a l’aula d’informàtica, que tenen com a

objectiu millorar el coneixement dels alumnes del marc geogràfic, paisatgístic,

natural i cultural d’aquest entorn. El gruix principal d’aquestes propostes

didàctiques formen part del Crèdit Variable de Tercer d’ESO “Representació

cartogràfica de l’entorn” . Altres són propostes de Treball de Recerca de

Batxillerat (algunes ja concloses, altres en progrés). També està obert a


5

incloure-hi exercicis de crèdits de síntesi, aula oberta, tutories, i es contempla

la possibilitat d’ampliar el ventall a altres assignatures específiques, com ara

Geografia o Ciències de la Terra de Batxillerat. La pàgina WEB es completa

amb ressenyes sobre itineraris d’interès natural i històric, amb fitxers adjunts

per descarregar amb un aparell GPS. En definitiva, es tracta de dinamitzar

aquest observatori de l’entorn amb la pràctica educativa, preveient futures

millores i ampliacions.

� Per posar en funcionament l’observatori de l’entorn es planteja la necessitat de

programes informàtics específics , prioritzant aquells que ja estan instal·lats

en els ordinadors de l’escola. Un primer grup de programes són d’ús comú, i es

fan servir per elaborar textos i imatges, així com per editar la pàgina WEB:

Microsoft Word, Excel, Power Point, , DreamWeaver, FireWorks . En un

segon grup trobem programes més específics, relacionats amb cartografia

digital i gestió de la informació proporcionada per aparells GPS: COMPEGPS i

Lector de mapes Miramón, Map Viewer i FreeHand . Per últim, hi ha dos

programes que serveixen per generar mapes més complexos. Els alumnes no

els faran servir: són ArcGis i Miramón .

� En definitiva, l’observatori vol ser una experiència educativa transversal, que es

desenvolupa en diferents assignatures i que pretén generar diferents activitats

(sortides, exposicions, etc). La “base d’operacions” serà l’aula d’informàtica,

des d’on es tractaran les dades amb els alumnes i s’aniran incorporant els nous

resultat obtinguts a partir de recerques i contribucions d’alumnes.

2. Quin és l’Entorn de l’IES Argentona ?

� Com "entorn" de l'IES Argentona considerem el conjunt del territori on

resideixen la majoria dels alumnes del centre . Aquesta definició de l’entorn

de l’IES parteix d’un criteri convencional, no tancat a noves revisions, però que

es correspon en gran mesura amb una unitat geogràfica física molt ben

delimitada: la conca de la Riera d'Argentona. Inclou els municipis

d’Argentona, Dosrius i Òrrius, així com sectors dels municipis de, Cabrera i

Mataró. La Riera d’Argentona, que passa molt a prop del centre, es pot

considerar l’element geogràfic referencial. Dins d’aquesta àrea geogràfica,

trobem elements naturals i culturals molt remarcables. Citem com a mostres

representatives el castell medieval de Burriac, les restes romanes de la Via de

Parpers i Can Modolell, les grans extensions boscoses d’alzinar i pineda de pi


6

pinyoner que cobreixen la major part dels Parcs de la Serralada Litoral i Serra

del Corredor i Montnegre i l’Alocar de la riera d’Argentona (una comunitat

vegetal característica de les rieres del Maresme, que es troba en franca

regressió). Són exemples de la gran riquesa paisatgística d’aquest entorn.

3. Connexió amb el món local� La preservació de l’entorn natural és una de les motivacions fonamentals de

l’observatori de l’entorn. Al Pla Estratègic d’Argentona 1 es diu al respecte:

“És essencial preservar l’entorn i la natura del terme municipal : cal

créixer, però preservant l’entorn. L’entorn natural és un dels elements

patrimonials més ben valorats. L’entorn natural es veu afectat per la

problemàtica de la manca de disciplina urbanística, la disminució

progressiva del sòl agrícola, l’existència de pedreres i per mancances de

manteniment i de gestió. A banda de tota la zona forestal, el municipi viu

d’esquenes a la riera que presenta un gran interès com a element natural

d’elevada biodiversitat i com a espai de lleure.” (p. 85)

1 Pla Estratègic d’Argentona. Editat per l’Ajuntament d’Argentona, 2005

Mapa de l’entorn de l’IES Argentona. Elaboració pròpia a partir del mapa topogràfic1:10.000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.


7

� L’impacte de l’urbanisme basat en la creació de noves zones residencials en

zones naturals o seminaturals, sense establir lligams amb les antigues

poblacions, han generat una certa distància cognitiva i afectiva entre molts

residents de la zona i l’entorn que els envolta. Al Projecte Educatiu

d’Argentona 2 es fa una reflexió al respecte:

“… es constata la necessitat d’integració de les urbanitzacions davan t

de la manca de cohesió dels diferents nuclis del mu nicipi. (...) , hi ha

una manca d’integració i participació al municipi. Cal afavorir l’acostament

al municipi de les urbanitzacions i treballar el sentiment de pertinença ,

que augmentarà la corresponsabilització necessària per vetllar els

entorns . En aquest sentit s’apunta a la necessitat que el poble no es

converteixi en un poble estrictament residencial - “dormitori”. (p. 60)

� L’arribada de nova població als municipis, els nous estils de vida que es

deriven dels canvis tecnològics o la proliferació de grans zones comercials i

d’oci clòniques en tot el territori català, completament alienes al seu context

geogràfic, són elements que poden ser també decisius. El seu efecte es pot

notar en la manca de sentiment d’identificació amb el municipi. Al Pla

Estratègic d’Argentona s’afirma:

“ (...) es fa palesa l’existència d’un important sentiment d’identificació

amb Argentona però no és igual per a tothom . Es constaten diferències

rellevants quant al sentiment d’identitat de la població, atribuïbles a una

combinació del factor d’anys viscuts al municipi i del factor territorial, és a

dir, dels diversos nuclis residencials. Si bé la identitat “de poble” és un

factor diferenciador i fins i tot d’atracció per la població nouvinguda, aquest

sentiment ha de ser integrador i flexible, ha d’arribar a tothom i s’han

d’adaptar els factors d’identitat dels diferents nuclis residencials i segments

de la població.”( p. 85)

� En definitiva, l’observatori de l’entorn, com a sistema que aprofita les TIC per

al procés l’aprenentatge, pot convertir-se en una eina útil per al coneixement i

valoració de l’entorn natural i cultural més immediat per part dels alumnes i

d’altres membres de la comunitat educativa. També crec que l’observatori de

2 Projecte Educatiu d’Argentona. Editat per l’Ajuntament d’Argentona, 2005


8

l’entorn pot afavorir una nova dinàmica d’implicació i participació dels alumnes

en la cura del seu entorn natural i cultural més immediat.

4. Fonts d’inspiració

� L’experiència del crèdit variable de tercer d’ESO “Representació

cartogràfica de l’entorn” , durant el curs 2005/06 va ser el detonant de la

primera idea de l’Observatori de l’entorn, al comprovar que les pràctiques que

es localitzaven en l’entorn del centre eren seguides amb més interès pels

l’alumnes. La font d’inspiració més directa de l’observatori de l’entorn ha estat,

doncs, la pràctica educativa en aquest centre.

� A nivell més genèric i teòric, la didàctica de la geografia i l’educació

ambiental constitueixen l’àmbit natural on es desenvolupa la meva proposta.

Nombrosos investigadors d’aquest camp han destacat la importància de la

valoració del medi local en l’ensenyament de la geografia i també han insistit en

la necessitat de buscar la ubicació curricular de l’estudi del medi local 3.

Resulta molt suggerent el que ha escrit un investigador d’aquest camp 4:

“És necessari involucrar els estudiants en el desenvolupament local a

través de la reinterpretació de l’aprenentatge: els objectius de

l’aprenentatge no haurien de ser només l’adquisició de coneixements i

competències per utilitzar-les en un futur, sinó també les contribucions per

construir les condicions ambientals en que les persones viuen ara i aquí”.

Aquestes línies d’enfocament pedagògic apunten a la necessitat d’elaborar

nous productes didàctics que, sobre la base d’un apropament epistèmic a

aquest entorn, incideixin d’alguna manera en l’entorn o medi local on es troba

ubicat el centre educatiu. D’altra, convé recordar, com ho fan molts geògrafs,

que els mapes són una abstracció de la realitat: ajuden a focalitzar l’atenció

sobre un aspecte, o bé simplifiquen o esquematitzen els elements de l’espai. A

una època en que els alumnes tenen accés directe a productes com el Google

Earth, impensables fa poc anys, encara té més sentit el clàssic mapa temàtic o

3 Veure Vilarrasa , Araceli El medi local com a escala d’anàlisi a l’ensenyament de les ciències socials.Educació secundària. Tesi Doctoral. UB. Barcelona 2004. p.3804 Posch : Citat en Junyent, Mercé, Educació Ambiental: un enfocament metodològic en formació inicialdel professorat. Tesi doctoral. UdG. 2004


9

el croquis simplificat del territori. Són eines que l’ajuden a comprendre el món

que l’envolta.

� També constitueix una de les fonts d’inspiració més directes d’aquest projecte

l’anomenada Ciència del Paisatge , matèria interdisciplinar que va tenir una

gran empenta a partir de la dècada dels 40 del segle passat. Al nostre país

també s’ha abordat aquesta disciplina des de diferents ciències: Geografia,

Ecologia, Geomorfologia, Geobotànica i Urbanisme. L’enfocament de la

professora Maria de Bolòs 5, de la Facultat de Geografia de la Universitat de

Barcelona, consisteix en la integració, des de la geografia, de dades dels

diferents sistemes que convergeixen en un espai determinat. Aquesta visió

globalitzadora, que intenta integrar els coneixements de diferents disciplines i

relacionar-les amb l’experiència empírica directa de l’observació i valoració del

paisatge, constitueix una de les bases teòriques del meu projecte.

� Altra font d’inspiració d’aquest projecte també pertany a l’àrea de la Geografia:

es tracta dels Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) . Els SIG són una

nova tecnologia que permet gestionar i analitzar la informació espacial,

associant-la a bases de dades. S’inclouen dins els sistemes d’informació

computeritzats, programes dissenyats per representar i gestionar grans volums

de dades. Es tracta d’un sistema d’informació dissenyat per treballar amb

dades georreferenciades mitjançant coordenades, i que separa les dades en

diferents temes o capes d’informació. La possibilitat de relacionar les diferents

capes dota els SIG’s d’una gran capacitat d’anàlisi. L’observatori de l’entorn no

pretén ser un SIG, tot i que té alguns elements comuns. La complexitat de la

posada en marxa i posterior ús didàctic d’un SIG de l’entorn desaconsellen la

seva implementació directa en l’àmbit de l’Educació Secundària. Els programes

específics que es requereixen – ARCGIS, MiraMón, per citar dos exemples –

impliquen un procés d’aprenentatge que excedeix el temps de què disposa

l’alumne d’ESO en un crèdit variable, i fins i tot el d’un alumne de Batxillerat.

Tot i això, la vinculació del projecte amb diferents SIG és inevitable: Es

proposen consultes de pàgines WEB amb una certa estructura de SIG, com ara

la pàgina SIGPAC, del Ministeri d’Agricultura i Ganaderia. També hi ha

activitats que impliquen la consulta de les bases cartogràfiques del

Departament de Medi Ambient de la Generalitat, que s’han de fer amb el Lector

de Mapes MiraMón, es a dir, amb un producte derivat d’un SIG ( MiraMón).

5 Bolos, de, Maria et al. Manual de ciencia del paisaje. Masson s.a. Barcelona 1992


10

� Una de les disciplines teòriques que analitza la relació entre els ésser humans i

el seu entorn és la Psicologia ambiental , un disciplina relativament nova però

molt dinàmica. La psicologia ambiental ha desenvolupat nombrosos estudis

sobre temes com l’apropiació de l’espai, i els lligams afectius amb el territori (en

castellà, “el apego al lugar”) . Diferents autors han destacat la importància de la

implicació en la educació ambiental, però sempre fent-lo amb estratègies

adequades. Al Congrés de Psicologia ambiental de Barcelona (1997), en una

ponència sobre educació ambiental , Enric Pol va destacar la importància de la

participació, de la implicació dels subjectes. També la necessitat de que els

alumnes descobreixin per sí mateixos aspectes rellevant del medi. En

definitiva, des d’aquesta disciplina s’aposta per trencar amb el model tradicional

de transmissió d’informació. L’ús de les TIC obren una gran ventall de

possibilitats.

� Un altre antecedent constitueix el treball que es desenvolupa als centres

d’educació ambiental del Consorci del Parc de Colls erola . Allà els alumnes

participen d’un treball acumulatiu de recollida de dades, on el treball d’uns

alumnes repercuteix en altres. Així, es tenen registres sobre presència d’ocells

de més de deu anys ininterromputs. Per tant, el treball a l’aula forma part d’un

gran projecte col:lectiu acumulatiu, on els alumnes es poden informar,

manipular dades, descobrir nous aspectes de l’entorn i participar en la seva

conservació i millora

� L’observatori de l’entorn de l’IES Argentona pot relacionar-se també amb altres

projectes per als que s’han concedits llicències d’ estudi retribuïdes en

anys anteriors. Aquest material elaborat per companys en anys anteriors

constitueix un valuós llegat que ha estat de molta utilitat per al

desenvolupament d’aquesta experiència educativa.

o En primer lloc, hi ha un grup de projectes que tenen com a objectiu

prioritari un millor coneixement del medi natural local : Aurell Bach,

Xavier, Itineraris naturalístics a l'Alt Empordà. Palos Rodriguez, Jose La

percepció del territori del Baix Llobregat com a base per a la didàctica

d’un aprenentatge significatiu del medi. Carreras Font, Cristina L’estudi

del medi: Vilanova del Vallès i el seu entorn .


11

o Altres fan referència a l’aplicació de diferents tècniques

cartogràfiques: Comes Solé, Pilar Les cartoteques escolars i el

tractament de la informació gràfica a l’ensenyament. Pous Fàbregas,

Rosa Material curricular per a l'autoelaboració de mapes integrats.

Sasal Lasaosa, Teresa, Cartografia amb mitjans informàtics.

o Un grup de llicències estableixen una sèrie de reflexions de caire

general sobre l’educació ambiental : Clariana Oriol, Anna El medi

social i natural relacionat amb els temes que treballem a l’ escola. Utges

Fontdevila, Josep Maria Juguem amb el paisatge.

o Un últim grup es centra en l’aplicació de les TIC en l’aprenentatge de

les ciències socials: Guiu Puyol, Andreu Recursos per a les ciències

socials a Internet. Argilés Palomo, Anna Aportacions per a la innovació

didàctica i científica de la geografia del Batxillerat. Quesada Casajoana,

Santiago Observació de la ciutat. Didàctica i materials per a la

percepció històrica. Verdaguer Andrés, Joan Creació d’aplicacions

interactives per a les àrees dels coneixement del medi natural, social i

cultural a l’educació primària.

5. Treball previ personal

� Vaig exercir la docència del crèdit “Medi Natural” del Cicle Formatiu de Grau

Mitjà “Activitats físicoesportives al medi natural” al llarg dels cursos 1999/2000;

2000/2001; 2001/2002; 2002/03 i 2003/2004 (a l’IES CAR de Sant Cugat). Això

m’ha donat la possibilitat d’elaborar material relacionat amb aquest projecte i

fer-lo servir a l’aula i a sortides de camp, contrastant l’eficàcia i l’adequació de

determinats materials en un terreny on no hi ha un llibre de text establert i on

les possibilitats són molt grans. En aquest sentit, m’ha obligat a elaborar

material variat relacionat amb cartografia, fotointerpretació i ús del sistema

GPS.

� Redacció del Projecte d’educació ambiental per l’IES CAR de Sant Cugat

(treball final del postgrau d’Educació Ambiental de la UAB), que va definir les

línies d’educació transversal de l’educació ambiental en quest centre. Com a

productes més destacats d’aquest projecte es poden citar els següents:


12

o Crèdit variable “Educació ambiental” 4rt d’ESO, centrat en el

coneixement de l’entorn més immediat al centre educatiu (cursos

2000/01, 2001/02, 2002/03).

o Crèdit de síntesi 3er d’ESO any 2001/2002:” El futur de l’entorn natural i

històric del CAR”. Inclou exercicis de cartografia, fotografia aèria,

reconeixement d’elements de valor històric i cultural mines d’aigua,

ponts medievals, etc).

o Activitat lúdica - participativa de defensa de l’entorn . “Apropat a la riera

de Vullpalleres”. Van participar tots el alumnes i professor del centre.

Consistent en un audiovisual preparat amb un grups d’alumnes, que va

ser exposat a Sala d’actes del CAR, i una recollida simbòlica de deixalles

a la riera de Vulpalleres, molt propera al centre educatiu.

� Crèdit variable de tercer d’ESO “Representació Cartogràfica de l’entorn”

any en curs, 1r i 2n trimestres): Crèdit variable que parteix del text “Pràctiques

de cartografia” de Graziana Ramazzini (tutora d’aquest projecte) i Aurora

Blasco i que fa servir diferents documents relatius a l’entorn natural i cultural

del centre.

� Tutorització de treballs de recerca de batxillerat:

o “Itineraris naturalistes pel castell de Burriac” (curs 2005/06). Disseny

d’itineraris d’interès naturalista i històric a partir de sortides de camp i

sistema GPS.

o “Toponímia i mitologia al Parc del Corredor” (curs 2006/07). Relació entre

certs topònims del parcs i llegendes o històries associades que entren en la

categoria de “mitologies”.

o “Turisme a Dosrius” (curs 2006/07). Anàlisi dels equipaments turístics al

municipi de Dosrius.

� Participació en el Grup de treball del “projecte GPS”. A proposta de Joan

Vinyoli es va crear al setembre de 2004 un grup de treball depenent de la SGTI

(Subdirecció General de Tecnologies Informàtiques) amb el nom de “Projecte

GPS”, al qual em vaig integrar. Durant aquests mesos vaig realitzar proves i

pràctiques amb un aparell GPS ( GPSMAP60C) i el programa complementari


13

COMPEGPS, cedit per la SGTI. Com a resultat d’aquest període

d’experimentació de l’aparell GPS indicat i el software associat he anat

desenvolupant un dels itineraris d’interès històric, cultural i urbanístic

(concretament, el titulat: Itinerari pels Jardins històrics de la Vall d’Hebron).

Actualment, a causa de la desaparició de la SGTI a l’organigrama del

Departament d’Educació, el projecte es troba a l’espera de la seva nova

ubicació. L’itinerari es va dur a terme el dia 7 d’abril d’aquest any amb alumnes

de 2on de Batxillerat de l’ IES Argentona. Ha servit per provar i avaluar part del

primer itinerari proposat en aquest projecte. Els resultats han estat força

satisfactoris.

6. Treball realitzat durant el període de llicènciad’estudis

6.1. Recull d’informació.

� Consultes a la biblioteca municipal d’Argentona.

� Consultes a l’Ajuntament d’Argentona.

� Recerca i anàlisi de la informació a diferents pàgines WEB (veure llistat en

l’apartat 6.7).

� Descàrregues de mapes i ortofotografies digitals a les pàgines WEB de

l’Institut Cartogràfic de Catalunya i el Departament de Medi Ambient de la

Generalitat de Catalunya.

� Escannejat d’imatges i mapes temàtics.

� Consulta a pàgines de previsió meteorològica : Infocat i Infomet.

� Consulta a la pàgina del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de

Catalunya per extraure informació sobre normativa ambiental .

� Lectura de llibres de Toponímia , per a la realització de documents i d’exercicis

sobre el tema.


14

� Consulta de dades a l’Inventari Forestal de Catalunya . Centre de Recerca

d’Aprofitaments Forestals i Recursos Forestals (CREAF). Pàgina WEB. .

� Consulta del Pla Educatiu d’Argentona . Editat per l’Ajuntament d’Argentona,

2005.

� Consulta del Pla General d’Argentona . Recentment aprovat i exposat

públicament a la pàgina Web de l’Ajuntament d’Argentona. Inclou la Carta

Arqueològica d’Argentona, l’Inventari del patrimoni cultural i el Catàleg d’arbres

monumentals. Ajuntament d’Argentona

� Consulta de diferents números de la revista Atzavara , editada per la Secció

de Ciències del Museu de Mataró . Temes com l’evolució dels usos del sòl de

la zona i l’estudi de l’estat ecològic de la Riera d’Argentona i afluents.

� Consulta dels tres volums de les Trobades d’Estudiosos del Montnegre i el

Corredor . Estudis del parc del Corredor (Diputació de Barcelona). Selecció de

diferents articles sobre el Parc del Corredor.

6.2. Operacions d’edició amb eines informàtiques.

� Edició, amb els programes MiraMón i ArcGis , dels mapes digitals

següents, per penjar a la WEB: mapa de Comarques de Catalunya, mapa

d’Unitats de relleu de Catalunya, mapa de Context geogràfic de l’entorn IES

Argentona, Mapa comarcal de Catalunya, mapa de Municipis del Maresme,

entre d’altres.

� Edició, amb els programes FreeHand i FireWorks dels mapes digitals

següents, per penjar a la WEB: Mapa general de l’entorn IES Argentona,

Mapa zona 1 de l’entorn IES Argentona, Mapa de municipis de l’entorn IES

Argentona, Mapa de carenes i fons de vall, Mapa dels parcs naturals a la

zona, entre d’altres.

� Mosaic , prèvia descarrega, de capes de mapes i ortofotografies digitals

amb el programa MiraMón

� Obtenció de cartografia i diferents proves per aplicar a activitats educatives

amb el sistema de navegació WMS amb el programa MiraMón i el Lector

de mapes MiraMón


15

� Realització de proves amb el programa Compegps : descàrrega de dades

del GPS a l’ordinador.

� Edició de la foto panoràmica del mirador de Burriac amb el programa

PhotoStitich, de Canon Digital Camera Solutions.

� Elaboració, amb format HTML, de la primera versió de la pàgina WEB

Observatori de l’Entorn (veure annex 1) . Programes: Dreamweaver i

Fireworks.

� Optimització de les imatges amb el programa Fireworks ( per tal de reduir el

tamany en disc).

6.3. Reunions amb la tutora del treball, Graziana R amazzini

� 14-7-06 .

Temes tractats

1. Orientació general del projecte Observatori de l’entorn. Repassem el

primer esborrany

2. Detalls del programa Free-Hand, com ara, Ajustar la barra d’estat a

cm o mm. Conservació de les proporcions amb la tecla Majúscules.

Dibuix de mapes de polígons amb l’eina “clonar ”

3. Aspectes tècnics sobre les Coordenades UTM.

� 9-10-06

Temes tractats

1. Buscar cartografia elemental per municipis: visualitzador tipus

“guia de carrers" Dues escales: 1: 25.000 i 1: 50.000

2. Ortofotomapes: Accessos directes al Google Earth.

3. Suggeriments per a mapes temàtics: color semitransparent, sobre

base gris, amb animacions. Ex: urbanitzacions sobre base topogràfica.


16

4. Programa per cartografia temàtica: Map Viewer.

5. Necessitat d’aconseguir el programa MiraMón, que és gratuït.

� 4-6-071.

Temes tractats

1. Primer informe de progrés.

2. Revisió d’algunes denominacions toponímiques.

3. Canvi de la llegenda hipsomètrica.

4. Millora de la presentació de mapes i textos (ombres, negretes).

6.4. Reunions diverses

� Joan Pujol , Tècnic de Medi Ambient. M’informa sobre l’aprovació del nou

Pla General d’Argentona. A la web de l’Ajuntament hi haurà tota una sèrie

de documentació sobre l’entorn molt interessant. 10 Gener 2007

� Francesc Balançó . Enginyer forestal. Professor de jardineria. Resident a

Argentona. Visita a la riera d’Argentona. Valoració sobre les repoblacions

dels marges de la riera. 12 de febrer 2007

� Joan Manel Riera , Coordinador de l’Escola Natura de el Corredor.

Informacions diverses. Visió general del Parc del Corredor i de les valls de

la Riera d’Argentona. 14 febrer 2007.

� Marta Comerma . Biòloga. Centre Documentació Parc el Corredor. Em

subministra abundant material sobre la zona. Em comunica que tenen

disponibles diferents exposicions itinerants de natura per centres escolars.

Parlem de la possibilitat que el curs vinent. 26 febrer 2007

� Montserrat Jardí. Geògrafa, Professora d’Hidrologia del Departament de

Geografia Física de la Universitat de Barcelona. Ha realitzat diferents

estudis pel MOPU sobre la riera d’Argentona.


17

� Montserrat Salvà. Geògrafa, Professora de Biogeografia del Departament

de Geografia Física de la Universitat de Barcelona. Ha publicat articles

sobre la fauna del Montnegre, zona molt propera a l’entorn. 12 maig 2007

� Jaume Aguilar . Professor de Ciències Socials a l’IES Argentona. Director

del mateix centre durant el curs 2006/07. Membre del Moviment Educatiu

del Maresme. Em comunica la importància de la pàgina WEB Maresme

2015, on hi ha molta documentació aprofitable per l’observatori de l’entorn.

6.5. Sortides de camp

El principal objectiu de les sortides de camps és crear un recull fotogràfic de

les zones i elements de més interès, per tal de tenir una imatge actualitzada del seu

estat de conservació. També s’establirà la localització d’elements d’interès amb

l’aparell GPS.

� El Corredor-Dosrius. Visió general de la zona. Visita al sector del Santuari

del Corredor. Exploració del nucli de Dosrius. Pedrera de Dosrius. 12 de

febrer 2007

� Cabrera-Burriac-Turó d’en Cirers. Itinerari: Burriac-Coll de Burriac-Turó

d’en Cirers-Cinglera de les Banyeres (Cabrera)-Font Picant de Cabrera-

Cabrera. Visió de conjunt del massís d’El Corredor. Fotografies

panoràmiques.20 febrer 2007.

� Pràctica amb GPS. Guardar dracs i visualització en el programa

COMPEGPS. Vall de Ribes.19 febrer 2007

� Font Picant-Veïnat de Can Lledó-Castell de Burriac. Amb Cristina Pérez

Sánchez, alumna de l’IES Argentona. Preparació del seu treball de recerca

de batxillerat sobre el Castell de Burriac. 10 març 2007

� Riera d’Argentona-Riera de Riudameia . Amb Francesc Balanzó i Marc.

20 de maig . Fotografies de flora i de paisatge.

� Castell de Burriac-Ruta de les Fonts Via romana de Parpers Riera

d’Argentona Camins de carboners i llenyataires. 2 juny 2007


18

6.6. Cursos, conferències

� Disseny i elaboració de pàgines WEB. XTEC. Departament d’Educació.

Generalitat de Catalunya. Octubre 2006-Abril 2007. Curs bàsic d’elaboració

de pàgines Web amb el programa Dreamweaver. M’ha permès crear la

pàgina Web l’Observatori de l’Entorn.

� El GPS i el SIG MiraMón. Centre de Recerca i Aplicacions Forestals de

Catalunya (CREAF) a Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on es

desenvolupa el programa de SIG MiraMón. 24 i 25 de febrer 2007. Impartit

per Eduard Luque. Interacció entre l’aparell GPS i el programa MiraMon

� Conservació i documentació de mostres vegetals: els herbaris i les

bases de dades de biodiversitat vegetal. Impartit per Roser Guàrdia, del

Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal de la Universitat de

Barcelona. Parc Científic de Barcelona. 24 i 26 d’abril de 2007. Curs de la

Societat Catalana d’Història Natura . Informació molt valuosa de cóm

consultar pàgines web on es recullen dades diverses de biodiversitat.

� Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG II). Assignatura de la llicenciatura

de Geografia. Facultat de Geografia de la Universitat de Barcelona. Febrer-

juny 2007. Centrat en les operacions de descàrrega de mapes digitals de

diferents institucions (Institut Cartogràfic de Catalunya, CREAF,

Departament de Medi Ambient) pel seu posterior tractament amb el

programa ARCGIS

� Sistema de Informació Geogràfica (GIS) MiraMon. Cur s Estàndard . 21,

22 ,27 i 28 de juny. Centre de Recerca i Aplicacions Forestals de

Catalunya. (CREAF) Universitat Autònoma de Barcelona . Aspectes bàsics

del curs: Visualització de dades: vectors, rasters i mapes. Consultes per

localització, interactives i atributs. Digitalització i estructuració topològica.

Bases de dades: Miradades i gestor de metadades. Eines de Miramon:

mosaics, retalls. Impressió i presentació de resultats.

� El medi físic i la vegetació d’Argentona. Aprofitam ent del bosc. 13 de

setembre 2007. Conferència a càrrec de Oriol Bassa (Enginyer forestal i

naturalista). A la sala d’actes de l’Ajuntament d’Argentona. Organitzat pel

Centre d’Estudis Argentonins, la l’Entitat de Medi Ambient Natura i la

Federació d’ADF del Maresme.


19

� La fauna i els espais naturals a Argentona. 27 de setembre 2007.

Conferència a càrrec de Pep Pannon (guarda forestal i naturalista). A la

sala d’actes de l’Ajuntament d’Argentona. Organitzat pel Centre d’Estudis

Argentonins, la l’Entitat de Medi Ambient Natura i la Federació d’ADF del

Maresme.

6.7. Pàgines WEB consultades

� http://www.argentona.cat/. Pàgina de l’Ajuntament d’Argentona .

Especialment la part titulada “ Avanç de planejament revisió del pla

d’ordenació urbanística municipal d’Argentona”.

� http://www.viaavgvsta.anonai.com/. La presència del món romà a la vall

de la riera d’Argentona . Museu de Mataró. 17 febrer 2007: Informació

sobre els jaciments romans a la zona. Interessant reconstrucció de la Via

Augusta i la via secundària de Parpers al seu pas per Mataró i Argentona.

� http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html. Banc de Dades de

Biodiversitat de Catalunya . Universitat de Catalunya

� http://www.creaf.uab.es/. Centre de Recerca i Aplicacions Forestals de

Catalunya. UAB. Mapa d’usos del Sol de Catalunya i de Cobertes

forestals.

� http://www.icc.es/portal/. Institut Cartogràfic de Catalunya. Descàrrega de

mapes topogràfics de diferents escales, ortofotos i mapes geològics .

� http://mediambient.gencat.net/cat/inici.jsp . Departament de Medi Ambient.

Generalitat de Catalunya. Cartografia ambiental, bases cartogràfiques

de Catalunya en format MiraMon, Normativa ambiental .

� http://einstein.uab.es/jmroure/index.htm Pàgina dedicada a la geobotànica.

L’autor és Joan-Maria Roure, professor de geobotànica i cartografia de la

vegetació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Comunitats vegetals

de Catalunya.

� http://www.diba.es/parcsn/parcs/index.asp?Parc=5 Parc Natural El

Corredor Montnegre . Informació variada sobre aquest parc. Cartografia

temàtica. Calendari d’activitats obertes al públic.


20

� http://www.diba.es/parcsn/parcs/index.asp?Parc=6 Parc Natural Serralada

Litoral. Informació variada sobre aquest parc. Cartografia temàtica.

Calendari d’activitats obertes al públic.

� http://www.geoportal-idec.net/gestor/mapawms/index.jsp?idioma=cat IDEC.

Geoportal que recull la cartografia de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, del

Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i de l’Institut

Geogràfic Nacional, entre d’altres.

� http://sigpac.mapa.es/fega/visor/ SIGPAC. Sistema d’Informació

Geogràfica de parcel·les agrícoles . Permet visualitzar amb mapes i

ortofotografies qualsevol parcel·la agrícola de l’estat espanyol. També

permet descàrregues de topografia digital.

� http://www.idescat.net/ IDESCAT. Pàgina de l’Institut d’Estadística de

Catalunya. Permet obtenir tot tipus de dades demogràfiques de qualsevol

comarca o municipi de Catalunya.

� http://magno.uab.es/atles-climatic/ Atles Climàtic de Catalunya. Conjunt de

mapes climàtics digitals de temperatura mitjana de l’aire (mínimes,

mitjanes i màximes), precipitació i radiació solar. Autors: Miquel Ninyerola

(Unitat Botànica UAB), Xavier Pons (Departament de Geografia UAB) i

Joan M. Roure (Unitat Botànica UAB).bases cartogràfiques digitals del

Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i el Servei de

Meteorologia de Catalunya.

� http://www.meteocat.com/marcs/marc_prediccio.html. Meteocat. Predicció

meteorològica del Servei Meteorològic de Catalunya . Departament de

Medi Ambient i habitatge de Catalunya.

� http://www.infomet.fcr.es/ Servidor d’Informació meteorològica. Universitat

de Barcelona. Enllaços a imatges de Meteosat, Radar meteorològic,

mapes baromètrics, NOAA, mapes de llamps, etc.

� http://einstein.uab.es/botanica/botanica/Herbari/index.html. Herbari virtual .

Departament de Botànica de Universitat Autònoma de Barcelona . Imatges

amb molt bona definició de les 150 espècies de plantes i arbres més

abundants a Catalunya.


21

� http://www.rjb.csic.es/floraiberica/index.php Flora Ibèrica. Plantes vasculars

de la Península Ibèrica i Balears. Centro Superior de Investigaciones

Científicas. Pàgina molt útil per la identificació d’espècies de plante s

vasculars.

� http://castellburriac.netcorman.net/#conclusi%F3 Breu història del castell de

Burriac, adaptada a alumnes de Batxillerat, plantejada com una activitat

d’exposició oral.

7. Aplicacions del material educatiu

7.1. Aplicacions principals (disponibles)

� Pàgina WEB “L’observatori de l’entorn. IES Argenton a”de l’Institut,

consultable per qualsevol alumne o professor. S’accedirà des de la pàgina

WEB de l’Institut. (veure annex 1 )

� Activitats al Crèdit variable 3r d’ESO “Representació cartogràfica de

l’entorn”. (veure annex 2 )

� Centre de Documentació local a l’IES . A la biblioteca de l’IES Argentona

(veure annex 3 )

7.2. Aplicacions derivades (en projecte)

� Activitats específiques per a l’Aula oberta

� Activitats específiques per les Assignatures de Geografia i Ciències de la

Terra i del Medi Ambient

� Activitats per a Tutories

� Oferta de sortides temàtiques (Anàlisi dels alocars de la riera d’Argentona,

Castell de Burriac, Via romana de Parpers, etc)

� Activitats pel crèdit de síntesi de 3r d’ESO “El Maresme”


22

8. Pla de difusió i explotació dels resultats delprojecte

� Presentació al Departament de ciències socials . Gener de 2008.

� Presentació al Claustre de professors . Març de 2008.

� Exposició a l’IES Argentona: El nostre entorn natural i cultural.

Acompanyat amb una audiovisual (diapositives i comentaris) sobre els

aspectes més remarcables de l’entorn de l’IES Argentona. Diada de Sant

Jordi 2008.

� Contactes amb entitats locals: Ajuntament d’Argentona, el Grup

Excursionista d’Argentona, el Grup de Fonts d’Argentona , la Fundació

Burriac i l’Entitat de Medi Ambient Natura.

9. Bibliografia

Gutiérrez Puebla , Javier i Gould, Michael. SIG: Sistemas de

información geogràfica Ed. SINTESIS. ,2000.

Vilarrasa i Cunillé, Araceli El medi local com a escala d’anàlisi a

l’ensenyament de les ciències socials. Educació secundària . Tesi

doctoral Universitat de Barcelona, 2004

Bolos, de, Maria et al. Manual de ciencia del paisaje. Masson s.a.

Barcelona, 1992

Junyent, Mercè Educació Ambiental: un enfocament metodològic

en formació inicial del professorat. Tesi doctoral. UdG, 2004

Ramazzini, Graziana i Blasco, Aurora Pràctiques de cartografia.

Ed. Teide. Barcelona, 2000

Pla Educatiu d’Argentona . Editat per l’Ajuntament d’Argentona,


23

2005

Pla Estratègic d’Argentona. Editat per l’Ajuntament d’Argentona,

2005

Bassa, Oriol i altres. Coneguem Argentona. Itineraris de natura,

història i paisatge. Ajuntament d’Argentona, 1997

Bassa, Oriol i altres. Els boscos del maresme. Col. Natural del

Maresme. Argentona, 1997

Bonet, LLuis. Les Masies del Maresme. CEC.Editorial Montblanc-

Martin. Barcelona, 1983

Puch, Carlos, Nuevo manual de GPS. Introducción al sistema

Global de Posición. Ediciones Desnivell. Madrid, 2003

DÍAZ, Roser i altres. Els Ibers. Moviment educatiu. Argentona

1986

FARRELL, David i altres Burriac, Història i natura. Argentona:

Natura entitat de medi ambient, 1998.

Fernández García , Felipe Introducción a la fotointerpretación.

Ariel Geografia. Barcelona, 2000

Grup de Fonts d’Argentona.. Fonts d’Argentona. Argentona:

Ajuntament de la vila d’Argentona, 1982

Junyent, Mercè Educació Ambiental: un enfocament metodològic

en formació inicial del professorat. Tesi doctoral. UdG. 2004

Pol , Enric Psicologia Ambiental Editorial Oikos Tau. Barcelona,

1991

RIPOLL, Joaquim. Històries, llegendes i... de Burriac, Montcabrer

i pobles de la rodalia. Argentona: Ajuntament de la vila

d’Argentona, 1992


24

Sabucedo, Jose Maria Medio Ambiente y responsabilidad

humana. Aspectos sociales y ecològicos Universidade da Coruña.

La Coruña. 1998

Vilarrasa i Cunillé Araceli El medi local com a escala d’anàlisi a

l’ensenyament de les ciències socials. Educació secundària . Tesi

doctoral Universitat de Barcelona2004

Carreras i Candi. Pere Joan Ferrer, Militar i Senyor del Maresme.

Barcelona, (1982)

Català, P. ; Brasó, M. et al. ” El Maresme, Castell de Sant Vicenç

o de Burriac, dins Castells catalans Vol. 1. Editorial Rafael

Dalmau. Barcelona, (1967).


25

Annex 1

Pàgina WEB Observatori de l’entorn

Adreça electrònica:

http://www.xtec.cat/~jperez15/WEBOBSERVATORIO/versi o1/Inici.htm

La WEB ha estat editada amb el programa Dreamweaver. Consta d’una pàgina

principal (Pàgina d’Inici) amb un menú que porta a altres 7 pàgines amb la mateixa

plantilla que es dediquen a temes concrets: Entorn geogràfic, relleu i geologia,

climatologia, biodiversitat, història, defensa de l’entorn i aportacions dels alumnes.

D’altra banda, a partir de la capçalera podem accedir al recull de documentació

local, als materials del crèdit variable de cartografia. En aquest casos, les pàgines

tenen una estructura diferent, més simple. També a la capçalera hi ha quatre

botons flash per accedir a pàgines WEB des d’on descarregar cartografia digital.


26

Annex 2

Crèdit Variable Representació cartogràfica de l’entorn

L’objectiu general d’aquet crèdit és que l’alumne aprengui a fer servir mapes de

diferents tipus per obtenir informació útil en objectius diversos, especialment en el

coneixement del seu entorn més immediat.

� Es tracta d’un crèdit de caràcter fonamentalment pràctic. A partir del conceptes

teòrics elementals (escala, orientació, etc.), que els alumnes ja coneixen per

altres assigantures, es desenvoluparan exercicis, a realitzar fonamentalment a

classe.

� Com a objectius concrets d’aquest crèdit, podem citar:

o Motivar els alumnes a conèixer els elements més destacats del medi

natural i cultural més immediat al centre educatiu (i per tant, també més

proper al seu lloc de residència) a partir de la cartografia adient.

Apropament cognitiu i afectiu a allò que configura el medi natural i social.

o Aconseguir que els alumnes adquireixen les competències necessàries

per fer servir les tecnologies de la informació i la comunicació pel

tractament de dades i mapes digitals.

o Afavorir l’ús de mitjans educatius diversos per tal d’abordar l’estudi

d’aquest entorn amb valors històrics, socials i culturals, de tal forma que

també suposi un exercici de competències bàsiques instrumentals de

diferents àrees (ciències socials, informàtica, tecnologia, llengües,

matemàtiques etc.).

o Promoure un lligam afectiu dels alumnes dels centres educatius al medi

social, cultural , històric i natural més immediat al seu centre i la seva

localitat, en la línia del que en psicologia ambienta l6 s’anomena

“apropament de l’espai”, com a punt de partida de sensibilitzar-nos de

l’entorn global i els seus problemes.

o Promoure actituds de respecte cap el medi social, històric i natural, que

tinguin en compte i que valorin en el seu just terme el marc legal que

regeix aquests àmbits .


27

� Com a eines per dur a terme els exercicis destaquem:

o Eines Personals: llapis, regla, goma,paper vegetal, calculadora

o Material del centre: brúixoles, curvímetres, aparell receptor GPS,

ordinador, escàner.

o Programes informàtics : FreeHand, Fireworks, Compegps, Word, Lector

de mapes Miramon. (Nivell elemental. No s'exigeix coneixement previ

d'aquest programes però sí uns mínims coneixements informàtics)

� D’acord amb el caràcter pràctic del crèdit, l'avaluació serà contínua: es durà a

terme a partir dels exercicis fets per l'alumne i es completarà amb un control

pràctic. S'haura`d'entregar, al finalitzar el crèdit, un Dossier de pràctiques, que

recollirà tots el exercicis realitzats, tant en paper com en ordinador

� Llibre de referència

Ramazzini, Graziana Pràctiques de cartografia. Ed. Teide. Barcelona, 1999

6 Enric Pol, “Psicologia Ambiental”


28

Programa crèdit variable “Representació cartogràfic a de l’entorn”

1. Què és un mapa?.

1.1 Concepte de mapa

1.2 Parts i elements d'un mapa

1.3 Tipus de mapes

2. L'escala

2.1 Formes d'expressió de l'escala: numérica, gràfica

2.2 Càlcul de distàncies

2.3 Càlcul d'àrees

3. Orientació

3.1 Què és l'orientació?

3.2 Concepte d'Azimut. Aplicacions

3.4 L'ús de la brúixola i el mapa

4. Localització

4.1 La xarxa geogràfica. Les coordenades geogràfiques. Latitud i longitud

4.2 Coordenades UTM

4.3 Localització als mapes

4.4 Ús bàsic del GPS

5. Altimetria

5.1 Formes de representació del relleu

5.2 Les corbes de nivell . Concepte de cota, desnivell, pendent

5.3 Formes de relleu a partir de les corbes de nivell

6. Toponímia

6.1 Els noms dels llocs: topònims, orònims, hidrònims, etc.

6.2 Llistat dels orònims més comuns

7. Cartografia digital

7.1 Obtenció de mapes digitals a Internet: ICC, Medi Ambient, MIramon, IGN


29

7.2 Tipus de mapes digitals: Imatges no georeferenciades, mapes geo-referenciats, ortofotos, imatges satèlit, mapes temàtics

7.3 Manipulació de mapes digitals: Lector de mapes Miramòn, Freeehand, Compegps

7.4 Elaboració de croquis i mapes sencills amb ordinador

Exemples d’exercicis del crèdit “Representació cartogràfica de l’entorn”


30

Annex 3

3. Centre de Documentació Local

Es tracta d’un recull del llibres, revistes, articles , mapes i altres materials relacionats ,

d’una manera més o menys directa, amb l’entorn de l’IES Argentona. S’ha habilitat un

espai dintre de la biblioteca del centre per tal d’acollir aquest documents. A la pàgina

WEB de l’observatori de l’entorn de l’IES Argentona hi ha un apartat específic on es

citen i s’expliquen breument . La idea és poder disposar també de gran quantitat de

documents que s’han fet al llarg del temps sobre aquesta zona del Maresme, per tal

d’aprofitar-la en diferents tasques: ampliació de la WEB de l’Observatori de l’entorn,

elaboració de treballs de recerca de batxillerat, exercicis al crèdit variable d’ESO, i

altres. També estarà obert a la consulta i el préstec, segons les condicions generals de

la biblioteca del centre.

Annex 5Exemple de fitxa bibliogràfica del llistat de documentació local


31

Annex 4

Lector de Mapes de MiraMon , una eina informàtica e specífica

Es tracta d’un producte software, derivat del programa MiraMon, creat a la

Universitat Autònoma de Barcelona (Departament de Geografia i CREAF) que

permet, entre altres capacitats:

o Consulta per localització (identificar què hi ha a qualsevol punt) o per

atributs (trobar on és un element o fenomen), tant sobre capes ràsters

com vectorials ;. Es poden obtenir estadístiques bàsiques de les

consultes.

o Superposició automàtica de capes gràcies a que treballa amb

informació georeferenciada (en doble precisió).

o Sincronització geogràfica automàtica de diverses finestres per tal de,

si es desitja, veure el mateix àmbit a totes les sessions del Lector

obertes cada cop que fem un zoom, desplaçament, etc.

o Una àmplia varietat de possibilitats de visualització i simbologia.

o Visualització de taules de bases de dades (MiraDades) amb

funcionalitats d'ordenació i cerca.

Exemple de les utilitats del Lector de Mapes MiraMón


32

Annex 5

Cartografia digital

Servidors Informació Descripció

Mapestemàtics

Informació estadística a nivell municipal icomarcal. Font: IDESCAT

Atlas climàtic

Conjunt de mapes climátics de temperaturamitjana de l’aire (mínimes, mitjanes imàximes), precipitació i radiació solar.Font: Departament de Medi Ambient

Ortofotos 1:5.000/1:25.000

Eixos viarisPrincipals eixos de comunicació deCatalunya

Cartografiatopogràfica 1:5.000/1.50.000/1:250.000

MunicipisMunicipis, comarques i topònims deCatalunya

Índexcartografia

Fulls cartogràfics a diferents escales,Vèrtexs geodèsics.

Institut Cartogràfic deCatalunya

Cartografiageològica 1.50.000/1:250.000

CREAF-UABInformacióambiental Inventari ecològic y cobertes del sòl.

Departament de MediAmbient i Habitatge

Cartografiamedi ambient

Usos del sòl, PEIN, boscos de gestiópública, residus, espais protegits.

Dirección General delCatastro

Cartografiacadastral Cadastre rústic y urbà.

Instituto GeográficoNacional

Cartografiatopogràfica 1:25.000/1:200.000/1:1.000.000

LOCALRETCentres d’interès

Ajuntaments, Biblioteques, Bombers,Centres, Delegacions Territorials, etc.

Servicio Geográficodel Ejército (SGE)

Cartografiatopogràfica 1:100.000/1:200.000/1:400.000/1:800.000

L’observatori de l’entorn de l’IES Argentona · 2009-03-11 · originals de l’observatori:...

Documents

Transcript of L’observatori de l’entorn de l’IES Argentona · 2009-03-11 · originals de l’observatori:...