L’ALTA EDAT MITJANA A LA CATALUNYA CENTRAL …00000048.pdf · L’alta edat mitjana a la...

Butllet de la Societat Catalana dEstudis HistricsDOI: 10.2436/20.1001.01.98

Nm. XXIII (2012), p. 353-385

LALTA EDAT MITJANA A LA CATALUNYA CENTRAL (SEGLES VI-XI). ESTUDI HISTRIC I ARQUEOLGIC

DE LA CONCA MITJANA DEL RIU LLOBREGAT1

Jordi Gibert RebullUniversitat Autnoma de Barcelona

Resum

Lestudi analitza les transformacions operades en la societat altmedieval pre-nent com a marc geogrfic de referncia les terres de la Catalunya Central i com a punt de partida la desaparici del model docupaci rural majoritari de tradici baiximperial, les villae. Integrant totes les dades a labast, es caracteritzen els nous models de poblament aix com lorganitzaci dels territoris on sinsereixen. Per al-tra banda, sofereix una interpretaci de les conseqncies del procs dimplantaci de lestat islmic i, especialment, de la condici i lestatus dels territoris de la Cata-lunya Central durant bona part del segle ix com a detentors duna certa autonomia enfront dels poders poltics que els envolten. Finalment, es descriu, de nou amb dades arqueolgiques i textuals, el procs de conquesta i dintegraci daquests territoris dins lmbit comtal, atenent tant als espais de poder, com sn castells, torres i esglsies, com als espais dhbitat pags i les seves installacions productives.

1. Aquest article resumeix la tesi doctoral que, dirigida pel professor Ramon Mart Cas-tell, fou defensada el passat dia 16 de juny de 2011 a la Universitat Autnoma de Barcelona. Conformaren el tribunal encarregat davaluar-la els doctors Jordi Bols Masclans, catedrtic de la Universitat de Lleida, com a president, Marta Sancho Planas, professora de la Universitat de Barcelona, com a secretria, i Ernesto Pastor Daz de Garayo, de la Universitat del Pas Basc, com a vocal, tots ells especialistes reconeguts en histria i arqueologia de lalta edat mitjana, que van tenir llavors lamabilitat de concedir al treball la mxima qualificaci i daportar tota una srie de consideracions de gran vlua. Per altra banda, lelaboraci daquesta tesi ha tingut lloc en el marc del projecte Organizacin fiscal y ocupacin del territorio durante la Alta Edad Media (HAR2009-07874), finanat per la Subdireccin General de Proyectos de Investigacin; igual-ment, el seu autor forma part del Grup de Recerca Emergent sobre Ocupaci, Organitzaci i Defensa del Territori Medieval (OCORDE, 2009 SGR 727), reconegut i finanat per lAgncia de Gesti dAjuts Universitaris i de Recerca de la Generalitat de Catalunya.

354

Jordi Gibert Rebull

Butllet de la Societat Catalana dEstudis Histrics, XXIII, 2012

Paraules clau

Alta edat mitjana, Catalunya Central, arqueologia, poblament, territori.

The early Middle Ages in Central Catalonia (6th to 11th centuries). Historical and archaeological study of the middle basin of the Llobregat River

Abstract

This paper highlights the transformations in early medieval society in Cen-tral Catalonia, taking the disappearance of the Roman rural settlement pat-tern, the villae, as its starting point. Integrating the available data, this study characterizes the new settlement patterns as well as the territorial organization. Moreover, it also interprets the consequences of the Islamic conquest and parti-cularly the special legal status of the Central Catalonia territories, which remai-ned partly autonomous from the political powers surrounding them during the ninth century. Finally, using both archaeological and written data, the article describes the conquest and integration of these territories into the Christian counties, in relation to the seats of power, such as castles, towers and churches, but also to peasant settlements and their production facilities.

Keywords

Early Middle Ages, Central Catalonia, archaeology, settlement, territory.

Introducci

s un tpic ests, per tamb una veritat innegable, que els segles posteriors a la fi del mn rom i fins a laparici dels rgims feudals consolidats en el segle xi constitueixen una etapa sobre la qual el coneixement histric decau significa-tivament. Tamb s cert que la recerca a lentorn del perode ha experimentat en els darrers anys un considerable grau de desenvolupament que permet ser relativa-ment optimistes pel que fa a les possibilitats davanar en aquest coneixement, una millora que cal atribuir en bona part a la implementaci del mtode arqueolgic

Lalta edat mitjana a la Catalunya Central (segles vi-xi)

355

com a via danlisi de les societats del moment.2 En aquest context, la nostra pre-tensi ha estat dur a terme una anlisi genrica centrant-nos especialment en els conceptes de poblament i organitzaci territorial, dues nocions que ens permeten acostar-nos al que finalment s el nostre objectiu ltim: la definici de les din-miques socials altmedievals i dels mecanismes estatals o paraestatals que operen en el territori i que influeixen en lesdevenir i les transformacions de la societat. Aix, la noci de poblament s de gran utilitat en la mesura en qu el coneixement que podem adquirir en relaci amb els assentaments, entesos en un sentit ampli, pot ser transformat, a partir de la interpretaci de la realitat material daquests, en coneixement de les estructures socials del moment, ja que cal convenir en el fet que cada formaci social desplega sobre el territori una varietat dassentaments que li s prpia, la definici i la comprensi dels quals aporta per fora informaci sobre la societat que els genera. Una apreciaci semblant es pot establir pel que fa a lorganitzaci territorial; en aquest cas, lestudi arqueolgic de certs emplaaments, combinat amb algunes informacions textuals, desvela quins sn els esquemes b-sics de jerarquitzaci entre els assentaments i quins poden ser els marcs dinflun-cia dels punts principals, informacions que, com en el cas del poblament, es poden posar en relaci amb les estructures socials i poltiques de cada poca.

En aquesta lnia, amb lestudi que aqu volem sintetitzar esperem contri-buir a la construcci historiogrfica del perode en dos aspectes. Per una banda, pretenem afegir-nos al corrent general, ben perceptible en els darrers anys, que, com apuntvem, ha revalorat lestudi de lalta edat mitjana a partir justament del recurs a larqueologia com a vehicle daccs al seu coneixement.3 Per altra banda, i en concret pel que fa a Catalunya, considerem indispensable el desen-volupament de treballs daquestes caracterstiques que vinguin a complementar i a renovar la llarga i potent tradici historiogrfica que, pel que fa als segles ix-xi, sha desenvolupat en bona part, i prcticament de forma nica, grcies al ric fons documental del pas pel que fa a aquestes cronologies.4

2. Ens acontentarem de citar la sntesi recent, de gran repercussi historiogrfica, exposada a Chris Wickham (2009), Una historia nueva de la Alta Edad Media. Europa y el mundo mediter-rneo, 400-800, Barcelona, Crtica.

3. Pel que fa a loccident europeu i a la pennsula, es pot trobar al respecte un ampli recull de treballs, amb la bibliografia corresponent, a Juan Antonio Quirs (ed.) (2009), The archaeo-logy of early medieval villages in Europe, Bilbao, Universidad del Pas Vasco.

4. Nhi ha prou amb citar dues obres clssiques: Ramon dAbadal (1986), Dels visigots als catalans, i. La Hispania visigtica i la Catalunya carolngia, Barcelona, Edicions 62; Pierre Bon-

356

Jordi Gibert Rebull


Tanmateix, la incorporaci decidida del registre arqueolgic no menyst en cap moment el recurs a les altres fonts disponibles per a cada perode. Ben al contrari, ls crtic i mesurat de les informacions proporcionades pels textos, des de les lleis visigodes fins a les actes de compravenda dpoca comtal, passant per la tradici historiogrfica rab, esdev un recurs imprescindible en la nostra construcci del discurs histric. s, per, amb dades arqueolgiques, alienes o de primera m com a fruit de diverses campanyes de prospecci i dexcavaci, combinades amb el registre textual i toponmic,5 que lexecuci daquest treball ha provat de comprendre les lgiques en levoluci del poblament per a lampli perode cronolgic que sestn entre els segles vi i xi, aix com les caractersti-ques fonamentals que defineixen les successives formacions estatals visigoda, andalusina i comtal en la seva implantaci sobre el territori.

En tot cas, aquesta tesi dna continutat a una recerca personal desenvolupa-da durant els darrers anys, especialment des de lelaboraci dun treball de recerca de tercer cicle que abordava lestudi de la seqncia evolutiva del poblament i de lorganitzaci territorial del Peneds i les seves rees adjacents entre la fi de lIm-peri rom i la conquesta comtal.6 Amb posterioritat, la recerca sha traslladat vers

nassie (1979-1981), Catalunya mil anys enrera. Creixement econmic i adveniment del feudalisme a Catalunya, de mitjan segle x al final del segle xi, Barcelona, Edicions 62.

5. Sobre el recurs usual per part del nostre equip a una ptica combinada on lanlisi de la do-cumentaci textual i del registre toponmic complementa i orienta els treballs arqueolgics, es poden trobar algunes consideracions i exemples a Cristian Folch, Jordi Gibert i Ramon Mart (2010), Hbitat y sociedades rurales en Catalunya (siglos vi-xi): toponimia, documentacin y arqueologa, a Philippe Snac (dir.). Villa 3: Historia y arqueologa de las sociedades del valle del Ebro (ss. vii-xi), Tou-louse, Casa de Velzquez / Universit de Toulouse 2 - Le Mirail, p. 125-155 i a Cristian Folch i Jordi Gibert (2011), Arqueologia, documentaci escrita i toponmia en lestudi de lAlta Edat Mitjana: els casos dels topnims pharus, monasteriolum i palatium, a Estrat Crtic, 5 (2011). Actas de las iii Jornadas de Jvenes en Investigacin Arqueolgica (JIA 2010), volum ii, Bellaterra, p. 364-377.

6. Jordi Gibert, (2003), Les comarques a ponent del Llobregat entre la fi de lImperi Rom i la con-questa comtal: una relectura arqueolgica, treball de recerca de tercer cicle, indit, Universitat Autnoma de Barcelona. Una versi daquest treball va merixer lany 2004 el Premi de la Societat Catalana dEs-tudis Histrics de lInstitut dEstudis Catalans. Diferents extractes nhan estat publicats: Jordi Gibert (2004), Toponmia i establiments emirals al Baix Llobregat, Materials del Baix Llobregat, nm. 10, p. 79-83; Jordi Gibert (2005), La integraci a al-Andalus dels territoris a ponent del Llobregat, Butllet de la Societat Catalana dEstudis Histrics, nm. xvi, p. 39-72; Jordi Gibert (2006), Levoluci del po-blament tardoantic a la depressi penedesenca i els seus marges (segles v-vii), a III Jornades dHistria i Arqueologia Medieval del Maresme. De Constant a Carlemany. El pas de lAntiguitat Tardana al mn medieval, Matar, Grup dHistria del Casal, p. 175-186; Jordi Gibert (2006), La torre sobirana de


357

un mbit geogrfic ms extens com el de les comarques de la Catalunya Central, definides en bona part per la conca mitjana del riu Llobregat, que incorpora la totalitat de la comarca del Bages, gaireb tot lAnoia, els sectors meridionals del Solsons i el Bergued i algunes rees dOsona i el Valls Occidental, una investi-gaci de la qual ara es presenten els primers resultats de sntesi.

Transformacions en el poblament rural (segles vi-ix)

El punt de partida del nostre treball el constitueix la desintegraci del mo-del dassentament rural majoritari durant letapa precedent, s a dir, la villa baiximperial. Amb escassos jaciments ben coneguts a la zona, els casos de Sant Aman de Vilads, a Rajadell, i de lEspelt, a dena,7 ens serveixen dexemples genrics per caracteritzar aquests establiments com a centres productors de di-mensions considerables associats a un dominus i la seva famlia, la presncia dels quals es testimonia per lexistncia de sectors residencials amb estances pavimentades amb mosaic i rees termals. Aquests jaciments noms represen-ten, per, el nucli del fundus, un predi que cal considerar extens i que engloba terres i recursos, aix com altres establiments auxiliars, habitualment destinats a activitats productives especfiques que es prefereixen lluny de la domus central, com poden ser fargues o forns de terrissa i material constructiu.8 Igualment, uns altres elements simblics del poder de la classe dominant en mbit rural que tamb sintegren en els fundi sn els mausoleus de les famlies propietries,9

Castellv de Rosanes, un edifici vinculat a la conquesta islmica, Materials del Baix Llobregat, nm. 12, p. 53-57; Jordi Gibert (2006), Els inicis de lEdat Mitjana (segles viii-x) al Peneds i al Baix Llobregat: una aproximaci arqueolgica, Butllet de la Societat Catalana dEstudis Histrics, nm. xvii, p. 65-84.

7. Albert Martn i Jordi Alemany (2002), La intervenci arqueolgica a Sant Aman, dins lobra collectiva La villa romana de Sant Aman de Vilads, Rajadell (Bages), Manresa, Mu-seu Comarcal de Manresa, p. 19-35; Joan Enrich, Jordi Enrich i Jordina Sales (2008), Anlisi de locupaci de lespai rural en poca romana a la Catalunya interior, a Vctor Revilla, Joan-Ramon Gonzlez i Marta Prevosti (ed.), Actes del Simposi: les villes romanes a la Tarraconense, volum i, Barcelona, Museu dArqueologia de Catalunya, p. 205-227.

8. Joan Enrich i Jordi Enrich (1974), Lestaci tardo-romana de Cal Sanador, Misce-llanea Aqualatensia, nm. 2, p. 33-46; Pedro Luis Carmona i Snia Pascual (2004), Primers avanos sobre el conjunt terrisser de Ripoll de Can Brunet (dena, Anoia), Miscellanea Aqua-latensia, nm. 11, p. 47-63.

9. Alexandra Chavarra (2007), Splendida sepulcra ut posteri audiant. Aristocrazie, mau-solei e chiese funerarie nelle campagne tardoantiche, a Gian Pietro Brogiolo i Alexandra Cha-

358

Jordi Gibert Rebull


espais dautorepresentaci de les elits que poden originar, amb el temps, rees funeraries al seu voltant o esdevenir, finalment, esglsies, com succeeix a Santa Maria de Sorba o, potser, a Sant Pere de Casserres de Bergued.10

Aquestes villae, per, presenten un abandonament generalitzat que cal situar, com ho mostra reiteradament la prctica arqueolgica i contemplant excepcions puntuals, no ms tard de la segona meitat del segle v o poc ms enll,11 en coincidncia amb la desaparici de lImperi dOccident i el perode convuls que t lloc en el canvi de segle. Tanmateix, aquest procs daband afec-ta invariablement els sectors residencials i de representaci, mentre que alguns casos, com sintueix a Sant Aman o lEspelt, mostren una permanncia docu-paci en alguns dels mbits productius existents o la construcci de nous espais daquestes caracterstiques, on es constata la presncia de premses, dipsits i sitges. En parallel a aquestes ocupacions, a la Catalunya Central sobserva lapa-rici dun nou tipus dassentament, format habitualment per diversos mbits construts amb scols de pedra i sovint encerclats per un mur, amb exemples ben coneguts com Vilaclara, a Castellfollit del Boix, o el Collet dels Clapers, a Pins de Solsons,12 que es caracteritzen igualment per la presncia de trulls i dipsits (figura 1). Lexistncia daquestes estructures adverteix sobre la con-tinutat en les opcions productives entre aquelles villae baiximperials i aquests nous assentaments, que, al nostre entendre, caldria identificar al seu torn amb el terme homnim que apareix en les fonts dpoca visigoda, un fet que con-

varra (ed.), Archeologia e societ tra tardo antico e alto medioevo, Mantova, SAP Societ Archeo-logica, s. r. l., p. 127-146.

10. Manuel Riu (1981), Excavacions arqueolgiques a Santa Maria de Sorba, Quaderns dEstudis Medievals, vol. i, nm. 6, p. 323-344; Joan Piera (2010), La intervenci arqueolgica al jaciment de Sant Pere de Casserres (Casserres, El Bergued). Memria dipositada al Servei dArque-ologia de la Generalitat de Catalunya. Agram a larqueleg Joan Piera les informacions indites sobre aquest jaciment.

11. Josep Canal et al. (2007), La crisi de les villae i de la noblesa de la Tarraconenesis en el canvi del segle v al vi. Fonts textuals i evidncies arqueolgiques, Empries, nm. 55, p. 190-191; Jordi Roig (2009), Asentamientos rurales y poblados tardoantiguos y altomedievales en Catalunya (siglos vi-x), a Juan Antonio Quirs (ed.), The archaeology of early medieval villages in Europe, Universidad del Pas Vasco, p. 210-212.

12. Joan Enrich, Jordi Enrich i Llus Pedraza (1995), Vilaclara de Castellfollit del Boix (El Bages). Un assentament rural de lantiguitat tardana, Igualada, Arqueoanoia Edicions; Jordi Gurdia, El Collet dels Clapers de Segus: un hbitat alt-medieval al Solsons, a I Congrs dArqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Igualada, p. 228-241.


359

trasta amb laspecte fsic general que presenten aquests establiments. Aquest fenomen, juntament amb la detecci arqueolgica de tractaments diferenciats en el ritu funerari en assentaments rurals daquests segles, que cal relacionar amb la presncia de mancipia,13 ens condueix a atribuir a aquests assentaments la natura dexplotacions dominicals, les caracterstiques concretes de les quals estan encara per definir.14

Figura 1. Plantes dels jaciments de Vilaclara (esquerra) i del Collet dels Clapers (dreta).15

13. Jordi Roig (2009), Asentamientos rurales y poblados tardoantiguos y altomedievales en Catalunya (siglos vi-x), a Juan Antonio Quirs (ed.), The archaeology of early medieval villa-ges in Europe. Universidad del Pas Vasco, p. 238-239; Jordi Roig i Joan Manel Coll (2011, p. 75-82), Esquelets humans en sitges, pous i abocadors als assentaments rurals i vilatges de lanti-guitat tardana de Catalunya (segles v-viii): evidncies arqueolgiques de la presncia desclaus i serfs, a iv Congrs dArqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Tarragona.

14. Cristian Folch, Jordi Gibert i Ramon Mart (2010), Hbitat y sociedades rurales en Catalunya (siglos vi-xi): toponimia, documentacin y arqueologa, a Philippe Snac (dir.), Villa 3: Historia y arqueologa de las sociedades del valle del Ebro (ss. VII-XI), Toulouse, Casa de Velzquez / Universit de Toulouse 2 - Le Mirail, p. 144-146.

15. Figura confeccionada a partir de: Joan Enrich i Jordi Enrich (1999), Poblat de Vila-clara, a P. de Palol (dir.), Del rom al romnic. Histria, art i cultura de la Tarraconense mediter-rnia entre els segles IV i X, Barcelona, Enciclopdia Catalana, p. 140; Jordi Gurdia, El Collet dels Clapers de Segus: un hbitat alt-medieval al Solsons, a I Congrs dArqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Igualada, p. 235.

360

Jordi Gibert Rebull


Al costat daquests assentaments, a partir del segle vi sobserva encara un nou fenomen que es pot identificar amb la presncia delits en mbit rural com s laparici de temples cristians, si b amb una densitat ni de lluny comparable a la xarxa desglsies construdes a partir de la conquesta comtal. Amb pocs casos coneguts per al territori que ens ocupa, la baslica dArts constitueix un exemple magnfic que illustra plenament les caracte-rstiques daquestes basliques rurals tardoantigues.16 Cal destacar, ms enll daltres atributs i consideracions formals, el rpid desenvolupament duna rea funerria que delata una de les funcions principals que cal atribuir a ledifici. Per la seva banda, la recent excavaci a prop de Santa Maria de lAntiguitat, a Casserres, mostra, encara que sigui de forma parcial, com aquests temples presenten en el seu interior sepultures significades que ocu-pen indrets rellevants, en aquest cas una exedra,17 i que cal identificar amb els espais denterrament de les capes socials dominants del territori, deno-tant lexpressi de poders aristocrtics en mbit rural, ja estiguin aquests vinculats a lexistncia de famlies propietries significades o a lextensi del poder episcopal o fins i tot monstic. En cap cas, per, podem parlar de lestabliment duna xarxa parroquial en referncia a aquest perode, ja que la instauraci de parrquies prpiament dites no es produir fins als segles ix-xi. En aquest moment, ls del terme parrochia fa referncia exclusivament a lorganitzaci diocesana desenvolupada den del Baix Imperi, s a dir, als territoris adscrits a la jurisdicci duna seu episcopal.18

16. Josep-Ramon Juli i Ktia Kliemann (1992), Excavacions arqueolgiques a la Plaa Vella dArts (Bages), Miscellnia dEstudis Bagencs, nm. 8, p. 37-74.

17. Pere Cascante i Pep Farguell (2007), Estudi dimpacte ambiental, prospecci i in-tervencions arqueolgiques preventives en lobra de la carretera eix del Llobregat C-16 de Navs a Berga, Tribuna dArqueologia 2007, p. 218 i 222-223. Les dades sobre aquest jaciment tamb les extraiem dun informe indit relatiu al cobriment de les estructures que ens ha facilitat ama-blement el director de lexcavaci, en Pep Farguell.

18. Ramon Mart (2006), Del fundus a la parrochia. Transformaciones del poblamien-to rural en Catalunya durante la transicin medieval, a Philippe Snac (d.), Villa I: De la Tarraconaise la Marche Suprieure dal-Andalus (IVe-XIe sicle). Les habitats ruraux, Toulouse, CNRS / Universit de Toulouse - Le Mirail, p. 157-158; M. Sotomayor (2004), Trminos de la organizacin territorial eclesistica en los concilios hispano-romanos y visigodos, a Catherine Balmelle, Pascale Chevalier i Gisela Ripoll (ed.), Mlanges dAntiquit Tardive, Studiola in honorem Nol Duval, Brepols, p. 297.


361

Tanmateix, s que existeix, al nostre entendre, una certa relaci entre les esglsies que es poden documentar directament o indirecta i lorganitzaci territorial del moment. Aix, pensem que els indicis que permeten situar un daquests temples al Puig Cardener19 sn congruents amb la importncia que satorga a la civitas de Manresa en els primers documents del segle x, nucli central del campo Baias i tamb dun comtat associat al dOsona.20 En seria un cas parallel el de Santa Maria dels Prats de Rei, on sha localitzat una necr-polis tardoantiga que insinua la presncia dun temple i que saixeca al solar de lantic municipium Sigarrensis,21 amb un territori que era conegut encara en el moment de la conquesta comtal com a campo Sagarrensis.22 A una escala pro-bablement ms reduda, trobem que lactual esglsia de Santa Maria dArts es posa sobre el temple tardoantic esmentat ms amunt, en un lloc que apareix ben documentat a partir de finals del segle ix com a cap duna demarcaci territorial delimitada (vallem que dicitur Artesse);23 potser en aquest mateix nivell, per al cas de Casserres es pot adduir la seva primerenca aparici (Cas-taserram) en la Vita Hludowici en relaci amb la conquesta franca de finals del segle viii,24 si b cal considerar en tot cas que sintegraria al territorium del Bergued.

Justament, el cas de Casserres ens serveix per introduir un altre feno-men important que es detecta arqueolgicament en aquests segles: la creaci dassentaments en alada, reocupant i reaprofitant habitualment estructu-

19. Antoni Daura i Eduard Snchez (1987), Sondeigs arqueolgics al Puig Cardener (Manresa), Miscellnia dEstudis Bagencs, nm. 5, p. 87-97.

20. Ramon Ordeig (1999), Catalunya Carolngia, IV. Els comtats dOsona i Manresa, Bar-celona, Institut dEstudis Catalans, doc. 403 i 532.

21. Joaquim Pera (1994), Reflexions entorn el Municipium Sigarrensis, a Xavier Dupr (coord.), XIV Congrs Internacional dArqueologia Clssica. La ciutat en el mn rom. Vol. 2. Co-municacions, Tarragona, p. 323-325.

22. Francesc Xavier Alts (1994), El diplomatari del monestir de Santa Ceclia de Mont-serrat, I: anys 900-999, Studia Monastica, nm. 36, fasc. 2, p. 223-302, doc. 10, any 945. Citem aquesta menci significativa malgrat que, estrictament, es tracta dun text sospits de falsedat o interpolaci; en tot cas, les referncies a la Segarra com a entitat territorial sn constants a partir de la conquesta de la zona pels volts de lany mil.

23. Ramon dAbadal (1926-1952), Catalunya Carolngia, II. Els diplomes carolingis a Ca-talunya, 2 vol., Barcelona, Institut dEstudis Catalans, p. 293-299.

24. Ramon dAbadal (1986), Catalunya Carolngia I-1. El domini carolingi a Catalunya, Barcelona, Institut dEstudis Catalans, p. 89.

362

Jordi Gibert Rebull


res dantics assentaments protohistrics o ibrics. En aquest sentit, s pa-radigmtic el cas del jaciment del Serrat dels Tres Hereus, on les poques informacions que es tenen serveixen tanmateix per reconixer una ocupaci altmedieval adossada a la muralla prvia que cronolgicament caldria situar entorn del segle viii, sense ms precisions.25 Altres casos, entre ells els jaci-ments de Sant Esteve dOlius o Sant Pere de Madrona, semblen corroborar aquest fenomen, tot i que les escasses dades que en tenim no permeten cla-rificar el sentit estricte ni les cronologies exactes daquestes ocupacions, que sendevinen diverses.26

No obstant, el testimoni arqueolgic ms ests del poblament rural dels pri-mers segles medievals a la Catalunya Central el constitueix el gran nombre de necrpolis disperses arreu del territori. Habitualment formades per un nombre variable de tombes en caixa de lloses o excavades a la roca, hem pogut recollir no-tcies de natura diversa en relaci a prop de cent cinquanta casos repartits pel marc geogrfic estudiat. Es tracta despais funeraris no associats a cap temple i que cal considerar sempre anteriors a la implantaci dels cementiris parroquials a partir de la conquesta comtal. Per tant, la seva cronologia, com indiquen certs objectes dornament localitzats en alguns casos, siniciaria a partir del segle vi o poc abans, mentre que es tancaria vers el segle x, amb la instauraci de la xarxa parroquial. En aquest sentit, lestudi de detall de la necrpolis de Pertegs, a Calders, a banda de permetrens la caracteritzaci dun cas paradigmtic, ens aporta una dataci tarda-na, entre els segles viii i ix, que confirma lextensi de larc cronolgic que propo-sem per a aquests jaciments.27 Per altra banda, el mateix jaciment, amb trenta-set tombes excavades dun total que es deu aproximar a la cinquantena, ens aporta indicis sobre la magnitud real daquests cementiris, amb un alt ndex de reutilitza-ci de les caixes a partir de la formaci habitual de dipsits secundaris (figura 2).

25. Cristian Folch et al. (2006), Locupaci de lAlta Edat Mitjana del jaciment del Serrat dels Tres Hereus (Casserres, Bergued), a III Congrs dArqueologia Medieval i Moderna a Cata-lunya, Sabadell, p. 753-57.

26. Javier Fierro (2011), El castell i lesglsia de Sant Pere de Madrona (Berga). Un jaciment tardoantic i altmedieval, a IV Congrs dArqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Tarragona, p. 659-666.

27. BETA-262071: edat radiocarbnica convencional, 121040 BP; Cal. AD (1 sigma): 770-880; Cal. AD (2 sigmes): 690-900. Cristian Folch, Jordi Gibert i Susana Carrascal (2011), La necrpolis de lalta edat mitjana de Pertegs (Calders, el Bages). Segles viii-ix, a IV Congrs dArqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Tarragona, p. 113-122.


363

Figura 2. Vista des del nord de la necrpolis de Pertegs (Calders, Bages) (J. Gibert).

La conquesta islmica i la integraci a al-Andalus

Pretendre estudiar arqueolgicament un fenomen com el que es proposa en lepgraf atenent noms a la troballa dobjectes islmics s una quime-ra que, en el nostre cas, reduiria el marge danlisi a un nic fals trobat prop dArts i desvinculat de tot context arqueolgic.28 La recerca pel que fa a aquest perode passa, ans al contrari, per lestudi arqueolgic dels assentaments situats totalment o parcial dins el marc cronolgic en qesti i per lanlisi daltres registres que, com el toponmic, poden aportar informacions rellevants que, al seu torn, serveixin per oferir una guia a la prctica arqueolgica.

28. Aquesta moneda es data de lany 110 de lHgira (728-729 AD). Antoni Bofarull (2002), Troballes monetries xviii. Troballa al municipi dArts (Bages), Acta Numismtica, nm. 32, p. 227-228.

364

Jordi Gibert Rebull


En aquest sentit, i ms enll dalguns arabismes ms o menys isolats re-ferents a antropnims o a la descripci delements del paisatge, hem aplicat el plantejament que, de la m inicialment de R. Mart, atribueix al topnim pa-latium i els seus derivats un origen vinculat a la gestaci dun conjunt de terres pbliques adscrites al primer estat andalus, una hiptesi inicial que ha tingut desenvolupaments posteriors per part del mateix autor i daltres.29 Ens trobem aix, a la Catalunya Central, amb un corpus format per vint-i-sis topnims, quinze dels quals es documenten de forma primerenca entre els segles x-xi, que es dispersen pel territori prioritzant majoritriament les conques i les valls flu-vials, aix com els entorns dalguns centres territorials com Manresa o Cardona, un comportament que es percep similarment en altres zones on el topnim ha estat estudiat.

bviament, aquest grup per si sol no serveix per valorar la hiptesi inicial, malgrat aportar-hi algunes dades dinters. Cal la consideraci de tot el conjunt de topnims format pels derivats de palatium a Catalunya i al Llenguadoc per tal de copsar que aquest constitueix un bloc homogeni, geogrficament delimi-tat i diferenciat respecte dels del nord del regne franc o daltres grups hispnics. Pel que sobserva en la documentaci primerenca dpoca carolngia i comtal, els topnims semblen fixar-se amb anterioritat a la mateixa conquesta franca, mentre que queda clara, per altra banda, la seva titularitat pblica original, delatada per la seva associaci, ben documentada en un nombre important de casos, al fisc reial i a personatges pertanyents als llinatges que ocupen crrecs comtals i vescomtals.

29. Ramon Mart (1999), Palaus o almnies fiscals a Catalunya i al-Andalus, a Hlne Dbax (d.), Les socits mridionales lage fodal. Hommage Pierre Bonnassie, Toulouse, Uni-versit de Toulouse 2 - Le Mirail, p. 63-70. Una reflexi general sobre la qesti, aix com un reps a la bibliografia generada al respecte, es podr consultar a Ramon Mart (en premsa), El palatium rural, una institucin fiscal del siglo viii, a Xavier Ballestn; Ernesto Pastor (ed.), Teoria i prctica fiscal en loccident llat i en Dar al-Islam (ss. VII-IX), Barcelona. Per part nostra, hem analitzat el fenomen al Peneds i a Septimnia: Jordi Gibert (2005), La integraci a al-Andalus dels territoris a ponent del Llobregat, Butllet de la Societat Catalana dEstudis Histrics, nm. xvi, p. 50-55; Jordi Gibert (2007), Els palatia septimans: indicis de lorganitzaci ter-ritorial andalusina al nord dels Pirineus, Anuari dEstudis Medievals, nm. 37/1, p. 1-26; Jordi Gibert (en premsa), De Guissona a Magalona: consideracions a lentorn del topnim palatium en els extrems de la seva dispersi en terres de la Tarraconesa oriental i la Septimnia, a Xavier Ballestn; Ernesto Pastor (ed.), Teoria i prctica fiscal en loccident llat i en Dar al-Islam (segles VII-IX), Barcelona, Universitat de Barcelona.


365

Aix mateix, pensem que lexplicaci ms plausible en relaci amb la seva dispersi territorial pot venir per la seva identificaci com a part integrant del primitiu fisc territorial adscrit al primer estat andalus, la formaci del qual proposem que cal relacionar amb la conquesta de la regi per part dels emirs al-Sam i Anbasa entre els anys 719 i 726. Ens impelleix a aquesta consideraci el context histric conegut sobre la conquesta islmica i la formaci dal-Andalus i tamb algunes aportacions arqueolgiques recents que dibuixen, conjunta-ment, un escenari dintegraci per les armes daquesta rea en concret30 que determinaria ladscripci de les terres conquerides (fay), o de part delles, al fisc fundiari del nou estat, on cal cercar lorigen dels palatia, b estrictament com a ums o cinqu de lestat, b segons una altra soluci.

Aquesta qesti implica, al nostre entendre, el reconeixement de la vocaci del primer estat andalus desdevenir un poder fort, malgrat els entrebancs que, sobretot a partir del tercer quart del segle viii, suposaran els alaments i les fi-delitats dubtoses de les autoritats de la Frontera Superior, especialment llinatges iemenites i de conversos, contra els emirs omeies de Crdova.31 s en aquest darrer context que t lloc la conquesta franca de la Catalunya Central en els ltims anys del segle viii com a precedent de la presa de Barcelona lany 801.32 Tanmateix, la presncia carolngia no estava cridada a mantenir-se per gaire temps, ats que, un quart de segle ms tard, la revolta encapalada per Aiss i Guillem, inicialment des dOsona, arrabassaria aquests territoris al domini franc,33 creant una situaci que hauria de perdurar fins la conquesta iniciada per Guifr el Pils durant el darrer quart del segle ix.

Explicar el manteniment de la Catalunya Central fora de lmbit franc requereix preguntar-se conseqentment per ladscripci poltica daquesta re-

30. Es tracta fonamentalment dun nombre considerable de precintes de plom, localitzats a Castell-Rossell, que certifiquen el repartiment del bot moble (ganma) de la conquesta de Narbona: Rmy Marichal; Philippe Snac (2007), Ruscino: un tablissement musulman du viiie sicle, a Philippe Snac (d.), Villa 2 - Villes et campagnes de Tarraconaise et dal-Andalus (VIe-XIe sicles): la transition, Toulouse, CNRS / Universit de Toulouse - Le Mirail, p. 67-94.

31. Manuel Acin (1998), Els rebels del ar, a lobra collectiva LIslam i Catalunya, Barcelona, Museu dHistria de Catalunya / Institut Catal de la Mediterrnia, p. 71-77.

32. Ramon dAbadal (1986), Catalunya Carolngia i-1. El domini carolingi a Catalunya, Barcelona, Institut dEstudis Catalans, p. 88-92.

33. Josep Maria Salrach (1981), El procs de formaci nacional de Catalunya (segles VIII-IX), 1. El domini carolingi, Barcelona, Edicions 62, p. 73-90.

366

Jordi Gibert Rebull


gi al llarg daquests anys.34 La manca de notcies escrites que shi refereixin s prcticament absoluta,35 fet que no permet, ara com ara, anar ms enll de la formulaci dhiptesis plausibles. En aquest sentit, som del parer que la regi devia romandre sota un cert control exercit des de lmbit andalus, tot i que des daquest sector sembla prou clar que no es va cercar lannexi directa, que es podria haver realitzat amb una certa facilitat en ocasi de lauxili prestat per un exrcit cordovs als rebels lany 827 o de la intervenci de tropes andalusines a la zona en posteriors ocasions, com la citada ms amunt de lany 841 o en suport del revoltat Guillem de Septimnia vers 848-850.36 La consideraci del context poltic daquests anys ens duu igualment a proposar que probablement hauria tingut a veure en el manteniment daquest estat de les coses el paper ju-gat pels Ban alaf de la Barbiniya,37 a qui creiem que tamb cal situar al cap-davant del districte de Lleida en aquests anys. En aquest sentit, s enormement sospitosa la represa de les hostilitats frontereres justament en el moment en qu els Ban alaf desapareixen del mapa poltic de la m dels Ban Qas, llinatge que llavors sarrogar el domini de la Barbiniya i de la ciutat de Lleida38 i que

34. Les reflexions que segueixen es trobaran desenvolupades, amb el seu aparell crtic i les referncies bibliogrfiques corresponents, a Jordi Gibert (en premsa), Entre al-Andalus et les carolingiens. Quelques notes sur la frontire de la Catalogne Centrale au IXe sicle, a Sbastien Gasc i Clment Venco-Salan (d.), Les frontires pyrnennes au Moyen ge (VIe-XVe s.). Nou-velles thses, nouveaux debats, Toulouse, Universit de Toulouse 2 - Le Mirail.

35. Ns una excepci, malgrat el seu contingut escs, la relaci dun atac lany 841 a Osona (Awna) i, potser, Cardona (.rnah), que segurament cal considerar, al nostre entendre, una represlia a un possible intent docupaci de la Catalunya Central per part del comte Sunifred de Cerdanya. Pel que fa a la notcia estricta, es pot consultar a Mamd Al Makk i Federico Corriente (2001), Crnica de los emires Alhakam I y Abdarrahmn II entre los aos 796 y 847 (Almuqtabis II-1, Ibn Hayyn), Zaragoza, Instituto de Estudios Islmicos y del Oriente Prximo, p. 307.

36. Josep Maria Josep Maria Salrach (1981), El procs de formaci nacional de Catalunya (segles VIII-IX), 2. Lestabliment de la dinastia nacional, Barcelona, Edicions 62, p. 23-33; Dolors Bramon (2000), De quan rem o no musulmans, Textos del 713 al 1010, Vic, Eumo Editorial / Institut dEstudis Catalans, p. 203-205.

37. Sobre la figura de alaf b. Rid, veure Philippe Snac (2011), Deux hommes de la frontire: Bahll b. Marzq et Khalaf b. Rshid, Aragn en la Edad Media, nm. 22, p. 229-246; sobre la Barbiniya o regi de Barbastre, Philippe Snac (1991), Notes sur le peuplement musulman dans la rgion de Barbiniya (viiie-xie sicles), Studia Islamica, nm. 73, p. 45-66.

38. Sobre la rebelli dels fi lls de Ms b. Ms b. Qas a la Frontera Superior, veure Jess Sobre la rebelli dels fills de Ms b. Ms b. Qas a la Frontera Superior, veure Jess Lorenzo (2010), La dawla de los Ban Qas. Origen, auge y cada de una dinasta mulad en la Fron-tera Superior de al-Andalus, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Cientficas, p. 225-273.


367

protagonitzar enfrontaments importants amb Guifr el Pils, que hauria ende-gat moviments expansius vers la Catalunya Central en aquests mateixos anys.39

Per altra banda, no serem els primers a assenyalar la potencial relaci exis-tent entre el lloc de Calaf i la figura de alaf b. Rid, o, potser millor, el llinat-ge dels Ban alaf.40 Ms enll de la figura histrica, les opinions de fillegs i historiadors habitualment tendeixen a proposar una etimologia per al topnim basada en aquest antropnim, ben usual a al-Andalus, sense que coneguem de moment alternatives raonables.41 En tot cas, el puig de Calaf (Kalafum), com el documentem per primer cop lany 1015,42 s, en el moment de la conquesta comtal, un emplaament fortificat que exerceix funcions de centre territorial per davant de la minvada Sigarra, a Prats de Rei, una substituci que, atenent a la natura del topnim, hauria dhaver-se donat en poca andalusina.

Tot plegat ens condueix a pensar que la Catalunya Central quedaria sub-jecta a la influncia dal-Andalus fins la conquesta comtal endegada a partir de lltim quart del segle ix, ats que cap dada permet parlar duna reintegraci en el sentit absolut del terme, de manera que seria ms previsible el mante-niment dun estat de les coses on aquests territoris es regirien duna manera considerablement autnoma respecte als poders andalus i carolingi que els envoltaven.

Les fonts rabs sobre aquest episodi pel que fa a lrea catalana es troben ressenyades a Dolors Bramon (2000), De quan rem o no musulmans, Textos del 713 al 1010, Vic, Eumo Editorial / Institut dEstudis Catalans, p. 212-228.

39. Joan Eusebi Garcia (1998), La creaci duna frontera: al-ar al-Al, a lobra col-lectiva LIslam i Catalunya, Barcelona, Museu dHistria de Catalunya / Institut Catal de la Mediterrnia, 58-60.

40. A. Benet ho apunta a Antoni Pladevall (1997), Catalunya Romnica, XXIV. El Segri. Les Garrigues. El Pla dUrgell. La Segarra. LUrgell, Barcelona, Enciclopdia Catalana, p. 300.

41. Elas Ters (1990), Antroponimia hispanorabe (reflejada por las fuentes latino-ro-mances), Anaquel de Estudios rabes, nm. 1, p. 174; Dolors Bramon (2002), Les influncies del passat cultural islmic, a Dolors Bramon i Rosa Lluch, Mots remots. Setze estudis dhistria i toponmia catalana, Girona, CCG Edicions, p. 48; Joan Coromines (1995), Onomasticon Ca-taloniae, vol. III. Barcelona: Curial, p. 181-183; Pere Bala (1999), Semntica dels arabismes toponmics penedesencs (i), Butllet Interior de la Societat dOnomstica, nm. 76, p. 45; Albert Turull (1987), Topnims arbics segarrencs, Miscellnia Cerverina, nm. 5, p. 38.

42. Ramon Ordeig (2000-2010), Diplomatari de la catedral de Vic, segle XI, Vic, Publica-cions del Patronat dEstudis Osonencs / Publicacions de lArxiu i Biblioteca Episcopals, 6 vol., doc. 754.

368

Jordi Gibert Rebull


La conquesta comtal i els espais de poder

Les caracterstiques dels espais associats a lexercici del poder permet copsar una primera divisi entre els edificis de caire religis, les esglsies, i les cons-truccions de carcter fortificat i militar, com sn castells i torres, tots ells amb una alta crrega simblica, per sobretot econmica, que els identifica com a enclavaments des don sorganitza i es gestiona lextracci del producte agrcola i ramader de mans de la classe productora majoritria.

Les esglsies

En relaci amb les primeres, les dades tant textuals com arqueolgiques co-incideixen a mostrar una generaci inusitada de temples a partir de la conquesta comtal, de finals del segle ix en endavant. Es tracta, en un primer moment, daquelles esglsies tradicionalment considerades preromniques, amb capa-leres carrades i arcs de ferradura, una apreciaci sostinguda per les poques exca-vacions fins ara efectuades,43 uns primers esments documentals sovint situats en el segle x i la coherncia observada pel que fa a la seva dispersi geogrfica, que no depassa, o ho fa molt poc, els lmits genrics de leix Llobregat-Cardener.44 Ms enll daquest marc geogrfic, all on la conquesta tindr lloc ja entrat el segle xi o poc abans, els temples construts adquiriran la fesomia romnica ca-racterstica, mentre que, en els territoris obtinguts anteriorment a aquesta data, els nous temples substituiran massivament els edificis anteriors.

Laparici daquest nombre certament ingent desglsies sacompanya en el pla jurdic de la instituci de la parrquia, entesa com a espai delimitat o juris-dicci vinculat a una esglsia principal, una significaci nova que ara pren el ter-me en relaci amb el seu sentit primigeni que, com hem apuntat anteriorment,

43. Alguns exemples es poden trobar a Alberto Lpez i lvar Caixal (1995), Esglsia de Sant Quirze de Pedret, Cercs. Excavacions arqueolgiques. Campanyes 1989-1992, a Antoni Gonzlez (dir.), Investigacions arqueolgiques i histriques al Bergued (II). Sant Lloren prop Bag. Sant Quirze de Pedret, Barcelona, Diputaci de Barcelona, p. 179-404 (Quaderns Cientfics i Tc-nics, 6); Alberto Lpez, lvar Caixal i Anna Gmez (2007), Lexcavaci arqueolgica a lentorn immediat de lesglsia de Santa Maria de Matadars o del Marquet (El Pont de Vilomara i Rocafort, Bages), a III Congrs dArqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Sabadell, p. 680-688.

44. Eduard Junyent (1983), Larquitectura religiosa a Catalunya abans del romnic, Barcelo-na, Curial Edicions Catalanes / Publicacions de lAbadia de Montserrat, p. 221-223.


369

lacostava al terme de dicesi. Aix, les dotalies desglsies mostren com, a partir de finals del segle ix, les noves circumscripcions parroquials engloben al seu interior villes i vilars, a la vegada que shi institueix la percepci de la dcima i de les primcies,45 constituint la primera la renda eclesistica per excellncia a partir daquest moment,46 en benefici de bisbes, magnats i personatges locals significats socialment, comenant pels mateixos preveres. En terres de marca, a ms, lassociaci de dcimes i primcies a esglsies castrals s un fet ben consta-tat en la documentaci, on sobserva que la titularitat daquestes es vincula a la titularitat del propi castell,47 que acostuma a integrar, almenys en un principi, les rendes de les altres esglsies sufragnies situades dins el terme castral, de la mateixa manera que succea en el cas de grans termes parroquials que contenien daltres esglsies a banda de la prpiament parroquial.

Per altra banda, el programa dedificaci desglsies i dimplantaci de la xarxa parroquial amb les seves rendes adscrites incorporar una derivada de gran significaci, com s lestabliment drees cementirials vinculades als temples, la definici fsica de les quals acompanya ja de bon principi laixecament dels edi-ficis, quan es reserva una parcella de terra immediata a ledifici amb aquesta fi-nalitat.48 s com, aix mateix, que els estrats inferiors dels cementiris coneguts, als quals es pot atribuir una cronologia inicial dins del segle x (en alguns casos potser de finals del segle ix), presentin gaireb sempre enterraments del tipus antropomorf amb la capalera diferenciada, ja sigui retallada en el subsl o a partir de pedres o llosetes que flanquegen el cap del difunt (figura 3).49 Per altra

45. Ramon Ordeig (1993-2004). Les dotalies de les esglsies de Catalunya (segles IX-XII), Vic, 6 volums. Poden ser representatives, per exemple, les actes referents a les consagracions de les esglsies de Merls (893, doc. 16), la Quar (899, doc. 18), Canalda (900, doc. 23) o Casserres (907, doc. 34).

46. Xavier Puigvert (1992), La introducci del delme a la Marca dHispnia, Acta Me-diaevalia, nm. 13, p. 117-125.

47. Ramon Mart (1992), La primera expansi comtal a ponent del Llobregat, a An-toni Pladevall, Catalunya Romnica, XIX. El Peneds. LAnoia, Barcelona, Enciclopdia Cata-lana, p. 34; Carolina Batet (1996), Castells termenats i estratgies dexpansi comtal. La Marca de Barcelona als segles X-XI, Sant Sadurn dAnoia, Institut dEstudis Penedesencs, p. 78-84.

48. Ja lany 893, en lesmentada acta de consagraci de lesglsia de Santa Maria de Merls, el prevere Fredari i els altres dotadors aporten prope ipsa ecclesia alia pecia de terra ad cimiteri-um faciendum.

49. Aix es comprova en els exemples de Santa Maria de Llu, Santa Maria de Viladordis, Sant Mateu de Bages, Sant Joan de Bergs, Sant Andreu de Sags, Santa Maria de Serrateix, Sant

370

Jordi Gibert Rebull


banda, i malgrat no disposar de dades estrictes per a la Catalunya Central, el recurs a alguns exemples propers50 ens mostra com, pel que fa a levoluci en ls daquests cementiris, el nombre proporcional de tombes creix ostensiblement a partir del segle xi, un fenomen que ha de respondre al definitiu abandonament de les necrpolis rurals i a la instauraci dels cementiris eclesistics com a espai nic i exclusiu denterrament.

Figura 3. Vista de la capalera de lesglsia de Sant Vicen dObiols (Avi, Bergued) i del cementiri circumdant (J. Gibert).

Vicen dObiols, Sant Andreu de Cal Pallot, Santa Creu de Joglars, Sant Pere de Graudescales, Santa Margarida de Navs, Santpedor, Sant Cristfol de Sria, Santa Maria de Matadars o Santa Maria de Manresa.

50. Jordi Roig, Joan Manel Coll i Josep Antoni Molina (2003), El conjunt arqueolgic de Sant Esteve de Castellar Vell (Castellar del Valls, Valls Occidental): el vilatge i lesglsia dpoca carolngia i comtal (segles ix-x i xi-xii), a II Congrs dArqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Sant Cugat del Valls, p. 791-803; Jordi Roig, Joan Manel Coll i Josep Antoni Molina (1995), Lesglsia vella de Sant Menna. Sentmenat: del segle V al XX. 1500 anys devoluci histrica, Ajuntament de Sentmenat, p. 63-65 i 80-82; Olivier Passarius, Richard Donat i Ay-mat Catafau (dir.) (2008), Vilarnau. Un village du Moyen ge en Roussillon, Perpiny, ditions Trabucaire, 149-155.


371

Els estudis arqueolgics desglsies situen tamb com un fenomen recur-rent laparici de sitges en un nombre no massa elevat, entre una i cinc, excava-des en el seu subsl. bviament, la presncia daquestes estructures evidencia la necessitat dacumular i conservar un producte que pot provenir de dues fonts distintes, a saber, la verificaci de les rendes eclesistiques, fonamentalment la dcima, i la producci prpia sortida de terres tingudes per lesglsia i obtingu-des habitualment a travs de donacions. De tota manera, cal pensar que aquests dipsits noms assumirien una part del producte, aquella que es voldria emma-gatzemar a ms llarg termini, mentre que la part sobrera, de consum, intercanvi o distribuci immediata, devia desar-se per mitj daltres sistemes. En aquesta mateixa lnia, cal tenir present que una fracci important de la dcima es troba en mans alienes, fonamentalment magnats aloers que se lhan arrogat totalment o en part i que probablement tenen els seus propis dipsits en altres indrets. En aquest sentit, i acudint de forma obligada a la documentaci escrita, cal integrar en aquest escenari laparici dels sagrers, espais amb diversos usos que no exclouen lhabitatge per que es caracteritzen bsicament per constituir ma-gatzems construts a lentorn immediat de les esglsies. Com sha advertit,51 la seva aparici en la documentaci, un cop destriades nombroses referncies ap-crifes, no es verifica fins entrats els anys trenta del segle xi, quan simultniament els trobem en bona part de les dicesis catalanes. Curiosament, la Catalunya Central sembla constituir un escenari de rpida difusi dels mateixos, com ho demostren les referncies precoces i continuades que delaten la seva presncia a tocar de les esglsies.52 Lestudi daquestes i altres referncies documentals per-met destacar, duna banda, lemmagatzematge del vi, i potser fins i tot de part

51. Per a la qesti de laparici dels sagrers i la posterior implantaci de les sagreres ecle-sistiques, vegeu les conclusions, que assumim, exposades a Ramon Mart (2007), Lensagrera-ment: utilitats dun concepte, a Vctor Faras, Ramon Mart i Aymat Catafau, Les sagreres a la Catalunya medieval, Girona, Associaci dHistria Rural de les Comarques Gironines / Centre de Recerca dHistria Rural / Documenta Universitria, p. 85-204.

52. Com a exemples de documentaci primerenca, podem citar lexistncia de sagrers a Sant Andreu de Sags (1033), Sant Juli de la Cirera (1034), Sant Iscle de Bages (1035), Sant Fruits de Bages (1037) o Santa Maria del Grau (1039). Jordi Bols (2009), Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella, Barcelona, Fundaci Noguera, doc. 14; Ramon Ordeig (2000-2010), Diplomatari de la catedral de Vic, segle XI, Vic, Publicacions del Patronat dEstudis Osonencs / Publicacions de lArxiu i Biblioteca Episcopals, 6 vol., doc. 927, 940 i 958; Andreu Galera (1998), Diplomatari de la vila de Cardona (anys 966-1276), Barcelona, Fundaci No-guera, doc. 30.

372

Jordi Gibert Rebull


del seu procs de producci, com un dels seus usos principals, fet que els equi-para als cellers. Per altra banda, s bvia la seva relaci amb magnats o membres de famlies dalt rang social com ara vescomtes o senyors de castells, per b que sobserva, com ms ens acostem a finals del segle xi, un progressiu moviment de donaci de sagrers per part daquests personatges en favor dinstitucions eclesistiques, principalment canniques.53 Sendevina, aix, una concentraci de bns i drets senyorials a lentorn de les esglsies, un fenomen que prendr la forma duna instituci ben coneguda, la sagrera (sacraria), que sancionar la instauraci dun espai tericament inviolable dins el qual aquells quedaran integrats i, en principi, protegits. Malgrat el que es pugui pensar, per, la seva introducci, a mitjan anys quaranta del segle xi, s relativament tardana i, en tot cas, posterior a laparici dels sagrers; de fet, a la Catalunya Central no sen documenta cap explcitament fins els darrers anys del segle xi, si b la seva existncia es percep a travs de les referncies a espais sagrats de trenta passes al voltant dels temples.54

Els castells

En relaci amb els castells de primera poca comtal, la revisi de diversos casos coneguts arqueolgicament a la Catalunya Central, habitualment de ma-nera molt fragmentria, posa de relleu que el model principal que segueixen els seus constructors s el de la torre, normalment de planta circular, tot i que sen poden donar igualment de quadrangulars, acompanyada dun recinte murat que defineix una rea interior no massa extensa i que sacostuma a adossar a la mateixa torre, un model que sobserva arreu dels comtats catalans altmedievals. Aix mateix, unes primeres dades permeten constatar lexistncia despais dha-bitatge annexos o propers a aquestes fortificacions primerenques, com sobser-

53. Vctor Faras (2007), La proclamaci de la pau i ledificaci dels cementiris. Sobre la difusi de les sagreres als bisbats de Barcelona i Girona (segles xi-xiii), a Vctor Faras, Ramon Mart i Aymat Catafau, Les sagreres a la Catalunya medieval, Girona, Associaci dHistria Ru-ral de les Comarques Gironines / Centre de Recerca dHistria Rural / Documenta Universitria, p. 74-77.

54. Ramon Mart (2007), Lensagrerament: utilitats dun concepte, a Vctor Faras, Ra-mon Mart i Aymat Catafau, Les sagreres a la Catalunya medieval, Girona, Associaci dHistria Rural de les Comarques Gironines / Centre de Recerca dHistria Rural / Documenta Universi-tria, p. 115-116.


373

va, per exemple, en els casos de Castelltallat, Sallent o Montbui,55 on trobem mbits o fons de cabana associats a fogars i sitges. Amb informacions tan escas-ses, res no permet parlar, per, dun procs dincastellamento arqueolgicament reconegut en aquestes dates,56 sin que ms aviat sembla tractar-se despais sub-sidiaris de les construccions principals.

En termes genrics, lanlisi de la documentaci escrita demostra que la implantaci de castells segueix lavan de la frontera dirigit per Guifr el Pi-ls des dUrgell i Cerdanya, continuat ms tard pels seus fills, amb locupaci daquells territoris que, ho hem vist ms amunt, haurien mantingut durant mig segle llarg el seu estatus autnom, probablement sota lempara dels andalusins. En aquesta expansi, els comtes sacompanyen de grans magnats com, ns un cas ben conegut, Salla de Conflent, posterior fundador de Sant Benet de Bages i figura ben rellevant en la conquesta de tota una gran rea entre Montserrat i prcticament la capalera del Gai.57 No obstant, no podem deixar de destacar la lentitud del procs dexpansi, on constatem que es trigar a lentorn dun segle per recrrer els vint-i-cinc quilmetres aproximats que separen Manresa de Calaf i Solsona del Llobregs, procs que no es pot entendre com un aven lineal i continu, sin ms aviat com un escenari complex de tensions, pactes, avenos i retrocessos que sarticulen durant tot el segle x i que, pel que fa al nostre marc geogrfic, conclou a inicis del segle xi amb locupaci de lrea de Calaf i el territori de lantiga Sigarra.

55. Goretti Vila et al. (2004), Memria de les intervencions arqueolgiques al castell de Caste-lltallat (Sant Mateu de Bages, Bages). Campanyes 1999-2003, Barcelona, Servei dArqueologia de la Generalitat de Catalunya; Eduard Riu (1987), Memria de lexcavaci de lesglsia dels Sants Es-teve i Sebasti del Castell de Sallent (setembre-octubre 1985), Barcelona, Servei dArqueologia de la Generalitat de Catalunya; Jordi Enrich i Joan Enrich (1978), Fons de cabanya alto-medievals a la Tossa de Montbui, Informaci Arqueolgica, nm. 27-28, p. 75-82.

56. Ens remetem a la definici del concepte donada pel mateix Pierre Toubert en tant que mouvement de fondation de villages fortifis i no en relaci amb el mateix procs de construc-ci de castells. Pierre Toubert (2003), Lincastellamento. Problmes de dfinition et dactuali-sation du concept, a Actes del congrs Els castells medievals a la Mediterrnia Nord-Occidental, Arbcies, Museu Etnolgic del Montseny, p. 22-23.

57. Els trobem, a ell mateix o a la seva nissaga, com a possessors de diversos castells docu-mentats en poca del comte Sunyer o poc desprs com Guardiola, Maians, dena o la Roqueta. Ramon Ordeig (1999), Catalunya Carolngia, IV. Els comtats dOsona i Manresa, Barcelona, Institut dEstudis Catalans, Barcelona, doc. 769, 864, 955, 995 i 1263,

374

Jordi Gibert Rebull


Aix mateix, el seguiment dels primers esments documentals relatius a cas-tells deixa entreveure una distribuci diferenciada que afecta la geografia de la xarxa castral i que est ntimament lligada a laven fronterer. A nord i a orient, all on els castells shan bastit sobre els espais incorporats per Guifr, la seva im-plantaci es revela incompleta i, en alguns casos, fins i tot feble.58 En canvi, sob-serva ntidament una transformaci en la concepci dels castra all on aquests simplanten sobre territori conquerit pels fills de Guifr. Aqu es comprova, es-pecialment a partir de mitjan segle x, com la xarxa castral ha adquirit una densi-tat que no t res a veure amb el que ens trobem a llevant del Llobregat.59 Ara, els textos ens mostren com els castells presenten un terme propi ben definit que se situa en la base de lorganitzaci territorial, sense competncia daltres instituci-ons com la parrquia. Daquesta manera, els magnats que detenen la titularitat dels castells tenen accs a la percepci de rendes, censos i serveis, especialment pel que fa a la dcima eclesistica a partir de la construcci desglsies castrals.

Els alous amb torre

Tanmateix, en lexamen de la documentaci, per tamb del registre ar-queolgic, crida latenci lexistncia dun altre tipus dassentament fortificat de carcter senyorial, la torre amb un predi adscrit, un tipus destabliment que participa del mateix sistema i la mateixa lgica que els castells, inserint-se en la mateixa xarxa castral en un pla subaltern i complementari a la vegada (figura 4). La revisi dels seus primers esments permet constatar, per, que la seva aparici en els textos, a partir sobretot dels darrers anys del segle x, s sensiblement ms tardana que en el cas dels castells, mentre que la seva cartografia revela que la majoria es troben a ponent de la lnia Llobregat-Cardener. Aix, sembla que el procs de conquesta de lrea incorporada a partir de finals de la desena cent-

58. Al Bergued ja ha estat observat com castells apareguts a fi nals del segle Al Bergued ja ha estat observat com castells apareguts a finals del segle ix o principis del x, que mai no havien cobert la totalitat del territori, desapareixen o esdevenen simples turres en avanar aquest segle, allunyats de la frontera i en competncia amb les parrquies recaptadores de dcimes que els poden arribar a suplantar com a centres dordenaci territorial. Josep Cam-prub (2006), Conquesta i estructuraci territorial del Bergued (s. IX-XI). La formaci del comtat, Universitat de Lleida, p. 100-102.

59. Jordi Jordi Bols (2003), Fortificacions de la marca i organitzaci del territori a Catalunya (segles viii-xii), a Actes del congrs Els castells medievals a la Mediterrnia Nord-Occidental, Arbcies, Museu Etnolgic del Montseny, p. 72.


375

ria, especialment les actuals zones de lAlta Anoia i del Baix Solsons, sacompa-nyaria inicialment de lestabliment de torres amb terme a lextrem dels castells fronterers, emplaaments on comtes i vescomtes, per tamb altres magnats laics i institucions eclesistiques, hi installen senyors fidels, els quals es benefi-cien de les rendes, fins i tot la dcima, i dels serveis adscrits a lalou en qesti. No obstant, podem pensar que els senyors daquests alous devien obtenir els majors beneficis en ra de taxes proporcionals a les collites. Aix, les torres es diferencien dels castra, pensem, en el sentit que, mentre que els segons basen els seus drets en la jurisdicci sobre un terme, dins el qual el senyor del castell pot ostentar la propietat dun nombre determinat de terres al costat daltres terrati-nents, les competncies de les primeres impliquen la propietat directa sobre la totalitat de les terres, coincidint en uns mateixos lmits amb el desplegament de drets jurisdiccionals. Per tant, aquests alous amb torre, en alienar-se, poden ser tractats com el que tamb sn, grans explotacions agrcoles on sapliquen taxes proporcionals sobre la seva producci global, habitualment la tasca.

Figura 4. Torre de la Pobla o del Fusteret (Sria, Bages), amb estructures posteriors adossades (J. Gibert).

376

Jordi Gibert Rebull


El poblament rural de la primera poca comtal (segles x-xi): espais dhbitat i installacions productives

Com ha estat habitual arreu, els projectes arqueolgics sobre jaciments vinculats a aquest perode cronolgic especfic han centrat la seva atenci en els conjunts monumentals ms significatius, representats per les restes ms o menys conservades o modificades de castells i esglsies, als quals hem dedicat les lnies precedents. Aquest fet ha donat peu a la sobrevaloraci daquests conjunts per sobre de jaciments arqueolgics daltres caracterstiques, com sn els assentaments rurals habitats per pagesos, que, si b no posseeixen el mateix potencial segons els parmetres imperants dexplotaci patrimonial, constitueixen un element fonamental i imprescindible en la comprensi de la societat altmedieval.

s fonamentalment per aquesta ra que els exemples que es poden in-troduir en la nostra anlisi sn escassos, tot i que aporten dades importants que es poden contrastar amb les obtingudes en els nostres propis projectes dexcavaci. Aix, pel que fa a les caracterstiques constructives, trobem un cert model recurrent en aquestes cronologies caracteritzat pel recurs a parets rocoses contra les quals es construeixen les habitacions. Ns un exemple di-fan el cas del Collet de les Caixes, a Navs, on tres mbits contigus es constru-eixen aprofitant una balma on existeixen diversos encaixos destinats a sostenir lembigat de la coberta (figura 5),60 seguint un model que tamb sobserva, per exemple, en el jaciment de les Coromines, a Aguilar de Segarra,61 i que tindr continutat durant la resta de ledat mitjana en la construcci dels ja prpi-ament considerats masos, que no apareixen amb certa profusi en els textos relatius a la Catalunya Central fins prcticament la segona meitat del segle xi.62 No obstant, hi ha tamb alternatives que ens mostren edificis exempts en

60. Cal situar labandonament del lloc, atenint-nos a les caracterstiques del material ce-rmic i a una dataci radiocarbnica, entre finals del segle xi i inicis del segle segent. Cristian Folch; Jordi Gibert (2011), El Collet de les Caixes (Navs, Bages): una ferreria de lEdat Mitjana (segles xi-xii), a IV Congrs dArqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Tarragona, p. 823-830.

61. Joan Enrich i Jordi Enrich (1986-89), Tres conjunts dhabitacle alto-medieval a lAlta Segarra (Anoia-Bages, Barcelona), Empries, nm. 48-50, p. 300-305.

62. Els exemples sn diversos i es troben arreu de comarques com el Bergued, Osona, el Bages o el Solsons. Per exemple: Jordi Bols (ed.) (1996), Un mas pirinenc medieval: Vilosiu B


377

pla o fins i tot en pendent a partir dmbits esglaonats, com succeeix en el cas del jaciment de Can Paleta, a Castellfollit del Boix.63 En tot cas, es tracta ha-bitualment dedificis aixecats amb murs de scol de pedres lligades amb fang i alat de terra, amb cobertes vegetals i sls de terra trepitjada.

s important assenyalar la presncia, en alguns daquests establiments, destructures i installacions destinades a la producci i transformaci del fer-ro. De nou ens serveix dexemple el cas del Collet de les Caixes, on diverses cubetes de combusti i el basament duna enclusa no ofereixen dubte sobre la identificaci dun dels mbits com un taller de ferreria. Aix mateix, les darreres campanyes dexcavaci al jaciment de Monistrol de Gai mostren lexistncia duna ocupaci datada entre els segles x i xi dedicada en bona part no noms al treball del ferro, sin tamb a la producci prpiament daquest metall, com semblen delatar-ho la presncia important descries i diverses estructures de combusti encara per excavar.64 Ja com a taller isolat de lhbitat, incorporem al nostre estudi el jaciment de Cal Tic, a Caste-llnou de Bages, un centre productor de cermica datat en els segles x-xi65 que ens serveix com a exemple dactivitat econmica diniciativa senyorial. Aix, malgrat les seves estructures aparentment precries, la necessitat important de recursos i dinversi de treball, lespecialitzaci de les tasques i una apre-

(Cercs, Bergued). Estudi dels edificis i materials trobats durant les excavacions (1984-86), Lleida, Universitat de Lleida; Assumpta Serra (1995-1996), Evoluci tipolgica del mas a Tavertet (s. x-xv) (Resultats de les campanyes de prospeccions, Acta Mediaevalia, nm. 16-17, p. 245-265; Cristian Folch; Jordi Gibert (2011), Resultats preliminars de les excavacions al Roc Foradat de Cal Pepa (Aguilar de Segarra, Bages), a IV Congrs dArqueologia Medieval i Moderna a Cata-lunya, Tarragona, p. 955-960.

63. Jordina Sales, Joan Enrich i Jordi Enrich (2004), Can Paleta (Castellfollit del Boix, Bages), a Actes de les Jornades dArqueologia i Paleontologia, La Garriga, 2001, Barcelona, Servei dArqueologia de la Generalitat de Catalunya, p. 730-746. Sense poder-nos estendre en els de-talls, creiem que existeixen raons per atribuir una cronologia ms recent a aquesta construcci que la que li atorguen els seus excavadors, de vers els segles vii-viii.

64. Un primer avanament sobre aquest jaciment que, no obstant, encara no recull lestudi de la fase en qesti, es pot trobar a Cristian Folch, Jordi Gibert i Ramon Mart (2011), Pri-meres campanyes al conjunt arqueolgic de Monistrol de Gai (Bages), a IV Congrs dArqueo-logia Medieval i Moderna a Catalunya, 2010, Tarragona, p. 95-100.

65. Encara en curs dexcavaci, unes primeres informacions sobre el jaciment es troben a Cristian Folch i Jordi Gibert (2011) p. 698-695, Cal Tic (Castellnou de Bages): un centre productor de cermica de lAlta Edat Mitjana (segles x-xi), a IV Congrs dArqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Tarragona.

378

Jordi Gibert Rebull


ciable estandarditzaci de la producci constitueixen aspectes que serveixen per proposar la inclusi daquest establiment sota lrbita i en benefici de la instncia senyorial.66

Figura 5. Vista del jaciment del Collet de les Caixes (Navs, Bages) des del sud (J. Gibert).

Malgrat els avenos en matria darqueologia sobre aquests assentaments, resta encara difcil la caracteritzaci jurdica precisa dels seus habitants i la seva ubicaci en la jerarquia social de lpoca. En aquest sentit, els documents apor-ten una certa informaci que pot complementar les dades arqueolgiques i que porta a relacionar aquests jaciments amb els nombrosos esments de domus, casae i mansiones que proliferen en els textos dels segles x-xi, gaireb sempre amb indicaci dels noms dels propietaris.67 Aquests elements se situen en lescalaf

66. Gerard Cantoni (2011), El jaciment de Cal Tic i el seu context histric i historiogrfic. Una primera aproximaci a les produccions cermiques dels segles IX-XI i dels seus centres productors, treball de mster indit, Universitat Autnoma de Barcelona.

67. A tall dexemple, en el reconeixement del terme dArts de lany 938 se citen, entre altres refe-rncies geogrfiques, fins a set domus i un casale, tots ells associats a noms propis. Ramon Ordeig (1999), Catalunya Carolngia, IV. Els comtats dOsona i Manresa, Barcelona, Institut dEstudis Catalans, doc. 443.


379

ms baix de les unitats de poblament, el que ms tard coparan els mansi, a la vegada que sovint es troben en linterior de demarcacions o termes ms grans, ja siguin directament villae o villares, els quals poden al seu torn trobar-se dins els lmits duna de les primeres. Aquests termes, presents habitualment en la docu-mentaci ms antiga, cediran protagonisme progressivament a circumscripcions majors com les parrquies i, principalment, els termes castrals, de tal manera que sobserva clarament una minva de la seva presncia en textos relatius als territoris situats ms a ponent i a migdia.

De tota manera, cal aprofundir en la definici arqueolgica daquests assenta-ments, ms quan aquests poden identificar-se amb algun dels esmentats conceptes en la documentaci. Per ara, disposem noms dexemples coneguts molt parcial-ment, per b que significatius, que poden aportar llum a aquestes identificacions. Podem citar, en aquesta lnia, el jaciment de Montcls, a Santa Maria de Merls, que cal identificar amb un vilar homnim (villar qui dicitur Monte Cluso) documen-tat lany 893.68 Aqu, lexcavaci va afectar noms un punt dels diversos detectats en prospecci i que es poden atribuir al vilar en qesti, localitzant dos mbits adossats i material divers que testimonia activitats de transformaci del producte agrcola (un mol manual, una m de morter, una possible punta de podall).69 La cronologia de locupaci detectada, ms enll daquella primera menci documental conservada, es dedueix a partir de labundant presencia de cermica altmedieval en les dues habi-tacions excavades, amb unes caracterstiques que enllacen clarament amb contextos coneguts dels segles ix-xi,70 i duna dataci radiocarbnica.71

68. Ramon Ordeig (1993-2004), Les dotalies de les esglsies de Catalunya (segles IX-XII), Vic, 6 volums, doc. 16.

69. Cristian Folch; Ramon Mart (2007), Excavacions arqueolgiques al vilar de Mont-cls (Santa Maria de Merls, Bergued): un assentament rural del segle ix, a III Congrs dArque-ologia Medieval i Moderna a Catalunya, Sabadell, p. 506-513.

70. Jordi Roig; Joan Manel Coll; Josep Antoni Molina (1997), Cermica dpoca caro-lngia i comtal al Valls, dins lobra collectiva Cermica medieval catalana. Actes de la taula rodo-na celebrada a Barcelona els dies 15 i 16 de novembre de 1994, Barcelona, Diputaci de Barcelona, p. 37-62 (Quaderns Cientfics i Tcnics, 9).

71. BETA-277763: edat radiocarbnica convencional: 91040 BP. Cal. AD (1 sigma): 1070-1170. Cal. AD (2 sigmes): 1030-1220. Aquesta dataci, practicada sobre un fragment dos extret dun dels nivells interiors dun dels mbits, s sensiblement ms recent del que cabria esperar en relaci amb el material cermic documentat, que en cap cas pot ser posterior al segle xi. Cal entendre, aix, que la cronologia donada per lanaltica defineix, en tot cas, els moments finals docupaci daquell espai.

380

Jordi Gibert Rebull


Per altra banda, cal identificar el jaciment de Matacans amb el lloc hom-nim que apareix en la documentaci precoment lany 889 en les dues versions del precepte dOd destinat a la seu de Vic, on s considerat una villa (villam Matacanis) que formaria part de la vall dArts, concedida llavors a la mitra oso-nenca.72 En aquest lloc, amb posterioritat a labandonament dun establiment rom, per de manera prvia a laparici dun mas vers el segle xiii, destaca la construcci dun edifici conegut parcialment, al qual els excavadors atorguen una cronologia altmedieval imprecisa i unes dimensions originals importants, i al qual sassocien cinc sitges aparegudes sota les estructures del mas posterior.73

Conclusions

Arribats a aquest punt, hem pogut comprovar com, a partir de lensulsia-da de lImperi doccident, que arrossega amb ell el sistema genric docupaci del mn rural vigent fins aleshores, ben reconegut a les villae baiximperials, s possible identificar lexistncia dun model de poblament rural caracteritzat per assentaments que presenten diversos mbits associats a un espai obert i on la producci de vi, com en els assentaments precedents, constitueix una de les especialitzacions que defineixen la seva orientaci econmica principal. Aquest escenari, combinat amb informacions provinents de parallels arqueolgics pro-pers i amb la consideraci del que aporten les fonts escrites, ens permet propo-sar la seva identificaci amb el que els textos tardoantics descriuen com a villae, un concepte hereu per ja no equiparable del que tenia el terme en poca imperial i que ara ha de correspondre, al nostre entendre, a la implantaci dun model dexplotaci de tipus dominical on el pes de lesclavatge ha de ser encara important.

72. Ramon dAbadal (1926-1952). Catalunya Carolngia, II. Els diplomes carolingis a Ca-talunya, 2 vol., Barcelona, Institut dEstudis Catalans, p. 293-299. Malgrat les eventuals inter-polacions, estem dacord a considerar la donaci de la vall dArts com lnic element fora de sospita que constituiria, de fet, el nucli de la concessi rgia per al bisbat osonenc (Robert-Henri Bautier [1963], La prtendue dissidence de lpiscopat catalan et le faux concile de Portus de 887-890, Bulletin Philologique et Historique, 1961, p. 477-498).

73. Antoni Daura; Dolors Pardo; Jordi Piero (1992), El jaciment arqueolgic de Ma-tacans (Arts). Ressenya dels treballs realitzats entre 1988 i 1991, Miscellnia dEstudis Bagencs, nm. 8, p. 147-190.


381

En parallel, creiem que s destacable la presncia desglsies dorigen tar-doantic en enclavaments que es poden considerar nuclis principals, un reco-neixement que permet definir lesquema bsic de lorganitzaci territorial del moment. Aquesta constataci, juntament amb el recull dalgunes dades que apunten vers la reocupaci dalguns assentaments protohistrics o ibrics, ens situa davant de la problemtica de la identificaci delits locals assentades sobre el territori, ocupant preferentment emplaaments que els textos coetanis ano-menen vici o castella i que cal considerar, en aquest sentit, com a punts des don sirradia de forma preferent el poder daquestes elits.

En aquest context, creiem que s important tenir en compte la relaci que es pot establir entre la conquesta islmica i labandonament observat en alguns jaciments que identifiquem amb el model dominical dexplotaci, una coinci-dncia que, si b s encara lluny de ser demostrada taxativament, no considerem en cap cas aliena a les innovacions institucionals implantades pels nous gover-nants i a una tendncia vers lenfortiment de lestat. En tot cas, no ens referim a canvis drstics immediats a la conquesta, sin a una transformaci progressiva que afecta les estructures econmiques i socials i que deriva en la superaci del model productiu i dexplotaci antic en favor dun nou esquema al qual les elits locals, al costat de les nouvingudes, sacabaran acollint.

Al costat daix, pensem que s important el reconeixement dun gran nombre de necrpolis rurals que contribueixen a donar llum a un tipus de poblament que, en parallel al progressiu declivi del model dassentament repre-sentat per les explotacions abans definides, sembla esdevenir hegemnic espe-cialment durant els segles viii-ix, representat per una multitud dassentaments dispersos que ocupen la prctica totalitat de la geografia de lrea estudiada.

Ms enll, pensem haver contribut amb les nostres prpies aportacions a superar el tradicional buit historiogrfic que per a les terres de la Catalunya Central suposa gaireb tot el segle ix. Aqu, cal reconixer que les nostres pro-postes constitueixen encara hiptesis de treball que, no obstant, considerem ben fonamentades a partir de lanlisi dels textos a labast i de les consideracions que es poden extreure dun context geogrfic i cronolgic molt concret com s el de la frontera entre les demarcacions andalusines, governades habitualment en aquest perode per poderoses famlies de conversos, i les rees dinfluncia dels comtes carolingis. Entre ambds poders, hem cregut reconixer lexistn-cia dun territori autnom que funciona sota lempara de les primeres i al qual cal atribuir, pensem, una estructura social menys extrema en relaci amb po-

382

Jordi Gibert Rebull


ques anteriors, i on considerem clau la participaci i la implicaci, al costat de les elits dominants, de les comunitats pageses en aspectes com la defensa. En aquest sentit, totes les dades apunten vers una primacia en aquestes dates denclavaments que, com Cardona, documentat den de finals del segle viii,74 presenten clares funcions defensives a la vegada que exerceixen de nuclis territo-rials capaos de gestionar en el seu benefici un context aparentment complicat, una situaci que, en el cas cardon, sembla estendres fins ms enll de mitjan segle x malgrat la seva integraci formal en lrbita comtal en temps de Guifr el Pils (figura 6).

Figura 6. Vista de lemplaament del castrum Cardonam documentat des de finals del segle viii, avui amb lesglsia de Sant Vicen i les fortificacions baixmedievals i modernes

(J. Gibert).

El perode que senceta amb la conquesta comtal es beneficia doblement duna atenci ms gran rebuda a nivell arqueolgic i de la conservaci dun nombre creixent de documents a partir de finals del segle ix, en coincidncia

74. Ramon dAbadal (1986). Catalunya Carolngia I-1. El domini carolingi a Catalunya, Barcelona, Institut dEstudis Catalans, p. 89.


383

amb la verificaci del procs expansiu condut inicialment pel comte Guifr des dOsona, Cerdanya i Urgell. Aqu, la nostra recerca pensem que permet definir amb claredat la creaci i el desenvolupament dun projecte unitari i fins a cert punt premeditat que respon a la iniciativa dels primers titulars dels com-tats hereditaris i que sestn sobre un espai que, al marge de previsibles acords i transvasaments de fidelitats, sembla haver estat incorporat per les armes, fet que genera la possibilitat de prescindir en bona mesura destructures i inrcies prvies. En aquest sentit, sobserva perfectament com les noves demarcacions comtals anullen en bona part els territoria de tradici antiga, mentre que la im-plantaci de parrquies i castells implica la superaci dun ordre territorial previ a una escala ms petita que, no obstant, s encara perceptible en la documenta-ci ms primerenca. Cal advertir, en tot cas, que no es tracta dun capgirament immediat i que el procs es presenta llarg i dinmic en la seva evoluci, tot i que les bases del nou ordre sn rpidament identificables.

Aix, textos i arqueologia coincideixen de manera genrica a delatar la cons-trucci, des de finals del segle ix i inicis del segle x, dun gran nombre desglsies que supera llargament la implantaci eclesistica prvia, on volem destacar la constataci del lligam estret que existeix entre labandonament de les necrpolis rurals abans citades i la implantaci progressiva dels cementiris eclesistics, que esdevindran definitivament exclusius a partir de mitjan segle xi, per que ja du-rant tot el segle x semblen haver conegut una concentraci ascendent dusuaris. En aquests moments, la implantaci de les parrquies adscrites a una esglsia titular comporta la percepci bsica de la dcima, una prerrogativa denorme abast que situa les esglsies com els principals instruments per tal daccedir al drenatge constant de la producci pagesa. Amb els sagrers, posteriorment, les esglsies afegeixen als seus propis magatzems els dels altres, fet que permet un control i un benefici ms grans sobre la producci o la distribuci del gnere. Amb les sagreres, finalment, els eclesistics tanquen en un nic cercle bns, ce-mentiris i magatzems. A finals del segle xi, doncs, la instauraci de la parrquia com a centre perceptor de rendes sobre el treball, doblacions per la distribuci de sagraments i, en definitiva, de drets sobre els parroquians s ja un procs plenament consolidat i irreversible.75

75. Lany 1081, ja al final del perode estudiat, un capbreu dels alous i els drets pertanyents a la parrquia de Santa Maria de Veciana deixa ben clar quins sn els deures dels parroquians: et de totis parrochianis aliis qui sunt in istis terminis iamdictis primicias et oblaciones et chorts et

384

Jordi Gibert Rebull


Per altra banda, una de les caracterstiques que shan de destacar de lrea de la Catalunya Central durant el segle x s justament la seva constituci com a escenari de frontera, una condici que, de fet, permet resseguir quins sn els processos dimplantaci sobre el territori de les estructures de poder i de domi-naci. En aquest context, la presncia efectiva de les capes socials dominants, que ara encapalen lexpansi, s detectable amb precisi tant a partir de la prpia realitat material aportada des de larqueologia com a partir dels textos, que testimonien lexistncia de famlies aristocrtiques que, amb el suport de clienteles de guerrers, capitalitzen la detenci de castells, torres i alous.

Creiem, per altra banda, que constitueix un tema encara pendent la defini-ci arqueolgica dels assentaments rurals dels segles x-xi, qesti a la qual hem dedicat alguns esforos en matria arqueolgica. Aix, al costat dalguns pocs casos coneguts i de la revisi dexcavacions alienes, els nostres propis treballs aporten una quantitat ben significativa de dades en relaci amb uns establi-ments que disposaven descassos referents arqueolgics. El seu estudi permet assegurar, dentrada, que la dispersi continua sent la caracterstica principal pel que fa a la seva ubicaci, mentre que lanlisi detallada de les seves caractersti-ques fsiques revela unes pautes bsiques on es mantenen sistemes constructius tradicionals i una evoluci que deriva en una tria significativa demplaaments que cerquen laprofitament de balmes o grans roques contra les quals aixecar els edificis. Per altra banda, els casos estudiats han servit igualment per aprofundir en el coneixement de certes activitats productives i artesanals que sassocien als assentaments i que es desenvolupen de forma parallela i complementria a les tasques principals vinculades a la producci agropecuria, com sn el treball del ferro o la producci de cermica, especialitzacions en les quals sendevina, no obstant, laplicaci de lgiques productives senyorials.

Com a apunt final, pensem que els resultats obtinguts en aquest treball, alguns reeixits i daltres incomplets, contribueixen a certificar que laven en el coneixement de lalta edat mitjana s una fita ben assolible si semprn de manera crtica i combinada els recursos i les fonts a labast, plantejant hipte-sis que guin la recerca i superant alguns tpics paralitzadors. Ho hem pogut comprovar, o almenys aix ho creiem, en el desenvolupament del nostre treball,

vigiliis et recettes et baptisterii et sepultura et opera totum tempus (Ignasi J. Baiges, Gaspar Fe-liu i Josep Maria Salrach (dir.) (2010). Els pergamins de lArxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV, Barcelona, Fundaci Noguera, 5 vol., doc. 119.


385

on, malgrat les evidents limitacions, pensem haver traat les lnies bsiques de lordenaci territorial i descrit les caracterstiques fonamentals del poblament en la seva evoluci durant el llarg perode secular que separa lenfonsament de lImperi rom de la consolidaci de la societat feudal.

L’ALTA EDAT MITJANA A LA CATALUNYA CENTRAL …00000048.pdf · L’alta edat mitjana a la...

Documents

Transcript of L’ALTA EDAT MITJANA A LA CATALUNYA CENTRAL …00000048.pdf · L’alta edat mitjana a la...