REVISTA DE L'ESCOLA PATUFET – SANT JORDI

l’Hospitalet de Llobregat, juny de 2011

38REVISTA DE L'ESCOLA PATUFET – SANT JORDI 3838

L’artista Antoni Llena visita l’escola

I també:L’experiència Comènius (2)Per què els nens s’enyoren la sala?

2 cop d’ull

Cop d'Ull som: Jordi Albesa, Juan Àngel Baños, Eva López, Maite Martínez, Bea Parrilla i Núria Toril.

Blogs de l’escola

Idees educatives generals que

estimulen el respecte

L’escola explicada

Avancem amb el Projecte

Comènius

Patufet’s students travel to

Finland

L'escola viscuda

“... Quan saltava em sentia

lliure”

L’Antoni Llena

ve a l’escola

El dret d’estar malalt

Finestra oberta

Inestables: Els pares i mares

del Patufet fan teatre

Camí de Cavalls.

Son Saura-Cala Galdana.

Jugar a l’aire lliure

C.E.I.P. PATUFET ST. JORDIFRANCESC BATALLÉ I ARAGONÈS

Rambla Marina 41308907 L'HOSPITALET

Cop d'Ull és una revista oberta a tothom. Podeu suggerir els temes dels que us agradaria parlar o escriure directament un article. Volem que tots hi participeu. Podeu fer-ho enviant un correu electrònic a copdull@gmail.com o bé posant-vos en contacte amb qualsevol membre de l'equip.

Va de blogsEn els últims cursos diversos professors han posat en marxa blocs per complementar algunes assignatures. Aquests són els que ara es troben en funcionament.

P3: http://patu2007.blogspot.com/

P4: http://blocs.xtec.cat/patu2006/

P5: http://blocs.xtec.cat/patu2005/

1R: http://blocs.xtec.cat/patu2004/

2N: http://patu2003.blogspot.com/

ANGLÈS: http://blocs.xtec.cat/patuenglish

CUINA: http://patucuina.blogspot.com/

MÚSICA: http://lamusicadelpatufet.blogspot.com/

cop d’ull 3

Mares i pares de l’escola,

Recordeu la xerrada que vam fer el passat dijous 12 de maig a la tarda, dins el marc de la festa de l’escola, sota el títol de “EL RESPECTE”? La xerrada va comptar amb la presència com a especialista en aquest tema, concretament amb el paper en l’educació de la Família i l’Escola, de M. Jesús Comellas; i amb la col·laboració de la Carme Santamaria com a membre de la Junta de l’AMPA i l’Emma Martínez, com a mestra de l’escola.

Va ser una xerrada que va despertar moltíssim l’interès dels assistents per aquest tema. Fins i tot vam pensar que més endavant podríem fer-ne una altra amb la M. Jesús.

Mentretant, per anar fent boca, us fem arribar un dels molts escrits que ha fet la M. Jesús Comellas. En con-cret aquest està relacionat amb el tema del respecte.

1. L’educació ens correspon afavorir l’apre-nentatge per saber prendre decisions. Op-cions en allò que les criatures poden deci-dir, opcions per l’aprenentatge. Malgrat en alguns moments hi hagi temor al fracàs o a una decisió menys adient, aquest espai mos-tra el respecte al creixement i el dret a poder descobrir la realitat. Per això mai es podrà valorar en clau de fracàs sinó d’experiència positiva.

2. El rol de les persones adultes és triple :a) INFORMAR, perquè cal que les criatu-

res sàpiguen per poder tenir criteris, b) ORIENTAR cal mostrar els aspectes po-

sitius i negatius de les decisions però, en defi nitiva,

c) EDUCAR. Per això cal guiar, saber dir NO, en les situacions que per edat calgui vetllar per seu creixement.

3. L’autoritat serena i afectuosa és una ne-cessitat i una mostra de respecte a les cri-atures que ho demanen encara que pugui ser protestant. Les reaccions són un dret i en molts moments una necessitat. Cal respectar aquest aprenentatge i per això cal una cer-ta distància, no de fredor ni d’incomprensió, sinó senzillament no entrar en l’espiral de tensió que es pot generar. Per això les reacci-ons adultes no han de ser com les dels infants o adolescents.

4. L’afecte i la serenitat són la mostra del respecte que la persona adulta ha de tenir i el model perquè les criatures aprenguin a respectar a tothom. Amb el diàleg es poden transmetre els criteris i raons i amb la sere-nitat, aplicar-los.

5. Les relacions família i escola són fona-mentals per a l’èxit educatiu. Els respecte dels dos col·lectius tant en la seva especifi -citat com en la diferència de situacions han d’afavorir que els infants entenguin que hi ha dos llocs on creixen, Dos indrets on la gent conviu.

6. La imatge que es té de les criatures és la base per poder construir l’autoimatge i es tradueix en autoestima.

La valoració de la criatura, sense comparan-ces ni fi tes d’èxit inadequades és el millor llegat que podem fer als nostres fi lls i la base per afrontar el futur en un món molt com-plex.

7. El respecte als infants no es pot donar sen-se respecte entre els adults.

8. La sobreprotecció anul·la als infants, els fa sentir més insegurs i els deixa amb poques possibilitats de reacció, és una mostra de la falta de confi ança i de la manca de respecte. L’excés d’exigència seria l’altre extrem igual-ment negatiu.

9. Els càstigs acaben sent una reacció d’im-potència davant de situacions quotidianes, ni eduquen ni mostren el respecte a les reac-cions de les criatures. El que cal és no evitar les conseqüències lògiques relacionades amb els fets, per poder aprendre el que cal fer. Per això és important,doncs, no evitar les conse-qüències ni contrarestant-les.

La mà invisible de les persones adultes dis-torsiona la realitat.

M. Jesús Comellas

Idees educatives generals que estimulen el respecte(Uns punts de síntesi)

4 cop d’ull

Avancem amb el Projecte Comènius

En l’ultima edició de la revista (la nº 37) us varem informar de l’inici del Projecte Comènius “Comunicar a través de l’Art” que coordina l’Escola Patufet Sant Jordi i en el que a més participen les següents escoles: Istituto Comprensivo Casati (Itàlia), Pirkkalan koulu (Finlandia), Ecole Saint François i Gülerçin Okulu (Turquia). Aquest Projecte té una durada de dos anys (curs 2010-2012).

Des de la visita al Patufet de mestres i alumnes d’aquestes escoles el mes d’octubre han passat moltes coses i s’ha avançat molta feina. A continuació us fem cinc cèntims del què ha passat. Recordeu que en aquest projecte hi participen els alumnes de 5è i 6è de l’escola.

Els alumnes de 6è han combinat les classes de plàstica i anglès i han investigat sobre la vida i l’obra d’Antoni Llena (l’artista català), Emil Cedercreutz (l’artista fi nès), i René Magritte (l’artista belga).

També han interpretat l’obra d’Emil Cedercreutz: han dibuixat cavalls al natural a l’espai de la Remunta i han fet siluetes de diferents animals.

�Comunicar a través de l’art�

l'escola explicada

cop d’ull 5 l'escola explicada

Els alumnes de 5è han combinat les classes de plàstica i anglès per interpretar l’obra de l’artista turc (Firat Uysal). Han fet les seves pròpies obres d’art.

Pel Nadal, totes les escoles varem intercanviar postals. Els alumnes de 5è i 6è varen enviar una postal amb la seva foto.

El mes de novembre, algunes mestres de l’escola (la Núria, la Laura, la Dolors i la Bea) van viatjar a Muggiò (Itàlia) per participar en la segona reunió del Projecte.

Poc després, es va organitzar una videoconferèn-cia amb les altres escoles participants. Els nostres alumnes van cantar una cançó als alumnes dels altres països i van poder sentir les cançons que les altres escoles havien preparat.

El mes d’abril, quatre mestres de l’escola Patufet (el Toni, l’Àgata, la Núria i la Sònia) i vint alumnes de 6è van viatjar a Finlàndia per participar en la tercera reunió del Projecte.

6 cop d’ull l'escola explicada

En tornar de Finlàndia, i aprofi tant la Setmana Comènius, l’escola Patufet va presentar el dia 4 de maig en un acte ofi cial organitzat al Centre Cultural Tecla Sala, la primera Exposició del

Projecte: un recull d’imatges del procés creatiu i de les obres que els alumnes de totes les escoles participants en el projecte han produït per tal d’investigar i interpretar l’art dels artistes europeus que hem estudiat. En aquest acte també es va presentar un vídeo que ha preparat l’escola i que recull en imatges l’experiència del viatge a Finlàndia.Podreu veure aquests vídeos al web de l’escola.

Finalment, per celebrar el Dia d’Europa (9 de maig), l’escola va participar en una segona videoconferència amb les altres escoles participants en el Projecte. En aquesta videoconferència, els alumnes van parlar dels projectes plàstics que havien elaborat per interpretar l’obra dels artistes europeus i van cantar algunes cançons.

A més, vàrem actualitzar el racó Comènius de l’escola on s’inclou informació dels socis i es mostra l’estat actual del projecte i vàrem condicionar el vestíbul de l’escola i vàrem posar a la disposició de les famílies tríptics i revistes informatives sobre la Unió Europea.

Considerem que aquest primer any de Projecte Comènius ha estat una experiència molt interessant pels nostres alumnes i ha enriquit i estimulat els mestres malgrat l’esforç que comporta tirar endavant aquest tipus de projectes. Esperem que el proper curs puguem continuar aprenent i intercanviant experiències d’una manera tan intensa amb els nostres nous amics de Finlàndia, Bèlgica, Turquia i Itàlia!

cop d’ull 7

Patufet’s students travel to FinlandAt the end of March, twenty students of 6th grade and four teachers of our school participated in the Third Meeting of the Comenius Project “Communicating through Art” that our school coordinates. The students were hosted by Finnish families during six days and they shared this experience with other Turkish, Italian and Belgian students and teachers which also participated in the meeting. Here are some pictures and comments of the students that travelled to Finland.

l'escola explicada

Welcome to Finland. The sea was covered with ice in Helsinki.

The boys worked in the school with wood. We sang the song “El gegant del Pi” in the audiovisual artworks exhibition of the project.

All the teachers that went to Finland.

8 cop d’ull

“... QUAN SALTAVA EM SENTIA LLIURE”

l'escola viscuda

Tanco els ulls ... Faig tres respiracions profundes… Em situo a la sala i tiro el mur!

Què ha engegat aquest article? Hora de l'esbarjo, esmorzar, estona lliura, camí cap al pati inevitable trobada. Els grans passen per davant de la sala i els ulls s'hi queden. La sala: enyor, aturada, mirada, anhel, desig Des de dins de la sala veiem aquests rostres que refl ecteixen nostàlgia.

A l'anterior Cop d'Ull es parlava de la sala com un dels espais preferits de l'escola: els petits des de l'experiència actual i els grans des del record. "Quan passo per davant de la sala, em vénen tots els records i em veig jugant amb els meus companys".

Hem preguntat als nois i noies de cinquè (Rodamóns i Reporters) què enyoren de la sala de psicomotricitat; un espai que durant cinc anys (P-3, P-4,P-5, 1r, 2n) visitaven setmanalment. I això és el que ens han dit: (veure bafarades)

El nen, quan arriba a l'escola, és pensament-acció, mentre actua va construint coneixements. La sala és un espai que respecta aquest moment maduratiu i dóna l'oportunitat als infants, des del plaer, d’anar passant del pensament pre-operatori al pensament operatori, que això vol dir créixer i madurar. Passar del plaer de fer al plaer de pensar.

Tanco els ulls ... Faig tres respiracions profundes… Em situo a la sala i tiro el mur!

Tiro el mur per desfer l’ordre adult i anar construint el meu ordre. Jugo a oposar-me al referent per tal de créixer. Empento amb força i així descarrego tensions. Cerco un joc d'oposició per mostrar-me lo fort que sóc. Provoco i jugo a persecucions amb l’adult per sentir-me estimat (buscat i trobat)... Salto, escalo, llisco, corro, m’arrossego, faig tombarelles, equilibris, desequilibris... (Espai de joc sensoriomotor)

“Mentre fèiem els exercicis de 'calentament' (...) sempre sentia

l'emoció de què dintre de poc podríem tirar la muralla de coixins”.

“Pots jugar, cantar, cridar, fer guerres de

coixins... Sense fer-te mal”.

“M’agradava construir un poble de

cavallers”.

“La sala és el paradís de la diversió. M'ho

passava bomba”.

“La sala és com un pati amb coixins i estructures

molts altes”.

“A la sala m’ho passava pipa”.

“La sala em fa treure tota l’energia”.

“Tots acabàvem suats”.

“A la sala he passat moments bons (gairebé tots) i moments dolents”.

“Aprofi tàvem molt el temps”.

“... quan saltava em sentia lliure”

cop d’ull 9 l'escola viscuda

Imagino un personatge per vèncer les meves pors o per desenvolupar les meves fantasies. Sento STOP!, i m’aturo. Prenc consciència del meu cos, em situo espacialment i em fi xo qui tinc a prop. Continuo jugant. Construeixo una casa per recollir-me i sentir-me segur, i oferir seguretat als altres. Puc ser qui vulgui sense deixar de ser jo. Puc parlar de mi a través d'un personatge sense sentir-me inhibit. Faig demandes per projectar el meu joc cap a horitzons més llunyans. Imagino, creo i invento històries per sortir de mi i comprendre el món (Espai de joc simbòlic)

Em separo de l’acció per madurar. Em separo de l'acció per viure el plaer del pensament provocat pel plaer de l'acció. Respiro i amb consciencio de la respiració, del meu ritme cardíac. Recupero el record de l'STOP i el represento amb diferents llenguatges. Em distancio de les emocions que he viscut durant la sessió: les dibuixo, les pinto, les modelo, les parlo, les escric, les construeixo, les situo, les classifi co, les venço... (Espai de representació)

A la sala pots fer de tot “Pots jugar, cantar, cridar, fer guerres de coixins... Sense fer-se mal”.

Enteneu ara el secret de la sala?

Agraïments als nens i nenes de 5è (Rodamóns i Reporters)Gemma Esteller i Sandra Sastre (autores)

“La sala és un espai per a què els grans i els

petits s'ho passin bé”.

“La sala és un lloc per a “aliviar-te””.

“És una estona lliura on no et diuen has de fer això,

allò, i fas el què tu vols”.

“Quan hi jugues no te n’adones del temps”.

“M’agrada perquè tenia un gran espai on

jugar amb tots els meus amics”.

represento amb diferents llenguatges. Em distancio de les emocions que he viscut durant la sessió: les dibuixo, les pinto, les modelo, les parlo, les escric, les construeixo, les situo, les classifi co, les venço... (

A la sala pots fer de tot guerres de coixins... Sense fer-se mal”.

“M'agrada molt la sala perquè puc estar

sense sabates”.

“Per a mi, eren els moments més feliços de la

setmana”.

“Trobo una injustícia que només vagin els nens

petits!!!”

“Lloc on et diverties, t’oblidaves de les preocupacions,

dels deures i de les classes”.

“Construíem cases i després estaven els més bojos que jugaven a destrossar-

les”.

“La trobo molt a faltar”.

“M’encantaria tornar a la sala per a poder jugar a “algo”

amb moltes ganes”.

“M'agrada molt la

“De petita pensava que els dies d’anar a la sala no s’acabarien

mai”.

“És una estona lliura on

“Em sentia lliure, feliç, bé, en resum... em sentia genial”

“I quan es va acabar la sala va ser molt trist per

tothom”

“... quan saltava em sentia lliure”

10 cop d’ull l'escola viscuda

L’Antoni Llena ve a l’escolaDia divuit, a les nou del matí, nens nerviosos buscant quina mestra els ajudarà a preparar l’entrevista amb l’Antoni Llena.

Nom repetit a l’escola fi ns a la sacietat, escrit per tot arreu, tot un festival de culte per uns nens i nenes que potser ningú els ha explicat que el nostre artista és massa prudent, discret i potser tímid perquè es deixi afalagar per les excessives mostres mediàtiques.

Sortosament ja ho tenim tot a punt: la canalla amb les seves preguntes i els grans, sabent com ho volem fer.

Ell arriba puntual, una mica desconcertat..., potser perquè no sap ben bé amb què es trobarà, què l’espera. Tot plegat no li dura massa perquè ràpidament li surt allò que és, una mirada franca i honesta i un enorme interès i curiositat per tot allò que anem posant el seu davant. Obre uns ulls petits i intensos, gaudeix, li encanta cada cosa nova que veu. Queda clar que no és pura cortesia.

El recorregut per l’escola dura més del que pensàvem ja que el nostre artista no és gasiu en la dedicació del seu temps a allò que li interessa..., i el nostre treball li està interessant.

Resta sorprès i amb cara de complagut, està content i relaxat...i ara arriba el moment dels nens.

Ens reunim a la biblioteca amb dos o tres representants per classe, amb les preguntes escrites a la mà i tot molt ben preparat per dues magnífi ques organitzadores de sisè. Tot va rodat; ell, el nostre artista, s’eixampla, s’apropa als nens i nenes, se’ls fa seus, els sedueix amb la seva sinceritat i un relat ric i vital.

Els nens i nenes surten meravellats, han tocat d’aprop les espurnes de la creativitat d’un artista. Ell també.

I, per tancar aquesta estona tan rodona, acabem amb una tertúlia amb tots els mestres que han tingut la sort de poder-hi ser.

Gràcies Antoni Llena, ha estat un plaer la teva visita !!!!

Núria Ferrer i Ginés

cop d’ull 11 l'escola viscuda

Dilluns, després del pati. Quan sortim de l'aula per a anar a música, la Pilar se m'acosta fent ullets de pardal i em diu que no es troba bé, que té mal de cap. Li toco el front; està calenta i podria tenir febre, però fi ns que no li posi el termòmetre no ho podré saber del cert. Li pregunto des de quan està així. Dissabte ja no es trobava bé, em diu, i ahir tampoc. Aquest matí la mama li ha donat Dalsi i ha vingut cap a l'escola. No puc fer altra cosa que trucar a la mama en qüestió i explicar-li-ho.

Dijous, per la tarda. En Maurici es queixa. Quan li pregunto, em diu que la mare li ha dit que, si no es trobava bé, em digués de donar-li un xarop que duu a la motxilla. Em sap greu, però no ho puc fer. No tinc cap autorització per a administrar-li res.

Dimecres al migdia. Fa tres dies que la Neus fa mala cara, es queixa i diu que no es troba bé. Dilluns li vaig dir que ho comentés a casa; l'endemà em va explicar que ja ho havia fet, però que res. Li torno a insistir, i avui em respon el mateix. Decideixo aprofi tar la sortida i parlar amb la mare, que la ve a recollir per anar a dinar a casa. Ui, em diu, es queixa de seguida per no res. Potser sí, responc jo, però no puc assumir no fer res amb una nena que m'està dient constantment que no es troba bé; és un problema que hauran de resoldre les dues. La mare em mira amb menyspreu, com si fos el mestre més antipàtic del món. Potser sí.

Tots els que tenim criatures sabem que una de les coses que més temem és que ens truquin de l'escola dels fi lls. Hola, sóc menganet, de l'escola del nen. No passa res, però. Sempre hi ha un però, preludi del símptoma d'alguna cosa que no va. A partir d'aquest moment tota la nostra logística habitual se'n va a fer punyetes i ens adonem de com és de fràgil l'entramat sobre el que tenim organitzada la vida quotidiana. Em quedo jo, o es podrà quedar la meva dona? Recorro als avis? Puc demanar un dia a la feina, però tinc una cosa molt important per resoldre. Ostres, just aquesta setmana! que Vols dir que amb una mica d'Apiretal no li passarà?

D'entre tots els records que tinc de quan era petit, n'hi ha un envoltat d'una especial tendresa: era quan estava malalt. Sortosament això no passava gaire sovint, però tard o d'hora hi havia una grip traïdora o unes angines remaleïdes que ens feien caure. De moment la cosa no anava gaire bé, perquè et trobaves malament, tenies febre, o mal de cap, o mal de coll, o tot a la vegada. Però un cop superada aquesta primera fase, la cosa donava un gir apoteòsic perquè entràvem en un període absolutament imprescindible per a qualsevol guariment i que és just el que en l'actualitat hem perdut: la convalescència. Fer llit, covar l'encostipat, digueu-ne com vulgueu. Era el moment d'estar al llit mirant tebeos o fotos antigues, de les que es guardaven a capses de camises; era el moment del brou calentó, del pa torrat, del pollastret a la planxa o del llucet bullit. Era, per damunt de tot, el moment en que la mama estava única i exclussivament per mi, i em mimava i això, creieu-me, era el que més em curava. Perquè teníem temps. Era el moment en què estaves al llit i senties tots els sorolls del veïnat que mai no podies sentir, perquè estaves a l'escola, i amb les cames donaves forma de muntanyes als llençols i t'imaginaves aventis. Perquè teníem temps. I el temps, el brou, els mimos i el repòs era el que ens curava. Segur que farà una estirada, deia la senyora Mercè, la veïna. I tenia raó. Perquè tenia temps de comprovar-ho. Perquè tenia temps per estar malalt. Perquè tenia el dret d'estar malalt.

Jordi Albesa

El dret d’estar malalt

12 cop d’ull fi nestra oberta

Inestables: Els pares i mares del Patufet fan teatreSóc ‘patufaire’ des que tinc ús de raó. Sóc exalumne del Patufet que va obrir les portes al carrer Francesc Mora-gues i ara pare de l’escola. El Patu-fet és part del meu ADN. Crec ferma-ment en el moviment associatiu, en fer coses i participar en projectes que reverteixin en els altres, sense espe-rar res a canvi, només enriquir-nos com a persones, aprenent del que tens al costat: fer escola i fer ciutat.Sóc producte de la Montserrat Company, de la Maria Rosa Cli-ment, del Josep Maria Valero, del Jordi Albesa...i de tots aquells mes-tres que van forjar aquella escola que ens ensenyava a viure i con-viure, a ser millor persona, a ser crítics, a participar en la societat.Els ‘Inestables’ és un clar exemple de tot això: és un grup de pares i mares, molts d’ells ja expares (però que segueixen vinculats al grup i a l’escola, la qual cosa és admirable) que any rere any preparen un espec-tacle per tal que la festa de l’escola sigui el més lluïda possible. És un grup obert, que cada any creix; de gent que s’estima i que es cuida, que es preocupa dels altres, més en-llà de l’activitat teatral en sí mateixa. Els ‘Inestables’ són l’esperit d’aquells valors que vaig mamar i que ara es dilueixen en aquesta societat entregada a les noves xar-xes socials, a l’individualisme, a la professionalitat, on ningú fa res per res. I sense adonar-nos, el món s’acaba a la punta del nostre nas.Tots els ‘Inestables’ tenen la seva història, el seu camí, aquesta és la meva. Però el veritablement impor-tant és que tots hem coincidit en aquests valors i -des de la nostra pe-tita parcel·la- tots fem escola. Aque-lla escola que vaig conèixer i que, a vegades, trobo a faltar.

Jordi Tejedor

Epíleg a la fi losofada...

Prenc com a meves les paraules del Teje, tot i que jo només vaig estar un curs al Patufet, ja que jo venia de

l’acadèmia Sant Jordi del senyor Ba-tallé.Crec que la manera d’educar d’aquesta-aquella escola m’ha mar-cat molt profundament. De manera que, després dels anys, m’ha tornat a enganxar aquest tarannà, aquesta manera de viure la vida i de fer les coses.Mira, ara em cau la llagrimeta.

Ramon Sanfeliu

Postdata a la fi losofada...

Davant d’aquestes paraules em trec el barret i dono gràcies d’haver-vos conegut i de formar part dels ‘Inestables’, de l’escola... i de gaudir de la vostra amistat!!!!

Trini Legarre

Com va començar tot

Al Patufet, pel que jo sé, ja fa molts anys que es feia teatre, però des de que l’escola està al nou edifi ci (Rambla Marina), no se n’havia fet. Tot va començar després d’un sopar de l’AMPA, que va acabar a altes ho-res de la matinada al bar del Cen-tre Catòlic, com sempre. Pel que jo recordo hi havia el Jordi Artells que en pau descansi, l’Albert Mulero, el Frede Morrón i un servidor: Isidre Bosch.Parlant d’activitats extraescolars pels nens, va sortir el tema del ta-ller de teatre pels nens i per engres-car-los es va pensar de fer alguna petita obra (els pares i mares) per veure si els nens s’animaven a imi-

tar-nos. I així va néixer el 1998 la pri-mera obra de teatre de la nova Com-panyia Inestable: “LA BARBERIA”, a partir d’un text que va portar el Frede Morrón amb quatre notes i al que, mentre assajàvem, anàvem afegint coses. La obra de teatre es feia al sopar del divendres i el dissabte es repetia pels nens de tota l’escola.

Isidre Bosch

Enguany fa 25 anys (1986) que un grup de pares, mares i mestres de l’escola van començar a fer repre-sentacions teatrals al sopar de la Festa de l’Escola. Al cap d’alguns anys, veient que el grup es mantenia -tot i amb certs canvis entre els seus integrants- algú va dir: “Nosaltres no som una companyia estable, però sí una inestable”. I d’aquí li ve el nom.Al 2004, quan es va incorporar al grup el Jordi Tejedor, que forma part del Quadre Escènic del Centre Catò-lic, va suggerir que l’obra “Surrealis-me” la podíem representar al Catòlic a fi nal de curs, perquè la poguessin venir a veure aquells que se l’havien perdut a l’escola. Va ser un èxit de públic i vam repetir amb “Pastorets”, Romeu & Julieta” i “Tafalitats”. És un plaer poder representar les nostres obres en un teatre de veritat.

Òscar Garcés

Per què ets Inestable? Què signifi ca per tu ser-ne?

Sóc inestable perquè m’agrada fer teatre, i perquè l’inestabilitat engan-xa. Ho vaig provar quan vaig arribar

cop d’ull 13 fi nestra oberta

a l’escola, a P3 del meu fi ll, i ja no me n’he pogut desenganxar.Per mi signifi ca pertànyer a un grup de gent de puta mare, amb la que compartim un projecte de teatre que, en el fons, no és el més important, sinó l’excusa per passar-nos-ho bé. Dos aspectes més defi neixen l’ines-tabilitat: el 1er és que tots fem el que podem, anem a assajar quan podem (amb un compromís, eh!), ens apre-nem el paper a última hora, sempre afegim canvis a l’obra, i fem patir al dire fi ns a l’últim moment. I l’altra as-pecte és que hi ha una màgia que uneix el grup, fent-lo fort i obert a la vegada, tothom que hi entra se sent Inestable des del 1er dia perquè els altres li fan sentir, i tots estem orgu-llosos de ser-ho, ens uneix alguna cosa molt especial.

Maria Tena

Jo és que sóc molt inestable men-talment. Crec que creixo i maduro amb cada obra que faig. M’ho pas-so pipa fent teatre, coneixent gent nova, patint i rient. Quan estrenes l’obra és com quan fas puenting, et puja l’adrenalina a tope. Destacaria la companyonia i la complicitat que es crea entre tots nosaltres.

Núria Ribas

Per a mi ser Inestable ha sigut tor-nar a RIURE de veritat. Sí, en ma-júscules, perquè vaig aconseguir deixar de plorar, bé…. Menteixo, perquè també he plorat, però als as-satjos, encara que aquí ha sigut de riure!!!!! .. Per a mi ser Inestable ha sigut conèi-xer a gent COLLONUDA, gent que fa coses perquè estimen allò que fan, gent amb molta entrega i dedi-cació… gent com el Jordi i l´Òscar… a qui els hi tinc admiració.Uff! He de reconèixer que he patit, però crec que això és normal, segons em deien tots els meus companys. Principalment, el dia de l´estrena en el Patufet: era la meva primera ve-gada.

Marta Gracia

Sóc inestable perquè sempre m’ha agradat el teatre, i després de conèi-xer a la companyia ja no hi ha marxa enrera: la inestabilitat s’apodera del teu cor per sempre més. M’ho pas-so “teta”. Sempre es pateix abans de

l’estrena, més encara si ets inesta-ble, perquè les obres acostumen a ser una mica diguem, poc convenci-onals, però un cop s’obren els llums i comença l’obra, sents els primers riures del públic i ja saps que tot sor-tirà de puta mare, és l’hora de gaudir en el seu grau màxim!!!

Carme Balastegui

Els motius perquè sóc inestable és perquè m’agrada tot el que és cre-atiu. Tot i que fa temps que tinc Fi-bromiàlgia i Fatiga Crònica, vaig par-lar amb la Glòria i en un no res em va dir que vingués al primer assaig. El primer que he de dir és que sem-pre m’he trobat “acollida” i valorada: tots han acceptat les meves limita-cions, oferint-me cada any un nou repte. He trobat una altra família in-estable en la que recolzar-me en els moments baixos de la meva malaltia. Com diu el meu fi ll, “Mama, marxa cap al teatre que quan tornis vindràs com una rosa!”. La veritat és que quan torno de cada assaig em costa adormir-me de tan alegre com vinc. I quan es representa l’obra, com sem-pre deia la Glòria, “és com un part“ et quedes tan alleugerit de treure’t tanta pressió, nervis i angoixa que és una lliberació.

Montse Honrubias

M’agradaria poder afegir a tots els comentaris, amb els quals estic total-ment d’acord, que des que he cone-gut, treballat, patit i gaudit amb totes les persones integrants del grup dels “inestables” sóc una persona rica. Mira, quan vaig començar era pobra, i ara soc rica.I és que després d’uns quants anys

participant, m’he endut tants conei-xements, vivències i sobre tot l’amis-tat d’una colla de gent que val “un imperi”. Perdoneu, però algú ho ha-via de dir.....

Glòria Fernández

Unes paraules

Nomes volíem recordar a tota aquells pares i mares que fa anys van ser part del grup de teatre de l´escola Patufet i que varen sentar las bases dels actuals Inestables.

Amb especial record al desaparegut Jordi Artells, primer director i autor de la primera obra. Carles Artells . Albert Mulero Toni Velilla Maria Vilarnau Begoña Iñúrria Jacint Borràs Oriol Tejedor Maite Sacristán Jesús AresJosep Flo Humbert VázquezGlòria Fernández Frede Morrón. Quimi Valiente Lluís Vives Teresa RibasMontse Escoda, i molta més gent QUE JA NO RECORDEM , JA SOM GRANS ......

A tots ells gràcies, per ser els pri-mers Inestables .

Petons !! Octavi Monclús i Enric Sanfeliu

14 cop d’ull fi nestra oberta

La ruta descrita segueix una part del Camí de Cavalls. Es tracta d'un itinerari linial, per la qual cosa cal establir la logística d'aproximació i retorn. Si bé a Cala Galdana hi ha transport públic, per arribar al punt d'inici cal fer-ho amb vehicle propi (i després tornar a recollir-lo) o amb taxi des de Ciutadella. La descripció respecta sempre les restriccions d'accés a zones protegides malgrat que això signifi qui, en algun tram, fer alguna marrada respecte del camí tradicional. A totes les cales hi ha serveis; a Cala Macarella, a més, hi ha un xiringuito (Susi) on podem menjar, aprovisionar-nos i que disposa fi ns i tot de dutxes. En general no hi ha cobertura de mòbil, excepte a Cala Galdana, que està totalment urbanitzada.Iniciem l'itinerari al fi nal de la carretera asfaltada que des de Ciutadella es dirigeix a Son Saura; en aquest punt la carretera es converteix en una pista que passant per les fi nques de Torre Saura Vell, Es Banyuls i Son Saura Nou ens porta, després de caminar un parell de quilòmetres, a l'espai habilitat com aparcament. (Si venim amb vehicle propi podem arribar amb ell fi ns aquí). Aquí hi ha l'accés a la platja de Banyuls, la primera de les dues que conformen les platges de Son Saura.

El camí segueix el contorn de la costa entre els pins, però també es pot seguir per l'arenal, habitualment amb presència de restes de posidònia.Després de superar un sortint rocós on es troba la torre de vigilància, arribem a Bellavista, la segona de

les dues platges. Tot seguint el camí trobem, a la dreta, un pontet ens permet salvar el rec que prové dels aiguamolls que hi ha darrere la pineda i accedir a la sorra.

Cal seguir la corba de la platja i després de la riba esquerra de la mateixa, tot atenent els indicadors del Camí. Aquest va resseguint la punta

per terreny rocós fi ns que poc a poc va orientant-se cap a Es Talaier, la següent cala.Abans d'arribar a aquesta trobem una bifurcació: a la dreta, el camí amb els indicadors que baixa per anar a la cala superant una paret de pedra seca; a nosaltres ens agrada més arribar a Es Talaier seguint el de l'esquerra .

Després de passar una porta entre dos pilars i deixar un camí que baixa a la dreta, arribem

a un camí més ample (a l'esquerra hi ha una barrera d'ullastre), que, sota els pins, baixa graonadament cap a l'arena de la platja. De Banyuls fi ns aquí hem estat uns vint minuts.

Al fi nal de la platja arrenca el camí (senyalitzat) que voreja el marge esquerre de la cala i que, tot resseguint la línia de costa, va guanyant alçada per terreny rocós.

A l'esquerra veiem la torre de guaita que dóna nom a la cala i a la dreta tenim uns penya-segats cada cop més alts. Cal fer atenció. El camí té una orientació general cap a l'est, i des d'aquí es pot veure ja el tram de costa que arriba fi ns els espadats de Cala'n Porter.

Fa només una quants dies que els nens i nenes de sisè han tornat de les colònies a Menorca. D’entre les moltes coses que han fet en destaca la ruta que efectuen tot enllaçant algunes de les cales del sud de l’illa. Per si algú en té l’oportunitat i s’anima, a continuació en teniu la descripció.

Camí de Cavalls. Son Saura-Cala Galdana.per Jordi Albesa

cop d’ull 15 finestra oberta

Hem de seguir el camí que, després d'una curta pujada, s'uneix a un de més ample i que seguim cap a la dreta. Des d'aquí podem veure ja l'arenal de Cala Turqueta, el següent destí.

Al cap de poc trobem una bifurcació que hem de seguir a la dreta, amb les ja conegudes indicacions de Camí de Cavalls.

Poc abans d'arribar a Cala Turqueta, però, arribem a un camí més ample: a l'esquerra, amb indicacions del Camí, s'enfila bosc amunt; nosaltres hem de baixar cap a la dreta, on ara els indicadors, que haurem de seguir, consisteixen en dues fletxes;

una desena de metres més enllà, el camí d'endinsa entre els arbres cap a l'esquerra

i, després de superar un ressalt rocós, arriba a uns graons tallats a la roca que ens permeten arribar a la platja, just al costat de la pineda. D'Es Talaier fins aquí hi hem esmerçat uns tres quarts d'hora.Cal sortir de Cala Turqueta per l'ample camí (de nou indicadors de Camí de Cavalls) que ressegueix la riba esquerra de la cala i que s'endinsa al bosc, allunyant-se de la costa.

Al cap d'un quart d'hora de caminar, i en un espai obert, arribem a una bifurcació que hem de seguir a l'esquerra, tot resseguint a una certa distància una paret de pedra seca.

El camí es va estrenyent poc a poc i baixa cap una torrentera per després enfilar-se entre els pins i desembocar perpendicularment a una ampla pista.Hem de seguir-la cap a la dreta.

La pista va descrivint un ample gir i poc a poc va baixant pel barranc de Macarelleta, a la qual arribem uns quaranta minuts després d'haver sortit de Cala Turqueta.

A l'esquerra de Cala Macarelleta, i tallats al marès, hi ha uns graons que s'enfilen sobtadament fins agafar el camí que, resseguint aèriament la cala

va voltant-la fins arribar, uns deu minuts més tard, a Cala Macarella.

A la paret de l'esquerra de la cala, just a tocar del xiringuito, s'enfila un tram d'escales de fusta que ens permeten sortir del barranc i emprendre el camí per un pista molt ampla cap a Cala Galdana. Només cal seguir la pista principal però cal fer atenció perquè poc abans d'arribar hi ha una bifurcació que hem d'agafar cap a la dreta, baixant cap a la pineda i agafant un corriol que ens deixa finalment a Cala Galdana, punt final de l'itinerari.

Temps total de caminar: Tres hores i mitja

Podeu trobar més informació d’aquesta i d’altres excursions al bloc

http://xinoxanocaminades.blogspot.com

16 cop d’ull

Amb el bon temps arriba el moment de treure dels armaris la roba de màniga curta i tenir ben a mà baldufes, cordes de saltar, pilotes, pales, rasclets i totes aquelles joguines que ens conviden a gaudir del joc a l’aire lliure.A més de gaudi, el joc en espais oberts obre un ventall de propostes que tenen importants repercussions en el creixement dels nostres infants, que val la pena tenir en consideració:

Desenvolupament psicomotriuEl joc a l’aire lliure és sobretot un joc de moviment. Saltar, córrer, enfi lar-se i llançar són activitats que estan incorporades a molts dels jocs que es desenvolupen a l’exterior. A través d’aquests jocs i accions els infants desenvolupen destreses i habilitats, aprenen a situar-se a l’espai, a conèixer el seu cos i les seves potencialitats, i també a controlar-lo. A més, els jocs a l’aire lliure estimulen l’activitat física i l’exercici el millor remei contra el sedentarisme!

ConvivènciaA la plaça, al parc i al carrer, els nens i les nenes fan amics jugant. Des de la nena de 2 anys que plora per la galleda del nen que té al costat fi ns al nen de 7 que mira amb deler com un grup de la seva edat s’ho passa d’allò més be saltant a la corda, l’espai convida al joc col·lectiu, al joc amb l’altre. De manera natural i espontània els infants es proposen jocs, estableixen normes, es posen a prova i es comparen, s’enfaden i arriben a acords, i així aprenen a relacionar-se i, sobretot, a gaudir dels altres.

Curiositat i experimentacióLa platja, la muntanya (i fi ns i tot el parc), representen un autèntic repte per a la curiositat dels nens i nenes. Jugar a fer bombolles de sabó, a fer castells de sorra o a fer volar estels permet a l’infant observar, experimentar i treure conclusions que l’ajuden a conèixer i a interpretar el món.

Un infant curiós i amb ganes de saber què passa amb l’aigua que desapareix a la sorra mullada de la platja, o com fer l’avió de paper perquè voli més lluny, és un infant obert al món i amb més possibilitats d’aprendre.Compartir joguinesAls parcs i a les places les joguines es comparteixen de manera natural. En aquest entorn, l’infant petit descobreix que jugar amb una pilota, una nina o una galleda és molt més interessant i divertit si es comparteix amb un company de joc.I ara un llistat de suggeriments, no cal comprar-

ne, remeneu a casa, segur que en teniu:Per a moure’s: Pilotes, cordes de saltar o gomes seran ideals per jugar a bellugar-se.Per a la sorra: La sorra ens permet un munt de jocs com apilar, fer forats, omplir, buidar, fer fi gures... les possibilitats són moltes. Un bon seguit de galledes, pales, rasclets, motlles, camions, excavadores i carretons motivaran i donaran moltes més idees als més petits.Per a jugar amb l’aire: Els estels,

els avions amb tirador o els paracaigudes de joguina són algunes de les joguines amb les que poden jugar els infants per aprofi tar l’espai per sobre dels seus caps.Per a l’aigua: Pilotes de platja, vaixells que suren o animalons de goma. Tampoc no poden faltar les pistoles –o si voleu llançadores- d’aigua.Per exercitar habilitats: Anelles, bitlles, bales, baldufes o jocs de pales poc poden jugar-se entre quatre parets.Per a córrer: Bicicletes, patinets, patins, monopatins i altres joguines similars necessita de espai lliure per poder gaudir-ne d’elles.Per investigar:. Fulles, insectes, pedres curioses i petits animals podran ser recollits i observats amb atenció mitjançant pinces, lupes i microscopis de camp.Per a imaginar: Un espai motivador esperona la imaginació, robes velles per fer casetes i tendes d’indis,. I com no, nines i ninotets que segur que seran una bona companyia per a les aventures de l’estiu.

JUGAR A L’AIRE LLIURE