L'acollida al centre educatiu del professorat amb experiència … · 2009-11-05 · L’acollida...

L’ACOLLIDA AL CENTRE EDUCATIU DEL

PROFESSORAT AMB EXPERIÈNCIA

DOCENT.

MIQUEL MEIX I SABATÉ

Supervisat per: JOAN TEIXIDÓ I SABALLS

CURS ESCOLAR 2008/09

L’acollidaalcentreeducatiudelprofessoratambexperiènciadocent_____________________________________________________________________________________________________________________________________

2


3

L'acollida al centre educatiu del professorat amb experiència

docent

ÍNDEX:

Pàg

1. Presentació. 6

2. Introducció. 10

3. Marcteòric. 14

3.1. Eldesenvolupamentprofessionaldelprofessorat:

fases.

15

3.2. Conceptualitzaciódeprofessoratexperimentat. 20

3.3. Elprocésdesocialitzaciódelprofessionaldocent. 21

3.3.1. Fases. 23

3.4. L’acollidaalprofessorat. 26

3.4.1. Importànciadel’acollida. 26

3.4.2. Intencionalitatsdel’acollida. 27

3.4.3. Dimensionsdel’acollida. 30

4. Dissenydelarecerca. 38

4.1. Objectius. 39

4.2. Metodologia. 40

4.2.1. L’entrevista. 41

4.3. Temporalitat. 42

4.4. Característiquesdelamostra. 43

5. Resultats. 45

5.1. Lasocialitzacióanticipatòria. 46

5.1.1. Motiusqueprovoquenuncanvidecentre. 46

5.1.2. Motivacionsqueimpulsenademanarelcentrede

destinació.

49

5.1.3. Cercad’informaciósobreelnoucentre. 52

5.1.4. Expectativesineguitsquecrealanovadestinació. 53


4

5.2. L’establimentdelsprimerscontactes. 55

5.2.1. Quans’estableixenelsprimerscontactes?. 56

5.2.2. Percepcions que es tenen amb els primers

contactes.

57

5.3. L’acollidaalcentre. 59

5.3.1. Elsagentsdel’acollida. 60

5.3.2. Comesfal’acollida?. 60

5.3.3. Informacióqueesproporciona. 61

5.3.4. L’interèscapalnouvingut 63

5.3.5. Lavisitaalesinstal·lacions. 64

5.3.6. Comdefineixl’acollidaelnouvingut. 65

5.3.7. Càrrecsques’assignenalsnouvinguts. 67

5.3.8. Cursosques’assignenalsnouvinguts. 69

5.3.9. Lessensacionsdelsprimersdies. 71

5.4. L’acollida per part del departament i/o equip

docent.

73

5.5. L’acollidaperpartdelscompanys. 75

5.5.1. Les sensacions a l’entrar en contacte amb el

col·lectiu.

76

5.5.2. Companys amb els que s’estableixen els primers

contactes.

78

5.5.3. L’acompanyamentalnouvingut. 79

5.5.4. Lautilitatdelsprimerscontactes. 81

5.5.5. Canvis que es troben respecte al centre de

procedència.

83

5.6. Elprocésdesocialització. 87

5.6.1. Dificultatsalllargdelprocés. 89

5.6.2. Contrastentrelespercepcionsinicialsilarealitat. 91

5.6.3. Frustracionsquesorgeixen. 92

5.6.4. Lapresadedecisions. 94

5.6.5. Lapotenciaciódel’autonomiaprofessional. 96

5.6.6. Laintegracióenelcol·lectiu. 97

5.7. Comésvaloradal’acollidapelsnouvinguts. 98


5

6. Conclusions. 102

6.1. Motiuspelsqueesdecideixuncanvidecentre. 103

6.1.1. Motiusqueportenaso·licitarelcanvidecentre. 103

6.1.2. Establimentdelsprimerscontactes. 104

6.2. Percepcions de l’acollida i evolució al llarg del

procés.

104

6.2.1. Percepcionsdel’acollida. 104

6.2.2. Expectativesineguits. 105

6.3. Eldesenvolupamentdelprocésd’acollida. 105

6.3.1. L’acollidaperpartdel’equipdirectiu. 105

6.3.2. L’acollidaperpartdelsgrupsdetreball. 106

6.3.3. L’acollidaperpartdelcol·lectiu. 106

6.4. Associacions que s’estableixen entre el procés

d’adaptacióil’estabilitatprofessional.

107

6.4.1. Contrast entre les aspiracions professionals i el

possibleshockamblarealitat.

107

6.4.2. Lapotenciaciódel’autonomiaprofessional. 107

6.4.3. Laintegraciódinselcol·lectiu. 108

6.5. Aspectesquevalorenelsnouvinguts. 108

7. Bibliografia. 109


6

1. PRESENTACIÓ


7

Vaigcomençarlamevacarreradocentcomaprofessorelcurs1978i,al

llarg d’aquests anys, he experimentat els grans canvis que s’han produït

dinselmóndeladocència.

La meva trajectòria docent em va dur per diferents instituts, en una

època en la qual l’acollida encara no estava incorporada als centres

educatius. En lamajoria de casos, et rebia el capd’estudis que et lliurava

l’horariietpresentavaalcapdeldepartament.Aquíacabaval’acollida.Com

a nouvingut havies d’iniciar la tasca docent ambun desconeixement total

sobrelarealitatdelcentreilatipologiadel’alumnatilesfamílies.

Desdel’any1987finsel2000vaigdirigirl’IESTerraAlta,deGandesa,

on prèviament havia estat coordinador pedagògic i cap d’estudis. Aquest

Institutescaracteritzavapelscanviscontinuatsdelprofessorat.Laplantilla

del centre variava anualment en més del 50%. Aquest motiu ens va

plantejarquecaliaestablirunaacollidaenlaquals’expliquésalsnouvinguts

leslíniesgeneralsdelcentre,aixícomlescaracterístiquesdel’alumnatide

les seves famílies. En començar cada curs, se celebraven reunions i una

jornadadeconvivènciadinsunmarcinformalperquèelsnousprofessionals

poguessindisposard’unmillorconeixementdel’entorn.

Posteriorment, vanvenir els canvis educatiusprevistosa laLOGSE.La

introducciód’unnou sistema educatiu vaprovocar unnou augmentde la

mobilitat: major nombre d’efectius, procedència diversa del professorat

(d’escoles d’educació primària i d’instituts d’educació secundària),

diversitat en experiències prèvies, etc. Totes aquestes circumstàncies van

fer que fos necessari readaptar i revifar el procés d’acollida: es rebia els

nouvinguts al despatx de direcció on se’ls donava la benvinguda i se’ls

explicavenlescaracterístiquespròpiesdelcentreidelseuentorn;elstrets

diferencialsilasevafilosofia.

A partir del curs 2001‐02 vaig traslladar‐me a l’IES Torreforta, un

institut ubicat en una barriada de Tarragona. Aquest centre rep molta

població forània, especialment de procedència magribina. Aquí tot el


8

professoratnouvinguthadepatirunaduraadaptacióaunanovarealitat,la

qualprovocanopoquesfrustracionsiunduresforç.

Totesaquestesexperiènciesm’handutalconvencimentquetotcanvi i

adaptaciópassaperlaimplicaciódelprofessorat,jaqueaquestconstitueix

l’elementbàsicdelfuncionamentdetotsistemaeducatiu.

La meva trajectòria professional i l’observació del procés de

socialització del professorat m’han fet adonar que cada centre té unes

característiques singulars que li donen la seva personalitat, la qual cosa

motivaque,quanunprofessorarribaauncentre,hagidetornar‐seaubicar;

necessitiunanovaadaptació.Ésnecessariques’hagideplanificarunabona

acollidaiunacompanyamentinicial.

Elsestudisques’estanduentfinsalmomentcentrenlasevaatencióen

l’acollida i la socialització del professorat novell. No he trobat referències

bibliogràfiques que facin esment sobre el procés d’adaptació a noves

realitatsdelprofessoratexperimentat.

La llicència d’estudis de què he disposat durant el curs 2008‐2009 ha

permès posar‐me en contacte amb altres professionals que treballen el

tema, especialment el professor Jordi deDiego i la professoraMontserrat

Prat.Ambdóshangaudittambéd’unallicènciacomlaqueaquíespresentai

les tres han estat supervisades pel Doctor Joan Teixidó. Totes estudien

l’acollidaalsprofessionalsdesdediferentspuntsdevista:JordideDiegoha

estudiatelfetdesdelaperspectivadelpersonalnodocentques’incorpora

als centres educatius;Montserrat Prat ho ha fet des de la del professorat

novellijomateixhohefetdesdelavisiódelprofessoratexperimentat.

Lestresvisionsincideixenespecialmentenunmomentdecanvisdinsel

móneducatiu:laincorporaciód’alumnesdeculturesforasteres;elpasd’un

model exclusiu d’educació a un altre d’inclusiu; augment de plantilles;

incorporacióalscentresd’agentsexternsquedesenvolupenpartdelaseva

tasca professional dins els centre docents; acceptació de realitats molt

diverses dins els contextos dels centres educatius… En definitiva,

l’acceptació d’una situació educativa que no té precedents i que Esteve

(2003:49)presentacomuna tercerarevolucióeducativaquesignifica la fi


9

d’unmodeleducatiuperconfigurar‐neundenoudelqualencaranotenim

referents,cosaqueensobligaafabricarnouspatrons.

Aquesta recerca pretén reflexionar sobre el procés d’adaptació dels

professionals experimentats dins uns nous entorns educatius, amb la

modestapretensiód’exposaralgunsinstrumentsquepodenfacilitar‐la.

L’aproximació al tema està feta a partir d’entrevistes a diferents

professionals experimentats que, a causa d’un canvi de centre,

comparteixen una visió prou important sobre les sensacions que

s’experimentenquans’immergeixendinsunnoudestíicomesprodueixel

seu procés d’adaptació a la nova realitat. A tots ells agraeixo les seves

aportacions,aixícomalDr.JoanTeixidóquehasupervisatelprojecteials

companysJordideDiegoiMontserratPratquel’hancompletatambelsseus

treballs i a la professora Núria Espluga que ha revisat i corregit aquest

projecte.


10

2,INTRODUCCIÓ:


11

En el transcurs dels darrers deu anys, els professionals que ens

dediquem a la docència hem experimentat una sèrie de canvis tan

importants que alguns autors fins i tot parlen d’una tercera revolució

educativa(Esteve,2003:49).

Per una banda, hem assistit a la universalització de l’educació

obligatòria fins els setze anys, amb la corresponent construcció de nous

centresil’ampliaciódelsefectiusdocents.

Per altra banda, l’arribada massiva d’alumnat procedent de diferents

territoris de fora als de l’Estat espanyol ha provocat un augment de la

diversitat dins les aules, la qual cosa també ha repercutit en una major

especialització dels docents: professorat de suport, aules d’acollida, aules

obertes,psicopedagogs,agentsexternsqueinteractuendinslesaules,etc.

Tots aquests factors han propiciat un augment del nombre de

professionalsiunamajormobilitat.D’aquellprofessorque,enobteniruna

plaça docent, l’ocupava una sèrie d’anys fins aconseguir el destí que

definitivament anhelava, s’ha passat a una major probabilitat d’accedir a

aquestadestinacióenunperíodemésbreudetemps.

Sónmolts els professionals novells que, any rere any, s’incorporen al

mónde ladocència, però tambéés elevat elnombredeprofessionalsque

sol·liciteneltrasllatadestinacionsdocentsdiferentsdelesqueocupen.

L’acollida i acompanyament al professorat novell s’ha convertit en un

tema prioritari per a l’administració pública. La Llei Orgànica d’Educació

(LO 2/2006, de 3 demaig) estableix que “el primer curs d’exercici de la

docènciaencentrespúblicsesdesenvoluparàsota latutoriadeprofessors

experimentats” (article 101). També el Departament d’Educació de la

generalitat de Catalunya va endegar el programa “comencem bé”, per tal

d’introduirelsnousdocentsdinselmóneducatiu.Semblaquelaimmersió

d’unprofessionalnovell començaaadquirir la importànciaquerequereix.

Però,enuncentreeducatiu,notansolss’hi incorporennovells.Sónmolts

elsprofessionalsque,desprésdediversosanysenaltrescentres,decideixen

fer el trasllat a un de nou. Saber quines són les motivacions que porten

aquestsdocents a sol·licitar el canvi; quinespercepcions té en elmoment


12

d’entradaalnoucentre;quinessónlessevesexpectativesineguits;comés

acollit pels companys i companyes i com evoluciona el seu procés de

socialitzaciósónelsobjectiusquejustifiquenaquesttreball.

Sorprènl’escassaliteraturaques’hageneratsobreaquesttema, motiu

pelqualésnecessari fer‐neunaaproximació,amb lavoluntatque treballs

posteriorsvaginaprofundint‐hi.

Crecqueaquestésuntemarellevantperdiversesraons.Enprimerlloc

per la constatació que lamobilitat dels claustres és avuimolt elevada, la

qualcosadificultalacohesiódelsequipsdetreball.Ensegonlloc,perquèes

produeixenunsmomentsdelicats(l’inicidelcurs)is’hadeferenunespai

temporalcadacopmésbreu(elperíodeques’iniciaentreelprimerdiade

setembreil’inicidelesclassesésmoltcurt).Entercerlloc,perladiversitat

delsperfils docentsquehande complir els professionalsdins els centres.

Finalment,perladiferènciacadacopmésgranqueestrobaentrediferents

centres, d’acord amb el seu entorn socioeducatiu i els diferents projectes

que es generen (plans d’entorn, autonomia de centres, projectes

educatius...)quecreenidentitatspròpiesisingularsacadacol·legioinstitut.

L’estudiqueespresentaproposa,doncs,aconseguirunacomprensióde

la realitat que viuen els professionals experimentats en el seu procés

d’adaptació a una nova realitat escolar, detectant les percepcions i

dificultats que sorgeixen i aportant les necessitats que es detecten en

l’acollidad’aquestsdocents,amblafinalitatd’ajudarelscentreseducatiusa

l’hora de plantejar‐la partint de l’experiència i les vivències dels

destinataris.

El resultat d’aquest estudi s’adreça, doncs, als equips directius, com a

responsables de l’acollida, però també als caps de departament i/o

coordinadorsdecicle i a la restadecompanys i companyesdels claustres

coma complementaris d’aquest procés, amb la intencionalitat de garantir

unabonaentradadelsprofessionalsdinselnouentorn,considerantquela

generaciód’unbonclimad’acollidafacilitalaintegracióenelcol·lectiui,per

tant,lacohesiódelsequipsdocents.

El treball s’ha anat realitzant al llarg del curs 2008/2009, fruit d’una

llicència d’estudis retribuïda i ha consistit en la realitzaciód’entrevistes a


13

unasèriedeprofessionalsdeprimàriaisecundària,totsellstreballadorsde

centres públics amb més de deu anys d’experiència docent que, en els

darrerstresoquatreanys,handeciditcanviarelseudestídetreball.Vala

dir que la predisposició i la col·laboració que he trobat han estat

extraordinàries. També la dels equips directius a l’hora de facilitar‐me

l’entradaalscentresidecercarunespaiiuntempsperpoderconversar,a

mésdelseuinterèspertaldeconèixer‐neelsresultats.Sensetotesaquests

personesnohauriaestatpossibleelpresenttreball,elqualés,engranpart,

obrasevaiesmereixenelreconeixementenaquesteslíniesintroductòries.


14

3.MARCTEÒRIC.


15

3.1.ELDESENVOLUPAMENTPROFESSIONALDELPROFESSORAT.FASES:

L’objectiuqueespreténenaquestapartatéseldepresentarelciclede

lavidadeldocent,engeneral,ielseudesenvolupamentprofessional,pera

poder establir quinmoment de la vida de l’ensenyant és atribuïble al de

professionalexperimentat.

Eldesenvolupamentprofessionaldeldocenthaestadescritperdiversos

autors, els quals coincideixen a definir‐lo com un continu que té un

recorregutpersonal imultidimensional influït,entrealtrescircumstàncies,

pelprocésdialèctic,críticireflexiuquecadaprofessionalestableix,dinsel

seu context, per la capacitat de treballar de forma col·laborativa i per la

voluntatderemoureidonarunanovaorientacióalapraxieducativa,quan

lescircumstàncieshoaconsellen.

Huberman(1992),apartirdelarevisiódelaliteraturaempírica,sobre

el desenvolupament del cicle professional del docent, descriu un model

teòricdecarreradocentqueesdesenvolupaencincfases.

Elgràficsegüentenssintetitzal’experiènciadelsdiferentsestadisquese

succeeixenalllargdelavidadelsdocents:


16

Modelteòricdelacarreradocent(Huberman,1992:47)

L’estudid’Hubermanestableix,doncs,lessegüentetapes:

A) Entrada dins la professió: És el període de descobriment i sol

situar‐se entre el primer i el tercer any de docència. Es caracteritza per

l’entusiasme general davant la nova feina, però també per l’enfrontament

amb els primers problemes: augment de l’ansietat i dificultat amb els

alumnes; se senten aclaparats; es troben aïllats dins el propi centre; els

problemes externs (famílies, entorn social, vida privada...) hi influeixen

enormement;s’inverteixmoltdetempsperacercarlessolucionsòptimes.

Enaquestaetapaelnovell valora l’ajutdels companysmésexperimentats

perquèsentlanecessitatdemillorarelsseusnivellscompetencials.

Anysdeprofessió Fases

1a3 Entrada,tempteig

4a6 Estabilització,consolidaciód’unrepertoripedagògic

7a25 Diversificació,“activisme” Qüestionament

26a35

36a40

Serenitat,distanciamentafectiu

Conservacionisme

Allunyament(serèoamarg)


17

B) Fase d’estabilització: Es caracteritza per la consolidació els

repertorisbàsicsdel’ensenyament,laintegracióalcol·lectiu,l’emancipació,

l’adquisiciódeseguretatdinselllocdetreball,laparticipacióenlestasques

administratives,etc.Aquestperíodeespotsituarentreelsquatreiels set

primersanysdedocènciaiespotconsiderarcomunaetapadetransiciócap

alprofessionalexperimentat.

C) Fase de diversificació: Es caracteritza per una tendència cap a la

renovació,quecomportaunaugmentd’experimentaciódinsladocència,la

qual es diversifica més i, en conseqüència, sorgeixen més canvis. La

participació dels docents dins l’organització ésmés selectiva, accedint als

llocsclausdelcentre.Aquestafasesolsituar‐seentreelssetielsdivuitanys

d’experiènciadocent.

D) Fased’acceptacióoserenitat:L’itineraridocentportaaunperíode

d’autoacceptació, del reconeixement de les característiques personals i

professionals i, enconseqüència,demajor serenitat.Eldocentpercepque

dominalasevaprofessió.Aquestassoliment,però,contrastaambelscanvis

quehaprotagonitzatl’educacióenelsdarrersanys,laqualcosapotconduir

a mirar el passat amb nostàlgia, a recordar que els antics alumnes eren

millors que els actuals, que el docent gaudia d’una major consideració

social, que hi havia més professionalitat entre els companys... Aquesta

etapasesituaentreelsdivuitalstrentaanysd’experiència.

E) Fase de distanciament: Se situa entre els trenta anys de docència

finsalfinaldelacarreradocentiescaracteritzaperunmenorcompromís

ambladocènciaiamblainstitució.S’apreciaunaactituddistantdavantels

nousprojectesicanvisenl’adopciód’unestilméstranquilenlesrelacions

amb l’alumnat i les famílies.És una fase que pot ser serena o amarga, en

funciódelapersonalitati/odelesexperiènciesviscudes..

H.Vonk(1994)realitzaunaaltraclassificaciódinseldesenvolupament

professionaldeldocent,enlaqualestableixtresfases:


18

A) Fase preprofessional o període d’inducció: Abraça des del

començamentde la formació inicial fins als primers set anysdedocència.

Dins aquest estadi (caracteritzat pels dubtes, les tensions, descobriments,

aprenentatges i adaptació al context) s’inclou tota la formació inicial

específica del docent: la del llindar, que es desenvolupa durant el primer

any de docència i l’estadi de desenvolupament i/o creixement dins la

professió,quecomprèndesdelsegonanyfinsalsetèdedocència.

B)Primerafaseprofessional:Dinsaquesta fasetrobemdosperíodes:

eldecreixementieldereorientació.Dinslaprimeraetapaelprofessoraten

generalsesentaltamentcompetent,l’experiènciaquehanadquiritjuntamb

elgraudesatisfacciósobrelasevafeinailarecercadenousdescobriments,

orientats a enriquir el treball, potencien en el docent una etapa de

creixement. En algunes persones es manté un alt nivell d’entusiasme; en

altres sorgeixen frustracions que els porten, algun cop, cap a un

estancamentdinsladocència.Aquestperíodeésons’adquireixunnourol,

eldeprofessoratexperimentat.

Aquest període es caracteritza per les noves orientacions que els

docentsdonenalasevacarreraprofessional.SegonsPrick(1988),ésquan

sorgeixen les primeres crisis dins la professió, relacionades amb la

desil·lusió sobre la professió docent, a les frustracions que es produeixen

dinslafeina,alatendènciad’aïllar‐secomadocentsi,comaconseqüència,

ladisminuciódelsuportquepodenoferiralsseuscompanys.També,segons

Esteve (1987), és quan els parts de baixes laborals i les sol·licituds

temporalsdedescanssónmésfreqüents.

C)Segonafaseprofessional:Ésunaetapaenquèesdiversificaelperfil

professional. Per un costat, podem trobar el professional atrapat per la

feina,pessimista, amargat, ambactitudsderrotistes ipoc interessatsen la

introducció de canvis. Per altra banda, trobem els que tenen una actitud

positiva,quees replantegen l’educació i trobennovesmotivacionsqueels

portenaunaugmentdelseuentusiasmequereverteixenladocència.Però,


19

al finalde lasevacarreradocent, tantelsunscomelsaltresarribenauna

fasededebilitament.

L’estadi de debilitament sorgeix pocs anys abans de la jubilació. La

reacció dels docents davant la jubilació és diferent i varia entre els que

consideren aquesta etapa com un estadi tranquil cap al final de la seva

carreradocentielsquehoviuencomunperíodeamarg,desitjantquearribi

commésaviatmillor,jaqueelseucicledevidajanoestàcentratenl’escola;

elsseusinteressospersonalsestanalmargedel’ensenyament.

Vistos els estudis d’Huberman i de Vonck, s’observa que en alguns

aspectes es complementen i coincideixen. Però també es troben punts

divergents.Totsdosposendemanifestque la carreradocent ésoscil·lant

respectealaproblemàticadocent,quesorgeixalsinicisdelaprofessió,però

també es fa latent en el seu desenvolupament, arribant a cotes altes i

influenciant ladocènciaquanesporten, aproximadament,unsvint anyso

mésd’exercicidelaprofessió.

Altresautors(C.Marcelo,J.M.Esteve,etc.)Tambéhanestudiatelprocés

dedesenvolupamentprofessionaldeldocent,peròhancentrateltemaenla

problemàtica que presenta el professorat novell. Cal destacar la manca

d’estudissobreelprofessoratambexperiènciadocent.

Amb tot el que s’ha exposat es pot concloure, però, que el

desenvolupament professional del docent no es pot entendre només com

una sèrie cronològica d’etapes que se succeeixen demanera consecutiva.

Peraclarirelconcepte,calemmarcar‐hoapartirdelpropidocent,delaseva

personalitat i de les seves formes d’actuar en el temps dins el món

professional,quemarcaunesfases:creixement,reorientacióidebilitament,

lesqualsestanencontínuainteraccióambl’entornpersonal iprofessional

del’ensenyant.Dinsl’entornpersonal,caldestacarfactorscomladisposició

individual,l’estadidelavida,lafamília,l’oci,lesactivitatsquedesenvolupa,

etc. Els factors de l’entorn professional són els col·legues, l’alumnat, el

centre educatiu, l’administració, les famílies, etc. Tots aquests factors

interactuen,ambmésomenysforça,dinslacarreraprofessionaldeldocent,

talcomquedaexposatalafigurasegüent:


20

V.Vonck(1996).Factorsdel’entornprofessionalqueinflueixeneneldesenvolupament

professionaldeldocent.

En resum, els estudis analitzats mostren que, a través de la vida

professional de docent, poden sorgir situacions problemàtiques que els

docents lesviuencoma tals. L’objectiud’aquest estudi és eld’analitzar la

problemàtica del professorat experimentat i com aquest enfronta nous

reptesquandecideixcanviarelseuentornprofessional.

3.2.CONCEPTUALITZACIÓDEPROFESSORATEXPERIMENTAT:

Els estudis d’Huberman i Vonck ens permeten una aproximació al

conceptedeprofessoratexperimentat.

Elprofessorexperimentatésconcebutcomeldocentideal:ésintruït,ben

organitzat,iunlíderconstantalaclasse,queinteractuaambelscol·leguesi

gestionaambeficàcia (Griffin:1988).Potser es tractad’unadefiniciómolt

idealista, però incideix en la qüestió que un professional experimentat és

aquell quehadesenvolupat les estratègies bàsiques de la sevaprofessió i

saputilitzar‐lesambeficàciatantenlessevesrelacionsambl’alumnat,com

amb els companys. També està preparat per a l’assumpció de

Entornpersonal

Disposicióindividual

Estadidelavida

Família Oci,activitat

Fases pre‐professionalCreixement–reorientacióDebilitamentLlindar1professional2professional

Col·legues Alumnat Centreeducatiu.Administració.Autoritats

Famílies Etc.


21

responsabilitats perquè ha après a gestionar eficaçment els reptes de la

professió.

Tant els estudis d’Huberman com els de Vonck ens indiquen que el

conceptedeprofessorexperimentatelpodríemsituarapartirdelsdeuanys

de pràctica professional i coincideixen amb el fet que el professional ha

adquirit lesdestresesbàsiquesquelipermetenunarenovaciódinslaseva

feina, iestàcapacitatperassumirmajorscompromisosdins l’organització.

Ésunaetapadecreixementidereorientaciódelasevaprofessió,enquèel

professionalsesentaltamentcapacitatisatisfetsobrelasevafeina.També

és l’etapa en la qual sorgeixen les frustracions que els poden portar a un

estancament.

Aquestconceptedeprofessionalexperimentats’allargafinsalfinaldela

sevacarreradocent.Al llargdelperíodeelprofessionaldiversifica la seva

posició davant la docència. Al costat del professional amargat que no

acceptaelscanvis,podemtrobarunaltreperfilméspositiu,interessatenla

recercadenovesmotivacions.

En tots els casos, però, es produeix una actitud de distanciament en

l’experimentació, tant a nivell de participació en la vida escolar com dins

l’aulaenelsdarrersanysdelaprofessió.

3.3.ELPROCÉSDESOCIALITZACIÓDELPROFESSIONALDOCENT.FASES:

Coneixemcomaprocésdesocialitzacióaquellenelqualelprofessorat

denovaincorporacióvaconeixentiincorporant,demaneraprogressiva,el

hàbitsilamanerad’actuardelcentrefinsaserconsideratunmembremés

delclaustre(Teixidó:2009)

Formalment, el procés de socialització es vincula al lloc de treball

(escola o institut), encara que, prèviament un professional experimentat

prenunadecisióvital:lad’incorporar‐sealnoudestí.Éselmomentenquè

esformennovesconcepcionsiexpectativesentornelnoutreballdocent.

Lamajorpartdelprofessoratexperimentatsolinformar‐se,atravésdels

col·legues,sobreelnoucentre,perònosapquinaseràlatascaconcretaque

haurà de realitzar. És probable que hagi d’assumir matèries i nivells

educatius diferents als que estava desenvolupant en el centre d’origen.


22

Tambééssegurquehauràd’incorporarnovesactituds ,valorsi formesde

comportament derivades del nou entorn educatiu. De la mateixa manera

queunprofessionalnovell, la socialitzaciódins lanovaorganitzacióésun

procésd’aprenentatgeidesenvolupamentpersonal, talcomestàdefiniten

elsdiversosestudissobreeltema:

“Procésd’aprenentatgeenelquals’adquireixenactituds,habilitats i conductes

útilsperaldesenvolupamentd’unafeina.”

(Prieto,PeiróiCaballer,1996:67)

“Procés a través del qual un membre aprèn i s’adapta al sistema de valors ,

normesipatronsdeconductarequeritsperunaorganització,societatogrup.”

(BaueriTaylor,2001:410)

Lamajorpartdelsestudisrealitzatscorresponenaunavisiótradicional

delprocésdesocialització(VegaiGarrido,1998:14)quecentral’atencióen

l’actuació de l’organització, deixant en un segon pla l’individu. És

l’organització qui dissenya, planifica i executa un conjunt d’actuacions

destinadesalsnouvingutsperquèaquestsaprenguinelsaspectesbàsicsde

lanovafeina.Alapersonanoliquedamésremeiqueadoptarlaperspectiva

dominant;peraseracceptathadeconformar‐seamblestasquesqueseli

assignen i comportar‐se segons els estàndards fixats pel conjunt de

companys,perl’equipdirectiu,etc.

Els enfocaments contemporanis, en canvi, fixen més l’atenció en

l’individu.Tenenen compte les estratègiesqueutilitza elnouvingutper a

anticipar‐seiadaptar‐sealanovarealitati,també, lasevacapacitatpera

modificar l’organització. La persona nouvinguda du a terme actuacions

adreçades a transformar determinats aspectes del funcionament

organitzatiuqueconsideramillorablesoque lipermetensatisfer lesseves

necessitats en un procés que contribueix a formar‐se una identitat

diferenciadaenelcontextorganitzatiu.

Aquest doble plantejament (tradicional i contemporani) planteja la

preguntasobrequinhadeserl’objectiudesocialitzaciódelprofessorat.El

més lògic sembla que hagi d’anar cap a plantejaments híbrids entre totes


23

duesconcepcions,enelsquals,d’unabanda,es faciliti iorganitzi l’acollida

des d’una perspectiva organitzativa i, a l vegada, s’ajudi el nouvingut a

trobarelseullocdinsl’organització.

3.3.1.Fases:

El professor Roda (2003:233), analitzant diverses aportacions,

assenyalal’existènciadetresgransfases:

A) Fasedesocialitzacióanticipatòria(preentry):

Éslaquetéencomptelasituacióde lapersonaabansd’accediralnou

llocdetreball;fonamentalment,elsconeixementsihabilitatsinherentsala

tasca que posseeix el candidat i el grau de realisme i precisió de les

expectativesques’haformatrespectealnoullocdetreball.

B) Fasedetrobada:

Tambéesconeixcoma fasedeconfrontació inicialod’acomodació.Es

produeix en els mesos següents als de la seva incorporació. En aquesta

etapaesprodueixunaimmersiótotalal llocdetreball.Estractadelafase

centraldelprocésd’acollida.Enaquestperíodeelnouvingut s’esforçaper

adquirir informació rellevant per a la seva adaptació. Aquesta li permet

contrastar les seves expectatives amb la realitat; avaluar el funcionament

delcentre, identificar lesconductespremiades, sancionades i indesitjades;

conèixer el seu propi rol i comparar‐lo amb el dels altres, atorgar un

determinatgraudedificultatalreptes inherentsa la tascadocent(creació

de clima de treball dins l’aula, relacions amb les famílies...). Quan la

informacióobtingudanocorrespona lesexpectativesprèvies,esprodueix

el que es coneix com “shock de la realitat”: el docent adverteix que no

posseeix els recursos necessaris per a respondre adequadament als

requeriments del context i es posa de manifest la necessitat d’adquirir

novescompetències.

Els tretscaracterísticsd’aquestaetapasón labrevetat(esdesenvolupa

enuncurtespaitemporal);laintensitat(passenmoltescoses);laincertesa

(derivada de lamanca d’informació); l’activisme (implica la realització de


24

diverses activitats en un breu espai de temps); la col·legialitat (hi

intervenenmoltespersones); labidireccionalitat (la comunicació flueixen

diversesdireccions)ilanecessitatd’implicaciódelnouvingut.

C) Fased’adquisicióicanvi:

També és coneguda com a fase d’adaptació. Suposa la culminació del

procésde socialització.Ésquanelnouvingut respondemaneraadequada

alsreptesderivatsde l’assumpcióderesponsabilitatsenelnoucentre.En

definitiva, és quan s’ha adaptat i adquireix la condició de membre

plenamentintegratdinsl’organització.

L’adaptacióésdiferentperacadadocent:algunsmostrenpredisposició

iinterèsperconèixeriadoptarelshàbitsinstitucionals;altresesmantenen

al’expectativa;altresesmostrenremisosi,ifinsitot,obertamentcontraris.

El “compromís amb l’organització” reflecteix el grau de vinculació del

docentambelcentrei,enelseuorigen,hiconvergeixenunasèriedefactors

cognitius (creences, valors, idees...); motivacionals (sentiments, nivell de

vinculacióalespersones...)iorganitzatius(delimitaciódelrol,ubicaciódins

l’estructura,comunicació...),elsqualstenenmoltaincidènciaenlaconducta.

Mowlay, Porter i Steers (1982) ho defineixen com la “amplitud de la

identificacióindividualiimplicacióenunaorganitzacióparticular”.

Quaneldocentsesentcompromèsambelcentreefectuaunavaloració

afectivaqueéselresultatdel’avaluaciódelasevarelacióambelcentre(s’hi

sentagust)idel’autoavaluaciódelasevacontribucióenl’assolimentdels

objectiusinstitucionals(s’hisentimplicat).Dónallocaunaactitudactiva,de

predisposició a l’assumpció de responsabilitats que puguin contribuir al

progrésdelcentre,aldesenvolupamentprofessionalialbenestarpersonal.

Aquest compromís augmenta quan s’obté el reconeixement públic (dels

companys, de l’equip directiu...) per l’esforç fet i la persona s’hi sent

recompensada.

ElmodeldeWanous(1992)prestamajoratencióidelimitaambmajor

precisió la fase d’accés. Postula l’existència de quatre fases que Teixidó

(2009)haadequatalarealitatdelscentreseducatius.


25

Etapa Característiques

Confrontacióiacceptaciódelarealitatdelcentre

• Confirmacióonodelesexpectativesprèviesgenerades.

• Conflicteentreelsdesitjosiinteressoslaboralsdeldocentielclimaorganitzatiu.

• Descobrimentdelsaspectespersonalsqueseranreforçatspelcentre;elsquenoseranreforçatsielsqueseransancionats.

Clarificaciódelrol • Inicidelestasquesinherentsalllocdetreball.

• Definirelrolinterpersonalenlarelacióambelscompanys,ambel

coordinadordecicleocapdedepartamentiambladirecció.

• Desenvolupamentdecapacitatsperasuperarlesresistènciesalcanvi.

• Nivelldecongruènciaentreelsresultatsdel’autoavaluaciódelpropi

desenvolupamentiavaluacióacàrrecdelsresponsablesdelcentre.

• Aprendreatreballaramblescondicionsexistents:graudeconcreciódelsobjectius,funcionalitatdel’estructura,nivellcompetencialdelscompanys.

Ubicacióenelcentre.

• Aprendrequinscomportamentss’adeqüenalaculturadelcentre.

• Resoluciódeconflictes:derivatsdelatascadocent,entrecompanys,

amblesfamílies,ambl’entorn...

• Desenvolupamentdecompromísambelcentreiamblafeinaderivatsdelasuperaciódereptesprofessionals.

• Introducciódecanvis(enlaautoimatge,enlesrelacions,enels

valorspersonals...Percepciódel’èxitenlasocialització

• Assolimentdeconfiançaicompromísperpartdelcentre.

• Nivelldesatisfacciógeneral.

• Desenvolupamentd’unsentimentd’acceptaciómútua.

• Desenvolupamentdemajorimplicacióenlafeina,motivacióinterna.

• Intercanvidemissatgesd’acceptacióireconeixementmutusentreel

docentielcentre.Etapes en el procés de socialització establertes perWanous (1992) i adaptades als

centreseducatiusperTeixidó(2009).

Elprocésdesocialització,però,éssingularidepèndelapersonalitatdel

nouvingut,del seu comportament ide les característiquesorganitzatives i

laboralsdelcentre.


26

3.4.L’ACOLLIDAALPROFESSORAT:

L’objectiu d’aquest capítol és conèixer els processos d’acollida al

professoratdinselscentreseducatius.

L’aproximacióaaquestestudiesbasaenelstreballsdeGROC(Grupde

RecercasobreOrganitzaciódeCentres)coordinatspelDr.JoanTeixidó,en

concret sobre “l’acollida dels professionals de nova incorporació” (Caixa

d’eines núm. 6, p.p. 36‐53) i altres treballs posteriors que donen lloc a

l’apariciódel’obra“laacogidaalprofesoradodenuevaincorporación”(juny

2009).

3.4.1.laimportànciadel’acollida:

L’arribada del nou professorat constitueix una pràctica habitual als

centresqueesrepeteixalprincipidecadacursescolar.Actualment,però,és

un tema mot rellevant per l’augment de plantilles i per la diversitat de

perfilsprofessionalsquerequereixelsistemaeducatiu.

L’acollida es basa en l’establiment d’unes relacions interpersonals que

tenen com a finalitat l’adopció de la cultura del centre per part dels

nouvinguts. El procés d’incorporació resulta clau per a la vertebració

professional, dins el centre, de la persona nouvinguda. El professorat

experimentat, a diferència del novell, escull el centre de destinació de

manera voluntària i estableix contactes, directes o indirectes amb

l’organització de la qual formarà part. Amb aquests contactes el

professional es forma algunes expectatives referides al treball que

desenvoluparà (nivell educatiu, especialització, horari, metodologia de

treball...)ialarelacióambelscompanys(treballenequip,identificacióamb

elcicleodepartament...)quevanlligadesal’experiènciaquehanadquiriten

altresllocsdetreball.Almateixtempselscentresdedestinaciótambés’han

formatexpectativessobrelesnovesincorporacions.

L’acollida als professionals constitueix una qüestió pragmàtica, de

regulació i de facilitar el funcionament institucional que es basa en la

transferència de la informació bàsica que pugui permetre al nouvingut la

sevaincorporacióalllocdetreball.Peròaquestanoéslafuncióessencialde


27

l’acollida.Lafunciófonamentalconsisteixatransmetrelaculturadelcentre,

entesa aquesta com el “conjunt de comportaments característics d’una

organització, associats a factorsmentals (idees,valors, expectatives...) dels

seus components, generats i transmesos a través de la interacció

quotidiana” (Coronel, López i Sánchez, 1994:104), és a dir, aquelles trets

quedonensingularitatalcentreieldiferenciendelsaltres.

3.4.2.Intencionalitatsdel’acollida:

El procés d’acollida té unes intencionalitats que es poden agrupar en

tresàmbits:

Intencionsquepresideixenl’acollidaalsmembresnousdinsl’organització

(Teixidó,2009:64)

A) Ajudarlapersonanouvinguda:Eldocentarribaaunnoucentreen

unmomentdelicatde laseva trajectòriapersonalenelqualconvergeixen

diversos canvis de caire professional (trasllat a un nou centre, canvi de

nivell educatiu, d’hàbits docents...) i personals (canvi de residència, de

vivenda, de desplaçaments, d’amistats...). Normalment en un professional


28

experimentat són canvis desitjats, però que cal anar amb compte a l’hora

d’acollirlapersona.

Totcanvigeneraneguits(quinscursosimpartiré?,quès’esperademi?,

com seran els companys?...) L’acollida contribueix al fet que la persona

nouvingudaconeguil’organització.

Unprofessionalexperimentatsol fer‐seunaideaprèviadecomseràel

noucentreenbaseaconeixementsadquiritstravésd’experièncieslaborals

anteriors o amb les informacions que obté a través d’amics, companys,

premsa o Internet, boca a orella... Amb aquestes informacions el docent

arriba al centre amb una sèrie d’idees prèvies (expectatives, prejudicis,

esquemesmentals,etc.)quereafirmaràomodificaràamesuraqueobtingui

informaciórellevant.Atravésdelsprimerscontacteseldocentesformaun

coneixement directe de la institució. És aleshores quan poden sorgir

discrepànciesentrelesexpectativesprèviesilarealitatqueespercep.

Apartirdelmomentenquèesmantéelprimercontacte,escomencena

produircanvisadaptatiusenlaconductadeldocentnouvingut.Aquestsvan

adreçats a l’obtenció de l’acceptació del grup: la persona nouvinguda

observaiimitaelscomportamentsdelarestadecompanysamblafinalitat

deseracceptatcomunmésdelgrup.Apocapocelscanvisvansentmés

profunds:maneradetreballar,hàbits,participacióenladiscussióipresade

decisions, assumpció de responsabilitats... Sembla lògic pensar que un

professionalexperimentatadoptaaquestscanvisambmés facilitatqueun

novell.

Tot aquest procés finalitza quan el nouvingut se sent còmode dins

l’organització,sesentacceptatperlarestadecompanys,sentques’hiconfia

idesenvolupaunsentimentdeseguretatquelipermetadoptarunaactitud

críticotransformadora: planteja canvis, lidera innovacions, assumeix

responsabilitats,etc.

B) Garantir el funcionament organitzatiu: És una intencionalitat

merament pragmàtica orientada a garantir el correcte funcionament del

centre. Perquè la persona nouvinguda desenvolupi amb eficàcia el que se

n’espera, ésnecessariqueconeguilespautesdeltreball,elsprocediments


29

habituals, les normes a seguir, etc. Des d’aquesta perspectiva una part de

l’acollida ha d’adreçar‐se a establir els aspectes que es consideren

indispensablesperquèelnouvingutconeguielquehadeferilamaneracom

hohadefer.Desd’aquestpuntdevistal’acollidacontribueixquelapersona

nouvingudaconegui,amblamajorprofunditatpossible,elsaspectesbàsics

del funcionament. Amb aquesta finalitat és possible l’establiment de

diversos models d’acollida, en funció del perfil professional i de

l’experiència prèvia que aporta el nouvingut.. Es tracta de delimitar la

informació que cal proporcionar, prioritzant allò que es considera

indispensable,enfunciódeltempsdequèesdisposaidelespersonesque

assumeixenlaresponsabilitatdel’acollida.

El llistat de temesque es poden transmetre a l’acollida ésmolt ampli,

amb la qual cosa es corre el risc d’atabalar el nouvingut amb un excés

d’informació que resulta difícil d’assimilar, per aquest motiu no és

aconsellable donar una informació molt detallada. És millor dosificar la

informació,donantprioritataallòqueesconsideramésimportantourgent.

La sessió d’acollida no ha de dedicar‐se a bombardejar la persona amb

moltes dades. És més aconsellable combinar la conversa distesa amb la

transmissiód’informacions,prudentmentpautades.

C) Introduir la línia del centre: Entenem com a línia de l’escola el

conjunt de principis i valors que orienten el projecte educatiu (Teixidó,

2009).

L’acollidahadeservirperadonaraconèixerelsprincipisidentificatius

del centre, el seu reflex en les activitats i compromisos del claustre i del

conjuntdelacomunitat;elprocéshistòricpelquals’haarribatalasituació

actual, etc. Es tracta de transmetre la postura del claustre davant les

qüestionsqueesconsiderencabalsperal’educaciódelsalumnes,destacant

lesmanifestacionspràctiquesquese’ndesprenen.

Alguns centres preparen un dossier amb els documents institucionals

queconsiderenquehandeserconegutspelsnouvingutsis’entreguenales

sessions d’acollida. És un costum que comporta una sèrie d’aspectes no

gairepositius:


30

‐ Es carrega la persona nouvinguda amb una notable tasca de

revisiód’unsdocumentsmassallargsidelecturacarregosa,que

s’afegeixenaaltresreptesdocents id’adaptacióalcentre ia les

persones.

‐ En general, es tracta de documents formals, redactats amb un

llenguatgepulcreperòpocviu.

‐ Són documents que es van redactar en un moment històric

determinat.Perquèsiguinviuss’handerevisarcontínuament,la

qualcosanosolpassarmoltsovint.

Quan es tracta d’acords metodològics importants, que afecten tots el

docents, sembla més oportú comentar‐los de manera personalitzada que

deixar‐loscomalecturaenundocumentinicial.

3.4.3.Dimensionsdel’acollida:

El procés d’acollida a un professional implica la combinació de tres

dimensions:

‐ Tècnica:Regidaperprincipisderacionalitat.Fareferènciaa les

actuacions que han de dur‐se a terme i les variables que

incideixenenelseudesenvolupament.

‐ Sociocomunicacional:Hade tenir en consideració les relacions

interpersonalsielsvinclesemocionalsqueesgenerenalllargdel

procés.

‐ Personal: Té en compte les necessitats i demandes dels

destinataris,aixícomlescompetènciesprofessionalsquehande

tenirelsagentsd’acollida.

A) La dimensió tècnicaagrupa les diferents actuacionsque cal dur a

termeunprocésd’acollida.Totesaquestesactuacions,al’ubicar‐sedinsun

espaitemporal,donenllocaunaseqüència(Antúnez,2000).Aquestanoés,

però, una seqüència uniforme. Més aviat cal entendre‐la com un procés

gradual en el qual es poden establir diverses parts i, també, diverses


31

actuacions que poden ser individuals (s’acull una sola persona) o

col·lectives(s’acullendiversespersonesalhora).

Actuacionsaconsiderarenl’acollidaalsnousprofessionals(Teixidó,2009:77)

Aquesta seqüència respon a un criteri pragmàtic en el qual nohande

seguir‐se,necessàriament,totselpassos,sinóque,mésaviat,had’adaptar‐

seperaconseguirquesiguiunprocésnaturalques’integridinsladinàmica

quotidiana:

‐ Primers contactes: Es tracta de la primera trobada que es

produeix entre la persona nouvinguda i la responsable de

l’acollida. Es tracta d’un moment clau en què s’estableixen les

basesdelprocésd’incorporacióiadaptació.Elresponsabledela

preparació i realització d’aquests primers contactes és l’equip

directiu.

‐ Coneixement del centre: L’acollida serveix perquè els

nouvinguts coneguin el centre: nombre d’alumnes i professors,

composiciódelaplantilla,assignaciódetutories,evoluciórecent

del centre quant a la procedència de l’alumnat, estructura i

característiques de l’edifici, horari, característiques

socioeconòmiques de l’entorn... Aquesta presentació pot anar

acompanyadad’undossierdocumental.


32

‐ Presentació dels companys: L’objectiu és el del coneixement

mutuentreelnouvingut i la restade companysdel claustre.Es

tracta d’un acte “asimètric”: els “veterans” han de conèixer un

nombre reduït de persones, mentre que els “nous” han de

conèixermoltespersonesenuncurtespaitemporal.Enaquesta

fasehihandecontribuirtotselsmembresdelcentrei lapròpia

personainteressadatambéhadeprendrelainiciativa.Lareunió

delclaustreésunbonmomentperaduratermeaquestacte.

‐ Coneixença de les instal·lacions: Els primers dies d’estada al

centre és aconsellable fer un recorregut per les seves

dependències que permeti a la persona nouvinguda fer‐se una

ideadelqueseràelseunoullocdetreball.

‐ Caracteritzacióde la feina:Laraóque justifica la incorporació

delnouprofessoratresideixenlatascaeducativaquehandura

terme. En la transmissió da la informació referida al la feina hi

tenenunpaperclauelscompanysdecicleodepartament.

‐ Acte informal de benvinguda: Alguns centres, a més de les

actuacions anteriors, realitzen actuacions de caire simbòlic que

faciliten la incorporació del nouvingut: aperitiu de benvinguda,

activitatslúdiques,esmorzarsdetreball,etc.

‐ De l’acollida a l’acompanyament: Les actuacions inicials

d’acollidaconstitueixenelmarcd’entradaal’organització,queha

decontinuar‐seambactuacionsdeseguiment.Moltsdocentsfan

aquesta tasca de manera natural però alguns centres ho

plantegen demanera formal amb el professorat novell, la qual

cosa no treu que un professional experimentat també tingui

necessitat d’aquestmonitoratge per a unamillor adaptació. En

aquest apartat hi juga un paper molt important el mestre o la


33

mestraparal·lela aprimària.A secundària aquest ésunaspecte

moltmenysdesenvolupat.

B) La dimensió Sociocomunicacional fa referència a les relacions

interpersonalsqueesvanconstruintalllargdelprocésd’acollida.

L’acollida a una persona nouvinguda suposa l’inici d’una relació. Hi

intervenenaspectessocials(derivatsdelsrolsqueesdesenvolupenideles

normes socials imperants) i aspectesderivatsdels tretsde lapersonalitat

delsmembresquehiintervenen.Tambécaltenirenconsideracióelprocés

a través del qual donem significat als diferents comportaments, al temps

queobteniminformacióqueconsideremrellevantperalainteracció.

Enlaconstrucciód’unesbonesrelacionsinterpersonalsdurantelprocés

d’acollida,caltenirpresentsunasèriedeconsideracions:

‐Generarunclimad’acollida:El“climaescolar”fareferènciaa

lamaneracomlespersonesesrelacionenentreellesi,també,a

les característiques d’un determinat ambient social. És un

conceptequeincloulescaracterístiquesfísiquesimaterialsdel

centre,lespersonesielsgrups,elsresultatsdelesinteraccions

i relacions socials i els valors i creences de l’organització, els

quals “integrats interactivament en un procés dinàmic,

confereixen un peculiar estil o to a la institució” (Fernández

DíaziAsensio,1994).

Elprocésd’acollidatractadecrearun“clima”propici,ésadir,

de generar un ambient caracteritzat per l’existència de

relacions personals positives, basades en la confiança i el

respectemutus,quepossibiliteneldesenvolupamentpersonal

i,alavegada,institucional(Gairin,2003:42).

‐ Traspassar ladimensióprofessional:Dinselprocésd’acollida

s’hadeprocurar traspassar els límits de la relació estrictament

professional, cal mostrar interès pel nouvingut (com viu els

primers dies al centre, quines sensacions experimenta, quins


34

aspectes li provoquen inquietud o intranquil·litat) per tal

d’aconseguirqueaquestespuguisentircòmode,seguridisposat

acompartirelsseusdubtesiinquietudsambelscompanys.

‐ Prestaratencióalesnormessocials:Lesnormessocialssónel

resultat de la interacció entre les persones. S’estableixen de

manera informal i no es reflecteixen per escrit, però incideixen

enel comportamentdel col·lectiu jaque són fruitde lamanera

comunadeveure i de fer les coses i, per tant, incideixenen els

aspectesquotidiansdelfuncionamentdelcentre.

Lesnormessocialssónunaspectequecaltenirmoltencompte

en el moment de l’acollida, ja que posen èmfasi en el fet de

compartirsignificatsapartirdelainteraccióentrelespersones.

Contribueixenaplantejar cosesdesde laperspectivad’allòque

ensuneix,delque tenimencomúdins ladiversitatdecriteris i

d’actuacionsentreelcol·lectiu.

D) La dimensió personal: Centra el procés d’acollida des de la

perspectiva de la persona a la qual va adreçada, és a dir, dels

nouvingutsitractad’explorarlespercepcionsqueaqueststenende

l’acollida,delessevessensacionsidelesvaloracionsqueenfan:

‐ Lapercepcióde l’acollida:L’acollida és un fet important per a

quis’incorporaenuncentreeducatiu.Esperaquealgunapersona

estigui pendent de la seva arribada; li presenti els companys;

l’acompanyienelsseusprimerspassos;...

Els professionals experimentats, normalment, han viscut i

observatdiferentsprocessosd’acollidaalllargdelasevacarrera

docent. Això els permet comparar les diferents modalitats;

constaten que el procés és diferent en cada escola i institut i,

quanaquestésdeficientoinexistent,eltrobenafaltar.

Unprofessionalexpert,adiferènciadelneòfit,solincorporar‐sea

l’inicidelcurs,solvenirvoluntàriamentilasevaestadaalcentre

espreveudellargadurada.Eltrasllattambélipermetapropar‐se


35

alseudomicili familiar.Aquestescircumstàncies fanqueaquest

tipus de professor afronti l’acollida amb optimisme i iniciativa,

encara que, en alguns cops, el trasllat pot obeir a un desig de

deixarenrerecircumstànciespersonalsoprofessionalsdelicades.

En síntesi, un professional experimentat sol mostrar una

percepciópositivadel’acollidailatrobaafaltarquanaquestano

es produeix, encara que és conscient de les limitacions del

procés: coincideix en un moment en què l’organització està

immersa en la tasca d’endegar el nou curs, amb tots els

problemesqueaquestfetrepresenta.

El canvi de centre, però, afecta els hàbits docents adquirits al

llarg de la seva vida professional. El canvi de centre comporta

canvisenlamanerad’actuarenaspectescom:l’entradaalcentre

i a l’aula, la realització de reunions, la transmissió de la

informació...Commésarreladaes trobi laconductaacanviar la

maneradeser,majoresforçrequeriràelcanvid’hàbits.

Uncanvidecentregeneratambéneguitsiinseguretats.Aquestes

van adreçades al nou tipus de feina, a la relació amb els

companys,al’alumnatilesfamíliesialescondicionsmaterialsde

treball.

Quant als neguits referits a la nova feina, la preocupació més

important es refereix als cursos on impartiran la docència, les

característiques de l’alumnat, la programació, els materials

curricularsapartirdelsqualss’handeplantejarlesactivitatsde

l’aula, etc. El fet queunprofessional experimentat s’incorpori a

l’inici de curs i hagipassatper altres circumstàncies similars, li

dóna un marge per fer‐se càrrec de la situació, per a obtenir

informacionssobrel’alumnat,sobreeltreballdutatermeelcurs

anterior, de la dinàmica de l’aula i del centre i, també, per a

programariprepararmaterials.

Pel que fa referència a les relacions amb el companys, es

plantegenproblemesderivatsdedonar‐seaconèixer.Iniciaruna

conversa que vagimés enllà de la salutació formal pot resultar


36

difícil en determinats moments, encara que un professional

experimentatsoltrobarconeixencesdirectesoindirectesdinsel

col·lectiu.

Tambépotresultardifícilelfetdetrobarlapròpiaubicaciódins

el claustre i l’equip de treball (departament o equip docent) i

podensorgirrecelsoconflictesderol:delimitaciódefuncionso

tasquesentreelsdiferentsmembres...que,enelfons,podenser

expressiódepoderidedelimitaciódelterritori.

Dins els centres educatius l’arribada d’un nou membre

constitueix una oportunitat per a construir relacions de

dependència,peradelimitaràreesd’influènciainuclisdepoder.

Aquests comportaments corresponen a una visió micropolítica

del’organitzacióescolar(Bernal,2004i2007),segonslaqualels

centres educatius constitueixen escenaris on es lliuren batalles

perl’accésalsrecursos,pelscàrrecsinstitucionals,pergaudirde

determinats privilegis (horaris, elecció de grups...). En aquest

context el nouvingut pot rebrepressionsdels diferents grups o

“camarilles” per incorporar‐lo a la seva postura i, en aquestes

circumstàncies, pot resultar difícil el manteniment de

l’equidistància,per laqualcosaés important identificarelclima

queesrespiraalcentre.

Elsneguitsreferitsalarelacióambl’alumnatilesfamíliessón

normals jaque impliqueneldesenvolupamentde competències

professionalsquepoctenenaveureamblespròpiamentdocents

ienlesqualsunprofessionalestrobaimmersenunentornnou,

quepotsermoltdiferentd’onestavaacostumataactuar.

Quant a les condicionsmaterials de treball, el nouvingut pot

sentirinseguretatsrelacionadesambelsprocedimentsdetreball

ielshàbitsorganitzatius.

‐ Elsaspectesquevalorenelsnouvingutsestanreferitsal’actitud

general de l’acollida, al fet de poder contactar prèviament amb

els equips de treball, el coneixement dels hàbits bàsics de


37

funcionament del centre, la planificació de l’acollida i la

dosificaciódelainformació.


38

4.DISSENYDELARECERCA


39

En el disseny de la recerca cal tenir en compte les circumstàncies

temporals en les quals es desenvolupa i, també, el coneixement previ de

l’objected’estudidequèesparteix,elquals’haobtingutabasedelarevisió

bibliogràfica, essencialment basada en els treballs del professor Joan

TeixidóideGROC,queesdesenvolupaenelmarcteòricdelprojecte.

Larecercaesplantejacomuntreballdescriptiuons’analitzacríticament

una realitat per obtenir‐ne uns resultats que ajudin a comprendre un fet

queesdóna,cursrerecurs,alscentreseducatiusdeprimàriaisecundària,

per tal d’extreure’n unes conclusions que convidin a la reflexió i possible

milloradelprocésd’acollidaalsprofessionalsambexperiènciadocent.

Elpresentcapítolesdestinaaexposarelsaspectesbàsicsquedelimiten

l’estudi(elsobjectius, lametodologia i la temporalitat),elsquals jahavien

estatprevistosenelprojectederecerca.S’hiafegeixelprocésderecollidai

lacaracteritzaciódelamostra.

4.1.Objectius:

S’estableixenobjectiusprincipals:

1.Analitzarelmotiuspelsqualsunprofessionalexperimentatdecideix

canviarlasevadestinaciódetreball:

1.1. Observar diversos casos de professionals experimentats que

decideixen canviar de centre, centrant l’atenció sobre les seves

motivacionsal’horadeprendreaquestadecisió.

1.2. Veure el moment en què aquests professionals estableixen el primers

contactes amb el nou centre.

2. Realitzar una descripció de les percepcions que es crea tot professional

experimentat en el moment que és acollit en un nou centre i sobre l’evolució al

llarg del seu procés d’adaptació a la nova realitat:

2.1. Descriure les percepcions que rep aquest professorat en el moment

que és acollit en el centre de destinació, així com les expectatives i

neguits que es poden despertar.


40

2.2 Observar com es desenvolupa el seu procés d’acollida per part del

centre, dels equips de treball i del col·lectiu del professorat.

3. Establir les possibles associacions que s’estableixen entre el seu procés

d’adaptació, les necessitats que manifesta i la seva estabilitat professional:

3.1. Analitzar els contrastos entre les seves aspiracions, el possible “shock”

amb la nova realitat i les frustracions que aquest crea.

3.2. Observar quines són els aspectes que ajuden a la potenciació de

l’autonomia professionals del docent.

3.3. Descriure el moment i les circumstàncies que creen el sentiment

d’integració dins el col·lectiu.

4. Esbrinar quins són els aspectes més valorats pels professionals

experimentats en el moment de l’acollida dins un nou centre educatiu.

4.2. Metodologia:

Elsresultatsde larecerca i,per tant, lanaturalesadelconeixement

queespreténobtenir,aconsellenundobleapropamental’objected’estudi.

a) Apropament bibliogràfic, basat en el recull, l’anàlisi i la síntesi de

bona part de la literatura, científica i de difusió, referida als processos

d’acollida i socialització dels professionals dins els entorns educatius, ja

realitzadadinselmarcteòric.

b) Apropament qualitatiu, basat en la realització de 14 entrevistes a

professionals, tant de primària com de secundària, amb deu o més anys

d’experiència docent, la qual cosa ajuda a interpretar i donar sentit a les

informacions obtingudes.

Lacontrastacióilaintegraciódelesinformacionsobtingudesmitjançant

aquestdobleapropamentenspermetduratermel’anàlisiiinterpretacióde

lesdades.Elmètodedetreballesbasaenelcomentarioraliescritapartir

d’un guió preestablert; la formulació d’observacions i matisacions; el


41

creuament de les diverses aportacions i, finalment, la integració en un

documentdesíntesi.

4.2.1.L’entrevista:

L’entrevista és una tècnica que té per objectiu obtenir informació de

manera oral i personalitzada, sobre esdeveniments viscuts i aspectes

subjectius de la persona com les creences, les actituds, les opinions, els

valors, en relació amb la situació que s’està estudiant (Bisquerra 2004;

336). La tècnica de recollida de dades es basa en un protocol de treball

prèviamentestablertquedeterminaquinaéslainformaciórellevantquees

volobtenir.Lespreguntess’elaborendeformaobertapertald’obteniruna

informaciómés ricaenmatisacions, al tempsqueobliga l’entrevistadora

estaratentalesrespostesperapoderestabliraquestesconnexions.

En la construcció de l’entrevista es fa una primera redacció dels

aspectes a tractar, tot partint dels objectius de la recerca. Aquesta versió

inicial és analitzada i contrastada amb el supervisor de la recerca i s’hi

introdueixenelscanvispertinents,tantenl’estructuracomenelcontingut.

Enresultalaversiófinaldel’entrevista,queéselresultatdelesaportacions

fetes i del temps calculat de resposta (50 a 60 minuts). En resulta un

instrumentde23ítems,articulatsensetblocs.

L’estructuraesdivideixendiversosapartats:

A) Aspectesintroductoris

B) Cosdel’entrevista:

1. Aspectes previs

2. Primers contactes

3. L’acollida al centre

4. L’acollida al departament

5. L’acollida per part del companys

6. El procés de socialització

7. Conclusions


42

4.3.Temporalitat:

Per a realitzar la investigació es va seguir la seqüència temporal

següent:

A) Construccióirevisiódelprotocold’entrevista:

Redacciódelprotocold’entrevista Novembre2008

Revisiódelprotocol Desembre2008

Redaccióversiódefinitiva Gener2009

Concreciódelamostrad’agentsparticipants Gener2009

Recercadeparticipants Febrer2009

B) El desenvolupament de les sessions de treball amb les persones

entrevistadesvaseguirelsegüentcalendari:

Entrevistanúmero Data Hora

1 4demarç2009 10’30a11’30

2 6demarç2009 12a13

3 9demarç2009 10’30a11’30

4 11demarç2009 12a13

5 13demarç2009 12a13

6 16demarç2009 12a13

7 17demarç2009 17a18

8 21d’abril2009 10a11

9 27abril2009 12a13

10 29abril2009 12a13

11 30abril2009 15a16

12 4maig2009 12a13

13 7maig2009 12a13

14 11maig2009 12a13


43

Lessetprimeresentrevistescorresponenaprofessoratdesecundàriai

lessetdarreress’hanfetamestresdeprimària.Cadaentrevistas’hainiciat

ambla informacióa l’agententrevistatsobreelsobjectius i la finalitatque

espreténi,també,esgaranteixl’anonimatdelapersonailaconfidencialitat

delainformacióobtinguda.

C) L’anàlisi de les dades obtingudes s’ha dut a terme en diferents fases. Les

entrevistes realitzades, un cop transcrites, s’han passat als agents entrevistats per

tal que en mostrin la seva conformitat i/o possibles discrepàncies. Un cop

realitzada la contrastació de les dades, es realitza una lectura comparada que

permet la identificació de la informació. Una segona lectura en profunditat

permet establir una primera categorització de les respostes. Arran d’aquesta

lectura s’elabora un esquema discursiu i se seleccionen els fragments

il·lustradors per obtenir els resultats de la mostra.

D) La primera quinzena de juny s’ha realitzat el procés d’extreure’n

conclusions sobre la base dels objectius previstos a partir de la informació

obtinguda a les entrevistes.

E) La segona quinzena de juny es redacta la versió preliminar de l’informe,

la qual es tramesa al supervisor del projecte per tal que en faci les aportacions,

correccions i matisacions.

F) El juliol s’incorporen les aportacions, correccions i matisacions

suggerides pel supervisor i es redacta la versió definitiva.

4.4.Característiquesdelamostra:

Com ja s’ha exposat, hi participen 14 informants. D’aquests, set

corresponen a professorat de secundària i els altres set a mestres de

primària.S’habuscatgentambunmínimdedeuanysd’experiènciadocent.

Tots treballen dins l’educació pública. Tots els informants, excepte en un


44

cas, estandestinats a centresdeTarragona. S’haprocuratdiversificar els

perfilsprofessionals,demaneraquelamostraensendónaelssegüents:

A) Professoratdesecundària:

Entrevista núm.

Edat Experiència docent

Procedència Destí

1 41 anys 12 anys Privada Concertada

Pública urbana

2 45 anys 20 anys Pública rural Pública urbana 3 42 anys 18 anys Excedència Pública urbana 4 38 anys 12 anys Pública urbana Pública urbana 5 35 anys 12 anys Pública urbana Pública urbana 6 42 anys 16 anys Privada

concertada Pública urbana

7

38 anys 12 anys Pública urbana Pública rural

B)Mestresdeprimària:

Entrevista núm.

Edat Experiència docent

Procedència Destí

8 56 anys 30 anys Excedència Col·legi urbà Primària

9 38 anys 15 anys Col·legi urbà Infantil

Col·legi urbà Infantil

10 45 anys 18 anys Escola rural Col·legi urbà Infantil

11 37 anys 13 anys CAEP Col·legi urbà Primària

12 36 anys 11 anys Col·legi urbà Col·legi urbà Infantil

13 53 anys 28 anys ZER Col·legi urbà Primària

14

37 anys 10 anys Col·legi rural Col·legi urbà Infantil


45

5.RESULTATSDELARECERCA:


46

5.1.Lasocialitzacióanticipatòria:

S’entén com a socialització anticipatòria (preentry) aquella en què es

troba la persona abans d’accedir al seu lloc de treball; els motius que la

portenadecidird’anaraunanovadestinació;aescollirquinaésiquinésel

grauderealismeiprecisiódelesexpectativesineguitsqueescrearespecte

alseunoullocdetreball(Roda,2003:233).

El sistema públic d’ensenyament té establerts uns mecanismes que permeten

l’adquisició de la condició de funcionari docent a través d’un concurs-oposició i,

a partir d’aquí, anar sumant una sèrie de mèrits (antiguitat, desenvolupament de

diversos càrrecs de responsabilitat dins els centres, cursos de formació,

publicacions...) que possibiliten l’acumulació d’una puntuació suficient per a

sol·licitar el centre desitjat.

Amb aquest procés el funcionari docent experimentat sol·licita un nou destí

mitjançant un concurs de trasllats.

5.1.1. Motius que provoquen un canvi de centre:

Diverses són les causes que porten a sol·licitar aquest canvi.

És normal que un docent, fins que no obté el destí desitjat, hagi de desplaçar-

se diàriament des del seu domicili fins al lloc de treball i, en ocasions, hagi

d’establir una doble residència: la del treball, de dilluns a divendres, i la del seu

domicili de caps de setmana i vacances. Aquest fet suposa una gran despesa i

risc, pel que la voluntat de reduir la distància diària entre el lloc de treball i la

residència habitual és un dels motius principals que motiven un canvi de centre.

Aquest argument és el que donen pràcticament tots els agents entrevistats.

Cada dia havia de fer 100 Quilòmetres per desplaçar-me a l’Institut i per tornar a

casa en acabar la feina. Gran part del meu sou se n’anava en viatges i ja havia tingut

dos accidents. Estava cansat de conduir diàriament i necessitava apropar-me al meu

domicili. (2:101)

1 La cita dels textos es numera de la següent manera: el primer número correspon a l’annex on es poden trobar les entrevistes. Aquest està separat per dos punts seguits d’una altra numeració on consta la pàgina de l’annex)


47

Alguns professors afegeixen a aquest aspecte els motius de salut, ja que el fet

de conduir diàriament els perjudica determinades lesions.

Treballava a 40 quilòmetres de casa. Tinc una hèrnia discal i la conducció diària em

perjudicava. Necessitava estar prop de casa. (2:66)

L’administració pública permet l’ocupació temporal d’una plaça a través de

les comissions de servei. Són diversos els funcionaris que s’acullen a aquesta

possibilitat per a apropar-se al seu domicili. Aquesta és, però, una solució

provisional que no resol la necessitat d’accedir al destí definitiu desitjat. Per això

cal solucionar la qüestió a través del concurs de trasllats.

Tenia la destinació definitiva en un institut de la província de Lleida i la meva

família viu a Tarragona. Els dos darrers cursos vaig estar a Reus, amb una comissió de

serveis. Cada estiu vivia amb la incertesa de si em renovarien la comissió o hauria

d’anar a Lleida. Això no podia continuar així, pel que vaig decidir concursar als centres

de Tarragona. (2:25)

No tot els docents, però, cerquen la proximitat a casa. En algun cas es

prefereix treballar en destinacions més llunyanes, però que els suposen major

tranquil·litat per a desenvolupar la seva tasca.

Cercava un canvi radical en la meva situació. Al centre on estava hi havia més de

mil alumnes i més de cent professors. Volia treballar en un lloc més petit que hem pogués

oferir un ambient més familiar. Tenia experiència en centres rurals, en els quals el

sistema de valors és diferent i on les famílies encara col·laboren amb l’escola i

s’impliquen més en l’educació dels seus fills. En aquest entorn, la vida és més tranquil·la

i és més còmode treballar (2:36)

Hi ha altres motius, entre els que es dóna molta importància el deteriorament

de les relacions personals entre els companys i/o la direcció del centre. La

convivència diària dins un col·lectiu provoca friccions que es poden resoldre

amb més o menys dificultat, però molts cops deixen un rerefons que es va

acumulant i, a la llarga poden portar a la necessitat de cercar una sortida

mitjançant un trasllat.


48

No em trobava bé al centre. Ni amb els companys ni amb la direcció. L’edifici era

inhòspit, les relacions amb els companys fredes i distants. Cadascú anava a la seva i

s’establien molts privilegis per l’antiguitat al centre o per les amistats amb l’equip

directiu. Al director sols el veia als claustres i vaig parlar amb ell, màxim, un parell de

vegades en tot un curs. Trobava moltes incongruències a l’hora d’aplicar la disciplina

del centre. Tot això feia que no em trobés a gust i desitgés un canvi de centre (2:36).

Els motius de caire personal són importants a l’hora de cercar un altre destí.

Els centres educatius constitueixen un entorn sociabilitzador força important i,

més enllà de l’àmbit laboral, es creen amistats i unions sentimentals. És força

elevat el nombre de persones que han formalitzat la seva vida de parella a partir

d’unes relacions que es van iniciar als centres educatius. Moltes vegades, el

desig d’estar amb la parella o la necessitat d’un allunyament motiven els

trasllats.

Acabava de separar-me del meu marit, amb una nena que acabava de néixer. El meu

ex marit i jo treballàvem junts i necessitava allunyar-me’n (2:56)

En alguns casos es produeix un cansament en la rutina de treball i el

professional vol assumir altres riscos o experimentar noves maneres de treballar.

Em sentia cansat de l’ambient de l’escola i tenia ganes de canviar. Estava en una

ZER i volia anar a un centre més gran i amb un tipus d’alumnat completament diferent.

(2:66).

No sempre el trasllat és voluntari. Un cop aprovades les oposicions, el

funcionari obté un destí provisional i adquireix posteriorment la plaça definitiva.

Després d’estar uns anys en expectativa de destinació, em van donar la plaça

definitivaenaquestcol·legi.(2:20)

Com ja s’ha comentat anteriorment, moltes persones inicien la seva

professiódocentcomasubstitutsointerins,perpassardesprésafuncionari

decarreramitjançantlesoposicions.Enaquestsdarrersanysl’ampliacióde

l’oferta de places públiques ha motivat que professorat que portava


49

diversosanyscomainteríhagiaprovat lesoposicionsiobtingutunanova

destinació.

Al centre em trobava molt bé, però vaig aprovar les oposicions i vaig haver de

demanar un altre destí, ja que allí no hi havia plaça. (2:71)

Aquesta ampliació de places ha animat que docents que portaven diversos

anys treballant a la concertada s’hagin presentat a oposicions per ocupar plaça en

un centre públic. Aquests expliquen que buscaven una major seguretat laboral i

econòmica, que se sentien insegurs en el treball i que tenien la sensació de no

estar prou recolzats per la direcció del centre.

Treballava en un col·legi concertat i no m’agradava el tracte personal que em

dispensaven. Em sentia com una treballadora poc valorada per l’esforç que feia i les

condicions de treball eren molt dures. No podia desenvolupar la meva personalitat

professional. Havia d’assumir com a pròpies les idees de la direcció i no podia

manifestar lliurement les meves opinions. Em sentia pressionada per la ideologia del

centre i, com que necessitaven el concert econòmic per a poder subsistir, feien molt de

cas a l’opinió de les famílies. Si tenies alguna mena de conflicte amb algun alumne, no et

senties recolzada. A més, patia molta inseguretat laboral, ja que cada curs estava

pendent de la renovació del meu contracte. Necessitava un canvi i vaig decidir presentar-

me a les oposicions. (2:31).

La funció pública docent permet que els funcionaris puguin sol·licitar una

excedència docent i reincorporar-se al cap d’uns anys.

En els darrers 15 anys havia esta treballant en escoles taller i UEC. Vaig tenir un

ictus i els metges em van recomanar un ambient més tranquil,per aquesta raó vaig

decidir reingressar a l’educació reglada. (2:41)

Es van produir molts canvis en les meves condicions de treball i em vaig trobar amb

un excés de feina que em comportava estar més de 50 hores en el centre de treball.

Necessitava canviar una dinàmica que m’impedia tenir vida privada. (2:15)


50

5.1.2.Motivacionsqueimpulsenademanarelcentrededestinació:

Laqüestióper laqualsesol·licitael centrededestívaestretament

lligadaaladel’apartatanterior.Elprofessoratquedecideixmarxardelseu

centreestudialadisponibilitatdevacantsdinslapoblacióolazonaonvol

anardestinat.

Elmotiuprincipalperquèsesolsol·licitarelcentrededestinacióés,en

conseqüència,eldelaproximitataldomicilifamiliar.

Tenia una nena que acabava de néixer i necessitava estar prop de casa. Vaig

demanar la zona educativa de Tarragona ciutat. No era tan important el centre

concret com la possibilitat de permetre’m perdre el mínim de temps possible en

desplaçaments.(2:71).

Molts professors demanen l’opinió dels companys que coneixen als

possiblescentresdedestinaciói,devegades,elfetdeteniramicsoconeguts

ésundelsmotiuspelqualsesol·licitaaquestaplaça.

Vaig sol·licitar aquesta plaça perquè coneixia companys quemen’havien parlat

moltbéiteniaamistatambeldirector(2:15).

També els docents trien el centre per les seves característiques del

professorat.

Voliauninstitutambaquestescaracterístiques.Elsinstitutsdelcentredelaciutat

tenenunprofessoratquehiportamoltsanys i és inamovible.Aquesta circumstància

motiva que s’hagin generat una sèrie de privilegis pels quals els més antics

monopolitzenelsmillors cursos i horaris.Quanarribesnou, t’assignenelquenovol

ningú. Per poder fer els cursos que més t’agraden has d’anar sumant antiguitat.

Preferia venir a un centre més petit i amb un professorat més jove, ja que tenia el

convencimentquem’hipodriatrobarmillor(2:15).

Altresvegadessón lescaracterístiquesde l’alumnat lesquemotiven la

destinaciósol·licitada


51

Vaigescollirelcentreperl’afinitatambl’alumnatquehaviatingutelsdarrersanys

alaconcertada.Ésunalumnatdeclassebaixaielconsideromentalmentméssaqueel

quehaviatingutenaltrescentresonhaviatreballatabansiqueresponiaaunperfilde

classemitjanaialta.Erauntipusd’alumnatambelquallesrelacionsqueestabliaeren

fredes i distants. Amb els nois i noies que sabia que trobaria, les relacions són més

càlidesiproperes.(2:5).

Moltesvegades,elqueesvolés,alcontrari,uncentreambunperfil

completamentdiferentdelqueestaventreballantanteriorment.

Treballava a una ZER i volia un canvi radical. Allí érem molts pocs mestres i

l’ambient de l’alumnat era molt tranquil, però hi havia moltes crítiques entre els

companys i n’estava fart. S’havien establert dos grups de poder que intentaven

influenciarte.Costavamoltmantenirl’equidistància(2:66).

Emvamotivardemanaraquestcentreperquèeracompletamentdiferentalque

estava.TreballavaenunCAEPiemsentiamoltcremada.Portavaunsquantsanysallíi

era molt dur. Necessitava treballar amb un tipus d’alumnat completament diferent

(2:5).

Elprocésqueregeix lanormativadelsconcursdetrasllatsmotivaque,

enalgunesocasions,eldocentobtinguiundestíquenohaviasol·licitaten

primerainstància.Efectivament,aquestconcursesregulaenduesfases,una

provisionalen laqual lapersonaafectadapotrenunciaraldestíatorgat, i,

posteriorment, una resolució definitiva, en la qual ja no és possible la

renúncia. Aquest procediment ocasiona que un destí obtingut en una

resolució provisional no sigui el mateix que el que surt com a definitiu.

Moltesvegades,també,eldesconeixementdepledelanormativapotdonar

unsresultatsquenos’esperaven.

Malgrat les discrepàncies que tenia amb la direcció de la meva escola, la vaig

demanarenprimerlloci,després,elcol·legionaraestic.Jonosabiaqueaquestcentre

era d’atenció educativa preferent i que això era prioritari a l’hora d’assignarme la

plaça.Emvandonarelcentreactualinoellloconjaestava.Noemvafergairegràcia,

ja que visc al poble de l’escola anterior. Era un col·legi nou que jo havia ajudat a

endegar. Vaig presentar una reclamació, però me la van desestimar i vaig haver

d’ocuparlaplaçaactual(2:50).


52

En algun cas, especialment en el d’un professor que es reincorpora

després d’una llarga excedència, el desconeixement de la realitat dels

centresfaqueesdemanialeatòriamentladestinaciódinslalocalitat.

Haviaperdutcompletamentelscontactesambelscol·legisdeprimàriainosabia

què sol·licitar. Sols m’interessava que estigués a la població on visc, per tant, vaig

demanarelcentredemaneracompletamentaleatòria(2:41).

5.1.3. Cercad’informaciósobreelnoucentre:

Tot professional, un cop s’assabenta de la seva nova destinació, té la

naturalcuriositatdesabercomseràelnoucentreiprocurainformar‐se’n.

Alllargdelsanysdedocènciaunprofessionalhaanatfentconeixencesentre

elprofessorat.Unprocedimentnormald’informar‐secomésuncentreésel

derecórreralsconeguts.

Vaig cercar la informació a través dels coneguts que treballaven a l’institut.

Tambéconeixialarealitatdelbarrionanava(2:11)

Tambésolfer‐selaprimeravisitaalcentreuncopeldocentsapquinés

elseudestídefinitiu.

No totelprofessorat coneix la sevadestinacióel cursanterioralde la

presa de possessió. Són molts els que, sigui perquè han aprovat les

oposicionsoperquèhanobtingutunacomissiódeserveis,s’assabentende

lanovadestinacióal’estiuquanelcentrejaestàtancati,peraquestmotiu,

cerqueninformacióatravésd’Internetoesdesplacenperalocalitzarelseu

emplaçament.

Quanvasortirelmeudestíeral’estiu.Vaigferunatrucadatelefònica,perònoem

varespondreningú.Tampocnoteniacapconegutquehitreballés.Vaigdecidirmirar

lapàginawebim’hivaigaproparambelcotxeperveure’lperfora(2:5).

En aquests casos el fet de no conèixer ningú fa que no es busqui

informaciófinsqueesfalapresentacióalsetembre.


53

Novaigcercarcaptipusd’informació,jaqueveniadelaconcertadainoconeixia

ningúqueestiguésrelacionatambelcentre(2:31).

La informació que s’obté és molt important, ja que se’n deriven les

primerespercepcionssobreelcentreidespertalesprimeresexpectativesi

neguits que acompanyaran els docents els primers dies que iniciaran els

contactes.

5.1.4. Expectativesineguitsquecrealanovadestinació:

Els professionals es creen una sèrie d’expectatives sobre com se

sentiranalnoullocdetreball,quèhipodenaportariquèhiesperentrobar.

Aquestes expectatives poden sermés realistes, o no, segons quines hagin

estat les seves experiències en els centres anteriors i, posteriorment,

xocaran amb la realitat que trobaran un cop s’hagin incorporat a la nova

dinàmica.

També es creen neguits sobre el que trobaran i com ho afrontaran.

Aquests,igualment,tenenmoltveureamblessevesexperiènciesprèvies.

Lesexpectativesquesolcrear‐seelprofessoratsóndiverses.Quasitots

els entrevistats solen centrar‐les en les relacions interpersonals amb els

companys.Moltsd’ellsparteixend’experiènciesnegativesquehantinguta

veureambalgunatipusdeconfrontacióencentresanteriors icreuenque,

enunentornnou,milloraranlesrelacions.

Quanvaigassabentarmedelmeudestívaigpensarquearrelariadefinitivament

en un centre i evitaria els conflictes amb els companys; quedaria al marge de les

capelletesielsgrupsdepressióquesolhaverhialsinstituts(2:21)

Elconcepted’arrelaréscomúentreelprofessoratque,desprésd’estar‐

se uns anys en situació de provisionalitat, obté finalment una plaça

definitiva.

Estaria definitivament prop de casa i podria tenir continuïtat al centre. No em

caldriacomençardenoucadacursipodriaarrelarenunlloc.(2:62)


54

Altres professionals centren les expectatives en l’alumnat. Pensen que

podrantreballarmillorambellsoqueestabliranunarelacióméspropera.

Veniaauncentrenouiaixòsignificavadeixarenreremalesexperiències.Pensava

queambelnoualumnathipodriatreballarméscòmodament.(2:56)

A d’altres, en canvi, els estimula el fet de pensar que els presentarà

dificultats.

Sabia que anava a un CAEP, un centre complicat, però això em motivava més

(2:67)

Alguns docents centren les seves expectatives en la creació d’un estil

professionalpropi;quepodranduratermeinnovacionsidesenvoluparels

seuspropisprojectespedagògics.

Alserl’únicaprofessoradel’especialitat,podriarealitzarunprojecteglobalpropi

peratotal’etapa(2:37).

Podriaexperimentarnousprojectes(2:72)

Al tenir la destinació definitiva vaig pensar que em podria fer un lloc que em

permetéssentirmereconegudaprofessionalment(2:21).

Juntament amb les expectatives, al professorat també se li desperten

neguitsdavantlasevanovadestinació.

Majoritàriament,alsdocentsse’lsdespertaeltemordecomseràacollit

pelsseuscompanysisobrequinaseràlasevaadaptacióalanovarealitat.

Sempre havia estat en escoles petites en les quals, al ser pocs, no hi ha massa

problemesdecomunicació.Lesescolesgranstenenfamad’estarmenyscohesionades,

quelagentfalasevafeinaimarxasenseestablirgairescontactes.Emneguitejavacom

seriaelveritableambiententreelsmestresisijom’hiadaptaria(2:72).

Altresprofessionalscentrenelsseusneguitssobrel’alumnat.


55

Els principals temors que tenia eren sobre l’alumnat. Me n’havien parlat molt

malamentinosabiasiacabariatrobantmeagustambells(2:26).

Aquestneguitésespecialmentremarcableentreelsdocentsquearriben

delaconcertada.

Desdelscol·legisconcertatsestéelconvencimentquehihaunmilloralumnat,ja

que elsmés difícils o problemàtics van a la pública. Al fer les oposicions i obtenir la

plaça,emneguitejavalaidearespectealsalumnes.(2:31).

Totaaquestafasepresocialitzadorahemd’emmarcar‐ladinselperíode

immediatamentanterior alde lapresadelsprimers contactesambelnou

centre.Laconclusióquese’npottreureésquesónmúltipleselsmotiusque

portenauncanvi,aixícomlesexpectatives ielsneguitsqueesdesperten,

de talmaneraque cadaprocés és singular i depènde cadapersona,de la

sevaactitudidelesexperiènciesprèviesquearrossega,aixícomdelgraude

seguretatenellmateix.

5.2.L’establimentdelprimerscontactes:

Tota persona, en canviar de lloc de treball, experimenta la natural

curiositat de saber en quin entorn es trobarà i el vol conèixer. Quan el

nouvingut arriba, compara el que observa amb les seves experiències

prèvies i li sorgeixen multitud de preguntes. En aquest moment influeix

moltl’actitudpersonal:noéselmateixestarapropdecasaohaverdefer

llargs desplaçaments; arribar amb optimisme i iniciativa que fer‐ho amb

una situació d’inestabilitat emocional; tenir una necessitat de canvi o

guardarbonsrecordsdelcentreanterior.

Tambéhi influeixmolt l’actitudquepercep en els agentsd’acollida: si

disposen de temps per establir contactes o si el reben amb presses i

dedicant‐lipocaatenció;sielnouvingutpercepamabilitatolasensacióque

s’estàcomplintuntràmitprotocol·lari.

En definitiva. La percepció que es té pot ser positiva o negativa,

depenentdel’actituddelnouvingutidelarecepcióqueselifa.


56

5.2.1. Quans’estableixenelsprimerscontactesambelnoucentre?:

L’establiment dels primers contactes amb el centre es produeix en

diferents moments de l’any, segons com s’hagi aconseguit l’adjudicació i

segonselcosalqualpertanyelfuncionariofuncionària.

El professorat de secundària que ha obtingut la plaça a través d’un

concursdetrasllatsentraencontacteambelcentreabansdelafinalització

delcursanterioralde laseva incorporació.Hihaunmotiu importantque

justifica l’elecció del moment: és costum que, en finalitzar el curs, els

departaments didàctics es reuneixin i acordin la distribució dels cursos i

grups per al següent any acadèmic. Prèviament a aquesta reunió ésmolt

convenientqueelnouprofessionalestableixielsprimerscontactes;quefaci

unavisitaalnoucentre;queespresential’equipdirectiu;queassisteixiala

reuniódedepartamentonconeixeràelsnouscompanysionpodràdefensar

lessevespreferènciesdecursosihoraris.

Quanesvaresoldreelconcursdetrasllatsvaiganara l’institut.Vaigconèixerel

directorielcapd’estudisambelsqualsvaigmantenirunatrobadainformal.Després

emvanpresentarelcapdeldepartament,queemvaconvidaralareunióquefarieni

en la qual decidirien el repartiment dels cursos per al proper any. M’interessava

assistirhi,jaquesabiaqueeramoltimportantperami.(2:11)

Aquestacircumstànciaés lanormalentreelprofessoratdesecundària.

En els casos analitzats a primària només s’ha donat un cas d’entrada en

contacte el curs anterior a la incorporació, ja que en aquesta etapa

educativa està més clarament definit el concepte de rotació de cicle. El

nouvingutassumeixlavacantdelmestrequehacausatbaixaalcol·legi.

El professorat que accedeix al nou centre a través de les destinacions

provisionalsolescomissionsdeservei,s’assabentadelanovaplaçaafinals

delmesde juliol,momentenquèelscentresestantancats,pertant,noés

freqüentqueelsprimerscontactess’estableixinal’estiu.

El primer any vaig anar al centre en comissió de serveis. Va ser el curs següent

quanvaigconcursariemvanadjudicarelmateixcol·legi.Quanvaiganarhi,elprimer

any,emvaigpresentaral’estiuivaigtrobareldirectorielcapd’estudis.Tansolsvam


57

establir una petita conversa, ja que el centre estava tancat i els vaig trobar per

casualitat.Vamquedarquejaparlaríemambmésprofunditatalsetembre.(2:57)

Elprofessoratquearribaalscol·legisoinstitutsatravésdedestinacions

provisionals o comissions de serveis estableix, doncs, els contactes el

primerdia laboraldelmesde setembre, tot justquan s’incorpora la resta

delprofessorati,pertant,coincideixambl’actedepresentacióid’acollidaal

centre.

Vaigpresentarmeelprimerdiadesetembre.Voliasermoltpuntuali,quanvaig

arribar només hi havia el cap d’estudis. Va obrirme la porta i vam anar parlant

mentrel’ajudavaapujarlesfinestres.Desprésemvadirqueteniafeinaiemvadeixar

a la sala demestres. A poc a poc, van anar acudinthi una sèrie de persones que no

coneixiaderesiquesesaludaveniparlavendelessevesvacances.Enaquellmoment

emvaigsentirunamicaperduda(2:72)

5.2.2.Percepcionsqueestenenambelsprimerscontactes:

Els primers contactes amb el centre són força importants, ja que les

percepcions que se’n desprenen influeixen en l’actitud dels primers dies.

Aquíhi juguenfactorssubjectiusdelnouvingut:noéselmateixveniramb

il·lusió o amb el convenciment que no és el centre desitjat; venir amb

definitiva o pensar que s’estarà al centre per un període transitori; venir

amb una sèrie de problemes de caire personal o no. També és important

comperceplarebuda;sielsequipsdirectiustransmetencalidesaofredor;

si disposen de temps o procuren abreujar aquests primers contactes. En

definitiva, les percepcions són múltiples depenent de la personalitat del

nouvingutidel’actituddelsagentsd’acollidaidelsfuturscompanys.

Elprofessoratquehaoptatvoluntàriamentalcentrededestinacióique

coneixmembresdelclaustresoltenirunesbonespercepcionsdelmoment

d’arribada.

Lasensacióquevaig tenirenarribaral centreva sermoltbona, jaqueemvaig

retrobarambcompanysambelsqualsm’uniaunarelaciód’amistat iconfiança.Amb

ellsjasabiaqueemtrobariaenunambientfavorable.(2:11)


58

Elprofessoratqueparteixd’alguntipusdesituaciótraumàticaenlaseva

vidaprivadaoprofessionalveambunapredisposicióque faque lesseves

percepcionssiguinpositives,jaquedeixaenreresituacionsdesagradables.

Vaig parlar amb el director i el cap d’estudis i els vaig explicar amb quines

circumstàncies venia: acabava de separarme de la meva parella. Van ser molt

receptiusivaigsortirambmoltbonessensacions.Almenysm’havienescoltatiesfeien

càrrecsobrelasituacióquem’haviaportatasol·licitarelcanvidecentre.(2:57)

Elmomentdel’establimentdelsprimerscontactes,però,tambésignifica

un desencís per a determinats mestres o professors. Aquesta sensació té

moltaveureambl’actituddel’equipdirectiuodelsprimerscompanysque

esconeixen.

Quanvaigarribaralcentreemvanportardirectamentalasalademestres.Allíva

anar arribant gent que se saludava i parlava de les seves coses. Ami ni tan sols em

deiennibondia.Nosabiaonposarme,jaquenoconeixianingú.Aixívaigestarfinsa

meitatmatí.Se’mva feretern.Apocapocvaigveurequehihaviaduesmestresque

estavenamb lamateixa situació i emvaigaproparaelles.Ameitatmatí vamsentir

quedeienquesen’anavenaesmorzarilestresnoveselsvamseguir.Enarribaralbar,

ningúnoensvafercapllocalataulaivamdecidircanviardelocal.Després,entornar

al col·legi, vam sentirnos tan soles com abans. Així va passar la primera setmana,

sensesaberquèferisensequeningúemfeselmínimcas.Vaigpensarquehaviacaigut

enuncentreonlagenteramoltrara.(2:46)

No totes les males sensacions són degudes, però, a les persones que

exerceixen el rol d’acollidores. L’actitud del nouvingut també hi influeix,

especialmentsielnoucentrenoéseldesitjat.

Alcomençamentcomparavaaquestaescolaamb lade lamevaprocedència,que

eranovailluminosa.Allíjaconeixiaelsalumnesilesfamílies.Aquestnoucentreemva

semblarqueeramassagran i incòmode.Ambmoltdecimentalspatis ipocespaion

poguessinjugarelsméspetits.Lasensaciónovasergaireagradable(2:51)

Endefinitiva,l’acollidainicialalnouvingutésunfetmoltimportantper

a qui s’incorpora a l’escola o institut. Espera que algú li presti atenció; li


59

expliqui els interrogantsque s’ha formulatdesdelmomentque sabiaque

vindriadestinat;lipresentielscompanysilidonilesprimeresindicacions.

5.3.L’acollidaalcentre:

L’acollida oficial constitueix l’acte formal d’incorporació dels

professionals a la seva nova destinació. És el moment en el qual el nou

membreentraaformarpartdel’organització;començaacaminardinsun

nouentornquehadeferseu;vadescobrintlesnormesqueregeixenelseu

funcionament;iniciaelscontactesambelcol·lectiu;etc.

Cadaescolaoinstituttéestablertsunsprotocolsd’acollidapropisqueli

donenlasevapersonalitat.Hihacentresquefanunaacollidaindividual,on

elnouvingutésentrevistatper ladirecció;altresprefereixenrealitzaruna

reunió de grup amb tots els nouvinguts; altres elegeixen el claustre per

presentarelnouprofessorat...Cadacentremarcaelseuestil.

Tambéeselmomentenquèelnouvingutcomençaacontrastarlesseves

percepcionsprèviesamblarealitatdelcentreidelseuentorn.

L’acollidaalsprofessionalsexperimentatsesfaaprincipisdesetembre.

A diferència del professorat novell, el professorat amb experiència ve

destinatperatotelcurs.Noacostumaaincorporar‐sesol,l’acompanyenla

resta de companys que comencen amb ell. Això possibilita que l’acte

d’acollidapuguisermoltmés institucionalqueeld’unprofessorsubstitut,

que arriba al centre un cop començat el curs. Els equips directius poden

dedicar‐liméstemps.

A l’acollida sol informar‐se al nouvingut sobre quines són les normes

que regeixen el funcionament del centre; el pot conèixer per dins i

intercanviainformacióambl’equipdirectiu.Tambéésquans’assabentadels

cursosqueimpartiràiquinestasquesassumirà.

El nouvingut sol ser cautelós davant la nova realitat; observa i aprèn.

D’aquestesobservacionsobtindràunasèriedesensacionsqueinfluiranen

lasevaactitudenelsdiesposteriors.Lesconclusionsquen’extreu, també,

són múltiples; d’acord amb les seves experiències anteriors; de les

circumstànciesambquèarriba;delainformacióquerep;delqueselihagi

assignatidel’actitudambquèsel’acull.


60

5.3.1. Elsagentsd’acollida:

Totselsagentsentrevistatsassenyalenque l’acollidaes faperpartdel

directoridelcapd’estudis.

5.3.2. Comésfal’acollida?:

Elprofessoratdesecundàriaentrevistat,excepteenuncas,exposaque

l’acollidavaserengrup.Normalmentelprimerdiadesetembreesdedicaa

acolliritransmetreinformacióalsnouvinguts.

Vaig incorporarme a l’institut el primer dia de setembre. Aquell dia tan sols

estàvem citats els nous. Conforme arribàvem, el conserge ens indicava la sala de

professors. No ens coneixíem ningú, però com que estàvem tots en les mateixes

circumstàncies, vamcomençarapresentarnos i aparlar entrenosaltres.Quan jahi

havíemacudittots,vanvenireldirectorielcapd’estudisivamferunareunió.(2:5)

En un sol cas es fa una entrevista individual. Correspon al cas d’una

professoraquearribaaunaSESambpocprofessorat.

Quanvaigentraralcentreemvanindicarlasaladeprofessors.Allàhihaviaunes

personesquesesaludaven iescomentaven lesvacances.Emvaigpresentar iemvan

incorporaralaconversa.Alcapd’unaestonavavenirladirectora.Recordoqueesva

compadir demi: “t’ha tocat venir aquí, oi?. Hauràs pensat que la carretera ésmolt

dolentaielpobleéspetitiallunyatdetotarreu”.Esvasorprendrequanlivaigdirque

haviademanatelcentrevoluntàriament,jaqueeraprecisamentelquevolia.

Aquell any vam incorporarnos quatre professors i la directora ens va fer una

entrevistaindividual.(2:37)

Aprimària,encanvi,l’acollidasolsermésindividual.

El primer dia de setembre vaig anar directament a la sala de mestres i vaig

presentarme als professors que estaven allí. Després va venir la directora i la cap

d’estudis, que em van saludar i em van convidar a anar al despatx de direcció. Vaig

tenirunaentrevistaindividual.(2:42)

En aquest cas la reunió en grup no sol fer‐se específica per als

nouvinguts.Ésenelclaustreonsónpresentatsalarestadelcol·lectiu.


61

Vaigentraralasalademestres.Immediatamentvaacudirelcapd’estudisqueem

va saludar i em va presentar les companyes del cicle. A l’hora d’esmorzar vaig anar

ambelles.Desprésvamtenirunclaustreonvanpresentarelsnouvinguts.(2:62)

5.3.3. Informacióqueesproporciona:

El professorat de secundària exposa que a l’entrevista en grup se’ls

reparteix un dossier amb extractes dels diferents documents: projecte

educatiu; projecte curricular; normatives internes... Amés, se’ls expliquen

les característiques de l’alumnat i les famílies i se’ls facilita un plànol del

centre. Solen comentar que aquesta informació els va ser útil, però

constaten com la part més important de la reunió l’aspecte referent a

l’alumnat,queéselqueméselssolpreocupar.

Ensvanlliurarundossierquevananarcomentant.Elsaspectesenelsqualsmés

van incidir van ser els de la disciplina; l’organització del centre i les normatives

internes. Van insistir, especialment, en la necessitat de lamútua col·laboració entre

l’equipdirectiuielprofessorat.

Tota la informació que em van proporcionar em va resultar útil, encara que

moltescosesjalesconeixiaperquèlesvaigrelacionarambelfuncionamentdelsaltres

centresonhaviaestatimoltescosess’assemblenentretotselsinstituts.(2:16)

El fet que el professorat amb experiència docent ja coneix moltes

normatives de funcionament d’altres centres fa que la informació

proporcionadasiguiconsideradaderelativautilitat,encaraqueels facilita

lasevaadaptació.

Ens van parlar sobre com estaven distribuïts els grups, els horaris, el sistema

establertperalesguàrdies,ladistribuciódelesaules,etc.Lautilitatdelainformació

crecquevaserrelativa,jaquenoeratantdiferentdel’institutd’onvenia.(2:21)

No sempre, però, la informació que es proporciona arriba prou bé al

professorat. Una professora comenta l’excés d’informació que es

proporcionaicomaixòfacilitaladispersió.


62

Ens van lliurar un dossier on hi havia molta documentació i ens la van anar

comentant.Allíhiestavencontemplatstotselsaspectesdelavidadelcentre;hihavia

normativesdetottipus.Eramoltvoluminósi,alcapd’unaestona,emvaigperdre.Vaig

decidirquel’estudiariaambméstranquil·litatacasa.(2:31)

Aprimària el panorama és força diferent. Lamajoria dels entrevistats

afirmenquevanrebremoltpocainformaciósobreelcentre

Em van donar molt poca informació. No em van explicar res sobre la línia

educativadel’escola,nisobrel’entorn,niresqueempoguésserútil.Tansolsemvan

dirqueencaranotenienestablertaladistribuciódelprofessorat.Ami,enconcret,van

informarme que encara no sabien quins cursos tindria, ja que tenien coberta la

plantillad’educacióinfantilijo,demoment,noteniaubicació.(2:72)

Alguns mestres afirmen que la informació que es pot facilitar ja la

coneixen,principalment,perlessevesexperiènciesenaltrescol·legis.Elque

elsinteressaéstrobarunbonclimad’acollida.

Noemvandonarmoltainformació.Mésaviatvanmanifestarmequeaquestajala

rebria a les reunions que s’anirien fent en els dies posteriors i que també podia

demanarla a les companyes del cicle. Vam parlar, principalment, sobre mi i les

circumstànciesambquèhaviaarribat;sobrelescaracterístiquesgeneralsdelcentrei

sobreelssuportsque,entotmoment,estavendisposadesadonarme.(2:51)

Sobre la informació rebuda li donen una utilitat relativa, ja que no és

fàcild’assimilarenunprimermomentis’acabadesconnectantdeltema.

Ensvaninformarsobreelfuncionamentdelcentre.Tambéensvanindicarquines

eren les places vacants que s’havien de cobrir i ens van preguntar quines serien les

nostrespreferències,pertald’adaptarlesalesnecessitatsdel’escola.Lautilitatdela

informacióera relativa, jaque tot era important,peròdifícil d’assimilar enuna sola

reunió.Vaigdecidirendurmeacasaeldossierqueensvanlliurariestudiarme’lamb

méstranquil·litat.(2:57).

Els mestres de primària, sovint, recorren al paral·lel per a cercar la

informacióqueméselsinteressa.


63

Alclaustreensvandonaraquellainformacióoficialque,després,mainollegeixes.

Totalainformacióquem’interessavavavenirperpartdelamevaparal·lela.(2:62)

5.3.4. L’interèscapalnouvingut:

L’arribada del docent a un nou centre és una qüestiómolt important.

Aquest deixa enrere el centre anterior i ha d’afrontar noves experiències:

conèixerpersonesnoves; integrar‐seenunnouentorn;adaptar‐seanous

equipsimètodesdetreball...L’aclimatacióaunnoucentrenoésfàcilitota

persona nouvinguda necessita sentir‐se ben acollida; l’equip directiu, en

primerainstància,hadesabertransmetre‐liinterèsicordialitat.

Lamajoriadelprofessoratentrevistatmanifestaquevanserbenrebuts

iquevantenirlapercepcióqueerentingutsencompte;quel’equipdirectiu

vamostrar interèsper la sevasituació ielsvaoferir la sevacol·laboració.

Aquesta sensació esmanifesta en quasi tots els professors de secundària

entrevistats.

Des del primermoment em vaig sentir que estava formant part del projecte del

centreiquel’equipdirectiuestavadisposataajudarmeentotelquefesfalta.(2:6)

Solshihaelcasd’unaprofessoraquenopercepaquestessensacions.

No vaig trobar la col·laboració que esperava. Ningú no va preguntarme res

respectealamevaprocedènciaisobrelescircumstànciespersonalsquem’haviendut

alcentre.(2:32).

El professorat de primària també manifesta majoritàriament que van

percebreaquestinterèsperpartdelsequipsdirectius.

La directora sabia que jo havia presentat una reclamació perquè no em volia

incorporara l’escola.Vaentendreelsmotius i vaestardisposada, en totmoment,a

ajudarmeentotallòqueemfesfaltaperalamevaintegració.(2:51)

Les opinions, però, no són tan unànimes com a secundària. Allí la

sensació que es mostrava interès per la seva situació era pràcticament

unànime (sis casos de set). A primària, en canvi, les opinions estan més


64

divididesi,sobreset,trespersonesmanifestenquenoesvaninteressarper

elles.

No vanmostrar cap interès. Jo venia assignada comamestra de preescolar i el

primer que em van dir va ser que no entenien per què m’hi havien destinat, que

aquestesplacesjaestavencobertes,iquehauriadeferclassesaprimària.Totaixòem

vacrearmoltaintranquil·litat.

Finsquenoemvandirqueestariaapreescolar,empassavaleshoresalasalade

mestressensesaberquèfer.Vanseunsdiesmoltdurs.(2:46)

5.3.5. Lavisitaalesinstal·lacions.

Lavisitaa l’edifici sol fer‐seuncop finalitzada la reunió.Serveixpera

donaraconèixer les instal·lacionsi lesdotacionsdequèdisposaelcentre,

aixícomlesnormesd’usestablertes.Ésunfetquepermetalprofessoratde

nova incorporació conèixer l’entorn físic en el qual desenvoluparà la seva

tasca.

D’aquestavisita,eldocenttambén’extreuunasèriedepercepcionsque

liserviranperintuircomsesentiràenelnouentorn.

Elsprofessoratdesecundàriaentrevistatafirma,enlasevatotalitat,que

elsvanensenyarl’institut.Tothomelvatrobarnetibenequipat,encaraque

valadirqueestanencentresquetenenmenysdedeuanysd’antiguitat.Les

impressions que se’n treuen, però, depenen de com era l’institut de

procedència.

Enfinalitzar lareunió, l’equipdirectiuensva ferunavisitaalcentre.Vaigveure

que era nou i estava ben il·luminat. El contrast amb l’institut anterior, que era un

edificiantic,vaserabismal.Envaigtreuremoltbonaimpressió.Tambéelvaigtrobar

moltbenequipativaigpercebrequem’hitrobariaagust.(2:26)

Aprimària, lamajoriadelsmestres tambéafirmenqueelsvan feruna

visitaperlesinstal·lacions.Quasitotsdiuenqueelcentreelsvadecebreal

comparar‐loambl’escolad’onprocedien,jaquevantrobaruncentreantici

pocacollidor.Aquí,adiferènciadelquehapassatasecundària,lespersones

entrevistadesestanencol·legismésanticsqueelsdelasevaprocedència.


65

Quan vam acabar la reunió, vam fer una visita al centre. Em va semblar molt

laberínticiantiquat.Lesaulesestavenmoltdeixadesicreavensensaciódefredor.Em

vasorprendreelpocmaterialquetenienencomparacióaldelamevaescolaanterior.

(2:57)

Unamestradiuquel’equipdirectiunolivaensenyarelcentre.Aquesta

tascalivacorrespondrealasevamestraparal·lela.

Elcol·legime’lvaensenyarlaqueserialamevaparal·lela.L’edificiemvadecebre.

Estava molt envellit i mancaven els serveis bàsics que marca la normativa,

especialmentperatendreelsnensdepreescolar.(2:62)

Dues mestres manifesten que ningú els va ensenyar el centre i van

haver‐lodedescobrirpelseucompte.

Ami,ningúnoemvaensenyarelcol·legi.Quanjaportavaduessetmanes,emvan

lliurarunplànol i emvancomentaronestavenelsdiferents espais.El vaighaverde

recórrer pelmeu compte i vaig trigar quasi dos anys per situarm’hi plenament. Pel

quevaigobservar,emvasemblaruncentrehorriblequenecessitavareformesurgents.

(2:73).

5.3.6. Comdefineixl’acollidaelnouvingut:

Les percepcions que la persona nouvinguda té de l’acollida són molt

variadesiendepènquecomenciadesenvoluparambmésomenysil·lusió

lasevatascadocentdinslanovadestinació.

Comjahaestatindicatanteriorment,lespercepcionsdel’acollidatenen

aveureambl’estatanímicambelqualestroba lapersonaquearriba ide

l’actitud del agents d’acollida. Les percepcions, per tant, poden ser tan

variadescomlespersonesquehanestatacollidesihihatestimonisdetota

mena.

Lamajoria del professorat de secundària té bones sensacions. Pensen

quel’acollidavaserdistesa.Elsequipsdirectiusvandonar‐liuncaireamig

camí entre institucional i informal. El que es pretenia transmetre era un

sentitdeproximitatentrelespersones.


66

L’acollida que em van dispensar la definiria a mig camí entre informal i

institucional.Elquerealmentesvoliaeratransmetrecalidesaisentitdecompanyonia.

(2:6)

Unasolaprofessora,quearribaauninstitutpetit,defineixl’acollidacom

unactetotalmentinformal.

L’acollida va ser informal del tot, però penso que no podia ferse d’una altra

manera, ja que éremmolts pocsprofessors.Mésaviat va transcórrer enun climade

moltacalidesaifamiliaritat(2:38).

Tansolsunaprofessorapensaquevasermoltfreda.

L’acollidavasermoltinstitucionaliaixòlavaferfredaidistant(2:32)

A primària, les sensacions són més diverses. Tres persones

entrevistades afirmen que van tenir bones sensacions per l’ambient de

proximitatquese’lsvavolertransmetre.

Emvandonarsentitdeproximitat.Al’anaraunaescolagran,m’imaginavaquela

direccióestariaallunyadadelsdocents,perònovaseraixí.Ràpidamentvaigconnectar

ambells,especialmentamblacapd’estudis.Elsprimersdies,però,emsentiaunamica

perduda, ja que venia amb reducció de jornada i no sabia on m’ubicarien

definitivament.Finalment,vaigestarcomamestradesuport.(2:58)

Unamestraafirmaquel’acollidavasermoltbona,perònoperpartdela

direcció,sinómésaviatperpartdelescompanyes.

L’acollida va ser molt informal. No em va acollir l’equip directiu, sinó les

companyesdel cicle. Va seruna rebudamés entre iguals quenopas institucional, ja

quel’equipdirectiusolselvaigveurealclaustre(2:63).

Finalment,unamestraconservamoltsmalsrecordsdel’acollida.

L’acollidavasermolt freda idistant.Vanpassarcompletamentdemi,comsino

existís.(2:73)


67

5.3.7. Càrrecsques’assignenalnouvingut:

El nouvingut comença la seva integració assumint uns cursos on

impartiràladocènciaiunscàrrecsquecompletaranelseuhorari.Noésfàcil

l’assumpciód’aquestscàrrecs,encaraqueesporticertaexperiènciadocent.

L’entornonesdesenvolupenésdesconegut.Aixòhadesertingutencompte

pels equips directius, encara que aquests han de distribuir‐los entre els

diferentsmembresdelaplantilladocent.

Asecundària,cincdelsentrevistatsafirmenquenovantenircapcàrrec,

jaquelapolíticadelsseucentreeraladenoassignar‐losalsnouvinguts,ja

quepreferienqueelprimeranyfoseldel’aclimatacióalnouentorn.

Noemvandonarcapcàrrec,jaquelapolíticadelcentreeraladeque,siespodia

evitar,nosen’assignavacapalsnouvinguts(2:22).

Dosprofessorsafirmenqueelsvanfercapsdedepartament,malgratser

nous.Elmotiuquedonenéseldeque jaconeixien companysdelcentre i

perquè,pereliminació,ningúméshopodiaassumir.

Vaig sernomenat capdedepartament, jaqueera l’únicprofessordisponible. La

restadelsmembresjatenienaltrescàrrecsoereninterins(2:17).

Un professor compagina el càrrec de cap del departament amb el de

tutor.

Emvannomenarcapdedepartamenti,amés,tutordeprimerdebatxillerat.De

fet,hovanferperexclusió,jaqueelsaltrescompanysassumiencàrrecsdirectiusode

coordinació i sols podia serho jo. També, per qüestions d’horari, vaig ser tutor. La

tutoria era bona, però vaig haver d’adaptarm’hi. La dinàmica de la tutoria em va

sorprendre, ja que , a diferència de l’institut anterior, aquí les famílies no venien a

veureeltutorsinolescitavesprèviament.(2:12).

Unaprofessora afirmaque, al seu institut, les tutories les assumia el

professorat que arribava nou, ja que la resta de càrrecs eren per al

professorsmésantics.


68

A tots els que vam arribar nous ens van assignar una tutoria, ja que els altres

càrrecselsocupavalagentqueportavaméstempsal’institut.(2:38)

Aprimària,solsdosdelsmestresentrevistatsvantenirtutoriaelprimer

anydelasevadestinacióal’escola.,jaqueelsaltresobétenienreduccióde

jornada,oerenmestresdereforçoespecialistes.

De les duesmestres que van tenir tutoria, una afirmaque és la que li

corresponiaperrotaciódecicle.L’altralarecordacomlatutoriamésdifícil

quehatingutmai.

Ha estat la tutoria més dura que hagi tingut mai. Jo venia d’una escola on hi

havientretzealumnesperaula.Aquíenvaigtrobar25.Ladiversitateratotal.Hihavia

diverses ètnies (gitanos, magribins, subsaharians,..) i molts nens de famílies que

ratllaven la marginalitat. Jo estava al·lucinada... No sabia com treballar amb ells,...

Haviadevigilarelqueportavenaclasse.Vaigveurequehauriadetreballarmoltamb

ells per canviarlos els hàbits alimentaris portaven pastissos industrial enlloc de

l’entrepàofruitaeducacionalsihigiènics.Emvaigtrobarambunmóncompletament

nou que em va trencar els esquemes mentals. Al començament no entenia res i

m’indignavapertotallòqueveiaiemvaigveureobligadaareplantejarlamevafeina.

Recordo,a tallanecdòtic,que teniaunnenmoltabsentista i, eldiaquevenia,el

passavenarecollirpersonesdiferentsiquemaierenpuntuals.Semprehaviad’esperar

meambellfinspassadeslessisdelvespre.Undiavaigdemanarunaentrevistaambel

seupare.Livaigcomunicarelproblemaiemvarespondrequeelln’eradesconeixedor,

peròquenoempreocupésjaquenopassariamés.Apartird’aquelldianovatornara

faltarmésierapuntualenl’entradailasortida,peròlamarevaaparèixerambunull

completament blau. Aquest fet em va crear problemes de consciència i sentit de

culpabilitat.(2:52)

5.3.8. Quinscursosassumeixenelnouvinguts?:

Unade les principals preocupacions del nouvingut és la de saber com

seranelsseusalumnes.Enelsapartatsanteriorsjas’havistcomaquestés

undelsneguitsquetenenquans’incorporenalcentre.

A secundària, el professorat que s’ha assabentat del seu destí en el

concursdetrasllatsprocuraestablirelsprimerscontactesafinalsdelcurs

anterioraldelasevaincorporació.Algunsdelsentrevistatsqueestrobenen


69

aquestasituaciómanifestenquevanpoderescollircursosamb igualtatde

condicionsquelarestadelsmembresdeldepartament.

Lanormativaquehihaviaaldepartamenteraques’haviadeferunrepartiment

decursostanequitatiucomfospossibleitambés’haviadereduiralmàximelnombre

de nivells de docència del professorat. Amb aquestes circumstàncies vaig ser tractat

comelsmembresanticsdeldepartament.(2:12)

Ésevidentqueelprofessoratqueassisteixa lareuniódefinaldelcurs

anterior parteix amb cert avantatge sobre el que s’incorpora al setembre,

perònoa totseldepartamentses té la curade l’exempleanterior.Elmés

freqüentésqueelnouvingutescullidarreredelsquejaportencerttempsal

centre.

Vaig venir a la reunió de departament de final de curs abans de la meva

incorporació.Allívaigpoderescolliralgunscursos.Noemvandonarcapopciódefer

elbatxillerat,perquèestavareservatperalacapdeldepartamentiperalsmésantics.

Nomésvaigpodermerepartirelscursosd’ESO.Tothomvoliaelsmillorsgrupsdelque

quedavaivaighaverdedefensarlamevaposició(2:22).

Sigui com sigui, el professorat que arriba a través d’un concurs de

trasllatsparteixambavantatgesobreelqueveambcomissiódeserveiso

ambl’oposicióaprovada,comhomostraeltestimonid’unaprofessoraque

arribaalsetembre,desprésdesuperarelconcurs‐oposició:

Com que lameva especialitat no cobria tot l’horari, vaig fer classes de castellà.

Recordo aquests cursos com amolt complicats i difícils. Hi haviamolts repetidors i

alumnessensecapinterèsperl’aprenentatge.Hovaigpassarmoltmalamentfinsque

emvaiganaradaptar.Vaig suposarque ladinàmicadel centre era lad’assignar els

cursosmésdifícilsalsnouvinguts.(2:32).

Aprimària,ladiversitatdesituacionsdelsentrevistats‐gentquearriba

ambreducciódejornada,comamestresdesuportoespecialistesimestres

generalistes‐originatambédiversessituacions.

Duesmestres,quearribencomageneralistesapreescolar,vananaral

cursons’haviaproduïtlavacantelcursanterior.Totesduesassenyalenque


70

elsuportquevanrebrede lasevaparal·lelavaajudar‐lesmoltal llargdel

primercurs.

EmvanassignarP3.Normalment,quanalgúarribaaunnoucentre,had’assumir

elscursosmésdifícils.Aquínoeraaixí.Cadaanyassignavenelprofessoratalscursos

enfunciódelesnecessitatsdelcentreidel’alumnat.Elsprincipalsfactorsqueestenien

encompteerenelspedagògicsipersonalsdelsdocents.Joeranovaalcentreiaixòva

sertingutencompteper lesmevescompanyes.Vaigestarambunamestraparal·lela

queportavamoltsanysalcol·legiiqueemvaajudarmolt.(2:52)

Elsmestresde suport o especialistespassenperdiferents cursos.Una

mestraafirmaquelivantocarelscursosmésdifícilsdelcicleihoatribueix

al fet que venia amb reducció de jornada, la qual cosa no va agradar a

l’equipdirectiu.

Vanassignarmesuportalscursosdelciclemitjàisuperior.Vaseruncanvigran,

jaquealcentreanteriorestavaainfantil.Emvatocarentraralscursosmésdifícilsdel

cicle. Els alumnes tenien un comportament molt dolent. De fet, atribueixo que

m’assignessinaquestscursosalfetqueteniaunareducciódejornadai,això,noelsva

fergràcia.(2:58).

Elsmestres de suport o especialistes coincideixen tots que van trigar

unsquantsdiesasaberquinesmatèriesimpartirienoaquinscursosanirien

destinats,laqualcosaelsvacausarforçaneguitsalcomençament.

Elsprimersdiesalcentrevansermoltavorrits.Empassavaleshoresalasalade

mestres esperant que em diguessin els cursos que tindria. Quan finalment ho vaig

saber,vaigconsiderarquehaviatingutsort.Elscompanysd’educació físicaerendos.

Un,devintitresanyssemprevoliaelscursosmésbaixosi l’altre,deseixantados,els

mésalts.Joemvaigquedarambelsdelmig,justamentelsquevolia.Reconec,però,que

finsqueemvandonarl’horarivaigpassarneguit.(2:68)

Lanecessitatdequadrarhorarisorigina,sovint, queelnouvinguthagi

d’assumirlesmatèriesquequedenvacants(lesfamosescueshoràries)ique

nosempreestand’acordambelqueelstocaimpartir.


71

Elsprimersdiesemdeienqueencaranosabienquèassignarme. Joels responia

queeramestrad’infantil i queestavaenpràctiques,per tant,hauriend’assignarme

aquestaetapasilainspeccióhaviadevenirafermeelseguiment.Finalmentemvan

donarpsicomotricitat ianglès.Lapsicomotricitat jam’anavabé,peròd’anglèsnoen

sabia.Elshovaigdirperòemvanrespondrequenom’amoïnésjaqueelnivelleramolt

baix. Malgrat això, jo estava preocupada per aquesta matèria i no trobava honest

impartirla,jaquenoensabiagens.(2:73)

5.3.9. Lessensacionsdelsprimersdies:

Els nouvinguts solen adoptar una actitud força cautelosa els primers

dies. Es troben en un entorn desconegut del qual ho han d’aprendre tot.

Observentotelquepassapelseuvoltantihointentenassimilar.Tambého

comparen amb les seves experiències anteriors. De tot aquest procés, en

treuenunesconclusionsqueinflueixenenl’actitudambquèafrontenl’inici

delasevaactivitatdocentenelnoucentre.

Vaig venir ambmolt bonapredisposició, però lamevaactitud era cautelosa.No

voliaobrirmeràpidament,sinómésaviatvoliaestudiarl’entornimirardesituarme.

(2:32)

A secundària, quasi tots els entrevistats manifesten que les seves

sensacionsvanserpositivesperdiversosmotius.

El professorat que ve de la concertada es troba amb la sensació que

guanyaenautonomia.

Elprimerdia,quanvaigsortirdel’institut,tenialasensacióquehaviaanataun

centreinnovadorenelqualdonavenmoltaimportànciaalesrelacionsinterpersonalsi

onesvaloravaelprofessoratiesvoliapotenciarlasevaautonomiapersonal.Emvaig

trobar còmode des del primer moment, molt més del que havia estat mai a la

concertada.(2:6)

Quan el canvi ha estat motivat, entre altres causes, per les males

relacions interpersonalsqueteniena l’anteriorcentre,sesentenalliberats

d’aquells problemes i entren ambuna actitudpositivadavant l’assumpció

denovesresponsabilitats.


72

En entrar a l’institut em vaig sentir alliberada. En aquellmoment vaig prendre

plena consciència que deixava enrere la situació incòmoda que trobava a l’anterior

centre.Ràpidamentvaigtrobarunambientmoltfamiliarqueemvaferpercebreque

m’hitrobariamoltagust(2:38).

Els professionals que arriben a un centre, on ja coneixen altres

companys, tenen la certesaque s’hi trobarana gustperquè ja coneixenel

seuestildetreball.

Com que ja coneixia el professorat, les sensacions eren bones ja que sabia que

podriatreballarcòmodamentambells(2:12)

Unaprofessoraafirmaquelessevessensacionssóndiferents,segonsqui

haestatl’interlocutor.

Les percepcions que vaig tenir van ser diferents, segons els interlocutors. El

directoremvaferlasensacióquevoliasercorrecte,peròquenos’implicariamassaen

lessituacionspersonalsdelprofessorat.Encanvi,elcapd’estudisemvaferlasensació

deproximitaticalidesa(2:22).

A primària, les sensacions són similars. En general, elsmestres tenen

bonespercepcionsentornl’acollida.

Vaigtenirlasensacióqueemtrobavaenunambientfamiliaronencaixariamolt

bé(2:42).

Duesmestresmanifestenquenovantenirbonessensacions.

Vaigpercebrequeerarebudaambfredor.Totss’explicavencosesentreellsi,ami,

ningúnoemdeiapràcticamentres.Emvaigsentirtotalmentdesplaçada.Apocapoc

em vaig anar posant en contacte amb els altres nouvinguts, que es trobaven en la

mateixasituació.L’endemàvaigtrobarunamestraquejaconeixiailacosavacanviar,

perquèemvaoferirelseusuportilasevacompanyia(2:47)

5.4. L’acollidaperpartdeldepartamentodel’equipdocent:

Elsdepartamentsielsequipsdocentsconstitueixenelsnuclisbàsicsde

treballdelprofessorat.Ésaquíoncomparteixenladinàmicadetreball;on


73

esprogramen lesmatèries; on es coordinen lesdiversesmetodologies; es

fixenelsobjectiuscomuns...Endefinitiva,onelnouvinguttreballaràambun

equip més reduït de companys amb els quals establirà les relacions més

properes.També,però,ésellloconpodensorgirmésrecelsirivalitats.

Un cop acollit per l’equip directiu, el professional s’incorpora a un

departament o a un equip docent. Les seves percepcions depenen de

l’actitud dels companys, de les expectatives que tenen, de les amistats o

coneguts que té dins l’equip, de les seves expectatives... Sónmúltiples els

factors que hi influeixen i que, a la llarga, incidiran de manera molt

importantenlasevaadaptacióalcentre.

En general, tant el professorat de secundària com els mestres de

primàriaconsiderenquevanserbenrebutsperpartdelscompanys.

Ladirectoraemvapresentarlescompanyesdecicle.Vaigveurequeerenpersones

molttreballadoresiambunagranpredisposicióaajudarme.Coneixienmoltbéelque

es duien entremans i ho tenien totmolt ben programat. Vaig pensar que amb elles

aprendriamolt i vaigdecidir ser comunaesponja: callar i aprendre.Desdel primer

moment em vaig sentir que formava part de l’equip i que estava molt ben

acompanyada.(2:53)

Elsquearribenalcentreijaconeixiencompanysdel’equip,atribueixen

aaquestfetlessevesbonespercepcions.

Lesmevessensacionsvansermoltbonesperquèdinseldepartamentemretrobava

ambamics.(2:12).

Aprimàriaelsmestres,quevantenirmalespercepcionssobrel’acollida,

canvienlessevessensacionsquanentrenencontacteambelscompanysdel

cicle.Lesmalespercepcionsquevaig teniramb l’equipdirectiuvancanviarquanvaig

conèixer lescompanyesdelcicle.Vaigtrobarmoltbonrotlloentreelles.Emvafer la

sensacióqueerenunamicaesbojarrades.Parlaventotesalhora inopodia intervenir

enlesconverses.Vaigsentirquem’hipodiaintegrarbé.(2:73).

Asecundària,unprofessionalambunsquantsanysd’antiguitatdins la

funció pública pot trobar‐se amb determinats recels en entrar a un nou


74

departament. Efectivament, el sistema prima l’antiguitat al cos com un

criteri a l’hora d’elegir cursos. Aquest fet, de vegades, pot suscitar algun

recelperpartdemembresdeldepartamentmenysantics.

Les sensacions que vaig tenir al departament van ser molt bones, però vaig

observar recels per part d’una companya, ja que assumia ser cap del departament

nomésarribariellaeramésantigaalcentre,perònoalcos.(2:17)

En alguns casos, especialment en equipsmolt estables, es produeixen

recels en el moment que hi ha canvis generacionals i, per tant, diferents

maneresdeconcebreelfeteducatiu.

Aquellanyvamentrarmoltagentnovaalcicle iensvamcoordinarràpidament.

Vamtrobar,però,elreceldelsmestresmésantics.Eracomsiconsideressinelmaterial

comapropi ielssabiagreucompartirlo.Amés,ensvanrebrecomsielsvolguéssim

canviarladinàmicadetreballiellsnoestavendisposatsacapmenadecanvi.(2:58)

A primària tos els entrevistats tenen bones sensacions, però a

secundària,duesprofessoresafirmenqueelsprimerscontactesnovanser

gairepositius.

Elsprimerscontactesambeldepartamentnovanserbons.Elcapdedepartament

emvaensenyarlesinstal·lacionsielmateriali,mentrehofeia,emvaanarcomentant

que jo, en principi, era cap de seminari al ser l’única professora de francès. Em va

intentar convèncer que renunciés en benefici d’unaaltra companyad’anglès. Li vaig

respondrequem’hohaviadepensariconsultarhoambladirecció.Nolivafergaire

gràcialaresposta.Eldirectoremvadirquejonoteniaperquèrenunciarhi.Apartir

de llavors, les relacions amb el departament van ser fredes i distants. A més, vaig

observarqueallínohihaviacapmenadetreballenequip.Cadascús’ocupavade les

sevesmatèries,senseconnexióambelquefeienelsaltrescompanys.Vaigelaborarles

programacionsdelesmevesmatèries,peròningúselesvamirarentotelcurs.(2:32)

Aquesta afirmació confirma les apreciacions que s’han anat observant

en les diferents entrevistes i que assenyalen una tendència diferent entre

primària i secundària. Els equips docents de primària tenen molt més

introduïda la dinàmica del treball en equip i de compartir material i


75

experiències, mentre que els departaments de secundària són més

individuals iéselpropiprofessorquiestableix lasevapròpiadinàmicade

treball;lacoordinacióqueesprodueixésmenor.

5.5.L’acollidaperpartdelscompanys:

Elprofessorat,uncophaestablertelscontactesambl’equipdirectiu,els

continuaamblarestadecompanys.Passaaintegrar‐sedinsuncol·lectiuen

elqualpotconèixeralgunapersona,peròlamajoriasónunsdesconeguts.El

procésd’aprendreelsnomsirelacionar‐losamblesfisonomiesnoésfàcili

requereixuntemps.

L’adaptació dins aquest col·lectiu depèn de la personalitat del

nouvingut,delasevaactitudidelapredisposiciódelsmembresdelclaustre.

Una persona amb una caràcter més extravertit s’integrarà més aviat que

una altra. Almateix temps, qui ja coneix companys del centre o ha sabut

connectar bé amb els companys del departament o de l’equip docent

trobaràenellsunsbonsintroductors.

Amb aquests primers contactes el nouvingut també espera trobar un

climacordial;saberambquipotparlarmésobertament;sentir‐seconvidat

aanaraesmorzaroprendreuncafè;establirelscontactesamblagentque

va a dinar fora del centre; etc. Si algú l’introdueix en el col·lectiu i

l’acompanya els primers dies resolent‐li els dubtes que té, explicant‐li els

costumsquehihaestablerts,etc.facilitalasevaadaptació.

5.5.1. Les sensacionsdelsnouvingutsquanentrenen contacte ambel

col·lectiu:

El professional, quan arriba al centre, estableix comparacions amb les

experiències similars que ha tingut en altresmoments i determina quins

aspectesliagradenmésiquinsnotant.

Elsprimersdiesobservavalesdiferentsactuacionsdelagentivaigveurequeen

totselscentresesrepeteixenlesmateixestipologies.Veusambquipotssermésproperi

iniciar els contactes. El cafè fora del centre serveix perquè t’expliquin coses i te

n’adonesque,malgratlaunióaparent,hihagrupsdepressióilagentetvoldecantar

capalseu.Vaigveurealgunadiscussióial·lucinava,jaquecreiaqueelmotiutampoc


76

era tan important, fins que arribava a la conclusió que es tractaven d’històries que

s’arrossegavend’anysanteriors.Lamevaactitudvasermoltcautelosa;observavaiem

reservava.(2:68)

Els entrevistats indiquen que van adoptar una actitud cautelosa:

observaven i en treien unes conclusions que van determinar la seva

actuacióelsprimerstempsd’estadaalnoucentre;observavenquintipusde

relacionshihaviaestablertesentreelsmésantics;esreservavenlesseves

opinionsinopreniencapiniciativa.Elresultatdelessevesobservacionsels

determinavenelspassosaseguirenlasevainiciació.

Amb lagent del cicle emvaig relacionarmolt ràpidamentperòamb la restade

companys em va costar més. Ho atribueixo que jo també venia amb una actitud

cautelosa:mirava,observava icallava.Apocapoc,però,emvaiganar introduinten

l’ambientdelclaustre.(2:58)

Aquesta actitud cautelosa solen adoptar‐la més les persones que

procedeixendecentresonhantingutalguntipusderelacióproblemàtica.

Respectealscompanys,vaigadoptarunaactitudcautelosaperquèvoliaevitarels

mals rotllos que havia tingut en altres instituts. M’havia proposat passar

desapercebudaianarconeixentlagentapocapoc.(2:22)

Com jas’haexplicatabans, lespersonesquearribenauncentre,enel

qualjaconeixencompanys,tenenmésfàcillasevaintroducció.

Jojaconeixia,atravésdelmeumarit,algunscompanysdelclaustre.Aquestfetem

vafacilitarmoltl’acollida.L’escolateniaunentorndifícili,aquesasituació,,elshavia

ajudat.Esrespiravamoltbonambiententreelcol·lectiu.Entreellshavienconsolidat

moltesamistatsicompartienmoltavidaforadel’escola.Emvanconvidaraparticipar

enlavidaquetenienorganitzadaforadelcentreiemvanfacilitarmoltlaintegració.

(2:53).

Tambéjas’hamencionatanteriormentquelapersonalitatdelnouvingut

ilasevapredisposició,influeixenquel’adaptaciósiguimésomenysràpida.


77

Vaigcomençaraconèixerelscompanysdemanerainformal.Quanvaigentrarala

sala de professors em vaig apropar als altres nouvinguts, els quals ja coneixia de la

presentaciódeldiaanterior.Apocapoc, elsque japortaven tempsal centre es van

anarapropantis’anavenpresentant.Vaignotarcalidesaenaquestsprimerscontactes.

Amb alguns companysmés que en altres. Això depèn de la personalitat de cadascú,

peròjotambéhivaigposardelamevapart,jaqueemvaigpresentaralsqueencara

nohaviaparlat.(2:7).

Tambéinflueixl’actituddelclaustrecapalnouvingut.

Em va costar relacionarme amb la resta de companys del claustre. Aquí vaig

observarquelagenteramoltindependent.Feienlafeinaimarxaven.Apocapocvaig

anartrobantlagentqueteniauncaràctermésobert.Emvanproposaranaralssopars

queorganitzaveni,d’aquestamanera,vaiganarfentlesprimeresamistats.(2:63)

Els mestres de suport, a primària, expliquen que els primers dies no

tenien encara un horari assignat, que es passaven les hores a la sala de

mestres sense saberquè fer.Aquest fet els va facilitar el coneixementdel

col·lectiu.

Elsprimersdiesemvaigpassarleshoresalasalademestres,sensesaberquèfer.

Alveure’menaquestasituació, lagentqueentravavaanarparlantambmi.Aixòem

vafacilitarconèixerlos.(2:47)

5.5.2.Companysambelsqualss’estableixenlesprimeresrelacions:

Les primeres relacions s’estableixen amb l’entorn més proper; el que

hanconegutenprimer lloc.Podenserelsaltresnouvinguts;elscompanys

decicleodepartamentolespersonesquejaconeixienanteriorment.

També,enaquestsprimerscontactes,influeixl’actituddelespersones.

Elscompanysdetarannàmésobertsónelquefacilitenaquestesprimeres

relacions.Enaquestaspectehiinflueixl’edatdelnouvingut.Solrelacionar‐

semilloramblespersonesquepergeneracióestanmésaprop.

A primària, la vida dins el cicle és molt intensa. Els contactes són

freqüents, especialment els primers dies en què es coordinen amb les

matèriesielsgrups.Aquestfetfacilitalacomunicació.


78

Emvaigrelacionarmésfàcilmentamblescompanyesdecicleielsaltresmestres

amb qui havia d’interactuar dins la meva aula. També em vaig relacionar més

ràpidamentambelscompanysdecaràctermésobertquepassavenmésperlasalade

mestres.Hihagentqueapeneshipassa i, aaquests, vaig trigarmésa conèixerlos.

(2:63)

Asecundària,solpassarelmateixambelsdepartaments,encaraqueels

lligamsnosóntanforts.

Emvaigcomençararelacionarambelscompanysdeldepartamentperquèjaels

coneixiad’abans.(2:12)

Una experiència docent acumuladapropicia que el nouvingut ja tingui

personesconegudesalcentrei,coms’haobservateneltestimonianterior,

seràamblesques’establiranlesprimeresrelacions.

Quan un professor arriba a un entorn en el qual no coneix ningú, es

començaarelacionarambelsqueestanenlesmateixescondicions.

Elprimerdiasolsvamvenirelsprofessorsdenovaincorporació.Peraquestmotiu,

van ser els primers que vaig conèixer. Els primers temps, doncs, em relacionavamés

ambells,jaquetotsenstrobàvemencircumstànciessimilars.(2:7)

Moltesvegadesaquestsprimersprofessorsquees coneixen tenenuna

edat similar, la qual cosa fa que el nouvingut també se sentimés atret a

establirrelacionsambells.

Emvaigrelacionarmésfàcilmentambelsmésjovesperdosmotius.Enprimerlloc

perquèvanserelsprimersquevaigconèixeri,ensegonlloc,perquèm’hisentiamésafí

perraonsd’edat.(2:27)

Quan el fet d’anar des del domicili particular a la feina obliga a fer

desplaçaments amb cotxe particular, es procuren establir els primers

contactesamblagentqueestrobaenlamateixasituació,jaque,permotius

econòmicsidecomoditat,esbuscapodercompartirelvehicle.


79

Emvaigrelacionarprimerambelsaltresnouvingutsiamblagentqueveniacada

diadesdeTarragona,jaqueensinteressavacompartirelcotxeperreduirlesdespeses.

(2:39)

L’establimentdelsprimerscontactes, com jas’ha indicat,depèn també

delapersonalitatdelnouvingutidel’actituddelsmembresmésantics.Siel

nouvingut intueix un ambient advers dins l’entorn del departament o

l’equipdocent,cercaelscontactesambaltrescompanys.

Vaigintentarrelacionarmeambelscompanysdeldepartament,peròvanpassar

demi.Vaigdecidirprescindird’ellsiemvaigrelacionarambelsaltresnouvinguts.Els

professors antics ja tenien establertes les seves relacions i era difícil introduirte.

Recordo que, el primer dia de claustre, ningú no se’m va apropar, i vaig decidir

relacionarmeambelsqueestavenenlamateixasituació.(2:33)

5.5.3.L’acompanyamentalnouvingut:

Els diferents estudis que s’han anat fent sobre el professorat novell

indiquen la conveniència d’un acompanyament per iniciar‐se dins la

professiódocent, atravésd’unprofessorexperimentatqueexerceixelrol

dementor. Defet, l’administracióeducativaestableixquetotprofessional

que s’incorpora al sistema educatiu a través d’unes oposicions i abans de

ser nomenat funcionari de carrera, estarà un curs de pràctiques sota la

tutoritzaciód’unprofessorexperimentat.

El professorat amb experiència docent ja coneix el seu ofici i no

necessita,enprincipi,captipusd’acompanyament.

Quanunprofessionalarribaaunentornnou,però,estrobaambnoves

normesimaneresd’actuar,perlaqualcosatambénecessitaalgúqueelvagi

acompanyant,assessorantiresolentlesdificultatsquevatrobant.

Els agents entrevistats constaten que no van trobar ningú que els fes

l’acompanyamentelprimertempsd’adaptacióalnoucentre,peròquevan

acabar cercant‐lo ells mateixos. Aquest acompanyament, per tant, va ser

moltinformaliespontani,peròelsvaresultarmoltútil.

A primària, els mestres donen molta importància a l’existència d’un

professionalparal·lelqueelsacompanyaenaquestsprimerstemps.


80

Lamevaparal·lelaemvaferunacompanyamentmoltboalllargdelprimercurs.

Tambévaresultarunaexcel·lentacollidora.Emvafacilitarmoltlamevaintegraciói

emvatransmetremoltaseguretat.Vaigdecidirescoltarlaiaprofitarelsseusconsellsi

lasevaexperiència.Ambellajovaigsercomunaesponjaqueassimilavatotelqueem

deia.

Suposoqueemvaajudarpel fetde ser lamevaparal·lela.Amés, eraamigadel

meumaritiaixòemvaajudaraconnectarmésfàcilmentambella(2:53)

El professorat que ja té persones conegudes dins el claustre aprofita

aquestacircumstànciaperautilitzar‐lescomaacompanyants.

Els companys que ja coneixia amb anterioritat em van ajudarmolt els primers

dies.Vaigrecórreraellsperquèjaelsconeixiaielsteniaconfiança.(2:17)

Un professor que no coneix ningú cerca l’acompanyament en les

persones amb les quals ha establert millor els primers contactes. També

decideixobservarcomactuaelcol·lectiu.

Novaigtenircapacompanyamentespecífic.L’acompanyamentpuntualme’lvaig

anarbuscantjoenlespersonesambquiemvaigsentirmésproperielspreguntavatot

allòquenecessitavasaber.Tambévaigdedicarmeaobservarlamanerad’actuardels

diferentscompanys.(2:7)

A primària, una mestra afirma que ningú no li va fer cap tipus

d’acompanyamentiqueelvanecessitar.

Ningúnoemvafercapacompanyamentdinselcentre.Elcapd’estudisresponia

els dubtes que anava tenint, però era jo qui havia de prendre la iniciativa. No tenir

ningúaquiadreçarmeoqueestiguésalmeucostatemvafersentirmoltsola.(2:74)

Al no haver‐hi cap persona encarregada de fer‐los l’acompanyament i

que aquest sigui espontani i cercat pels nouvinguts, planteja la qüestió

d’esbrinar quins són els motius que porten certs professionals a

acompanyarelsseuscol·legues.Respecteaaquestaqüestió,totsopinenque

esdeualtarannàdel’acompanyant.


81

La coordinadorapedagògica emvaacompanyar els primers temps. Jo creia que

eraunatascaqueteniaassignada,peròdesprésvaigcomprovarquehofeiaperquèés

el seu tarannà. És una persona que cerca ajudar els nouvinguts, ja que dónamolta

importànciaal’existènciad’unbonambiententreelprofessorat.(2:27)

5.5.4.Lautilitatdelsprimerscontactes:

Elsprimerscontactesqueestableixelprofessionalsolenserútilspera

la seva integració dins la vida del centre. A través dels companys obté

múltiples informacions sobre com interactuen; sobre aquells aspectes no

escritsde la vidadel centre; sobre l’alumnat... Endefinitiva, sobre tot allò

queelnouvingutprecisaperacomençaramoure’s.

El professional sol escoltar i observar. De tot això en traurà unes

informacionsqueliserviranperainiciarelsseuspassosdinselnouentorn.

Almateix temps, li serviranperveureambquinscompanyspot tenirmés

afinitatsiambquipottrobar‐semésagust.

Totselagentsentrevistatsafirmenqueelsprimerscontacteselsvanser

moltútils.Solsunamestra,aprimària,indicaquenolivansergaireútilsi

hoatribueixal’actituddelscompanys.

Em va costar força integrarme a la vida de l’escola. Elsmeus companys no em

feiengairecasiaixòvadificultarforçalamevaintegració.(2:74)

Larestadelsdocentsafirmenqueelsvanserforçaútils.Elprofessorat

desecundàriaafirmaquelaprincipalpreocupacióquetenienversavasobre

l’alumnat i que les informacions que van rebre els van ser força útils per

saberl’actitudquehaviend’adoptar.Aquestesinformacionsvanvenird’una

doblevessant:peruncostat,delesconversesquevanmanteniri,peraltra

banda,del’estudiiobservaciósobrel’actituddelprofessoratestablert.

L’observació sobre l’actitud del companys i les converses informals dels primers

diesemvansermoltútils,especialmental’horaderelacionarmeambl’alumnat.Vaig

decidiradoptarunaactitudcautelosa,jaquelesinformacionsqueemvandonarsobre

els alumnes em van espantar unamica. Vaig decidir ser prudent; estudiar l’alumnat

per veure les estratègies que havia d’adoptar. Crec que és el professor el que s’ha

d’adaptaralsalumnesqueté.


82

Vaigdecidirobservarlamaneracominteractuavenelsaltresprofessorsiadoptar

unaposturaflexible.(2:7)

A primària, la preocupació sobre l’alumnat no és tan present com a

secundària. La utilitat que van trobar principalment va consistir que van

obtenir informació important sobre el funcionament del centre i del seu

entorn.

Els primers contactes em van ajudar molt, ja que em van proporcionar molta

informació;aquellaquenoestàescritaperòqueésnecessàriaperalconeixementde

l’entorn. Vaig agrair que, la primera setmana de classe, sempre hi hagués un altre

mestrequem’acompanyava(elsmestresdesuportoelsespecialistes),demaneraque

sempreéremdoselsqueestàvemdinsl’aula.Aixòemvaservirdemoltaajuda.(2:53)

Unmestre,quehaestatenexcedènciadurantunperíodellargdetemps,

consideraqueaquestscontacteshanestatdemoltautilitatperaconnectar

denouambladocència.

Quanparlavaambelscompanysvaigadonarmeràpidamentquehaviaperdutel

contacteamblarealitatdelesescoles,peraquestmotiuelsconsellsquevaigrebreper

partdelscompanysvanajudarmemolt.(2:43).

Elsmestresquesónespecialisteso tenen tasquesdesuportes troben,

com ja s’ha anat indicant, els primers dies amb la situació que encara no

tenenl’horariassignat,pertant,aquestsprimerscontacteselsserveixenper

asentir‐seacompanyats.

Els contactes em van servir, principalment, per no estar sola. Els primers dies

encaranosabiaquinscursostindria,peraquest fetestavaa lasalademestressense

saber què fer. Em sentia com una pilota que va d’un lloc a l’altre i em posava a

l’ordinador,solsperpassareltemps.Anavaparlantambelsqueestavenenlamateixa

situació. De fet, érem els nouvinguts. D’aquesta manera, almenys, em vaig sentir

acompanyada.(2:59)


83

5.5.5.Canvisqueestrobenrespectealcentredeprocedència:

Quan un professional arriba a una nova destinació observa l’entorn i

estableix comparacions amb el seu antic centre. Les seves sensacions

passen pels records i la nostàlgia, per les bones imales experiències que

deixaenrereiperlail·lusiód’unnoucomençament.Eltempsd’aclimatació

aniràlligataaquestacomparació.

Totselsentrevistats,tantaprimàriacomasecundària,afirmenquevan

trobarmoltscanvisrespectealseuanticcentre,encaraquedifereixenenles

apreciacionspersonalsquefan,d’acordamblasevaprocedència.

El professorat que es reincorpora a la professió després d’una

excedència,més omenys llarga, troba que l’escola ha canviatmolt en els

darrersanys.

Vaigtrobarcanvismoltgransrespecteal’escolaquehaviadeixat.Engeneral,crec

que l’educació hamilloratmolt. Abans cada curs tenia el seumestre; ara en passen

molts. Això ho veig complicat perquè els alumnes identifiquin el grup amb el seu

mestre. Hi ha d’haver molta coordinació però, si se sap fer bé, pot resultar efectiu.

(2:43)

El professorat que procedeix de la concertada observa que la seva

autonomiapersonal i professional en surt reforçada respecte a la situació

anterior.

Vaig trobarmolts canvis. Jo venia d’un col·legi concertat i tenia un sistema de

treballmoltdiferent.Aquíemvaigsentirambmoltamésautonomiai llibertat.Venia

ambuna sèried’arquetipsheretatsde la concertada,ones consideraqueels centres

públics sónmoltanàrquics i que lagentactuaen sentit funcionarial, ésadir, fan la

seva feina imarxen sense adoptar gaires compromisos. Ben aviat vaig observar que

això no és així. Vaig trobar un centre molt ben organitzat en el qual la gent,

majoritàriament, esprenmolt seriosament la seva feina.No tothom,però lamajoria

estàmoltimplicadaenelbonfuncionamentdel’institut.(2:33)

Elsprofessionalsqueprocedeixend’entornsruralsexperimententambé

moltscanvis.Lesapreciacionssóndiverses.Enprimer lloc, observenmés


84

estabilitat en les plantilles i això es tradueix en unamajor edat entre els

professorat.

Emvasorprendrel’edatdelprofessorat.Tenienunamitjanasuperioraladelmeu

anticcentre.Tambéhihaviaprofessorsjoves,perònotants.Amésvaigobservarquela

gentesconeixiamésperquèhihaviamésestabilitatenlaplantilla.(2:13)

En segon lloc, experimentenmés sensació de llibertat, ja que l’entorn

anteriorexerciaméscontrolsobrelavidadelprofessional.Aquíeltracteés

diferentilespressionsquedenmésdiluïdes.

Vaigexperimentarmoltscanvis.Elmeuanticcentreestavaenunazonaruralon

s’havienestablertunsgrupsdepoderquenoetdeixavendesenvolupar lliurement.El

professoratqueestavaestablertalazonadisposavad’unaxarxadeconeixementsdins

l’entorn de la població que condicionaven la vida del centre. Funcionava una xarxa

d’amiguisme que creava diferents tipus de privilegis entre els companys. La relació

ambl’entornestavamoltlligadaalagentqueviviaalapoblació.(2:18).

Algunsdelsentrevistats,encanvi,trobenqueelscentresruralssónmés

propersifamiliarsqueelsurbans,mésfredsiimpersonals.

Veniad’unaZER.Éremtanpocsmestresque,moltesvegades,enscomentàvemles

cosesipreníemacordsal’horadelpati.Hihaviamoltsinterinsielpersonalcanviava

molt d’unanya l’altre. Lagent queportavamés temps marcava la línia.Al col·legi

nou,l’equipdirectiuésmésdistantilaplantillaésmésestableiaixòcreaunadinàmica

diferent.El fet quehi hagigentmésgran faque es creïnmés resistènciesals canvis.

(2:74)

Lescomparacionsqueesfanmostrenaspectespositiusi,d’altres,queno

hosóntant.Entreelsprimers,elsentrevistatsdestaquenqueobservenun

majornivelldecompromísentrelesdireccionsielsequipsdocents,encara

quedesprésmatisenaquestaspectejaque,ambelpasdeltemps,observen

quepotsernoéstangrancomelquehavienpercebutenunprincipi.

Vaigtrobarungrannivelldecompromísde l’equipdirectiu idelprofessoratper

tirarendavantelcentre,encaraque,ambelpasdeltemps,m’headonatquetampocés


85

tangrancomhohaviapercebutalcomençament.Hihaunaminoriaquevaperlliurei

nos’hiimplicagaire.(2:13)

Aquest graude compromís, però, el trobenmés gran els professionals

quehanarribatacentresambentornsmésdifícils.

Elcentreanterioreraméspetitilesfamílieserendeclassemitjana;estavenmolt

compromesesambl’educaciódelsseusfillsicol·laboravenmoltambl’escola.Aquíem

vaig trobar amb famílies de classe baixa, molt desestructurades i properes a la

marginalitat. El quaranta per cent de l’alumnat era immigrant. Cada dia venia un

alumnenouque,alcapdepoc,desapareixia.L’absentismeeramoltelevat.Aixòtenia,

comaaspectepositiu,quehihaviauncompromísmoltaltentreelsdocentspertirar

endavantlatascaeducativaambavisosalesfamílies;contactesambelsserveissocials;

constància i sistematització a inculcar hàbits higiènics, alimentaris, d’assistència i

puntualitat a classe, etc. Aquest compromís em va sorprendre i m’ha encoratjat a

integrarmeenl’equip(2:54)

El professorat que retorna després d’una excedència troba que, els

darrersanys,l’escolahaguanyatenprofessionalitat.

Crecques’hamilloratmoltenlaprofessionalitatdelseducadorsieneltreballen

equip.Aquestsaspecteshanfetquel’educacióhagimilloratenqualitat.(2:43)

Aquestescomparacionstambéfanobservaraspectesqueestavenmillor

al lloc de procedència. El professorat que ve d’una excedència observa

aspectesquesónmillorablesdinslatascadocent.

Elsistemaactual t’adreçaa laprofessionalitzacióperòdeixadebandaunasèrie

d’aspectes educatius que són molt importants i s’han de treballar a fons, com el

respecte, les relacions interpersonals entre el mestre i l’alumne i la transmissió de

valors.(2:43)

Un professor de llengua catalana, que arriba a un barri format per

successives onades migratòries, troba un entorn refractari cap a la seva

matèria.


86

Vaig trobar un alumnat força diferent al que estava acostumat. Els seu nivell

socioeconòmic i cultural era més baix. Aquí coincidien fills i néts d’immigrants

castellanoparlants amb els nouvinguts d’altres països. Els primers eren reticents a

acceptar l’ensenyament en català. La realitat del barri també ajuda que els nous

immigrantssiguinreticentsalcatalà,jaquenoeltrobenútildinsunentornsocialque

nol’utilitza.(2:13)

Elprofessoratqueprocedeixdecol·legisconcertatstrobaquelapública

concentraunnombremoltmésaltdepoblació immigrant iquehihamés

diversitat.

Em va sorprendre la gran diversitat que hi havia entre l’alumnat: molts

immigrants;ungrannombred’alumnesambdificultatsd’aprenentatgeimoltsnivells

diferentsdinsl’aula.Alaconcertadaaixònoesdonava.(2:7)

Alguns docents experimenten la seva decepció per l’ambient fred i

impersonalquetrobenenlesrelacionsambelscompanys.

Semprehaviaestatencentresrurals,onm’haviasentitmoltbenacollida.Suposo

que,altenirmenorplantilla,podendedicarhiméstempsal’acollida.Aquítoteramolt

mésimpersonalifred.L’adaptacióvasermoltduraalcomençament.(2:48)

Algunprofessorcentraaquestsaspectesenelbaixnivelldel’alumnati

lesmalesrelacionspersonalsd’algunscol·lectius.

Vaig trobar que els grups d’alumnes erenmolt nombrosos; que l’absentisme del

professorateramoltgrani,amés,consentitperladirecció.Aldepartamentnohihavia

captipusdecohesióentreelscompanys,laqualcosaimpediaques’establíscaplíniade

treball. Finalment, les relacions entre els conserges eren dolentes i repercutien en la

vidadel’institut(2:23)

Altres persones destaquen que va ser l’estat de l’edifici i les

instal·lacionscomelsaspectesqueméselsvandecebre.

Emvaigtrobarambunedificianticquenoreuneixlesmillorscondicions.Amés,

estàmoltpocequipatinotenselmaterialsuficient.(2:64)


87

5.6.Elprocésdesocialització:

S’entén com a procés de socialització aquell a través del qual el

professoratdenova incorporació aun centre educatiu va coneixent i fent

seus,demaneraprogressiva, elshàbits i lesmaneresd’actuarpròpiesdel

centrefinsaserconsideratunmembremésdelacomunitat(Teixidó2009).

Es tracta d’un procés delicat ja que, quan es fa de manera positiva,

contribueix a generar un major compromís, incideix positivament en el

climadelcentrei,engeneral,contribueixaunamajordesenvolupamentde

la tasca educativa.Al contrari, quan es fademaneradefectuosaoparcial,

potserl’origendeconflictesinterpersonals.

El professorat arriba a un centre nou amb una determinada dosi

d’il·lusió;hagenerat certesexpectatives sobreelque trobarà i elquevol

desenvolupar i també té determinats neguits sobre com serà la seva

adaptaciódinselnouentorn.Aquestesexpectativesineguitsescontrasten

ambelsprimerscontactesqueestableixambl’equipdirectiu,elscompanys

deldepartamentol’equipdocentiamblarestadelclaustre.Apartird’aquí

començaunperíoded’integracióenelquals’assumeixennovesmaneresde

treballar derivades de les opcions metodològiques i organitzatives que

regeixenalcentre.Tambééssegurquehauràd’incorporarnovesactituds,

valors i formes de comportament. En definitiva, la socialització dins

l’organitzacióésunprocésd’aprenentatgeidesenvolupamentpersonal.

Aquestaésunaetapaquesuposalaculminaciódelprocésd’integracióal

centre(Roda2003:233)enlaqualeldocentafrontaelsreptesderivatsde

l’atenció a l’alumnat, d’assumpció del nou rol docent, de les relacions

interpersonals(amblarestadecompanys,amblesfamíliesdel’alumnat...)

fins que domina el coneixement de l’entorn i adquireix la condició de

membreplenamentintegratalcentre.

Aquest procés pot ser més o menys llarg, depenent del caràcter i la

predisposiciódelnouvingut,del’equipdirectiuidelscompanys,is’aniran

trobantunasèriededificultatsquecaldràsuperar.Éselqueelsexpertshan

denominat el “shock de la realitat”, en què el professorat nouvingut

s’esforçaràperadquirirlainformacióqueconsideraràmésrellevantperala


88

seva adaptació. Aquesta informació li permetrà contrastar les seves

expectativesinicialsamblarealitat.

Aquestprocés,quehadeconduiral’adquisiciód’uncompromísambel

centre, pot portar a frustracions que, quan es resolen positivament,

donaran lloc a una actitud activa, de predisposició a l’assumpció de

responsabilitats que contribueixen al progrés del centre i al

desenvolupament personal i professional del docent. Aquest compromís

requereixqueelnouvingutvagiassumintlaculturadelcentreique,entot

moment,estiguiinformatdelsprocedimentshabitualsdel’escoladavantles

diferentssituacions,evitantque,perdesconeixementodisconformitat,hagi

d’adoptar decisions que no estiguin en sintonia amb el funcionament del

centre.

L’adopciód’aquestcompromíssesentreforçadaquaneldocentobtéel

reconeixementdelarestadelcol·lectiuperl’esforçfet i lapersonasesent

recompensada.Aquestreconeixementperpartdelcol·lectiucontribueixala

potenciació de la pròpia autonomia personal i professional i reforça la

capacitatdeprendreiniciativesquecontribueixenalprogrésdelcentre.

Tota aquesta etapa finalitza quan el docent se sent que formapart de

l’organització,queestàintegratalcentre.Aquestaplenaintegracióesdóna

al final d’un procés que pot sermés omenys dilatat en el temps, d’acord

amb la superacióde lesdificultats i del reconeixementdel col·lectiu i que

ens indicaelgraud’èxitobtinguten l’adaptaciódeldocent.Sielprocésha

culminat exitosament, el nouvingut deixa de ser‐ho i se sent implicat

activamentenl’organització.Encascontrari,elseugraud’autoestimai,per

tantderelacióambelcol·lectiu,ésbaix,donantcomaresultatungraupoc

elevatdecompromísambelcentre.

5.6.1.Dificultatsquetrobaelnouvingutalllargdelprocésd’adaptació:

Engeneralelprofessoratentrevistatassenyalaquenohatrobatmassa

dificultatsal’horad’adaptar‐sealnoucentre.Quantasecundària,lamajoria

indiquenque lesprincipalsdificultatshanestatdonadesper l’establiment

de relacions amb l’alumnat. Dos professors indiquen que van trobar un

nivellacadèmicmoltbaixrespecteal’anteriorcentre.


89

Laprincipaldificultatquevaigtrobarvaserambl’alumnat.Enl’anticcentretenia

grups heterogenis. Aquí estaven agrupats segons els nivells. El primer any em vaig

trobarambungrupdetercerd’ESOenelqualhihaviamoltsrepetidors.Noportaven

llibreinomostravencapinterèsperaprendre.Lasevaactituderamoltnegativa.Em

vacostarmoltadaptarmeaaquestadinàmicainosabiacommotivarlos.(2:28)

Lesrelacionsinterpersonalsentreelscompanyshanestatunaltremotiu

quehadificultatlasevaadaptacióalcentre.Unaprofessoracentraaquesta

dificultatenlesrelacionsentreelscompanysdeldepartament.

Quanemvanassignarelcentrevaigobtenirlamevaprimeradestinaciódefinitiva.

Estava a prop de casa, volia quedarm’hi molts anys. Volia ferme un nom dins

l’institut, és a dir, donarme a conèixer pelmeu propi estil de treball i, això, encara

m’estàcostantperl’ambientquehetrobataldepartament.(2:23).

Alguns mestres assenyalen les diferències generacionals entre els

companyscomundelsfactorsquehandificultatlasevaintegracióal’escola.

Lesprincipalsdificultatsquehetrobats’hanproduïtal’horadetreballarambels

mestres més antics. La mitjana d’edat del professorat és molt alta i cada curs es

produeix alguna jubilació. Són els que marquen la dinàmica de l’escola i la volen

imposara laresta.Aixòcreadesconfiances i recels.Al finalvaigoptarperdeixarlos

parlar i ferelqueconsideravamésoportú, jaquevaigarribara laconclusióqueels

queden pocs anys i les coses aniran canviant amb el relleu generacional que s’està

donant.(2:59)

Les relacions amb les famílies són un altre factor que dificulta la

integracióalcentre.

He observat algunes actituds de crispació entre els companys en determinats

moments.Amés,quansorgeixalguntipusdeconflicteambalgunalumne,heobservat

que les famílies el defensen i protegeixen excessivament. Veuen el mestre com una

amenaçai,enllocdedonarlisuport,elcensurenielvolencontrolar.Elquemésm’ha

costathaestatelfetd’haverdetreballarambaquestafaltadesuportdelesfamíliesa

l’escola.(2:43).


90

Les relacions amb les famílies i la pressió de l’entorn és una de les

dificultats que ha trobat una professora que, procedent d’un centre urbà,

arribaauninstitutrural.

Lesprincipalsdificultats leshe trobatamb les relacionsamb l’alumnat.El trobo

massa consentit per les famílies. Al l’institut anterior constatava que no es

preocupavengaired’ells.Aquí,encanvi,troboqueelsprotegeixenmassa.

Unaaltradificultatesdónapelfetquehasdetenirmoltacautelaenlesconverses

que pots tenir fora el centre, ja que el poble és com un megàfon que, ràpidament,

escampapertoteslescasesallòquedius.(2:40)

Algundocentassenyalaquelasituacióqueesvatrobaralnoucentreva

dificultarlasevaintegraciói,defet,encaranos’hitrobacòmode.

Hehagutdetreballaracorrecuita.Veniaambunareducciódejornadai,desdel

principi,m’hesentitcoaccionadaperaquesttema.Mésd’uncopm’handemanatquehi

renunciï.Encaranohetrobatelmeuespai.Comparteixol’auladepsicomotricitatamb

l’espaidelmenjadori,aquest,ésconsideratprioritariperladirecció.Davantaquesta

circumstància,emsentoenunsegonpla.

He trobat una escolamolt poc innovadora i, això em frustramolt. Les coses es

donen per fetes i consumades. L’equip directiu proposa comissions de treball en les

qualsnomenenlespersonesquehihandeformarpartinopotsserhi,sinohasestat

nomenatperladirecció.Amés,quant’hihandesignat,t’hodonentotperfetietdeixen

moltpocaparticipació.(2:74)

Per altra banda, les experiències viscudes anteriorment poden influir

positivamentenlasevaadaptacióalnoucentre.Sil’entornanteriornoera

satisfactori,s’esforcenpertrobarunesmillorsrelacionsdinselnoucentre.

Lesmalesrelacionsqueteniaal’anteriorcentrevanferquetinguésmoltesganes

d’integrarmeaquí,pelquevaigferungranesforç.Lesprincipalsdificultatsvanvenir

motivadespeldesconeixementd’algunanormativainterna.(2:13)

5.6.2.Elcontrastentrelespercepcionsinicialsilarealitat:

Quan el professional entra dins la dinàmica de treball del centre

contrasta les percepcions inicials amb la realitat quotidiana. Una persona

amb anys d’experiència contrastada en altres centres, sol afinar les seves


91

percepcionsambmajormesuraqueunnovell.Ésperaquestmotiuque la

majoriadelsentrevistatsconfirmenlessevespercepcionsinicials.Aixíitot

hihaapreciacionsquevarien,d’acordamblarealitatambquèestroben.

Elsagentsentrevistatscentren laconfirmacióde lessevespercepcions

inicialssobrel’edifici,lesinstal·lacionsielmaterial.Tambélesquevantenir

quanvanentrarencontacteambl’equipdirectiuielscompanys.

Continuo pensant que l’edifici ésmolt incòmode i que no reuneix les condicions

adequades.Tambéheconfirmatqueelcentreésmoltpocparticipatiuiinnovador.No

etdeixendesenvoluparnovesmetodologiesitotvedirigitperl’equipdirectiu.Tampoc

es té en compte el perfil del professorat a l’hora d’assignar els cursos i els grups

d’alumnes.(2:75)

Semprehiha,però,percepcionsquevarienambelpasdeltemps.Hiha

aspectes que milloren respecte al començament, especialment els que

respectenal’equipdirectiuolarestadecompanys.

Lespercepcionsque vaig tenir al començament respecteals companyshananat

canviant. Ara trobo més companyonia, però les sensacions sobre l’equip directiucontinuen sent lesmateixes. Em transmetenuna relació fredades del començament.

(2:48)

Altres aspectes, que al començament van valorar‐se positivament, han

anat variant en sentit negatiu. Les persones entrevistades també centren

aquestsaspectesenlesrelacionsambelscompanys.

El sentit d’unitat que vaig trobar al claustre ha anat canviant. Es donen molts

canvispertrasllatsobaixesisempretrobesgentnovaquenoconeixes,ambquiesvan

perdentels lligamshumansquevaigpercebrealcomençament.Elscerclesd’amistats

entrecompanyssón,cadavegada,mésreduïts.(2:54)

Unamestramanifestaquelesdiferentsvisionssobreelprocéseducatiu

queesdonen,segonsl’edatdelsdocents,ésunaspectequel’hasorprès.


92

Unacosaquem’hasorprèsnegativamenthaestatelsentitdepropietatquetenen

elsmestresmésanticssobreelmaterialielsrecursos.Se’lsconsiderenseusielscosta

compartirlos.

Tambéhanvariatlesmevespercepcionssobreladinàmicadetreballdelcentre.Al

principi creiaquehihaviaméscoordinaciódinsels equipsdocents.Ambel tempshe

vistquenon’hihatanta ihoatribueixo,enpart,a lesdiferentsvisionsquetenimels

mestressobrel’educació,segonsl’edat.(2:59)

Unaltremestreobservaqueelcentretéunnivelld’exigènciamoltbaix.

Aparentment,elcentrefuncionabéperòelnivelld’exigènciaéscadacopmésbaix

i jo nohi veig cap solució.Deixempassar de curs alumnes queno tenen elsmínims

coneixementsbàsicsisemblaquenopreocupaaningú.((2:69)

5.6.3.Lesfrustracionsquesorgeixendinselprocés:

L’adaptacióaladinàmicadelnoucentrecomportamomentsenelsquals

les expectatives creades no responen a la realitat. És el “shock” amb la

realitat. Aquest pot provocar moments de frustració. La seva superació

positiva significa un pas important en l’adopció d’un compromís amb el

centre.Alcontrari,sinosesuperen,creenungraud’ansietatquegeneraun

baixnivelld’autoestimai,pertant,pocnivelldecompromís.

Els entrevistats exposen que, en el seu procés d’adaptació, han passat

per moments de frustració, més o menys grans que encara no estan

superatsenalgunscasos.

Elsmotiusque causenaquestes frustracions sóndiversos i esdeuena

múltiplesfactors.Lamajoriaassenyalenlesrelacionsambl’alumnat.

Els treball amb els grupsmés difícils em va causarmolt neguit. Sortia de classe

moltdecebudainosabiacomtractarlos.Apartirdelsegonstrimestre,però,ensvam

anaracostumantelsunsalsaltresivanmillorarlesrelacions.(2:34).

Ladecepcióquecausaeltracteambelsalumnes,devegades,s’uneixala

frustracióquecausenactitudsdedesídiad’algunesfamílies.

Frustracions n’he experimentat moltes, especialment amb les relacions amb

l’alumnat.Veignensambunenormepotencialque,acausadelessevescircumstàncies,


93

noprogressaran.Aclassetincunnenambulleresque,desdelprimeranyijaenporto

tres, no ha passat cap revisió ocular. Porto tres cursos insistint a la família i no

aconsegueixo que el portin a l’especialista. No sé quin és el seu nivell de visió. Com

aquestcasenpodriacitarmoltsmésitotesaquestescose,m’hanportatafrustracions

constants i puntuals, però encara no estic cremada. Penso que la meva feina és

importantiqueencaratincganesd’experimentarcosesnoves.(2:54)

Altresprofessionals centrenlessevesfrustracionsenverslesrelacions

ambelscompanys.

Frustracionsn’hetingutmoltesiperdiversosmotius.Elsalumnesme’ncausenpel

poc interès quemostren.Molts arribena classe sense llibres nimaterial escolar i no

volentreballar.

Lesrelacionsambelscompanystambémen’hancreatmoltes,jaquenotoquesóc

objectedecrítiquessoterradesidemalescares,sensesaberquinéselmotiu.(2:23)

Enalguncaslesfrustracionsvénenrelacionadesambl’equipdirectiuila

pocaparticipacióenlavidadelcentre.

Frustracions n’he tingut moltes, especialment quan no escolten les meves

propostes.Lesadopten,potser,alcapdedosotresanys,quanhananataalguncursi

leshihanpresentatallí.Quanargumentesquejaleshaviesproposatabans,noetfan

capcas.

Tambéemfrustralafaltad’oportunitatsdeparticiparenlavidadelcentre.Quan

es creaalgunacomissió és l’equipdirectiuquidesignaelsmembresquehi formaran

parti,sinot’hidesignen,nohipotsparticipar,encaraquepensisquehipotsaportar

propostes.(2:75)

Algunsprofessorsassenyalenquel’actituddel’administraciótambéels

hacausatalgunamenadefrustració.

Cada dia experimento algun tipus de frustració per l’actitud dels alumnes, dels

paresidelscompanys.Aquestesemfansentircrematdinslaprofessió,jaquenohiveig

solució.Unexempleclarésl’avaluaciódelsalumnes,enlaqualhihamoltsfactorsque

incideixennegativamentil’administració,enllocd’ajudar,posamoltspalsalesrodes.

Cada curs ens veiem obligats a aprovar i deixar que passin curs nens que no saben

llegirniescriureielsaboquemalamarginalitat.Semblaqueaixòsiguielcorrecteino

preocupiningú.(2:69)


94

5.6.4.Lapresadedecisions:

Elprofessional,uncophaentratdinslanovadinàmicadetreball,pren

contínuament les decisions que considera oportunes per al bon

funcionamentdeladinàmicapròpiadelasevafeina.

Unprocésd’adaptacióimplicaunaprenentatgecontinuiunaadaptació

a les normes del centre. Aquestes són contrastades contínuament d’acord

amblesexperiènciesdocentsprèvies.

El desconeixement inicial de totes les normatives i la cultura que

regeixen la vida del nou centre poden provocar que es puguin prendre

decisionsquenovaginensintoniaambelques’acostumaafer,laqualcosa

provocaunxocentreladecisiópersonalielquesolsercostumdinselnou

entorn.Aquestxocderivaenalgunsentitdelafrustracióque,obéesresol

satisfactòriamentobécomportaalgundesencís.

Elsagentsentrevistatsafirmen,enlasevamajoria,quenoelshacalgut

prendre cap tipus de decisió que hagi anat en dissonància amb el que és

costumalcentre.

Aquestaésl’opinióunànimeentreelprofessoratdesecundària,bésigui

perquèhanconsultat lesdecisionsabansdeprendre‐les,perquèhanestat

observant l’actituddels companys,operquèvanestarben informatsa les

primeresreunionsquevantenir.

Nom’hacalgutprendremaidecisionsquenoanessinensintoniaambelcentreja

quel’equipdirectiuemvainformarmoltbésobreelques’acostumaaferiheobservat

la forma d’actuar delmeus companys. Amés, sempre he consultat les decisions que

voliaduraterme.(2:28)

A primària, lamajoria també responen que no els han calgut prendre

cap tipus de decisions contràries a les normatives del centre, però, en

alguns casos han matisat aquesta qüestió. Dues persones ho han fet pel

desconeixementdelprotocolaseguir.

Hepresalgunadecisiócontràriaalques’acostumaaferalcentre,devegadespel

desconeixement del protocol a seguir i, altres cops, per discrepàncies amb la


95

normativa, perquè considero que cal ser flexible i cada cas s’ha d’analitzar d’acord

amblescircumstàncies.(2:55)

El testimoni anterior mostra que algunes vegades, quan no s’està

d’acordambelques’acostumaa feralcentre,eldocentprefereixguiar‐se

pelseucriteri.

Quan he cregut que alguna iniciativa que tenia era bona, encara que no fos

compartidaperladirectiva,hetiratpeldretil’heaplicada.Això,però,etcremamolt,

jaqueal’horad’aplicardinàmiquesdetreball,quecreusquesónbones,etsentssolai

perevitarmésconflictes,nolesapliques.Acabesrelaxantteientresenunarutinaque

etfadeixardecostattotallòquevoliesfer.Aixòm’hacreatmoltafrustraciójaqueno

pucserjomateixanidesenvoluparmeplenamentenl’àmbitprofessional.(2:75)

Normalment, però, els professionals consideren que les decisions

contràries als costums del centre sempre s’han pres per coses poc

importantsis’hanpogutresoldresatisfactòriament.

Algunavegadaheactuatpelmeucompte.Alprincipi,perdesconeixementde les

normesdelcentre,actuescomsemprehohaviesfetperòsemprehaestatpercosespoc

importantsi,quanlesheaclarides,hanquedatresoltes.(2:60)

5.6.5.Lapotenciaciódel’autonomiaprofessional:

Alllargdelprocésd’adaptacióelprofessionaltambéprendecisionsque

l’ajuden a integrar‐se dins la vida del centre educatiu i potencien la seva

autoestimaiautonomia,béperquèharebutelreconeixementdelcol·lectiu

operquès’hasentitsatisfetpelsresultatsobtinguts.

La gran majoria de les persones entrevistades afirmen que, des del

començament, han sentit potenciada la seva autonomia personal i

professional per la confiança que els han manifestat l’equip directiu o la

restadecompanys.

Desdelprimermomentl’equipdirectium’haencoratjataprendreresponsabilitats

iaintegrarmeenlavidadelcentre.(2:14)


96

El professorat que prové de la concertada experimenta que la seva

autonomia s’ha vist potenciada per la dinàmica de treball dels centres

públics.Ladinàmicade treballde l’institutm’ha fet sentirmésvalorada ihamillorat la

mevaautoestima.Alaconcertadatotallòquefeiaeraconsideratcomapartintegrant

de lameva feina inorebiacap tipusd’eloginid’agraïment.Aquíemvanvalorar les

iniciativesqueduiaa terme.VaigdesenvoluparunprojecteOrator i emvan felicitar

peraixò.Aquestfetnos’haguésproduïtmaialaconcertada.Elselogisquevaigrebre

aquíemvanfersentiragustdinslafeina.(2:34)

Eldesenvolupamentdeprojectesilasevaconclusiópositivaésunmotiu

força importantperquèelprofessional se senti valoratdinselnou llocde

treball.

Lamevaautoestima l’hevistenfortidaquanhepogutdura termeprojectesque

m’haviaproposat,especialmentquanvaigendegarunComènius.(2:23)

Ladinàmicadeltreballenequipfaqueunprofessionalsesentivalorat

perlarestadelscompanysiquelasevaautoestimaensurtipotenciada.

Al’escolaanteriorcadamestreelaboravaelseupropimaterial.Aquítreballemen

equip i compartim tot el que fem. Aquesta col·laboracióm’ha fet sentirmoltmillor.

(2:65)

Enaltrescasoslesrelacionsques’estableixendinsl’aulaielsprogressos

de l’alumnat són els motius que eleven el sentit d’autoestima del

professorat.

Els anys que porto dins l’oficim’han fet arribar a la conclusió que són les coses

petites les que t’omplen de satisfacció. Veure que els alumnes amb dificultats van

progressantéselquemésm’eleval’autoestima.(2:70)

5.6.6.Laintegraciódinselcol·lectiu:

Elprocésd’integracióconclouquanelprofessionalesconsideraqueestà

adaptatdinslavidadelcentreijaformapartdelcol·lectiu.Enaquestafase

elnouvingutdeixadeser‐ho;haassumitcomapropiselconjuntdevalors


97

que formenpartde lavidadel centre i estàpreparatperdesenvolupar‐se

plenamentdinsl’entorn.

El sentiment d’integració varia d’acord amb la personalitat del

professional; les relacions que ha establert i la seguretat que ha anat

adquirintal llargdelprocés.Aquestmomentpotdilatar‐seenel tempsde

maneraquecadapersonaelpercependiferentsmoments.

Les persones entrevistades es consideren integrades dins un interval

quetranscorreentreelprimerieltercercursos.Tansolsunapersona,que

portaméstemps,consideraqueencaranoestàintegrada.

Encaranoemsentoplenamentadaptatal’escolaiaixòqueéselmeuterceranyde

permanència.(2:70)

Lagranmajoriaconsideraqueesvansentirintegratsapartirdelprimer

curs, encara que varia el període. De les nou persones que fan aquesta

afirmació, tres estableixen la seva adaptació entre finals del primer

trimestrecomençamentsdelsegon;tres,alllargdelsegon;itres,afinalsde

curs.

Emvaigsentiradaptadaalcentreapartirdelsegontrimestre.Elprimerelvaig

passar malament. Quan va sortir el concurs de trasllats hi vaig participar, però en

tornardelesvacancesdeNadalvaigtenirlasensacióqueformavapartd’unprojecte

importanti,això,emvaferrenunciataltrasllat.(2:55)

Tres persones consideren que la seva integració es va donar el segon

curs.

Apartirdelsegoncursjaemsentiaseguraisabiacominteractuar.Elprimerany

noemvaigacabard’ubicardinsl’escolaiemvacostarferlameva.(2:60)

Finalment, una professora considera que la seva plena integració al

centreesvaproduirenelseutercercurs.


98

5.7. Comvaloral’acollidaelnouvingut:

Es va preguntar a totes les persones entrevistades com establirien un

protocold’acollida,d’acordamblesexperiènciesquehanviscut.Aquítambé

varienlesrespostes,segonselcosalqualpertanylapersona.

A secundària, tots els entrevistats consideren que l’acollida va ser la

correcta,peròfanmatisacionssobreaspectesquecreuenquecaldriatenir

encompte.

Tres professors de secundària i un de primària consideren que no

s’hauria de fer la mateixa reunió amb tots els nouvinguts, ja que el grau

d’experiència docent no és el mateix i, per tant, no tothom necessita la

mateixainformació.

La informacióqueemvanproporcionar la consideronecessària,peròpensoque

s’hauria de diferenciar la seva transmissió, segons el grau d’experiència docent. El

professorat novell ha d’assimilar massa conceptes en molt poc temps i l’excés

d’informacióelpotaclaparar.L’experimentat,encanvi,comparatotelquesentiveu

amblessevesvivènciesencentresanteriorsihocaptatotmoltmésràpid.(2:34)

Els mestres de primària, que han tingut una entrevista personal

d’acollida, la valorenmolt positivament i els de secundària, que no n’han

tingut cap, creuen que aquesta hi hauria de ser com a complement de la

rebudaengrup.

Al llarg dels primers quinze dies de setembre els que van de quan arribem al

centre fins que comencen les classes seria bo que es mantinguessin entrevistes

individuals entre els nouvinguts i algun membre de la directiva perquè aquells

poguessinexplicar les sevescircumstànciespersonals i rebremillorelmissatgesobre

quèéselqueelcentreesperad’ells.(2:34)

Un altre professor creu que aquesta entrevista no hauria de ser amb

l’equipdirectiu,sinóambelcapdeldepartament.

Latrobadaentrel’equipdirectiuielsnouvingutshauriadetenirunacontinuació

ambunaentrevistaambelcapdedepartament.(2:14)


99

Quatre mestres i una professora de secundària consideren que els

centres haurien de tenir un agent especialitzat en l’acollida, que fos un

referentaquipoderacudirencasd’ajudaiqueservísd’acompanyantenels

primerstempsd’estadaalcentre.

Crec que les escoles i instituts haurien de tenir una agent especialitzat en

l’acollida que acompanyés el professorat nouvingut en els primers temps de

convivènciaalcentre.(2:19)

Algun professional,més que analitzar els aspectes tècnics, destaca els

afectius i, en aquest aspecte, voldria que es mostrés cordialitat cap al

nouvingut.

Crecque l’equipdirectiuhauriad’estarméspropera les persones i dura terme

una acollida que transmetésmés calidesa i sentit de proximitat que facilités que la

persona se sentís ubicada. El sentit de l’empatia cap al nouvingut hauria de formar

partdelaculturadelcentre,jaquetotshempassatalgunavegadapeltrasllatisabem

queelmomentdel’acollidaésdelicat.(2:49)

Unaltreprofessionalemfatitzaaquestaspecte,indicantqueesprefereix

unaacollidamésinformaliproperaquenopasmassatècnica.

No crec en els actes institucionals. El contacte informal i personal és molt més

efectiu.Anaraferuncafèforadelcentrepropiciaunambientmenysformalqueetfa

sentirmésproper.(2:70)

Un professor assenyala que una de les dificultats dels nouvinguts

consisteixenelfetquecalconèixermoltagentenpoctemps,pelquecreu

quecaldriatenirunaorlaamblesfotografiesdelsmembresdelclaustre.

Caldria tenir, des del primer dia, uns fulls amb les fotografies delsmembres del

claustrepertaldesaberquiésqui.Aquestsfullss’hauriend’actualitzarconstantment

amblesincorporacionsqueesprodueixenalllargdelcurs.Alsinstitutsesprodueixen

moltesbaixesi,quanhihasubstitucions,nosapsquiéslapersonaquetrobesalasala

deprofessorsilaignores.(2:29)


100

Unamestravaloramoltnegativamentl’acollidaquevateniral’escolai

consideraquecaldriacanviartotelprocésd’acollida.

Joho canviaria tot.Novoldriaqueunnouvingut es sentís tan sol comm’hi vaig

sentirjo.Canviariamoltescoses...Diriaalapersona,desdelcomençament,elquepot

fer. També, a nivell de l’administració, demanaria que s’agilités el procés d’arribada

delpersonal.Nopotserquelagents’incorpori,ambundegoteigcontinu,alllargdels

primersdiesdesetembre.Tothomhauriad’estaralcentredesdelprimerdia.També

agilitarial’assignaciódecursosihorarisperquèlespersonesnoespassessindiesala

salademestressensesaberquèfer,jaqueaixòéshorrible.

El primer dia realitzaria una entrevista individual amb els nouvinguts i els

donarialainformaciósobreelcentre.Sil’equipdirectiutémoltafeinainohopotfer

establirialafiguradel’agentd’acollida,queesfescàrrecdelsnouvinguts;elsensenyés

elcentre;elsexpliquéslalíniaeducativa;lesdiferentsnormatives...

També,elsprimersdies,hauriad’haverhiunareunióambtotselsnouvinguts.

Els veterans haurien de fer un acompanyament als nouvinguts fins que aquests

puguincaminarsols.

Endefinitiva,hocanviariatot.(2:75)


101

6.CONCLUSIONS


102

L’establiment de les conclusions i la formulació de les propostes de

millorasuposenlaculminaciódelprocésd’investigació.

Les conclusions són declaracions breus. S’articulen en quatre àmbits,

seguintelsobjectiusques’hanfixateneldissenydelarecerca(pàgines31i

32).

6.1. Motius pels quals un professional experimentat decideix

canviarlasevadestinaciódetreball:

6.1.1.Motivacionsqueportenasol·licitaruncanvidecentre:

Elmotiuprincipalpelqueunprofessionaldecideixcanviardecentreés

eld’apropar‐sealdomiciliparticular,jaqueelsistemapúblicdeconcursde

trasllatsprioritzal’antiguitatdinselcoscomunmèritrellevantatravésdel

qual l’acumulació d’una puntuació suficient és la que permet l’aspiració a

obtenirlaplaçadesitjada.

Aaquestmotiu cal afegirque la salut ésunaaltra causaper sol·licitar

unanovaplaçadocent,jaqueexisteixlanecessitatdetreballarenunentorn

més còmode perquè els desplaçaments diaris perjudiquen determinades

lesions.

Hi ha una sèrie de professionals que han accedit a la seva destinació

definitivadesprésdepassarpel procésdel concursoposició, sigui perquè

procedeixende la privada concertadaoperhaverpassat un llargperíode

d’interinatge.Entotsaquestscasoselqueesbuscaésunamajorestabilitat

laboral.

Elprofessoratentrevistattambémanifestaquevancercaruncanviper

transformarlesrelacionspersonalsquetenienalscentresdedestí,lesquals

estavendeterioradespelsanysdeconvivència.

Enuncass’exposaquesónelsmotiusdecairepersonalifamiliarelsque

motivenelcanvidecentre.

Respectealsmotiussobreelsqualss’escullel centrededestinació,els

entrevistatsexpliquenque,prèviamentalasol·licituddetrasllat,estudienla

possibilitatdeplacesvacantsalazona.Enaquestaspecteésmésimportant


103

la proximitat al domicili particular que no pas les característiques del

centre,lesqueprioritzenladestinaciódesitjada.

Tambéa l’horadesol·licitarelcentreestenenencompte lespersones

amb qui es tenien coneixences prèvies i amb les que esmanté una bona

relació.

Unaltremotiupersol·licitar laplaçadesitjadaés l’anàlisi fetsobre les

característiquessociolaboralsdel’entorn.Solbuscar‐seunentornsimilaral

dels centre d’origen, si es considera que ja era prou bo, o bé un perfil

completamentdiferent,siconsiderenquenecessitenuncanvitotalrespecte

alcentredeprocedència.

6.1.2. Establimentdelsprimerscontactes:

Elsprimerscontactesambelcentreesrealitzen,enlamajoriadecasos,

tan aviat com es coneix la destinació definitiva, és a dir, a finals del curs

anterior al de la seva arribada. Si no es coneix la destinació fins l’estiu,

aquestsesfanelprimerdiadesetembreicoincideixambl’arribadadetotel

professoratdenovaincorporació.

6.2. Percepcionsdel’acollidaievolucióatravésdelprocés:

6.2.1. Percepcionsqueescreenenelmomentdel’acollida:

La majoria dels entrevistats, especialment entre el professorat de

secundària, assenyalen que van arribar al centre de destinació ambmolt

bonapredisposiciójaquedeixavenenrereunesrelacionsquenoerengaire

satisfactòriesi,enseracollits,sentenunsentitd’alliberamentrespecteala

sevasituacióanterior.

Elprofessoratvaloracomamolt importantel fetde tenir coneixences

dins el centre de destinació ja que els faciliten l’entrada i els primers

contactes.

A primària, tres mestres no tenen bones percepcions perquè

considerenquelasevaacollidavaserfredaiesvansentirdescol·locadesels

primersdies.


104

6.2.2. Expectativesineguitsqueescreen:

El professorat experimentat, a diferència del novell, sol crear‐se unes

expectativesmésrealistes,per laqualcosaelxocdelarealitatnoesdóna

amblamateixaforça.Engeneral,centrenlessevesexpectativesamillorar

les seves relacions personals i de treball, que es reconegui la seva tasca

professional i poder treballar en projectes a un termini llarg, car la seva

estadaalcentrededestinacióseràperunperíodeperllongat.

Elsneguitsprincipalsvénenmotivatsper la tipologiade l’alumnatque

es trobaran, jaquesabenqueentrenenunentornnou inosabencomes

produiràl’adaptació.Tambévénendonatspersabersis’acoblarandinsels

nousequipsdetreballiambelsnouscompanysdefeina.

Malgrattot, lamajoriadelsentrevistatsindiquenquelasevaactitudés

molt cautelosa i que prefereixen escoltar i observar abans de manifestar

obertamentlessevessensacions.

6.3. Com es desenvolupa el procés d’acollida per part de l’equip

directiu,elsgrupsdetreballielcol·lectiudocent:

6.3.1. L’acollidaperpartdel’equipdirectiu:

Tos els entrevistats afirmen que van ser rebuts al centre per part del

directorodelcapd’estudis.Asecundària,esfaunaacollidadegrup,inoes

discriminasegonsl’experiènciadocentdelnouvingut.Aprimària,encanvi,

l’acollidasolserindividualmitjançantunaentrevistapersonal.

Asecundària, la reunióesbasaenel comentarid’undossierqueesva

comentant.Els aspectesquemésvandestacarvan serelsde lesdiferents

normativesdelcentre, la tipologiade l’alumnat i ladistribuciódelsespais.

Esconstataqueconsiderenmoltútil la informacióqueesproporcionapel

quefareferènciaal’alumnatilesfamílies,peròquelainformacióésmassa

exhaustivaiaixòprovocadesconnexionsenelsaspectesdenormatives,que

ja es coneixen per l’experiència docent. En aquest aspecte pensen que un

novell requereix una informació que un experimentat no necessita,motiu

pelqualestabliriendiferentsnivellsd’informació,d’acordambl’experiència


105

docent del nouvingut. També consideren que l’acollida va ser bastant

institucionalil’haurienpreferitméspersonal.

A primària, en canvi, els entrevistats afirmen que van rebre poca

informació. Es constata també que no requereixen la mateixa informació

referentanormativesqueunnovelli,encanvi,volenserinformatssobreels

aspectes implícits de la cultura de l’escola. Lamajoria, però, tenen bones

sensacions,excepteendoscasosquevantrobar‐lafredaidistant.

6.3.2. L’acollidaperpartdelsgrupsdetreball:

El professorat considera que va ser ben rebut pels companys que

configuraven l’equip de treball més proper (el departament didàctic a

secundària i els equips de cicle a primària). Aquesta aspecte és

especialmentvaloratpelsmestresdeprimàriaperquèésonsesentenmésa

gust.Solsenelcasdel’arribadaaungrupdemésedatdespertarecels,car

esmanifestenresistènciesaqualsevol tipusdecanvien lametodologiade

treball.

Aprimàrianoesmanifestacaptipusderecelperpartdelscompanysi

esvaloraespecialmentlabonasintoniaquetenenambelmestreomestra

paral·lel. A secundària, en canvi, els entrevistats manifesten que van

percebre algun tipus de recel per part dels companysmés antics, perquè

l’arribadad’unnouprofessorpodiasignificarundesplaçamentdelrolque

esdesenvolupadinsl’equipdetreball.

6.3.3. L’acollidaperpartdelcol·lectiudocent:

Engeneral, lessensacionsa l’entrarencontacteambelscompanysdel

claustresónbones.Enpartesdeuenalavoluntatd’integracióperpartdels

nouvinguts i al fet que les coneixences prèvies que es tenen faciliten

l’entradadinsel col·lectiu.Aquestesmateixes coneixences sónaprofitades

per fer‐les servir de guies i introductors en els primers tempsd’estada al

centre. Malgrat tot l’actitud dels nouvingut és molt cautelosa i els fa

observarelsdiferentstipusderelacionsipreservar‐seal’horad’expressar

opinions. També, en el cas d’alguns professionals, s’observa que hi ha

diferentsgrupsdepoderopressióivolenmantenirl’equidistància.


106

Els mestres de primària, que no tenen assignat el cicle o curs en el

momentdel’arribada,recordenaquestsprimersdiescomamoltdurs,atès

quese’lspassenalasalademestressensecaptascaassignada.

6.4. Associacions que s’estableixen entre el procés d’adaptació del

nouvingut, les necessitats que manifesta i la seva estabilitat

professional:

6.4.1. Contrastos entre les aspiracions del professional i el

possiblexocamblarealitat:

Les persones entrevistades manifesten que no van trobar gaires

dificultats a l’hora d’integrar‐se amb els companys. Les principals vénen

motivades per l’adaptació a noves metodologies de treball i pel desig de

mantenirl’equidistànciadavantlesrivalitatsqueobservenentrecompanys.

També en alguns casos s’observen dificultats en la manera que estan

establerts els hàbits interns de funcionament, diferents als que tenien

establertsenelscentresd’origen.

Lesprincipalsdificultatsesdonenenl’iniciderelacionsambl’alumnati

lesfamílies,ontrobenunsperfilsdiferentsalsdelscentresd’origeniqueels

obliguen a redefinir el seu rol d’actuació per adaptar‐lo a les noves

circumstàncies.Aquestprocésd’adaptacióéselquemésfrustracionselsha

portat,especialmentpelquefaatemesdedisciplina.

Els xoc amb la realitat, però, ésmés baix que el que podria trobar un

novellacausadelainformacióilesexperiènciesprèviesquejatenenenel

momentd’afrontareltreballdinsl’aula.

6.4.2. Anàliside lapotenciacióde l’autonomiaprofessionaldel

docent

El professorat entrevistat manifesta que s’ha sentit recolzat pel

col·lectiudocentdesdelprimermoment,peròqueaquestaautonomias’ha

reforçatquanhantingutl’ocasiódeduratermealgunprojected’innovació

quehaobtingutelreconeixementdelscompanys.


107

6.4.3. Laintegraciódinselcol·lectiu:

El sentit que un professional ja forma part del col·lectiu i està

compromèsamb la culturadel centrevariad’acordambel tarannàde les

diferentspersones.Lamajoriaconsiderenquesesentenadaptatsalcentrea

finals del primer curs, encara que d’altres pensen que la plena adaptació

s’aconsegueixelsegonanyi,alguncas,nol’assoleixfinseltercer.

6.5. Aspectesquevalorenelsnouvingutssobrel’acollida:

En general el professorat se sent ben acollit. A primària consideren

importantl’entrevistaindividuali,asecundària,creuenqueaquestahauria

derealitzar‐seabansdefer lareuniódegrup.Tambéasecundàriapensen

quedesprésdel’entrevistaambl’equipdirectiuhauriad’haver‐neunaaltra

entreelsnouvingutsielscapsdedepartament.

Tant a primària com a secundària creuen que caldria una persona

especialitzadaen l’acollidaaquipoderadreçar‐seelsprimersdies,encara

queaprimàriaaquestatascajalarealitzaelmestreolamestraparal·lels.

Elsmestres de primària, que s’incorporenper fer tasques de suport o

són especialistes, voldrien tenir definides les seves responsabilitats

concretes respecte als cursos i nivells des del moment de la seva

incorporació inopassar‐seelsprimersdiessensesaberclaramentquines

seran.

En general, es voldria que es transmetés proximitat i empatia per

damuntdelsentitinstitucionaliformal.

També creuen que caldria diferenciar les reunions d’acollida d’acord

ambl’experiènciaprofessionaldelsnouvinguts, jaquenototsrequereixen

lamateixainformació.

Un aspecte que representa especials dificultats és el de conèixer un

col·lectiu nombrós en pocs dies, per tant, creuen que seria bo disposar

d’una petita referència dels membres que integren el col·lectiu, amb un

documentonespoguessinveurelesfotografiesdelsdiferentsmembresdel

claustre,aixícomunapetitadescripciódelesresponsabilitatsdecadascúi

delsseusinteressosiaficions.


108

7.BIBLIOGRAFIA


109

ALCOVER, C.M. (2002): “Cultura y clima organizacional”, en en GIL y ALCOVER (Coord): Introducción a la psicología de las organizaciones. Alianza editorial, Madrid, pp. 387-414

ANTUNEZ, S. (2000): “Prestar atención a los profesores nuevos”, a La acción directiva en las instituciones escolares, ICE de la UAB – Horsori, Barcelona, pp. 103-112

BARON, A.B. y BYRNE, D. (2002): “La equidad percibida en los grupos: la obtención de lo que merecemos ¿o algo más!”, en Psicologia social, Prentice Hall, Madrid, pp. 519-526

BAUER, T.N. y TAYLOR, S. (2001): “Toward globalizad conceptualization of organizacional socializations” en ANDERSON, N.; ONES, D.S.; SINARGIL, H.K. y VISWESVARAN, C. (Compil.) Handbook on Industrial, Work and Organizational Psychology. Sage, Londres, pp. 409-423

BERNAL, J.L. (2007): Comprender nuestro centros educativos. Micropolítica. Ed. Mira. Zaragoza

BERNAL, J.L. (2004) “La micropolítica: un sentimiento”, en Organización y gestión educativa: Revista del Fórum Europeo de Administradores de la Educación, Vol. 12, nº 4, pags. 11-16

BESALU, X. (2002): Diversidad cultural y educación. Síntesis, Madrid, 2002 BRYANT, S.E. (2005): “The impact of peer mentoring on organizational knowledge

creation and sharing”, en Group & Organization Management, vol. 30, num 3., pp. 319-338

CARBONELL, J., SIMO, N. Y TORT, A. (2002): Magribins a les aules. El model de Vic a debat. Eumo, Universitat de Vic.

CARRASCO, M.J. I GARCIA, A, (2000): “Reflexiones sobre el centro educativo y la acogida a un nuevo miembro”, en Gairín, J. i Darder, P. (Coord): Organización y Gestión de Centros Educativos. CISS-Praxis, pp 470/82.1

CAPELL, D. (2007): “La acogida de los profesionales de nueva incorporación: un proceso relacional comunicativo”. Documento policopiado

CASANOVAS, I. (2005): La socialització professional en infermeria durant el procés educatiu. Universitat de Barclona. Tesi doctoral

COLET, M. y SOLER, M.A. (2005): “Una escola d’acollida” a Perspectiva escolar, 297, pp. 20-31.

COHEN, N.H. (1998): Perfil de competencias del mentor. Centro de Estudios Ramón Areces, Madir.

CORONEL, J.M.,; LÓPEZ, J. Y SÁNCHEZ, M. (1993): Cómo atender a los nuevos miembros de la comunidad educativa. MEC, Madrid.

CORONEL, J.M.,; LÓPEZ, J. Y SÁNCHEZ, M. (1994): Para comprender las organizaciones escolares. Ocho temas básicos. Ed. Repiso, Sevilla.

CRESPO, F. (2005): “A l’interí l’has d’orientar i no deixar-lo sol” a Presència, del 9 al 15 de desembre, pp. 7

DALLOS, R. (2002): “Creating relationships” en Close Relationships, Psychology Press, New York, pp. 75-108

ESCUDERO, J..M: (1991): “Formación centrada en la escuela”, en Yáñez, J. (Corod): El centro educativo. Universidad de Sevilla

ESTEVE, J.M., FRANCO, S. y VERA, J. Los profesores ante el cambio social, Barcelona, Anthropos, 1995


110

FERNANDEZ, A. (2001): Protocolo de acogida al nuevo profesorado del IES Dolores Ibarruri. ISEI-IVEI País Vasco

FERNÁNDEZ DÍAZ Mª J., ASENSIO MUÑOZ, I. (1.994): “La evaluación del clima en los centros educativos”. Revista de ciencias de la Educación. Nº 153. Pág. 69-81.

FURNHAM, A. (2001): “Elección vocacional, selección organizacional y socialización”, en Psicología organizacional, Orford University Press, México, pp. 98-148

GAIRIN, J. (Coord) (2003): Les relacions personals en l’organització. Ed. ICE de la UAB, Barcelona

GIMENO, X. (2004): “L'Acollida dels nous mestres” en In-fàn-ci-a Associació de Mestres Rosa Sensat, !núm. 141, pp. 21-24

GOLD, Y. (1997): «Beginning teacher support. Attrition, mentoring and induction». En: J. Sikula, T. Buttery y E. Guyton (eds.). Handbook of Research on Teacher Education. Second Edition, New York, Macmillan, pp. 548-594,

GROC (2005): L’acollida dels membres de nova incorporació a l’organització. Document provisional policopiat

HANDY, C.H. (1993) : La organización por dentro. Por qué las personas y las organizaciones se comportan como lo hacen. Ed. Deusto, Bilbao

HARGREAVES, A. (1996): Profesorado, cultura y postmodernidad. Morata, Madrid. HUBERMAN, M.: The lives of teachers, London, Cassell, 1992 JORDE-BLOOM, P. (1987): “Differences between teachers’ amb administrators’

perceptions of the organizational climate of early childhood settings” en Fraser, B.J.: The study of learning environments, vol. 3, Curtin University of Technology, Western Australia 26-34

MAJO, M. (2005): “Els Plans Educatius d’Entorn: una xarxa de complicitats socioeducatives a Catalunya”, a Caixa d’Eines, núm. 5, pp. 66-81

MARCELO GARCÍA, C.: Aprender a enseñar. Un estudio sobre el proceso de socialización de profesores principiantes, Madrid, CIDE, 1991.

MARCELO, C. (1999): “ Estudio sobre estrategias de inserción profesional en Europa”, en Revista Iberoamerica de Educación, 19, enero-abril 99

MARTIN-MORENO, Q. (2007): Organización y dirección de centros educativos innovadores. El centro educativo versàtil. McGrawHill, Madrid

MIELL, D. Y DALLOS, R. (2002): “Exploring interactions and relationships”, en AA.VV. Social interaction and personal relationships, SAGE-The Open University, Londres, pp. 1-22

MILLER, V.D. y JABLIN, F.M. (1991): Information seeking diring organizational entry: influences, tactics amd a model of the proces. Academy of Management Review, 16, pp. 92-120

MOWDAY, R.T., PORTER, L.W. Y STEERS, R.M. (1982): Employee-organization linkages. The psychology of commitment, ansenteeism, ant turnover. Academic Press, California

PALACÍ, F.J. (2002). “La incorporación e integración de las personas en las organizaciones”, en BARON y BYRNE: Psicología social, Ed. Prentice Hall, Madrid, pp. 595-599

PERALBO, M., TORRES, J. y SANCHEZ, J.M. (1998): I Simposium sobre el proceso de socialización. Ponencias y comunicaciones. Santiago de Compostela

PINEU, G. (Ed)(1998): Accompagnements et histoire de vie. L'Harmattan, Paris.


111

PRIETO, F.; PEIRÓ, J.M., BRAVO, M.J. y CABALLER, A. (1996): “Socialización y desarrollo del rol laboral”, en PEIRÓ, J.M. y PRIETO, F. (Eds): Tratado de Psicología del Trabajo, vol II. Madrid, Síntesi, pp. 65-100

QUINTANA, A. (2005). “L'acolliment de la diversitta d'alumnes en un centre de secundària”, en Perspectiva escolar, num, 297, pp. 31-37

RADLEY, A. (2002): “Relationships in detail: the study of soacial interaction” en AA.VV. Social interaction and personal relationships, SAGE-The Open University, Londres, pp. 23-102

REIS, H.T. y RUSBULT, C.E. (2004): “ First impressions amb interpersonal attractión” en Close Relationships, Psychology Press, New York, pp. 75-108

RODA, R. (2003): “Socialización organizacional”, en GIL y ALCOVER (Coord): Introducción a la psicología de las organizaciones. Alianza editorial, Madrid, pp. 229-258

ROS, E. (2005): “Una escola d'acollida” en Perspectiva escolar, num, 297, pp. 12-19 ROZAS, G. (1990): Cómo recibir y acoger major a las personas. Deusto, Madrid

RUIZ, J. I. (1995): Sociología de las organizaciones. Universidad de Deusto. Bilbao SERRATS, L. (2008): La tutorial del professorat novell. Memoria de suficiencia

investigadora. Departamento de Pedagogía de la Universidad de Girona SLAUGHTER, J.E. y ZICKAR, M.J. (2006): “A new look at the role on insiders in the

newcomre soacilization process”, en Group & Organization Management, vol. 31, num 2., pp. 264-290

SUBDIRECCIÓ GENERAL DE LLENGUA I COHESIÓ SOCIAL (2007): “El centre educatiu acollidor (I) y (II)” a Caixa d’Eines, núm 3 y 6

TEIXIDÓ, J. (1999): La Comunicació als centres educatius. Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya, Barcelona.

TEIXIDÓ, J. I ALTRES (2000): El Projecte de Direcció.. Edicions del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Col. Eines de Gestió, Barcelona.

TEIXIDO, J. (2002): Ser docent a secundària. Curs de Qualificació Pedagògica per a l’accés a l’ensenyament secundari. Universitat de Girona

TEIXIDO, J. (2004): SALT: escola i futur. L'escolarització obligatòria (3-16) a Salt TEIXIDÓ, J. (2005): El lideratge dels canvis en els centres educatius. Departament

d’Educació. Generalitat de Catalunya, a http://www.xtec.net/fp/GestiódeQualitat/VJornada/PonènciaB

TEIXIDO, J. (2006): Intervenció dels equips directius en la millora del clima escolar. Seminari de formació dels equips directius dels IES del Vallès Oriental. http://www.joanteixido.org/pdf/clima/clima_escolar.pdf

TEIXIDÓ, J. (2007): “Reflexions i propostes d’acció per a l'acollida dels professionals de nova incorporació a les escoles i instituts” en Caixa d'Eines , núm 6, pp. 36-53, Subdirección General de Lengua y Cohesión Social del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya

TEIXIDO, J. y COMALADA, L. (2007) Afrontamiento de situaciones de hostilidad y desempeño de la función directiva en XXI Revista de Educación, núm. 8, pp. 35-49


112

TEIXIDÓ, J. (2007): Fer confluir mirades. Acolliment del nou professorat als centres educatius. CRP del Vallès Occidental IV. Conferència de presentació del PFZ, setembre

TEIXIDO, J. (2007a): La tutoria del professorat novell: una oportunitat per al creixement professional dels docents. ICE de la Universitat de Girona, 17-01-2007

TEIXIDÓ, J, Y SERRANO. P. (2008): “L’acolliment al professorat: com ho veuen i ho viuen els protagonistes” a Guix, XXX, pp. XX-XX

TERREN, E. (2005): “Rutina, diversidad e incertidumbre: la organización educativa ante entornos multiculturales”, en Fernánd, M. y Gutiérrez, M. (Coord): Organización escolar, profesión docente y entorno comunitario. Universidad Internacional de Andalucía-Akal, Madrid, 105-128

VEGA, M.T. y GARRIDO, E. (1998): Proceso de socialización y compromiso con la empresa. Amarú, Salamanca

VONK, J. (1994): «Teacher Induction: The great omission in education». En: M. Galton y B. Moon (eds.). Handbook of Teacher Training in Europe, London, David Fulton, pp. 85-108,.

WANOUS. J.P. (1992): Organizational entry:recruitement, selection, orientation ans socialization newcomers. Addison-Wesley, Massachussets

ZABALZA, M. (1996): “El clima. Conceptos, tipos, influencia del clima e intervención sobre el mismo”, en Domínguez, G. y Mesanza, J. (Coord): Manual de organización de instituciones educativas. Ed. Escuela Española, Madrid, pp. 263-298

ZACHARY, L. J. (2000): The Mentor's guide : facilitating effective learning relationships. Jossey-Bass Publishers, San Francisco.

L'acollida al centre educatiu del professorat amb experiència … · 2009-11-05 · L’acollida...

Documents

Transcript of L'acollida al centre educatiu del professorat amb experiència … · 2009-11-05 · L’acollida...