La UAB homenatjael paleògraf Jean VezinLa UAB homenatjael paleògraf Jean Vezin

l’autònoma 240

PUBLICACIÓ DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA NOVEMBRE DE 2010

MÉS OPORTUNITATSAL TRAM B-30

El 19 d’octubre va ser pre-sentat l’estudi L’estructuraindustrial i tecnològica delsmunicipis del Tram Centralde la AP-7/B-30, del Centred’Economia Industrial, queconclou que es pot explotarmés el ventall de sinergiesde la zona. PÀG. 8

MÉS ESPAISPER A LA RECERCA BIO

L’Institut de Biotecnologia ide Biomedicina «Vicent VillarPalasí» de la UAB va inaugurar,el 26 d’octubre, nous espaisdedicats a la recerca i latransferència de tecnologia ales empreses del sector. Lesnoves instal·lacions allotjaran18 grups de recerca. PÀG. 9

L’investigador francès, un dels iniciadors de la codicologia, va ser investit doctor honoris causa per la UAB el 27 d’octubre passat. PÀG. 3

FESTA ANUAL DELSAMICS DE LA UAB

L’Associació d’Amicsde la UAB va atorgar els seustradicionals premis enreconeixement dels mèritscientífics i professionalsen el decurs de la seva festaanual, que es va celebrar el4 de novembre a UAB CasaConvalescència. PÀG. 13

ZAMORA

02

CAMPUS

Les facultats inauguren el curs 2010-2011Se succeeixen els actes inaugurals als diferents centres de la UAB

Guillermo de la Dehesa,Maria Pau González i IsidreMolas van pronunciar treslliçons inaugurals a l’octubre

Les facultats de la UAB continuen ambels seus actes institucionals d’inaugura-ció del curs 2010-2011, un any marcatper la inclusió dels nous graus adaptats al’espai europeu d’educació superior. Afinals del mes d’octubre va ser el torn dela Facultat d’Economia i Empresa, de lade Psicologia i de la de Dret.

El 22 d’octubre va tenir lloc la inaugu-ració del curs de la Facultat d’Economiai Empresa amb una classe magistral deGuillermo de la Dehesa, president delCentre for Economic Policy Research(CEPR) de Londres i secretari d’Estatd’Economia durant el govern de FelipeGonzález, entre altres càrrecs. L’acte, quees va poder seguir en directe des d’unenllaç que es facilitava a la pàgina del’Autònoma o al Campus de Sabadell, através d’una pantalla situada a l’aula 14,va tenir la col·laboració d’un professorde la casa, Enric Ribas, que va ser l’en-carregat de presentar el conferenciant.

La lliçó inaugural, titulada «Passosnecessaris per sortir de la crisi», va augu-rar que fins al 2017 no aconseguiríemsortir de la recessió, unes prediccions nogaire esperançadores, però que, tal comva comentar el conferenciant, noméssón prediccions i ja veurem què passa.

Per la seva banda, el degà de la facultat,Joan Clavera, va comentar les novetatsque presentava el curs, com la posada enmarxa de cinc noves titulacions, tres alCampus de Bellaterra i dos al de Saba-dell. Tot i la situació complexa que com-porta la barreja de graus i titulacions,Clavera va assegurar que no es deixariende banda les diplomatures i les llicencia-tures encara existents i que farien tot elpossible per finalitzar-les de la millormanera possible. A més, va remarcar queun dels reptes d’aquest any són els dosmàsters que s’afegiran al centre i quecomportaran un nova composició delsestudis de graduació.

En acabar, el degà i la rectora, Ana Ri-poll, van coincidir a destacar que laFacultat és un dels centres que disposad’un major nombre d’investigadors i quesense la recerca no es pot oferir una edu-cació de qualitat.

El 25 d’octubre va ser el torn de la Fa-cultat de Psicologia, que va obrir el cursamb la lliçó inaugural titulada «Transfe-rència de coneixement de la psicologia ala societat actual». Maria Pau González,coordinadora de l’Àrea Psicosocial delcentre col·laborador de l’OMS per a Pro-grames Públics de Cures Pal·liatives del’Institut Català d’Oncologia, va ser l’en-carregada d’impartir la conferència.

En començar l’acte, la degana de la Fa-cultat, Maite Martínez, va donar la ben-vinguda als nous docents i va retre unreconeixement a aquells docents que jas’han jubilat. Després, es va procedir al

Maria Pau González, a la Facultat de Psicologia. Isidre Molas va pronunciar la lliçó inaugural a Dret.Joan Clavera i Guillermo de la Dehesa.

lliurament dels certificats acreditatius dela primera promoció de tot l’Estat delGrau de Logopèdia i els premis extra-ordinaris de les titulacions de Psicologiai Logopèdia.

Un cop finalitzada la conferència i ambla corresponent clausura de la rectora, esva deixar pas a la inauguració de l’expo-sició «Vint anys a la Facultat de Psicolo-gia» al vestíbul de la Facultat.

El 28 d’octubre va tenir lloc la inaugu-ració del curs a la Facultat de Dret. Eldegà de la facultat, Josep Maria de Dios,va presentar el que va ser el seu professorde Dret Polític i antic degà de la facultat,Isidre Molas, a qui va qualificar com a«un dels patriarques de la nostra casa».

EL DRET I LA GLOBALITZACIÓMolas, actualment vicepresident del Se-nat, va ser l’encarregat de pronunciar lalliçó inaugural «L’impacte de la globalit-zació en els estats i en el dret contempo-rani», una conferència que es va centraren com afecta aquesta globalització elpoder polític i les transformacions quecomportarà en la concepció del dret.

Molas va apuntar que la política entesacom un debat d’idees ja no existeix, sinóque ara es concep com l’encarregadad’organitzar els serveis. Segons el confe-renciant, hem iniciat una nova etapa encrear uns nous espais de societat que,com que no estan sotmesos a l’Estat, que-den lliures de dret; per això caldrà veurecom els ciutadans conceben aquestaadaptació a la nova situació social.

03

El 27 d’octubre va ser investit doctor ho-noris causa per la UAB Jean Vezin, una deles principals autoritats en paleografia del’alta edat mitjana. L’acte va ser presiditper la rectora de la UAB, Ana Ripoll, per ladegana de la Facultat de Filosofia iLletres, Teresa Cabré, i pel director delDepartament de Ciències de l’Antiguitat ide l’Edat Mitjana, Joaquim Pera.

El padrí del doctorand va ser Jesús Altu-ro, catedràtic de Paleografia, Codicologiai Diplomàtica de la UAB. En la seva inter-venció va lloar la minuciositat del treballde recerca de Vezin, qui adverteix de «lanecessitat d’un examen atent dels ele-ments ínfims dels manuscrits que per-meten arribar a conclusions que ultra-passen de molt l’interès immediat delsfets observats».

El padrí va afirmar que Vezin, «fent re-viure la memòria adormida de tants itants llibres i diplomes, de tants i tantspapirs i epígrafs, torna a la vida tradicionsculturals desaparegudes, però no mortes;amagades o oblidades, però no inope-rants ni inactives, perquè són les que hanconformat l’esperit tal com ara el tenim».

Un cop la rectora va lliurar el diploma ila medalla d’honor corresponents com a

L’investigador francèsés un dels principals expertsdel món en paleografiade l’alta edat mitjana

doctor honoris causa, Vezin va començarla seva lliçó magistral amb unes paraulesen català tot expressant «molta emoció igoig» i lloant els professors Anscari Ma-nuel Mundó i Jesús Alturo, dos «eruditseminents» de la UAB en matèria depaleografia llatina i codicologia.

Vezin va parlar de l’escriptura dels ma-nuscrits en llatí trobats al monestir deSanta Caterina del Sinaí, una qüestióque, segons va dir, suscita «problemesdifícils però d’un gran interès per a lahistòria de la persistència del cristianis-

Vezin rep la felicitació de la rectora de la UAB, Ana Ripoll, durant la cerimònia que va tenir lloc el 27 d’octubre passat.

La UAB investeix doctor honoris causa JeanVezin,un dels pares de la codicologia

Vezin és considerat un dels màxims expertsen història de l’escriptura i de la cultura. Grà-cies als seus estudis, l’escriptura merovíngia,la carolina i la visigòtica són més conegudesavui dia. Es tracta, a més, d’un dels iniciadorsde la codicologia, ciència que s’ocupa de l’es-tudi de les característiques externes i de lestècniques de composició dels llibres manus-crits i també dels primers llibres impresos.Vezin no s’ocupa només dels aspectes mate-rials dels còdexs, sinó que també examina afons els problemes de contingut.A més, els seus coneixements sobre codi-cologia hebraica i àrab en fan un dels pocsespecialistes en condicions de practicaractualment la codicologia comparada.Nascut a Vannes (França) el 1933, Vezin vaobtenir el títol d’arxivista paleògraf. Va sermembre de l’École des Hautes Études Hispa-

niques (Casa de Velázquez, Madrid) i conser-vador de la secció de manuscrits de la Biblio-teca Nacional de França. Ha estat professorde paleografia a l’Institut d’Études Latines dela Sorbona i a la Universitat de París IV i pro-fessor de paleografia i de codicologia a l’Éco-le Nationale Supérieure des Sciencies de l’In-formation et des Bibliothèques.Ha estat director d’estudis de l’École Prati-que des Hautes Études, secció de CiènciesHistòriques i Filològiques (Universitat de Pa-rís-Sorbona) i actualment n’és professoremèrit. Ha estat també director de l’École desBibliothécaires-Documentalistes de l’InstitutCatholique de París.Vezin, a més, ha rebut nombroses distin-cions i premis per la seva activitat a França iforma part dels organismes internacionalsmés rellevants de la seva especialitat.

Una vida dedicada a l’estudi

me en terra de l’Islam». El monestir deSanta Caterina del Sinaí, a Egipte, alber-ga una de les col·leccions més impor-tants de còdexs i de manuscrits grecs icristianoorientals.

Vezin va fer una erudita explicació delsseus estudis sobre aquests documents ies va referir al treball d’altres experts so-bre aquesta matèria. Va concloure: «Finsque no es provi el contrari, consideroque aquests fulls de pergamí i de papersón testimonis commovedors de lasupervivència del cristianisme, a finalsdel segle XI, al país de Tertulià, sant Ci-prià i sant Agustí».

UN REFERENT MUNDIALLa rectora de la UAB, Ana Ripoll, va qua-lificar Vezin com a «un dels referentsmundials en paleografia i història del’escriptura» i va afirmar que «la seva tra-jectòria vital és un exemple per a nosal-tres». Va explicar que el doctor honoriscausa, «a partir de l’anàlisi de textosantics, ens ha apropat al pensament i ales cultures de l’Europa incipient».

Ripoll va lloar «l’àmplia cultura» i lacapacitat de «relacionar les diferents dis-ciplines humanístiques» de Vezin, aixícom també la seva «curiositat immensa».I va considerar una «combinació explosi-va» la seva saviesa i la seva joventut d’es-perit. Va acabar la seva intervenció desit-jant «molts èxits professionals» a Vezin.

La mostra «Factorcomunicació. L’afinitatelemental» romandrà obertafins al dia 10 de desembre

04 CAMPUS

Una exposició posa fi a l’Any de la Comunicació

L’exposició «Factor comunicació. L’afini-tat elemental» posarà el punt final al’Any de la Comunicació, que passa ara elrelleu a l’Any de la Química. La mostraromandrà oberta fins al 10 de desembrea la planta baixa de la Biblioteca de Co-municació i Hemeroteca General. L’Anyoficial s’ha acomiadat també amb les jor-nades Communicatio: un Itinerari Histò-ric, celebrades a finals d’octubre.

El nucli de l’exposició gira entorn de lapercepció de la comunicació com un fe-nomen d’interacció que fa de motor decanvi i ens permet evolucionar. Per això,s’accedeix a la mostra a través d’un òvuldel qual sorgeixen les dendrites, els bra-ços de les neurones, les interaccions querecorren l’exposició. Un recorregut quees basa en l’exhibició de pràctiques co-municatives tant de l’experiència quoti-diana com de les diverses disciplines.

L’exposició ha estat comissariada perDavid Vidal, professor del Departamentde Mitjans, Comunicació i Cultura, i s’hadut a terme gràcies a la col·laboració del’Institut de la Comunicació (Incom-UAB) i el Centre d’Arts Santa Mònica.

D’altra banda, els dies 27 i 28 d’octubre,la Facultat de Ciències Polítiques i de So-ciologia va acollir les jornades Commu-nicatio: un Itinerari Històric, organitza-des pel grup de recerca Chartae i em-marcades dins l’Any de la Comunicacióde la UAB.

L’exposició es troba a la Biblioteca de Comunicació.

Es va analitzar, en èpoques històriquesdiverses i des d’un punt de vista inter-disciplinari, les manifestacions del pro-cés comunicatiu, els diferents suportsque han servit com a vehicle de trans-missió, els seus usos, la seva conservacióal llarg del temps, etc. S’hi van tractartemes com ara la comunicació al mónantic, l’escriptura femenina a la baixaedat mitjana, la comunicació epistolar oels primers mitjans de comunicació demasses.

A la trobada van ser-hi presents espe-cialistes d’àrees de coneixement diversesque oferiran una visió transversal entorndel fenomen de la comunicació. Hi vanparticipar filòlegs, historiadors, historia-dors de l’art, paleògrafs i periodistes,entre d’altres.

La inauguració va tenir lloc el 27 d’oc-tubre passat i van intervenir-hi la deganade la Facultat de Filosofia i Lletres, TeresaCabré, i el director del grup de recercaChartae, J. Antoni Iglesias. La cloenda, eldia 28, va anar a càrrec del vicerector deTransferència Social i Cultural, Bona-ventura Bassegoda, i del vicerectord’Investigació, Joan Gómez Pallarés.

PREMIS

Nou degà de la Institucióde les Lletres Catalanes

Martine Bosman, presidentadel Consell de l’ATLAS

Octavi Fullat, investit doctorhonoris causa per la URL

Francesc Parcerisas, degà de la Facultat deTraducció i d’Interpretació de la UAB, ha estatnomenat degà i vicepresident de la Institucióde les Lletres Catalanes (ILC) per als propersdos anys. Parcerisas, que ja va ser director del’entitat entre 1998 i 2004, succeeix en elcàrrec de degà l’editor Josep Maria Castellet.Parcerisas assumeix el Pla estratègic 2011-2015 de l’entitat amb el repte de potenciar elsprogrames per a la promoció de la lectura i dela presència pública de la literatura i per a laprotecció i difusió del patrimoni literari català,els objectius per als quals la Institució, creadal’any 1937, va ser recuperada per llei el 1987.

Octavi Fullat, catedràtic de Filosofia de l’Educa-ció de la UAB, ha estat nomenat doctor honoriscausa per la Universitat Ramon Llull. Fullat ésmembre numerari de l’Institut d’Estudis Ca-talans. Ha impartit cursos a diferents universi-tats d’Europa i Amèrica. Ha estat president delConsell Escolar de Catalunya i del ConsellSuperior d’Avaluació del Sistema Educatiu deCatalunya. Algunes de les seves obres mésrellevants són La moral atea de Albert Camus iVerdades i trampas de la pedagogía. La padrinadel doctorand va ser Anna Pagès, professora dela Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educaciói de l’Esport de Blanquerna (URL).

Martine Bosman, catedràtica d’investigació del’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE), seràla propera presidenta del Consell d’ATLAS, l’ex-periment més gran dels que es duen a terme alLarge Hadron Collider (LHC) del CERN. Va serescollida pels delegats dels 175 instituts queformen part d’ATLAS i que representen més detres mil investigadors d’arreu del món. ElConsell prendrà les decisions més importantsal llarg de 2012 i 2013, quan l’LHC assolirà laseva màxima energia i el seu potencial de des-cobertes. Bosman ha estat també investigadoradel Max Planck Institut de Munic i de l’StanfordLinear Accelerator Center.

CAMPUS 05

La Facultat de Dret de la UAB va signar, el29 d’octubre passat, un conveni amb laGeneralitat i diferents institucions judi-cials perquè els estudiants de la llicen-ciatura i del grau de Dret facin pràcti-ques a les oficines judicials.

El signants de l’acord van ser el degà dela Facultat de Dret, Josep Maria de Dios;la presidenta del Tribunal Superior deJustícia de Catalunya (TSJC), MariaEugènia Alegret, en nom del ConsellGeneral del Poder Judicial (CGPJ); laconsellera de Justícia de la Generalitat,Montserrat Tura; i la secretària de governdel TSJC, Maria Antònia Amigó de Palau.

L’objectiu és becar els estudiants de lallicenciatura i de grau de Dret perquèfacin pràctiques als jutjats pròxims alcampus de la UAB a partir d’aquest cursacadèmic 2010-2011.

Es tracta del primer conveni d’aquestescaracterístiques que possibilita que elsestudiants de Dret facin pràctiques

remunerades a les oficines judicials.L’objectiu és que els estudiants coneguinmés intensament l’àmbit de l’adminis-tració de justícia i, així, es fomentin lesvocacions per a la incorporació de futursjutges o secretaris judicials.

Mitjançant aquest conveni, la UABseleccionarà els estudiants que haginsol·licitat participar en aquest programade cooperació educativa i els proposaràal Departament de Justícia, el qual farà laselecció d’acord amb la proposta que lifaci la sala de Govern del TribunalSuperior de Justícia. Està previst queaquest curs s’incorporin quinze estu-diants al programa.

Les pràctiques es faran a les oficinesjudicials que la sala de Govern del TSJChagi designat, tenint en compte la càrre-ga de treball. Els estudiants seleccionatsdesenvoluparan les pràctiques sota lasupervisió d’un tutor que es responsabi-litzarà del seguiment i de l’avaluació.

Estudiants de Dret de la UABfaran pràctiques als jutjats

El 27 d’octubre, a la Ciutat de la Justíciade Barcelona i l’Hospitalet, es va presen-tar el Llibre blanc de la mediació a Cata-lunya, que tracta sobre els mecanismesde diàleg i de resolució pacífica de con-flictes. Pompeu Casanovas, professor delDepartament de Ciència Política i deDret Públic de la UAB i director de l’Ins-titute of Law and Technology, ha coordi-nat aquest projecte, que pot representarun important canvi jurídic.

Es presenta el Llibre blanc de la mediació a Catalunya

L’elaboració del llibre és el resultatd’una recerca realitzada mitjançant lacooperació entre setze grups de treball,instituts, universitats i institucions pú-bliques. Es tracta d’un estudi exhaustiusobre l’estat de la mediació i dels siste-mes extrajudicials de resolució de con-flictes a Catalunya elaborada a partir dedades originals.

La informació que facilita el llibre, lesanàlisis que incorpora i les recomana-

Josep Maria de Dios, Maria Antònia Amigó de Palau, Montserrat Tura i Maria Eugènia Alegret.

Personalitats del món social, econòmic ieducatiu integren el Consell Assessor del’Associació Catalana d’Universitats Pú-bliques (ACUP), que es va constituir el 28d’octubre a Barcelona.

Els membres del Consell Assessor sónJosé Antich, director de La Vanguardia;Josep M. Bricall, exrector de la Universi-tat de Barcelona; Andreu Mas-Colell,exsecretari general del Consell Europeude Recerca; Maria Helena Nazaré, exrec-tora de la Universitat d’Aveiro (Portugal);Joan M. Nin, director general de La Cai-xa; Sijbolt Noorda, president de l’Asso-ciació d’Universitats dels Països Baixos(VSNU); Jaume Pagès, conseller delegatd’Universia; Miquel Roca, advocat;Narcís Serra, president de Caixa Catalu-nya; Mònica Terribas, directora deTelevisió de Catalunya, i Miquel Valls,president de la Cambra Comerç, Indús-tria i Navegació de Barcelona i del Con-sell General de Cambres de Catalunya.

Les funcions d’aquest consell seranassessorar en l’àmbit de l’activitat uni-versitària i reflexionar sobre el paper deles universitats en els nous contextossocials, culturals i econòmics. Aixímateix col·laborarà en l’impuls de pro-jectes destacats i emblemàtics entre lesuniversitats públiques catalanes i en lageneració d’idees i el debat sobre modelsuniversitaris d’altres països i sobre lacol·laboració universitat-societat.

El mateix dia 28 va tenir lloc el relleu enla presidència de l’ACUP. Durant aquestcurs, el rector de la UB, Dídac Ramírez,assumeix el càrrec, que fins ara exercia larectora de la UOC, Imma Tubella.

Personalitats dediferents àmbitsassessoren l’ACUP

cions que proposa en fan una eina privi-legiada per difondre i consolidar la me-diació a Catalunya i per potenciar la lli-bertat i la responsabilitat en l’exercici dela nostra condició de ciutadans.

A l’acte de presentació, hi van assistir eldegà de la Facultat de Dret de la UAB,Josep Maria de Dios; la consellera deJustícia de la Generalitat, MontserratTura; i el director general de la FundacióLa Caixa, Jaume Lanaspa.

CAMPUS06

La UAB i les Germanes Hospitalàries delSagrat Cor de Jesús de la província deBarcelona han signat un conveni de col-laboració pel qual els estudiants de Medi-cina de la Universitat podran realitzarpràctiques als centres hospitalaris pro-

La Facultat de Medicinaassignarà els professorsque faran el seguiment i latutorització de les pràctiques

pietat d’aquesta congregació a la provín-cia de Barcelona. La signatura de l’acordva tenir lloc el 20 d’octubre passat al Rec-torat de la UAB.

La Facultat de Medicina assignarà elsprofessors associats mèdics laborals ne-cessaris per fer el seguiment i la tutorit-zació de les pràctiques i les GermanesHospitalàries del Sagrat Cor de Jesús de-signaran un tutor que vetllarà per la for-mació dels alumnes de sisè curs de la lli-cenciatura de Medicina durant el perío-de de pràctiques.

Les Germanes Hospitalàries del SagratCor de Jesús –província de Barcelona–disposen de l’Hospital de Sant Rafael(Hospital General integrat a la XarxaHospitalària d’Utilització Pública de Ca-talunya), l’Hospital de Nostra Senyora dela Mercè, el Complex Assistencial SalutMental Benito Menni i l’Hospital Neuro-psiquiàtric de Martorell.

OBERT A ALTRES ESTUDIANTSLa rectora de la UAB, Ana Ripoll, i la su-periora provincial de les Germanes Hos-pitalàries del Sagrat Cor de Jesús, IsabelBlázquez, van signar l’acord, que esta-bleix les condicions de la col·laboracióentre ambdues parts. Aquest convenitambé obre la possibilitat de pràctica clí-nica per a alumnes de la UAB que realit-zin altres estudis relacionats amb lesciències de la salut.

A l’acte de signatura del conveni tambévan ser-hi presents, per part de la UAB,Joaquim Coll, degà de la Facultat de Me-dicina; Ramon Carreras, delegat de larectora per a institucions sanitàries; iJosep Àngel Bosch, vicedegà d’hospitals iCAP; i, per part de les GermanesHospitalàries, Ignasi Barrachina, gerentprovincial; Jordi Mauri, gerent del’Hospital Sant Rafael; i Anna Carol Pé-rez, directora mèdica d’aquest mateixcentre.

Isabel Blázquez, per part de les Germanes Hospitalàries, i Ana Ripoll, rectora de la UAB, van signar l’acord.

Estudiants faran pràctiques als hospitals de lesGermanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús

Durant el mes d’octubre, la UAB va orga-nitzar dues trobades on es van analitzardiferents aspectes de les relacions labo-rals. D’una banda, va arrencar elVII Ciclede Seminaris sobre Actualitat Laboral; del’altra, van tenir lloc les IV JornadesUniversitàries de Relacions Laborals ales Administracions Públiques.

La darrera reforma laboral aprovada pelGovern va centrar la primera sessió delVII Cicle de Seminaris Universitarisd’Actualitat Laboral, el 22 d’octubre pas-sat. Aquest cicle està organitzat pel De-partament de Dret Públic i de CiènciesHistoricojurídiques de la UAB, sota ladirecció de María José Feijóo, professorade Dret delTreball i de la Seguretat Social.

Dues trobades analitzen la situació actual de les relacions laborals

Es van organitzar dues ponències: so-bre l’ordenació del temps de treball i lareforma de l’article 41 de l’Estatut delsTreballadors, i sobre la intermediació la-boral i el foment de la contractació.

Hi haurà dues sessions més del cicle. El19 de novembre, el segon seminari ver-sarà sobre la negociació col·lectiva. I el10 de desembre, el tercer seminari estitularà «Accés a l’ocupació pública ireforma educativa universitària».

D’altra banda, el 25 d’octubre, la seu del’Escola d’Administració Pública de Ca-talunya va acollir les IV Jornades Univer-sitàries de Relacions Laborals a les Admi-nistracions Públiques, que organitzen elDepartament de Dret Públic i de Cièn-

cies Historicojurídiques i l’Escola, i estandirigides per la professora Feijóo. La tro-bada es titulava «Primer trienni de l’Esta-tut Bàsic de l’Empleat Públic: jornada,directius públics i contractació laboral».

Va haver-hi tres ponències sobre la jor-nada laboral dels treballadors públics,sobre la implantació dels directius pú-blics a l’administració i sobre la contrac-tació laboral i l’Estatut Bàsic de l’EmpleatPúblic. Manuel R. Alarcón, magistrat delTribunal Suprem i catedràtic de Dret delTreball i de la Seguretat Social, va pro-nunciar la conferència inaugural. A lacloenda va intervenir el delegat de la rec-tora per a l’Escola de Postgrau de la UAB,Jaume Farrés.

CAMPUS 07

Del 27 al 29 d’octubre passats van tenirlloc, a la Facultat de Filosofia i Lletres dela UAB, les Primeres jornades d’investiga-dors predoctorals en Ciències de l’Anti-guitat i de l’Edat Mitjana. En aquesta tro-bada interdisciplinària van participar-hivuitanta doctorands provinents de vint-i-quatre universitats diferents de Cata-lunya, de la resta de l’Estat, d’Itàlia i de laGran Bretanya que van posar en comú elsseus estudis.

L’organització de les jornades va seruna iniciativa sorgida del col·lectiu de be-caris FPI (formació de personal investiga-dor) del Departament de Ciències del’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la UAB,amb la intenció de reunir joves investiga-dors que estiguin treballant en les dife-rents àrees de coneixement que abracenels estudis sobre l’antiguitat i l’edat mit-jana. Així, hi van participar historiadorsdel món antic, filòlegs, arqueòlegs, me-dievalistes i paleògrafs, que van discutir ivan posar a l’abast de la comunitat cien-

tífica els primers resultats dels seus tre-balls de recerca.

La UAB és l’única universitat catalanaque disposa actualment d’un departa-ment de Ciències de l’Antiguitat i de l’E-dat Mitjana, cosa que facilita la transver-salitat dels seus equips de recerca i, pertant, la creació de sinergies entre els seusinvestigadors primerencs.

BREUSJoves investigadors del món antici medieval es troben a la UAB

Els dies 21 i 22 d’octubre, Facultat de Ciènciesde l’Educació i l’Institut Municipal d’Educacióde Barcelona van acollir la segona sessió delseminari L’Escola i la Nació, que va començara l’abril a Lió (França) i que acabarà aquest mesde desembre a París. Va ser la segona sessiód’una sèrie de tres seminaris organitzats perl’Institut National de Recherche Pédagogique,de França, que volen explorar els fenòmensde creació dels sentiments de pertinençanacional a les escoles.

La UAB acull el seminariL’Escola i la Nació

La UAB ret homenatge alprofessor Manuel CardonaLa UAB va commemorar el 25è aniversari dela investidura del professor Manuel Cardonacom a doctor honoris causa de la Universitatamb un acte que va tenir lloc el 7 d’octubrea la Facultat de Ciències. Cardona és una deles autoritats científiques més reconegudesdins de la física de la segona meitat del segleXX i principis del segle XXI. El treball científicdel professor Cardona s’ha centratfonamentalment en la investigació de lespropietats bàsiques dels sòlids mitjançantl’ús de tècniques espectroscòpiques.

El 5 d’octubre va tenir lloc a Xile la PrimeraJornada Regional Desenvolupament Educatiui Desenvolupament Social, coordinada perJoaquín Gairín, catedràtic del Departament dePedagogia Aplicada de la UAB. La trobada,emmarcada dins d’un projecte de l’AgènciaEspanyola de Cooperació Internacional i peral Desenvolupament, va servir per presentarles reflexions i les experiències realitzadesen dotze escoles municipals durant dos anysi mig. El procés culminarà amb una trobadanacional sobre municipis i educació.

FOTONOTÍCIA

El 19 d’octubre, la Facultat deVeterinària va obrir les seves portes als alumnes de cin-què de primària per ensenyar què fan els veterinaris a la universitat. Es tractava de laprimera activitat de la Universitat dels Nens i les Nenes de Catalunya, una iniciativade l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP). Els nens van aprendre aidentificar diferents remugants salvatges catalans i van poder veure com s’elaborenaliments a partir de productes animals, com funciona la gestió d’una granja, etc.

Veterinària inicia la Universitat dels Nens

La trobada va aplegar doctorands de diferents països.

Una trobada a Xile analitzaexperiènces educatives

CAMPUS08

www.uab.cat/signem/

EL WEB

El tram central de la B-30 pot esdevenirel principal eix industrial de tot el Mediterrani

Investigadors del grup de recerca TransMedia Catalonia de laUAB han elaborat Signem, el primer recurs d’autoaprenentat-ge en línia de la llengua de signes catalana (LSC), que permetadquirir uns coneixements bàsics per comunicar-se amb unapersona sorda. La guia ha estat elaborada gràcies a l’ajutconcedit pel Consell Social de la UAB dins del ProgramaUniversitat-Societat.La guia vol ser una porta d’entrada des dequalsevol racó del món a la llengua de signes que utilitzen lespersones sordes de Catalunya. Està adreçada principalment ala comunitat universitària, però la seva concepció permet quequalsevol persona interessada pugui utilitzar el recurs com unprimer apropament per aprendre l’LSC.

L’acte de presentació de l’estudi va tenir lloc a l’Auditori de Sant Cugat del Vallès.

El Centre d’EconomiaIndustrial presenta un estudisobre les potencialitats dela zona que envolta la UAB

El comissionat de la Rectora per al Parcde Recerca i director general del Parc deRecerca UAB, Jordi Marquet, va partici-par, el 19 d’octubre passat, en l’acte depresentació de l’estudi «L’estructuraindustrial i tecnològica dels municipisdel tram central de l’AP-7/B-30», elabo-rat pel Centre d’Economia Industrial.

La principal aglomeració industriald’Espanya es troba als municipis queocupen el tram central de l’AP-7/B-30.L’estudi indica, però, que el ventall d’o-portunitats de col·laboració entre lesempreses i les institucions acadèmiquesen recerca i transferència tecnològicad’aquest territori encara estan per explo-tar, la qual cosa és imprescindible perconsolidar una estructura industrial iuniversitària de referència.

Les possibilitats de desenvolupamenteconòmic d’aquesta part del territoricatalà són moltes. D’una banda, hi ha lapresència de la UAB, amb voluntat inno-vadora i de transferència de coneixe-ments a la societat, amb el Parc deRecerca UAB. De l’altra, el laboratori dellum Sincrotró ALBA, la infraestructura

científica més important que s’hagiconstruït mai a Espanya. Tot això com-plementat amb activitats empresarialsmolt lligades a la innovació, a Esade-Creapolis i al Parc Tecnològic del Vallès.

«L’estudi realitzat s’ha plantejat en claud’impacte de la recerca i la innovació enel desenvolupament territorial i té com aobjectiu contribuir al desenvolupament,els propers anys, d’un veritable clústerd’innovació en l’entorn B-30, que bépodria ser líder a tot el Mediterrani», vamanifestar Marquet. Per això, el treballpretén tenir utilitat per a tots els qui tre-ballen en el desenvolupament econòmici territorial d’aquesta part de Catalunyaanomenada col·loquialment «eix de la

B-30», que comprèn els territoris deSabadell, Terrassa, Rubí, Sant Cugat,Cerdanyola, Barberà, Ripollet i SantQuirze, i deixa per a estudis posteriors laresta de territori que articula aquestagran infraestructura, que s’estén deMartorell a la Roca.

Han participat en l’estudi la Conselleriad’Innovació, Universitats i Empresa de laGeneralitat, la Cambra de Comerç deBarcelona i la UAB. A l’acte, hi van parti-cipar, a més de Marquet, Lluís Recoder,alcalde de Sant Cugat; Antoni Soy, secre-tari d’Indústria i Empresa de la Generali-tat; Antoni Serra Ramoneda, presidentdel Centre d’Economia Industrial; iRamon Grau, editor de la revista B-30.

09

RECERCA

Amb l’ampliació delsespais, finançada en partpel projecte UABCEI, l’IBBacull 18 grups de recerca

L’Institut de Biotecnologia i de Biomedi-cina «Vicent Villar i Palasí» (IBB) de laUAB va inaugurar, el 26 d’octubre passat,nous espais dedicats a la recerca en elsàmbits de la biotecnologia i de la biome-dicina, i a la transferència de tecnologia ales empreses del sector. Per tal de mostrarl’activitat de recerca i les noves ins-tal·lacions, l’IBB va obrir les seves portesal públic fins al 28 d’octubre.

L’acte d’inauguració va constar de laconferència «Selecció natural versusselecció cultural», de Jorge Wagensberg,professor de la UB i director de l’Àrea deCiència i Medi Ambient de la fundació LaCaixa. Wagensberg va emmarcar la selec-ció natural en un model de l’evolució quetambé inclou la selecció fonamental, laselecció cultural i la selecció social.

Aquesta ampliació correspon al nouMòdul de Recerca B (MRB) del Parc deRecerca UAB, finançat parcialment amb

el pressupost de l’UAB-Campus d’Ex-cel·lència Internacional. En aquest edifi-ci s’han instal·lat els grups de BiologiaEstructural i Proteòmica i de Bioinfor-màtica. Aquests espais acullen també elsserveis de Genòmica i de Proteòmica, laPlataforma Bioinformàtica i el servei deCultius Cel·lulars, de Producció d’Anti-cossos i de Citometria. Alhora, aquestaampliació de les instal·lacions de l’IBB

ha permès acollir nous grups de recercaen l’àmbit de la genòmica, la trans-criptòmica i la immunologia. Amb elsnous espais, l’Institut acull divuit grupsde recerca estructurats en set àrees d’ex-pertesa: bioinformàtica, biologia cel·lu-lar, biologia estructural, genòmica, im-munologia, microbiologia i proteòmica.

El nombre d’investigadors adscrits ésd’uns cent seixanta, entre els quals hi haprofessors de la UAB, investigadorsICREA, investigadors «Ramón y Cajal»,investigadors postdoctorals, becaris pre-doctorals i tècnics dedicats al suport i alfuncionament dels diferents grups, ser-veis i plataformes tecnològiques del’Institut.

CENTRE MULTIDISCIPLINARIUn dels trets més rellevants de l’IBB ésel seu caràcter multidisciplinari, quepermet un plantejament de problemesbiològics, tant bàsics com de caràcteraplicat, sota l’expertesa de diferents dis-ciplines. Des del 2000, els principals àm-bits de treball s’han agrupat entorn de labiotecnologia i la biomedicina, en unmarcat objectiu de fer translacionals elsavenços científics de la recerca.

Inaugurat el nou Espai Miquel Crusafontde l’Institut Català de PaleontologiaEl nou Espai Miguel Crusafont de l’Insti-tut Català de Paleontologia va ser inau-gurat a Sabadell el 28 de setembre des-prés de gairebé un any de reformes, enun acte al qual van assistir el director del’ICP, Salvador Moyà; la rectora de laUAB; Ana Ripoll, el director general derecerca del Departament d’Innovació,Universitat i Empresa de la Generalitatde Catalunya, Joan Roca; i l’alcalde deSabadell, Manuel Bustos.

La rehabilitació del museu i centre derecerca ha estat possible gràcies al pro-

L’Institut de Biotecnologia i de Biomedicinainaugura 1.500 m2 per a recerca i transferència

Isidre Gibert, director de l’IBB.

El nou espai es va inaugurar el 28 de setembre passat.

grama operatiu Feder de Catalunya2007-2013, cofinançat per la Generalitat iper fons europeus.

La inversió total, superior als dosmilions d’euros, ha permès repensarl’espai i crear noves instal·lacions ques’havien convertit en imprescindiblesper l’ICP. Així, allotja ara espais nous imés amplis per a la col·lecció de peces,una sala de noves tecnologies; una salade realitat virtual i un nou laboratori depreparació.

El projecte museogràfic també ha estatreformulat totalment, i s’ha canviat l’an-terior exposició clàssica de vitrines peruna experiència interactiva que permet al’usuari convertir-se en un paleontòleg.

10 RECERCA

GRUP DE RECERCA

Investiga els continguts,mètodes i tecnologiesque generen un entornintel·ligent i accessible

en Fonètica; i GR en Imatge, So i Síntesi.Formen el CAIAC seixanta científics devuit departaments i quatre centres, unreflex del seu caràcter multidisciplinari.

El Centre de Prototips i SolucionsHW/SW (Cephis) és un centre Tecnioespecialitzat en la realització de sistemesincrustats que integren solucions micro-electròniques, tecnologies multimèdia imicroelectrònica impresa. Ofereix a lesempreses la capacitat d’implementarprototips que permetin materialitzarnous productes o serveis.

TransMedia Catalonia, liderat per PilarOrero, estudia diversos aspectes de la

El grup, marcadament interdisciplinari, està integrat per seixanta investigadors de vuit departaments i quatre centres.

traducció audiovisual i de l’accessibilitaten els mitjans de comunicació. És ungrup consolidat que ha crescut en activi-tat investigadora i docent, amb l’impulsde màsters europeus de gran demanda.

Les línies principals del CAIAC són: elmodelatge i la descripció de l’usuari il’entorn i els seus elements; la generacióde continguts de formats i gèneres diver-sos, amb diferents propòsits comunica-tius, i tenint molt present l’accessibilitat;els aspectes semàntics i d’interpretaciódel llenguatge; els aspectes psicològics ifilosòfics de la interacció entre persones,missatges i tecnologia; els aspectes tec-nològics associats a les plataformes d’in-teracció i la seva connexió en xarxa; i lestecnologies associades a la computació iintegració en l’entorn intel·ligent.

Aquestes activitats s’estructuren a tra-vés de cinc grups de treball: el grup deDisseny, Accessibilitat i Recepció, dirigitper Anna Matamala i Maite Soto; el grupde Modelat, Virtualització i Jocs, dirigitper Enric Martí i Carme Mangiron; elgrup d’Interactivitat i Plataformes Mul-timèdia, dirigit per Pilar Orero i JordiCarrabina; el grup d’Interfícies Naturals,dirigit per Javier Serrano i Joaquim Llis-terri; i el grup de Tecnologies de Compu-tació i Integració, dirigit per DavidCastells i Eloi Ramon.

El grup duu a terme projectes tant enl’àmbit de la recerca i de la transferènciade coneixement i tecnologia al teixitindustrial, com en l’àmbit de la docènciade qualitat en postgrau i doctorat.

Centre d’Accessibilitat i Intel·ligència Ambientalde Catalunya (CAIAC)

El terme «intel·ligència ambiental» des-criu una visió de la societat futura on lespersones viuran envoltades d’objectesquotidians amb interfícies intel·ligentsque reconeixeran i respondran a la sevapresència. La creixent miniaturització dela tecnologia dels computadors donaràlloc, previsiblement, a sistemes energèti-cament eficients i integrats amb sensorsde bateries, cel·les fotovoltaiques, visua-litzadors, etc., en formats flexibles quepermetran una millor integració ambl’entorn. Ja disposem d’objectes comple-mentaris als ordinadors tradicionals (comels telèfons intel·ligents) que estableixennoves formes de comunicació, ja queaquestes evolucionaran amb nous mèto-des de comunicació a través del tacte, lamirada, la veu o els estímuls nerviosos.

El CAIAC és un centre d’estudis i recercade la UAB, dirigit per Jordi Carrabina, queaglutina l’activitat científica de la UAB enl’àmbit de la intel·ligència ambiental.Integra el centre Tecnio Cephis i l’SGRTransMedia Catalonia, així com investiga-dors d’altres grups de recerca, com ara:GR en Modelat i Visualització Gràfica; GR

Investigadors del CAIAC han participat en elprojecte PARMA, que es va executar del junydel 2007 al maig del 2010. El projecte, lideratper la multinacional francesa Bull, estavaorientat a proporcionar les eines necessàriesper aprofitar la proliferació dels processa-dors multinucli en l’àmbit de la computaciód’altes prestacions (HPC), però també enl’àmbit dels sistemes incrustats. En aquestaspecte, Cephis ha col·laborat amb el centretecnològic Robotiker proveint la metodologiai les eines per ser capaços de crear sistemesmultinucli sobre xips reconfigurables (FPGA).La plataforma resultant l’ha utilitzat l’empre-sa Indra (primera multinacional espanyola enel sector de les IT) per implementar funcio-nalitats d’un sistema de ràdio definit per pro-gramari (SDR). Les eines i llibreries creades

per Cephis consisteixen en una eina de crea-ció de xarxes en xip (NocMaker) i una llibre-ria (ocMPI) que permet utilitzar el model deprogramació MPI –molt comú en els super-ordinadors– en els sistemes incrustats multi-nucli. Ambdues contribucions s’han realitzatsota un model de codi font obert amb llicèn-cia Apache Versió 2.0. CAIAC continua col·la-borant amb Bull en el marc del projecte H4H,continuació de PARMA orientat a HPC aprofi-tant els processadors gràfics (GPU), i tambéha coliderat una nova proposta a escala euro-pea, MANY, orientada a l’aprofitament delsfuturs processadors many-core. Aquestaproposta inclou empreses com Infineon iEricsson. El projecte PARMA ha estat guardo-nat amb el premi ITEA Gold AchievementAward 2010.

Tècniques de supercomputació en sistemes incrustats

11RECERCA

BREUS

L’edifici Eureka va acollir, el 28 d’octubre,la tercera jornada de les Trobades EmpresarialsUAB30 del Parc de Recerca UAB, per donara conèixer les últimes nano i microtecnologiesen l’àmbit de la salut. Els nanobiosensors,mètodes per a la detecció de malaltieso nanopartícules per millorar l’eficàciadel diagnòstic per la imatge van centrar lesconferències. Hi van participar investigadorsdel Centre d’Investigació en Nanociènciai Nanotecnologia, de l’Institut Catalàde Nanotecnologia, de l’Institut de Ciència deMaterials de Barcelona, del Centre Nacionalde Microelectrònica, de l’àrea de QuímicaAnalítica de la UAB i de l’empresa Biokit.

Nano i microtecnologiesper al diagnòstic mèdic

Un documental divulga larecerca del telescopi MAGIC

Nova tècnica per al cultiuin vitro d’oòcits fetals humansUna part molt important del procés reproductiuen la dona succeeix durant l’etapa fetal, quanes configuren els oòcits que seran fecundatsen la seva vida adulta. Fins ara, no hi haviamodels in vitro que permetessin reproduir elque passa in vivo. Recentment, investigadorsdel Departament de Biologia Cel·lular, deFisiologia i d’Immunologia han descrit unanova tècnica que permet cultivar oòcits fetalshumans i que emulin els patrons descritsin vivo. Els resultats són reproduïbles, fiablesi estandarditzats, de manera que la tècnicaes pot aplicar en l’avaluació d’agents tòxicsi permet valorar el seu efecte en les primeresetapes de la reproducció humana.

Universo extremo és el nom d’un documentalde divulgació científica presentat recentmentpel Centro de Ciencias de BenasquePedro Pascual i que ha estat realitzat per laprofessora del Departament de ComunicacióAudiovisual i de Publicitat María Teresa Soto.L’audiovisual explica com el telescopi MAGIC,a l’illa de La Palma, detecta i analitza els raigsgamma que arriben a la Terra des delsindrets més convulsos de l’univers. En larealització hi han participat els investigadorsde l’Institut de Física d’Altes Energies JuanCortina, Manuel Martínez i Abelardo Moralejo.El documental ja s’ha projectat a diversestelevisions espanyoles i ha estat finalistaa la Biennal de Cinema Científic.

Les restes tenen unaantiguitat de 40.000 anysi presenten una connexióanatòmica excepcional

Un grup d’investigadors, entre els qualshi ha els professors d’Antropologia Físicade la UAB Eulàlia Subirà i Jordi Ruiz, hadescobert l’esquelet de neandertal méscomplet trobat fins ara a Espanya. Lesrestes, que presenten una connexió ana-tòmica excepcional, tenen uns 40.000anys d’antiguitat i s’han trobat durantuna campanya d’excavacions al jacimentde la cova Foradada, a Oliva (València).Després d’una primera fase de recerca,l’esquelet es traslladarà als laboratoris dela UAB per al seu estudi antropològic.

Els investigadors, dirigits per l’arqueò-leg José Aparicio, responsable de la Sec-ció d’Estudis Arqueològics de la Diputa-ció de València, han destacat la impor-

tància de la troballa pel fet que l’esqueletestà molt complet –inclou des del cranifins a la primera vèrtebra sacra– i perquèté les articulacions òssies connectades,sense haver patit desplaçaments.

L’esquelet es trobava en posició de de-cúbit lateral esquerre dins d’una massacimentada pel carbonat càlcic format pelsistema càrstic de la cova. Els científics elvan haver d’extreure tot en bloc a causade la fragilitat dels ossos. Un cop allibe-rades les restes a l’Institut de Paleo-ecologia Humana i Evolució Social(IPHES) de Tarragona, es traslladaran alslaboratoris de la UAB, on la professoraSubirà dirigirà els treballs antropològics.

La cova Foradada es va començar aexcavar fa més de trenta anys. Les dife-rents campanyes que s’hi han dut aterme indiquen que l’abric va començara habitar-se fa uns cent mil anys i es vaabandonar entre els anys 8000 i 9000 aC.L’any 2000 ja es van trobar unes primeresrestes neandertals del Paleolític Mitjà.

Estudien l’esquelet de neandertalmés complet que s’ha trobat

Inauguració del CER Migracions

El Centre d’Estudis i Recerca de Migra-cions de la UAB va ser inaugurat oficial-ment el 30 de setembre al Mòdul de Re-cerca A. El nou Centre donarà respostacientífica al fenomen de les migracions apartir d’un enfocament interdisciplinari.Carlota Solé i Puig, catedràtica del De-partament de Sociologia i directora delCER Migracions, va presentar el centre.

Durant l’acte, a més, es va presentar eldocumental Entorno a la muerte de Ous-sumane Kote, realitzat pel grup de recer-ca Migracom, i Rosa Aparicio, investiga-dora de l’Instituto Universitario JoséOrtega y Gasset, va pronunciar la con-ferència «Dos perspectivas sobre la auto-identificación nacional de las segundasgeneraciones».

La degana de la Faculat de Filosofia i Lletres, Teresa Cabré, va intervenir en l’acte d’inauguració del centre.

12 RECERCA

El Consell Europeu de Recerca (CER) hadistingit dos investigadors ICREA de laUAB amb sengles beques StartingGrants: Victoria Reyes-García, investiga-dora de l’Institut de Ciència i TecnologiaAmbientals i professora del Departa-ment d’Antropologia Social i Cultural, iNezih Guner, professor del Departamentd’Economia i d’Història Econòmica iinvestigador del Markets, Organizationsand Votes in Economics (MOVE).

El projecte pel qual se li ha concedit labeca aVictoria Reyes-García se centra en

Del 19 al 21 d’octubre, la Facultat d’Eco-nomia i d’Empresa va acollir el SetèTaller Biennal d’Avenços en EstudisEnergètics 2010: Podem Trencar ambl’Addicció a l’Energia Fòssil?, organitzatper l’Institut de Ciència i Tecnologia Am-bientals (ICTA) de la UAB i l’associaciócientífica LIPHE4.

El taller va abordar tres blocs temàticsde gran importància per afrontar l’addic-ció a l’energia fòssil. En primer lloc, l’a-nàlisi del metabolisme social (fluxos d’e-nergia i materials necessaris per a la sos-tenibilitat de la societat) i de la situacióactual de crisi energètica. En segon lloc,l’avaluació de les alternatives a l’energiafòssil, amb un especial focus en la gene-ració d’electricitat i en la integració entreels sistemes energètics i els ecosistemesnaturals. I, en tercer lloc, la transicióenergètica i la generació d’estadístiquesenergètiques per a una millor elaboraciód’escenaris de futur. El taller va aplegarnombrosos experts internacionals enl’àmbit energètic i va culminar amb undebat públic sobre la dependència del’energia fòssil i el futur energètic.

Aquest debat es va poder seguir des detot arreu del món a través d’un web inte-ractiu creat per a la discussió d’experts iciutadans sobre la crisi energètica mun-dial. L’acte formava part d’un experi-ment per apropar els coneixements delscientífics i de la societat civil desenvolu-pant una conversa sobre els escenarisenergètics futurs entre els científics i elpúblic general d’arreu del món i combi-nant les discussions cara a cara amb lestecnologies de la comunicació.

Debat globalsobre l’addiccióa les energies fòssils

Una jornada mostra el potencialde l’UABCEI en l’àmbit biomèdic

l’estudi del paper de la cultura en l’es-tratègia adaptativa de l’espècie humana.Per la seva part, Nezih Guner investigaràels nous reptes que suposen els canvis enl’estructura familiar produïts en les últi-mes dècades en termes econòmics.

En total, el CER ha atorgat 427 distin-cions a joves investigadors europeus. Untotal de vint-i-tres han estat destinades ainvestigadors espanyols i nou d’aquestesa investigadors catalans. Els projectes delsinvestigadors seleccionats rebran entre1,5 i 2 milions d’euros de finançament.

L’ecòleg nord-americà Charlie Hall va intervenir al taller.

Premiats dos professors ICREA de la UAB

La UAB va organitzar, el 21 d’octubrepassat, el Fòrum de Recerca Biomèdica,una jornada per posar en comú la recer-ca biomèdica dels centres agregats al’UABCEI. A l’acte, van participar-hi laconsellera de Salut de la Generalitat deCatalunya, Marina Geli, qui va recordarque l’entorn UABCEI «representa més dela meitat de la recerca en aquest àmbitque es fa a Catalunya»; i el consellerd’Innovació, Universitats i Empresa,Josep Huguet, qui va afirmar que «la co-operació és fonamental i, en el futur, s’a-postarà per l’especialització dels hospi-tals i l’increment de la massa critica d’in-vestigadors». El conseller va descriure elfòrum com «un punt de partida per

aconseguir més coordinació i més inter-acció entre els components de l’agregat».

Hi van participar representants delshospitals universitaris vinculats a laUAB, com Jaume Kulisevski, de l’Hospitalde la Santa Creu i de Sant Pau; JoanComella, de l’Hospital de la Vall d’He-bron; Miquel Porta, de l’Institut Muni-cipal d’Investigació Mèdica; MiquelÀngel Gassull, de l’Institut d’Investigacióen Ciències de la Salut Germans Trias iPujol; Lluís Blanch, de la Corporació Sa-nitària Parc Taulí; i Concepció Violan, del’Institut d’Investigació en Atenció Pri-mària Jordi Gol.

També van assistir-hi representants dela recerca biomèdica del campus de laUAB i del Parc de Recerca UAB, com JoséAguilera, de l’Institut de Neurociències;Lluís Tort, del Departament de BiologiaCel·lular, de Fisiologia i d’Immunologia;Eduard Escrich, del Grup Multidiscipli-nari per a l’Estudi del Càncer de Mama; iDolors Baró, del Servei de Microscòpia.

Nezih Guner, investigador del MOVE.Victoria Reyes, investigadora de l’ICTA.

Segons Marina Geli,l’entorn UABCEI representamés del 50 % de la recercabiomèdica a Catalunya

13

COMUNITAT

Els guanyadors dels premis Sinergia Educativa.

Lliurament del Premi Col·lectiu UAB al Servei de Llengües.

Els Amics de la UAB lliuren els seus premis anualsL’Associació reconeix mèrits científics i professionals dels premiats

Foto de grup de les persones que van recollir els diferents guardons atorgats enguany per l’Associació.

Antonio Franco destacala «seriositat, dedicació ieficàcia» de les personesi els col·lectius guardonats

L’Associació d’Amics de la UAB va orga-nitzar, el 4 de novembre, la seva tradicio-nal Festa Anual a la UAB-Casa Convales-cència de Barcelona. L’Associació aplegacada any, des de l’any 2001, els seus socisi amics en un acte festiu i de reconeixe-ment tant de mèrits científics i de quali-ficació professional com d’activitatscol·lectives de diversos membres de lacomunitat universitària.

Antonio Franco, president de l’Associa-ció des del febrer passat, va destacar quela festa constitueix un «petit parèntesipositiu» i va recalcar que, com han de-mostrat els premiats d’enguany, «nomésamb serietat, dedicació i eficàcia» éspossible superar els problemes que afec-ten la nostra societat.

Els primers guardons que es van lliurarvan ser els premis extraordinaris de doc-torat i els distintius de plata a la fidelitat

dels socis que fa deu anys que formenpart de l’Associació. Posteriorment es valliurar el Premi Col·lectiu UAB, que en-guany va reconèixer la tasca del Servei deLlengües-UAB Idiomes. Montserrat Ba-lagueró, directora del centre, va recordarla missió que té aquest servei de millorarles competències de totes les personesque volen «ser competitives en un mónple de reptes».

El Consell Social de la UAB va ser partimportant de la cerimònia en reconèixerla figura de l’exrector de la Universitat deBarcelona, Josep Maria Bricall, amb elPremi Universitat-Societat i estrenar elspremis Sinergia Educativa (podeu llegir-ne més informació a la pàgina 15).

A continuació es van concedir els Pre-mis Amic dels Amics, en reconeixementde la seva trajectòria personal i profes-sional, a Margarita Arboix –catedràticadel Departament de Farmacologia de laUAB–, Miren Etxezarreta –professoraemèrita del Departament d’EconomiaAplicada de la UAB– i Santiago Hidalgo–primer membre del personal d’admi-nistració i serveis de la UAB que repaquest reconeixement.

L’atorgament del Premi in memoriam aAntoni Farrés, que va ser membre moltactiu de l’Associació d’Amics de la UAB,va ser el moment més emotiu de la vet-llada. Antoni Muñoz, expresident del’entitat, va pronunciar un sentit discursen què va destacar la qualitat personalde qui va ser alcalde de Sabadell. CarlaFarrés, filla d’Antoni Farrés, va recollir elpremi enmig d’una càlida ovació.

La vetllada va ser amenitzada amb ví-deos que recollien, amb petites pinzella-des biogràfiques, la trajectòria personal iprofessional dels homenatjats, i amb lamúsica de Josep Soto Trio, que va oferir,entre premi i premi, un repertori instru-mental d’arrels mediterrànies fusiona-des amb ritmes càlids.

Per finalitzar l’acte, la rectora de la Uni-versitat, Ana Ripoll, va destacar el paperclau de l’Associació d’Amics de la UABen buscar noves vies de relació entre lainstitució universitària i la societat, i varecordar-ne la trajectòria, de més dedues dècades, mostrant al conjunt de lasocietat la importància de la UAB en el«compromís social, la recerca, la innova-ció i el debat intel·lectual».

COMUNITAT14

La mobilitat elèctrica il’ús de la bicicleta van tenirun protagonisme especial ales activitats de la Setmana

Es van fer revisions gratuïtes de bicicletes.

Un any més, la UAB va organitzar, del2 al 5 de novembre, la Setmana de laMobilitat Sostenible i Segura. L’objectiud’aquesta activitat és que la comunitatuniversitària prengui consciència delsavantatges econòmics, ambientals isocials del transport col·lectiu, de la bici-cleta o de caminar. Sota el lema Per uncampus més sostenible. Hi sortirem gua-nyant!, al llarg de la setmana es van orga-nitzar diferents activitats.

La cursa de transports, el 3 de novem-bre, va consistir en la comparació entreels diferents mitjans de transport dispo-nibles per arribar al campus de Bellaterraper comprovar quins són els més ràpids,eficients o sostenibles.

Per a això, una sèrie d’estudiants i tre-balladors voluntaris de la Universitat vanproporcionar informació sobre el seudesplaçament quotidià des dels seusmunicipis d’origen fins a la plaça Cívicautilitzant diferents mitjans i modalitatsde transport (cotxe, cotxe compartit, mo-to, tren, autobús, bici o caminant). Entre

els participants es va organitzar el sorteigd’una bicicleta.

També es va obrir, durant tota la setma-na, el concurs de fotografia sobre mobili-tat sostenible. Els participants podienpresentar fins a un màxim de tres foto-grafies sobre la mobilitat sostenible isegura a la UAB. La fotografia guanyado-ra es publicarà al web de mobilitat de laUAB i a la revista L’AUTÒNOMA. El seuautor, a més, obtindrà un abonament pergaudir de transport públic gratuït duranttres mesos.

Una de les novetats d’enguany va ser lapresentació a la UAB de ParKinetics, unnou LaboratoriViu (Living Lab) de mobi-litat elèctrica i àrea de demostració, pio-ner a Espanya, que es troba ubicat entreCerdanyola i Sant Cugat.

La UAB ha iniciat el procés de revisió id’elaboració d’un nou pla d’acció per a lasostenibilitat ambiental que com-prendrà el període del 2011 al 2015.L’elaboració d’aquest pla de sostenibili-tat està prevista en el Pla Director de laUAB 2010-2012. El nou pla definirà lesaccions que la UAB haurà de dur a termeen l’àmbit de la sostenibilitat ambiental,en aspectes com la gestió de l’entornnatural, dels residus i de la mobilitat, aixícom també l’estalvi i l’eficiència energè-tica i la comunicació ambiental a lacomunitat universitària, entre d’altres.

Com a primera fase d’aquest procés,s’ha realitzat una diagnosi ambiental so-

bre l’estat de la Universitat en els dife-rents àmbits de sostenibilitat l’any 2010,i a partir d’aquest document de diagnosis’elaborarà el nou pla d’acció.

En els quinze punts d’informacióambiental que hi ha establerts en diver-sos centres de la UAB també es pot tro-bar, actualitzada amb periodicitat setma-nal, informació sobre els diferents àmbitsde la diagnosi ambiental (comunicacióambiental, urbanisme i biodiversitat,mobilitat i gestió de residus i ambienta-lització) i les indicacions per participaren l’elaboració del nou pla d’acció.

Podeu consultar el nou pla d’acció alweb: http://www.uab.es/mediambient/

La UAB elabora un nou pla d’accióper a la sostenibilitat ambiental fins al 2015

El dimecres 24 novembre tindran lloc leseleccions per elegir els representantsdels estudiants al Claustre de la UAB. Lesvotacions es desenvoluparan de 9.30 a18.30 h sense interrupció. Al web d’Elec-cions al Claustre (podeu accedir-hi desde www.uab.cat/eleccions), s’hi trobentotes les dades dels centres, els censos iles normatives, així com també les pro-postes de les candidatures proclamadesper la Junta Electoral. El Claustre és l’òr-gan màxim de representació de la comu-nitat universitària, debat les línies gene-rals d’actuació de la Universitat, controlala gestió dels càrrecs i impulsa l’activitatnormativa d’altres òrgans de govern.

Els estudiantsvotenels seus representants

La presentació de Parkinetics va consis-tir en una jornada tècnica divulgativasobre el projecte i la mobilitat elèctrica ien una exhibició de mobilitat elèctrica(vehicles, usuaris i proveïdors) a la plaçaCívica i al pàrquing de l’eix central.

D’altra banda, l’ús de la bicicleta ha tin-gut, com a les edicions anteriors, un pro-tagonisme especial. El 3 de novembre esva celebrar una nova edició del Dia de laBicicleta, que va portar diferents activi-tats i mostres a la plaça Cívica.

L’Exposició IBici, de la Fundació Terra,va ser una mostra interactiva de bicicle-tes que volia complementar la teoria ambun vessant pràctic que permeti «tocar» i«provar» la bicicleta i «deixar-se seduir»per les seves possibilitats.

REVISIONS DE BICICLETESD’altra banda, la comunitat universitàriava poder fer, com altres anys, una revisiógratuïta de les seves bicicletes (diagnòsticde problemes, greixatge i ajustament decanvis) a la plaça Cívica. I, en el marc dela jornada, es va sortejar una bicicleta.

Finalment, durant aquests dies es vadistribuir pel campus informació sobreels avantatges del transport col·lectiu, dela bicicleta i de caminar, i es va fer difusióde l’aplicació «com arribo al campus» delweb de mobilitat de la UAB.

La UAB organitza una nova edicióde la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura

Experts de diferentsàmbits debaten sobre elsfactors de risc psicosociala les universitats

COMUNITAT 15

PUBLICACIONS

EL PSICÓLOGO QUE BUSCABA LA SERENIDAD.Ramón Bayés. Barcelona: Plataforma, 2010És la història d’un viatge a través de la vidad’un psicòleg en busca de la serenitat.Escrita per als seus antics alumnes iper a tots els lectors interessats en el sentitde la vida, conté els secrets d’un professorveterà que voldria ser recordat no per lesseves fites científiques o pels seus èxitsacadèmics, sinó perquè estimava les lobèliesal capvespre. Amb un estil profund i amè,Ramón Bayés reflexiona sobre la finalitat dela vida, el pas del temps, el dolor, la capacitatde superació de l’ésser humà i els temesque l’han ocupat durant els darrers anys,com ara les cures pal·liatives i la vellesa.

LOS ÁNGELES NO TIENEN FACEBOOK.Raquel Andrés. Barcelona: Carena, 2010.Les xarxes socials ens han atrapat i, segonsl’autora, si els àngels no tenen Facebookés únicament perquè no existeixen. L’obra ésun assaig crític sobre les xarxes socials;s’ocupa de definir-les i d’identificar-ne elsorígens en la cerca constant de socialitzacióde les persones. Més endavant, tracta sobreles polítiques de privacitat, les relacionsempresarials a la xarxa, etc. El llibre, escritper una estudiant de Periodisme de la UAB,va ser presentat per Juana Gallego, professoradel Departament de Mitjans, Comunicaciói Cultura, en un acte que va tenir lloc el 9de novembre a Casa del Libro, a Barcelona.

Les universitats combatenels riscos psicosocials

La UAB va organitzar, el 7 d’octubre, lajornada «El risc psicosocial a les organit-zacions: teòrica i pràctica d’un repte so-cial». La jornada estava adreçada als res-ponsables amb comandaments d’equips–tant acadèmics com d’administració–de les universitats públiques catalanes,així com als membres dels serveis de pre-venció i als delegats de prevenció. Al llargde l’acte es van analitzar els instrumentsque faciliten la gestió dels riscos psicoso-cials amb l’objectiu d’ajudar els càrrecsde comandament en la seva tasca diària.

Els factors de risc psicosocial a les orga-nitzacions són molt diversos. Aglutinenles interaccions entre el medi ambient la-boral, les característiques de les condi-cions de treball, les relacions entre els tre-balladors, l’organització, les característi-ques de cada treballador, la seva cultura,les seves necessitats i la seva situació per-sonal fora de la feina.

La trobada va ser inaugurada per Salva-dor Álvarez, director general de RelacionsLaborals de la Generalitat, i per la rectora

Salvador Álvarez, de la Generalitat de Catalunya.

En el decurs de la Festa Anual del Amicsde la UAB, el Consell Social va lliurar elprimer premi al projecte «REVIR: expe-riències de ciències en un laboratoriinformatitzat de la UAB». Aquest guardóha estat creat per tal de distingir expe-riències institucionals de col·laboracióentre la Universitat i els centres d’en-senyament secundari.

El projecte guanyador va ser presentatper Roser Pintó, directora del Centre deRecerca per a l’Educació Científica i Ma-temàtica (CRECIM). El jurat ha distingitaquest projecte per la seva «consolidacióal llarg del temps i el seu destacat impac-te entre el professorat i l’alumnat de cen-

tres de secundària». S’ha valorat també«la innovació metodològica en didàcticade les ciències experimentals que acredi-ta la proposta». Aquest primer premiestà dotat amb 6.000 euros.

A més, s’han concedit dos accèssitsamb una dotació de 3.000 euros. Und’ells, per al projecte «Apropar el món dela justícia als joves: judicis simulats ambestudiants de batxillerat», presentat perJosep Maria de Dios, professor del De-partament de Dret Privat i degà de laFacultat de Dret. L’altre accèssit ha estatper al «Programa CROMA», presentat perBegoña Navarrete, directora de la Fun-dació Autònoma Solidària.

Un projecte del CRECIM guanya el premi«Sinergia educativa» del Consell Social

de la UAB, Ana Ripoll. Al llarg de la jorna-da, van intervenir-hi experts en el temaprovinents de l’administració pública,del món sindical, de l’àmbit jurídic id’organitzacions com ara l’InstitutSindical de Treball, Ambient i Salut o laSociedad de Prevención de Egarsat.

Les ponències van abordar els riscospsicosocials des de diferents perspecti-ves, com ara els models de gestió em-prats a l’administració pública, l’acció dela Generalitat a les empreses privades,els factors de risc associats al lideratge, lavisió dels agents socials o les responsabi-litats jurídiques que se’n poden derivar.

L’AUTÒNOMA ha parlatamb el conferenciant queha obert el cicle de xerradesde l’Any de la Química

L’ENTREVISTA16

La química és difícil de comunicar?Camps com la medicina o la biologia po-den explicar-ho tot d’una manera mésgràfica i així poden arribar al públic, peròen camps de ciència més dura sembla quees vulgui ser molt rigorós. Per això l’enfo-cament que jo dono a la meva exposició ésel de visualitzar els catalitzadors com a«eines» amb les quals podem fer les molè-cules, perquè el concepte d’«eina» és mésentenedor. Aquest tipus de simplifica-cions genera una manca de rigor, encaraque no arriba a faltar a la veritat.

Un llenguatgemolt tècnicés un impediment per arribar al públic?Sí. Això ha passat tradicionalment en me-dicina. El llenguatge mèdic es fa especial-

Pablo Espinet

l’autònoma

L’AUTÒNOMA Publicació de la UAB

EDICIÓ I PRODUCCIÓ:Àrea de Comunicació i de Promoció

REDACCIÓ: María Jesús Delgado,Miguel Ángel Linares, Octavi López,Antoni Merino, Jordi Mora, SòniaPerelló, Victòria Salvador, LucasSantos, Aina Soriano, Conxa Valls

IMPRESSIÓ: Servei de Publicacions

FOTOGRAFIES: Antonio Zamora,Jordi Pareto, Pierre Caufapé,Montserrat Benito

Novembre de 2010. Núm. 240Les opinions expressades per les personesentrevistades reflecteixen únicament lesseves idees. Està prohibida la reproducciótotal o parcial dels continguts d’aquestarevista sense l’autorització escrita del’editor. L’AUTÒNOMA es pot imprimir enformat Acrobat via Internet a:www.uab.cat

UNIVERSITAT AUTÒNOMADE BARCELONAÀrea de Comunicaciói de PromocióEdifici del Rectorat08193 Bellaterra(Cerdanyola del Vallès)Tel. 93 581 13 35Fax 93 581 25 46www.uab.catg.premsa@uab.cat

ment incomprensible per poder mante-nir-se en un estatus superior. Però això ésun error; quan això passa sol ser unadefensa del suposat expert. Hauríem desospitar quanun expert no és capaç de co-municar-se amb una persona amb educa-ció mitjana. No podrà transmetre els de-talls, però sí que hauria de poder comuni-car el «què» o el «per què» de les coses.

Però per a això és important el nivellformatiu des de l’escola.Sempre m’he mostrat crític amb aquesttema. Sol haver-hi una mancança moltimportant en l’educació global. Una vega-da vaig suspendre un examen de químicaper faltes ortogràfiques i l’alumne em vadir orgullós: «És que jo sóc molt de cièn-cies». És el mateix argument que usen elsde lletres al revés, la qual cosa suposa teniruniversitaris amb mancances importantsen l’altra meitat de la seva formació.

Té sentit organitzar esdevenimentscom l’Any de la Química?

Per descomptat; però per a això els cientí-fics hauríemd’estar ben formats en comu-nicació. S’ha invertit molt d’esforç a ferxerrades a les escoles per captar l’interèsdels estudiants. La gent no sap que nopodria viure sense la química. Com deiaPasteur, començaríem a «beure’ns les ma-lalties» des de la mateixa aixeta, ja que l’ai-gua la consumim clorada o tractada ambozó per eliminar-ne els microorganismes.

La idea ésmillorar la impressióque es té de la química?La imatge de la química és dolenta. Quanes diu «producte químic» sol ser quelcomcontaminant o nociu, i la «teràpia quími-ca» s’enllaça al tractament del càncerperò no pas al fet de prendre’t una aspiri-na. Per això l’Any de la Química de la UABés important per oferir una imatge positi-va d’aquesta ciència tan necessària en lesnostres vides. Com acostumo a dir: a lavida les coses o són espirituals (si n’hi ha),o són materials i estan fetes de molèculesi àtoms, i això és la química.

«La gent no sap que no podriaviure sense la química» Pablo Espinet, catedràtic de química

inorgànica de la Universitat deValladolid,ha obert el cicle de conferències QuímicsDifonent Química, una de les activitatsproposades per la UAB per celebrar l’Anyde la Química. El convidat va qüestionarespecialment la divisió actual de laquímica i va aportar motius per diluirla barrera entre l’orgànica i la inorgànica.Director del Centre d’Innovació enQuímica i Materials Avançats de laUniversitat de Valladolid, Pablo Espinetfa vint anys que estudia els mecanismesde les reaccions que han protagonitzatel Premi Nobel de Química el 2010,la qual cosa situa l’activitat del seu equipde recerca en un dels camps mésimportants del moment. Habitualmentcol·labora amb l’Àrea de Química Físicadel Departament de Química de la UABper al desenvolupament dels càlculsteòrics de les reaccions de síntesique desenvolupa a Valladolid.

PARET

O