L’Art Modern Obres mestres del Cau Ferrat · de l’any passat. Aquesta peça va ser descoberta...

L’Art Modern Obres mestres del Cau Ferrat

núm

. 16

juli

ol 2

012

conse

ll c

omar

cal

del

gar

raf

3,50

euro

s

2 quadernsdepatrimonidelgarraf

número 16

publicat Juliol del 2012

dipòsit legal B-30122-2004

issn 2013-6900

edita i coordinaConsell Comarcal del GarrafÀrea de Patrimoni i Cultura

consell de redacció Mila Arcarons Elisenda Casanova Mònica Fuster Pilar García Salvador Garreta Ana Grande Sandra Ibars Raquel Ill Núria Jané Santi Llacuna Anna Llanes Sílvia Manuel Rafel Mestres Albert Ortiz Laura Tomàs Alba Tomàs

consell editorialJosé Manuel Ardila Pilar Garcia Salvador Garreta Montse Gelabert Joan González Raquel Ill Joaquim Mas Albert Ortiz Mireia Rosich Vinyet Panyella Mireia Rossell Mª Josep Riba Joel Sanz Bàrbara Scuderi

disseny i maquetacióladyssenyadora

correcció Elisabet Kamal

impressió Gràfiques El Campanar

quadernsdepatrimonidelgarraf 3

5 Una obra de Rusiñol participarà en l’exposició Monacatus

5 Consolidació dels portants de Crist de Canyelles

5 La Biblioteca Museu Víctor Balaguer consolida la presència

a les xarxes socials

5 Presentació dels llibres d’actes restaurats de Cubelles (1877-1891)

6 Els préstecs del Museu Víctor Balaguer

7 Amics del Museu del Ferrocarril de Catalunya

8 Donacions importants a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer

10 L’església parroquial de Santa Magdalena de Canyelles (s. XVII)

inicia el procés per esdevenir bé d’interès local (BCIL)

11 L’ull crític i planetari d’Erró

12 Adequació de la museografia a l’exposició permanent del Pallasso

Charlie Rivel

14 Visita a l’església Vella de Sant Pere de Ribes, organitzada pel Grup d’Acció

Cultural de Ribes

16 Museus de Sitges, marca Sitges

17 S’acaba la primera fase de les obres al Museu del Ferrocarril de Catalunya

19 La devoció religiosa a Can Papiol: les grisalles de l’alcova Imperi

21 Joan Massip, comissari a Cubelles

23 Les publicacions de la Fundació Stämpfli d’Art Contemporani

25 L’ArtModern.ObresmestresdelCauFerrat

33 Museus i Vikipèdia: compartint coneixement

36 Vilanova i la Geltrú, capital educativa del ferrocarril a Catalunya

38 Els codis QR als Museus de Sitges

40 Projecte d’accessibilitat integral al Museu del Ferrocarril de Catalunya

42 Sabies que a Can Papiol hi ha un dels cotxes de cavalls més exclusius del

segle XIX, anomenat cupé?

42 Sabies que el gegantó d’en Charlie Rivel ja té 25 anys?

43 Sabies que el Museu Romàntic Can Llopis de Sitges té un retrat de la reina

Isabel II atribuït a Luis de Madrazo?

breus

miscel·lània

recerca i investigació

tendències i experiències

sabies que...

quadern central

índex

4 quadernsdepatrimonidelgarraf 4 quadernsdepatrimonidelgarraf


Una obra de Rusiñol participarà en l’exposició ‘Monacatus’L’oli sobre tela de Santiago Rusiñol Èxtasi d’un novici al peu de la creu, que forma part del llegat de l’artis-ta i que s’exposa habitualment al Museu Cau Ferrat, participarà de la mostra Monacatus. Organitzada per la Fundación Las Edades del Hom-bre, aquesta exposició es presenta-rà entre els mesos de maig i desem-bre d’enguany, al monestir de San Salvador de Oña (Burgos), en com-memoració del mil·lenari de la seva creació. La Fundación Las Edades del Hombre, que va néixer, entre d’altres, amb els objectius de res-taurar, estudiar i difondre l’art sacre

de la comunitat de Castella i Lleó, ha organitzat diverses exposicions, sempre amb molt bona acollida, tant per part del públic com de la crítica especialitzada.

Consolidació dels portants de Crist de CanyellesEnguany, per Setmana Santa, a Ca-nyelles s’han consolidat els dife-rents actes litúrgics, com, per exemple, la recuperació, de fa ben poc, del viacrucis pels carrers del poble, el Divendres Sant. De la mateixa manera, enguany s’ha am-pliat el nombre dels portants de Crist, que exhibeixen la imatge del Sant Crist a la Creu de l’església de Santa Magdalena de Canyelles, en les processons i els actes litúrgics de Setmana Santa, i en d’altres en les quals es requereix la seva pre-sència. En l’actualitat, es pot dir que el grup està en el punt més àlgid, pel que fa al nombre de membres que el formen, una vintena.

La Biblioteca Museu Víctor Balaguer consolida la presència a les xarxes socialsLa Biblioteca Museu Víctor Balaguer va estrenar, a finals de l’any passat, el blog oficial www.museuvictor-balaguer.wordpress.com.

El blog és una eina de comuni-cació per conèixer tota l’actualitat de la institució, i un mitjà per difon-dre’n les novetats museístiques, les activitats i les exposicions temporals.

El blog s’omple de continguts setmanalment i manté informats els usuaris de les novetats de la Biblioteca Museu.

Més recent ha estat la seva in-corporació a la xarxa social Twitter, una plataforma de missatgeria ins-tantània per retransmetre esdeve-niments, referenciar informacions diverses i dialogar.

La Biblioteca Museu també és present a Facebook i Flickr. El conjunt de totes aquestes xarxes socials per-met fer més accessibles les activitats, notícies, etc. del museu, i posar-les a disposició de la comunitat virtual.

Presentació dels llibres d’actes restaurats de Cubelles (1877-1891)El divendres 20 d’abril, es va pre-sentar públicament la restauració de sis llibres d’actes del ple. Els llibres engloben els anys 1877 fins al 1891, i es trobaven en un estat pèssim de conservació, per la qual cosa s’havien retirat de la consulta pública feia anys. Les despeses de la restauració han estat comparti-

breus

Amor místic / Èxtasi d’un novici al peu de la creu, de Santiago Rusiñol (1897). Museu Cau Ferrat, Sitges (núm. inv. 32.025)


des entre l’Ajuntament de Cubelles i la Diputació de Barcelona.

Teresa Marquès, restauradora es-pecialista en document gràfic, s’ha fet càrrec de la restauració, i així ho va explicar durant la presentació pú-blica dels documents. Finalment, tots els assistents van poder veure alguns dels materials emprats en la restau-ració i els llibres d’actes restaurats.

Els préstecs del Museu Víctor BalaguerPel que fa a l’àmbit museístic català, cal destacar el préstec del morter de bronze d’estil mossàrab del segle XII per a l’exposició Tresors de farmàcia catalana, organitzada per la Univer-sitat de Barcelona l’últim trimestre de l’any passat. Aquesta peça va ser descoberta al castell de Monzón del Campo (Palència), juntament amb un aiguamans en forma de lleó que, actualment, es troba al Museu del Louvre. Tant el morter com l’aigua-mans són considerats obres mestres de la metal·lúrgia d’aquest període.

Un altre préstec important d’aquesta primera meitat de l’any són una bena i un sudari de la di-nastia XVIII (Ca. 1570 - 1320 aC) , que han estat cedits per formar part de l’exposició temporal Moda i bellesa a l’Antic Egipte, que es pot visit ar al Museu Egipci de Barcelona fins a finals de juliol. Els dos objectes pertanyen a la col-lecció egípcia del Museu, donada l’any 1886 per Eduard Toda i Güell.

En l’àmbit nacional, destaca el préstec de l’obra La mestiza, de

Juan Luna Novicio que va formar part de l’exposició Entre España y Filipinas: José Rizal, escritor, que es va poder veure a la Biblioteca Na-cional de Madrid fins a mitjans de febrer d’aquest any.

Juan Luna Novicio (Filipines, 1857 - Hong-Kong, 1899) és un

dels pintors filipins més impor-tants, que va obtenir un gran re-coneixement, a Espanya, a finals del segle XIX. L’artista va donar diverses obres al Museu, en agraï-ment a Víctor Balaguer que l’havia ajudat en la seva carrera artística.

breus

La mestiza (1887). Juan Luna y Novicio. Oli sobre tela.


A finals del 2008, es van crear dues agrupacions, al voltant del Museu: el SiC(Socis i Col·laboradors) i els Amics del Museu. Després d’un període estatutari, el SiC es va inscriure al Registre d’Associacions de la Ge-neralitat com a associació de voluntaris, desvinculant-se legalment del Museu. Als Amics del Museu van quedar agrupades totes aquelles persones interessades en la promoció i el desenvolupament del Museu per mitjà d’una aportació econòmica anual.

La diferència entre els dos col·lectius és el tipus d’intercanvi amb la institució. En un cas, els integrants ofereixen el seu temps i treball al Museu (SiC) i, en l’altre, el suport és econòmic (Amics). En tot cas, les persones que pertanyen a aquests col·lectius tenen com a finalitat última crear, al voltant del Museu del Ferrocarril de Catalunya de Vilanova i la Geltrú, un ampli teixit social de suport a l’entitat.

Existeixen tres modalitats d’inscripció, com a Amic: la individual, la de jubilats, estudiants i aturats, i la fa-miliar. En la individual hi ha diferents categories, depe-nent de la situació personal, i la familiar inclou l’adhesió d’un màxim de quatre persones de la mateixa família en un sol carnet. Els preus s’han reduït un 50% dels que hi havia fins ara, per estimular les altes: - Individual general (aportació anual de 15 euros).

- Jubilats, estudiants i aturats (aportació anual de 10 euros)- Familiar (aportació anual de 30 euros). Amb l’adhesió d’un màxim de quatre persones perta- nyents a la mateixa família en un mateix carnet.

Formar part del SiC o dels Amics del Museu té avan-tatges importants:- Entrada gratuïta a les exposicions, tant a la permanent com a les temporals.- Dues entrades gratuïtes anuals per a acompanyants. - Recepció de programes i informatius d’activitats.- Invitació a les inauguracions i els actes especials.- 10% descompte en els articles de la botiga del Museu.- Descompte a les festes d’aniversari al Museu.- Inscripció preferent a les activitats de capacitat limitada (viatges culturals, recorreguts històrics, etc.).- Invitació a visites/conferències restringides als amics i voluntaris.- Participació en taules rodones i conferències.- Visites programades a Museu tancat.

La inscripció als Amics del Museu del Ferrocarril de Catalunya es pot fer efectiva al taulell de recepció i per mitjà de transferència.

AmicsdelMuseudelFerrocarrildeCatalunyaEl col·lectiu d’Amics del Museu del Ferrocarril es reinventa per estimular una acció social activa al voltant de l’entitat i oferir més bons preus i més avantatges per als visitants més fidels. Ara comença una nova etapa, amb un nou impuls.

miscel·lània

ana grande jiménezCap de Comunicació i EducacióMuseu del Ferrocarril de Catalunya


DonacionsimportantsalaBibliotecaMuseuVíctorBalaguer

miscel·lània

Josep Orriols Ferret. Retrat pintat per Joaquim Mir Carolina Mas Duran.Retrat pintat per Joaquim Mir

miscel·lània


El mes d’octubre, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer va rebre en donació dos olis sobre tela de petit format del pintor Joaquim Mir. Els quadres són dos re-trats del matrimoni format per Josep Orriols Ferret i Carolina Mas Duran, pares del donant.

Joaquim Mir va pintar els retrats de Josep Orriols i Carolina Mas, veïns de Vilanova i la Geltrú, quan encara eren promesos, com a regal de noces. La pare-lla es va casar el 24 de setembre de l’any 1945.

Els retrats estan exposats de manera permanent a la primera planta del Museu, conjuntament amb la resta d’obra que el Museu té de l’autor. Les pintures que s’hi exhibeixen corresponen a dues etapes de l’artista ben diferenciades, quant a tècnica i temàtica. D’una banda, hi ha tres quadres que pertanyen a l’eta-pa postmodernista i, de l’altra, les pintures que va fer per decorar les parets del Cafè Foment Vilanoví.

Joaquim Mir es va establir a Vilanova l’any 1922. L’arribada de Mir a Vilanova va actuar com a motor de dinamisme en la vida cultural de la vila.

Una altra donació que ha rebut enguany la Bibli-oteca Museu ha estat el llibre Els gravats de Xavier Nogués, de mans de la Fundació Xavier Nogués. El llibre reuneix les planxes de tots els gravats fets per l’artista, en total, un centenar. L’estudi i l’inventari l’ha dut a terme el gravador català Jaume Pla. Xavier Nogués es considera uns dels millors gravadors cata-lans del segle XX.

Amb aquesta donació, s’enriqueix el fons Nogués del Museu Balaguer, un dels més complets que té la institució corresponent a un sol artista, tant pel nom-bre de peces que hi ha com per la seva varietat. El Museu Víctor Balaguer disposa de trenta-vuit peces de l’artista, entre les quals hi ha pintures, gravats, un gerro i diferents vasos de vidre decorats.

Aquesta proposta de donació es va fer dins el marc de l’exposició temporal que es va fer al Museu sobre l’obra que té de l’artista. En aquesta ocasió, la Fundació Nogués va fiançar la publicació d’una detallada catalo-gació de cadascuna de les peces del fons Nogués.

La Biblioteca Museu Víctor Balaguer ha rebut en donació dos retrats fets per Joaquim Mir i Trinxet i un llibre que recull els gravats fets per Xavier Nogués.

Llibre. Els gravats de Xavier Nogués


El temple s’alça a la part més elevada del nucli antic, adossat al castell, amb el qual forma un conjunt de magnífica estampa. Pel costat esquerre, s’obre un pas que serveix d’accés habitual cap al cementiri. El con-junt d’església i castell ha estat retratat en nombroses ocasions per pintors il·lustres, no tan sols de la co-marca, sinó de contrades més llunyanes.

Es tracta d’un edifici de planta rectangular, d’una única nau, acompanyada de quatre capelles laterals (dues a cada costat), dedicades, respectivament, a la Immaculada Concepció i al Sant Crist i la Verge dels Dolors (costat de l’Epístola); i a sant Nicolau de To-lentí i al Sagrat Cor de Jesús (costat de l’Evangeli). A la capçalera de l’església i en posició aïllada, s’alça l’al-tar major, dividit en tres cossos: el del centre, dedicat a santa Magdalena, patrona de Canyelles; el de la dre-ta, dedicat a santa Llúcia, i el de l’esquerra, a sant Josep. A la part inferior de la capçalera s’hi disposen les fi-gures de sant Isidre i sant Antoni. Les imatges originals van ser destruïdes durant la Guerra Civil (1936 - 1939); més endavant, i per subscripció popular, es van tornar a comprar i es van rehabilitar.

La façana, plana, presenta dues obertures: una por-ta adovellada i una finestra circular, a manera de ro-sassa; la teulada és a quatre vessants. El campanar, situat a l’esquerra, és de planta quadrangular, amb dues obertures d’arc de mig punt. Conserva dues campanes, la gran i la petita, així com la matraca, que es feia servir d’avís per a les cerimònies litúrgiques de Setmana Santa, és a dir, per als dies que les campanes estaven de dol. Aquells dies també s’acostumava a tapar les imatges amb draps de color púrpura. Cal dir que el rellotge, situat al bell mig del campanar, fou un regal del vilanoví Eliseu Oliver de Ballester, i funcio-na des del 1916.

miscel·lània

L’esglésiaparroquialdeSantaMagdalenadeCanyellesiniciaelprocedimentperserdeclaradabéd’interèslocal

miscel·lània


L’ull planetari és el títol de la mostra d’Erró que la Fun-dació Stämpfli ha produït i organitzat, comissariada per la crítica i historiadora de l’art Marie Claire Uberquoi. És la primera vegada que l’artista finlandès instal·lat a París exposa a Catalunya; prèviament, li han dedicat mostres a l’IVAM (València) i al Museu Es Baluard (Palma). La seva obra forma part de les grans col·leccions d’art con-temporani. Ha estat objecte d’exposicions monogràfi-ques a París i als EUA, i ha participat en les col·lectives dedicades al Pop Art europeu i el corrent de la Figuració Narrativa. El 2001, el seu país natal li va dedicar tot un museu, a Reykjavik; a l’Estat espanyol, se’l troba a l’IVAM (València) i a la Fundació Stämpfli.

Amb Erró, la Fundació Stämpfli inaugura la pro-gramació d’exposicions temporals. La mostra presen-ta una trentena de pintures, distribuïdes en quatre sèries: Pintura política, una narració sui generis de la història recent; La volta al món de Mao, inspirada en un hipotètic viatge de Mao arreu del món, tractat en-tre el xoc i la ironia; Les dones fatals, i Les cartes d’amor japoneses –una història singular sobre les relacions amoroses amb intriga–. Un conjunt de collages com-plementa aquesta exposició, que atreu per la singula-ritat i la força del llenguatge, indestriables de la visió crítica de l’artista, que manifesta: “En la meva pintura qüestiono el món: el seu absurd, la seva salvatjada, la mateixa realitat; tots els dogmes i les litúrgies oficials em deixen fred. La meva independència és inalienable.”

Erró opta per una visió crítica del món des de visions expressades amb un llenguatge atapeït, provinent, en bona part, del món del còmic i del diàleg intertextual amb altres artistes, sense cap altre límit que la seva vo-luntat expressiva, sempre independent i crítica.

vinyet panyellaDirectora - gerentMuseus de Sitges

L’ullcríticiplanetarid’Erró

Coup de vent, d’Erró (2000). Imatge i cartell de la mostra

The Sisters, d’Erró (1995)


Coincidint amb el sisè aniversari del trasllat de l’ex-posició dedicada al pallasso català més universal, que des del 16 de març del 2006 es troba instal·lada en una sala del castell de Cubelles, s’han acabat diversos treballs d’adequació de la museografia.

Entre els treballs més destacats que s’han fet l’any 2011, hi ha la conservació i restauració de la pintura La nena, que va pintar Carmen Busto, pri-mera esposa de Charlie Rivel. També s’han fet tasques de producció i col·locació de quatre vitri-nes per als vestuaris, que en milloren la conserva-ció, i s’han incorporat controls mediambientals. S’han adquirit dos sistemes per a la mesura i la conservació de la sala i de les vitrines. El primer equilibra la humitat relativa, i el segon mesura temperatura i humitat per fer un estudi de les da-des recollides i adoptar les mesures més adients per a la millor conservació dels diversos tipus de materials que es troben a la sala.

D’altra banda, el primer trimestre d’aquest any han continuat els treballs d’adequació, com la res-tauració del violí, complements i funda de Charlie Rivel, i dues pintures d’oli sobre tela. Una és Els 3 Rivels –en René, en Charlie i en Polo–, signada per OTTO, i l’altra, El circ, mostra una escena quoti-diana en una ciutat on hi ha un circ, i hi surten alguns artistes, obra signada per Carmen Busto. La col·locació de dues vitrines per al violí i la concer-tina, i la millora de la vitrina principal del vestua-ri de la paròdia de la cantant d’òpera, que feia ser-vir el pallasso en les seves actuacions. La resta de vitrines també han vist millorada la il·luminació. Concretament, s’han substituït una desena de punts de llum en sistema de LED, que evita l’escalfament del material exposat.

Gràcies a aquests últims treballs d’adequació de la museografia de l’exposició permanent, hem in-corporat i millorat la disposició de diversos objectes i vestuaris artístics de la filla de Charlie Rivel, Pauli-na Schumann, que va ser una de les cavallistes de circ més prestigioses.

miscel·lània

Adequaciódelamuseografiaal’exposiciópermanentdelpallassoCharlieRivel

mònica fuster bauExposició Permanent del Pallasso Charlie RivelAjuntament de Cubelles

miscel·lània



miscel·lània

Detall d’un dels elements decoratius barrocs de la barana del presbiteri, que van ser reubicats de manera excepcional el dia de la visita a l’església Vella (fotografia: Jordi Piqué i Vericat)

miscel·lània


El conjunt arquitectònic de Sota-ribes, amb l’església i el castell, l’antiga casa del Terme i el petit veïnat d’ha-bitatges que l’acompanyen, és un dels de més relleu del municipi de Sant Pere de Ribes. Els darrers lustres, amb recursos de l’Ajuntament, de la parròquia i de benefactors, s’han fet les imprescindibles tasques d’acondicionament de l’entorn d’aquest nucli, i de consolidació i rehabilitació que requerien les voltes de l’església Vella i les teulades d’aquest edifici, del segle XVII, i les de la casa del Terme, i ara ja només estan pendents de propera reparació les del castell.

Sota-ribes és un dels símbols més estimats de la població i la imatge arquitectònica que més manifes-ta els seus orígens mil·lenaris. Visitants i habitants de Ribes desitgen poder veure els espais interiors d’aquests edificis i de la casa del Terme, el primer edifici comunal, però les ocasions per poder-ho fer són molt escasses. És en la línia de satisfer aquesta demanda que el Grup d’Acció Cultural de Ribes, fun-dat recentment, va proposar a la parròquia l’organit-zació d’unes visites guiades a l’església Vella. La res-posta del rector va ser del tot favorable, i fins i tot

tingué un interès especial perquè es reposessin al seu lloc, de manera excepcional, amb motiu de la visita, tot un seguit de peces escultòriques i elements deco-ratius barrocs de les baranes del presbiteri i del gran retaule major. Per tal de facilitar l’accés i de fer asse-quibles els grups a les explicacions que els membres de la Junta Directiva de l’entitat anaven desgranant, les visites es feien en grups reduïts successius.

La visita a l’església Vella va posar de manifest l’inte-rès i la necessitat que es faci ús i difusió d’aquest conjunt. És evident, però, que només la voluntat d’acord entre Ajuntament, parròquia i iniciatives ciutadanes permetrà fer possible omplir de contingut aquests edificis patri-monials i fer-ne la difusió i l’ús adients.

Visitaal’esglésiaVelladeSantPeredeRibesorganitzadapelGrupd’AccióCulturaldeRibesVa esdevenir una ocasió excepcional, fruit de la col·laboració entre aquesta entitat i la parròquia, poder accedir a l’interior del recinte i a la façana medieval.

Grup de visitants de l’església Vella de Sota-ribes davant del retaule major, dedicat a sant Pere, el patró de la població (fotografia: Jordi Piqué i Vericat)

xmmGrup d’Acció Cultural de Ribes


El Consorci del Patrimoni de Sitges arriba a la majoria d’edat amb una trajectòria marcada per les diverses eta-pes de les respectives administracions que el configuren, l’Ajuntament de Sitges i la Diputació de Barcelona.

Format pels museus Cau Ferrat, Maricel, Romàn-tic i el Palau de Maricel, el 2011 es fa càrrec de la ges-tió, per conveni amb la Fundació Stämpfli, de l’espai d’art contemporani que actualment ocupa l’antic Mer-cat del Peix de Sitges. Amb la incorporació de la Fun-dació Stämpfli, el CPS compta, actualment, amb un fons d’art importantíssim, que va des de les col-leccions d’art antic –els vidres i objectes púnics, o la col·lecció de forja del Cau Ferrat– i el Romànic i el Gòtic de la Col·lecció Pérez-Rosales, el Modernisme del Cau Ferrat i el Noucentisme del Maricel, incloent-hi les pintures de la Sala Sert, fins a les obres d’art contemporani de la Fundació Stämpfli. Sitges dispo-sa, doncs, de tot un ventall d’obres i objectes que, a manera de panoràmica, travessa tota la historiografia de les arts.

Els museus sitgetans constitueixen no només re-ceptacles, sinó, ells mateixos, edificacions de caràcter patrimonial. El Museu Romàntic (1793), edificat pel comerciant i terratinent Josep Bonaventura Falç i ad-quirit, en acabar-se la construcció, pel seu cosí Manu-el Llopis i Falç, és un exemple de casa senyorial de

traça neoclàssica. El Museu Cau Ferrat (1893), obra de l’arquitecte Francesc Rogent i del mestre d’obres Jau-me Sunyer i Juncosa, és una joia modernista. El Ma-ricel, obra de Miquel Utrillo, és un exemple d’arqui-tectura noucentista.

Unint contingut i continent, la marca Museus de Sitges fa visible la identitat de les institucions cultu-rals que configuren el CPS i aclareix el que integra la denominació administrativa. Museus de Sitges és marca Sitges i engloba art, arquitectura, museus i pa-trimoni en una denominació que la fa comprensible i accessible.

miscel·lània

MuseusdeSitges,marcaSitges


Vista d’un dels laterals del Gran Saló del Museu Can Ferrat

Vista de les terrasses del Palau Maricel

miscel·lània


El mes de febrer del 2012, van començar les obres de rehabilitació a la nau més antiga (1881) de l’històric dipòsit de locomotores de vapor de Vilanova i la Gel-trú, unes instal·lacions patrimonials úniques.

En acabar-se aquesta primera fase d’actuació, s’ha previst que el nou espai recuperat es faci servir per acollir activitats molt diverses.

ADIF, com a entitat titular dels terrenys, ha estat l’encarregat de la gestió, a través de la direcció de l’ar-quitecte d’aquest organisme, José Ramón Pastor, autor

–entre d’altres– de la recuperació de l’estació de Fran-ça, l’any 1992. El gabinet d’arquitectura al qual es va adjudicar el treball és TAC, i l’arquitecte que ha et el projecte, Jordi Roig. La constructora a la qual s’ha en-comanat els treballs és ACCIONA.

Les principals actuacions de recuperació de l’edi-fici industrial dels orígens del ferrocarril han estat:- Canvi de la coberta, per reforçar l’estructura general i complir les noves sol·licitacions contra incendis d’espais públics. Es passa d’una coberta pesada a una coberta lleugera.- Rehabilitació del material del pont grua, amb l’ob-jectiu final de fer-lo funcionar mecànicament.Incorporació de sistemes de desguàs (canalons i bai-xants).- Rehabilitació i sanejament de tots els paraments interiors, així com del paviment.

S’acabalaprimerafasedelesobresalMuseudelFerrocarrildeCatalunya

S’ha fet una intervenció destacable, basa-da en el projecte arquitectònic, que ha estat possible gràcies a una partida de 450.000 euros dels pressupostos generals de l’Estat del 2009.


En el futur, en la totalitat de la nau es vol mostrar la història del ferrocarril a Catalunya per mitjà de di-ferents vehicles, de via estreta i de via ampla; la nau sencera formarà part del conjunt museogràfic que es completa amb l’edifici de la Rotonda i l’edifici de cap-çalera del Museu. Per al finançament de la resta d’instal·lacions, la Fundació dels Ferrocarrils Espanyols i ADIF sol·licitaran una part dels fons de l’1% cultural del Ministeri de Foment.

En una segona fase, en acabar l’any, també es por-tarà a terme una primera rehabilitació d’una edificació emblemàtica de tot el conjunt, la Rotonda, construïda a començaments de la dècada de 1920. En aquest cas, les actuacions es faran amb una segona partida de 450.000 euros del 2010. Aquests recursos permeten

invertir en unes edificacions patrimonials úniques a Catalunya, fruit de dues esmenes presentades pel di-putat vilanoví de CiU al Congrés dels Diputats, Carles Campuzano.

Es tracta d’una fita única en la història del Museu de Vilanova, ja que és la inversió més important que ha rebut l’equipament des que es va crear.

miscel·lània

ana grande jiménezCap de Comunicació i EducacióMuseu del Ferrocarril de Catalunya



Quan els visitants passegen per les diferents estances de Can Papiol, no poden deixar de quedar-se perplexos davant de la gran quantitat d’objectes religiosos que la família va anar acumulant al llarg dels anys, i que deco-ren visiblement tota la casa, començant per la capella, amb tots els reliquiaris, i passant per les diferents habi-tacions, plenes de representacions de marededéus, cru-cifixos, quadres de santes màrtirs, vestes processionals, elements de martiri, com cilicis i deixuplines, i les pin-tures murals que decoren les diferents estances.

Aquestes pintures, creacions pel pintor català Pau Rigalt, s’anomenen grisalles, una tècnica monocroma en camafeu gris que reprodueix la sensació de ser un relleu escultòric. En un primer moment, es pensava que les escenes representaven temes mitològics, però, després d’un estudi minuciós, es va descobrir que, en realitat, es tractava d’una sèrie dedicada a l’Antic Tes-tament, amb escenes de la vida de Moisès, el rei David, Jacob i el seu fill Josep, i Tobies.

Curiosament, dues estances trenquen l’hegemonia d’aquest cicle de l’Antic Testament. Es tracta de la capella i l’alcova Imperi. Sembla que aquestes cambres fan referència al Nou Testament i al que es coneix com a evangelis apòcrifs, és a dir, els escrits que van aparèixer durant els primers anys del cristianisme referents a la vida de Jesús de Natzaret, però que no

es van incloure dins de les sagrades escriptures pro-mogudes per l’Església catòlica. Els temes representats estarien vinculats als pares terrenals de Crist, és a dir, la Mare de Déu i sant Josep.

Molts podrien veure en aquestes representacions pictòriques la influència del que va suposar la Con-trareforma a Catalunya. Com sabem, la Contrarefor-ma va ser una reacció contra la Reforma protestant, que cada cop guanyava més adeptes, sobretot al nord d’Europa, a partir del que coneixem com a Concili de Trento. Els protestants rebutjaven les peregrina-cions i la veneració als sants i les seves relíquies, a la Mare de Déu i a sant Josep. En conseqüència, l’Es-glésia catòlica es va reafirmar espiritualment i va promoure aquests cultes. Així doncs, les pintures de la capella i l’alcova Imperi de Can Papiol esdevindran un reflex clar d’aquests postulats. A la capella fami-liar, doncs, trobem un cicle marià a les llunetes de la part superior. En aquests plafons hi ha represen-tats: el naixement de Maria, la presentació al temple, les esposalles, la Visitació, la circumcisió de Crist i l’Assumpció.

Però, segurament, el cas més extraordinari és el que trobem a l’alcova Imperi, ja que la decoració pic-tòrica consta de dues úniques escenes: la dormició de la Mare de Déu i la mort de sant Josep. En el cas de la

La devoció religiosa a Can Papiol: les grisalles de l’alcova ImperiLa família Papiol, des de sempre, va manifestar una fervent religiositat, com mostra el fet que molts dels seus integrants foren membres destacats del Sant Ofici i benefactors de diverses institucions eclesiàstiques



dormició, segueix els texts de la Llegenda Daurada de Jacob de la Voràgine. Segons diuen, es va glorificar la Mare de Déu donant-li immortalitat sense haver de passar per la mort, al contrari del que passa amb la resta dels humans. La intervenció del seu fill va fer que el cos i l’ànima, glorificats, no se separessin en espera del judici final i ascenguessin cap al cel. Aquest fet hauria tingut lloc en presència de tots els apòstols, com bé es pot admirar a l’escena.

Especialment significativa és la representació de la mort de sant Josep, un tema que va agafar pes durant la Contrareforma. En aquests període, es va començar a considerar que Josep vivia en contacte diari amb el misteri, i la gran contemplativa, santa Teresa de Jesús, va promoure la devoció a ell com a model de conduc-ta. La seva exemplar vida interior era el fonament del sacrifici total de si mateix en submissió a Déu i dis-ponibilitat per al seu servei. Sant Josep va unir per-fectament la contemplació i l’acció, l’amor directe a Crist, la veritat i l’amor expressat en servei actiu al Nen Jesús. Es diu que la mort de sant Josep va ser exemplar, ja que va gaudir de la corporal i real assis-tència de Crist i la Verge Maria. Els textos són clars en relació amb la descripció de l’escena, fins i tot, es re-dacta com si Crist narrés aquest fet: “M’assec a la seva capçalera i la meva mare als peus, enllaço les seves

mans amb les meves durant una llarga hora. Els ar-càngels Miquel i Gabriel s’hi van apropar i va donar un últim sospir d’alegria. Jo li vaig tancar els ulls amb les mans i els àngels el van venir a vestir de blanc”.1

En conclusió, el Concili de Trento, a Catalunya, va portar a terme una forta ofensiva a fi d’imposar els ideals de la Contrareforma i posar fi als brots de cul-tura popular. La família Papiol, conscientment o in-conscientment, va adoptar aquests postulats, tant en la vida quotidiana, com en la decoració de les habita-cions de la seva impressionant casa senyorial.

clara creixell ferréHistoriadora de l’art

21

1 Mort de Sant Josep Grisalla de l’Alcova Imperi

2Dormició de la Verge Maria Grisalla de l’Alcova Imperi



Com ja es va poder llegir a l’anterior Quaderns de Patrimoni del Garraf, els dos únics municipis del Garraf on hi ha haver comissari municipal van ser els de Sant Pere de Ribes (aleshores Ribes del Penedès) i Cubelles. Els motius per a la seva designació podien ser diversos: mala constitució de l’Ajuntament, comp-tes poc clars, etc. En aquest article parlarem del co-missari que va actuar a Cubelles.

Joan Massip Salvador va ser designat comissari mu-nicipal de Cubelles mitjançant una ordre del conseller de Governació i Assistència Social Antoni M. Sbert. En el nostre cas, Joan Massip fou enviat perquè l’Ajunta-ment estava mal constituït. Això era degut a les suc-cessives reorganitzacions de la Generalitat de Catalunya i l’obligatorietat dels consistoris de mantenir la matei-xa proporcionalitat que aquesta, encara que el partit o el sindicat no tingués representació al municipi.

Joan Massip va començar les activitats a Cubelles el mes de maig del 1938, i van durar fins al gener del 1939. Era litògraf de professió i treballava a l’editori-al Seix Barral, a Barcelona, al carrer Provença número 217. Havia nascut a Lajana (Castelló) i el 1937 vivia al passatge Frigola, 15, 1r 2a, de Barcelona. A mitjan 1937, va marxar de Barcelona com a membre voluntari de

la Policia de fronteres a la Vall d’Aran. Estava afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya, però no sabem des de quina data. Era fill de Joan Massip i de Vicen-ta Salvador, i suposem que va néixer cap al 1902. Sabem que el 1940 encara vivia al passatge Frigola, però, el 1941, a l’agost, ja vivia a Esplugues de Llobre-gat, al carrer Laureà Miró, 269.

La seva biografia i activitats les podem conèixer a partir dels dos expedients sumaríssims, judicis militars que li van obrir acabada la Guerra Civil . De totes mane-res, cal posar entre cometes tot el que s’hi reflecteix, ja que era un instrument de repressió, i només s’hi reflec-teixen determinats aspectes que es consideren punibles.

En el primer d’aquests expedients, podem llegir la denúncia d’Ignasi Sagnier, que l’acusa de ser un dels saquejadors del pis de rambla Catalunya com a mem-bre que era d’Estat Català. Joan Massip rep, però, di-verses adhesions i declaracions favorables que l’exi-meixen dels fets denunciats pel Sr. Sagnier. Pel que sembla, Joan Massip havia ajudat un amic seu camisa vieja a fugir, després a l’inici de la guerra. Per això té les declaracions favorables de la mare d’aquest. I, mal-grat tot, és condemnat a sis anys i un dia de presó, encara que surt en llibertat provisional el 1940.

Joan Massip, comissari a Cubelles

Durant la Guerra Civil, la Generalitat de Catalunya va intervenir al-guns municipis, entre el 1937 i el 1939, enviant-hi un comissari mu-nicipal. Ribes i Cubelles van ser els únics municipis del Garraf que van tenir comissari.

1. Ordre del dia del 10 de maig del 1938 i publicada al DOGC número 184, de dissabte 14 de maig del 1938, pàgines 570-5712. Els expedients es poden consultar a l’arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercero (Barcelona).



De totes maneres, el propietari continua insistint i la Guàrdia Civil continua investigant, aquesta ve-gada, l’actuació que va fer Joan Massip a Cubelles. Els dos guàrdies encarregats d’investigar eren Isidre Gómez i Saturnino Campos, que exercien a Vila-nova i la Geltrú.

Ambdós prenen declaració a diversos habitants de Vilanova, als propietaris i els treballadors de Mas d’en Pedro, i a la telefonista de l’Ajuntament. Les declaracions més perjudicials per a Joan Massip són les que prenen a Maria López Garrido. Ella era la criada de Mas d’en Pedro el 1938, quan van passar els fets que se li imputen. Ara s’intenten trobar res-ponsabilitats al saqueig del domicili de Josep Marsé Mestres, que va ser assassinat a principis de la Guer-ra Civil. Declara Maria López que el 17 de juliol del 1938 es van presentar a la casa dues persones arma-des, amb la intenció de fer un registre. Van anar a trobar la propietària de la casa, Àngela Soler, i li van exigir que els donés diners, amb l’amenaça de portar-la a un camp de concentració. Aleshores, la senyora Soler els entregà 9.300 pessetes i els nouvinguts s’incautaren també una ràdio, un revòlver, una es-copeta, una pistola, uns binocles de llarga vista i diversos papers i documentació del Cercle Tradici-onalista de Vilanova i la Geltrú.

Mentre les dues persones estaven escorcollant la casa, la propietària va parlar amb algun treballador perquè enviessin un avís a Cubelles sobre el que es-tava passant. Al cap d’una estona, es presenten Joan Massip, el secretari de l’Ajuntament i el sergent de Carrabiners. Quan arriben, desenfunden les pistoles i pugen cap al pis de dalt, que era on estaven escor-collant. Però quan els veuen, diuen: “Oh, soys voso-tros, así nada”. Aleshores, Joan Massip, el secretari i el sergent abandonen la casa, i ells continuen escor-collant-la fins a les dues de la matinada.

No sabem fins a quin punt són del tot correctes o certes aquestes declaracions, però el fet és que el 20 de gener del 1942 el condemnen a dotze anys de pre-só major. Joan Massip no vol entrar a la presó i fuig. El 29 de juliol del 1942, s’emet una ordre de crida i cerca, i el mes de novembre ja és declarat rebel. Final-ment, el 1946, aprofitant una amnistia i reducció de penes del franquisme, demana que se li apliqui i ho aconsegueix, amb què queda en llibertat vigilada.

núria janéArxiu Municipal de Cubelles

Signatura de Joan Massip a la declaració sobre les seves actuacions. Expedient militar núm. 18026



Catàleg de la Col·lecció Stämpfli d’Art Contemporani

La Fundació Stämpfli va presentar el catàleg de l’exposició inaugural amb una àmplia represen-tació de les obres dels artistes que formen el seu fons. Aquest catàleg, de 200 pàgines, conté textos del crític d’art francès Serge Lemmoine i una en-trevista a Peter Stämpf li, així com un escrit de Daniel Giralt Miracle. El format d’edició, amb una imatge a tota pàgina de les obres i un text sobre la biografia i un altre sobre la pròpia obra de cada autor, s’ha publicat en català - anglès i en castellà - francès.

Des que es va inaugurar, l’abril del 2011, la Fun-dació ha fet un veritable esforç en la difusió de la seva col·lecció, amb l’edició d’aquests catàlegs, amb una impressió acurada, que ha servit per donar a conèixer, juntament amb les activitats produïdes i programades des del Consorci del Patrimoni de Sitges, un important grup d’artistes nacionals i internacionals molt reconeguts. El catàleg de la Fundació Stämpf li ens acosta, doncs, a l’artista fundador, al motiu de la presència de la Fundació a Sitges i a l’obra dels seus companys de viatge, dins el moviment de la Figuració Narrativa.

Peter Stämpfli (Pere, quan és per Sitges) explica, mitjançant l’entrevista amb Pascale Le Thorel, com va arribar a Catalunya, l’any 1961, amb motiu del matrimoni amb la seva esposa, Anna Maria, i com, a partir del 1970, després de representar el seu país, Suïssa, a la Biennal de Venècia, hi va començar a pas-sar llargues temporades. El naixement de la Fundació no és un fet espontani, ja que, d’alguna manera, po-dria ser el resultat d’una llarga relació amb la promo-ció d’esdeveniments culturals a la vila des del 1977, fins que, l’any 1995, creà l’Espai Cultural Pere Stämp-fli. Nou anys després, nasqué la Fundació d’Art Con-temporani. Actualment, la Fundació comença a prendre una actitud força activa en la difusió dels seus artistes, com és el cas de la mostra monogràfica sobre Erró, inaugurada a finals d’aquest abril.

ignasi domènechConservadorMuseus de Sitges

Les publicacions de la Fundació Stämpfli d’Art Contemporani

Town & Country nº 2, de Peter Stämpfli (1972)



Peter Stämpfli, per Bernard VasseurLes Éditions Cercle d’Art (París) ha publicat un inte-ressant assaig interpretatiu de la pintura de Peter Stämpfli que posa a l’abast la seva llarga trajectòria en el marc de la pintura europea contemporània. L’autor, Bernard Vasseur, traça un itinerari artístic des dels inicis de Stämpfli, amb la pintura d’objectes, que in-terpreta en tant que “gestos de la vida quotidiana”, fins a l’etapa actual, qualificada de “platonisme pictò-ric”, passant per la pintura de pneumàtics que ha caracteritzat durant molt de temps l’obra de l’artista. Vasseur resumeix l’estadi actual de l’art de Stämpfli com “un art figuratiu capaç de rivalitzar amb l’abs-tracció”. I és ben cert, perquè, a partir dels seus inicis, en què treballa l’objecte des de l’aïllament per tal de mostrar-lo des de la més estricta objectivitat, progres-sivament deriva pels camins de la deconstrucció de-tallada del pneumàtic, fins a arribar a l’estructura i les empremtes, positiu i negatiu en blanc i negre, per retornar, finalment, a la constatació de les formes en la combinatòria cromàtica. L’efecte conceptual i visu-al és, justament, el d’una dualitat indestriable entre la forma i la seva abstracció.

La profusa i acurada tria d’il·lustracions permet seguir visualment la trajectòria de l’artista, així com la localització de les obres als principals museus i col-

leccions públiques i privades de les quals formen part, com el Museu Nacional d’Art Modern Georges Pom-pidou (París), les col·leccions d’art contemporani de Serignan i del Conseil Général du Val-de-Marne (Fran-ça), o el Museu d’Escultura a l’Aire Lliure de San Tir-so (Portugal), entre d’altres.

L’edició constitueix tot un compendi de l’obra de Peter Stämpfli, ja que el treball de Vasseur ve acompa-nyat d’un corpus de referències bàsiques. D’una banda, la cronologia situa les fites personals i artístiques del personatge des del seu naixement a Deisswill (Suïssa), fins a l’obertura de la Fundació Stämpfli d’Art Contem-porani, a Sitges (abril del 2011). De l’altra, incorpora els textos literaris dedicats a la seva obra escrits pel francès Georges Perec, Alphabet pour Stämpfli (1980), i la re-ferència del poemari Les empremtes de la fugacitat, de David Jou (2001), així com les referències dels estudis de Gilbert Lascault, Marco Livingstone, Daniel Abadie, Alfred Pacquement i Alain Jouffroy.

Amb motiu de la dedicació del programa La Peça del mes a l’obra Rouge Baiser, de Stämpfli, que va tenir lloc a la Fundació Stämpfli el 23 de març, es va pre-sentar la versió catalana de l’assaig de Vasseur, a cura de Ferran Martínez Sancho. L’obra es pot adquirir a la Fundació Stämpfli d’Art Contemporani (Plaça de l’Ajuntament, 16, Sitges).


1 Chiens courants, d’Henri Cueco (1993)

2Bibliothèques idéales, de Jean-Luc Parant (2008)

1 2

L’Art Modern. Obres mestres del Cau Ferrat


Com és ben sabut, el Museu Cau Ferrat ro-man tancat des del gener del 2010, a causa de les necessàries obres de rehabilitació i restauració en favor de la seva conservació estructural, molt malmesa per l’acció del mar, de la conservació i la seguretat de les seves col·leccions, de l’actualització de les instal·lacions i de la millora de l’accessibili-tat per a tot tipus de públic.

El Cau Ferrat de Sitges va ser la resi-dència temporal del pintor, escriptor i col-leccionista Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931), i constitueix una veritable declaració de principis sobre la seva visió de l’art. Construït sobre dues antigues cases de pescadors, des de l’any 1894, l’edifici acollí les diverses col-leccions d’art antic i modern del seu pro-pietari, així com una part representativa de la seva producció.

A la seva mort, Rusiñol va fer donació en testament del Cau Ferrat i de les seves col·leccions a la vila de Sitges, i el 16 d’abril del 1933 el Cau obrí les portes com a mu-seu públic.

El Cau Ferrat representa l’únic exemple viu, al nostre país, d’una col·lecció d’artista de les darreries del segle XIX, una manera desapareguda de presentar el concepte de l’art d’aquell període. El resultat és una obra d’Art Total, on l’arquitectura culta i popu-lar, i alhora l’edifici, es conjuguen amb una

segona pell de pintures, dibuixos, escultu-res, vidres i ferros, entre d’altres, que ge-neren una atmosfera densa, on els visitants han de fer l’esforç d’individualització, parcel·lant la mirada per admirar les obres.

Aquesta exposició és una ocasió única per veure les obres mestres de la col·lecció d’una manera contemporània, singularit-zada, fora del context original i amb un discurs expositiu modern. La mostra es fa amb la voluntat de reobrir parcialment el Cau Ferrat mentre s’acaben les treballs de condicionament, facilitant l’accés del públic a les col·leccions i mostrant la tasca de res-tauració de les obres que s’ha dut a terme des del tancament.

Aquesta és una oportunitat excepcional per poder treballar d’una manera integral en la restauració de l’edifici i de les seves col·leccions, així com en el replantejament de les diverses tasques de difusió dels fons. És per aquest motiu que l’exposició es planteja, també, com un assaig de l’apli-cació de les noves tecnologies, com és el cas dels codis QR, en una bona part de les peces exposades. La nostra intenció ha estat crear un espai expositiu amb diferents nivells d’informació: els textos de les sales en català, reduïts i concisos, recollits als tríptics en castellà, francès i anglès, i una informació extensa de les obres, per mit-jà dels codis QR.

quadern central

Imatge pàgina anterior: Cementiri de Montmartre, de Santiago Rusiñol (París, 1891)

El Consorci del Patrimoni de Sitges organitza l’exposició ‘L’Art Modern. Obres mestres del Cau Ferrat’, que es pot visitar a l’Edifici Miramar de Sitges, des del 30 de març fins al 25 de novembre d’enguany.


quadern central

Tanmateix, el discurs expositiu, dividit en tres àmbits, s’ha creat amb la voluntat de fer accessible l’univers del Cau Ferrat tant a aquells que coneixen bé les seves col·leccions com a tot el públic que s’acos-ta al Cau per primera vegada. Vam creure que era imprescindible presentar la figura de Rusiñol no solament com a creador del Cau, sinó com a promotor de moltes de

les iniciatives artístiques que van desem-bocar en la creació de la cultura del Mo-dernisme, moltes d’elles sorgides de les parets del Cau sitgetà.

Santiago Rusiñol va tenir una funció fonamental en la cultura catalana, primer com a pintor i escriptor i, des del comen-çament del segle XX, també com a drama-turg; des de llavors i fins a la seva mort,

La morfina, de Santiago Rusiñol (París, 1894)


combinà la pintura, el teatre i la literatura amb un gran èxit de públic i de crítica.

El carisma del senyor del Cau i les ini-ciatives d’agitació cultural que motivaren les Festes Modernistes, esdeveniments en els quals s’entremesclaren les diverses arts, com la música, la literatura, les arts escè-niques, la dansa i la poesia, van constituir una potent irrupció en el panorama cul-

tural del país i la porta d’entrada de nous llenguatges artístics.

El primer àmbit, Santiago Rusiñol, senyor del Cau Ferrat, reuneix vint-i-cinc retrats de Santiago Rusiñol –dibuixos, olis i fotografi-es fetes al llarg de la seva vida pels seus amics–, que ajuden els visitants a conèixer el personatge i l’entorn cultural en què va viure. Abans d’accedir a aquest àmbit, l’espai

quadern central

Retrat de Carles Mani, de Santiago Rusiñol (París, c. 1895)


quadern central

Picaporta d’anella de ferro forjat. Procedent de la Casa de l’Ardiaca de Barcelona (Catalunya, cap al 1500)


quadern central

Ball del Moulin de la Galette, de Ramon Casas (París, c. 1890)


quadern central

Bulevard de París, de Ramon Pichot (París, c. 1898)


de benvinguda a l’exposició mostra un tour per les diverses estances del museu, fet poc abans del seu tancament.

El segon àmbit ens presenta la seva face-ta de col·leccionista. Rusiñol participà, des de l’adolescència, en diferents associacions d’excursionisme científic i artístic vincula-des a la Renaixença, moviment que cercava la recuperació de la llengua i la cultura ca-talanes, després d’un llarg període de de-cadència i bandejament de la vida oficial. Aquest moviment propugnava i propiciava l’estudi i la salvaguarda de la història de l’art nacional com una de les eines més vigoro-ses de la dignificació del passat i la recupe-ració del present.

Rusiñol viatjà per tot el país i visità an-tiquaris cercant ferros, ceràmiques i vidres, testimonis vivents d’un passat oblidat que, per a ell, constituïa la manifestació primigè-nia de l’art i el més alt exponent de l’ofici artístic anònim.

L’any 1894, adquirí, a París, dues obres d’El Greco, el pintor que, per a Rusiñol, en-carnava els valors de l’artista modern, per la seva relació amb l’espiritualitat, l’avançada concepció que tenia de l’art, representada amb un traç lliure i valent, i una idea plena-ment original del color.

L’artista - col·leccionista també forma part de l’arquetip del nou artista modern que nasqué en el darrer quart del segle XIX. Rusiñol no fou l’únic artista del Mo-dernisme català que creà una important col·lecció. Cal recordar, en aquest àmbit, els germans Masriera i el seu estudi - tem-ple, al carrer Bailèn de Barcelona, i les magnífiques col·leccions d’Alexandre de Riquer o de Raimon Casellas, entre d’al-tres. El que sí que és cert és que aquelles col·leccions es dispersaren a la mort dels

propietaris i, amb aquesta dispersió, desa-paregueren també els espais que les pre-sentaven, una imatge que únicament man-té viva el Cau Ferrat.

El darrer àmbit, L’Art Modern, agrupa el gruix més important de les peces exposades. Rusiñol atresorà obres dels seus companys de viatge en el camí de la creació artística, que entenia a manera de nova religió laica. Des dels inicis, el Cau Ferrat es convertí en el temple del Modernisme, on el pintor i col·leccionista actuava com a sacerdot de la Modernitat, manifestada a través de les di-verses activitats culturals que es projectaven i es propagaven des del recinte.

Des de la primera estada artística a Pa-rís, l’any 1889, Rusiñol assimilà les nove-tats que es produïen a la capital de l’art modern i les compartí amb altres artistes i bons amics, com Ramon Casas, Carles Casagemas, Miquel Utrillo, Ramon Pichot i Ignacio Zuloaga, entre d’altres, o amb joves artistes, llavors desconeguts, com Pablo Picasso, de qui fou el primer col-leccionista. De tots ells penjà obres a les parets del Cau, convertint-lo en un museu sentimental i en un espai de memòria per-manent de l’amistat i de l’art.

En el moment de redactar aquesta infor-mació, encara no tres setmanes després de la seva inauguració, l’exposició l’han visitat unes 1.325 persones, la qual cosa ens demos-tra la necessitat de la seva realització. Esperem que, al llarg dels mesos que romandrà ober-ta, continuï tenint el mateix èxit de públic.

quadern central

ignasi domènechComissari de la mostraMuseus de Sitges



Cada cop més, els museus estan ampliant la presència a la xarxa, i especialment a les xarxes socials i, en ge-neral, a l’anomenat món 2.0, ja que han demostrat ser unes plataformes excel·lents per difondre les col-leccions i per crear relacions amb el públic i compar-tir coneixements. En aquest sentit, una eina que pot resultar molt útil és l’enciclopèdia lliure Vikipèdia.

Els museus tenen el coneixement i la documen-tació, i la Vikipèdia és una plataforma gratuïta i lliu-re per donar-los a conèixer i fer arribar les col·leccions a l’altra banda del món. A més, a la Vikipèdia els continguts es creen de manera comunitària i, per tant, especialistes en diferents matèries poden con-tribuir a ampliar els coneixements que tenim de les nostres peces.

Al Museu Víctor Balaguer hem establert una col-laboració amb Amical Viquipèdia per començar a fer servir aquest recurs com a eina de difusió dels con-tinguts del museu. Aquesta col·laboració es concreta en diferents accions, una de les quals ha estat la cessió d’imatges de les diferents col·leccions amb llicència lliure Creative Commons CC-BY-SA. D’aquesta ma-nera, actualment ja es poden consultar a la Viquipèdia una seixantena d’obres d’art del Museu. Es tracta de pintures i escultures d’artistes catalans de renom, com Marià Fortuny, Joaquim Vayreda, Ramon Martí Alsi-na, etc., que ja compten, també, amb articles a la Vi-

quipèdia en català amb les dades bàsiques de cada obra, la descripció i la bibliografia.

L’objectiu és ampliar aquesta cessió d’imatges i fer-la extensiva a la resta de col·leccions del Museu, com l’egípcia o la precolombina, així com a aquelles peces que actualment es troben a les reserves.

Una altra de les accions més destacades ha estat l’organització, conjuntament amb el Museu del Fer-rocarril de Catalunya, de les Converses d’Estació d’en-guany, sota el títol: Museus locals + Viquipèdia = èxit educatiu. Una jornada a la qual van assistir una sei-xantena de persones, entre professionals dels museus i professors, interessats a descobrir la utilitat que pot tenir la Vikipèdia com a eina educativa als museus.

En aquesta sessió, les ponències van anar a càrrec de dos viquipedistes experimentats, Àlex Hinojo, au-tor de milers d’articles, GLAM Ambassador, al qual agraïm la seva tasca i el suport al projecte de col-laboració que estem duent a terme al Museu, i Laia Benito, que, a més de ser autora, també, de molts articles, és professora de secundària.

Hinojo, en la ponència Viquipedia i museus oberts, va explicar què és la Vikipèdia i com pot ser una bona eina per als museus. I comentà diferents exemples de col·laboracions entre museus i Viquipèdia, com la seva experiència com a viquipedista al Museu Pi-casso, l’ús de codis QR, a la Fundació Miró, que en-

MuseusiVikipèdia:compartintconeixement

El Museu Víctor Balaguer ha establert un projecte de col·laboració per donar a conèixer les seves col·leccions a la Vikipèdia. I, juntament amb el Museu del Ferrocarril de Catalunya, estan ajudant a difondre l’ús que els museus poden fer d’aquesta enciclopèdia digital.



llacen a articles de la Vikipèdia, o l’experiència del Museu Víctor Balaguer i del Museu del Ferrocarril de Catalunya, que també té un projecte de col-laboració amb Amical Viquipèdia per difondre la seva col·lecció.

Benito, per la seva banda, ens parlà del Poten-cial educatiu de la Viquipèdia a l’aula i de com aquesta eina pot fomentar entre els alumnes la motivació i l’esforç, creant alguna activitat que impliqui que hi escriguin articles de temes que estan treballant a l’aula.

També comentà molts exemples de l’ús de la Vi-kipèdia amb alumnes de secundària i de primària. Com, per exemple, treballar la diversitat animant alumnes d’altres països perquè tradueixin articles a la seva llengua d’origen, o l’exemple d’uns alumnes de cicle superior de primària que havien treballat els jocs olímpics fent diferents articles sobre esportistes.

La jornada es va acabar amb una sessió pràctica, en què els participants es van dividir en grups per pensar un projecte viki. Debatre i pensar en els fan-tàstics trens del Museu del Ferrocarril, sens dubte, va potenciar la creativitat de tothom, ja que van sor-gir moltes propostes i projectes interessants.

Fruit de l’èxit d’aquesta jornada, el 17 d’abril en vam celebrar una segona sessió, en aquest cas, cen-trada en l’edició d’articles. En aquesta ocasió, a més del Museu del Ferrocarril de Catalunya, també va ser present en l’organització la Diputació de Barcelona, la qual, des de l’Oficina de Patrimoni Cultural, ha engegat, també, un treball amb la Vi-quipèdia. Per a la part pràctica vam comptar amb la col·laboració de l’EPSEVG, que va acollir, a l’audi-tori, els prop de setanta assistents, donant-los la cobertura necessària per tal que tothom pogués editar simultàniament a la Viquipèdia.

Per a l’equip del Museu, establir aquesta col-laboració amb Amical Viquipèdia ha suposat la posada en pràctica d’un canvi de paradigma, en el qual els museus passen de tenir el coneixement

pràcticament reservat als especialistes a obrir-lo a tothom. Internet permet fer aquest salt i la Vikipè-dia és, sens dubte, una de les eines més interessants per fer-ho, ja que no només permet la difusió d’imatges i continguts, sinó el que és més important, posar-ho a l’abast de tothom per compartir i deba-tre i generar nous continguts.

mar sánchez hidalgoResponsable Servei Educatiu Museu Víctor Balaguer



Durant els segles XX i XXI, el tren ha creat feina i ha facilitat el desplaçament de la producció indus-trial, així com de milions de persones, impulsant el creixement d’una ciutat que té en el ferrocarril un aliat únic.

Una menció especial mereix el seu promotor, Fran-cesc Gumà i Ferran, un model d’emprenedoria i d’il·-lusió que resulta molt inspirador, en aquests moments de canvi. La seva visió d’estructurador d’una ciutat de primer nivell el va conduir a elaborar un gran projecte ferroviari i urbanístic. Va adquirir uns extensos terrenys per destinar a tasques de producció ferroviària –molta més quantitat que la de qualsevol altra companyia en una població similar–, i que, passats els anys, es van fer servir per instal·lar un dipòsit de locomotores de vapor i tallers, l’actual Museu del Ferrocarril i l’actual base de manteniment de Renfe Integria.

Des del Museu del Ferrocarril de Catalunya, amb la col·laboració de Renfe, Ferrocarrils de la Generali-tat (FGC) i Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), fa decennis que es fa una tasca continuada d’apropament i promoció del transport ferroviari entre diversos públics, però també entre infants i adolescents. El disseny i l’aplicació d’una àmplia ofer-

ta educativa orientada als diferents cicles formatius ha permès a molts nens i nenes, nois i noies descobrir els grans avantatges del tren. Les activitats del Museu s’han orientat cap a la comunicació, la comprensió i la difusió del món del tren, des del passat fins al futur. En aquest sentit, s’han establert unes línies d’actuació basades en tres principis:

- Projectar els valors del transport ferroviari a tota la comunitat educativa.

- Custodiar el testimoni de la memòria laboral, social, tècnica i patrimonial lligada al ferrocarril i al Garraf.

- Aproximar el tren a la ciutadania i promocionar-ne la utilització.

En el que va ser l’emblemàtic dipòsit de locomo-tores de vapor de Vilanova i la Geltrú, avui hi ha un museu del ferrocarril d’un gran prestigi inter-nacional. S’hi s’exposa una potent col·lecció de locomotores de vapor (28 màquines), considerada la col·lecció tècnica-industrial més important de Catalunya i un dels equipaments de patrimoni fer-roviari més valuosos d’Europa.

VilanovailaGeltrú,capitaleducativadelferrocarrilaCatalunya

El ferrocarril es troba a l’ADN de la població vilanovina. El protago-nisme del món del tren, al Garraf, fa que el ferrocarril hi tingui una funció essencial. El tren ha estat i és motor de progrés. Vilanova i la Geltrú ja era una localitat industrial, abans de l’arribada del ferrocar-ril, però la seva implantació va consolidar una posició socioeconòmi-ca el segle XIX.



El segle XXI, el tren continua mostrant-se cap-davanter, al Garraf. Vilanova és una ciutat que aspi-ra a ser coneguda com a capital del ferrocarril a Catalunya, una capitalitat legitimada per diferents raons: les més de 18.000 persones que cada dia fan servir els servei de rodalies de Renfe; la ubicació, a Vilanova, de Renfe Integria del Mediterrani, amb els seus tallers de manteniment de trens; la seva iden-titat històrica i el seu Museu. A més, des de l’any 2010, l’Escola Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (adscrita a la Universitat Politècnica de Catalunya) va crear el primer Màster de Sistemes Ferroviaris i de Tracció Elèctrica de Catalunya (en col·laboració amb la Fundació dels Ferrocarrils Es-panyols, entitat que gestiona el Museu).

En aquest mateix sentit, el mes de febrer passat, l’Ajuntament va constituir, al Museu, la Mesa Educa-tiva del Ferrocarril a Vilanova i la Geltrú, presidida per la primera tinent d’alcalde i amb la presència de res-ponsables de Renfe, UPC, la Generalitat (FGC i els serveis educatius), instituts de la ciutat i el Museu, en la qual es treballa per a l’especialització dels cicles for-matius i de la formació continuada en matèria de fer-rocarril. La segona reunió d’aquesta Mesa es va fer a

l’Escola Politècnica, el 3 de maig, amb la presència del diputat al Congrés dels Diputats Carles Campuzano.

Els darrers temps, la gran majoria d’iniciatives vinculades al tren ja es desenvolupen a la capital del Garraf, una mostra de la voluntat, per part de tots els organismes, d’estimular el coneixement i la utilització del transport ferroviari per part de les noves generacions.

Aquella gran reserva d’espais, a Vilanova i la Gel-trú, per a usos ferroviaris del segle XIX va fer possible la creació d’una contemporaneïtat molt lligada al fer-rocarril que cal potenciar i donar a conèixer.

pilar garcia fuertesDirectora del Ferrocarril a CatalunyaVilanova i la Geltrú


L’exposició L’Art Modern. Obres mestres del Cau Fer-rat, inaugurada el 30 de març a l’Edifici Miramar de Sitges, obre de manera decisiva les portes dels Museus de Sitges a les noves tecnologies.

Cada vegada més, la població, mitjançant els smartp-hones, pot consultar i gaudir de tot allò que necessita. Aplicacions gratuïtes de diferents categories mantenen els usuaris immersos en el món tecnològic i permeten que tothom estigui connectat. És l’era de la comunica-ció i no ens podem quedar enrere.

Els codis QR(Quick Response) són uns codis de resposta ràpida que suposen una evolució dels codis de barres. Aquests codis els va crear una empresa ja-ponesa l’any 1994, per emmagatzemar informació. Es tracta d’una imatge bidimensional que conserva dades, ja siguin escrites, descàrregues d’àudio i vídeo o geolocalitzadors, en una matriu de punts que con-té informació en dues direccions, vertical i horitzon-tal. Actualment, aquest sistema està revolucionant el panorama en l’àmbit de la cultura: és una eina molt útil per interactuar amb els visitants.

Els usuaris, per poder llegir la informació d’aquests codis, només necessiten baixar al mòbil una aplicació per llegir-los i, un cop instal·lada, acostar-s’hi. El codi els portarà al lloc web en qüestió, on podrà llegir, en l’idioma escollit, la informació ampliada.

Mitjançant la introducció dels codis QR als tríp-tics i les cartel·les d’aquesta exposició, els visitants poden aprofundir i compartir el llegat de Santiago Rusiñol d’una manera singular i innovadora. Els visitants de la mostra, només a la porta d’entrada, ja troben un codi QR que els dóna la benvinguda i els ofereix accés directe a la pàgina web dels Museus de

Sitges, www.museusdesitges.cat, on podran co-nèixer les nostres activitats i horaris. Aquest mateix codi el trobaran al tríptic de l’exposició i se’l podran emportar a casa.

Però l’experiència no s’acaba aquí. A les sales es tro-ben repartits nou codis en diferents obres, que perme-ten conèixer-les amb més profunditat: la biografia de l’artista, la història de la seva realització, veure les ex-posicions en què ha participat o consultar la seva bibli-ografia. Amb aquests codis es poden resoldre els dub-tes davant l’obra. Aquesta informació va ser elaborada per a l’activitat La Peça del mes per diferents especialis-tes. Una fitxa col·leccionable físicament, però ara tam-bé de manera virtual, gràcies a la secció La Peça del mes, que es pot trobar a la nostra pàgina web. D’aquesta manera, es facilita la consulta als usuaris que no hagin pogut assistir a la conferència.

Aquestes fitxes es poden consultar en català i cas-tellà. En breu, la informació es podrà trobar en anglès. També ampliarem la quantitat d’obres amb codis QR, per obrir el ventall i donar a conèixer les increïbles col·leccions de Santiago Rusiñol.

Les peces triades en un primer moment amb co-dis QR són:

Retrat de Santiago Rusiñol, de Ramon Pichot (1898)Magdalena penitent amb la creu, d’El Greco (c. 1585 - 1590)Picaporta de la Casa de l’Ardiaca de Barcelona (c. 1500)Gitana de l’Albaicín, de Santiago Rusiñol (1895)Palau abandonat, de Santiago Rusiñol (1898) La Poesia, de Santiago Rusiñol (1894)Retrat de Carles Mani, de Santiago Rusiñol (1895)Maternitat, de Manolo Hugué (1897 - 1900)La cursa de braus, de Pablo Picasso (1900)


ElsmuseusdeSitgesapostenpelscodisQR


S’ha volgut fer una selecció de les diferents tipologies artístiques que Rusiñol va conservar al seu estimat Cau Ferrat: pintura, dibuix, escultura i forja, entre d’altres.

Com no podia ser d’una altra manera, es crea un pont de connexió entre la modernitat de les obres de Rusiñol i la modernitat de les noves tecnologies, amb els codis QR. La tecnologia al servei de la modernitat de Rusiñol. D’aquesta manera, l’exposició s’adapta a les necessitats dels visitants del segle XXI.

Els museus han d’enfrontar-se amb els reptes, obrir els murs i ser conscients de l’accés global del conei-xement. Fer que els seus objectes es conservin en el present i que arribin al futur i, per a això, la tecnolo-gia és un gran aliat.

La comunicació i la digitalització estan canviant les coses. Vivim en una societat més oberta i participa-

tiva, i el museu ha d’estar al servei de la societat i del seu desenvolupament.

S’ha de virtualitzar la cultura, digitalitzar els fons per preservar-la i crear un cultura en xarxa de qualitat. És una manera diferent d’atreure el públic, una ma-nera d’aprendre més atractiva i constructiva, amb la finalitat de no perdre cap generació i acostar la cultu-ra i el museu als ciutadans.

Hi ha una certa por d’acceptar aquesta nova idea de museu: els canvis molts ràpids, la idea de museu obert, social, que vol connectar amb la societat, capaç de ser accessible, multimèdia amb molts canals... No-més d’aquesta manera s’apropa realment a allò que la societat està vivint.


marta torrijosMuseus de Sitges

La Poesia, de Santiago Rusiñol. Obra amb codi QR.



Projected’accessibilitatintegralalMuseudelFerrocarrildeCatalunya

El Museu i l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG) han iniciat un nou àmbit de col·laboració per mitjà d’un projecte amb la CATAC (Càtedra d’Accessibilitat, Arquitectura, Tecnologia i Disseny per a Tothom), situada al Campus de l’UPC de Vilanova i la Geltrú, dirigida pel Dr. Daniel Guasch Murillo.


En el marc del conveni que el Museu del Ferrocarril de Catalunya i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) van signar l’any 2011, els primers mesos del 2012 ambdues institucions han iniciat un nou àmbit de col·laboració. Aquesta cooperació se centra en el desenvolupament d’activitats acadèmiques, d’inves-tigació, d’innovació i de sensibilització per a la im-plantació, al Museu, de solucions que facilitin l’acces-sibilitat integral a les instal·lacions, col·leccions, serveis o activitats de totes les persones amb discapacitat. Els aspectes que preveu el projecte es desenvolupen en els àmbits següents:

L’eliminació de barreres físiquesL’adequació tecnològicaL’accessibilitat on-lineLa millora de l’accés a la informació i al coneixementLa millora de la senyalització

El primer pas per engegar aquest propòsit ha estat la proposta de realització de treballs docents amb la possibilitat de poder-los aplicar a les instal·lacions del Museu. La iniciativa s’ha adreçat als alumnes de tots els nous graus que s’imparteixen a l’EPSEVG, dins l’assignatura ACIN (Accessibilitat i Innova-ció). ACIN és una assignatura optativa i transversal de 6 ECTS que s’ofereix a tots els graus de l’EPSE-VG-UPC sobre accessibilitat i innovació. L’objectiu de l’assignatura és formar, i alhora sensibilitzar, els estudiants proporcionant-los un conjunt de conei-xements, habilitats i valors ètics dins el marc de l’accessibilitat, el disseny universal, la innovació i l’emprenedoria.

En aquesta línia, el divendres 2 de març, el Museu i la Càtedra van organitzar unes primeres trobades amb tots els estudiants de l’assignatura, per tal de donar a conèixer les instal·lacions, la col·lecció i la resta de dades necessàries per assolir els treballs als 360 alumnes de l’ACIN, que ja van exposar les pre-sentacions corresponents a la part d’accessibilitat els primers dies d’abril. Al final del curs acadèmic, està

previst que desenvolupin les ponències dels treballs que hagin fet quant al vessant d’innovació en els di-ferents àmbits proposats. El segon pas va ser la valo-ració de tots els projectes presentats, per part d’un equip format per professors de l’Escola i tècnics del Museu, que en van avaluar la viabilitat tècnica i eco-nòmica. Un cop fet l’estudi general dels treballs, s’ha previst la implantació al Museu de les principals pro-postes, amb un seguiment per part de la Universitat i la recerca d’empreses que participin en el projecte, que vol contribuir a la integració social. D’altra banda, també es tutoritzarà, des de la Càtedra, un projecte final de carrera que contempli les millors propostes en alguns dels àmbits esmentats, quant a l’accessibi-litat integral, per fer del Museu del Ferrocarril de Catalunya un museu per a tothom.

Aquests són part dels objectius del Museu del Fer-rocarril de Catalunya, que treballa per ser un espai obert a la ciutadania amb la col·laboració del màxim d’institucions i empreses.


ana grande jiménezCap de Comunicació i Educació Museu del Ferrocarril de Catalunya


Sabies que a Can Papiol hi ha un dels cotxes de cavalls més exclusius del segle XIX, anomenat ‘cupé’?

El cupé és un cotxe de quatre rodes tirat per dos o quatre cavalls i con-duït per un cotxer. El model de cupé que està exposat a Can Papi-ol és de l’any 1880. És un vehicle lleuger, pràctic i confortable, i molt utilitzat per les classes benestants del segle XIX (en l’actualitat, ha estat catalogat com el ferrari de l’època). Els senyors el feien servir per fer els viatges més feixucs i llargs, com era el cas d’anar de Vi-lanova i la Geltrú a Barcelona. Si es volia fer pel trajecte més segur,

calia agafar el camí Reial, que vigi-laven les tropes militars. Aquest camí anava a través de Vilafranca del Penedès, i creuava per les terres de l’Anoia. Fer aquest recorregut per camins de terra i serpentejants tenia una durada aproximada d’unes 7 o 8 hores.

L’altra opció era la sinuosa car-retera de la costa del Garraf, que facilitava reduir el temps, però que no assegurava que no es topés amb algun bandoler.

L’origen de la paraula cupé ve del francès coupé, que vol dir ‘ta-llat’, ja que és una berlina a la qual s’ha tallat el seient davanter. Més endavant, aquest mateix cotxe va servir de model de diverses ver-sions de vehicles que es van fer al segle XX.

Sabies que el gegantó d’en Charlie Rivel ja té 25 anys?Charlie Rivel va ser el pallasso català més popular i universal. Va fer riure i plorar generacions d’amants del circ amb el seu udol cèlebre. La seva imatge: vestit ver-mell, sabates grosses i els seus instruments: cadira i guitarra, que el van convertir en un mite.

Josep Andreu Lasserre va néixer a Cubelles el 23 d’abril del 1896, du-rant una gira dels seus pares, el tra-pezista Pere Andreu i la funàmbula Marie Louise Lasserre. L’any 1954, va visitar per primer cop Cubelles i, des-prés, va complir la promesa de tornar-hi. El 1969, s’hi va fer una casa i, ara, hi ha un carrer i un col·legi que duen el seu nom. Charlie Rivel és Medalla d’Or i fill predilecte de la vila, que, el 1980, li va erigir un monument.

L’Abdon i l’Assumpta, la nostra parella de gegants, estrenada l’any 1958, tenen companyia des del 26 d’abril del 1987. Dins el marc de la Setmana Cultural d’aquell any, ce-lebrada, com sempre, coincidint amb Sant Jordi, es va estrenar un gegantó dedicat i inspirat en la fi-gura del cubellenc més universal i il·lustre, Josep Andreu Charlie Ri-vel. El gegantó, construït per Albert Albà al taller L’Estaquirot, al barri de la Geltrú, té una alçada de 2,65 metres, pesa 30 quilos i està carac-teritzat amb la indumentària més emblemàtica de l’artista de circ, una samarreta llarga de color vermell.

sabies que…


Enguany, dins de la programació de la 38a Setmana Cultural, i coin-cidint amb els 25 anys de l’estrena del gegantó Charlie Rivel, ha estat la primera edició d’una recuperada cercavila amb els gegants, bastons i gitanes, que van sortir a ballar pels carrers més cèntrics de Cubelles, despertant l’interès i la curiositat dels veïns i els visitants, poc acos-tumats a esdeveniments d’aquest tipus fora de les festes d’estiu.

Mònica Fuster BauExposició Permanent del Pallasso Charlie Rivel

Sabies que el Museu Romàntic Can Llopis de Sitges té un retrat de la reina Isabel II atribuït a Luis de Madrazo?

El Retrat de la reina Isabel II que presideix el vestíbul de la planta noble de Can Llopis ha estat atri-buït a Luis de Madrazo Kuntz (Ma-drid, 1825 - 1897). L’obra, que va ser estudiada pel Dr. Carlos Gon-zález amb motiu de La Peça del Mes, i que fins aleshores constava a la documentació del museu com d’au-tor desconegut, ha estat atribuïda a Luis de Madrazo, germà del cèlebre

pintor Federico de Madrazo. “Molts dels retrats oficials van ser pintats per Federico de Madrazo i acabats pel seu taller. Luis de Madrazo és qui més ajudà el seu germà en aquesta tasca (...). Per l’estil de la pintura, puc atribuir el quadre al taller dels Madrazo i, concretament, crec que és molt proper a la mà de Luis de Madrazo Kuntz, qui treballà amb el seu pare, José de Madrazo, fins al 1859, i després amb el seu germà Federico. Ambdós eren pin-tors de cambra de la reina, per tant, Luis ajudà tant l’un com l’altre a complir amb els nombrosos encàr-recs de la Reial Cambra, fins a la revolta de l’any 1868.”

sabies que…

Retrat de la reina Isabel II, obra atribuïda a Luis de Madrazo (1862 - 1863)

Anna LlanesConservadoraMuseus de Sitges

editaConsellComarcaldelGarrafPlaça de Beatriu de Claramunt, 708800 Vilanova i la Geltrút. 93 810 04 40f. 93 810 00 [email protected]

Centred’interpretaciódelRomanticismeManueldeCabanyesMasia d’en Cabanyes s/n08800 Vilanova i la Geltrút. 93 811 57 15f. 93 814 74 [email protected]

L’Art Modern Obres mestres del Cau Ferrat · de l’any passat. Aquesta peça va ser descoberta...

Documents

Transcript of L’Art Modern Obres mestres del Cau Ferrat · de l’any passat. Aquesta peça va ser descoberta...