L’ANY DARWIN en el Museu de Prehistòria de València (1809...
6
L’ANY DARWIN en el Museu de Prehistòria de València (1809 – 2009) El Museu de Prehistòria de València, des de la seua creació en 1927, ha prestat especial dedicació a investigar l’evolució dels grups humans que ocuparen el nostre territori al llarg de la història. Durant tot aquest temps, la institució sempre ha estat oberta als avanços de la ciència, i, no hi ha dubte que una de les aportacions més importants al coneixement del nos- tre origen ha sigut la de Charles Darwin. Per aquest motiu, des del Museu, volem sumar-nos a la celebració del 200 aniversari del seu naixement i dels 150 anys de la publicació de L’origen de les espècies per mitjà de la selecció natural, amb un recorregut pels principals esdeveniments de la vida en el planeta, especialment dels homínids. Et proposem un joc que et permetrà d’introduir-te, de la mà de Char- les Darwin i d’altres grans pensadors de tots els temps, en el remo- lí d’idees que han tractat de donar resposta al misteri dels misteris: ¿D’ON VENIM? ¡Entra en L’espiral de l’evolució humana…, hi trobaràs molt més que una resposta! L’ESPIRAL DE L’EVOLUCIÓ HUMANA és un joc de taula basat en el Joc de l’Oca, en el qual participen 2 o més jugadors que han de moure la seua fitxa per un tauler en forma d’espiral amb 63 caselles. Cada jugador tira el dau quan és el seu torn i avança la fitxa tantes caselles com indica el dau. Segons la casella on caiga pot avançar posicions, retrocedir o perdre el torn. Guanya el primer que arribe al final. OCA: Quan caus en una d’aquestes caselles has d’anar fins a l’oca següent, has de dir: «D’oca a oca i tire perquè evolucionar toca», i tornes a tirar. Si caus en la casella 41, per poder avançar, hauràs de respondre a aquesta pre- gunta: «¿Quina és, segons Darwin, la clau per a interpretar la diversitat d’espècies?». (Llig l’apartat «Quatre postulats fonamentals en la teoria de Charles Darwin»). PONTS DEL PENSAMENT: Quan caus en un pont, avances o retrocedeixes fins a l’altre i dius: «De pont a pont i tire perquè pensar és un goig», i després tornes a tirar. MONESTIR: T’hi has d’esperar 3 tandes sense jugar. Mentrestant, aprofita per a meditar en les 3 passes que ha de seguir tot bon científic: observar, reflexionar i traure conclusions. POU DE LES IDEES: No pots tornar a tirar els daus fins que un altre jugador (o pensador) t’avance. Mentres algú passa i t’ajuda, què tal si tu també penses en: ¿Com se’ls acudeixen als científics les idees genials? DAUS: Quan caus en una d’aquestes caselles, avances o retrocedeixes fins a l’altra, dius: «De daus a daus i tire perquè l’atzar així ho trau», i tornes a tirar. LABERINT: T’has perdut en les discussions que va provocar la teoria de Darwin. Per a trobar de nou el camí, retrocedeix fins a la casella 33. PRESÓ: De vegades, presoners de les nostres idees, no podem pensar en solucions creatives als problemes. Com va dir Albert Einstein: «És més fàcil desintegrar un àtom que un prejudici». T’hi has d’esperar 6 tandes sense jugar. MORT: Tot i els avanços científics, encara queda molt per descobrir. Torna a la casella 1 i aquesta vegada para atenció a cada pas del camí. REGLES DEL JOC Museu de Prehistòria de València Corona, 36 - 46003 València Tel. informació: 963 883 579 / 963 883 565 www.museuprehistoriavalencia.es
Transcript of L’ANY DARWIN en el Museu de Prehistòria de València (1809...
L’ANY DARWIN en el Museu de Prehistòria de València (1809 – 2009)
El Museu de Prehistòria de València, des de la seua creació en 1927, ha prestat especial dedicació a investigar l’evolució dels grups humans que ocuparen el nostre territori al llarg de la història. Durant tot aquest temps, la institució sempre ha estat oberta als avanços de la ciència, i, no hi ha dubte que una de les aportacions més importants al coneixement del nos-tre origen ha sigut la de Charles Darwin.
Per aquest motiu, des del Museu, volem sumar-nos a la celebració del 200 aniversari del seu naixement i dels 150 anys de la publicació de L’origen de les espècies per mitjà de la selecció natural, amb un recorregut pels principals esdeveniments de la vida en el planeta, especialment dels homínids.
Et proposem un joc que et permetrà d’introduir-te, de la mà de Char-les Darwin i d’altres grans pensadors de tots els temps, en el remo-lí d’idees que han tractat de donar resposta al misteri dels misteris: ¿D’ON VENIM?
¡Entra en L’espiral de l’evolució humana…, hi trobaràs molt més que una resposta!
L’ESPIRAL DE L’EVOLUCIÓ HUMANA és un joc de taula basat en el Joc de l’Oca, en el qual participen 2 o més jugadors que han de moure la seua fitxa per un tauler en forma d’espiral amb 63 caselles. Cada jugador tira el dau quan és el seu torn i avança la fitxa tantes caselles com indica el dau. Segons la casella on caiga pot avançar posicions, retrocedir o perdre el torn. Guanya el primer que arribe al final.
OCA: Quan caus en una d’aquestes caselles has d’anar fins a l’oca següent, has de dir: «D’oca a oca i tire perquè evolucionar toca», i tornes a tirar. Si caus en la casella 41, per poder avançar, hauràs de respondre a aquesta pre-gunta: «¿Quina és, segons Darwin, la clau per a interpretar la diversitat d’espècies?». (Llig l’apartat «Quatre postulats fonamentals en la teoria de Charles Darwin»).
PONTS DEL PENSAMENT: Quan caus en un pont, avances o retrocedeixes fins a l’altre i dius: «De pont a pont i tire perquè pensar és un goig», i després tornes a tirar.
MONESTIR: T’hi has d’esperar 3 tandes sense jugar. Mentrestant, aprofita per a meditar en les 3 passes que ha de seguir tot bon científic: observar, reflexionar i traure conclusions.
POU DE LES IDEES: No pots tornar a tirar els daus fins que un altre jugador (o pensador) t’avance. Mentres algú passa i t’ajuda, què tal si tu també penses en: ¿Com se’ls acudeixen als científics les idees genials?
DAUS: Quan caus en una d’aquestes caselles, avances o retrocedeixes fins a l’altra, dius: «De daus a daus i tire perquè l’atzar així ho trau», i tornes a tirar.
LABERINT: T’has perdut en les discussions que va provocar la teoria de Darwin. Per a trobar de nou el camí, retrocedeix fins a la casella 33.
PRESÓ: De vegades, presoners de les nostres idees, no podem pensar en solucions creatives als problemes. Com va dir Albert Einstein: «És més fàcil desintegrar un àtom que un prejudici». T’hi has d’esperar 6 tandes sense jugar.
MORT: Tot i els avanços científics, encara queda molt per descobrir. Torna a la casella 1 i aquesta vegada para atenció a cada pas del camí.
REGLES DEL JOC
Museu de Prehistòria de València Corona, 36 - 46003 València
Tel. informació: 963 883 579 / 963 883 565 www.museuprehistoriavalencia.es
DARWIN no sabia com
es produïen les variacions
(mutacions). Ara sabem que, en
bona part, es deuen a anomalies
en la duplicació del codi genètic
i que no tenen cap relació amb
les necessitats adaptatives dels
organismes.
Fa uns 3.800 milions d’anys, al nostre planeta començaren a donar-se les condicions necessàries perquè sorgira la vida.
Els primers ésser vius eren organismes molt senzills d’una sola cèl·lula, com la major part dels bacteris i protozous que encara viuen entre nosaltres.
L’aparició dels organismes pluricel·lulars va suposar nous reptes evolutius: les diferents cèl·lules especialitzades hagueren de cooperar per a sobreviure.
Les modificacions en l’atmosfera terrestre, gràcies a l’oxigen aportat pels cianobacteris, propiciaren el desenvolupament de la vida animal a la Terra.
La força evolutiva i l’adaptació a un medi ambient canviant originaren una gran diversitat d’organismes que han anat succeint-se al llarg del temps. Les restes fòssils són una prova contundent de la seua existència.
L’aparició dels primers mamífers, i entre ells l’ordre dels primats, va ser un pas decisiu cap al desenvolupament de l’espècie humana actual, l’Homo sapiens.
QUATRE POSTULATS FONAMENTALS EN LA TEORIA DE CHARLES DARWIN:
1. Les espècies no són immutables, canvien constant-ment, se n’originen unes i se n’extingeixen d’altres.
2. Aquests canvis són graduals i continus.
3. L’origen de la vida és únic, és a dir, tots els orga-nismes descendeixen d’avantpassats comuns per un procés continuat de ramificació de les espècies.
4. La selecció natural és la clau per a interpretar la diversitat d’espècies.
Ara sabem que:
- L’evolució és un procés pel qual les diverses espècies d’éssers vius, entre ells els humans, han anat canviant en el temps a partir d’un avantpassat comú.
- L’aparició de noves espècies, quasi sempre, es produeix en poblacions que han quedat aï-llades per canvis climàtics i tectònics.
- La força de l’evolució no té cap finalitat i és un procés en constant moviment: va tindre lloc en el passat, continua en el present i seguirà en el futur.
- Tal com ja va anticipar Charles Darwin, els humans no som el centre ni el cim de l’evolu-ció. Només som una més de les moltes línies evolutives que coneixem.
PER A SABER-NE MÉS: www.darwinday.org
www.darwin-online.org.ukwww.valencia.edu/cdciencia
www.museuprehistoriavalencia.es
Producció: Museu de Prehistòria de València. Unitat de difusió, didàctica i exposicions.Disseny de continguts: Eva Ripollés i Laura ForteaDisseny, maquetació i il.lustracions: Vanesa Mora (@tacadetinta)Fotografia: Arxiu del SIPCorrecció de textos: Unitat de normalització lingüística de la Diputació de València
Mecanismes bàsics de la selecció natural:
1.Quan sorgeix una variació en un indi-vidu d’una determinada espècie,aques-ta pot ser avantatjosa, desavantatjosa o neutra.
2. Si la variació resulta avantatjosa en un entorn concret, permet un grau més elevat de supervivència.
3. Les variacions són heretables.
4. Si es produeix més descendència amb aquesta variació, té lloc un canvi evolutiu per a l’espècie.
Hom
o sa
piens
del s
. XX
I1
Prim
ers
Hom
o sa
piens
a E
urop
a(f
a 3
5.0
00 a
nys
)3
Cov
a d
el P
arp
alló
(Gand
ia)
Mus
eu
de P
rehi
stòri
a
de V
alè
ncia
, Sala
II
4M
ites
sobr
e
l’ori
gen
del m
ón5
2To
ts d
ifere
nts,
tots i
gua
lsG
rèci
a:
Dem
òcri
t i A
ristòt
il
6 L
’AD
N de
mos
tra q
ue
sapi
ens
i n
eand
ertals
som
esp
èci
es
dife
rent
s
7Ho
mo
neand
ertha
lens
is
(fa 2
00.0
00 a
nys)
8M
ites
sobr
e l’
orig
en
dels
hum
ans
9C
ova
Negr
a (X
àtiv
a)
Mus
eu
de P
rehi
stòr
ia
de V
alènc
ia, S
ala
II10
Cov
a de
l Bol
omor
(Tav
erne
s de
la V
alld
igna
)
Mus
eu d
e Pr
ehist
òria
de
Valè
ncia
, Sal
a II
11
Roma:
Epicu
r
12
Homo h
eidelbe
rgensis
(fa 500
.000 a
nys)
13
Homo antecessor (fa 800.000 anys) 15
16
Homo ergaster
(1,8 milions
d’anys)17
18
19 Gregor Mendel
45
Teoria
sintètica
=
sele
cció natura
l +
genè
tica50
L’atzar del’evolució
53
Georg
es-Louis
Lecle
rc de B
uffon
23
Charle
s Dar
win
(L’orig
en de
les
espè
cies, 1
859) 41
Via
tge e
n el H
.M.S
. B
eagle
(183
1-18
36)
36
Charles Lyell
27
Jean-Baptis
te
Lamarck32
31
Ocupa
ció del
continent e
uro-asià
tic
21
Primere
s ferra
mente
s de
la hum
anita
t(fa
2,5 m
ilions d’anys)
22
24
Austra
lopithecus a
fare
nsis (fa
3,5 m
ilions d’anys)
25
L’atzar de l’evolució26
Inici del bipedisme
Laetoli (Tanzània)
28Ardipithecus
ramidus(4,5 milions d’anys)
29 Primers homìnids(fa uns 6 milions d’anys)
30
Separ
ació
dels
ximpa
nzés
(6 milio
ns d’a
nys)
33
Sepa
raci
ó de
ls
goril
·les i
ora
ngut
ans
(10-15
mili
ons d
’any
s)34Ava
ntpa
ssat
dels
sim
is i h
uman
s (2
5 m
ilion
s d’
anys
)
35
Aegyp
topi
thecu
s (3
0 m
ilion
s d’
any
s)37
Form
a a
ncestra
l de
pri
mat
s (4
0 m
ilion
s d’
anys
)
38
Mam
ífers
ins
ect
ívor
s ava
ntpa
ssats
dels
prim
ats
(65 m
ilion
s d’
any
s)39
Extin
ció
dels
dino
saur
es
i de
senv
olup
ament
dels
mam
ífers
(65
mili
ons d’
anys
)40
42
Avantpassat dels mamífers (220 milions d’anys) 43
Rèptils avantpassats
dels mamífers
(256 milions
d’anys) 44
Primers rèptils
(300 milions d’anys)
46
Aparició de
ls amfibis
(315 milions d’anys)
47Pe
ixos am
b potes
(365 m
ilions d’anys)
48Pe
ixos am
b mandíbule
s (480 m
ilions d’anys)
49Prim
ers ve
rtebra
ts: pe
ixos sense
mandíbula
(5
05 m
ilions d’anys)
51És m
és fàcil desintegrar
un àtom que un prejudici
(Albert Einstein)
52
James Watson i Francis Crick54
Avantpassats dels
cordats i vertebrats
(530 milions d’anys)
55
Organ
ismes
pluri
cel·lu
lars
de si
metria
bilat
eral
(540 m
ilions
d’any
s)
56
Org
anism
es p
luric
el·lu
lars
de si
met
ria ra
dial
(600
mili
ons d
’any
s)
57
58
Proj
ect
e G
eno
ma
Hum
à59
Coa
nofla
gel·la
ts:
ava
ntpa
ssats d
e to
ts
els
ani
mals
(850
mili
ons
d’any
s)60
Apa
rici
ó de
les
cèl·lu
les
euc
ari
otes
(fa 2
.100
mili
ons
d’any
s)61O
rgan
ismes
uni
cel·lu
lars
(fa 2
.500
mili
ons d
’any
s)
62
La sopa de la vida.
(fa 3.800 milions d’anys)
63
20
14Un bifaç molt especial
1
Hom
o sa
piens
del s
. XX
I1
Prim
ers
Hom
o sa
piens
a E
urop
a(f
a 3
5.0
00 a
nys
)3
Cov
a d
el P
arp
alló
(Gand
ia)
Mus
eu
de P
rehi
stòri
a
de V
alè
ncia
, Sala
II
4M
ites
sobr
e
l’ori
gen
del m
ón5
2To
ts d
ifere
nts,
tots i
gua
lsG
rèci
a:
Dem
òcri
t i A
ristòt
il
6 L
’AD
N de
mos
tra q
ue
sapi
ens
i n
eand
ertals
som
esp
èci
es
dife
rent
s
7Ho
mo
neand
ertha
lens
is
(fa 2
00.0
00 a
nys)
8M
ites
sobr
e l’
orig
en
dels
hum
ans
9C
ova
Negr
a (X
àtiv
a)
Mus
eu
de P
rehi
stòr
ia
de V
alènc
ia, S
ala
II10
Cov
a de
l Bol
omor
(Tav
erne
s de
la V
alld
igna
)
Mus
eu d
e Pr
ehist
òria
de
Valè
ncia
, Sal
a II
11
Roma:
Epicu
r
12
Homo h
eidelbe
rgensis
(fa 500
.000 a
nys)
13
Homo antecessor (fa 800.000 anys) 15
16
Homo ergaster
(1,8 milions
d’anys)17
18
19 Gregor Mendel
45
Teoria
sintètica
=
sele
cció natura
l +
genè
tica50
L’atzar del’evolució
53
Georg
es-Louis
Lecle
rc de B
uffon
23
Charle
s Dar
win
(L’orig
en de
les
espè
cies, 1
859) 41
Via
tge e
n el H
.M.S
. B
eagle
(183
1-18
36)
36
Charles Lyell
27
Jean-Baptis
te
Lamarck32
31
Ocupa
ció del
continent e
uro-asià
tic
21
Primere
s ferra
mente
s de
la hum
anita
t(fa
2,5 m
ilions d’anys)
22
24
Austra
lopithecus a
fare
nsis (fa
3,5 m
ilions d’anys)
25
L’atzar de l’evolució26
Inici del bipedisme
Laetoli (Tanzània)
28Ardipithecus
ramidus(4,5 milions d’anys)
29 Primers homìnids(fa uns 6 milions d’anys)
30
Separ
ació
dels
ximpa
nzés
(6 milio
ns d’a
nys)
33
Sepa
raci
ó de
ls
goril
·les i
ora
ngut
ans
(10-15
mili
ons d
’any
s)34Ava
ntpa
ssat
dels
sim
is i h
uman
s (2
5 m
ilion
s d’
anys
)
35
Aegyp
topi
thecu
s (3
0 m
ilion
s d’
any
s)37
Form
a a
ncestra
l de
pri
mat
s (4
0 m
ilion
s d’
anys
)
38
Mam
ífers
ins
ect
ívor
s ava
ntpa
ssats
dels
prim
ats
(65 m
ilion
s d’
any
s)39
Extin
ció
dels
dino
saur
es
i de
senv
olup
ament
dels
mam
ífers
(65
mili
ons d’
anys
)40
42
Avantpassat dels mamífers (220 milions d’anys) 43
Rèptils avantpassats
dels mamífers
(256 milions
d’anys) 44
Primers rèptils
(300 milions d’anys)
46
Aparició de
ls amfibis
(315 milions d’anys)
47Pe
ixos am
b potes
(365 m
ilions d’anys)
48Pe
ixos am
b mandíbule
s (480 m
ilions d’anys)
49Prim
ers ve
rtebra
ts: pe
ixos sense
mandíbula
(5
05 m
ilions d’anys)
51És m
és fàcil desintegrar
un àtom que un prejudici
(Albert Einstein)
52
James Watson i Francis Crick54
Avantpassats dels
cordats i vertebrats
(530 milions d’anys)
55
Organ
ismes
pluri
cel·lu
lars
de si
metria
bilat
eral
(540 m
ilions
d’any
s)
56
Org
anism
es p
luric
el·lu
lars
de si
met
ria ra
dial
(600
mili
ons d
’any
s)
57
58
Proj
ect
e G
eno
ma
Hum
à59
Coa
nofla
gel·la
ts:
ava
ntpa
ssats d
e to
ts
els
ani
mals
(850
mili
ons
d’any
s)60
Apa
rici
ó de
les
cèl·lu
les
euc
ari
otes
(fa 2
.100
mili
ons
d’any
s)61O
rgan
ismes
uni
cel·lu
lars
(fa 2
.500
mili
ons d
’any
s)
62
La sopa de la vida.
(fa 3.800 milions d’anys)
6320
14Un bifaç molt especial
2
Hom
o sa
piens
del s
. XX
I1
Prim
ers
Hom
o sa
piens
a E
urop
a(f
a 3
5.0
00 a
nys
)3
Cov
a d
el P
arp
alló
(Gand
ia)
Mus
eu
de P
rehi
stòri
a
de V
alè
ncia
, Sala
II
4M
ites
sobr
e
l’ori
gen
del m
ón5
2To
ts d
ifere
nts,
tots i
gua
lsG
rèci
a:
Dem
òcri
t i A
ristòt
il
6 L
’AD
N de
mos
tra q
ue
sapi
ens
i n
eand
ertals
som
esp
èci
es
dife
rent
s
7Ho
mo
neand
ertha
lens
is
(fa 2
00.0
00 a
nys)
8M
ites
sobr
e l’
orig
en
dels
hum
ans
9C
ova
Negr
a (X
àtiv
a)
Mus
eu
de P
rehi
stòr
ia
de V
alènc
ia, S
ala
II10
Cov
a de
l Bol
omor
(Tav
erne
s de
la V
alld
igna
)
Mus
eu d
e Pr
ehist
òria
de
Valè
ncia
, Sal
a II
11
Roma:
Epicu
r
12
Homo h
eidelbe
rgensis
(fa 500
.000 a
nys)
13
Homo antecessor (fa 800.000 anys) 15
16
Homo ergaster
(1,8 milions
d’anys)17
18
19 Gregor Mendel
45
Teoria
sintètica
=
sele
cció natura
l +
genè
tica50
L’atzar del’evolució
53
Georg
es-Louis
Lecle
rc de B
uffon
23
Charle
s Dar
win
(L’orig
en de
les
espè
cies, 1
859) 41
Via
tge e
n el H
.M.S
. B
eagle
(183
1-18
36)
36
Charles Lyell
27
Jean-Baptis
te
Lamarck32
31
Ocupa
ció del
continent e
uro-asià
tic
21
Primere
s ferra
mente
s de
la hum
anita
t(fa
2,5 m
ilions d’anys)
22
24
Austra
lopithecus a
fare
nsis (fa
3,5 m
ilions d’anys)
25
L’atzar de l’evolució26
Inici del bipedisme
Laetoli (Tanzània)
28Ardipithecus
ramidus(4,5 milions d’anys)
29 Primers homìnids(fa uns 6 milions d’anys)
30
Separ
ació
dels
ximpa
nzés
(6 milio
ns d’a
nys)
33
Sepa
raci
ó de
ls
goril
·les i
ora
ngut
ans
(10-15
mili
ons d
’any
s)34Ava
ntpa
ssat
dels
sim
is i h
uman
s (2
5 m
ilion
s d’
anys
)
35
Aegyp
topi
thecu
s (3
0 m
ilion
s d’
any
s)37
Form
a a
ncestra
l de
pri
mat
s (4
0 m
ilion
s d’
anys
)
38
Mam
ífers
ins
ect
ívor
s ava
ntpa
ssats
dels
prim
ats
(65 m
ilion
s d’
any
s)39
Extin
ció
dels
dino
saur
es
i de
senv
olup
ament
dels
mam
ífers
(65
mili
ons d’
anys
)40
42
Avantpassat dels mamífers (220 milions d’anys) 43
Rèptils avantpassats
dels mamífers
(256 milions
d’anys) 44
Primers rèptils
(300 milions d’anys)
46
Aparició de
ls amfibis
(315 milions d’anys)
47Pe
ixos am
b potes
(365 m
ilions d’anys)
48Pe
ixos am
b mandíbule
s (480 m
ilions d’anys)
49Prim
ers ve
rtebra
ts: pe
ixos sense
mandíbula
(5
05 m
ilions d’anys)
51És m
és fàcil desintegrar
un àtom que un prejudici
(Albert Einstein)
52
James Watson i Francis Crick54
Avantpassats dels
cordats i vertebrats
(530 milions d’anys)
55
Organ
ismes
pluri
cel·lu
lars
de si
metria
bilat
eral
(540 m
ilions
d’any
s)
56
Org
anism
es p
luric
el·lu
lars
de si
met
ria ra
dial
(600
mili
ons d
’any
s)
57
58
Proj
ect
e G
eno
ma
Hum
à59
Coa
nofla
gel·la
ts:
ava
ntpa
ssats d
e to
ts
els
ani
mals
(850
mili
ons
d’any
s)60
Apa
rici
ó de
les
cèl·lu
les
euc
ari
otes
(fa 2
.100
mili
ons
d’any
s)61O
rgan
ismes
uni
cel·lu
lars
(fa 2
.500
mili
ons d
’any
s)
62
La sopa de la vida.
(fa 3.800 milions d’anys)
63
20
14Un bifaç molt especial
3
Hom
o sa
piens
del s
. XX
I1
Prim
ers
Hom
o sa
piens
a E
urop
a(f
a 3
5.0
00 a
nys
)3
Cov
a d
el P
arp
alló
(Gand
ia)
Mus
eu
de P
rehi
stòri
a
de V
alè
ncia
, Sala
II
4M
ites
sobr
e
l’ori
gen
del m
ón5
2To
ts d
ifere
nts,
tots i
gua
lsG
rèci
a:
Dem
òcri
t i A
ristòt
il
6 L
’AD
N de
mos
tra q
ue
sapi
ens
i n
eand
ertals
som
esp
èci
es
dife
rent
s
7Ho
mo
neand
ertha
lens
is
(fa 2
00.0
00 a
nys)
8M
ites
sobr
e l’
orig
en
dels
hum
ans
9C
ova
Negr
a (X
àtiv
a)
Mus
eu
de P
rehi
stòr
ia
de V
alènc
ia, S
ala
II10
Cov
a de
l Bol
omor
(Tav
erne
s de
la V
alld
igna
)
Mus
eu d
e Pr
ehist
òria
de
Valè
ncia
, Sal
a II
11Ro
ma: Ep
icur
12
Homo h
eidelbe
rgensis
(fa 500
.000 a
nys)
13
Homo antecessor (fa 800.000 anys) 15
16
Homo ergaster
(1,8 milions
d’anys)17
18
19 Gregor Mendel
45
Teoria
sintètica
=
sele
cció natura
l +
genè
tica50
L’atzar del’evolució
53
Georg
es-Louis
Lecle
rc de B
uffon
23
Charle
s Dar
win
(L’orig
en de
les
espè
cies, 1
859) 41
Via
tge e
n el H
.M.S
. B
eagle
(183
1-18
36)
36
Charles Lyell
27
Jean-Baptis
te
Lamarck32
31
Ocupa
ció del
continent e
uro-asià
tic
21
Primere
s ferra
mente
s de
la hum
anita
t(fa
2,5 m
ilions d’anys)
22
24
Austra
lopithecus a
fare
nsis (fa
3,5 m
ilions d’anys)
25
L’atzar de l’evolució26
Inici del bipedisme
Laetoli (Tanzània)
28Ardipithecus
ramidus(4,5 milions d’anys)
29 Primers homìnids(fa uns 6 milions d’anys)
30
Separ
ació
dels
ximpa
nzés
(6 milio
ns d’a
nys)
33
Sepa
raci
ó de
ls
goril
·les i
ora
ngut
ans
(10-15
mili
ons d
’any
s)34Ava
ntpa
ssat
dels
sim
is i h
uman
s (2
5 m
ilion
s d’
anys
)
35
Aegyp
topi
thecu
s (3
0 m
ilion
s d’
any
s)37
Form
a a
ncestra
l de
pri
mat
s (4
0 m
ilion
s d’
anys
)
38
Mam
ífers
ins
ect
ívor
s ava
ntpa
ssats
dels
prim
ats
(65 m
ilion
s d’
any
s)39
Extin
ció
dels
dino
saur
es
i de
senv
olup
ament
dels
mam
ífers
(65
mili
ons d’
anys
)40
42
Avantpassat dels mamífers (220 milions d’anys) 43
Rèptils avantpassats
dels mamífers
(256 milions
d’anys) 44
Primers rèptils
(300 milions d’anys)
46
Aparició de
ls amfibis
(315 milions d’anys)
47Pe
ixos am
b potes
(365 m
ilions d’anys)
48Pe
ixos am
b mandíbule
s (480 m
ilions d’anys)
49Prim
ers ve
rtebra
ts: pe
ixos sense
mandíbula
(5
05 m
ilions d’anys)
51És m
és fàcil desintegrar
un àtom que un prejudici
(Albert Einstein)
52
James Watson i Francis Crick54
Avantpassats dels
cordats i vertebrats
(530 milions d’anys)
55
Organ
ismes
pluri
cel·lu
lars
de si
metria
bilat
eral
(540 m
ilions
d’any
s)
56
Org
anism
es p
luric
el·lu
lars
de si
met
ria ra
dial
(600
mili
ons d
’any
s)
57
58
Proj
ect
e G
eno
ma
Hum
à59
Coa
nofla
gel·la
ts:
ava
ntpa
ssats d
e to
ts
els
ani
mals
(850
mili
ons
d’any
s)60
Apa
rici
ó de
les
cèl·lu
les
euc
ari
otes
(fa 2
.100
mili
ons
d’any
s)61O
rgan
ismes
uni
cel·lu
lars
(fa 2
.500
mili
ons d
’any
s)
62
La sopa de la vida.
(fa 3.800 milions d’anys)
63
20
14Un bifaç molt especial
4
