Aparell digestiu - classedebio.files.wordpress.com · Aparell digestiu •Digestió descomposició...
Transcript of Aparell digestiu - classedebio.files.wordpress.com · Aparell digestiu •Digestió descomposició...
Aparell digestiu
• Digestió descomposició dels aliments en compostos més senzills que puguen ser absorvits i transportats
– 2 tipus de digestió:
intracel.lular dins de determinades cèl.lules
extracel.lular dins d’una cavitat
Digestió intracel.lular• Es produix en l’interior de cèl.lules especialitzades
(tenen els lisosomes molt desenvolupats) i els nodrients passen a les cèl.lules veines per difusió porífers i celenterats
Digestió extracel.lular• Es realitza dins d’aparells digestius formats per un
tub digestiu (on aboquen el seu contingut glàndulesdigestives) i glàndules especialitzades les parts del tub digestiu són:
boca
(lloc d’emmagatzematge)
estòmac
intestí
+
glàndules salivars
fetge
pancrees
hepatopancrees (mol.luscs i crustacis)
Parts destacables
• BOCA : - és el lloc d’ingestió dels aliments es comença a produir una digestió mecànica(triturar) dents, llengua
- també comença una digestió química glàndules salivars
- alguns animals tenen estructures que faciliten la captura del aliment llavis(mamífers), becs (aus), peces articulades(artròpodes)
• Les dents estan presents en molts vertebrats però estan més especialitzades en mamífers on hi ha una diferenciació entre: incicius (tallar), canins (desgarra), molars (triturar)
• Alguns animals tenen una digestió externa (no extracel.lular) com les aranyes i les estreles de mar injecten els sucs digestius i després absorvixen l’aliment digerit.
– Per a poder injectar els sucs digestius les aranyes tenen quelícers
– Les estreles digerixen els mol.luscs dins de les seues closques
• BUCHE I ESTOMACS MASTEGADORS• Pap Els animals més primitius ja apareix un
eixamplament del tub després de la boca ons’emmagatzema l’aliment per a fer-lo més moll abans de digerir-lo i des d’on poder-lo regurgitar per a donar-li-lo a les cries
• Morella es troba en molts animals (anèlids, aus, rèptils) després del pap i té funció mastegadora (a voltesmengen algunes pedretes que faciliten la funció en el pap)
• Molinet gàstric es troba en crustacis i és un estómacmastegador amb peces calcàrees per triturar
CECS GÀSTRICS I INTESTINALS
• Són evaginacions en forma de tub que ixen del estòmac o de l’intestí i augmenten l’aparell digestiu facil.litant la digestió
– Estrel.les de mar (al llarg dels braços)
– Insectes sbtot herbívors (és on es digerix la cel.lulosa)
– Aus i mamífers herbívors
ESTÒMAC DELS RUMIANTS
• Té 4 cavitats
BOCA1. Ingestió de l’aliment
2. Digestió
- Físicamasticació, amb les dents es tritura l’aliment
- Química insalivació, l’aliment es mescla amb la saliva 3 glàndules salivarsla saliva conté un enzim la amilasa salival que digerix el midó
BOL ALIMENTICI
FARINGE
• Amb un procés de deglució l’aliment passacap a la faringe espentat per la llengua
• De la faringe baixa capal esòfag l’epiglotistapa l’entrada a la tràquea per a que no ens atragantem
NO HI HA DIGESTIÓ
ESÒFAG
Es un tub que duu el bol alimentici fins a l’estòmacNO HI HA DIGESTIÓ
Ones peristàltiques
(contraccions del músculllis de les parets de l’esofag)
ESTÒMAC
• A l’estomac hi han dos esfinters que regulen l’entrada i l’eixida de l’aliment
• CÀRDIES ENTRADA
• PÍLOR EIXIDA
• Dins de lestòmac es produixdigestió:
- Físicamoviment de les parets de l’estòmac
- Química sucs gàtrics que contenen enzims digestius i àcid clorhídric
• Un dels enzims més importants es la pepsina que sols pot funcionar quan hi ha àcid clorhídric que la torna activa
QUIM
INTESTÍ PRIM• Té 3 parts: duodé, jejú i ili- Duodé digestió química degut a:- Suc intestinal (intestí)- Bilis produit pel fetge
i emmagatzemat a la vesícula biliar ajuda a digerir els greixosdissolvent-los
- Suc pancreàtic(pancrees) amilasa pancreàtica
QUIL
INTESTI PRIM- JejúAbsorció- Ili Absorció
INTESTÍ GROS• Té 3 parts:
– Cec
– Colon
– Recte
- Absorció d’aigua i salsminerals
- Sintesis de algunesvitamines (B12, K)gràcies a bacterissimbionts
Aparell circulatori
Transporta els nodrients (que s’han absorvit a l’intestí) i l’oxígen (agafat per difusió als alveols) a
les cèl.lules de tot el cos i arreplega d’allí les substàncies de rebuig i CO2 per a poder-ho
expulsar
Animals sense sistema circulatori
• Els porífers, celentérats, platelmints i nematodes no tenen cor, arteries, venes, capilars ni fluid circulatori. La circulació es dóna entre cél.lules (per difusió)
Animals amb sistema circulatori
• Tots els sistemes circulatoris
consten de:– Fluïd circulatori
format per un líquid = plasma + cels lliures
transporta nodrients i oxigen a les cels i arreplega d’elles els productes de rebuig
conté un pigment que es combina amb l’oxigen i ajuda a transportar-lo
– CorÒrgan de parets musculoses que bombeja el fluïd
– Vasos sanguinis per on circula el fluïd
PIGMENT COLOR ANIMALS
Hemoglobina Roig Vertebrats
Anèl.lids
Hemocianina Blau Mol.luscs
crustacis
Clorocluorina Verd Anèl.lids
Hemoeritrina Violeta Anèl.lids
Sistemes circulatoris oberts (mol.luscs gasteròpodes i bivalves i artròpodes)
Cor vasos sanguinis cavitat general del cos cor
• Als artròpodes:
– Cor és tubular, situat al dors. Cada tram té un parell d’orificis anomenats ostíols per on torna la hemolimfa des de la cavitat gral
– Aorta curta que duu la sang des del cor al cos
– Cavitat pericàrdica que envolta el cor si dins disminueix la pressió absorvix l’hemolimfa que entra pels ostiols
• Als mol.luscs:
– Cor en forma de globus
– 2 aortes per on ix la sang
– 2 venes per on s’arreplega la sang de la cavitat gral
Sistemes circulatoris tancats (mol.luscs cefalòpodes, anèl.lids i vertebrats)
Cor vasos cor
• Als Anèl.lids:
– 2 vasos que recorren longitudinalment el cos:
• Vas ventral que duu la sang de davant a darrere
• Vas dorsal duu la sang de darrere a davant
– Cor que conecta els 2 vasos i que està format per varies parts
Sistema circulatori vertebrats
• Poden ser de 3 tipus, però tots consten de:
– Vasos sanguinis: artèries, arterioles, capilars, vènules, venes
– Cor: amb aurícules (q reben la sang de les venes) i ventricles més musculosos (q expulsen la sang cap a les artèries). Estan separades per les vàlvules
– Fluïd: la sang
• Cor de 2 cambres PEIXOS
– Una aurícula i un ventricle
• Cor de 3 cambres AMFIBIS I RÈPTILS
– 2 aurícules i un ventricle (amb tabicació rudimentària) té dos circuits:
• el pulmonar (cor pulmons cor)
• el sistèmic (cor cos cor)
• Cor de 4 cambres AUS I MAMÍFERS
– 2 aurícules i 2 ventricles
– Circulació doble (2 circuits: pulmonar i sistèmica) i completa (sense mescla de sang)
• Si siguiéramos la pista de un glóbulo rojo de la sangre seguiría el siguiente recorrido:
– Desde el ventrículo izquierdo saldría cargado de oxígeno hacia la arteria aorta y de ahí hasta los tejidos.
– Allí dejaría el oxígeno y los nutrientes que necesitan las células y regresaría por las venas, ya sin oxígeno, hasta la aurícula derecha.
– Desde la aurícula derecha pasaría al ventrículo derecho y sería impulsado por la arteria pulmonar hacia los pulmones donde volvería a cargarse del oxígeno que respiramos y volvería a la aurícula izquierda para pasar al ventrículo izquierdo que la expulsaría de nuevo hacia los tejidos.