Sequoies. Una finca d’Espinelvesté arbres centenaris que fan mésde 40 metres d’alçada.

Dins del convent. La comunitatbenedictina del monestir de Sant Daniel, alGironès, compleix mil anys d’història.

Josep Maria Llovet. Un dels principalsinvestigadors del càncer de fetge parlad’aquesta malaltia, que va en augment.

Núm.2031. ■ Del 28 de gener al 3 de febrer del 2011. ■ AnyXLV. www.presencia.cat

L’aiguadel futurLa gestió d’un béescàs és difícil finsi tot quan plou

IRENE CASELLAS

l gest d’obrir una aixeta éstan quotidià que molt po-

ques vegades ens preguntem quèhi ha al darrere. L’aigua que con-sumim els ciutadans la donemper feta: paguem un rebut i espe-rem que la pica s’ompli. Noméss’engeguen les alarmes quan hiha episodis de sequera com elque va viure Catalunya fa tresanys, uns moments tan dramà-tics que fins i tot el conseller deMedi Ambient, l’agnòstic Fran-cesc Baltasar (ICV-EUiA), va aca-

E

El pantà de Susqueda en una imatge de l’estiu passat, molt diferent a la de fa tres anys. / MANEL LLADÓ

6 • PRESÈNCIA • Del 28 de gener al 3 de febrer del 2011

DOSSIER

bar resant a la Moreneta per de-manar-li que plogués. Fos o noper intervenció divina, al finalva ploure, els embassaments esvan omplir i l’aigua, o més bendit la seva mancança, va deixarde ser el tema central de totes lesconverses.

No es pot obviar, però, queaquella sequera va ser un puntd’inflexió pel que fa a la gestiódels recursos hídrics. Comen-çant per l’ús que en fem de mane-ra individual: en tres anys, els ca-talans hem aconseguit estalviar

una quantitat d’aigua –101 hec-tòmetres cúbics– equivalent alpantà de la Baells tot ple, i equi-parable a tota l’aigua que es con-sumeix durant un any per a úsdomèstic a tota l’àrea metropoli-tana de Barcelona.

Aquest estalvi és el resultat del’angoixa generada en un mo-ment puntual per la sequera mésgreu dels últims anys? O real-ment ens hem tornat tots plegatsuna mica més responsables? Opotser simplement el decret desequera va funcionar? La respos-

ta més probable és que tot hi deutenir a veure, i de moment sem-bla que la tendència a l’estalvi esmanté fins i tot en èpoques plu-joses.

Ara mateix l’àrea metropolita-na de Barcelona és la conurbaciód’Europa on es gasta menys ai-gua: una mitjana de 108,44 litresdiaris per persona. Això sí, hi hadiferències importants entremunicipis, amb un ventall queva dels 95,16 litres a Cornellà deLlobregat (els més estalviadors),fins als 160,83 de Sant Cugat del

Només patimper l’aiguaquan hi hasequera, perògestionar-la ésun repteencara queplogui

Del 28 de gener al 3 de febrer del 2011 • PRESÈNCIA • 7

Vallès. Evidentment, quantesmés urbanitzacions, jardins i pis-cines privades, més consum d’ai-gua. Però mentre els ciutadanssembla que van incorporant elxip de l’estalvi, què han fet elspolítics?

El Segre, l’Ebre...La gestió de la sequera de l’hi-vern del 2007-2008 no va estarexempta de polèmica. Una de lesprimeres mesures que el governdel tripartit va posar sobre la tau-la –la construcció d’una canona-da que captés aigua del Segre a laCerdanya, per portar-la fins alpantà de la Baells, a la conca delLlobregat, aprofitant el túnel delCadí– va omplir les pàgines delsdiaris i va generar tot un debat se-màntic sobre la paraula transva-sament, que el govern es negava autilitzar pel componentnegatiu que podia tenir decara a l’opinió pública.

Finalment, el Ministeride Medi Ambient va deses-timar aquesta proposa i esva traslladar el problema aTarragona: es va decidirallargar el minitransvasa-ment de l’Ebre fins a l’àreametropolitana de Barcelo-na. No cal dir que aquestamesura també va aixecarles protestes a les Terres del’Ebre, i si bé les pluges vanaturar el projecte, aquestno ha estat derogat, sinósuspès.

Mai com en aquells momentsno s’havia vist tan clara la divisiód’un país: d’una banda una àreametropolitana que consideravainsolidaris aquells que no voliencedir-los aigua en una situaciód’emergència, i de l’altra un ter-ritori defensant el seu patrimoni–ja fos l’Ebre o el Segre– i recor-dant que el recurs de l’aigua és unbé escàs i que el que cal és sabergestionar-lo. I enmig d’aquestclima de tensió, l’aigua també esva utilitzar com a arma política,amb acusacions creuades entregovern i oposició, i fins i tot entreels mateixos socis del tripartit.Després d’infinitat de declara-cions, anuncis i preses de posi-

ció, i amb més de 4.000 notíciessobre la sequera a les hemerote-ques, només es va acabar fentefectiva una de les mesures méspolèmiques: l’arribada d’aiguaen vaixells al Port de Barcelona,precisament enmig d’un delsepisodis de pluges més impor-tants dels últims anys, i que ini-ciava la fi de l’emergència. Era laprimavera de 2008, i des de lla-vors, de la sequera se n’ha parlatben poc, gairebé només per re-cordar que ens va costar 500 mi-lions d’euros.

... i la dessalinitzadoraTot i que la manca de pluges re-gulars és una situació habitualals països de l’arc mediterrani, aCatalunya és d’esperar que noens tornem a trobar en una situa-ció tan greu com la de fa tres

anys, ja que des de llavors s’handut a terme unes quantes actua-cions per assegurar el subminis-trament d’aigua per beure.

La més important, sens dubte,ha estat la inauguració de la des-salinitzadora del Prat de Llobre-gat, la més gran d’Europa per aabastament urbà. Es va posar enmarxa el 20 de juliol del 2009, toti que no es va connectar a la xar-xa fins al setembre (un fet que vaocasionar crítiques, ja que enaquell parèntesi de proves l’ai-gua dessalada es va abocar almar).

Fins que es va inaugurar la no-va planta, Catalunya només dis-posava de la dessalinitzadora deBlanes, que pot generar 20 hec-

tòmetres cúbics d’aigua a l’any.La planta del Prat de Llobregat,una de les infraestructures mésimportants que s’han fet els úl-tims anys al Principat, va tripli-car aquesta capacitat i pot arribara generar 60 hectòmetres cúbicsanuals d’aigua dolça, és a dir 200milions de litres d’aigua al dia,que equival a un 24% del con-sum en l’àmbit metropolità deBarcelona.

Però en els seus primers mesosde funcionament la dessaladorano ha arribat mai a funcionar persobre del 50% de la seva capaci-tat, ja que el bon estat de les reser-ves dels pantans fa que sigui mésrendible aprofitar l’aigua delsrius. En aquests moments, laplanta, que va costar 230 milionsd’euros i es va presentar com lasalvació del cabal del Ter (ja quehavia de permetre recuperar partde l’aigua que es desvia des de lescomarques gironines cap a Bar-celona), funciona al 10%.

Un salvavidesDe cada 100 litres d’aigua de martractada per la dessalinitzadora,45 es converteixen en aigua po-table i 55 es retornen al mar.Aquest procés requereix una im-portant despesa energètica, quemalgrat tots els avenços tecnolò-gics no baixa del 3kWh per cada1.000 litres d’aigua dessaladaproduïda (1 kWh és el que gastaaproximadament una nevera declasse A durant un dia). Si tenimen compte que la planta, a un10% del rendiment, produeix 20milions de litres diaris, és evi-dent que la factura es dispara.

Per produir 1.000 litres d’aiguadessalinitzada són necessaris0,40 euros. En canvi, potabilitzarl’aigua d’un riu pot costar entre0,05 euros (en el cas del Ter) i0,27 euros (en el cas del Llobre-gat). No és estrany, veient aques-tes xifres, que la construcció deles altres dues plantes dessalinit-zadores que s’havien anunciatdurant la crisi de la sequera –lasegona de Blanes i una altra a Cu-nit– hagi quedat aturada.

De fet, la dessalinització és no-més una de les opcions previstes

L’aigua i elcanvi globalMalgrat l’augment de ladessalinització, la granpart de l’aigua que bevemprové dels rius i dels pan-tans. Per tant és lògic pre-guntar-se con pot afectarel canvi global la disponi-bilitat d’aquest recurs. Eldirector de l’Institut Catalàde Recerca de l’Aigua, Da-mià Barceló, coordina elsdotze equips d’investiga-dors que treballen en elprojecte SCARCE. Es tractad’una ambiciosa recercaque vol fer una radiografiael més exacta possible del’estat dels rius Llobregat,Ebre, Xúquer i Guadalqui-vir. Experts reconeguts enel camp de la biologia, laquímica, la geologia, lamodelització... ja estan

treballant de manera co-ordinada perquè al 2014es pugui determinar l’im-pacte socioeconòmic d’al-guns dels canvis que espreveuen amb vista al fu-tur, començant per l’aug-ment de la temperatura.De moment s’han fet unes5.000 preses de mostres is’estan analitzant propd’un milió de paràmetres.S’analitza l’aigua, els sedi-ments, els peixos, els in-vertebrats... Tot plegat endiferents condicions, perpoder-les comparar. Elsprimers resultats es conei-xeran al maig.

Damià Barceló davant la seu de l’ICRA. / JOAN SABATER

8 • PRESÈNCIA • Del 28 de gener al 3 de febrer del 2011

DOSSIER L’AIGUA DEL FUTUR

La directiva marc europea i les finances de l’ACALa gestió dels recursos hídrics a tots els païsosde la Unió Europea ha de seguir una directivamarc europea que valora l’aigua no noméscom un recurs, sinó que també reconeix la se-va funció ecològica i social. A Catalunya,

l’Agència Catalana de l’Aigua (empresa públi-ca de la Generalitat) s’encarrega d’aplicaraquesta directiva en la gestió de l’aigua. Aramateix, però, es troba en una situació finan-cera molt complicada, amb 2.200 milions

d’euros de dèficit. D’una banda impulsa l’es-talvi, de manera que deixa d’ingressar dinerspel cànon d’aigua, i de l’altra ha hagut d’en-deutar-se per poder dur a terme els projectesnecessaris per assegurar el subministrament.

L’estalvi d’aigua a Catalunya es manté fins i tot en època de pluges. / MANEL LLADÓ

Del 28 de gener al 3 de febrer del 2011 • PRESÈNCIA • 9

per aconseguir equilibrar la ba-lança entre els recursos hídricsdel país i la demanda.

Just una setmana abans de leseleccions autonòmiques, l’ante-rior govern va aprovar el pla degestió del districte conca fluvialde Catalunya, el primer pla hi-drològic català, que preveu unasèrie d’actuacions fins al 2015,amb l’objectiu de tenir garantitel subministrament d’aigua per ala població fins al 2027.

El debat del RoineAquest pla, que ara s’ha de veuresi el nou govern de CiU manté,preveu continuar basant la ges-tió de l’aigua en la dessalinitza-ció, la reutilització, la recupera-ció de captacions en desús, ladescontaminació dels aqüífers,la millora de les xarxes i els trac-taments i l’estalvi. CiU ja va ad-

vertir quan es va aprovar que nohi estava d’acord, i en diversesocasions durant la campanyaelectoral va recuperar la idea deportar aigua del Roine: «Propo-sem que no ho fiem tot a la dessa-linitzadora i tornem a posar so-bre la taula la necessitat de feruna aportació externa, com seriala provinent del Roine», en pa-raules del diputat Ramon Espa-daler, que va ser l’últim consellerde Medi Ambient de Jordi Pujol.El nou conseller d’Agricultura iMedi Natural, Josep Maria Pele-grí, també ha anunciat, tot justocupar el càrrec, que s’estudiaràaquest projecte.

El del Roine és un debat ja clàs-sic. Els últims governs de JordiPujol van insistir que calia portaraigua des d’aquest riu per posar fials problemes estructurals de lasequera del país. La veus contrà-ries, tant des de l’oposició políti-

ca com dels col·lectius ecologis-tes, afirmen que es tracta d’unaobra massa cara, amb un impac-te ambiental massa gran i sobre-tot innecessària si es continuaamb les polítiques d’estalvi, re-utilització i recuperació d’aqüí-fers.

En qualsevol cas, fins i totaquells que no hi entenen gairede gestió de recursos hídrics po-den preguntar-se quin sentit tédeixar de dependre de la meteo-rologia per passar a fer-ho de l’Es-tat francès. Sense oblidar que al’opinió pública tampoc no potfer-li gaire gràcia saber que l’ai-gua de l’aixeta prové en part d’undels rius més nuclearitzats d’Eu-ropa –amb una quinzena de reac-tors distribuïts en cinc plantesdiferents– i que ja hi ha prece-dents de vessaments de produc-tes radioactius a les seves aigües.

A més, la conca del Roine és unade les zones més industrialitza-des de França i també pateix unagran concentració de productescontaminants, fins al punt queel 2009 el govern francès va ha-ver de prohibir completamentqualsevol tipus de pesca en tot elrecorregut del riu per territorifrancès. La pregunta és òbvia: ésrealment aquesta, l’aigua quenecessitem?

Mesures racionals«A Catalunya estem al límit en-tre els recursos que tenen els em-bassaments i la demanda que hiha. Les mesures que es basen enla reutilització, la dessalinitzaciói la millora els aqüífers són racio-nals i s’ha de continuar treba-llant des de l’estalvi, tant a lesciutats com al camp, ja que nos’ha d’oblidar que els regadiuss’emporten molta aigua», expli-

ca el director de l’Institut de Re-cerca de l’Aigua, Damià Barceló.Aquest centre creat per la Gene-ralitat el 2006 aplega un cente-nar d’investigadors que s’ocu-pen de diferents projectes de re-cerca vinculats amb el cicle inte-gral de l’aigua. Per posar algunsexemples: des de l’anàlisi delscontaminants dels rius, als siste-mes per poder depurar aiguad’una manera més eficient.

Barceló confirma que en el fu-

tur a Catalunya li poden caldreentre 200 i 300 hectòmetres cú-bics addicionals d’aigua a l’any,però cal veure com s’han d’acon-seguir.

«El transvasament del Roinesembla ser l’opció del nou go-vern. Però d’entrada no és lògicdependre d’un altre estat, i tam-bé cal veure com reaccionarienels pagesos del sud de França siveuen que ens fan arribar aiguaper als nostres conreus, que evi-

Costa entendre que es vulguil’aigua d’un riu tan nuclearitzat

Ladessalinitzadoradel Prat deLlobregat, unesinstal·lacions quepoden produir 200milions de litresd’aigua potable aldia. / ORIOLDURAN

CiU continua apostant pel Roineper pal·liar futures sequeres

10 • PRESÈNCIA • Del 28 de gener al 3 de febrer del 2011

DOSSIER L’AIGUA DEL FUTUR

dentment els poden fer la com-petència. A més, també s’ha desaber quin cost real tindria elprojecte». Segons el director del’ICRA, amb el funcionament deles dessalinitzadores difícilmentes repetiria una situació com lasequera de fa tres anys.

ReutilitzarParal·lelament, també s’estanfent esforços per augmentar lareutilització de l’aigua. Però què

vol dir exactament reutilitzar?D’una banda es reutilitza l’aiguaque passa per les 401 depurado-res que existeixen actualment aCatalunya i que sanegen les ai-gües residuals urbanes. És a dir,l’aigua que marxa pel clavegue-ram va parar a la depuradora, i uncop tractada, aquest cabal va aparar novament als rius i alsaqüífers. No és aigua potable, pe-rò és prou bona per alliberar-lanovament en el medi.

L’aigua dessalada és molt més cara que l’aigua procedent delsembassaments, ja que tot el procés per tractar-la requereixmolta energia. Primer s’ha de captar, en el cas del Prat amb unacanonada de dos metres de diàmetre que arriba a més de dosquilòmetres mar endins, a una fondària d’uns trenta metres. Ala planta, l’aigua es neteja d’impureses, es desinfecta i passa perdiversos filtres per treure-li la sal. Se segueix un procés anome-nat d’osmosi inversa: s’impulsa el cabal a pressió a través d’unasèrie de membranes que retenen les partícules de sal i altres ele-ments. L’aigua que en surt ja no té sal, però s’ha netejat tantque tampoc no és apta per al consum humà i s’ha remineralitzar.

Com es dessalinitza?

Del 28 de gener al 3 de febrer del 2011 • PRESÈNCIA • 11

Un pas més enllà és el de la re-utilització directa, la que pro-dueix aigua regenerada. Enaquest cas, un tractament tercia-ri a les depuradores permet obte-nir aigua que es pot aprofitar di-rectament per a determinatsusos agrícoles i industrials, ambtot l’estalvi que això suposa.

El pla hidrològic aprovat re-centment preveu arribar als 190hectòmetres cúbics anuals d’ai-gua regenerada a mitjà termini.«L’aigua regenerada no té capmena de problema, la gent no hade pensar que és aigua bruta, jaque quan es pot utilitzar està enperfectes condicions», indicaDamià Barceló.

Quantitat i qualitatLa quantitat i la qualitat de l’ai-gua estan directament relaciona-des i només cal veure com en epi-sodis de sequera, si els cabals delsrius es redueixen, augmenten lesconcentracions de contami-nants. Però segons Barceló, si escompara l’estat de l’aigua delsrius en el temps, estem molt mi-llor ara que uns anys enrere.

S’hi ha invertit molt, explica, ihi ha moltes més plantes depura-dores amb tractament secundarial Llobregat i al Ter. Ha milloratla tecnologia i el tractament deles aigües, que és un dels requeri-ments de la Unió Europea, peròal mateix temps també hi ha mésinvestigadors treballant i es de-tecten molts més problemes. Ai-xò no vol dir que aquests proble-mes abans no hi fossin, sinó queno es coneixien.

«Si estem parlant de l’aigua perals humans, l’aigua de beure, nocal patir, no hem de ser alarmis-tes. Estem en un país desenvolu-pat i l’aigua passa una sèrie detractaments perquè la puguembeure. Ara bé, la qüestió de l’ai-gua en l’ecosistema és una altrahistòria. Hi ha zones vulnera-bles, hi ha molts indrets en què elnivell de contaminants és im-portant», assegura Barceló.

S’ha de tenir sempre presentque l’aigua és indispensable per ales activitats humanes, peròtambé ho és per al medi ambient.

Ja no hi ha dubte que la qualitatde l’aigua dels rius pot afectar labiodiversitat, perquè encara hiha molts contaminants escam-pats que a dosis petites potser nomaten els diferents organismes,però que a llarg termini, per la se-va acumulació, sí que poden te-nir conseqüències negatives. Peraixò les espècies invasores estanguanyat protagonisme, ja queaguanten millor la contamina-ció que les autòctones.

Adaptar-se«El còctel de contaminants estàcanviant la vida dels rius, a partde factors físics derivats del canviclimàtic, com l’augment de latemperatura de l’aigua, que tam-bé pot afectar les espècies. Enstrobem amb una combi-nació d’efectes, i els es-tudis han de dir com enshi hem d’adaptar. Els re-sultats de les investiga-cions serien com el ma-nual d’una catàstrofe,les indicacions per saberquè cal fer», explica Bar-celó.

Amb mentalitat opti-mista, es poden enten-dre aquests canvis comuna oportunitat per mi-llorar. A tall d’exemple,el cas dels aqüífers. Du-rant dècades, les aigüessubterrànies presenta-ven a la major part de Ca-talunya un estat lamen-table –nitrats, antibiò-tics, sobreexplota-ció...– però la sequera defa tres anys va fer veure lanecessitat de recuperar-les. Des de l’Agència Ca-talana de l’Aigua es vanposar en marxa diversos projec-tes de recuperació, que han per-mès mobilitzar fins 8 hectòme-tres cúbics al mes d’aquest recurs.

El laboratori de l’aiguaL’aigua és una substància moltsenzilla –dos àtoms d’hidrogen iun d’oxigen– però obre la porta aun món sencer de recerca i inves-tigació. A l’ICRA, al Parc Cientí-fic de la Universitat de Girona, la

tecnologia punta permet desco-brir nou aspectes relacionats ambel seu cicle. Fins i tot està previstque aquest any es posi en marxal’anomenat microcosmos: la re-producció a escala d’un riu.

El centre s’organitza en tresàrees de coneixement: la hidro-logia i l’ecologia; la qualitat quí-mica i microbiològica; i el tracta-ment d’aigües i la depuració. «Hiha moltes coses que encara no sa-

La directiva marc europeasobre l’aigua –aprovada fadeu anys– recull part delsprincipis de l’anomenadanova cultura de l’aigua ipretén aconseguir, per al2015, un bon estat ecolò-gic dels ecosistemes aquà-tics de la UE. L’aigua es dei-xa d’entendre com un re-curs d’ús exclusiu per alshumans, per passar a valo-rar també la seva importàn-cia ecològica. Els col·lectiusecologistes i de defensa delpatrimoni natural ja feiatemps que demanaven uncanvi de mentalitat en lagestió dels recursos, basadadurant anys en un augmentde l’oferta, amb la cons-trucció de grans obres hi-dràuliques (l’Estat espanyolés el país del món amb mésembassaments per miliód’habitants, per sobre delsEstats Units). Ara es dema-na que en lloc d’augmentarl’oferta es gestioni la de-manda, i que es revisi unmodel de creixement basaten l’especulació sobre elterritori i la contaminació.Diverses entitats de la socie-tat civil –com les que for-men la Xarxa per a una No-va Cultura del’Aigua, Ecolo-gistes en Acció o l’Associa-ció Catalana d’Ecologistessense Fronteres– també de-manen que s’abandoni elmodel «mercantil i privatit-zador» del servei. L’admi-nistració pública catalanacontrola l’anomenat abas-tament en alta, és a dir finsque l’aigua és potable, peròl’abastament en baixa –l’ar-ribada a les llars– és a manssobretot d’empreses priva-des, amb un paper destacatd’AGBAR, comprada el2009 per la corporaciófrancesa Suez Environne-ment i amb uns beneficisde 199,8 milions d’eurosaquell any. D’aquí la insis-tència a municipalitzar elservei perquè segueixi crite-ris socials i no mercantils.

En mansprivades

12 • PRESÈNCIA • Del 28 de gener al 3 de febrer del 2011

DOSSIER L’AIGUA DEL FUTUR

bem de l’aigua. En una mostradel riu Ebre hem arribat a trobar200 paràmetres diferents, és adir, 200 productes en diferentsconcentracions. Ara estem mi-rant de descobrir famílies novesde productes per analitzar. La in-formació sempre genera més in-formació, i a vegades costa depair, cal saber la rellevància queté», explica Barceló. El tema delscontaminants ocupa bona part

de la recerca, ja que es tracta d’unproblema transversal, que afectaels ecosistemes, el tractament deles aigües i també la quantitat, lahidrologia.

Un apunt, el centre encara nodisposa d’hidròleg. «Les restric-cions pressupostàries per culpade la crisi ens han afectat. Nohem perdut pressupost, però es-

tem congelats, com la resta delsquaranta centres de recerca de laGeneralitat. El problema és quel’ICRA està en fase de creixe-ment, estem com un nen petit aqui no li donen calci per créixer»,lamenta Barceló. D’aquí quetampoc no pugui pronosticar enquines mesures concretes es tra-duiran les seves investigacions.

«Fem alta recerca, i en el cas delprojecte SCARCE qui ens avaluaés el Ministeri de Ciència i Inno-vació. Nosaltres recollim les da-des, les estudiem i arribem a con-clusions, però després s’haurà deveure quines decisions es pre-nen. Potser ens diuen que nete-jar alguna determinada partd’un riu és massa car, o que no espoden pagar els milions que valuna depuradora», conclou.

Alguns dels aparells que s’utilitzen a l’ICRA. A dalt a l’esquerra, elsespectròmetres de massa, que poden fer un escombratge de fins a

200 contaminants a la vegada. / JOAN SABATER

Del 28 de gener al 3 de febrer del 2011 • PRESÈNCIA • 13