CÒMICS AUTOBIOGRÀFICS

Tots els treballs creatius tenen una part

narcisista, i de vegades aquesta explota i el tema

i l'autor acaben sent una mateixa cosa. Això

passa en novel�les però també, tot i que menys,

en còmics. L'etiqueta "slice of life" feia

referència a còmics que retrataven històries

quotidianes, i d'aquí a que els autors

expliquessin les seves històries quotidianes

només hi havia un pas.

Us n’oferim la nostra sel�lecció.

Guy Delisle ens explica el viatge que va fer

a un dels països més surrealistes del

mòn:Corea del Nord, on va ser contractat

com a dibuixant per una empresa que

tenia allà la seva seu, del xoc de cultures i

sistemes surt aquest celebrat còmic, que

també pot ser llegit com un documental

sobre Corea del Nord.

C Del Pyongyang / Guy Delisle.-

Bilbao:Astiberri, 2007.

Marjane Satrapi va assolir l'estrellat amb una obra

que explica el que va ser passar la infància i

l'adolescència a l'Iran dels aiatolas, un llibre

malgrat tot divertit, que retrata una societat molt

diferent de com la concevim des d'occident, tot i el

totalitarisme religiós que sí és com ens l'imaginem

a occident.

C Sat Persépolis / Marjane Satrapi.- Barcelona:

Norma: 2005

Autobiografia de caracter

eròtic, la protagonista

inicia una tórrida relació

que és descrita de

manera clara,

despreocupada i també

divertida.

C Aur Fresa y chocolate

/ Aurélia Aurita.-

Rasquera: Ponent Mon,

2006-2007.

Les reflexions i les fòbies d'un dels autors francesos més

interessants del moment. No és només un autor de còmics, és

un membre del col�lectiu L’Association, responsables de la

renovació del còmic francès dels darrers anys.

C Tro Mis circunstancias / Lewis Trondheim.- Bilbao:Astiberri, 2005.

C Tro Desocupado / Lewis Trondheim.- Bilbao: Astiberri, 2008.

Frédéric Boilet (que apareix com un

personatge als còmics de Aurelia

Aurita) és un francès que fa manga,

que porta anys vivint a Japó i que

sempre fa servir personatges

occidentals “trasplantats” a Japó, tan

semblants a ell que és inevitable

pensar que hi ha molt d’autobiogràfic

en els seus còmics o com ell en diu

“nouvelle manga”.

C Boi La espinaca de Yukiko / Frédéric

Boilet.- Castalla: Ponent Mon, 2003.

C Boi Mariko parade / Frédéric Boilet:

Kan Takahama.- Castalla: Ponent Mon,

2004.

C Pee Tokio es mi jardín / Benoit

Peeters; Frédéric Boilet.- Rasquera:

Ponent Mon, 2005.

Un fotògraf acompanya una expedició de Metges sense

Fronteres a Afganistan, aquest viatge de l’autor és el

motor d’aquest còmic, un relat pràcticament periodístic

amb el el suport de les fotos reals fetes per l’autor en

el seu viatge. Podria semblar un experiment gratuït

però funciona, i la història no s’entendria sense les

fotos.

C Gui El fotógrafo / Guibert; Lefèvre; Lemercier.-

Barcelona: Glénat, 2005-2007. 3 vols.

I seguim a Afganistan amb Kabul Disco!

Any 2005. Les circumstàncies economiques porten a

Nicholas Wild a acceptar una oferta de feina a Kabul de la

ONG Zendagui. La seva feina serà fer un còmic per explicar

la nova constitució afganesa als nens i posteriorment fer

una campanya de propaganda per l'Exercit Nacional

Afganés.Tornarà a França, però aviat farà nous viatges a

Afganistan per participar en una campanya per fomentar el

vot a les eleccions i una altra contra l'opi.

A la seva Autobiografia no

autoritzada Nacho Casanova

explica amb molt d'humor petits

episodis anecdòtics de la seva

vida, on quedaran reflectides les

seves relacions amb els veïns,

amics, parella i família, llevat al

tercer volum, que acaba amb una

història més llarga, que explica la

vida del seu pare.

C Cas Autobiografía no

autoritzada / Nacho Casanova.-

Madrid: Diábolo, 2007-2010.

3 vols.

C Wil Cómo no fui secuestrado en

Afganistán / Nicolas Wild.- Rasquera:

Ponent Mon, 2008.

C Wil De cómo no me enganché al

opio en Afganistán / Nicolas Wild.-

Rasquera: Ponent Mon, 2009

Hi ha còmics autobiogràfics on el fet que l’autor sigui autor de còmics esdevé el centre de la

història, una mica més almenys, hem vist algun d’aquests còmics, però no hi són pas tots i

no voldríem deixar-nos uns còmics d’allò més interessats i que potser deixaran la imatge

que pogueu tenir dels professionals del còmic una mica malmesa...

Una novel�la gràfica per fer, cap idea, un editor exigent, un entorn que es

desmorona i una família demencial amb una mare que es creu totes les troles

d’internet, només per començar, potser no serà la millor novel�la gràfica de la

història però ens farem un tip de riure, això segur!

C Jua Otra puta novel�la gràfica / Jorge de Juan.- Barcelona: La Cúpula, 2012.

No hi són tots, tampoc ho preteníem, però sí són una bona

selecció, esperem que en gaudiu!

Joe Matt no té manies a l’hora de

retratarse, obsessionat pel sexe,

aficionat al porno i dibuixant de les

seves pròpies vivències, cosa que

xoca quan els seus personatges són

descoberts per personatges reals. Un

retrat gens idealitzat sobre el que

significa fer còmics d’un mateix.

C Mar Pobre cabrón / Joe Matt.-

Barcelona: La Cúpula, 2008.