LA VIDA RECULL DE POEMES

Arbre Agulló i Guerra

LA VIDA RECULL DE POEMES

Arbre Agulló i Guerra

PRÒLEG Estimada família i amigues, entro en la dècada dels setanta, vull agrair-vos el vostre acompanyament i estima. Us envio un recull de poemes i reflexions, per sentir, emocionar-se, riures, en definitiva viure. Podeu passar-lo a tota persona que cregueu convenient. Una abraçada Arbre Agulló i Guerra

És la primera vegada que em demanen escriure la presentació d´un poemari. D’un llibre de poemes que, a més a més, ha escrit un amic.

Així que aprofite per a compartir amb vosaltres el que vaig sentiral llegir “la vida”:

La totalitat dels poemes em fan sentir a gust perque els comprenc, em diuen coses. Perque són i transmeten vida. Arbre li dona valor, presència, consistència i amera de poètica humanitat els actes quotidians.

Descriu les sensacions que li fa el primer café, o les relaccionsamb membres de la família, també l’enyorança d’aquell temps passat emprat per fer xarrades profundes, amb un context de tranquilitat i de relaxació. O coses tan quotidianes, tan variades i del dia a dia com el calor de la llar, o enfrontar la cruesa de l´envelliment, reflexionar sobre el ser humà i les etapes que sucessives etapes que va vivint i fins i tot, els records dels anys passats al “talego”.

Veure passar la vida és anar per les medicines, és anar al mercato fer el dinar.

Amb quina tendresa parla , també, de la vellesa!També ocupen el seu espai al llibre espurnes de vida, vivències amb la natura, guerres, crims, misèries… o veritats com que el canvi climàtic afecta a la vida, o que l’increment de la militarització produeix calamitats.

Al mateix temps, no deixa de posar-nos al davant dels ulls poemes reivindicant que la felicitat és tan sencilla que està al abast de totes i tots.

De segur que, quan el llegiu, gaudireu i es sentireu identificades, perque és la vida sense ornamens innecessaris, la que totes les persones sentim i vivim, plasmada en poemes i compartidade manera totalment assequible per a qualsevol persona sensible,amb unes dosis mínimes d’humanitat.

Asun Navarro

LA VIDA

PRIMER CAFÉ

RECORD DEL “TALEGO”

A LES ACTIVISTES DE S.O.S. RACISME

DE TOTS ELS COLORS

PENSIÓ DE L’ÀVIA

VEIENT PASSAR LA VIDA

ENVELLIMENT

QUAN LA MENT RESTA EN BLANC

L’ERA DE LÉSSER HUMÀ “MOBILUS”

NOIA SOMRIENT

HOME SOMIATRUITES

ESPURNES DE VIDA

LA CASA “MOLT GRAN”

OCTUBRE A BARCELONA

IVANA, MARIA, LALI, MAGDA...

LA VACA COIXA

FINS AL DARRER INSTANT

FELICITAT

DAVANT D’UN PAPER EN BLANC

ESCRIURE-VIURE

ALTRA VEGADA NADAL

POESIA-INTERNET

SENSE POESIA

LA ÚNICA VERITAT ABSOLUTA

PRIMAVERA 2020

LA TERRA ÉS UN VAIXELL

EN UN RACÓ DE L’UNIVERS

LA VIDA Tots els camins Van cap a la fi Néixer Viure Morir Entremig Estimar És un bon destí 20O3

PRIMER CAFÉ Endormiscat, submergit en el darrer somni T’aixeques del llit Automatitzat poses la cafetera Fumeja la tassa Et penetra l’aroma Crema el primer grop Poc a poc puja l’ànim Miraculós primer cafè. 31 de juliol 2008

RECORD DEL “TALEGO” Em desperto suat En la retina l’ampolla de vidre Reflexos de llum A un pam del rostre Com m’he posat al bell mig? La baralla sorollosa Per sort, s’ha paralitzat A trenc d’alba Penetra el raig de sol Enllumenant El quadre de l’avi Sorolls de cuina El pare fa cafè La Lucia xiscla: Mare on està el vestit? Sento el calor de la llar Després d’anys al penal. (recreació literària a partir d’un fet real 1971 al Penal Naval militar Cartagena)

A LES ACTIVISTES DE S.O.S. RACISME Davant de la barbàrie creixent Sou la lot que dona llum en la foscor El sender vers l’esperança Un brot verd en l’incendi de la realitat La força que empenta al esdevenidor Representeu la Humanitat desitjada. 29 d’agost 2012

DE TOTS ELS COLORS Negres foscos hi ha pocs Blancs clars menys Grisos, marrons, grocs... De tots els colors La Humanitat és

PENSIÓ DE L’ÀVIA Al matí pa torrat Després d’estudiar i cercar treball, macarrons A la nit cansat, cigrons Àvia: “Si us plau, no et moris! 20 de novembre 2012

VEIENT PASSAR LA VIDA Passa una mare arrossegant el carret La criatura fa moviments, riu Un avi amb gaiato cerca un lloc per seure El pare juga a futbol amb la filla Avui per sort fa solet Aquest hivern ha estat molt fred Collons!, ja tornen a fer obres al carrer Demà tinc que anar per medicines Vaig casa, estic cansat! 17 de juliol 2013 Pensant en la jubilació passiva d’una persona propera.

ENVELLIMENT Pebrots!, em fa mal el genoll Quin mal a l’esquena tinc! Ara m’ataca el virus de la grip A casa castigat! El veí de la sisena Ens ha deixat Desgraciat càncer Se l’ha emportat La nudista també ha marxat Dia a dia l’objectiu Més escaient Despertar al dia següent. 29 de gener 2017

QUAN LA MENT RESTA EN BLANC Quan la ment resta en blanc Obre els ulls, mira al voltant El nadó et mira fixe, constant Una dona t’atreu a l’instant La parella s’abraça caminant Surt la lluna enlluernant Bon àpat al restaurant Serenor, joia a l’ésser penetrant. 23 d’octubre 2012

L’ERA DE L’ÉSSER HUMÀ “MOBILUS” El “humanoide” va baixar de l’arbre Veia a poca distància, es va endreçar Evolucionà a “l’ésser erectus” L’enfrontament quotidià per la supervivència Caminar, trobar aliments, matar animals Sobrevisqueren els forts, neix “Neerdental” La competència entre éssers vius forts Fa desenvolupar el cervell Cal elaborar estratègies, apareix “l’ésser humà sapiens” El creixement de comunitats diverses La necessitat de defensa, acumular aliments Potència l’evolució, arriba “l’ésser humà sapiens-sapiens” Creix la tecnologia, l’estudi, les habilitats Nous aparells, ràdio, televisió, ordinadors Arriba el mòbil, entrem en l’era de “l’ésser humà mobilus”. 2014 ( M’arriba una foto d’una estació de tren on moltes persones, esperant el tren van picant el mòbil)

NOIA SOMRIENT En la parada del bus estant Arriba una noia lleugera com el vent Puja al bus corrent Amb un somriure poc freqüent Maria, Josep, Cònsol tota la gent Satisfets, plens de joia, contents. 2015

HOME SOMIATRUITES Oh, oh, oh, quin vestit més cenyit! Rostre seré, bonic Cuixes tornejades Pit remarcat Cul, quin cul tant arrodonit! Ara mateix, aniria amb ella L’ompliria de petons La xuclaria a fons Li menjaria el cony Fins als esclats sonors Penetraria el seu cos Crits de plaer De sobte, explosió de goig I després?... Tornar a començar. 2016

ESPURNES DE VIDA He vist i abraçat la filla Els ametllers florits He fet esport El cafè molt gustós L’arròs caldós, bo! Alhora la “tele” vomitant Guerres, crims, repressió. Espurnes de vida desitgem. 2018-02-

LA CASA “MOLT GRAN” Un piset petit Amb llit per fer “cosetes” Som joves estem pletòrics Satisfets de la vida. Ens carreguem de “trastos” Any darrere d’un altre Llibres, ceràmiques, andròmines... Roba, mobles, plats... L’habitació de les filles No si pot entrar Joguines llibretes, records Marxen els fills Molt per netejar El nostre cos Ple d’anys La casa “molt gran”. 9 de maig de 2018 47 anys de NO, ÉS NO, A LA GUERRA A LA MILITARITZACIÓ

OCTUBRE A BARCELONA Soroll de l’aigua Plof, plof, plof Repicar de vidres Toc, toc, toc. Aviat cau la tarda S’enfosqueix el dia Assossec i serenor De la tardor. 2016

IVANA, MARIA, LALI, MAGDA... Bonica és la flor Encanta la Natura Valorat és l’or. Desitjades les joies Viatjar complau Cop d’hormones la sexualitat Molt bona la paella! Passejar és un plaer La cultura ens fa més humans. Tot és petit, irrellevant Davant del petó d’una filla Una abraçada enlluerna l’Univers. 2014

LA VACA COIXA Passeja la petita Coixeja la vaca, vigila Sent sorolls d’humans Al vell mig del prat pirinenc Es posiciona la vaca Mira als ulls Tensa el cos Disposada a carregar Contra qualsevol Que vulgui fer mal A la seva criatura. 2015 Pirineu d’Aragó

FINS AL DARRER INSTANT El nadó suca i suca La nena ja camina Oh! El nen ja escriu La noieta bota la pilota El noi s’ha llevat amb el calçotets tacat Molesta la regla, és la Natura Torner, futbolista,... què vols fer? Dona! Tenir o no tenir filles? Fins al darrer instant Anem creixent. 2017, canvi de nom

FELICITAT La felicitat És ben senzilla Cafè al mig dia El petó de la filla. La consciència tranquil.la Salut i pa Xuclades amb harmonia Descarregar en companyia Suportar la lluita De cada jornada Esperar el retorn de la vida No perdre l’esperança. 16 de maig de 2018

DAVANT D’UN PAPER EN BLANC Un ésser humà Influenciat per l’entorn Sota la cultura dominant Estimació familiar necessària i condicionant. Xiïta a l’Iran Catòlic a la península Nacionalista rus Imperialista nord americà Defensor de tradicions “alienants” Lliure pensador? Tortuós camí al davant A la “mili” obligat” complicat, contradictori créixer o viure rutinari? Posar en qüestió? Moltes lluites a guanyar. 24 de març de 2017

ESCRIURE – VIURE El foc ens dona caliu Quan ens deixa l’estiu Crepiten les branques Per la finestra veiem El bosc s’enfosqueix Ombres i llum tènue Surt la lluna Enllumenant Les copes dels arbres L’humà escriu Amb una copa a la ma Pletòric, satisfet, està viu. 30 de gener 2019

ALTRA VEGADA NADAL És Nadal Neu, fred, foscor S’acaba l’any Comença el nou S’obre el dia Més temps de llum A febrer pica el sol Clareja l’ambient El ametllers floreixen Esclata la primavera Fora roba Flors i arbres renovats Juny dies llargs Comença la Natura a groguejar S’inflen els peus Piquen els mosquits Suem a dojo L’aigua ens calma Per dintre i per fora Cossos torrats

Oh! Setembre Els dies minven Els carrers s’omplen de fulles Roba a sobre Fa fred i plou Melangia en l’ambient Torna el Nadal. 2017 Pensant en David Prieto Pallares

POESIA-INTERNET P Pensar, elaborar. I Delegar,, robotitzar. P Imaginació, creació. I Superficialitat, bons i dolents. P Assossec, un Món intens, plural. I Binari, limitar el pensament. P Digestió d’un bon àpat. I Menjar ràpid. P Cervell en creixement. I Cada dia més automatismes i menys neurones. 7 de febrer 2019

SENSE POESIA Sense poesia la lluna és un rocam Un arbre, fullaraca, branques, fusta Una abraçada, una convenció social Un nadó, un ésser cridaner Un cul, la sortida de la claveguera Sense poesia no hi ha vida. 2015

LA ÚNICA VERITAT ABSOLUTA El canvi climàtic afecta la vida La militarització creixent produeix catàstrofes Crist és persona i déu alhora Mahoma és l’únic profeta Naixem i morim, retornem permanentment No hi ha deus, venim d’un cicle permanent d’evolució La única veritat absoluta és que morim. 2017

PRIMAVERA 2020 Un virus diminut No s’aprecia a cop d’ull Ens ha atacat als humans. Els nadons criden neguitosos La mare nerviosa replica: “No podem sortir”. Els infants salten Remouen les joguines Les pantalles cremen. L’adolescent mira pel balcó Ha estat hores a la pantalla Sent neguit, vol tacte físic. El noi li bull la sang Veu a l’estimat per videoconferència Nota a faltar, els seus petons i abraçades La jugadora de futbol Vol donar cops al baló Nota a faltar la passió dels partits. Aviat acabarem el trimestre

Anirem amb la penya al Pirineu Maleit virus!, tothom confinat. La Núria ja tenia data El vestit quasi fet Ara tot s’aplaça. Lluís a treballar a casa Alicia li han fet un ERTE Elisa s’ha quedat a l’atur. Maria ja tenia la maleta feta Anava fer un creuer amb amigues En l’aeroport s’han quedat. La Dolors i el Pere desconcertats Ja no poden jugar al tennis-taula Ara que jubilats havien descobert l’esport. La pluja fa créixer les flors El camp esclata de verdor Reneix la flora i la fauna. Els ocells piulen Les raboses van prenent la ciutat Les cabres baixen de les muntanyes.

Els humans romanem tancats Des de els balcons observem “Ens han robat la primavera”. Abril de 2020

LA TERRA ÉS UN VAIXELL Totes les persones del Món, catòlics, protestants, musulmans, budistes, ateus, descreguts...; tots els nivells econòmics, la pobresa dels països africans, asiàtics, sud-americans, els pobres d’occident, les diferents classes mitges, els rics i els molt rics, viatgem en el mateix creuer. Els més pobres romanen a la bodega i la sala de màquines fent funcionar el vaixell, viuen enllà al fons del vaixell, les classes mitges viuen un pis per sobre, i van fent d’encarregats i tècnics, els rics viuen a nivell de coberta, gaudeixen del viatge, els més potentats, viuen als àtics amb terrasses i luxes que mantenen els de sota. Fabriquen armes cada vegada més potents per matar, esgoten la terra, els minerals, empobreixen els sols per conrear, pesquem de més i els mars van morint, exterminen els animals per aconseguir més terres, contaminen l’aire vital per respirar. El col·lapse arribarà, moriran els de sota i els de dalt continuaran en les seves festes immunes, moriran els del següent pis, llavors els de dalt no tindran ma d’obra, les reserves aniran esgotant-se i sols quedaran els potentats amb les seves enormes reserves, però sense que ningú els faci les coses. Llavors aniran caient, les reserves minvant, es menjaran entre ells fins al darrer habitant. El planeta malalt , però viu, tornarà a ressorgir, ocells, aus... arbres. 30 de desembre 2017-12-30 (Crit desesperat per canviar el rumb del vaixell)

EN UN RACÓ DE L’UNIVERS Aigües tèrboles ens envolten L’amic escolta atén La neteja interior s’estén. D’elles parlem Ens critiquen i estimen Dures i tendres alhora. Filles artistes, ballarines Mestres d’infants Creadores de comtes. Moments màgics Viatges culturals Museus, ciutats . París un encant Londres desbordant El Caire etern. Llibres plegats La Natura enaltim Fotos i lletres units. Lluís, ”ara vinc” Arbre, ”aquí estic” Joiós: ”Jo tinc un amic”. Dedicada a Lluís ayguade

Edició@wo.barcelona

ImpressióDigiprint Center