Les tombes

Index

Embalsament de les mòmies.

Sarcòfag

Mastabes

Piràmides

Hipogeus

Piràmides de Gizeh

Vall de Reis

Vida desprès de la mort

Vídeo

Embalsament de les momies

1. El cos es rentava amb olis perfumats.

2. S’extreia el cervell a través de les fosses nasals i els òrgans interns i el cos es secava banyant-lo en una substància semblant a la sal.

3. El cos era fregat amb més oli per tal de estovar-lo i es posava un encanteri i un amulet sobre el lloc per on s’havia obert el cos.

4. Embolicaven el cos ,els encanteris i amulets amb les venes.

5. Es pintava una màscara amb el retrat de com era la persona quan era viva

6. El cos es dipositava dins d’un sarcòfag que tenia forma humana.

Sarcòfag

El sarcòfag és una mena de

contenidor, generalment de pedra.

Destinat a conservar el cos d'un

difunt.

Aquests solen ser rectangulars i

sovint tenen escultures o pintures

decoratives.

Alguns eren construïts per a

formar part d'una tomba

elaborada, alguns altres per a ser

sepultats o dipositats en criptes.

Mastabes • Una mastaba és un edifici rectangular de

murs inclinats i sostre pla que s'utilitzava en l'antic Egipte per enterrar alts dignataris.

• El pou es tapava amb pedres i es dissimulava en el sostre de la mastaba, de vegades simulant entrades falses.

• A la cara oriental de la mastaba, i travessant l'entrada principal s'obrien diferents sales dedicades al difunt, la capella que incloïa la taula per les ofrenes, el corredor, el pou que dins hi havia la càmera funerària i el sarcòfag.

Piràmides

Són grans monuments funeraris

construïts en els temps de l'antic Egipte.

Els més portentosos i emblemàtics

monuments d'aquesta civilització, i en

construcció particular, les tres grans

piràmides de es remunta, per la gran

Gizeh.

La majoria d'estudiosos, traslladen la

construcció al període Imperi Antic de

Egipte.

Hipogeus

• Hipogeu és una construcció o excavació subterrània, en forma de galeries i passadissos, especialment destinada a servir de sepulcre per a persones importants com faraons.

• Els hipogeus es coneixen ja des de l'època menfita i van tenir un gran desenvolupament durant l'Imperi Nou d'Egipte, quan es van construir tombes reals en forma de sumptuoses mansions subterrànies, perforant la serralada de la regió de Tebas, a l'enclavament avui denominat Vall dels Reis.

• El plantejament era allotjant també estances curiosament

decorades amb baix relleus policromats.

Piràmides de Gizeh

• Les piràmides de Gizeh són les més famoses d'Egipte. Estan situades als afores del Caire. Egipte té més de cent piràmides de diferents dimensions i hi ha gairebé cinquanta més al veí Sudan. No obstant això, les tres Grans Piràmides de Gizeh han guanyat la seva fama per ser les majors de totes.

• En les fotos més conegudes, la piràmide central, és a dir la de Kafra (o Kefrén), sembla més gran a causa del angle d'enfocament ja que va ser construïda sobre un terreny més elevat. La més gran de les tres piràmides és la Gran Piràmide de Khufu (Keops).

Vall de reis

• La Vall dels Reis és una vall molt coneguda d'Egipte on es van construir, durant uns cinc segles, multitud de tombes de l'Imperi Nou.

• Fou el lloc d'enterrament principal dels faraons i de la cort reial durant les dinasties XVIII, XIX i XX. La vall es divideix en dos, la Vall Occidental o Vall dels Micos i la Vall Oriental, on hi ha la majoria de tombes.

• Es tracta d'una petita vall rodejada d'unes muntanyes no gaire altes, de pedra tova però més resistent que les muntanyes de sorra.

• La Vall dels Reis és la necròpolis d'Egipte on es troben inhumats molts dels faraons de l'Imperi Nou, a dia d'avui s'han descobert més de 60 tombes tallades en les roques.

•

Vida desprès de la mort

Els egipcis creien que l'esperit dels difunts era conduït per Anubis cap al lloc del judici, a la "sala de les dues veritats", i el cor del mort, que era el símbol de la moralitat del difunt, es pesava, en una balança, contra una ploma que representava el Maat, el concepte de veritat, harmonia i ordre universal. Si el resultat era favorable, el difunt és portat davant Osiris a AARU, però, Ammut, "el devorador de cors", que es representava com un ésser barreja de cocodril, lleó i hipopòtam, destruïa aquells cors la sentència era negativa, impedint la seva immortalitat.

El Llibre dels Morts era una sèrie de 190 fórmules màgiques, adaptades a les circumstàncies particulars de cada individu, les quals eren dipositades al costat del difunt, o gravades en els murs de la tomba per facilitar el seu viatge per la Duat.

Jordi Ribes

Coral Cortés

Jordi Ros

Moltes Gracies