PERIODIC POLLEN CI

ANY II - NO 22 - OCTUBRE - PREU: 25 PIS. BOLLET! EDITAT PER O.C.B.POLLENÇA, C/. SANT ISIDRE, N<> 3. D.L.P. 503-79

IMPRIMEIX EDITORA BALEAR,SA

Gabriel Nadal,el torero de Pollença

Després de la cursa debraus celebrada el mes pas-sat, el torero pollatici Ga-briel Nadal, va trair l'opor-tuni tat i l'ocasió de po-sar-se per primera vegadael "traje de luces"', quanli tocà el seu lorn m el t e r -cer bou. \:o defrauda al ' a f i c ió . ja que toreà real-ment be.

Per Kn Gabriel va seruna passa moll gran i eníes seus declaracions sedesprèn una innegable a f i -eló ;t la l'esta. Fis jove, té21 anys. A l 'edat de set jali agradaven els toros, iquan en tenia set/e, el con-vidaren a una festa campe-ra, de la que recorda quea un primer passe da-v a n t una vaqueta va volarben amunt sensi' que si1 fescap ferida ni una, l levatd 'una petita respinyarla.ila participat en festeseamperes a Alcud ia , i San-ta Margalida, Dar re ramen t ,

enguany mateix, amb mo-tiu de la festa organitzadaper En Bernat Rado, vapoder demostrar per pri-mera vegada les seves con-dicions i habi l i ta i s tauri-nes, eosa que acabàd'arrodonir durant les Fes-tes de la Patrona.

—Gabriel, tu creus quehi ha afició en els Toros?

—.Jo crec que sí quen'hi ha, i així s'ha de-mostrat. Rn pensava esta-ria morta, abandonadaper coinplet, degut a unasèrie de circumstàncies,sobre tot per !a mancad'interès de la gent ¡oven,sobre tot en comparacióa l'afició dels vells, de quanse feien toros a la desapa-reguda placa, que actual-ment és propietat privada,situaria en el carrer delLleó. ¡[i lia un dit que pariade que quan les coses nos'empren s'obliden.

—I ara B ic i , desprès

d'aquests cursets, aques-tes emocions, i sentir-serecolzat per Paficíó. Quèpenses fer en un fu tu r im-mediat?

—Hem de tenir encompte que ara acaba latemporada, en arribar l 'h i -vern. Aleshores l 'únic quepuc fer és no deixar depracticar l'ofici, per a l la-vors a la pròxima tempo-rada està preparat i d'a-questa manera promocio-nar la Festa dels Toros aPollença, amb el recol/a-ment dels aficionats i de-més persones que m'hanajudat fins ara.

No és que tot aixòm'interessi egoistamentper a mi, sinó lo que mirés que el nostre poble ten-gui i senti la Festa.

Gabriel, esper que elsteus desitjós siguin reali-tat.

ANTÒNIA VICENÇ

HA MORT EL PADRÍDE MALLORCA

A la dematinada del passat dijous diados d'octubre, ens va deixar per sempremestre Rafel Woragues i Torranciell, elvell Ui'ns era l'home més vell de Pollençai de Mallorca. Curiosament la seva mort

coincidí amb la venguda d'un fill seu quedes c!e feia més de cinquanta anys vivia aSud-Amèrica.

Noltros no tenim mes quedesitjar que descansi en pau.

Col·loqui obert sobre el problemade la nostra llengua a les escoles

Organitzat per les Associacions de Pares i L'Obra Cul tura l Balear, el proper divendresdia 17 d'octubre, tendra lloc una conferència-ccl.loqui a càrrec de tres especialistes, JosepMaria Llompart, Tsidor Marí i ¡viaria Victòria Secali. Tractaran "El problema de la nostrallengua a les escoles", des de distints punts de vista.

El col.loqui començarà a les nou del vespre a la sala d'actes del Club Pollença.

Notes de l'OCB: Demanam als socis que no hagin re-

tirat encara el seu carnet, tenguin l'a-mabili tat de passar per les nostres ofi-cines, que estaran obertes durant elmes d'octubre els dimars i dijous de 9a 10 del vespre.

: Per a qualsevol anomalia en la recep-ció del periòdic EL GALL, pregamavisin a Guil lem Company Tel f, 531674;els su scrip tors del Moll i altres pobles a

Toni Marquei Tell". 530355.

* Degut a la manca de personal per rea-litzar les tasques de corresponsal i a lanostra voluntat d'estar presents en totsels esdeveniments locals, demanam lacol·laboració d'aquelles persones queens pugin facilitar informació i cròni-ques locals. Keim una crida especial a lesentitats del Moll i del F.C. Cultural per-què ens enviïn les seves cròniques.

•

. • • • • ••

9 OCTUBRE 1980 PAG. 2

.

•

TRIBUNA PUBLICA

PARLAN ELS DIRECTORS DE LES CAIXESD'ESTALVIS DE POLLENÇA

AQUEST ANY EL TURISME ENS HA DEIXAT UN DÈFICIT ENTORN AL 14%Avui entrevistam a Bartomeu Riera Campo-

mar. Delegat de la Caixa d'Estalvis de les Balears—Sa Nostra—, a Biel Mestre Far, Director de la Cai-xa d'Estalvis de Pollença —Colonya—; i a Pera Pey-ró. Director de la Caixa de Pensions i d'Estalvis perCatalunya i Balears —La Caixa— (Sucursal de Po-llença). A tots tres li hem presentat un qüestionariamb les següents preguntes:

1a,— Econòmicament i en relació a l'any

Per Sa Nostra, Bartomeu Riera contestà així:

lo.— Crec que no té una repercusió tan immediataper a les Caixes. Ara bé, la temporada turística començà aanimar-se ja avançat l'estiu, lo que, sense dubte, resta possi-bilitats i fa que els resultats no siguin tan favorables. Pertant, ara com ara, jo consider que aquesta temporada ha es-tat més fluixa en un 13 -14 per cent.

2o,— Sempre que sia assequible a la butxaca de cadapersona interessada, es aconsellable la inversió. Es a dir, queno se pot invertir si abans no es té una capacitat d'estalviar.Sempre dona tranquilitat i confiança tenir un "reconet".Malament li anirà en aquell que s'endeuta si no sap fer unesprevisions econòmiques segons les seves possibilitats prò-pies o a raó d'una rentabilitat estimada a lo que vol conse-guir. La compravenda no es pot paralitzar, principalment decara a factors productius de riquesa i generadors de llocs detreball.

3a.— No actuam, precisament, d'assesors financiersd'empresaris. Quasi sempre vénen per exposar una necessi-tat i demanar ajuda. Consulten a veure quin tipus d'em-prèstit podem oferir. Qualsevol financiado seria a Pollen-ça pot-èsser ben atesa.

4o.— El consideram positiu, ja que col.laboram amantenir encesa la flamarada de la nostra valuosa tradiciócultural, i en el sentit de que si, contínuament, no hi man-quen actes i manifestacions culturals i artístiques per totaquell qui en vol, així com també preuades publicacions,qualque cosa deu quedar. Tal volta no en la mesura de l'es-forç econòmic que suposa. Emperò, no hi ha dubte, és unaobra amb la que podem assolir un alt grau d'enaltiment delnom de Pollença. •

'EL GALL"

EL FAN: Toni Marquet, José Encinas, Pep Bor-doy, Miquel Àngel March, Tomeu Payeras, Joan March,Margalida Alemany i Catarina Carbonell.

COL·LABOREN: Bernat Cifre, Miquel Bota Tot-xo, Antoni Segui, Pep Torrandell, Francesc Serra deGayeta, Martí March Cerdà, Antònia Vicens, MariaSeguí, Alexandre Ballester, Llorenç Payeras, Xesca En-senyat, Miquel Ripoll i Joan Uompart.

Els articles publicats en aquest periòdic, expressenúnicament l'opinió dels seus autors.

Informació telèfon: 53-03-55Suscripcions: Tel. 53-16-74. (Als capvespres).

passat: com anat la temporada turística enguany?2o.— Tinguent en compta el resultat d'aques-

ta temporada í, a més, les circunstancies propiesde Pollença, la crisis general, la propera pujadade preus de final d'any, l'atur obrer (El paro),etc.. Quin son els vostres consells econòmics alspollencins?

Hem d'estalviar? Hem de invertir, o endeu-tar-nos? Hem de vendre? Hem de comprar? Què

Biel Mestre, de COLONYA, ens digué:

].— Fins ara la quantitat de doblers ingressats pelturisme ha estat el mateix de l'any passat, però tenguenten compta la baixada del poder adquisitiu hem de consi-derar que ha hagut una fluixada de l'ordre del 13 per cent.

2,— Hem d'estalviar i hem d'invertir perquè son fac-tors que generan riquesa. L'endeuttament es convenientsempre i quan se pugui atendre els plaços d'amortitzacionsconvingunts. S'ha de vendre i s'ha de comprar, quan les cir-cunstancies siguin propenses per allò, i això estarà sempreen funció de les necessitats, preus, etc...

3a.— Els clients no van a 1rs Caixos per assesorar-se,més ben van a cercar remeis por dur endavant l'inversióque volen fer o que ja han fet.

El problema més gros es que tots a ícvença, directa oindirectament, estam sota el turisme; si aquest falla la gentno guanya doblers i en conseqüència no se pot invertir. Si

poguéssim ara tenir les indústries que aleshores havia a Po-llença, ràfia, sabates, estores, etc.— o cercasim de noves,l'economia de Pollença seria molt més estable.

4o.— Els resultats son molt positius a nivel escolar entots els temes que estan a l'alcanç de les possibilitats. Tam-bé son positius per un grup de gent molt réduit i en temesmolts concrets.

Analitzat a nivel general els resultats obtinguts sonbaixos, per exemple: quan a una conferència asisteixen centpersones se sol considerar que ha hagut un gran èxit i, enrealitat, tant sols representa en 1 per cent de la poblacióde Pollença, i precisament aquestes persones que asisteixena aquests actes son els que menys ho necessitan cultural-ment.

.FlM-bmr

TEL.: 530049 POLLENÇA

hern de fer?3o.— Tene entés que vostès a més de ban-

quers a vegades actuen d'assesors financiersd'empresaris, comerciants i altres inversors. Enaquests aspectes quins son el problemes més gròsos a Pollença i com se podrían resoldre?

4o.— Quins son els resultats culturals pràc-tics de les vostres estimables aportacions al movi-ment cultural pol lene í?

Kn Pere Peyró, de la CAIXA de Pensions, opina:

lo.-- Hem observat, fins a final d'Agost, una menca-bança di' l'ordre d'un 15 per cent. Pari en sentit global.

2a.— La pregunta es massa extensa i variada per a con-testar-la en quatre retxes. Vçs din? només que, per a que esgeneri riquesa, dins el nostro sistema econòmic, i poder mi-tigar l'atur es necessari estalviar, invert ir , vendre i com-prar; però tot això segons les rirainistaiidcs o avinentesesconcretes.

3a.— Que siem asessors financiers no és totalmentcert. Normalment ens solen exposar les seves intencions:però perquè els diguem que sí, que va bé. Quan realmentens hem de convertir en això que deis "assesors", es quanles realitzacions no surten tal com es pensaven. Llavors sí;llavors hem de resoldre problemes. Quant a la segona partde la pregunta, jo diré que totes les entitats de crèdit, pú-bliques i privades, juntament amb empresaris i obrers, endefinitiva tots, cadascú dins les seves responsabilitats, hemde treballar per a esvair l'atur, per lo que això representa anivell individual, familiar i comunitari.

4o.— Per arribar a conclusions precisas, no disposamde dades certes. Dins l'àmbit escolar, i per a dur a terme"La Caixa" el seu programa a les escoles, sí que ens podemdar per satisfets. Dins altres àmbits culturals jo diria que, sisuman lo que dedican les tres caixes d'estalvis de Pollença adesenvolupament cultural, la relació aportació de les Caixesi públic beneficiari, o dit amb un altre binomi, acte cul tu-ral i presupost del mateix es totalment desproporcionat; cla-rament, crec que els actes culturales resultan massa cars perla poca gent que hi assisteix. j.A. ENCINAS S.

GRAN VARIEDADDE PLANTAS

GABRIEL MARTI VENSA LA

PLANTACIÓN Y CONSERVACIÓNDE JARDINES

Albucasim, 3 VIVEROS: Carreteira dl Lluc km. 1.100POUENSA - Mallorca jai S31885

9 OCTUBRE 1980 PAG. 3

NOTAPel bon funciona-

ment de la sácelo, calque les cartes no ten-guin més d'un foll d'ex-tensló. A ix í també iscondició Indispensableper a la seva publica-ció, que venguin firma-des, amb nom I núm.del DNI. A ser pos-sible convendría posarun t í t o l a la carta.

SUGGERÈNCIA AL'AJUNTAMENT DE POLLENÇA

Bona cosa seria fer una campanya de sembrar arbres als carrersde Pollença, el Moll i Cala Sant Vicenç, que siguin més amples devuit metres. Per no fer nosa als portals de les cases, ni als comerçosni a les portasses, aquests arbres s'han de posar enfront de la mitja-nera de dues cases i devora el bordillo. Quins arbres? Això ho dei-xam a la vostra fertilíssima imaginació, no hi ha de què. A mandar.

Un polleria asfaltifòbic

OBJECCIONS ALS NOSTRESESTIMATS METGES

D'aquest poble tan agradable que es Pollença, voldria jo posaralgunes objeccions en els nostres estimats metges i abans de tot vol-dria dir que de molts de pobles que he conegut, sotmesos al caci-quisme, veig que encara en queda un bastant reprimit i sotmès perl'ignorància del poble. Que si es deixen trepitjar, allà ells, però jovoldria que en un pafs democràtic me concedissin l'ús de la parau-la, per a poder dir a Don Joan Franch Serra, que quan hi vagi unaclienta amb el seu fill en braços lo suficientment desesperada per noreparar amb detalls, no s'aprofiti de la situació per a fer "manilas"i no se cregui aquest senyor que és lo suficientment llest com perque una persona amb capacitat mitja no se'n dóni compta a l'acte,i per si fos poc la poca atenció dirigida al nin.

I com repetesc en aquest Pollença nostre no hi ha pediatre, ¡ unque n'hi ha tan sols hi tenen dret els nins menors, i que no els' hipassi res en dilluns, tan sols poden estar malalts dimecres i divendresde sis a nou. A part s'ha de rembolsar una quantitat que per a moltsés important encara que per altres sigui insignificant. La veritat ésque deduesc de tot això que més d'un municipi pareix una màfia,un complot ultradreta que m'imagin al poble com una guarda dexots duit a l'escorxador, i això sense anomenar al nostre estimat Dr.Franch que fa us de la seva política en contra els empresaris, do-nant als obrers la baixa i alta per antelació, perquè l'empresa haguid'abonar l'import de la baixa ja que quan són tres dies, la primerabaixa de l'any tenen obligació les empreses de reembolsar tal quanti-

tat, per tant com a conseqüència el pobre malalt no li és permès elsuficients dies de convalecencia perquè se restablesqui en la totali-tat, però el dissortat malalt ¡a està acostumat a estar atossi gat permajoria, i se veu que no s'han acostumat encara a altres règims queno sigui el franquista.

I altra volta, tornant en els metges, tot això me ve per l'expe-riència que hem tengut no fa quatre dies, quan va caure el meu fillde dos anys per l'escala, el vaig dur als citats metges i me varen dirque el "nin estava bé, i ara després d'aquests dies, ens hem adonat deque el nin té fractura de clavícula amb la conseqüència d'haver so-frit durant aquest temps, gràcies a l'eficàcia d'aquests dos metges,que segons la meva opinió, almenys el doctor Franch si és veritat deque estam en democràcia hauria d'ésser expulsat del poble o alman-co de la professió, i si no és aixi'aquf en aquest petit racó de l'illa nohi ha democràcia, sinó que en Franco està guanyant una altra vegadala batalla després de mort, com la va guanyar el Cid.

Isabel Pasqual

ENTORN DE L'EDUCACIÓESPECIAL

En els darrers números de EL GALL han aparegut una sarie d'ar-ticles sobre el tema de l'educació especial i la seva necessitat a Po-llença. Tanmateix en la forma de tractar el tema m'ha semblat veure-hi una sèrie de confusions «obre el que significa i as l'Educació Espe-cial.

Si hi ha en el nostre país un nivell del sistema educatiu que se ca-racteritzi per la seva marginalità i'pel fet d'estat abandonada i rele-gada per l'Administració, aquest és sense cap-dubte l'Educació Es-pecial. Aquesta situació d'oblit ha provocat als index de desescola-rització, de manda d'instai.lacions adequades, de manca de qualitatde l'ensenyament, de mala preparació del professorat i d'haver de re-córrer al voluntarisme de particulars i d'entitats privades. I aixíl'educació especial ha pogut sobreviure gràcies al paternalisme i a lacaritat —i ja se sap la caritat és en la majoria de vegades l'absència dejustícia...—.

Però l'EDUCACIO ESPECIAL no és un tot compacte i unifor-me; cal especificar a que ens referim quan parlam d'aquesta realitateducativa, cal precisar el seu contingut; així' cal saber si ens referimals paralítics cerebrals o als cecs, als sords o als deficients mentals,als mongòlics o als retrassats escolars, als nins en dificultats d'apre-nentatge o als psicótics, als inadaptats socials o als autistes. Cada und'aquests grups ha de tenir un tractament especial.

D'aquesta manera quan parlam de les aules d'educació especialens referim a aquelles unitats —que segons el Pla Nacional d'Educa-ció Especial haurien d'existir a cada grup escolar de 8 unitats amb elseu personal psicopedagogie pertinent— que tenen com a objectiu larecuperació d'aquells alumnes que per raons diverses van retrassats otenen dificultats d'aprenentatge. Això vol dir que dites aules nos'han de convertir en agrupaments residuals on hi van els dolents deles classes, sinó que són aules integrades on els alumnes amb proble-mes d'aprenentatge van a fer unes hores de recuperació individualit-zada baix la supervisió docent oportuna.

La competència d'aquest servei és del Ministeri d'Educació, peròl'oblit és gairebé total. A més quan existeixen dites aules la majoriade les vegades per manca de plantejaments educatius adequats, seconverteixen desgraciadament en el "pelotón de los tontos". De to-tes maneres l'Ajuntament ha d'adoptar una actitud activa idlnicia-tiva davant aquesta problemàtica.

Per altra part els centres d'Educació Especial pròpiament ditshan d'existir en' funció de necessitats específiques concretes (mon-gòlics, paralítics cerebrals, etc.). De totes maneres quan dits centresexistesquin —ja que s'ha de tendir dins.lo possible a que l'EducacióEspecial s'impartesqui dins centres ordinaris-paf tal d'evitar la for-mació de ghettos— han d'evitar el seu aïllament físic del reste de lapoblació.

Amb tot, i tenint en compte la llamentabte situació de l'Educa-ció Especial, cal que aquesta se regeneri a-partir-d'un plantejamentrealment educatiu que contempli amb naturalitat i realisme les-capa- •citats dels deficients en vistes a la seva integració a l'escolaritat nor-mal, al món del treball i a la,relació afectiva i social amb et seu en-torn.

Marti Xavier March i CerdàPollença a 27 de setembre de 1980

PER L'ENSENYAMENTDE LA NOSTRA LLENGUA :

L'Agrupació Comunista de PoÚença del Partit Comú nïst» de lesIlles Balears vol manifestar'públicament la seva preocupació i inquie-tut pel fet de que la quasi, totalitat dels mestres del GoUegi Nacional'd'E.G.B, Joan Mas —procedents, segons les nostres informacions, deJa, Península manco un- siguin ho catalano-parlanti.

La nostra preocupació ! inquietin, respectuosa amb els drets ad-quirits per tots aquests mestres, ve determinada per les conseqüèn-cies'que dit fet pot tenir a nivell educatiu i cultural, amb la possibili-'tát de que no. sigui aplicat el.DeCret.de Bilingüisme. Podran, enaquest sentit, els nins del Joan Mac aprendre, tal com preveu l'es-mentat Decret, la nostra llengua? No és més convenient que els mes-tres dels primers cursos da ta E.G.B. i de Preescolar siguin catalano-parlants de cara a conseguir una millor comunicaaió dins l'aula? Harealitzat la Comissió Mixta que s'encarrega de l'aplicació del Decretde Bilingüisme qualque normativa a l'efecte-per tal d'impedir casoscom el de Pollença?

La nostra preocupació i inquietut va dirigida a que amb l'actualsistema de trasllat i de nomenament de mestres s'impideix la forma-.ció d'equips estables de feina dins els col·legis i per tant la qualitatde l'ensenyament; s'impideix la construcció d'una escola autèntica-ment mallorquina i arrelada a la nostra realitat cultural, lingüística,social i econòmica. . ',

Per tot això aquesta Agrupació se dirigeix a les nostres autoritats-Consell, Delegació del Ministeri d'Educació i Ajuntament de Po-llença— per tal de que se garantitzi l'aplicació total i absoluta del De-cret de Bilingüisme, per tal de que els alumnes del nostre poble pu-guin aprendre correctament el català.

Agrupació de Pollença del P.C.I.B.Pollença 29 de setembre de 1980

c LE GUSTARIASER EL PROPIETARIO

DE ESTE COCHE?SORTEAMOS 15 SEAT 'PANDA.

Sólo tiene que recoger un Boleto de participación por cada 5,000 Pts.que ingrese en su cartilla o cuenta corriente, o al abrir una nueva cuenta encualquiera de las 87 Oficinas de La Caja de Ahorros de Baleares. '

Así de sencillo, y tenemos también, para usted que ahorra con "SA NOSTRA'

1 MARAVILLOSO APARTAMENTO JUNTO AL MAR, 360 BICICLETASY 90CONGELADOREST"

17 MILLONES EN PREMIOSDEL 1 DE OCTUBRE AL K> DE NOVIEMBRE

9 OCTUBRE 1980 PAG. 4

LA CAIXA D'ESTALVISDE POLLENÇAPagarà als guanyadors

•

dels

SORTEIGEXTRAORDINARI

La quantitat de

i .500.000 pessetes

1er premi: 1.000.000 pts.

20 premis de: 25.000 pts.

PASSI A RECOLLIRELS SEUS BOLETOS!

9 OCTUBRE 1980 PAG. 5

MOSSÈN ALCOVER I LES SEVES RONDALLESRepassant el dossier de les activitats del

programa Dinamilzació Culturala les Biblioteques,., i la freqüència de la seva

demanda, observem que a lesIlles Balears el tema de les Rondalles

interessa molt especialment.L'explicació, la tradició oral, els herois i els

arguments, àdhuc la manera decontar-les són alguns dels aspectes que es

plantegen en les conferències• del nostre programa.

Per completar aquesta informacióel filòleg Ki ancesc de B. Moll, gran coneixedor

i a la \ egada que recopilador de lesRondalles Mallorquines, ens ofereix un

treball sobre els aspectes mésdestacats d'aquesta tradició que a les Illes

es manté força viva.

La figura de Mn. An-toni M. Alcover és una deles de més relleu dins lavida cultural de Mallorca.La seva extraordinària ca-pacitat de treball va que-dar acreditada en moltesactivitats: unes pròpiesdel seu caràcter eclesiàs-tic, manifestades en elsalts càrrecs que ocupà ien els escrits de tema reli-giós, quasi sempre polè-mic; les altres, sortidesdel seu amor abrandat ala llengua i la literaturacatalanes (donant aaquest adjectiu el sentitample que ell li donava,no limitat al Principat deCatalunya sinó estès a Io-tes les regions repobla-des per gent que d'aquellprocedia).

L'esforç més intens imes durador va ser el quededicà a promoure, po-tenciar i defensar l'obradel Diccionari; però amés d'aquesta gran em-presa de trenta anys d'es-tudis, de viatges i de llui-tes, es va dedicar ambconstància a una tascamés reposada, divertida iagradosa per a tothom : laredacció de les famosesrondalles que publicavaamb el pseudònim d'"EnJordi des Racó".

Aquestes narracionss'havien transmès de pa-res a l i l is , d'àvies a nétsi de servents a senyorets,d'ençà què la nostra illahavia estat guanyada perla conquista contra elsmusulmans. La transmis-sió havia estat puramentoral, per raons ben com-prensibles: que la immen-sa majoria de la gent, du-rant molts de segles, eraanalfabeta, i que el prin-cipal terreny on se con-servava la narrativa tradi-cional era la pagesia.

Essent molt jove—abans dels vint anys—,n'Antoni M. Alcover esva sentir atret poderosa-ment per aquelles conta-relles, llargues o curtes,de gran argument o sim-ples anècdotes, però sem-pre vibrants de ressonsarcaics i espirejants dellenguatge pur i expres-siu. Se les feia contar de

gent pagesa o d'altres queles havien apreses de per-sones també relacionadesamb l'ambient rural; des-prés de prendre'n notaresumida, s'entretenia aposar-lcs per escrit, i enpublicà un parell que fo-ren molt acollides pelslletraferits. Allò el va ani-mar a prosseguir la tasca,i aplicant-hi els seus esca-sos dies de vacances vaanar formant a forçad'anys, un aplec de granextensió que ha arribat aomplir dues dotzenes devolums, dels quals s'hanrepetit les edicions fins aconvertir-se en l'obra méspopular í coneguda de to-ta la gent mallorquina.

El secret d'aquest èxitradica principalment enl'habilitat amb què Mn.Alcover sabia manejar elllenguatge de la nostrapagesia. Va fer-se contarles rondalles en un tempsen què la gent del campencara parlava bé, ambmolt pocs castellanismesi sense la temptaciód'imitar la parla dels fo-rasters o dels forastere-jants. Hi havia també lacircumstància d'ésser Mn.Alcover tan pagès comels missatges i les mado-nes que li contaven lesrondalles. Això li dona-va una gran autenticitatde llenguatge de la terra ili permeté encertar l'estilmés apte per a reflectiren aquelles narracionsl'esperit i les formes ex-pressives de la ruralia.

Aqueixes formes d'ex-pressió encara eren unarealitat viva en aquellsdarrers anys del segle pas-sat i en els primers decen-nis del present. No exis-tia ni la invasió foraste-ra ni la xerrameca cine-matogràfica i televisivaque avui capgira el llen-guatge dels mallorquins ifa que moltes paraules ilocucions clàssiques de lanostra parla siguin obli-dades. Així i tot, la grà-cia i el valor estilístic deles rondalles alcoverinestenen encara avui prouvirtut per a despertar l'in-terès i la simpatia de lesgeneracions actuals.

¡A

Ara cal fer una obser-vació important. EI llen-guatge i l'estil de let, ron-dalles de Mn. Alcover sónautènticament mallor-quins, però la temàticade tais narracions és, engran part, d'origen extra-insular: efts ha vingut detemps molt antic i de re-gions remotes: de l'índia,d'Aràbia, d'Africà, d'Ità-lia, d'Europa central...

Naturalment aquestaafirmació no és vàlida encerts casos en què el per-sonatge de la rondalla ésuna persona mallorquinaconcreta, coneguda o re-cordada com a protago-nista de la contarella. Elsfets narrats en la sèrie derondalletes referents a EnTia de sa Real, probable-ment són autèntiques vi-vències d'aquest perso-natge illenc. Però aixòsón casos esporàdics; lanota dominant en les na-rracions rondallístiquesés que siguin versions oadaptacions de contare-lles foranes, sovint d'ori-gen molt allunyat en l'es-pai i en el temps.

En la Filologia moder-na es cultiva una especia-litat anomenada Ronda-lli'stica, dedicada a inves-tigar l'origen i l'evolucióde les rondalles. Els ante-cedents i paral·lelismessón abundants entre lesrondalles actuals i la na-rrativa de l'edat mitjana

i de l'antiguitat, comtambé entre les nostres iles dels altres pai'sos eu-ropeus i del tercer món.Trobam els mateixos te-mes a Mallorca i a Sicília,a França i a Rússia, al'India i al Sudan, etc. Ino cal dir quine grancoincidència d'argumentsrondallístics trobam en-tre els de les Balears i elsde la resta del món hispà-nic. Fullejau els tres vo-lums de Cuentos popula-res españoles d'AurelioM. Espinosa, i hi troba-reu una gran proporciód'arguments que aparei-xen, amb variants peròamb clara convergència,a les rondalles de les nos-tres Illes.

La temàtica de lesrondalles mallorquines,sovint té evidents analo-gies amb obres de l'anti-guitat grega i romana(Isop, Fedre, Apuleu), deles Mil i una nits, delConde Lucanor, del Ro-man de la Rose, del De-cameron, del Novellino,de Les cent nouvellesnouvelles, de les Facèciesde Poggio, dels Tales ofCanterbury, dels germansGrimm, etc.

Hi ha rondalles benmallorquines per la for-ma, però que pel temasón transposicions de lle-gendes, coverbos o faulesantiquíssimes i exòtiquesNomés fullejant els Kin-

Per Francesc de B. Mollmateix ho va explicarben clar en el pròleg de laprimera edició (1896), iho mantingué sempre.Era home d'una gran aus-teritat i irreductible enmatèria de llibertat .se-xual. Hi ha hagut qui hapretès anul·lar aquest fetatribuint a Mn. Alcoverel text d'una rondallacompletament obscena,però la seva redacció haestat tan malgarbada quees veu a la llegua que ésapòcrifa. Es que no bas-ta tenir mala intenció:és necessari també tenirprou "ofici" d'escriptorper a saber imitar l'estild'allò que es vol falsifi-car.

Aquests anys darrersla replega i l'edició de lesrondalles populars haocupat fort els folkloris-tes dels nostres països.L'arxiduc Lluís Salvadorva arreplegar moltes ron-dalles mallorquines i enva publicar dos volums,segons text preparat perAntoni M. Penya; mol-tes rondalles de Menorcahan estat recollides pelDr. Francesc Camps i pelmestre Andreu Ferrer; lesd'Eivissa ho han estat perJ. Roure-Torent i perJoan Castelló Guasch; lesde Catalunya per Mus-pons i Labros, Serra iBoldu, Joan Amades, etc.Però cap col·lecció ron-dallística no ha superat lade Mn. Alcover en quan-titat ni en vivesa d'ex-pressió. Especialistes mo-derns com Fèlix Karlin-ger, professor de Folklo-re comparat de la Uni-versitat de Salzburg, i Jo-sep A. Grimait, professorde la nostra Faultat deFilosofia i Lletres, hanestudiat comparativa-ment les rondalles alco-verines, les quals, per al-tra banda, han obtingutun gran èxit de públic enésser traduïdes al caste-llà (per Teodoro Lloren-te Falcó), al francès (perPeter Roderick), a l'an-glès (per George Ezra Da-ne i David Huetin) i al'alemany (per RobertH. Goehm, Felix Karlin-ger i Ulrije Ehrgott).

Podem ben dir, dono,que les rondalles mallor-quínes ocupen un llocd'honor din* eli dominisdel folklore narratiu, inome» caldrà que apare-gui la tesi doctoral de Jo-sep A. Grimait perquè Icsnostres rondalles siguinestudiades sistemàtica-ment a les Universitatsen relació a les sevesfonts i a les influènciesmútues entre elles i les al-tres literatures de tradi-ció oral europea.

(Publicat en Cuadernade l'Obra Social de "LACAIXA". Abril 1980)

flliP-K*11

derund Hausmärchendels germans Grimm jas'hi troben dotzenes derondalles alemanyes quetenen la seva versió, méso menys alterada, en lesde l'Aplec de mossèn Al-cover.

"N'Espardenyeta" téla seva versió en una ron -dalle siciliana que es titu-la "El rei dins el cove"."En Mirando", l'animaiendevinador de l'adulterid'una reina té el seu pa-ral·lel en el màgic Merlinde la llegenda asturiana."Sa Ilampria meravello-sa" és una variant evi-dent de l'Aladí de les"Mil i una nits". L'astú-cia del "metge Guinyot",que feia buidar un hospi-tal manant que dels ma-lalts més xerecs fessinbrou per curar els més su-radors, es troba en unade les "Facècies" de Pog-gio, florentí del segle XV"Sa mitja terça de carn"és un tema que es trobaen "EI mercader de Ve-nècia" de Shakespeare,que ja l'havia pres d'al-tres fonts literàries.

Així podríem seguircitant títols de rondalles"malloíquines", mallor-quiníssimes, que tenenels seus models i antece-dents en les d'altres paï-sos i cultures: "Amics debarret i amics vers", "EnJoanet de l'Onso", "EnPere Catorze", "Es cas-tell d'Iràs i no tornaràs","S'Hermosura del món","L'abat de la Real", "Saflor romanial", "Sa com-tessa sense braços", "EnPere Poca-por", "S'auce-llet de ses set llengos",etc.

La prova de la mancad'objectiu científic deMn. Alcover en l'aplega ielaboració de les sevesrondalles, és que no teniaescrúpol de canviar-nedetalls argumentais quanli semblaven inoportunsper motius de religió o desexualitat. Com a bon in-tegrista, posava el veto atota manifestació irreve-rent, i com a guardadorde la moral suprimia odesviava qualsevol fet oexpressió que pogués des-pertar idees obscenes. Ell

9 OCTUBRE 1980 PAG. 6

UN MAGNIFICOAPARTAMENTO

O CUATRO MILLONES DE PTS. PARAVO.

í

"SA NOSTRA "sortea un maravilloso Apartamentojunto al mar en Santa Ponça entre sus impositores.

Sólo tiene que recoger un Boleto de participación porcada 5.000 Pts. que ingrese en su cartilla o cuenta corriente,o al abrir una nueva cuenta en cualquiera de las 87 Oficinasde La Caja de Ahorros de Baleares.

Asi'de sencillo, y tenemos también, para usted queahorra con "SA NOSTRA",15 SEAT "PANDA", 360 BICICLETAS Y 90 CONGELADORES.

17 MILLONES EN PREMIOSDEL 1 DE OCTUBRE AL K> DE NOVIEMBRE

Pqtlufttf

CAJA DE AHORROSDE BALEARES"SA NOSTRA"

^Ä^*-^«*ì>

L'ETERN RESSÒ DE L'ARPA

Amb l'essència vital que compta seglesdins el cor dek estels i als ulls de l'alba,des deia mar tranquil·la que recordale$ triomfals singladures d'una raçaque una ei seny amb la virtut i l'ímpetu,fins al cim de l'esquerpa serraladaque amb majestat els seus pouvais aixecacom a monumental amfiteatrede merlets i relleus que, en llum i pedrai excelsitud de joia sobirana,Déu cisellà amb la seva mà divina,

perdura el so de l'arpa

U

Per l'amplitud de les sagrades runesdel castell alteros, obrint arcadesmirant a Formentor pel cel de l 'Illa,els cavallers fidels, ja sense llança,perquè granen la pau i no la guerra,glorien a la Reina coronadai a la dolça Princesa reflorida,i amb l'encís de llur veu omplen la salad'epinicis d'amor i alcen banderes,ales de plenitud i d'esperança.La veu dek cavallers ressona autèntica

dins l'esperit de l'arpa.

ESPAI PATROCINAT PER LA

Homenatge aMIQUEL COSTA i LLOBERA

ffc CAJXA D'ESTALVISV DE LES BALEARS

"SA NOSTRA'

UI

Ha retornat al vell palau la glòriaque encengué la claror de les anyades.I l'antiga grandesa mai finidabatega, intensament. La Reina canta;i la filla, asseguda vora el trone,sos pensaments enfila i alabances:—Mare, ek teus mots el Rei ha fet somriure.-Filla, el sol ha arrelat dins la nostra ànima.—Mare, les armadures duen l'ecodels herois, testimonis de la pàtriaque arreu de tots els pobles de la terra

han fet perdurar l'arpa.

IV

Torrentals de joioses harmoniessempre ompliran el calze viu de l'ànsiaamb veus d'avui i veus d'ahir volgudes.I els penons ancestrals mouran llur alesper a copsar amb l'altura més potènciai planejar amb la magnitud de l'àguila.Ja el temps finí dels plors i les angúniesperquè horitzons la veritat aixampla.Ek adalils signen camins que mostreni acondueixen a la glòria màxima.I vibra poderós, plaent i dúctil

l'etern ressò de l'arpa.

Miquel BOTA TOTXOPollença.- PAU

9 OCTUBRE 1980 P A G . 7

Cultura

LLIBRE DE CATALÀADAPTAT AL POLLENCI

El prop-passat dia 26 a la nit i al sa-ló d'actes de la Caixa de Colonya ten-gué lloc un acte dn presentació del l l i-bre de llenguatge 1er d'EXîB, edicióadaptada al pollencí a càrrec delsautors Joana Serra de Gayata, en Mi-quel Vives Madrigal i Na Maria Fran-

cesca Vidal. La presentació l'ou a cà-rrec d'en Vives Madrigal qui donà unaidea prou clara de la necessitat de l'usde la llengua vernacla dins els primerscursos d'aprenentatge, motiu que elsdecidí tal edició. Acabà el seu dis-curs recordant la ideologia del funda-

dor de la Caixa D. Guillem, i la necessi-tat de l lui tar per dur-la a terme. LaCaixa d'Kstah'is de Colonya, a mésde subvencionar el llibre, oferí alsassistents un lassonet de vi, bessonsi coca.

TONI MARQUET

EL I DE NOVEMBRE UNA DATA RECORDEl calendari està farsit de dies so-

lemnes i commemoracions importants.A les v^'°les, encara s'hi sumen lespròpies rom pot ésser Sant Tomàs ialtres. Generalment el primer de no-vembre hi ha classe a Pollença, i aixídeu ésser. Però malgrat es cumplesquiamb l'obligació d'ensenyar i d'esto-

diar, res lleva que tenguem un moment poesies ni saraus mítics, simplementper a recordar. Ara fera 101 anys quees fundà a Pollença l'Institució Lliured'Ensenyança. Es, per tots els profes-sionals en la matèria, els alumnes, ipares o predins que directa o indirec-tament reberen les seves influències;un dia pel record. No deman flors ni

un record, un reconeixement i el desigque romangui entre noltros la llavódels que combateren l'ignorància i su-misió amb la cultura.

TOMEU PAYERAS CIFRE

Muntanyisme

DOS EXCURSIONISTES POLLENCINS AL MONT BLANCCom vàrem dir en el pas

sat número del GALL, dosexcursionistes pollencins Pe-re Llobera i Miquel Lloberaanaren al Mont l ' . l anc . Hemvolgut parlar amb ells per-què ens exp l i rass in com vaanar la expedició.

—Com ha anat aquestviatge?

—No molt bé perquè và-rem tenir un accident. Te-niem previst pujar al MontBlanc de 4807 m. que ésla muntanya més alta d'Eu-ropa, però durant la pujadaun company nostro de Ciu-tat va caure per una pen-dent molt forta de gel i esva fer una gran oberta alcap, va haver de ser eva-cuat amb helicòpter finsa l'hospital, degut a n'aixòvàrem suspendre les activi-tats i noltros també baixa-rem per veure com es troba-va el nostro company.

—Faltava molt per arri-bar a dalt?

—Noltros pujarem fins al"Dôme du Goûter" que es-ta a 4.307 m. faltaven dueshores per arribar al cim.. —Feia molt de fret?

-Has de tenir en compteque a partir del 3000 m.tot ja és gel, de dia estàvemde 12 a 18 graus i el vesprede 6 a 10 graus baix zero.

—Qués lo que més vos haimpressionat?

—Primer de tot el serveide socors en muntanya, jaque en menys de mi t j ahora vàrem tenir l 'helicòp-ter a damunt l'accidentat, si

aquest mateix accident ha-gués ocurril. als Pirineus enca-bí seriem.

Segon la gran afició quehi ha per l'alpinisme ja que"els mesos-1 de joliol, agost isetembre hi ha un prpmitxde 100 a 150 persones dià-ries que pujen al Mont Blancamb una mitja d'edat entreels Ü5 a 40 anys, vàremtrobar molts d'homes i do-nes'de més de 60 anys a mésde 4000 m.

—Es cara una expediciód'aquest tipus?

—Tot depèn amb quinpla hi vagis. A noltros mosva sortir per 12.000 pts.(sense contar els gastos per-sonals) però vàrem comprar

tot el menjar a Pollença,això te l'inconvenient quedesprés la motxil.la pesamolt, ara el més car ésl'equip personal (anorac deploma, sac de dormir de plo-ma, botes, guats, grampons,piolet, cordes...).

—Pensa tòrnar-hi?Abans de partir* vàrem fer

una bandera de Pollença per

deixaria clavada damunt lamontanya 'més alta d'Euro-pa, Aquesta vegada no l'hempoguda clavar però pen-sam tornar-hi un altre any.De totes maneres 4300 m.ja és molt per noltros per-què abans sols havíem pujata 2982 m. al Pirineu.

PEP BORDOY

VENC COTXECITROEN MEHARI

Informes Tel. 531162Preguntau per Victoriano

Ajuntament

ACORDSDEL DARRERPLE MUNICIPAL

Entre los resolucions mésimportants preses en el da-rrer ple municipal , celebratel passat dia 25 podríemdestacar:

—Començar la redacciód'un projecte de revisió iampliació de la xarxa de Sa-nejament del Port de Pollen-ça.

—Sol·licitar del Servei Hi-dràulic, l'estudi per a unapossible ampliació de la de-puradora.

—Dur a terme l'asfaltatdel Carrer Cecilio Mételo,Ca'n Berenguer — Sant Jor-di, i voltants dels JardinsJoan March.

—Organitzar i patrocinar

Urbanisme

u n Cursi-l. de Català en l'hi-vern, per a funcionaris i pú-blic en general. Se farien dis-tintes fasses, una d'olles enel Port.

—Un concert mensual. Elprimer per la Fira. per l'Or-questra Ciutat de Palma.

Per acabar el PSOE va feruna avalanxa de preguntes alSr. Balle, referits a qües-tions diverses, que ferenallargar sensiblement el ple.De la mateixa manera els re-gidors del PCIB demanarenperquè no havien estatinclosos dins l'ordre del dia,els projectes d'urbanitza-cions de Silier i el Pinaret deN'Anglada. M _ A _ M _

PRESENTACIÓ PUBLICADE LA INFORMACIÓ DELPLA GENERAL D'ORDENACIÓ

URBANA DE POLLENÇAK\ passat divendres dia 26 de setembre i al saló d'actes

de l'ajuntament, els Srs. Bauçà i Morado Varen donar les ex-plicacions adients sobre els plànols informatius de la situa-ció urbana de Pollença.

L'acte va ésser molt concorregut de públic, i ¡a docu-mentació elaborada pel Sr. Triay, Enginyer redactor delprojecte, maldament presentas certes deficiències i buits,pemet extreure les primeres conclusions sobre els greusproblemes urbanístics que patim a Pollença. Això suposaun primer pas per a poder plantejar sobre una base sòlidales diferents alternatives de solucions.

Es d'agrair al Sr. Balle i a la UCD que ens haguí n mos-trat l'estat actual del projecte possibilitant un acostamentdels ¿>ollencins a un assumpte de tanta trascendencia. Es-peram que aquesta positiva política d'obertura continui.

J.A. ENCINAS S.

CARN1SSERÍACHARCUTERÍA

L'HORT NOUVIA POLLENTIA, 11

COMANDES Tel. 53 03 55

ESPANÍOLCA'N y M O I X I Î T

PLAÇA M A J O R , 2TEL. 5 3 0 0 0 2

POLLEMÇ

TALLER REGAREPARACIONES ELÉCTRICAS

AUTOMÓVILES Y EMBARCACIONES

*Prolongación Loren/.o Cerdà, 22 - Tel. 531031

POLLENÇA

9 OCTUBRE 1980 PAG. 8

LABORAL

IMPORTANT MÍTING DE COMISSIONSOBRERES

Divendres passat va tenirlloc al Cine Modern un mi-ting a càrrec de ComissionsObreres i al qual hi va assis-tir gran nombre do treba-lladors, com ja és normalals actes d'aquest sindicat.

Varen prendre la paraula,Manuel Cámara, secretariGeneral de CCOO, AntoniPalomino, secretari generaldr CCOO de la Construc-

TRAFIC

ció, així com en ManoloGarcía de CCOO de Pollen-ça.

En les diferents interven-cios, els oradors varen passarrevista a la problemàtica ac-tual dels treballadors, sobretot a Mallorca i a les Illes,tractant especialment la LleiBàsica de l'empieo, les elec-cions sindicals i l'augmentsalarial dels distints conve-

nis.Recordem que Comis-

sions Obreres és el sindicatmés fort de Pollença, ambmés de 600 afiliats^, Enaquests moments està en-llestint les eleccions sindi-cals a gran part de les em-preses més importants dePollença.

M.A. MARCH

UN ALTRE PUNT NEGRE: EL CREVEDEL CAMP DE L'OM

Els cotxes i motos quevan per '.t carretera de Ciu-tat al Pori tenen molta pres-sa, i passen molt afuats, perentrar a Pollença tenimmolts de crevés i algunsmolt delicats, per això no

[ ' • . - . • podem culpar a ninguns del'fc. -viatgers . quan es produeix

una desgràcia. Un cotxeatropella un biciclista, doscotxes han xocat, una i unaaltra vegada i tot com res.Esperam quo algun dia unregidor se prendrà en seri elproblema i cercarà una solu-ció, sobre tot en el crevédel Camp de l'Om que una

altra vegada el passat dia11 de setembre li va costar

la vida a l'amo en MiquelVives de 72 anys. Per tantsón ja varis els punts negresque tenim a l'entorn delnostre poble, a més delcrevé de Ca'n Berenguer.

else-triez a- • • . * . * » • ' •

tei timEDistribuidor BALAY

GRANDES DESCUENTOS ENLAMPARAS APLIQUES Y PLAFONES

C/. Monjas 20, Tel. 531690 PUERTO POLLENÇA

ENSENYANÇA

OBERTURA DE LA NOVA ESCOLAD'INFANTS

Dissabte passat va tenirlloc l'obertura oficial de laguarderia "El Rossinyol",que com tothom sap estàubicada en el Carrer Coro-nell Aloy, 20, a l'antic Casalde Ca'n Rull.

Al llarg de tot l'horabai-xa i part del vespre, granquantitat de persones visi-taren l'escola, que de dime-cres passat ja havia comen-çat la seva tasca educati-va.

Tots els assistents a l'actevaren poder examinar detin-gudament les amples ins-tal·lacions, que foren alaba-dos per la major part delpúblic assistent. De la matei-xa manera varen conèixer

l'ensenyança que es dónaaixí com els projectes mésimmediats.

Recordem que l'escolaestà situada a un local de600 metres quadrats i cons-ta de quatre aules, dues sa-les dormitoris, una cuina,una menjador-taller, dosbanys i dos patis-jardins.

Així també hem d'asse-nyalar l'existència de serveisanitari d'un pediatra (Mar-tí Rotger) i una ATS (Mag-dalena Cerdà).

En principi són quarantacinc nins els que acudeixena l'escola. L'horari és bas-tant ample, tenint obert desde les 7 del matí a les 5 del'horabaixa. Quatre són les

educadores que dirigeixenl'escola, totes quatre profes-sores d'EGB. Es tracta deAntònia Salas, Maria Mag-dalena Tomàs, MargalidaAlemany i Xesca Cifre. Amés a més compten ambuna cuinera.

La guarderia està regenta-da per una associació, de laqual dies passats han estatlegalitzats els seus estatuts.

Econòmicament l'escolasa financia mitjançant lesquotes dels usuaris, aixícom a través d'aportacionsdesinteressades de socis pro-tectors, esperant-se l'ajutd'entitats públiques i priva-des.

M.A.M.

RACÓ DE SALUTLA TOXEMIA, UNICA MALALTIA

Les ccl.lulcs del teixitanimal no poden viure mésque un determinat tempsdins un medi en principiapropiat si no se renovaperiòdicament, de maneraque s'eliminin els restesprovinents del metabolis-me cel.lular. Aquests res-tes son tòxics i la seva acu-mulació en el medi cel.lu-lar provoca una forma deTOXEMIA.

Les causes de la toxemiapoden ésser: externs, pro-vinents del medi en que viul'individu, polucions am-bientals i alimentàries; i in-ternes, com a conseqüènciadel metabolisme cel.lular.

El grau de concentraciótoxèmica a nivell cel.lu-lar dependrà de les possibi-litats que tcnguin les cel.lu-les de passar les seves to-xines a la linfa, que podràabsorbir-ne més o menyssegons el nivell toxèmic queja tengui. De la linfa passana la sang i d'aquesta alsòrgans d'eliminació (fetge,ronyons, pulmons, pell,etc.).

Aquests òrgans tenen unslimits d'eliminació prefít-xats, i si se produeix unaquantitat de toxines superiorfcl màxim eliminable, el restes'acumula, essent això tole-rat pel cos, (lo que no voldir que sigui adequat) finsque supera l'umbral toxè-mic màxim aceptable pel or-ganisme, (que varia en cadapersona) donant lloc a latoxemia.

Els símptomes que mani-festen aquest estat son: sen-sació de debilitat, estranya-ment, falta de gana, mal decap... í en general tota crisidepurativa o estat malaltís

¿¡aterías VicensL'ARTESANIA DE ROBES DE LLENGÜES

DE POLLENÇA AMB PRESTIGI INTERNACIONALCONFECCIÓ: ANTICS i OBRES D'ART

Construccions

TORRES DÍAZc/. Cecilio Mételo, 118

que l'organisme presenti.Moltes son les coses que

poden provocar una situa-ció toxèmica, però totesvenen determinades per unavida antifisiològica d'oposi-ció a les lleis naturals: unadieta incorrecta cualitativa icuantitativament, un treballmalsà, una vida sedentàriaalluny dels" factors naturalsde salut una activitat exces-siva, etc.

Quan tenim un excès detoxines el cos reaccionaaugmentant alguna de lesfuncions orgàniques normalsi donant Hoc a una crisi dedesintoxicació o "malaltia"poguent-se produir de duesmaneres: directament, perun aport excesiu de toxi-nes, o indirectament, quanacaba un estat d'enervació—gran gast d'energia vitalen coses més urgents— queha produit una major acu-mulació de toxines degut aun menor funcionamentdels òrgans d'eliminació, oper un augment de la energiavital estimulant la reactivitatsomàtica del cot, al mateixtemps que baixa 1'umbral detolerància toxèmica.

Així tenim que tota si-tuació toxèmica, incompati-ble amb la vida, provocàuna forçada eliminació detoxines, aparesquent els va-riats sin tomes pels que seclasifiquen les malaties, queseran d'un determinat tipussegons l'òrgan te lloc unminvament de les funcionsdels altres òrgans. Es peraixò que perdem la fam, enssentim cansats, no tenimganes de pensar...

Les crisis depurativos sonagudes i brusques, aconse-guint una ràpida eliminació

de les toxines si ens llimitama aturar les activitats mésenervants (que suposen ungran gast d'energia); menjar,exercici, pensar, discutir...Però si endemés de no feraixò, reprimim l'esforç delsòrgans amb medicamentsanant a llevar amptotnes,obligam al cos a adaptar-se auna nova situació en el seuesforç per sobreviure, ja queno li permeten tornar a l'es-tat normal. Se presenten ales hores unes crisis depu-ratíves freqüents i repetiti-ves degudes a que el nivelltoxèmic està rosant contí-nuament l'umbral màximde tolerància provocant unacrisi o petita -malaltia cadavegada que hi arriba. Sepresenten així les malaltiescròniques, l la proposta na-turista pel seu tractament esla de "aguditzar-les" al mà-xim tallant de cop les causesque les mantenen: generacióde toxines, absorció de ener-gia vital, i els medicaments.O sigui: repòs absolut, diju-ni amb aigua pura, fora ac-tivitats intelenctuals, foradiscussions, i sobre tot foramedicaments.

Si no ho feim així esmolt possible que ben aviatarribin les malalties orgàni-ques: si el cos, en el seu pro-cés de defensa altera un òr-gan vital per a conservarl'existència, es perquè unaltre sistema defensiu ha fa-llat abans.

Com a conclusió se potdir que la causa bàsica, pri-mera, de tota malaltia, es latoxemia. Sense un estattoxèmic constitucional nohi ha malalties infeccioses niepidèmies.

JOAN MARCH

f cätäiWu^MiteCAN PEP

9 OCTUBRE 1980 PAG. 9

COL·LABORACIÓ LITERÀRIA Histories interiorsper Miquel Cerdà Grau

«mb l'agraïment a Miquel Bota Totxo per l;i correcciód'aquest text

L'avió descendeix suau-ment i l'aterrisatge és per-fecte. A fora, el sol és moltintens. Puja al taxi i es diri-geix a l'hotel. Luxe i es-plendor en els jardins, a lafaçana, en el hall, en lesatencions del personal queel va rebent. Algun esperitsuperficial diria: em recor-dava el Lido, Dick Bogarde,Morte a Venezia.

Acomodat, vestit sobreel llit, pel finestral la mar,les primeres hores de les va-cances.

'lan passat uns dies i havisitat la ciutat. Els llargspasseigs, unes copes a laterrassa del bar abans dedinar, les notícies del periò-dic, algun setmanarid'aquests que porten moltesfotos, a la nit la discoteca,,.Potser encara no ha trobatllocs prou intereessants.

Als moments en que des-apareix el paisatge, elspensaments, els interiors.

-Aquesta tarda em quedaréa l'habitació i ho faré; seràel millor;,és necessari; tantper a ella com per a mi; esllevarà un pes de damunt i-jo també em quedaré allibe-rat; ò potser que a la terras-sa d'aquell bar, tranquil,sense renou, em vagi bé; sí,és posible; ja ho veurem.Clar, és problemàtic; ella hoespera, però l'espera d'unaforma molt determinada i,tanmateix .oblidant les men-tides, no sé si em trob en si-tuació d'assumir la seva es-perança; potser vagi bé unacarta ambigua, apuntant po-sibilitats, però mostrant cla-rament les dificultats delprocés de recuperació; noho sé però de totes formesl'escriuré; sí, síf decidit.

Un company n'hi haviaparlat i aquella nit el va tro-bar. La llum, els cartells i ladecoració de les parets blan-ques i velles, el taulell antic,l'ambient com a desangelat ila impressió d'un ressòllunyà, modernista, quan vaentrar al local. Dues parellesparlant en una taula, un so-

- Irtari fent dibuixets en untorcaboques de paper i, altaulell, un individu prenentcopes. Això sembla ginebra.Mira, escolta ^-quelcom unjazz anüquíssim sonava enun vell tocadiscs— i s'acostaa la noia que despatxava.L'individu del seu costat selmira i amb el gest lleugera-ment trastocat l'escomet:"perdona que te moleste, es

sólo un moment», es unacuestión, r pots parlar encatalà; ah, bé, val, d'acord,mira, és un moment, bé, ésuna tontería; perquè hòstiesm'he d'enrrollar.,4 tu estàsaquí tranquil, sense proble-mes, has entrat a fer unacopa.. 1 es queda callat uninstant. No et preocupis,parla si tens alguna cosaque dir, parla i ja està. Peròaixò és el problema; no hiha res a dir; Pessoa ho va dirtot quan va escriure allò de:"No soy nada, nunca serénada, no puede querer sernada, esto aparte, tengo enmí todos los sueños delmundo". Comprens?; lespretensions intel·lectualsson„ iestúpides, desprecia-bles. Anava a contestarci:pels qui no són vertadersintel·lectuals, no?, però vaesser menys dur i simple-ment l'hi digué: però exis-teixen els inteüectuals, no?;sí, però jo pari de., ho hosé, també Pessoa ho va dir:"Pienso ser tantas cosas. Ytantos hay que piensan serlas mismas cosas que no po-drán serlas tantos. ¿Genio?.Ka este momento cien milcerebros se conciben en sue-ños tan genios como yo, y lahistoria no señalará ¿quiénsabe?, ni a uno sólo, ni que-dará más que estiércol detanta conquista futura. No,rio creo en mí". La supremalucidesa de Pessoa, les im-potències, les negatives de lavida a oferir-se; podria par-larte molt temps dient mol-tes coses que no són sinouna mateixa cosa mal com-presa, mal viscuda, obssesi-va, agobiant, calmada, tràgi-cament calmada i podriadir-se t'ambé lívida, lívidacom... bé, això no em preo-cupa, l'alcohol "desmantelay desarma a todos mis ene-migos" i no pari de res; resttranquil, sense pressa i et dicsolament si vols prendre unacopa amb mí.

Uns dies després, a la ma-tinada, va tomar a veureaquell individu; l'alçaven deterra.

Anava a començar quanli posaren la. copa sobre lataula. Horabaixa a la terras-sa d'aquell bar apartat delsrenous i estridències de laciutat. Al seu cervell bullienpensaments i sentiments di-fícilment integrables en undiscurs coherent i satisfacto-ri, però precisament de talcircumstància provenia la

seva força. Estimada nina:t'escriuré en castellà perquèaixí m'expressaré millor i tutambé em comprendràs mi-llor. "Recuerdo que te pro-metí una carta para anun-ciarte la salida de la crisis yresulta paradójico que ellohaya ocurrido en tan cortoespacio de tiempo. ¿Qué ex-plicación tiene pues esta his-toria? Pienso que existen si-tuaciones y procesos que seevidencian en forma ambi-gua; que a partir de presu-puestos aparan temen te en-frentados cobran significa-ciones explícitas; que en laconfusión y el extravío ha-llan sentido y camino. Creo 'que éste es uno de ellos. Re-cuerdo aquella noche, sen-tados los tres en el bar, ha-blando largamente. Inespe-radamente, del diálogo ex-plicador de la crisis germi-nó la raíz y la base sobre laque apuntalar la salida. Co-mo si al contar la historiahubieran aparecido ante misojos, por primera y únicavez, las mil locuras que con-tenía un comportamiento,la posibilidad, de un cambiode rumbo comenzó a tomarcuerpo bruscamente; con lafuerza de una razón eterna-mente negada y al final acia-mada. Entendámonos: vis-lumbre con fuerza el iniciodel largo túnel; no su final

Rellegia les poques li- l'neas escrites i se n'adonà dela proximitat de la nit. A fo-ra, el cel enfosquit, la brisasuau per la cara i els arbres,els carrers més enfonçais;per dintre, un sentimentd'allunyament de les coses, 'dels pocs vianants que perallà passaven, dels poquís-sims cotxes extraviats quees perdien per aquells ca-rrers tan estrets, per aque-lla placeta tan recòndita

Demanà una altra copai, fumant, es deixava portarpel. pensaments del record;quan tot havia passat i sem-blava que un tren, solsd'anada, s'havia emportat elmón, el paisatge, i els inte-riors restaven blancs, buits,monstruosament silenciosos.

Tot discurs és articulable,creíble i segui ble; "de ver-dad, estoy muy contento

-de que hayas vuelto". Detotes maneres jo ho sabiaque tornaries; la meva "luci-dez arrebatadora es demasiépar body" i els esperits in-quiets no es poden resistir al'imant mític "que atesoralas verdades ocultas de laluna". Es una broma; va!,

que has de prendre; sí?; es-colta nina, dues ginebres.

Estaven altre cop juntsal mateix lloc; al sugestiui depressiu lloc dels escrip-tors muts, dels pintors cecs,dels profetes acabats.

Sembla mentida que al'edat que tenim haguem deestar encara netetjant-nosde prejudicis propis del'adolescència; bé, no sé atu, o. jo si em passa; la sen-ziúa i evident veritat socrà-tica de que la veritat noexisteix i res sabem d'ella,ningú no se la vol Creure;s'emprenyen en afirmar lesseves postures i la reste sóndesviacions, incomprensions ;fins i tot alguns diuen man-ca de visió política. Tot dis-curs és articulable, creíble;un, tan>«ols un; el del teusafanys, desigs, impotències,trastorns, èxits, fracassos; enuna paraula, el de la teva, lameva, el de la història indi-vidual de -cadascú; no es potcreure en res; únicament entu, en el que t'agrada; en lateva història que és moltgran, immensa respecte a laresta de les coses, a la restade les opinions, dels fets, deles situacions, de les organit-zacions de la societat, delsmals del món, dels darrersaconteixements esdevingutsa tal o qual paí's; la teva his-tòria està per damunt de totaixò f sembla tot com unmón de formigues comparatamb la satisfacció del teucervell quan trobes una pa-raula o beses llargament unadona; quan construeixes lateva història.

Dues, més, no?Anava per la nit indotent,

sense pressa; pensava quedemà hauria d'estar com-pletament sòl.

Algú li diria que és dis-cutible; naturalment, moltdiscutible, contestaria. Lameva història, la meva his-tòria, faig la meva història?¡Señora faci la seva història

i no es preocupi de res!; l'hihauria dit, ell l'hi hauria dit.

Absort pels pensamentsavançava, sota l'ombra fres-ca dels arbres, deixant al da-rrera trossos de periòdic,bancs plens de vellets, pas-ses lentes i ràpides de lagent, cotxes que circulavenbordejant el passeig.

La història d'aquell qua-dre i de la mirada profondaque el creà; la tauleta de nit,els gerros petits amb les se-ques, la carta, els diners,l'Ulysses. Soletats, silencis.Una història amb força, com

la d'aquelles pel·lícules ambpoques paraules; La Dente-llière, per exemple. I la delTete tocant-visquent "Eldía que me quieras"; el localfosc, soterrani; la gargamellaplena de fum i de cervesa;les hores denses de la mati-nada, quan el Tete fa el Jazzintens, lentíssim, i el negredel contrabaix es descollonaveient l'altre negre fent-lipessigolles al Tete amb elsbastons de la bateria; "Ven-drà la primavera, nana nananana na, nana nana nana,El día que me quieras". I ladel Gato; aquell tió si queté una història; potser queduras només tres hores, qua-tre mesos o cinc anys, pau-sats, "con sabor. .*; eitemps d'escriure: "Trópicoen donde viven los sueños.Es la luz .que explode an-dentro de mí, me llena deternura, calor y sensualidad.Trópico es el duce ritmo dela imaginación, donde trans-formo mis fantasias en poe-sia y la poesía en música",de composar el "She is Mi-chelle" per la seva dona i de"versionar", com els angels,"Cuando vuelva a tu lado";"masié par body" el saxodel Gato; tan aviat és dolçís-sim com després puja, pujafins a les estridències del pa-radís, del trópico; Gato Bar-bieri; va armar "Follón" alFestival de Sant Sebastià.Les històries, les històries;si no fos per elles, res, undesert, "el universo sin es-trellas", i'hostia "en ver-so". De totes formes el lioté alguna cosa i no s'acabade creure el que diu, el quefa; o no ho vol creure queno és el matrix; no és desen-cant, és més fort; quasi odi;no, lucidesa paranoica; ésposible. Sí. em recorda elpersonalge de "Visión delahogado"; no hi havia esca-patòria; si n'hi ha; les histò-ries, sempre les històries. Al-gun dia em contaré la mevahistòria.

"La crisis me afectaba atodos los niveles, recuerdas?Ninguna situación positivadesde la cual sostener y re-lanzar las otras; tu amigase espantó, recuerdas?; ¡Co-mo es posible encontrarseen una situación así!, casigritó. Me sorprendió porquéaparentó haber atravesadotortuoso laberinto de su-frimientos y, -sin embargo,haber salido victoriosa y es-to ocurre en contad ísim asocasiones; luego de un cortoy estúpido pensamiento--en principio siempre due-

le que alguien sufra me-nos que tí— comprendí yacepté su fuerza y su hon-radez; fue cuando contó lode poner en crisis a la situa-ción, poner en crisis a la cri-sis, buscar sus debilidades ydesmontar su estructura;desasirse de sus garras alcuello. Aquella noche vues-tras palabras se metieron enmi cuerpo y empujaron, des-plazaron, corroieron las cri-sis que me estaban parali-zando.

Que la mejoría no es ge-neral, por supuesto; los an-tídotos no son infalibles niinstantáneos. Pero si, enciertos aspectos se apreciaclaramente la recuperación.

Vuelvo a escribir; estoypreparando algo y posible-mente pueda publicarlo; unahistoria corta, un cuenteci-to, con moraleja, como todobuen cuento. Que no es, nimucho menos, sensacional,por supuesto; que no se hansuperado ciertos defectos re-lativos al egocentrismo y ex-hibicionismo, indudablemen-te; que aún meto palabraspor el simple hecho de pro-ducir en mi cerebro una re-velación sugerente un segun-do antes de escribirlas, sinduda alguna. Pero que rele-vancia alcanzan estas ni-miedades ante las calidadesde historia que a mi vidaaportan estos... sí, defi-cientes, defectuosos, faltosde, imprecisos, ambiguosescritos. Estoy decidido aconstruirme una historia".

Recordava la ciulal, lageni, aquell individu, la sevahistòria, les nits llargues deconversa, "El gato conoce alasesino" la pel·lícula queanaren a veure junts. Esun "cochondo" PAltman.En el marc tenebrós i des-piata*., del més negre dels ci-nemes, el vell detectiu i la"muñeca" creuen les màfiesi els assasinats amb la fre-dor de l'Alien dintre la ga-vardina i sota el capell delBogart; amb el distancia-ment irònic i desepterat delsque no es prenen la vidaseriosament; amb la certe-sa de la inutilital i ridicule-sa dels durs, dels que creuenen la trascendencia de lescoses, en la importànciad'una trama, d'un joc... "Se-ñoras y señores pasajeros,bien venidos a bordo; el co-mandante...".

Recordava tot això ipensava en la carta que nohavia enviat quan el buites produí sota el seu cos.

Dois AVUI, ELS CA'N AMUNT I ELS CA'N AVALLL'amo En Sebastià va fer deu clots de figuera. El seu

fill, En Miquel, va segar tot lo dia. En Bernat, també de sola sol, va collir paumes. Antonio va fer cordó set hores segui-des. Paco va treginar quinze camionades d'escombros. Elpatró va venir de buit en la barca. Na Margalida va fer dis-sabte al gran xalet dels senyors. En 'í orneu va escurar platsfins tornar beneit i la seva dona, encaminada, va fer més decent llits.

I el vespre tots rebentats.Mentres, els gorrers-panxarruts-barruts preparaven els

embulls de cada dia. Tots fent negocis rodons a costa detot, manco de lo (seu?). Amb molt de morro i poc escrú-pol. Observant imperis prop de plaça o de mar, semprelluny de la gent. Mostrant el core fiel barram amb rialletesi rialletes de robot curt. Però Ilanc.aTit en veure els darreres,un enfilai de batues i d'altres. I després, el gavatx a punt detro, la lluna envergonyida d'ells, a jugar a les infidelitats. Elsmés avispats fent com arreglar les coses per allà on no dic.

Ara que els altres, les porgueres, els dels clots, el cor-dó, la barca i els llits, sense donar creu, extenuats, angelets,aprofitaven les divines hores de dormir (no més de sis), opegaven la darrera bocinada, p quedaven aferrats a la buta-ca danvat el quixó, o acabaven de monyir les vaques, o con-solaven a l'infantò, plorós i castigos, amb tot l'amor delmón, o feien bona feina, que un pagès amb tres ninetes jame direu, o finalment, els més ells, seien a la fresca, xerrantpoc, pensant profondament i vegent, impassibles, caure elsestels.

Així anaven les coses quan un die, sense ningú espe-rar-los, comparegueren els set germans golians. Eren grans,forçarruts, mftics i justiciers. Vingueren, a lo vist, per feruna escabatxina però quedaren enlluarnats, ells també, pelstoquets a l'espatla, les dialèctiques i els si-si, i l'invent d'EnCoit no els hi serví de res. Tampoc Sant Pere pogué fer latriadella perquè l'havien cessat com a porter del cel, per malcriat. I els OVNls, la darrera esperança, resultaren ser rode-

per Pere Marchlles d 'un monstre selenita moix.

Totes mortes, els gorrers-panxarruts-barruts ho tin-gueren tot fermat. I deien dels qui fan i callen: pobra gent!que és de bona de fotre! si quasi no saben llegir ni escriu-re!. I els més ben parlats: és massa conformista, poc partici-pativa, no reb una informació transparent... El que nodeien, ni aquests ni aquells, cnllepoli t^, vassiats i acomo-dats, és que el mànec, la son, les canússies, els fills, els seusestudis, la dona, la casa suada (com el seadet i tot lodemés), la plaça aconseguida, la malaltia quebrant i les lle-tres que fan filet, tot això lleva les ganes de dir: ucp!, od'interessar-se per una xerrada de fulano, un llibroi de men-gano o les idees entrevessades de sutano.

Lo bo va ser aquell dia que, per designi del tot pode-rós, les coses anaren al revés i els papers es canviaren per unmoment. Els gorrers—panxarrutxs—barruts varen agafar untal retgiró que tots hagueren de mudar els calçons blancsacabats d'estrenar.

Tofolets!

BAUERCINECAMERES per a filmar

sense problemes

MICEREls seus millors preus

G/ Alcudia, 14 - Tilt. 630341 Politile» - Hallore«

9 OCTUBRE 1980 PAG. 10

RIEGO POR GOTEOLA SOLUCIÓN A SUS PROBLEMAS AHORRANDO AGUA Y MANO DE OBRA, ESMUY ECONÓMICO, USTED MISMO PUEDE INSTALARLO, SE LE FACILITARATODA INFORMACIÓN. MATERIAL NECESARIO CON MANGUERAS GARANTI-ZADAS.

ESTUFA - CHIMENEA - FRANKLIN

MARTORELL TORRANDELLTODO PARA LA CONSTRUCCIÓN - TRANSPORTES

Agente Pinturas "RIPOLIN"TITO CITTADINI, 8 - TEL. 53-05-49 - Pollensa (Mallorca)

»PAVIMENTOS GRES Y CERÁMICOS»REVESTIMIENTOS»AISLANTES»F1BROCEMENTOS»TUBOS DE P.V.C. RÍGIDOS Y DE POLIETILENO BLANDO ESPECIAL PARA RIE-

GOS POR GOTEO.»IMPERMEABILIZANTES»REFRACTARIOS»CEMENTOS, PREFABRICADOS»MANGUERAS Y ASPERSORES

PRECIOS ECONÓMICOS

EL PI DE FORMENTOR

ES UNA GENTILESA DEL'ARXIU BESTARD

Dies 17, 18 i 19 d'octubre

L'AN Y AL CELEBRACIÓDE COSTA i LLOBERA

Com ye essent tradicional, amitjan Octubre es celebra l'Ani-versari de la mort de Costa iLlobera, ocorreguda el 16-X-1922. A tal Aniversari se liuneix la Diada dr Cala Murta,a honra de la Mare-de-í)éu del'ormi-nior, imatge entronitzadaa l'Oratori al peu del Turó d'EnFumat. Enguany s'esdevenen el

Jerónimo Riusech Bisafiez & Hijos SACONSTRUCCIÓN Y OBRAS PUBLICAS

ROSERVELL, 9 - POLLENSA (MALLORCA) Tolfs: 530208 - 530212

5H ANIVERSARI i la 17 DIA-DA, El programa d'actes és elsegüent:

Divendres, 18. A les 17,15,a IVsglésia de Monti-Sion, IIIConcurs Escolar de Recitació dePoesies: obres de Costa, Alco-ver, Ma. Antònia Salvà i LlorençRiber. Dia 1 d'aquest mes s'en-tregaren als nins i nines de Po-llença i d'El Port, compresos en-tre 8 i 15 anys, le« "Hases" i elgfulls amb els poemes de concurs.

Dissabte, 18.- A les 20, Mis-sa a la Parròquia. A les 21, alMuseu Ca'n Costa, Acte Lttnrari-Musical. Es farà l'entrega de Pre-mis de l'efectuat Concurs, i acteseguit hi haurà un recital de poe-mes d'F n Costa, musicats pel co-negut cantautor Antoni Moria.

Diumenge, 19.- A l'Oratoride. les Cases de Cala Murta,"Diada de la Mare-de-Deu deFormentor". \ les 11 Missa so-lemne concelebrada, que presi-

dirà el Bisbe de Menorca, Sr.D«ig Clotet, el qual pronunciaràl'homilia, lli prendran part elscors "L'Estel" i el de Pollença.Cant dels "C.oigs". A continua-ció l'Acte davant el Monumenta Costa i Llobera, vora el pinar.Homenatge a Llorenç Riber, deCampane!, obra del pintor JoanMiralles. Presentació de la novapublicació literària "CALAMURTA", bolletí de la Funda-ció "Hotger-VUIalonga". Seguiràl'acostumat recital de poesies. Apartir de les 14 hores, àpat degermanor (individual). A lespostre« es serviran els bunyolsd'Octubre.

Tots aquests actes estan or-ganitzats por la Fundació "ROT-C-KR-V1LLAI.ONGA", amb lacol·laboració de l'Ajuntamentde Pollença, lli quedam totsconvidais. "Molts d'anys!".

Bernat Cifre

90CTUBHE 1980 PAG. 11

ART& PLASTIQUES I'n TOM M \ I U H 1 1

UN VERTADER ARTISTAUn artista, lo que jo en-

tenc per artista, no es tantsols una persona que té unatècnica perfecta i meticulo-sa, no és aquell que dominaun dibuix que reprodueixcom una còpia fidel de lanaturalesa, no és aquell queaconsegueix uns vistosos co-lors i efectes agradables i de-coratius. Sinó es aquestapersona que essent correcteen tots aquells punts marquiuna pròpia personalitat i secomunica amb els altres mit-jançant la seva obra.

En Joan March, considerque e's un vertader artistaque domina perfectamenttots els punts primordialsde l'obra amb una font ina-gotable de temes, reals i sor-prenents que expresa sensecap dubte d'interpretació.La seva exposició oberta ales Galeries Bennàssar. ésmés que mostra de tot loque he dit, un quadre no re-corda a l'altre perquè no ensparla d'un tema dist int , peròno dubtam que pertany lesmateixes preocupacions pora cada un d'ells.

Els temes tractats per KnJoan s'on per lo general te-mes fantàstics, però carre-gats d 'una gran dosi de rea-

litat, una realitat més omanco desagradable, peròque si' és palpable i aquestarealitat qirc noi tros no mosaturam a analitzar, que vi-vim i no voim. perquè in-conscientment soportam,són els temes que mos ofe-reix perfectament expresáisdins els seus quadrin que e!públic veu com a una fanta-sia, fantasia real és l'obrad'en Joan que ens mostra

dins aquesta exposició.La Mostra ha estat molt

comentada i alabada pels co-mentaristes d'art amb elsquals estic totalmentd'acord, sobre tot amb loque d'm en el seu comentarien Rafel Jaume, dins "Ulti-ma iora-Domingo" dr- di'a28 manco de quan el quali-fica di' subrealista, ja quel'obra d'en March és realistatractant temes molt reals.

Viure i pintar per a viureEXPOSICIÓ DEDANIEL CODORNIU

Tractant paisatges i figu-res d'una correcta realitza-ció destacant la gran profes-sional ¡tat que ell té amb lamatèria tractada amb soltu-ra i seguretat no té necessi-tat d 'un tema important pora la seva realització ja que laseva pròpia personalitat bas-ta per convertir en gran mo-tiu lo que tant sols és un de-tall insignificant, una barcai una racó de la nar és mésque suf ic ient per ompli r una

Ida de grans dimensions. Notene necessitat de parlarmassa d'ell, perquè el seunom és prou conegut pelspollencins aficionats a lesarts plàstiques degut a losnombroses exposicions queha reali/at, i les obres selec-cionades que ha tengut encertàmens, fins i tot en el dePollença, i pol seu caràcterobert i amigable. Però jo elconec de molt abans de totaixò de quan junts estudià-vem a l'escola de Sant Jordide Barcelona i puc assegurarque te' una gran capacitat detroball i era un dels alumnes

que prometia arribar.L'obra que aquf mos

mostra alabada per uns i cri-ticada per altres, tal com had'ésser, és c\ producte del'esforç que durant anys hatengut que fer per a viure del'art, ja que com a personaha de treballar per viure, en-canvi el pintor que viu delseu producte te e! problemade que lo hauria de pintar,que en realitat és lo que lacrítica li exigeix, no és loque cl mercat li demana,essent després desprestigiata pesar del seu grau de Pro-fessionalität.

GUIA D'EXPOSICIONS

GALERIA DART: Després de l'exposició de Daniel Codorniu fins dia 15, con-tinua amb mostra col·lectiva d'artistes de la galeria.

GALERIES BENNÀSSAR: Exposició col·lectiva fins dia 15 de Novembre i des-prés mostra de l'obra del pintor pollenci Pep Torrandell.

GALERIAS NORAI: Exposició de n'Alexandro fins dia 30 d'octubre.

SALA D'EXPOSICIONS DE "LA CAIXA": A partir del 1 de novembre exposi-ció de la pintora Carme Mateu.

Uns quants pintors pollencins estan formant un grup, amb l'idea de fer una ex-posició conjunta, que mostraren en bastants de punts del pai'sos catalans, donant aconèixer d'aquesta forma part de la pintura jove que se realitza e n'el nostre poble.

Lesculptor pollenci* en Tomeu Llompart ha guanyat la medalla de plata del"Salón de Otoño" amb l'obra "L'esperança", realitzada en poliester.

ESPAI SUBVENCIONAT PER"SALVADOR", "LACATS", "DAURATS I POLICROMATS"

C/. Philip Newman, 6Telf. 53 07 68

ALEXANDRO A GALERIES NORAIUn pintor realista que

troballa amb motius moltsenzills i a la vegada moltdif íc i l d'interpretar, comés un troç de fusta vella, unnuu de corda, un troç desac o qualsevol objecte delsque estan tirats, ell les re-produeix eonvertint-les enobra d'art i fent-los sentirimportant. La tècnica u t i l i t -zada és senzillament l'oli,oferint-nos una col .leccio

d'obres dins aquests temesentre elles algunes de grantamany.

D'ell en Rafel PerellóParadelo ens diu a la sevapresentació que no necessi-ta de temes llunyans i es-pectaculars per abocar laseva forta personalitat, i se-gueix dient que és capaç deconvertir en bellesa i i n f u n -

dir anima i sentit i;n elsobjectes més senzills i obli-dats i perquè el seu croma-tisme i textura parlen, jocrec que amb aquestes pa-raules queda prou clar queel realisme d'Alexandra téuna pròpia personalitat, quefan que la seva obra se d i fe -renciï de qualsevol altra. Esper tant aquesta exposicióde molt d'interès pels aficio-nats a l'art actual.

9 OCTUBRE 1980 PAG. 12

£

SpoRTS

MARTI PERELLÓUN POLLENCIA TERCERA

Martí Perelló és, tret deCalmés, l'únic pollencí queactualment milita a la cate-goria nacional, concreta-ment a la Tercera Divisió, ia un equip punter com es elPoblenc. Ara té vint anys iha jugat en el Pollença In-fantil, en el S. Cayetano, enel Pollença juvenil i en elPoblenc juvenil. En aques-ta temporada se creia segurel seu traspàs al Cultural, ifins i tot s'estrenà i jugàamb l'equip del Port tòtala pre-temporada.

—Martí, perquè no fit-xares ptl Cultural, si quasitot estava Host?

—No vaig fitxar degut aque el Poblenc no em va vo-ler traspassar.

—Quins foren els argu-ments de tal negat iva?

Tant l 'entrenador comla directiva em digueren qui-no havien trobat a ningú pera sustituir-me.

—A més del Cultural ,hi havia altres equips inte-ressats per tu?

—Sí. El Margalida, el

Ca'n Picafort i crec que tam-bé el Pollença.

—Martí, com arribares aljuvenil Poblenc?

—Després d'unes bonestemporades a l'Infantil i ju-venil Pollença, el que llavorsera entrenador del Poblencjuvenil , Tolo Vieh, que jame coneixia del S. Cayeta-no, em va voler incorporara l'equip, que aleshores mi-litava a la la. Divisió nacio-nal, a la qual cosa accedirenels directius del Pollença.

—Quin entrenador té vadur al primer equip?

- Roberto Alvarez, l'ac-tual entrenador del Terrassa

—Vares jugar molts departits la temporada ante-rior?

—Un oficial (contra e!Collerenc) i sis amistosos.

—Quants de gols encai-xats?

—Cap ni un.—Martí, veus difícil ser

titular?—Sí, Gost es encara, mal-

grat l'edat, el millor porterde la categoria. S'ha de te-

nir en compte que jugà a laprimera divisió un parell detemporades i tots sabem que"quien tuvo, retuvo".

—Maldament això, Potesser la teva gran tempora-da?

—Per ventura sí, ja quel'entrenador ha parlat ambmí i m'ha dit que me volfer jugar més vegades quel'altre temporada, i per tantsegurament tendré més pos-sibilitats de demostrar lameva vàlua.

-I la del Poblenc?—Sí. segur. Som supe-

riors en els altres i si les co-ses succeiexen normalment,al final serem campions.

—Quins són els equipsaspirants al triumf?

—A part del Poblenc,crec que el Constància, elMargaritenc i el Manacor.

—Al marge del futbol,què fas?

—Estudii segon d'empre-

sarials a Ciutat.—Te resulta difícil com-

paginar estudis i futbol?—En aquests moments ja

me resulta més difícil, jaque tant una cosa com l'al-tre han de menester moltde temps.

—Té dóna facilitats el Po-blenc?

—Sí. Aquesta temporadalene permís per a no anarentrenar a Sa Pobla quantengui classes a les horesd'entrenament.

—Estàs a gust en el Po-blenc?

—Sí. encara que crec quem'haurien de donar mésoportunitats.

—A que aspiras dins elfutbol?

—De moment a ser titularen el meu equip i llavors alo màxim que pugui. Teneuna fe cega en les mevespossibilitats.

MIQUEL RIPOLL

PER LA FIRA, I TRAVESSA PORTDE POLLENÇA, POLLENÇA A PEU

Organitzat i patrocinat per La Caixa, s'està enlles-tint un Mini-Marathon que durà per nom I Travessa Port dePollença-Pollença. Si se posa "primera", vol dir que l'orga-nització fa comptes que aquesta cursa tengui continuitat elspropers anys. El recorregut serà més o manco de 9 kms. quehi podran córrer els que tenguin de 15 anys per amunt. Pelsmés petits l'itinerari serà més curt. Així, els de 13, 11anvs i dones: 3.400 mts.

10, 1-1 i 12: 1.700 mts.7, 8, 9 anys: 800 mts.6 i menys: 400 mts.

La Caixa obsequiarà a tots els participants, amb re-gals als més petits i amb medalles als majors. S'esperauna nutrida participació tant de pollencins com de forapoble.

Juvenils POLLENÇA, 1 - CIDE, 2Un par t i t desafortunat, tant

es així que en dut's arribades aporta per part de l 'equip visi-tant aconseguiren els seus dosgols. Cal dir que el Pollençamarca primer, fou un bon"xut" del delanler. Llobera.

Ja passaven cinc minuts delsreglamentaris quan el CIDEaconseguí l'empat i el 1-2 defi-nitiu en els primers 15 minutsde la segona. Això produí unadolenta segona part, a base derompre joc per part, dels visi-tants.

Arbit, ¡fatal!Alineació: Reus a la porta,

Vives, Farelo, Bosch, Ordóne/,defenses; a la mitja: Vallon,Ploiner, Aguiló, i a la delante-ra: Oliver. Llobera, Vives 11.

Pep Hordoy

L'ESPERO

*Si vos sou algun dels que agafen "Els Galls" del"Caixonet" sense pagar, vos prometem que si vos hitvobam vos farem propaganda de franc.

*Ens diven "L'orinalet de Mallorca" i teñe les plo-mes aixutes, i si els meus esperons servisin de qualquecosa tendriem aigua abastament.

*Els vei'nats del Moll estan cansats de demanar al'Ajuntament que posi bandes ruades a l'entrada delMoll per la carretera d'Alcúdia, per a veure si atura-ran aquests animalots de motor que entren afuals, pera evitar que seguesquin matant a la gent.

*La més énergique esperonetjade per a alguns re-gidors que aprofiten per a fer al·lusions d'altres enti-tats dins el ple, perquè no sels pugui replicar, sentint-se protegits per la seva immunitat parlamentària.

*I en el regidor d'esports que a mis de seure i co-brar, ja és necessari que exposi el seu programa per-què si se descuida un poc no hi serà a temps.

DITADADE MEL

*Escollirem la més bona mel mandarina d'aquestatemporada, per a donar - l i una llepacleta a la Caixa deColoma, per la seva edició en CATALÀ 1)10 l'O-LLENCA, català ben de veres, del l l ibre de llenguatgeper a los escoles.

*Fna a l t r e ració d'aquest glucid dolç a la papereriaBibi que no ens cobra res per a vendre els (îalls.

*Una raciónela més por en Tomeu "Niu" per lesseves col·laboracions dins moltes activitats cul turalsdel poble a més de la seva ajuda a la Creu Roja.

ARA MES QUE MAIPER LA DEFENSA

DE LA NOSTRA LLENGUAFeis-vos-ne soci

C/. Sant Isidre n.° 3 POLLENÇA

Telf. 530355