La Vanguardia. Articles. Societat

DIVENDRES, 25 SETEMBRE 2009

Ana Vilallonga continua dirigint l'empresa Moon Càtering de Tarragona als 66 anys

JORDI BARÓTarragona

A ls sopars de l’Associa-ció deDones deVila-fortuny, a Cambrils,o en les sessions depatchwork o pintura

a l’oli, l’Ana Vilallonga és l’únicadel grup que encara treballa.“Quasi totes tenen néts, jo no”, esjustifica. Amb 66 anys, continuadirigint l’empresa Moon Càte-ring i controlant fins a l’últim de-

tall dels encàrrecs per festes, ani-versaris o bodes, com una que or-ganitza a Escaladei i que inundala taula del despatx de pressupos-tos, menús i llistes amb els 275convidats. “La feinam’ocupa qua-si tots els caps de setmana i sónmoltes hores dreta amunt i avall,però cada acte és un repte”, i s’en-orgulleix de quedar-se fins al fi-nal en les celebracions que aca-ben de matinada. El negoci, enmarxa des de fa gairebé deu anys,ja l’hagués abandonat si no fos

perquè quan se li acostava l’edatper jubilar-se es va topar amb elcuiner Guillermo Puerto, ambqui es va associar. “És jove i té ga-nes”, manté.Més homes que dones. Com

l’Ana Vilallonga, 2.300 personesde 65 anys omés continuen treba-llant a la demarcació de Tarrago-na. Representen el 0,6 per centdel total d’ocupats, segons l’En-questa de Població Activa (EPA)del segon trimestre d’enguany, iés un col·lectiu predominant-

ment masculí, a causa de les difi-cultats amb què es van trobar lesdones dècades enrere per acce-dir al mercat laboral. El cas del’Ana n’és un exemple. Filla delpropietari d’una fàbrica d’arti-cles de cautxú de Barcelona, vacomençar a treballar amb 18 anysal negoci familiar, però al capd’un temps en va plegar. “Va seruna mica traumàtic”, i recordacom moltes noies es quedaven acasa, fins i tot havent estudiatuna carrera.L’atreviment li va donar l’èxit.

Dels inicis com a secretaria de di-recció, a consellera delegada ipresidenta de consells d’adminis-tració d’empreses del sector im-mobiliari, com la que va pro-moure la urbanització Els Tallatsde Vilafortuny. Més endavant vaser copropietària d’una agènciade viatges a Tarragona i desprésva fer el salt al món del càtering.És graduada en direcció d’hotels,té estudis de psicologia aplicada,d’arquitectura tècnica, unmàsteren gestió d’empreses turístiquesde la URV i el títol de patró deiot, i ha estat jurat de regates de

VICENÇ LLURBA

OCUPATSALS65

L A F E S T A D E R E U S

SEGUEIX A LA PÀGINA SEGÜENT >>

Foc imúsica enels últimsdiesde les festes delaMisericòrdia

Necessitato satisfacciópersonal enl’experiènciade treballarmésenllàde la jubilació

TARRAGONA P À G I N E S 5 a 9

2 LAVANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 25 SETEMBRE 2009

la Federació Espanyola de Vela.“Per muntar coses diferents, hasde ser emprenedor. És la il·lusiód’anar creant”, confessa. “Sóndones d’una altra fusta. No n’hihavia en aquella època”, mantéla presidenta de l’Associació deDones Empresàries i Emprene-dores de les Comarques de Ta-rragona, Laura Roigé, que re-centment li ha atorgat un premide l’entitat per portar 50 anystreballant.Benefici personal o econò-

mic? Pimec, patronal de la petitai mitjana empresa, apunta queles persones que decideixenallargar la vida laboral són, en

molts casos, propietàries d’em-preses familiars. “Aporten expe-riència i en època de crisi se’lsha de fer cas perquè tenen unavisió més àmplia que els joves”,apunta el seu president a Tarra-gona, Joaquim Sendra. “Els ne-gocis familiars es preparen pelsfills i pels néts”, coincideix Roi-gé, que creu que en canvi en elsassalariats són pocs els que allar-guen la vida laboral. El sindicat

UGT identifica altres perfils. “Sialgú està en plenes capacitats ivol continuar treballant, com unprofessor, no hi ha res a dir. Enmolts casos contribueix a la so-cietat amb un bagatge cultural”,explica el secretari general a Ta-rragona, Jordi Salvador, que s’himostra en contra quan es tractade persones que volen arribar afinal de mes perquè la pensióque els pertoca és insuficient.

“És l’altra cara, per pura necessi-tat”, sentencia.A Cabra del Camp, a l’Alt

Camp, Joan Inglés continua fentde pagès per plaer, però tambéper guanyar-se un complementa la pensió de 650 euros. Es vajubilar quan va complir els 65acollint-se al règim especial quehi ha pel sector agrari, que per-met continuar treballant la te-rra, però amb algunes limitacio-ns. El temps que hi dedica al capde l’any, per exemple, no pot su-perar un trimestre. Després devendre’s el bestiar, s’ha quedatamb terrenys de cereal, un cente-nar d’oliveres, un altre d’amet-llers i un hort ecològic pel con-sum propi. “Sempre m’ha agra-dat aquesta feina i econòmica-ment em pot ajudar”, i afegeix:“Unxofer em va dir que es jubila-va i al dia següent ja no el truca-va ningú. Si tens alguna cosa afer, et sents important”. La faltade relleu generacional també haestat un factor primordial. “Vincde famílies pageses i aquí s’aca-ba. Els dos fills han fet carrera iqualsevol es queda a continuaraixò”, explica aquest afiliat alsindicat Unió de Pagesos, moltcrític amb els preus que li pa-guen els intermediaris.

És correcta la jubilació als 65?“La realitat de cada sector és di-ferent, no és igual la construccióque l’ensenyament”, contestaJaume Pros, secretari general deCC.OO. a Tarragona, que defen-sa que l’edat per jubilar-se es re-guli per conveni i es lligui sem-pre a la substitució del lloc detreball. L’altre sindicatmajorita-

ri, la UGT, comparteix el puntde vista. “Cada professió té unperfil. Hi ha treballadors que du-rant molts anys entreguen saluta canvi d’un salari. Si hi ha undesgast físic important, s’ha derebaixar l’edat”, explica Salva-dor. “En les ocupacions noblesés diferent”, matisa. El debat so-bre si s’ha d’endarrerir l’edat de

VICENÇ LLURBA

El metge. Juan Jacobo Aguilar ha refusat jubilar-se als 65

2.300Ocupats al Camp de Tarra-gona i les Terres de l’Ebrede 65 anys o més, segonsl’Enquesta de Població Acti-va del segon trimestre de2009. Dades facilitades pelDepartament de Treball.

El pagès. Joan Inglés continua treballant de pagès a Cabra del Camp, a l’Alt Camp

UNA AJUDA A LA JUBILACIÓ

Un pagès continuatreballant per tenirun complement a lapensió de 650 euros

OCUPATS ALS 65 ELS DIFERENTS PERFILS DE LES PERSONES QUE DECIDEIXEN ALLARGAR LA VIDA LABORAL

SENSE DESCANS

“Si estigués jubilatem sentiriaincòmode”, diuel doctor Aguilar

Contraris a la jubilació

>> VE DE LA PÀGINA ANTERIOR

DIVENDRES, 25 SETEMBRE 2009 T A R R A G O N A LAVANGUARDIA 3


N i menys horaris,ni més llibertat.La sorpresa perFrancesc Pala-cín quan va com-

plir 64 anys i es va jubilar vaser trobar-se lligat professional-ment tant o més que abans. “Lagent té la idea que potscol·laborar i et van aterrantmoltes coses”, comenta. La pri-mera oferta va ser ocupar el cà-rrec de Síndic de Greuges deReus, i un cop acabat el mandatde cinc anys, li va sortir l’opor-tunitat de participar del projec-te de Secot, una associaciód’àmbit estatal formada permés d’un miler de directius iempresaris amb experiènciaque assessoren de forma volun-tària joves emprenedors o peti-tes empreses.L’acrediten els 30 anys que

va ser responsable de Valira,un fabricant d’articles de para-ment per la llar amb seu a Reusamb capacitat per produir qua-tre milions d’unitats l’any. “Fa-la impressió que l’endemà de lajubilació el bagatge ja no ser-veixi per res. S’han d’aprofitarles capacitats que d’un dia a l’al-tre sembla que es perdin”, i rei-vindica no quedar-se assegutmirant la televisió. “Sentir-teútil i no apartat”, resumeix.La delegació de Secot a la de-

marcació, de la qual n’és el pre-sident, s’ubica a lesinstal·lacions del viver munici-pal d’empreses Redessa, a

Reus, i hi col·laboren una quin-zena de persones. Ex directorsde banc, antics responsablesd’empreses químiques del polí-gon de Tarragona, comercialso professionals del món de lesassegurances o de l’ensenya-ment. Tots estan jubilats o pre-jubilats. “És la feina que has fettota la vida, abans de forma re-munerada i ara gratuïta”, i reco-neix que quan estava en actiula responsabilitat era diferent.“Ho vivies d’una manera méspesada, ara és més lliure. Coma professional tenies la implica-ció directa en el resultat. Ara

ets l’empresari indirecte demoltes empreses, però sónelles qui prenen la decisió. Se-cot assessora”, explica. Sid’aquí a poc torna a ser elegit, liquedaran dos anys en el càrrec.Amb 72 anys, i també unacol·laboració activa en duesfundacions, manté: “Un es co-mença a plantejar un límit”.La successora de Francesc

Palacín com a Síndic de Greu-ges va ser fa tres anys Miseri-còrdia Vallès. “Em vaig jubilaral juny i a finals del mes se-güent em vaig trobar l’alcalde,que em va comentar si em fariail·lusió ser la nova síndica. Livaig tornar la resposta a pri-mers de setembre”, explica. Di-plomada enmagisteri, llicencia-

da en filologia hispànica per laUniversitat de Barcelona, ha es-tat mestra de català, regidoradel PSC durant 16 anys a l’Ajun-tament de Reus en àrees educa-tives, socials i culturals i prime-ra dona diputada a la Diputacióde Tarragona, a més de formarpart del consell econòmic i so-cial de la URV quan es va creari de treballar els últims anys de

la dictadura per la renovaciópedagògica. “No sóc una perso-na a qui li agradi no fer res. Als65 pots estar cansat de treba-llar, però no de fer coses”, i ex-plica que al seu entorn la majo-ria de persones de la seva edatfan alguna o altra activitat. “Lle-vat que siguin àvies, que han decuidar els néts”, diu.La feina com a síndica, no re-

munerada en el cas de Reus, liocupa elsmatins de dilluns a di-jous, i una part els dedica aatendre les queixes de ciuta-dans. “Els rebo en aquesta tau-la, sense pressa. Faig una micade psicòleg”, diu conscient quequan es dedicava a la políticaactiva no podia personalitzartant l’atenció. “No tots tenenraó, però l’administració tam-bé s’equivoca i li fem recomana-cions”, explica. Elmandat s’aca-ba el 2011 i si no renova, té fei-na pendent. “Sóc analfabeta entemes tecnològics”. Misericòr-dia Vallès i Francesc Palacíncoincideix que van començar atreballar als 14 anys. La prime-ra fent classes particulars quansortia de l’institut per donar su-port econòmic a la família, el se-gon com a aprenent mecànic.54 anys d’experiència laboralen un cas, 58 en l’altre.

jubilació el va obrir a l’abril el go-vernador del Banc d’Espanya, ar-gumentant que s’hauria de fixaralmenys dos anys més tard, als67, per fer sostenible el sistemade pensions. El Govern de l’Es-tat i els sindicats s’hi van oposar.“Potser s’haurà d’allargar”, apun-ta el president de PIMEC a Ta-rragona.El cap del servei de rehabilita-

ció de l’hospital Joan XXIII deTarragona ho va tenir clar quanl’any passat va complir 65 anys.Continua compaginant les con-sultes als matins al centre hospi-talari amb impartir classes a latarda a la facultat de Medicinade Reus. El lloc que ocupa com ametge està vinculat a una plaçade professor titular d’universitati li permet prolongar aquesta si-tuació fins als 70. “Em considerocapaç de fer-ho, física i mental-ment”, assegura Juan JacoboAguilar, que no treballa amb unameta d’edat, sinó d’assolir objec-tius professionals. Com ell, lamajoria de persones en aquestasituació volen continuar sempreactives. “Treballar et manté jo-ve, no n'hi ha per depressions”,manté la presidenta de l’Associa-ció de Dones Empresàries i Em-prenedores, a qui li falta poc percomplir els 65. “El més impor-tant és tenir il·lusió pel que estàsfent, estiguis jubilada o no”apunta Ana Vilallonga, a quicreu que li atrauran les feines devoluntariat quan deixi l’empre-sa. El metge ho sentencia: “Si es-tigués jubilat, m’hauria de bus-car una altra activitat perquè emsentiria incòmode”.c

“Als 65 potsestar cansat detreballar, peròno de fer coses”

“Sembla quel’endemà de lajubilació el bagatgeja no serveixi per res”

Síndica de Greuges deReus68 anysVa tenir la primera feinaals 14 anys

VICENÇ LLURBA

President de la delegacióde Secot a Tarragona72 anysVa tenir la primera feinaals 14 anys

FRANCESC PALACÍN

MISERICÒRDIA VALLÈS

Francesc Palacín treballa al Secot ajudant a joves emprenedors

Regalarexperiència

Misericòrdia Vallès és l'actual Síndica de Greuges de Reus

VICENÇ LLURBA

VICENÇ LLURBA

Assessors per a joves empresaris o càrrecs públics senseremuneració, dues opcions de treball voluntari pels jubilatsque volen continuar en actiu

DIVENDRES, 1 MAIG 2009

La Ragini i la Sílvia, filles adoptades per la Pilar, mestra al CEIP Pi del Burgar de Reus, i el seu marit


U naparella deTarra-gona ha esgotat lapaciència i ha de-sistit d’esperar unfill de la Xina, tot i

que per ara no renuncia a conti-nuar els tràmits per adoptar a l’es-tranger. El cas el posa en relleu lapresidenta de l’Associació Mu

Dan d’Amics de la Xina de Tarra-gona, Lydia Cintas, per qui elboom d’anar a buscar infants alpaís asiàtic ha anat a la baixa.“Molts pares han començat a ti-rar enrere”, reconeix.La Xina no és un cas aïllat. En

els últims cinc anys, les sol·li-cituds d’adopció internacional aTarragona han caigut gairebé a lameitat, mentre que les nacionalshan notat un lleuger ascens. Les

causes són sobretot dues: els paï-sos d’origen dels nens han endu-rit les exigències a les famílies iels han prolongat l’espera per so-bre dels tres anys.“Arriba un punt que desespe-

res i sents una mica d’angoixa”,comenta Anna Olivella. Amb elseu marit fa més de trenta mesosque van començar els tràmits peradoptar a la Xina. És la segona ve-gada que passen pel mateix, ara

també amb la responsabilitat deportar l’associació Adopchina aTarragona, que assessora els fu-turs pares i els alleugereix l’espe-ra ambxerrades i activitats. L’An-na jutja d’excessives algunes deles obligacions que imposa el go-vern xinès, com demanar estudissuperiors als dos membres de laparella. Condicions com aquesta,més restrictives que temps enre-re, van entrar en vigor fa dos

anys, quan també es va establirque no s’acceptarien sol·licitudsde famílies monoparentals.El progrés econòmic de la Xi-

na ha fet disminuir els menorsque són orfes i també han aug-mentat les adopcions fetes pelsmateixos ciutadans del país. “LaXina ha pres consciència de la in-fància del país”, resumeix el

Aquí i a fora,la diferència

VICENÇ LLURBA

]La Pilar i el Joan podencomparar. La Ragini la vananar a buscar a l’Índia des-prés d’un llarg camí de qua-tre anys. Més tard es varesoldre una sol·licitud quehavien fet temps enrere peruna adopció nacional i vanrecollir la Sílvia fruit d’unarenúncia hospitalària. Per laPilar, en “papers i angoixes”els dos casos són similars.“L'aspecte econòmic ésdiferent”.

Menysfamíliesenespera


F I R A D E L V I

L’adopció internacional ha caigut gairebé a lameitat aTarragona

Falset, capitalimpulsoradelesDOPrioratiMontsantTARRAGONA P À G I N E S I A V I

2 LAVANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 1 MAIG 2009

director dels serveis territorialsd’Acció Social i Ciutadania a Ta-rragona, Jordi Tous. El resultatés que el temps per resoldre unexpedient ha passat de noumesos de mitjana a dos anys inou mesos en l’actualitat. La Ge-neralitat manté contactes amb elgovern xinès perquè es redueixi.“S’està tancant l’aixeta”, comen-ta Lydia Cintas, que afegeix queara la gent s’ho pensa una micamés a l’hora d’iniciar els tràmits.El director d’Acció Social fa ex-

tensiva aquesta situació a lamajo-ria de països on fins ara se soliaadoptar, on considera que s’estan“limitant molt les possibilitats”.Com a contrapartida, el governcatalà treballa per poder rebre in-fants d’altres estats, com Bulgà-ria, on des de fa unes setmaness’hi poden tornar a tramitarsol·licituds, suspeses des del nov-embre de 2003. Tot i que l’esperai l’enduriment de les condicionssón els inconvenients més habi-tuals, Tous hi suma el factor eco-nòmic, agreujat pel temps actualde dificultats. “La crisi no és lacausa determinant, però sí unamés”, diu després de recordarque una adopció en un país es-tranger costa entre sis i trentamil euros.La davallada accentuada de

l’adopció internacional no s’hatraduït en un augment similarde la nacional, que ha crescut pe-rò de forma moderada. Elstemps d’espera d’una i altra acos-

tumen a ser similars, i en els doscasos s’han de superar unes en-trevistes a l’Institut Català del’Adopció i la Infància per obte-nir el certificat d’idoneïtat, undocument expedit per la Genera-litat imprescindible per poderadoptar. Els tràmits inclouen,per exemple, una trobada ambels futurs pares a casa, on escomprova que hi hagi suficientespai reservat pel fill. Un cop su-perada l’espera i amb l’infant as-signat l’adopció en la majoria depaïsos estrangers acaba, però enla resta i en el cas dels infantsnascuts a Catalunya no. El pro-cés s’allarga bastant més perquès’ha de passar primer per un pe-ríode d’acolliment pre-adoptiu i

fins al cap de mig any els paresno poden sol·licitar que se cele-bri el judici per obtenir l’adop-ció plena. No és fins llavors quees canvien els cognoms biolò-gics del nen.“No tens el 100 per cent de se-

guretat”, reflexiona la Cristina,que fa dos anys que va comen-çar els tràmits i a qui han cons-cienciat que el procés es pot gi-rar en contra a l’últim moment.En aquest cas, les reserves deviatjar sola a l’estranger i de nodominar l’idioma la van fer de-cantar per l’adopció nacional.En canvi, una mare de Tarrago-na que fa tres mesos va anar alKazakhstan a buscar la seva fi-lla, va descartar aquesta opció

perquè amb la legislació actualla jutja “pràcticament inexis-tent”. Argumenta que la va rebu-tjar sobretot pel temps que s’had’esperar fins superar l’etapad’acolliment.La futura llei dels drets i les

oportunitats dels infants i l’ado-lescència de la Generalitat had’obrir noves perspectives.“L’actual és molt biologista, pre-servamolt els drets dels progeni-tors; la que està en tràmits parla-mentaris se centra més en els

drets de l’infant”, asseguraTous, convençut que el nou textescurçarà i simplificarà l’adop-ció a Catalunya. “La nostra prio-ritat és que els nens tinguin fa-mília”, afegeix compromès ambquè l’administració sigui capaç

FOTOS: VICENÇ LLURBA

Classes de rus. L’Associació de Cultura Russa Fedor Dostoievski organitza classes de rus on hi participen nens adoptats

MENYS FAMÍLIES EN ESPERA NOVES TENDÈNCIES EN L’ADOPCIÓ

Adopcionsmésdifícils


2005 2006 2007 2008

Clara Penín / LA VANGUARDIAFONT: Departament d’Acció Social i Ciutadana

Sol·licituds d’adopcions a la demarcació de Tarragona en el 2008

Adopcions nacionals Adopcions internacionals

Rússia29

Vietnam15Etiòpia

13

Mali9

3Colòmbia

11Mèxic6

Xina8

3

Índia

2

191

36

179

106 97

58 5251

1

Brasil

2

Ucraïna

Perú

1Bolívia

1El Salvador

1Hondures

1Guatemala

Marroc

Any 200594

4417

8441

10

4033

23

Any 2006

Any 2007

XinaRússiaEtiòpia

XinaRússiaEtiòpia

Xina

RússiaEtiòpia

Evolució de les sol·licituds d’adopcions a Tarragona

DIVENDRES, 1 MAIG 2009 T A R R A G O N A LAVANGUARDIA 3

de facilitar els tràmits. La Pilar iel Joan van fer els primers pas-sos per adoptar ara fa deu anys ifins fa dos no van tancar el pro-cés, amb la Ragini i la Sílvia ins-crites al llibre de família. Tanper la primera, que van anar abuscar a l’Índia, com per la sego-na, a l’hospital de la Vall d’He-bron, va caler un judici de custò-dia passat un temps de tenir-lesa casa. “Amb la Ragini al princi-pi teníem un passaport hindú ivam haver d’esperar entre dos itres anys fins que se celebrésaquí el judici, on no va caler queens personéssim”, comenta enJoan.Mentrestant, la Cristina es tro-

ba a l’extrem oposat del procés.El sobre amb la resolució admi-nistrativa que l’autoritza a adop-tar descansa a la vista. “Me’lmirocada dia”, confessa. I relata unaespera on s’està “a cegues”, sensecap informació sobre el desen-llaç. El temps ha reforçat els seusdesitjos. “Cada vegada estàs mésconvençut”, es reafirma.c

D U E S V I E S D ' A C O L L I D A

Mareendosdies

Encara sensedata

COST 0 eurosTEMPS 2 anys i 10 mesos

La Gemma, el Jordi i els seus fills esperen l'arribada d'un nen de Etiòpia

L ’EFECTE DE LA RECESSIÓ

Acció Social situala crisi com un factormés per fer minvarl’adopció a l'estranger

La Susanna i el Jan, a un parc de Tarragona

]Creuar les portes de l’aeroport irespirar el retorn a casa és una imat-ge recurrent en els pensaments de laGemma Capella, que hi veu el desen-llaç a més de tres anys d’entrevistes,tràmits i espera. Per aquest momentfa poc ja hi havia data, el 21 d’aquestmes, però el procés es va truncar. Eljudici de custòdia a Addis Abeba, lacapital d’Etiòpia, pel nen que els ha-vien assignat no va sortir bé i hauràhauran de tornar a esperar. Calculenque uns tres mesos.La família d’aquesta regidora de

l’Ajuntament d’Alforja, casada i ambdos fills biològics, ja havia assumitque en pocs dies viatjarien a l’estran-ger i tornarien sent un més. Fins i totel rostre del nen ja penjava de la neve-ra i ocupa mòbils i ordinador.El desig d’adoptar ha estat sempre

latent en aquest matrimoni, però elprimer pas formal el van fer el 2006.Un primer pagament d’uns 1.300euros va obrir més tard els tràmitsd’adopció amb una associació ambseu a Barcelona. El procés els hauràcostat uns 8.500 euros, dels quals enpodran recuperar una part amb sub-vencions, i el viatge calculen que val-drà uns 9.000.

ADOPTAR A ETIÒPIA

]La calidesa de la primavera i el pas-seig en cotxet fins al parc han ador-mit el Jan, que no tarda en desvetllar-se i somriure a les mirades de la Su-sanna. “Te’l sents teu des del primerdia”, comenta. Ara fa mig any des queuna trucada la va sorprendre i la vaconvertir en mare al cap de poc.“T’ho diuen i ja el tens als braços. Elque la gent organitza en nou mesos tuen dos dies”. El nen tot just havia aca-bat de néixer i els seus pares biològicshi van renunciar al mateix hospital.La Susanna, que és pedagoga i haadoptat sense parella, havia fet lasol·licitud gairebé tres anys enrere, idurant l’espera li havien fet una pri-mera proposta que no va acceptar.“No treballava i a casa només hi entraun sou”, comenta.Decantar-se per adoptar un infant

nascut aquí l’hi ha estalviat diners idesplaçaments. “També valoro co-nèixer tota la informació prèvia delnen”. En contra hi juguen que el camíper tenir l’adopció plena és més llarg.“Saps que sempre hi ha una petitapossibilitat que retorni amb la famíliabiològica. Ho tinc present, però nom’angoixa”. El Jan juga ara als seusbraços.

]“Els pares de nens adop-tats a Rússia no volen queperdin l’idioma perquè ésriquesa”, comenta la secretà-ria de l’Associació de Cultu-ra Russa de Tarragona, Iri-na Gorkova, per resumirper què assisteixen a lesclasses de rus que organit-zen els caps de setmana.Les aules de l'associacióestan obertes a tothom quiho vulgui i és una de lesactivitats d’aquesta entitatcultural que vol bastir pontsamb Catalunya.

CANVI DE PROCEDIMENT

La futura llei delsinfants ha d’ajudara incrementarl’adopció nacional

ADOPTAR A CATALUNYA

COST 17.500 eurosTEMPS 3 anys i 2 mesos

Conservarl’idioma

DIVENDRES, 26 FEBRER 2010

Adam Safianczuk, capellà polonès es prepara per oficiar la missa a l'Argilaga, pertanyent al municipi de la Secuita, un diumenge al matí


D es del faristol, el ca-pellà carrega depauses i algun sos-pir la lectura del’Evangeli. Accen-

tua Judes en la síl·laba final itransforma la essa en una ics so-nora. Remarca les erres. A l’esglé-sia de la urbanització de LaMórade Tarragona, la missa matinalde dos quarts de deu té un airepolonès. “Avui hi ha el costum debeneir els fruits perquè Sant Blaiens protegeixi de les malalties”,proclamaAdamSafianczuk inver-tint l’ordre natural de la frase i es-forçant-se per pronunciar correc-tament en castellà. El blanc de lapell dóna pistes de la seva proce-

dència, una localitat relativa-ment pròxima a Varsòvia que faset mesos va canviar perTarragona. “Quan el 2006 el Pa-pa va peregrinar a Polònia, va ani-mar els sacerdots a no tenir pord’anar a països on en falten. Erael meu desig i quan va sorgir lapossibilitat la vaig acceptar”, rela-ta. L’arquebisbat de Tarragonaho havia sol·licitat emparant-seen la màxima que l’Església ésuniversal i amb la intenció de pal·-liar l’escassetat de capellans. “Ésl’únic a la diòcesi, però és possi-ble que n’arribi algun altre. Tocaesperar”, explica el vicari gene-ral, Joaquim Fortuny, per qui eltemps ha agreujat el dèficit a lesparròquies. “S’han anat morint

VICENÇ LLURBA

Mossens importats

C U L T U R A

CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >>

Lavida i l’obradeChaplin,alCaixaforumdeTarragona

L’arquebisbat incorporaun sacerdotpolonèsper compensar l’escassetat devocacions

TARRAGONA

PerDéu (i pel Barça)]“No sabia què fer i resavaperquè Déu em donés unaúltima senyal”, explica elpolonès Adam Safianczuksobre els dubtes que teniaquan va haver de decidir sies traslladava a Tarragona afer de sacerdot. La propostaformal li van fer el setembrede 2008 i els desitjos de ser-vir a una altra diòcesi vanxocar amb l’oposició de laseva mare. “Demanava aDéu que el Barça guanyés laChampions”, concreta. Peraixò el 2 a 0 del 27 de maig aRoma contra el Manchester

United va ser l’element de-terminant que el va fer aban-donar la Polònia natal. “Unmiracle”, sosté. Al pis del’arquebisbat on viu, hi guar-da una samarreta del Barça.Quan penja la sotana, practi-ca escacs, ciclisme i futbol.“El meu objectiu és evan-gelitzar a través del’esport”, confessa. ATarragona respira feliç,animat també per lesbondats del clima. I,amb els mesos, la sevamare s’ha convençutdel canvi.

P À G I N A 1 0

2 LAVANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 26 FEBRER 2010

mossens o s'han anat jubilant. APolònia, en canvi, han crescutmolt les vocacions religioses i noels causem un perjudici”, reflexi-ona. “La falta de sacerdots ésaquí un problema important. Almeu país depèn de la regió: a l’esti al sud encara n’hi ha suficients,mentre que en altres punts en co-mencen a faltar”, explica l’Adam,que també compara l’afluènciade gent a missa. “A Polònia se soldir que hi assisteix cada diumen-ge lameitat de la població, a Espa-nya un 8% i aquí encara menys”,comenta.Com a mostra, l’eucaristia que

celebra a LaMóra entre setmana,on el fidels no solen arribar a ladesena i són sobretot personesgrans. En canvi, a la missa quediu una vegada al mes a l’esglésiade Sant Antoni de Tarragonapels polonesos residents a la zo-na hi solen acudir entre trenta iquaranta compatriotes seus.Que a Catalunya hi hagi cada

cop menys catòlics practicantsajuda a explicar, per la majoriadels sacerdots consultats, que hihagi també menys joves que vul-

guin posar-se l’hàbit. Una davalla-da de vocacions queha estat cons-tant en els trenta anys de demo-cràcia –en contrast amb l’abun-dància de sacerdots de desprésde la guerra–, i amb característi-ques similars arreu del país. “Elcapellà era abans una figura relle-vant que tothom tenia molt iden-tificada als pobles i les ciutats, ac-tualment la presència pública ésdiferent”, afegeix el director delsecretariat de vocacions de l’ar-quebisbat i rector de Vimbodí,SimóGras, per qui també és com-plicat de fer entendre la decisió“contracultural” de no casar-se idedicar la vida a l’Església.Des del setembre passat, Gras

és el responsable de cuidar els jo-ves de la diòcesi que volen plante-jar-se aquest camí. “Fa el segui-ment i acompanyament dels quetenen inquietuds”, explica el vica-ri Joaquim Fortuny.Nois cristians a partir de 16

anys i provinents sobretot de lesparròquies i algunes escoles a quis’ajuda a valorar si volen ser cape-llans amb entrevistes personals iactivitats en grup. “Intentem queassumeixin el repte de ser els ges-tors de la seva vida davant de

VICENÇ LLURBA

Viatges. Els capellans viatgen d'un poble a l'altre, com laSecuita, per cobrir les necesitats dels seus feligresos

Gent gran. Adam Safianczuk oficia la missa a l'església de l'Argilaga, davant uns creients majoritàriament grans

DE GRAN, SACERDOT?

“Molts joves ni s’hoplantegen”, diu elresponsable devocacions religioses

MOSSENS IMPORTATS UNA ALTERNATIVA AL DÈFICIT DE VOCACIONS A L’ESGLÉSIA

FUTURS MOSSENS

Només 23 nois s'estanformant per sercapellans al SeminariMajor de Barcelona

Missesbilingües

Pocs feligresos

]Adam Safianczuk diudues misses a la setmanaen català, les dues el matídel diumenge. A laSecuita, al Tarragonès, ia l’Argilaga, un nucli depoblació del mateix muni-cipi. Va començar aaprendre’l des de zero enuna escola de Salou, lalocalitat on el van desti-nar primer quan va arri-bar a Catalunya. “L’arque-bisbe em va comentarque havia de saber català,però que no hi haviapressa. La gent de lesparròquies també desit-gen que em dirigeixi aells en aquest idioma,però són molt compren-sius”, comenta en un cas-tellà entretallat, peròforça correcte. “Vull par-lar correctament i peraixò encara no utilitzo elcatalà”, es justifica. Enles misses on no té mésremei, l’únic fragmentque s’improvisa, el del’homilia, es canvia alcastellà, que va començara aprendre a Polònia.“L’última parròquia onestava era petita i vaigtenir quatre anys perestudiar-lo amb llibres iprogrames d’ordinador”,explica. Tenia la intencióque el destinessin a unterritori de parla alema-nya, un idioma que conei-xia de l’escola, però final-ment la petició va arribarde l’arquebisbat deTarragona. “M’han donatuna benvinguda moltcalorosa”, s’alegra.


DIVENDRES, 26 FEBRER 2010 T A R R A G O N A LAVANGUARDIA 3


A Joan Maria Fer-rer, li brillen elsulls quan recordacom va ser orde-nat sacerdot fa un

mes a la catedral deTarragona. “Sents que és elque et farà feliç per sempre”,declara assegut al despatx par-roquial de l’església de Sant Sal-vador del Vendrell. A aquest jo-ve de 27 anys a qui l’alçacoll seli entreveu sota una caçadorade pell negra, la fe el va atraparcuinant. Combinava els estu-dis d’hostaleria a Barcelonaamb la feina en un restaurant iacumulava l’experiència d’ha-ver passat pels fogons d’altresestabliments. “No em desagra-dava, però tampoc m’hi veiatreballant tota la vida”, i expli-ca comen aquella època dos ca-pellans li van plantejar la possi-

bilitat de cursar els cinc anysde Teologia, i mentrestant aca-bar de decidir si tenia una veri-table vocació religiosa. “I si tro-bes nòvia, ho deixes”, diu queli va fer broma un d’ells. Satis-fet amb aquesta guia espiritu-al, va emprendre la nova etapa.Primer a la Universitat deNavarra, residint en un col·legimajor. Més endavant, de nou aBarcelona a la Facultat de Teo-logia de Catalunya, vivint al Se-minari Major Interdiocesàamb altres joves aspirants a sa-

cerdot. “Poc a poc vas madu-rant la idea. Déu et posa pistesper aclarir-ho, però mai estàsal cent per cent segur fins a laordenació. Un amic em comen-tava que hi ha un moment quehas de fer un pas en el buit. IDéu t’acull”, relata.Vocacions religioses com la

d’en Joan Maria són actual-ment força escasses i, com solser freqüent, neixen en perso-nes educades en família i esco-la de profundes creences reli-gioses. “Resava cada dia abansd’anar a dormir amb els pares.També em va servir anar a lesJornades Mundials de la Jo-

ventut –a Roma, Colònia i Sid-ney– per veure que hi ha mi-lers de nois com jo que no sóngent estranya sinó que treba-llen i estudien, però amb untoc de gràcia, quelcom especi-al”, explica. Els pares li han res-pectat l’opció escollida i, entreels amics, la reacció ha estat va-riada, malgrat no sentir que lihagin fet el buit. Sobre lesraons que expliquen la falta decapellans, els troba en una so-cietat ambmenys catòlics prac-ticants (hi ha poques famílies

cristianes de veritat”), materia-lista (“s’oblida l’aspecte espiri-tual”) i hedonista (“molta gentbusca egoistament el plaer pelplaer”). I emplaça a pregar per-què hi hagi més vocacions.Ordenar-se sacerdot marca

un estil de vida de dedicacióplena a l’Església. Celebrarmis-sa, enterraments i noces, estarpendent de la catequesi, resaro atendre consultes al despatxparroquial. I residir a la matei-xa rectoria, en un pis indepen-dent, però en convivència ambla resta demossens de la parrò-quia, també durant els àpats.El temps lliure és poc. “No ésuna feina, on tens una jornadade treball. És una vida nova.No es deixa de ser capellà les24 hores”, comenta. Durant elsanys que va ser seminarista aBarcelona, tampoc no descan-sava gaire perquè els caps desetmana els passava a l’esglésiadel Vendrell, exercint de diaca.

I el sou d’un capellà? “Si la pre-gunta és si et pots fer ric, la res-posta és no”, manté. A la parrò-quia, en Joan Maria ha dit lamissa diària de les vuit del ma-tí i, mentre conversa amb unaassistent, s’adona que hi ha 20euros al terra. “Són per la cari-tat”, i els diposita a la bústia dela col·lecta. En sortir per la por-ta, l’home que està assegut aterra demanant almoina li dei-xa anar amb un somriure i unacorrecció que descol·loca:“Bon dia, mossèn!”.c

Déu. Procuremque es qüestionincom gastar els valors existenci-als”, apunta Gras, que té 30 anys ifa poc temps que va passar perun procés similar. “Molts jovesno s’ho arriben ni a plantejar”, ies fixa com a gran repte milloraraquesta situació.Són pocs els qui finalment aca-

ben ingressant al SeminariMajorInterdiocesà, ubicat a Barcelona.Vint-i-tres nois de sis diòcesiss’hi formen actualment per ser sa-cerdots, tres dels quals provenende la de Tarragona, i combinenels estudis a la Facultat de Teolo-gia deCatalunya amb la vida espi-ritual.Des de fa més de vint anys,

aquests ensenyaments estan cen-tralitzats a la capital catalana.“És una manera d’unir esforços iva ser un suggeriment de la SantaSeu, que veient el nombre baixde seminaristes ho va considerarmés enriquidor. Hi ha seminarisd’aquest tipus a Itàlia i França,però és l’únic d’Espanya”, expli-ca el rector, Norbert Miracle,que pertany a l’arquebisbat deTarragona.Com la resta d’equip formatiu i

seminaristes, només està aBarcelona de dilluns a divendres,perquè el cap de setmana tenenactivitat a les parròquies. “Elsque entren al seminari ho fanamb un grau de convencimentmolt alt”, fa notar el responsablede vocacions de l’arquebisbat.Pocs, però segurs de l’opció quehan triat.c

“Poc a poc vasmadurant la idea;Déu et posa pistesper aclarir-ho”

Edat a partir de la qualalguns joves cristians escomencen a plantejar si elseu futur és servir al’Església com a capellans,segons el responsable devocacions de l’arquebisbatde Tarragona. Se’ls ofereixun procés d’acompanyamentespiritual.

VICENÇ LLURBA

Data que comença afuncionar el SeminariMajor Interdiocesà, queagrupa els seminaristes deles diòcesis de Tarragona,Girona, Solsona, Urgell, Vici Lleida. Dos anys abans,una carta de la ConferènciaEpiscopal Tarraconenseemplaçava a la unió.

Joves de la diòcesi deTarragona que es formenactualment al SeminariMajor Interdiocesà, aBarcelona, d’un total de 23.Un de quart s’ha ordenatsacerdot fa poc. Amb elsanys, s’ha anat reduint elnombre de seminaristes.

Joan Maria Ferrer és capellà de la parròquia de Sant Salvador del Vendrell

16

Dels fogonsalculte

1988

3

VICENÇ LLURBA

Un jove del Vendrell, ordenat fa poc sacerdot, vacanviar la cuina per la vocació religiosa


JORDI BARÓSenan

E ls 59 habitants de Se-nan, a la Conca deBarberà, només po-den navegar per in-ternet amb banda

ampla si es desplacen a l’ajunta-ment. En una sala pròxima al des-patxde l’alcaldessa hi ha dos ordi-nadors amb una connexió viasatèl·lit, instal·lats des de l’estiu.La velocitat ésmolt inferior a l’ha-bitual però la solució, que és pro-visional, ha servit per començar atrencar barreres en el tercer mu-nicipimés petit de la demarcació.Situat a la Serra del Tallat, en

una de les comarques amb l’oro-

grafia més complicada, Senan re-soldrà del tot els problemes ambla torre de telecomunicacionsque es construirà aviat gràcies alpla Catalunya Connecta del De-partament deGovernació i Admi-nistracions Públiques de laGene-ralitat.“Sempre he reclamat la norma-

litat. Som persones amb els ma-teixos drets i ara tindrem els ser-veis de qualsevol ciutadà”, reivin-dica l’alcaldessa Núria Albà, aqui encara l’admira parlar per te-lèfon i rebre correus electrònicssense que la trucada es talli. “Da-rrerament s’han instal·lat al po-ble algunes famílies joves”, apun-ta com a argument per defensarque calen bones comunicacions.

La nova torre permetrà l’accés ala banda ampla i rebre correcta-ment la Televisió Digital Terres-tre (TDT). La cobertura de telè-fon mòbil ja està garantida ambdues companyies. “Seria maso-quista que algú tingués contracta-da l’altra”, exclama.Igual com a Senan, les actua-

cions del pla s’han anat estenentpel territori per garantir que a fi-nals de l’any que ve com amínimtots els nuclis de més de 50 habi-tants i els polígons industrials ha-gin resolt les deficiències en lescomunicacions. Els 110 milionsd’euros de pressupost perCatalu-nya s’estan transformant en cen-tenars d’actuacions. Estudis ra-dioelèctrics, noves torres i unifi-cació d’altres existents, equipsde banda ampla, TDT i telefoniamòbil instal·lats en funció de lesnecessitats de cada lloc.

“Hi ha dues comarques moltcomplicades, la Conca de Barbe-rà i el Priorat, amb una inversiómolt elevada. Tenen una orogra-fia molt complexa”, apunta el di-rector dels serveis territorials deGovernació a Tarragona, Fran-

cescTarragona. La zona pròximaa la serra del Montmell, al BaixPenedès, i la dels municipis d’Ai-guamúrcia, Querol o la Riba, al’Alt Camp, també són terreny in-hòspit per les comunicacions.“Els alcaldes han notat les millo-res coma ciutadans”, reconeix sa-tisfet. “És la primera capa de pin-tura”, afegeix.El director de Governació a les

Terres de l’Ebre recorda quequan va assumir el càrrec rebiamoltes trucades d’alcaldes quei-xosos. “Hi ha hagut un abans i undesprés”, assegura Carles Pas-qual. Fins almoment, a les quatrecomarques que són de la sevacompetència s’han executat gai-rebé sis de cada deu de les mesu-res previstes. “No és un territorimolt complicat. No tenim moltsnuclis petits i de municipis demenys de 250 habitants només hiha Prat del Comte. Pel que fa ales telecomunicacions, no ens po-dem queixar pràcticament enres”, assegura. Si es compleixenles previsions, a finals de l'anyque ve en aquesta zona s’hauranrealitzat 97 actuacions per valorde més de set milions d’euros.Les Terres de l’Ebre són a mésun dels llocs on hi ha més abo-

nats del servei de banda amplade laGeneralitat, que dóna cober-tura on no arriben les compan-yies privades. Tres mil personesse’n beneficien.A Benifallet, una actuació re-

cent ha permèsmillorar la cober-tura de mòbil, tant al municipicom al tram pròxim de l’eix del’Ebre, la carretera que s’estén alllarg de les Terres de l’Ebre. En

una antena que ja tenia Telefòni-ca, s’hi ha permès que s’hiinstal·lin també altres compan-yies, i la primera a fer-ho ha estatOrange. “La recepció està al 100per cent en aquestes dues opera-dores”, comenta l’alcalde JordiMonclús. “Falta Vodafone, quenomés funciona en llocs estratè-gics, com a la vora del riu. Els quetenien aquest operador s’han can-viat a un altre”, conclou.c

La sala de internet a l'ajuntament de Senan, petit poble a la Serra del TallatVICENÇ LLURBA

Connectatsper igual

CONTRA LA BRETXA DIGITAL EL PLA CATALUNYA CONNECTA A TARRAGONA

L’alcaldessa d’unpoble petit diu queara tindran elsmateixos serveis quequalsevol ciutadà

LA VANGUARDIAFONT: Idescat 2008

El pla Catalunya Connecta a TarragonaRècord inversor per a les comarques amb l’orografia més dificil

Actuació: Estudis radioelèctrics,noves torres de telecomunicacionso adaptació d’existents, equips debanda ampla, TDT i telefoniamòbil

Població 9.869 habitants

PRIORAT CONCA DE BARBERÀ

Total actuacions 60Númerod’actuacionsfetes 28(46,6%)

Total inversió 4.007.000€

Inversió feta1.130.000€(28,2%)

Població 21.161 habitants

Nuclis de població 26 nuclis Nuclis de població 53 nuclis

Polígons 25 polígonsPolígons 1 polígon

Total actuacions 59Númerod’actuacionsfetes 32(54,2%)

Total inversió 4.331.000€

Inversió feta1.512.000€(34,9%)

Els 110 milions d’eurosde pressupost perCatalunya s’estantransformant encentenars d’actuacions

Les Illes de Vila-secaLlar Unió Catalonia S.C.C.L

Últimes vivendes deprotecció oficial.

Vivendes de 3 habitacions,amb pàrquing i traster inclosos.

Acabats de 1ª qualitat.

Des de

160.000 euros + IVAInformació i venda

Tel. 93.601.10.80 / [email protected]

Un paquet d’actuacions en marxaestén la TDT, la telefonia mòbil ila banda ampla fins als nuclis mespetits de la demarcació

DIVENDRES, 22 MAIG 2009

En Francisco arrenca les males herbes de les cebes plantades al conreu ecològic que Aprodisca té a la capital de la Conca de Barberà

JODI BARÓConca de Barberà

L ’AssociacióproPerso-nes amb DisminucióPsíquica de la Concade Barberà (Aprodis-ca) ha gestat un ma-

nual de l’èxit. En tres anys hadeixat de dependre de les indús-tries auxiliars de l’automoció perreorientar-se cap a la produccióecològica. S’ha anticipat a les des-localitzacions i a les retallades de

plantilla per la crisi d’empresescom l’alemanya Frape Behr, quehaurien deixat penjant d’un fil apersones amb discapacitatintel·lectual o malaltia mentalque treballaven en tasques dema-nipulat industrial. “Ens vam pre-guntar amb què ens podíem arre-lar al territori per subsistir i vampensar en la producció sosteni-ble comunnou jaciment d’ocupa-ció”, explica la fundadora i ge-rent Carme Sureda.L’encert d’Aprodisca contras-

ta amb les dificultats d’altres cen-tres especials de treball, que hand’afrontar alhora un canvi demo-del i els efectes de la recessió. Elsector dels centres sense ànim delucre calcula en un estudi recentque a la demarcació estan en riscprop de 300 llocs de treball.“Fa temps que la situació és

problemàtica”, sosté FrancescAlmacelles, director tècnic de laFederació Catalana pro Perso-nes amb Discapacitat Intel·lec-tual (APPS), que ha participat

en la diagnosi. Almacelles des-criu que moltes entitats presta-ven serveis bàsics demanufactu-ra, com muntatges o envasats, aindústries que s’han traslladat.La dependència en excés

d’aquestes activitats s’ha fet in-viable i això ha obligat a obrir-sea d’altres, sobretot als serveis atercers. La reconversió cap aaquestes feines amb més valorafegit, com la jardineria o la ne-teja viària, s’ha fet sense acomia-dar els treballadors amb discapa-

citat, perquè mantenir el lloc defeina forma part del compromísd’aquestes associacions.Segons l’informe, és el con-

tracte social de les entitats, queeviten els expedients de regula-ció d’ocupació i mantenen unatur encobert: persones en actiuperò sense la càrrega de feina su-ficient. És més, malgrat les ma-les condicions, els últims anyss’ha creat ocupació. Segons la

VICENÇ LLURBA

Vulnerablesa lacrisi

E F E M È R I D E


Amposta esvesteixd'èpocaenel centenaridel títol de ciutat

Larecessió agreuja la situaciódelsdiscapacitats, afectats per lesdeslocalitzacions

TARRAGONA P À G I N E S 1 0 a 1 4

2 LAVANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 22 MAIG 2009

Generalitat, 300 noves personesamb discapacitat o malaltia men-tal van ser contractades a Catalu-nya durant l’any passat. “Hi hahagut un dèficit sostingut”, creuel director tècnic, que manté queamb la crisi les possibilitats de su-portar aquestes pèrdues estan“caient en picat”.El sector dels centres sense

afany de lucre ha definit un Plade Reestructuració i Revitalitza-

ció on concreta set demandes alDepartament de Treball, que téles competències en aquesta ma-tèria des del mes de febrer. Unapetició clau és que es revisi lasubvenció que cobren les enti-tats per crear un lloc de treballper una persona amb discapaci-tat. El document manté que estàcongelada des de 1986. Una al-tra reivindicació és ampliar lapart del sou del treballador quees paga amb diner públic en fun-ció del grau de discapacitat. “Siuna persona afectada greumenttingués més suport, seria mésviable la seva activitat”, comen-ta Almacelles.Els representants del col·lec-

tiu han constituït una taula deseguiment amb la Generalitat,que ja ha pres algunes mesures,com obrir una línia de préstecspel sector dotada amb deumilio-ns d’euros. “Les subvencionssón importants però encara mésho és la gestió”, comenta el di-rector dels serveis territorialsde Treball a Tarragona, JosepMaria Solanes, que creu que laclau per assegurar el futur dels

centres especials de treball ésaugmentar-ne la competitivitat.“Estem pensant en revisar el mo-del i millorar el finançament”,apunta. També s’elaborarà un lli-bre blanc per donar-losmés visi-bilitat i s’augmentarà la forma-ció gerencial per al personal di-rectiu. Un paquet de mesuresque han de servir per adequar-se a les noves condicions d’unmercat també tocat per la crisi ique reclama una oferta diversifi-cada i encarada als serveis a lespersones.A Aprodisca, la nova línia de

producció ecològica ha permèsanticipar-se i esquivar la crisi delsector. Al juny estarà enllestit unobrador on s’hi faran productespropis amb el que es cultiva a lesfinques de Montblanc i la Selvadel Camp. Es prepararà menjarprecuinat que es distribuirà a par-ticulars i menjadors escolars.Fins ara, el que es conrea es venen una botiga que l’entitat vaobrir a principis d’any i en alguns

300Persones amb discapacitatque treballen en un centreespecial de treball senseànim de lucre i corren elrisc de perdre la feina. Esti-mació de la Federació Cata-lana pro Persones amb Dis-capacitat Intel·lectual(APPS) en base a un estudidel sector.

Total de centres especialsde treball a la demarcació,vuit al Camp de Tarragonai sis a les Terres de l’Ebre.A Catalunya n’hi ha216, la majoria senseànim de lucre, segons da-des del Departament deTreball.

14

Treball a l'escola taller Baix Camp

“Novenemdiscapacitat”

CARTA DE PETICIONS

Els centres sense afanyde lucre concretenset demandes al’Administració

U N A E M P R E S A M O D È L I C A

VULNERABLES A LA CRISI L 'ATUR AMENAÇA MÉS DE 300 DISCAPACITATS A TARRAGONA

]Associar els centres quedonen feina a persones ambdiscapacitat a fundacions,associacions o cooperativessense ànim de lucre és correc-te en la majoria dels casos,però no en tots. Tal com pre-veu la llei, n’hi ha que funcio-nen com qualsevol altra em-presa. El Grup Sifu és un delsmés importants i va tancarl’any passat amb una factura-ció de 31 milions d’euros, un20 per cent més que el 2007.“No venem discapacitat”,

explica José Antonio Álva-rez, gerent de l’oficina deTarragona, que defensa Sifucom una empresa que prestaserveis com qualsevol altra.“És veritat que tenim limita-cions i a vegades li hem dedir al client que no podemfer una determinada feina”, iposa com a exemple netegesd’edificis que s’han de fer desd’una bastida. Sifu dóna feinaa 120 persones al Camp deTarragona, que es dediquen atasques de neteja, jardineria,

control d’accessos i altresactivitats en empreses. Lacrisi no ha obligat a acomia-dar ningú, però ha frenat elcreixement. El gerent diuque les relacions contrac-tuals amb el treballador ambdiscapacitat són com ambqualsevol altre, amb l’excep-ció de les subvencions quereben, de les quals remarcaque no en depenen. “Són leslegalment establertes, la res-ta del finançament prové del’activitat econòmica”, diu.

PRIMERES MESURES

La Generalitatha obert una línia depréstecs pel sectorde deu milions

Aturats peròa la feinaTreballs

especialsenperill

LA VANGUARDIAFONT: Departament de Treball

El 70% de treballadors dels centres especialsde treball (CET) tenen alguna discapacitatPer sexes Per tipus de discapacitat

Homes60%

Discapacitatfísica26%

Malaltiamental11%

Discapacitatsensorial5%

Discapacitatintel·lectual58%

Dones40%

Per tipusde contracte

Contractesindefinits67%

]BIC, el fabricant fran-cès de bolígrafs i encene-dors, va traslladar a fi-nals de l’any passat algu-nes línies de manipulatsa Txecoslovàquia, i altaller Baix Camp, a Reus,a una trentena de perso-nes amb discapacitat elsva marxar la feina. Lamàquina per empaquetarels plastidecor està atura-da en una de les tresnaus d’aquest centre es-pecial de treball de gransdimensions, i els treballa-dors els han recol·locatajudant els seus com-panys per no haver-losd’enviar a casa. “Quanhan trobat mans més ba-rates, han marxat”, co-menta el director GerardFernández, que veu comel treball amb poc valorafegit es deslocalitza ambfacilitat. Manté queaquestes circumstànciesdesemboquen en un atur“no declarat” que agreujauna situació poc sosteni-ble. “Persones amb po-ques habilitats han de ferfeines bàsiques i aixòequival a perdre moltsdiners. Les subvencionsno són suficients per co-brir els costos laborals”,diu.El centre, que gestiona

l’Associació de Pares deMinusvàlids del BaixCamp, té en marxa desdels anys noranta unareconversió per obrir-se aaltres línies de negoci abanda dels manipulats,que ja només representenel 20 per cent de la factu-ració, però els canvis en-cara no han estat sufi-cients. La gestió dels resi-dus, la bugaderia, les fei-nes forestals o l’explota-ció d’herbes aromàtiquessón objectius de futur.Tot i rebutjar dependreen excés de les ajudes iels contractes de l’Admi-nistració, el director con-clou: “Si no prenen mesu-res, haurem de reduir laplantilla entre un 10 i un15 per cent. En cas contra-ri, s’ho emportarà tot perdavant i seria una greuirresponsabilitat”.



JORDI BARÓEl Vendrell

B usques feina i és di-fícil trobar-ne. Hiha molta gent atu-rada”, diu la Mariamentre abandona

per un moment la línia d’enva-sat on treballa al Ventall, el cen-tre especial de treball de la Fun-dació Santa Teresa del Ven-

drell. Amb 21 anys, i una dismi-nució molt lleu, va aconseguirla feina fa deu mesos gràcies al’ajuda d’un assistent social i noli passen per alt les dificultatsdelmercat laboral. “Tot és com-plicat, però aquí s’hi està moltbé”, diu conscient del que li hacostat acostumar-se al lloc detreball. A la cadena, on malgratla monotonia s’hi respira airede satisfacció, s’hi precinten,etiqueten i col·loquen en paletsproductes de marques conegu-des, que es porten al magatzemde la mateixa nau.

“S’han reduït les quantitatsque manipulem en relació ambles vendes de les empreses aqui donem servei”, reconeix eldirector José Carlos Eiriz, queapunta que les activitats indus-trials són les que han sortit mésmalparades de la crisi, peròque també es nota en els ser-veis prestats a l’Administració.“Els contractes no s’amplien iels ajuntaments treballen més

amb el personal propi”, assegu-ra. Per contrarestar-ho, han re-forçat la implicació dels agentsdel territori i també els serveisde formació i assessoramentlaboral.La recessió també es nota de

portes enfora. Si l’any passatper aquestes dates havien re-but la sol·licitud d’una quinze-na de persones amb discapaci-tat que buscaven feina, ara sónun centenar. Les raons que ex-pliquen l’increment exponen-cial són diverses: l’augment depoblació al Baix Penedès els úl-tims anys, la situació més deli-cada d’algunes empreses quehan de reduir plantilla i també

les complicacions en l’econo-mia d’algunes famílies, que fanque no es pugui prescindir delsou de cap dels seus membres.“Hi havia persones que no ne-cessitaven treballar, i que arabusquen col·locar-se”, i apuntauna dificultat afegida. “Els tre-balladors de l’entitat que acon-segueixen integrar-se en unaempresa, si es queden sense fei-na tenen la garantia que es po-dran reincorporar al centre es-pecial de treball”. Forma partdel compromís de la fundacióamb l’estabilitat.c

mercats ambulants. “Hem de re-conduir una vintena de llocs detreball de les feines pel sector del’automòbil a l’agricultura”, co-menta la gerent, que gestionauna plantilla de 150 personesamb discapacitat i altres 50 pro-fessionals de suport.La reorientació també ha bene-

ficiat els treballadors. Canviar tas-ques mecàniques i repetitivesper la riquesa de cultivar la terraha fet que en Francisco, que pa-teix una malaltia mental, se sentimés realitzat. “Sempre feia elma-teix i ara el dia passamés de pres-sa”, diu, mentre s’esforça a la fin-ca amb vistes a la muralla deMontblanc. “Tenenmolta il·lusióquan planten una llavor i veuenque dia a dia va creixent”, diuNú-ria Ribera, una de les coordinado-res del projecte. Aprodisca tam-bé manté funcionant un tallerd’arts gràfiques, i fa tasques dejardineria, neteges de cotxes i in-dustrials. “Ens salva la diversifi-cació”, conclou la gerent.c

Les activitatsindustrials són lesque han sortit mésmalparades

12.000Ajuda pública màxima quereben els centres de tre-ball per crear un lloc defeina per una persona ambdiscapacitat intel·lectual omalaltia mental. El sectordemana que en els grausde discapacitat igual o su-perior al 33 per cent s’am-pliï fins a 36.000 euros.

624Salari mínim interprofessio-nal que cobren bona part delstreballadors dels centres espe-cials de treball. La meitat estàsubvencionada. El sector de-mana que en els graus dediscapacitat igual o superioral 33 per cent l’ajuda s’ampliïfins al 70 per cent.

VICENÇ LLURBA

Méscurrículumsenespera

VICENÇ LLURBA

La Maria, treballant al centre especial de la Fundació Santa Teresa del Vendrell

Enguany han crescut amb força les sol·licitudsde treball de discapacitats al Baix Penedès

DIVENDRES, 5 FEBRER 2010

L’escola del Montmell és un clar exemple de com l’explosió demogràfica ha obligat els pobles de la zona a dotar-se de nous serveis

JORDI BARÓEl Montmell

A quí no hi ha tant desoroll”, exclama undels dos fills delJosep a les portes del’escola del Mont-

mell, al BaixPenedès. “Hihamol-ta tranquil·litat”, corrobora el pa-re. Fa cinc anys, animats amb laseva dona pels preus més compe-titius de l’habitatge, van vendre la

casa de Terrassa i es van traslla-dar a la urbanització El Miradordel Penedès, la més extensa delmunicipi, amb prop d’unmiler deparcel·les. “Vam comprar una ca-sa més gran”, es felicita.Un cas similar és el de Francis-

co, que ha esperat que el nét sor-tís de classe. “Estava fart deBarcelona”, deixa anar sobre lesraons que el van fer marxar-ne fa32 anys. El Montmell ha vist comen l’última dècada la població

s’ha triplicat. De 498 habitants el1999 a 1.431 el 2009, segons les úl-times dades de l’Institut Nacionald’Estadística (INE). És l’exemplemés pronunciat d’una expansióque ha estat general al Baix Pene-dès i també al nord del Tarrago-nès, on la proximitat amb la capi-tal catalana ha atret molta pobla-ció de l’àrea metropolitana. Noushabitants que en alguns casos no-més són semi-residents: s’empa-dronen pels avantatges fiscals pe-

rò ocupen els habitatges els capde setmana. “Tot ha vingut perles urbanitzacions. Hi ha hagutun boom”, explica l’alcaldessa,Immaculada Costa.Als nuclis històrics de la Jonco-

sa del Montmell, Can Ferrer iAiguaviva –el quart, Marmellar,està deshabitat– hi continuen vi-vint gairebé els mateixos veïns is’hi respira la calma d’un munici-pi petit, batejat com el sostre delBaix Penedès per ser el de major

altitudde la comarca. “El poble es-tà just de gent i hi ha cases queestan buides”, apunta en lamatei-xa línia el capellà, Josep MariaMitjans.L’escola és un exemple gràfic

de com l’explosió demogràficaha obligat els pobles de la zona adotar-se de nous serveis. A l’anti-ga Casa del Mestre, s’hi va cons-truir fa tres anys una ampliació,

XAVI JURIO

Créixerel triple

C U L T U R A

CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >>

La tarragoninaElenaMoyapublicaunanovel·la en anglès

ElMontmell simbolitza l'explosiódemogràfica viscudaalBaixPenedèsels últimsdeuanys

TARRAGONA P À G I N A 1 0

2 LAVANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 5 FEBRER 2010

i en fa dos va ser necessari insta-llar dues aules prefabricades alpati. Com que l’espai no éssuficient, l’Ajuntament ja hacedit uns terrenys perquè laGeneralitat pugui aixecar un edi-fici nou. “És una escola rural vin-guda a més en poc temps”, refle-xiona la seva directora, PatríciaSempere. Dels 97 alumnes, la im-mensa majoria viuen a les urba-nitzacions. Ho demostren elspocs nens que poden anar a clas-se a peu. “Els pares són gent queha venut el pis en el momentd’eclosió i s’ha comprat la torre.Del Prat, Cornellà o l’Hospitaletde Llobregat. Amb el castellàcom a llenguamaterna i un nivellsocioeconòmic mitjà-baix”, afe-

geix. Aquest perfil d’alumnat faque s’hagi reforçat molt l’apre-nentatge del català al centre.L’oferta educativa del Montmelles completa ambuna escola bres-sol, inaugurada fa poc més d’unany i amb 22 infants inscrits.“Hem hagut d’ampliar serveis

i això requereix tombarmolt a de-manar subvencions per tot ar-reu”, explica l’alcaldessa. L’aten-ció sanitària n’és una mostra. Siabans el metge rebia els pacientsa la primera planta de l’ajunta-ment, ara ha calgut construir unconsultori, que està a punt de po-sar-se en funcionament. Tambés’ha hagut d’actuar a les urbanit-zacions, projectades amb moltaprecarietat als anys seixanta i se-tanta. En una part del Miradordel Penedès, per exemple, s’ha ar-

reglat el clavegueram, les vorereso el paviment, amb el finança-ment dels veïns. El Montmell és,a més, un dels municipis ques’han acollit a la prova pilot de lallei de la Generalitat de millorade les urbanitzacions amb dèfi-cits, que es va aprovar a l’estiu.“Els promotors només tenien be-neficis i cap obligació”, i explicacom amb un d’ells l’ajuntamenthi manté litigis judicials. “Quantens serveis, necessites trans-port”, afegeix. Per això hi ha unautobús escolar i una altra líniaque tres dies a la setmana connec-ta les urbanitzacions amb el nu-cli de la Joncosa, on es concen-tren lamajoria de serveis. “Es ne-cessita el cotxe per qualsevol co-sa”, apunta el Josep, que treballaa Puigpelat, a l’Alt Camp.

L’augment de població tambés’ha notat en el mateix ajunta-ment, on s’han reforçat les àreesde serveis socials o urbanisme.Només per garantir el funciona-ment de la xarxa de subministra-ment d’aigua cal tenir contracta-des dues persones tot l’any. L’al-caldessa, que viu la segona legisla-tura en el càrrec però acumula 32anys d’experiència al consistori,té dedicació exclusiva i rep unsou fruit de la iniciativa del go-vern de retribuir els batlles delsmunicipis més petits.En una dècada, el padró ha

crescut molt, però des de fa dosanys les dadesmostren un alenti-ment. Especialment el 2009,quan només s’han comptat onzenous habitants en relació amb el2008. “Vivim un moment molt

Personal fix de l’ajuntament.La secretària, el tècnicd’urbanisme, quatre auxiliarsadministratius –un a tributs,una a la recepció, un acomptabilitat i un aurbanisme–, un cap de labrigada, dos treballadors alServei Municipal d’Aigües, ladirectora de la llar d’infants idues educadores. L’actualplantilla, més àmplia que anysenrere, demostra com elconsistori ha ha crescutalhora que ho feia la població.

Alumnes del CEIP TeresaGodes, situat a l’antiga Casadel Mestre. Fa tres anys, esva ampliar l’edifici i, fa dos,es van instal·lar dues aulesprefabricades. Malgrat haverguanyat espai, ha calgut quela Generalitat projecti unaescola nova que esconstruirà en una altraubicació. El Montmell tambédisposa des d’octubre del2008 d’una llar d’infantsmunicipal amb 22 infants icapacitat per 32.

Urbanitzacions delMontmell, com el Miradordel Penedès, que és la queconcentra més habitants. Elsòl es va qualificar com aurbanitzable als anysseixanta i setanta i, des dela democràcia, l’Ajuntamentha treballat per reduir-lo ipreservar com a rústic laresta de municipi. És elterme més extens del BaixPenedès, amb 72,59 km2. Hiha quatre nuclis històrics,un d’ells deshabitat.

Crisi de creixementNOUS VEÏNS

El 2009 noméss’han comptatonze nous habitantsal Montmell

9 1097

Al ralentí

CRÉIXER EL TRIPLE RETRAT DE COM EL BOOM DE POBLACIÓ HA DISPARAT LA NECESSITAT DE NOUS SERVEIS AL MONTMELL

]De gairebé el 4% a l’1,8%.El creixement demogràfics’ha alentit a la província deTarragona el 2009 en rela-ció amb l’any anterior, se-gons l’INE. “Hi ha hagutuna frenada de l’arribadamigratòria coincidint ambla crisi”, apunta com a fac-tor clau el catedràtic deGeografia de la URV, Santia-go Roquer, que consideraque aquesta situació es ma-tindrà mentre no es recupe-ri l’economia. Malgrat tot,s’ha superat per primer copla barrera dels 800.000 habi-tants i el Camp deTarragona ha continuatliderant l’expansió al territo-ri, enfront de les Terres del’Ebre, que han augmentat

un tímid 0,9%. “L’Ebre ésun àmbit molt tancat. Encanvi, el Camp deTarragona és el de més crei-xement de Catalunya i se-gons les projeccions de l’Ins-titut d’Estadística deCatalunya ho continuaràsent”, sosté. L’Idescat pre-veu que hi visquin 713.000habitants al 2021 i la zonas’ha configurat els últimsanys com una veritable àreametropolitana, ambTarragona i Reus al capda-vant. Roquer també assenya-la el contrast entre l’interi-or i la costa, que els últimsanys ha guanyat molta po-blació. Hi ha excepcionscom el Priorat, on el vi haatret habitants.

URBANITZACIONS EN PRECARI

“Els promotors noméstenien beneficisi cap obligació”,critica l’alcaldessa


ELS PRINCIPALS CANVIS DE POBLACIÓ

Població 1999 Població 2009 % variacióEl Montmell 498 1431 187,3L’Albiol 159 405 154,7Castellvell del Camp 1074 2686 150,1Pobla de Mafumet 1047 2403 129,5Pobla de Montornès 1256 2852 127,1Montferri 162 366 125,9Vespella de Gaià 179 404 125,7Cunit 5542 12279 121,6Calafell 11106 24265 118,5Salou 12267 26649 117,2El Vendrell 21097 35821 69,8Província de Tarragona 588499 803301 36,5Amposta 16162 21240 31,4Gandesa 2588 3236 25,0Tarragona 113016 140323 24,2Valls 20265 25092 23,8Montblanc 5920 7305 23,4Reus 88912 107118 20,5Tortosa 29669 35143 18,5Móra d'Ebre 4836 5695 17,8Falset 2469 2864 16,0Pobla de Massaluca 451 399 -11,5Vallfogona de Riucorb 135 119 -11,9Vilella Alta 130 114 -12,3Passanant i Belltall 182 159 -12,6Benifallet 904 788 -12,8Pradell de la Teixeta 211 182 -13,7Arbolí 131 112 -14,5Bot 805 698 -17,9Febró 62 46 -25,8Forès 67 43 -35,8

FONT: IDESCAT

DIVENDRES, 5 FEBRER 2010 T A R R A G O N A LAVANGUARDIA 3

ESTEVE GIRALTSant Carles de la Ràpita

Amb la pujada de lafebre del totxo alDelta de l’Ebre, sisanys enrere, muni-cipis comDeltebre

i l’Aldea, al Baix Ebre, oAmposta, Sant Jaume d’Enve-ja i Sant Carles de la Ràpita, ala comarca del Montsià, es vanconvertir en objectiu prioritaride grans promotores urbanísti-ques. Els constructors van veu-re una gran oportunitat de ne-goci, bàsicament de segona re-sidència, en el paisatge deltaic,la bonança meteorològica, elpreu del sòl, més assequible, il’escassa massificació. A Sant

Carles de la Ràpita es va passara construir a un ritme foll degairebé 1.000 habitatges l’any.Ara, un cop desinflada la bom-bolla immobiliària, en plenacrisi econòmica, no es venencases ni pisos, la qual cosa hagenerat un enorme estoc d’ha-bitatges, ha portat a la bancar-rota a les promotores i ha dei-xat a l’atur a alguns milers detreballadors.A Sant Carles de la Ràpita,

onhi viuen 15.860 veïns, els car-rers s’han convertit en un granparc immobiliari. Els cartells afinestres i balcons anuncien ar-reu pisos en venda. Fontsmuni-cipals calculen que a horesd’ara hi ha entre 800 i 1.000ha-bitatges en estoc que no trobencomprador. Conscients de

l’abast del problema, l’Ajunta-ment ha decidit posar en mar-xa una borsa d’habitatge ambpisos nous de lloguer, a preusper sota dels 400 eurosmensu-als, pensant sobretot en els jo-ves, per intentar donar així unasortida als habitatges acabats,tancats i buits.“Està tot parat, no es constru-

eix res i molts dels pisos buitssón propietat dels bancs”, expli-ca Miquel Alonso, alcalde deSant Carles de la Ràpita.L’Ajuntament ha passat d’in-gressar uns dosmilions d’euroscada any (2006-08) gràcies ales llicències urbanístiques ano pressupostar ni un euro al2010. El fenomenha generat si-tuacions paradoxals al mercat

immobiliari local, on els pisosde protecció oficial que quedenper vendre, promoguts per laGeneralitat en sòl públic, estanper sobre del preu de mercat,obra i gràcia de l’excés d’ofertai l’escassa demanda.En només sis anys, els pobles

del delta de l’Ebre han passatde veure en la construcció unagran oportunitat de desenvolu-pament a haver de gestionar unproblema.c

important de crisi. Si dels dosprogenitors, un no treballa, comvols que tinguin un altre fill?”, espregunta la directora de l’escolabressol, Rosa Buil.

Forès, en l’extrem oposatEl municipi més petit de lademarcació, situat a la Conca deBarberà, és també casualment onmés s’ha reduït la població els úl-tims deu anys. Ha passat de 67als 43 habitants actuals, un des-cens d’un 35,8 per cent. “Hi viumolt poca gent i el censminva ca-da any”, explica l’alcalde JosepMaria Llorach, que fa de pagès.De fet, el poble és fonamental-ment agrícola i la indústria méspròxima està a Sarral i aMontblanc. Amb el temps, a Fo-

rès s’hi ha quedat a residir sobre-tot gent gran. Cap infant en edatescolar ni tampoc ningú que s’ha-gi de desplaçar fora per treballar.A l’abril farà un any que hi vaobrir un bar, que només serveixels caps de setmana, i hi ha unacasa de turisme rural amb tresplaces disponibles. No hi ha capservei assistencial, amb l’excep-ció del metge, que visita els di-marts. El pa el reparteixen duesvegades a la setmana.“D’aquí a deu anys, potser al-

gun més, serà un poble de cap desetmana”, pronostica l’alcalde. Apartir de la primavera i fins a latardor, Forès guanya vida dissab-tes i diumenges. “Hi ha vuitantacases amb l’aigua donada d’alta”,exclama.c

“Molts dels pisosbuits són propietatdels bancs”, explical’alcalde

XAVI JURIO

Més sanitat. El nou CAP del MontmellXAVI JURIO

ELDELTANOESVEN

L A D A D A

VICENÇ LLURBA

]Al 2005, cinc munici-pis del Delta de l’Ebre–Amposta, l’Aldea, SantJaume d’Enveja,Deltebre i Sant Carlesde la Ràpita– tramita-ven la construcció de5.000 habitatges nous,gairebé tots destinats ala segona residència.Tres anys abans, uninforme pronosticavaque cap altra zona de lacosta mediterrània te-nia millors condicionsper al negoci residenci-

al. No és estrany quemoltes constructoresimpulsessin grans urba-nitzacions, amb el su-port de la majoriad’ajuntaments, promo-vent un model que haacabat encallant. El Del-ta de l’Ebre, amb dificul-tats per al desenvolupa-ment econòmic, va veu-re una oportunitat enl’interès de les promoto-res, com va ser el cas deFadesa a l’Aldea. Lla-vors, l’allau d’urbanitza-cions va generar fins itot un debat entre parti-daris i detractors d’unfenomen que amenaça-va els valors naturals.

La terrapromesa

Sant Carles de la Ràpita acumula prop d’unmiler d’habitatges en estoc

Urbanitzacions. Unade les urbanitzacionsdel Montmell, Miradordel Penedès

Sense comprador.Els pisos nous sensevendre s'acumulen aSant Carles de la Ràpita

DIVENDRES, 17 JULIOL 2009

Sonia Robles, i els seus fills, Íngrid i José Andrés han hagut de tornar a Bolívia per les dificultats econòmiques provocades per la crisi


L ’últim adéu a la clas-se ha fet saltar les llà-grimes i, de camí capa casa, les amigues del’Íngrid formen un

cercle al seu voltant fent creureque poden posposar el comiat. Elgermà petit José Andrés, aferrata la mà de lamare, distreu la nos-tàlgia quan veu els gronxadorson aturar-se. Els fils que mante-

nien dempeus aquesta família deBolívia s’han trencat i han preci-pitat el retorn. Sense feina, ni perhores en l’economia submergida,el dia a dia de la Sonia Robles, ví-dua dues vegades i amb tres fillsmés al seu país, s’havia anat com-plicant fins a l’extrem de necessi-tar ajuda per menjar i vestir-se.Ara l’inunda una sensació de fra-càs. “No he fet res”, diu amb elsulls banyats de llàgrimes quanpensa en els quatre anys que haviscut a Reus.

Aquesta família s’ha acollit alprograma de retorn voluntari delgovern de l’estat per persones ensituació de precarietat. Els co-breix el cost del bitllet i, per ca-dascú, 50 euros pel viatge i unmàxim de 400 per reinstal·lar-seal seu país. L’ajuda l’ha tramitadal’ajuntament de Reus a través del’Organització Internacional perles Migracions (OIM), una orga-nització sense ànim de lucre, pe-rò les vies per sol·licitar-la són di-verses.

Més retorn humanitari. Les enti-tats consultades per La Vanguar-dia han notat com els casosd’aquest tipus s’han incrementat.Creu Roja n’ha gestionat 15 a lademarcació en els primers mesosdel 2009, ja siguin individuals ode famílies. L’habitual erenmenys de la meitat a l’any. Càri-tas ha comptat a la diòcesi 10 per-sones i 41 famílies en aquesta si-tuació des de finals de l’any pass-at. “Abans de la crisi no n’havíemtramitat mai cap”, diu Imma So-

lé, de la Comissió deMigració del’entitat. Tant en un exemplecom en l’altre, una part de les pe-ticions estanpendents que l’admi-nistració les resolgui, i s’ha notatcom ha augmentat el temps d’es-pera. “Dos o tres mesos no elstreu ningú, i és molt en aquestscasos”, afegeix. Alguns immi-grants desisteixen i se’n van pelseu compte. Segons Càritas, elsqui volen retornar solen ser llati-

VICENÇ LLURBA

Forçatsamoure’s

M E D I A M B I E N T


Els aiguamollsdel parcnaturaldeSebes, la caraverdadeFlix

Cauen les sol·licitudsde treball i reagrupamentdels immigrants i s’activa el retorn

TARRAGONA P À G I N E S 8 i 9

2 LAVANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 17 JULIOL 2009

noamericans que no tenen feina io bé estan en situació irregular obé no han cotitzat prou per co-brar l’atur. S’hi afegeix sovint lacàrrega d’una hipoteca, lloguersimpagats o no tenir el suport dela xarxa familiar. “Han vingut ihan estat en una situació de vul-nerabilitat constant. Són els pri-mers que paguen els plats trenca-ts”, reflexiona Eduard Martín,coordinador del Departamentd’Immigració de Creu Roja a Ta-rragona. “Si abans buscar-se la vi-da era difícil, ara més”.És el cas de la Sonia, per qui els

inicis van sermés esperançadors.Cuidava persones grans, guanya-va prou per mantenir-se, i va po-der portar els fills de Bolívia. “Pa-gava 250 euros per una habitacióperò vaig haver d’anar baixant de

nivell”. La falta de feina ha com-plicat poder pagar el crèdit pel te-rreny que té al seu país. “Me’l vo-lien prendre i em demanen quehi vagi”, diu.

Frens a la tornada. Malgrat queels casos d’aquest tipus han aug-mentat, continuen sent l’últimaopció. Càritas apunta que les fa-mílies ambnens escolaritzats sónespecialment reticents. “Crisiper crisi es queden aquí, on te-nen l’educació i la sanitat”, diuImma Solé. El president del Cen-tro Latinoamericano de Reus,Carlos Iaquinandi, recorda quemolts van fugir d’economies pre-càries. I apunta: “N’hi ha que hanquedat atrapats amb les hipote-ques i ara no poden desprendre’sdel pis, ni tan sols entregant-lo,perquè la diferència entre el preude compra i l’hipotètic de venda

els deixa encara amb deute”. Desdels col·lectius d’immigrants, esrecomana que qui té opcions detornar amb garanties, no ho retar-di. “Si veuenque hi ha alguna pos-sibilitat, han de marxar ara quetenen diners”, diu Fátima Peña,presidenta de l’Associació Boli-viana per la Integració, el Desen-volupament i la Cultura, amb seua la capital del Baix Camp.

Primers resultats d’una nova mo-dalitat. Una seixantena de treba-lladors immigrants de la demar-cació han demanat acollir-se alnou pla de retorn que el Ministe-ri de Treball va posar enmarxa alnovembre. No tenen feina, peròsí dret a l’atur, que cobraran deforma acumulada i anticipada acanvi de no tornar fins al cap detres anys. “Aquesta ajuda no neixperquè duri un o dos anys, sinó

VICENÇ LLURBA

Papers. Cues a la subdelegació del govern de l’estat a Tarragona pels tràmits d’estrangeria

L ’ÚLTIMA OPCIÓ

Tenir fills a escola oestar atrapat peruna hipoteca, factorsque frenen el retorn

FORÇATS A MOURE 'S MENYS ARRIBADES, MÉS RETORNS

Col·lectiusvulnerables

SENSE PETICIÓ DE MÀ D 'OBRA

Les sol·licituds depermisos de treball iels reagrupamentsfamiliars s'han reduït

L E S D A D E S

Castigats per l’atur

Caigudadelspermisos de treball

]Una de cada quatre perso-nes a l’atur a Tarragona ésestrangera. El director delServei d’Ocupació de Catalu-nya a Tarragona, Ramon In-glés, descriu les característi-ques d’aquest grup. És méselevat el percentatge que pro-vé de la construcció que en laresta, també són més abun-dants les persones que feienun treball no qualificat i en lameitat dels casos es tractad’una desocupació recent, del’entorn de sis mesos. “Sóntreballadors amb els ma-

teixos drets que un altre, pertant no hi ha programes espe-cífics pels immigrants”, expli-ca. Des de Comissions Obre-res a Tarragona, insisteixenen el risc que molts estran-gers no puguin renovar elpermís de treball perquè nohagin cotitzat el mínim obliga-tori i això els aboqui a l’econo-mia submergida. “Demanemflexibilitat”, diu el secretarigeneral, Jaume Pros. El seuhomòleg a UGT, Jordi Salva-dor, explica que algunes em-preses s’aprofiten de la preca-

rietat dels immigrants perrebaixar drets i fer-los treba-llar per sota de les condicionsde conveni. “Això provocatensió entre els propis treba-lladors”. I afegeix: “És la misè-ria contra la pobresa”. El pro-fessor de sociologia de laURV, Jordi Moreras, hi apor-ta la perspectiva històrica.“Sempre hi ha hagut mo-ments que la mà d’obra haestat requerida i després ex-pulsada, o bé se li ha suggeritque no era necessària la sevapresència”, conclou.


A reveure. La Soniaamb els seus dos fills, Íngrid iJosé Andrés, sortint de l’esco-la l’últim dia de classe abansde marxar a Bolívia

]La caiguda de la deman-da de mà d'obra s'ha fetnotar en els permisos detreball. S'ha passat dels9.896 del 2006, i els9.920 del 2007, als 5.121de l'any passat. Però rescomparat amb el descensd'enguany, ja que fins aabril només se n'havienconcedit 248. El mateixpassa amb els reagrupa-ments familiars, que pas-sen dels 6.135 del 2006 iels 4.745 del 2008, als 916d'enguany (també de ge-ner a abril).

DIVENDRES, 17 JULIOL 2009 T A R R A G O N A LAVANGUARDIA 3


E ls immigrants te-nen des de fa unsmesos una novaeina a l’abast persortir de l’atur.

Un grup s’ha organitzat comuna cooperativa per buscarsolucions en plena crisi. Comuna empresa de treball tempo-ral, però sense perseguir be-neficis. En Faber, que des deprincipis d’any no treballa, hiha fet cap pel boca-orella. “Es-tava al sector de la construc-ció i també havia portat unafurgoneta de paqueteria ins-tantània”, contesta aquest jo-ve de Colòmbia, preocupatperquè només té dret a co-brar durant un temps una aju-da per fer-se càrrec del seu fi-ll. El seu currículum i el d’unamic descansen amb el propd’un centenar que han reuniten el temps que porten funcio-nant. “No estem constituïts le-

galment, perquè no tenim re-cursos per afrontar les despe-ses que comporta el notari i elgestor. A canvi, la inscripcióde moment es gratuïta”, diuJon Jario, portaveu del grup,un autònom a qui la recessiós’ha emportat per davant bo-na part de la feina de netegesi abrillantats. “Les màquinesme les guarda ara un com-pany que té un xalet, perquèno tinc diners per pagar unmagatzem”, confessa.Els impulsors de la coopera-

tiva, que es reuneix al local del’Associació Tàrraco de Min-usvàlids, tenen les antenes po-sades per qualsevol feina quepugui sorgir però també vo-len que l’espai serveixi per in-tercanviar coneixements.

“Cooperativa és cooperar.Units som més”, diu en Jonconscient que cal conèixermés d’un ofici per tenir méspossibilitats de treballar. Pre-tenen contrarestar que moltsimmigrants en situació irregu-lar no tenen dret als cursospúblics de formació i tambéintegrar les dones al mercatlaboral. “Hem d’apartar-lesde les feines domèstiques i do-nar-los algun aprenentatge”,diu en Rafael preocupat per-què moltes es queden a casa acàrrec de la família, fins i totsent solteres.“Els immigrants són els

més vulnerables. S’ha notatun increment de la gent queestava normalitzada i ara bus-ca feina”, explica Isabel Itu-rrieta, secretària de l’Associa-ció Diversitat Integral d’Im-migració, que col·labora en lainiciativa. L’Esteban, de Xile,ha notat el canvi. “Quan vaigarribar, treballava de vuit avuit, sense cap problema”.

Això era fa tres anys i, de l’úl-tima feina en un bar de Tarra-gona, ja en fa algun temps.Per en Marcos, d’aquí a sismesos s’acaba l’atur i hauranpassat dos anys durant elsquals no ha trobat un lloc oncol·locar-se al sector de laconstrucció.A la taula on es reuneixen,

es confonen impulsors i asso-ciats. “Nosaltres tampoc te-nim feina estable”, exclamaen Rafael, que esporàdica-ment té oportunitats de fer re-formes. De tant en tant, delspocs bitllets de 50 euros quealgun dels integrants assegu-ra que es posa a la butxaca, endeixa un sobre la taula per pa-gar tràmits, transports i foto-còpies.c

amb la idea que els que han estatcotitzant, si ells volen no perdinl’arrelament amb el seu país”, diuCarlosMiranda, cap de laDepen-dència de Treball de la Subdele-gació del Govern de l’estat a Ta-rragona.La mesura està oberta a immi-

grants de vint nacionalitats, peròtambé l’han sol·licitada sobretotels de països sud-americans. “Te-nien un projecte d’assentamentmolt més ferm”, diu el professorde sociologia de la URV, JordiMoreras, qui explica que havienarribat més tard, fent una apostaarriscada per portar tota la famí-lia i accedir a hipoteques. Hocompara amb els marroquins,amb més flexibilitat per la proxi-mitat geogràfica.

Menys arribades. L’atur no no-més ha forçat al retorn, sinó queha fet caure les contractacions enorigen. El catàleg d’ocupació dedifícil cobertura, que regula lesfeines que no es poden cobriramb professionals del país, haquedat reduït als metges. El can-vi de tendència es nota a partirdemaig de l’any passat i les previ-sions per aquest 2009 apunten auna baixada del 85%en els permi-

sos de treball. Una situació simi-lar es viu amb els reagrupaments,que es poden reduir a la meitat.“La situació econòmica mundialno permet fer moviments de fa-mília”, afegeix el responsable deTreball. On es nota un lleugeraugment és en les sol·licitudsd’arrelaments, que permeten re-gularitzar la situació a alguns im-migrants irregulars o contractatsen origen que no van poder reno-var el permís de treball.La Sonia tampoc ha pogut ju-

gar aquesta carta i un vol l’ha re-trobat amb la resta de família. “ABolívia es guanyanomés permen-jar”, reconeix. I, des de casa delspares i amb algun coneixementde cuina i pastisseria, busca fei-na.c

VICENÇ LLURBA

MOTIUS ECONÒMICS

Entre els perjudicatshi ha llationamericanssense el suport d'unaxarxa familiar

Cooperarentre iguals

Una reunió del grup d’immigrants que ajuda al col·lectiu a trobar feina, a la seu de l’Associació TàrracoVICENÇ LLURBA

LA VANGUARDIAFONT: Departament de Treball. Abril 2009

Radiografia de l'ocupació dels estrangersque viuen a Tarragona

Per sexes

Homes 10.028

Per sectors

Serveis5.777

Senseocupacióanterior748

Agricultura936

Indústria1.587 Construcció

4.927Dones 3.947

Atur a la província de Tarragona

No estrangers40.753

Total 54.728Estrangers13.975

Per nivell de formació

Sense estudis 969

Estudis primaris incomplets 3.131

Estudis primaris complets 2.394

Programes formació professional 277

Educació general 6.696

Tècnics professionals superiors 192

Universitaris primer cicle 111

Universitaris segon i tercer cicle 193

Altres estudis post-secundaris 12

Un grup d’immigrants deTarragona ajuda el col·lectiu aformar-se i trobar feina

DIVENDRES, 17 ABRIL 2009

Francisco ha complert la sanció penal fent un treball social a l'Ajuntament del Vendrell (a la foto, la façana del mercat), on diu que es va sentir integrat i ben tractat


D el jutjat penal nú-mero4 deTarrago-na, la magistradaAnna Grau n’havist sortir amb sen-

tències similars tant catedràtics iadvocats com alcohòlics crònics.Han comès un delicte per haverconduït superant el límit penald’alcohol de 0,6 mil·ligrams perlitre d’aire aspirat, no han causat

danys a terceres persones ni tam-poc tenen antecedents i podenevitar la presó amb treballs comu-nitaris. Penes com aquesta, alter-natives a l’ingrés en un centre pe-nitenciari, han crescutmolt els úl-tims cinc anys, sobretot pels can-vis en la legislació de trànsit. Ad-vocats, jutges i administració enfan una defensa aferrissada per-què minimitzen els riscos de lareinserció però no amaguen quea la demarcació el 57 per cent es-tan pendents d’executar.

La reforma del codi penal quees va començar a aplicar l’octu-bre de 2004 i la de desembre de2007 castiguen amb més duresales infraccions al volant, sobretotper excés de velocitat i consumd’alcohol, i preveuen condemnesque no priven de llibertat pels ca-sos menys greus. Això, sumat ales novetats de la llei de protec-ció integral contra la violència degènere, explica l’augment expo-nencial de les penes, que acostu-men a derivar en treballs en bene-

fici de la comunitat però tambéen tractaments de deshabituacióo programes de formació.Al CampdeTarragona i les Te-

rres de l’Ebre, s’han triplicat el2008 en relació a l’any anterior.“El desplegament definitiu delsMossos d’Esquadra i, per tant, unmajor control del trànsit podriaexplicar en part l’increment persobre de la mitjana de Catalu-nya”, apunta el director dels ser-veis territorials del Departamentde Justícia a Tarragona, Ramon

Gutiérrez. Els jutges les dicten ila Generalitat, que les ha batejatcom a mesures penals alternati-ves (MPA), és qui s’encarrega defer-les complir. “Tenim un pro-blema seriós”, diu en relació a lespendents d’inici, tot i subratllarque els darrers anys s’ha augmen-tat la capacitat d’execució. El 23de març la llista d’espera a la de-marcació era de 711; el mateix diade l’any anterior de 147.

VICENÇ LLURBA

Condemnatsaajudar

T R A D I C I O N S


Montblancreviu l'edatmitjanadurantuna setmana

Lespenesalternatives a la presóesdisparen i s’amplia la llistad’esperaper complir-les

TARRAGONA P À G I N E S 7 a 1 1

2 LAVANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 17 ABRIL 2009

Laxarxade 150 entitats i ajunta-mentsqueparticipenenel compli-ment de les penes no és suficient iampliar-la és una fita. Els hospi-tals i serveis de salut del grup Sa-gessa, l’ajuntament d’Alcover o elConsorci de la Serra de Llaberiasón dels últims que s’han sumat acol·laborar. “Necessitem institu-cions amb una capacitat grand’acollida”, comenta Gutiérrez enreferència al cas de l’ajuntamentdeReus, on s’hi ha format una bri-gada de penats supervisada perdos treballadors municipals. “Te-nim una societat civil molt solidà-ria i participativa”, es felicita. L’al-tre gran objectiu és millorar l’efi-

ciència interna, abans que ampliarla plantilla de funcionaris.“S’està creant un tap i cal inver-

tir més recursos, per exemple enpersonal per supervisar les pe-nes”, afegeix la professora de dretpenal de la Universitat Rovira iVirgili Núria Torres, autora d’unatesidoctoral sobre lamatèria. “Pot-ser és queho estem fentmassa ba-rat”, critica. Segons assegura la do-cent, el cost diari demantenir algúa la presó està al voltant d’uns vui-tanta euros i, en canvi, el de quicompleix una mesura penal alter-nativa al voltant dels tres. Malgratla llista d’espera, laGeneralitat ne-ga que a hores d’ara les condem-nes prescriguin. La jutgessa Anna

Grau reconeix que tampoc s’hatrobat mai amb un cas que no espugui arribar a executar, peròaler-ta que amb l’increment d’as-sumptes és “un risc”. Una pena detreballs en benefici de la comuni-tat inferior a trenta dies prescriual cap d’un any, a comptar des quela sentència es ferma.On totes les veus són coinci-

dents és en els beneficis per lareinserció, ja que per definició lesmesures penals alternatives s’hande conciliar amb la vida familiar ilaboral del penat. “Una personaque condueix beguda és perillosaquan es posa al volant però encanvi nohoés quanpasseja pel ca-rrer, i pot ajudar a cuidar vícti-mes d’accidents de trànsit”, expli-ca el degà del Col·legi d’Advocatsde Reus Pere Lluís Huguet. “Quilegisla ha d’evolucionar social-ment la pena, és a dir, l’ha de fervariar en funció del delicte, i enalguns casos anar a la presó no éssinònim de complir-la millor”,

]Haver jugat sempre a futbol icomplir els treballs en beneficide la comunitat al camp delbarri de la Floresta, a Tarrago-na, va retrobar a en José Julioamb antics companys i entrena-dors. I malgrat tenir les esque-nes amples, en molts momentsel va fer sentir vergonya, sobre-tot quan havia d’aclarir malen-tesos. “Una vegada em van pre-guntar si anava a dormir a ca-sa”, exclama una mica molestamb la persona que el supervi-sava perquè no comprenia elseu cas. Amb 23 anys, i de pro-

fessió planxista, va complir els20 dies que va dictar el jutgeles tardes de dissabte i diumen-ge, sobretot escombrant i nete-jant els vestuaris. Tot just faunes setmanes que va acabar.“Em vaig demanar set dies devacances a la feina perquè nos’allargués tant”, diu.Un radar mòbil dels Mossos

d’Esquadra va detectar ara faun any com conduïa a 180 qui-lòmetres hora per un tram dela carretera que uneix Reus iTarragona limitat a 80. “Veniade jugar un torneig de futbol

passades les dotze de la nit,anava sol per la carretera, il’endemà m’havia d’aixecarmolt aviat per anar a treballar.Al final vaig perdre més tempsdel que estava guanyant”, con-fessa. En aquest cas, l’alcoholí-metre va marcar 0. En el judi-ci ràpid, se li van imposar elstreballs comunitaris, una mul-ta de 600 euros i vuit mesosde retirada del carnet.No tenir cotxe per anar a

treballar és el que més el va ferreaccionar. “Pot suposar perdrela feina. Sort que em recollien i

“M’hesentitavergonyit”

Tasquesper resoldre feina extra

LL ISTA D’ESPERA

La Generalitat admettenir un problema“seriós” amb lespeticions per resoldre

FONT: Institut d’Estadística de Catalunya, any 2003

Perfil del que compleix unamesura penal alternativa

Anna Monell / LA VANGUARDIA

7 de cada 10 han comèsun delicte de trànsit

9 de cada 10 són homes

1 de cada 2 té entre 26 i 40 anys

3 de cada 4 treballen

E N T R E E L S L L I B R E S I L A G E S P A

PENES CONCIL IADORES

Administració, jutgesi advocats destaquenque minimitzen elsriscos de la reinserció

Al camp. En J. compleix sentència fent feina al Nàstic

]Obrir i tancar vestuarisquan entrenen els equips defutbol base, netejar l’estadiels dies de partit, pintarparets malmeses o podarplantes i arbres. Al Nàstic,des de fa més d’un any hisol haver sempre entre unai dues persones que com-pleixen treballs en beneficide la comunitat. “L’expe-riència és molt bona. Tenenmolt clar a què vénen i s’hoagafen com una feina”, valo-ra el cap d’instal·lacions imanteniment del club, Jor-di Ruiz, que va ser qui vaprendre la iniciativa decol·laborar amb el Departa-ment de Justícia.“Ens van preguntar quin

perfil buscàvem i al principivam provar de col·locar al-gú a les oficines, però apren-dre el funcionament perpoques hores no valia lapena”, afegeix. En Jordi diuhaver trobat els serveis dejustícia “molt saturats” ambla gestió de les mesures pe-nals alternatives i alhoramolt agraïts de lacol·laboració. Fins ara,calcula haver rebut

ja una dotzena de persones.A la biblioteca pública de

Reus, els penats resolenfeines que queden al margedel dia a dia. “No estem su-plint personal. Són aquellestasques que queden pen-dents i que un es reservaper quan hi ha temps”, co-menta el director AntoniSáez, que en els quasi dosanys que dura l’experiènciano recorda cap episodi deconflictivitat interna ni tam-poc amb els usuaris. Acu-llen tan menors com adultsi normalment se’ls solenassignar treballs mecànicsde curta durada comcol·locar per ordre alfabèticmaterial desordenat. “Mol-tes vegades la condemna noarriba ni a un mes”, diu. Enalgun cas que la pena ésmés llarga, es busquen mis-sions amb una mica mésd’envergadura com la catalo-gació d’algun fons. El direc-tor constata que solen arri-bar mesos després de co-nèixer la sentència i ambmoltes ganes de liquidar lesobligacions. “Volen esbo-rrar una taca”, sentencia.

EQUIL IBRI

Aquestes mesuresbusquen equilibrarla gravetat de la penaamb la pedagogia

CONDEMNATS A AJUDAR L 'ENDURIMENT DEL CODI PENAL

MENYS DESPESA

El cost d'un intern ala presó és de 80euros al dia i en penesalternatives és de tres

Segonaoportunitat>> VE DE LA PÀGINA ANTERIOR

DIVENDRES, 17 ABRIL 2009 T A R R A G O N A LAVANGUARDIA 3

matisa el seuhomòleg deTarra-gonaAntonio Salas, que esmos-tramolt favorable a lesmesurespenals alternatives.La Generalitat treballa per

ajustar el delicte i qui el cometamb la pena que se li assigna.“La condemna té un compo-nent de pedagogia i, per tant, hiha d’haver el màxim equilibri.Un jove que pinta grafits potcomplir-la fent arranjamentsurbans. Hem d’intentar tenirmolts recursos per adaptar-losals diferents perfils”, diu el di-rector dels serveis de Justícia.La professora de laURVcoinci-deix que les penes alternativesa la presó compleixen una fun-ció educativa i valora que s’ha-gin de complir sense defugir laresta d’obligacions. “L’ingrésen un centre penitenciari hau-ria de ser l’últim recurs, reser-vat només pels casos mésgreus”, apunta.A l’entrada de l’oficina del

Departament de Justícia a Ta-rragona, una campanya del Go-vern declara el compromísamb la reinserció. Al pòster hiapareix una llauna deCoca-Co-la plena de bolígrafs i llapis us-ats i l’eslògan diu: “Fins i tot alsobjectes se’ls hi dóna un sego-na oportunitat”. El cas d’una es-tudiant universitària de Tarra-gona que vol mantenir l’anoni-mat supera el millor escenari.El març passat tornava d’unadiscoteca de matinada quan uncontrol policial la va delatar alvolant amb una taxa d’alcoholper sobre del límit penal. Faunes setmanes, va començar acomplir treballs comunitarisfent classes de gimnàstica a ungrup de gent gran. Abans queels hagi acabat, li han fet saberque n’estan contents i la con-tractaran. Qui li ha donat feinaconeix tota la història, als avisque assisteixen a les classes elshan estalviat els detalls.c

em portaven perquè fa dosanys que treballo a la mateixaempresa i coneixia a tothom”,assegura. En José Julio posaen dubte la funció pedagògicadels treballs complerts a laFloresta. “Escombrar uncamp de futbol quin canvi dementalitat ha de provocar? Sila condemna és per excés develocitat m’haurien de portara un hospital on hi haguessinvíctimes d’accidents”, recla-ma. Ha estat el dia a dia altaller, reparant cotxes, el queli ha ensenyat les conseqüèn-cies d’un xoc a la carretera.L’última imatge, part de lasilueta de dos ocupants d’unvehicle marcada en un vidre.

Francisco va treballar a la brigada de senya-lització de l'Ajuntament del Vendrell

José Julio ha fet serveis al camp de la Floresta de Tarragona

És el percentatge de lesmesures penals alternati-ves que actualment estanpendents de complir alCamp de Tarragona i lesTerres de l’Ebre

És el nombre d'entitats iinstitucions de la demarca-ció on es poden complirles penes

Professionals dels serveissocials penitenciaris de laGeneralitat que gestionenel compliment a la demar-cació

147

6

FOTOS: VICENÇ LLURBA

V uit mesos de retiradadel carnet, 600 euros i21 jornades de treballsen benefici de la comu-

nitat. Ni la triple condemna, ni el0,65 que va marcar l’alcoholíme-tre s’han esborrat del cap d’enFrancisco, un jove paleta a qui undivendres del mes de març del’any passat va sorprendre un con-trol policial quan tornava de cele-brar l’aniversari d’un amic. L’ha-vien convidat després de treba-llar tot el dia en les obres de laGi-ralda de l’Arboç i anava cap a ca-sa per una carretera secundària,després de sopar.“Tots ens confiem”,confessa. Fins lla-vors, només l’havienaturat una vegada ien aquella ocasió elresultat de la provahavia estat zero.L’endemà, després

d’un judici ràpid onhi havia altres perso-nes amb casos simi-lars, li va quedar pro-hibit agafar temporal-ment el cotxe i va de-cidir fraccionar lamulta en deu paga-ments. Prop de vuitmesos després que va començara fer els treballs comunitaris a labrigada de senyalització del’Ajuntament del Vendrell. “Emvan tractar com si fos un treballa-dor més. Hi vas obligat, però noet sents apartat”, assegura. Pintarpassos de zebra, col·locar senyalsde trànsit o restringir la circula-ció els dies de mercat figuren en-

tre les tasques realitzades. Unaentrevista prèvia als serveis so-cials penitenciaris va servir perajustar les feines al seu perfil pro-fessional i als horaris i va fer quedesprés pogués aprofitar els co-neixements per construir unsma-gatzems on guardar eines.“Econòmicament va ser un cop,

i va ser incòmode no poder con-duir”, reconeix. A canvi, ha guan-yat un canvi de mentalitat. Abansdeia que controlava i ara per resse la juga. Abans agafava el cotxeper anar aqualsevol lloc, araprefe-reix anar a peu i si puja al cotxe no

ha tastat ni una gota d’alcohol. EnFrancisco diu haver passat de noser conscient del risc a encoratjartothom a obrir els ulls. Amb la in-certesa afegida d’estar a l’atur ibuscant feina en el desert de laconstrucció, no s’amaga. “Estictranquil amb mi mateix”, diu. Elcurrículum descansa també a labrigada on va complir la pena.c

57 %

“Nomela jugomai”Unjovequevacomplirlapenaal’AjuntamentdelVendrell es va sentir “com un treballador més”

DIVENDRES, 8 ABRIL 2011 T A R R A G O N A LAVANGUARDIA 5


Espero no haver detornar”, s’acomiadaun client de CasaCarmen, carregatamb bosses i una

manta. “I si ho faig, que sigui pa-gant. Aquí m’he sentit molt bé”,diu abaixant la mirada i donantles gràcies. Al vestíbul, CarmenCastillo li desitja sort i tot quedaen ordre a la seva pensió de laPart Baixa de Tarragona. L’habi-tació doble costa oficialment 35euros, però no té preu si evita quealgú dormi al carrer. “Qui tinguidiners, que vagi a un altre lloc”,suggereix combativa en un exem-ple de l’entrega als altres que li havalgut el diploma almèrit cívic del’Ajuntament. La distinció, lliura-da fa unes setmanes, li ha recone-gut més de 30 anys d’hospitalitatals sense sostre i no ha alterat elseu dia a dia. “Gasto el temps enells. Sóc senzilla i no tinc resmés”, explica amb accent andalúsaquesta granadina de cabell cao-ba i gesticulació expressiva, quetemps enrere es va sentir captiva-da perTarragona. Els 20 llits sem-

pre estan ocupats i el timbre nodeixa de sonar en senyal d’ajuda.“Vols cafè?”, pregunta a una

clienta que no es trobava bé i quebaixa a la cuina a esmorzar a migmatí, enlloc de fer-ho a les vuit,com la resta. Al foc, la cafetera iuna olla amb els cigrons del di-nar. A la sala, tres balacins, man-tes a quadres i, sobre una cistella,roba neta acabada de plegar. Perla finestra oberta del rebedor s'hientreveu el rètol exterior de lapensió, lluminós i en quatre idio-

mes. “Casa Carmen, digui’m”,contesta al telèfon. És el pared’una noia estrangera joveníssi-ma que s’allotja des de fa més dequinze dies amb el seu nadó. Lacrida per l’escala perquè atenguila trucada. L’Ajuntament i, desde fa cinc anys també la FundacióBonanit, li deriven a la pensió ales persones més necessitades.Addictes a l’alcohol, a les drogueso al joc, dones maltractades. “Oalgú que es guanyava bé la vidaambunpetit negoci però no paga-

va impostos i, d’un dia per l’altre,s’ha quedat sense res”, afegeixconvençuda que la falta de feina id’afecte n'abocamés d'un a prefe-rir estar al carrer que a casa.“No me n’aniria a un altre

lloc”, confessa un home que viudes de fa temps a la pensió perevitar un entorn familiar conflic-tiu. “Im’agradamolt comesmen-ja!”, exclama somrient. Ajuda afer els llits, a estendre la roba i afer encàrrecs, i s’ha guanyat la fa-ma de ser el consentit. “Els esti-mo a tots com a una família, peròa ell una mica més”, reconeix laCarmen, que va heretar l’esperitde treball pels altres de la sevamare. A la posada familiar, a Vé-lez de Benaudalla (Granada),

sempre hi havia un plat de mésd’ous ferrats i patates fregidesper oferir a venedors o veterina-ris que estaven de pas. “Recordocom un dia que plovia, la mevamare va banyar i canviar de robaa una dona gran de cabell llarg idescuidat que demanava caritatal poble. Vaig pensar que jo fariaigual que ella quan fos gran”, rela-ta. I així és com, anys més tard, aTarragona, va recuperar la vidaaltruista mentre treballava a l’es-cola Sant Rafael. “Vaig renéixer.Venia gent a demanar menjar isempre s’enduien una bossa ple-na”, i explica com els caps de set-mana s’emportava a casa els nensamb més problemes. Va ser elpas previ a obrir la pensió i dedi-car’s-hi en exclusiva. “Vaig com-prar-la sense diners i posar-la enmarxa quan encara no hi havia ai-gua ni portes”, afegeix. L’ha por-tada endavant alhora que a la se-va família, de cinc fills, un d’ellsadoptat, i actualment vuit néts.“Sóc recta. Les normes que po-

so es compleixen”, explica sobreel secret de relacionar-se ambpersones que viuen situacions di-fícils. I portar-se bé a Casa Car-men és, per exemple, no arribarbegut o no polir-se els estalvis enuna màquina escura-butxaques.No hi ha por en el tracte, ésd'igual a igual. “Tinc mà esquer-ra, paciència i afecte, però no elsdeixo fer tot el que volen perquèels perjudica”. Un monument alsentit comú. I per què donar la vi-da pels altres? “M’agrada i sócfeliç”, conclou.c

Carmen Castillo acull a la seva pensió els sense sostre, addictes a l’alchol, a les drogues o al joc i, a dones maltractadesVICENÇ LLURBA

UNAPENSIÓDEMÈRIT

CIUTADANS

‘Qui tingui diners,que vagi a un altrelloc’, suggereixCarmen Castillo sobrela seva pensió

‘No me n’aniria a unaltre lloc’, confessa unhome que viu a CasaCarmen per evitar unentorn conflictiu

L'Ajuntament de Tarragona distingeix la propietària deCasa Carmen de Tarragona per acollir amb afecte,disciplina i entrega infinita els més necessitats

8 LAVANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 13 MARÇ 2009


I nternet no és unmón lliu-re de barreres i les perso-nes cegues i ambdiscapa-citat visual han d’ajudar-se amb algunes eines i

programes informàtics per con-nectar-se a la xarxa. Un cop dins,hi ha edificis amb escala i altresamb rampa. Pàgines més omenys accessibles en funciód’una sèrie de detalls invisiblesper la majoria. Algunes empre-ses, l’administració o els busca-dors més potents solen estar dis-senyats perquè qualsevol els pu-gui consultar però no succeeix elmateix en moltes altres webs. Ésuna dificultat afegida a la tasca jade per sí complicada de navegaren un món on el pes recau sobrela imatge i el moviment.Si per a molts qualsevol infor-

mació està a un clic, per una per-sona amb dificultats per veure-hiés tot just al revés. El ratolí no sesol utilitzar perquè exigeix con-tacte visual amb la pantalla i no-més es fa servir el teclat. Una apli-cació amplia el text pels quiman-tenen una part de la visió. Per laresta, hi ha un programa que lle-geix la pantalla en veu alta i unaltre que tradueix la informacióen braille. Aquest últim és l’únicasolució per les persones sordes icegues. “Ésmolt més lent perquès’han d’empassar unamica el quediu la pàgina, però quan s’hi habi-tuen troben el que busquen mésràpidament”, comenta la instruc-tora de l’ONCE a Tarragona Ma-riaCanadell. “Abans hi havia apa-rells més estranys, però ara esbusquen solucions per accedir ala normalitat”, afegeix.

Un cop es tenen les eines, l’èxitde navegar depèn de l’accessibili-tat de cada pàgina. Si hi ha foto-grafies i no estan descrites ambun text, l’aplicació per personescegues no les reconeixerà. Si téuna estructura molt repetitiva, esfarà molt pesada per l’usuari. Unexemple de correcció és la novaweb de natura de l’organitzacióecologista Gepec que, tot i tenirmés de 120 seccions, ha obtingutelmàxim reconeixement d’acces-sibilitat, la triple A de l’organis-me internacional Web Accessibi-lity Initiative (WAI). “Ésmolt di-fícil redissenyar un web quan jaestà acabat, però fer-lo accessibledes del principi no tant”, comen-

ta Ramon Ferré, responsable delprojecte Natura per a tothom,que amb diferents iniciatives volapropar-la als qui tenen dificul-tats per arribar-hi. “Un del nos-

tres convenciments és que quanfas una acció per discapacitats,se’n veu beneficiat tothom”, creu.La cap dels serveis socials per

afiliats de l’ONCE a Tarragona,Raquel Saavedra, xifra entreaproximadament un 30 i un 40per cent els webs accessibles. “Avegades costa acabar de trobar lainformació que necessites. Etquedes a mitges, perquè perexemple el primer web on entresestà adaptat i el següent ja no”,explica. Malgrat tot, creadors iusuaris reconeixen avenços enels últims temps. “Els nous websestan adaptats, els més antics no.Falta conscienciar més la socie-tat”, explicaDavidMartí, un estu-diant d’informàtica que hacol·laborat amb la pàgina de Ge-pec. Tot depèn de l’ús que es vul-gui fer d’internet: comprar entra-des per un espectacle o llegirl’edició digital d’un diari és mésviable que participar en una com-petició de cotxes on line. I escriu-re un correu electrònic? Menyscomplicat. Al mateix temps quela persona cega tecleja, sent comuna veu artificial li llegeix el ques’escriu en pantalla.c

Raquel, cap dels serveis socials de l’ONCE a Tarragona, navega per la pàgina de l’entitat GepecMARC ARIAS

Navegarales fosques

BARRERES A LA XARXA LA VEU I EL BRAILLE, SOLUCIONS PER LLEGIR LA PANTALLA

¿ Q U È É S E L W A I ?

Fer accessibles leswebs enelmón

EDICTE

Encomplimentdelquèpreveul’article164.2delDecret305/2006,de 18de juliol, sesotmeta informaciópúblicapel terminid’unmesl’acorddelaJuntadeGovernLocaldedata27.7.07d’admissióa tràmit amb requeriment d’esmenes de la proposta dereparcel·laciódelPA2-ClubTenisVilafortunydelPOUM.Lapropostava serpresentadaper For-Cot Inmobiliaria, SLendata 17.2.09 iNRE3244.Perlasevaaprovaciócaldràqueelspropietarisdel’àmbitelevinlapropostaaescripturapúblicaiqueintrodueixinenlamateixalesesmenessegüents:

-En la fincaderesultatnúm.1caldrà indicarexpressamentqueestraslladalacàrregahipotecàriaprocedentdelafincad’origenensercompatibleambelplanejament.Nocaldescriurecomafinquesderesultat lesqueelprojecte identificacomnúmeros4,5 i6.-Enelcomptedeliquidaciócalreproduirl’ importdel’equivalenteconòmic del 10% d’aprofitament urbanístic així com laquantificaciódelacompensacióeconòmicaalsr.Martín.En l’acord s’adverteix queel no atorgament de l’escriptura dereparcel·lacióvoluntàriadeterminarà lanecessitatd’aprovarelprojectedereparcel·lacióseguintelstràmitsprevistosenl’article113delDL1/2005,de26dejuliol.L’expedientespotconsultardedillunsadivendresde8:30a14:30en el Departament de Desenvolupament Urbà i Habitatge del’Ajuntament.

Cambrils,3demarçde2009El secretari general

JosepMaria Valls i Andreu

Mitjançant acord de la Junta de Govern Locald'aquest Ajuntament de Tortosa adoptat en sessióextraordinària de data 5 de març del 2009 s'haaprovat inicialment el projecte de l'obrarehabilitació i millora del parc municipal TeodorGonzàlez. Per la qual cosa es sotmet el projecte altràmit d'informació pública pel termini de quinzedies hàbils comptadors des de l'endemà hàbil dela data de publicació del present anunci al BOP,entenent-se definitivament aprovat si transcorregutl'esmentat termini no es presenten al·legacions oreclamacions. Tanmateix es van aprovar els plecsde condicions administratives particulars que hande regir l'adjudicació de l'obra per procedimentobert i tramitació urgent, els quals es sotmetenconjuntament amb el període d'exposició públicadel projecte, al tràmit d'informació pública peltermini de deu dies comptadors des de l'endemàhàbil de la data de publicació del present anunci,període durant el qual els interessats podranformular les al·legacions o reclamacions queestimin adients, entenent-se definitivamentaprovats sense cap més tràmit si no se'nformulessin cap.

S imu l tàn iament s 'ha acorda t so ta e l scondicionaments esmentats, l'aprovació del'expedient de contractació i l'obertura i inici delprocediment d'adjudicació que seguidaments'anuncia:

1.- Entitat adjudicadora:a) ens local: Ajuntament de Tortosa.b) dependència: departament d'urbanisme i obrespúbliques.c) número d'expedient: 27/09.

2.- Objecte del contracte:a) descripció de l'objecte: el contracte té perobjecte la realització de les obres consistents enla rehabilitació i millora del parc municipal TeodorGonzàlez.b) termini d'execució: la durada de les obres seràde 6 mesos, essent la data límit d'execució el 31de desembre de 2009.

3.- Tramitació, procediment i forma d'adjudicació:a) tramitació: urgent.b) procediment: obert.

4.- pressupost de licitació:El pressupost net de licitació és de 592.253,45 euros(Iva exclòs en el preu) i que constitueix la xiframàxima per sobre de la qual s'estimarà que lesofertes dels licitadors excedeixen el tipus de lalicitació.

5.- Garanties:a) garantia provisional: no s'exigeix.b) garantia definitiva: un 5% de l' importd'adjudicació del contracte.

6.- Obtenció d'informació i documentació:a) entitat: Ajuntament de Tortosa.b) domicili. Plaça d'Espanya núm. 1.c) local itat i codi postal : Tortosa-43500.d) telèfon: 977-585835.e) telefax: 977585897.f) en el perfil del contractant de l'Ajuntament deTortosa.g) El plec de clàusules administratives particularsi el projecte tècnic podran examinar-se en horesd'oficina al departament d'urbanisme, terceraplanta de l'edifici consistorial, i al perfil delcontractant de l'Ajuntament.h) data límit d'obtenció de documentació iinformació: abans de la finalització del termini pera la presentació de proposicions.

7. - Requis its específ ics del contract ista :Classificació: Grup, G, subgrup 6, categoria e.Altres requisits: veure clàusula vuitena del plec decondicions.

8.- Presentació de proposicions:a) data límit de presentació de proposicions: 25 demarç de 2009 inclòs.b) documentació a presentar: la indicada en laclàusula novena del plec de condicions.c) lloc de presentació: Registre General del'Ajuntament de Tortosa .Plaça d'Espanya núm.1.43500 Tortosa. (de 9 a 14 hores).

9.- Obertura de proposicions:a) entitat, domicili i localitat: els indicats al punt6 d'aquest anunci de conformitat amb la clàusulatretzena del plec.b) data i hora: l'endemà hàbil (dissabtes exclosos)de la data límit per la presentació de proposicions,a partir de les 12:00 hores.

10.- Despeses dels anuncis: l’import màxim de lesdespeses de publicitat de la licitació a càrrec del’adjudicatari en els diaris o butlletins oficials, oen altres mitjans de difusió, serà de 1.000 euros.

11.- Perfil del contractant: s'accedeix mitjançant lapàgina web institucional de l'Ajuntament de Tortosa:http://www.tortosa.cat.

12.- Clàusula suspensiva: l'adjudicació del presentcontracte resta condicionada suspensivament al'aprovació definitiva del projecte i dels plecs decond ic ions admin i s t ra t i ves par t i cu la rs .

L'ALCALDEFerran Bel i Accensi

Tortosa(Terres de l'Ebre), 6 de març de 2009

ANUNCI

]L’organisme internacio-nal Web AccessibilityInitiative (WAI) vetllaper garantir que elmàxim de pàgines d’inter-net siguin accessibles.Publica guies amb pautesper aconseguir aquestobjectiu i té definits tresnivells d’accessibilitat deles pàgines, reconegutsamb una, dues o tres A.Depèn del consorciWorld Wide Web Consor-tium (W3C), amb oficinaa Espanya i que s’encarre-ga d’elaborar estàndardsweb sobre temes tan di-versos com l’administra-ció electrònica o les xar-xes socials a internet.

El ratolí no s' utilitzaperquè exigeixcontacte visual ambla pantalla i noméses fa servir el teclat

Els cecs utilitzen eines per accedir a internet, peròs’han d’enfrontar sovint a pàgines poc accessibles

Mitjançant acord de la Junta de Govern Local d'aquestAjuntament de Tortosa adoptat en sessió extraordinàriade data 5 de març del 2009, s'ha aprovat inicialment elprojecte d’urbanització del carrer Major de Remolins idel carrer Portal de Remolins. Per la qual cosa es sotmetel projecte al tràmit d'informació pública pel termini dequinze dies hàbils comptadors des de l'endemà hàbil dela data de publicació del present anunci al BOP, entenent-se definitivament aprovat si transcorregut l'esmentattermini no es presenten al·legacions o reclamacions.Tanmateix es van aprovar els plecs de condicionsadministratives particulars que han de regir l'adjudicacióde l'obra per procediment obert i tramitació urgent, elsquals es sotmeten conjuntament amb el períoded'exposició pública del projecte, al tràmit d'informaciópública pel termini de deu dies comptadors des del'endemàhàbil de la data de publicació del present anunci,període durant el qual els interessats podran formularles al·legacions o reclamacions que estimin adients,entenent-se definitivament aprovats sense cap méstràmit si no se'n formulessin cap.

Simultàniament s'ha acordat sota els condicionamentsesmentats, l'aprovació de l'expedient de contractació il'obertura i inici del procediment d'adjudicació queseguidament s'anuncia:

1.- Entitat adjudicadora:a) ens local: Ajuntament de Tortosa.b) dependència: departament d'urbanisme i obrespúbliques.c) número d'expedient: 33/09.

2.- Objecte del contracte:a) descripció de l'objecte: el contracte té per objecte larealització de les obres consistents en la urbanitzaciódel carrer Major de Remolins i del carrer Portal deRemolinsb) termini d'execució: la durada de les obres serà de 8mesos, essent la data límit d'execució el 31 de desembrede 2009.

3.- Tramitació, procediment i forma d'adjudicació:a) tramitació: urgent.b) procediment: obert.

4.- pressupost de licitació:El pressupost net de licitació és de 422.413,79 euros (Ivaexclòs en el preu) i que constitueix la xifra màxima persobre de la qual s'estimarà que les ofertes dels licitadors

excedeixen el tipus de la licitació.

5.- Garanties:a) garantia provisional: no s'exigeix.b) garantia definitiva: un 5% de l'import d'adjudicaciódel contracte.

6.- Obtenció d'informació i documentació:a) entitat: Ajuntament de Tortosa.b) domicili. Plaça d'Espanya núm. 1.c) localitat i codi postal: Tortosa-43500.d) telèfon: 977-585835.e) telefax: 977585897.f) en el perfil del contractant de l'Ajuntament de Tortosa.g) El plec de clàusules administratives particulars i elprojecte tècnic podran examinar-se en hores d'oficinaal departament d'urbanisme, tercera planta de l'edificiconsistorial, i al perfil del contractant de l'Ajuntament.h) data límit d'obtenció de documentació i informació:abans de la finalització del termini per a la presentacióde proposicions.

7.- Requisits específics del contractista:Classificació: Grup G, subgrup 6, categoria d.Altres requisits: veure clàusula vuitena del plec decondicions.

8.- Presentació de proposicions:a) data límit de presentació de proposicions: 25 de marçdel 2009 inclòs.b) documentació a presentar: la indicada en la clàusulanovena del plec de condicions.c) lloc de presentació: Registre General de l'Ajuntamentde Tortosa .Plaça d'Espanya núm.1.43500 Tortosa. (de 9 a 14 hores).

9.- Obertura de proposicions:a) entitat, domicili i localitat: els indicats al punt 6 d'aquestanunci de conformitat amb la clàusula tretzena del plec.b) data i hora: l'endemà hàbil (dissabtes exclosos) de ladata límit per la presentació de proposicions, a partir deles 12:00 hores.

10.- Despeses dels anuncis: l’importmàximde les despesesde publicitat de la licitació a càrrec de l’adjudicatari enels diaris o butlletins oficials, o en altres mitjans dedifusió, serà de 1.000 euros.

11.- Perfil del contractant: s'accedeix mitjançant la pàginaweb institucional de l'Ajuntament de Tortosa:http://www.tortosa.cat.

12.- Clàusula suspensiva: l'adjudicació del presentcontracte resta condicionada suspensivament al'aprovació definitiva del projecte i dels plecs decondicions administratives particulars.

L'ALCALDEFerran Bel i Accensi

Tortosa(Terres de l'Ebre),6 de març de 2009

ANUNCI

14 LAVANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 3 ABRIL 2009


E ls més de 7.500 quilòme-tres que separen Mas-denverge, al Montsià, delamuntanya del Dhaula-giri, al Nepal, han estat

un obstacle per la família de l’excur-sionista Rafa Guillén. Des de l’ende-mà de l’accident, l’afany dels seus pa-res i germanes per recuperar el cosha topat amb la distància i ha fet que,gairebé un any després, l’única solu-ció sigui tornar a trepitjar el terreny.Una expedició de cinc amics té pre-vist emprendre lamarxa el proper di-vendres per vigilar que el rescat es fa-ci correctament.“Les probabilitats d’èxit són

molt baixes, però s’ha d’intentar”,diu David Ferrer, l’únic membre del’expedició que va compartir l’as-cens amb Guillén. Està previst atu-rar-se primer a Katmandú, on hau-ran d’acordar amb una empresa es-pecialitzada quin és el millor diaperquè l’helicòpter sobrevoli la zo-na de l’accident. “Vam fer un pri-mer intent de contractar aquest ser-vei a distància però va ser compli-cat”, comenta. Concretades les da-tes, ascendiran fins al campamentbase, a 4.700 metres. “Si la coordi-nació i el temps ho permeten vo-lem veure l’helicòpter, a més decol·locar una placa commemorati-va”, assegura.

Les tasques per localitzar el coshan de culminar els mesos de gestio-ns de la família, que ha intentat sen-se èxit que el Ministeri d’Afers Es-trangers i l’ambaixada espanyola al’Índia es facin càrrec del rescat. Encanvi, sí que han comptat amb l’exèr-cit espanyol de rescat d’alta muntan-ya que els va ajudar a determinar ones podria trobar el cos. “Més quecomplicat, ha estat laboriós”, comen-

ta Ferrer. L’altra dificultat està sentl’econòmica. El vol de l’helicòptercosta uns 5.000 euros i en el cas quehi hagi èxit, contractar els xerpes pelrescat puja amés de 6.000. L’estançaval uns 1.500 euros per persona i hadecidit assumir-la cada alpinista.L’Agrupació Excursionista d’Alca-

nar, d’on era soci Guillén, ha presen-tat un projecte a l’Obra Social deCaixa Tarragona per recollir fons.Sol·liciten 20.000 euros, que els re-bran en funció del nombre declients de l’entitat bancària que sesumin a la iniciativa. “Va ser un copmolt fort”, reconeix el president Jo-sep Sancho. L’accident va passarquan Guillén i Ferrer ajudaven adescendir a un dels dos membresque van coronar el cim, de 8.167 me-tres. Abans de l’ascens, s’havia orga-nitzat un trekking d’aclimatacióamb un grup més nombrós. “S’ha defer tot el que estigui a les nostresmans”, comenta Pere Gellida, quehi va participar i ha decidit tornar.“Ho necessitem per afrontar-ho”,comenta Ferrer.c

ESTEVE GIRALTTarragona

A 12 jornades delfinal de la Lligade Segona Divi-sió, després de30 partits ju-

gats, els números canten.Les matemàtiques li girenl'esquena al Nàstic i ser-veixen per diagnosticar bo-na part dels seus mals, prè-via condemna als llimbs dela categoria. L'equip en-caixa massa gols, una rèmo-ra pesada que anul·la partdel seu gran potencial ofen-siu, i deixa escapar massapunts en els minuts finals,quan es decideixen la majo-ria de partits en una compe-tició tan igualada com la Se-gona Divisió. El resultat, unNàstic que prometia mésdel que ha acabat donant ique s'ha quedat sense opcio-ns de lluitar per pujar a Pri-mera, tot i no estar fent unamala temporada.Quan queden gairebé tres

mesos de competició, tenirla seguretat de no passar an-gúnies per salvar la catego-ria, però veure els llocsd'ascens a 12 punts, distàn-cia a la pràctica insalvable,converteixen la zona tran-quil·la de la classificació en una condemna al'avorriment futbolístic. No és estrany que enaquestes circumstàncies, amb l'únic objectiude sumar 9 punts en 12 jornades per podersegellar la permanència, a cadapartit quepas-

sa menys aficionats van al Nou Estadi.La relació entre equip i afició viu enguany

un refredament, ja iniciat a base de disgus-tos la temporada passada, cosa que ha anatbuidant les graderies. Lamillor entrada de latemporada es remunta al llunyàmes de nov-embre passat, quan 8.000 aficionats van se-guir en directe el Nàstic-Saragossa. Lamitja-na d'aficionats es situa per sota dels 6.000

espectadors, menys de lameitat de l'aforament delNou Estadi; o el que és elmateix, un camp mig buitque a cada jornada s'ha anatmirant amb més fredor l'equip.No ha funcionat tam-poc la intensa campanyadel club per captar nous so-cis i portarmés aficionats alcamp, rebaixant el preu oregalant entrades.César Ferrando, l'entre-

nador del Nàstic, es cansade repetir que els seus juga-dors no juguen amb ansie-tat, al ser preguntat pelspunts que ha deixat escaparl'equip en els últims minutsde partit, o per les derrotessobtades quan s'ha parlatde l'ascens. Antoni Pinilla,director general del club,ha destacat des de principide temporada que el que esnecessita per competir ambgaranties a Segona Divisióés construir un equip sòlid

al que sigui difícil marcar i guanyar. Amb an-sietat o sense, l'equip es segueix mostrantvulnerable, especialment en elsmoments de-terminants.Mirant l'estadística, els números ensen-

yen que el Nàstic, ara mateix 11è classificatdels 22 equips de Segona, ha marcat 9 golsmés que el Rayo Vallecano, ara mateix a no-més un punt de l'ascens, o 12més que la RealSociedad, a una sola victòria dels llocs quedonen bitllet a Primera. En canvi, però, éspitjor defensivament que Las Palmas o elCórdoba, a només dos punts de l'abisme dela Segona B.c

40

5.849

46

El Nàstic és el setè equipmés golejat de tota laSegona Divisió, encaixauna mitjana de 1,3 golsper partit

11

El conjunt tarragoní ésel cinquè màxim goleja-dor de la categoria, té unpromig de gairebé 1,5gols per partit

Mitjana d'espectadors alNou Estadi en els 15 par-tits jugats fins ara.L'estadi té capacitat pera 12.500 espectadors

A tres mesos delfinal, el descens ésgairebé tan llunycom l'ascens

La condició imposadapels familiars al grupd'excursionistes ésque no corrin cap risc

Són els punts que hadeixat escapar l'equipgrana a partir del minut80 en el que vad'aquesta temporada

ALPINISME

“Esdifícil d'acceptar,peròhemde seguir”

El Nàstic va guanyar el passat diumenge al Llevant, amb dos gols de N’Gal

Lamuntanya del Dhaulagiri vista des de la localitat nepalesa deMuktinath

]“És difícil d’acceptar, peròhem de seguir”, reflexional’alpinista de Tarragona Òs-car Cadiach per justificarper què torna al Kangchen-junga –la tercera muntanyamés alta–, després que laprimera vegada veiés com himoria el company Iñigo dePineda. “Va ser una sotraga-da, però això passa a la mun-tanya i també a la vida”, afe-geix colpit per la mort d’unfamiliar. L’expedició, quel’integren nou persones, téprevist marxar aquest diu-menge i vol ser un homenat-ge a De Pineda. “Les mun-tanyes hi ha anys que sónmés perilloses i altres as-sequibles”. I remata: “Unacarretera sinuosa, on el co-txe s’hi agafa bé, quan plouo neva, canvia”.

Honorsd’altura

Els númerosposenelNàstic als llimbs

VICENÇ LLURBA

ESPORTS

DAVID FERRER

Membres de l’expedició Himàlaia-Maestrattornen al setè cim més alt del món persupervisar el rescat del cos d’un company

La defensa, els errors en els minuts finals i eldistanciament entre afició i equip han enterratles opcions de lluitar per l'ascens

DIVENDRES, 22 GENER 2010

Uns passatgers a Reus pugen a l'autobús que uneix cada dia aquesta ciutat amb Tarragona. Gairebé un milió de persones l'usen cada any per viajtar a una o altra ciutatVICENÇ LLURBA

Vasoscomunicants

E S P O R T S

Tres jovestarragoninsapuntenalta canBarça

Lamobilitat fluïdaentreTarragona iReuspermo-tiusde feina, estudis odiversió contrasta amb ladis-putad’alguns sectorsper la capitalitat

TARRAGONA

Arran de la pugna política oberta entre Reus i Tarragona per la capitalitat de la futura vegueria, ‘La Vanguardia’ ence-ta avui una sèrie de reportatges sobre els antecedents històrics, socials i econòmics que han acabat portant a aquestatensa situació, que es viu més en l'àmbit de la vida pública que en el dia a dia dels ciutadans.

FONTS: Autoritat del Transport Metropolità del Camp de Tarragona, Renfe

Mobilitat entre les dues capitals

Anna Monell / LV

REUSkm

0 1,25

A-7

AP-7

AP-7

Vila-seca

A-7TARRAGONA

L’any 2006 va haver-hi 12,1millons dedesplaçaments en transport públic i privat ia peu cada setmana al Camp de Tarragona

El 2008, 87.000viatgers que esdesplacen cadaany en tren entreTarragona i Reusen els dos sentits

T-11

El 2009, es desplacen850.000 viatgers cadaany en autobús entreTarragona i Reus en elsdos sentits

El 2007 van circular 46.727 vehicles cada diademitjana pels dos sentits de la T-11

2.495 63143.601

P À G I N E S 8 i 9

2 LAVANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 22 GENER 2010


L a rivalitat entre Reusi Tarragona per com-partir capitalitat dis-tancia dues ciutatsunides per milions

de desplaçaments. Per l’autoviaque les enllaça, la T-11, hi circu-len diàriament uns 50.000 vehi-cles de mitjana. El transport pri-vat és determinant, però cal su-mar-hi les 87.000 persones quefan ús cada any de la línia de tren.O les 850.000 que es mouen enautobús, en la ruta amb més pas-satgers al Camp deTarragona ex-ceptuant la de la costa,molt lliga-da al turisme. Els alcaldes i unapart de la societat civil es tornena donar l’esquena per una pugnahistòrica reoberta amb la nova di-visió territorial de Catalunya envegueries que prepara el Govern.Tarragona i Reus es comuni-quen. Són un únic mercat labo-ral, residencial, formatiu, comer-cial i de l’oci, en la definició queen fa el Pla Estratègic del Campde Tarragona elaborat per laURV per encàrrec dels agents so-cials i econòmics.

Intercanviar fluxosL’oferta global s’imposa als lí-mits dels municipis. “Cada vega-damés, els ciutadans no tenen encompte la localitat, sinó les opor-tunitats que es generen al territo-ri”, manté el director de l’estudi icatedràtic d’Economia Aplicada,Agustí Segarra, que situa aquestescenari a partir dels anys noran-ta i emplaça a no oblidar nuclisque emergeixen amb “molta for-ça” com Cambrils, Vila-seca o“fins i tot” Valls. “S’està creantuna àrea metropolitana i això estradueix en una percepció mésoberta”, afegeix en contra de l’in-terès dels debats de campanar.“La gent es mou amb uns hàbitscomuns”, coincideix el professoruniversitari i director del Depar-tament de Política Territorial aTarragona, Joaquim Margalef.“A qualsevol li és igual anar a ba-llar a Salou o a Cambrils”, manté.O anar a comprar, com a talld’exemple demostra que gairebé3 de cada 10 habitants deReus vi-siten només les botigues de la ciu-tat, enfront dels set restants quetambé es desplacen a altres po-blacions, sobretot a Tarragona.Una mobilitat que ha anatcreixent els últims cinc anys ique queda recollida en l’últimaonada del Baròmetre de percep-ció ciutadana sobre aspectes eco-nòmics encarregat per l’Ajunta-ment de Reus.En conjunt, al Camp de Tarra-

gona s’hi realitzen 12,1milions dedesplaçaments a la setmana, mésde 600milions a l’any, i el vehicleprivat té molt de pes malgratl’augment progressiu del trans-port públic. La xifra correspon al’enquesta sobre hàbits demobili-tat feta per la Generalitat el 2006i s’hi inclouen els viatges a peu.El Tarragonès i el Baix Camp–d’on són capital Tarragona iReus– concentren lamajoria delsmoviments entre comarques:

107.100 els dies feiners, 84.500els dissabtes i festius.

Més habitants pel CampUn estudi de la Universitat deCastella La Manxa situa l’eix Ta-rragona-Reus com el vintè ambmés volum de població d’Espa-nya i el que més creixement haexperimentat els darrers anys,només superat per dues zonespròximes aMadrid i l’àrea de Pal-ma. “El factor d’expulsió de Bar-celona és només una petita expli-cació, perquè hi ha per exemplel’efecte d’estar localitzat a l’arcde laMediterrània”, apunta Sega-rra. Les sis comarques del Campde Tarragona han crescut moltper sobre de lamitjana catalana i,a jutjar per les projeccions de fu-tur, continuaran fent-ho. L’Insti-tut d’Estadística de Catalunya(Idescat) preveu que l’any 2021s’hagi passat dels 612.441 habi-tants actuals a 713.000. Reus i Ta-rragona estan liderant aquesta ex-pansió demogràfica.

Motors econòmics propis“Les dues ciutats tenen dos pul-mons: el que s’assembla més alconjunt i un segon que continuenmantenint coma propi”, assenya-la el catedràtic. A grans trets, la

singularitat l’aporten la indústriapetroquímica i el patrimoni romàa Tarragona i el comerç, el sectoragroalimentari i la cultura aReus, segons les anàlisis a vistad’ocell dels acadèmics consul-tats. “Reus té un model de ciutatbasat en el comerç al carrer, comuna gran superfície a l’aire lliure.

Ara tancarà el ventall de possibili-tats amb la construcció del cen-tre comercial de Metrovacesa”,apunta Ferran Mañé, professordel departament d’EconomiaAplicada de la URV, que tambédestaca una tradició d’indústriatransformadora de productesagraris. “A Tarragona, l’especia-

lització productiva s’ha reflectiten els funcionaris, el port i un sec-tor químic potent que reverteixen la ciutat”, afegeix.El catedràtic d’Anàlisi Geogrà-

fica Regional JosepOliveras creuque l’absència històrica del po-der de l’Església i militar a Reusha afavorit que desenvolupiabans i més lliurement el comerçi l’agroindústria, i no situa el can-vi industrial a Tarragona fins al’arribada de la Tabacalera alsanys vint i la química als seixan-ta. “A Reus hi ha més empresa-riat local que ha prosperat, coml’exemple de Borges. A Tarrago-na, les empreses químiques sónde fora”, afegeix. La comparacióde models econòmics admetmoltsmésmatisos i capítols, comel cultural, amb l’exemple delCentre de Lectura i de la prolife-ració de teatres a Reus i el del pa-trimoni romà i la seva explotacióturística a Tarragona. “Les duesciutats estan condemnades a en-tendre’s”, opina el professor Oli-veras en sintonia amb l’esperitdel Pla Estratègic de la URV, onabans que es reobrís el foc territo-rial administració i agents sò-cioeconòmics van acceptar quese subtitulés La suma que multi-plica.c

VICENÇ LLURBA/ ARXIU

Capitalitat única. A la concentració del 30 de desembre davant la catedral de Tarragona, l'alcalde Ballesteros (PSC) es vacomprometre davant més de 4.000 persones a defensar la capitalitat única “fins a les últimes conseqüències”

VASOS COMUNICANTS REUS I TARRAGONA, DUES CIUTATS AMB PROJECCIÓ

Ciutats en trànsit

FONTS: Ministeri d’Habitatge i Idescat

Habitatge més barat a Reus, més rendaa Tarragona

Anna Monell / LV

PREU DEL’HABITATGE

TARRAGONA

RENDA PERHABITANT ANY 2004

PARC DEVEHICLES

Preu mitjà a Catalunya2.307,3 euros/m2

Renda mitjanaa Catalunya14.100 euros

REUS

2.476,4 euros/m2 2.174,5 euros/m2

88.646 vehicles 70.247 vehicles

14.200 euros 13.600 euros

DIVENDRES, 22 GENER 2010 T A R R A G O N A LAVANGUARDIA 3

SARA SANSTarragona

El matí del passat 11 de novem-bre, a una conferència a la Cam-bra de Comerç de Tarragona, elpresident d'AENA va encendre,de forma involuntària, la metxaal contestar a una pregunta delsassistents: “No hi ha cap raó perno acceptar el canvi de nomencla-tura, la majoria d'aeroports euro-peus porten el nom de la provin-cia i del municipi on estan si-tuats”, va dir. A Tarragona li vafaltar temps. L'Ajuntament va de-manar –només amb l'abstenciód'ERC– que l'aeroport es diguésde Tarragona. La ciutat veïna varespondre amb un acte al TeatreFortuny organitzat per més de200 entitats i al qual hi van assis-tir l'alcalde de Reus i el presidentdel Parlament, el també reusenc,Ernest Benach.Més llenya al foc. Pocs dies

abans de celebrar-se l'acte al For-tuny, va transcendir que segonsl'últim esboç de la llei de Vegue-ries, hauria de ser elmateix terri-tori qui decidís quina o quinesciutats –Reus i/o Tarragona– ha-via de ser la capital. Quan els re-

presentants de les entitats reu-senques omplien l'escenari delFortuny, a Tarragona milers deciutadans ja havien firmat el do-cument en què es reclama que lavegueria sigui de Tarragona (i noCamp de Tarragona) i que tinguiuna única capital, Tarragona. Du-rant el mes de desembre les ve-lles rivalitats entre ambdues ciu-tats vanmodificar l'agenda políti-ca i es va convertir en tema per-manent de tertúlia.Mentre l'alcalde de Reus, el so-

cialista Lluís Miquel Pérez, de-fensava la doble capitalitat de lafutura vegueria i emplaçava elsagents del territori a treballar ifer discussions de campanar, elseu homòleg a Tarragona, tambésocialista, li responia, durant laconcentració celebrada el 30 dedesembre a Tarragona: “No ésque no vulguem compartir la ca-pitalitat, és que no fa cap falta”.Aquest multitudinari acte el vaorganitzar Mou-te, la plataformacreada al maig “per reunir i pro-moure els sentiments de tots elque creuen queTarragona esme-reix i necessita molt més”.En aquell acte –en què hi van

assistir unes 4.000 persones se-

gons la Guàrdia Urbana i van re-colzar 300 entitats i els represen-tants de tots el partits políticsamb representació municipal–l'alcalde va insistir que “el nom fala cosa per molt que alguns vul-guin creure que no és així” i es vacomprometre a defensar la capi-talitat “fins a les darreres conse-qüències”. També aquell dia Ba-llesteros va afirmar: “Nosaltres

només tenim un partit: Tarrago-na”. L'alcalde deReus diu queTa-rragona no té més arguments perser capital, “més enllà dels ro-mans” i el de Tarragona li contes-ta que a aquesta ciutat hi hal'única obra original de Gaudí. Elto dels polítics s'ha rebaixat desque el Govern va decidir aturar latramitació de la llei de Vegueries,però la caixa dels trons està ober-ta al sud de Catalunya.c

Durant el mes dedesembre el debatva modificar l'agendadels polítics

Més de 200 entitats van omplir el Fortuny el passat 21 de desembre

De l'aeroport a la vegueria

VICENÇ LLURBA

La discussió sobre el nom primer de l'aeroport i després de la capital de la futuravegueria ha obert una escletxa política entre dues ciutats governades per socialistes

10.000

8.000

6.000

4.000

Tarragona en xifres

Reus en xifres

Anna Monell / LA VANGUARDIAFONTS: Idescat i Departament de l’Habitatge

CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ ELS CINC PAÏSOS AMBMÉS POBLACIÓ, ANY 2008

EVOLUCIÓ DE L’ATUR ATUR PER SECTORS D’ACTIVITAT

Dades de novembre del 2009Total aturats 2005-2009 43.148

POBLACIÓ ESTRANGERAPER CONTINENTS, ANY 2008

117.1842006

2007 115.153

2005

123.5842004

121.076

128.1522003

2002 131.158

134.1632001

137.5362000

Europa6.838

Àfrica7.840

Amèrica6.654

Àsia1.430

Oceania4

Total població estrangera 22.768

Marroc 5.9652005 2006 2007 2008 2009

Romania 2.579

Colòmbia 2.177

Argentina 972

Xina 808

Altres 10.267

Serveis6.393

Construcció2.550

Indústria1.193

Sense ocupacióanterior438

Agricultura111

5.869

10.819

2008 114.097

10.000

8.000

6.000

4.000

2.000

CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ ELS CINC PAÏSOS AMBMÉS POBLACIÓ, ANY 2008

EVOLUCIÓ DE L’ATUR ATUR PER SECTORS D’ACTIVITAT

Dades de novembre del 2009Total aturats 2005-2009 43.123

POBLACIÓ ESTRANGERAPER CONTINENTS, ANY 2008

2004 96.642

2007 104.835

2005 99.505

2003 94.407

2002 91.616

90.0562001

89.1792000

Total població estrangera 20.626

Marroc 7.4872005 2006 2007 2008 2009

Romania 3.560

Bolívia 1.373

Colòmbia 1.215

Xina 643

Altres 6.348

Serveis4.648

Construcció2.275

Indústria918

Senseocupacióanterior975

Agricultura191

4.824

2008 107.770

2006 101.767Oceania0

Europa5.758

Àfrica8.210

Amèrica5.705

9.326

Àsia953

La Vanguardia. Articles. Societat

Documents

Transcript of La Vanguardia. Articles. Societat