9PRESÈNCIA16.-.02.-.2014

històricament van arribar a fer certa for-tuna. Entre 1844 i 1927, així, diversos pa-ïsos van adoptar una ortografia oficialpròpia, basada en les propostes de refor-ma del gramàtic i jurista veneçolà AndrésBello. Es va anomenar ortografía chilenaperquè es va començar a usar a Xile, onmés va perdurar també, si bé es va esten-dre a l’Argentina, Colòmbia, Equador, Ve-neçuela i Nicaragua. Però no aniria mésenllà. “El relat que se’n fa des d’entitatscom la RAE i en l’actual publicística

El creixent malestar aAmèrica per l’imperialis-me lingüístic espanyolva dur més d’un cente-nar d’escriptors, intel-lectuals i acadèmics apromoure, al setembre,abans del VI Congrés dela Llengua al Panamà,el manifest Por una so-beranía idiomática. Els

signants denuncien quela diversitat es perd “ar-ran de decisions norma-tives i reguladores” queresponen al “tradicionalesperit centralista” de laRAE. Per això apostenper establir “un correntd’acció llatinoamericà”entre els 21 estats ones parla el castellà, que

es materialitzi en lacreació d’un Institut Bor-ges deslligat de la tute-la de Madrid, que avuimanté el control de lesacadèmies locals. LaRAE ja s’ha mostrat “in-quieta” per unes “rebel-lies” que només “fractu-ren” la voluntat d’enfor-tir el castellà.

Amèrica es vol desempallegar de la RAE

Els congressos dela llengua espanyola–aquí el que es vafer a Valladolid el2001–han estatsempre punts detrobada també delpanhispanismepolític. EL PUNT AVUI

Diversos païsosvan adoptar unaortografia pròpiadel castellà entre1844 i 1927, peròel secessionismelingüístic no hapassat d’aquí