La Torre 06, primavera 1996

16
La REVISTA DE LA COLLA JOVE DE CASTELLERS DE SITGES Primavera 96 Núm.6

description

Revista de la Colla Jove de Castellers de Sitges

Transcript of La Torre 06, primavera 1996

Page 1: La Torre 06, primavera 1996

La REVISTA DE LA COLLA JOVE DE CASTELLERS DE SITGES

Primavera 96 Núm.6

Page 2: La Torre 06, primavera 1996

2· La Torre

EDITORIAL

'La Torre' ja és de set

El 29 d'octubre de 1995 Sitges recupe­raya la mítica torre de set. 22 anys després que els Ca~tellers de Sitges carreguessin, per primer cap, aquesta construcció, la Colla Jove de Castellers de Sitges, la nos­tra Colla, escrivia una nova pagina brillant de la historia del món casteller i de la his­toria del nostre poble.

Feia només dos anys i dos mesas que ens havíem estrenat calo a colla castelle­ra. Poc temps per fer la torre de seto No­més el treball intens, la il.lusió col.lectiva i l' excel.1ent temporada que deixavem en­rere ens permetíem coronar aquesta míti­ca construcció, que, ni de bon tras, figura­va en les aspiracions reals de la Colla a inici de temporada.

1CJ95 es va iniciar per a la Jove de Sit­ges amb l'objectiu de consolidar el tres i el quatre de set (del primer n'havíem des­carregat cinc, i del segon, només dos) i, potser, fer-nos amb una construcció de les anomenades de set i mig (malgrat que el pilar de cinc tampoc el teníem plenament alnostre abast).

El mes de novembre, en tancar tempor­da, pre~entavem un balan~ d'allo més en­grescador: una torre de set carregada, set cinc de sets, tres quatres de set amb l' agulla, tretze tresos de set, vuit quatre de set i dotze pilars de cinc. A més, hi ha un altre factor molt important: del total de 118 construccions fetes (entre castells, torres i pilars), només hi va haver vuit caigudes (tres d'elles de construccions carregades).

Ara, davant el nou repte del 96 hem de continuar la mateixa línia de treball ferIO i sere, sense fer volar coloms, pero mante­nint les il.lusions. Si treballem COlO fins ara, i tots hi col.1aborem decididament tot el que ens proposem arribara. No hi tin­gueu cap dubte.

CARTA DEL PRESIDENT

Quina colla volem? SANTI TERRAZA

Acabada la Festa Majar del 94 i pocs dies abans de l'Onze de Setembre (data en la qual descarre­garíem el primer castell de set), un destacat mem­bre de la Colla va afirmar: "Potser el nostre error va ser carregar dos quatres de set I'any passat". Amb aquestes paraules no yolia, logicament, atemptar contra l' exit que va suposar coronar (amb més passió que tecnica) els dos primers castells de set quan feia poc més de dos mesas que ens havíem estrenat a pla~a, sinó que, davant l'estat de preocupació que suposava ser ja al mes de se­tembre i encara no haver fet el primer castell de set de la temporada, pretenia reflexionar entorn la conveniencia de, en materia castellera, plantejar les aspiracions amb serenor i sense córrer.

Mai gosaria traslladar aquesta encertada re­flexió al moment actual i qualificar d' excessiva la temporada passada, amb una tOlTe de set que en­cara tastem ColO a dol~a i magica. En castells mai en tens prou. La fita per superar-te a tu mateix no té Iímits i qualsevol possibilitat que hi ha per mi­llorar l'estat actual no es desaprofita.

Ara bé, davant la situació d'optmisme desbor­dant que es viu a la Colla ¡les insistents i inces­sants veus que demanen els castells de vuit, és ne­cessari exposar una dosi de tranquil.litat que ens recordi que mai hem de deixar de tocar de peus a terra.

Fer el pas de colla de set a vuit no és tan sen­zill. Hi ha una serie de requisits:

- En primer lloc, cal tenir una estructura tecni­ca adaptada per a aquest tipus de construccions. És a dir, s'han de tenir castellers per tal de poder bastir un tronc de quatre de vuit. Crec que, de tots els requisits necessaris per ser colla de vuit, aquest és el que esta més al nostre abast. Obviament, en­cara no tenim un tronc de vuit, pero estic conven~ut

que si la tecnica es programés aquest objectiu, no trigaríem gaire a assolir-Io.

- Paral.lelament al tronc, cal tenir la canalla adequada per tal que, sense vacil.lacions, pugin a un quatre de yuit. No es tracta només de les con­dicions físiques, sinó també de la preparació psi­

cologica. Cal no oblidar que, SOlO una colla que recollim poca llenya i quan ens hem trobat que tornavem del bosc hem tingut més d'un problema amb els més petits. Totes les colles que han fet el pas de castells de set a vuit s'han trobat davant aquesta situació i I'experiencia indica que és un factor que cal tractar-Io amb consideració, previ­sió i delicadesa. Tot i així, atesa la campanya que acabem de posar en marxa per tal d'ampliar la canalla, també és una prova que, amb la planifica­ció adeguada i la col.laboració per part de tata la Colla, també SOlO en condicions de uperar.

- Per últim, el darrer element que ha de tenir en compte una colla per fer-se de vuit no é . a di­ferencia deIs dos anteriors, de cara ler le nic, sinó social. Es tracta de la implicació ol.le liva que hi ha d'haver en els objectius i el proj le progra­mat. Per ser una colla de sel (o de sel i mig) n'hi ha prou amb una petitajunla tecni a (amb un cap de colla i el seu ajudant) i una dire ti\'a amb pre­sident, secretari, tresorer i poc lOé,). És relativa­ment facil.

Ara bé, per ser una colla de \·uil. I'eslructura és molt més complexa i ariad . E ne essita una implicació majar per part de (olhom. Tanl la tec­nica com la directiva han d tenir prou col.laboradors. Cal gent qu prengui el compro­mís de fer una feina concrela i pre i a: des d'anar a recollir nens per portar-lo a as,aig fins a orga­nitzar acres paral.lels o, fin i 101. a sumptes més puntuals, pero necessari per al on funcionament de la colla, COlo muntar lauJe, am material de difusió al carrer, portar l' aigua al sajas i actua­cions, enganxar els cartell d I tuacions o buscar publicitat per finanqar aqu SI revista. Hi ha feina per tothom.

Arribar fins aquí ha e tal el re ultat d'una pla­nificació correcta. Pero ha e t [relati\'ament facil en comparació amb el que lenim per da\'ant si real­menl volem lraspassar la frontera de la torre de set. La millor manera, dones. d' afirrn l' que vo­lelO que els caslells de VUil arribin a ilges és im­plicant-nos el projecte de la Jo\·e.

MECANICA ELECTRICITAT PLANXA

La Torre revista de la Colla Jove de Castellers de Sitges

Edita: Colla Jove de Castellers de Sitges Consell de Redacció: Anton Ferret i Santi Terraza Col'laboren en aquest número: Jordi Dolera, Jordi Farrerons. Jaume Grau, Núria López, Macs, Enric Massó, Francese Rosell. Josep Soler i Marcé i Marina Varela. Publicitat: Colla Jove de Castellers de Sitges Impressió: Trito d'ar\. Sitges Adrel;a: Palau del Rei Moro. Carrer d'en Bosch, 14 08870 Sitges (Penedes)

Distribució gratu'ita (500 exemplars)

La foto de porrada és de Joan Valera (prinJera tone de seto carregada, de la Jove de Sitges.

Cap de la Vila, 2lJ d' octubre de 1995)

PASSEIG DE VILANOVA, 53 Tel. 894 36 46 SITGES

Page 3: La Torre 06, primavera 1996

COLLA ENDINS La Torre· 3

Una Colla amb presencia social REDACCIÓ

En una vila com Sitges -on molts joves treballen, especial­ment durant l'estiu, a l'hostaleria; on existeix un calendari d'activi­tats molt variat, i on hi ha un teixit d'entitats socials i culturals prau ampli- no és facil que visqui una colla castellera. Si bé hi ha ele­ments que afavoreixen l' exit cas­teller -la riquesa i tradició fol­klbrica-, n'hi ha molts més que perjudiquen els objectius engres­cadors d'un col.lectiu com el nos­tre -als ja citats en podríem afegir d'altres sobre les nostres peculia­ritats com a poble i, recordar en aquest sentit, com en el primer any de funcionament hi havia gent que ens deia "quan feu castells de set ja vindré"-.

Cal no oblidar, al mateix temps, que només només som 17.000 habitants (tot i que hauríem d'afegir els 7.000 de Ribes). És a dir, que de les 46 localitats catala­nes que tenen colla castellera, no­més vuit tenen més vei'ns que no­saltres.

En resum, els exits d'una colla castellera a Sitges no són feina facil. De fet, no hi ha actualment

Festa carnavalesca al Palau

gaires entitats a Sitges que aple­gui en la seva activitat, tres cops per setmana (dos assajos i actua­ció), una partjcipació de més de 100 persones, com és el cas de la nostra Colla. Poques entitats de Sitges tenen 160 inscrits que rea­litzen una activitat d'una forma tan dinamica i permanent en el seu funcionament. com és el nostre

FOTO MARINA

caso 1, menys encara, si es tracta d'una entitat que encara no ha complert el seu tercer aniversario

La Colla Jove de Castellers de Sitges forma part de la realitat cultural i associativa de la vila. Aquest és un fet innegable.

En aquesta tasca per consoli­dar-nos com a punt de referencia indiscutible en el món associatiu

i juvenil de Sitges hi ha un ele­ment que cada cop ha anat ad­quirint més importancia: la presencia social de la Jove en di­ferents racons de la vida cultural i cívica.

La principal i, de fet, única raó de ser de la Colla Jove de Caste­llers de Sitges són els castells. Tot i aixb, les activitats paral.leles ens permeten "fer colla" i, al mateix temps, ampliar la nostra presen­cia al carrer i, per tant, obtenir nous castellers i seguidors.

La carrossa del Carnaval, les festes perjbdiques, els actes per a la canalla (excursions, xocolata­des, etc.) són elements que enfor­teixen la Colla.

Al mateix temps, el desenvolu­pament d'altres activitats més re­lacionades amb els castells també ens permeten fer més gran la Co­Ila. L' Estiu casteller de l' any pas­sat -que es pretén repetir enguany amb nous actes-, les exposicions sobre fotografia castellera, "'lparador de J'auto-escola o la macro-pancarta del Cap de la Vila tenen un caracter complementari molt interessant per al bon funcio­nament de la Colla.

Carnaval amb carrossa de la Jove REDACCIÓ

Bolets, gnomos i follets van protagonitzar el Carnaval de la Jove de Sitges. Més de cinquanta castelJers es van disfressar en­guany, per primer cap, davant d' una carrossa amb l' escut en gran de la Colla.

Amb la col.laboració d'EI Re· tiro -entitat amb la qual Vi: sortir la Colla- ¡sota l' organització de Josep Caballé, Jordi Figueras, Pere Garcia, Patrícia Llopart, Nú­rja López, Xavi Oliva i José Ma­nuel Sánchez (a més d'altres aju­dants) la Colla va participar en el Carnaval. Cal destacar la feina que van dur a terme els organitzadors i les 20.000 paperetes amb el lema La lave ja és aquí, que es van llenc;ar durant les mes de diumen­ge i dimarts. Imatge de la carrossa de la Jove, al pas pel Cap de la Vila FOTO:GASSÓ

Page 4: La Torre 06, primavera 1996

4· La Torre COLLA ENDINS

L'Escola de Grallers i Eloi Miralles obtenen els 'Guardons 95' REDACCIÓ

El sopar de fi de temporaJa 1995 va ser el marc de lliurament de la primera edició deis Guar-uvns de la Colla lave de Castellers de Si/­Res. Aquest reconeixement --con­cretat en una placa amb l'escut de la Colla- vol ser un agrai'ment pú­blic a persones o entitats que han col.laborat d'una forma decidida amb la love de Sitges. L' Escala de Grallers de Sitges i el casteller vi­lafranquí Eloi Miralles van ser els designats deis primers Guardans de la Colla.

Per una banda, la love va voler premiar l' aportació que I'Escala de Grallers Je Sitges ha fet :.11 món casteller, en general, i a la nostra Colla, en particular. Blai Fontanal s, en representació de l' Escala, va ser I'encarregat de recollir el premi, acompanyat deIs nostres grallers habituals. El cert és que, tenint en compte el que sovint se sent en al­tres places, la Jove s'ha mostrat

sempre ben orgullosa de tenir aquests grallers.

Per altra part, la Colla també va voler fer un reconeixement públic a una de les persones més signifi­catives del panorama casteller, com és I'Eloi Miralles i que, en di verses ocasions, ha col.laborat amb la Jove.

El sopar de fi de temporada, com és habitual, va ser una mostra més de¡esta jave. Una pancarta signada pe] Sector Radikal -obra del Joama i l' Álex- amb el lema "Feli­citats pels exits de la temporada. Sempre Jove" i una número extra, en clau satírica, de La Torre presa­giava com es desenvoluparia la tro­baJa, que va aplegar més de 160 assistents. La presidenta de l' Agrupació, Carme Comas, l'speaker de la Colla, lordi Cubillos, el Cap de Colla, Oscar Farrerons, i el president, Santi Terraza, es van encarregar Je fer els parlaments.

El sopar va ser també l'escenari de presentació de la nova can¡;;ó-mix

Blai Fontanals i Eloi Miralles, retratats amb els 'Guardons 95' FOTO: MARINA

de la Jove de Sitges, una pe¡;;a cre­da pel Nacho Rubí a partir d' enregistraments de frases típi­ques de castellers. Durant la vet­liada es va premiar també als dos castellers que no van faltar a cap assaig I'any passat (Núria López i Ramon Ponce), es va obsequiar la canalla amb di versos regals, es van Jifar figures, posters i altres obres i es van fer els tradicionals regals satíJics.

Una llarga lIista d'anecdotes van caracteritzar la festa: les ampolles de vi de I'Oscar i el Cazarla, les

lIi¡;;on del Quildo, les forquilles a la piscina. la migdiada nocturna de 1'1 idre a la ge pa. la roba esporti­va del Tarzán (va dir: "me han di­cho que al má tonto lo tiran a la pi cina. 'o por si acaso he venido en chándal" . les manilles del Rei­na i el Ciré o le croquetes volado­re . El ceno pero. és que, tot i que la di er ió i la convivencia van dominar la nil. el omportament en a1gun moments no va ser el més indi al. De cara al sopard'enguany, la maquina 'hauJia de frenar una mica.

La botiga 'Franc', punt de venda de la roba de la Jove REDACCIÓ sona encarregada del vestuari (la

Núria López), que Ihura un val a La botiga Franc, al carrer cada casteller interessat en un ar­

d'Espalter, és el punt de venda ticle de roba, per tal que el pugui oficial de Ja roba de la Colla love fer servir en aquesta botiga. de Castellers de Sitges. A partir Les samarretes, mocadors i d'aquesta temporda, les camises, sueters són també a la venda per faixes, mocadors, escuts, samarre­ gent de fora de la Colla, tot i que, tes i sueters es podran adquirir en logicament, a preus superiors. Per aquest establiment. als castellers, les tarifes no varien

La Colla ha designat una per- en relació al' any passat.

• L'alberg de Planoles (Ripolles) preparen de nou . va acollir entre el 27 i el 30 de desembre passat la canalla de la • La panera del Nadal 95 va ser Colla en una nova excursi6 a la mé e ·traordinaria que mai. neu. Les gresques i I'ambient cas­ 10lts article i un escenari fan­teller no an faltar a la cila. tasric van arrodonir aquest exit. El

Torre del pa\'elló va ser ¡'agraciar • Selllpre jove és el lema que amb el premio Volem agrair a la apareixera en les samarreres i pos­ familia Camp que ens prestessin ters de la Colla durant aqu sra I'e pai del Cap de la Vila. temporada. La Sandra Muntané ja esta treballant el dibuix. • El passat Nadal ens va deixar

el Ricard Baqué i Marin, pare i • Els sueters del color vi amb avi de castellers de la love i antic l' escut de la Colla que van sortir casteller deis Casrellers de Sitges. la tardor passada van ser un hit De d'aqui. el nosrre condol a la absolut. Per a aquest any, ja se'n família.

~~fJELECTRODOMESTICOS Sant Francesc, 7

Tel. 894 11 81 08870 SITGES (Barcelona)

Page 5: La Torre 06, primavera 1996

COLLA ENDINS La Torre· 5

Objectiu: més canalla ves amb els nens i nenes. De momenl, el resultat a I'escola

REDACCIÓ

Els primers assajos de la Esteve Barrachina ha estat temporada han donat fe d'una prou bo. necessitat important: cal més Paral.lelamem, s' ha creat canalla. La de I'any passat un altre equip (format per -forc¡:a bona, per cert- s' ha fet Marta Carbonell, Quim Mo­gran i és massa pesada per nasterio, Joan Pedreny, Maria pujar d'enxanetes i aixeca­ José Ponce), que anira al Cau dorso i l'Esplai La Moixiganga. Al

Amb aquest motiu, la Co­ Cau s'ha previst fer un taller lla ha posat en marxa un pla de castel1s durant quatre set­de recerca de nous nens i ne­ manes amb la canalla de sis i nes que es vulguin ter de la set anys, per tal d'ensenyar­Jove. Fins el moment, el re­ los a pujar i que, un cap aca­sultat ha estat positiu, tot i que bat, puguin continuar fent els objecti us encara no estan castells a la Colla. complerts i, per tam, encara es Anteriorment. es va fer una necessita la col.laboració de altra sessió al Ru~c. 10t i que tothom. amb un resultat diferenl.

El programa consísteix a Coincidínl amb aquesta visitar escoles i centres d'esplai, fer-hi demostracions i, posteriorment, parlar amb els pa­res i mares deis nens més interes­sats per tal a'explicar-los que és la Colla.

En aquest sentit. s' ha creal un

equíp que va a les escoles (format per Oscar Farrerons, Francesc Rosell, Joan Sabaté, Sílvia Sentís, TilO Suarez, Santí Terraza i Dani Villanueva), que s'encarrega de difondre el fet casteller i fer pro­

campanya, la Colla ha editat un díptic, que sota I'eslogan Tu també pOls ser caslel/er, es la adrec¡:at als nens i nenes i, espe­cialment, als seus pares. En aquest díptic es destaca el caracter inte­grador i dinamic de la Colla.

Castellers de la Jove entrenen al CRS REDACCIÓ

Les inslal.lacions del Centre de Recuperació de Sitges (CRS), al Cap de la Vila, són utilitzades, diariament, per membres de la Colla Jove de Castellers de Sitges que han optat per desenvolupar un pla de preparació física. L'acord entre el CRS i la Colla permel als castellers que ho desitgin benefi­ciar-se d 'unes condicions econo­miques molt avantatjoses per a la utilització del gimnas i les ses­sions de tractament físic indivi­dualitzat, de caire preparatorio

Els castel1ers que s' inscriuen al pla del CRS fan un programa de preparació física ajustat a les ne­cessitats personals de cadascú, en funció de la intensitat de les ses­sions i de la posició que cadascú realitza en el castel!. L' ús de les instal.lacions és obert fins a les 9 del vespre. Els interessats poden apuntar-s'hi al mateix CRS.

Noves incorporacions a la tecnica i la directiva

oRGANIGRAMA TECNIC

Oscar Farrerons (Cap de Colla)

-Josep Maria Almiñana - -Juli Selma (AJudants)

Pinyes- • Jordi Ruiz

Canalla • Quim Monasterio

(Cap) ~ - Dani Villanueva

(Responsable tecnic) -Jordi Figueras

- Joan Manel Pascual - Maria José Ponce

- José Manuel Sánchez

ORGANIGRAMA ADMINISTRATIU

Jordi Farrerons Santi Terraza

(secretari)

I I

Relacions externes • Juli Selma

(Premsa i Calles) • Josep Galimlo

(Societat i Entitats)

I Relacions internes

• Josep Galindo • Joan Sabaté (Benvinguda

als nous castel1ers)

(president)

I I

Vestuari • Núria López

I Tresoreria • José Luis Garcia

Delegació ribetana • Pere Coll

Comissió d'Activitats • L1uís M. Soto (coordinador)

- Josep Caballé - Joan R. Domingo - Alex Rodríguez

Jordi Casterad (vice-president i

relacions amb l'ABPS)

I I

Funcionament ordinari • Francesc Rosell

(coordinador) - Nacho Rubí (Pancartes)

- Pere Garcia (Aparador)

- Josep Galindo (Fotografía) - Gemma Rosés

(Video) -Dani Farrerons (Grallers)

- Josep Cabal1é (representant al Consel1

Local de Joves)

...•Fundada 1'~ 1895PASTISSERIA ~ de l'J\jmrtament, 10BOMBONERIA ~ Tel. 894 02 13

SITGESSABATE •

Page 6: La Torre 06, primavera 1996

ACTUACIONS6· La Torre

29 d'octubre. Diada de la Colla, Sitges

La torre de set torna a Sitges S. T.

La tercera Diada de la Colla havia general fon;:a expectació. L'intent de torre de se! de la .lave de Sitges, afegit als anuncis deis Castellers de Vilafranca de provar el quatre de VUil amb I'agulla i el pilar de sis, va fer que la concen­tració d'aficionats al Cap de la Vila fas especialmenl important. No en van quedar decebuts.

L'exhibició la va abrir la lave amb un 110U cinc de sel descarre­gal amb la ronfianc;a que la Colla li ha pres a aquesta construcció, que durant la lemporda passada va esdevenir el castell sitgeta més característico

En segona ronda va anibar el momenl més esperal. La teeniea havia dit que si tal anava bé es provaria la torre de set, que s'havia estat assajant durant dos mesas. l, com que tot havia anat bé, la pinya de color vi, formada per més camises que mai (gairebé 150), es va tancar per tal que a sobre seu s'erigís la mítica eons­trucció. La torre va pujar de for­ma esplendida, amb una eanaJla decidida, agil i rapida. En pocs segons, i amb un castell que esta­va absolutamenl clavat, el David, sobre l' Ignasi, feia l' aleta, que co­ronava la primera lorre de sel de la lave. Quan sonia la canalla i a la primera rebrincaua forta, el cas­tell es va trencar. La mítica torre de sel ja havia tornal a Silges.

La caiguda de la tOITe va im­pregnar moueració per a la tercé" ra ronda. El tres de sel va Sé'r el castell trial. Com és habitual, es

30 de more;: de 1996, Sitges

Nova pla~a

castellera REDACCIÓ

La primera actuació de 1996 va estar carregada de moderaeió. No calia cap risc i, per aixo, la tecnica va decidir fer un progra­ma ue siso Quatre de sis, tres de sis, torre de sis idos pilars de quatre va ser el batany de l' exhibició, que va servir també com a estrena de nous castellers. El marc va ser la nova superfí­cie de la playa d'Espanya, durant la festa d'inauguració

..

Primer quatre de vuit amb I'agulla (e) fet a Sitges, acarree deis Castellers de Vilafranea FOTO: FERRET

va plantar de forma estatica, pero Els Castellers de Vilafranca, per quan l'aixecadora ja estava la seva part, van anibar a Sitges col.locada, l' enxaneta es va fer en­ amb l'atenció de tat el món caste­rere.. El cansament va aeonsellar Iler, ja que tres dies després pro­que no es fes repetició i l'actuació varien el quatre de nou amb folre es va tanear amb el pilar de cinc. i el pilaral migo L'actuacióal Cap

I ,~

1",:)

Primer eastell de I'any: quatre de sis a la pla~a d'Espanya FOTO:GASSÓ

de la Vila havia de ser, doncs, la mateixa que preparaven per Tots Sants, pero amb un pis menys en cada eon~trucció.

Van abrir amb el quau'e de vuit amb el pilar, que el van carregar amb segurelal, pero que es va tren­car quan LO! indicava que es com­pletaria amb facilital. La segona ronda va marcar la resta de l' actuació, ja que el tres de VUil es va quedar en intenl, quan el pom de dalt va caure sencer. La lorre ue sel i el cinc de se! completa­rien una actuació, que es va tan­car amb un nou pilar de sis descar­regat, el primer que veu Sitges.

Els Xics de Granollers va des­carregar amb seguretat el tres de sel, quatre de sel, cinc de sel i pi­lar de cinc.

12 de novembre, Sants (Barcelona)

De fet, la millor actuació REDACCIÓ

Si ens haguéssim de guiar per la taula de puntuació del Concurs de Tarragona -amb la qual cosa, molts no hi estaríem d'acord-, l' actuació de Sants, la darrera del 95, ha estat la millar ue la nostra historia: cinc de ,el, quatre de se! amb l' agulla. tres de sel i pilar de cinc va ser I'excel.lenl resul­tal d'una exhibició en la qual lllo1ts confi~l\ en veure la tarxre de ser dé'scarré'gada.

Page 7: La Torre 06, primavera 1996

IMATGES La Torre· 7

La torre de set en quatre versions

FOTO: JORDI DÓLERA FOTO: JOSEP SOLER I MARCÉ

FOTO: FERRET DE QUEROL FOTO: ENRIC MASSÓ

Page 8: La Torre 06, primavera 1996

8· La Torre IMATGES

Cinc de set al Cap de la Vilo (29-10-95) FOTO: JORDI DOLERA

Page 9: La Torre 06, primavera 1996

IMATGES La Torre· 9

Quatre de set a Montserrat FOTO: SANDRA MUNTANÉ

Page 10: La Torre 06, primavera 1996

IMATGES La Torre· 10

Cinc de set a Sants (12-11-95) Quatre de set amb I'agulla a Sants (12-11-95) FOTO: R. M. FOTO: R. M.

Torre de sis amb figuereta al Cap de la Vila Tres de set al Cap de la Vila (24-9-95) (26-8-95) FOTO: GASSÓ FOTO:FERRET

Page 11: La Torre 06, primavera 1996

MÓN CASTELLER La Torre· 11

El móo casteller, retratat per dios REDACCIÓ

Sitges aculJ fins al proxim dia 28 d'abriJ l'exposició /malges castelleres. organitzada pe) Museu de VaJls. la Fundació Caixa Pene­des i l' Ajuntament de Sitges, amb la col.laboració de la Colla love de Castellers de Sitges. Es tracta d'una mostra de més de cinquan­ta fotografies castelJeres de diver­sos fotografs que habitualment segueixen actuacions.

Aquesta és la primera vegada que /marges castelleres s'exposa fora de Valls, on es va inaugurar el passat mes de gener, coincidint amb el Congrés de Cultura Popu­lar Catalana.

Les fotogra­fies han estal seleccionades per criteris artí­tics i d'espec­tacularitat. La selecció de fo­lografies, que ha anat a car­rec deIs propis autors, s' ha fet sense lenir en compte el color de la camisa i potenciant la part més esteti­ca del fet caste­ller.

[email protected]

Darreramenl es parla molt d'aquesta gran xarxa de comuni­cació anomenada Internet i qui més qui menys s'espavila per ser­hi present de seguida.

I com que a Internet hi ha de tot, també hi ha castells. De fet, la primera colla castellera que va fer acte de presencia a Internet va ser la nostra ja que el Cybercaje Roy, va posar-hi una fotografia d'un tres de sis aixecat per sota que, ja fa temps, vam muntar a Vilano­veta. Encara ara és possible de

Castells a Internet contemplar aquella con trucció teclejant www.jet.es:80IROYI que és I'adrer;a (és a dir, la identi­ficació) que el Roy té a la xarxa. De passada, hi veureu els gegants.

Com que qui no COITe, vola, la presencia castellera a Internet va créixer de seguida. La Colla love de Xiquets de Tarragona es va es­pavilar i va muntar la pri mera Web monografica de tematica castelle­ra. En aquesta Web s'hi pot trobar de tot: des de la fitxa tecnica de cada colla castellera fins a una de­tallada descripció de les tecniques castelleres, incloses les pinyes i eJs

passos que ha de fer l' enxaneta. Ates que la Web es pot consultar des de tOl el món tant en cataIa com en castella o angles, no fóra d' estranyar que algun texa se I'estudiés per muntar els Dalla's boys, amb resultats que més val no imaginar. L'adrer;a d'aquesta Web és www¡.fut.esICJXTI welcome. html.

Actualment també hi ha una web deis Minyons de Terrassa si no és que n' ha sortit alguna altra. A part, també es diu alguna cosa de castells en una web de cultura popular que ha muntat Carrutxa,

un col.lectiu de Reus que ha col.laborat en la difusió del fet casteller i que es pot trobar a l' adrer;a www.readysoft.es/carrut­xa i en una llista de corr'eu elec­tronic del mateix tema, localitza­ble com a [email protected].

Quan algú s'inventi els cas­tells virtuals, sempre ens quedara el consol de recordar aquella fra­se d'un legendari cap de colla da­vant I'encesa disputa de dos afi­cionats en una tertúlia: "els castells es fan a la plar;a". I és que la resta són bestieses len aquest cas cyberbestieses).

Page 12: La Torre 06, primavera 1996

ENTREVISTA12· La Torre

oseAR FARRERONS

"Els castells es Jan als assaigs" El Cap de Colla explica en aquesta entrevista com veu la lave

Osear Farrerons Casanova, sitgeta de 26 anys, és el Cap de Colla de la Jove des de juliol de 1994. Ha estat el principal responsable de la positiva trajeetoria que ha earaeteritzat la Colla en aquest temps i ha aeonseguit impregnar la filosofia que els eastells es fan, abans de res, als assajos. Aficionat abans de fer-se easteller, viu en un entorn familiar on els eastells,junt amb el RCD Espanyol, eonstitueix el principal element de tertúlia.

ANTON FERRET

• Tenint en compte la trajectoria de !'any passat, algunes veus ago­sarades demanen ja els castells de vuit. Que en penses? - La love ha comen,<at la casa pels fonaments i ara no podem passar del segon al cinque pis. Primer, cal consolidar els castells assolits per primera vegada ]a temporda pas­sada. Després, pensarem en la to­rre de set i el tres de set per sota, que són dos castells molt tecnics i bonics. De tota manera, segueixo pensant que establir fites castelle­res com a objectiu d'una tempo­rada pot ser contraproduent: la nostra única obsessió ha de ser continuar la bona moguda que hi ha a]a Colla. • Pero és cert que una d'aquestes dues construccions, el tres de set per sota, es va comen,<ar a assajar a fons fa dues temporades. - Fa dos anys el vam assajar i el vam tirar a la darrera sortida. Du­rant la temporada passada el vam assajar i si bé el castell tenia mol­tes possibilitats, va faltar constan­cia en els equips d'aixecar. Ara

mateix no sé si aquesta tempora­da hi anirem al darrere, pero crec que quan ens hi posem, el farem. • Pel que fa a ]a torre, la vam car­regar. Hi havia prou treball per creme que enguany no caldra co­men,<ar de zero i que la tindrem a l'abast? - No comencem de zero. La torre va portar mitja temporada d'assaig. Al final vam consolidar prou el peu. Enguany partim d'un bon tronco Quan arribi el moment la lligarem i la tirarem. • Vam alTibar a final de tempora­da amb una certa euforia a causa deIs resultats; potser per aixo va sorprendre l' actitud conservado­ra que vas tenir a les darreres ac­tllacions, actitud que va ser una mica contestada a la Colla. Com suportes aquesta pressió, diguem­ne popular, davant la manera de treballar que tu, com a cap de co­lla, fixes. - Fins ara no m'he sentit pressio­nat per la colla i d'allo que ens diguin des de fora no en farem pas cas. Són només opinions. No crec que la nostra actuació com a co­missió tecnica hagi estat pas con L'Oscar, faixa sota el bra~, al pati del Palau, després d'un assaig

......

TRITO O 'A RT

GESTIÓ CULTURAL SONORITZACIÓ AUDIOVISUALS G-R.A.FIS.lV1:E

Page 13: La Torre 06, primavera 1996

ENTREVISTA La Torre-13

Els dits de l'Osear, en primer terme, indiquen a I'enxaneto que jo pot baixar del pilar

~

OSeAR FARRERONS

Colla és com un carro pesa! que belJuguen unes persones: aqueste persones són justa­ment les que baixen del carro per col.laborar amb I'equip tecnic, amb I'equjp directiu, amb la canalla ... com més gent baixi del carro més avan\ara la Colla. El dia que hi hagi la gent justa a dalt i a baix, sera el dia que avan\arem més. l aquesta és la idea que ens guia. AIs primers temps érem menys a baix i costava més d'avan~ar, ara que hi ha més gent a baix, tot es fa més fa­cil. • Enguany hi ha un problema evident de manca de canalla. Quina actitud hem de tenir, com a caslelJers, per afavorir que se solucioni aquesl pro­blema. - És evident que el pom de I'any passat se'ns ha fet gran i ens cal buscar nous aixeca­dors i enxanetes. La Colla 'ha mobilitzat for\a i. ja ¡'ho deia aban. com que hi ha uns equips que funcionen, el tema es pot solucionar a curt termi­ni. Tornem a I'exemple del carro: es pot encallar pero si

hi ha gent que baixa per esti­rar, segur que podra arrencar. • És evident que hi ha dos mo­ments en la temporada, un de primer en que es treballa més en general i un allre en que es va molt més cap a uns castells en concrel. A vegades hi ha persones que, en aquesta se­gona fase, creuen que no se' Is té prou en compte. - Es evident que la lempora­da té dues fases. A la primera es preparen a fons uns cas­tells que s' han de fer a la se­gona. Ila Festa Major és, evi­dentment. I'inici de les diades imporlants. Ara bé, el paper que té cadascú en els castells és, lanl en un moment com en un allre, el que li perloca d'acord amb les seves condi­cions físiques i les seves apti­tuds. No cal dir que tots els papers són necessaris i tant cal un primeres mans com un se­gon cordó. 1 entendre aixo és basic per fer castelJs avui. Si hi ha cent condicions físiques diferents, al castell hi ha cent llocs diferents que cal ocupar per poder-lo carregar i descar­regar.

Grup• Matas Arnalot

Hotel Subur Hotel Subur Marítim Restaurant Montgavina Restaurant e. de Golf Terramar Restaurant R.e. Tenis Turó Restaurant Pie-Nie Cafe Bar Roy Catering Matas AmalO! MA. Serveis Sports Bar Sitges

el Espanya, 1. 08870 SITGES.(Bareelona) Te/. (93) 894 03 20-894 00 66 Fax.(93) 894 95 91.

DILLUNS FESTA SETMANAL

-Ca- ~fóera­Tapes i Plats del dia

COrr1 a Casa!

servadora. Partim de la base que els castells es fan als as­saigs i I'assaig ens diu quins castells podem tirar i quins no podem tirar. En el moment de carregar la torre, jo ja la veia descarregada, pero va petar. Ara bé, la prava que la teníem treballada des de l' assaig és que hi ha un principi de torre per treballar-hi aquest any

amb expectatives d'exit. • Fa un moment has parlal de la comissió tecnica. En quina mesura se n 'ha consolidat el paper i la manera de treballar? - Els equips que treballen a la Colla, tecnics i directius, en­cara s'estan fent. La nostra idea és millorar-Ios cada dia com s'ha demostrat fins ara en que han millorat tots dos. La

G/. Sant Pau, 35 Tel. 811 04 19 08870 SIT6ES

Page 14: La Torre 06, primavera 1996

ESTADíSTICA14· La Torre

Actuació. Lloc i dia. p.4 4/6 3/6 3/68 4/6a 5/6 T/6 p.5 417 317 417a 317s 517 TI7

1994 (Total) 24d 9d 7d 2e li 7d le 3i Id Id 10d le 3j Id le 2d le 5d 3; 2i

Cubelles (26 de marv) 2d Id Id Id Id

Sant Jordi, Sitges 3d Id Id Id

Caves Codorníu (4 de maig) Id Id Id

Caves Codorníu (11 de maig) Id Id lid

Santa Coloma de Gramallet (4 de juny) Id li Id Id

Vilanoveta (15 de juny) Id Id ld Id

Sant Joan-Poble Sec (Sitges) 2d Id Id Id Id

Sant Pere-Cases Noves (30 de juny) Id Id ld ld

Ribes (1 de juliol) 2d ld Id Id

Calafell (16 de juliol) Id Id Id Id

Puigmoltó (30 de juliol) Id Id Id Id

El Vinyet Id Id Id

La Llaeulla (6 d'agost) Id Id li Id Id

Sitges (13 d'agost) Id Id Id ld

Cubelles (15 d'agost) Id Id Id Id Id

Festa Major (23 d'agost) Id Id Id Id

Festa Majar (24 d'agust) Id Id Id ld

Festa Majar (26 d'agost) Id Id Id Id li

Gran Sitges (20 de setembre) Id Id Id IJ

Santa Tecla (23 de setembre) Id Id Id li

Santa Tecla (24 de setembre) Id Id Id Id

Ribes (1 d'octubre) 2d ld lel lel

Racó ele la Calma (l eI'octubre) lel le leI lel

Gelida (8 eI'oetubre) ld le li / Id lid Id

Montserrat (15 d'octubre) lel Id Id lel

Sitges (29 d'oetubre) lel lid Id le

Sants -Barna (12 de novembre) Id Id Id Id

TOTAL 1995 19d 4d 4d lOd lc lOd 5d 13d lid id lc 21 8d 13d li lid 3d 1i lid 11 7d le

e- Carregat. d- Desearregat. id- Intellt desmuntat. ;- Intent. s- aixeeat per sota

~ InstaI.l!Ci?n~~!ig~~~e~tr~ci~:'~~~~minosos Carrer Espanya, 12 Tels. 894 32 37 / 896 08 83 08870 SITGES

Page 15: La Torre 06, primavera 1996

NOTICIARI CA5TELLER La Torre -15

Tot i que no és massa habitual permeteu-me la l1icencia, i sense cap mena de compliment, d'agrair-vos poder escriure en aquestes planes de la vostra revis­ta. La veritat ¿s que ja feia dies em rondava epI cap de posar en solfa unes reflexions sobre un pa­rell de sortides que, ni molt menys, són les més importants de les co­lles penedesenques en aquesta temporada excel.lent que va ser la del 1995, peró que donen fe del bon moment deis castells a les nostl'es comarques. Precisament, una d'aquestes sortides és vostra; l'alu'a, deIs Castellers de Vilafran­ca. Són dues actuacions contrapo­sades: la deIs sitgetans, el dia de Sant Bartomeu, per la vostra Fes­ta Major, i la deis vilafranquins, a cal Rubió, un barri petitonet deis Monjos; peró, totes dues deixen ben ciar el que us vull explicar.

Al voltant, i dins els actes de la vostra Festa Major hi van haver di verses diades de castells, peró semblava que la del dia de Sant Bartomeu havia de ser la més fluixa i, lIuny d'aixo, el coratge que hi va posar la Colla va suplir

Coratge i vitalitat JAUME GRAU

la mancad'efectius castellers; vau consolidar els castells a la vostra Festa Major, perque sí, perque li pertoca com a vila penedesenca, i ha vau fer com a aportació gene­rosa a una de les nostres fes tes majors més espJendides. L'alegria del cinc de set descarregat, el can­sament del pdar final i el ramet de pluja que finalment dispersava el satisfet públic de la pla~a, re­blava novament el pacte centena­ri deis Castells i Sitges. Més en­lIil, i cam a perla afegida, arribaria l'actuació al Cap de la Vila, on la torre de set havia de ser la vostra maxima construcció de la tempo­rada -felicüats-.

Per altra banda, a cal Rubió, els CasteUers de Vilafranca van acon­seguir el quau'e de vuit, la torre de set, els cinc de set i el pilar de sis, tot descarregat. A banda deis castells, que ja són prou per a qualsevol pla~a, el que vull des­tacar és el públic, no molt nom­brós, pero tot el que el petit cal Rubió donava de sí; pero sí la seva il.lusió pels castells aconseguits, per tenir una pla~a castellera. Aquesta vitalitat deis aficionats

penedesencs, més enlla de les grans diades, és el que vull res­saltar d'aquesta actuació.

De fet, coratge i vitalitat són el maxim exponent del binomi castellers/afeccionats actual a les comarques penedesenques. Els castells han tornat a ocupar l' espai que els escau a la vostra Festa Major, i, per altra banda, fins i tot a les fes tes majors més petites s'alcen castells, i aixo no seria possible sense una bona salut. Ens ho hem passat bé fent i mirant castells, i molts anys que duri.

Fa pocs dies, a Internet des­cobria que una empresa sitge­tana posava els castells com a exponent de Festa a Sitges, junt al nostre ric folklore; i aixo com a penedesenc em fa sentir orgu­lIós. la fotografia que hi sortia era de la vostra Colla, com ha de ser, i aquest és el vostre merit i, per més honor, de la Vila de Sitges. Per molts anys.

Jaume Grau Enfruns és comentarista casteller

AGENDA DE LA JOVE DE SITGES

• 2J d'abril. Silges, J2.30 h. Actua­ció de Sant Jordi, amb els Caste­lIers de Barcelona.

• 2 ele maigo Sitges, J9 h. Actuació en un congrés, al Racó de la Cal­ma.

• 2 de juny. Caslelldefels, Actuació amb els Castellers de Castelldefels j Bordegassos de Vilanova.

• 24 de juny. Sitges. Tarda. Actua­ció amb els Castellers de Castell­defels, a la pla9a de Sant Joan.

• 28 de julio\. Sanf Jaume deis Do­menys. Actuació amb els Nens del Vendrell.

• 15 el' agost. Cubelles.

• 23, 24 i 25 d'agost. Festa Major.

• 22 i 23 de setembre. Santa Tecla.

• l de novembre. Vilafranca. Actua­ció ele Tots Sants, amb els Caste­lIers de Vilafranea i una altra co­lla.

(Altres actuacions per concretar)

AGENDA CAS TELLERA

• 20 d'abril, tarda. L'Hospitalel de Llobregal. Castellers de Vilafran­ea, Bordegassos de Vilanova i Castellers de CasteIldefels.

• 23 eI'abril, tarda. Tarr,agona. Jove de Tarragona, Xiquets de Tarra· gona, CasteIlers de Sant Pere i Sant Pau i Xiquets del Serrallo.

• 23 d'abril, tarda. Reus. Xiquets de Reus i Ganxets de Reus.

• 23 d'abril, tarda. Terrassa. Mi­nyons de Terrassa i Castellers de Terrassa.

• 28 d'abril, 12.30 h. Vilanova. Cas­tellers de Vilafranea, CasteIlers de Terrassa i Bordegassos de Vi­lanova.

• 1 ele maigo Ripollef. Xiquets de Reus, CasteIlers de Monteada i Vailets de RipoIlet.

• 12 de maigo Vilafranca. CasteIlers de ViJafranea iXicots de ViJafranca.

• 22 ele juny. Reus, J8.30 h. Jove de Tarragona, Xiquets de Reus i Ganxets de Reus.

• 24 de juny. Val/s, 13 h. Vella de Valls i Joves de Valls.

• La proliferació de noves colles no s'atura. Enguany, n'hi ha 46. Entre les que s'estrenen aquesta temporada hi ha els Capgrossos de Mataró, Marrees de Salt, Caste­llers de Martorell, Vailets de Ri­pollet, Castellers d' Albera (la Jon­quera), Castellers de Sant Feliu de Llobregat i els Castellers de Sant Cugat. Els Castellers d' AltafuUa, per la seva part, s' han tornat a or­ganitzar.

• El Concurs de Tarragona tor­na a ser moti u d' atenció en el món casteller, després que I'organit­zació hagi marcat el quatre de vuit descarregat (entre l' I de gener de 1995 i el 30 de juny de 1996) com a castell mínim per participar-hi. EIs organitzadors han indicat tam­bé que convidaran altres colles que estiguin per sota d'aquest ni­vell, pero que s'hagin distingit per la seva bona trajectoria.

Per altra part, les puntuacions del Concurs també estan generant deba!. El tres de deu amI:> folre i maniJles es el castel] més alt, se­guit del quatre de deu amb folre i

manilles, el tres de nou net, el quatre de nou net, la torre de vuit neta, el quatre de nou amb folre i el pilar, el cinc de nou amb folre, el pilar de vuit amb folre i mani­Hes, la tOlTe de nau amb folre i manilles i el tres de vuit per sota. Les puntuacions tornen a primar un castell d'estructura de U'es car­regat per sobre d'un d'estructura de quatre amb els mateixos pisos descarregat.

• L'Alian~aja és, oficialment, la mútua deis castellers. Entre els centres associats més proxims a nosaltres hi ha I'Hospital Sant Antoni Abat de Vilanova i I'HospitaJ Comarcal de Vilafran­ca. El CRS, amb el qualla Colla te un conveni, podria ser-ho aviat.

• Representants de la Jove de Sitges van ser presents en les ses­sions dedicades al món casteller del Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana, que es van celebrar els dies 27 i 28 de gener a Va\ls. Si valeu informació, la padeu demanar a la junta.

• EIs programes de radio sobre castells comencen ja les seves emissions. A partir del 28 d'abril, durant cada diumenge Catalunya Informació (a les 10.30 hiles 21 h) i la cadena SER (a les 15 h) emetran els seus espais castellers. Per altra banda, hi ha dos intents per fer programes castellers a Radio Maricel i Radio Ribes.

• L'exposició de fotografia E/jet casteller, que organitza el Depar­tament de Joventut de la Genera­li tat a Tarragona, arri bara a Sitges el mes d'agost vinent, coincidint amb els actes de Festa Major. La mostra es podra visitar al Palau del Rei Moro.

• El món deIs castells també és protagonista en la tercera Diada del Graller, que se celebra a Vila­franca els dies 20 i 21 d'abril. En auqesta trobada, en la qual parti­cipa l' Escola de Grallers de Sit­ges a més d'altres grallers locals, homenatjara al sitgeta Joan Mon­taner. Concerts, balls i xerrades centren els actes.

Page 16: La Torre 06, primavera 1996

TEXAS BAR Aperi. ti.us i. mari.scs )

¡¡

%

Carrer Jesús, 57 08870 SITGES

I Sempre hem estat amb vosaltresl I

PEIXOS L'ANCORA DE SITGES

Pla~a del Dr. Pérez Rosales" 5 08870 SITGES