La Tieta MameLa Tieta MameLa Tieta MameLa Tieta Mame

de

Patrick Dennis

Club de lectura

PATRICK DENNISPATRICK DENNISPATRICK DENNISPATRICK DENNIS

Patrick Dennis (1921-1975), pseudònim

d’Edward Everett Tanner III, va ser un dels

novel�listes més populars d’Estats Units du-

rant els anys cinquanta i seixanta. Marit

exemplar dins de casa i artista homosexual

esbojarrat fora d’ella, Dennis va portar una

vida turbulenta i alcohòlica, en la qual es va

intentar suïcidar i va estar internat en clíniques mentals. Tot i així,

va saber retratar a través d’una sàtira brillant i irreverent la socie-

tat nord-americana dels anys cinquanta, pel qual es va convertir

en una autèntica celebritat entre la cultura bohèmia novayorquesa

de l’època.

LA TIETA MAMELA TIETA MAMELA TIETA MAMELA TIETA MAME

Si hi ha cap gènere que provoca una desconfiança brutal per

aquestes latituds literàries -i, en general, per totes les de l'Europa

continental- és l'humorístic. Fer una bona obra d'humor és molt,

moltíssim, més complicat que fer un bon drama. La corda que hi

ha entre aconseguir fer humor intel�ligent i fer el ridícul és tan flui-

xa que es pot trencar amb el mínim badall.

Per això al club de lectura d’aquest mes us proposem La tieta Ma-

me, obra estructurada en capítols vertaderament delirants que es

mouen per tots els registres de l'humor, des de diguem-ne l's-

lapstick1 més bandarra fins a la reflexió agredolça i l'humor negre.

1. Slapstick: nom utilitzat per designar el riure fàcil del primer cinema cò-mic, caracteritzat per un humor visual innocent, però amb molt d’efecte.

El diari El País describia l’obra com «una burla despiadada de los

ricos norteamericanos, representados por sureños millonarios, los

compañeros universitarios del narrador, arribistas como los Upson,

las insoportables hermanas Maddox y la misma tía Mame, quien

hace el ridículo cada vez que protege a escritores, madres solte-

ras, pijos descarriados y huérfanos gamberros. Tampoco salen bi-

en parados los trepas sin estilo ni educación, de donde se despren-

de que La tía Mame no es un ataque

contra la riqueza sino contra el mal

gusto. El problema -¡ay!- es que ya

no se sostiene que vivir en Park Ave-

nue sea de horteras y hoy hasta los

ricos-ricos amueblarían sus casas de

Sloane o de Altman, los Ikeas neo-

yorquinos de los cincuenta.»

Hi ha també una dada a destacar per

a refermar la confiança que ens pugui

donar el títol: la traducció corre a

càrrec del poeta Francesc Parcerisas,

especialista en literatura anglesa i

que té, així mateix, un bon currículum com a traductor i director

de col�leccions dedicades als clàssics del XIX i començaments del

XX de la tradició anglòfona.

Links: http://debatabat.cat/web/article.php?article_ID=418

http://www.elpais.com/articulo/portada/tia/Mame/tieta/Mame/

elpepuculbab/20110326elpbabpor_18/Tes

Podeu trobar més informació del Club de lectura a:

Blog de la Sala General i Audiovisuals

www.bibxareus.blogspot.com

OBRAOBRAOBRAOBRA

Triángulo desnudo. Barcelona: Círculo de Lectores. 1979.

El genio. Barcelona: Caralt. 1975.

Pequeña mía. Barcelona: Caralt. 1965.

La Tieta Mame. Barcelona: Quaderns Crema. 2010.*

* Obres disponibles a la biblioteca.