LA TELEFONIA FIXA Tamara García i David Jiménez

3r ESO B

2012-13

Índex1- Inventor

2- Funcionament

3- Evolució

4- Actualitat

5- Possible futur

6- Opinió personal

1- Inventor

• A l’any 1857, Antonio Meucci, va contruir un telèfon per conectar la seva oficina amb el seu dormitori, ubicat al segon pis, a causa del reumatisme de la seva dona. Com que ell no tenia suficients diners per patentar el seu invent, va presentar el seu projecte a una empresa (Western Union, qui més tard va promocionar l’invent de Graham Bell), però aquesta li va denegar.

Antonio Meucci

• A l’any 1876, Alexander Graham Bell, va presentar el primer telèfon que permetia transmetre el so a distància a través d’un cable elèctric.

Graham Bell

• També va ser molt important, Thomas Alva Edison, que va introduir millores en el sistema del telèfon.

• L`11 de juny de 2002, el Congrés dels Estats Units, va aprobar que el veritable descobridor del telèfon habia sigut Antonio Meucci.

2- Funcionament

La telefonia fixa es basa en la ubicació fixa dels aparells telefònics en un lloc específic: una casa, una oficina, etc. Els aparells telefònics estan connectats a una xarxa de comunicació a través de cable elèctric.

Telèfon

Micròfon

Auricular

Sistema de marcatge numèric

Avisador acústic

El telèfon és un aparell que transmet el so a través d'un micròfon, convertint-lo en senyals elèctrics, de manera que poden transmetre's a un receptor en forma d'ona sonora.

El micròfon converteix el so en un senyal elèctric. Les variacions de pressió produïdes pel so fan vibrar una membrana situada al micròfon que les converteix en variacions de tensió elèctrica que es transmeten a la xarxa de comunicació.

L’auricular fa la funció contrària: en rebre el senyal elèctric, el converteix en un senyal sonor.

L’avisador acústic de trucada consta d’un brunzidor electrònic que emet un so a intervals regulars.

Un teclat permet realitzar el marcatge del número del telèfon al qual es vol trucar.

En la telefonia fixa, els aparells reben l’alimentació elèctrica de la mateixa línia telefònica, tret d’alguns telèfons, com els sense fils, que necessiten més energia i han d’estar endollats a la xarxa d’energia elèctrica.

La xarxa de comunicació permet la localització dels aparells i la transmissió d’informació entre aquests a través de cables elèctrics, cables de fibra òptica o enllaços per ones electromagnètiques.

Les centrals telefòniques deriven les trucades cap als telèfons del seu àmbit o bé altres centrals. El contacte entre els aparells telefònics es realitza d’una manera totalment transparent per als usuaris; és a dir, el missatge entre un telèfon i un altre pot recórrer trams de cable elèctric, trams de fibra òptica, trams de comunicació per ones terrestres i per satèl.lit. Aquesta diversitat de mitjans és la que permet comunicar pràcticament amb qualsevol punt el planeta.

3- Evolució

El telèfon ha sofert una gran evolució i notables millores des de la seva aparició o concepte original.

1- 2-

3-

Telèfon anomenat “góndola”, que van ser un èxit en el seu temps

4-

Inalambrics, digitals i amb pantalla de vídeo.

Pel que es refereix al propi aparell telefònic, cal esmentar diverses coses:

Octubre de 1876: Thomas Edison assaja el seu primer micròfon de carboni. La introducció del micròfon de carboni, que augmentava de forma considerable la potència emesa, i per tant l'abast màxim de la comunicació.

1892: Instal·lació del primer dispositiu de marcació basat en la patent d'Almon Strowger el 1891. Desenvolupament del denominat disc de marcar.

1920: Introducció del dispositiu antilocal, inventat per George Ashley Campbell, per evitar la pertorbació en l'audició causada pel soroll ambient del local on està instal·lat el telèfon.

1941: La marcació per tons multifreqüència introduïda per a operadors a Baltimore, Maryland.

1962: Es desenvolupa el micròfon d'electret, pràcticament utilitzat en tots els aparells moderns, que millora de forma considerable la qualitat del so.

4- Actualitat

Línies

Línia de telefonia fixa

ADSL

Fibra òptica

3 línies de telefonia actual

La substitució del cable elèctric per fibra òptica amplia la capacitat de les línies telefòniques per mantenir connexions simultànies i a una velocitat més alta; és el que es coneix per línies de banda ampla. La fibra òptica està constituïda per fils de vidre que transmeten la informació emprant la llum com a mitjà de transmissió amb molts avantatges sobre el cable elèctric: més velocitat, major capacitat i insensibilitat a les interferències.

Fils de vidre.

L’aplicació de la tecnologia digital a les centrals ha millorat la qualitat de la comunicació telefònica, així com la prestació de serveis per part de les companyies. La tecnologia digital ha permès l’aplicació d’ordinadors al control i a la gestió de la xarxa, atès que la informació de les trucades pot ser tractada aamb precisió i rapidesa i pot suportar un gran volum de dades.

El servei telefònic al nostre país està gestionat de dos maneres: per una banda, hi ha el servies bàsic d’instal.lacions i infraestructures bàsiques, que és competència de la companyia Telefónica; i per una altra banda, hi ha les companyies operadores que tarifiquen les trucades.

Companyies telefòniques

5- Possible futur

EL TELÈFON FIXA TÉ ELS DIES CONTATS.

Amb tots els avenços tecnològics que trobem a l’actualitat, és molt probable que el telèfon fixa en 5 o 10 anys despareixi, com ja ha comentat Bill Gates.

Els telèfons mòbils cada dia són més habituals, i començen a substituir molts telèfons fixes a moltes llars. Les xarxes socials també son un motiu d’aquesta extinció.

16 de cada 100 llars prescindeixen del telèfon fixa.

6- Opinió personal

Tamara i David:

Pensem que el telèfon fixa va ser un invent molt important per a la humanitat. Permetia

comunicar-se amb persones que vivien a altres països y en casos d’urgència, trucar a l’hospital

o avisar a qui toquès. A partir del telèfon, van anar sorgint altres sistemes de comunicació,

com els telèfons mòbils. Es veritat, però, que el telèfon cada dia és menys freqüent, i que té

els dies contats. Però per això no l’hem d’oblidar ni restar-li importància, ja que és en part, el

pare de molts sistemes de comunicació actuals.