La tectònica de plaques

44
LA TECTONICA DE PLAQUES

Transcript of La tectònica de plaques

Page 1: La tectònica de plaques

LA TECTONICA DE PLAQUES

Page 2: La tectònica de plaques

La Terra canvia… i és La Terra canvia… i és DINÀMICADINÀMICA!!!!

Com s’expliquen:

• Els TERRATRÈMOLS

• Les ERUPCIONS VOLCÀNICAS

• La formació de les MUNTANYES…?

MODELS FIXISTESMODELS FIXISTES MODELS MODELS MOVILISTESMOVILISTES

Page 3: La tectònica de plaques

Alfred Wegener (1880 – 1930) Teoria de la Deriva dels Continents:

• Fa 200 milions d’anys existia un gran continent: PANGEA i un gran oceà: PANTHALASSA

• El continent es va fragmentar i els fragments es van moure lentament (van derivar) fins a ocupar les posicions actuals.

• Els continents es desplacen sobre el fons oceànic.

Page 4: La tectònica de plaques
Page 5: La tectònica de plaques

Proves de la Deriva dels Continents:

Coincidència entre les costes d’Amèrica del Sud i Àfrica, com si fossin dues peces d’un puzle.

Page 6: La tectònica de plaques

Coincidència d’estructures geològiques

Page 7: La tectònica de plaques

Senyals d’una mateixa glaciació de fa 250 milions d’anys en llocs que es troben molt allunyats actualment

Page 8: La tectònica de plaques

Coincidència de restes fòssils

Page 9: La tectònica de plaques

Distribució del mesosaure, un petit rèptil que va viure en llacs d’aigua dolça fa 260 milions d’anys a zones de Sud-àfrica i Sud-amèrica.

Page 10: La tectònica de plaques

Alineació de cadenes de muntanyes molt separades actualment:

Page 11: La tectònica de plaques

LA TEORIA DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES

Aquesta Teoria substitueix la de la Deriva dels Continents per explicar diverses observacions fetes al llarg del segle XX:

• Edat del fons oceànic• Grans serralades submarines• Distribució dels terratrèmols i els volcans• Origen de les serralades• ...

Page 12: La tectònica de plaques

Serralades oceàniques: les dorsals

Page 13: La tectònica de plaques

Edat del fons oceànic

Page 14: La tectònica de plaques

Distribució de les principals serralades (orògens) terrestres

Page 15: La tectònica de plaques

Zones volcàniques i sísmiques

Page 16: La tectònica de plaques

Si unim amb una línia les zones sísmiques i volcàniques més actives s’obtenen els límits

de les plaques

Page 17: La tectònica de plaques
Page 18: La tectònica de plaques

El moviment de les plaques i els seus límits:

• Les plaques es desplacen lentament (de 2 a 12 cm / any)

• Els moviments poden ser laterals (sense separació ni xoc), de separació i de xoc.

• Els límits depenen del moviment de les dues plaques i s’anomenen: constructius, destructius i neutres.

Page 19: La tectònica de plaques

Els marges constructius

• Les dorsals són els marges constructius en els que les plaques es separen i es forma nova litosfera oceànica.

• Això explica:– La falta de sediments dels fons oceànics– La distribució d’edat de les roques dels

fons oceànics– El fet que els fons oceànics siguin

materials volcànics

Page 20: La tectònica de plaques
Page 21: La tectònica de plaques

Moviment de les plaques en un marge constructiu: en el Mar Roig i el Rift Africà

Page 22: La tectònica de plaques
Page 23: La tectònica de plaques

Els marges destructius

• En els marges destructius les plaques xoquen i es destrueix litosfera oceànica.

• Això explica:Les Fosses oceàniquesEls Arcs d’illesEls OrògensEl vulcanisme i la sismicitat d’aquestes zones

Page 24: La tectònica de plaques

Litosfera oceànica – Litosfera continental

Page 25: La tectònica de plaques

Xoc de dues litosferes oceàniques

Page 26: La tectònica de plaques

Zona de subducció i Pla de Benioff

Page 27: La tectònica de plaques

Formació de l’Himàlaia

Page 28: La tectònica de plaques

Fenòmens sísmics i volcànics

relacionats amb la

subducció

Page 29: La tectònica de plaques

El cinturó de foc del Pacífic

Page 30: La tectònica de plaques

Vulcanisme

Fuji, Japó

El volcà Krakatoa, Indonèsia

Tambora - Sumatra, Indonèsia

Page 31: La tectònica de plaques

Terratrèmols• Xile (1960). Magnitud, 9,5. El terratrèmol de Concepció

ha estat el més intens que s’ha registrat. Es dóna per l’activitat geològica de la zona andina. Va causar 2.000 morts i 3.000 ferits, més de 2 milions de persones van perdre les seves cases. Es va formar un gran tsunami que va afectar a Hawai (61 morts), Japó (138 morts) i Filipines (32 morts).

• Indonèsia (2004). Magnitud, 9,0. Es produeix a 300 km de la costa nord de Sumatra. El tsunami va causar cents de milers de morts (el més mortífer de la història). Es dóna per la subducció de la part oceànica de la placa Índica.

• Japó (2011). Magnitud 9,0. Epicentre situat a uns 130 km de la costa de Japó. Va originar un gran tsunami, es calcula que va provocar la mort de 16.000 persones.

Page 32: La tectònica de plaques

Els marges neutres

• En els marges neutres les plaques tenen un moviment horitzontal, hi ha desplaçament lateral.

• Ni es crea ni es destrueix litosfera• Falles de transformació• Grans terratrèmols

Page 33: La tectònica de plaques

Falla de Sant Andreu (Califòrnia)

Page 34: La tectònica de plaques

Els terratrèmols de Sant Francesc

Page 35: La tectònica de plaques

• El gran terratrèmol de 1906 (18 d’abril) va tenir una magnitud de 7,8 a l’escala de Richter.

• Més de 28.000 edificis foren destruïts per el sisme i l’incendi.

• Més de 3.000 morts i 300.000 persones van perdre les seves cases

Page 36: La tectònica de plaques

• El terratrèmol de Loma Prieta o del 89 va tenir lloc a l’àrea de San Francisco el 17 d’octubre de 1989 a les 17.04.

• El sisme va tenir una magnitud de 6,9 a l’escala de Richteri va durar 15 segons. Fou el primer terratrèmol retransmès en directe.

• Va haver-hi 63 morts, 3.757 ferits i va deixar entre 8.000 a 12.000 persones sense casa.

Page 37: La tectònica de plaques

Falles de transformació a les dorsals oceàniques

Page 38: La tectònica de plaques

Els punts calents o Hot Spots

• Punts d’ascens de material de zones molt profundes

• No han de coincidir amb límits de placa

• Vulcanisme característic

Page 39: La tectònica de plaques

Les Illes Hawai

Ascens de materials molt calents provinents de capes profundes del mantell i escalfades per el nucli extern

Page 40: La tectònica de plaques

Per què estan alineades?

• El punt calent es manté immòbil, es desplaça la placa Pacífica.

• Es van formant noves illes (més joves).

• Prova el moviment de les plaques.

Page 41: La tectònica de plaques

Els corrents de conveccióUn model per explicar el moviment

de les plaques

Page 42: La tectònica de plaques

• A l’escalfar la base d’un fluid es fa menys dens i puja. A les zones superficials es refreda, es fa més dens i baixa.

• Es formen uns corrents anomenats corrents de convecció.

Page 43: La tectònica de plaques
Page 44: La tectònica de plaques