1. LA SOCIETAT EGIPSIA FARA NOBLE SACERDOT FUNCIONARIS I ESCRIBES COMERCIANTS I ARTESANS SOLDATS AGRICULTORS SERVENTS ESCLAUS DONES

2. FARAONOBLES El Fara era el lder religis, civil , Els nobles eren un grup molt poders,militar dEgipte i tenia tots els poders: ric i administraven el pais en nom delFara, el que implicava complir lesGovernava, dictava les lleis, era eltasques con lexecusi dobrespropietari de les millors terres de pbliques, la supervisi de laconreu, controlava el comer i manava construcci de canals i de dics,lexercit.ladministraci dels fruiys guardats enLa religi va tenir un paper molt els magatzems reials i el cobramentimportant, com es pot constatar en la dimpostos.mitologia egpcia.Tenien riqueses, mansions iTant es aix, que el govern va anar nombrosos servents i, amb la mort , lesevolucionant cap una sistema teoratic seves momies eren enterrades ensegons la qual el Fara era considerattombes decorades.un deu a la terra, per la qual cosa teniael poder absolut.No sels podia mirar a la cara ni tocar-los. 3. SACERDOTSFUNCIONARIS I ESCRIVES Els sacerdots controlaven els rituals Els nobles eren recolsats perreligiosos, i eren tamb persones molt funcionaris i escrives.importants. Savien llegir, escriure i fer clculs.Tenien molts esclaus que trevallavenper ells i nobtenien dels pagesos una Escrivien documents oficials i portavenpart de la collita, que dedicaven al deu els comptes del Fara dels impostos,o deesa del temple.de les collites i de les mercaderies que arrivaven pel Nil.Lany el van dividir en 365 des i elsdes en 24 perodes. TenenNormalment provenien de familiesconeixements matemtics i grcies a la riques, ingresaven als 8 anys a lescolamomificaci tamb tenien descrives per aprendre lofici durant 5coneixements medics. anys.El seu crrec es transmetia de pares a Els escrives eren anomenats com lafills. classe de les faldilles blanques en referencia als vestis de lli blanquejats que servien com a marca del seu rang. Els escrives eren una subclasse per la posibilitat de promocionar els crrecs. 4. COMERCIANTS I ARTESANS SOLDATS Els comerciants compraven a altres Els soldats formaven part de terres productes com ara fusta, metalls lexrcit.Sovint els soldats no eren del o perfums; i els venien a Egipte a la pais, sin que eren estrangers com ara gent que els podia comprar. els Siris. Venien productes com encens,Els seus orgens van ser de menor resines,marfil, importncia del que es pensaven. No eren hereditaris i no es podia accedir a Es desplaaven per Egipte en vaixells i les esoles dels escrives. caravanes. El Fara era el comandant del cap i Per fer les transaccions comercials, elsdels seus fills generals. Amb el temps egipsis utilitzaven la permuta, ja que no es van transpormar en el motor de coneixien la moneda.lEstat, essent considerats de rang Les mercaderies tenien un valor superior als artesans o trevalladors. determinant comprat amb un sac dordi. 5. ELS AGRICULTORSLES SERVENTES Eren el grup ms nombrs i vivien en Le serventes eren molt pobres i nopetites cases a prop del Nil. La seva tenien altre remei que servir als nobles,vida estava dedicada a les tasquesmantenint la casa, cuinant,...agrcoles,essent permanentmentvigilats pels funcionaris del Fara.Els Chemsu, com eren anomenades,acompanyaven els seus amos, elsEls fruits de les colliteso btingudes netejaven les sandlies i portaven unaeren dividides en dues parts: una per a catifa que desenrrotllaven al terraells i laltra per els magatzems dels quant els seus amos saturaven.Faraons per alimentar els funcionarisreials. Els servents eren lliures de deixar a quiels pagava, per sovint no tenien laA les temporades que, com a causa dellibertat material per fer-ho.les rierades i crescudes del Nil, elstrevalls agcoles eren impracticables,els pagesos estaven subjectes a unsistema de corvees pel qual haviendentregar una taxa de trevall a lesmines o a les pedreres, especialmenten projectes dirrigaci i en laconstrucci de sumptuoses tombes itemples. 6. ELS ESCLAUS LES DONES