La societat del rendiment
23
La societat del rendiment Byung-Chul Han (La societat del cansament)
-
Upload
manel-villar-ies-guillem-cata -
Category
Documents
-
view
285 -
download
0
Transcript of La societat del rendiment
La societat del rendiment
Byung-Chul Han
(La societat del cansament)
Byung-Chul Han, d'origen coreà, va estudiar filosofia a la Universitat de Friburg i Literatura Alemanya i Teologia a la Universitat de Munic. El 1994 es va doctorar per la primera d'aquestes universitats amb una tesi sobre Martin Heidegger. En l'actualitat és professor de Filosofia i Teoria dels mitjans a l'Escola Superior de Disseny de Karlsruhe. Autor de més d'una desena de títols, La societat del cansancio és la seva primera traducció al castellà.
Byung-Chul Han
La sociedad del cansancio, Herder, Barna 2012
índex
Prometeu cansat (pròleg)
• Prometeu encadenat és la figura originària de la societat del rendiment.
• La relació de Prometeu amb l’àliga representa una relació amb si mateix, una relació d’autoexplotació.
• El dolor del fetge és la metàfora del cansament.
• El subjecte de rendiment, que es creu en llibertat, s’hi troba tan encadenat com Prometeu.
• El subjecte del rendiment contemporani és el subjecte que es violenta a si mateix (que està en guerra amb si mateix).
Subjecte de la societat del rendiment
Subjecte de la societat del rendiment
Subjecte de la societat del rendiment
No existeix un domini extern que l’obligui a treballar
És amo i sobirà d’ell mateix
Només està sotmès a ell mateix
Llibertat i coacció coincideixen
Subjecte de la societat del rendiment
A l’inconscient social li és inherent l’afany de maximitzar la producció
La positivitat del poder és molt més eficient que la negativitat del deure.
El subjecte de rendiment és més ràpid i més productiu que el de l’obediència.
Tanmateix, el poder no anul·la el deure. El subjecte de rendiment continua disciplinat. No hi ha ruptura entre el deure i el poder, sinó una continuïtat.
El Roto
Subjecte de la societat del rendiment
L’excés de treball va acompanyat per un sentiment de llibertat
Llibertat paradoxal:l’auto-obligació genera violència contra si mateix.
L’explotador és alhora l’explotat.
Manifestacions patològiques: depressió, cansament, por al fracàs.
Subjecte de la societat del rendiment
La societat del rendiment és una època neuronal
La societat del rendiment és una època neuronal
La societat del rendiment és una època neuronal
La societat del rendiment és una època neuronal
La depressió és el producte de la pressió pel rendiment .
La depressió apareix quan el subjecte de rendiment ja no pot poder més.
La depressió consisteix en “un cansament del crear i del poder fer”. El crit de l’individu depressiu, “Res no és possible”, només pot manifestar-se dins d’una societat que creu que “Res no és impossible”.
El subjecte de rendiment es troba en guerra amb si mateix i el depressiu és el discapacitat d’aquesta guerra interioritzada.
La depressió és la malaltia d’una societat que pateix sota l’excés de positivitat.
El subjecte de rendiment és un nou tipus d’home, indefens i desprotegit davant de l’excés de positivitat.
depressió
La societat del rendiment és una època neuronal
El Roto
La societat del rendiment, com a societat activa, està convertint-se en una societat de dopatge.
Ara no només és el cos, sinó l’ésser humà en el seu conjunt qui es converteix en una “màquina de rendiment”, l’objectiu de la qual és el funcionament sense alteracions i la maximització del rendiment.
El dopatge només és una conseqüència d’aquest desenvolupament, en el que la vitalitat mateixa es redueix a la simple funció i al rendiments vitals.
L’excés de rendiment provoca un infart de l’ànima.
Mentrestant, fins i tot científics seriosos, argumenten que és pràcticament una irresponsabilitat no fer ús d’aquestes substàncies.
El dopatge en certa manera fa possible un rendiment sense rendiment.
dopatge
La societat del rendiment és una època neuronal
La tècnica d’administració del temps i l’atenció multitasking no significa un progrés per a la civilització. Es tracta més aviat d’una regressió.
El multitasking està àmpliament estès entre els animals salvatges. És una tècnica d’atenció imprescindible per a la supervivència en la selva.
L’excés de positivitat es manifesta com un excés d’estímuls, informacions i impulsos. Modifica radicalment l’estructura i l’economia de l’atenció.
Un animal ocupat en alimentar-se ha de dedicar-se, alhora, a altres tasques. No pot submergir-se de manera contemplativa en el que té davant perquè al mateix temps ha d’ocupar-se del transfons.
Els recents canvis socials i el canvi d’estructura de l’atenció provoquen que la societat humana s’apropi més al salvatgisme.
multitasking
Societat del rendiment i vida nua
Un homo sacer és originalment algú que a causa d’una infracció ha estat apartat de la societat. Se li pot matar sense ser sancionat per això. D’acord amb Agamben, l’Homo sacer representa una vida absolutament eliminable. Com a homo sacri descriu també els jueus en els camps de concentració, als presos de Guantánamo, als sense papers, als que demanen asil en un espai sense llei tot i esperant la seva expulsió o fins i tot els malats que jeuen vegetants endollats a les màquines de les unitats de cures intensives.
Giorgio Agamben
Societat del rendiment i vida nua
El treball en si mateix és precisament una activitat nua.
La societat de rendiment ens redueix a tots a la vida nua, no només els exclosos. Tots som homini sacri, sense excepció.
Això no obstant, aquest homini sacri tenen la particularitat de no ser totalment eliminables, sinó absolutament ineliminables. Són, en certa manera, “morts vivents”.
En aquesta societat, cadascú porta amb si mateix el seu camp de treball forçat. I el més particular d’aquest cas, és que en aquest camp és alhora presoner i guardià, víctima i botxí.
Societat del rendiment contra vida contemplativa
Els avenços culturals de la humanitat, als que pertany la filosofia, es deuen a una atenció profunda i contemplativa. A la cultura li cal un entorn on sigui possible una atenció profunda. Aquesta és substituïda progressivament per una forma d’atenció molt diferent, la hiperatenció. Aquesta atenció dispersa es caracteritza per un accelerat canvi de focus entre diferents tasques, fonts d’informació i processos. Atesa, a més, la seva escassa tolerància al tedi, tampoc admet aquell avorriment profund que seria clau per a un procés creatiu.
Societat del rendiment contra vida contemplativa
L’absolutització de la vida activa és responsable de la pèrdua de la capacitat contemplativa
Reaccionar immediatament i a cada impuls és en si mateix una malaltia, un declivi, un símptoma d’esgotament.
La pura activitat només perllonga el que ja existeix.
La hiperactivitat és, paradoxalment, una forma en extrem passiva d’activitat que no permet cap acció lliure.
La hiperactivitat de la societat de rendiment es transforma en hiperpassivitat, un estat en el qual un es deixa arrossegar sense posar resistència.
És una il·lusió pensar que quant més actiu és un, més lliure és.
Avui en dia vivim en un món molt pobre en interrupcions. L’acceleració suprimeix qualsevol entretemps.
La màquina no és capaç d’aturar-se. Malgrat la seva enorme capacitat de càlcul, l’ordinador és estúpid en tant que li manca la capacitat de vacil·lació
Vida activa
Societat del rendiment contra la vida contemplativa
Pressuposa una particular pedagogia del mirar.
Contemplar no és un Obrir-se passiu, que digui SI a tot el que passa i tot el que ve.
Sense negativitat cap espiritualitat seria possible.
La negativitat és un tret característic de la contemplació.
Sense negativitat la percepció estaria indefensa, exposada a tots els impulsos i instints molestos.
Contemplar és resistir , és l’acció que diu NO.
Vida contemplativa
Societat del rendiment contra la vida contemplativa
• Si el pensamiento mismo fuera una “red de anticuerpos y de defensa inmunológica natural”, entonces la ausencia de negatividad transformaría el pensamiento en un ejercicio de cálculo. Quizás el ordenador hace cálculos de manera más rápida que el cerebro humano y admite sin rechazo alguno gran cantidad de datos porque se halla libre de toda otredad. Es una máquina positiva. Precisamente por su egocentrismo autista, por su carencia de negatividad el idiot savant obtiene resultados solo realizables por una calculadora. En el marco de la positivación general del mundo, tanto el ser humano como la sociedad se transforman en una máquina de rendimiento autista. También puede decirse que justamente el esfuerzo exagerado por maximizar el rendimiento elimina la negatividad porque esta ralentiza el proceso de aceleración. Si el ser humano fuese un ser de negatividad, la total positivación del mundo tendría un efecto no inofensivo. Según Hegel, precisamente la negatividad mantiene la existencia llena de vida.
Idees claus
