LA SIDA: · Que és la sida? És la malaltia que es desenvolupa com a conseqüència de la destrucció progressiva del sistema immunitari (de les defenses de l'organisme), produïda per un virus descobert el 1983 i anomenat Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH). La defineixen alguna d'aquestes afeccions: certes infeccions, processos tumorals, estats de desnutrició severa o una afectació important de la immunitat. El VIH o virus de la sida es caracteritza per la seva lenta progressió. Això vol dir que actua tremendament poc a poc fins aconseguir posar-nos malalts.

· Com es contagia la sida?

El virus del VIH s'ha convertit en una de les epidèmies més devastadores del segle. Una de les causes de l'abast que ha tingut aquesta malaltia en la població mundial és la desinformació i el desconeixement de símptomes, formes de contagi, mètodes de prevenció i accions de risc a evitar.

Podem establir que les formes de contagi més comuns giren al voltant de 3 variables:

- Sang: conté la concentració més alta del VIH

- Fluids (Semen i Secrecions Vaginals)

- Maternal (transplacentària, abans del naixement, en el moment del part o per la lactància després).

Per tant el VIH no es transmet mitjançant excrements, saliva, suor, llàgrimes o orina.

· Símptomes de la sida?

El VIH o virus de la immunodeficiència humana afecta el sistema immunitari, debilitant i danyant progressivament. Amb aquesta definició, podem entendre la vulnerabilitat que arriben les persones amb aquesta deficiència, ja que el seu feble sistema immunitari s'exposa a tot tipus d'infeccions que poden agreujar el seu estat.

D'altra banda, la SIDA és la síndrome d'immunodeficiència adquirida, és a dir, els símptomes possibles i causes que pateix el sistema immunitari com a conseqüència de la infecció per VIH.

Cal fer la distinció entre VIH i sida, ja que a l'hora de determinar els símptomes de la infecció és important conèixer en quina fase es troba el malalt. Podem concloure, per tant, que la SIDA constitueix el grau avançat del VIH.

Quan una persona s'infecta de VIH, és possible que no sigui conscient ja que els símptomes no tenen una manifestació clara després de contraure el virus.

Descriurem les diferents fases per les quals passa el virus, en funció dels símptomes que presenten els pacients:

- Infecció primària: en aquesta fase pot ser que no hi hagi símptomes, o bé, presentar la síndrome retroviral agut, que provoca febres, erupcions, dolor articular, entre

d'altres. Des d'aquest moment el virus es pot contagiar altres persones, independentment que es manifestin o no els símptomes.

- Fase 1: inflamació de nòduls limfàtics, començant a danyar el sistema immunitari.

- Fase 2: febre, sudoració, pèrdues de pes, manifestacions cutànies lleus i infeccions en vies respiratòries ...

- Fase 3: diarrea crònica sense motius aparents, febre severa, infeccions bacterianes de consideració, tuberculosi pulmonar, etc. En aquesta fase, algunes persones tenen SIDA.

- Fase 4: es tracta de 22 infeccions oportunistes o tipus de càncer relacionats amb el VIH. En aquest punt, totes les persones infectades tenen SIDA

Convé aclarir que el temps que sol trigar una persona a desenvolupar SIDA una vegada està infectat de VIH, oscil·la entre 10 i 15 anys, però és en els primers 5-10 anys quan corre el risc de desenvolupar malalties relacionades amb VIH si no rep tractament. Com més temps hagi passat el virus al cos sense haver rebut tractament, major quantitat i gravetat arribaran els símptomes.

Es recomana, per a tots els casos de Fase 4 i alguns de Fase 3, que comencin tractament per alentir la progressió de la malaltia.

· Tractament per la sida

Avui dia existeixen importants avenços científics i mèdics que ens fan ser optimistes en pensar en un tractament que elimini per complet el virus del VIH.

Tanmateix, dissortadament en l'actualitat, encara no comptem amb fàrmacs o vacunes d'aquesta eficàcia, però, podem descriure els tractaments generals que si bé el destrueixen per complet el virus, si ajuden a disminuir la quantitat de VIH al cos ia bloquejar l'acció destructiva del virus, amb la consegüent millora en la qualitat de vida del pacient.

Per tant, el principal tractament consisteix en la combinació de fàrmacs antiretrovirals que busquen neutralitzar el VIH al cos, focalitzant-se en cancel · lar la presència el màxim possible, restaurant el sistema immunològic del pacient. Aquest tipus de teràpies són individualitzades i han de ser prescrites, revisades o alterades per especialistes que segueixin l'evolució d'aquest pacient.

Amb aquest tractament s'aconsegueix replicar el virus, propiciant que no es multipliqui, que disminueixi la càrrega viral i en conseqüència, que es redueixin els riscos de transmissió i contagi.

Cal subratllar que és imprescindible complir de manera exigent totes les indicacions del tractament (dosi, horaris, règim de menjars, etc.), Ja que el contrari podria suposar una menor concentració del fàrmac en sang i això, provocaria que el virus es fes resistent als antiretrovirals, anul·lant tota la seva eficàcia.

Per prendre la decisió de sotmetre a aquest tractament o teràpia cal conèixer una implicació molt important que comporta i és que fins que no hi hagi una vacuna o cura

total, aquest tractament és permanent, és a dir, el més probable és que els pacients continuïn amb aquesta teràpia tota la seva vida.

· Què he de fer si sospito que puc haver-me contagiat?

La resposta és fàcil: ha d'evitar l'angoixa de la incertesa i fer una senzilla anàlisi que confirmarà o descartarà la infecció. L'anàlisi empleat en la detecció sistemàtica del sida està al seu abast a través del seu metge de capçalera i els resultats no trigaran gaire temps a estar a la seva disposició.

En l'actualitat, aquesta anàlisi es realitza amb una mostra de sang del pacient. D'ella s'extreu el sèrum (per això l'anàlisi es diu serologia), un líquid groguenc i dens que conté tots les proteïnes que circulen en la sang.

La serologia de la sida no fa més que buscar la presència d'anticossos específics contra el virus de la immunodeficiència humana (VIH) en la sang del subjecte. Quan el resultat de la primera anàlisi que es realitza a la consulta és positiu, es recorre sempre a una segona anàlisi de confirmació del resultat. És una cosa semblant al contrari anàlisi que es realitza als esportistes en cas de 'dopatge'.

Aquest segon test és més sensible i sofisticat que el primer i la seva positivitat fa definitiu el diagnòstic d'infecció pel VIH. Quan es rep aquest resultat és aconsellable que el pacient es posi en contacte amb un especialista per planificar els passos a seguir a partir d'aquest moment.

Mar Ràfols, 4t B